L’USAP I EL RUGBIL’USAP I EL RUGBICATALÀCATALÀ

N°72 - Mensual - NOVEMBRE DEL 2009 - 1€ EL NÚMERO - ABONAMENT: 10€ L’ANY - 12 NÚMEROS L’ANY

ISSN17

60-139

8

Foto: http://photos66.over-blog.com

Com cada any les classes bilingüesde l’escola Josep Neo hem realitzat unasortida de fi de curs a Catalunya Sud.Aquest any les cinc classes (CP a CM2) hihan participat entre el 15 i el 17 de juny.

Després d’haver anat a una escolade màgia a Barcelona, a una de vul-canologia a Olot o encara a una altrasobre el sistema solar a Bellcaired’Empordà, enguany tocava una escolade mar a Palamós.

Durant l’any totes les classes hanestudiat el nostre litoral amb sortidesorganitzades a Canet, estudi de la fauna iflora local.

A Palamós hem pogut completarles recerques gràcies a les activitats pro-posades:• Visita del port de Palamós: recorregut

pel moll de pesca per viure l'am-bient pesquer, museu de la pesca,llotja i subhasta del peix.• Visita del litoral rocós: recollida,identificació i classificació d'espèciesmarines pròpies de la zona.• Observació del fons marí: espaid’observació en aquaris, dels hàbi-

tats marins més característics del litoralcatalà.• Embarcació: embarcats en un bot si-tuat a la piscina del centre, s'inicia unatravessa durant la qual cal remar i uti-litzar correctament les arts de pesca,demostrar un bon coneixement del llen-guatge mariner i, al mateix temps, conèi-xer i superar les inclemències meteo-rològiques que es viuran al llarg de latravessa...

Com cada any tornem amb moltsbons records i ple de fotos. Amprés ensregalem compartint el que hem viscutamb la resta de companys i companyes.

SUMARIP. 3 Còmic: FredolicP. 4-5 Esport: Un segle derugbi catalàP. 6-7 Catalunya Nord: Elpaís de les fronteres - Jocs -Proposta pedagògica -QuizzP. 8 Còmic: Pitx i Llemec

Mil Dimonis és una publicació de l’APLEC(L’Associació per a l’ensenyament del català).Informacions, abonaments: 04 68 66 22 11 -APLEC, Universitat de Perpinyà, Casa dels PaïsosCatalans, P1, 66860 Perpinyà - www.aplec.cataplec.catala@hotmail.comDirect. public.: Miquela Valls - Redactora: MyriamAlmarcha París - Comissió editorial, trad., correc.:M. Valls, P. Narach, M. Almarcha París, A. BaylacFerrer, Xarlena Beltran.Paginació: APLEC - Impr.: Enrich, 66000Perpinyà - RC 491986659 - Com. par.: 0910G87167Tiratge: 3000 exemplars. Mensuel en catalanDifusió: Routage Catalan (04 68 92 88 00 -routagecatalan@wanadoo.fr)

ACTUALITATACTUALITAT

VIATGE DE FI D’ANY DE LES CLASSES BILINGÜES D’ELNA

P.2

Vosaltres també envieu-nos unaressenya amb fotos de les

vostres activitats!

FREDOLIC

Aquí, veus, tinc la teuacoberta elèctrica. La tens pas en

blau?

…I bé, no!Mes mireu com va bé!

Només l’hasde brancar en

aqueixa bateria.CCllaacc!!

I d’esperar un poc…I!?!

Eh… La pròxima, com la voleu… de color

blau?

De moment hi ha fora que

el temps que éscobert…

Trad. ABF.

Letrio

P.3

…de gris!

PPPPsssshhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!hh!! !!!! !!!!

PPPPsssshhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!hh!! !!!! !!!!

PPLLOOFF!!PPLLOOFF!!

BBLLUUCC!! BBLLUUCC!! BBLLUUBB!!BBLLUUBB!!

RUGBI?Un dia del 1823, a Anglaterra, els alumnes d’uncol·legi de la ciutat de Rugby jugaven a un quel-com semblant al que avui coneixem com a fut-bol. William Webb Ellis, un poc fart de les reglesdel joc, agafà la pilota amb les mans i se l’em-portà darrere de la porteria, en comptes dedonar-hi un cop de peu. I mit aquí que nasqué elrugby! Cinquanta anys més tard el rugbi esdevél’esport nacional de Gran Bretanya.

