MONOGRAFIESDE DISSENY

ESPAI, OBJECTE I IMATGE

Neus Casas Rullo0RQRJUDHVHVSDLREMHFWHLLPDWJH(VFROD0DVVDQD

6HJRQVHPHVWUH

MOVIMENT POSTMODERN

Per saber en quin moment apareix el postmodernisme:1- Modernisme: busquen lobra dart total.1- Avantguardes artstiques, en disseny busquen el racionalisme el la forma segueix la funci. Exemples: Bauhaus, a Catalunya el GATCPAC. Segueixen la tendncia de menos es ms i trenquen amb la distinci de les arts majors i arts menors.1- Moviment modern: es dna en el perode entre guerres. Exemple: escola dUlm els anys 50. Suposa un rebot del racionalisme anterior.1- Moviment Postmodern. Es dna a partir de 1979-1980. Dissenyadors vinculats al moviment: Andrea Branzi, Alessandro Mendini, Ettove Sottsass, Carles Riart, Javier Mariscal o Philippe Stark. Els dos ltims, comenaran en aquest estil i ms tard en desenvoluparan ms. Andrea Branzi va dir yo odiava los objetos y las Construcci-ones grises de los racionalistas !ns que es va donar compte que responien a un mn creat per ells. Es referia a les coses projectades a partir dun mn imaginari racionalista. No sempre el racionalisme compleix una funci. Per exemple, Mies van der Rohe quan va posar els pilars ms separats de la paret al pavell Alemany de Barce-lona. Si sanalitza realment es troba lnima i no la ra de lobra. No sn per complir una funci sin per expli-car al mn quina s lnima del seu projecte.

Neix com a contraposici del moviment modern. Robert Venturi s un dissenyador que parteix del racionalisme per que ms tard es desenvolupar cap al postmodernisme. En aquest moviment es recuperen molts altres moviments del passat, excepte el racionalisme.

La belleza es el resplendor de la verdad Els racionalistes es basen en un discurs, en una veritar, i s dual. En canvi, el moviment postmodern s anti-dual i plu-ral (multiplicitat de discursos). El concepte vlid es pot explicar de moltes maneres. El todo vale no s un discurs legitimador de les decisions. Sen deriven dues conseqncies:

- La democrcia: val tant lo teu com lo meu- Mana el mercat: paradigma consumista on el diner s el gran poder

Des del punt de vista de lespai i lobjecte

Postmodernisme americ: Robert Venturi, Denise Scott Brown. El seu treball principal sarticula a Las Vegas, la fatxada. Discurs on la funci sobreviu com pot davant la forma. Van teoritzar sobre aquest tipus darquitectura critica. Lameric es basa molt en la recuperaci dels estils del passat. Per qu? Els americans no tenen passat, no tenen histria. Postmodernisme europeu: recerca dun nou llenguatge. Es concentrava en lentorn duna srie dempreses italianes (a Mil) que patrocinaven una productora. Exemples: Alquimia (1979) i Memphis (1980). SottsassInnsbruck, Alemanya

ValentineMquina descriure molt paradigmtica. Utilitza moltes solucions racionals en la part formal amb un llenguatge molt potent. Per qu s vermella? Que tinguis una mquina descriure no vol dir que treballis en una o!cina grisa, trista i aburrida.

MemphisMendini i Sottsass funden Alquimia per es desentenen i Sotsass fundar Memphis. Treballa amb gent ms jove i con-vida a altres dissenyadors potents. Va convidar, per exemple, a Andrea Branzi.Jean Baudrillard i Franois Lyotard eren idelegs i crtics del postmodernisme. Els estampats laminats era un recurs que utilitzaven molt i donava una aparena nova a partir de laminats plstics.

Exemples:

Cendrer ChocolatoTetera de Matteo !unTetera de Peter ShireCarret de Javier Mariscal

Estanteria SotsassEstanteria dAndrea Branzi

Beverly de Sottsass

MalabarFirts de Michele de LuchiMendigrapho de Mendini

ARQUITECTURA POSTMODERNA

Mario Botta, susArquitecte-artes. Utilitza una matriu geomtrica i t un fort vincle amb la ubicaci. Vivenda Riba San Vitale

Hans Hollein, austracSchullin Jewerly

Daniel MoserViena, Section N

Peter Eissenamn, americ

Ohio State University. Wexner Center for the Arts. Combinaci de dos estils i llenguatges. Aquesta combinaci s fragmentada i corresponen a dos moments histrics diferents: un medieval i laltre als racionalistes. Sn anacrnics entre si i en el moment de fer lobra (1989).

