EDITORIAL

ENTREVISTEMEntrevista a Josep Maria Vila d’Abadal

PARLEM AMBMireia PratDavid Seijas

VIATGEM A L’ESTRANGERÉchange en FranceTrip to London 2010!Crònica de Florència i RomaEstudis a l’estranger

PARTICIPEMVisita de López Tena al col·legiSimulacre de referèndum amb els alumnes de 3r i 4rtPresentació de treballs de recercaTreballs de recerca premiatsEl col·legi Sant Miquel del Sants queda segon del Picalletres d’OsonaParticipació a Mercatec OsonaFesta literària de Sant JordiParticipació al taller “Coneix la televisió”

OPINEMEl treball de recerca

ELS DEPARTAMENTSDepartament de CiènciesDepartament de SocialsDepartament de FilologiaDepartament de Matemàtiques i InformàticaDepartament d’Expressions

RECOMANEMBlocs d’alumnes

PUBLICACIONS

EL RACÓ DELS EXALUMNESBernat BardagilMarc Costa

EQUIP DE REDACCIÓSílvia Caballeria, Carme Codina, Vanesa Ferreres, Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Anna Garriga, Paula Montañà, Cèlia Muns, Lídia Muntal, Núria Peidró, Meritxell Vilamala COL·LABORADORS: Professors:Anna Ibàñez, Ceci Bertran, Maite Godayol, Miquel Padilla, Mireia Puntí, Martí Riera, Enric Roca, Montse Rovira, David Romeu, Carles Saborit, Hèctor Sàez, Toni Torrents.

AlumnesAnna de Rocafiguera, Laura de Rocafiguera, Laura Donadeu, Carla Pagespetit, Meritxell Lladó, Mireia Mas, Bruna Pérez, Olga Rodríguez, Montse Soriano, Laura Voltà

FOTOGRAFIESLaura Aragonès, Ceci Bertran, Sílvia Caballeria, Ivette Callís, Laura Casaramona, Carme Codina, Jana Cotrina, Vanesa Ferreres, Anna Ga-rriga, Paula Montañà, Marta Montpeyó, Lídia Muntal, Miquel Padilla, Martí Riera, Enric Roca, David Romeu, Montse Rovira, Carles Saborit, Toni Torrents.

Publicacions del Col·legi Sant MiquelC/ Manlleu s/n 08500 VIC93 886 12 44 www.santmiqueldelssants.cattm@santmiqueldelssants.cat

editorial02

En començar segon de batxillerat és inevitable fer la comparació

amb el curs anterior i és llavors quan t’adones que el que aleshores

suposava un gran repte era només el reflex d’aquest darrer any deci-

siu, l’adéu a l’escola i la benvinguda a un món que semblava no haver

d’arribar mai, però que de sobte se’ns tira al damunt.

També es fa impossible parlar d’aquest curs sense topar amb l’ombra

imponent del treball de recerca. Després d’un estiu massa relaxat per

alguns, arriben per tothom els nervis, els maldecaps, les presses, els

canvis d’última hora i, finalment, la temuda presentació, que posa

punt i final a dies i dies de feina desmesurada. Tanmateix, no és poc

l’alleujament i el regust de satisfacció que ens ha deixat aquesta ex-

periència. Hem de sumar a aquesta tasca tan dura, el fantasma que

setmana a setmana va prenent forma, l’omnipresent selectivitat, que

ens persegueix des del primer dia i marcarà un abans i un després en

nosaltres.

Però no tot és tan negre, afrontar tot això no seria possible sense els

companys i els professors, que posant-se al nostre lloc, ens animen a

seguir endavant i ens recorden que la val la pena lluitar pel futur que

ara ens toca construir a nosaltres mateixos.

Paula Montañà, Cèlia Muns i Meritxell Vilamala

mkl

.btx

05 *

Pub

licac

ions

del

Col

·legi

San

t Miq

uel d

els

Sant

s *

Vic

* m

aig

de 2

010

*www

.san

tmiq

ueld

elss

ants

.cat

03JOSEP Mª VILA D’ABADAL

entrevista

El dimarts 13 d’abril vàrem anar a l’ajuntament de Vic per entrevistar el Sr. alcalde, Josep Mª Vila d’Abadal. Les tres autores que signem l’entrevista –Paula Montañà, Cèlia Muns i Me-ritxell Vilamala- vàrem poder fer una visita rà-pida a l’edifici de l’Ajuntament, l’emblemàtica Sala de la Columna i la Sala de Plens entre d’altres espais. Després vàrem al despatx del Sr. Alcalde, que ens va rebre amb molta ama-bilitat i va respondre al nostre qüestionari de-dicant-nos una part del seu temps. Finalment, ens vàrem fer unes fotografies per tenir un re-cord en imatge de la trobada.On va estudiar i quins records té de la seva etapa escolar? - Vaig estudiar a l’Escola Sant Gregori, un cen-tre catalanista que hi havia a Barcelona. Du-rant la dictadura franquista estudiàvem amb català, un fet molt estrany tenint en compte l’època. La veritat és que recordo que em feien estudiar molt.Posteriorment quins estudis va seguir? S’hi ha dedicat mai?Primer vaig estudiar disseny gràfic, però no hi havia gaire sortida. A més a més, arrel de la meva vinculació a la Plana de Vic i a Vidrà i pel fet de descendir d’una família de ramaders, una mica més tard vaig fer enginyeria tècni-ca agrícola. El meu grup vàrem ser la primera promoció que va sortir de la Universitat Poli-tècnica. Abans de ser alcalde m’he ocupat directament de les propietats de casa meva, que són a Vi-drà, i prop de Vic. També hi he tingut vaques, porcs, conreus de cereal i sobretot boscos, que són allò a què més m’he dedicat. Sóc molt conegut en el sector forestal, on he fet política des de 1980 per defensar els boscos i treba-llar-ne la cultura del conreu. Quan es va començar a interessar per la po-lítica?El sector forestal és molt complex i va ser quan hi vaig entrar que em vaig començar a interes-sar per la política. Des de la ciutat el bosc es veu com una cosa que no evoluciona, però en realitat és dinàmic: es regenera, es crema, es neteja, s’embruta... Per aconseguir que el bosc es mantingués com un punt d’interès paisat-gístic i ecològic, però també econòmic, vaig començar a treballar amb el Consorci Forestal de Catalunya, on plantava cara a la política i al sector ecologista per intentar fer-los entendre el bosc des d’una visió més de pagès, més de tradició, d’explotació econòmica com a bene-fici per a la seva conservació. Vaig entrar a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1986, un partit en el qual ja havien estat vinculats el meu pare i el meu avi. Més enda-vant em vaig convertir en regidor.Es podia imaginar que acabaria essent alcal-de?No, ni tres mesos abans de ser elegit. Perquè jo vaig entrar una mica com a una última opció de Convergència i Unió en un moment de con-flicte, per tant no m’ho havia plantejat dintre de la vida que acabaria essent alcalde.A part de la política ha exercit alguna altra pro-fessió?He fet d’empresari agroforestal i al meu cu-rrículum he fet moltes coses. Havia treballat abans a casa com enginyer tècnic agrícola de

desenvolupament de productes fitosanitaris en una empresa japonesa; aquí vaig apren-dre a planificar, a complir, a no enganyar, a ser honrat, i a vigilar molt el que dius perquè després tothom t’ho reclama. Em va anar molt bé, vaig estar cinc anys treballant per Espan-ya i Europa fent assajos de productes fitosa-nitaris. Després vaig venir a Vic a ocupar-me del patrimoni el 1979, vaig muntar un despatx d’enginyer però amb l’entrada de regidor vaig haver de tancar perquè no me’n podia ocuparQuines altres aficions o interessos té?La veritat és que quan m’ocupava de casa meva m’agradava tant que no feia ni vacances, però també sóc un gran aficionat al cinema, hi anava cada setmana; havia esquiat com afició i com tothom sempre tinc alguna novel•la per llegir, però la meva afició és el medi natural, estar amb el bestiar i els boscos.Quins canvis creu que hi ha hagut en l’educació des de que estudiava?Bé, com és ara no ho conec gaire, però penso que ara potser em costa d’entendre aquesta facilitat que teniu per anar canviant els crèdits, aquest ensenyament més obert, molt més vir-tual i a través d’Internet teniu molta més in-formació i capacitat d’entendre les coses i gestionar-les. Però heu perdut una mica la dis-ciplina de fer la feina, abans el curs era molt més rigorós i no podies passar si no ho tenies tot aprovat. La disciplina crec que en les em-preses i en la vida us ho requeriran molt i us farà falta. Ens podria fer una valoració general del model educatiu de Vic?Jo sóc una mica crític amb aquest model. El model Vic va néixer en un moment molt deter-minat, en què hi havia encara un tant per cent d’immigració molt baix, amb el criteri i l’encert que totes les escoles públiques i privades fes-sin un únic projecte i la concertada va fer un esforç molt generós. El problema és que es va mantenir aquest model però la ciutat ha evolu-cionat i per tant aquest model l’hem de revisar, el model Vic buscava la integració i és el que hem d’aconseguir. Cada escola ha de seguir el model social de la nostra societat perquè sinó no integrarem, això comporta que el nombre de nouvinguts ha de ser un nombre determi-nat i ara estem en un moment de fricció i de problemàtica perquè cada vegada hi ha més demanda i s’ha de revisar i reorientar el siste-ma. És un repte que ha de sortir bé.

