29 d’abril de 2016núm. 39

www.diarimes.comTEATRE

L’actor Fermí Fernández porta ‘El summiller’ a Vila-secaEl monòleg es podrà veure al teatre El Centru el dissabte dia 30. P12

INSTITUTS

‘Salut jove als instituts de Vila-seca’, una eina per treballar el benestar físic i emocional El programa, que enguany arriba a la 8a edició, busca generar debat i dinàmiques positives al voltant de qüestions bàsiques per als joves. P2

CRISTINA AGUILAR

Una de les sessions dutes a terme aquesta setmana a l’Ins Vila-seca.

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina enceta l’any decelebració del 40 aniversariTROBADA A VILA-SECA El primer acte programat va ser dissabte 16 d’abril, quan es va celebrar una trobada d’esbarts infantils. P6

C.S.

Alguns petits de l’esbart de Vila-seca.

1.700 alumnes, mestres i músics participen a la cantata més multitudinària de la històriaEMOCIONS Nens i nenes de 1r a 6è de totes les escoles del municipi van alçar les seves veus per interpretar la cantata ‘Emocions i sentiments’ la vigíilia de Sant Jordi. P8

La festa es va cloure amb la peça ‘Personatges’, que parla sobre la llegenda de Sant Jordi.

SILVIA AMATSANT JORDI

Els llibres, protagonistes de Sant Jordi per partida doble Vila-seca va estrenar cinc escultures efímeres fetes amb llibres. P10

M.V.

Un mapamundi de lletres.

TEATRE

La Biblioteca acull la lectura del clàssic medieval la ‘Disputa de l’ase’

P14

AJUNTAMENT

Vila-seca fa efectiu l’últim pagament del deute bancari i ja té deute zero És la primera ciutat de més de 20.000 habitants en fer-ho. P4

2 mésvila-seca29 d’abril de 2016 EL TEMA

Cristina SerretSón les 10 del matí del dimecres 27 d’abril. Un dels grups de 1r de Bat de l’Institut Vila-seca té hora de tutoria. Però avui, el tutor, ha estat convidat a sortir de clas-se. A l’aula, s’hi han quedat els alumnes, un grup de nois i noies, i dos monitors de la Fundació EnXarxa, la Míriam i el Sergio.

Les taules s’arraconen, i els joves s’asseuen formant un se-micercle, encarats a la pissarra que és buida. El Sergio escriu la paraula ‘Sexe’, i demana als jo-ves que li diguin altres paraules que se’ls acudeixin relaciona-des amb aquest concepte. En qüestió de minuts la pissarra es va omplint amb termes relacio-

nats amb la salut (SIDA, higiene, menstruació), els sentiments (amor, confiança, atracció), les pràctiques sexuals (sado, mas-turbació), i conceptes com viola-ció o virginitat. Aviat les paraules conformen un núvol de concep-tes que s’interrelacionen entre ells. El monitor enllaça la virgi-nitat amb la confiança, l’atrac-ció, els sentiments i l’amor.

En un clima distès, el Sergio i la Míriam els fan preguntes directes i obertes: «Creieu que l’homosexualitat és un tema tabú? Penseu que la masturba-ció és un acte natural?» Qüesti-ons que els joves responen, amb més o menys timidesa, i servei-xen per obrir portes de diàleg

entre ells, posant de relleu, per exemple, la visió masculina i fe-menina d’aquests i altres aspec-tes de la vida adolescent.

Durant la xerrada els moni-tors d’EnXarxa ofereixen tam-bé informació sobre sexualitat, però ho fan sense donar grans lliçons, sabent que els nois que els estan escoltant estan molt ben informats. Així, els expli-quen per exemple que avui dia no cal anar al metge per aconse-guir la ‘pastilla del dia després’, o que el DIU és un anticonceptiu que només el pot col·locar un metge.

Durant la conversa els moni-tors també expliquen experièn-cies pròpies, respostes que s’han

trobat en altres xerrades i dema-nen als nois que es posin al lloc dels pares, que sovint no saben com afrontar el tema de la sexu-alitat per por a que sigui ‘massa d’hora’ o que als seus fills els faci sentir malament.

Al cap de gairebé una hora, donen per acabada la trobada. La pissarra queda plena de pa-raules, com un testimoni mut de tots els conceptes que s’han tre-ballat en aquella estona.

Així finalitza una altra de les sessions del programa ‘Salut Jove als instituts de Vila-seca’, una iniciativa de l’Ajuntament de Vila-seca que es du a terme a través de l’Àrea de Joventut amb la col·laboració de l’Àrea Bàsica

de Salut, i que realitza la Funda-ció EnXarxa.

Per Francisco Javier Almazán, regidor de Joventut i Esport, l’objectiu principal del programa és que «els joves siguin coneixe-dors dels temes que els afecten directament, i tinguin capacitat de resoldre els conflictes, i per a això, la informació és molt im-portant».

Les sessions es duen a terme als dos instituts locals, l’INS Vila-seca i el Ramon Barbat i Miracle, i estan adreçades a es-tudiants de 1r a 3r de la ESO, Aula Oberta, 1r de Bat, cicles formatius i PQPI (Programes de qualificació professional inicial).

El disseny de les xerrades s’ha

fet tenint en compte cada franja d’edat i les necessitats concretes dels joves en cadascuna de les etapes de la seva vida a l’institut. Així, els nois i noies de primer d’ESO estan treballant l’autoes-tima i el sentiment de pertinen-ça. Els de 2n, conversen sobre la tolerància, els de 3r i l’Aula Oberta, sobre l’àmbit relacional i la comunicació, i els més grans sobre el consum de tòxics i sexu-alitat.

Això no obstant, l’eix trans-versal de tot el treball és un de sol: l’autoestima. Xus Sesé, re-presentant de la Fundació En-Xarxa, apunta que han escollit aquest aspecte perquè és fona-mental en el desenvolupament

SALUT ALS INSTITUTS

Els joves parlen clar sobre l’autoestima, la tolerància, les relacions i el sexe

El programa ‘Salut Jove als Instituts de Vila-seca’ és un treball de prevenció de la salut a través dels aspectes socials, relacionals i emocionals

3mésvila-seca29 d’abril de 2016 EL TEMA

Les sessions no són xerrades informatives, sinó tallers on cadascú fa les seves aportacions

CRISTINA AGUILAR.

Dos grups de Bat de l’institut Ramon Barbat i l’Ins Vila-seca van realitzar aquesta setmana el taller ‘Consum de tòxics i sexualitat’.

dels joves: «durant l’adolescèn-cia s’està construint la persona-litat, és important sentir-se bé per prendre decisions correctes, estar a gust amb els companys, i tenir capacitat per a resoldre els conflictes. I d’alguna manera, tot això acaba influint en la salut

i el benestar personal». Aquesta és precisament la clau

del programa que es du a ter-me als instituts: és un treball de prevenció de la salut que es basa en els aspectes socials, relacio-nals i emocionals de la persona. Així ho corrobora Sesé: «no són xerrades sobre sexualitat, noves tecnologies o els efectes de les drogues. Són tallers on cons-truim la informació entre tots, cadascú aporta la seva informa-ció, i els dinamitzadors agafen totes aquestes aportacions i van construint un discurs en positiu, donant la visió i la formació que volem, però sempre a partir de les aportacions i les dinàmiques que sorgeixen dels joves». És per això que el primer que fan els

dinamitzadors en presentar-se és avisar que allò no serà una xerrada. I aquest format, amb dues persones, una noia i un noi que conversen amb els joves des d’un mateix nivell, és una de les claus de l’èxit del programa. «En pic els nois coneixen la dinàmi-ca i la manera de treballar estan molt receptius, i quan fem les valoracions ens diuen que hau-ríem d’anar-hi més», apunta el representant d’EnXarxa.