Columbus Convention Center, 1993. Sembla decorat, caracterstica postmoderna i tamb combina dos llenguatges diferents.

Memorial Holocaust Berlin, 2005.

Museo de Galicia. Cidade de Cultura

Charles Jenk, americGarden of Cosmic SpeculationCllules de la vidaTea and co!e Piazza, Alessi, 1983

Daniel Wei, Buenos AiresVa collaborar amb la productora anglesa PentagramRellotge Andante, 1982Radio in a bag: interessant pel seu gra!smePortada cd Very dels Pet Shop BoysClock for an astronomer, 2010

Ron Arad, Tel AvivCadira Rover, 1981

Tocadiscs Concrett, 1985Cadira Tom Vac

NOU DISSENY ALEMANY

Grup Pentagon

Caf casino, documenta de KasselCadira D: barreja de MR de Mies amb RietveldEstanteria Regal

Volker AlbusCadires Mollinissimo

Andreas BrandoliniKistenstuhl

Sylvia RobeckAktenzwinger (gbia de documents)

DISSENY JAPONS

PACKAGING TRADICIONAL JAPONS

Qu el caracteritza?La forma. Els dissenyadors treballem per la forma. La forma en el disseny japons s diferent a la que solem conixer.Cultura on t molta importncia la simultanetat, no pas com a Occident on entem noms la relaci causa-efecte.Exposici 1987 del Museu Etnolgic de Barcelona sobre embolcalls japonesos (disseny artesanal).

Tamago Tsuto, ouera. Ouera de 5 ous fet de palla darrs trenadazeki, recipient de sakeTsuno daru, barrilet de sake. Forma molt simtrica, radial. Veus el conjunt per els detalls costen. Fumizukai, embolcall de paper per a dolosAsatsuyu, cubell fet amb nusos de bambKuri Amanatto, teixit de bamb cobert de paper

*Llibre de referncia: La cerimnia del te. Okakura Kakuzo*Llibre de referncia: Elogio a la sombra

*concepte de Wabisabi. Difcil de de!nir. La contradicci en un objecte fa que tingui bellesa.

DISSENYADORS JAPONESOS

Sori Yanagai (1915-2011)Dels primers dissenyadors japonesos que treballen a occident. Introdueix petits detalls extics dins lpoca tan raciona-lista.

Tamburet Butter"y, 1954Tamburet elephant, 1956Painting kitCellophaneCigarrette caseCuberts, 1974

Shiro Kuramata (1934-1991)Dissenyador japons postmodern

Furniture with drawers, 1967Pyramid revolving Cabinet, 1968-1970Furniture in irregular forms, 1970

Naoto Fukasawa, 1956

Lector de Cd de paret, Muji, 1999Infobar 2, 2003Cd porttil, 2003A light with a dishHumi!cadorWanPackaging sucs

CONFERNCIES

TERESA LACENTAPresentaci del treball de la professora de monogra!es dart.

Teresa Lanceta Aragons nace en Barcelona, Espaa. Es Licenciada en Historia Moderna y Contempornea y est Docto-rada en Historia del Arte. Vive en Alicante, Espaa.Desde hace casi dos decenios el lenguaje geomtrico de las vanguardias clsicas se ha impuesto en el mundo de la publici-dad, del diseo y del consumo de imgenes, y ello ha permitido que la herencia de la modernidad fuera manipulada con tal de adecuarla a la cultura de masas y a los mecanismos persuasores de la comercializacin. Por doquier en la cultura post- industrial nos encontramos muestras constantes y reiteradas de la presencia del estilo moderno como modelo estilstico de la sociedad de consumo. Mondrian, Klee, Van Gogh, Kandinsky, Mir, Matisse, Picasso, etc., han sido utilizados para dar imagen de modernidad a los productos del mercado internacional, y a causa de ello el lenguaje de vanguardia ha perdido los trazos simblicos, espirituales y esenciales para adecuarlo a los valores del consumo y de la cultura internacional.Volver a las formas geomtricas de la vanguardia supone una re"exin crtica, no slo sobre su posible actualidad, sino tambin sobre el uso que la sociedad post-industrial ha hecho del lenguaje vanguardista. El retorno a las formas de la van-guardia no es en absoluto un retorno ingenuo, ni sentimental, ni nostlgico, sino todo lo contrario; habr de ser una elec-cin que comporte, por un lado, una indagacin de las posibilidades expresivas que an mantiene la vanguardia, y tambi-n una nueva interpretacin de las formas geomtricas que la cultura del consumo ha hecho de estas mismas formas.En sus tejidos, Teresa Lanceta inicia una re"exin sobre estas cuestiones, ya que nos muestra la pervivencia y actualidad del lenguaje geomtrico enraizado en un concepto de arte que trasciendo los lmites de lo que cronolgica y geogr#camen-te entendemos por arte moderno.

