Models de gestió per a les avetosescpf.gencat.cat/.../models_de_gestio_forestal/AVET/AVET.pdf ·...

Models de gestió per a les avetoses (Abies alba Mill.)

Producció de fusta

MODELS DE GESTIÓ PER A LES AVETOSES (Abies alba Mill.)

Producció de fusta

Edició:

Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Centre de la Propietat Forestal

Autors:

Mario Beltrán Barba, Pau Vericat Grau, Míriam Piqué Nicolau Àrea de Gestió Forestal Sostenible. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Teresa Cervera Zaragoza Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya

Coordinació i direcció tècnica:

Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Direcció General de Forests. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya.

Àrea de Gestió Forestal Sostenible. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Participació tècnica:

Santi Farriol (SSTT de Girona del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya).

Cita bibliogràfica: Beltrán, M.; Vericat, P.; Cervera, T.; Piqué, M. 2015. Models de gestió per a les avetoses (Abies alba Mill.): producció de fusta. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. 35 p.

Primera edició: desembre de 2015

Llicència Creative Commons “Reconeixement” 4.0

Consulteu la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/legalcode

ÍNDEX

Introducció 9

1. Contingut i ús del manual 9

Models de gestió per a l’avet 10

2. Models de gestió per a masses pures 10

2.1. Menú de models de gestió per a masses pures 11

2.2. Adaptació d’un rodal cap als models proposats 12

2.3. Fitxes descriptives dels models per a masses pures 15 Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa01 15 Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa02 16 Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets mitjans_Aa03 17 Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa04 19 Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa05 20 Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets mitjans_Aa06 21 Qualitat d’estació baixa, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa07 23

3. Models de gestió per a masses mixtes 25

3.1. Menú de models de gestió per a masses mixtes 25

3.2. Fitxes dels models de gestió per a masses mixtes 28 Boscos mixtos d’avet i pi negre 28 Boscos mixtos d’avet i pi roig 29 Boscos mixtos d’avet i faig 30 Boscos mixtos d’avet i altres caducifolis de muntanya 31

4. Condicions tècniques en l’aplicació dels models 32

4.1. Tractaments silvícoles 32

4.2. Tractament de restes 34

4.3. Conservació i millora de la biodiversitat 34

INTRODUCCIÓ

9

INTRODUCCIÓ

1. CONTINGUT I ÚS DEL MANUAL Aquest manual presenta els models i les recomanacions de gestió per als boscos dominats per l’avet de Catalunya, per als casos en què l’objectiu preferent de gestió és la producció de fusta.

Atesa la localització de les avetoses a les muntanyes catalanes i la gran diversitat de valors que produeixen, no només fusta, la gestió forestal ha d’integrar necessàriament altres objectius juntament amb la producció de fusta, la millora de la vitalitat i el creixement del bosc.

Els models també integren en un grau important altres funcions del bosc, com la conservació de la biodiversitat, la protecció i regulació hidrològica (millora de la qualitat de l’aigua) o la qualitat del paisatge, i aposten per una gestió multifuncional i ambientalment respectuosa.

La gestió descrita en aquest manual es basa en les estructures irregulars i assegura la persistència del bosc amb la incorporació de regeneració vital i el manteniment de coberta contínua. La gestió irregular confereix una gran diversitat estructural a escala de rodal, amb arbres de totes les edats i dimensions. A més, els models de gestió presentats ofereixen l’opció de mantenir l’estructura irregular amb arbres de gran dimensió, que aporten valor pel que fa a la biodiversitat com a punt d’interès per a la fauna i altres elements del sistema forestal.

A més a més, el manual presenta un recull de condicions tècniques per a la gestió de les avetoses, que representen un codi de bones pràctiques en què s’integren el manteniment i millora d’elements de valor en la biodiversitat, com ara els arbres brancuts amb grans capçades, arbres bifurcats o amb plataformes de nius i arbres morts en peu i a terra.

En funció de les característiques del rodal (formació forestal, qualitat d’estació, condicions de la massa) i els objectius preferents de gestió, l’usuari del manual podrà escollir el model que consideri més oportú. Els models de gestió es presenten en diferents capítols:

o Capítol 1: Models de gestió per a masses pures. La gamma de models per a les masses pures d’avet es presenta en un menú de models (pàgina 13). Els models descriuen les intervencions necessàries per aconseguir l’objectiu de gestió preferent i quantifiquen de manera aproximada l’evolució dels principals paràmetres dasomètrics del rodal. Els models tenen com a objectiu preferent la producció fustera, amb diferents opcions de producte final en funció de la qualitat d’estació i l’estructura de la massa.

o Capítol 2: Models de gestió per a masses mixtes. Les pautes de gestió que proporcionen es fonamenten en l’anàlisi de les dinàmiques naturals que s’observen en les formacions mixtes dominades per avet, que indiquen si és possible mantenir la massa mixta o si és convenient iniciar processos de canvi d’espècie. La gestió es basa en els models de gestió de masses pures.

o Capítol 3: Presenta un conjunt de condicions tècniques per a l’aplicació dels models, tant de masses pures com mixtes, que complementa la informació d’aquests quant a la seva aplicació.

MODELS DE GESTIÓ PER A LES AVETOSES

10

MODELS DE GESTIÓ PER A L’AVET

2. MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES PURES Els models de gestió descriuen les intervencions necessàries per aconseguir l’objectiu preferent de producció de fusta, integrant altres elements inherents als boscos de muntanya.

Aquests models tenen en compte la qualitat d’estació del rodal forestal i les condicions de la massa, que determinaran en gran part els objectius de gestió i el model que s’ha de seguir. Els models elaborats descriuen la silvicultura que s’ha d’aplicar i quantifiquen de manera aproximada l’evolució dels principals paràmetres dasomètrics del rodal. Malgrat tot, els valors que es presenten són orientatius i l’usuari sempre haurà de tenir en compte en l’aplicació dels models els condicionants d’ús.

L’estat actual de la massa que s’ha de gestionar ha de ser pròxim al descrit als models en termes d’estructura, àrea basal i altres indicadors. Només així es podran aplicar els tractaments descrits als models de gestió. Tanmateix, en molts casos els models s’hauran d’aplicar en masses establertes ja desenvolupades, i si les seves característiques són significativament diferents de les del model que es vol aplicar, pot ser necessari realitzar tractaments d’adaptació als models (veure apartat 2.2) o fins i tot una transformació de l’estructura.

Consideracions sobre l’aplicació pràctica i condicions generals d’ús dels models: o Els models de gestió estan concebuts per ser aplicats a escala de rodal, és a dir, en

superfícies amb característiques ecològiques i de la massa prou homogènies i on, a més, s’assigna un mateix objectiu de gestió.

o Els models consideren que la massa es troba amb espessor completa i que el rodal no té condicionants especials de gestió, com ara pendents molt forts, grans afloraments rocosos, zones nues de vegetació o altres que poden condicionar l’evolució i la producció total de la massa.

o Els objectius finals descrits en els models s’assoleixen amb l’aplicació del model a partir d’estructures irregulars pròximes a la distribució de diàmetres dels models. Si la massa que cal gestionar no es troba en condicions d’iniciar un model, pot ser necessari fer un o diversos tractaments d’adaptació per aproximar-la al model.

o Les característiques de la massa i valors de producció que presenten els models en les diferents fases de desenvolupament són una aproximació i, en qualsevol cas, si no s’apliquen els tractaments establerts, en tipus, intensitat i periodicitat, les dimensions de l’arbrat i la producció al final de torn en poden quedar modificats.

o Tots els models inclouen en la seva formulació condicionants de Bones Pràctiques Forestals, prenen en consideració la resta de funcions i asseguren la persistència del bosc i la multifuncionalitat de la gestió forestal.

o Com qualsevol model de gestió, els models que es presenten s’han de considerar una orientació i la seva aplicació no eximeix de tenir un bon coneixement sobre l’ecologia i la silvicultura de l’espècie. Igualment, per a la seva utilització cal interpretar les característiques de la massa que s’ha de gestionar i analitzar, a cada moment, si cal modificar el model per apropar-lo a les condicions reals del rodal.

MODELS DE GESTIÓ PER A LES MASSES PURES D’AVET

11

2.1. MENÚ DE MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES PURES Per a l’elecció del model de gestió per a una massa pura d’avet cal, prèviament, determinar els paràmetres següents:

La tipologia forestal arbrada del rodal, que inclou la qualitat d’estació, segons s’indica al volum Tipologies forestals arbrades.1

L’estructura forestal amb què es pretén gestionar el rodal: irregular amb diferents mides dels bosquets que la componen, des de peu a peu fins a bosquets mitjans. En concret, es diferencia l’estructura irregular per bosquets petits de l’irregular per bosquets mitjans. L’estructura objectiu està molt lligada a l’estructura inicial del rodal. Si l’estructura inicial del rodal no és pròxima a la desitjada (la definida al model triat), caldrà abordar una adaptació de la massa prèviament a l’aplicació del model.

En aquest punt, és interessant identificar la tipologia estructural del rodal, amb les indicacions de Aunós et al. (2007),2 especialment si es preveu realitzar una adaptació de la massa o fins i tot una transformació de l’estructura.

L’estructura irregular per bosquets petits inclou la barreja de peus de diferents mides des del peu a peu fins a bosquets de 1.000 m2 (radi inferior a l’alçada dominant). L’estructura irregular per bosquets mitjans es compon de diferents bosquets amb estructura regular al seu interior, amb mides de 5.000 a 10.000 m2 (radi de 1 a 3 vegades l’alçada dominant).

