REVISTA

DE L'OBRACULTURAL BALEAR

Í

Mon MouVILAFRANCA BONANY MAIG DE 1987 NOMERO 12

QUATRE HOMESI... UNA CADIRA

" Eleccions 87 "Un cop més el sistema

democràtic ens porta a Iacita amb les urnes per aquè poguem decidir per no-saltres mateixos, qui had'esser el batle de Vila-franca en els pròxims qua-tre anys, qui ha de ser elpresident de Ia ComunitatAutònoma i quines personesens han de representar enel Parlament Europeu.

"ES MOLl NOU", amb talmotiu, ofereix una edicióespecial en Ia que totsels partits i polítics lo-cals han estat convidats aexposar els seus programes

PSOE AP PSM

B i e 1 " R o s s e t " B e r n a t " C a m b u i x ' P e p " M e r c a d e r "

U M A n t ° n i " T ° r r e t e s "

28.5OO.OOO.-L'AUUNTAMENT

ES PREPARA EL IVTORNEIG DE FUTBITO

* *toTfcffl Editorial 2

O B R AClJLTlJUAL

B A L E A RDELEGAC4d DC VM_AJFRANCA

REVISTA "ES MOLl NCXJ".

Dip Leg. PM-366-1986C. Joan Barceló, 29.

VILAFRANCA

4Ä7W

REDACTORS I COL.LABGRADGRS.

Francesc Amengual.Cati Barceló.Miquel Barceló.Antònia Bauzà .Joan Bauzà .Llorenç Bover .Bartomeu Català .Damiana Huguet.Antoni Nicolau.Bartomeu Tauler.Cati Rosselló.G.O.B.

NDTA

El moviment demogràficinclòs en el "Noticiaride Ia Vila" (pag. 22)és entre el període;del 15 d' abril al 20de maig.

VILAFRANCA DAVANTLES ELECCIONSNo fa gaire dies es projectava a Ciutat Ia pel.lícula

"El color del dinero" amb Paul Newman i Tom Cruise. La sinopsisde Ia pel.lícula és Ia següent: Un vell campió de billarconeix casuaT_ment a un jove jugador amb gran possibilitatsd' arribar a esser també un campió i decideix introduir-lodins 1 ' ensenyament del joc. Primerament Ii ensenya que abansde saber guanyar, ha de saber perdre.

Aquest joc també es podria aplicar dins el camp deIa política, malgrat que no sigui així en Ia política estatal,autonòmica i local. Però aquesta darrera, repercuteix enIa major part dels casos, negativament dins l'àmbit del poble.

Aquesta és una de les raons que fan que el nostrepoble estigui mancat de realitats i sobrat de falses promeses.La manca de preparació, tant en el camp de Ia cultura, comen el dels esports, com en el de 1' economia etc., delsnostres dirigents i polítics, i sobre tot Ia poca solidaritatd'uns amb els altres, fan que Vilafranca vagi decaient paulati-nament fins arribar a adquirir, avui per avui, un nivelltan baix que se'l pot qualificar de dramàtic.

El tema del camp d' esports, Ia casa de cultura, unacooperativa, tant agrícola com de teuleres, Ia residènciade Ia tercera edat, l'escola pública, Ia carretera, l'escorxa-dor, el cementeri, el clavegueram, aigües netes, Sant Martí,zones verdes i un llarg etcètera, són temes pendents, assigna-tures pendents, que ja comença a ser hora de convertir-lesen realitats, i no, com hem dit abans, en falses promeseselectorals. Es per això que des de "Es Molí Nou", instama les forces polítiques de Vilafranca que ens han de represen-tar durants els quatre anys vinents, unifiquin esforçosi criteris per treure endavant tots els problemes abansesmentats, el que significaria el benestar en el futur delnostre poble.Recordem que a les primeres eleccions el Sr. Rodríguez Miranda,representant de Ia desapareguda UCD, en el miting celebrata Ca Na Caia i a Ia pregunta d'un assistent que Ii demanàcom estava els tema dels cambrers d' hotel, el Sr. Mirandacontestà: "Està damunt el "tapete"". Normaünent a les nostrescases , hem vist freqüentment des del moment de nèixer finsa Ia nostra partida, el mateix "tapete" damunt Ia tauladel menjador. Esperem que aquest "tapete" dels nostres regi-dors, el poguem veure substituït per "realitats". I persi no ens heu entès, el que volem dir amb les paraules ante-riors, idò, que els nostres futurs regidors que sortiranelegits el proper 10 de juny, regeixin, que és el que elstoca fer i que no deixin els assumptes damunt Ia taula finsque es podreixin, intentant solucionar-ne uns quants, pocabans de tornar-hi haver unes altres eleccions.

Demanam que lluitin i que s' esforcin, que aquestssón els únics motius vàlids per presentar-se i que per aixòmolts prediquen per convèncer i sortir elegits, que d' unavegada per totes es posin a treballar per un poble on espugui viure millor, un poble que estigui orgullós de ser-ho,un poble viu que pugui créixer i no agonitzar, en definitivaun poble amb més capacitat econòmica i cultural.

Si és aixi,VTXAFRANCA els ho agrairà.

f¿** "Q"' aff

EditorialJT

Fa ara cosa d ' un any queaquesta publicació, "ES MOLlNOU", sortia per primera vegadaals carrers de Ia vila. Comsi haguéssim perduda Ia nociódel temps, ens sembla queque era ahir quan ens afanyàvementre alè i alè per acabarIa confecció i el muntatgedel número 1 de "ES MOLl NOU".

Entre Ia nit del divendres23 de maig i el dissabte 24.,prop de 700 exemplars arribavena cada indret de Vilafranca.Oe Ia nit al dia, havia nascutun nou medi de cnnunicaciólocal amb 1' objectiu de poderinformat, de Ia millor maneraals vilafranquers, malgratsempre_, dins unes possibilitatslimitades degut a Ia nostramanca de professionalització.

Ens alegram d'haver comptatamb un bon nombre de col.labora-dors que han fet possibleque "Es Molí Nou" pogués sortiramb setze pàgines i en algunesocasions vint. A ells elsencoratjam a que segueixinposant, mes a mes, una pedreta,una col.laboració en aquest"Molí".

AIs socis els hi hem -d'agrair que amb Ia seva quotafacin possible el suport econòmicde Ia publicació. A tots elslectors en general els hiagraïm Ia seva atenció capa les • nostres pàgines i anosaltres mateixos, a l'equipredactor i de muntatge, deixau-nos amics col.laboradors,amics suscriptors i amicslectors, que ens regalem ambuna mica de satisfacció. Satis-facció d' haver cumplit, deIa millor manera que hem sabut,amb el propòsit de dur-voscada mes als vostres llarstota Ia informació local queel temps lliure ens ha permésrecaptar, totes les opinionsque redactors o lectors us^an volgut fer arribar i totesaquestes col.laboracions que^an animat a Ia redacció atreure endavant 1 ' empresacultural.

ES MOLI NOU"...UN ANY DESPRÉS.

Des de Ia nostra líniaeditorial hem intentat desdel primer moment manteniruna postura coherent i imparcialamb els temes tractats enaquesta secció. Sobre aquestalínia ens agradaria que esfes realment el judici sobreIa independència d' aquestapublicació i no sobre lesopinions dels redactors ocol.laboradors en certs temestractats en les pàgines deIa revista. Recordam que,en tot cas, 1' opinió de Iarevista s' ofereix a travésde Ia "EDITORIAL" i en capocasió mitjançant un articlefirmat.

Com a mitjà també de crítica,acceptam de bon grat les críti-ques que rep "Es Molí Nou",

sempre que es facin de formadespersonalitzada i racional.

La revista no ha estatni ha d' esser cap instrumentpolític que servesqui alsinteressos d' un grup políticdeterminat. I no perquè gentde determinada simpatia capa un o altre grup treballinen aquesta publicació, espot acceptar que "Es MolíNou" sigui un medi "manipulat".

Hem estat i som conscientsque mai Ia nostra feina seràdel gust de tots. Per això,voldriem que certes "crítiquesintoxicades" de cert bubotisme,es desintoxicàssin sense excitas-sions de cap tipus i canviàssinparaules per lletres i queentrin per Ia porta oberta,una i grossa, que té "ES MOLlNOU".