NEIX L’USAPSi bé el primer club de rugbia XV es crea l’any 1872 alnord de l’estat francès,Catalunya Nord no funda elprimer equip fins el 1902:«Association Sportive Perpi -gnanaise», de la qual GilbertBrutus fou capità. Quan elpresident de l’ASP dimiteix,

crea un nou club: «Stade Olympique Per pi -gnanais». L’any 1912 aquests dos clubs esdeve-nen ri vals. Un any més tard el SOP ja es convertíen Campió de França! Però amb l’esclat del con-flicte bèl·lic de 1914-1918, set juga dors perderenla vida a les trinxeres, entre els quals el capitàAimé Giral de tan sols 20 anys. L’USP «UnionSportive Perpi gna nai se» neix un any des préscom a resultat de la fusió SOP i ASP. Guarden lessamarre tes blau cel del pri mer club i l’escut sang

i or del segon. Més endavant els dirigents delclub «Arle quins de Perpinyà» i l’USP deci deixenunir-se un 5 de maig de 1933 per donar nai xen -ça a la «Unió Esportiva dels Arlequins dePerpinyà»… l’USAP!

EL TRIOMF ESPERAT6 de juny de 2009… Campionat de França derugbi… 20.000 catalans entre els 79.200 especta-dors a les tribunes de l’estadi de França… 22 a13… L’USAP guanya el partit contra Clarmont

Farrand! Fou una festa catalana amb totes lesgeneracions: els padrins amb la febre de les vic-tòries passades i els joves, amb les futures espe -rances sang i or. Després de cinquanta-quatreanys, els arlequins s’emporten «el planxot» aPerpinyà: l’escut de Brennus. És el trofeu conce-but l’any 1892 que es dóna a l’equip guanyadordel Cam pionat de França de rugbi. El seucreador és l’artista Charles Brennus, a l’origen dela fede ració francesa de rugbi. Pierre deCoubertin, mundialment famós per ser el fun-dador dels Jocs Olímpics moderns de l’any 1894,fa el dibuix inicial de l’escut.

SEMPRE ENDAVANT!Ja als anys trenta, en cada barri de Perpinyà i enmolts vilatges, la joventut s’inicia a aquest esporto el practica. Avui res no ha canviat. La mainadacatalana conti nua entrenant-se i competint enles diferents escoles de rugbi dels 41 clubs del

departament. S’orga nitzen tornejos entre elscol·legis i liceus en el marc de l’es port escolar.

L’USAP, MOLT MÉS QUE UN CLUBL’USAP és més que un equip de rugbi aCatalunya Nord, és el club de més alt nivell delsPaïsos Catalans! La selecció nacional de tot unpoble! No tan sols és l’estadi que més abonats téde tots els clubs francesos, sinó que compta ambuna colla de penyes usapistes que vibren amb el ritme de «Els hi fotrem, els hi fotrem unafaaaaaaaaaaart de jacos!» a cada assaig. Identitatcatalana, que s’afirma amb l’himne de l’Estaca alcomençament de cada partit. Tant a l’estadiGilbert Brutus amb 9.000 places pel rubgi a XIII i

els Dragons, com al d’Aimé Giral amb gairebé14.500 places pel rugbi a XV, les tribunestremolen amb la ressonància dels tambors. Critsd’«ollada!», xiulades als adversaris, quatre barresde banderes gegants desplegades que cobrei -xen tota la tribuna, assajos ovacionats, cartronsreclamats… i ni un sol segon de silenci! Quinambient!

Text de la Myriam Almarcha París

UN SEGLE DE RUGBI CATALÀUN SEGLE DE RUGBI CATALÀESPORTESPORT

P.4

www.rugbynecochea.com.ar

www.directe.cat

RUGBI?Un dia del 1823, a Anglaterra, els alumnes d’uncol·legi de la ciutat de Rugby jugaven a un quel-com semblant al que avui coneixem com a fut-bol. William Webb Ellis, un poc fart de les reglesdel joc, agafà la pilota amb les mans i se l’em-portà darrere de la porteria, en comptes dedonar-hi un cop de peu. I mit aquí que nasqué elrugby! Cinquanta anys més tard el rugbi esdevél’esport nacional de Gran Bretanya.