Una altra de les claus de la bona marxa de l’activitat és que està sotmesa a avaluacions de forma periòdica, i que els seus continguts evolucionen al ma-teix ritme que els joves. A més, està dissenyada de manera que és un ‘crescendo’ a mesura que

els nois i noies fan anys: primer s’assenten les bases de l’auto-estima i després es treballen aspectes de les relacions socials i personals que tenen el seu fo-nament en aquest primer con-cepte.

El colofó del programa és l’ac-te de cloenda que es realitza al final de cada curs, on s’entrega als alumnes participants i als professors dels centres un recull gràfic de les conclusions dels ta-llers realitzats durant el curs.

Aquesta és la 8a edició del programa ‘Salut Jove als Instituts de Vila-seca’, i de cara al final de curs, aquest any els nois i noies estan preparant una revista amb tots els continguts treballats a l’aula.

Al final del curs els alumnes presentaran una revista amb tot el material treballat

Dos dinamitzadors de la Fundació EnXarxa dirigeixen els tallers.

CRISTINA AGUILAR.

4 mésvila-seca29 d’abril de 2016 ACTUALITAT

El passat dilluns, dia 25 d’abril, la tresoreria municipal feia efec-tiu un pagament per un import d’1.066.403 d’euros a l’entitat bancària BSCH. Amb aquest pa-gament finalitza el procediment de liquidació iniciat el passat mes de desembre i que dóna conformitat a l’acord plenari del 30 d’octubre que va acordar l’amortització de la totalitat del deute financer de la Corporació.

Com a conseqüència del nou context legislatiu, l’Ajuntament de Vila-seca va decidir fa uns mesos liquidar els 13,1 milions d’euros dels préstecs ICO que tenia vigents. A finals de l’any passat quedaven amortitzats un

total de 8.697.685 euros i durant aquest mes d’abril s’ha realitzat la resta mitjançant dues liquida-cions, una el passat dia 7 i l’altra aquest dilluns dia 25. Aquesta dilatació en la liquidació del deute pendent ha estat motiva-da per les condicions dels matei-xos contractes financers.

Francesc Xavier Farriol, regi-dor d’Hisenda i Activitat Econò-mica de l’Ajuntament de Vila-seca, recordava a finals de 2015 que aquesta liquidació total del deute no s’hauria produït «en circumstàncies normals», apun-tant que el Consistori va prendre aquesta decisió arran de les res-triccions legals sobrevingudes

des del Govern central, que obli-guen a amortitzar el deute sen-se valorar la situació financera

de cada ajuntament de manera personalitzada, i que en el cas de Vila-seca està completament

sanejada. Amb aquesta decisió, l’Ajuntament de Vila-seca podrà ampliar el seu marge per a fer in-

versions al municipi, alhora que podrà incrementar també els recursos al servei dels ciutadans.

CEDIDAAJUNTAMENT

Vila-seca fa el darrer pagament del deute bancari i marca una fita històricaÉs la primera ciutat catalana de més de 20.000 habitants amb deute bancari zero

L’alliberament de les obligacions financeres permetran dur a terme noves inversions al municipi.

LA PLANA

L’Esplai de la Gent gran de la Plana va organitzar un concurs de poesia amb mo-tiu de la Diada de Sant Jordi, que enguany va escaure el passat dissabte. El poema guanyador va ser el de Re-mei Monné, que va rebre emocionada el reconeixe-ment. A més del certamen literari, la festa del patró de Catalunya es va celebrar amb diverses activitats i les tradicionals roses verme-lles. Redacció

Concurs de poesia per Sant Jordi

CEDIDES

ESCOLES

Noemí García, Izan López i Aina Almansa són els tres alumnes de l’escola de la Plana que representaran el centre a la segona ronda del Concurs de Matemàtiques Pangea, que es celebrarà pròximament a Barcelona. El certamen busca promou-re el gust per les matemàti-ques dels estudiants de 4t a 6è de tot Espanya. Els clas-sificats a la segona ronda competiran a la final que es farà a Madrid. Redacció.

Seleccionats per al concurs Pangea

M.A.A. SOCIETAT

Aquesta campanya solidària ha estat possible gràcies a la implicació de l’enti-tat esportiva, la qual va fer una crida a tots els assistents a la presentació dels equips del Club, el passat diumenge 10 d’abril, per tal que col·laboressin amb el Banc d’Aliments de Vila-seca. Redacció

El gest solidari del Futbol Club Vila-seca

CEDIDA

5mésvila-seca29 d’abril de 2016ACTUALITAT

AUDITORI

Amb motiu del 400 aniversari de la mort de W. Shakespeare, el Cor Sant Esteve, sota la direcció de Charo García, va presentar el passat divendres 22 d’abril un espectacle basat en textos del gran escrip-tor. A través de la música de Vaughan Williams, Ireland, Howells, Sondheim, Sibelius, Rutter o Verdi el públic assistent va gaudir

d’un viatge al cor de Willam Shakespeare, barrejant música, text i teatre. El programa i el disseny del concert van ser expressament creats per al Cor Sant Esteve, sota la direcció escènica d’Iban Bel-tran i la direcció artística de Xavier Pastrana, i va permetre al cor explorar totes les seves facetes, tant musicals com teatrals. Redacció

El Cor Sant Esteve commemora els 400 anys de la mort de Shakespeare

A.J.C.

RedaccióLa Facultat de Turisme i Ge-ografia de la URV, situada al Campus Vila-seca, ha fet pública una modalitat di-ferent per cursar els seus estudis de grau consistent en la possibilitat de cursar el grau de Turisme i el grau de Geografia i Ordenació del Territori de manera simultània.

Els graus de Geografia i Ordenació del Territo-ri i Turisme tenen, ca-dascun, una durada de quatre anys i 240 crèdits ECTS, mentre que si es cursen de manera simultània el temps necessari per finalit-zar els estudis és de cinc anys i mig i un mínim de 324 crèdits ECTS. Així doncs, optant per aquesta modalitat, al final els estudiants obtenen els dos tí-tols universitaris en un temps i a un preu més reduïts que si es cursessin per separat.

La Facultat de Turisme i Ge-ografia de la URV, en la seva

aposta per les xarxes socials per donar a conèixer la seva oferta formativa i totes les acti-vitats que s’hi duen a terme, ha posat en marxa una campanya on convida els estudiants i to-tes les persones que hi puguin estar interessades a ‘Fer xarxa’ amb els perfils de la Facultat a Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i a la pàgina web www.ftg.urv.cat.