L'Equip de Redacció de Ia revista"ES MOLI NOU", no es fa respon-sable de les opinionsdels qui

hi escriuen.

ANACORO F E R T A

Del 15 al 30 de Mayo

ACEITUNAS RELLENAS EL TORDO 450 gr 85ACEITUNA MANZANILLA FRAGATA 550 gr.

C/H,S/H 145KETCHUP CASTER 300 gr 63MEJILLONES GORRY 1/4 69COLA CAO 900 gr 394CHOCOLATENESTLE EXTRAFINO 150gr 89GALLETAS GIRASOL RIO pak 3-u. 600 gr 148CAFE SOLUBLE DAMA DE ESPAÑA

NORMAL 100 gr 289CAFE SOLUBLE DAMA DE ESPAÑA

DESCAFEINADO 100gr 338

TRESARANJUS 2 1 175S E V E N U P 2 1 175VCMO MATEUS ROSE 353VINO LOS MOLINOS B. T. y R 81FUNDADOR 1 1 478VERMOUT AGUILA ROSSA 199

PERLAN 1 1 256LUZIL CONCENTRADO 5 kg 699COLON 5 kg 699GELTULIPANNEGRO 1 l .-esponjaregalo 216GELTULIPAN PLATA 1 1. - esponja regalo 216PAÑAL DODOT DOBLE ELASTICO T-G 60 u 1.553LOTE3PERCHAS . 112

CALAMARROMANAPESCANOVA400gr 301PORCIONES MERLUZA 400 gr. PESCANOVA 242ENSALADILLA 400 gr. PESCANOVA T.76GRATlNADO DE MERLUZA PESCANOVA 190CALAMAR OLIVER 164 pts. kg.CUERPOS OLIVER 549 pts. kg.RAPE OLPVER 598 pts. kg.PESCADILLA OLIVER 244 pts. kg.RODAJAS MERLUZA OLPvER 268 pts. kg.

f,if .

CALCETIN DEPORTIVO todastallas 170CALCETIN NIÑO VERANO 1 57BRAGAS SEÑORA todas tallas 99CAMISAS CABALLERO 900CAMISASALGODONUNlSEX 1.828FUNDAS COLCHON MATRIMONIO 588FUNDAS COLCHON PLAZA 474ZAPATOS Y SANDALIAS PIEL NIÑO Y NlNA 600

A/fa Calidada 6qo Precio

E» Mod~OPINIO

ORAClO PEL GERMÀ FRANCESC MAYOL

Sr. Director de "Es Molí Nou",Ii agrairia que publicàs aquestacarta en Ia seva revista, ja quea Ia revista "Santa Bàrbara" no Iam'han volguda publicar.

En el número 76 de Ia revistaSanta Bàrbara vaig llegir un escritdel prevere Mateu Bauza i en el queens volia fer recordar Io dolentsque foren els republicans en Ia passadaguerra civil del 36, a Ia vegadademanava que pregàssim al màrtiri futur beato. A mi, malgrat no esservilafranquera de naixement m' encantael fet de poder tenir un beato deVilafranca i per això Ii voldriafer arribar aquesta oració.

"Germà Mayol, tu que estàs ambDéu i pots parlar amb ell, prega-liper a què els homes de Ia terra siguinmillors i que no pensin tant en guerres.Que els capellans, que són els seusulls i ministres a Ia terra veginles coses així com són o així comforen i que no emprin les esglésies,ni les escriptures sagrades per enganyara Ia gent. Que no es fiquin en política,sinó que donín exemple de bondati no vulguin esser els pastors delsrics sinó més be que ajudin als pobres.ElIs, els pobres, també tenen dreta bons col.legis, com els dels capellans,que són els més cars.

Aquí un dels teus "ministres",ens ha contat una anècdota teva sobreuna -gallina. Sabs tu, que hi ha pobresque no sols no mengen gallina sinóque ni tampoc veuen les plomes ?.

Be, Germà Mayo.l no et vull cansar-te més, però ja que una demana perme-te' m una cosa més. No sé si ja sabsque aquí a Ia terra et volen ferbeato... be, idò el que et deia,voldria que Ii diguessis a Déu quanparlis amb ell, que a Ia zona rojatambé hi hagué molts bons homes quetambé foren màrtirs i prou d' ellsper culpa de 1' església. Sinó, mirael. que Li passà a Francesc.

francese era un home honrati treballador, que tenia ai seu càrreca Ia seva mare, que era cega i auna germana paralitica. Per setmanasanta, com un bon cristià, se' n va

anar a confessar i després de confesar-11 al capellà que era d' un comité,va partir cap a casa tot feliç perquèes considerava un home net. A les12 del mateix vespre anaren els falan-gistes a cercar-lo i el fusellaren.Veus com fou màrtir de 1' església?.Ja sabem que tu fores mort per Déu,però aquest també fou mort pel seuídol, "Espanya". Per això et demanque quan et beatifiquin te'n recordisd' aquest home, que com altres forenmartiritzats també.

I ja per acabar, beneix aquestel teu poble i als seus habitantsper a què sense discriminació poguemviure tots en pau, pels segles delsseqles, Amén.

CATALINA LLITERAS.

SOBRE ELECCIONS

"ES MOLI NOU", ha tengut accésa Ia pròxima campanya electoral delspartits polítics i és del parer queen vista de 1' èxit obtingut a lesdarreres eleccions, en les que cadapartit parlava bé dell mateix i malamentdels altres i això no va dur respositiu i a més Ia gent només hiassistia per menjar coca (recordauque s'ha d'ensumar i menjar per quatreanys), hem decidit suprimir els parla-ments i posar pel.lícules. Aquí teniuIa llista:

A.P.: Kramer contra Kramer.C.D.5.: Tornar Començar (Volver aempezar).U.M.: El colós en flames (El Colosoen llamas).P.S.O.E.: La caiguda dels déus (Lacaída de los dioses).P.S.M.: EIs binguers (Los bingueros).P.C.E.: A Ia recerca de l'arca perduda(En busca de Ia arca perdida).E.U.: Cercant desesperadament a Susan(Buscando desesperadamente a Susan).

ERANCESC AMEVGUAt.

« UM: ANTONi "TORRETES »

K2ui vota elsmembres de Ia Comissióde Govern de l'Ajuntament?

- El poble.- Quin any Vilafranca

va ser municipi indepen-dent?.

- No ho sé.Quines són les

mesures concretes ques ' han d ' adoptar enel tema del camp d'es-ports?.

No tenc gensd'informació sobreel camp d'esports;per altra banda elbatle no es preocupagens de donar-ne. Ignorsi hi ha un avantprojecte,però el que s'ha dedonar és prioritata Ia construcció d'unpoliesportiu municipal.

Quin és el ncmantic del Puig de Bonany?.

Toni Nicolau, rep el primerbateig de foc dins el canp deIa política com a numero u, ales llistes d' Unió Mallorquina,per ocupar el càrrec de batleal nostre Ajuntament.

Durant l'entrevista, no esbatega ni mica en respondre ales preguntes. Home tècnic, Ia pràc-tica T haurà de jutjar durantels pròxims quatre anys davantels seus votants o el mateix poble.

Pensatiu i raonador sobreIa problemàtica existent, inquietper dur endavant tot el programapolític, econòmic, social, cultural,etc., que en sortir aquest númeroJa estarà enllestit del tot.

- No ho sé.Com es decideix

si un ple ha de serpúblic o no?.

Ho decideixel batle.

- Es pot fer servirIa unitat sanitàriade Ia Vila com a consultaprivada?.

Si és municipal,no.

- Per què?.Perquè si és

municipal no és pública,per tant no pot esserprivada.

Què vol dirVilafranca?.

Vilafranca,en primer lloc, representael poble o el topònimdel poble allà on vaignéixer. Lo segon ésque en l'edat mitjanaes crearen les viles

franques que tenienuna sèrie de prerrogativesi privilegis que notenien els altres pobles.

- Et comprometeriesdes de 1 ' Ajuntamenta dur endavant unacooperativa agrícola?.

- Si, sí, és necessà-ria, i per cert hiha una persona a lesnostres llistes queestà bastant interessadaen aquest tema.

- Com Ia duriesendavant?.