NEIX L’USAPSi bé el primer club de rugbia XV es crea l’any 1872 alnord de l’estat francès,Catalunya Nord no funda elprimer equip fins el 1902:«Association Sportive Perpi -gnanaise», de la qual GilbertBrutus fou capità. Quan elpresident de l’ASP dimiteix,

crea un nou club: «Stade Olympique Per pi -gnanais». L’any 1912 aquests dos clubs esdeve-nen ri vals. Un any més tard el SOP ja es convertíen Campió de França! Però amb l’esclat del con-flicte bèl·lic de 1914-1918, set juga dors perderenla vida a les trinxeres, entre els quals el capitàAimé Giral de tan sols 20 anys. L’USP «UnionSportive Perpi gna nai se» neix un any des préscom a resultat de la fusió SOP i ASP. Guarden lessamarre tes blau cel del pri mer club i l’escut sang

i or del segon. Més endavant els dirigents delclub «Arle quins de Perpinyà» i l’USP deci deixenunir-se un 5 de maig de 1933 per donar nai xen -ça a la «Unió Esportiva dels Arlequins dePerpinyà»… l’USAP!

EL TRIOMF ESPERAT6 de juny de 2009… Campionat de França derugbi… 20.000 catalans entre els 79.200 especta-dors a les tribunes de l’estadi de França… 22 a13… L’USAP guanya el partit contra Clarmont

Farrand! Fou una festa catalana amb totes lesgeneracions: els padrins amb la febre de les vic-tòries passades i els joves, amb les futures espe -rances sang i or. Després de cinquanta-quatreanys, els arlequins s’emporten «el planxot» aPerpinyà: l’escut de Brennus. És el trofeu conce-but l’any 1892 que es dóna a l’equip guanyadordel Cam pionat de França de rugbi. El seucreador és l’artista Charles Brennus, a l’origen dela fede ració francesa de rugbi. Pierre deCoubertin, mundialment famós per ser el fun-dador dels Jocs Olímpics moderns de l’any 1894,fa el dibuix inicial de l’escut.

SEMPRE ENDAVANT!Ja als anys trenta, en cada barri de Perpinyà i enmolts vilatges, la joventut s’inicia a aquest esporto el practica. Avui res no ha canviat. La mainadacatalana conti nua entrenant-se i competint enles diferents escoles de rugbi dels 41 clubs del

departament. S’orga nitzen tornejos entre elscol·legis i liceus en el marc de l’es port escolar.

L’USAP, MOLT MÉS QUE UN CLUBL’USAP és més que un equip de rugbi aCatalunya Nord, és el club de més alt nivell delsPaïsos Catalans! La selecció nacional de tot unpoble! No tan sols és l’estadi que més abonats téde tots els clubs francesos, sinó que compta ambuna colla de penyes usapistes que vibren amb el ritme de «Els hi fotrem, els hi fotrem unafaaaaaaaaaaart de jacos!» a cada assaig. Identitatcatalana, que s’afirma amb l’himne de l’Estaca alcomençament de cada partit. Tant a l’estadiGilbert Brutus amb 9.000 places pel rubgi a XIII i

els Dragons, com al d’Aimé Giral amb gairebé14.500 places pel rugbi a XV, les tribunestremolen amb la ressonància dels tambors. Critsd’«ollada!», xiulades als adversaris, quatre barresde banderes gegants desplegades que cobrei -xen tota la tribuna, assajos ovacionats, cartronsreclamats… i ni un sol segon de silenci! Quinambient!

Text de la Myriam Almarcha París

UN SEGLE DE RUGBI CATALÀUN SEGLE DE RUGBI CATALÀ

P.5

www.usap.fr

Perpinyà i el nord de Catalunya han estat sem-pre zona de frontera. El límit amb França sesitua va a les Corberes; el fort de Salses en vigila-va el passatge. A l’antiguitat els romans haviensituat un control de la província Narbonesa alsforts de les Cluses.

Fa 350 anys, se va signar un tractat de pauentre les dues superpotències de l’època, elsreialmes de França i d’Espanya després de 30

anys de guerra: el 7 de novembre de 1659. Per alscatalans va significar una frontera nova que vatallar el país en dos a les Alberes, al Vallespir i pelmig de Cerdanya. Amb la nova ratlla la CatalunyaNord se va trobar isolada amb al nord, la fronterade les Corberes amb França i el límit inventat al sud.La regió conquerida va ser transformada en«província estrangera» i ocupada militarment, amb

la cons trucció de moltesforta leses: Montlluís, Vila -franca, els Banys, Prats deMolló, Bellaguarda.El Tractat dels Pirineus vaser la primera fronteramoder na d’Europa. Abans,zones de transició entredues autoritats, al segleXVII, la frontera va esde-venir una línia imaginàriaque fixa amb precisió finson els estats sobirans fanarribar llur poder, materia -litzada amb fites de pedra

33

22

11

El rug bi neix:El rug bi neix:

L’any 1823 aA n g l a t e r r a .El 1857 a NovaZelanda.Durant el segleXVIII a França.El 1833 a l’Àfri -ca del Sud.

