Model de comentari: NIETZSCHE “En lʼhome noble sʼesdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» dʼuna forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir dʼaixò es fa una idea dʼallò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» dʼorigen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és lʼodi insaciable [...] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «lʼhome bo» de lʼaltra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.”

La genealogia de la moral, Primera dissertació

1.Expliqueu  breument  –al  voltant  de  40-­‐80  paraules–  les  idees  principals  del  text  i  com  hi  apareixen  relacionades.  [2  punts]  2.  Expliqueu  breument  el  significat,  en  el  text,  de  les  següents  paraules  o  expressions  –al  voltant  de  5-­‐15  paraules  en  cada  cas.  [1  punt]  a)  «home  noble»  b)  «ressentiment»  3.  Per  què  diu  Nietzsche  que  aquell  que  la  moralitat  del  ressentiment  anomena  «home  pervers»  és  l’home  noble  mateix?   (En   la   vostra   resposta,  haureu  de   referir-­‐vos   als   aspectes  del  pensament  de  Nietzsche  que  siguin  pertinents,  encara  que  no  apareguin  explícitament  en  el  text.)  [3  punts]  4.Compareu  la  concepció  de  la  moralitat  de  Nietzsche  amb  una  altra  concepció  de  la  moralitat  que  es  pugui  trobar  en  la  història  del  pensament.  [2  punts]  5.Creieu  que  Nietzsche  té  raó  en  la  seva  crítica  als  valors  de  «bo»  i  «pervers»,  tal  com  els  caracteritza  la  tradició  judeocristiana?  Raoneu  la  resposta.  [2  punts]  

1.En aquest text, Nietzsche fa referència al capgirament dels valors morals portat a terme per la tradició judeocritiana. Partint del significat de la paraula “bo”, explica que el que ell anomena “home noble” concep la idea de “bo” de forma espontània a partir del seu mateix ser i , per tant, la de “dolent” com a contrari d'això. Després ho compara amb el concepte “bo” i “pervers” del que anomena “la moral del esclau” o del “ressentiment”. Explica que els conceptes de “dolent” (amb origen en la moral noble) i de “pervers” (amb origen en la moral de ressentiment) són molt diferents. Tots dos són contraris al de “bo”, però la idea de “bo” no significa el mateix en els dos casos ja que allò que és bo a la moral dels senyors, és dolent (pervers) en la moral de l'esclau. 2.Home noble: aquell que és vital, poderós, emprenedor, amb força per viure i coratge. Ressentiment: sentiment d'odi cap a un altre persona quan es creu que aquesta ha infringit un dany. 3.Per respondre aquesta pregunta és necessari fer una referència a la concepció nietzscheana de la realitat i a la seva crítica a la cultura occidental. Nietzsche parteix d'una concepció de vida i d'home inspirada en la cultura grega, ja que l'estudi de la tragèdia el va fer entendre la realitat des de dos perspectives. Pensa que existeix una visió que anomena dionisíaca (del déu Dionís) i una visió apol·linea (del déu Apolo). Segons la primera, la realitat és canviant, caòtica, fosca; en aquesta concepció és posa emfàsi en la necessitat de l'home d'acceptar tant els reptes de la vida, l'infortuni i el dolor com el plaer. Segons la segona, la realitat és estàtica, clara, ordenada; representa el poder de la raó humana sobre l'instint. A partir d’aquesta concepció interpreta la societat occidental com el resultat de la preponderància de la visió apol·línea. Tant els filòsofs, com els científics com al religió són el resultat de l'intent de superar la visió dionisíaca de la realitat. A canvi, la versió apol·línea ens ha permès viure en un món predible i ordenat, però ha matat la nostra capacitat creativa