El grau Turisme i el de Geografia es poden cursar simultàniament

URV

Es poden tenir els dos títols en cinc anys i mig

RedaccióEl pròxim dimecres 11 de maig els veïns i veïnes de Vila-seca podran renovar el seu docu-ment nacional d’identitat sen-se haver de desplaçar-se fora del municipi.

Això és perquè, com ja ha fet en altres ocasions, la Comis-saria Provincial de Tarragona ha confirmat la presència d’un equip mòbil de tramitació del DNI, que es trobarà situat al Centre Municipal de Formació i Ocupació ‘Antic Hospital’, que és al carrer de l’Hospital, núme-ro 1.

D’altra banda, dos dies des-prés, concretament el dia 13 de

maig, es lliuraran els DNI als veïns a qui se’ls hagin pres les dades el dia 11 de maig.

Cal recordar que es podrà inscriure tothom que hagi de renovar el DNI i qui l’hagi de tramitar per primera vegada, però en cap cas es podran re-alitzar els tràmits correspo-nents als casos de pèrdua o ro-batori del document nacional d’identitat.

Com és habitual, per tal de poder realitzar el tràmit de re-novació, els ciutadans hauran de sol·licitar-ho primer adre-çant-se al telèfon 977 309 300 (de dilluns a divendres, en ho-rari d’atenció al ciutadà).

Dimecres 11 de maig, nova cita per tramitar el DNI a Vila-seca

TRÀMITS

És necessari demanar cita prèvia

RedaccióEl passat cap de setmana es va disputar a les instal·lacions del Club Euro Sport de la Pineda el V Open “El Pirata” de Softraquet, puntuable per al rànquing Euro Sport. L’Open va comptar amb la presència de les 35 millors ra-quetes de Tarragona, així com el jugador de Barcelona Jordi Mitjà, actual nombre 2 del circuit català de Softraquet.

En semifinals del quadre ab-solut es van trobar, d’una banda Joan Manchó i Mia Cots, que van

disputar una trobada plena de detalls tècnics i on el monitor de l’Euro Sport, Mia Cots, va assolir el passi a la final en guanyar per 2 sets a 0. La segona semifinal la van disputar el jugador local Nil Vidal i el veterà director del club Javi Duce, on el primer va acon-seguir la victòria en una trobada a 2 sets.

A la final, Nil Vidal, de 17 anys i jugador de la Selecció nacional d’esquaix, es va imposar amb un gran joc al número 2 català, Jordi Mitjà.

A la categoria femenina la guanyadora absoluta va ser la ju-gadora de l’Euro Sport, Rosiane Sanches, que es va imposar a la

jugadora també local Gemma Muñoz per un contundent 2 a 0.

D’altra banda, de l’11 al 17 d’abril es va celebrar el XIII Open

de Pàdel ‘El Pirata’, en categoria de bronze, al mateix club, amb 152 parelles inscrites, la majoria de la província de Tarragona. Els guanyadors van ser Martin del Pontigo i Raul Balladares (1a Masculina); Andrea Jover i Laura Casanovas (1a Femenina); Jordi Creixell i Francesc Pallach (3a Masculina); Leonardo F. Carcere-ri i Rafael Rosell (4a Masculina); Cristobal Ramírez i Oscar Muñoz (Subcampions 1a Masculina), i Laura Escardo i Rosalia Tomas (Subcampiones 1a Femenina).

ESPORTS

El Club Euro Sport de la Pineda acull dos grans tornejos esportiusSón el V Open ‘El Pirata’ de Softraquet i el XIII Open de Pàdel ‘El Pirata’

L’Open de Softraquet va comptar amb les trenta-cinc millors raquetes de Tarragona

Nil Vidal i Rosiane Sanches, guanyadors del V Open de Softraquet, durant el sopar de comiat del certamen.

6 mésvila-seca29 d’abril de 2016 SOCIETAT

C.S.Un dels grans maldecaps de les formacions de música i dansa tradicionals és assegurar-ne la continuïtat a través de noves in-corporacions, si és possible, amb integrants infantils, que cone-guin l’entitat des de petits i pu-guin establir-hi uns lligams que els vinculin per tants anys com sigui possible.

Sovint els nens i nenes seguei-xen tradicions familiars, però incorporar nous membres que mai han tingut relació amb l’en-titat és una feina que requereix persistència i imaginació. A l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca en són ben conscients, i des de fa temps estan treba-llant per incorporar canalla a la secció infantil del grup. Per això fa temps que dediquen hores i esforços a mostrar les seves acti-vitats i a acostar-les a totes aque-lles persones que puguin estar-hi interessades. La seva presència al programa ‘Viu la festa’ de la Fes-ta Major d’enguany o els tallers duts a terme a les escoles locals han donat fruit, fins al punt que han aconseguit incorporar a l’esbart 15 nens i nenes nous, de manera que la secció infan-til ha passat de 7 a 22 membres, fent que l’entitat compti ja amb

40 balladors i balladores, entre infants i adults. Aquestes noves incorporacions infantils s’han aconseguit gràcies al taller de Ball de bastons i Cercolets que l’esbart està realitzant aquest any. La idea és que, en finalitzar el programa, alguns dels balla-dors petits s’acabin incorporant a l’entitat com a membres fixes.

Amb aquestes xifres l’Esbart dansaire Ramon d’Olzina enceta el 2016, any de celebració del seu 40 aniversari, motiu pel qual han programat un seguit d’activitats commemoratives. La primera ha estat una trobada d’esbarts

infantils, que es va celebrar el passat dissabte 16 d’abril la plaça d’Estudis de Vila-seca.

A més dels amfitrions, van ba-llar la canalla de l’Esbart Dansai-re de Tarragona, l’Esbart Santa Llúcia de Reus i l’Esbart Alt Gaià de Santa Coloma de Queralt.

Una bona colla de nens van debutar en la dansa tradicional durant la trobada, que es va de-senvolupar en un ambient festiu

i familiar, i que va comptar amb la presència d’un nombrós pú-blic que va omplir la plaça d’Es-tudis de Vila-seca.

Encarant el futurMar Melero, presidenta de l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina, explicava que enguany, que la formació arriba a les quatre dè-cades de vida, l’objectiu priori-tari segueix sent augmentar el nombre de balladors de l’esbart infantil, i també «fer nous pro-jectes de cara enfora, seguint el nostre itinerari, que busca pro-moure la nostra cultura en altres indrets».

Fent repàs a la història de l’en-titat, Melero va destacar el 2016 com un dels anys clau, donat que s’ha aconseguit incrementar notablement el nombre de ba-lladors de l’esbart infantil, i s’ha fet una renovació important de càrrecs a l’entitat, un fet motivat entre altres motius per la mort, el juny passat, de Josep Bargalló, ‘el Mestre’, que en va ser el director des de la seva fundació. En l’ac-tualitat aquest càrrec l’ostenta Gemma Soler, una de les perso-nes que, en el seu moment, va ser impulsora, juntament amb altres, de la formació de l’esbart. De cara al futur, la presidenta

Amb els tallers de Ball de bastons i Cercolets s’han incorporat 15 nens i nenes al grup

C.S.