(http://my.opera.com/enlacesatspace/blog/2007/05/13/teresa-lanceta-aragones)

XEMA VIDAL

Conferncia sobre el vidre articulada en tres parts: vidre antic, les tcniques i, per ltim, dissenys actuals amb vidre.

Vidre AnticPunts de producci ms importants: Bohmia, Txecoslovaquia, Alemanya i Itlia

Tcniques- Termoformat: planxa de vidre fosa sobre un element que li dona forma- Fussing: planxa feta de diferents planxes de vidre- Vitrall emplomat: uni de diferents trossos de vidre amb un element plstic- Gravat a lcid: sotmets el vidre a latac de lcid.- Gravat a la fossa- Vidre bufat- Cibes: tcnica per obtenir vidre pla- Casting: a partir dun motlle tancat, es fon el vidre a linterior- Fotogra!a digital sobre vidre.

Dissenyadors o artistes que han treballat amb vidre

Brower Hatcher, color !eld structure #1Dale Chihuly, Bellagio Hotel ParisStanislav Libensky i Jaroslava Brychtov, treball amb el cstingTapio Wirkkala, gerro gotes de gelRafael Marquina, broc corb i aceitera antigoteigAina Aalto, walter canafe PitcherAndr Ricard, ampolla de suc de taronja FrucoArchille Castigliori, copa reversibleRon Arad, moble onda radioAlvar Aalto, gerro SavoyRikke Hagen, Copes de cognacMemorial del 11S, MadridApple Store de NYCHella Jongenius, ampolles on combina la cercmicaTomas Kral, srie mollculesEsther Luesma i Xavier Vega, Mura, pel Bulli

VISITA DE JORDI PENYARANDA

Dissenyador multidisciplinari. Treballa a partir dels materials amb una idea molt ecolgica ja que t molt en compte lentorn. Projecte en O!cis singulars promogut pel Centre dArtesania de Catalunya.Ell pensa que lartesania s una nova via pels dissenyadors industrials. Ajuden a donar una visi ms dinmica i nova de lartes per ens explica les seves di!cultats en el moment de la distribuci i di!cultat del mercat. Ell es pregunta a si mateix: quines necessitats tindran en el futur per a que la gent visqui millor? Veu el disseny industri-al a partir de problemes de zero.

www.jordipenyaranda.com

DISSENY HOLANDS

Design Academy, sorgeix de la Phillips per es dividir en dos:- una ms propera als processos tecnolgics- Design Academy, recerca en els mbits conceptuals i formals

El seu pla destudis s molt important i es basa en lsser hum.

Droog DesignDroog ser fundada el 1993 pel dissenyador del producte Gijs Bakker i historiador del disseny Renny Ramakers. Durant la Fira del Moble de Mil el 1993, el duo es va presentar una selecci de dissenys sobris fets de materials industrials i objectes trobats. La presentaci es va titular Droog Design, a causa de la simplicitat i sec humor dels objectes. [ 2 ]Ells van seguir ajuntant presentacions de disseny que re"ecteixen un esperit clar dels temps. El 1996, es va ampliar el seu mbit dactivitats, amb projectes experimentals. Lany segent, Droog rebre el seu primer encrrec duna companyia. El 2003 Droog BV es va establir juntament amb la Fundaci Droog, per a la producci i distribuci de la col lecci de pro-ductes Droog. Des de #nals de 2004, la seu de Droog sha situat en Amsterdam , la combinaci duna botiga, una sala dex-posicions, una biblioteca i una cuina.El 1999 es va celebrar una exposici sobre Droog a la Fundaci Joan Mir de Barcelona, seguit per una exposici retros-pectiva el 2006/2007 en l Museu dArt i Disseny a la ciutat de Nova York titulat Simplement Droog: 10 + 3 anys de la cre-aci de la innovaci i la discussi . El 2004 es va publicar un llibre sobre Droog, titulat Simplement Droog: 10 + 1 anys de la creaci de la innovaci i la discussi . El 2009, Droog va obrir una botiga al Soho de Nova York.(wikipedia)