i ens ha fet animals dòcils. Nietzsche pensa que negar la part dionísiaca de la vida és quelcom antinatural: el dolor i el plaer són vitals. En aquest anàlisi que fa de la cultura qui rep la pitjor part és la religió, en general, i el judaisme i el cristianisme, en particular. Segons Nietzsche, la religió és una forma de negar la duresa del fet de viure en pro de una vida més enllà d'aquest món. I arribats aquí té sentit l'afirmació del text. A la genealogia de la moral, Nietzsche analitza quin és l'origen de conceptes que són importants en la moral occidental judeocristiana. És aquí on s'adona que la tradició judeocristiana ha girat els valors bo i dolent del que existia de formal natural en el que ell anomena “moral del senyor”. Aquest és caracteritza per qui accepta la part dionisíaca de la vida i veu bo enfrontar-se amb coratge i fortalesa a la incertesa de la vida. I això és el que li surt natural d’ell mateix, com diu el text “concep la idea de «bo» dʼuna forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona “ Per tant és una moral de qui accepta la vida com es presenta i no es deixa sotmetre, com en canvi si ho fa qui segueix la “moral de l’esclau”. Aquests. Il·lustrats pel seguidors del cristianisme, per exemple, tendeixen a deixar-se emportar a dependre d’altre que prenen decisions per ells; són febles de caràcter i troben la seva fortalesa afirmant que la debilitat està bé, que sotmetre’s és el que és bo. D’aquesta forma identifiquen les característiques de la moral noble, característiques que ells no tenen tot i que voldrien tenir, com a dolents, o pitjor encara, perverses. És per això que tot el que hi ha darrera de la paraula pervers en realitat són les característiques de l’home noble. Segons Nietzsche aquesta denúncia que fa, aquest mostrar el capgirament dels valors que ha fet la religió cristiana, és le principi d’un canvi. Cal acabar amb aquesta situació, destruir aquesta moral eliminant el seu fonament: Déu. Cal certificar la mort de Déu, com dirà en el seu llibre “Així parlà Zaratustra”. Aquesta mort pot deixar-nos orfes, sense valors, en un nihilisme. Per això proposa l’aparició del nous valors, la creació per part d’un nou home (el superhome) de nous valors que tornin a reinvindicar els de la moral noble: voluntad de poder, energia creativa, desig de superació constant, aceptació de la vida com a repte, etc; és a dir, tot allò que a moral de l’esclau considera “pervers” com diu el text. 4. L’home que descriu el text com a positiu, l’home noble, és valent, capaç de crear-se a si mateix i de superar-se. Aquest aspecte pot comparar-se, tot salvant les gran diferències entre ambdos autors, amb la visió de l’home lliure i feliç que té Stuart MiIl. Per aquets autor, l’home feliç és aquell capaç de pensar per si mateix, de descobrir el seu potencial per desenvolupar-se com a individu, aquell que pensa aporta a la societat el que millor pot fer. La diferència clara és que Mill aposta por una societat democràtica, basada en la educació, que ens ajudi a desenvolupar-nos com a individus lliures, mentre que Nietzsche va més enllà del món social i no parla des de la perspectiva d’un politic sinó d’un pensador radical i metafòric que anomena aquest home individual com a uper home. 5. És possible veure des de dues perspectives diferents aquesta crítica que fa Nietzsche a la visió de l’home en al tradició judeocristiana. D’una banda sembla certa la imatge de l’ésser humà que és dona en que aquesta tradició, com a ésser depenent de Déu i dels seus mediadors a la terra, els sacerdots. Fins i tot en el vocabulari cristià, els humans sóm ramat i el sacerdot és pastor. Això ens indica ja que la naturalesa del creient és sumisa i que necessita de la guia de l’altre, l’expert que ens ajudarà a decidir. També és fàcil pensar com ell que la religió és una forma de sentir-nos segurs davant la incertesa de la vida i sobretot de la mort. És més agradable creure en una vida posterior a la mort, tot i que el preu hagi de ser el portar-nos “bé” per meréixer aquest avida. Fins aquí, tot correcte. Però d’altra banda és innegable que la figura del “senyor”, per molt que sigui interessant tenint en compte el seu caràcter emprenedor i creatiu, també comporta algunes característiques que poden fer difícil la vida en societat, la qual defenso. L’egoïsme i el “anar pel seu compte” va contra aquesta idea de comunitat que és una societat, mentre que l’altruïsme i el “ser generós” no tenen perquè ser valors d’esclau sinó de qui té en compte els altres com a companys d’espècie.