Les nostres escoles estan en procés de canvi. Ens agrada aprendre de manera diferent, amb jocs i reptes, propostes divertides que ens facin sentir protagonistes. Però per això, els espais de les nostres escoles han de canviar, perquè puguem treballar més còmodes i tranquils, perquè puguem parlar i explicar-nos les coses que descobrim, perquè puguem compartir i aprendre junts. Els mobles s’han de moure, les aules s’han de poder canviar i poder-nos agrupar de diferent manera. Per això, en moltes de les escoles estem fent obres i canvis en les aules, passadissos i edifici. Hem de fer una escola acollidora i que ens permeti treballar millor! D’aquest repte en diem: ELS ESPAIS PARLEN! A les nostres escoles també tenim molts ordinadors, portàtils, tablets, pissarres digitals... molts aparells que ens ajuden a aprendre millor i de forma més divertida! Haurem d’aprendre com funcionen aquests aparells perquè els necessitarem sempre i al mateix temps, aquests aparells ens ajudaran a comunicar-nos i parlar amb gent fora de les aules, sense tenir en compte l’hora en que ens comuniquem! D’aquest repte en diem TÀCTIL! Ho veiem molt clar que la manera d’aprendre ha canviat i per això, cal que adeqüem les nostres escoles. Quines propostes faries per canviar els espais? Has après alguna cosa utilitzant els aparells tecnològics?

Jo tinc un tresor

Una cosa us dic pares: que jo tinc un tresor que m’envolta i estima

i em vol veure fer gran.

Sense ell no seria el que sóc, Jo l’estimo i mai no el deixaré.

Dia a dia jo el trobo

Se que està al meu costat. En moments d’incertesa Em vindrà a ajudar.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor.

NOSTRES MANS AGAFADES NOSTRES CORS ENLLAÇATS

TU M’ENSENYES PARAULES COM: FELICITAT!

I una cosa fill meu jo et vull dir:

Que amb la teva mirada Tu em dones alè.

Sense tu no seria el que sóc, Jo t’estimo i mai no et deixaré.

El teus ulls sé que escolten

Tot allò que ara et dic I entre plors i rialles El meu cor serà teu.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor

Dia mundial del medi ambient

TANCA ELS ULLS I ESCOLTA LA PREGÀRIA QUE LLEGIRÀ EL TEU MESTRE O LA TEVA MESTRA.

PREGUEM AMB EL COS

Senyor, dóna’ns uns

ULLS, per veure el món tan bonic,

ORELLES, per sentir a qui ens necessita,

BOCA, per dir paraules d’ànim i alegria,

MANS, per saludar, per fer favors, per ajudar

i un COR generós

perquè recordi als ulls, les orelles, la boca i les mans

que tot el que tenim, que tot el que som

és un regal teu, Senyor.

LA VENTAFOCS Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cadascuna més lletja que l'altra. Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com que els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs. Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que faria una gran festa a la que convidava a totes les joves solteres del regne. -Tu Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem. Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure sortir a les seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors. - Per què seré tant desgraciada? - va exclamar - De sobte, va aparèixer la seva fada padrina. - No et preocupis - va exclamar la fada- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan el rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta. I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnífica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer. L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove. Enmig de tanta felicitat, la Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze. - Oh! Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar - - Com una exhalació va travessar el saló i va baixar l'escalinata perdent en la fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat. Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles se la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata. Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i evidentment les seves germanes no es van poder calçar la sabata, però quan se la va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte. I així fou com el Príncep es casà amb la jove Ventafocs i visqueren molt feliços.

En Marc estudia saxo a l’escola de música. Cada setmana va a classe amb la professora

i ha d’estudiar cada dia a casa. Però ell sap que si s’esforça n’aprendrà molt.

T’esforces cada dia per fer les coses ben fetes?

A vegades et canses i ho deixes estar? Penseu-hi i parleu-ne.

Oi que t’agrada poder fer classe al pati? I sortir al carrer per observar els arbres i les façanes que estan al nostre entorn? Veritat que és divertit sortir fora de l’aula i descobrir per tu mateix tot el món que t’envolta? Així són les escoles FEDAC. Som escoles obertes perquè ens agrada estar al teu costat i acompanyar-te a veure com és el teu barri, el teu poble, la teva ciutat... Ens agrada que els alumnes i les famílies pugueu venir a escola i estar-hi bé, parlar amb els mestres, jugar una estona plegats... Diguem que les escoles FEDAC són escoles obertes perquè tothom hi és benvingut, ens agrada descobrir el món amb tu i perquè sempre estem canviant per a ser cada vegada millors i ajudar-te més a aprendre. Aquest repte en diem OBERTS!

Les nostres escoles han d’estar obertes a tot el que passa al seu voltant. Els mestres ens han d’ensenyar nous jocs, noves maneres d’aprendre, noves activitats que ens facin ser millors persones i que ens omplin d’il·lusió. Ens han d’ensenyar a ajudar a totes les persones que estan a prop nostre. Plegats, l’escola i els alumnes, hem d’aconseguir transformar el nostre barri, el nostre poble i la nostra ciutat. Ho hem de canviar i fer-ho millor i més bonic. Tenim un gran repte: ser TRANSFORMADORS i canviar el món!

Jo tinc un tresor

Una cosa us dic pares: que jo tinc un tresor que m’envolta i estima

i em vol veure fer gran.

Sense ell no seria el que sóc, Jo l’estimo i mai no el deixaré.

