1

mestratge enalta funció directiva

Barcelona / Gironaabril de 2008 /abril de 2009

4a edició

Amb la col·laboració de:

2

PRESENTACIÓ DEL CONSELLER

L’existència dins les nostres administracions

públiques d’una classe directiva honesta,

competent, diversa i responsable davant

del ciutadà és un requisit estratègic per a una na-

ció democràtica que funciona. Però, a més a més,

en el nostre entorn, aquest requisit estratègic es

converteix en essencial en uns moments en què

el nostre país i el seu sistema polític viuen una

transició, per ara inacabada.

Ens calen directius i directives públics que

sàpiguen liderar aquesta etapa; i, per això, és ne-

cessari que les nostres administracions sàpiguen

on trobar-los i com formar-los. Els processos de

formació i selecció, entre d’altres, són els eixos

que condicionen una classe directiva excel·lent.

Necessitem, doncs, un bon sistema de seleccio-

nar personal directiu, per reclutar el talent allà on

es trobi i en funció de la seva capacitat, dels seus

mèrits. I també ens calen programes educatius

específics no només per transmetre competència

tècnica sinó valors comuns de respecte a les lleis

i esperit cívic a una ciutadania democràtica.

És dins d’aquest últim context que presentem

aquesta nova edició del Mestratge en alta funció

directiva, que té, entre altres novetats, extensió

al territori, perquè estem convençuts que invertir

en la formació dels nostres directius i directives

és millorar les nostres institucions públiques i, en

definitiva, aprofundir en el compromís de servei

que la nostra societat ens demana.

Joan Puigcercós i Boixassa

Conseller de Governació

i Administracions Públiques

PRESENTACIÓ DEL DIRECTORDEL MESTRATGE

El sistema de formació de la classe directiva en les nostres adminis-

tracions es troba en aquests moments en fase d’adaptació. L’Estatut

de l’empleat públic, per primera vegada, ens parla d’un règim jurídic

específic per al personal directiu, que les diferents administracions han de

desenvolupar. Aquesta futura regulació de la classe directiva plantejarà un

canvi cultural molt important dins les nostres organitzacions.

Aquest canvi no serà fàcil de gestionar, perquè, d’una banda, incidirà en un

espai ocupat tradicionalment per la política i, de l’altra, perquè planteja un

disminució de l’espai ocupat per l’aparell burocràtic.

El nou esquema cultural requerirà eines que desenvolupin nous models

normatius, mentals i de conducta que siguin útils als directius i directives

públics però sobretot a l’organització. Però, per on començar?

Des de la nostra competència i experiència com a centre de capacitació

pública, creiem que hem d’apostar per la formació directiva com una de les

eines que tenim a l’abast per tal de fer front amb èxit als reptes que l’entorn

directiu ens planteja.

El Mestratge renovat que ara us presentem ha d’ajudar, d’una banda, les

nostres organitzacions a implantar en les seves estructures aquesta nova

funció directiva i, de l’altra, el personal directiu públic a dur a terme amb

confiança el paper que la llei li atorga en el desenvolupament diari del seu

lloc de treball.

Com a novetats de l’edició d’aquest any, cal dir que el programa 2008-2009

s’ofereix simultàniament a Barcelona i a Girona, amb la participació i la col-

laboració de la Diputació i l’Ajuntament d’aquesta ciutat.

Aquesta edició renovada presenta les novetats acadèmiques següents:

·· Orientació a les competències del personal directiu.

·· Augment d’hores lectives.

·· Un mòdul virtual que, més enllà del seu contingut específic, ha de ser un

lloc de trobada de totes les persones que el realitzen.

·· Un nou mòdul d’habilitats directives.

·· Atenció transversal a les polítiques de gènere.

·· Una atenció personalitzada per a la millora de les capacitats i competèn-

cies de l’alumnat.

·· L’inici d’un procés estructurat de millora de la qualitat metodològica del

Mestratge amb la formació per competències en les quatre dimensions

conceptuals que una funció directiva de qualitat, al nostre parer, hauria

de tenir:

2

3

- Coneixement expert o tècnic. Com a dimensió responsable de dotar

el personal directiu de les eines de gestió bàsiques per portar a terme

la seva tasca diària.

- Habilitats estratègiques. En aquest cas, es tractaria d’introduir en

el programa les competències pròpies de la direcció que creen valor

públic.