L’objectiu preferent que s’assigna al rodal, que en aquest cas ha d’estar centrat en la funció productora de fusta, tot i que els models incorporen implícitament l’increment de la resistència, resiliència i estabilitat de la massa davant dels diferents fenòmens extrems, mitjançant una adequada regulació de la competència i altres consideracions.

Les característiques del model, en el cas que s’ofereixin alternatives per a l’objectiu preferent.

A partir de les combinacions d’aquests paràmetres, per a les avetoses s’han definit dos tipus de models, basats en l’estructura de la massa:

Models irregulars per bosquets petits: preveuen com a únic tractament la tallada de selecció i són d’aplicació a rodals amb diferents mides de bosquets, des del peu a peu fins a bosquets petits (<1.000 m2, radi inferior a l’alçada dominant). La rotació i les produccions varien entre qualitats (A, B o C), així com el grup de grandària amb més presència, és a dir, més o menys capitalització, segons els objectius de gestió. El

1 Piqué, M., Vericat, P., Cervera, T., Baiges, T., Farriol, R., 2014. Tipologies forestals arbrades. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 346 p.

2 Aunós, Á.; Martínez, E.; Blanco, R. 2007. “Silvogenetic typology of Spanish firwood Abies alba Mill. Forests”. Investigación Agraria: Sistemas y Recursos Forestales, 16 (1): 52-64.


12

repartiment de les classes diamètriques entre els grups de grandària és: petit (CDs 10, 15 i 20), mitjà (CDs 25, 30 i 35), gran (CDs 40, 45, 50 i 55) i extragran (CDs >55).

Models irregulars per bosquets mitjans, que també serien aplicables a un rodal regular si aquest s’assimila a un dels bosquets descrits als models. En general, preveuen una gestió dirigida a cadascun dels bosquets amb un règim basat en aclarides selectives i selectives mixtes, amb una regeneració per aclarida successiva en tres fases. Es proposa una gestió dinàmica basada en intervencions més aviat suaus i freqüents, que mantinguin l’estructura de la massa mentre es desenvolupa. El conjunt de bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2) gestionats com a massa regular en diferents fases confereix el caràcter irregular a la massa. El nombre i moment d’intervenció, així com el torn i les produccions, varien segons la qualitat d’estació (A o B).

Menú de MODELS de gestió per a masses pures d’avet

Tipologia forestal Estructura Objectiu preferent Característiques del

model

Aa-A

Irregular per bosquets petits (fins a 1.000 m2)

Fusta de qualitat amb Ø màx. ~85 cm

Massa irregular capitalitzada Aa01


Massa irregular en procés de capitalització

Aa02

Irregular per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2)

Fusta de qualitat amb Ø final ~60 cm

Bosquets amb estructura regular Aa03

Aa-B

Irregular per bosquets petits (fins a 1.000 m2)


Massa irregular capitalitzada Aa04


Massa irregular en procés de capitalització

Aa05

Irregular per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2)

Fusta de qualitat amb Ø final ~50 cm

Bosquets amb estructura regular Aa06

Aa-C Irregular per bosquets petits (fins a 1.000 m2)

Fusta comercial amb Ø màx. ~50 cm

Massa irregular equilibrada Aa07

2.2. ADAPTACIÓ D’UN RODAL CAP ALS MODELS PROPOSATS Generalment, la massa a gestionar no s’adaptarà exactament a totes les variables dels models proposats i caldrà ajustar gradualment la seva estructura per, a partir d’un determinat moment, poder continuar la gestió basada en el model triat. Aquest ajustament es realitzarà mitjançant un o diversos tractaments d’adaptació, entenent que sempre serà preferible triar el model que requereixi la menor modificació estructural possible.


13

Tanmateix, els boscos d’avet sovint pateixen pertorbacions que canvien o inicien un canvi d’estructura en la massa, així que cal adaptar la gestió a aquestes dinàmiques. Tot i la gran diversitat d’estructures que les avetoses poden presentar per raó de les dinàmiques naturals, en general són estructures irregulars, amb diverses classes d’edat, de grandària i d’estrats verticals i amb regeneració més o menys contínua. La varietat estructural es dóna més en les superfícies que ocupen els diversos col·lectius d’arbres més o menys homogenis, els bosquets. Per aquesta raó, els models de gestió presentats en aquest manual són per a masses irregulars amb diferents opcions per a la mida dels bosquets.

Les adaptacions o transformacions de l’estructura són opcions de gestió per a masses que no es poden gestionar directament amb les indicacions dels models, i estan dirigides a definir l’estructura irregular segons un model de gestió triat com a referència. Les intervencions a realitzar s’han d’adaptar al màxim a les condicions actuals de la massa, tot i que en general poden seguir les pautes següents:

a) Quan la massa presenta una estructura regularitzada, semiregular o fortament capitalitzada amb escassa incorporació de regenerat

Amb el model de gestió com a referència, es fixa una mida orientativa dels bosquets i unes densitats o AB de cada grup de grandària com a objectiu. El procés pot requerir diverses intervencions per no generar una pertorbació massa intensa (no rebaixar l’AB més del 30%, atenent a altres indicadors d’estabilitat) i, en tot cas, no acabarà fins que no s’aconsegueixin diverses classes de grandària vitals i amb incorporació contínua de regenerat viable.

Les intervencions se centraran a definir els bosquets en l’espai, que podran ser petits (<1.000 m2) o mitjans (5.000 – 10.000 m2) en funció de l’estació (qualitat i altres condicionants com pendent o exposició al vent) i l’heterogeneïtat prèvia de la massa. Adaptant-se a la variabilitat de la massa, en cada bosquet s’afavoreix un col·lectiu concret amb una aclarida mixta i, si cal, es regula la competència interna del grup, de manera que s’aconsegueixi en l’espai una barreja de diferents bosquets amb els diferents grups de grandària.

Per generar nous bosquets de regeneració, es poden realitzar tallades per claps amb un patró espacial definit o aprofitant obertures ja existents sense localització definida, seguint les indicacions del model de referència, especialment si la irregularitat és per bosquets mitjans.

b) Quan la massa presenta una estructura irregularitzada clara o descapitalitzada, amb presència de regenerat viable

El procés es basa a continuar la dinàmica de densificació i capitalització, i únicament s’intervindrà amb aclarides mixtes per aproximar la massa al model de referència i definir espacialment els bosquets, que podran ser petits (<1.000 m2) o mitjans (5.000 – 10.000 m2) en funció de l’estació (qualitat i altres condicionants com pendent o exposició al vent) i l’heterogeneïtat prèvia de la massa.

Les tallades se centren en l’eliminació dels peus menys vitals, vells i dominats, especialment del grup de grandària mitjà, i s’afavoreix la permanència dels peus de més vigor del col·lectiu objectiu en cada bosquet. En cap cas es comprometrà l’estabilitat de la massa, i no es rebaixarà l’AB més del 30%. A més, cal assegurar la


14

incorporació de regenerat viable als bosquets mitjans en regeneració o als bosquets petits del grup de grandària petit.

c) Quan la massa presenta una estructura poc definida tant verticalment com horitzontalment, oberta en general

El procés es basa a generar una nova massa amb una regeneració per bosquets i dirigir la dinàmica cap a la irregularitat segons el model de referència. En generar és recomanable buscar la irregularitat per bosquets petits (<1.000 m2), per poder mantenir a la massa amb més facilitat arbres vitals ja existents dels grups de grandària mitjà o gran, tot i que la irregularitat per bosquets mitjans (5.000 – 10.000 m2) també és possible.

Els bosquets de regeneració s’ubiquen aprofitant obertures ja existents, sobretot si tenen regeneració avançada viable. Les intervencions han de provocar la regeneració de l’avet en els bosquets, i prioritàriament eliminen arbres grans d’escàs vigor, inestables o de conformació defectiva. La rotació serà de 15-20 anys per ampliar els claps ja oberts o fer-ne de nous sobre un màxim del 25% del rodal, sempre que el disseminat s’hagi instal·lat i la massa hagi avançat en la capitalització.

Les tallades als bosquets de regeneració es poden acompanyar d’aclarides sanitàries a la resta del rodal. A més, es poden realitzar aclarides mixtes suaus a la resta del rodal, fins a un 20% de l’AB i sempre que l’AB total superi els 25 m2/ha, si hi ha condicions per definir bosquets de mida semblant als de regeneració però ocupats per grups de grandària mitjans o grans, de manera que s’avanci en la definició de l’estructura global de la massa.


15

2.3. FITXES DESCRIPTIVES DELS MODELS PER A MASSES PURES Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa01

Qualitat d’estació alta. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Diàmetre màxim de 85 cm. Tallades de selecció cada 15-20 anys, amb obertures de fins a 1.000 m2. Estructura capitalitzada, amb més presència dels grups de grandària gran i extragran (CD >35). L’àrea basal extreta màxima és del 35%.

MODELAa01

Productes i funcions

En condicions adequades, s’aconsegueixen fins a 180 m3/ha de fusta per rotació (més d’11 m3/ha·any), de la qual gran part pot ser destinada a fusta de qualitat. Aquest model afavoreix una estructura diversificada amb arbres vigorosos de totes les dimensions però amb abundància d’arbres molt grans, amb una coberta contínua, que aporta diversitat estructural a petita escala.