SOCIETAT

L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina celebra el 40 anys més rejovenit que maiEl passat 16 d’abril es va fer el primer dels actes de celebració

El grup infantil de l’Esbart Dansaire de Vila-seca va interpretar el tradicional Ball de bastons.

Abans de la mostra d’esbarts la canalla va poder jugar a la plaça. A sota, els petits de Vila-seca.

7mésvila-seca29 d’abril de 2016SOCIETAT

Els actes del 40 aniversari tindran un record per a Josep Bargalló, ‘el Mestre’

assegura que l’objectiu és e clar: «volem continuar i tenim les bases per fer-ho, només ens cal motivació i una petita empenta, però sabem com ho hem de fer».

Encara que hi ha alguna acti-vitat que s’està acabant de lligar, el programa de celebració del 40 aniversari de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina ja està gairebé definit del tot. Després de la tro-bada d’esbarts infantils i l’actua-ció que, com mana la tradició, es va fer a la Diada de Sant Jordi, la pròxima cita serà el dissabte dia 7 de maig, quan Vila-seca aco-llirà una Trobada de jotes, amb la presència ja confirmada de grups de Sant Carles de la Rà-pita, el Pinell de Brai i Paüls. Tal com apunta Mar Melero, aquesta cita té un caràcter d’homenatge a la figura de qui va ser director de l’esbart: «fem una trobada de jotes en honor al Mestre Bargalló perquè va ser una de les persones que va anar al capdavant de la re-cuperació de les jotes, i pensem que aquesta és una bona forma d’agrair-li tota aquella feina». El 14 de maig, vigília de Sant Isidre, data assenyalada per a l’esbart, ja que va ser un 15 de maig del 1976 quan va debutar, es reuniran tots els dansaires actuals i els ex dansaires que s’han volgut afegir a aquesta celebració. L’endemà s’està valorant la possibilitat que diversos membres de l’esbart pu-guin participar de manera activa en la tradicional ofrena a Sant Isidre que es fa durant la solem-ne missa en honor del patró dels pagesos.

Finalment el 22 de maig els de Vila-seca aniran fins a Montser-rat, on participaran en l’Aplec d’esbarts, i on s’espera que, amb motiu del seu 40 aniversari, tam-bé puguin tenir un petit paper durant la litúrgia.

Una crida als vila-secansEn paral·lel a totes aquestes ba-llades, l’agrupació també està preparant una exposició foto-gràfica, que s’inaugurarà el 6 de maig a la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca, i que vol ser un recorregut visual pel passat, el present i el futur de l’entitat. Per aquest motiu han fet una crida als vila-secans, dema-nant a tothom que tingui imat-ges de l’esbart (especialment dels primers anys), que es posi en contacte amb ells per tal que l’exposició sigui més completa.

Mar Melero, per la seva ban-da, va voler fer una segona crida, convidant a tothom a que s’en-gresqui a formar part de l’entitat, assegurant que no calen gaires requisits: «necessitem tot tipus de gent, només cal que tinguin ganes de passar-s’ho bé i no tin-guin vergonya. L’Esbart és més que anar a ballar, hem format un grup d’amics».

L’Esbart Dansaire de Tarragona fent el ball de Panderetes.

A l’esquerra, l’Esbart de Santa Coloma de Queralt fent el Ball de Cercolets; al costat, l’Esbart Santa Llúcia de Reus interpretant La Tirotitana.

Aquest any el grup infantil de l’Esbart Ramon d’Olzina ha incorporat 15 nous membres gràcies als tallers de Ball de bastons i Cercolets.

8 mésvila-seca29 d’abril de 2016 SOCIETAT

Cristina SerretUn any més, la festa de Sant Jordi a Vila-seca ha tingut un contra-punt musical gràcies al ‘Vila-seca canta’, una activitat que aplega els alumnes de les escoles locals en una cantata multitudinària.

Aquest any s’ha batut el rè-cord de participants, amb més de 1.500 nens i nenes de tota la primària les escoles del muni-cipi: Antoni Torroja Miret, Sant Bernat Calvó, Mestral, Miramar, La Canaleta, La Plana i Cal-lípolis. Aquest és el primer cop que la festa s’obre als alumnes de 1r fins a 6è. El motiu és que enguany es preveia celebrar la cantata al Camp d’Esports, un lloc idoni per acollir un nombre tan elevat de cantaires, i tam-bé a tots els seus familiars. Però les previsions meteorològiques, que apuntaven pluja per al matí de divendres 22, van fer canviar la ubicació de l’esdeveniment, recuperant d’aquesta manera el seu emplaçament tradicional.

Un viatge per les emocionsEn aquesta ocasió la cantata con-sensuada entre els professors de música de les set escoles locals i el Patronat de Música de Vila-se-

ca va ser l’obra ‘Emocions i sen-timents’, amb text de Dani Coma i música de Francesc Borrull, composta per nou cançons que desgranaven les sensacions que ens provoquen emocions com la felicitat, la por, la soledat, la va-lentia o la vergonya. Aquest 2016 els alumnes encarregats de fer la presentació teatralitzada de cada cançó van ser els de l’escola de la Plana. La coordinació musical va anar a càrrec de Marc Torres, i al capdavant de l’orquestra, forma-

da per un grup d’alumnes de tots els departaments del Conserva-tori de Vila-seca, hi va haver, un any més, Maribel Marín. Al seu costat, i fent de mestre de ceri-mònies, no hi va faltar l’Antoni Mas.

Per Josep Solórzano, director del Conservatori de Vila-seca, la presència de l’escultor i comuni-cador és un valor afegit: «Mas és un gran comunicador, un valor

viu que tenim al poble i que val la pena que la canalla i els seus fa-miliars puguin conèixer. A més, arrossega una llarga tradició com a comunicador, recollint i expli-cant històries de manera molt entranyable, i en tot allò que fa sempre troba un punt de conne-xió amb aquestes històries».

La cantata de Vila-seca està organitzada pels centres es-colars, el Patronat Municipal de Música i l’Ajuntament de Vila-seca. Solórzano també va apuntar que el fet que enguany s’hagin aplegat tots els alumnes de primer a sisè de primària és un fet gairebé excepcional: «hem reunit a tots els futurs ciutadans de Vila-seca, i això és un valor increïble. Més quan, el que els ha unit ha estat la música, quelcom que a hores d’ara és l’únic que ho ha pogut fer».

La gran festa de la vigília de Sant Jordi es va acabar amb la cançó ‘Personatges’, de Josep Maria Pagán, que fa referència a la llegenda de Sant Jordi, i que va crear tan bon ambient que es va cantar dos cops. Des de les graderies, plenes a vessar de fa-miliars de la canalla, es va poder seguir l’espectacle a la perfecció.

La cantata d’aquest any va ser un viatge pels sentiments i les emocions

CANTATA DE SANT JORDI

Mil cinc-cents nens i nenes de Vila-seca alcen la seva veu per cantar a Sant JordiLa tradicional cantata ha celebrat l’11a edició amb rècord de participants

Maribel Marín va dirigir una orquestra formada per estudiants del Conservatori.

