Miquel Oliva Fuertes Agrupament Escolta i Guia ITACAFO.CA. SECTOR IV

Molt més que un joc

1. A l'agrupament qualsevol cap ha de ser capaç de treballar una situació a través del joc. Explica una situació real de la teva unitat que actualment sigui conflictiva (o ho pugui arribar a ser) i que vulgueu treballar a través del joc. No es tracta que amb un joc quedi resolta la situació sinó que el joc sigui un mitjà per reconduir la situació.

Situació real: a la unitat de ràngers i noies guies es respira un ambient de desconfiança i inseguretat general. Els membres de la unitat no s’acaben d’avenir bé entre ells per una qüestió de desconeixença grupal i per certa por a “fer el ridícul” (també hi ha implícits certs rols de “güais – frikies”). Els ràngers i les noies guies necessiten alliberar-se de les seves vergonyes i preocupacions pròpies de la pre-adolescència. Si no pal·liem aquesta situació, els prejudicis i el tracte entre els integrants de la unitat pot arriar a ser incòmode, avorrit, i sec.

Així doncs, el que volem treballar a través del joc és: la cohesió de grup, l’alliberament momentani dels nois i noies que creï situacions espontànies i despreocupades de les seves pors, vergonyes i pre-concepcions de la gent, produint així oportunitats de vincles nous i enfortiment dels anteriors.

2. Una vegada analitzada la necessitat del grup cal decidir quin joc fareu, potser us l'inventeu o n'adapteu un d'existent. En qualsevol cas,cal que justifiquis l'elecció d'aquest joc, les adaptacions fetes (si n'hi ha), i facis una fitxa del joc seguint aquest model.

Tal situació podria ser treballada amb tota aquella mena de jocs que permeten això que volem treballar, entre d’ells cal destacar aquells que es caracteritzin per ser jocs molt expressius, participatius i engrescadors, és a dir, jocs en què els participants hagin de implicar-se al màxim de manera notòria respecte els seus companys (mostrant-se sense preocupacions). El joc pot ésser mogut o tranquil, i també pot ser realitzat en grup o individualment (no importa quin format es triï, l’objectiu és que els participants interactuïn entre ells sense preocupacions i/o obstacles) . Com a exemple de joc, se m’acudeix el joc anomenat: “NÀPIES I PARPELLES”.

FITXA DEL JOC

Nom: Nàpies i Parpelles. També pot anomenar-se’l com a “nassos i parpelles”, “nas amb nas i parpella amb galta”, “el joc de ajuntar els nassos i les parpelles”, “petons d’esquimal i de papallona” etc.

Miquel Oliva Fuertes Agrupament Escolta i Guia ITACAFO.CA. SECTOR IV

Es juga a: tant interior com exterior, però és necessari un espai considerable, de mitjana extensió (tampoc cal un macro espai, doncs és pot fer avorrit a molt llargues distàncies).

Hauríem de ser: mínim 6 jugadors, i no hi ha màxim nombre de jugadors.

Temps aproximat que dura el joc: 15 min. Però es poden fer reiterades partides, quelcom recomanable, doncs amb una sola partida hom es queda curt.

Ens cal: quelcom per lligar les mans (fulard o corda). Es pot acompanyar amb música, essent més divertit.

Ha sortir: de un cap antic que vaig tenir quan era llop.