Com veu el futur de l’educació a nivell de Ca-talunya?L’educació a Catalunya ha d’integrar a més d’un milió de nouvinguts, i això és el seu futur, si això funciona bé, anirem bé. Els rànquings de bons resultats i eficàcia ens castiguen bas-tant, i indubtablement aquesta situació fa més difícil que l’ensenyament i l’educació tinguin més bons resultats. Hem de treballar perquè això canviï, perquè aquests nous alumnes es-tudiïn i siguin gent formada i educada segons el nostre model de societat. No hem de canviar models, sinó que hem de mantenir els models però canviar el sistema, s’han de repartir els nouvinguts. Hem de repartir bé però sense fer mal al sistema.El sistema educatiu de Catalunya ha de ser in-tegrador, sense perjudicis pels d’aquí, en be-nefici dels nouvinguts perquè puguin assumir la nostra manera de ser i la nostra cultura.

10. Com valora vostè el col•legi Sant Miquel? Què creu que el caracteritza?- Sant Miquel té una llarga trajectòria històrica. És una escola molt eficaç, que forma molt bé en tots els sentits, i això és molt important per al futur dels alumnes. Us prepara per a la vida que us tocarà viure a cadascun de vosaltres, sobretot amb responsabilitat i honradesa, que són qualitats bàsiques. Sant Miquel té aquesta fama, i crec que és el que ha de seguir fent.Ja per acabar, com veu el seu futur en la po-lítica?No ho sé, no ho veig. Jo sempre he fet política amb vocació de servei, mai me l’he plantejat amb voluntat pròpia, mai he tingut vocació de fer política. Quan vaig entrar a les llistes va ser perquè m’ho van demanar com a favor, per tant hi vaig entrar amb la intenció de recolzar i hi vaig estar 8 anys treballant. També vaig estar ajudant a Unió Democràtica en temes d’implantació i vaig acabar treballant gairebé només allà. D’alcalde també hi vaig venir com a un acte de servei. La vocació al món forestal sí que ha estat pròpia, sóc un polític del sec-tor forestal perquè m’agrada, però això no té partits polítics. Per tant, el meu futur com a po-lític serà el destí el qui me’l dirà, les circums-tàncies, en principi no tinc cap nova intenció. Vaig dir que volia ser diputat, això sí, però per tradició familiar. Depèn del lloc que em posin acceptaré o no, perquè sóc alcalde de Vic i re-presento la ciutat.Paula Montañà, Cèlia Muns i Meritxell Vilamala

04 ALUMNES QUE COMPAGINEN ESTUDIS I ESPORT

MIREIA PRATMireia Prat, jugadora professional de golf i exalumna del col·legi Sant Miquel dels Sants, on hi va estudiar secundària i batxillerat, ens explica alguns aspectes sobre com ha compaginat els estudis i l’esport d’elit al llarg de la seva vida. Des de fa tres anys resideix al C.A.R (Centre d’Alt Rendiment) de Sant Cugat.

Qui et va iniciar en el món del golf? El meu pare anava a jugar a golf amb amics que també tenien fills, i tant jo com ells vàrem començar a anar junts als cursets infantils molts dissabtes al matí al Golf Montanyà.

Què et va motivar a seguir endavant en aquest món? Simplement m’agradava molt aquest esport, si no ja l’hagués deixat perquè, com tots els esports, requereix moltes hores de dedicació.

Quants premis/títols has guanyat a nivell espanyol? I europeu? He guanyat el Campionat de Catalunya tres anys. A nivell espanyol he guanyat l’Interterritorial d’Espanya per equips femení tres anys conse-cutius. I a nivell europeu vaig guanyar l’Internacional de Finlàndia 2008 i 2009. Aquest any he guanyat l’Europeu de Nacions –Copa Sotogran-de per equips i individualment-.

Com compaginaves la teva vida a Sant Miquel i la teva faceta es-portiva?Era molt complicat però els professors entenien la meva situació i em canviaven els exàmens si és que no podia assistir-hi per competicions. I pel que fa als apunts tenia uns companys/es de classe magnífics que me’ls deixaven quan faltava.

Actualment, estudies ADE a Barcelona. Com ho compagines ara que estudies fora?La veritat és que és molt complicat portar al dia els estudis si estàs competint a alt nivell i entrenant cada dia, però faig el que puc. El meu objectiu es anar aprovant les assignatures sense aspirar a grans notes. Estic en el programa tutor-esport de la Universitat Autònoma de Barce-lona, que dóna suport acadèmic als esportistes d’alt nivell i quan tinc un examen i no hi sóc me’l canvien.Alguna vegada has pensat en dedicar-te exclusivament al golf?Si, els meus plans son acabar la carrera i passar-me al món professio-nal (si tot va com fins ara és clar)

Quan temps fa que estàs al C.A.R de Sant Cugat? Què hi fas exac-tament?Aquest curs és el 3r que estic allà vivint i entrenant. Hi estic vivint de dilluns a divendres a la residència del C.A.R on con-visc amb altres esportistes. Cada dia entrenem 2 hores de golf amb els tècnics i psicòleg esportiu, i 3 dies a la setmana faig 2 hores de preparació de física.

Alguna vegada t’has plantejat deixar el golf?He fet competicions on he obtingut mals resultats, però sempre he seguit entrenant per millorar allò que no estava fent bé del meu joc, i he intentat no desanimar-me i no tirar mai la tovallola.

Altres esportistes que també competeixen a alt nivell i que estan ac-tualment al col·legi són la Cristina Yebra (2n de Batxillerat) que practica el Raid, un esport de resistència a cavall. Ha estat subcampiona de Catalunya i campiona espanyola individual i subcampiona d’Espanya per equips. L’Ester Roquet (1r de batxillerat) és campiona d’Espanya en la modalitat de salt d’obstacles. Si parlem de natació podem es-mentar l’Andreu Badia (4t SO) finalista en els campionats de Catalunya i Espanya de crol, que ha estat també uns mesos al C.A.R. de Sant Cu-gat, i en Jaume Fontdevila (1r de Batxillerat) finalista al Campionat de Catalunya de braça. Pel que fa al futbol, l’Andrea Garcia (1r batxillerat) juga a la selecció catalana i en David Aroca (4t ESO), ha jugat quatre anys amb l’Espanyol, ara està al Badalona i fa pocs dies que ha passat dues setmanes de prova al Liverpool FC.

Laura Aragonès, Laura Casaramona i Anna Garriga

DAVID SEIJAS Ets exalumne del col·legi St. Miquel on hi vas cursar l’educació secundària obliga-tòria. Com recordes el teu pas

pel centre?La veritat és que en tinc un molt bon record. És un època que la disfru-tes molt. Quan la vius no hi dónes importàn-cia, no penses en els estudis només en els amics i en passar-ho bé. Després, la vida ha donat la raó a moltes coses que abans ni tan sols hi paraves aten-ció, com per exemple, la utilitat d’una bona formació. Tinc un bon record d’alguns pro-fessors, en especial de la Sílvia Caballeria per

la seva constància envers els meus estudis, l’humor d’en Toni Mas i la simpatia de l’Anna Erra.

Com va ser el pas d’estudiant a sommelier. Qui et va iniciar al món del vi i on et vas formar com a sommelier?Culpa dels de casa. Des de sempre la meva família ha treballat en el món de l’hosteleria i concretament el meu pare ja era un aficionat al vi. Quan vaig acabar la secundària anava molt perdut, i un dia el meu

viatgemMême si pendant le voyage pour arriver à Riom nous étions très énervés, notre évaluation est très positive: c’est un séjour agréable, intéressant et inoubliable.

Les élèves de 3r de Secundària qui avons participé à l’échangeopinem

pare em va animar a fer un curset de viticultura i enologia. La veritat és que em va fascinar aquest món i em vaig adonar que era una opor-tunitat de fer alguna cosa diferent i no quedar-me estancat. La meva formació a nivell teòric es va iniciar a l’Escola d’hosteleria Sant Narcís de Girona, el curs de sommelier a la UdG, i finalment al màster en viticultura i enologia a Espiells. A nivell pràctic vaig començar a treba-llar a “El Bulli”, on vaig aprendre a ser un bon sommelier i considero que és la meva segona casa. Seguidament vaig ampliar els meus coneixements en les diverses estades fora de casa: Austràlia i Regne Unit. Igualment cal destacar que estic en constant formació, sempre queda alguna cosa per aprendre.

Al llarg de la teva trajectòria professional has aconseguit molts èxits, com per exemple el premi “Nariz de Oro 2006”, i durant tres anys vas formar part de l’equip del millor restaurant del món. Quin premi recordes amb més emoció?El premi que vaig rebre com a integrant del millor restaurant del món va significar molt per a mi i em va fer molta il·lusió. Tot i que sentir el meu nom en un certamen tan important com el de “Nariz de Oro”, posa la pell de gallina. És un reconeixement a la meva dedicació, a les llargues estades fora de casa, a tot el meu esforç. Em vaig sentir realitzat.