Un grup d’alumnes de la Plana van fer de narradors de la cantata.

Abans de començar la cantata es va fer una espectacular foto de família amb tots els participants.

9mésvila-seca29 d’abril de 2016SOCIETAT

SILVIA AMADOR

Les grades es van fer petites per acollir tots els familiars dels nens i nenes.

Antoni Mas, el mestre de cerimònies.

En diversos moments de l’actuació els cantaires es van posar dempeus.

Tots els nens i nenes duien una samarreta blanca i una gorra vermella.

10 mésvila-seca29 d’abril de 2016 CULTURA

Cristina SerretEl matí de dissabte i fins ben en-trada la tarda 23 hi va haver un degoteig constant de persones que van passejar pel centre histò-ric de Vila-seca amb la tranquil-litat de saber que era cap de set-mana. La plaça de l’Església i la plaça de Voltes van concentrar el gruix de les parades de llibres i roses, i també d’entitats com Sosciathlon, Omnium Cultural, els Voluntaris per Vila-seca i Banc d’Aliments o l’Esbart Dan-saire Ramon d’Olzina.

A la parada dels escriptors locals, Pilar Reyes, Maria Teresa Bravo, J. Antonio Molet i Luís Vi-eira da Mota i la Mireia i l’Helena Oncins van signar els seus llibres a tots els lectors que els ho van demanar, i a qui també se’ls va oferir un petit vermut.

A les parades de llibres els ve-nedors hi van disposar alguns dels que serien els ‘best-sellers’ del dia, com ‘La filla del capi-tà Groc’, de Víctor Amela, ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’, d’Empar Moliner o ‘Con-fessions d’un culer defectuós’, de Sergi Pàmies. ‘Sant Jordi i el drac’, d’Anna Canyelles, va ser dels més demanats en català, però la canalla més petita també va badar molt amb els llibres de la popular ‘Patrulla canina’. Pel que fa a les roses, els floristes van esmolar la imaginació, i al costat de les clàssiques flors vermelles els compradors van poder trobar roses de roba, de llaminadures o presentades amb figuretes al-lusives als personatges de Sant Jordi.

Per la seva banda, els més pe-tits van poder gaudir de les acti-vitats programades als estands de la Ludoteca i la Biblioteca, així com dels espectacles que es van representar a la tarda. També a la tarda hi va haver la gran festa de la tradició popular, amb les actuacions de l’Esbart Ramon d’Olzina, els Gegants i Grallers de Vila-seca, els Trabucaires del Comú i els Xiquets de Vila-seca, que ja han començat a escalfar motors per a la nova temporada, i van descarregar el 3d6, el 3d6a, el 2d6 i dos pilars de quatre. A última hora de la tarda, com va passar també a altres poblacions de la demarcació, la pluja va fer acte de presència.

Un Sant Jordi per a tothomEl 23, Diada de Sant Jordi, va con-centrar, com mana la tradició, el plat fort de la festa. Però des d’una setmana abans ja s’havien començat a fer tota mena d’acti-

vitats al voltant de la figura del sant patró de Catalunya. Així, la biblioteca de Vila-seca i els Biblio@ccés de la Plana i la Pi-neda van acollir diversos tallers

i lectures de contes adreçats als infants. A més, la vigília de la festa, divendres 22, va tenir lloc la ja tradicional Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca Pública, amb

un taller de manualitats per a infants i la lectura de poemes en família al jardí del centre. Aquell mateix dia, els alumnes de les escoles de Primària del municipi

van participar en l’11a Cantata de Sant Jordi al Pavelló Municipal.

I encara en el marc de la pro-gramació de Sant Jordi, la matei-xa Biblioteca Pública acull, fins

al dia 7 de maig, la 13a ‘Mostra de Dibuix Sant Jordi: exposició de llibres d’artista’, una selecció de treballs elaborats a les escoles del municipi.

MÉS VILA-SECA

Les vendes de llibres i roses es van concentrar sobretot al matí, a diferència del que havia passat en anys anteriors, quan Sant Jordi era laborable.

23 D’ABRIL

Els llibres prenen els carrers per la Diada de Sant Jordi a Vila-secaEl fet que enguany coincidís en dissabte no va restar compradors de llibres i roses, que van gaudir d’un dia esplèndid fins al vespre

Entitats i autors locals van tenir el seu protagonisme a la Diada.

11mésvila-seca29 d’abril de 2016CULTURA

Aquest Sant Jordi va presentar com a nove-tat cinc escultures amb llibres elaborades per alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona i que es van instal·lar a la Rambla de Catalunya, la plaça

d’Estudi, la plaça de Voltes, les Peixateries Velles i l’Ajuntament. Les escultures efí-meres (es van desmuntar el dilluns 25) es van fer amb llibres donats pels ciutadans de Vila-seca, així com diverses entitats.

Guillem Duran (escultura a l’Ajuntament); Aida Martí (Rambla de Catalunya); i Oriol Sanz (Peixateries Velles), es van endur el 1r, 2n i 3r premi respectivament del I Concurs d’Escultures Efímeres amb Llibres. C.S.

El mur de llibres, el cilindre publicitari i els blocs a les Peixateries Velles s’alcen guanyadors

MÉS VILA-SECA

Durant el matí va lluir un sol esplèndid.

Molta gent va aprofitar per fer una passejada en família.

Els contes sobre la llegenda van ser dels més demanats.

La Biblioteca va muntar un espai per a la lectura.

12 mésvila-seca29 d’abril de 2016 CULTURA

DIVENDRES

29A partir de les 15 30h. La PinedaXII Copa d’Espanya de Ciclisme de Policies i BombersFins a l’1 de maig.

Biblioteca de Vila-secaExposició de llibres d’artista – 13a Mostra de Dibuix de Sant JordiFins al 7 de maig.

DISSABTE

3022 h.Teatre El Centru“El sommelier” Amb Fermí Fernández.

DILLUNS

2Biblioteca de Vila-secaExposició “Un universo de luz”Del CSIC i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología. Fins al 20 de maig.

DIMARTS

320 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraCicle de Vespres Musicals Amb Noemí Foschi, viola, i Àngels López, soprano.

DIVENDRES

6

ACTES PREVISTOS

RedaccióEl pròxim dissabte 30 d’abril el Teatre el Centru obrirà les por-tes al sommelier Romà Lentini, ‘alter ego’ de l’actor Fermí Fer-nández.

‘El Sommelier’ és la història de Lentini explicada en prime-ra persona, mentre ell mateix va guiant un tast de vins que promet ser singular i històric.

Hi relata la descoberta del seu talent sobrenatural per identifi-car i descriure olors, les picares-ques de joventut, el reconeixe-ment, les enveges i ambicions i les passions de l’amor.

Fermí Fernández diu que va pensar en el personatge per sa-tisfer el seu desig d’interpretar un dolent, pervers i recargolat. Tot i que ha aconseguit fer re-

alitat el seu somni, l’actor as-segura que, sorprenentment, la història fatal del sommelier que interpreta sovint fa esclatar les rialles del públic.