A Vilafrancauna cooperativa agrícolanomés es pot formard ' una manera, 1'únicasolució es començardes d ' abaix. Jo encerta ocasió a un escrita Ia revista SantaBàrbara ja ho comentava.L'únic motor del poble

7és l'Ajuntament, elpoble per si mteixno pressionarà perquèes faci una cooperativa.L ' Ajuntament com amotor, com ho ha defer per muntar unacooperativa?. El primeri més senzill de totés que s ' ha de posard ' acord amb altrescooperatives de Iacomarca, i per exempleabans de començar lestasques agrícoles,1 'avantpro jecte d'unacooperativa informials foravilers ques'han duit una sèriede camionades d'abonomés barat que als magat-zems , els foravilershi acudiran i a mesuraque hi acudeixin se ' Isinforma de Ia manerade formar una cooperativai dels avantatges omillores que es puguinaconseguir. Això had'esser el punt departida d'una cooperativa,després ja es pot ferde mil maneres. Crecque començant amb abonos,fertilitzants, comprad'ametIes, garroves,etc. Eh definitiva,evitar els intermediaris.

Hi pot haverdebat en el ple de1 ' Ajuntament durantl'apartat de precsi preguntes?.

Es ben clarque si hi ha tempsi els punts de 1'ordredel dia s'han acabat,per mi que sempre hiha d ' haver torn obertde paraules.

QuI sœ elsdos premis d'Honorde les Lletres Catalanesnats a les nostresIlles?.

Supòs quedeuen esser en MoIli n'Alcover.

- Què significa

Diria als meus votants que no es deixin dur per lesdiferències personals, sinó que les deixin a part id'una vegada es dediquin a fer poble".

per a tu Ia parauJ^' nacionalisme"?.

La primeracosa és estimar Iaterra i Ia segona defensarIa llengua, Ia culturai Ia tradició.

Per què elnom de Ia nostra llenguaés "Català"?.

Lo nostrono és una llengua,és un dialecte delcatalà. La llenguamallorquina com a talno existeix, és unamodalitat del català.Això sí que ho tencben clar.

Com trobesque funciona "l'escolad'allà dalt".

La meva fillaencara no està en edatescolar, per tant non'estic al corrent.

- QuI vota elpresident de les comis-sions informativesde l'Ajuntament?.

El batle,que fa el que vol.

Creus queIa residència per aIa tercera edat hade ser privada?.

- En absolut.- Per què?.

La residènciade Ia tercera edatestà orientada capal poble, no pot serprivada, sempre hade ser municipal iels òrgans de gestióno poden recaure solamenten una persona, sinóque ha de ser en unpatronat. Si tant vols,

per exemple, el batle,Ia mare superiora,el president de Iatercera edat, etc.

Qui va ser1' impulsor del diccionariCatalà-Valencià-Balear?.

- Mossèn Alcover.Saps escriure

en Ia nostra llengua?.- Si.- Escriu qualque

cosa per als teus votantspa: a qjèho poguem reproduira Ia revista.

- AIs meus possi-bles votants solamentels diria que no esdeixin dur per lesdiferències personals,sinó que les deixina part i d'una vegadaes dediquin a fer poble.

Creus quel'Ajuntament ha defer qualque cosa enel tema de Ia joventut?.

Ho ha de fertot.

- Què concretament?La joventut

1 ' hem de tractar abansde Ia joventut, o siguia Ia infància. S'hande potenciar el queen el meu temps esdeien activitats escolars.Es poden potenciara través de clubs d'esplai0 d'altres que es creïn.Se'Is ha d'ensenyara viure en comunitatsense diferències ambels altres, això partintde 1'edat preescolar1 més envant s ' ha decompletar amb altrestipus d'activitatscom són campaments,

"Un batle ha d'esser el més obert possible"."L'Ajuntament ho ha de fer tot per Ia Joventut"."La residència de Ia tercera edat no pot esser privada".

8esports, activitatsculturals,...

Estàs dispostsi surts elegit a complirIa llei fent declaracióa l'Ajuntament delsteus béns i de lesteves activitats econòmi-ques?.

Si, si hiestic dispost. Inclúsdavant notari si importa.

Què significaper a tu Ia paraula"cultura"?.

La paraulacultura : enriquimentinterior, educacióen una paraula.

- Et comprometeriesa crear una Casa deCultura per donar cabudaa tots els grups culturalsde Ia ViIa?.

No tan solsem comprometeria, sinóque és Ia meva intenció.

- Com ho faries?.El primer

de tot s ' ha de cercaruna seu social, llavorss'ha d'anar a cercarIa col.laboració deles diverses entitatsculturals per fer-lesparticipar.

- Et comprometeriesa publicar cada any,com fan a altres bandes,un butlleti informatiude les activitats de1' Ajuntament, fentreferència especialals acords presos ia l'economia municipal?.

No cada any,sinó cada mes.

- Quina diferènciahistòrica hi ha entre"vila" i "poble"?.

Supòs quees devia donar el nomde "vila" a petitesagrupacions i "poble"quan ja era més gran.

- AprovariesIa construcció a Iavila d'un edifici d'estilmodern amb més de quatre

pisos?.No sols això,

sinó que també prohibiria1'ús d'uralita.

- Quines mesures -concretes proposariesen matèria urbanística?.

- Faria un comitéd'assessorament.

Si fossisbatle, inclouries aIa Comissió de Governmembres d'altres grupspolítics diferentsdel teu?.

Un batle had'esser el més obertpossible.

- Per què?.Per donar

cabuda a tota Ia gentdel poble. El batlede Vilafranca és elbatle dels seus 2.158habitants, no nomésdels seus votants.En certa ocasió vaigescriure a Ia revista"Santa Bàrbara": "Iariquesa d'un pobleno són els seus doblers,sinó Ia seva gent".

Qui va serel fundador de Ia ViIa?.

No en tencni idea.

- Quin any?.- No ho sé.

- De totes aquestesparaules, defineixles que més t'agradin:Poble, Estat, Nació,Espanya, Mallorca,Països Catalans.

Segons enJosep Guia, vice-rectorde Ia Universitat deValència, ja no somPaïsos Catalans, totés Catalunya : CatalunyaNord, Catalunya Sudi Catalunya Insular.Això a Io millor jaés molt avançat.

- Qui va ser1'impulsor del Decretde Nova Planta, quinany i què significaper a nosaltres, històri-cament? .

Ara no sési va esser en FelipII o en Carles V, empareix que era deversel segle XV. Es unintent més de suprimir-noscom a poble, com allengua, com a cultura.Ens volen borrar delmapa, és un intentmés

- Quantes vegadeshas anat a Ia bibliotecade Ia ViIa?.

- A Ia bibliotecade Ia ViIa només hi

vaig quan he de donarsang, i aprofit perfullejar una mica.

Diguès unparell de títols dellibres que hi ha allà.

El diccionaride Pompeu Fabra i eldiccionari de n'Alcover.

Ccm creusque hauria d'esser"Es Molí »fou11?.

Ara em faspensar. El primer detot, hi ha un capdavanterseu que es tractatde radical. Crec queels capdavanters hande ser molt moderats.

Quin títolde Ia Constitució regulales Autonomies i quèen penses de Ia nostra?.

No sé aquestapartat. La nostraté un bon Estatut queno s'aplica en absolut.

Per aplicar aquestEstatut d'Autonomia,bé, el primer de totque han de canviarés el President i ferveure al qui entrique som un poble.

- Saps qui vaescriure:"A vegades és necessari i forçósque un home mori per un pobleperò mai no ha de morir totper un home sol". (un poble

Això em sonaa Che Guevara o a unaideologia pareguda.

- Què en penses?.Em pareix

molt bé a mi que somcristià. Crist és totun exemple d'això.

TEXTES I FOTOGRAFIES

Francesc Amengual.

VILAFRANCA

CCMPOSICIO DE LES TAULESELECTORALS A VJLAFRANCA.

TAULA DE DALT

- Sebastià Nicolau Garí.- Antònia Gayà Sansó.- Joan Riera Botellas.

TAULA DE BAIX

- Tomeu Riera Soler.- Joana Barceló Amengual.- Tomeu Barceló Vàzquez.

