Monogràﬁ cs Mostra contínua de vides laborals...Així, durant el darrer trimestre de l’any...

Monogràfi cs

Descripció de la temporalitat a partir de les dades de la Mostra contínua de vides laborals

Imatge i balanç de la gestió municipal de Mataró

Edita: Ajuntament de Mataró.Realització: Treballs Gràfi cs Paco López, S.L.D. L.: B-42.913-2001

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA 3

PRESENTACIÓ

L’economia mundial continua instal·lada en un període d’enormes dubtes i difi cultats i les principals economies han rectifi cat a la baixa les seves perspectives de creixement. No obstant això, aquestes revisions presenten diferències signifi catives segons els àmbits geogràfi cs analitzats. Així, han estat relativament poc importants en els cas dels Estats Units –on encara es preveu un creixement per al 2012 proper al 2%– i de les economies emergents –on es continuaran registrant creixements de l’economia força notables, principalment en els casos de la Xina i l’Índia.

Com ja ve sent habitual en els darrers temps, l’economia europea és la que, per grans àmbits geogràfi cs, sembla patir amb major intensitat els efectes de la complicada situació econòmica mundial. La crisi del deute sobirà suposa un llast afegit a les minses perspectives de recuperació. Així, durant el darrer trimestre de l’any 2011, bona part dels països ja van registrar un decreixement de la seva activitat que, segons les previsions, seguirà vigent durant els períodes propers, de manera que la recessió ja es pot considerar tot un fet.

En aquest context, tant l’economia espanyola com la catalana en surten especialment malparades, amb un mar-ge de maniobra reduït i sense perspectives de millora a curt termini. La recessió actual, tot i que pugui ser més moderada que la produïda durant l’any 2009, serà especialment greu si tenim en compte que s’afegeix a la dels períodes recents, a la situació desbocada de l’atur i a un dèfi cit públic força elevat. A més d’una demanda interna sense símptomes de recuperació, les perspectives de recessió per al conjunt de la Unió Europea mostren com el sector exterior no podrà contribuir a millorar –o, si més no, compensar sensiblement– aquesta situació.

Mataró continua plenament afectada per aquest procés de disminució de l’activitat i de pèrdua d’ocupació. El conjunt d’indicadors inclosos en aquest informe, especialment els referents al mercat laboral i els d’activitat econò-mica, mostren aquesta recaiguda global, després d’un any 2010 en què semblaven apuntar-se uns primers indicis de recuperació.

L’edició d’aquest informe inclou dos monogràfi cs: d’una banda, una aproximació a un aspecte concret del mer-cat de treball, el de la temporalitat dels assalariats del règim general de la Seguretat Social a Mataró, mitjançant l’anàlisi de la mostra contínua de vides laborals; i, de l’altra, en el segon monogràfi c s’inclouen els resultats princi-pals de la darrera edició de l’enquesta de percepció ciutadana Imatge i balanç de la gestió municipal.

Podria destacar-ne també l’apartat de població, en el qual s’ha inclòs una projecció demogràfi ca a deu anys vista, partint de l’evolució tendencial dels principals components demogràfi cs. En aquest sentit, es tracta d’una projecció en la línia de la que fa ben poc va publicar l’Institut Nacional d’Estadística.

Per últim, cal comentar que, d’ara endavant, l’informe de conjuntura deixarà de publicar-se en paper. D’aquesta manera, podrem actualitzar-ne els continguts amb més freqüència i alhora tractarem d’augmentar-ne la reper-cussió mitjançant la difusió permanent, ja sigui als mitjans de comunicació o fent servir altres eines o butlletins d’informació ja existents.

CONJUNTURA SOCIOECONÒMICA4

Agraïments

Per publicar l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró cal la col·laboració de persones, institucions i empreses que desinteressadament ens faciliten les dades. Des del Servei d’Estudis i Planifi cació de l’Ajuntament de Mataró els volem donar les gràcies, ja que amablement ens han atès en les nostres consultes, dubtes i preguntes. Així, doncs, volem donar les gràcies a:

• Abertis, S.A.• Aigües de Mataró, S.A.• Banc d’Espanya• Cambra Ofi cial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona• CASAS – Grup Sarbus• Consorci Port Mataró• CTSA• Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya• Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya• Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya• Fecsa-Endesa• Hotel Castell de Mata• Hotel Colón• Hotel Ibis• Hotel NH Ciutat de Mataró• Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)• Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM)• Institut Nacional d’Estadística (INE)• Servei d’Urbanisme, Medi Ambient i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró• Servei de Llicències i Disciplina d’Obres i Activitats de l’Ajuntament de Mataró• Servei de Serveis i Manteniment de l’Ajuntament de Mataró• Servei de la Policia Local de l’Ajuntament de Mataró • Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicació de l’Ajuntament de Mataró

La Diputació de Barcelona també ens dóna suport en l’elaboració de l’Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró, ajudant-nos tant econòmicament com tècnicament des de l’any 1996. La Diputació de Barcelona té un paper importantíssim perquè aquest informi s’acabi publicant, per la qual cosa –com fem en cada informe– volem fer-los arribar el nostre agraïment i, alhora, també volem donar les gràcies al Fons Social Europeu i a la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic Local (XODEL).


Índex Índex de taules ............................................................................................................................Pàg. 7 Índex de gràfi ques .......................................................................................................................Pàg. 9

Síntesi ...............................................................................................................................................Pàg. 11 Síntesi de la conjuntura internacional ...........................................................................................Pàg. 11 Síntesi de la conjuntura espanyola i catalana ...............................................................................Pàg. 12 Síntesi de la conjuntura de Mataró .............................................................................................Pàg. 13

1. Conjuntura socioeconòmica 1.1. Conjuntura socioeconòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya ......................................Pàg. 18 1.2. Altres indicadors macroeconòmics bàsics (2010-2011) ..........................................................Pàg. 29 2. Resum de la conjuntura a Mataró 2.1. La conjuntura a Mataró. 3r trimestre 2011 ............................................................................Pàg. 32

3. Població 3.1. Projecció demogràfi ca de Mataró a curt termini (2012-2021) ...............................................Pàg. 38

4. Consum 4.1. Energia i aigua ......................................................................................................................Pàg. 46 4.2. Matriculació de turismes .......................................................................................................Pàg. 49 4.3. Residus ................................................................................................................................Pàg. 52 5. Habitatge 5.1. Habitatges iniciats i preus dels habitatges..............................................................................Pàg. 56 6. Activitat i estructura empresarial 6.1. Activitat i estructura empresarial a Mataró i al Maresme .......................................................Pàg. 62 6.2. Terciarització de l’economia ........................................ ..........................................................Pàg. 73 6.3. Llicències d’activitats .............................................................................................................Pàg. 75

