/MIT LLOREftÇ DE/ CRROR//flRJULIOL-AGOST DE. 1988 * N° 141

Editoria] FLOR DE CARD -2- (154)

L'entusiasme que ha despertat en el poble,la construcció de la Unitat Sanitària demos-tra que avui per avui és un tema que apassio-na gairebé a tothom, i no solament per l'edi-fici sinó per la preocupació sobre el seu fun-cionament.

I aquest funcionament depèn, segons elnostre veure, de diferents factors:

En primer lloc l'Ajuntament serà l'encar-regat de dur un control estricte de les instal-lacions, material, neteja i manteniment dellocal. A hores d'ara encara no se sap si hihaurà una persona contractada per l'Ajunta-ment per cuidar-se'n o si s'encarregarà latasca als diversos serveis ja creats.

En segon lloc també depèn dels professio-nals sanitaris -metges, ATS i comare-, que ésde suposar que en el moment de llegir aques-ta revista ja s'hi hauran instal·lat. Seria im-portant que s'hi concentrassin totes les acti-vitats públiques i gratuïtes del poble i és evi-dent que l'ús que en facin els professionalspot repercutir en el millorament o empitjora-ment de la qualitat dels serveis sanitaris delpoble.

1 a més dels serveis permanents tambés'hi haurien d'instai.lar els esporàdics quetenguin relació amb la sanitat: revisions es-colars, donants de sang, anàlisis...

I en tercer lloc -i no per això menys im-portant- el seu bon funcionament dependràen gran mesura de l'ús que en faran els usua-ris. Cal ésser respectuosos amb les instal·la-cions, amb els horaris, amb els professio-nals... de manera que la qualitat de vida queavui es pregona arribi també a la sanitat

< local de la mà de la nova Unitat Sanitària.Per a que funcioni, per tant, s'ha de me-

nester la col·laboració de les tres parts im-plicades, Ajuntament, professionals i usuaris,ja que basta que una d'elles falli perquè elservei se'n vagi per avall.

Dins un altre ordre de coses és importantremarcar la tònica que segueix darreramentl'Ajuntament d'unificar a distints llocs els di-ferents serveis socials de què disposa: peda-gogia, logopèdia i psicologia a l'escola, sani-tat a la Uninat Sanitària, cultura a Ca SesMonges i Tercera Edat al seu local. Pensamque és una mesura encertada.

Enhorabona.

Flor de CardRevista d'informació general de Sant Llo-renç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Número 141Juliol/agost de 1988Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Ursula SantandreuJosep Cortès

Simonet/UmbertMaria Galmés

Llorenç ArtiguesRamon RossellóVarisAlfred F. ArnauXescNosaltresRafel DuranBel Nicolau

NOTA

PortadaEspipellades 3Batec 6Margalida Fullana 4Demografia 7Si lleu... 18ComptabilitatEl còmic 8Història 9Konga, Kingo... 10Sa Cova d'es Fum 12El temps 15Biel Pérez 16Zòmit 20Distribució

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

TELEFONS D'INTERÈS

Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Servera) 567020Joan Ramis (metge) 567020Bombers 550080Creu Roja (ambulància) 200102Jutge 569046Funerària 526053GESA 554111Grua 585680Policia Municipal (Cala Millor) 585716

Espipellades FLOR DE CARD -ï- (155)

Pareix esser que en Falera va una mica emputat perquè jo vaig assegu-rar que havia llegit un escrit en foraster en es ple, cosa, a dir ver, ques'estrevé més sovint de lo que mos agradaria.Però sembla que sa cosa va per bon camf, perquè s'emputament potserque s igni f iqui que de cada vegada valora més sa seva llengua, i ja sesap que en el Cel fan més bulla per un pecador penedit que per centjusts de tota la vida.Alabat sia Déu!

A sa inauguració de s'exposició de randes na Maria Antònia Munar vadir que patrocinava aquestes coses perquè trobava que an es poblestambé mos havien de dur sa cultura, que no era lo seu que romanguéssempre a Ciutat.I jo que em pensava que lo únic que mos havia duit eren es duros i quea ses randes les havien fetes ses llorencines!Clar, com que no se retrata mai amb so ganxet, un homo no li conei-xia aquesta afició!

CAMPO

^nJ£2£I

Com que per ses Festes de Sant Llorenç s'Ajuntament no se conforma-va amb tirar sa casa per sa finestra, fort i no et mogués la va volertirar per sa portassa d'es futbol, i com que tampoc no hi passava sapala en va haver d'esbucar un tros.I és que hagués estat una grosseria fer entrar n'Alaska de meu-moix,no ho trobau?Supòs que ara aprofitaran per posar es lletrero en mallorquí'...

Sa Conselleria d'Obres Públiques d'es Govern Balear ha editat un fu-llet sobre Sa Punta de n'Amer en es qual diu que "és de gran valorpels seus recursos didàctics i cienti'fics, donades les seves caractéristi-ques ecològiques, paisatgístiques i culturals".Aiximateix han mudat molt de parer aquests subjectes que feren totlo que pogueren per omplir-la de ciment!

Damunt "El Dia 16" de dia 20 d'agost en Falera assegura que lo que lifa més ràbia de tot és que a s 'Ajuntament de Sant Llorenç comandines socialistes.Jo hi posaria messions que si també el deixaven comandar un poc a ellaviat li hauria espassat s'enrabiada. ¿O ja no se'n recorda que va ofe-rir sa batlia a n'Antoni Cuc amb sa condició de que li donas un boci' detortada?

Arrel d'una espipellada d'es mes passat es cabo me va fer sebre quesi sa reforma circulatòria encara no s'havia posada en marxa no eraper culpa seva, que ja feia una partida de mesos que tenia es projecteenllestit i entregai a sa comissió pertinent.Valguin aquestes retxes per demanar-li perdó i per desviar sa conyacap an en Mateu, que és ben segur que si se tractàs de Son Carrió jafaria estona que hauria desembossat es carrers de cotxos mal aparcats.

S'altre dia de pagès es baties de sa contrada feren una reunió -servidaa tota plana p'es diaris- per veure si tornarien posar en marxa es trenfins a Artà.1 jo, com que som un somiatruites que li agrada demanar lo impossiblei que, a força de no tocar mai amb sos peus enterra, encara me quedaun raconet per s'utopia, també m'hi apunt.On hem de f i rmar?

Josep Cortès

FLOR DE CARD -¿f- (156)

MARGALIDA FULLANA

La jove. cicLL&ta ttone.nci.na que.,en e£ poc tejnp¿ que. ¿a. que. ¿'nide.dU.ca, ja ko. pasi&icA.pcùt e.n e.¿Campionat ¿emen-t d' Espanya L atCampionat de.t món ce.te.bnat. ne.-ce.ntme.nt a Vinamatica. Sen4 dubte,tot un èx-cí pe.fi aquesta jove. tto-n.e.nc<Lna amb Ha. quai afia en¿ ctòó-po&am a Kesisiat.