- Competències relacionals. Amb aquesta dimensió es proposa orientar

el programa a la capacitació d’aquelles tècniques i habilitats que

milloren les relacions interpersonals per tal de gestionar l’entorn on

es mouen.

- Actituds ètiques. El comportament ètic tracta de transmetre els valors

propis de l’esperit de servei que representa treballar per i per a la

nostra societat.

Aquestes dimensions es recullen íntegrament en el Mestratge mitjançant

els mòduls en què es divideix el programa formatiu, els quals, a la vegada,

s’estructuren a l’entorn de l’activitat directiva de la persona participant en

el seu lloc de treball.

En definitiva, a la finalització del Mestratge, l’alumnat participant, com a

personal directiu, haurà de:

·· Tenir coneixements experts que l’habilitin per gestionar amb èxit els pro-

blemes de la funció directiva.

·· Poder aplicar els seus coneixements per resoldre problemes nous i en

contextos amplis o multidisciplinaris relatius al seu camp d’aplicació

professional.

·· Saber integrar coneixements, afrontar la complexitat i formular judicis a

partir d’informació incompleta.

·· Ser capaç de comunicar les seves decisions i els seus coneixements, tant

a audiències expertes com no expertes, i de manera clara i sense ambi-

güitats. Ha de saber treballar en equip.

·· Poder formular judicis que incloguin reflexions coherents sobre les respon-

sabilitats socials i ètiques lligades a l’aplicació dels seus coneixements.

·· Tenir habilitats d’autoaprenentatge que els permetin enriquir el seu lloc

de treball i els del seu entorn.

Carles Ramió Matas

Director del Mestratge

PeRsones destinAtàRies

a) Persones amb títol universitari que ocupin actu-

alment llocs de comandament d’alta direcció.

b) Alts càrrecs, subdireccions i unitats assimila-

des de la Generalitat de Catalunya.

c) Personal directiu de les administracions locals

(fins al segon nivell de l’organigrama). Càrrecs

electes.

d) Personal directiu d’organismes públics de la

Generalitat i de l’Administració local (entitats

autònomes, entitats de dret públic sotmeses a

l’ordenament jurídic privat, entitats gestores de

la Seguretat Social, etc.).

e) Membres de l’escala superior i, excepcio-

nalment, de l’escala executiva dels cossos

de policia de Catalunya en funció del lloc de

treball que ocupin. Administració de justícia:

professionals de la judicatura o del cos de

secretaria judicial que facin funcions d’alta

direcció.

f) Alts càrrecs directius de les universitats públi-

ques catalanes.

g) Persones que ocupin presidències i càrrecs de

direcció d’empreses públiques o associacions.

estRUCtURA deL MestRAtGe

El programa s’estructura en deu blocs temàtics,

un bloc virtual i un programa transversal de

competències personals, que a la vegada es divi-

deixen en tres blocs troncals i nou d’obligatoris. A

part, el Mestratge es complementa amb 35 hores

d’activitats de lliure elecció, per tal que l’alumnat

pugui escollir al llarg del Mestratge l’assistència

a seminaris, jornades, conferències o a qualsevol

activitat formativa que l’EAPC o una altra Insti-

tució duguin a terme.

A l’acabament del Mestratge l’alumnat haurà de

fer un treball que aprofundeixi i desenvolupi un

projecte de millora o innovació organitzativa apli-

cable a l’àmbit públic. Per elaborar-lo, l’alumnat

disposarà de la col·laboració d’un tutor o tutora

individualitzat.

4

PROGRAMA1. BLOCS TRONCALS

A. La funció directiva a l’Administració pública(40 hores)

objectius

Tenir la capacitat de liderar els processos rea-

listes d’innovació i canvi organitzatiu és bàsic

per assolir amb èxit les tasques de direcció.

Per això, en aquest modul es treballa el marc

conceptual i un conjunt d’instruments per afa-

vorir la direcció i el control dels paràmetres

organitzatius dels àmbits de gestió pública.

esquema de treball

1. El personal directiu públic i les dimensions

organitzatives de la gestió. Teoria de l’organit-

zació i l’Administració pública. Les dimensions

sociotècnica, politicocultural i de control i

millora d’una organització pública.

2. El personal directiu públic i l’activitat de dis-

seny d’una organització pública. Els elements

clau d’una estructura organitzativa: jerarquia,

departamentalització i criteris de coordinació.