Sabem que a més a més de catador de vins, fa poc has escrit un llibre. Amb quin record et quedes d’aquesta experiència? I quins objectius tens de cara el futur?Escriure un llibre ha estat per mi realitzar un somni, mai hagués pen-sat en fer-ho. Tot va ser molt ràpid, un dia per l’altre una editorial bus-

cava un autor que tingués ganes de explicar de manera innovadora les seves vivències. Jo, un jove entenedor en el tema, tenia ganes d’explicar les meves experiències a través d’ampolles de vi, així doncs va ser qüestió de parlar-ne i amb poc temps vàrem tenir el llibre finalitzat.Referent als objectius, a priori, és poder convertir el lli-bre en una guia de vins anual, és a dir, si aquest any el llibre portava de títol 110 vinos para el 2010, l’any que ve m’agradaria poder-ne escriure un sota el títol 111 vinos para el 2011, una espècie de referent enòleg.A llarg termini, un cop jubilat m’agradaria poder tenir la meva pròpia vinya i crear un vi.

Tants anys en aquest món, segurament no només t’han propor-cionat experiència sinó que també algunes anècdotes. En com-partiries alguna? La veritat és que m’ha passat una mica de tot, però el que potser recordo com un moment de màxima exaltació va ser a la fira de Barcelona “Alimentaria 2008”. Estàvem alguns sommeliers en una cata privada de productes italians, com ja sabeu, aquest món porta molta expectació i molta gent s’apropava per veure el que realment fèiem. Un cop catem el vi, no ens l’empassem i l’escopim en un vol que l’anomenem “escopidora”. Una dona gran que s’havia apropat per veure la cata, va agafar una copa i la va omplir amb el vi de “l’escopidora”. Tots els que formàvem part de la cata, no vàrem go-sar dir res, però sí que vàrem riure en veure l’entusiasme amb què la senyora s’havia pres la copa de vi.Ivette Callís i Lídia Muntal

05

EL TREBALL DE RECERCA

Anna SalaS’ha de reconèixer que el treball de recerca comporta molta feina i també moltes hores de dedicació. No obstant, penso que aporta una gran satisfacció personal, sobretot en el moment de l’entrega. Animo a tothom que encara l’hagi de fer a escollir un tema que els apassioni, alguna cosa que tinguin ganes de conèixer a fons.

Nil VernisEl treball de recerca és una bona manera d’aprendre a investigar tot sol i el resultat final val la pena. Quan l’entregues et sents realment satisfet de tu mateix. Tot i així, comporta una quantitat de feina i estrés important.

Adrià GallifaMalgrat que es passen nervis és una bona experiència que t’ajuda a espavilar-te i a aprofundir en un tema que t’agrada.

Judith CasasUn treball que requereix constància però que aporta una satisfacció final indescriptible.

Elisabet ArumíEl treball de recerca és un treball com molts d’altres, l’únic que és molt més complex i tens un període molt més llarg de temps per realitzar-lo. Hi ha gent que odia el Treball de Recerca però personalment penso que és una bona cosa perquè tries tu el tema i tu decideixes com fer-lo. M’ha agradat i crec que he après del tema, que és lo més important. A més, la sensació que tens un cop l’has acabat és molt gratificant.

Marçal CurriuL’opinió que tinc del treball de recerca és que és un treball molt complex i fins i tot se t’acaba fent pesat, però que un cop l’has acabat tens una sensació molt positiva i veus que, encara que se t’hagi fet pesat, al final veus que és un treball que t’ajuda a millorar en l’àmbit acadèmic i que t’aporta molts coneixements nous.

Échange en FranceNous sommes arrivés de l’Auvergne, en France, où nous avons été pendant la semaine du 21 au 26 mars. Comme déjà depuis huit ans, nous avons participé à l’échange avec des élèves du collège privé Sainte Marie de Riom qui font du castillan.Nous avons fait des visites guidées à Clermont-

mkl

.btx

05 *

Pub

licac

ions

del

Col

·legi

San

t Miq

uel d

els

Sant

s *

Vic

* m

aig

de 2

010

*www

.san

tmiq

ueld

elss

ants

.cat

Ferrand, à Nohan-Vic, à Noirlac et, bien sûr, à Vulcania, pour mieux connaître la région et la culture française. Mais c’est chez les familles, et surtout avec nos correspondants, que nous avons pratiqué la langue et que nous avons pu constater certaines différences du point de vue de la nourriture et des horaires.

06 Trip to London 2010!Which is the best way to explore a new country, meet new people and practice your English at the same time with your mates? The answer is travelling to London! From the 20th until the 26th of March the students from 1st of batxillerat from St. Miquel dels Sants school travelled to London. We spent 7 fantastic days discovering the city and having the opportunity to live with an English

family, which allowed us to learn how different it is from our culture and also we could practice the language a lot.We visited the London Eye, Wembley Stadium, the Houses of Parliament, Harrods, Ca-mden Town … and lots of more interesting places. Although days were very busy and at the end of the week we were tired, we would have wanted to stay there longer as it seemed short to us.Now we have thousands of pictures we took there, so we will always remember our London trip as a great experience! Maria Soriano and Laura Voltà

Crònica de Florència i Roma

El passat mes de març, els alumnes de 2n C, estudiants del Batxillerat Social i Humanístic, vam passar quatre dies a Itàlia, concretament del dimarts 23 al divendres 26. Aquest viatge és una activitat que correspon a l’assignatura d’Història de l’Art, i que té com a objec-tiu ampliar els coneixements que anem adquirint al llarg del curs sobre cultura, arquitectura, escultura i pintura. Tot i la

fatiga que vam anar acumulant, va ser una ex-periència molt interessant que ens va acostar més a la cultura renaixentista, romana i, de re-truc, a la grega. El matí del primer dia vam visitar Pisa, on vam poder contemplar la famosa torre inclinada, el baptisteri i la catedral. Després del primer i es-perat àpat al país de la pasta, va seguir el viatge amb tren fins a la capital toscana de Florència on vam passar una nit i en la qual la presència de l’art, del Renaixement i el pas de grans per-sonatges com Dante i Miquel Àngel era percep-

tible a tota la ciutat. Vam veure la Piazza del Duomo amb el seu conjunt impressionant del baptisteri, la catedral i el campa-nile, la Galeria de l’Acadèmia amb obres tan conegudes com el David de Miquel Àngel, la Galeria Ufizzi, entre molts d’altres monuments i punts d’interès artístic, històric i cultural.

Els dos darrers dies del viatge els vam passar a la capital, Roma, on els monuments i edificis obligats de veure ens van portar a fer llargues caminades, sense voler perdre’ns res d’aquesta ciutat tan plena d’història i cultura. Vam arribar a la capital italiana a la tarda i, un cop instal·lats, vam fer la primera passejada per la ciutat. El primer que vam veure van ser els mercats de Trajà i la imponent Fontana di Trevi, que va deixar-nos impressionats. Aquell dia, però, amb el cansament que portàvem damunt vam anar-nos-en a dormir poc després del segon sopar de pasta i pizza de la setmana. L’endemà ens vam llevar molt d’hora al matí i de seguida vam reprendre l’itinerari. Vam entrar a diferents museus on vam veure, entre d’altres, obres com Apol•lo i Dafne o el Rapte de Persèfone, que ens deixaren a tots amb la boca oberta. Vam entrar també a varies esglésies, on vam adimirar mosaics, altars i escultures impressionants. Sense parar de caminar pels carrers de llambordes de Roma vam arribar al Vaticà, on ens vam trobar amb un divertit grup de nois i noies que cantaven i ballaven a la plaça de davant de l’edifici principal. Vam caminar també fins al famós Colisseu, que vam poder visitar a l’interior, i vam veure també la Columna Trajana i la Piazza Venezzia, entre d’altres. El primer dia sencer a Roma havia estat del tot esgotador, i quan va arribar la nit només podíem pensar a reposar. L’últim dia a la capital també ens el vam passar caminant: vam veure més museus, més esglésies i vam poder entrar també a l’antic Fòrum romà, on hi ha el lloc on Cèsar va ser assassinat. Finalment, després d’estressants corredisses amb les maletes vam aconseguir arribar a l’aeroport i vam emprendre el viatge de tornada.Només podem dir que va ser un gran viatge. Que malgrat el cansament, el mal als peus i les cames i en alguns moments la calor que vam passar, el viatge a Itàlia ha estat una aventura de la qual en vam tornar impregnats de cultura i que ens va deixar a tots moltes ganes de tornar a visitar el país.