-Margalida, en primer lloc et volem donars'enhorabona p'es paper que feres en es dar-rer Campionat d'Espanya. Conta-mos un poccom va esser.

-Vàrem anar a València, on hi havia repre-sentantes de totes ses regions d'Espanya i sacosa va anar bé. Em vaig esforçar molt peròvaig dur sa mala sort de que quan encapçala-va sa carrera i ja hi faltava poc per arribar asa meta, sa bicicleta va sofrir una avaria iem va sortir sa cadena. Però aixf i tot hoarreglàrem aviat i vaig poder arribar sa sego-na.

-1 com t ' h i vares iniciar an això d'es ciclis-me? Degué set ton pare, o no?

-Si, s'afició em ve gràcies a mon pare. Elltambé ha estat molt bon corredor i, com quea mi sempre m'havia agradat es deport, nova ser gaire d i f ic i l agafar-li es gust a sa bi-cicleta.

-1 son pare, que el tenim aqui' devora, quèhi d iu?

-Jo estic molt satisfet de que m'hagi de-manat per córrer amb sa bicicleta, com jo.Jo la puc entrenar -de fet som es seu entre-nador- i estic molt gratificat en veure que aella li va tan bé com podriem desitjar.

-Entrenau fort , molt, poc, segons sa tempo-rada...?

-Ara, per aquest temps és quan se fan samajoria de ses competicions ciclistes. Solempartir ets horabaixes i correm unes dues hore-tes diàries f i n o a fer devers 70 o 80 quilòme-tres, però tenim molts de problemes, perquècercam carreteres de segona on hi hagi poctrànsit i resulta que estan en mal estat, imolt més quan sa fosca mos és damunt. A ve-gades anam a ses pistes de Vilafranca o Ma-nacor, ja que aqui' no n'hi ha...

-És una llàstima, perquè abans teni'em saperalta, que no és tan perillosa com circularen sa nit, però la tomaren. Què trobau vol-tros?

-Seria una de ses millors coses que podrienfer per poder practicar aquest deport tran-quil·lament. Crec que va esser una equivoca-

ció es llevar-la sense fer-ne una de nova allàon fos, perquè hi hauria anat gent amb il·lu-sió a donar una mà, però la tomaren i no enparlaren pus.

-I tu, Margalida, fas comptes dedicar-teprofessionalment an això?

-Encara no n'estic ben segura, però alman-co com a afició faig comptes seguir.

-Com veus es ciclisme femení' a Mallorca?-Per ara bastant malament perquè en tota

Mallorca just hi ha quatre o cinc corredoresde sa meva categoria, i això fa que mos ve-gem obligades a córrer carreres mixtes on te-nim més poques possibilitats.

-I quant a competicions també anam mala-ment?

-Si', perquè sa majoria solen ésser carreresper ses festes patronals i només serveixencom a entrenaments. És una desventatja quetenim a una illa, perquè per córrer carreresmés importants te n'has d'anar a sa Penínsu-la, cosa bastant incòmoda. Això fa que sorti-guem poques vegades d'aqui'.

-Però no per això tenim pitjors resultats,com tu mateixa has demostrat i a tot uncampionat del món. Conta-mos un poc sa his-tòria de com hi has arribat.

-Bé, noltros vàrem anar an es campionatd'Espanya com a representants de Mallorca,que diguéssim. D'aquesta carrera s'havia detriar una corredora per acabar de fer s'equipp'es mundial, equip format per 4 al·lotes, i esseleccionadors que havien seguit sa carrera,varen decidir que fos jo, maldament haguésarribat sa segona.

FLOR DE CARD -5- (137)

-Vàreu tenir control de metges, massatgis-tes...?

-Si'. Abans de partir ja havíem passat al-guns controls mèdics, anàlisis de sang, etc. iuna vegada allà sempre vàrem tenir es serveid'una doctora i un massatgista. Mos donarenun parell d'instruccions sobre s'alimentació:que havia de ser rica en calci, ferro i, sobre-tot, vitamines.

-Hi havia companyerisme entre s'equip es-panyol?

-Si', mos férem molt amigues, ja que convi-víem a sa mateixa habitació, ses hores lliu-res, etc.

-I sa carrera?-An es final a sa carrera no la vaig poder

disfrutar , perquè an es poc temps d'haver co-mençat hi va haver una d'aquestes caigudesmassives i en caiguérem devers 15 o 20. Jovaig caure damunt una russa.

-Aquesta vegada sa sort no mos va acom-panyar, però es fet de participar ja va ésserun gran mèrit que t'has guanyat. A un fu tu rpròxim correràs en un equip concret?

-Si', en un de Palma.-I ara, per animar a sa gent a agafar sa bi-

cicleta ¿què els dineu tant es pare com safilla?

-Jo crec que lo que més falta mos fa ésgent que s'hi animi. No és un deport molt cara no ésser que siguis professional. És útil i nohi ha problemes per practicar-lo com a hobby.També vull afegir que si tenguéssim una pe-ralta per entrenar hi hauria més oportunitatsi donaria més vivor an es poble.

-I tu, Margalida?-A jo lo que m'agradaria molt seria que

s'hi aficionas qualque nina, que sempre famés il·lusió entre un parell que no una totasola. I que tota aquella gent que li agradi sabicicleta que no deixi passar s'oportunitat depracticar-la.

-Aiximateix hi ha ajudes econòmiques, opagau es viatges de sa vostra butxaca?

-Es viatges a fora els paguen ells. S'Ajun-tament mos ha donat dues plaques i 50.000pessetes p'es gastos, però hem hagut de posarmolta voluntat per aconseguir-ho.

B¿, ¿do, moltes QtCa.cA.ZA pQA. havzfL-mo¿fiíbat ¿ znhonabona. p'u nz¿u.Jtt.oit. E¿peA¿mque. a. -óe¿ pnov<L¿> que. v¿ne.n -Campionat deBa£e.asu -i MontjuAc.- vo-ó vag¿n tan b¿ com¿¿n¿ ojia.. F¿n¿> a una a.HJjia..