Renny RamakersGigis Bakker

Projectes:85 lampsdrawing tablepushed washbasin 1Tap stopArchimedes, letter scaleSo# LampPower tilerWaterfall showerPowerpointFlower Bulls packaging

MONOGRAFIES

David LaChapelleChlo

Fotgraf dels anys 80. Relaci amb arquitectures de Robert Venturi.Fotogra!a Enjoy Coca-Cola. Apareixen dos elements de consum: el cotxe tot terreny i la coca-cola. Hi ha una collisi entre els dos elements (relaci amb leconomia de consum). Tamb hi ha una connexi amb el pop art dels anys 50 i 60 ja que arrossega les mateixes icones. Tot remet a aquest estil de vida americ: el paisatge, el cotxe, i tots els demes t-pics.

Robert VenturiSara PalmaVenturi diu el menos es aburrido.T una fascinaci pel classicisme, s molt eclctic. Aquest dissenyador vol crear algo nou a partir del passat.

Denisse ScottFerranCadira chipendale: paradoxa important ja que volen rescatar les formes del passat per alhora dutilitzar-les hi ha una transgressi esttics, sobretot els autors americans ja que la historia la viuen com un fet recent.Casa de Gordon Wu Hall: construccions de nen petit que ens porta al concepte de castell. Intent del retorn i de refe-renciaci a una idea innocent

Michele de LucchiIvetteTreballa una lnia radical

Matteo !unDomenech

AlquimiaSilvia BMendini, sof La poltrona de Proust. Tractament cosmtic.Groninger Museum, Amsterdam, Holanda. Mendini

MariscalRubnEn la part gr!ca, dels autors ms importants. Va comenar amb el cmic underground.1979, cartell de Barcelona1989, Coby

Carles RiartSara G.Chair (1979)Silla desnuda (1973).

AnimaciAnas VidalMichel Ocelot, Sylvian Chomet, Estudi Aardman, Cartoon Saloon, Animaci espanyola (dugra!lms i planeta 51)

Toyo ItoBaptisteArquitecte i dissenyador. Monogra!a amb mfasi en el producte. Exemple: Bo, Ku, Naguisa

Nani MarquinaGeorgina

Exposici Seduts per lart. Passat i present de la fotogra!a del Caixa ForumNria G.

Collectiu BrotsBlanca

La forma segueix el procsLaura CasassesDissenyadors que formen part de tot el procs de disseny.

Mishcer Traxler, $e idea

Xiaoli Wen, Shaped bottles

Martin ArzaMax LambMaarten de Ceulaer, Balloon bowls

Breaderd Escalope

Annika Fry

Textils intelligentsDelphine

Cermica contempornia, Guillem i MariaClaydies

Marc VidalApparatu

5.5 designersClaire

Neville Brody, Marta

Disseny core, SergioSeung Yong SongDohoon Kim i Jahyung Kim

Matali CrassetLaureline

Videojocs, lexMinecra#, de MojangWorld of goo, de 2dboySupermeatboy de Teammeat$e game company, jocs com "ow, "ower, journeyAmanita design, samorost, machinarium, botanicula, peli Kooky

Alfonso CasasDomenech

Estudi Kenzo, Miha i Hayao Miyazaki, Jessica

Frank Miller, Marc

Kiki van EijkCris

Kiki carpetFlorating frameHomecra#sSo#

Disseny gr"c japonsCris G

Yusaku KamekuraKazumasa NagariKiyoshi awazuIkko TanakaMitsuo KatsuiShigeo FukudaTadanori YokooKoichi SatoTakenobu IgarashiWhoswho.jagda.org

CONCLUSIONS

Aquesta assignatura, de les poques que tenim de teoria aquest semestre, ha servit per a poder explorar els nostres interessos i descobrir-ne de ms. A ms a ms, tamb ens ha servit per descobrir nous camins i noves possibilitats que sestn explorant actualment en el camp del disseny. Per una banda, hi havia les classes que en Xema ens introdua una monogra!a, com sha pogut veure en el resum dels apunts anteriors i, per una altra banda, les nostres monogra!es personals que han servit per estructurar una assignatura entorn el disseny contemporni.Personalment, les classes anaven ms al voltant del disseny de producte i espai per no ha sigut una barrera per a que jo pugus explorar els meus interessos en el camp del disseny gr!c. Aix doncs, ha estat una assignatura molt "exible que ha tercer curs es necessita per a tal de poder construir el nostre cam.