Paràmetres generals de control

Grup de grandària Referència Abans d’actuar A extreure

N (peus/ha)

AB (%)

VAE (%)

Fcc (%)

AB’ (m2/ha)

Fcc’ (%)

ABe (%)

VAEe (m3/ha)

Petit: CD 10, 15 i 20 460 22 30 41

22 28

Mitjà: CD 25, 30 i 35 133 26 25 24 46 73

Gran: CD 40, 45, 50 i 55 48 27 25 14 43 63

Extragran: CD 60, 65, 70, 75, 80 i 85 14 25 20 6 34 49

Total 655 34,5 m2/ha 350 m3/ha ~65 47 ~100 35 181

El percentatge d’AB a extraure fa referència al total de cada grup abans d’intervenció. Els valors a extraure per grups de grandària d’AB i VAE són orientatius. Cal calcular el percentatge a extraure de cada grup comparant les dades reals del rodal en el moment d’intervenció amb els valors de referència.

Descripció tècnica de les actuacions

Tallada de selecció - Es realitza sobre bosquets orientativament de 600-900 m2, màxim 1.000 m2, distribuïts sobre el terreny, quan la massa arriba als 47 m2/ha, cada 15-20 anys, amb una AB extreta màxima del 35%. La mida dels bosquets ha de ser l’adequada per a la promoció de nou regenerat d’avet, i no ha d’afavorir altres espècies més de llum si es vol mantenir la dominància de l’avet. - En una mateixa intervenció es fan tractaments de millora sobre els grups d’arbres petit i mitjà per regular-ne la competència, i tallades de regeneració sobre el grup gran i extragran (tallades arreu en un o dos temps), les quals creen obertures per a la instal·lació i promoció de nou regenerat. Sempre es mantindrà un criteri de selecció positiva estricta de l’arbrat durant el marcatge de la intervenció, i es deixaran els peus més vitals de cada grup, sempre buscant la distribució de referència per grups. A més, alguns arbres de grans dimensions es poden mantenir a torn físic, però no seran tinguts en compte en els càlculs d’existències i pes de tallada. - Opcionalment es poden realitzar podes a 50-100 peus/ha en una o dues intervencions, fins a 6 m, i sempre que el seu diàmetre no superi els 30 cm.


16

Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa02

Qualitat d’estació alta. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Diàmetre màxim de 50 cm. Tallades de selecció cada 12-15 anys, amb obertures de fins a 1.000 m2. Estructura en procés de capitalització, amb més presència dels grups de grandària petit i mitjà (CD <40). L’àrea basal extreta màxima és del 35%.

MODELAa02


En condicions adequades, s’aconsegueixen fins a 120 m3/ha de fusta per rotació (uns 10 m3/ha·any), de la qual gran part pot ser destinada a fusta de qualitat de dimensions mitjanes. Aquest model afavoreix una estructura diversificada amb arbres vigorosos de tots els diàmetres i dimensions, amb una coberta contínua però amb alguns claps oberts, que aporta diversitat estructural a petita escala.



N (peus/ha)

AB (%)

VAE (%)

Fcc (%)

AB’ (m2/ha)

Fcc’ (%)

AB (%)

VAE (m3/ha)

Petit: CD 10, 20 i 25 492 31 50 44

16 19

Mitjà: CD 25, 30 i 35 120 35 35 22 38 49

Gran: CD 40, 45 i 50 21 34 15 6 57 49

Total 633 26 m2/ha 225 m3/ha ~65 31 ~100 35 117



Tallada de selecció - Es realitza sobre bosquets orientativament de 600-900 m2, màxim 1.000 m2, distribuïts sobre el terreny, quan la massa arriba als 31 m2/ha, cada 12-15 anys, amb una AB extreta màxima del 35%. La mida dels bosquets ha de ser l’adequada per a la promoció de nou regenerat d’avet, i no ha d’afavorir altres espècies més de llum si es vol mantenir la dominància de l’avet. - En una mateixa intervenció es fan tractaments de millora sobre els grups d’arbres petit i mitjà per regular-ne la competència, i tallades de regeneració sobre el grup gran (tallades arreu en un o dos temps), les quals creen obertures per a la instal·lació i promoció de nou regenerat. Sempre es mantindrà un criteri de selecció positiva estricta de l’arbrat durant el marcatge de la intervenció, i es deixaran els peus més vitals de cada grup, sempre buscant la distribució de referència per grups. - Durant el marcatge i execució de la tallada es deixen peus del grup mitjà i gran sense tallar, fins a un 5%, i no es comptabilitzen per al pes de tallada. Cal avaluar la dinàmica de la massa i acompanyar-la, si s’escau, cap a la capitalització i, per tant, a la gestió mitjançant el model Aa02.


17

Qualitat d’estació alta, estructura irregularitzada per bosquets mitjans_Aa03

Qualitat d’estació alta. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Presència mínima de tres classes d’edat o estat de desenvolupament per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2). Gestió dels bosquets com a massa regularitzada amb regeneració per aclarida successiva. Diàmetre final de ~60 cm i un torn aproximat de 100-150 anys.

MODELAa03

Estructura general del rodal

- Cal que el rodal tingui prou superfície per acollir com a mínim tres bosquets (tres classes d’edat diferents) de 5.000 a 10.000 m2.

- Cada bosquet es regenerarà dins d’un període aproximat de 20 anys. Així, es crearà un mosaic de bosquets que es troben en fases de desenvolupament diferent.

- Si els bosquets que no es posen en regeneració tenen condicions diferents de les descrites al model, cal aplicar-hi aclarides mixtes que afavoreixin la classe diamètrica més vital i abundant, que haurà de ser diferent de la classe diamètrica afavorida als bosquets veïns.

Els números indiquen l’edat dels arbres de cada bosquet

Gestió a escala de bosquet

- Cada bosquet es gestiona com a massa regular, aplicant aquest model en la fase de desenvolupament corresponent. Les intervencions són suaus i freqüents, i també molt flexibles, de manera que la norma silvícola proposada es pot adaptar a les condicions del rodal a gestionar, per exemple avançant, endarrerint i ajuntant intervencions. En condicions adequades, per cada cicle de gestió complet a cada bosquet s’aconsegueixen uns 510 m3/ha de fusta de qualitat en la fase final (amb diàmetres superiors als 50 cm) i uns 350 m3/ha de fusta comercial en els tractaments intermedis (en total, uns 12 m3/ha·any).

Paràmetres silvícoles del model a aplicar a cada bosquet

H0 (m)

N (peus/ha)

Dg (cm)

AB (m2/ha)

VAE (m3/ha) Actuacions Ne

(peus/ha)

Peus de futur*

(peus/ha)

VAEe (m3/ha)

ABe (%)

10 >1.500 <10 - - Aclarida de plançoneda selectiva 600 400 - -

16,6 900 17 21 182 Aclarida selectiva 225 400 45 25

20,2 675 24 30 260 Aclarida selectiva mixta 175 400 67 25

22 500 28 31 269 Aclarida selectiva mixta 125 250 67 25


26 300 40 38 384 Aclarida selectiva 50 250 65 17


29,2 200 53 45 457 Tallades preparatòries 80 - 182 40

30 120 57 31 314 Tallades disseminatòries 72 - 188 60

30,7 48 60 14 141 Tallades finals 48 - 141 100

En negreta: parells N-AB que són la referència principal per determinar el moment d’intervenció, i ABe que determina la intensitat de l’actuació. En gris: Valors informatius teòrics, els reals poden ser molt diferents. *Peus de futur: indica la densitat de peus de futur a tenir en compte per realitzar la intervenció proposada.


18

Qualitat d’estació alta. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Presència mínima de tres classes d’edat o estat de desenvolupament per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2). Gestió dels bosquets com a massa regularitzada amb regeneració per aclarida successiva. Diàmetre final de ~60 cm i un torn aproximat de 100-150 anys.