Cèlia Muns

mkl

.btx

05 *

Pub

licac

ions

del

Col

·legi

San

t Miq

uel d

els

Sant

s *

Vic

* m

aig

de 2

010

*www

.san

tmiq

ueld

elss

ants

.cat

VISITA DE LÓPEZ TENA AL COL·LEGI

El dia 3 de desembre, Alfon-so López Tena va ser a Sant Miquel per parlar als alumnes de batxillerat del referèndum sobre la independència de Catalunya que havia de tenir lloc 10 dies després. López Tena, director executiu de la

plataforma “Osona decideix” i jurista reconegut, va explicar el sentit del referèndum i la importància de participar-hi. Durant la xerrada, va aprofundir en la situació de la democràcia i en el valor que tenen iniciatives que, com aquesta, sorgeixen directament de la societat civil. Tot i que el referèndum es va dur a terme a diferents poblacions de Catalunya, el polític es va centrar en l’organització a la comarca d’Osona –una de les comarques amb major participació- i en especial a la ciutat de Vic.Tot i deixar clara la seva posició, va remarcar que l’important era anar a votar independentment de l’elecció del votant, és a dir, tal i com va citar López Tena: “L’objectiu és el lliure vot dels ciutadans a favor o en contra de la independència de Catalunya”. L’acte va ser seguit amb molt interès per tots els estudiants.Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Anna Garriga i Lídia

Muntal

SIMULACRE DE REFERÈNDUM AMB ELS ALUMNES DE 3R I 4RT

El divendres 9 de desembre de 2009, els alumnes de 3r i 4t d’ESO van realitzar un si-mulacre sobre el posterior referèndum que va tenir lloc a escala general a la comar-ca d’Osona el dia 13 de des-embre. Evidentment els seus

vots no van ser vinculants, però els professors de ciències so-cials van trobar interessant realitzar aquest simulacre per saber la seva opinió sobre la independència de Catalunya, per després poder realitzar un treball des de l’assignatura de Socials. L’elecció del president i els dos vocals de la mesa es va fer per sorteig i les votacions van ser sobre un cens de 181 alumnes. Es van emetre 115 vots (un 63,54% del total d’alumnes), amb un resultat de 89 vots afirmatius (77,39%), 13 de negatius (11,3%), 11 vots en blanc (9,57%), 2 de nuls (1,74%) i 66 abstencions (36,46%).Es va entrevistar a sis alumnes a qui es va demanar el seu vot i la seva opinió sobre la votació. Les respostes van ser diverses. Un alumne que va votar en blanc va justificar: “el govern actual ja ens està bé, no crec que la manera de viure millori amb la indepen-dència de Catalunya”. Un altre alumne va defensar el seu vot ne-gatiu afirmant: “Si guanya el ‘’sí’’, la selecció catalana no podrà jugar contra equips importants, com els que juga actualment”. Els altres 4 alumnes van votar que sí, amb l’esperança que, si la votació hagués estat vàlida, Catalunya podria ser independent.Laura Aragonès, Ivette Callís, Laura Casaramona, Anna Garriga i Lídia Muntal

PRESENTACIÓ DE TREBALLS DE RECERCA

El passat dissabte 16 de gener, a la sala d’actes del col·legi Sant Miquel dels Sants es van dur a terme les presentacions de cinc

treballs de recerca reali-tzats per alumnes de 2n de batxillerat. L’acte va ini-ciar-se a les 10 del matí i va concloure a la una del migdia aproximadament. La jornada va començar

amb un treball exposat per Berta Fabregó, una alumna de segon de batxillerat biosa-nitari, sota el títol: “Viure un segle”. Estudi dels centenaris d’Osona”. Es tracta d’estudi realitzat amb la finalitat d’investigar i analit-zar l’esperança de vida actual i el paper que té l’envelliment en les persones. “Diario de un combatiente” va ser el nom del segon treball presentat, per l’alumna Jana Cotrina, de ciències socials. La jove estudiant va ex-pressar el seu gran interès per el tema de la guerra i la seva motivació: la seva proxi-mitat amb l’autor dels manuscrits, Jaume Caballeria i Bover, l’avi matern de l’alumne. Seguidament l’acte va continuar amb Ricard Boada que va presentar el tercer treball amb el títol: “Temps d’ìnformàtica”, un treball que consisteix en la creació, el procés i aplica-ció d’una pàgina web que recull i analitza les dades de l’estació meteorològica del col·legi. Un cop finalitzada la tercera expo-sició es va convidar a tots els assistents de l’acte a un petit piscolabis. Un cop la jornada va reiniciar, es van exposar les dues últimes presentacions. El primer treball, “Els secrets del drac. Estudi dinàmic i energètic del Dra-gon Khan”, a càrrec d’Èric Godayol, con-sistia a investigar diferents aspectes físics d’aquesta atracció, com per exemple quina és l’energia que intervé en el moviment de l’atracció o si les sensacions que hom sent en pujar-hi son reals o fictícies. El segon va ser un treball realitzat per Júlia Solà amb el títol “Una mirada a través dels plànols”; tal i com va dir la jove a l’inici de la seva exposició: “He realitzat aquest treball, ja que crec que m’apropa al meu futur, l’arquitectura”. Va fer un repàs pels diferents canvis que ha sofert Vic a nivell cartogràfic. Un cop finalitzada la jornada i havent rebut la felicitació del públic assis-tent, els joves van respirar tranquils, el treball de recerca s’havia acabat definitivament.Laura Aragonès i Lídia Muntal

TREBALLS DE RECERCA PREMIATS

El curs 2009 dos alumnes del col·legi van obtenir premis pels seus treballs de recerca. Es tracta de David Montpeyó i Garcia-Mo-reno amb el treball “Els Odonats d’Osona. 1988-2008”, premiat a la UVic en l’apartat Abraham Cresques de treballs de ciències, i a Barcelona amb un dels premis CIRIT. El treball va ser dirigit per Enric Roca. L’altre tre-ball és el d’Irene Gil i Ramon amb “L’escola, memòria i testimoni”, dirigit per Maite Goda-yol, que va obtenir el 1r premi ex aequo en l’apartat Narcís Feliu de la Penya de l’àmbit de ciències socials.

EL COL·LEGI ST. MIQUEL DELS SANTS DE VIC QUEDA SEGON AL PICALLE-

TRES D’OSONA

El dilluns 26 d’octubre del 2009 el col·legi Sant Miquel va par-ticipar al concurs Picalletres, un joc que consisteix bàsicament a lletrejar paraules de la llengua catalana. Es tracta doncs de practicar l’ ortografia d’ una manera diferent i divertida. A més de demostrar aquesta habilitat cal també tenir coneixements sobre autors i arguments i demostrar una bona capacitat de compren-sió lectora.

p a r t i -

08Els concursants per part de Sant Miquel van ser l’Anna de Roca-figuera, la Meritxell Lladó i en Lluc Gómez, alumnes de tercer de secundària. En el primer programa Sant Miquel es va enfrontar amb l’IES Vic. Va ser un duel molt igualat, però al final St. Miquel va guanyar amb 495 punts. A més, i respecte als altres participants de la jor-nada, Sant Miquel va encapçalar el Picarànquing. En conseqüèn-

cia, l’Anna, la Meritxell i en Lluc van passar a la semifinal contra el Sagrat Cor de Jesús i van tornar a guanyar, quedant doncs classificats per a la gran final. En aquesta ocasió es van tornar a trobar amb l’IES Vic. Malgrat la bona actuació dels nostres representants, l’IES Vic va vèncer per pocs punts de diferència. Els programes en què es va

poder veure la participació de Sant Miquel es van emetre el dia 12 de febrer a les 8h del vespre pel canal 9TV; el dia 26 de març o 2 d’abril i el dia 5 d’ abril també a les 8 del vespre. Anna de Rocafiguera

PARTICIPACIÓ A MERCATEC OSONA

Els passats 11 i 12 de març es va celebrar a la Universitat de Vic la primera edició del Mercatec Osona. El Mercatec és una exposició de treballs i projectes de Tecnologia de diversos centres educatius de les comarques d’Osona, el Ripollès i zones circumdants, que ofereix als estudiants la possibilitat de mostrar les seves creacions tecnològiques al públic. Un dels objectius a aconseguir és motivar l’aprenentatge de la Tecnologia. Tots els projectes s’exposaven en peu d’igualtat, i no hi havia competició entre ells.

El dia 11 de març va començar amb la inauguració del Merca-tec i una breu presentació dels diferents treballs, per part dels mateixos alumnes. Després, la resta del dijous al matí i el divendres al matí, s’exposaven els projectes per al públic visi-tant, on els alumnes mostraven el seu projecte i responien les preguntes que els visitants els realitzaven, per conèixer millor cadascun dels projectes expo-sats.

Paral·lelament a l’exposició, es realitzaven tallers de diversos te-mes relacionats amb la tecnologia: Mecatrònica, automatismes, levitació …Sant Miquel, que forma part del Comitè Organitzador, hi va parti-cipar amb els alumnes de 4t d’ESO que cursen l’assignatura de Tecnologia. El projecte realitzat va ser construir un robot que es desplaçava per una superfície plana, sense caure, detectant en tot moment els marges de la superfície.L’edició va ser un èxit de públic, ja que van passar per la UVic uns 950 visitants. FESTA LITERÀRIA DE SANT JORDI

El passat 23 d’abril es va celebrar la festa literària dels alumnes de secundària i batxillerat a Sant Marc. Com ja és tradició d’uns quants anys ençà, a mig matí tota la secundària es va dirigir a peu al santuari de Sant Marc on, sota un cel que amenaçava pluja, els alumnes de 2n de batxillerat van llegir els noms dels textos guan-yadors, des de 1r de SO fins a 2n de BTX. Hi va haver premiats en diferents llengües: català, anglès, francès i alemany i també en diferents modalitats.