Dia a dia jo el trobo

Se que està al meu costat. En moments d’incertesa Em vindrà a ajudar.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor.

NOSTRES MANS AGAFADES NOSTRES CORS ENLLAÇATS

TU M’ENSENYES PARAULES COM: FELICITAT!

I una cosa fill meu jo et vull dir:

Que amb la teva mirada Tu em dones alè.

Sense tu no seria el que sóc, Jo t’estimo i mai no et deixaré.

El teus ulls sé que escolten

Tot allò que ara et dic I entre plors i rialles El meu cor serà teu.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor

Dia mundial contra el treball infantil

Compleix amb les teves

responsabilitats.

Sempre digues el que sents i

fes el que penses.

Dia mundial de la prevenció del càncer de pell

AMIGUES DES DE L’HORT Lula i Lila eren dues plantes d'espinacs que van néixer en un mateix hort i havien estat amigues des de llavors. Havien estat juntes durant els terribles freds de l'hivern i els llargs dies de sol, i sempre s'havien donat suport mutu, en espera d'arribar a aquell moment màgic amb què tot espinac somniava: el moment de servir de menjar a un nen i transmetre tota la seva força. Així que quan va arribar l'hora de la collita, van estar juntes i felices a la fàbrica de preparat, i d'allà a la d’envasat, i d’allí al supermercat, on van ser exposades en un dels millors prestatges. Totes dues, veien emocionades com les senyores passaven amb els seus cistells, fixant-se en aquelles a les que acompanyava algun nen. Va passar tot un dia sencer sense que ningú s'acostés, però just abans del tancament, una senyora es va acostar massa al prestatge, i sense adonar-se’n va donar un cop al prestatge de Lula, que va caure a terra, just abans que un dels peus de la senyora l'empenyés sota la prestatgeria. Ningú es va adonar d'allò, i Lula va passar tota la nit plorant, sabent que es quedaria a sota el prestatge fins a posar-se florida. Lila, molt trista, es lamentava de la sort de la seva amiga, sense poder fer res. L'endemà, quan a mig matí es va acostar una senyora acompanyada per un nen adorable, disposada a comprar la bossa de Lila, aquesta no podia estar contenta perquè pensava en la desgràcia de Lula. I en un moment de bogeria i amistat, va fer un últim esforç per ajudar a la seva amiga de la infància: just quan el nen anava a agafar la bossa, Lila es va deixar caure del prestatge i va anar a parar a terra al costat de Lula. El nen, sorprès i divertit, es va ajupir i sense adonar-se’n va agafar dues bosses. Lila va acabar amb un parell de tiges trencades, però no li va fer res perquè allò va salvar la seva amiga. I quan hores després compartia el plat del nen amb Lula, es va sentir l’espinac més feliç del món per poder complir el seu somni al costat del seva millor amiga.

Dia del donant de sang

Avui en Miquel ha caigut a l’escola i s’ha fet un bon pelat.

En Ximi, el seu gos, li fa companyia perquè està una mica trist.

És el seu millor amic i el més fidel.

Tens cap animal de companyia? Sempre és fidel?

La nostra escola no és només un lloc on anem a aprendre diferents matèries quan els nostres pares i familiars no poden estar amb nosaltres. Ha de ser un lloc on puguem aprendre tot el que ens interessa i que també ens ofereixi la possibilitat de fer activitats divertides fora de l’horari escolar. Un lloc de trobada amb altres nens i nenes que venen a fer esports, teatre, idiomes... un munt d’activitats que ens ajudaran a créixer feliços tots junts. Aquest és el darrer repte: el d’OFERTA! Un lloc on aprendre de manera diferent, on siguem feliços i creixem de manera diferent.

Jo tinc un tresor

Una cosa us dic pares: que jo tinc un tresor que m’envolta i estima

i em vol veure fer gran.

Sense ell no seria el que sóc, Jo l’estimo i mai no el deixaré.

Dia a dia jo el trobo

Se que està al meu costat. En moments d’incertesa Em vindrà a ajudar.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor.

NOSTRES MANS AGAFADES NOSTRES CORS ENLLAÇATS

TU M’ENSENYES PARAULES COM: FELICITAT!

I una cosa fill meu jo et vull dir:

Que amb la teva mirada Tu em dones alè.

Sense tu no seria el que sóc, Jo t’estimo i mai no et deixaré.

El teus ulls sé que escolten

Tot allò que ara et dic I entre plors i rialles El meu cor serà teu.

Ara ho saps, porta escrit el teu nom Tu per sempre seràs el meu tresor

The best thing to hold onto in life is each other.

Al llarg d’aquest curs, hem anat descobrint i parlant dels 24 reptes que tenim a la FEDAC. Les famílies i els pares també hi ha dit la seva, i ara és moment de fer un pas més! Junts anirem construint i treballant per fer de les nostres escoles, unes escoles diferents, on tots hi tinguem cabuda i tots hi aprenguem a ser persones d’un demà diferent. Recordeu quins són els reptes que ens hi han d’ajudar? Entre tots seríeu capaços de fer-ne la llista? Ànims!

Dia mundial del refugiat

Avui fa molta calor i és l’últim dia del curs. Al pati de l’escola d’aquests infants han organitzat uns jocs d’aigua per a tota la

classe. S’ho han passat bomba amb tots els amics i després s’han desitjat un bon estiu.

Trobareu a faltar els vostres amics i companys

de classe durant les vacances d’estiu?

Parleu-ne i feu-vos tots una forta abraça

perquè que duri fins el curs vinent!