Model de prevenció del consum d’alcohol i drogues a l’empresa. Projecte EWA i altres...
-
Upload
ponenciesaspcat -
Category
Healthcare
-
view
42 -
download
4
Transcript of Model de prevenció del consum d’alcohol i drogues a l’empresa. Projecte EWA i altres...
“Model de Prevenció del consum d’alcohol i drogues a l’empresa”
Projecte EWA i altres experiències
Joan Colom Subdirector general de Drogodependències
23 d’octubre de 2014
• Per què prevenir el consum d’alcohol i drogues en l’àmbit laboral?
• Què en pensen els treballadors?
• Què ens diu el projecte EWA?
• Què s’ha fet fins ara a Catalunya?
• Que proposem que facin les empreses?
ÍNDEX
• El 3,4% de la població activa feia consum d’alt risc alcohol.
• El consum excessiu diari d'alcohol predomina en activitats del sector primari (agrícola, pesquera, ramadera i extractiva), així com en hostaleria i construcció i entre els directius i professionals, sent aquestes diferències més evidents en els homes.
• Hi ha més consum d'alcohol (bevedors diaris o que realitzen consums de risc) i tabac entre els homes que diuen executar tasques perilloses o en condicions de feina especials (males olors, postures, fred, calor, etc.).
Consum d’alcohol en l’àmbit laboral
EDADES (2007)
• El consum diari d’hipnosedants (1,4-2,4%), el consum en l'últim mes cànnabis ( 9,4-16,5%)i consum últims 12 mesos drogues il·legals ( 14,1-21,7%) va donar diferències significatives, sent superior en els homes que estaven a l’atur respecte als que treballaven.
• Les drogues il·legals estan més esteses, entre els homes, en la categoria de construcció, hosteleria, transport, emmagatzematge i comunicacions.
• Les drogues il·legals són més consumides pels joves (16 a 34 anys) mentre que els hipnosedants pels adults (35 a 64 anys).
• Les condicions laborals (salari i seguretat) es relacionen directament amb la prevalença de consum de hipnosedants, cànnabis i cocaïna, en ambdós sexes.
• Major consum de hipnosedants, cànnabis i cocaïna entre els treballadors que diuen estar estressats.
Consum d’altres drogues en l’àmbit laboral
EDADES (2007)
Impacte en l’àmbit laboral
• En un 20-25 % dels accidents laborals estan implicades persones intoxicades que pateixen lesions o provoquen accidents que afecten els seus companys de feina (Leggat & Smith 2009).
• Un 15.7% dels treballadors que consumien drogues il·legals tenien problemes familiars, de salut, de relacions amb els altres, de rendiment laboral i absentisme (FAD, 2001)
• L'Organització Internacional del Treball estima que: − 1 de cada 5 o 6 treballadors pot tenir un problema de salut
mental (alcoholisme, depressió, etc) i l‘àmbit laboral ha de
garantir un entorn segur i saludable.
− 3 al 5 per cent de la plantilla és dependent de l'alcohol.
− El 25 %, en risc de patir dependència.
− Una tercera part dels empleats havia estat treballant amb
ressaca. • L’enquesta de salut del Norwich Union (2007):
− El 15 % reconeix haver-se embriagat a la feina i
− El 10 %, haver patit ressaca a la feina un cop al mes; el 5%, un
cop per setmana.
Impacte en l’àmbit laboral
• Pèrdua de productivitat • Absentisme (incapacitat temporal per contingència
comuna, accidents de treball, causes no justificades) • Presentisme, baix rendiment
• Accidentabilitat i lesions • Procediments disciplinaris • Rotació de personal • Afectació de la imatge corporativa de l’empresa Indirectament també: atur, incapacitats permanents, morts prematures entre la població activa
Impacte en l’àmbit laboral
El risc d’absentisme ajustat pel patró de consum en els darrers tres mesos
Roche et al 2008
Absentisme
1
6
11
16
21
26
Yearly Monthly Weekly
RiskyHigh risk
• Globalment el pic de mortalitat relacionada amb l’alcohol es troba en les franges de edat entre 45 i 64 anys (Jones 2008)
• La major mortalitat relacionada amb l’alcohol es va trobar entre els que treballen en la indústria de l’alcohol (Romeri et al 2007; Baker 2008; Moore et al 2009)
• En estudis fets a Anglaterra es va trobar dues vegades més risc entre la gent de l’hosteleria.