Elements per evitar les disfuncions en el dis-

seny de les organitzacions públiques.

3. El personal directiu públic i la direcció i el

control de l’organització informal i de la cultura

organitzativa. La gestió de l’organització infor-

mal. La gestió del conflicte intraorganitzatiu.

La gestió de la cultura administrativa.

4. El personal directiu públic com a agent de canvi

organitzatiu. El canvi natural de les organitzaci-

ons. Tipus de canvi: productivisme, reenginyeria,

reconversió i creatiu. Els models d’organització

estratègica (MOE). Llista de control dels paràme-

tres organitzatius. Tècniques de canvi organitza-

tiu. Tècniques d’auditoria operativa.

5. El personal directiu públic i la gestió de les

xarxes d’organitzacions públiques i privades.

La gestió d’agències. La gestió de l’externa-

lització de serveis públics: motivació, àmbit,

planificació, control i avaluació.

6. El personal directiu públic i els valors institu-

cionals. Les referències d’un model de gestió i

l’isomorfisme. Els valors de gestió empresarial

a l’àmbit públic versus els valors neopúblics.

B. Habilitats directives (56 hores)

objectius

L’objectiu d’aquest bloc és transmetre algunes

de les principals habilitats i competències trans-

versals del personal directiu públic, les quals es

tracten des de la lògica d’un perfil sovint polític

i d’una activitat pública. La persona que ocupa

un càrrec directiu ha de tenir capacitat per dirigir

un equip de persones, capacitat de decisió i de

gestió de crisis, de negociació i mediació, i de

comunicació pública i persuasió, a més de tenir

habilitats d’estratègia política i una notable capa-

citat d’incidir en la transformació del sector que

gestiona. Aquestes són les habilitats bàsiques

que s’han d’obtenir o perfeccionar en aquest

bloc formatiu, a més d’aprendre tècniques per

gestionar millor el temps.

esquema de treball

1. Tècniques i estratègies discursives.

2. Tècniques de negociació i mediació.

3. Gestió de crisis: tècniques per evitar, reduir o

resoldre crisis.

4. Direcció d’equips de persones. Alt rendiment

5. Gestió del temps: tècniques d’optimització

del temps.

6. L’autogestió. Hàbits i automotivació.

7. Presentacions efectives.

C. Competències personals (23 hores)

objectius

El programa transversal de competències per-

sonals té com a objectiu principal potenciar les

competències directives de les persones parti-

cipants i augmentar el nivell de consciència de

les capacitats de l’alumnat mitjançant l’anàlisi

individual. Caldrà, per això, definir un pla d’acció

per desenvolupar aquestes competències i avalu-

ar el grau de consecució dels objectius fixats. En

aquestes sessions es tracta d’aportar elements

pràctics i vivencials que siguin transferibles de

forma immediata al lloc de treball del personal

directiu públic.

esquema de treball

1. Introducció a les competències professionals.

Autoavaluació de competències.

2. Feedback global sobre l’autoavaluació. Inter-

pretació i proposta de pla d’acció.

3. Tutories en grup.

4. Introducció al coaching com a model de

lideratge.

4

5

2. BLOCS OBLIGATORISBloc 1Gestió i direcció pública (24 hores)

objectius

Aquest bloc formatiu pretén ser una introducció

general al Mestratge. El programa s’orienta cap a

l’establiment d’un marc conceptual que permeti

treballar uns elements comuns i una visió general

que s’anirà aprofundint i desenvolupant al llarg

dels altres blocs formatius del programa. Des

d’aquesta perspectiva es planteja un enfocament

pluridisciplinari sense perjudici que es posi

l’accent en qüestions relatives al management

públic, que, en definitiva, és l’objecte d’aquest

mòdul.

esquema de treball

1. Definició de gestió pública. La diferència entre

administració i management.

2. Gestió pública a Europa avui. Els models

francoalemany i anglosaxó.

3. Evolució i reforma de la gestió pública europea

en els últims vint anys.

4. Funció directiva. El paper dels alts funcionaris

i dels anomenats directius.

5. El marc institucional de la direcció pública.

6. La direcció pública a l’Estat, a la Generalitat

de Catalunya i a les administracions locals.

Les sessions del curs combinen explicacions del

professorat, discussions de casos i debats amb

directius i directives públics en actiu.