MODELAa03


Aclarida de plançoneda selectiva (sempre que Dg <10 cm, amb diferenciació sociològica) - Se seleccionen de 400 a 600 peus/ha ben conformats i posicionats i es tallen els 1 o 2 competidors més directes (amb una alçària semblant). Els arbres seleccionats es poden marcar amb una poda baixa. Primera aclarida selectiva (sempre que AB >20 m2/ha) - És una segona intervenció de selecció i alliberament d’uns 400 peus/ha de futur, sempre sense extraure més del 25% de l’AB inicial. - Opcionalment, es poden realitzar podes als arbres seleccionats fins a uns 3 m, o fins a 6 m als 250 peus/ha més vitals i desenvolupats. - Aquesta intervenció es pot fer cap als 13 m d’H0, AB ~17 m2/ha, si no s’ha fet l’aclarida de plançoneda, deixant uns 675 peus/ha però sense extraure més del 35% de l’AB inicial. Aclarides selectives mixtes (sempre que AB ≥30 m2/ha) - Primer s’afavoreixen els 400 peus/ha seleccionats en fases anteriors i es regula la competència a la resta del rodal, extraient un 25% de l’AB inicial. - Després se seleccionen els 250 peus/ha més desenvolupats, s’elimina 1 o 2 competidors directes i es regula la competència a la resta del rodal, extraient un 25% de l’AB inicial. - Opcionalment es pot augmentar l’alçada de poda sobre els 250 peus/ha, fins als 6 m, durant la primera aclarida selectiva mixta, si no s’ha fet abans. Aclarides selectives (sempre que AB ≥35 / 38 / 40 m2/ha) - Es realitzen quan s’arriba a l’AB marcada, i alliberen progressivament els 200 peus/ha responsables de la regeneració, extraient un 20% de l’AB inicial en cada tallada. - Opcionalment es poden fer només dues aclarides selectives per portar la massa fins a una AB superior a 50 m2/ha abans d’iniciar la regeneració. Tallades de regeneració per aclarida successiva en tres fases - Fase preparatòria. Es comença quan l’AB supera els 45 m2/ha i el Dg els 50 cm, tot i que el moment d’inici és bastant flexible. En general es realitza una tallada per extraure fins al 40% de l’AB inicial, alliberant la regeneració viable existent i generant nous claps. Si la regeneració s’inicia amb una AB >50 m2/ha, hi ha problemes d’estabilitat de la massa o es considera adequat graduar l’obertura a llum per aconseguir la regeneració, es poden fer dues tallades preparatòries separades uns 5 anys, i que en conjunt rebaixin l’AB a 30 m2/ha. - Fase disseminatòria. Es comença uns 10 anys després o abans si hi ha regeneració viable abundant. En general es realitza una tallada per extraure fins al 60% de l’AB inicial, alliberant la regeneració viable i reduint la densitat allà on en falti. Si la massa té una AB >35 m2/ha o es vol graduar més l’obertura a llum, es poden fer dues tallades disseminatòries separades uns 5 anys, i que en conjunt rebaixin l’AB a 12-13 m2/ha. - Fase final. Es comença quan la regeneració es consideri aconseguida, amb més de 1.500 peus/ha de regenerat viable repartit tan homogèniament com sigui possible, idealment no més enllà de 10 anys després de la disseminatòria. En una o dues tallades s’elimina l’arbrat adult i es deixen fins a 3 peus/ha de grans dimensions sense tallar, agrupats o aïllats. L’inici de la regeneració es pot endarrerir en funció dels condicionants socials, paisatgístics o mediambientals, però cal evitar problemes d’envelliment o excessiva capitalització per poder iniciar la regeneració, i també problemes d’inestabilitat dels arbres de grans dimensions.


19

Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa04

Qualitat d’estació mitjana. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Diàmetre màxim de 65 cm. Tallades de selecció cada 15-20 anys, amb obertures de fins a 1.000 m2. Estructura capitalitzada, amb més presència del grup de grandària gran i extragran (CD >35). L’àrea basal extreta màxima és del 33%.

MODELAa04


En condicions adequades, s’aconsegueixen fins a 135 m3/ha de fusta per rotació (més de 8 m3/ha·any), de la qual gran part pot ser destinada a fusta de qualitat. Aquest model afavoreix una estructura diversificada amb arbres vigorosos de totes les dimensions però amb abundància d’arbres grans, amb una coberta contínua, que aporta diversitat estructural a petita escala.



N (peus/ha)

AB (%)

VAE (%)

Fcc (%)

AB’ (m2/ha)

Fcc’ (%)

AB (%)

VAE (m3/ha)

Petit: CD 10, 20 i 25 479 25 31 25

22 22

Mitjà: CD 25, 30 i 35 157 35 30 18 30 34

Gran: CD 40, 45, 50 i 55 52 30 28 9 35 40

Extragran: CD 60 i 65 10 10 11 2 46 38

Total 698 30 m2/ha 265 m3/ha ~60 45 ~90 32 134



Tallada de selecció - Es realitza sobre bosquets orientativament de 600-800 m2, màxim 1.000 m2, distribuïts sobre el terreny, quan la massa arriba als 45 m2/ha, cada 15-20 anys, amb una AB extreta màxima del 33%. La mida dels bosquets ha de ser l’adequada per a la promoció de nou regenerat d’avet i no ha d’afavorir altres espècies més de llum si es vol mantenir la dominància de l’avet. - En una mateixa intervenció es fan tractaments de millora sobre els grups d’arbres petit i mitjà per regular-ne la competència, i tallades de regeneració sobre el grup gran i extragran (tallades arreu en un o dos temps), les quals creen obertures per a la instal·lació i promoció de nou regenerat. Sempre es mantindrà un criteri de selecció positiva estricta de l’arbrat durant el marcatge de la intervenció, i es deixaran els peus més vitals de cada grup, sempre buscant la distribució de referència per grups. A més, alguns arbres de grans dimensions es poden mantenir a torn físic, però no seran tinguts en compte en els càlculs d’existències i pes de tallada. - Opcionalment es poden realitzar podes a 50-100 peus/ha en una o dues intervencions, fins a 6 m, i sempre que el seu diàmetre no superi els 30 cm.


20

Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa05

Qualitat d’estació mitjana. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Diàmetre màxim de 45 cm. Tallades de selecció cada 15-17 anys, amb obertures de fins a 1.000 m2. Estructura en procés de capitalització, amb més presència del grup de grandària petit i mitjà (CD <40). L’àrea basal extreta màxima és del 35%.

MODELAa05


En condicions adequades, s’aconsegueixen fins a 130 m3/ha de fusta per rotació (més de 8 m3/ha·any), de la qual gran part pot ser destinada a fusta de qualitat de dimensions mitjanes. Aquest model afavoreix una estructura diversificada amb arbres vigorosos de tots els diàmetres i dimensions, amb una coberta contínua però amb alguns claps oberts, que aporta diversitat estructural a petita escala.



N (peus/ha)

AB (%)

VAE (%)

Fcc (%)

AB’ (m2/ha)

Fcc’ (%)

AB (%)

VAE (m3/ha)

Petit: CD 10, 20 i 25 665 40 49 35

19 26

Mitjà: CD 25, 30 i 35 175 45 38 20 30 40

Gran: CD 40 i 45 28 15 13 5 56 50

Total 868 26 m2/ha 240 m3/ha ~60 41 ~90 34 116



Tallada de selecció - Es realitza sobre bosquets orientativament de 600-800 m2, màxim 1.000 m2, distribuïts sobre el terreny, quan la massa arriba als 41 m2/ha, cada 15-17 anys, amb una AB extreta màxima dels 35%. La mida dels bosquets ha de ser l’adequada per a la promoció de nou regenerat d’avet i no ha d’afavorir altres espècies més de llum si es vol mantenir la dominància de l’avet. - En una mateixa intervenció es fan tractaments de millora sobre els grups d’arbres petit i mitjà per regular-ne la competència, i tallades de regeneració sobre el grup gran (tallades arreu en un o dos temps), les quals creen obertures per a la instal·lació i promoció de nou regenerat. Sempre es mantindrà un criteri de selecció positiva estricta de l’arbrat durant el marcatge de la intervenció, i es deixaran els peus més vitals de cada grup, sempre buscant la distribució de referència per grups. - Durant el marcatge i execució de la tallada es deixen peus del grup mitjà i gran sense tallar, fins a un 5%, i no es comptabilitzen per al pes de tallada. Cal avaluar la dinàmica de la massa i acompanyar-la, si s’escau, cap a la capitalització i, per tant, a la gestió mitjançant el model Aa04.


21

Qualitat d’estació mitjana, estructura irregularitzada per bosquets mitjans_Aa06

Qualitat d’estació mitjana. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Presència mínima de tres classes d’edat o estat de desenvolupament per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2). Gestió dels bosquets com a massa regularitzada amb regeneració per aclarida successiva. Diàmetre final de ~50 cm i un torn aproximat de 100-150 anys.

MODELAa06

Estructura general del rodal

- Cal que el rodal tingui prou superfície per acollir com a mínim tres bosquets (tres classes d’edat diferents) de 5.000 a 10.000 m2.

- Cada bosquet es regenerarà dins d’un període aproximat de 20 anys. Així, es crearà un mosaic de bosquets que es troben en fases de desenvolupament diferent.

- Si els bosquets que no es posen en regeneració tenen condicions diferents de les descrites al model, cal aplicar-hi aclarides mixtes que afavoreixin la classe diamètrica més vital i abundant, que haurà de ser diferent de la classe diamètrica afavorida als bosquets veïns.

Els números indiquen l’edat dels arbres de cada bosquet

Gestió a escala de bosquet

- Cada bosquet es gestiona com a massa regular, aplicant aquest model en la fase de desenvolupament corresponent. Les intervencions són suaus i freqüents, i també molt flexibles, de manera que la norma silvícola proposada es pot adaptar a les condicions del rodal a gestionar, per exemple avançant, endarrerint i ajuntant intervencions. En condicions adequades, per cada cicle de gestió complet a cada bosquet s’aconsegueixen uns 455 m3/ha de fusta de qualitat en la fase final (amb diàmetres superiors als 45 cm) i uns 250 m3/ha de fusta comercial en els tractaments intermedis (en total, uns 8 m3/ha·any).

Paràmetres silvícoles del model a aplicar a cada bosquet

H0 (m)

N (peus/ha)

Dg (cm)

AB (m2/ha)

VAE (m3/ha) Actuacions Ne

(peus/ha)

Peus de futur*

(peus/ha)

VAEe (m3/ha)

ABe (%)

6,3 >1.500 <10 - - Aclarida de plançoneda selectiva 600 400 - -





21 300 38 35 355 Aclarida selectiva opcional 50 250 60 17

22,8 250 45 40 407 Tallades preparatòries 100 - 162 40

23,5 150 48 27 276 Tallades disseminatòries 90 - 165 60

24,3 60 52 13 129 Tallades finals 60 - 129 100

En negreta: parells N-AB que són la referència principal per determinar el moment d’intervenció, i ABe que determina la intensitat de l’actuació. En gris: Valors informatius teòrics, els reals poden ser molt diferents. *Peus de futur: indica la densitat de peus de futur a tenir en compte per realitzar la intervenció proposada.


