LA CIVILITZACIÓ LA CIVILITZACIÓ ROMANA (I) ROMANA (I)

EL GOVERN, LA SOCIETAT I LA EL GOVERN, LA SOCIETAT I LA RELIGIÓ.RELIGIÓ.

2. EL GOVERN A ROMA

2.1. EL GOVERN DE LA REPÚBLICA

Els comicis aprovaven les lleis i elegien cada any els magistrats: consols, pretors, qüestors i censors.

El senat controlava l’actuació dels magistrats. Era format per 600 membres. Era un càrrec vitalici.

• CÒNSOL: n’hi havia 2. presidien el senat i convocaven els comicis. Un d’ells residia a Roma i s’encarregava de l’administració de l’estat i l’altre comandava l’exèrcit. S’alternaven mensualment en les funcions del govern

• PRETORS: administraven la justícia.• QÜESTORS: s’encarregaven de les finances.• CENSORS: elaboraven el cens.

Senat romà

Cònsol romà

2.2. EL GOVERN DE L’IMPERI

• L’Emperador tenia tot el poder polític. Era el cap de l’exercit i nomenava tots els funcionaris de l’Administració.

• El senat estava format per 900 senadors i estaven sotmesos a l’autoritat de l’Emperador.

FUNCIONARISI

MAGISTRATSCOMICIS

SENAT

ReuneixNomena

Convoca

IMPERIIMPERI

EMPERADORPoseeix totsels poders

EmperadorOctavi August

2.3. EL GOVERN DE LES CIUTATS

• L’Imperi Romà va delegar moltes de les seves atribucions a causa de la vastitud del seu territori = extensa xarxa de municipis.

• Àmplia autonomia de les autoritats locals.

• Les ciutats estaven construïdes seguint un mateix model: PLA HIPODÀMIC. Traçat geomètric ideat per Hipòdam de Millet.

• Els carrers s’encreuaven perpenticularment i els dos carrers principals eren el cardo i el decumanus.

Muralles

Cardo

Carrers

Decumanus

Forum o plaça

L’organització política de una ciutat:

•La base del govern era LA CÚRIA = formada per un centenar de ciutadans nobles, els DECURIONS (equivalent al senat). Eren càrrecs vitalicis. La cúria designava dos dels seus membres com a caps de la ciutat.

•Altres càrrecs: EDILS (obres públiques)

•QÜESTORS (encarregats finances)

3. LA SOCIETAT I L’ECONOMIA ROMANA

• 3.1 LA SOCIETAT• La societat romana diferenciava els ciutadans

del que no ho eren (estrangers, dones i esclaus)• Els esclaus feien tota mena de treball (mines,

tallers...) alguns lluitaven com a gladiadors. La majoria eren presoners de guerra o bé ciutadans que havien perdut la llibertat.

• Possibilitat d’aconseguir la llibertat (manumissió) i convertir-se en llibert.

HOMES NO LLIURESHOMES NO LLIURES

ESCLAUS

LLIBERTS

Manumisió

Dones

Esclaus

Els ciutadans lliures:•PATRICIS: membres de la noblesa, posseïen grans extensions de terra i eren rics. Participaven del govern de la ciutat, podien tenir càrrecs públics i ser oficials de l’exercit

•ELS PLEBEUS: ciutadans lliures més pobres i es dedicaven a l’artesania i al comerç. Pagaven impostos i servien a l’exercit. NO podien participar en el govern.

HOMES LLIURESHOMES LLIURESPLEBEUSPATRICIS

Nova societat durant república i imperi

• 3.2. L’ECONOMIA ROMANA.

• L’economia romana es basava en l’AGRICULTURA i l’explotació del territori que conquerien

• Trilogia mediterrània: vinya, olivera i el blat.

• Van introduir millores tècniques: regadiu, l’arada romana...

Arada romana

Molí

Trilogia mediterrània: vi, oli, cereals

Agricultura

Vil·la o

casa de pagès

• El COMERÇ i l’espoli de les províncies: les ciutats romanes no eren autosuficients i necessitaven proveir-se d’aliments.

• Establien relacions comercials amb pobles establerts més enllà les fronteres.

• Importaven: esclaus, ivori, or, seda, èdres precioses, ambre i pells.

• En les conquestes convertien en esclaus als vençuts, creaven impostos feixucs i confiscaven els béns.

4. LA RELIGIÓ

• 4.1. ELS ROMANS I LA RELIGIÓ

• Els romans eren politeistes. = era una adaptació dels déus i mites romans.

• No hi havia una casta sacerdotal que dominés l’Estat.

• La religió era un assumpte privat.

• Els romans van ser força tolerants amb les altres religions.

NOM LLATINOM LLATI NOM GRECNOM GREC IDENTITATIDENTITAT ATRIBUTSATRIBUTS

JJÚÚPITERPITER ZEUS Déu Suprem Àguila, ceptre i llamp

JUNOJUNO HERA Esposa de Zeus Paó reial i diadema

MINERVAMINERVA ATENA Saviesa, Arts i Oficis Òbila, olivera, casc i escut

APOL.LO APOL.LO Bellesa i belles arts Llira, llorer i sol

DIANA ÀRTEMIS Castedat i Caça Arc, carcaix i lluna

MERCURI HERMES Missatger. Comerç Sandàlies i barret alats

VULCÀ HEFEST Foc i metall Mantell i tenalles

MART ARES Guerra Casc i armes

VENUS AFRODITA Amor i Bellesa Coquilla, colom i ploma

CERES DEMÈTER Agricultura i Fecunditat Espigues de blat i falç

NEPTÚ POSIDÓ Mar i terratrèmols Trident i cavall

PLUTÓ HADES Regne del Morts Ca cèrber i tro

VESTA HÈSTIA Llar Flama

BACUS DIONIS Vi i disbauxa Vinyes, tirs i pantera

EL PANTEEL PANTEÓÓ ROMÀ ROMÀ

• 4.2. El Judaisme.

• Els jueus eren una comunitat establerta a Palestina.1. Monoteista

2. Rebutjava altres religions

3. Existència del poble elegit

4. Antic testament

5. Anunciava la vinguda d’un mesies.

• 4.3. cristianisme i persecució.• Va sorgir amb la predicació de Jesús de

Nazareth• Bases doctrinals: evangelis.• Nou testament + antic testament formen part de

la Bíblia. • Negava la divinitat de l’Emperador = persecució.

Durant els primers anys de persecució es reunien a les catacumbes.

• 4.4. El cristianisme religió de l’Imperi.• S.III l’emperador Constantí es va convertir al

cristianisme i va promulgar l’edicte de Milà (llibertat d’actuació de l’església)

• Al 380 amb Teodosi: religió oficial de l’imperi.

• L’església es va transformar en un cos jeràrquic i centralitzat en la figura d’un PAPA.

• La doctrina esdevenir un DOGMA.