7. Anàlisi sectorial 7.1. Anàlisi de les principals seccions econòmiques de Mataró .....................................................Pag. 78 7.2. Indústries manufactureres (C) ...............................................................................................Pàg. 79 7.3. Construcció (F)......................................................................................................................Pàg. 83 7.4. Comerç (G) ..........................................................................................................................Pàg. 86 7.5. Hostaleria (I) i sector turístic .................................................................................................Pàg. 89 7.6. Educació (P) .........................................................................................................................Pàg. 95 7.7. Activitats sanitàries i de serveis socials (Q) ............................................................................Pàg.103

8. Mercat de treball 8.1. Contractació .......................................................................................................................Pàg. 106 8.2. Expedients de regulació de l’ocupació a Mataró i al Maresme .............................................Pàg. 111 8.3. Atur registrat ......................................................................................................................Pàg. 114 8.4. Comparació mercat laboral: Mataró i el Maresme ...............................................................Pàg. 121


9. Transport i mobilitat 9.1. Trànsit i mobilitat amb vehicle privat ....................................................................................Pàg. 124 9.2. Transport públic ..................................................................................................................Pàg. 128

10. Resumen / Summary 10.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró .....................................................................Pàg. 132 10.2. Summary chart of the situation in Mataró ........................................................................Pàg. 135

11. Monogràfi c 11.1. Descripció de la temporalitat a partir de les dades de la Mostra contínua de vides laborals ..Pàg. 140 11.2. Imatge i balanç de la gestió municipal de Mataró ..............................................................Pàg. 146

12. Glossari 12.1. Glossari ...........................................................................................................................Pàg. 158


Índex de taules

T 1.1.1. Perspectives econòmiques de l’FMI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22T 1.2.1. Infl ació, índex de competitivitat i tipus d’interès. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29T 2.1.1. Quadre resum de la conjuntura a Mataró. Fins al 3r trimestre de 2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32T 3.1.1. Creixement de la població de Mataró. Projecció 2011-2021. Escenari mitjà-baix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41T 3.1.2. Creixement de la població de Mataró. Projecció 2011-2021. Escenari mitjà-alt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41T 3.1.3. Població de Mataró per grups quinquennals a 1 de gener de 2011-2021 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42T 3.1.4. Variació del pes dels grups quinquennals. Mataró 1 de gener 2011-2021 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42T 3.1.5. Indicadors d’estructura demogràfi ca. Mataró 1 de gener de 2011-projecció 2021 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43T 3.1.6. Evolució de la població en edat escolar. Mataró 2011-2021 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44T 4.1.1. Consum d’electricitat. Mataró. 2001-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46T 4.1.2. Consum d’aigua. Mataró. 3r trim. 2009-3r trim. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47T 4.3.1. Evolució dels residus generats. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52T 4.3.2. Indicadors de recollida selectiva. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54T 5.1.1. Evolució del nombre d’habitatges iniciats. Mataró. 2003-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57T 5.1.2. Indicadors relacionats amb la comercialització d’habitatges a Mataró. 2007-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60T 6.1.1. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses a Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63T 6.1.2. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses a Catalunya. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64T 6.1.3. Estructura empresarial de Mataró. III/2010-III/2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65T 6.1.4. Evolució del nombre d’autònoms, assalariats i empreses al Maresme. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66T 6.1.5. Estructura empresarial del Maresme. III/2010-III/2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67T 6.1.6. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Mataró. 3r trim. 2010-3r trim. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68T 6.1.7. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Mataró. 3r trim. 2010-3r trim. 2011 . . . . . . . . . 69T 6.1.8. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Mataró. 3r trim. 2010-3r trim. 2011 . . . . . . . . . . . 69T 6.1.9. Nombre d’assalariats, empreses i autònoms per seccions. Maresme. 3r trim. 2010-3r trim. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70T 6.1.10. Evolució del pes dels assalariats, de les empreses i dels autònoms per seccions. Maresme. 3r trim. 2010-3r trim. 2011. . . . . . . . 71T 6.1.11. Relació de subsectors amb major guany i pèrdua de treballadors assalariats. Maresme. 1r trim. 2010-1r trim. 2011 . . . . . . . . . . 71T 6.1.12. Anàlisi Shift-Share. Mataró / Província de Barcelona. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 T 6.2.1. Pes relatiu del nombre d’assalariats, d’empreses i d’autònoms segons sectors a Mataró i al Maresme. 2010-2011 . . . . . . . . . . . 74T 6.3.1. Distribució de les sol·licituds de llicències d’activitat per annexos. Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75T 7.1.1. Mataró i les seves principals seccions d’activitat econòmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78T 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80T 7.2.2. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81T 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres. Mataró. 2003-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84T 7.3.2. Construcció. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84T 7.4.1. Índex de comerç al detall a preus constants. Espanya. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86T 7.4.2. Índex de comerç al detall a preus constants. Catalunya. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87T 7.4.3. Comerç. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87T 7.5.1. Hostaleria. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90T 7.5.2. Percentatge d’ocupació hotelera trimestral. Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91T 7.5.3. Nombre de pernoctacions dels transeünts al port de Mataró segons nacionalitat del patró de l’embarcació. 2008-2011. . . . . . . 93T 7.5.4. Distribució de les embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons l’origen del patró de les embarcacions. 2008-2011 . . 93T 7.5.5. Nombre d’embarcacions que han recalat al Port de Mataró segons nacionalitat estrangera del patró de l’embarcació. . . . . . . . . 93T 7.6.1. Educació. Mataró 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96T 7.6.2. Educació infantil (0-3 anys). Mataró. Cursos 2006-2007 - 2011-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98T 7.6.3. Alumnes matriculats a l’Escola Ofi cial d’Idiomes. Mataró. Curs 2011-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101T 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103T 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i el Maresme. 4r trim. 2009-4r trim. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107T 8.2.1. Nombre d’Expedients de Regulació d’Ocupació autoritzats i treballadors afectats. Mataró. 3r trim. 2009-3r trim. 2011 . . . . . . 111 T 8.2.2. Nombre d’expedients de regulació d’ocupació autoritzats i treballadors afectats. Maresme. 3r trim. 2009-3r trim. 2011 . . . . . 112 T 8.3.1. Dades de l’atur registrat a Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117T 8.4.1. El mercat laboral a Mataró i al Maresme. 2007-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121T 9.1.1. Intensitat Mitjana Diària (IMD) del trànsit a diferents trams de l’AP2, l’AP7, la C-31, C-32. Fins al 3r trimestre del 2011 . . . . . 124 T 9.1.2. Gravetat dels accidents de trànsit amb víctimes. Mataró. 2009-2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125T 9.1.3. Gravetat de les víctimes d’accidents de trànsit. Mataró. 2009-2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125T 9.2.1. Evolució del nombre de viatgers segons tipologia del Mataró Bus. 1998-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128T 9.2.2. Evolució del nombre de viatgers en l’autobus interurbà segons destinació fi nal. 2007-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129T 10.1.1. Cuadro resumen de la coyuntura de Mataró. Hasta el 3r trimestre de 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132T 10.2.1. Summary chart of the situation in Mataró through 3th quarter 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135