‘El Sommelier’ es va estrenar l’any passat a la Sala Trono de Tarragona. El text el signen a quatre mans Fermí Fernández i el polifacètic escriptor falsetà Toni Orensanz, que ja ha col-

laborat en altres ocasions amb la Sala Trono. La direcció és de Toni Albà, que també es fa càrrec de la producció del mun-tatge.

La representació començarà a les 22 h, el preu de l’entrada és de 10 euros i, com ja és habitual, els socis dels Amics del Teatre compten amb un descompte del 50% en el preu.

‘El Sommelier’, una oportunitat única per veure l’actor Fermí Fernández en estat purEl popular intèrpret porta al Centru de Vila-seca un monòleg dirigit per Toni Albà

Fernández es posa en la pell de Romà Lentini, un sommelier de nas refinat.

CEDIDA

19 30 h. Sala Polivalent de la Casa Consistorial

Exposició “L’Esbart: 40 anys en dansa’

21 30 h. Auditori Josep CarrerasConcert “10 anys fent música” A càrrec d’Alart Quartet.

DISSABTE

7A partir de les 18 30 h. Plaça

d’EstudiCercavila amb els Gegants i Grallers i Trobada de jotes

DILLUNS

918 h. Centre Cívic i Cultural el

ColomíXerrada ‘Gestionem les emocions dels fills’

20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira

Concert de violoncel Amb Roger Morelló i Alan Branch.

DIMECRES

1117 30 h. Biblioteca de Vila-secaContes per viure i conviure Amb Carles Alcoy.

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca pel 2016Del 18 al 24 d’abril .......................................................................................................... J. DomingoDel 25 d’abril a l’1 de maig ......................................................................................................TusetDel 2 al 8 de maig ..........................................................................................................S. DomingoDel 9 al 15 de maig ...............................................................................................................EscobarDel 16 al 22 de maig ..................................................................................................................JansàDel 23 al 29 de maig ....................................................................................................................MasDel 30 de maig al 5 de juny .......................................................................................... J. DomingoDel 6 al 12 de juny ....................................................................................................................TusetDel 13 al 19 de juny ........................................................................................................S. DomingoDel 20 al 26 de juny .............................................................................................................EscobarDel 27 de juny al 3 de juliol ......................................................................................................JansàDel 4 al 10 de juliol ......................................................................................................................MasDe l’11 al 17 de juliol ....................................................................................................... J. DomingoDel 18 al 24 de juliol .................................................................................................................TusetDel 25 al 31 de juliol ......................................................................................................S. DomingoDe l’1 al 7 d’agost ..................................................................................................................EscobarDel 8 al 14 d’agost ......................................................................................................................JansàDel 15 al 21 d’agost ......................................................................................................................MasDel 22 al 28 d’agost ........................................................................................................ J. DomingoDel 29 d’agost al 4 de setembre ............................................................................................TusetDel 5 a l’11 de setembre ................................................................................................S. DomingoDel 12 al 18 de setembre .....................................................................................................EscobarDel 19 al 25 de setembre ..........................................................................................................JansàDel 26 de setembre al 2 d’octubre ...........................................................................................Mas

Del 3 al 9 d’octubre ........................................................................................................ J. Domingo

Del 10 al 16 d’octubre ..............................................................................................................Tuset

Del 17 al 23 d’octubre ...................................................................................................S. Domingo

Del 24 al 30 d’octubre .........................................................................................................Escobar

Del 31 d’octubre al 6 de novembre ........................................................................................Jansà

Del 7 al 13 de novembre .............................................................................................................Mas

Del 14 al 20 de novembre ............................................................................................. J. Domingo

Del 21 al 27 de novembre ........................................................................................................Tuset

Del 28 de novembre al 4 de desembre .....................................................................S. Domingo

Del 5 a l’11 de desembre ......................................................................................................Escobar

Del 12 al 18 de desembre .........................................................................................................Jansà

Del 19 al 25 de desembre ...........................................................................................................Mas

Del 26 de desembre a l’1 de gener 2017 ..................................................................... J. Domingo

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2016

Tots els dissabtes de l’any ............................................................ Obert tot el dia (matí i tarda)

Dies 25, 26, 27 i 28 de març .......................................................... Obert tot el dia (matí i tarda)

Del 6 de març al 29 de maig ................................................. Diumenges i festes, obert al matí

Del 5 de juny al 25 de set. ......................... Diumenges i festes, obert tot el dia (matí i tarda)

Del 2 d’octubre a l’1 de novembre ...................................... Diumenges i festes, obert al matí

Horari de farmàcia a la Plana

Oberta de dilluns a divendres

SERVEIS

Farmàcies a Vila-secaFarmàcia J. DomingoC. Tarragona, 1 Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia S. DomingoAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20 Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4 Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia MasAv. Verge de Montserrat, 24Telèfon: 977 39 37 14

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85 Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7 Telèfon: 977 37 16 72

PUBLICITAT 13mésvila-seca29 d’abril de 2016

14 mésvila-seca29 d’abril de 2016 CULTURA

El cicle Biblioteques amigues dels Clàssics és un programa im-pulsat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat, la Fundació Ro-mea i la Fundació Lluís Caru-lla, que té com a objectiu posar a l’abast del públic general els clàssics de la literatura catalana medieval.

La Biblioteca de Vila-seca és una de les cinc de tot Catalunya adherides a aquest programa, i per aquest motiu el passat di-lluns 25 va acollir la lectura dra-matitzada de l’obra ‘Disputa de l’ase’, d’Anselm Turmeda, una peça satírica del segle XV que ri-diculitza els costums dels homes

i les seves vanitats. El projecte té un tret singular,

i és que compta amb la direcció de Carles Canut i la presència de tres actors vinculats al teatre Romea, Ferran Frauca, Pep Ribas i Miquel Pujadó, que compartei-xen text amb tres actors locals. En el cas de Vila-seca van ser Ester Clavé, Robert Rodríguez i Josep Forasté de La Tramoia.

L’actor Carles Canut, que va ser present a la lectura de Vila-seca i en va dirigir un assaig, va voler reivindicar el gènere la lectura dramatitzada apuntant que es fa poc, i que això és un error: «abans es feia més perquè els textos teatrals estaven basats

sobretot en la paraula, ara hi ha tanta parafernàlia que a vegades vas al teatre i has vist de tot però no sents paraules, conceptes que t’aportin idees per reflexi-onar». El popular actor també va aprofitar per lloar el treball dels actors locals: «l’Ester, el

Robert i el Josep són fantàstics», va assegurar. Per la seva ban-da, els integrants de la Tramoia Ester Clavé i Robert Rodríguez van qualificar de «gratificant» i d’«oportunitat única» el fet de poder compartir text i espai es-cènic amb actors professionals,

així com actuar sota la direcció de Carles Canut.