Bloc 2temes actuals de la ciència política (20 hores)

objectius

En el bloc dedicat a l’estudi dels temes actuals

de l’anàlisi política s’abordaran aspectes clau

en l’actual conjuntura política catalana. Tots

aquests aspectes han de permetre conèixer millor

el nostre marc polític i institucional i la dinàmica

dels actors polítics que hi participen. Aprofundir

aspectes clau del funcionament del sistema

polític, de l’entorn polític i social i dels seus in-

terlocutors, ha de facilitar i millorar l’activitat del

personal directiu públic. Es tracta de potenciar

la discussió i fer una anàlisi crítica de la realitat

política dins del nostre àmbit d’actuació.

esquema de treball

1. La formació, el manteniment i els efectes dels

governs de coalició.

2. El perfil i les actituds del personal polític de

Catalunya.

3. Opinió pública i anàlisi d’enquestes.

4. Debat: “Les noves formes de participació

política”.

5. Debat: “El nou Estatut d’autonomia i les seves

conseqüències per al futur de Catalunya”.

Bloc 3Recursos humans (26 hores)

objectius

Aquest bloc desenvolupa els trets fonamentals

bàsics que ha de conèixer el personal directiu

públic no especialista en la matèria, relatius als

recursos humans de les entitats públiques, tant

en el seu vessant jurídic com pel que fa a la gestió

dels recursos humans. La part jurídica planteja

el coneixement de l’imprescindible marc bàsic

regulador de l’ocupació publica a Catalunya en

els aspectes més essencials: selecció i promoció,

negociació col·lectiva, formes de prestació de

serveis i la problemàtica de la precarietat i la seva

gestió. El vessant de direcció de recursos humans

se centra en els elements més destacables i nous,

com és la gestió per competències o el coaching,

entre d’altres.

El bloc també ofereix un apartat específic d’apro-

pament a novetats del món del treball i de la funció

pública d’interès per al personal directiu públic.

esquema de treball

1. L’ocupació pública. L’accés i la promoció a les

administracions públiques catalanes.

2. Els instruments de gestió i racionalització

dels recursos humans a les administracions

públiques.

3. La fallida del vincle permanent a l’Administra-

ció pública. Un apropament a la problemàtica

de la precarietat en l’ocupació pública i vies de

solució. El vincle no permanent com a eina de

gestió dels recursos humans.

4. El directiu i la directiva públics com a empleats

de l’Administració. Els seus drets i com s’han

d’exercir. Els drets d’indemnitat i la protecció

del personal directiu públic.

5. La negociació col·lectiva en l’àmbit de l’ocu-

pació pública.

6. La gestió dels recursos humans: la gestió per

competències.

7. Les noves eines de gestió dels recursos humans.

6

Bloc 5Recursos econòmics (32 hores)

objectius

L’objectiu del bloc és analitzar i debatre temes de

finançament, pressupost i control econòmic que

són d’interès per al personal directiu de les ad-

ministracions públiques. Quant al finançament,

s’analitzen els grans reptes del finançament

autonòmic i local que avui té plantejats l’Admi-

nistració catalana i que repercuteixen en la bona

gestió. També s’analitza el pressupost com a ins-

trument de planificació i gestió de despesa però,

sobretot, com a element d’informació per a una

bona presa de decisions. Finalment, s’analitzen

les formes que pot adoptar el control econòmic i,

en particular, el derivat de l’elaboració d’indica-

dors de gestió dins un quadre de comandament

integral. L’objectiu final és treballar les habilitats

de planificació i control de l’alumnat i, sobretot,

donar a conèixer les eines que tenen al seu abast

per prendre decisions encertades.

esquema de treball

1. Finançament autonòmic. Reptes i instruments.

2. Finançament local. Reptes i instruments.

3. Planificació i gestió pressupostàries (I).

4. Planificació i gestió pressupostàries (II).

5. Control econòmic.

6. QCI, costos i indicadors de gestió.

Bloc 4Valors i ètica pública (20 hores)

objectius

Aquest bloc pretén dur a terme un repàs dels

temes més rellevants relacionats amb l’ètica del

personal públic. S’analitzen diferents concepcions

i aspectes de l’ètica pública i es reflexiona sobre

com aplicar als casos concrets aquestes teories

generals. S’estudien els components fonamentals

de l’ètica professional del personal públic.