T 11.1.1. Percentatge d’assalariats residents a Mataró per situació contractual i sexe. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.2. Percentatge d’assalariats a Catalunya per situació contractual i sexe. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.3. Percentatge d’assalariats residents a Mataró per situació contractual i trams d’edat. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.4. Percentatge d’assalariats a Catalunya per situació contractual i trams d’edat. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.5. Percentatge d’assalariats residents a Mataró per situació contractual i sector. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.6. Percentatge d’assalariats a Catalunya per situació contractual i sector. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141T 11.1.7. Percentatge d’assalariats residents a Mataró per situació contractual i categories professionals. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . 142T 11.1.8. Percentatge d’assalariats a Catalunya per situació contractual i categories professionals. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142T 11.1.9. Percentatge d’assalariats residents i que treballen a Mataró per siuació contractual i sexe. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142T 11.1.10. Percentatge d’assalariats residents i que no treballen a Mataró per siuació contractual i sexe. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . 142T 11.1.11. Percentatge d’assalariats residents i que treballen a Mataró per siuació contractual i trams d’edat. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . 143T 11.1.12. Percentatge d’assalariats residents i que no treballen a Mataró per siuació contractual i trams d’edat. 31/12/2010 . . . . . . . . . 143T 11.1.13. Percentatge d’assalariats residents i que treballen a Mataró per siuació contractual i sector. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . 143T 11.1.14. Percentatge d’assalariats residents i que no treballen a Mataró per siuació contractual i sector. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . 143 T 11.1.15. Percentatge d’assalariats residents i que treballen a Mataró per siuació contractual i categories professionals. 31/12/2010 . . . 143T 11.1.16. Percentatge d’assalariats residents i que no treballen a Mataró per siuació contractual i categories professionals. 31/12/2010 . 143 T 11.1.17. Percentatge d’assalariats que no resideixen a Mataró per situació contractual i sexe. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 T 11.1.18. Percentatge d’assalariats que no resideixen a Mataró per situació contractual i trams d’edat. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . 144 T 11.1.19. Percentatge d’assalariats que no resideixen a Mataró per situació contractual i sector. 31/12/2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144T 11.1.20. Percentatge d’assalariats que no resideixen a Mataró per situació contractual i categories professionals. 31/12/2010 . . . . . . . 144T 11.1.21. Situació dels cotitzants al règim general de la Seguretat Social dels residents a Mataró a 01/01/2010 a 31/12/2010 . . . . . . . . 145T 11.2.1. Taula amb la distribució de la mostra per quota de sexe, edat i districte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146


Índex de gràfi cs

G 1.1.1 Evolució del PIB sectorial. Espanya. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25G 1.1.2. Evolució del PIB sectorial. Catalunya. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27G 1.2.1. Evolució de l’IPC. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 G 1.2.2. Evolució del tipus d’interès interbancari. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 G 1.2.3. Evolució de l’index de competitivitat. Setembre 2010-setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 G 2.1.1. Variació de la població en els municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. 1998-2011 . . . . . . . . . . . . . 33G 2.1.2. Diagrama d’informació local a Mataró (Comparació amb la província de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 G 3.1.1. Evolució de la població de Mataró. Projecció 2011-2021 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41G 3.1.2. Creixement de la població de Mataró. Projecció 2011-2021. Escenari mitjà-baix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41G 3.1.3. Creixement de la població de Mataró. Projecció 2011-2021. Escenari mitjà-alt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41G 3.1.4. Estructura per sexe i edat. Mataró. 1 de gener 2011-2021. Escenari mitjà-alt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42G 4.1.1. Variació interanual en el consum elèctric i en la despesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004-2011 . . . . . . . . . . . . . 46G 4.1.2. Consum d’aigua a Mataró 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47G 4.2.1. Variació interanual en la matriculació de turismes i en la despesa en consum fi nal de les famílies. Espanya. 2004-2011. . . . . . . 49G 4.2.2. Matriculació de turismes en persones físiques. Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50G 4.2.3. Matriculació de turismes en empreses. Mataró 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50G 4.3.1. Residus generats. Mataró. 2008-2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52G 4.3.2. Evolució del percentatge de recollida selectiva sobre el total de residus generats a Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53G 5.1.1. Evolució dels habitatges iniciats fi ns al 3r trimestre. Mataró. 2000-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58G 5.1.2. Evolució dels habitatges iniciats fi ns al 3r trimestre. Maresme. 2000-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58G 5.1.3. Evolució dels habitatges iniciats fi ns al 3r trimestre. Província de Barcelona. 2000-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58G 5.1.4. Evolució dels habitatges iniciats fi ns al 3r trimestre. Catalunya. 2000-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58G 5.1.5. Evolució de la intensitat constructora cada 100.000 habitants fi ns al 3r trimestre. 2007-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59G 5.1.6. Evolució de l’acumulat dels darrers dotze mesos del nombre d’autoritzacions amb llicència per construir habitatges nous i del nombre de renúncies. Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59G 6.1.1. Variació interanual del PIB i des treballadors afi liats a la Seguretat Social. Espanya. 2001-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62G 6.1.2. Empresses i assalariats. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 6.1.3. Autònoms. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 6.1.4. Assalariats per empresa. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64G 6.1.5. Empresses i assalariats. Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65G 6.1.6. Evolució de la variació interanual dels assalariats. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66G 6.1.7. Empresses i assalariats. Maresme. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67G 6.1.8. Autònoms. Maresme. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67G 6.1.9. Assalariats per empresa. Maresme. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67G 6.2.1. Percentatge d’assalariats i variació en punts percentuals del pes en el darrer any en el sector serveis per als municipis majors de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Setembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74G 6.3.1. Sol·licitud de llicències d’activitat. 2007-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76G 7.2.1. Indústries manufactureres. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80G 7.2.2. Assalariats per empresa. Indústries manufactureres. Mataró 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80G 7.2.3. Variació interanual assalariats. Indústries manufactureres. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80G 7.2.4. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81G 7.2.5. Assalariats per empresa. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82G 7.2.6. Variació interanual assalariats. Indústria tèxtil i de la confecció. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82G 7.3.1. Sol·licituds de llicències d’obres majors i menors entre gener i setembre. Mataró. 2000-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84G 7.3.2. Construcció. Mataró. 2010-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84G 7.3.3. Assalariats per empresa. Construcció. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85G 7.3.4. Variació interanual assalariats. Construcció. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85G 7.4.1. Comerç. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88G 7.4.2. Assalariats per empresa. Comerç. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88G 7.4.3. Variació interanual assalariats. Comerç. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88G 7.5.1. Hostaleria. Mataró. 2009-2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90G 7.5.2. Assalariats per empresa. Hostaleria. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90G 7.5.3. Variació interanual assalariats. Hostaleria. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90G 7.5.4. Percentatge d’ocupació hotelera (mitjana anual) i diferència respecte de l’ocupació mitjana de l’any anterior. Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92G 7.6.1. Educació. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96G 7.6.2. Assalariats per empresa. Educació. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97G 7.6.3. Variació interanual assalariats. Educació. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97G 7.6.4. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educació infantil (0-3 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . 98G 7.6.5. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educació infantil (3-6 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . 99G 7.6.6. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en educació primària (6-12 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . 99G 7.6.7. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en ESO (12-16 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . . . . . . 100 G 7.6.8. Evolució del percentatge de graduats escolars (4t. ESO) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100