La ‘Disputa de l’ase’ és una novel·la dialogada en què un monjo exposa 19 arguments per demostrar la superioritat de l’home sobre la resta d’animals. Tots ells, excepte l’últim, són re-

batuts per un ase que ha estat es-collit com a portaveu de totes les bèsties. El text que es va llegir a Vila-seca és una adaptació al ca-talà modern signada pel director i dramaturg Albert Mestres i la filòloga Marta Marfany i publi-cada per l’editorial Barcino.

CRISTINA AGUILARTEATRE

Carles Canut, actor i director: «el Robert, l’Ester i el Josep són fantàstics»Tres actors de la Tramoia van fer una lectura amb actors del Romea, sota la direcció de Canut

RedaccióLiliana Verónica López, propi-etària de Nilda Polo, defineix la seva roba com peces d’estil «casual i informal, amb talles que van des de les aptes per a les jovenetes, fins a les senyores de seixanta o setanta anys».

La botiga, situada al número 1 de la Riera de Vila-seca, respi-ra un aire modern, ple de detalls i amb roba a la vista, que es pot mirar, tocar i triar sense pro-blemes. Pantalons (llargs, curts i petos), samarretes de tots els colors, jaquetes i americanes informals, camises i elements per sobreposar són les peces clau de la botiga. Les comple-menten una selecció acurada de sabates i sabatilles esporti-ves d’estil urbà, així com bosses i bijuteria.

Les talles abasten totes les mides, i arriben fins a la 56.

Peces úniquesUn dels trets diferencials de la roba Nilda Polo és la gran rota-ció de l’estoc. La Liliana asse-gura que, quan ven una prenda, no la torna a repetir. D’aquesta

manera les clientes sempre poden passar per la botiga i trobar-hi coses noves. I, de re-truc, si compren, saben que no es trobaran tot de gent amb la mateixa peça.

Pel que fa als preus, la pro-pietària ha volgut que fossin assequibles, i van dels 10 o 20 euros fins als 40 per a les peces més especials, més treballades o amb gènere més delicat, com

la seda. La clientela de la botiga està

formada bàsicament per noies i dones, però també hi ha un raconet pensat per al públic masculí, tot i que representa ni

un 10% de l’oferta de l’establi-ment.

L’horari de Nilda Polo és de dimarts a dissabte, de 10 a 13 30 h, i de 17 a 20 30 h. Els dilluns és obert només en horari de tarda.

COMERÇ

Un dels trets diferencials de la botiga és la rotació de l’estoc, no es repeteixen peces

Nilda Polo, roba i complements per a tot tipus de donaVila-seca compta amb una nova oferta comercial consistent en roba a preus assequibles, d’estil informal, i amb un tallatge apte per a les noies més joves però també per a les dones grans

Els preus de la roba són molt assequibles, i van dels 10 euros fins als 40, per a les peces més treballades o de seda.

CRISTINA AGUILAR

La Biblioteca de Vila-seca va acollir la lectura dramatitzada del text ‘Disputa de l’ase’, un clàssic de la literatura catalana medieval.

15mésvila-seca29 d’abril de 2016OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1312-2015ISSN 2462-3105

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per

fer-nos arribar allò que et

sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a

conèixer i les opinions que

mereixen ser expressades.

Tot el que consideris

important per

Vila-seca i que la gent del

municipi no es pot deixar

perdre.

Fes-ho arribar al nostre

correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

Art, llibres i preguntes trampa

TRIBUNA

De tant en tant, a un li fan preguntes que li deixen fora de lloc. Em refereixo a aquell tipus de preguntes que no t’esperes, entre altres coses perquè mai te les has plante-jat a tu mateix.

Recordo una que ens van fer quan es-tudiava a la facultat que em va agafar des-previngut. La pregunta era què passaria si no existís l’art? Algú va respondre im-mediatament dient que no passaria res. Jo, amb preguntes tan cabdals, m’estimo més anar amb cautela, no pot ser que la resposta sigui tan fàcil ni immediata. A la que hi penses una mica, t’adones que és una pregunta trampa, d’aquelles que porten implícites altres preguntes encara més tramposes.

Quan intento donar resposta a la pri-mera pregunta no puc ser breu. Em sem-bla una resposta difícil de construir per-què no sé si es pot respondre a la valenta.

D’uns anys cap aquí, diria que la respos-ta més correcta té forma de pregunta, de pregunta trampa també, i és si realment pot no existir l’art. Jo, personalment, crec fermament que no; que l’art està lligat a l’ésser humà de tal manera que és impos-sible deslliurar-se’n; que forma part d’allò que ens fa humans, tal com ho fa la nostra capacitat de parlar; que el tenim incorpo-rat de sèrie i ens ajuda a situar-nos al món de manera que ens contextualitza amb el nostre entorn.

Que si l’art serveix d’alguna cosa? Clar que sí. Tot i que la funció de l’art ha estat (i continua sent) debatuda pels experts d’arreu del món no podem obviar que

aquesta funció existeix. Hi ha qui utilit-za l’expressió artística com a teràpia i hi ha qui l’utilitza pel simple fet de crear o recrear.

Al llarg de la història, però, la concep-ció que tenim sobre l’art ha anat mutant de diverses maneres. Quan s’han produït cadascuna d’aquestes mutacions han sor-git problemes socials d’acceptació, pro-blemes derivats de la utilització de nous codis, de nous formats o de noves idees. En l’art contemporani, jo crec que, preci-sament això, forma part del joc. I subrat-llo la paraula joc. Quan parlem d’artistes, parlem de persones especialistes a fer-se preguntes a si mateixes sobre allò que els envolta, posant en relleu concepcions, re-lats i històries que poden ser traslladades de forma directa o indirecta al possible interlocutor segons el codi que decidei-

xin utilitzar. Aquestes persones encara conserven la curiositat típica del nen que sempre està preguntant sobre el perquè de les coses. El joc forma part de les eines de treball al seu abast. I això les fa ser a vegades trapelles, a vegades innocents i a vegades incòmodes.

A Vila-seca, hem sigut testimonis d’una acció artística que no ha deixat indiferent a ningú i que ha estat plena d’èxits. Em re-fereixo a les escultures amb llibres al car-rer que vam poder gaudir la passada dia-da de Sant Jordi. Com no podia ser d’una

altra manera, aquestes intervencions han provocat reaccions. Tots hem parlat, més que mai, sobre lectura, sobre el llibre i la seva utilitat. S’ha posat en relleu el con-cepte de llibre obsolet. S’ha debatut sobre el poder evocador del llibre i si aquest pot tenir una segona vida. Podem dir que aquest fet ha estat un primer èxit.

Una obra artística ha de provocar reac-cions, no ha de deixar indiferent a ningú.

No vull entrar a valorar cadascuna de les reaccions que van provocar les escul-tures perquè seria impossible. El que sí que vull fer és, no només com a director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputa-ció a Tarragona sinó com a ciutadà que viu a Vila-seca i la gaudeix, mostrar la meva alegria i agraïment a totes les per-sones que les han fet possible: Pere Segu-ra, regidor de cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Josep M. Pérez, tècnic de l’àrea de cultura, Núria Llebaria, directora de la Biblioteca Pública de Vila-seca, Manel Margalef i Àlvar Calvet, professors de l’escola d’art i disseny i, és clar, també als alumnes del cicle d’Arts Aplicades al Mur. Tots ells han treballat de valent. Durant tot el procés de treball, des de la gestació del projecte de col•laboració entre la regi-doria de cultura de l’Ajuntament de Vila-seca i l’escola, fins a la realització de les escultures, la relació ha estat molt fluida, facilitadora i exemplar. Per mi, el segon èxit d’aquest projecte ha estat poder cor-roborar fefaentment la gran sensibilitat artística de les nostres institucions.