— opinió

HO SOM, TOIXARRUTS...Les passades Festes de Pasqua vaig poder notar -almanco a Ia nostra contrada- un fort augment

de participació de Ia gent en les celebracions de l'església. M'he preguntat quins podrien esser els fac-tors d'aquesta assistència més nombrosa, i no descart un cert "recuperacionisme" de les tradicions, elclima de bon temps... fins i tot les "properes eleccions". Però pens que aigun altre fenomen misteriósexerceix Ia seva influència. I gos creure que, també per a aquells que no participaran gaire més a lesnostres eucaristies i no es comprometran massa en comunitat, pot haver estat un impacte Ia topada,més lleugera o més reposada i profunda amb Ia Paraula del Crist Vivent, amb les Escriptures, amb elGest de Ia Fracció del Pa - Missa, com a presència del Senyor que compromet.

Part damunt i part davall tots els factors humans, tots els involucionismes, tot el "folklorisme" d'unareligiositat popular no sempre vital i sincera, hi batega l'experiència de Ia Resurrecció. I això no éscosa que s'hagin inventat o cercat els deixebles -els capellans, diríem- sinó que és una realitat podero-sa que ens ve donada pel Pare i pel Senyor Jesús. Es Jesús ressuscitat qui se'ns imposa i se'ns fapresent, venç els nostres dubtes i resistències i es fa reconèixer precisament en Ia comunitat creient.

Comparant, doncs, el pelegrinatge cap a Emaús amb el nostre poruc caminar de cristians, ¿quèen direm de les nostres misses de cada diumenge? ¿No hi trobam encara per una part massa "posattrist", o per altra "Ia pressa que acabi", "avorriment" o "rollo"?

El Jesús que ens acompanya no té res de trist, ni d'avorrit. Ah! si les nostres Celebracions fossinvertaderes trobades amb el Senyor, que ens encenguessin el cor, que ens qüestionassin de veres, queens urgissin Ia tasca d'estimar els germans...

Però ens costa d'entendre, tenim molt de toixarruts. No acabam de creure que Ia sang, pati-ments i malentesos ^ue no són bons per ells mateixos- ens van aparellant una meta de felicitat i deglòria.

Aposta, el creient que és capaç d'arriscar-ho tot, encara que passi moments mals d'emprendre, viufeliç sense perdre Ia serenitat, perquè ha rebut com a do del Ressuscitat tenir posada en Déu Ia fe il'esperanca. Bartomeu Tauler

Natura 10

PLANTES MEDICINALS DE LA FLORADE MALLORCABARTOMEU CATALA

CAMAMIL.LA DE MUNTANYA

Santolina Camaecyparissus.- Lainfusió de sis o set flors per tassad'aigua, es tònica, calmant, digestiva,antiespasmòdica, bermífuga, i febrífuga.Es posa dins les caixes i armarisper allunyar els insectes.

per

COA DE CAVALL

Equísetum Maximum.- Serveixpolir els metals. EIs romans

es menjaven els ulls tendrescom espàrecs. Es astringent i diurèticaindicada en Ia hidropèsia, mal depedra, disenteria, emoptisis, ematùriai altres hemorràgies. Favoreix Iarecalsificació dels tuberculosos.Se' n pren les tiges estèrils, collidesa Ia Primavera ja seques. Un bullimentde trenta o cinquanta grams durantm." n hora dins un litre d'aigua. Trestasses al dia.

DAURADELLA

Ceterach Officinarum.- Es astrin-gent, pectoral i diurètica. S' empraper rebaixar Ia sang; contra Ia tospulmonar i malalties pulmonars; trentagrams per litre d'aigua, fent-la bulliruna estona. També fa tornar rossosels cabells.

EUCALIPTUS

Eucalyptus Globulus.- La infusióde fulles és molt útil per combatreles malalties de les vies repiratbries,bronquitis, constipats, grip i asma.Mija fulla per tassa fent-la bullirdurant un minut, dues o tres tassesal dia; en més quantitat pot provocargastroenteritis i altres dificultats.1' essència d'eucaliptus i l'eucaliptols' administren en forma d' injeccions,pastilles, etc. EIs arbres es plantenper dessecar les terres pantanoses.

11

«EL FUTUR DEVILAFRANCAESTA ENJOC».

VOTAACLARIMENT PELS LECTORS

"ES MOLI NOU", com a revistadel poble, tenia previst fer una entre-vista a tots els caps de llista delsgrups polítics que durant els propersquatre anys han de formar el nostreAjuntament. Les preguntes eren lesmateixes per a tots, per a què aixíels votants poguessin unificar criterisi aclarir el seu propi pensament, en elscamps: polític, econòmic, social, cultu-ral i Lleis de Règim Local.

Vaig trobar a Bernat Garí, eldia del Ram i Ii vaig proposar l'esmenta-da entrevista. La seva resposta fouIa següent: "Xesc em sap greu pera tu, però jo d' Es Molí Nou no en

vull saber res".La idea d'aquesta sèrie d'entrevis-

tes va esser exclussivament meva,amb totes les conseqüències que aixòimplica, però jo també vull exposarel meu punt de vista, (i si tu volsBernat, Ia revista també està obertaper a tu). Crec sincerament que elsqui han sortit perdent són Ia gentdel poble i no Ia revista. No és Iameva intenció fer una crítica damuntIa teva persona. La feina que hasfeta o has deixat de fer durant aquestquatre anys passats, Ia JUTJARAN lesurnes el pròxim dia 10 DE JUNY.

FRANCESC AMENGUAL

Aula de Ia Natura 12

CABRERÀ,EL PARC NACIONALDE LES BALEARSClaustre de Sant Antoniet,Palma de Mallorca19 de Maig a 6 de Juny de 1987

GRUP BALEAR D'ORNITOLOGIAI DEFENSA DE LA NATURALESA

CICLE DE CONFERENCIES

La rea espamia óe PatQues Naconaie$ presentey luturoCosme Morillo, subdirectc* general d'ICONA

CaDwa > els medis tnsularsJosep A. Alcover, mve5icaoor dei CSIC

Reflexiones óe un naturat<sta en lomo a CabreraJoaqum Arau^, naturalista i escnptor

Ia çesiw üun Parc Natma! man!ine el tenes-.'.'? Poft-CfOS !frMucoo >TvjHaruo i cata«ArxJre Manche, utrectof oe' Parc Naeonal OePort-Cros (Françai

3 de Juny (dimectes)

S de Juny (divendres)

Totes les conferencies començaran puntualment a les 20.00 ho-res, i lendran lloc at SaIo d'Actes de Sant Antoniet |primer pisdel propi local de ¡exposició)

CABRERA, EL FUTUR PARC NACIONALMARlTIMO-TERRESTRE DE LES BALEARS

Cabrera és el nom d'un petit arxipèlag, consti-tu'it per una vintena d'illes i illots, amb una su-perficie total de poc més de 18 Km2, i separat del'extrem Sud de Mallorca per un freu de 10 Km.

Cabrerà és, també, el nom d'un tresor naturai:el fet que no s'hi hagi arribat a instal·lar cap nu-cli urbà (a diferència de Ia majoria d'illes similarsdel Mediterrani occidental) ha permès Ia pervi-vència fins als nostres dies d'un ric mostruarid'espècies rares i ecosistemes rnolt poc alterats.Les importants colònies d'aucells marins (virots,baldriges. nonetes, gavines vulgars i d'Audouin,corbs marins), les sargantanes endèmiques, fal-cons marins i àguiles peixeteres, algunes plantesde distribució limitadíssima, un paisatge grandiósi uns fons marins ben conservats,... tot contri-bueix a donar a l'arxipèlag de Cabrera i mar cir-cumdant un valor ecològic de primera magnitud.

Cabrera és ara objecte de polèmica: des de fasetanta anys, quan va ser ocupada per l'Exèrcit,és zona militar, i cada any s'hi celebren manio-bres amb foc real d'efectes devastadors. Desd'abans de l'adveniment de Ia democràcia a Es-panya, un creixent clamor popular demana el fi-nal de l'ús militar de Cabrera i Ia conversió detot larxipèlag i mar que l'envolta en un Parc Na-cional marítimo-terrestre. EIs successius governshan deixat sense complir les reiterades prome-ses fetes en aquest sentit.

La creació del Parc, mitjançant una llei. és com-petència de les Corts, a proposta del Govern od'un grup parlamentari. Espanya tè 9 Parcs Na-cionals (5 a Ia Peninsula, 4 a Canàries i cap aBalears), tots ells -paradoxalment- creats durantel règim anterior. Espanya és (possiblement ambAlbània) l'únic pais mediterrani europeu quc en-cara no té cap parc o reserva marítimo-terrestre.