Mortalitat prematura
Costos socials derivats de l'alcohol
En termes generals, els costos per pèrdua de productivitat representen aproximadament la meitat del cost social total derivat de l'alcohol a la Unió Europea.
Anderson & Baumberg Alcohol in Europe. A public health perspective. London: Institute of Alcohol Studies, 2006.
Font: Head [et al.], WORK STRESS AND HEALTH: the Whitehall II study (2004)
Augment del risc, en ambdós sexes, de desenvolupar dependència de l’alcohol en un entorn laboral, tenint en compte el nivell d'estrès
Impacte de l’estrès en l'ús de substàncies
Prop de la meitat opina que és un problema molt important.
Importància problema en l’àmbit laboral
Percentatge de població que considera molt, bastant, poc o gens important el problema de les drogues en l'àmbit laboral. Espanya, 2008
Font: Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues. EDADES 2007-2008. Observatori Espanyol sobre Drogues
Pot afectar la productivitat o el rendiment laboral, motivar males relacions entre companys i mal ambient laboral i fins i tot, augmentar el risc d'accidentalitat laboral.
Importància problema en l’àmbit laboral
Font: Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues. EDADES 2007-2008. Observatori Espanyol sobre Drogues
Percentatge de població que considera que les drogues són un problema important en l‘àmbit laboral. Espanya 2008
Importància de les actuacions
Total Home Dona 16-34
anys 35-64 anys
Informació i formació dels treballadors davant les drogues 56 57,2 54,2 55,6 56,3
Serveis d'atenció sociosanitària a consumidors de drogues 27,4 27 27,9 26,4 28
Ajuts o assessorament a famílies de consumidors de drogues 23,9 22,9 26,3 24,5 23,5
Fer anàlisis per detectar drogues en l'aire espirat, la sang, el cabell o en altres mostres orgàniqus
13,3 13,7 12,8 14,2 12,7
Fer revisións mèdiques als treballadors amb problemes amb l'alcohol o les drogues
20,6 21,1 19,9 21,1 20,3
Orientar els treballadors amb problemes d'ús d'alcohol o drogues cap a centres especialitzats
34,9 34,7 35,2 35,5 34,6
Percentatge de la població laboral que considera cada acció com a “més important” per realitzar a l’empresa. Espanya 2008
Font: Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues. EDADES 2007-2008. Observatori Espanyol sobre Drogues
Projecte Europeu Alcohol a l’àmbit laboral (EWA) Project Leader Subdirecció General Drogodependències. ASPCAT Co-finançat per la CE - 500.000 Euros 14 institucions associades 11 institucions col·laboradores (4 empreses) 13 països (Bèlgica, Catalunya, Croàcia, Anglaterra, Alemanya,
Grècia, Itàlia, Holanda, Polònia, Portugal, Romania, Escòcia I Eslovènia) 2 organitzacions internacionals: WHO- EURO i Eurocare
36 mesos: 1 Gener 2011 a 31 de Desembre 2013 Context de recessió i crisis
Estudis pilot a Europa
Proves pilot planificades
Proves pilot fetes
Treballadors als quals s'han
adreçat Estudis basals Estudis de
seguiment Total
POLÒNIA 5 5 (100%) 763 763 708 1.471
CROÀCIA 6 6 (100%) 746 746 679 1.425
ITÀLIA 5 5 (100%) 841 675 412 1.087 ALEMANYA 5 5 (100%) 2.322 589 286 875
IRLANDA 4 4 (100%) 1.800 541 332 873 ESCÒCIA 5 4 (80%) 2.315 490 206 696
ANGLATERRA 5 5 (100%) 577 445 244 689 CATALUNYA 8 5 (62,5%) 805 437 251 688 ROMANIA 5 5 (100%) 700 328 311 639
GRÈCIA 8 8 (100%) 397 386 240 626 BÈLGICA 6 3 (50%) 227 223 141 364
TOTAL 62 55 11.493 5.623 3.810 9.433
Empreses Catalanes participants
Companyies Sector Tipus Tamany Metode Nivell Intervenció
Nombre treballadors
coberts
Q. Basals
Q. Seguiment
Treballadors exposats post
intervenció
Departament de Salut
Sanitat i administració
pública Publica Mitjana Intern Intermedi 234 108 26 16 (61.54%)
FCC-ECOBP
Subministrament d’aigua,
activitats de sanejament,
gestió de residus
Privada Petita Intern Comprensiu 64 51 45 41 (91.11%)
FCC-Neteja i edificis
Subministrament d’aigua,
activitats de sanejament,
gestió de residus
Privada Mitjana Intern Comprensiu 110 71 46 43 (93.48%)
TMB-CCM Transport
metropolità de Barcelona
Pública Mitjana
Intern
Comprensiu 262 73 72 62 (86.11%)
TMB-Línees Automàtiques
Metro
Transport Metropolità de
Barcelona Pública Mitjana Intern Comprensiu
140 134 58 38 (65.52%)
TOTAL 810 437 247 200 (24,69%)
Anàlisi de bones pràctiques
• Una intervenció bàsica (sensibilització i política) és millor que no fer res
• Un procés transparent dins d'un ambient de confiança i preservant la confidencialitat ajuda a superar la potencial hostilitat inicial.