G 7.6.9. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en PGS i PQPI. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . 101G 7.6.10. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en Batxillerat (16-18 anys). Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . 101G 7.6.11. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en CFGM. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101G 7.6.12. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en CFGS. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102G 7.6.13. Evolució del nombre d’alumnes matriculats en escoles universitàries. Mataró. Curs 1999-2000 - curs 2011-2012 . . . . . . . . . 102 G 7.7.1. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103G 7.7.3. Variació interanual assalariats. Activitats sanitàries i de serveis socials. Mataró i Catalunya. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104G 8.1.1. Evolució de la contractació a Mataró i al Maresme. 1999-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107G 8.1.2. Proporció de contractats per sexe. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109G 8.1.3. Proporció de contractats per edat. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109G 8.1.4. Proporció de contractats per durada. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110G 8.1.5. Proporció de contractats per sectors. 2009-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110G 8.2.1. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexe. Acumulat en els darrers 12 mesos. Mataró. 3r trim. 2009-3r trim. 2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 G 8.2.2. Treballadors afectats per ERO autoritzats segons sexe. Acumulat en els darrers 12 mesos. Maresme. 3r trim. 2009-3r trim. 2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113G 8.3.1. Comparació entre la taxa d’atur registrat de Mataró, Maresme, província de Barcelona i Catalunya. 2008-2011 . . . . . . . . . . 115G 8.3.2. Comparació entre la variació interanual de l’atur registrat de Mataró, Maresme, província de Barcelona i Catalunya. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116G 8.3.3. Diagrama de la taxa d’atur registrat i la seva evolució als municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona. Desembre 2010-desembre 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116G 8.3.4. Variació d’aturats registrats segons sexe respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2010-4r trim. 2011 . . . . . . . 118G 8.3.5. Variació d’aturats registrats segons edat respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2010-4r trim. 2011 . . . . . . . 118G 8.3.6. Variació d’aturats registrats segons sectors respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2010-4r trim. 2011 . . . . . 119G 8.3.7. Variació d’aturats registrats segons formació respecte del mateix trimestre de l’any anterior. Mataró. 2010-4r trim. 2011. . . . 119G 9.1.1. Percentatge i variació de positius en controls en accidents i/o infraccions. Mataró. 1994-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126G 9.1.2. Percentatge i variació de positius en controls preventius d’alcoholèmia. Mataró. 1998-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126G 9.1.3. Evolució de l’indicador de nivell sonor equivalent (Leq). Mataró. 1997-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126G 9.1.4. Evolució de l’indicador de soroll de fons (L90). Mataró. 1997-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127G 9.1.5. Evolució de l’indicador de sorolls molestos (L10). Mataró. 1997-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127G 9.1.6. Evolució de la dinàmica (L-10-L-90). Mataró. 1997-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127G 9.2.1. Nombre de viatgers de Mataró Bus acumulats els darrers 12 mesos. 2008-2011. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128G 11.1.1. Evolució diària del percentatge de treballadors assalariats residents que cotitzen al règim general de la Seguretat Social amb con . tracte temoporal. Mataró i Catalunya. 2010. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141G 11.2.1. Evolució de la satisfacció de viure a Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147G 11.2.2. Satisfacció de viure a Mataró segons sexe i districte. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147G 11.2.3. Satisfacció de viure a Mataró segons grup d’edat. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147G 11.2.4. Evolució de Mataró en els últims dos anys. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148G 11.2.5. Mataró en els últims dos anys segons sexe i districte. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148G 11.2.6. Mataró en els últims dos anys segons grup d’edat. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148G 11.2.7. Com evolucionarà Mataró en els propers dos anys. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149G 11.2.8. Com evolucionarà Mataró en els propers dos anys segons sexe i districte. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149G 11.2.9. Com evolucionarà Mataró en els propers dos anys segons grup d’edat. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149G 11.2.10. Estat del barri respecte al conjunt de Mataró. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150G 11.2.11. Estat del barri respecte al conjunt de Mataró segons districte. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150G 11.2.12. Aspecte més positiu de Mataró. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150G 11.2.13. Principal problema de Mataró. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151G 11.2.14. Principal problema del seu districte. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151G 11.2.15. Evolució de la gestió municipal de Mataró. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152G 11.2.16. Evolució en la valoració de la gestió municipal de Mataró per trams de puntuació. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152G 11.2.17. Valoració de diferents àmbits en la gestió municipal. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152G 11.2.18. Valoració de diferents àmbits en la gestió municipal. 2002-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153G 11.2.19. Evolució de la gestió de diversos àmbits en els darrers dos anys. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153G 11.2.20. Actuacions concretes de l’Ajuntament de Mataró considerades positives. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154G 11.2.21. Actuacions concretes de l’Ajuntament de Mataró considerades negatives. 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154G 11.2.22. Projecte més necessari pel futur de Mataró. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155G 11.2.23. Projecte més necessari pel futur del barri. 2008-2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155


Síntesi de la conjuntura internacional

Síntesi

L’economia europea està vivint moments de molts dubtes i incerteses, tal com ho demostra el fet que en només quatre mesos les perspectives que oferia l’FMI per a les principals economies del vell continent s’han reduït de l’ordre d’1,7 punts percentuals. Itàlia ha passat d’una previsió de creixement del 0,3% a una davallada del -2,2%, i Espanya ha passat de preveure un creixement de l’1,1% a una davallada del -1,7%. La crisi europea és de tal magnitud que en alguns països, com ara Grècia, s’està parlant de sortir de l’euro.

Després que al fi nal del 2008 el preu del barril de petroli se situés al voltant dels 40 dòlars, aquest no ha parat de créixer –si bé hi ha hagut moments d’estancament– fi ns arribar a superar els 120 dòlars el barril l’abril del 2011. Després d’aquest pic, el preu del barril ha baixat fi ns a si-tuar-se al voltant dels 110 dòlars, ja que el context econòmic de la segona meitat del 2011 ha estat d’un creixement global inferior, especialment als Estats Units i a Europa. En la resta de matèries primeres, hi han predominat els descensos, fruit del reajustament baixista de les expectatives.