Ni l'obstinació de l'Exèrcit en mantenir Cabreracom a territori militar, ni Ia por als problemes Ju-ridics plantejats per un eventual retorn de l'arxi-pèlag a mans privades, ni el pretext que amb unParc Cabrera estaria menys ben guardada queara, res no pot ajornar per més temps una deci-sió de l'Administració que doni compliment a allòque avui Ja és una demanda internacional.

Cabrera és, finalment i per damunt de tot, unaesperança per al futur. El Parc que volem, ique ben prest ha de ser realitat, protegirà dequalsevol degradació tot el petit arxipèlag i unafranja marina envoltant dalgunes milles d'ample,on Ia pesca i Ia navegació estaran sotmeses acontrol especial. Totes les illes, exceptuant Ca-brera Gran, i alguns soctors marítims, seran de-clarats Reserva Integral, d'accés prohibit als visi-tanís.La seu del Parc, amb Ia direcció, administració,museu i serveis, estaran a Ia Colònia de SantJordi. EIs milers de visitants de tot el mon, desit-josos de descobrir Ia Natura mediterrània inalte-rada i ben disposts a respectar l'estricta regla-mentació del Parc. seran una font molt importantde riquesa per a Ia comarca. Hi haurà una guar-deria suficient i ben dotada de mitjans per a Iavigilància i orientació dels visitants, i l'Administra-ció assignarà al Parc un pressupost anual pro-porcionat al tresor natural que està en joc.

í£iF* Mou' SS

NOTES DEL CAMP 13

1V -*L-

S*;'.".^Q;A;t'^.,,•v**í/ 4,' ; --i..- ''>.i.r.A'/i' >~-s ' •''A--T>ii> >---^iK .^ ïïi&Sffi& £-sfeM;OKer; . , , Tt

-<-'ri,;,W.TC*5S'%^y: A

ffM>S 0£.. raflfS / TOMATIGUES

Havent passat un any des de l'apa-rició de Ia primera columna de temàticareferent a les tasques de fora-vila,el contingut dels següents escritstendrà un caràcter monogràfic. Esa dir, sols es parlarà d'un tema enconcret que serà Ia tasca més específicade cada mes : sembrar, vermar, batre,...

Així doncs, en el mes de maighem de tractar de Ia sembra de pebrersi tomatigueres.

Si heu seguit els anteriors escrits,us n'haureu adonat que com a primeramesura per una bona sembra aconsellàvemIa bona preparació del goret i 1'enlles-timent posterior per a obtenir unabona sembra i uns millors resultats.

Malgrat això, avui en dia lesnoves tècniques agrícoles, Ia modernit-zació d'instal.lacions, Ia utilitzacióprogressiva de productes químics, ...,fan que a qualsevol hora o dia estrobin al mercat tomàtigues o pebrespel consum.

Record que abans sols hi haviaun tipus de tomàtiga de casta grossa.Era molt gustosa malgrat no tinguésbona presència, ja que era entorsilladai no gaire grossa. Avui, amb els sistemesd'hibridació, hi ha una gran varietat,gairebé sense diferències entre sí:Olijnpe, Flor d'Itàlia, Poros,... Laclasse anomenada "Mucha Miel" està

ANTONI TORRETES-

a Ia baixa i Ia seva producció quasiha desaparescut dels nostres horts.

De gran renom i molt empradades de sempre és Ia varietat de ramallet,que roman entre nosaltres des de molttemps enrera. Menys coneguda, peròmolt gustosa i també emprada per "embote-llar" és Ia "Roma", de forma ovaladai popularment coneguda amb el nomde "colló de boc".

Referent als pebrers, Ia introduccióde varietats híbrides no ha donatbons resultats, pel que es conservenles dues castes més populars: blancsi blaus. Endemés d'aquests dos, peròmenys coneguts hi ha altres varietatscom son: pebrers de cirereta, marró-de forma enrodonida i molt bons peravinagrar- i de padró -petits i essolen presentar avinagrats com aperitiu-.

Malgrat el bon aspecte exteriorde les tomàtigues, i Ia gran produccióque presenten les noves varietatsde tomatigueres existents avui almercat, els consumidors enyoram elbon gust que tenien les tomàtiguesd'abans, que amb un bon pebre blanci un poc de ceba o all feien un inmillo-rable trampó. Avui, les tomàtiguesno tenen gust de res i, per arreglar-lo,és necessari posar-hi una ,bona grapadade sal o mig litre d'oli.

14

BIEL "ROSSET»

Gabriel Barceló, és un homede 39 anys, casat i anb dos fills.Actualment viu a Ciutat i és delegatd' una sucursal de "La Caixa".Encara que no visqui a Ia vilaés un gran coneixedor de Ia proble-màtica local. Posseeix amplisconeixaments sobre economia iha seguit senpre el desenvolupamentpolític de Vilafranca.

Es Ia primera vegada quees presenta a unes eleccions.Encapçala Ia llista del PSOE perquèIa dinàmica de Ia candidaturaen les darreres setmanes no Iideixaren escollir altre camí queel d' esser candidat a Ia batliapel partit socialista.

- Qui vota els membresde Ia Ccnri_ssio de Governde l'Ajuntament ?.

- El batle.- Quin any Vilafranca

va ser municipi independent?Crec que fou en

1813, o al manco aquestany tinguérem el primerbatle.

- Quines són lesmesures concretes ques' han d' adoptar en eltema del camp d'esports?.

El primer de totque s' ha de fer, ésclarificar Ia propietatdel terrenys, ja quede moment esta moltembullat aquest tema.L' Ajuntament el té ceditper a que en 1991 hitengui fet un poliesportiu.Però, qui clarificael que reaMent és unpoliesportiu ?. Juridica-

ment, Ia propietat delsterrenys pot resultarmolt conflictiva i pertant cal tenir ben claraquest punt.

Quin és el nomantic del Puig de Bonany?.

- Segons l'enciclopèdiacatalana, abans es deia"Puig de Burgués".

Com es decideixsi un ple ha de serpúblic o no ?.

Per votació delsmembres corporatius.

Es pot fer servirIa Unitat Sanitàriade Ia vila com a consultaprivada ?.

Teòricament no.- Per què ?.- Perquè és un local

de medicina públicai és imcompatible1' exercici de Ia medicinaprivada dins un local

de medicina pública.Legaünent és impossible.

- Què vol dir Vilafranca?Es una vila amb

franquícies otorgades.- Et comprometeries

des de 1' Ajuntamenta dur endavant una coopera-tiva agrícola ?.

Jo crec, que entot cas qui ha de muntaruna cooperativa agrícrlahan d' esser el mateixospagesos de Ia vila.Una vegada muntada,l'Ajuntament ha d'ajudar,però no dirigir. Se'ls hade donar facilitatsper a que Ia puguinmuntar. Per jo, en aquesttema 1' Ajuntament no

| s' hi ha de ficar massa,¡ perquè ho espenyaria.

- Pot haver-hi debati en un ple de 1 ' Ajuntament' durant 1' apartat de

15precs i preguntes ?.

- En el punt de precsi preguntes,no.

Quins són els dospremis d' Honor de lesLletres Catalanes natsa les nostres illes ?.

En Francesc deBorja MoIl i En JosepMaria Llompart.

Que significa pera tu Ia paraula "naciona-Hsme" ?.

Es un tema unamica delicat, sobretotvist des de Mallorca.El nacionalisme estretseria tota aquella comuni-tat que tengui una llenguai una història comú,te dret a ser una nació.En Ia meva opinió Mallorcate dret a demanar seruna nació i a reivindicaruna nació mallorquina.

Estic sintonitzatamb Ia idea dels "poblesd' Europa". Som partd' una nissaga catalana.Però som conscient tambéque formam part de Iahistòria de 1' EstatEspanyol, malgrat jono sigui molt "espanyo-lista" .

Per què el nomde Ia nostra llenguaés "Català" ?.

Perquè naixem d'unfet colonitzador català,Ia vinguda del rei JaumeI. I igual que el parlarde 1' Argentina es diucastellà quan conservales varietats dialectalsd' aquelles terres, ésperfectament correcteque el nostre xerrares digui "Català".

Com trobes quefunciona "l'escola públicade Ia nostra vila ?.