22

Qualitat d’estació mitjana. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Presència mínima de tres classes d’edat o estat de desenvolupament per bosquets mitjans (de 5.000 a 10.000 m2). Gestió dels bosquets com a massa regularitzada amb regeneració per aclarida successiva. Diàmetre final de ~50 cm i un torn aproximat de 100-150 anys.

MODELAa06


Aclarida de plançoneda selectiva (sempre que Dg <10 cm, amb diferenciació sociològica) - Se seleccionen de 400 a 600 peus/ha ben conformats i posicionats i es tallen els 1 o 2 competidors més directes (amb una alçària semblant). Els arbres seleccionats es poden marcar amb una poda baixa. Primera aclarida selectiva (sempre que AB ≥18 m2/ha) - És una segona intervenció de selecció i alliberament d’uns 400 peus/ha de futur, sempre sense extraure més del 25% de l’AB inicial. - Opcionalment, es poden realitzar podes als arbres seleccionats fins a uns 3 m. - Aquesta intervenció es pot fer cap als 9,5 m d’H0, AB ~16 m2/ha, si no s’ha fet l’aclarida de plançoneda, deixant uns 675 peus/ha però sense extraure més del 35% de l’AB inicial. Aclarides selectives mixtes (sempre que AB ≥28 / >30 m2/ha) - Primer s’afavoreixen els 400 peus/ha seleccionats en fases anteriors i es regula la competència a la resta del rodal, extraient un 25% de l’AB inicial. - Després se seleccionen els 250 peus/ha més desenvolupats, s’elimina 1 o 2 competidors directes i es regula la competència a la resta del rodal, extraient un 25% de l’AB inicial. - Opcionalment es pot augmentar l’alçada de poda als 250 peus/ha més vitals i desenvolupats, fins als 6 m, durant la primera aclarida selectiva mixta. Aclarides selectives (sempre que AB ≥33 / 35 m2/ha) - Es realitzen quan s’arriba a l’AB marcada, i alliberen progressivament els 250 peus/ha responsables de la regeneració, extraient fins a un 20% de l’AB inicial en cada tallada. - Opcionalment la reducció de densitat d’aquesta fase es pot fer amb una sola intervenció sempre que no es talli més del 25% de l’AB inicial. En tot cas, si només es realitza una aclarida, la regeneració s’iniciarà amb més densitat i AB de la marcada al model. Tallades de regeneració per aclarida successiva en tres fases - Fase preparatòria. Es comença quan l’AB supera els 40 m2/ha i el Dg els 45 cm, tot i que el moment d’inici és bastant flexible. En general es realitza una tallada per extraure fins al 40% de l’AB inicial, alliberant la regeneració viable existent i generant nous claps. Si la regeneració s’inicia amb una AB >45 m2/ha, hi ha problemes d’estabilitat de la massa o es considera adequat graduar l’obertura a llum per aconseguir la regeneració, es poden fer dues tallades preparatòries separades uns 5 anys, i que en conjunt rebaixin l’AB a 26 m2/ha. - Fase disseminatòria. Es comença uns 10 anys després o abans si hi ha regeneració viable abundant. En general es realitza una tallada per extraure fins al 60% de l’AB inicial, alliberant la regeneració viable i reduint la densitat allà on en falti. Si la massa té una AB >30 m2/ha o es vol graduar més l’obertura a llum, es poden fer dues tallades disseminatòries separades uns 5 anys, i que en conjunt rebaixin l’AB a 10-11 m2/ha. - Fase final. Es comença quan la regeneració es consideri aconseguida, amb més de 1.500 peus/ha de regenerat viable repartit tan homogèniament com sigui possible, idealment no més enllà de 10 anys després de la disseminatòria. En una o dues tallades s’elimina l’arbrat adult i es deixen fins a 3 peus/ha de grans dimensions sense tallar, agrupats o aïllats. L’inici de la regeneració es pot endarrerir en funció dels condicionants socials, paisatgístics o mediambientals, però cal evitar problemes d’envelliment o excessiva capitalització per poder iniciar la regeneració, i també problemes d’inestabilitat dels arbres de grans dimensions.


23

Qualitat d’estació baixa, estructura irregularitzada per bosquets petits_Aa07

Qualitat d’estació baixa. Producció de fusta Estructura irregularitzada. Diàmetre màxim de 50 cm. Tallades de selecció cada 20-25 anys, amb obertures de fins a 1.000 m2. Estructura equilibrada entre grups de grandària. L’àrea basal extreta màxima és del 33%.

MODELAa07


En condicions adequades, s’aconsegueixen fins a 90 m3/ha de fusta per rotació (menys de 5 m3/ha·any), de la qual gran part pot ser destinada a fusta de qualitat de dimensions mitjanes. Aquest model afavoreix una estructura diversificada amb arbres vigorosos de tots els diàmetres i dimensions en una estació de qualitat baixa, amb una coberta contínua però amb alguns claps oberts, que aporta diversitat estructural a petita escala.



N (peus/ha)

AB (%)

VAE (%)

Fcc (%)

AB’ (m2/ha)

Fcc’ (%)

AB (%)

VAE (m3/ha)

Petit: CD 10, 20 i 25 575 33 41 31

20 19

Mitjà: CD 25, 30 i 35 134 33 28 15 37 31

Gran: CD 40, 45 i 50 58 33 31 10 39 39

Total 767 27 m2/ha 190 m3/ha ~60 40 ~80 33 89



Tallada de selecció - Es realitza sobre bosquets orientativament de 500-700 m2, màxim 1.000 m2, distribuïts sobre el terreny, quan la massa arriba als 40 m2/ha, cada 20-25 anys, amb una AB extreta màxima del 33%. La mida dels bosquets ha de ser l’adequada per a la promoció de nou regenerat d’avet i no ha d’afavorir altres espècies més de llum si es vol mantenir la dominància de l’avet. - En una mateixa intervenció es fan tractaments de millora sobre els grups d’arbres petit i mitjà per regular-ne la competència, i tallades de regeneració sobre el grup gran (tallades arreu en un o dos temps), les quals creen obertures per a la instal·lació i promoció de nou regenerat. Sempre es mantindrà un criteri de selecció positiva estricta de l’arbrat durant el marcatge de la intervenció, i es deixaran els peus més vitals de cada grup, sempre buscant la distribució de referència per grups. A més, alguns arbres de grans dimensions es poden mantenir a torn físic, però no seran tinguts en compte en els càlculs d’existències i pes de tallada. - Opcionalment es poden realitzar podes a 50-100 peus/ha en una o dues intervencions, fins a 6 m, i sempre que el seu diàmetre no superi els 30 cm.

MODELS DE GESTIÓ PER A LES MASSES MIXTES D’AVET

25

3. MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES MIXTES En aquest capítol es presenten models de gestió i recomanacions silvícoles per a les diferents formacions mixtes dominades per l’avet més freqüents a Catalunya, diferenciades al volum de Tipologies Forestals Arbrades.3

Aquests models es fonamenten en el temperament de les espècies i les possibles dinàmiques de cadascuna de les diferents formacions mixtes. Els models proposats tenen en compte les potencialitats i les peculiaritats (requeriments i dinamismes) d’aquestes masses mixtes. D’altra banda, i en el context de canvi global en què ens trobem immersos, les masses mixtes representen una gran oportunitat en termes d’adaptació, fet que s’ha integrat en les propostes de gestió.

La gestió de les masses mixtes es basa en els models o recomanacions de gestió per a les masses pures (model de referència). La informació més important que cal extreure del model de massa pura quan s’aplica a la gestió d’una massa mixta és:

o L’àrea basal de tota la massa (i l’H0 de l’espècie dominant en cas d’estructura irregular per bosquets mitjans, dintre d’aquests), que marca el moment d’intervenció. Les intervencions es realitzaran quan la massa mixta s’aproximi als valors indicats en el model de referència, i s’avaluarà l’AB de totes les espècies (i l’H0 de l’espècie dominant, en bosquets mitjans).

o El pes del tractament en AB. El pes ha de considerar totes les espècies de la massa, encara que la proporció de cadascuna dins del col·lectiu d’arbres a tallar serà diferent segons l’objectiu.

o El tipus d’intervenció, encara que pot ser modificat en funció de les condicions de la massa i dels objectius. També és possible gestionar per separat les espècies de la massa mixta en funció de les condicions del rodal i de l’objectiu de gestió.

La informació quantitativa del model de referència pel que fa a densitats, volums o diàmetres, ja de per si orientativa, cal referir-la únicament a la proporció d’avet dins la massa mixta. Considerats en conjunt, seran molt variables en funció de l’altra espècie de la massa mixta. Per exemple, una intervenció en un bosc mixt d’avet i faig que extregui molts peus de petit diàmetre del faig significarà l’extracció d’un nombre de peus superior i un volum inferior a l’indicat en el model de referència.