Els alumnes de 1r de SO van escriure un conte d’aventures i el primer premi va ser per “Amb gust de menta”, de Mariona Colomer. Els alumnes de 2n de SO van concursar amb una rondalla i la Clara Gómez es va endur el 1r premi amb “El jove paó reial”. A 3er de SO la modalitat va ser la poesia, a partir de la lectura de poemes de Miquel Martí i Pol i el poema guanyador va ser “La piragua” de Xa-vier Soler. A 4rt de SO els alumnes van escriu-re contes ambientats a l’Edat Mitjana i la Laia Moral va guanyar amb “Mirablau”. Els alumnes de 1r de batxillerat fa uns anys que realitzen poesia vi-sual a partir de l’obra de Joan Brossa. El poema guanyador va ser “Atzar i temptació” d’Àlex Boza i Marc Ribelles. A 2n de batxillerat l’Anna Perearnau va guanyar la modalitat de poesia amb “Presonera del present” i la Meritxell Vilamala es va endur el premi de narració i va donar títol al llibre de Sant Jordi amb la narració “La ballarina de porcellana i les carxofes rebels”, amb disseny de la portada de Gil Grífols.

PARTICIPACIÓ AL TALLER “CONEIX LA TELEVISIÓ”

La I Setmana de l’Educació en Comunicació Audiovisual, la Casa de la Ràdio i la Televisió ofereix a alguns centres de tot Catalunya la possibilitat de conèixer la producció d’un programa de televisió en les ciutats de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. En concret, a Barcelo-na l’activitat es va ce-lebrar a Cosmocaixa i hi vàrem participar els alumnes premiats al certamen literari de Sant Jordi de 3r i 4rt de SO. En primer lloc vàrem poder gaudir de l’exposició “Abracadabra: Il·lusionisme i ciència” i seguida-ment vàrem participar a un dels tres tallers proposats: les notícies, el concurs i la roda de premsa. A nosaltres ens va tocar la roda de premsa i allà vàrem conèixer bé els mecanismes d’una roda de premsa i alguns dels diversos trucs televisius que s’usen en aquest format. També ens van passar un vídeo sobre la història de la televisió i ens van explicar el comportament adequat dels diver-sos components d’una roda de premsa. Finalment, després de ser maquillats per tres especialistes vàrem simular nosaltres mateixos vàries rodes de premsa.Els alumnes en vàrem tenir una molt bona opinió, ja que ens ha donat l’oportunitat de conèixer amb més profunditat la televisió. “Va ser una prestigi tenir la sort de ser una de les 15 persones guanyadores del certamen que hi van poder assistir” diuen els participants.Carla Pagespetit, Bruna Pérez, Olga Rodríguez, Laura Donadeu i Meritxell Lladó

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES

EL COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS HA REBUT EL DISTINTIU D’ESCOLA VERDAEn un acte celebrat a l’Auditori del Palau de Congressos de Barcelona, el col·legi Sant Miquel dels Sants va rebre de mans dels consellers d’Educació, Ernest Maragall, i de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, el distintiu d’Escola Verda. El nostre centre ja forma part de la xarxa d’escoles per a la soste-nibilitat de Catalunya.És voluntat del col·legi, amb la partici-pació de tota la comunitat educativa, de continuar realitzant accions d’educació i sensibilització ambiental i de potenciar la gestió sostenible del centre.

CÀRITAS ARXIPRESTAL DE VIC COL·LABORA AMB EL PROJEC-TE D’EDUCACIÓ AMBIENTAL “ECOZONA” DEL COL·LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS DE VIC.A principis d’aquest curs acadèmic, el President de Càritas Arxiprestal de Vic, Joan Redorta, i el Director del Col·legi Sant Miquel dels Sants, Ignasi Roviró, van signar un conveni de col·laboració entre ambdues entitats. En l’acte de signatura també hi van ser presents el responsable del projecte Ecozona, Enric Roca i la responsable del programa Avancem, de formació pre-laboral i in-termediació amb les empreses, Genoveva Carbonell.Des de principis del curs 2008-09, Càritas està col·laborant en les tasques de manteniment de l’hort ecològic i des de finals del mateix curs també ho està fent en els treballs de poda, aclariment de rebrots, eliminació d’espècies malaltes i manteniment general de l’espai Ar-borètum, una zona situada a l’exterior de l’edifici del seminari amb més de 40 espècies autòctones o ben naturalitzades.

Els alumnes del col·legi Sant Miquel ja estant efectuant diverses activitats

didàctiques a l’hort i Arborètum i es preveu de comunicar aquest itinerari amb l’itinerari d’educació ambiental del Bosc del Puig dels Jueus i ampliar les esmentades activitats a la resta d’escoles de la ciutat.

TERTÚLIES DE LITERATURA CIEN-TÍFICA A LA UVIC

Els alumnes de primer de batxillerat han assistit, durant aquest curs, a les Tertúlies de Literatura Científica organitzades per la Universitat de Vic. L’activitat consisteix a escollir un llibre de divulgació científica d’un autor actual i oferir-lo a l’alumnat de secundària i universitari perquè el llegeixin i el tre-ballin a classe. Un cop treballat el llibre s’organitza una conferència-tertúlia entre els lectors i l’escriptor/a. Els nostres alumnes han participat en dues sessions a l’aula magna de la Universitat de Vic: la primera, que va tenir lloc el dia 9 de desembre de 2009, portava per títol “La dieta darwiniana: evolució i disseny evolutiu de l’alimentació dels humans”, a càrrec del Dr. José Enrique Campillo, catedràtic de fisiologia de la Universitat d’Extremadura i doctor en Medicina per la Universitat de Granada; i la sego-na, que s’ha celebrat el dia 6 de maig

d’enguany, amb el nom de “Les noves teràpies de la medicina del segle XXI”, a càrrec del Dr. Salvador Macip, investiga-dor a la Universitat de Leicester (Regne Unit). Els alumnes, prèviament, havien llegit i treballat els llibres El mono obe-

so, escrit pel Dr. Campillo, i Immortals, sans i perfectes: com la biomedicina canviarà radicalment les nostres vides, obra del Dr. Macip. Tant les conferències ofertes pels ponents com les intervencio-ns dels alumnes, amb les seves preguntes i observacions, van ser de gran interès per al públic assistent. Com a anècdota, cal destacar que la conferència del Dr. Macip s’havia d’haver realitzat dues set-manes abans, però es va haver d’ajornar degut a la impossibilitat del ponent de viatjar des del Regne Unit, degut al tancament de l’espai aeri per l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull.

DEPARTAMENT DE SOCIALS

El departament de Ciències Socials del col·legi Sant Miquel ha ampliat, gràcies als treballs de recerca dels alumnes de batxillerat, el coneixement de la memòria històrica en el nostre entorn més proper. La sensibilitat i interès del professorat del departament respecte a l’obtenció de fonts que dormen als arxius familiars i públics ermet que cada curs tinguem treballs que sumen en el nostre projecte de recuperar la memòria històri-ca i convertir-la en un recurs pedagògic.Només a tall d’exemple ressenyem tres treballs que han partit de fonts docu-mentals diferents.Fotografiant la història, és el títol del treball de l’Anna Puntí amb el qual hem descobert el fons fotogràfic inèdit de Francesc Xavier Bach Puiggrefagut (1902-1979). Imatges d’actes públics i socials, de llocs i personatges caracterís-tics de la ciutat de Vic durant la repúbli-ca, la guerra civil i la postguerra. Podem observar a continuació una fotografia de la plaça Major de Vic a l’any 1939 amb l’obelisc al centre.Plaça major de Vic

Font: Arxiu particular F.X. Bach

La Jana Cotrina ha transcrit el diari que el seu avi Jaume Caballeria i Bover va es-criure durant la guerra civil i que ell ma-teix va titular Diario de un combatiente. Els aspectes més quotidians de la vida al front se’ns fan presents de manera clara i diàfana apropant-nos a una realitat que poques vegades capten les lliçons d’història, la lectura d’un fragment i l’observació del dibuix que l’acompanya ens pot servir d’exemple:“…los rojillos nos divisaron y desde este momento ya está liada. Las ráfagas de ametralladora nos pasaban a un palmo de la cabeza. Unas tiraban seguido: ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta. Otras a ráfagas cortas: pa-pa-pa-pa-cu-cu-cu-cu. Algun tirador más atrevido les hacía cantar con el clásico tatararatat-tatá (…).el pánico nos empezó a entrar pues

nunca habíamos visto semejante lujo de automáticas”.

Il·lustració de Jaume CaballeriaFont: Diario de un combatiente, Arxiu família Caballeria

Catàleg cartogràfic de la ciutat de Vic. Una mirada a través dels plànols, és el títol suggerent que ha escollit la Júlia Solà per fer un recorregut per la història de la cartografia vigatana a través de plànols des del segle VII fins a l’actualitat. L’autora també ha dissenyat un blog web on podem trobar les dades més detallades del treball que esdevé alhora un punt de consulta cartogràfica sobre Vic d’accés lliure i simple per als usuaris.

