Mida poblacional i densitat de rapinyaires forestals a la meitat nord de

la Serralada Litoral.

F. X. Macià, X. Larruy, J. Grajera, J. Moreno i S. Mañosa¹.

¹ Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona

• Els rapinyaires es consideren bons indicadors de la biodiversitat (Sergio et

al., 2005).

• La meitat nord de la Serralada Litoral és important pels rapinyaires diürns.

Entre el 1961-2011 s’han citat 28 espècies, algunes amenaçades o en

perill, p.e.: Àguila cuabarrada (Aquila fasciata), Milà reial (Milvus milvus) o

Falcó cama-roig (Falco vespertinus).

• L’àguila marcenca i l’aligot vesper són Espècies d’Interès en Conservació

Prioritària 3 dins el Pla estratègic de conservació de la fauna de la Xarxa de

Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (Torre et al., 2009).

Introducció

En aquest treball s’aporta informació detallada sobre l’abundància i la densitat de 4

rapinyaires forestals presents en els parcs de Serralada de Marina, Serralada

Litoral i del Montnegre i el Corredor, així com en les àrees preparc:

Aligot vesper (Pernis apivorus)

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Astor (Accipiter gentilis)

Aligot comú (Buteo buteo)

Àrea d’estudi

Superfície: 464 km²

• Observació des de punts: parades

nupcials, construcció del niu,

transport de preses, etc.

• Recerca a peu i visites control als

nius: localització precisa dels nius i

obtenció paràmetres reproductors.

Mètodes. Prospecció

1. Nius actius (N).

2. Volanders que no pertanyien als nius actius localitzats (V).

3. Observacions reiterades d’adults transportant preses en època de criança de polls en sectors on no s’havien trobat nius ni observat volanders (TP).

4. Observacions d’adults transportant material de niu en sectors en els que no s’havia obtingut cap dada de les anteriors (TMN).

5. Observacions de marcatges territorials i de parada nupcial durant el zel, i la presència d’exemplars amb comportament agonístic al llarg de tot el cicle reproductor, en sectors on no es disposava de cap dada de les anteriors (PN).

Mètodes. Estima del nombre de territoris

Les dades de camp es classificaren en les següents categories, en base a la

fiabilitat de cara a determinar la presència, més o menys segura, de parelles

nidificants:

Per fer l’estima del nombre de parelles nidificants s’ha tingut el compte el

següent criteri, sempre posant atenció en no duplicar territoris i distingint-

los, segons les evidències recollides, entre territoris amb Reproducció

segura-probable i amb Reproducció possible:

1. Reproducció segura-probable. S’han sumat els nius (N), pollades de

volanders (V) i els adults transportant preses o material (TP i TMN).

2. Reproducció possible. S’han sumat els territoris categoritzats com PN.

Mètodes. Estima del nombre de territoris

Mètodes. Distàncies entre territoris

• Com a mesura de la distància promig entre territoris, s’ha utilitzat la mitjana de distàncies entre els nius veïns més pròxims ocupats en un mateix any (Carrete et al., 2001).

Distància mínima mitjana

Prova G

• Per testar la regularitat o aleatorietat en la distribució dels nius s’ha aplicat la prova G.

• El valor G s’ha calculat mitjançant la divisió de la mitjana geomètrica dels quadrats de les distàncies al niu veí més proper entre la mitjana aritmètica dels mateixos quadrats (Brown, 1975).

• G > 0,65 indica regularitat; G < 0,65 aleatorietat (Brown 1975, Watson, 1997).

Els càlculs s’han efectuat entre conespecífics i heterospecífics.

Els resultats s’han de contemplar com preliminars, donat que a bona part de

l’àrea d’estudi manca una prospecció més exhaustiva.

Resultats. Poblament

Aligot vesper

Àguila marcenca

Aligot comú

Astor

N 1 6 10-11 20

V 14 3

TP 1 3

TMN 1

Rep. segura-probable 1 (11-14%) 6 (60%) 26-27 (28-30%) 26 (32-36%)

PN 6-8 4 64-66 46-56

Rep. possible 6-8 (67-89%) 4 (40%) 64-66 (69-73%) 46-56 (56-78%)

Total 7-9 10 90-93 72-82

Nombre de territoris segons les evidències de reproducció. N: nius, V:

volanders, TP: transport de preses, TMN: transport de material de niu; PN:

parada nupcial i altres manifestacions de zel.