3.1. MENÚ DE MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES MIXTES El models de gestió per a les masses mixtes es basen en un model de gestió de masses pures (anomenat model de referència), al qual s’afegeixen les adaptacions necessàries en funció de l’opció de gestió triada (mantenir o variar la proporció d’espècies a la massa mixta). En general, la mida dels bosquets (obertures) és l’eina

3 Piqué, M.; Vericat, P.; Cervera, T.; Baiges, T.; Farriol, R. 2014. Tipologies forestals arbrades. Sèrie: Orientacions de gestió forestal sostenible per a Catalunya (ORGEST). Centre de la Propietat Forestal. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya, Barcelona. 346 p.


26

principal per dirigir les dinàmiques d’interacció entre espècies, juntament amb la selecció d’una espècie en concret per concentrar les tallades.

Els passos per escollir el model de gestió per a masses mixtes són els següents:

Identificar la Tipologia Forestal Arbrada a què pertany el rodal a gestionar (formació mixta i qualitat d’estació de les espècies dominants). També és interessant identificar la gestió i l’evolució passada, i especialment l’origen de la massa mixta, que aportarà informació sobre els possibles processos dinàmics actius o el caràcter estable de la formació mixta (amb vista a decidir l’opció de gestió).

Decidir l’opció de gestió pel que fa a la composició específica. Les opcions de gestió que es contemplen als models són els següents:

Mantenir la massa mixta inicial. Com a mínim, s’han de mantenir els percentatges sobre l’AB que determinen que és una massa mixta dominada per avet. L’avet ha de tenir entre el 50 i el 80% de l’AB, mentre que l’altra espècie principal ha de tenir entre el 20 i el 50% de l’AB.

Avançar en la dominància de l’avet, i que fins i tot arribi a formar una massa pura (AB d’avet >80% del total).

Augmentar la proporció de l’altra/es espècie/s principal/s, i que fins i tot arribin a ser l’espècie/s dominant/s, cas en què l’avet perdria la dominància de la massa (AB d’avet <50% del total).

Avançar cap a una massa mixta amb l’espècie/s acompanyant/s, s’avançaria cap a una massa on l’espècie acompanyant inicial augmenta la seva proporció fins a superar el 20% de l’AB, mentre que l’avet i l’altra/es espècie/s principal/s disminueixen en conjunt la seva presència fins a situar-se en el rang de 50-80% de l’AB total de la massa.

Pel que fa a l’opció de gestió, és recomanable prioritzar opcions paral·leles a les dinàmiques naturals per aconseguir una màxima eficiència econòmica. En aquest sentit, per a cada formació mixta es recomanen o es desaconsellen determinades opcions de gestió en funció de les característiques ecològiques i de la dinàmica natural. Tanmateix, és possible que alguna opció no disposi de model per a determinades formacions mixtes, tot i ser tècnicament factible, quan no és ecològicament ni econòmicament favorable.

Finalment, es decidirà la silvicultura que cal aplicar, el model de referència que s’ha de seguir i les adaptacions als models que es proposen per a cada opció. Aquestes adaptacions fan referència als tipus d’intervenció i criteris de marcatge segons tractament.


27

Menú de MODELS de gestió per a les masses mixtes d’avet

Formació Opció de gestió Model

Avet i pi negre (Aa_Pu)

Manteniment de la massa mixta Avançar en la dominància d’avet Augmentar la proporció de pi negre

AaPu1 AaPu2 AaPu3

Avet i pi roig (Aa_Ps)

Manteniment de la massa mixta Avançar en la dominància d’avet Augmentar la proporció de pi roig

AaPs1 AaPs2 AaPs3

Avet i faig (Aa_Fs)

Manteniment la massa mixta Avançar en la dominància d’avet Augmentar la proporció de faig

AaFs1 AaFs2 AaFs3

Avet i altres caducifolis de muntanya (Aa_Cm)

Manteniment la massa mixta Augmentar la proporció de caducifolis de muntanya

AaCm1 AaCm2


28

3.2. FITXES DELS MODELS DE GESTIÓ PER A MASSES MIXTES Boscos mixtos d’avet i pi negre

Boscos mixtos d’avet i pi negre (Aa_Pu)Característiques Es localitzen preferentment en orientacions d’obaga, sobre diversos substrats però amb elevada capacitat de retenció. Es tracta d’una barreja peu a peu o per claps, amb una presència notable de pi roig però sempre en proporció menor que el pi negre. L’estació sol presentar alguna dificultat per al desenvolupament d’una avetosa pura, com ara una escassa profunditat de sòl, posició de carena i part alta de vessant, orientacions est o oest o altituds superiors a l’òptim de l’avet. Quan les dificultats de l’estació són poc marcades per a l’avet, la formació mixta pot representar una etapa avançada en la dinàmica de recolonització d’antigues pastures, que portarà al desenvolupament d’una avetosa pura relegant al pi negre a microlocalitzacions més exposades i limitants. D’altra banda, la formació pot tenir l’origen en accions de gestió amb obertures de llum intenses que hagin afavorit el desenvolupament del pi negre. La productivitat és més alta com més proporció d’avet hi ha a la massa, encara que, per mantenir la massa mixta, el pi negre ha de representar com a mínim el 20% de l’AB global. Opcions de gestió

A. Opció de mantenir la massa mixta Recomanada quan l’estació no és clarament favorable a l’avet

Model AaPu1 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa03 Aa04 Aa05 Aa06 Aa07

Cal reduir la densitat proposada als models fins a un 20% i, si és possible, assegurar la barreja d’espècies per bosquets, juntament amb la barreja de classes de grandària. Cal evitar la conformació de la massa en dos estrats, tant de pi negre sobre avet com a l’inrevés, ja que la regeneració de pi negre es veurà dificultada. A cada intervenció cal regular la proporció d’ambdues espècies per mantenir-la en els valors objectiu. Es recomana mantenir una proporció de pi negre un 20% superior a la proporció total d’aquesta espècie en el global de la massa com a peus del grup petit (si són bosquets petits) o com a peus de regenerat (si són bosquets mitjans en regeneració). Les tallades als bosquets de regeneració, tant petits com mitjans, han de ser intenses i assegurar l’obertura a llum necessària per assegurar primer la regeneració de la coberta de pi negre.

B. Opció d’avançar en la dominància de l’avet Recomanada en estacions favorables a l’avet i on el pi negre es troba en un estrat de servei sense capacitat

d’arribar a l’estrat dominant

Model AaPu2 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa04 Aa05 Aa07

En general, cal gestionar la massa amb estructura irregular per bosquets petits, mantenint condicions d’ombra. Els individus joves i vigorosos d’avet s’alliberen progressivament mentre es penalitza el pi negre en cada tallada de selecció. Es pretén reduir la proporció del pi negre a menys del 20% de l’AB global. En tot cas, és recomanable mantenir una certa quantitat de pi negre, no superior al 20% de l’AB global, especialment per claps localitzats en microestacions més seques i exposades.

C. Opció d’augmentar la proporció de pi negre Recomanada en estacions clarament desfavorables a l’avet i de qualitat alta per al pi negre

Model AaPu3 Models de referència:Aa03 Aa06 Aa07

En general, cal gestionar la massa amb estructura irregular per bosquets mitjans, amb una progressió cap a la regularització o expansió dels bosquets mitjans per aconseguir rodals regulars. Se segueixen els règims d’aclarides marcats als models i es penalitza l’avet en les aclarides i en la regeneració. L’avet ha de passar a formar claps al subvol o individus aïllats a l’estrat dominant. No obstant això, en una primera fase es pretén reduir la proporció d’avet a menys del 50%; quan l’avet perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per pi negre.


29

Boscos mixtos d’avet i pi roig Boscos mixtos d’avet i pi roig (Aa_Ps) Característiques Es localitzen preferentment en orientacions d’obaga, sobre diversos substrats però amb elevada capacitat de retenció. Es tracta d’una barreja peu a peu o per claps, amb una presència notable de pi negre però sempre en proporció menor que el pi roig. L’estació sol presentar alguna dificultat per al desenvolupament d’una avetosa pura, com ara una escassa profunditat de sòl, posició de carena i part alta de vessant o orientacions de mitja obaga. Quan les dificultats de l’estació són poc marcades per a l’avet, la formació mixta pot representar una etapa avançada en la dinàmica de recolonització d’antigues pastures o feixes de conreu, que portarà al desenvolupament d’una avetosa pura relegant al pi roig a microlocalitzacions més exposades i limitants. D’altra banda, la formació pot tenir l’origen en accions de gestió amb obertures de llum intenses que hagin afavorit el desenvolupament del pi roig. La productivitat és més alta com més proporció d’avet hi ha a la massa, encara que, per mantenir la massa mixta, el pi roig ha de representar com a mínim el 20% de l’AB global. Opcions de gestió

A. Opció de mantenir la massa mixta Recomanada quan les condicions ecològiques no són del tot favorables a l’avet

Model AaPs1 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa03 Aa04 Aa05 Aa06 Aa07

Cal reduir la densitat proposada als models, de forma proporcional segons l’AB d’avet sigui major, des d’un 15% a fins a un 30%, i sempre regulant-la en cada intervenció perquè no afecti negativament el pi roig per efecte de l’ombra lateral. És recomanable dirigir la massa cap a la irregularitat per bosquets mitjans, amb grans obertures per assegurar-ne la incorporació de regenerat de pi roig. No obstant això, si les condicions ecològiques són subòptimes per a l’avet, pot ser adequat gestionar la massa com a irregular per bosquets petits, sempre que l’AB de pi roig sigui pròxim al 50% del total. Es recomana mantenir una proporció de pi roig un 20% superior a la proporció total d’aquesta espècie en el global de la massa com a peus del grup petit (si són bosquets petits) o com a peus de regenerat (si són bosquets mitjans en regeneració).