- Aquest tema hodesconec per complet.Però em dona Ia impresicde que 1' A.P.A no fagaire coses.

- Qui vota les comis-sions informatives de

"Es necessari que tots aquells que puguin fer o apor-tar qualque cosa pel be del poble, trobin els caminsnecessaris per fer-ho".

l'ajuntament ?.- El batle.- Creus que ía. residèn-

cia per a Ia terceraedat ha de ser privada ?.

En absolut. Jocrec que a Ia llargauna residència si ésprivada arriba a fracassar.

- Per què ?.- Per problemes finan-

cers. El mantenir aquestaresidència financerament,per molta il.lusió queels vells hi tenguin,arriba un moment enque les persones quehi arriben, tal vegadahi perdin 1' il.lusió.El mantenir gent il.lusio-nada que faci coses,que hi aporti doblers,sense saber massa beallà on van a parar,a mi em pareix moltdifícil que a llargterme arribi a funcionar.A curt terme i moltil.lusionadament posar-hoen marxa, es pot aconse-guir. Ara be, dificitoentaixò pot durar moltd' anys, perquè llavorsnecessitaran unes subven-cions públiques queevidentement si sónsubvencions públiques,1' estament que els aportivoldrà controlar aquestaresidència.

Jo som partidaride canalitzar el temade Ia residència, talcom ho han fet a Montuïri,a través de 1' INSERSOque és un organismepúblic, ja que consideruna vegada més, quea llarg terme una residèn-cia a Vilafranca tal

com està muntada, dificil-ment sobreviurà.

- Qui va ser l'impulsordel diccionari .Català-Va-lencià-Balear ?.

El començà MossenAntoni M§ Alcover il'acabà En MoIl.

- Saps escriure enIa nostra llengua ?.

- Si.Escriu qualque

cosa per a^ teus votantsper a què ho poguemreproduir a revista.

Es necessari quetots aquells que puguinfer o aportar qualquecosa pel be del pobletrobin els camins departicipació necessarisper fer-ho.

Creus que 1' ajun-tament ha de fer qualquecosa en el tema de Iajoventut ?.

- Es totaünent necessari- Què, concretament?.

Jo començaria apotenciar Ia joventutdes d' abaix. Per exem-ple en 1' esport escolar,posar un monitor a nivelld' aula. Es fa necessari1' impulsar qualsevolactivitat de qualsevoljove amb inquietudsculturals i donar-lisuport fins allà lespossibilitats de l'Ajunta-ment arribin, perquèrecordem que aquestany passat el pressupostfou de 25 milions. Enqualsevol activitatcultural o esportiva,1' ajuntament hi ha deposar les pessetes quefacin falta.

- Estàs dispost si

"CaI inpulsar qualsevol activitat de quasevol jove".L'escorxador, pot esser adaptat com a Çasa de Cultura"."Cultura, és aquella activitat que enriqueix l'esperit"

surts elegit, a complirIa llei fent declaracióa 1' Ajuntament delsteus béns i de les tevesactivitats econòmiques?.

No hi tenc capproblema.

- Què significa pera tu Ia paraula "cultura"?.

Cultura és totaaquella activitat quecomporta un enriquimentde 1' esperit. Culturatant pot ser llegirun llibre com el muntarqualsevol tipus d' activi-tat que impedesqui Iadestrucció d' un paisatge.Cultura és moltes coses.

Et comprometeriesa publicar cada any,com fan a altres llocs,un butlletí informatiude les activitats del'Ajuntament, fent referèn-cia als acords presosi a l'economia municipal?.

- Crec que a Ia vilano hi ha el perquè.Jo pens queels llibres i Ia documenta-ció han d' estar obertsa tothom i de formaespecial a Ia premsaloca1, sigui ' ' SantaBàrbara" o sigui "EsMolí Nou" i que ellsmateixos s ' encarreguind' informar al poble.Institucionalitzar butlle-tins crec que ha deser una cosa molt freda,ja que al cap i a Iafi sols els llegeixinels quatre o cinq quevolen Ia línia institucio-nalitzada . Pens quea Ia vila no és necessari,sempre i quan els llibresestiguin oberts a tothom.

Et comprometeriesa crear una casa decultura per donar cabudaa tots els grups culturalsde Ia vila ?.

Jo crec que Iacasa de cultura a crearja està mig creada.Soc un defensor de que

1' Escorxador podriaesser perfectament adaptata una casa de culturaon les instal.lacions Jaestan mig fetes.

Per quins motiusi com faries Ia casade cultura ?.

En principi perquèjo crec que un delsproblemes més greusde qualsevol grup persubsistir, és tenirun lloc on desenvolupar0 planificar les sevesactivitats. Avui, dificil-ment un grup a un poblecom Vilafranca es potpermetre el luxe depagar un lloguer i ambuna casa de culturaquedaria solucionatel problema de Ia ubicació.

Peró en cap moment1 ' Ajuntament ha d'intentarcontrolar als grupsque estiguin integratsdins Ia casa.

- Quina diferènciahistòrica hi ha entre"vila" i "poble" ?.

Que un poble noté franquícies.

- Aprovaries Ia cons-trucció a Ia vila d'un edi-fici d'estil modern amb mésde quatre pisos ?.

- No.- Quines mesures

16proposaries en matèriaurbanística ?.

Uha de les cosesque trob a faltar ique em fa molta il.lusióveure muntada, és unaplaça gran. Ara be,jo no conec a 1' igualque molta gent, el plaurbanístic de Ia vila.

Si fossis batle,inclouries a Ia Comissióde Govern, membres d'altresgrups polítics diferentsdel teu ?.

- Si, segur que sí.Per quins motius?.Perquè, primer,

tenim quatre llistes.Segon, salvant les sorpre-ses, dificiünent ungrup aconseguirà Iamajoria absoluta i llavorscaldrà fer un pactede progrés, el que signi-fica que qualsevol persona| vàlida, sigui del grup| que sigui, convé que: estigui dins Ia comissió' de govern del nostre; Ajuntament.| - Qui va ser el fundadorde Ia vila ?.

j - En Pau Sureda deSant Martí.

- Quin any ?.No record 1' any

concretament, però séque fou a principis

del segle XVII.De totes aquestes

paraules, defineix lesque més t'agradin: poble,estat, nació, Espanya,Mallorca, Països Catalans.

- Poble, és un sentimentde pertànyer a una comuni-tat que té marcats unsobjectius comuns, quesón molt més forts quequan ho amplies a nació,estat, o a Països Catalans.

- Qui va ser l'impulsordel Decret de NovaPlanta, quin any i quesignificà per a nosaltres,històricament ?.

- Felip V a principisdel segle XVII, devers1714 o 1715 i històrica-ment significà Ia unitatreial d' Espanya. Fouel cop més fort perIa cultura catalanaen tota Ia seva història.

Quantes vegades

has anat a bibliotecade ía \nJLa ?.

Una sola vegadai hi vaig trobar bicicle-tas, fet que em va feremprenyar molt i me'n tornàquasi de seguida.

Diguès un parellde títols de llibresque hi ha ?.

Curiosament emvaig fixar en que aun racó hi havia llibresde cultura oriental.

- Com creus que hauriad'esser "Es Molí Nou"?.

Crec que ha deser una revista de partici-pació on tothom hi tenguiaccés. Ara be jo crecque han d' esser els

! mateixos membres deIa redacció qui han

, de fer "Es Molí Nou"I que ells volen i queningú els hagi de dir

' com ha de ser Ia revista.

17Quin títol de ía

Constitució regtLLa lesAutonomies i que enpenses de nostra?.

El d' En Fraga,1' octau. Que a damuntque es petita encaral'empram molt poc.

- Saps qui va escriure:"A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir tot

(un pobleper un home sol.

- Cre que fou SalvadorEspriu.

- Què en penses ?.Crec que té tota

Ia raó del món.

TEXTES I FOTOGRAFIES

Francesc Amengual.

IBAlR ItIL ICRIUCIE

JsesDiBn m •<

Carretera Palma-Manacor, km. 41Telefono 560073 VILLAFRANCA

«MERCADER18

»

Pep Sansó, 33 anys, ens recordaque el crucificaren. Ara veuremcom en sortirà d'aquesta.