Normes i objectius: el joc consisteix en que un membre anomenat “mentor” (el qual no jugarà, preferiblement que sigui un cap) es dediqui a dir a cau d’orella als participants del joc paraules (per exemple, blau, catorze, voltor, etc.). El “mentor” tindrà que tenir en compte que tota paraula que digui a una persona l’haurà de repetir a cau d’orella a una altra persona diferent, formant així parelles implícites (o, si s’escau, trios). Caldrà recordar als participants que la paraula és extremadament secreta. Al mateix temps que el mentor va enunciant les paraules a cau d’orella, els participants s’aniran lligant les mans un a un, fins que les ultimes mans per lligar siguin lligades pel propi mentor. Fet això els participants tindran les mans lligades i una paraula en la seva ment que correspon a una altre paraula d’un altre participant. L’objectiu dels participants és, un cop el mentor doni la senyal de sortida (un crit o un gest amb la mà), encarar-se amb la gent per trobar la seva parella (o trio) amb què comparteixen paraula (s’haurà de respectar l’encarament d’una parella i esperar a que aquesta acabi de comunicar-se). Ara bé, per comunicar-se amb els altres participants, els jugadors només podran usar la mímica sense mans (doncs romanen lligades), els sons (per exemple, en el cas de la paraula vaca: “muuuuu”), i la lectura del llavis (el jugadors poden mostrar la seva paraula amb els llavis sense emetre cap so, donant peu a que l’altre participant amb què es vol comunicar llegeixi els seus llavis). Si els jugadors que s’encaren per comunicar-se resolen que no coincideixen pel que fa a la paraula, hauran de fer-se un petó d’esquimal (xoc de nassos). Un cop trobada la seva parella vertadera, els jugadors hauran de fer-se un petó de papallona (la parpella d’un tocant la galta de l’altre i, després, viceversa) i avisar al mentor. Així cada cop quedaran menys parelles per trobar-se fins a la finalització.

Miquel Oliva Fuertes Agrupament Escolta i Guia ITACAFO.CA. SECTOR IV

És un joc de: cooperatiu, mogut i de certa competitivitat.

3. Després de dur a terme el joc és el moment de revisar-lo amb l'equip i, si ho creieu oportú, també amb els nens i nenes/nois i noies. Quina revisió n'heu fet? 

La revisió duta a terme ha estat la següent:1) preguntar què els ha semblat el joc.2) tenir en compte les lloances i gustos a favor per romandre en allò que els ha fet sentir-se còmodes i divertits.3) analitzar les crítiques tot discutint-les racionalment (per exemple es van proferir els següents enunciats: “tal company ha fet trampes”, “a mi m’ha semblat avorridíssim”, “amb música heavy-metal hagués sigut més divertit que amb la cançó de Bola de Drac”, etc.) i assumir possibles millores aportades pels infants (per exemple, hem de tenir en compte per la següent partida que hi ha membres de la unitat que els hi costa molt no fer trampes, i podem pal·liar-ho amb explicacions racionals dels caps que expliquin la finalitat del joc i la impracticabilitat si un company fa trampes o amb més mentors que controlin les normes.4)preguntar per les seves sensacions i pensaments alhora de comunicar-se amb els companys.5) intentar transmetre l’esperit del joc amb una explicació breu pels que no ho han entès perquè feien això: “alliberar-se per passar-s’ho bé i deslligar-se de la comunicació rutinària”. Alguns van preguntar més i els caps vam considerar que aquets que preguntaven eren capacitats per comprendre les necessitats que volíem treballar amb aquest joc de manera productiva, així que pagava la pena explicar-ho als interessats.

Després de la revisió quines conclusions n'has tret de tot el procés?

-El joc ha servit molt per tractar les necessitats que ens vàrem plantejar. Tant és així que vam observar com alguns infants que a dures penes es dirigien la

Miquel Oliva Fuertes Agrupament Escolta i Guia ITACAFO.CA. SECTOR IV

paraula estaven ara entusiasmats explicant i compartint les seves experiències del joc.

-La música influeix molt alhora de establir comunicacions insonores, doncs varen ser varis els nens que s’hi van referir alhora de fer la revisió. A casi tots els hi va agradar la tria que vàrem fer, però val la pena observar les discrepàncies.

-Hem de raonar, controlar i tractar les trampes alhora de jugar.

-El joc és una eina estupenda per treballar aquesta mena de necessitats que ens inquietaven al grup de ràngers i noies guies. Amb aquest joc, vàrem descobrí un com més la gran potencialitat com a mitjà per uns determinats fins però també vam recordar allò meravellós dels jocs, a saber: que també són un fi en sí mateixos.