Entre el ventall de factors que infl ueixen sobre el tipus de canvi de l’euro, la va-riabilitat de les notícies sobre la crisi de crèdit europea hi té un pes elevat. Per això, a mida que s’ha donat a conèixer la voluntat de les autoritats polítiques eu-ropees d’actuar amb contundència sobre la crisi i la voluntat de frenar el risc de contagi al sector bancari, la cotització de l’euro s’ha vist reforçada. Si amb aques-tes notícies les autoritats europees acon-segueixen infondre confi ança, cal esperar que el tipus de canvi entre l’euro i el dòlar se situï al voltant dels 1,40 dòlars.

Font: web del Banc d’Espanya.

Font: Fons Monetari Internacional.

Perspectives econòmiques a diversos països de l’FMIper a l’any 2012.

Evolució del preu del barril de petroli Brent Dated(mitja mensual). 2008 - 2011.

Tipus canvi dòlar/euro. 2008 - 2011.

Font: Perspectives de l’economia mundial de setembe del 2011 i l’actualització del gener del 2012 de l’FMI


Síntesi de la conjuntura espanyola i catalana

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Evolució de la creació d’ocupació i la despesa en consumfi nal interior de les llars. Espanya. 2008 - 2011.

Evolució del PIBpm. Espanya i Catalunya. 2008 - 2011.

Evolució de l’IPC. Espanya i Catalunya. 2009 - 2011.

Font: web del Instituto Nacional de Estadística (INE).

Espanya porta tres anys i mig immersa en un panorama de destrucció d’ocupació, amb la qual cosa és impossible que el consum de les famílies no se’n ressenti. Val a dir, però, que durant el 2010 i la primera meitat del 2011, tot i la pèrdua de llocs de treball, hi havia una tendència a la millora que també atenyia el con-sum de les llars. Al segon semestre del 2011, però, l’ocupació ha sofert una for-ta sotragada, amb pèrdues per sobre del -2%, cosa que s’ha traduït ràpidament en un alentiment del consum familiar.

Durant el creixement econòmic i en l’etapa de recessió, les xifres del con-junt de l’Estat espanyol han estat mi-llors que no pas les de Catalunya. Des del tercer trimestre del 2009, en el que semblava una etapa inicial de la recu-peració econòmica, Catalunya obté uns registres al mateix nivell o millors que els d’Espanya. Així, el PIB espanyol del se-gon i tercer trimestre del 2011 va créixer un 0,8% interanual en tots dos trimes-tres, enfront del 0,9% i del 0,7% inte-ranual del PIB català.

L’evolució dels preus a Espanya i a Ca-talunya estan condicionats, de manera clara, per l’evolució del preu del barril de petroli. Així, durant el 2009, el 2010 i fi ns a l’abril del 2011, l’IPC segueix una línia ascendent; entre maig i de-sembre del 2011 els preus han moderat progressivament el ritme de creixement. L’evolució de l’IPC durant aquests tres anys és pràcticament la mateixa que la del preu del barril de petroli durant el mateix període. Evidentment, a banda del petroli, hi ha altres components que expliquen el comportament de l’IPC; així, l’escàs consum de les famílies –que estalvien per fer front a les despeses co-munes– representa una força contrària a l’augment dels preus.


Síntesi de la conjuntura de Mataró

Quadre resum de la conjuntura de Mataró. Fins al 3r trimestre de 2011.


L’economia mundial passa per un moment de certa debilitat pel que fa el seu creixement, essent Europa qui està patint una situació més delicada. Les autoritats de la zona euro no acaben de trobar la clau per fer front a la crisi del deute sobirà, tal com ho demos-tren els constants anuncis per salvar Grècia de la fallida. Finalment s’ha aprovat un segon pla de rescat per a Grècia per valor d’uns 130.000 milions d’euros, a canvi que el govern grec adopti dràs-tiques retallades en la despesa, la qual cosa implica –entre altres– una rebaixa de sous i pensions, i l’acomiadament d’uns 15.000 funcionaris públics.

Catalunya i Espanya tampoc s’escapen de les retallades, com així queda palès amb l’anunci de la retallada del sou d’un 3% a tots els treballadors de la Generalitat de Catalunya1. Aquesta retallada es produeix sobre la base d’una congelació del sou dels treballadors públics de tot l’Estat espanyol al 2011 i d’una davallada del 5% al 2010. Però no només a l’Administració pública es rebaixa el sou, sinó que aquesta via també s’obre en l’empresa privada amb la da-rrera reforma laboral aprovada. Amb aquest context, les expecta-tives econòmiques per al 2012 són dolentes, com així ho presenta l’FMI, amb una davallada del PIB a Espanya del -1,7%.

Evidentment, Mataró no s’escapa de la situació que l’envolta. En aquest sentit, l’indicador dels treballadors assalariats –un dels més destacats dels quals es disposa a escala local– presenta una variació interanual del -2,9% al tercer trimestre del 2011, quan en l’informe

Mataró i les seves principals seccions d’activitat econòmica

anterior la pèrdua d’assalariats era del -1,2% interanual, i fa dos informes la pèrdua va ser del -1,6%. Per tant, Ma-taró continua sense generar ocupació i ja són gairebé quatre anys en què la variació interanual d’assalariats pre-senta valors negatius. L’altra cara de la mateixa moneda és l’indicador d’aturats registrats, que torna a presentar crei-xements del contingent de desocupats de dos dígits (10,8% al desembre del 2011), situant el total de desocupats a la ciutat en 13.739. Així, doncs, la si-tuació del mercat de treball mataroní es continua agreujant cada cop més, amb una taxa d’atur registrat del 20,5%. Pos-siblement, però, el pitjor de tot és que les expectatives per trobar feina són poc esperançadores.

La construcció continua passant per un molt mal moment, com així ho demos-tren les xifres d’habitatges iniciats. Entre octubre del 2010 i setembre del 2011, a Mataró s’han iniciat 194 habitatges, sis menys que els iniciats per al mateix pe-

1Als treballadors interins de la Generalitat del Catalunya, a banda de la retallada del 3% del sou, també se’ls redueix la jornada laboral en un 15%, la qual cosa evidentment signifi ca un reducció del sou del 15%.


ríode del 2010. Es tracta d’un xifra d’habitatges iniciats molt baixa, la qual cosa indica que en aquest moment s’estan pagant els exces-sos d’anys anteriors, com ara l’exorbitant xifra de més 1.300 habi-tatges iniciats al 2006. Milloren les xifres de les llicències d’activitat, però ho fan sobre una base baixa, i la matriculació de turismes es continua reduint, la qual cosa indica una continuació en la mode-ració del consum de les famílies mataronines.

Pel que fa a les principals seccions econòmiques de la ciutat, úni-cament la secció del comerç aconsegueix guanyar assalariats en el darrer any, mentre que la resta de seccions registren una pèr-dua de treballadors assalariats. En el cas de les manufactures i la construcció, aquestes seccions són les que perden més efectius en termes relatius que la ciutat, la qual cosa tradueix en una pèrdua de representativitat en l’estructura econòmica de la ciutat, amb un pes respectiu del 14,1% i el 6,2%. Cal destacar que dins de la secció manufacturera hi ha la indústria tèxtil, que en els darrers dotze mesos ha perdut un 7,2% de treballadors assalariats i que, en l’actualitat, amb 2.071 treballadors, representa el 7,3% del total d’assalariats de la ciutat. El comerç, amb un creixement del 3,4% d’assalariats, aconsegueix incrementar el pes en l’estructura econò-mica de la ciutat fi ns al 22,2%.