B. Opció d’avançar en la dominància de l’avet Recomanada en estacions amb condicions ecològiques

òptimes per l’avet i amb el pi roig com a estrat de servei sense capacitat d’arribar a l’estrat dominant

Model AaPs2 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa04 Aa05 Aa07

Cal mantenir condicions d’ombra mitjançant una estructura irregular per bosquets petits. El regenerat d’avet s’ha d’alliberar progressivament mentre es penalitza el pi roig en cada tallada de selecció. Es pretén reduir la proporció del pi roig a menys del 20% de l’AB global. En tot cas, és recomanable mantenir una certa quantitat de pi roig, no superior al 20% de l’AB global, especialment per claps localitzats en microestacions més seques i exposades.

C. Opció d’augmentar la proporció de pi roig Recomanada en bones estacions per al pi roig i clarament desfavorables per a l’avet

Model AaPs3 Models de referència:Aa03 Aa06 Aa07

En general, cal gestionar la massa amb estructura irregular per bosquets mitjans, amb una progressió cap a la regularització o expansió dels bosquets mitjans per aconseguir rodals regulars. Se segueixen els règims d’aclarides marcats als models i es penalitza l’avet en les aclarides i en la regeneració. L’avet ha de passar a formar claps al subvol o individus aïllats a l’estrat dominant. No obstant això, en una primera fase es pretén reduir la proporció d’avet a menys del 50%; quan l’avet perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per pi roig.


30

Boscos mixtos d’avet i faig (Aa_Fs) Característiques Es localitzen preferentment en orientacions d’obaga, en parts altes i plujoses, sobre diversos substrats. Petites diferències en les condicions ecològiques poden afavorir la dominància d’una espècie o altra. En general, l’avet tendeix a ser dominant en altituds elevades i fredes, on la humitat ambiental és menor que a les zones on domina el faig. No obstant això, es poden donar cicles d’alternança en la dominància de la massa. On l’avet és dominant, el faig sol actuar com a estrat de servei tot i que puntualment o a claps pot arribar a l’estrat dominant, normalment seguint obertures a llum lligades al règim de les condicions d’alta muntanya. L’avet pot competir amb la seva ombra lateral per recuperar el dosser. En zones de menor altitud el faig té una elevada capacitat per competir per la llum, els nutrients i l’aigua, de manera que l’avet té limitades les capacitats per crear i mantenir un dosser dominant, excepte en les microlocalitzacions més obagues i fredes. La productivitat no sembla variar significativament amb la variació de proporcions d’espècies dins de la massa mixta d’avet i faig. Opcions de gestió

A. Opció de mantenir la massa mixta Recomanada quan l’estació no afavoreixi clarament a cap

espècie i la gestió passada no ha condicionat la composició actual

Model AaFs1 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa03 Aa04 Aa05 Aa06 Aa07

Cal adaptar la mida dels bosquets a la barreja d’espècies que presenti la massa tot assegurant la presència de diversos bosquets de cada espècie i no tant de les dues espècies en el mateix bosquet. La gestió segueix els models de referència, i es regula la proporció d’espècies en cada intervenció. Cal regular les tallades de regeneració dels bosquets mitjans, i també les obertures dels bosquets petits, de manera que seran més suaus si s’observa regenerat a l’espera viable de les dues espècies per evitar una obertura forta que pugui afavorir més el faig en un primer moment. S’ha de tenir present que la dinàmica d’aquesta massa mixta és molt complexa i que la proporció de les espècies pot variar de manera diferent de l’objectiu marcat. Si l’avet té problemes de regeneració o de resposta a les actuacions silvícoles i el faig domina ràpidament, cal plantejar-se continuar la dinàmica d’augment de proporció del faig. O bé si el faig té problemes de resposta a les actuacions davant de l’augment de presència de l’avet, cal plantejar-se continuar la dinàmica d’avançar en la dominància de l’avet.

B. Opció d’avançar en la dominància de l’avet Recomanada en estacions clarament favorables a l’avet i limitants al faig, on la gestió passada ha promocionat el

faig


En general cal aplicar una gestió dirigida a l’avet, penalitzant el faig en cada tallada i alliberant els peus joves i vigorosos d’avet, amb intervencions suaus i freqüents d’obertures petites. Si l’estructura inicial de la massa és pròxima a la regularitat o per bosquets mitjans de gran mida, cal realitzar diverses tallades freqüents i suaus per obrir forats al dosser dominant sobre claps de regenerat a l’espera d’avet. Amb aquestes tallades es dirigeix la massa cap a la irregularitat per claps petits, ja que les obertures no han de ser superiors a 1.000 m2. Es pretén reduir la proporció del faig a menys del 20% de l’AB global. En tot cas, s’ha de tenir present que la dinàmica d’aquesta massa mixta és molt complexa i que la proporció d’espècies pot variar de manera diferent de l’objectiu marcat.

C. Opció d’augmentar la proporció de faig Recomanada en estacions clarament favorables al faig i limitants a l’avet, on la gestió passada ha promocionat

l’avet


En general es gestiona la massa amb els models de referència, es penalitza l’avet en cada intervenció i les obertures de regeneració es realitzen prioritàriament sobre regenerat a l’espera viable de faig. En el cas dels bosquets mitjans, la tallada equivalent a la preparatòria se centra en l’extracció de peus d’avet. L’avet ha de passar a formar claps al subvol o individus aïllats a l’estrat dominant en microlocalitzacions més favorables a l’espècie. No obstant això, en una primera fase es pretén reduir la proporció d’avet a menys del 50%; quan l’avet perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades per pi roig.


31

Boscos mixtos d’avet i altres caducifolis de muntanya 1. Boscos mixtos d’avet i altres caducifolis de muntanya (Aa_Cm)Característiques A la massa mixta hi ha entre un 20% i un 50% de l’AB global que correspon conjuntament a una barreja d’espècies formada per bedoll, trèmol, freixe de fulla gran, fals plàtan i erable, tell, gatsaule, moixeres, roures, avellaner o faig. Es localitzen en orientacions preferentment d’obaga en zones de disponibilitat hídrica elevada, sobre substrats diversos. Aquesta formació sol aparèixer en avetoses amb abundància de clarianes naturals (per variabilitat de la profunditat del sòl a petita escala, estacions de microtopografia rugosa, abundants afloraments de roca) i, també, en localitzacions d’elevada disponibilitat hídrica (proximitat a cursos d’aigua) en avetoses que van ser aclarides en el passat (per aprofitament o per obertures de pastures en zones planeres). En masses amb clarianes naturals, la formació tendeix a mantenir-se, mentre que l’avet tendeix a augmentar la dominància quan les altres espècies són abundants per efecte de la gestió. La productivitat de la massa és variable segons la proporció de cada espècie, tot i que en general és més elevada com més presència d’avet hi ha, tenint en compte que l’AB d’avet no pot superar el 80% de l’AB global. Opcions de gestió

A. Opció de mantenir la massa mixta Recomanada en general si l’estació és adequada a totes les espècies.

Model AaCm1 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa03 Aa04 Aa05 Aa06 Aa07

Per al manteniment de la massa mixta caldrà aplicar el model de referència per a la massa en conjunt, tot i que les intervencions han de tenir un caràcter més selectiu. Les actuacions seran més aviat de silvicultura d’arbre perquè totes les espècies presents es desenvolupin en la proporció desitjada. Per tant, cal centrar-se a afavorir a microescala l’espècie més adequada a les petites variacions de l’estació i gestionar les disponibilitats de llum, i no tant en la definició concreta dels bosquets per a l’estructura irregular. Un cas concret d’aquesta situació seria una massa mixta on els caducifolis de muntanya són un estrat de servei de l’avet, ja que la seva localització i gestió s’adaptarien a aquesta funció. En tot cas, en cada intervenció se seleccionen i reserven els exemplars d’altres planifolis de bona conformació i es promocionen d’acord amb el seu temperament, i es regula la proporció desitjada de les espècies presents, tenint en compte que l’AB dels caducifolis de muntanya s’ha de mantenir entre un 20 i un 50% de l’AB global. Sempre cal vigilar la proporció de faig i penalitzar-lo a les intervencions si es considera necessari per mantenir la proporció d’espècies, ja que en determinades situacions (les millors estacions) el faig pot tenir un temperament més agressiu en l’ocupació de l’espai de creixement en detriment dels altres caducifolis. Tanmateix, en funció de l’evolució de la proporció d’espècies amb l’aplicació dels tractaments, cal avaluar l’oportunitat d’afavorir unes espècies sobre unes altres i fins i tot realitzar un canvi de dominància.