Aina Simonet i Rafel Umbert

CLASSIFICACIÓal Campionat d'Espanva

1. J. Somarriba (Viz.), 2-30-032. Margarita Fullana (Baleares)3. Idoia Lazkoz (Navarra), a 37"4. Ainhoa González (Vizc.), a 1-485. Yolanda Zapata (Valencia)6. Aitziber Gzlez. (Alav.), a 2-027. A. Ostolaza (Guipúz.), a 2-438. Aitziber Irazusta (Guipúzcoa)9. Zuriña Urteaga (Álava)

10. Montserrat Lara (Cataluña)11. Sonia Gervilla (Cataluña)12. Karmele Arrizabalaga (Vizcaya)13. Silvia Sebastià (Valencia), a 4-2214. losune Artazabal (Guip.), a 5-0315. Catalina Vallon (Balear), a 5-0816. Ma José Rueda (Cádiz)17. Raquel González (Alava), a 7-2618. Ana Martínez (Navarra)19. Anne Atorrasagasti (Viz.), a 9-3020. Ma Nieves Grcía. (Valen.), a 9-5021. Yolanda Palomera (Álava)22. Nuria Sancho (Vallad.), a 10-3923. Inma Alcázar (Madrid)24. Carolina Barrio (Guip.), a 12-2225. Magdalena Sastre (Bal.), a 14-1726. Cristina Arias (León), a 15-5227. Ainhoa Artozaba (Guip.), a 19-0128. Arantxa Soroa (Guip.), a 20-5329.- Edurne Soroa (Guipúzcoa)30. Sofia Ortiz (Valencia), a 25-5431. Odoia Lunares (Vizca.), a 27-1332. Nuria Pinto (Valladolid)33. Yolanda Suñer (Caste.), a 30-25

VORA EL "BIERGARTEN"

I DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"

DISCO

CALA MILLOR

k BARS A 4 PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

LA SUPER-DISCO

QUE TOT CALA MILLOR ESPERAVA!

Batec FLOR DE CARD -6- (138)

MÙSICA

El dia 31 de juliol la Banda de Mùsica, di-rigida per Francese Sapiña, va oferir un con-cert extraordinari a un públic que gairebéomplia l'església llorencina.

S'interpretaren obres de diversos estils,des de pasdobles f ins a suites, passant peruna selecció de cançons dels Beatles, el quedemostra que la Banda es va obrint caminsque surten dels que habitualment es movia.

El públic se'n va anar content, segons esdesprèn de les mamballetes que va fer.

FESTES

Enguany hem tengut unes festes així' comtoca i la gent ho ha demostrat sortint cadadia al carrer, cosa que feia molts d'anys queno feia, potser d'ençà que en Guardiola i enMachi'n deixaren d'ésser habituals a la vila.

La bulla ja va començar amb el concert(?) de n'Alaska i Radio Futura, que aconsegui-ren dur més de 5.000 persones al camp defutbol, el qual, per cert, ha començat a serut i l i tzat per altres funcions a més de les es-portives, com és ara els focs artificials.

La berbena, encapçalada per l'OrquestraPlatería i ben acompanyada per l 'Orquestrinad'Algaida va demostrar que la música de sal-sa és la rnés indicada per aquestes coses.Trob que hi mancaven taules, que si un hi hade passar la vetlada una mica de comoditatno hi és mai de demés.

Els espectacles esportius i infantils tambécomptaren amb la col·laboració del públic, ino parlem de les comèdies i vetlades folklòri-ques que ompliren la plaça de gom a gom.

Potser la part cultural fos la més f luixa,no per la qualitat de les conferències ni perla indisposició de na Paula Rosselló, sinó per-què a l 'est iu fa més bon estar a la fresca i

T'HI ENGRESQUES?

perquè parlar d'ètica i moral just abans deveure un concert de rock, potser que no si-gui de lo més temptador.

Aixi' i tot, com he dit abans, les festeshan sortit bé i si han costat molts de dobberspens que la gent no s'ho mira, ja que si nos'haguessin gastat per fer bulla tanmateix noels els haguessin tornat.

UNITAT SANITÀRIA

De manera oficial i amb l'assistència delConseller de Sanitat i altres autoritats localsi autonòmiques, per les festes de Sant Llo-renç es va inaugurar la unitat sanitària, situa-da a la plaça del Pou Vell. En realitat comen-çarà a funcionar a partir del primer de se-tembre.

Disposa d 'un doble despatx per a cadametge, un per a l ' infermera i un altre quepodrà ésser u t i l i tza t per diferents serveis,com és ara la cornara, extraccions de sang,etc., a més d 'una espaiosa sala d'espera i unslavabos. Cada una de les dependències estàmoblada i equipada amb diversos aparells mè-dics.

L'edif ic i ha quedat francament bé; espe-

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

_

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

FLOR DE CARD -7- (159)

POESIA-

E quell'ha nome Amor, si mi somigliaDante

Véns pels camins o travessant garrigues?Baixes de la muntanya o véns del pla?¿Balles la ballaruga, com la gla,o rets tant d'or granat com les espigues?

¿Els passarells amolles o els obligues,dins gàbies tapades, a cantar?¿Fas i lligues les garbes en segaro en batre, damunt l'era, les deslligues?

A mi m'agrada seure. ¿A tu t'agradamés caminar? Jo duc dins el sarrópa blanc i mel de maig. I tu? Se'm bada

sempre una rosa al trau. Potser a tu no?Per què somrius i em voltes la mirada?A mi em diuen Amor. I a tu?

-Amor.

Jaume Vidal Alcover

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22

rem que el seu funcionament també hi guardiuna correspondència.

AIGUA

A començaments de juliol l 'Ajun tament ,mirant ja a la fu tu ra canalització d'aigües,va fer dos pous vora la cotxeria municipal.

Els resultats no pogueren ésser més posi-tius ja que l 'un, a 36 metres de profunditatva donar un raig de 80.000 litres/hora, i l'al-tre, a 60 metres, de 55.000 1/h, tous que sónmés que suficients per abastir la població.

Josep Cortès

Demografia

Defuncions

Guillem Llodrà Sanse-, casat, mori' a SantLlorenç dia 4 de juliol a l'edat de 80 anys.Al Cel sia.

Francesca Llinàs Riera, fadrina, va morirel dia 26 de juliol a Sant Llorenç. Tenia 79anys. Descansi en pau.

Francesca Ramis Ramis, viuda, mon' dia30 de juliol a l'edat de 89 anys. Que lavegem en el Cel.

Dia 9 d'agost mori' a Sant Llorenç a l'edatde 72 anys n'Antònia Calmés Calmés. Des-cansi en pau.

Na Maria Gelabert Mas mori' a Sant Llo-renç dia 14 d'agost a l'edat de 93 anys. AlCel sia.

Naixements

Na Marta Sanchez Pascual, fi l la d'en Joani na Catalina, neix a Son Carrió dia 13 de ju-liol. Salut!

En Bruno di Sella Pinilla neix a Cala Mi-llor dia 14 de juliol. És f i l l d'en Walter Marioi na Claudia Lujan. Enhorabona!

N'Antoni Llinàs Pascual, f i l l d'en Joan ina Isabel, neix a Sant Llorenç dia 4 d'agost.Salut!