Quant a les seccions de l’hostaleria, l’educació i les activitats sani-tàries, totes tres registren una davallada en el nombre d’assalariats, però ho fan a un ritme inferior al del conjunt de la ciutat, la qual cosa els permet augmentar el seu pes en l’estructura econòmica de la ciutat fi ns a un 17,6% en el cas de les activitats sanitàries, un 5,8% en l’hostaleria i un 7,2% en l’educació.

En menys de quatre mesos les previsions d’alguns organismes internacionals han passat de preveure una situació dolenta a preveure’n una d’encara més greu. Aquest empitjorament de les previsions no és per a tot el món, sinó essencial-ment per a Europa i, en especial, per als països que s’han vist més afectats per la crisi del deute sobirà: Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya i Itàlia.

Fonts utilitzades: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya; Enquesta de Població Activa (EPA); Butlletí Econò-

mic i Estadístic del Banc d’Espanya, diversos períodes (2011); Nota de Conjuntura Econòmica, diversos períodes

(2011); Perspectiva econòmica de Catalunya, diversos períodes (2011). Caixa de Catalunya, informe sobre la

Conjuntura Econòmica, diversos períodes (2011); La Caixa, informe mensual, diversos períodes (2011); BBVA,

Situació Catalunya i Situación España, diversos períodes (2011).

1.1. Situació general i economia internacional, d’Espanya i Catalunya

1.2. Altres indicadors macroeconòmics


el principal impulsor de l’activitat– segu-rament anirà a la baixa, ja que el consum s’ha fonamentat en una disminució de la taxa d’estalvi i no en una millora dels in-gressos. Hi ha alguns indicadors, com ara la desacceleració en el comerç al detall i en la venda d’automòbils, que ja apun-ten en aquest sentit.

No obstant això, el consum nord-ameri-cà té una basa per jugar: l’ocupació. Així, la taxa d’atur del fi nal del 2011 ha que-dat situada en el 8,5%, una xifra clara-ment millor de la que s’esperava. Aquest descens és degut, en part, a una recu-lada de la població activa, però també al fet que en el 2011 es van crear 1,64 milions de llocs de treball nets. També és signifi catiu el descens de la subocupació, és a dir, els treballadors que treballen in-voluntàriament a temps parcial, que van passar dels 9,1 milions del setembre als gairebé 8 milions al fi nal del 2011, la xifra més baixa des del gener del 2009. L’increment de les hores treballades –que és un indicador avançat de la subocu-pació– també va evolucionar a l’alça i apunta vers una continuïtat d’aquesta tendència. Val a dir, però, que fi ns al moment només s’han recuperat un 30% dels 8,75 milions de llocs de treball que s’han destruït durant la crisi, per la qual cosa es pot assegurar que al mercat de treball nord-americà encara li queda un llarg camí per recórrer.

De la banda de l’oferta, també es de-tecta una moderada millora del clima empresarial. Així, els índexs de senti-ment empresarial de l’Institute of Supply Management (ISM) de manufactures i de serveis van continuar millorant, però

Conjuntura socioeconòmica internacional

En l’anterior informe, en aquestes mateixes lí-nies inicials, es va esmentar que les previsions per al 2011 apuntaven vers una recuperació del comerç mundial i de les economies de molts països, si bé a un ritme moderat en les economies avançades, d’acord amb les pro-jeccions de l’FMI del mes d’abril del 2011. Només sis mesos més tard, el mateix orga-nisme –en les seves noves previsions– va re-duir les perspectives de creixement mundial, en especial de les economies avançades. I,

fi nalment, les previsions actualitzades del mes gener del 2012 in-diquen un estancament en la recuperació mundial i una intensifi -cació dels riscos a la baixa. Així, doncs, en menys d’un any s’ha passat de preveure un creixement de l’economia mundial del 4,5% al 2012 a preveure’n un del 3,3%; en les economies avançades, s’ha passat d’una previsió del 2,6% a l’1,2%. Aquesta amenaça en la recuperació de l’economia mundial ve de la mà de l’agudització de les tensions a l’eurozona, fruit de l’augment dels rendiments dels bons sobirans per l’efecte de despalanquejament dels bancs en l’economia real i per l’increment de la pressió fi scal; tot plegat, cal preveure que la zona euro patirà una recessió durant el 2012.

Les previsions a la baixa també afecten els països emergents i en vies de desenvolupament, si bé aquesta revisió no és tan important com als països avançats. El fre en el creixement d’aquests països ve de la mà del deteriorament del context extern i també pel debilita-ment de la seva demanda interna.

Parant atenció en la principal economia del món, els Estats Units, les xifres del 2011 apunten cap a una solidesa en la recuperació, amb un creixement del PIB de l’1,7%. Val a dir, però, que aquest augment perd credibilitat quan s’analitzen els diversos components del PIB, ja que la meitat del creixement del PIB s’ha fonamentat en la reposició d’existències, fet que difícilment tornarà a repetir-se durant la primera meitat del 2012. A més, l’increment

del consum privat –que durant el segon semestre del 2011 ha estat

1.1. Conjuntura socioeconòmica internacio-nal, d’Espanya i de Catalunya

Dràstica revisió a la baixa de

les previsions macroeconò-miques en les

economies més avançades i,

en especial, a Europa

Creixement prou bo del

PIB dels Estats Units, tot i

tenir un dèfi cit proper al 10% i

un deute gairebé del

100% del PIB


la política fi scal per al 2012 continuarà essent expansiva, tal com ho demostra la pujada d’un 5% de l’impost sobre el consum, fet que hauria d’ajudar a inten-tar reduir el més del 200% de deute que tenen sobre el seu PIB, però que per con-tra no ajudarà a fer sortir a l’economia de la defl ació.

El creixement de l’economia xinesa continua aplanant-se. Així, al quart trimestre del 2011, el creixement inte-ranual del PIB s’ha situat en el 8,9%, mentre que per al

conjunt del 2011 ha estat del 9,2%. Per al 2012, aquest ritme hauria de disminuir i s’hauria de situar en el 8,4% per al con-junt de l’any, una taxa que –tot i que és alta en comparació amb el conjunt de les economies avançades– s’apropa al límit del 8% que, segons el Govern xinès, ga-ranteix l’estabilitat i la pau social.

El control de la infl ació, que havia estat el principal objectiu fi ns al setembre, passa a un segon terme i la màxima prioritat de les autoritats recau en el creixement econòmic. L’IPC del desembre va aug-mentar un 4,1% interanual, gairebé sen-se canvis en relació amb el del novembre i lluny del 6,5% del juliol. El preu de la mà d’obra continua pujant a causa dels canvis socials que operen al país i l’IPC de l’alimentació –que a la Xina pesa gai-rebé la meitat dins l’índex general– va repuntar lleugerament fi ns al 9,1%.