No oblidem la repercussió mediàtica que ha tingut Vila-seca gràcies a aquest projecte artístic. La premsa escrita i au-diovisual se n’ha fet un gran ressò. I valo-rem-ho, que Vila-seca pugui tancar el Te-lenotícies Vespre de TV3 juntament amb la ciutat de Barcelona, en aquest àmbit, és un altre clar èxit

«Que si l’art serveix d’alguna cosa? Clar que sí. Tot i que la funció de l’art ha estat (i continua sent) debatuda pels experts d’arreu del món no podem obviar que aquesta funció existeix.»

MÉS VILA-SECA

Daniel UzqUianoDirector de l’escola d’art i Disseny de la Diputació de Tarragona

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca15 d’abril de 2016

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

13MAIG

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

C.M.

Cristina SerretEl 15 de maig de 1976, coincidint amb la festivitat de Sant Isidre, patró dels pagesos, es presentava en societat l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina. Al cap-davant, dirigint la formació, hi havia Jo-sep Bargalló Badia. I entre els balladors, una jove entusiasta anomenada Gem-ma Soler, que avui, quaranta anys més tard, ha pres el relleu al mestre Bargalló i n’és la directora.

«De joveneta jo estudiava a Tarragona. Ara sóc molt decidida, però en aquella època era una mica in-trovertida, em costava fer amics, per això quan van organitzar un curset per fer sardanes a Vila-seca, m’hi vaig apuntar. Arran del cur-set vam formar l’Agrupació sardanista, i després vam pensar que podríem fer un esbart. Un noi que coneixia el mestre Bargalló el va anar a buscar, i va acceptar ser-ne el director».

Així recorda la Gemma el naixement de l’Esbart Dan-saire Ramon d’Olzina, ara fa quatre dècades. La voluntat d’aquell grup d’amics era re-ivindicar la dansa catalana, però ben aviat la presència del mestre Bargalló es va fer evident, dotant el grup d’un caràcter singular: «el ‘mes-tre’ ens va anar inculcant poc a poquet el seu pensa-ment, de buscar l’arrel, la puresa del folklore, inten-tant conservar les danses de la manera més fidel pos-sible al seu origen». Aquest, juntament amb l’interès per la jota, són dos trets característics de l’esbart de Vila-seca. Si se n’hagués de sumar un tercer, apunta la seva direc-tora, seria tenir les prioritats molt cla-res: «hi ha esbarts que fan coreografies amb passos de dansa catalana, que les ha fet algú a qui li agrada la dansa, però nosaltres apostem per reproduir els balls de la manera més fidel possible a com es feien abans, tot i que no siguin tan vistosos: prioritzem la puresa a la vistositat».

Josep Bargalló Badia va morir el juny de 2015. L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina va perdre sobtadament el seu ‘mestre’, però va apostar per donar continuïtat al seu llegat i la seva mane-ra de fer. Aquesta tasca recau, en gran part, sobre la Gemma Soler, que ara és

al capdavant de la formació. Per això, assegura, es passa moltes estones es-tudiant. «Amb el mestre teníem molta sort, perquè ell venia i ens explicava com s’havien de fer les danses. Sovint passa que les explicacions són una mica complicades d’entendre, sobretot si ets un profà, però si ho veus fer és molt més fàcil», reconeix la directora. Per sort, la Gemma Soler ara pot dedi-

car el seu temps a posar fil a l’agulla, perquè enguany s’ha jubilat de la seva feina com a professora de Ma-temàtiques a l’Institut Ra-mon Barbat.

Una manera de ferSoler va cursar estudis de Ciències químiques, però la docència sempre li ha-via interessat, i va acabar exercint-la al seu poble natal. Vinculada a l’Esbart de manera gairebé ininter-rompuda, es reconeix com una persona que sempre ha estat ‘de fer coses’. «És una manera de fer», assegura.

De moment, per a aquest 2016, a l’entitat ja s’han proposat recuperar dues danses que havien ballat anys enrere, l’Espolsada, que van presentar el passat 23 d’abril, i un ball de pan-deretes de València, i s’ha marcat l’objectiu de recu-perar-ne dues o tres més cada any.

Entre les prioritats hi ha també assegurar el relleu generacional, ampliar el nombre de balladors, si pot ser al grup infantil. És

aquesta una meta ambiciosa, perquè han de lluitar contra moltes altres al-ternatives d’oci: «a la meva època anar a l’esbart era l’única manera de sortir. Avui els nens i joves tenen moltes co-ses. A més, recordo que fa uns anys el mestre deia: ‘els nois que van començar a l’esbart eren molt intel·ligents, perquè ballaven i estudiaven; ara si tenen exà-mens ja no vénen’». En els anys de més embranzida havien arribat a ser fins a quaranta balladors. Assajaven tres cops per setmana i podien fer dos balls sen-se repetir parelles. «Ara tenim canalla, però són molt petits, abans fins als 16 no pujaven al grup d’adults, però avui dia, si els veiem espavilats amb dotze o catorze anys, ja els fem ballar amb els grans», conclou Soler.

Gemma Soler ha estat professora de Matemàtiques a l’Institut Ramon Barbat de Vila-seca.

«A l’esbArt dAnsAire prioritzem lA puresA dAvAnt lA vistositAt»

Gemma Soler, directora de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina

El Mestre Bargalló i el 40 aniversariJosep Bargalló Badia ha estat una figura clau en la història de l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina. Director del grup des dels seus inicis, va dotar a l’agrupació d’un caràcter singular, ensenyant-los a vetllar per la puresa del folklore. «Sempre deia que quan celebrés-sim el quaranta aniversari es ju-bilaria», recorda la Gemma Soler. Però no va poder ser. ‘El Mestre’, que és com tothom el coneixia a Vila-seca, va morir el juny de l’any passat. Per això els actes de commemoració del 40 aniversari de l’Esbart el tindran ben present. Al maig Vila-seca acollirà una

trobada de jotes, un camp que va centrar una part important dels

seus estudis com a folklorista. També es farà referència a la seva persona durant l’Aplec d’esbarts a Montserrat del 22 de maig. I, a més, la directora assegura que estan donant voltes a la idea de retre-li un homenatge abans que s’acabi l’any. «Alguna cosa hem de fer. Bargalló va fer donació de tot el seu arxiu a l’Ajuntament de Vi-la-seca, i estem pensant que pot-ser el moment en què es formalitzi aquesta donació pot ser una bona ocasió per retre-li un homenatge ben reeixit. De fet, molta gent del poble ens ho demana: ‘que no li fareu un homenatge, al ‘Mestre’?».