En Bartomeu Bauza Riera neix el dia 6d'agost a Sant Llorenç. És f i l l d'en Pep i naMargalida. Enhorabona!

Maria Galmes

El còmic FLOR DE CARD -8- (160)

Història FLOR DE CARD -9- (161)

NOTES HISTÒRIQUES

per Ramon Rosselló

1529, 10 setembre.- Perot Pereto, curadorde l'heretat de Joan Pereto, d i funt , lloga aJaume Cabrer un rafal de pertinences de lacavalleria de dit Pereto, anomenat rafal Bell-ver, des de la festa de Sant Miquel a 3 anys.Són compreses: 107 ovelles i un mardà, 3bous àrees. Tendra les parets, tanques i si'qui-es condretes. No tendra porcs en casa perquèno derroquin les parets. Li dóna empriu a l'ai-gua dels pous de la cavalleria per beure elbestiar. No podrà vendre aigua ni llenya aningú. El senyor vol ésser present a l'hora devendre la llana i a l'era abans de retirar lesllavors. Pagarà cada any 20 lliures i 20 quar-teres de blat. (ARM prot. Miquel RoigR-1015 f. 79-80v)

20 octubre.- D'altra banda lloga a JoanCrespí i Pere Crespi' el rafal Monsoriu que ésde pertinences de dita cavalleria. Hi ha: 200ovelles, 42 cabres i 24 segalls, 4 bous àrees,2 vaques aregues, una vedelleta i un brau, 3egües i un pollinet, 2 someres. Deixa 20 quar-teres de blat i 15 d'ordi per llavor; un quartóde vinya on hi faran els corresponents jor-nals. No podran vendre aigua ni llenya a nin-gú. Cada any sembraran 2 figueres. Tendráncondretes les parets i tanques i les cases queno s'hi plogui. El senyor serà present a lavenda de la llana. El lloguer anual és: 40 lliu-res i 40 quarteres de blat. (Id. f. 103-105)

D'altra banda lloga, també per 3 anys, aJaume Lliteres i al seu fill Pere Lliteres, lacavalleria de dit Pereto, on hi ha: 390 ove-lles, 4 egües, 2 matxos: un fill d'egua i l'al-tre someri', 2 bous arecs, 2 braus, 2 vaques,una somera. És compresa la vinya on hi posa-rà cada any 200 caps de murgó i farà les fei-nes de podar, cavar, etc. Són compreses 30quarteres de xeixa de llavor, 30 de blat i 50d'ordi. També un molí molent. El senyor sereté l'hort de reguiu i casa; empriu d'un ase ifems per l'hort; també se reté dues o tressitges. Ells tendrán l'hort vora la casa on hisembraran els arbres i magraners que ell di-rà. Cada any sembraran 10 figueres. Serà pre-sent a l'hora de vendre la llana. El llogueranual és: 100 lliures i 100 quarteres de blat.(Id. f. 105-108v)

1555.- Miquel de Togores, donzell, lloga aMateu Riera i Francesc Riera, germans, lapossessió dita Bellver, durant 4 anys. Sóncompreses 800 ovelles, 145 cabres, 11 bous,un rossi', un mul, una egua. De les vaques sal-vatges i braus les reduiran a simples segons

està concordat amb Llorenç Calmés i PerePasqual. No podran donar llicència a ningúper tallar càrritx. Es reserva empriu a les fi-gueres, olivar i abeuradors. El lloguer anualés: 19 quintars de llana, 4 anyells i 2 pri-mais, 100 quarteres de blat i 100 de xeixa.(ARM prot. Ramon Llull LL-112 f. 15)

1577.- El procurador de l'heretat de JeroniTogores lloga a Miquel Palafanguer la posses-sió dita La Real, durant 3 anys. Són compre-ses 300 ovelles, bestiar boví per dues arades,un parell de bísties per llaurar, 2 egües; 44quarteres de blat per llavor, 6 de xeixa i 25d'ordi. Hi ha diverses rotes, vinya. L'hortalàde La Real podrà prendre 50 somades defems. Fa diversos censáis (110 quarteres deblat portades a Llucamar). El lloguer anualés de 39 lliures.

D'altra banda lloga a Pere Llull la posses-sió Les Planes amb 326 ovelles, 400 cabres ialguns bous. Lloguer: 163 lliures.

Més, Galicant a Rafel Calmés amb 300ovelles i 200 cabres. Lloguer: 126 lliures.Més el molí d'aigua de les Planes. Lloguer:13 quarteres de blat. Més, Llucamar a JaumeCalmés amb 500 ovelles i diverses bísties bo-vines i mulars. Lloguer: 162 lliures a mésdels censáis. (ARM prot. Ramon Llull LL 115f. 53 i següents)

1594, 31 agost.- Morí Llorenç Brotat Amerde La Punta. Deixa diversa obra pia: - ..lis-ses a Sant Llorenç; una missa solemne el diade Sant Llorenç amb orgue; unes matines per-pètues l'octava de Sant Llorenç. (ADM Di-funts Manacor n° 1 f. 135)

1554.- El Consell de Manacor determinapagar els jornalers que han treballat en elforn de Sant Llorenç. (AMM Determinacionsdel Consell f. 15v)

1568, 18 octubre.- El Consell de Manacortracta com el rector ha indicat als jurats que"prenguem teMA.a zn ¿a v¿la di San/C Lio-n.e.n¿> p&i {±<LH {¡oA&asi peA. tot, poAt^míaM,qu¿'¿ &ot(»uiaA.a.n en ¿Lta. ¿$¿¿¿¿0.". El Consell se'n desentén i vol que ho pagui el rec-tor o els particulars del lloc. (AMM Determi-nacions del Consell f. 15v)

1590, 12 juny.- Testament de Pere Cabrer(a) Ballet. Vol ésser enterrat en el cementirde l'església de Sant Llorenç des Cardassar.Mana que dels seus béns sia fundada una mis-sa perpètua a l'altar de la Mare de Déu Tro-bada. (ARM prot. Simó Jaume "¡-63 f. MS)

L'Escola FLOR DE CARD -10- (162)

KONGA KINGO I TOMASSETen la pèrdua de l'amistat

Primer capi'tol.Això era i no era a l'any de la gelerà un

jove que vivía a Son Negre, i n'estava moltcontent perquè només tenia un veihat.

Un dia una excursió de negres va visitar elpoble i el jove es va quedar enamorat d'unanegra que norma Konga-Gun-Ka, Koga pelsamics, però tenia un problema: quan ho vacontar al seu pare aquest es va posar negredel susto, ja que era recista, i es va oposar ala relació.

Segon cap l'tol.Mentrestant , tot i que el seu pare s'opo-

sàs, ells dos sort ien junts.Un dia decidiren anar a una festa que se

celebrava a "Sa Visanya", en commemoraciódel mil·lenari de l'entrada dels negres a lesfestes Tabú. Hi hagueren d'anar d'amagats.