SORTIDA AL MUSEU MEMORIAL DE L’EXILIEl passat 25 de març de 2010, els alum-nes de 4rt de Secundària vam participar a una sortida organitzada des del de-partament de ciències socials al MUME (Museu Memorial de l’Exili), situat a la Jonquera, població per on van passar molts exiliats. Allà, ens vam separar per grups classe i ens van assignar uns guies que ens van acompanyar durant tota la visita al museu i després, al Cementiri dels Espanyols i a la platja d’Argelers.Quan els nacionals estaven a punt de guanyar la guerra civil espanyola, el bàndol republicà, en veure’s vençut, va

mkl

.btx

05 *

Pub

licac

ions

del

Col

·legi

San

t Miq

uel d

els

Sant

s *

Vic

* m

aig

de 2

010

*www

.san

tmiq

ueld

elss

ants

.cat

09

Plànol del terme municipal de Vic 1949Font: Arxiu històric municipal de Vic

canviar l’objectiu de la seva lluita i va decidir d’aguantar només per permetre que els civils republicans poguessin sortir del país i, per tant, evitar el règim franquista que s’imposaria. França, davant l’arribada de tants exiliats, i per por a una possible revolució, va decidir de tancar-los a la platja d’Argelers, que es va convertir en un camp de concen-tració.Una de les coses que més ens va sorpren-dre va ser el testimoni d’una persona que explicava les condicions inhumanes en què van haver de viure a la platja d’Argelers i que explicava que, malgrat la gana que passaven, quan els avions francesos els tiraven pa mentre els filmaven, alçaven el puny per demostrar la seva dignitat.

Núria de Rocafiguera i Mireia MasFotografies: Marta Montpeyó

PRESENTACIÓ D’EL 9 NOU. 30 ANYS DE PERIODISME COM-PROMÈS. El passat dimecres 12 de desembre de 2009 es va presentar al Temple Romà el llibre El 9 Nou. 30 anys de periodisme compromès, de Miquel Mirambell, Ro-ger Molas i Marcel Ramírez. L’obra és el resultat dels tres treballs de recerca que van realitzar aquests tres alumnes du-rant el curs 2007-2008 sota la supervisió del director adjunt del 9 NOU Josep Comajoan. L’estudi, que està coproduït pel Servei de Publicacions del Col·legi Sant Miquel i pel 9 NOU, és el primer que s’edita sobre la història d’aquest diari, que és clau per entendre les tres últimes dècades a Osona. El treball presenta també un apartat d’entrevistes a professionals que van treballar o treba-llen al diari.

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA

REPRESENTACIÓ D’ EL BURLADOR DE SEVILLAQui més qui menys, tothom ha sentit a parlar alguna vegada del famós Don Juan, un noble espanyol que vivia de la fortuna de la seva família i mante-nia relacions sexuals il·lícitament amb tota dona que es creués en el seu camí. Aquest personatge forma part d’una obra de teatre que, tradicionalment, s’ha atribuït a Tirso de Molina i és una

lectura de l’assignatura de literatura castellana de modalitat, del batxillerat de socials i humanitats, a primer de batxillerat. Els alumnes que cursàvem primer de batxillerat el curs 2008-2009 ens vam atrevir a voler-la representar. Com a conseqüència de la durada i vocabulari de l’obra original, la història es va haver d’adaptar, tasca que ens va comportar nombroses hores de feina. Un cop acabada l’adaptació, vàrem fer el repartiment dels personatges i de les feines de llums, vestuari, escenografia... Després d’assajos, correccions i força suor, les trames amoroses entrellaçades i les burles de Don Juan van ser represen-tades al teatre de l’escola abans d’acabar el curs. Alguns dels protagonistes van ser Nando Takano en el paper de Don Juan, Guillem Rufí en el del “gracio-so” Catalinón, en Jordi Colom com a Comendador, en Marçal Curriu com a narrador de la història i les “dames bur-lades” Paula Roma, Cèlia Muns, Clara Berenguer i Elisabet Arumí.Cèlia Muns, Paula Montañà i Meri-txell Vilamala

VISITA A TV3El passat 17 de desembre els alumnes de ciències de la comunicació van fer una visita als estudis de la cadena de televisió TV3 a Sant Joan Despí. Allà una guia els va explicar i mostrar el fun-cionament del canal català. Van veure, entre d’altres, alguns platós -entre ells el del telenotícies i el temps, que els va sorprendre per la seva mida reduïda-, els mitjans de transport de la cadena, la zona de vestuari i maquillatge i molts dels decorats que utilitza TV3 pels seus diferents programes. També van assistir al plató on en aquell moment s’acabava d’enregistrar el programa “Cuines” i van poder-ne comprovar el muntatge. Cal dir, també, que els alumnes que van fer la visita van quedar una mica decebuts ja que esperaven veure personatges famosos i alguns platós on s’estaven gra-vant programes i no ho van poder fer.Per aquells a qui interessa el món del periodisme o les telecomunicacions, aquesta visita va ser una experiència molt emocionant i sobretot molt inte-ressant ja que els va aproximar al que desitgen com a futur. Cèlia Muns

RUTA LITERÀRIA JOAN BROSSA El dia 18 de desembre els alumnes

de 1er de batxillerat van fer una ruta literària a la Barcelona per tal de des-cobrir els poemes visuals que es troben repartits per tota cuitat, obra de l’artista Joan Brossa.Aquesta visita va ser organitzada des de l’assignatura de català per tal de conèixer més a fons l’autor i després poder-lo estudiar des d’una altra pers-pectiva. Aquesta excursió també es va realitzar amb la finalitat que els alumnes coneguessin l’obra de l’autor per més tard poder crear ells mateixos un poema visual. El primer poema que els alumnes van poder contemplar, va ser el poema transitable en tres temps, situat al Velòdrom d’Horta, el qual representa el naixement, el transcurs de la vida amb accidents i pauses i finalment la destrucció que representa la mort. Els alumnes es van poder passejar i fer-se fo-tografies al mateix poema. Seguidament, l’autobús va conduir els alumnes fins al centre de Barcelona, on es troben els diferents poemes objecte de l’autor. La primera obra va ser la façana de l’escola d’arquitectes i aparelladors, edifici on l’autor va construir-hi un llagost gegant i lletres de diversos colors. Seguidament els alumnes van arribar fins a les rambles on es troba el poema visual Homenat-ge al llibre, més endavant L’antifaç i també el Rellotge il·lusori que es troba dins del teatre Poliorama. Seguidament els estudiants van visitar les Lletres gimnastes, situades al carrer Raurich, 6, concretament a la botiga “el Ingenio”. Després els alumnes van arribar fins a l’Espai Brossa, edifici coronat amb una gran B en forma d’antifaç i símbol de Brossa. Finalment, la visita va concloure a la plaça de la Catedral on es troba el poema dedicat a la mateixa ciutat anomenat Bàrcino.Ivette Callís i Lídia Muntal

EXPOSICIÓ DE POESIA VISUALEl dia 6 de febrer de 2010, aprofitant la diada de portes obertes es va organi-tzar a l’escola Sant Miquel dels Sants l’exposició de poemes visuals realitzats pels alumnes de 1r de batxillerat. Els poemes visuals van ser preparats durant les hores de classe pels mateixos alum-nes, que van expressar-hi tota la seva creativitat i originalitat. Posteriorment, un reduït grup d’alumnes van ser els comissaris de l’exposició. La seva feina va consistir a fer-ne els preparatius, el

muntatge i la guia per a les persones que la van visitar. L’exposició va ser muntada a la classe de 1r de Batxillerat B i va estar a l’abast de tot el públic assistent a les portes obertes. La supervisió dels poemes i de l’exposició la van dur a terme les professores Sílvia Caballeria i Carme Codina.D’altra banda, un altre grup d’alumnes es van encarregar del muntatge audio-visual relacionat amb la visita a la Ruta Joan Brossa que els mateixos alumnes de 1r de batxillerat van realitzar el desem-bre de 2009 a Barcelona. Lidia Muntal

NATALE IN CASA CUPIELLO A LA BIBLIOTECA DE CATALUNYAEl passat dijous 25 de febrer, alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam anar a Barcelona per assistir a la representació de l’obra Natale in casa Cupiello, de l’autor Eduardo Filippo i dirigida per Oriol Broggi. Fugint del què estem acostumats, aquesta comèdia tenia lloc a la Biblioteca de Catalunya, en un curiós escenari situat a l’entrada de l’edifici, tot amb un caire molt familiar i proper a l’espectador.L’obra, amb l’atractiu afegit de la presència de dos actors catalans molt coneguts a la televisió com Pep Cruz i Bruno Oro, va estar estructurada en tres actes. Ratllant el sainet, ens va divertir mostrant una tradicional família napo-litana preparada per celebrar el Nadal. Amb molts dels tòpics que ens agrada imaginar, un pare de família preocu-pat només pel seu pessebre, una mare consumida però encara amb energia per portar tota la casa, un tiet malca-rat i maniàtic, un fill massa consentit que no es vol fer gran i una filla guapa casada amb un home que no estima, seran alguns dels protagonistes d’aquest microcosmos familiar que arribarà al seu punt àlgid la nit de Nadal amb un esclat de crits i reconciliacions. Tota l’obra està envoltada per una at-mosfera carregada d’olor de cafè, al qual finalment els espectadors també seran convidats a tastar, amaga una reflexió tendra i seriosa sobre la importància de la família i de l’amor i solidaritat que sempre sorgeix entre els seus membres,

