Meus
-
Upload
biblioteca-de-viladecans -
Category
Documents
-
view
219 -
download
0
description
Transcript of Meus
M E U S
Cada jorn es més senzill,
poc es el que necessito,
aprens poc a poc a viure,
deixant anar el Ilast,
els oripells, l'or,
els esclats encegadors.
La maleta que arrossego
es va buidant,
igual que en els avions
el pes es restreny.
La bossa s'allibera
d'articles absurds,
saber allunyar el pes
que priva el pas
és molt important,
és costa amunt
al capdavall
el tram final del camí.
Per poder veure l'infinit
la visió de tot en un instant,
buido les butxaques
i trobo moltes coses…
Claus que he oblidat
desconeixo el que obrien,
botons d'abrics antics,
rouge de llavis de Max Factor,
fotos de persones que m'han estimat,
cares d'éssers que he estimat,
la petita nina de fils de Nuremberg
que Klaus va regalar a l'avia,
Un poema de Yeats en un paper groc,
l'últim vers que vaig escriure.
L'àngel em va dir ahir:
" S'acosta el jorn,
afina els sentiments ".
La rancúnia i l'odi descartats,
l'enveja
amb prou feina la he fregat,
endreço l’interior
estic atenta
Tot és més simple
somric al que m'amoïnava
al que va ocupar la meva vida.
Quant temps malgastat!
El dia torna a néixer,
contemplo des de la finestra
la pluja que acarona els arbres,
estàveu tan secs !!
Són part de mi
són meus,
el temps m'acosta a ells,
són meus,
són vostres.
L'àngel em va dir:
"Mira al teu voltant",
el jorn es va omplirde tot…
Són meus,
els morts d’Haití,
els nens que ploren
buscant els seus pares,
enmig del caos
la destrucció.
Són meves
las dones que pateixen,
maltractaments
de les seves parelles,
morint-se de por,
esperant cada dia
el cap final.
Són meus,
els nens que els pederastes
destrueixen,
matant la seva innocència
els seus petits cossos.
Són meus
els que viuen vexacions
i tortures,
en garjoles inhumanes.
Són meves,
les dones
que arriben enganyades,
amb prometences de feina
que fineixen en la prostitució.
Són meus
els éssers innocents
que moren en guerres tribals,
dones, nens, vells,
mutilats, desnodrits,
víolats.
Són meus,
els que arrosseguen
doloroses discriminacions,
pel color de la pell,
per la se va Ilengua,
per la se va religió.
Són meves,
totes les persones enganyades,
que ballem damunt les brases,
d'una crisi descarnada.
Tots ens belluguem
sobre un temps que passa.
Hores, dies, anys,
el temps que mesurem
amb tanta cura,
obsessivament,
a la fi,
tan sols serveix
pel nostre planeta.