• La inclusió de representants dels treballadors augmenta l'èxit.
• Disposar d’una política preventiva per escrit i consensuada per a tots té un impacte més efectiu i sostenible a llarg termini
• Els professionals de la salut laboral poden, confidencialment, fer front als aspectes mèdics i disposar dels recursos per a la detecció, el diagnòstic, tractament i seguiment.
Per als treballadors • Millora la salut i el benestar
mitjançant l'accés a informació, assessorament, i mesures de prevenció eficaces
• Increment de la seguretat laboral, disminuint el risc de patir accidents o lesions provocades per un mateix o per companys de la feina.
• Augment del recolzament i de l’assistència als treballadors amb problemes d’alcohol i drogues.
Resulta beneficiós per tothom….
Per als empresaris • Millora la salut i el benestar
dels treballadors
• Millora la seguretat en el treball
• Millora la productivitat i redueix els costos associats als accidents, l’absentisme i el presentisme
• Millora el clima laboral i la imatge corporativa de l’empresa
• Contribueix a la responsabilitat social corporativa
Experiències a Catalunya
• Projecte EURYDICE (1996-98) • Projecte TAC & CIA (2001) – Autoritat
Portuària de Barcelona • Fomento de Construcciones y Contratas,
SA. • TMB (Premi Ignasi Fina 2013 per
“programa de prevenció de lesions per accident de treball derivades del consum d’alcohol i substàncies psicoactives”)
• Agència de Salut Pública de Catalunya • Altres (Altrad Rodisola, Dow Chemical,
Aqualia,etc)
Les empreses actuïn per........
1. Reduir la prevalença de consum i del consum de risc
2. Impedir la realització d’activitats laborals baix la influència de l’alcohol i les drogues
3. Reduir els danys associats pel treballador i l’empresa
4. Disminuir l’absestisme, presentisme, lesions, accidents 5. Reincorporar el treballador al seu lloc de treball
Pas a pas.......
1. Valorar la situació inicial
2. Establir els objectius
3. Decidir tipus d’intervenció
4. Implementar
5. Avaluació final
1. Valorar la situació inicial • La legislació actual i les guies de bones pràctiques
• Política existent a l’empresa i pràctiques relacionades amb la prevenció del consum d’alcohol en el lloc de treball.
• Coneixement sobre la prevalença del consum d’alcohol i drogues i els problemes relacionats.
• Disponibilitat de begudes alcohòliques dins i fora de l’empresa, i quines són les pràctiques habituals relacionades amb el seu consum….si es fan durant la pausa per menjar, en els actes coorporatius, actes socials….
• Existència d’un registre dels accidents o incidents relacionats amb el consum d’alcohol.
2. Establir objectius
• Crear una cultura i pràctiques laborals dintre de l’empresa que incloguin actituds saludables en relació amb l’alcohol.
• Sensibilitzar i formar als directius, comandaments intermedis i als treballadors sobre els riscos del consum d’alcohol i com canviar els seus hàbits de consum, per tenir una plantilla de treballadors més saludables i productius.