Repeteix con a candidat enel nostre Ajuntament. A les passadeseleccions municipals anava coma número dos dins Ia llista delPSM. A causa de Ia dimissió deJordi Rosselló, el nostre entrevistatpassà a ser el cap de l'Oposició.

Home moderat i pensatiu,però no a 1' hora d' exercir Iapolítica, esquiva el joc frontalde Ia manera més diplomàtica possi-ble . Si ell fos jugador de futboli jo l'entrenador, més be el posariad' extrem esquerre que de davantercentre.

vota elsIa Comissió

Quimembres dede Govern. ?

- El batle.- Quin any Vi^franca

va ser declarada municipiindependent?.

No ho sé.- Quines són les

mesures concretes ques'han d'adoptar en eltema del camp d'esports?.

El primer de totque s'ha de fer és unaplanificació de Ia realitatesportiva de Vilafrancai després s'ha de realitzarel projecte el més aviatpossible.

- Quin és el nomantic del Puig de Bonany?.

- No ho sé.Com es decideix

si un ple ha de serpúblic o no?.

S'ha de proposar

i üui-nu a votació.- Es pot fer servir

Ia Uhitat Sanitàriade Ia Vila com a consultaprivada?.

- Crec que si l'Ajunta-ment ho aprova sí.

- Per què?.Crec que pagant

unes despeses mínimes,diríem que en conceptede manteniment, i tambéperquè crec que és ellloc allà on el pacientestaria més ben servit.

2ue vol rh'r- Vilafranca?La mateixa paraula

ho diu: ViIa exemptad'imposts.

Et comprometeriesdes de l'Ajuntamenta dur endavant una coopera-tiva agrícola?.

- Si, lògicament.Com Ia duries endavant?.

El primer de tot

que s ' hauria de ferseria reunir tots elspagesos perquè aportassinles seves idees. Crecque els beneficiatssón els que millorsidees poden aportar-hi.També una cosa moltimportant seria partirde 1'experiència d'altrescooperatives existentsa l'Illa.

- Hi pot haver debaten el ple de l'Ajuntamentdurant 1'apartat deprecs i preguntes?.

- No.Qui són els dos

premis d'honor de lesLletres Catalanes natsa les nostres Illes?.

Un crec que ésel senyor MoIl, i l'altreno ho sé.

Què significa pera tu Ia paraula "naciona-

lisme"?.- Nacionalisme significa

poder viure Ia pròpiaidentitat. Representaper a mi el conceptemés ample de consciènciade poble i de nació.

Per què el nomde Ia nostra llenguaés "català"?.

Perquè les arrelsde Ia història aixího reflecteixen.

Com trobes quefunciona l'escola "d'allàdalt"?.

L'experiència enel nostre poble respectea 1'ensenyament no ésgens optimista. Perposar un exemple etdiré que 1'any passatal nostre poble, a Ianostra escola hi haviauna pedagoga i enguanyno -ignor els motius-.Això posa en evidènciaunes necessitats priorità-ries quant a educació,ja que el futur de IaViIa depèn de 1'educacióque rebin els nostresfills.

- QuI vota el presidentde les Comissions informa-tives de l'Ajuntament?.

- El batle.- Creus que Ia residèn-

cia per a Ia terceraedat ha de ser privada?.

-. No.- Per què?.

Perquè dificiLnentfuncionarà. En canvisi és pública/ el PSMsempre ha estat a favord'un patronat que Iadirigís, podrà rebremés ajudes i serà mésoberta, es a dir, quetothom hi pugui entrarsense que t'excloguinperquè un cert momentIa criticares. Endemés,hem d'esser conscientsque una residència publicaha d'esser ajudada entot el possible perquèpensem que un dia aquell

"El vot de cada vilafranquer ha d'esser el vot deIa seva consciència","A Ia joventut se Ia de potenciar al màxim".

19

lloc pot haver d'esserca nostra.

- Qui va ser l'inpulsordel diccionari Català-

l Valencià-Balear?.- Mossen Alcover.

Saps escriure enIa nostra llengua?.

- Si.Escriu qualque

cosa per als teus votantspar a què ho poguem reproduira Ia revista.

Que el teu vot siguiel vot de Ia teva conscièn-cia.|

- Creus que l'Ajuntament! ha de fer qualque cosai en el tema de Ia joventut?.¡ - Si.

- Què, concretament?.Evidentment Ia

joventut, com he ditabans en el tema deles escoles, és el futurdel nostre poble i,per tant, s'ha de potenciaral màxim. Com?, mira,el jove té més tempslliure del que pensam

i els grans, cosa quea nosaltres ens pareiximpossible, però ésIa realitat i això hohem d'admetre ens agradio no. La joventut té

, avui en dia una sèrie| de problemes com és| per exemple Ia droga;! per tant és essenciali que 1 ' Ajuntament informisobre els perills que

. conseqüentment duu Iadroga. Per altra banda,hi ha un camp d'esportso millor dit "unes runesromanes" que també ésun tema urgent. S'hauriende potenciar excursions,viatges -intercanvis

de joves de diferentscomunitats autònomes-,grups d ' esplai, etc.que tot això, si nofunciona sol, ha departir del propi Ajuntament

Estàs disposat,si surts elegit, a complirIa llei fent declaracióa 1' Ajuntament delsteus béns i de les teves

i activitats econòmiques?.- Si.

- Què significa pera tu Ia paraula "cultura"?.

Si mal no record,el Senyor Gilet, Consellerde Cultura, va contestara aquesta mateixa pregunta:"Es Bous de Costix".Evidentment jo pens

! que és qualque cosamés.

Et comprometeriesa crear una casa decultura per donar cabudaa tots els grups culturals

1 de Ia ViIa?.- Si.- Per què i com?.- Mira, és ben senzill.

j Jo diria que perquèés Ia primera riquesadel poble. Com?, home,és fonamental crear

; un lloc on tots els¡ grups tenguin cabudaal marge de les diferènciesideològiques que hipugui haver. Això pelque respecte a les queja hi ha i com és naturala les de possible creació.

Et comprometeriesa publicar cada any,com fan a altres bandes,un butlletí informatiude les activitats del'Ajuntament fent referèn-cia especial als acords

"Nacionalisrre, significa poder viure Ia pròpia identitat""Si surt elegit batle, em compromet a crear una coope-rativa agrícola, des de 1 Ajuntament".

i

presos i a l'econcmiamunicipal?.

Cada any no perquèés massa temps senseinformar al poble. Coma mínim tres o quatrevegades per any.

Quina diferènciahi ha entre "vila" i"poble"?.

Pareix esser quepoble té més autonomiaque vila.

- Aprovaries Ia cons-trucció a Ia vila d'unedifici d'estil modernamb més de quatre pisos?.

No, aquí Ia lleidiu que només es podenfer dos pisos i sala,màxim.

Cuines mesures concre-tes proposaries en matèriaurbanística?.

Les que donassinel to, quant a l'ambientque hi ha a 1'entorn.

Si fossis batle,inclouries a Ia Comissióde Govern, membres d'altresgrups polítics diferentsdel teu?.

Si, crec que s ' hade ser obert.

- Per què?.Has de tenir en

compte que una vegadaentrat dins l'Ajuntament,Ia política de partitha de desaparèixer perdonar lloc fonamental·nental benefici del poble.I així com més ideeshi hagués, més repercuti-ria sobre el nostrecol.lectiu.

- Qui va ser el fundadorde Ia ViIa?.

- No ho sé.- Quin any?.- Tampoc ho sé.

De totes aquestesparaules, defineix lesque més t'agradin: Poble,Estat, Nació, Espanya,Mallorca, Països Catalans.

Poble. Perquè haestat allà on he nascuti he estimat i, conse-

qüentment, he lluitati seguiré lluitant per| millorar-lo.

- Qui va ser l'impulsor: del Decret de Nova Planta,quin any i que significaper a nosaltres històrica-

; ment?.Felip V, al segle

XVIII. Va significar1'opressió de Ia nostrallengua, cultura,...,amb una paraula, voleresborrar Ia nostra pròpiaidentitat.

- Quantes vegadeshas estat a Ia Bibliotecade Ia ViIa?.

Hi he anat, peròconcretament ignor elnombre exacte.

; - Digues un parellde títols de llibresque hi ha allà?.

L'enciclopèdiaEspasa, les rondalles

' mallorquines, etc.- Com creus que hauria

de ser "Es Molí Nou"?.Crec que hauria

de ser un poc més impar-cial. El veig un pocpartidista.