La diversió d'jquestes festes era fer mà-gia tabú. Per aquests rituals es feien serviruns homonets de pedaç per fer bromes a al-guns blancs, però en Kingo tenia pensat utilit-zar-lo contra en Tomasset, i això que aques-tes pepetes tenien f ins i tot perill de mort.

Tercer capi'tol.En Kingo va fer una de les pepes Tabú

amb uns quants cabells i roba d'en Tomasset;amb els poders que tenia la pepa el va fercórrer f in s a un forat on hi havia moltesserps verinoses, i una d'elles va estar a puntde mossegar-lo. Poc temps després na Kongava anar a veure en Kingo per demanar-li aveure si sabia on podria ésser en Tomasset,perquè ja sospitava que li havia passat qual-que cosa rara, i vet-aqui' que va afinar lapepa Tabú que havia fet en Kingo i, quan vaveure que duia la mateixa roba d'en Tomas-set i que estava vora una serp va sebre queel volia matar i tot d 'una va anar a treure lapepa. Sort que encara no l'havia mossegat!

Li varen fer tantes barbari tats que al po-bre Kingo el feren tornar mig boig, i comque estava tan cansat, va consentir que naKonga sortis amb en Tomasset. Però encarano s'havien acabat els problemes, ja que elseu pare també s'oposava a la relació i haviapensat desheretar-lo si es casava amb naKonga.

Quart capi'tol.Però en Tomasset li va dir a son pare que

si no volia que es casas amb na Konga sen 'an i r ia de ca-seva, i el seu pare va pensar

que el seu f i l l també tema dret a una avendu-ra de raça negra.

L'endemà es varen posar a decorar per ala boda amb molts d'elements de tipus Tabú,però quan estaven a punt de celebrar-se lesnoces el seu pare pensà que com que a ell noli havia anat bé amb la negra s'aixecà de lacadira i, amb els nuvis a punt de dir que "si11,digué al seu f i l l que si es casava amb na Kon-ga se n'aniria d'aquell pais i no el tornariaveure pus mai ni li d i r i g i r i a més la paraula.Però en Tomasset li respongué que li eraigual el que ell pensas i que se n 'aniria ambna Konga a un altre lloc a passar la lluna demel.

Son pare se'n va anar de la cerimònia i enTomasset es va casar amb na Konga. A la nitcomençaren a fer les maletes per anar-se'nde viatge i l'endemà partiren a cavall cap aun altre poble. Eren feliços i estaven moltconcents.

Final.Quan arribaren a Ses Salines van agafr un

vaixell que els portaria a Kataka-Tuka, elpais on havien viscut els avantpassats de naKonga. El poble estava situat a Gurú, petitaregió de l 'Afr icà Kukan, enmig d 'una granselva habitada per indomables animals salvat-ges que decoraven i destrossaven a tot l'es-ser viu que trobaven.

Na Konga i en Tomasset van llogar un su-zuki per travessar la terrible selva i poderpassar sense gaires dificultats els terriblesperills que els esperaven.

Mentrestant a Son Negre el seu pare pen-sava el que havia fet i amb els perills que su-posaven els esdeveniments passats.

Na Konga i en Tomasset no sabien que en

FLOR DE CARD -11- (163)

Kingo, pel seu compte, els havia seguit per siarribava ei cas de que necessitassin ajuda.Ells dos, però, anaven ben armats per defen-sarse dels animals salvatges.

S'endinsaren per la selva i sentiren unasensació estranya, com si els observassin. Decop i volta un enorme tigre va sortir de dinsel fullatge d'arbres tropicals i es tirà damuntells dos, però en Tomasset, amb un tret se-gur i oportú, va derribar l'animalot i tot vaacabar en un susto.

Arribà la nit i ells encara no eren al po-blat, per lo que decidiren passar la ni allàmateix. Quan estava tot en silenci van sentirrenou de cotxe i va ésser en Kingo, que elsdugué cap a Kataka-Tuka, on van ser molt fe-

liços durant un temps, però en Tomasset no-més pensava amb el seu pare i decidi' anar-loa veure i na Konga l'acompanyà.

Arribaren al poble i trobaren el seu pare apunt de morir, i digué a en Tomasset: "Perdona'rn, tu tens dret a viure amb la gent quevulguis".

Després na Konga entrà dins l'estància onestava el pare i li digué que begués una medi-cina del seu poble, i fou aixi' com es va curari tots tres van viure una vida molt feliços,juntament amb en Kingo, que s'havia casatamb una aJ.lota de Son Macià.

Cati Jofre, Cristina Garrido i Cati Femenias

La Consellera de Cultura, Educació i Esports, Maria Antònia Munar, va inaugurar el di-mecres 10 d'agost una nova sala d'exposicions a Sant Llorenç des Cardassar.

La sala, que està instal·lada en un edifici de la Plaça del Pou Vell de Sant Llorenç, vaser inaugurada amb una mostra etnològica organitzada per l'Associació de la Tercera Edatdel poble i ha estat subvencionada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports.

Gabinet de Premsa

Col·laboració FLOR DE CARD -12- (16»)

COVA DES FUM

M.G.I.M. 30-E-fI.M.P.P. - S.R.(Inèdit) No catalogat05 - IN - C.E.INV - 10P.C. - 03

Situació.- Es tro-ba situada al costerd'un turó davant elPuig de Son Manxo,al sud de Son Garrió.

Accés.- Sortint deSon Garrió per lacarretera de PortoCristo, a uns 40 me-tres, a mà dreta,trobam unes barreres que donen a un petit ca-minoi, que si l'agafam ens anirem enfilantpoc a poc "fins que ens trobarem davant la ma-teixa Cova d'es Fum.

Descripció.- Cova natural de reduïdes di-mensions, es compon de dos recintes diferentsi desiguals, tots dos amb sortida directa al'exterior. Els recintes es comuniquen entreells per una ampla obertura en la roca.

Un dels recintes -el més petit- es comuni-ca amb l'exterior a través d'una obertura na-tural de forma rodonida que s'obri damuntl'esquerpa rocosa, fent l'5 metres de llum.

Les mides de la cambra petita són: 12 me-tres de fondària per 5 d'amplària.

El segon recinte és de forma irregular i elseu pis molt desigual. Es comunica amb l'exte-rior a través d'una entrada molt ampla que enel seu origen degué ésser més estreta.

Aquest recinte fa unes mides de 15 metres

de fondària per 8'5 d'amplària amb una boca-na de 4 metres d'ample per l'5 d'alt, aproxi-madament, la qual s'alça fins a 2 metres a lazona més enllà de la bóveda.

La separació dels dos recintes és natural,fent una espècie de gran columna.