Gilbert Brutus:Gilbert Brutus:

Era un seleccio -nador de rugbi.És un dels crea -dors del rugbi aXIII.Va ser batlle dePer pi nyà du -rant un man-dat.És el nom d’unestadi i el d’unju gador, diri-gent del rugbi aXV.

L’USAP, campióL’USAP, campióde França?de França?

Sí, 7 cops!Un sol cop, elpassat mes dejuny.Un parell devegades.I tant, semprehan gua nyat.

FUBUKI

SOPA DE LLETRES

Situa a l’interior de cada graella, les fitxes. Hasd’obtenir la suma indicada a l’extremitat de cadalínia i de cada columna.

FRONTERESFRONTERESEL PAÍS DE LESEL PAÍS DE LESJOCSJOCS

CATALUNYA NORDCATALUNYA NORD

P.6

aa..

bb..

cc..

dd.

aa..

bb..

cc..

dd..

1

2

6

8

97

54

3 18

15

12

19 10 16

2

13

89

76

54

24

15

6

18 14 13

C T P

E L Y

T W G

G A T

A N X

D I V

L G R

M P E

P L A

Q I D

Z O E

U U T

V Z L

Q K G

P F P

Y T T

G X O

A X A

J W E

K P O

M C O

A E H

L M T

F B T

C S K

S I W

Q M G

O F R

C P N

O J E

V U J

U S E

C T I

O Z A

G D E

U U O

U N I

F H Z

G F M

R K H

K G T

C V P

B I Y

H D X

V Y S

D T L

M Y C

P X L

J Q Q

B M M

N M O

B W V

A K Z

V M X

Z H V

C R E

M A F

K M K

H Z M

I V N

O E H

A M T

W T F

B L J

U L I

C T G

L B O

U K K

M S X

E O Z

A F N

F U R

K T P

Y I J

K U B

aa..bb..

cc..

dd..

CREMACREMAMANTEGAMANTEGAIOGURTIOGURTLLETLLETBATUTBATUT

NATANATAFORMATGEFORMATGEMATMATÓÓFLAMFLAMGELATGELAT

Fàcil

Mitjà

PPRROODDUUCCTTEESS LLÀÀCCTTIICCSS

QU

IZZ

USA

PIS

TA

QU

IZZ

USA

PIS

TA

Una fita que marca la fron-tera entre l’estat francès il’es tat espanyol al Pertús.

66

55

44

Les penyes usa Les penyes usa --pis tes…pis tes…

Formen equipsque surten a ju -gar sobre la ges -pa.No són associa-cions esportives.Són colles de se -guidors que ani-men els partits.No toquen maiels tambors perno disturbar elsjugadors.

L’USAP vehiculaL’USAP vehiculauna forta identiuna forta identi --tat…tat…

Amb la qual totsels catalans s’i -den tifiquen.Que crea divi-sions entre elscatalans del sud idel nord.Que sempre haestat molt discre-ta.Basada en la cul-tura anglesa.

USAP significa:USAP significa:

Unió Estudiantildels Arlequinsde Perpinyà.Unió d’Esportis -tes Actius dePer pinyà.Unió Esportivadels Arlequinsde Perpinyà.Unió d’EsportAmateur i Pro -fessional.

FRONTERESFRONTERESPROPOSTA PEDAGÒGICAPROPOSTA PEDAGÒGICA

L’ESTACA

L’Estaca és una cançó del cantant catalàLluís Llach que, els anys 1970, volia simbolitzar lalluita antifranquista dels catalans del sud contra ladictadura espanyola que els privava de llibertatd’expressió i els prohibia la llengua catalana. Peraixò va ser censurat: li van prohibir de fer concerts.

Per mirar d’expressar-se sense ser interditsels cantants feien servir metàfores: imatges quesimbolitzen idees. Les metàfores també tenen l’a-vantatge que quan parles d’un tema se pot adap-tar a situacions molt diferents.