Tanmateix, l’aterratge suau que cerquen les autoritats xineses es podria conver-tir en un aterratge brusc pels riscos dels dos pilars del creixement dels darrers anys: l’habitatge i les exportacions. Així, en algunes zones, l’habitatge ja està re-gistrant baixades de preus i el volum de

L’apreciació del ien i

l’encariment de l’electricitat

–per la cri-si nuclear

de Fukushi-ma– llastren l’economia

nipona

El govern xinès intenta

l’aterratge suau de la seva

economia si-tuant el creixe-ment econòmic

en el 8%

sense allunyar-se gaire de la referència dels 50 punts. La produc-ció industrial, que va agafar una mica d’embranzida, mostra una recuperació discreta, així com també la capacitat productiva, que presenta un perfi l semblant.

Per la seva banda, l’habitatge continua sense enlairar-se, ja que encara hi ha una important sobreoferta d’habitatge. Això hauria de redundar en el fet que els preus dels habitatges continuïn a la baixa, si bé sembla que podrien estar a punt de tocar fons. Tanma-teix, que els preus toquin fons no vol dir que el puguin abandonar ràpidament, ja que l’excés d’habitatges construïts i les restriccions creditícies són dos llasts per a la recuperació del mercat immobiliari nord-americà. Tot i que continuï la reducció de la taxa d’atur al llarg del 2012 –que a la llarga hauria de redundar en una reducció de la morositat i, per tant, de la sobreoferta d’habitatges–, serà difícil que el sector presenti signes de millora abans del 2013.

La infl ació, al seu torn, manté una tendència suau de descens per la persistent baixa utilització dels recursos productius que, en els pròxims mesos, s’hauria d’intensifi car per efectes de base en el preu del petroli i s’hauria de traduir en una moderació de l’avenç de l’índex de preus al consum (IPC). Tot plegat, obre la porta a la Reserva Federal perquè pugui aplicar noves polítiques expansives en cas d’un deteriorament del creixement de la demanda.

El 2011 serà un any que quedarà gravat a la retina dels japonesos pel terratrèmol que van patir l’11 de març i el posterior tsunami que va generar. El tsunami va causar 15.698 morts i 4.666 desapareguts i va assolar la costa nord del Japó, destruint pobles i ciutats costaneres. En total, va destruir 111.871 edifi cis totalment, prop de 140.000 estaven parcialment des-truïts i gairebé mig milió d’edifi cis van quedar parcialment danyats2. Òbviament, al març, la producció industrial japonesa va registrar va-

lors mínims, però amb el pas del temps la indústria japonesa s’ha anat recuperant. Tanmateix, al trimestre fi nal del 2011 la producció industrial ha reculat, ja que s’ha vist llastrada per l’apreciació del ien i per l’encariment dels costos de l’electricitat, que superen 2,5 vegades els de Corea del Sud.

A aquests problemes interns, cal afegir-hi l’alentiment de la de-manda global: així, les exportacions van aportar quatre cinque-nes parts del creixement de l’economia nipona al tercer trimestre del 2011, però al darrer trimestre del 2011 la contribució va patir una forta davallada, que amb tota probabilitat es repetirà durant la primera meitat del 2012. Ateses les difi cultats del sector privat,

2Dades extretes de la Integrated Historical Data Global Catastrophe Database (CATDAT), a partir de les dades de l’Agència Nacional de la Policia del Japó.


celeració del nivell de l’activitat durant la segona meitat de l’any passat que va culminar en una reculada intertri-mestral del 0,2% del PIB al quart tri-

mestre del 2011 –des del primer trimes-tre del 2009 que no es registrava cap contracció–. Aquest deteriorament de la conjuntura és atribuïble, en bona part, a l’efecte de l’alentiment de l’economia global i, en particular, a la crisi del deute sobirà als països de la perifèria de la zona de l’euro.

Al 2012, a diferència de l’any anterior, l’expansió del PIB serà deguda, bàsica-ment, a la demanda interna. En particu-lar, es registrarà un impuls del consum. De fet, la confi ança dels consumidors ha millorat de manera apreciable en el da-rrer tram del 2011, situant-se signifi cati-vament per damunt de la mitjana històri-ca. Aquesta situació ha estat propiciada per la bona marxa del mercat laboral i per l’ascens de la renda disponible. Així, al 2011, els salaris reals van pujar al vol-tant de l’1%.

Des de l’òptica de l’oferta, la produc-ció industrial va augmentar un 8,0% al 2011, tot i que va mostrar una clara pèrdua de vigor durant la segona meitat de l’exercici. Atesa la caiguda interanual de les entrades de comandes en l’últim bimestre del 2011, el panorama per al 2012 no és gaire optimista.

Les dades publicades per l’institut d’estadística francès per al conjunt del 2011 situen l’augment del PIB en l’1,7%, enfront d’una expansió de l’1,4% al 2010, si bé no s’ha recuperat el nivell dels anys 2008 i 2009. La previsió de l’FMI per al 2012 assenyala un creixe-ment del PIB de França del 0,2%.

vendes s’està reduint. Quant a les exportacions, aquestes han pas-sat de créixer en valor superiors al 30% al principi del 2011 a fer-ho un 13%, un ritme molt baix per a l’economia xinesa.

Grècia torna a acaparar l’atenció a la zona euro, ja que la majoria de creditors privats han acceptat, fi nalment, el quitament dels bons grecs, la qual cosa permet posar en marxa el segon paquet de rescat i d’aquesta manera evitar, fi ns al moment, una fallida de l’economia hel·lena i la seva sortida de l’euro. Per accedir ha aquest rescat, però, Grècia ha hagut d’acceptar duríssimes con-dicions per part de la troika3, entre les quals

l’acomiadament de 150.000 funcionaris fi ns al 2015, la reducció dels salaris, l’eliminació de pagues extra, la rebaixa del salari mínim i retallades en pensions i en despesa pública. Aquest fet no farà sinó que enfonsar encara més el país hel·lè, que ja porta tres anys en recessió. A part de Grècia, també hi ha certa remor de fons sobre el futur de Portugal, ja que –tot i està complint amb un for-tíssim programa de retallades– sembla difícil que pugui tornar als mercats al 2013 com estava previst; a més, no s’hauria de descartar que pugui dur a terme un quitament del seu deute o que el pugui renegociar.

Tots aquests rescats són un llast important per a la zona, com tam-bé ho són les discussions que s’han dut a terme per arribar a acords sobre com actuar amb els països que han patit la crisi del deutes sobirà, ja que donen una imatge de desunió i d’incertesa dins de l’eurozona. Aquest fet que s’acaba traduint en un càstig cap a la moneda única europea –l’euro– i acaba ajudant a contreure encara més una situació per si mateixa delicada de la zona euro. Així, en el darrer Interim Forecast de la Comissió Europea, en vuit dels disset països de l’eurozona les previsions de creixement del PIB eren ne-gatives com també ho era la previsió de creixement del conjunt de la zona euro, amb una davallada del -0,3% per al 2012.