Dóna la impressió que aquesta cova fouacondicionada i modificada per poder guardar-hi bestiar, cosa que dificulta molt el poder-hitrobar ceràmica en bon estat. L'únic que compareix i en molt poca quantitat són fragmentsde gots globulars de fondo rodó, molt típicsde la denominada Cultura de les Coves Mallor-quines.

Actualment aquesta cova es troba plena depedres i enderrocs, la qual cosa dificulta bas-tant el seu estudi.

Respecte a les coves d'estatge i a la gentque les va habitar realment se'n saben moltpoques coses, ja que pareix que els seus mora-

dors al mateix temps feien servircom a habitatge unes barraquesdel tipus que avui en dia diríemde roter, o sia, barraques moltsimples fetes de pedres petites itroncs, materials que al llarg deltemps varen desaparèixer pel seupropi pes o perquè cultures poste-riors hi edificassin damunt o em-prassin aquests materials per ales seves construccions.

Degut també a que totes lescoves d'estatge que es coneixenhan estat saquejades no es potprecisar amb certesa el "mo-dus vivendi" de la gent que poblàl ' i l la 2000 anys abans de Cnst.

FLOR DE CARD -13- (165)

Aquest període ésanomenat, segons lasistematització propo-sada per Rosselló Bor-doy, "Pretalaiòtic Ar-caic".

Probablement a-quests homes forma-ven comunitats agri-coles i pastorils ieren de caràcter paci-fic.

Els seus aixovarsdomèstics són lítics ila ceràmica és incisad'estil I i Hissa.

Els seus ornamentssón d'os, predominantuns botons en formade "V".

Quant a les formesd'enterrament utilit-zen coves naturals oabrics rocosos.

Com a curiositat cal dir que davant la co-va es troba una espècie de clot molt grosuna paret del qual està plena d'ossos petrifi-cais de "cabrum", però una vegada més elvandalisme ha fet acte de presència i la ma-jor part d'ells han estat destrossats, cosa queha dificultat moltissim el poder determinarsi es tracta d'ossos de simples cabres o de"Myotragus", que si fos aixi' ajudaria molt al'estudi d'aquesta espècie que va habitar Ma-llorca l'època pre-talaiòtica i que fou la prin-cipal font d'alimentació d'aquella gent. De-

HiOO

&W c¿> Uí>m/Ufn,auüo\(ova- LtríUy*

Z&wA -ysL-n í'-'fl

gut a aquesta circumstància i al no criar encautiven, a més d'ésser molt paci'fiques,s 'exterminaren totalment.

Dues peces lítiques molt importants troba-des ais voltants de Son Carrió fa uns mesosforen cedides al Museu Arqueològic .Munici-pal de Sant Llorenç per dona Aina Umbert,propietària dels terrenys on es localitzaren.Corresponen a l'època pre-talaiòtica i aprofi-tam l'ocasió per donar-li públicament l'enho-rabona.

Igualment a l'amo Antoni Riera, quetambé donà unes al-tres peces li'tiques dela cultura talaiòticaper al seu estudi i ca-talogació.

Respecte a aquestacova estatge anomena-da "d'es Fum" cal dirque és un monumentinèdit, no catalogatf ins avui. Degut a a-quest particular creixmolt la seva importàn-cia.

El meu agraïment a'tot el poble de SonCarrió sense la desin-teressada ajuda delqual no hagués estatpossible fer el presentestudi. Gràcies a t. ts.

../..,

FLOR DE CARD -14- (166)

BibliografiaLos núcleos Arqueológicos de Calvià. V.

Guerrero Ayuso.Història de Mallorca. Tom I. 3. Mascaró

Passar ius.El Hombre Pr imi t ivo en Mallorca. Miquel

A t over.La Cultura Talaiòtica a Mallorca. G. Rosse-

lló Bordoy.The Myotragus Balearicus. Paleopathology

and Palynological analusis of the soil of dedeposit (Palma 68). Waldren William H.

Las cuevas sepulcrales del Bronce Antiguode Mallorca. Cristòfol Veny.

The sea peoples Warriors of the ancientMediterranean. 1250-1150 B.C. (London 78)

Greek fortifications (London 71) Winter FEA nucleans for Majorica Chronology of Pre-

history based on radicarboni analysis (Palma1967) Waldren W.H. ï Kopper 3.S.

Planimetries ï textes: Alfred F. ArnauFotografies: Tomeu Vaquer

CONSELLS PER A MANTENIRSANT LLORENÇ MÉS NET

1.- Depositau els fems en bosses de plàsticben tancades.

2.- No af iqueu objectes velis, m massagrossos ni massa feixucs dins les bosses. Tele-fonau al 553301 i el primer dimarts de cadames vendran a recollir-los gratui'tament.

3.- Treis els fems entre les 20 hs. i les 22hs. dels dimarts, dijous i dissabtes.

4.- Deixau les bosses davant ca-vostra.

Gràcies

Comissió de Sanitat

i ~(> «r N«I. L

jRJ»cr//orca ®ns agrado' if l^jinetó, &n$ agrado

v&navíf pura i ¡iï&tvraî, Nefo cr:Je£plaïg&$, al» boscos, ohpö&fes, ciuf o ta f carr&t&rßs.Amb aígü&$ ctíaiaLÍtnés -i$&nS& í ne. fiti d í B /ores te/s.Mallorca &n$ ctgtracia cyuapa.Cuida AAdUorca c/e /o mate/xornan&ro qít& cuides ca /evo.

consEL^iffSüUR re MALLORCA

FLOR DE CARD -15- (167)

El tempsJ U H V

per XESC UMBERT

2- 5G?.

-S7'5v 15

¿3çM}sz

•s^ïniï ¡5

v8

442-23

<?<5

11

gg¿¿s>i<)

*-iJ9

77¿x?J

I—> ^ 12

-/^P),^^v^y ^^15

œ 15

^tó

¿5'5

I8'5

/ , A ?/%/ 0'5/

/írfa,''/¡ ' ifWS

q'5

/ / /

13

502

i ' /

/^ 16

- . 5a^f'5K

El tempsJ U L I O L

per XESC UMBERT

2W

33

J5_

8

4^5/Í9

11- 3^

33^ I?

\-f^' *>cX 3o

?p

f=~) 3

^

6521

/9í/%

" 2 /

J£_

/

'(S)lt£

12%?5I'5

1

35^;

31Is?

íf

*>r¿\^ 2K

\f5

7

Kl31W4

1057^3o'62o'5

13

^3%321?16A?¿515

v ^ 17^) 57«\^S^£8

(t

1855^

"3015

203« 2

3f5

t ¿5

21

rv^'31'í15

pols del Sahara

^ , i «5^21

24

/^- 50iWy 3cv i?

256 / ^

©^«H/ («

/ 23-pv . «

V — ) 3

la

1951?