Resultats. Densitats

Espècie Densitat

Aligot vesper 1-2 territoris/100 km2

Àguila marcenca 2 territoris/100 km2

Aligot comú 19-20 territoris/100 km2

Astor 16-18 territoris/100 km2

Taula comparativa de densitats de l’àrea d’estudi i d’altres regions

Espècie Autors Àrea d’estudi Densitat Període

À.

marcenca¹

Martí & del Moral 2003 Múrcia 1 p/52 km² 1986-2002

Bakaloudis et al., 2005 Grècia 1 p/16,9 km² 1996-1998

Frèze 2008 França 1 p/56 km² 2008

Present treball Meitat nord de la

Serralada Litoral

1 p/46 km² 2010-11

A. comú² Sim et al., 2001 País de Gal·les 1 p/1,2-4,5 km²

1994-1995

Calvet et al., 2004 Urgell, Segarra,

Garrigues

1 p/4,8-14,3 km²

1980-1990

1999-2004

Zuberogoitia et al.,

2006

Biscaia-Múrcia 1 p/2,2-12,5 km² 1996-2003

Present treball Meitat nord de la

Serralada Litoral

1 p/17,2-17,9 km² 2010-11

Resultats. Densitats

¹Densitats calculades sumant territoris amb reproducció segura, probable i possible. ²Densitats calculades sumant només territoris amb reproducció segura i probable.

Espècie Autors Àrea d’estudi Densitat Període

A. vesper¹ Steiner 2000 Aústria 1 p/6,4-9,1 km² 1992-97

Pina 2007 País basc 1 p/6,5 km²

Present treball Meitat nord de la Serralada Litoral

1 p/51,9-66,3 km² 2010-11

Astor² Mañosa 1994 La Segarra 1 p/6,8 km² 1985-1989

Penteriani & Faivre 1997 Apenins 1 p/19,9 km²

Cirera 2002 P.N. St. Llorenç de Munt i de l’Obac

1 p/17 km² 2000-01

Present treball Meitat nord de la Serralada Litoral

1 p/17,9 km² 2010-11

Resultats. Densitats

Taula comparativa de densitats de l’àrea d’estudi i d’altres regions

Àguila marcenca (present treball) n Grècia (Bakaloudis et al., 2005) n

4,4 km (rang 2,3-6, Dvst=1,5) 5 2,7 km 22

Distància mínima mitjana. Conespecífics

Aligot comú (present treball) n Itàlia (Sergio et al., 2002) n

0,9 km (rang 0,5-1,3, Dvst=0,5) 2 1,1 Km 108

Astor (present treball) n Depressió Central (Mañosa 1993)

Grècia (Poraizidis et al., 2007)

n

2,5 km (rang 1-3,6, Dvst=0,9) 7 1,4 / 3,1 km 65/25

Distància mínima mitjana. Heterospecífics

Àguila marcenca-Astor n Aligot comú-Astor n

1 km (rang 0,7-1,7, Dvst=0,5) 6 0,6 km (rang 0,2-1,1, Dvst=0,4) 3

À. vesper-Astor n Aligot vesper-Àguila marcenca n

0,5 km 1 3,6 km 1

Àguila marcenca-Aligot comú n

0,4 km 1

Valor de la prova G per la distància entre nius. G <65 aletorietat; G > 65 regularitat

Espècies n G

Conespecífics

Àguila Marcenca 5 0,81

Astor 7 0,80

Heterospecífics

Aligot comú-astor 3 0,50

Àguila marcenca-astor 6 0,74

El valor de la prova G indica una distribució regular dels nius de conespecífics i

heteroespecífics, excepte per la categoria aligot comú-astor.

Discussió. Poblament i densitat

Àguila marcenca

• La seva densitat podria estar condicionada per l’alt grau d’influència

humana, donat la seva sensibilitat envers la pertorbació humana durant la

nidificació (Bakaloudis et al., 2001; López-Iborra et al., 2010).

Aligot vesper

• La baixa densitat seria consistent amb el mapa d’índex d’abundància a

Catalunya, que suggereix unes preferències per les regions amb un clima

més continental (Estrada et al., 2004).