Així la cançó de l’Estaca va esdevenir unveritable himne de reivindicació de la llibertat,adoptat per molts pobles per reclamar més drets.Va ser traduït en moltes llengües: en polonès Muri,en cors A Catena, en basc…

L’Estaca representa el pal al qual ets lligat ique te priva de llibertat de moviment.

- Què penses que representa la imatge següentde la cançó: «les mans se’m van escorxant»?

L’USAP adopta el cant com a himne delclub perquè veu dins la imatge del refrany unaaltra significació. Cerca què pot representar, al terreny de rugbi la metàfora: «Estirem tots, ellacaurà»?

- Quines altres imatges trobes dins la cançó?Totes se poden aplicar a un partit de rugbi? Al’esforç d’un equip? Al sosteniment delssupòrters?

Solució: 1a – 2d – 3a – 4c – 5a – 6c. P.7

que marquen la sepa-ració.Una originalitat va néixerd’aquest tractat: l’enclava-ment de Llívia, un tros deterritori sota sobiraniaespanyola situat al mig deterritori administrativa-ment francès. A pocsquilòmetres a l’oest, Cata -lunya Nord té una fron-tera amb un estat que noés membre de la Unió eu -ro pea: Andorra. Els con -trols policíacs i dua ners hisón sistemàtics i les mer-caderies tolera des, limitades.La frontera sempre ha signi ficat problemes i incon-venients: con trols i entre bancs a la circulació, abans,guerres, ràtzies, massa cres i saqueig del país. Fins elsanys 1980 tancaven la barrera la nit a les fronteresde Prats de Molló i Cervera amb cadenat! Peròtambé la gent aprofita les diferències de taxes per fercomerç, legal o no, d’aquest les autoritats en diuencontraban… Avui dia, amb Europa, les fronteresinternes tendeixen a esborrar-se un xic. La circulaciódels ciutadans és més fàcil, més lliure. El Tractat deSchengen ha definit un espai únic i en principi ha fetdesaparèixer els controls policíacs a les fronteres.Catalunya Nord però encara és excepció ja quefrancesos i espanyols s’han adobat per mantenir elscontrols, mentre a Bèlgica, Alemanya i Itàlia ja no hisón.

El fort de Salses, frontera amb elreialme de França.

aa..

bb..

cc..

dd..

aa..

bb..

cc..

dd..

aa..

bb..

cc..

dd..

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal,

mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca

a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

SSii eessttiirreemm ttoottss eellllaa ccaauurràà ii mmoolltt ddee tteemmppss nnoo ppoott dduurraarr,,

sseegguurr qquuee ttoommbbaa,, ttoommbbaa,, ttoommbbaa,,

bbeenn ccoorrccaaddaa ddeeuu sseerr jjaa.. SSii jjoo ll''eessttiirroo ffoorrtt ppeerr aaqquuíí ii ttuu ll''eessttiirreess ffoorrtt ppeerr aallllàà,,

sseegguurr qquuee ttoommbbaa,, ttoommbbaa,, ttoommbbaa

ii eennss ppooddrreemm aalllliibbeerraarr..

Però Siset, fa molt temps ja les mans se'm van escorxant i quan la força se me'n va

ella es més forta i més gran. Ben cert sé que està podrida

i és que, Siset, pesa tant que a cops la força m'oblida,

torna'm a dir el teu cant

RReeffrraannyy

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se'l va emportar, ell qui sap cap a quin indret

i jo a sota el portal. I, mentre passen els nous vailets,

estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset,

el darrer que em va ensenyar.

RReeffrraannyy

Text de l’Alà Baylac Ferrer

LL’’EESSTTAACCAA

Lluís Llach

Bon dia Llemec!Que passeges el gat

"Mia"?

Que pots aguantar lacadena, el temps que enviï

aquesta carta!? Gràcies!

Digues Pitx, què li hasdonat de menjar a l’"Atila"

perquè es torni… un… monstre?!!

No no… Som pasenfadat…

Au va, d’acord, reconec quehe mentit! És pas l’"Atila",

sinó el "Tornado". L’headoptat aqueixa tarda.

Ets pas enfadat?

Som un poc en mal estat. Així que per les represàlies

veurem més tard… tens sort!

AAAAA

AAAAA

PITX I LLEMEC

Trad. MAP. FI

I tu el gosset Atila?!

Mmm…Sí sí…

Una cadena! És pasexagerat per un ca tan

pet…

TORNADO!

Torna aquí!

BUUPBUUPGRRR MEEEUUUUUUUU

PFFFT

PFFFT!

PFFFT!

AAAAAA