3Z

16

22

•63 Z3o[7

/ 25

•¿^\ 5ò'

^©X«¿I

T7^/7' íí'í

26

/^.^

^ !,3

2753?3^n

\ 2860/03^

Ia?

V 29

Q^J^II

^-^30V/,37LB

31 V>

/

29^íoZ

\:a5'5

__-—'

g

30

5/%Z8Z!

31, 53^:

32

lé

CoUaboracio FLOR DE CARD -16- (168)

BIEL PEREZ, cap de Caritas

Nosaltres vàrem moure això de les deixa-lles i arribà un moment en què no podíem contestar les preguntes que ens fèiem.

Intentàrem trobar una resposta i per tantun bon diumenge de mati', cap a Palma s'hadit! Anàrem a veure en Biel Pérez, cap deCaritas, qui ens pogué aclarir tots els nostresdubtes i a més ens donà informació damuntaltres serveis socials.

Anem a les deixalles, què són les deixa-lles? Per a què serveixen? Quines solucionsdonen?

En Biel ens explicà els seus objectius, elseu sistema de fer feina. Sistema que les ins-titucions tenguin una coordinació total, queEsglésia, Estat i serveis socials vagin pel ma-teix carni', i el camí' té una meta: arribar aajudar als de més avall. Es vol recuperarcada un dels recuperables.

Un dels punts més importants és que l 'aju-da als marginats ha d'ésser real, no tan solsamb diners, sinó posar-lo en el món del tre-ball, en el món de les "persones" i tractar-loscom a tais, necessiten un treball vertader, éshumil iant fer un treball que realment no ser-veix per a res. Això no és treballar, és perdreel ternps.

Hi ha persones que per "x" problemes (dro-ga, alcohol, haver estat a la presó...) no po-den en t ra r amb normalitat al món del treball.Aqueixes persones necessiten solucions i do-nar-los una sortida és el que s'intenta fer mit-jançant les solucions que pensam que són lesdeixalles.

Es va observar que Mallorca és una socie-tat consumista al 100%, es tiren un munt decoses encara servibles, per què no aprof i tar -ies?

El que fa Caritas amb les deixalles és elsegüent: un grup de voluntaris recull els dis-t in tb materials amb furgonetes, tant xatarracom coseí> que ja no s'utilitzen. La gent cridaper telèfon a la seu i els dóna la direcció onpoden recollir tal o qual cosa. També els aju-da gent de distints pobles, que és el que in-tentam fer nosaltres.

Després se'n duen els materials a un localon tenen distints departaments i classifiquenel material i posen els botons. I tot es revénsegons el seu estat. Els mobles bons són sepa-rats i els més vells es desmunten en peces. Elvidre es tracta de la següent manera: se sepa-ren les botelles de xampany i de vi sensemarca i es venen senceres, les altres se sepa-ren en vidre blanc i vidre de color, es capo-len i es venen. Segons el mercat necessiten

més uns materials o uns altres.El que s'ha aconseguit és que almanco

"Deixalles" s'autofinacii' i no sigui un paràsitper ningú.

La gent de deixalles (monitors, encarre-gats...) volen que la gent que es presenti vo-luntària per fer-hi feina no s'estengui, volenque la gent rodi, que siguin ells mateixos elsqui se cerquin una feina i hi hagi un bon am-bient, un ambient terapèutic per curar el"mal moral", és gent amb els sentiments des-trossats. Però per mala sort aquest ambientmoltes vegades no s'aconsegueix. Les perso-nes que fan feina amb deixalles i amb aquesttipus de gent sempre tenen una lluita dinsells, sempre pensen "en deixar-ho córrer tot,però també tenen l'esperit de poder ajudar,constantment fan equilibris.

Les persones voluntàries per aquesta feinasón de diferents edats, els qui vénen de ladroga són molt joves, i els alcohòlics solentenir més de ^0 anys.

El que s'intenta ara és que l'administraciódoni certes feines a aquesta gent, com pintarpersianes, fer parcs nets... i no saben si hoaconseguiran. El que si' volen conseguir éscrear un esperit d 'ajuda entre la gent i donara les persones afectades un sentit d'autoesti-ma, per això no s'admet ningú begut a la fei-na i els que n'estan fent han de seguir unesnormes de comportament.

Després demanàrem a en Biel si realmenthi ha molta gent necessitada a Mallorca. Ellva contar que havien fet un estudi de famí-lies i en trobaren unes 50 de realment neces-sitades. S'han de distingir dos tipus de po-bresa, la que es veu i la que està coberta peruna imatge falsa. Hi ha famílies que aparent-ment viven bé però realment ho passen moltmalament.

Se'ns explicà com funcionen les diversesinstitucions d'ajuda als necessitats. En el men-jador públic cada dia es dóna menjar a lagent que s'hi presenta (qualsevol que tenguiganes d'ajudar pot oferir-se per servir el men-jar qualque diumenge, que és el dia lliure delpersonal).

L'Hospital de Nit so'obri a les sis del cap-vespre i té cabuda per unes 120 o 130 perso-nes que reben llit i sopar. Té una sala i unapre-sala, a la pr imera hi dormen els que hivan cada dia i a la segona els que es presen-ten per primera vegada o de tant en tant.

Hi ha un grup anomenat "Treball Salut"que s'encarrega de fer net el bosc de Bellver.

Després ens parlà de la diferència entre

FLOR DE CARD -17- (169)

els albergs (el del Puig dels Bous) i la Sapien-cia. La gent dels albergs accentua la motiva-ció per sortir-ne, tracten que entrin dins lasocietat, per això se'ls dóna un temps i si noho aconsegueixen se n'han d'anar fora. Cre-uen que aixi' els motiven a cercar solucions.La gent de la Sapiència diu que els albergsse renten les mans dels cassos perduts i ellsagafen aquests, els qui ja no poden sortir delfang.

Crec que no hem dit que vàrem parlaramb en Biel Pérez dins el "telèfon de l'espe-rança", era inevitable que ens parlas d'aquestservei. Per primera vegada aqui' teniu el nú-mero: 461112. Resumirem perquè això ja du-ra massa. El que pretén el telèfon és que unapersona en crisi pugui parlar amb qualcú delsseus problemes. Els problemes contats sónmés petits que quan els penses. El telèfon es-colta i mira de trobar una solució des d'unaposició més tranouil.la. Tracten oroblemesd'autodestrucció, de parelles, de família, dro-ga, sida...

És un servei permanent, anònim i secret(inclus davant els tribunals) i a vegades, si lasituació ho requereix, s'ofereix el servei d 'unpsicòleg o un advocat, de manera gratuita ianònima (a la seu del telèfon).