Mapa d’índex d’abundància extret

de l’Atles dels ocells nidificants

de Catalunya 1999-2002

(Estrada et al., 2004).

Aligot comú

• La densitat en tota l’àrea d’estudi considerant totes les evidències

(1 territori/5-5,2 km²) és inferior a la densitat de territoris amb

reproducció segura-probable trobada a un sector intensament

treballat de 12 km² (1 territori/2,4 km²).

Astor

• La densitat de l’àrea d’estudi considerant totes les evidències de

reproducció (1 territori/5,7-6,5 km²) està pròxima a la densitat de

territoris amb reproducció segura-probable provinent de la

prospecció intensa d’un sector de 46 km² (1 territori/6,6 km²).

Aquesta densitat és pràcticament idèntica a la descrita per la

Segarra entre el 1985-1989 (Mañosa 1994), que és la més alta

documentada per Catalunya fins ara.

12 km² (3%)

46 km² (10%)

Aligot comú

Astor

% de l’àrea d’estudi prospectada

exhaustivament per l’aligot comú i

l’astor.

• Les nostres estimes provenen de 2 anys de treball (2010-2011) en una àrea

extensa.

• El Montnegre no ha estat prospectat encara al detall per cap espècie.

• Al conjunt de l’àrea d’estudi mancaria comprovar la reproducció segura-

probable en aquells territoris en els que únicament s’ha pogut constatar la

reproducció possible.

• Les dades recollides fins ara indiquen que la mida poblacional de les 4

espècies a l’àrea d’estudi és remarcable, especialment en l’aligot comú i

l’astor.

• La distància entre conespecífics supera l’existent entre heteroespecífics,

dada consistent amb els resultats d’altres grups de rapinyaires forestals

(Poraizidis et al., 2007).

• La prova G mostra una distribució espacial regular entre conespecífics,

resultat que acostuma a anar associat amb un comportament de

competència (Tjernberg, 1983, Watson i Rothery, 1986; Solonen 1993).

• Entre heteroespecífics, sobta la regularitat entre l’àguila marcenca i l’astor.

• Entre aligot comú i astor la prova G indica aleatorietat. A Finlàndia es va

descriure una interferència negativa de l’astor sobre la reproducció de

l’aligot comú, i una possible competència entre ambdues pels llocs de

nidificació (Hakkarainen et al., 2004).

Discussió. Distàncies entre nius

La gestió adient de les àrees de nidificació pot esdevenir positiva en tres

direccions:

1. Preservar les poblacions.

2. Els sectors de nidificació podrien constituir a la llarga una xarxa de

parcel·les nuclears que contribuirien a garantir la continuïtat d’espècies

associades als hàbitats forestals madurs, i per tant conservar aquesta part

de la biodiversitat de la Serralada Litoral (Harris 1984; Tellería 2001).

3. La presència d’aquests rapinyaires pot proporcionar beneficis per la

biodiversitat de la Serralada Litoral, afavorint un equilibri entre les

poblacions de les seves preses.

Discussió. La gestió

• L’astor i l’aligot comú utilitzen

boscos madurs d’obaga.

• L’aligot vesper és una espècie

escassa i de la qual únicament es

coneix un niu.

De cara a la gestió

s’ha de valorar que:

• L’àguila marcenca és escassa i sensible a les molèsties humanes, un dels

reptes pel que fa a gestió atès l’alt grau d’influència humana a l’àrea

d’estudi.

Considerem que el present estudi és encara incomplet. El coneixement detallat

de la distribució i abundància dels rapinyaires tractats serà necessari per

gestionar part del patrimoni natural de la Serralada Litoral i planificar

aprofitaments forestals que siguin compatibles amb la conservació de la

biodiversitat.

Moltes gràcies!

Aquest estudi s’ha pogut dur a terme gràcies al finançament dels parcs de la

Serralada de Marina, de la Serralada Litoral i del Montnegre i el Corredor.

Volem agrair especialment la col·laboració de Toni Bombí, David Carrera,

Isadora Christel, el cos de guardes dels parcs, Guillem Llimós, Roser Loire,

Iguàzel Pac, Cinta Pèrez, Jordi Ribas, Ramón Sanz i Francesc Sardà.