Altres objectius que persegueix aquesta formació

són: comprendre la complexitat del fenomen de

la corrupció i de les seves variables d’anàlisi, i

els seus efectes; delimitar l’ètica del personal

públic i els seus components essencials; ana-

litzar les complexes relacions entre l’ètica i la

política; reflexionar sobre els conflictes de valors

en el servei públic; entendre la importància del

concepte d’infraestructura ètica, els seus com-

ponents i la relació que tenen entre si, i analitzar

els instruments més importants de lluita contra la

corrupció existents a l’Estat espanyol.

esquema de treball

1. Introducció: concepte d’ètica i principals cor-

rents d’ètica pública.

2. Conceptes de corrupció, variables d’anàlisi i

efectes de la corrupció.

3. L’ètica del personal públic i els seus com-

ponents essencials. El paper de les variables

individuals en l’estudi de l’ètica pública.

4. El paper que la cultura cívica i el capital social

tenen en la construcció d’una Administració

ètica. La relació entre desigualtat i corrupció.

5. La cultura organitzativa i la seva relació amb

l’ètica professional. El paper del servei civil de

carrera en la lluita contra la corrupció.

6. Els valors i els conflictes de valors en el servei

públic.

7. Els sistemes de control interns i externs: la

construcció d’una infraestructura ètica.

8. Instruments més importants de lluita contra

la corrupció existents a l’Estat. Les obligaci-

ons i les responsabilitats del personal públic

a l’Estat.

Bloc 6Planificació, control i qualitat (28 hores)

objectius

El personal directiu públic no només ha d’ajudar

a l’especificació de les polítiques públiques,

sinó també a transformar aquestes polítiques

públiques en actuacions i serveis. Per fer-ho de

manera efectiva ha de definir plans estratègics i

operatius, i avaluar-ne el compliment.

D’altra banda, al personal directiu públic li

correspon la gestió operativa i, per tant, ha de

tenir competències suficients per aconseguir

els objectius públics mitjançant la gestió d’uns

processos eficients i adaptats a unes finalitats

canviants.

El bloc recorre el camí que va des de la planifi-

cació estratègica fins a la producció dels serveis

i l’avaluació dels resultats. En aquest camí s’in-

corporaran conceptes essencials i instrumentals,

com són plans estratègics i operatius, objectius,

indicadors, quadres de comandament, control de

gestió i models de qualitat.

esquema de treball

1. Planificació estratègica i operativa.

2. Control de gestió i avaluació.

3. Models de qualitat i millora.

4. Objectius i indicadors.

5. Avaluació.

6. Models de qualitat.

6

7

Bloc 7institucions europees (28 hores)

objectius

L’objectiu d’aquest bloc és conèixer de primera

mà la realitat institucional europea i l’entorn en

què es mou. La UE influeix cada vegada més en

l’espai administratiu dels països membres i és

un dels actors polítics amb més influència en

l’activitat del personal directiu públic. El coneixe-

ment de les polítiques i del funcionament de les

seves institucions esdevé obligat per comprendre

la complexa informació que emeten i per poder

aprofitar les oportunitats que ofereixen. L’ob-

jectiu és proporcionar als directius i directives

informació sobre els temes clau relacionats amb

el funcionament, l’estructura i l’organització de

les institucions de la Unió Europea, i la seva

normativa.

Aquesta formació es desenvoluparà en el trans-

curs d’una estada a les institucions europees.

esquema de treball

1. Institucions de la Unió Europea: estructura

competencial, institucional, jurídica i finan-

cera.

2. La composició, el funcionament i les atribuci-

ons de les institucions europees.

3. Oportunitats que les institucions europees

poden proporcionar als organismes públics.

4. L’ordenament jurídic comunitari, i la seva

aplicació als estats membres de la UE.

Bloc 8direcció pública i anàlisi de polítiques (20 hores)

objectius

Proporcionar eines conceptuals i metodològiques

per a l’anàlisi dels problemes públics i per a la

seva gestió, a partir de disciplines com l’anàlisi

de polítiques i la teoria de l’organització, entre

d’altres. Per això es treballaran prioritàriament la

visió estratègica, la capacitat d’anàlisi i les com-

petències relacionals de l’alumnat mitjançant el

treball en equip. Es pretén també explorar el pa-

per que en aquestes tasques ha tingut i, sobretot,

pot tenir el sector públic. Es posarà l’èmfasi en la

utilització de casos pràctics i en les discussions

de grup com a instruments d’aprenentatge.

esquema de treball

1. Introducció a l’anàlisi de polítiques públiques:

actors i xarxes.