La majoria dels que criden solen pertànyera una classe mitja baixa i una de les causesprincipals de les cridades són problemes psi-cològics. Com que les cridades són degudes ala insatisfacció la persona es fa el màrtir,troba un perseguidor i cerca un salvador.Cada una de les persones és a la vegada vic-tima, salvador i perseguidor. Es crea l'anome-nat triangle mortal.

Es reben unes 7 o 8 cridades diàries, i elscaps de setmana més poques, però més inten-ses.

Bé, si no ho sabfeu perquè són les deixa-lles, esperam que us ho hàgim aclarit un poc.

Nosaltres

ft/i*fi4.ULTRAMILLOR S.A.

AGENCIA DE VIAJES GRUPO A TITULO 99»

CATALINA SALAS BONET

C/. Sol. 19-T»l. 585720

CALA MILLOR (Mallorca)

LO MAS BELLOES RESISTIR

Esta es la gama GROSFILLEX Boutique.Muebles bellos, atractivos. Pero su mayor belleza es su resistencia.Los muebles de jardín GROSFILLEX son sólidos, inalterables

al sol y al agua resistentes al paso del tiempo.Muebles de jardín GROSFILLEX.

Lo más bello ^—v S% •« •«es resistir. f áGrosiillex

M U E B L E S D E J A R D Í N

a. OBRADORtolder d'Artà

DISTRIBUÏDOR OFICIAL T. 562366

Si üeu••• FLOR DE CARD -18- (170)

MOTS ENCREUATS HORITZONTALS.- 1.- Nota musical. 2.-Part anterior del capdel home. 3.-Cadascuna de les cares d'una f igura polièdrica.4.-Nom de lletra grega. Gènere de compostes al qual pertanyl'herba de l'ala. 5.-Si'mbol del sofre. Tirarà les xarxes de pes-car a la mar. Consonant. 6.-Dreta o esquerra d ' u n cos d'exer-cit. Arbre americà, de la família de les crisobalanàcies, ambels f r u i t s comestibles, de la grandària d'una pruna i color va-riable. Vocal. 7.-Al rev. cop de dit. Cinquanta. 8.-Altar. Me-tall groc. 9.-Al rev. molt poc freqüent. lO.-Si'mbol de l 'alumi-ni. VERTICALS.- 1.- Que gaudeix de bona salut. 2.-Si'mboldel fòsfor. Nota musical. 3.-Acció de ficar o ficar-se. 4.-Gos.Vocal. Altar. 5.-Farà fàcil. 6.-De la naturalesa de lasorra.Si'mbol de l 'a lumini . 7.-Aturall. 8.-Al rev. acció de ca-lar les xarxes. Consonant. 9.-La primera vocal. Cinquanta.10.- Nota musical.

SOPA DE LLETRES

R SF OE OI AX RO TR AE GMCT GG K

LA

X FG OD IG AL AT OR EU LI FT AK LD E

T RN EF NX ID ST MD EP AU TL OQ WW Y

X ÇR FA IU LG AM UF ÇR TR AN II O

U I

L DSI

RRF AA AF DR L

AF

Z RR TD F

Apa! a cercar dins aques-ta sopa de lletres deuparaules que comencinen la lletra "EFA".

Ca Ses MariliesMaria del Roser Vidal

Compram i venem mobles usatsi objectes antics

(Diumenges dematf, obert)

Carrer de la Mar, 24Telèfons 582165 i 580363 FELANITX

ENDEVINALLA

Tant a 1-ui me duissense ésser mala eina,que me feis fer feinapunyin-me p'ets uis.

FUGA DE VOCALS

S_MPR_ L_ V N _N_R

M_ C_ST_T, _NS_ D_ G_RR_,

_MB S SC_D_LL_M _N T_RR_,

D P R S D' SC R R.

Solucions

•jcpip un sq

VnVNIA3QN3

•jpjnDsa.p psajsd ap'pjjai ua uicjppnnsa.s quut?

'EJjaS 9p t?SUG 'jmSOD T? PLU

JT?UP uanaA T?J ajdiuaç

S1V3OA 3Q VDnj

ÍI1

3 DH V

V 1V

tf0avüniv

1 VV "H V

V HI 1 VD IV 1 VN I3 3 Vy V DV d

SlVn3HDN3

Va vv i vD SI dd

S1OW

dv1av

1 V

yd n

vd -\

\d

yydwDn

y

i

3

I

3

n

ai

xdN

S3tfl3-n

d

3 y

VV D

O D

V HOXI

0 3O d

3d VdOS

FLOR DE CARD -19- (171)

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

jn?$yî?">>-. '

ENHORABONA. MALLORCA." SA DRAGONERA JÉS NOSTRA. "

Art FLOR DE CARD -20- (172)

Zòmit és un cúmul de vivències personalsa les quals he donat i han pres una formadramàtica i que es concreten en una únicatemàtica: la lluita per la supervivència. Apartir d'aquí l'obra s'ha format en base a unsesquemes especialment triats per donar con-sistència al muntatge des d'un punt de vistadel que hom diu la creativitat personal. És adir, Zòmit és una paraula dialectal amb unadesvirtuació abstracta damunt una consonantnomés per crear una nova sensació i una mu-sicalitat que per a mi reflecteix molt bé elque és l'obra. És com una acció ràpida quepassa molt aviat, gairebé com un somni en elqual no ens adonam del temps que transcor-re, i que desapareix talment aixi' com ha vin-gut, però que deixa la seva empremta, no esveu però es percep. Aleshores la solidesa delfang dins un safareix d'aigua és una imatgefigurativista en la qual m'he basat per cons-truir l'estructura de l'obra.

És una història de personatges indefinitsque juguen un rol sociai, un joc del present iel passat en el que el futur és confús. No es-tam sols en el món que ens envolta amb lesseves fatalitats i les relacions humanes sóndifícils.

El muntatge s'ha realitzat totalment desd'una òptica contemporània teatral i s'haduit a terme per la companyia Capsigranys ialtres actors de diversa tradició teatral.

Rafel Duran-

En Rafel Duran entra en el món del tea-tre amb el grup Capsigranys estrenant l'obra"Gymnèsies i Pitiüses", dirigida per Pere No-guera.

El 1981 se'n va a Barcelona i comença elsestudis de teatre el TMTC, a més de fer di-versos cursets de dansa i pràctiques orientalsi de participar en el teatre universitari ambobres del Renaixement. Amb el grup Traca-mundana actua per Catalunya, el Pafs Basc iel sud de França.

Fou ajudant de direcció de l'obra "Lulú",dirigida per Jordi Messalles i ha donat diver-sos cursets per escoles d'estiu de Barcelona,Menorca i Mallorca -Ses Sitges-.

Actualment col·labora amb la revista na-cional de teatre "El Público" i l'any que veacabarà els cursos de direcció escènica del'Institut del Teatre, essent-ne, la seva, laprimera promoció.