10

per més especials que siguin aquests. Al final de la representació els actors i actrius ja fora dels seus papers, van estar disposats a fer-se fotos amb els espec-tadors i firmar tants autògrafs com cal-gués, deixant tothom amb un bon regust de boca. Així, amb una opinió comparti-da molt positiva i després d’haver passat una bona estona vam tornar de nou cap a Vic i vam concloure aquesta positiva i entretinguda experiència.Paula Montañà

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES I INFORMÀTICA

Si bé el nucli principal de la recerca que es duu a terme al Departament de Mate-màtiques i Informàtica és encara (es clau-sura enguany) el Projecte d’Innovació “Envoltats de Matemàtiques”, una petita part de l’activitat també és dedica a la direcció de diversos treballs de recerca de Batxillerat.Encara que el treball de recerca de Batxillerat es presenta com un assig-natura individualitzada en el currícu-lum de l’etapa, no és amb la voluntat de segregar la recerca de la resta d’activitat acadèmica, confinant-la en una matèria/projecte a cavall entre els dos cursos, com donant a entendre que en les altres matèries no és necessari adoptar el mateix estat d’esperit, inquiet i obert, perquè en elles no hi queda res per descobrir i se’ns apareixeran al nostre davant fetes i acabades d’una vegada per sempre, sense necessitat de cap aportació nostra personal. Això no és així en cap cas, i en relació amb les Mate-màtiques es troba especialment lluny de la veritat. Per la pròpia naturalesa de l’objecte de les Matemàtiques es fa més necessari – però al mateix temps és més fàcil que en aquelles altres àrees d’aprenentatge que s’ocupen d’objectes materials, perquè no sempre es tenen a mà– un esforç d’aprehensió intel·lectual que posa en joc precisament les actituds més pròpies de la recerca: esperit obert i inquisitiu, imaginació, ordre i perseve-rança, capacitat d’anar adaptant el propi punt de vista a les noves descobertes, etc. Lamentablement la majoria d’elements que constitueixen l’entorn dels nostres alumnes, ensenyament inclòs, sembla que no aconsegueixen gaire d’encaminar-los per aquest camí.Malgrat tot, aquest any els treballs de recerca que s’han dut a terme sota els auspicis del Departament han assolit uns nivells dignes de consideració, i tant el projecte “Lògica digital” d’en Nil Vernis com “Temps d’informàtica” d’en Ricard Boada han resultat dos treballs excel·lents que mereixen que en fem esment especial en aquesta notícia. En Ricard ha realitzat l’estudi, el disseny i la

implementació d’una aplicació complexa (en el sentit que consta de diversos mòduls interconnectats) que permet fer accessibles a tothom, a través d’internet, les dades meteorològiques recollides per l’estació automàtica instal·lada a l’escola. En Nil s’ha endinsat pels camins de la lògica digital i la seva materialització electrònica per arribar a dissenyar i cons-truir un autòmat dotat d’intel·ligència específica per al seguiment de camins. Tots dos han hagut de començar per descobrir moltes coses sobre els fona-ments i el funcionament de les eines que havien d’utilitzar i després posar en joc tota la seva creativitat per realitzar el seu projecte amb els recursos disponibles i ajustar-ne el rendiment. Que se n’hagin sortit de forma tan brillant es deu segu-rament, en bona part, al fet d’estar ha-bituats a l’exercici permanent d’aquestes destreses en el seu esforç d’aprenentatge. Enhorabona a tots dos!

NOTA: l’aplicació desenvolupada per en Ricard és accessible a través d’un enllaç que trobareu a la pàgina principal del lloc web del Col·legi; el resultat del treball d’en Nil es pot veure en funcionament a http://www.youtube.com/watch?v=XPIfqQcZx3Y.

DEPARTAMENT DE EXPRESSIONS

IMATGES DEL NADALEls alumnes de 2n, 3r i 4rt de Secun-dària van crear, a finals del desembre, un conjunt d’imatges il·lustrant el tema del Nadal. El punt de partida van ser les tipografies. Es tractava de seleccionar una lletra o text i fer-hi modificacions. La intenció de canviar el significat habitual per un de nou s’aconseguia utilitzant els elements essencials del llenguatge plàstic i buscant un acabat nítid i auster. El resultat generava una nova percepció i un nou significat alhora que suggeria diferents interpretacions. El conjunt d’imatges seleccionades es va presentar en format e-book i des de l’escola es va facilitar l’enllaç per poder-les veure.

ORQUESTRA DE L’ESCOLA I CAN-TATA DE LA NADALA

Enguany, i prenent com a referència l’experiència del curs passat, un conjunt d’alumnes dels diferents cursos de secun-dària van formar una petita orquestra per

acompanyar la cantata de la Nadala que alumnes de primària interpretaren en motiu de les festes nadalenques. Aquesta orquestra va estar dirigida pel professor de música de Secundària del centre i membre del departament d’expressions, Héctor Saez i Ortuño. Després de diversos assajos, l’orquestra es va unir a la coral infantil, aquest curs formada per alumnes de 3r curs de primària, per enregistrar la peça del compositor i pro-fessor de música de primària, Marc Serra i Griera. L’enregistrament es va dur a terme en un fantàstic marc arquitectònic com és l’interior del Museu Episcopal de Vic. Amb aquesta experiència els alumnes van aprendre a tocar amb altres companys del centre i acompanyar-ne de més petits. També van gaudir del mo-ment de la mateixa manera que ho vam fer tots els que els vam escoltar.

EXPOSICIÓ DE L’ESCULTOR JOSEP RICARTAprofitant la magna exposició que es va retre a l’escultor vigatà Josep Ricart , els alumnes de l’itinerari artístic de 4rt de SO van efectuar una visita a una de les sis sales d’exposicions que tenia l’esmentat escultor a la ciutat de Vic el passat novembre. La sala escollida va ser la del Col·legi d’Aparelladors situada a la plaça Major de Vic. El contingut de la mostra com-prenia els inicis escultòrics i s’hi reflectia, de manera molt evident, la influència d’escultors contemporanis, la utilització de materials diversos i la recerca metòdi-ca d’un llenguatge escultòric propi. En general dominava una visió abstracta de la forma, fet que va comportar els primers dubtes i un desconcert general a l’hora d’interpretar la realitat que tenien al davant els alumnes. Tot això va quedar resolt amb les explicacions detallades i entenedores que va fer l’autor en persona al final de la nostra visita. Josep Ricart també va fer un repàs dels inicis profes-sionals i de les dificultats que comporta l’aprenentatge del llenguatge escultòric i artístic en general, i va ressenyar les implicacions que sempre ha tingut com a artista compromès dins les tendències contemporànies.

VISITA A CAIXA FÒRUMLa sortida del segon trimestre ha consistit en una visita a l’exposició d’art contemporani COSMÈTICA DOGMÀ-TICA, realitzada al Centre d’Art Con-temporani de Caixa Fòrum a Barcelona. Aquesta visita va suposar tot un repte pels alumnes de 4t ESO, doncs represen-ta un enfrontament radical amb l’art més modern del segle passat, i propostes molt actuals dins les tendències conceptuals i postmodernes. Aquesta exposició consta d’un total de cent obres, extretes del fons que té en propietat La Caixa, i la selecció ha estat a càrrec del pintor sevillà Luís Gordillo. Els alumnes, a proposta de la guia que ens acompanyà, van canviar els registres personals a l’hora de visio-nar i interpretar les obres de l’exposició. La qualitat de les obres seleccionades, la temàtica i la diversitat de la mostra,

així com les explicacions i comentaris, ajudaren a entendre més i millor tot el conjunt de l’exposició. Aquesta visita es completà amb un reco-rregut guiat per l’edifici de Caixa Fòrum, antiga fàbrica tèxtil Casaramona, edifici modernista obra del prestigiós arquitecte català Puig i Cadafalch. L’edifici va ser declarat monument historicoartístic l’any 1976. En el recorregut es van poder apreciar els sistemes de construcció molt avançats en la seva època, la innovado-ra organització dels centres de treballs i les fonts d’energia que s’utilitzaren: l’electricitat. En l’actualitat l’edifici és propietat de La Caixa i, a més de ser un centre dinamitzador cultural de tot tipus, conté una de les millors, més grans i selectives col·leccions d’art contempo-rani.