2. Problemes públics i formació de l’agenda.

3. Les decisions: quan, com i per què.

4. La implantació de les polítiques.

5. L’avaluació de les polítiques.

6. Anàlisi de polítiques: una perspectiva integral.

Bloc 9e-Administració (35 hores / virtual)

objectius

Sensibilitzar el personal directiu públic sobre

la necessitat de posar eines TIC a l’abast de la

ciutadania i que afavoreixin la innovació a les

administracions públiques. Conèixer el significat

i el valor afegit que implica aprendre en un entorn

virtual. Saber distingir un projecte TIC que ha es-

tat objecte d’una metodologia estricta i coherent.

Descobrir projectes i bones pràctiques en l’àmbit

de l’administració electrònica a Catalunya i ser

conscients dels drets i deures dels ciutadans a

l’hora d’accedir-hi.

esquema de treball

1. L’aprenentatge virtual. Qualitat de la formació.

Familiarització amb entorns virtuals.

2. El Web 2.0. Eines d’innovació a Internet per

a la millora de les administracions públiques.

Aprenentatge informal i comunitats d’apre-

nentatge.

3. TIC per a directius i directives no TIC. Meto-

dologia de projectes. Projectes reeixits / pro-

jectes frustrats. Programari lliure / programari

privatiu.

4. Accés de la ciutadania a l’administració elec-

trònica. Drets i deures.

5. L’e-Administració. Projectes actuals. Exemples

i bones pràctiques.

3. ACTIvITATS DE LLIuRE ELECCIÓ

Les hores de lliure elecció complementen el

programa i tenen vocació de formació a mida.

El personal directiu podrà assistir al llarg del

Mestratge a les activitat específiques que vulgui

de l’oferta formativa de l’EAPC (cursos, jornades,

seminaris, etc.), de manera gratuïta i amb prefe-

rència a l’hora de reservar la plaça.

Aquestes activitats, una vegada certificades,

comptaran com a activitats de lliure elecció fins

a completar les 35 hores.

8

PROfESSORAT

Aldomà Buixadé, Josep. Professor del Departa-

ment de Dret Administratiu de la Universitat de

Barcelona.

Ballart Hernández, Xavier. Professor titular de

ciència política i de l’Administració de la Univer-

sitat Autònoma de Barcelona.

Balsells Beso, Lluís. Assessor tècnic de l’INSS.

Professor de la Universitat de Vic.

Boltaina Bosch, Xavier. Cap de Recursos Humans

de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputa-

ció de Barcelona. Professor de ciències del treball

de la Universitat de Barcelona.

Botella Corral, Joan. Catedràtic d’universitat.

Departament de Ciència Política i de Dret Públic.

Universitat Autònoma de Barcelona.

Brugué torruella, Joaquim. Director general de

Participació Ciutadana de la Generalitat. Profes-

sor de ciència política i de l’Administració a la

Universitat Autònoma de Barcelona.

Cerrillo i Martínez, Agustí. Doctor en dret i llicen-

ciat en ciències polítiques i de l’Administració.

Professor agregat de dret administratiu. Director

del Programa de Dret i del Postgrau en admi-

nistració electrònica de la Universitat Oberta de

Catalunya.

Frigola Pérez, Ricard. Director general de l’Ins-

titut Municipal d’Urbanisme. Ajuntament de

Barcelona.

Gallego Calderón, Raquel. Professora agregada

de ciència política i de l’Administració a la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona.

Gomà Carmona, Ricard. Regidor de Serveis Soci-

als i professor de ciència política i de l’Adminis-

tració a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Güell Barceló, Manel. Consultor autònom.

Jiménez Asensio, Rafael. Cap dels Serveis Jurí-

dics de l’Ajuntament de Barcelona.

8

Ledesma Castelltort, Albert. Director del Centre

d’Atenció Primària de Vic “El Remei”.

Mach Piera, Mercè. Professora i investigadora

associada del Departament de Recursos Humans

d’ESADE.

Magre Ferran, Jaume. Director de la Fundació

Carles Pi i Sunyer. Professor de ciència política

i de l’Administració de la Universitat de Barce-

lona.