C. Opció d’augmentar la proporció de caducifolis de muntanya

Recomanada en estacions de bona qualitat per a algun dels caducifolis de muntanya sempre que no sigui especialment

favorable a l’avet

Model AaCm2 Models de referència:Aa01 Aa02 Aa03 Aa04 Aa05 Aa06 Aa07

Per augmentar la proporció dels caducifolis de muntanya cal seguir en un primer moment el model de referència per a la massa en conjunt, tot i que les intervencions han de tenir un caràcter més selectiu. Les actuacions seran més aviat de silvicultura d’arbre per promocionar les espècies presents segons l’objectiu de gestió. En tot cas cal aplicar una gestió dirigida als caducifolis de muntanya, penalitzant l’avet en cada intervenció per alliberar i promocionar els millors peus de caducifolis sempre que es localitzin en microestacions favorables. La definició dels bosquets per a l’estructura irregular no és prioritària. Les espècies que centraran la gestió seran aquelles amb més aptitud productiva i més adequades a l’estació, sempre que el seu temperament les permeti esdevenir dominants a la massa. Es pretén reduir la proporció d’avet a menys del 50%; quan l’avet perdi la dominància, la gestió es basarà en models de gestió per a les masses dominades pels caducifolis de muntanya.


32

4. CONDICIONS TÈCNIQUES EN L’APLICACIÓ DELS MODELS Una correcta gestió forestal ha de considerar un conjunt de bones pràctiques a diferents nivells: compliment de la legislació, prevenció i reducció de danys a les infraestructures viàries i al sòl, millora de les actuacions de reforestació, prevenció d’incendis, tractament de substàncies químiques i perilloses, gestió de residus no forestals, prevenció en matèria de seguretat i salut laboral, conservació de zones ripícoles, etc.

En aquest capítol es presenten un seguit de mesures i condicions tècniques que complementen els models i detallen alguns aspectes d’execució de les actuacions de gestió forestal. Totes les condicions representen preceptes de correcta execució silvícola i, per tant, el seu seguiment és important per a una gestió d’acord a les Bones Pràctiques Silvícoles.

4.1. TRACTAMENTS SILVÍCOLES

Planificació prèvia del tractament

o Preveure i, si s’escau, marcar prèviament els itineraris de desembosc i localitzar els punts d’aplec de la fusta correctament per reduir al màxim les distàncies de desembosc i el trànsit per l’interior del rodal on s’actua.

o Realitzar un marcatge i una execució curosa de totes les intervencions. Durant les tallades, s’ha de mantenir estrictament el criteri de deixar els arbres de més vitalitat i estabilitat individual.

Època de realització dels treballs

o Les intervencions es realitzaran preferentment durant l’època en la qual no es pertorbin els períodes de reproducció de les principals espècies de fauna presents.

o En el cas de realitzar tallades de regeneració en bosquets mitjans o obertures per bosquets petits per incorporar nou regenerat, la tallada ha de coincidir, si és possible, amb l’època de disseminació de les llavors, l’inici de la tardor.

Tallades de selecció en massa irregular per bosquets petits

o En aquestes tallades, són molt importants els criteris de selecció positiva dels peus que s’han de reservar. Cal que tinguin una bona conformació de canó, estabilitat física, alta capacitat de reacció a l’alliberament (peus no dominats) i una capçada equilibrada.

o Quan es realitzin tallades dirigides a crear obertures per a la instal·lació de nou regenerat, pot realitzar-se una suau remoció del terra amb el desembosc, per afavorir el contacte de les llavors amb el sòl mineral.


33

Aclarides en masses regulars dins dels bosquets mitjans

o El moment de realització de l’aclarida de plançoneda és determinant per afavorir el correcte desenvolupament posterior de la massa. És important no endarrerir-la fins que sigui rendible ni realitzar-la gaire aviat, quan no s’ha iniciat la diferenciació sociològica.

o A l’hora de planificar, marcar i executar l’aclarida de plançoneda cal fixar-se en el conjunt dels arbres que destaquen de la resta pel que fa al desenvolupament en alçada i diàmetre.

o En les aclarides cal deixar preferentment els peus de major vitalitat, diàmetre, alçada, capçada equilibrada, estabilitat física, conformació més vertical i alta capacitat de reacció a l’alliberament.

o Sempre s’ha d’evitar l’aplicació d’un gran pes de tallada per evitar obertures massa grans que comprometin l’estabilitat individual i afavoreixin el creixement d’altres espècies arbòries quan no és l’objectiu, així com un increment de la cobertura i altura del matollar.

Tallades de regeneració en masses regulars dins dels bosquets mitjans

o És recomanable no fer coincidir la tallada final amb l’aclarida de plançoneda, perquè així s’observaran bé els arbres joves danyats durant l’abatiment dels grans, que seran extrets a l’aclarida de plançoneda.

o Cal seleccionar els millors exemplars com a arbres mare, els quals s’han de repartir de manera homogènia pel rodal i extreure’s a la tallada final.

o Es mantindrà una coberta suficient de vegetació i d’arbrat adult en tàlvegs, vores de torrents, zones pedregoses amb pendent i altres zones amb baixa estabilitat del sòl sense presència d’arbrat. En aquestes zones es pot mantenir una proporció més elevada d’altres espècies arbòries.

o Durant les tallades de regeneració pot realitzar-se una suau remoció del terra mitjançant les operacions de desembosc per afavorir el contacte de les llavors amb el sòl mineral. En tot cas, la superfície total amb alteració de la capa orgànica ha de localitzar-se només al bosquet en regeneració i no ser significativa dins del rodal.

Execució de les tallades i desembosc

o Executar l’abatiment evitant la caiguda d’arbres sobre altres que han de quedar en peu.

o Executar l’abatiment de forma que el desembosc es realitzi progressivament i amb els canons alineats. S’ha d’evitar l’efecte ventall, que pot causar danys al regenerat, matoll o altres arbres si s’arrossega un canó no alineat. A més, s’han de seguir els itineraris de desembosc prefixats.

o Cal evitar l’extracció de fusta per sobre de zones pedregoses, antics abancalaments o orles arbustives de les vores del rodal.


34

o De forma complementària a la fusta morta present al rodal, durant les tallades es deixaran unes 25-30 soques/ha tallades a una alçada de 40-60 cm des del terra. La resta de l’arbre pot ser extret o deixat a terra per generar fusta morta.

Podes i estassades opcionals

o Cal realitzar les podes només quan responen a un objectiu clarament definit, com l’augment del valor afegit del producte final.

o No s’han de podar els arbres més d’un terç de la seva alçada total.

o A les estassades cal tractar el matollar de forma selectiva. Es reserven preferentment les orles arbustives, el matollar productor de fruits i el de menor potencial de creixement en alçada que pugui funcionar com a refugi de fauna.

Acotament a pastures

o Després de les tallades de regeneració dels bosquets mitjans, la superfície tractada s’acotarà a ramats almenys els primers 5 anys. També s’evitarà la pastura dels rodals irregulars per bosquets petits quan es realitzin obertures per a la instal·lació de nou regenerat i quan es coneguin antecedents d’afectació als plançons.

4.2. TRACTAMENT DE RESTES o El tractament mínim de les restes seria una tallada de les restes de dimensions més

grans, de manera que quedin disposades al terra tan planes com es pugui.

o A més a més, les restes es poden eliminar mitjançant l’estellat a vora de camí després de realitzar una extracció amb arbre sencer, amb la possibilitat d’aprofitar-les com a biomassa.

o Si existeixen altres objectius de gestió que requereixen la reducció o eliminació de les restes, existeix la possibilitat d’apilar i cremar les restes, cosa que assegura una eliminació total del combustible mort que queda al terra.

o En tot cas i especialment quan la coberta arbustiva sigui escassa, es recomana mantenir algunes zones amb restes de tallada per afavorir el refugi de la fauna.

4.3. CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA BIODIVERSITAT

Diversitat arbòria

o A les masses pures d’avet poden aparèixer peus aïllats o petits claps d’altres espècies en determinades localitzacions. Aquestes altres espècies sovint confereixen un elevat valor natural, paisatgístic i fins i tot econòmic, que en la majora dels casos en justifica la conservació. Així, es recomana potenciar i mantenir altres espècies arbòries, fins a un 20% de l’AB de la massa, i afavorir els peus d’altres espècies perquè participin del dosser dominant.

o Durant el marcatge i l’execució de les intervencions es respectaran i afavoriran els peus d’espècies acompanyants. En les tallades cal regular la presència d’aquestes


35

espècies per afavorir les menys competitives o que puguin presentar un especial valor econòmic.

Accions específiques per a la conservació i millora de l’hàbitat

o Cal conèixer les espècies de fauna i flora presents afectades per normativa especial de protecció, de cara a preveure factors específics per a la seva conservació: època de realització d’actuacions en el cas de presència d’espècies amb períodes sensibles o requeriments específics sobre les intervencions a la massa (distàncies a nius o refugis, manteniment d’arbres morts, etc.).

o Cal respectar els arbres que presentin cavitats, plataformes de nius, quiròpters i altra fauna d’interès.

o S’ha de mantenir fusta morta al rodal, en peu amb uns 15 arbres/ha aïllats i també al terra, preferentment en forma de canons de més de 30 cm de diàmetre. Si no n’hi ha de forma natural, es pot generar durant les intervencions amb l’anellat d’arbres grans (Dn >30 cm) que estiguin protegits dels vents pels arbres del voltant i també deixant arbres a terra sense extraure. Sempre en una quantitat que no fomenti l’aparició de plagues ni dificulti els treballs dins del rodal.

Models de gestió per a les avetosescpf.gencat.cat/.../models_de_gestio_forestal/AVET/AVET.pdf ·...

Documents

Transcript of Models de gestió per a les avetosescpf.gencat.cat/.../models_de_gestio_forestal/AVET/AVET.pdf ·...