- Quin títol de IaConstitució regula lesautonomies i què enpenses de Ia nostra?.

20L'article 143.

La nostra simplementfa rialles.

- Saps qui va escriure:A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai ha de morir tot unper un home sol. (poble

Això pot esserdel "Che" i pot esserde'n Pere.

- Què en penses?.Crec que parlen

per sí soles.

TEXTES I FOTOGRAFIES

Francesc Amengual.

ESQUERRA NACIONALISTA

21

A

AQUI TENIU LES RESPOSTESCORRECTES A LES PREGUNTESDE LES ENTREVISTES SOBREELS TEMES D'HISTORIA,CULTURA I LLEI DE REGH4LOCAL.

- Qui vota els membresde Ia Comissió de Governde l'Ajuntament?

- EIs nomena el batledirectament d'entreels regidors. No elsvota ningú, a no serel poble a les eleccions.

- Quin any Vilafrancava ser declarada municipiindependent?

- El 1.820.Quin és el nom

antic del Puig de Bonany?.- Puig de Burgués.

Com es decideixsi un ple ha de serpúblic o no?.

S'ha de proposaral ple i s'ha de votar.

- Què vol dir "Vilafran-ca"?.

Ve de Vila jueté el mateix significaten llatí- i de franc-paraula d'origen germànicque vol dir exempt d'im-posts- .

- Hi pot haver debaten el ple de l'Ajuntamentdurant 1'apartat deprecs i preguntes?.

- No.Qui són els dos

premis d'Honor de lesLletres Catalanes natsa les nostres illes?.

- Francesc de BorjaMoIl i Josep Maria Llompart

- Qui vota el presidentde les comissions informa-tives de l'Ajuntament?.

- El batle, per llei.- Qui va ser 1 ' impulsor

del diccionari Català-Valencià-Balear?.

- Mossen Antoni MariaAlcover.

Quina diferènciahistòrica hi ha entre"vila" i "poble"?.

Una vila és unpoble però amb titolsi prerrogatives honoríficscom els que no pot teniruna ciutat.

- Qui va ser el fundadorde Ia ViIa?.

Pau Sureda de Santmartíi d'Alenzell

- Quin any?.- El 1.62O.- Qui va ser 1'impulsor

del Decret de Nova Planta,quin any?.

Felip V, l'any1.715.

Quin títol de IaConstitució regula lesAutonomies?.

- El títol 8è.- Saps qui va escriure:

A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,però mai no ha de morir totper un home sol. (un poble

Salvador Espriu,i al llibre "La PeIl de; Brau".

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE- DE LA PREMSA FORANA.-

El dimarts 13 d' abril, a les 8,30del vespre fou presentat en el TeatreMunicipal de Manacor el LLIBRE DELA PREMSA FORANA. L' acte fou presiditper Jeroni. Albertí, President delCIM. El vilafranquer Joan Bauzà, granconeixedor del món periodístic, analitzàen una llarga i encertada intervenció,eI passat, present i futur de Ia premsaforana a Mallorca. Una vegada acabat1' acte de presentació del llibre,Ia festa continuà amb un sopar a unrestaurant de Porto Cristo. El llibreés un recull de totes les publicacionsforanes, amb dades biogràfiques decada una. Vilafranca, com sabeu comptaamb dues revistes associades a Ia"PREMSA FORANA"aquesta que teniu

"Santa Bàrbara"en les mans.

N O T I C I A R I DE LA VILAE* Mou K

2i

NAIXEMENTS IV TORNEIG DE FUTBITO

Angela Maria VEs Bassa, filla de Barto-meu i de Maria, naixia el 16 d'Abril.ENHORABONA.

Pep Barceló Riera, arribava a aquestmón, el 30 d'abril. Són els seus pares,Biel i Catalina. ENHORABONA.

DEFUNCIONS

Aina Maria Bauzà Bauzà, ens deixavadia 24 d' abril als 73 anys. Descansien Pau.

Bernat Más Gcmila, passava a millorvida el 27 d'abril als 67 anys. Descansien Pau.

Antònia Amengual Ribas, als 89 anys,també ens deixava el 29 d'abril. Descansien Pau.

RECTIFICACIONS

Endemés d' una errada en el títol deIa portada del passat número 11, on"Pascua" tocava escriure' s "PASQUA",en 1' apartat de defuncions allà ondeia "Joan Barceló Font, el 12 d'abril",tocava dir "Biel Barceló Font el 10d'abril".

PRESSUPOST DE L^AJUNTANENT

El passat 30 d'abril en el ple extraor-dinari celebrat a 1' Ajuntament, fouaprovat el pressupost ordinari perenguany i que puja a 28.500.000.-de pessetes, uns quatre milions mésque l'any anterior.

INSPECCIQ DE COTXES

Posam en coneixament dels propietarisdels cotxes o vehicles matriculatsentre 1972 i 1974 fins a Ia matrículaPM P9>jG que tenen obligació de passarIa inspecció o revisió corresponentabans del 31 de desembre d' enguany.

Ja es prepara de valent el IV TORNEIGLOCAL DE FUTBOL SALA LA BEATA 1987.El termini per a Ia incripció d'equipsfinalitza el 29 de maig, segons ensha informat el grup organitzador deltomeig. Entre les novetats més impor-tants cal destacar que 1' edat mínimaper poder jugar en aquest torneigés de 15 anys cumplits. Fent una micade memòria de les passades edicions,recordem que no hi ha fins ara capequip que hagi guanyat el torneigen dues ocasions. En Ia primera edició,"Ses Gaceles" es proclamà campió,en Ia segona seria "Es Niu" i en Iatercera, que es disputà 1' any passat"Es Cantó" Ia guanyaria. Per a aquestquart torneig s' espera que siguinentre 8 i 10 els equips participants.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURES

Entram ja de ple dins Ia campanya electo-i els grups polítics de Ia vila, tantAP com PSOE, PSM o UM, s' afanyen endonar Ia millors de les impressionssobre Ia seva candidatura. El PSMfou el primer en presentar-la el dissabte16 de maig amb Ia presència de MateuMorro. El PSOE ho feia el dimarts19 de maig arrib Ia presència de FrancescTriay i Miquel Oliver. Dia 30 segonsens han confirmat des d' UM, aquestgrup ferà Ia seva presentació ambIa presència de Jeroni Albertí. Segonsfonts del PSOE el dimecres 3 de juny,Josep MoIl i segurament el presidentdel Congrés de Diputats Felix Pons,faran un volta pel mercat de Ia vila.

10 DE JUNY,ELECCIONS

23

Per les cosesben fetes

FrancescTriayCandidat Pt.Comunitat Autònoma

VOTA m PSOE

PSOE-VILAFRAMCA

JORDI "DE SA PLACA"L ' objectiu prioritaridel nostre grup, ésdonar una transparènciaabsoluta a les actuacionsmunicipals i promoureIa participació de totel poble en Ia tascade fer progressar, nosaltresi VOSALTRES, aquestavila que tots estimam".

ANDREU "CAMINER"."Dedicarem el nostretemps a donar solucions,cercant sempre el diàlegcom a millor camí perpermetre Ia convivènciaentre tots, per moltallunyades que estiguinles nostres maneres depensar o de fer les coses".

BIEL "NOGUERA"."El grup del PSOE-Vilafrancaarriba a 1' Ajuntamentde Ia vila per promoureIa col.laboració entretots i treballar ambserietat i consciència".

BIEL "ROSSET".

"Es necessari que tots aquellsque puguin fer o aportar qual-que cosa pel be del poble,trobin els camins necessaris -per fer-ho".

JORDI "PALONI"."El PSOE-Vilafranca volfer servir Ia seva tascacom a fonaments sobreels quals poguem aconseguiruna VILAFRANCA MILLOR".

7- Joan Sastre.8- Josep Bpix.9- Josep Nicolau.10- Tomeu Estrany.11- Margalida Garcias.12- Joan Estrany.13- Francesc Rosselló.

MIQUEL "CAET"."Defensarem il.lusionadamentel nostre programa defeina, amb Ia certesad'haver cumplit amb l'obli-gació de donar alternativesa un ampli sector devilafranquers, que desde Ia MOOERACIO defensenun sistema de convivència".

LA FORÇAMODERADA