Maluquer Amorós, salvador. Director general de

Pressupostos i Tresor de la Generalitat.

Mas sabaté, Jordi. Cap de l’Àrea d’Estudis,

Qualitat i Sistemes d’Avaluació de la Gestió de la

DGIO. Enginyer industrial en organització.

Mauri Majós, Joan Josep. Secretari general del

Departament de Justícia. Professor de dret admi-

nistratiu de la Universitat de Barcelona.

Mora Puigví, Antoni. Professor associat d’hi-

senda pública de la Universitat de Barcelona i

membre investigador de l’Institut d’Economia

de Barcelona.

obregón Gomà, isidre. Cap de l’Àrea de Siste-

mes de Gestió de la Secretaria d’Administració i

Funció Pública del Departament de Governació i

Administracions Públiques.

Ramió Matas, Carles. Director de l’Escola d’Ad-

ministració Pública de Catalunya. Professor de

ciència política i de l’Administració de la Univer-

sitat Pompeu Fabra.

Reniu Vilamala, Josep M. Doctor en ciència

política i de l’Administració per la Universitat de

Barcelona. Professor de ciència política i de l’Ad-

ministració de la Universitat de Barcelona.

Ros Martrat, Lali. Psicòloga i pedagoga. Professo-

ra de la Facultat de Psicologia Blanquerna (URL).

Consultora d’Argos Coaching.

Roura Planas, Albert. Director de Comunicació

del Grup AGBAR.

Roy i torras, Ramon. Director Àrea TIC. Centre

de Telecomunicacions i Tecnologies de la Infor-

mació de la Generalitat de Catalunya. Programa

per a la reforma de l’Administració tributària de

Catalunya.

salvador serna, Miquel. Professor de ciències

polítiques i socials de la Universitat Pompeu

Fabra.

sánchez i Picanyol, Jordi. Director de la Funda-

ció Jaume Bofill.

sancho Royo, david. Professor titular de ciència

política de la Universitat Pompeu Fabra.

santos Rebull, Belén. Analista d’organització.

Direcció General de Modernització de l’Adminis-

tració. Departament de Governació i Administra-

cions Públiques.

solé Vilanova, Joaquim. Catedràtic d’hisenda

pública de la Universitat de Barcelona.

subirats Humet, Joan. Catedràtic de ciència

política i de l’Administració de la Universitat

Autònoma de Barcelona.

tarrach Colls, Anna. Cap del Gabinet Tècnic

de Programació i Avaluació. Direcció General

de Pressupostos. Departament d’Economia i

Finances.

Valls i Roig, Antoni. Consultor en desenvolupa-

ment directiu de Human Succes®.

Vàsquez Bronfman, sergio. Professor-inves-

tigador de l’European School of Management

(ESCP-EAP).

Villoria Mendieta, Manuel. Director del Depar-

tament de Govern i Administració de l’Instituto

Universitario Ortega y Gasset. Professor de cièn-

cia política i de l’Administració de la Universitat

Rey Juan Carlos.

9

INfORMACIÓ ACADèMICA

La durada del Mestratge és de 387 hores,

repartides de la manera següent:

sessions troncals: 119 hores.

sessions obligatòries: 229 hores.

Crèdits de lliure elecció: 35 hores.

sol·licitud, preinscripció i criteris de selecció

extensió Barcelona:

Les sol·licituds de preinscripció s’han d’adreçar

al director de l’Escola d’Administració Pública de

Catalunya, c/ de Girona, 20, 08010 Barcelona

eapc@gencat.cat

extensió Girona:

Les sol·licituds de preinscripció s’han d’adreçar

al director de l’Escola d’Administració Pública

de Catalunya, Gran Via de Jaume I, 9, 3a planta,

17002 Girona

girona.eapc@gencat.cat

Les persones sol·licitants han d’emplenar la but-

lleta d’inscripció normalitzada, que a més a més

es pot trobar al web de l’EAPC, i complir tots els

requisits que es demanen.

A la butlleta d’inscripció s’han d’adjuntar els

documents següents:

·· Una fotocòpia autenticada que acrediti la titu-

lació acadèmica.

·· Currículum professional i formatiu.

·· Una declaració de l’exercici del càrrec actual i

la documentació que ho acrediti.

No s’admetrà cap inscripció que no reuneixi

tots els requisits establerts en la sol·licitud

d’inscripció.