• Garantir la confidencialitat i l’assistència als treballadors que tinguin problemes relacionats amb l’alcohol.
3. Decidir nivell d’intervenció i accions
Integral
Programes estructurats,
detecció intervenció derivació i controls in
situ si procedeix
Intermedi
Bàsic Sensibilització
Introducció, revisió i/o millora
d’una política d’alcohol i drogues
Intervencions breus
Formació en habilitats
35
Sensibilització
Accions per augmentar la
consciència dins de l’empresa:
enquesta sobre actituds i
percepció dels treballadors (fer
díptics, cartells, material
atractiu, publicacions
periòdiques a l’intranet, etc.)
Protocol i política d’alcohol i drogues
• Consensuada per empresaris, comitè d’empresa, sindicats i treballadors, contribueix a la consolidació de la cultura “lliure d’alcohol” a l'empresa.
• Escrita i difosa a tots els treballadors de l’empresa
• Continguts:
− Quan es prohibeix el consum (celebracions, dinars, etc)
− Límits a la disponibilitat d’alcohol a l’empresa
− Establir procediments clars per a la detecció precoç i la intervenció
− Categories de treballadors que mereixen una atenció especial.
− Garantir la confidencialitat i l’assistència al treballador, incloent controls i vies de derivació a centres de tractament especialitzat.
− Procediments disciplinaris en cas d’ incompliment de la política, sempre com a última opció i només quan sigui necessari.
− Reincorporació al lloc de treball.
Formació
• Empresaris, comandaments amb l’objectiu de promoure la salut dels treballadors i donar eines per detectar i abordar els problemes relacionats.
• Personal de salut laboral, personal del Servei de Prevenció amb l’objectiu de dotar-los d’habilitats i motivació per poder abordar totes les possibles incidències que apareguin en relació amb l’alcohol i les drogues.
• Treballadors
Detecció precoç i intervenció Breu
• Confidencialitat
• Sistematitzar eines de cribratge (AUDIT C)
• Establir circuits de derivació clars
• Sensibilitzar el personal de salut laboral i formar en intervencions breus per incloure-les en les seves actuacions habituals en la consulta.
• Les intervencions breus en línia poden ser rentables i garanteixen la confidencialitat
• Implementació de la política preventiva
• Establir un programa estructurat de sensibilització dins dels programes de benestar
• Establir un sistema per garantir la confidencialitat.
• Realitzar detecció precoç mitjançant instruments de cribratge i la seva derivació a tractament si s’escau.
• Monitorització d’incidències, accidents i baixes relacionades amb el consum.
• Realitzar controls d’alcoholèmia i drogues, en cas necessari, al personal específic durant la jornada laboral
Programes estructurats de detecció, intervenció i derivació
4. Implementació
• Revisar l’experiència prèvia en intervencions preventives davant del consum de tabac, alcohol o altres drogues en l'àmbit laboral
• Treballar amb el personal clau de l’empresa per desenvolupar un programa preventiu integral
• Identificar i garantir els recursos per poder duu a terme el programa
• Consensuar entre tots els treballadors les accions proposades i promocionar-les
• Donar a conèixer el programa e implementar-lo • Monitoritzar i avaluar el programa a curt, mitjà i
llarg termini..
5. Avaluació del programa
• Indicadors de procés
− Participació, cursos, etc.
• Indicadors de resultat
− Canvis coneixements, actituds, comportaments (patrons de consums, millora del clima laboral, etc. )
• Indicadors d’impacte
− Disminució d’accidents, baixes, satisfacció amb el programa
Conclusions.....
– Actuar és possible i eficaç.
– Tenir una política escrita en matèria d'alcohol i altres drogues al lloc de treball
– Si els recursos ho permeten, adoptar un programa ampli en matèria d'alcohol i drogues relacionat amb la salut.
– Actuar proactivament perquè els llocs de treball siguin “lliures d'alcohol i drogues”.
– Revisar les pràctiques laborals, els estils de lideratge, els factors que poden provocar estrès i que poden estar relacionats amb el consum inadequat d'alcohol i drogues
– Consensuar un protocol marc per a la implementació d’un programa de prevenció del consum d’alcohol i drogues a l’empresa.
– Reincorporació- Objectiu final.