CURSA D’ORIENTACIÓ AL PUIG DEL JUEUSL’àrea d’Educació Física del col·legi ha aprofitat la proximitat amb l’espai natural del Puig dels Jueus per realitzar diferents activitats durant el curs. En el cas concret de 1r de SO s’ha realitzat una cursa d’orientació, que és una competició atlètica feta camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, amb l’obligació de passar per uns punts de control senya-lats en un mapa.L’orientació és interessant perquè involucra una sèrie de continguts molt diversos: conceptes matemàtics, mesures lineals, transformació d’escales, nocions de geografia, identificació de nomenclatura, interpretació de mapes, coneixement de la vegetació,...etc És una activitat interdisciplinària que els alum-nes realitzen de forma divertida.Normalment les curses d’orientació es fan de forma individual però, a l’escola l’hem plantejada amb grups reduïts, de dues o tres persones, per donar més confiança als alumnes. Hi ha dos circuits muntats, en de lletres i un de nombres amb un mateix lloc de sortida i d’arribada. Per tal de simplificar la realització de la cursa, hem unificat la tarja de control amb el mapa i així és més fàcil pels nois i noies no perdre cap de les dues. La sortida es representa amb un triangle i l’arribada amb dues rodones. Els controls s’han de fer per ordre i estan assenyalats en el mapa, amb una rodona i el símbol que porta la pinça (lletra o nombre), per tal de marcar-la correctament.Els colors del mapa representen el tipus de terreny i tots els detalls que s’hi poden trobar: marges de terra, arbres, cases, bosc, tipus de vegetació, pedres, tanques, camins etc, podeu observar-ho en el mapa adjunt on hi ha el circuit de lletres.Si voleu intentar-ho podeu imprimir el mapa i molta sort !!

mkl

.btx

05 *

Pub

licac

ions

del

Col

·legi

San

t Miq

uel d

els

Sant

s *

Vic

* m

aig

de 2

010

*www

.san

tmiq

ueld

elss

ants

.cat

11

A més de la publicació d’El 9 Nou. Trenta anys de periodisme com-promès l’editorial Publicacions Col·legi Sant Miquel dels Sants va editar el juny de 2009 el 6è volum de la Col·lecció Recerca Fotografia històrica de Vic. Lluís Jiménez i Cerrada (1913-1993), a partir del treball de recerca de l’alumna Elisa-bet Sanyes i Capdevila. El volum és una aproximació a la vida i l’obra fotogràfica d’aquest autor, que re-presenta una aportació rellevant a la memòria gràfica de la història de Vic. També és a punt de publicar-se

el 7è volum de la col·lecció, Foto-grafiant la història. Francesc Xavier Bach i Puigrefagut (1902-1979) d’Anna Puntí i Erra.A la Col·lecció Sant Jordi han aparegut dos volums, el cinquè i el sisè, corresponents al concurs lite-rari dels anys 2009 i 2010. Els títols són Quan els núvols són de vellut. Mont Bael, d’Irene Gil i Ramon, amb disseny de Judit Serrallonga per a l’any 2009; i La ballarina de porcellana i les carxofes rebels de Meritxell Vilamala i Bové, amb disseny de Gil Grífols.

En Ricard Boada, un alumne de 2n de Batxillerat, va fer un treball de recerca que consistia a crear una web de meteorologia que recull i analitza les dades de l’estació meteorològica que està instal·lada a l’edifici del Seminari. Hi trobareu la temperatu-ra, la humitat, la pressió atmosfèrica i la pluja. També es pot consultar el resum mensual i l’anual, així com la confecció de gràfics a la carta.http://meteotmique.dnsalias.net/

Un grup d’alumnes de l’escola, va crear un blog des de l’assignatura de Ciències de la informació amb l’objectiu de donar a conèixer els esdeveniments que tenen lloc a l’escola o estan relacionats amb ella. Les notícies, entrevistes i opinions que s’hi troben estan redactades per elles mateixes.http://www.cienciesdelainformacio.blogspot.com/

En Pol Solà i en Marc Coll, dos alumnes de 1r de batxillerat, han realitzat un blog des de la matèria de llengua catalana i literatura, sobre la poesia. Hi trobareu la teoria de la poesia –forma i recursos estilís-tics-, els grans temes de la literatura, els gèneres poètics i la poesia visual, entre d’altres.http://tmiquepoesia.wordpress.com/RECOMANEM

EL RACÓ DELS EXALUMNESLa meva alma mater de secundària va ser Sant Miquel, com per a vosaltres. Vaig decidir de fer-hi el batxillerat humanístic perquè ja tenia molt clar que les llengües eren el que m’agradava. Filologia clàssica em va temptar bastant, però a mi les carreres de filologia no m’acabaven de convèncer i vaig llançar-me a la que era pràcticament l’única alternativa, Traducció i Interpretació. A la Univer-sitat Pompeu Fabra vaig confirmar que la meva vocació eren les llengües, de tal manera que no en tenia prou amb aprendre-les, sinó que les volia disseccionar i estudiar per dintre. Les llicenciatures, a l’època en què encara existien, tenien dues parts de dos cursos cada una: el primer cicle i el segon. Algunes carreres només es troba-ven com a llicenciatures de segon cicle, i havies de fer un primer cicle d’una carrera emparentada per accedir-hi. Antropologia, Criminologia, i Lingüística, per exemple, ho eren, i en el meu cas vaig fer aquesta última combinada amb el segon cicle de la meva carrera original, Traducció i Interpretació, cosa que em va permetre de llicenciar-me de les dues carreres que m’agradaven en 5 anys d’universitat. Una mica friqui, però un bon negoci!La meva primera experiència d’estudis a l’estranger va ser quan tenia 19 anys. La UPF envia tots els seus alumnes de Traducció d’intercanvi Erasmus el primer trimestre de segon curs. En el meu cas vaig anar a la Universitat de St. Andrews, a Escòcia. Van ser uns mesos preciosos. Com que la doble titulació em feia fer un any extra d’universitat, vaig pensar d’aprofitar-lo per passar-lo tot a fora, i vaig acabar obtenint la plaça d’intercanvi a la Universitat d’Ottawa, al Cana-dà. L’experiència em va agradar tant que vaig decidir que no en tenia prou ni

d’estudiar ni de viure a l’estranger. Vaig de-cidir d’ajuntar les dues coses un altre cop, i vaig començar un màster en Lingüística a la Universitat del Quebec a Montréal. Aquesta tardor acabaré de redactar la meva tesina de màster (toco fusta), que tracta del francès medieval del segle XII. De moment en-cara no m’he cansat d’estudiar les llengües i el llenguatge ni de viure a l’estranger, i em sembla que encara seguiré fent totes dues coses durant una temporada.

Bernat Bardagil i Mas

Estimats companys de Sant Miquel,Recordo perfectament quan em tro-bava amb la vostra mateixa situació, apunt d’acaber el 2n de batxillerat; un moment important, molt impor-tant, un moment molt viu, un mo-ment que us asseguro que atreso-rareu en la memòria, durant molt de temps. A la universitat, a les classes de Càlcul pensareu en aquelles in-tegrals d’en Toni Torrents, donareu les gràcies a la Marta Dorca per ha-ver estat tan exigent amb vosaltres, recordareu amb nostàlgia aquella dedicació d’en Miquel Padilla i un llarg etcètera d’altres professors i experiències. Però el millor de tot és que no us feu a la idea del que us espera, si vosaltres voleu és clar. Si algú m’hagués dit fa cinc anys que estaria a Madrid acabant Engin-yeria Aeronàutica, fent com a projecte un avió dissenyat per mi i amb una beca a l’Agència Espacial Europea (ESA) mai m’ho hagués cregut, i menys encara si m’haguessin dit que a quart de carrera marxaria d’Erasmus a París a aprendre una llengua, una cultura, una metodologia, una altra forma d’enfocar l’enginyeria. Sembla que fos ahir, la primavera de 2004, quan s’acostava la selectivitat i orga-nitzàvem la festa de clausura de la promoció 2003-2004 i el viatge de fi de curs. Sembla que fos ahir i n’han passat moltes de coses, molt dures al començament; de la plana a “la capital” hi ha un bon salt, a la universitat hi ha un altre ritme, i de cop i volta la vida t’aixafa amb el pes de les seves responsabilitats, però tranquils! Esteu ben preparats, us ho asseguro; esteu de fet molt ben preparats. Després d’una arribada difícil va caldre donar un cop de puny a la taula i fer valdre allò que “mai ningú no ens podrà tòrcer”; i així va ésser. Vaig entrar també a la delegació d’alumnes de la universitat i ara sóc l’actual delegat de l’escola, cosa nois, que també vaig aprendre aquí a la casa. Més endavant no només he marxat a París sinó que també he estat vàries vegades de pràctiques a Brussel•les. Una altra cosa us puc assegurar: per molt lluny que marxi al Sant Miquel em segueixen acollint com si es tractés d’aquell marrec que va marxar pèl moix cap a Madrid.El futur, incert en els temps que corren-cosa que espero que no us trobeu vo-saltres-, de moment em porta a un lloc que semblava impossible, la ESA. Més endavant? Qui ho sap, potser la vocació investigadora que em va instaurar el Tre-ball de Recerca em porti a fer el doctorat. Mentrestant, com vosaltres, seguirem endavant.

Marc Costa i Sitjà