Els candidats i candidates seran seleccionats per

una comissió formada a l’efecte encapçalada pel

director de l’EAPC. La comissió durà a terme l’ad-

missió de les candidatures tenint en compte l’or-

dre de presentació de la preinscripció i el nombre

de sol·licituds per departaments o entitats i, a

més a més, en funció del barem següent:

1. Experiència professional en llocs de comanda-

ment.

2. Estudis acadèmics.

3. Lloc de treball que ocupa en l’actualitat.

4. Idiomes.

5. Entrevista personal.

Amb la finalitat de vetllar per la qualitat del

Mestratge i la diversitat de les persones partici-

pants s’establirà un nombre màxim de persones

aspirants per departament.

El termini de preinscripció és obert fins al 25

de març del 2008. Una vegada finalitzat aquest

termini, es comunicarà la inscripció definitiva al

Mestratge, abans del dia 6 d’abril, mitjançant la

llista de les persones aspirants admeses, que es

penjarà al web de l’EAPC.

Lliurament de projectes

Fins al 31 d’abril del 2009.

Lloc de desenvolupament

extensió Barcelona:

Escola d’Administració Pública de Catalunya

C/ Girona, 20, 08010 Barcelona

extensió Girona:

Centre Cultural de la Caixa de Girona, la Fontana

d’Or. C/ Ciutadans 19, 17004 Girona

Certificació

L’Escola expedirà el diploma de Mestratge en alta

funció directiva.

Per obtenir-lo és necessari haver assistit com a

mínim al 80% de la formació obligatòria i tenir

una avaluació positiva dels coordinadors dels

blocs, haver presentat el projecte i superar-ne

l’avaluació.

import de matrícula

L’import de la matrícula és de 7.800 euros.

L’EAPC, si se sol·licita mitjançant l’apartat

corresponent de la butlleta d’inscripció, pot sub-

vencionar les persones seleccionades amb 2.800

euros. Aquest import inclou les despeses del des-

plaçament i l’estada a Brussel·les corresponents

al bloc 7 “Institucions europees”.

Valor acadèmic

Crèdits: 60 crèdits ECTS (European Credit Trans-

fer and Accumulation System).

nombre de places

25 places com a màxim per extensió.

10

durada, calendari i horari

El període lectiu comença al final del mes d’abril

del 2008 i acaba l’abril del 2009.

El treball de recerca s’inicia el gener del 2009 i

finalitza el març del 2009.

extensió Barcelona:

Les sessions es desenvoluparan habitualment els

dimarts i dijous, de 16 a 20 h, i excepcionalment,

segons el calendari del curs, es podran fer els

divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 19 h, i

els dissabtes, de 9 a 13 h.

extensió Girona:

Les sessions es desenvoluparan els dimecres de

cada setmana. De 9.30 a 14 h i de 15.30 a 19 h.

I, excepcionalment, els divendres i/o dissabtes.

D’altra banda, està previst un viatge d’estudis de

tres dies a Brussel·les.

organització i coordinació

Escola d’Administració Pública de Catalunya.

En l’extensió del Mestratge a Girona, hi col-

laboren la Diputació de Girona i l’Ajuntament de

Girona, amb el suport financer del fons AFCAP.

direcció

Carles Ramió Matas

Director de l’EAPC i professor de ciència política

i de l’Administració de la Universitat Pompeu

Fabra.

direcció acadèmica

J. Pere Camino Pons

Cap de Projectes de l’EAPC i professor consultor

de dret de la funció pública a la UOC.

Coordinació i gestió

Mireia Plana i Anna Gea

Coordinació Girona

Joan Vilà Pujolràs

Cap de Recursos Humans de la Diputació de

Girona

informació

escola d’Administració Pública de Catalunya

C/ Girona, 20 – 08010 Barcelona

Secció de Formació Transversal i Qualitat

Àrea de Mestratges i Postgraus

Anna Gea

agea@gencat.cat

Tel. 93 567 23 51 – Fax 93 567 23 30

www.eapc.cat

diputació de Girona

www.ddgi.cat

Ajuntament de Girona

www.ajuntament.gi

11

Dis

seny

i m

aque

taci

ó: d

otst

atio

nD

ipòs

it le

gal:

Girona, 2008010 Barcelonatel. 93 567 23 23www.eapc.cateapc@gencat.cat