De la banda de la demanda, els consumidors també desconfi en de la situació econòmica de l’eurozona, tal com es constata a través d’un avenç feble del consum de les famílies, que en la dada de venda al detall del novembre del 2011 presenta una caiguda del -2,4% interanual i accelera la seva tendència a la baixa produïda en els darrers mesos. Les perspectives a curt termini tampoc són gaire favorables, ja que la dada de confi ança del consumidor del mes de desembre del 2011 va registrar un mínim de -21,1, un nivell que no s’observava des de l’agost del 2009.

La primera estimació indica que el PIB alemany va créixer un 3% al 2011. No obstant això, aquesta xifra oculta una sensible desac-

La crisi del deute sobirà als

països perifè-rics de la zona

euro suposa un important llast

per al creixe-ment econòmic

de la zona

Fort creixement del PIB germà-

nic al 2011, però amb una

evolució trimestral a la

baixa

3Comissió Europea (CE), Banc Central Europeu (BCE) i Fons Monetari Internacional (FMI).


Des de l’òptica de la demanda, el consum està fl uix i la confi ança dels consumidors està esta-ble, però en un nivell molt baix. Aquest pes-simisme està motivat, en part, per la evolució negativa del mercat laboral. Així, la taxa d’atur mostra una tendència lleugerament ascendent i s’aproxima al 10%. La taxa d’infl ació tampoc no dóna gaires alegries, ja que al desembre va romandre en la cota més alta de l’any, el 2,5%.

No obstant això, és previsible que al 2012 es reorienti a la baixa.

De la banda de l’oferta, aquesta també presenta una conjuntura en hores baixes. Entre setembre i novembre, la producció industrial va baixar un 1,0% en relació amb els tres mesos anteriors, de manera que va registrar un ascens interanual, només, de l’1,1% en rela-ció amb el mateix període de l’any anterior. Tot i que al desembre l’activitat del sector secundari va millorar lleugerament, les pers-pectives a curt termini no són gaire favorables, ja que les comandes industrials van baixar un 2,3% en valor al setembre-novembre en relació amb els tres mesos precedents.

Pel que fa als serveis, l’activitat turística va anotar un augment inte-ranual a l’octubre, gràcies als visitants francesos. No obstant això, al desembre, l’indicador del clima econòmic del sector terciari es va col·locar apreciablement per sota de la mitjana històrica.

El PIB d’Itàlia al 2011 ha estat d’un 0,4%, però la tendència és clarament cap a la recessió, ja que al darrer trimestre va presentar una con-tracció del -0,7% respecte del tercer trimestre i al tercer trimestre ja va registrar una davallada

del -0,2% sobre el segon trimestre. Aquesta evolució és producte de l’efecte de les mesures de política econòmica restrictives adop-tades l’any passat i també de l’alentiment de l’economia global. Amb aquesta situació, les mesures d’austeritat –amb augments d’impostos i retallades de despeses públiques– són una continuïtat de la recessió, tal mostren les previsions per a Itàlia al 2012, amb una reculada del -2,2% segons l’FMI.

El consum de les famílies dóna mostres de feblesa a causa de la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, de la reculada de l’ocupació, de l’augment de l’atur en els últims mesos i de l’increment de la in-certesa. La taxa de variació dels preus de consum va fi nalitzar amb una alça interanual del 3,3% al desembre, propiciada –en part– pels augments dels impostos indirectes, increments que continua-ran al 2012 i que difi cultaran la reconducció de la infl ació. Per tot plegat, hom preveu que continuarà la disminució del consum de les llars, el nivell de confi ança de les quals ha assolit la cota mínima des de mitjans anys noranta, com a mínim.

Des de l’inici del 2011, les dades econòmiques pu-blicades sobre l’economia del Regne Unit refl ec-teixen un deterio-rament creixent de l’activitat econòmi-

ca. És per això que no ha generat cap sorpresa el fet que la dada del producte interior brut del quart trimestre del 2011 presentés una caiguda del 0,2% inter-trimestral i que el creixement interanual presentés un creixement de tan sols un 0,8%. De fet, es tracta del primer trimes-tre negatiu des de l’últim trimestre de l’any 2010. Tot i que no es disposa del desglossament de la dada, tot fa pensar que el sector de la construcció i la cai-guda en la producció industrial haurien afectat negativament l’activitat econò-mica.

Des del punt de vista de la demanda, les vendes al detall van créixer un escarran-sit 0,7% interanual al novembre. Per la seva banda, les noves matriculacions de cotxes han caigut un 3,7% interanual al desembre. Per sort, la dada de la in-fl ació del mes de desembre es va reduir del 4,8% al 4,2%, fet que esdevé una notícia positiva per a la renda neta de les famílies.

Des del punt de vista de l’oferta, la pro-ducció manufacturera va presentar una caiguda del 0,2% intermensual al no-vembre, mentre que, en termes inte-ranuals, presenta un registre del -0,6%. És la primera caiguda interanual des del gener del 2010. Aquesta dada implica que –molt probablement– la producció manufacturera es va contreure al quart trimestre del 2011; de fet, aquesta dada no és gens intranscendent, ja que aquest sector econòmic representa al voltant del 10% del PIB del país.

Millora l’economia francesa al 2011, però

continua re-gistrant taxes

de creixement baixes

L’economia transalpina

s’encamina cap a la recessió

Les retallades no estan

tenint el fruit que esperava

el govern britànic i el seu

PIB continua sent decebedor


Aquests símptomes clars de desacceleració econòmica han tingut com a conseqüència que el Banc d’Anglaterra augmentés el pro-grama de compra d’actius per un import de 50.000 milions de lliu-res esterlines, de manera que se situa ja en els 325.000 milions, essent aquesta la tercera ampliació del programa. La justifi cació cal buscar-la en la pretensió de la recuperació britànica davant l’amenaça de les tensions creades per la crisi del deute sobirà a l’eurozona.

Espanya

El producte interior brut (PIB) generat per l’economia espanyola al quart trimestres del 2011 ha registrat un creixement del 0,3% respecte del mateix període de l’any anterior, mig punt per sota de l’estimat en el període precedent. L’estimació provisional del PIB per al 2011 és d’un creixement del 0,7%. Així, l’economia espanyola desaccelera el seu crei-

xement interanual com a conseqüència d’una major contracció de la demanda nacional. En termes intertrimestrals, la taxa de crei-xement del PIB ha estat del -0,3%, tres dècimes menys que en el trimestre precedent.

Analitzant el PIB espanyol des de l’òptica de la despesa, s’observa com al darrer trimestre del 2011 hi ha una contribució més negativa de la demanda nacional, que arriba fi ns als -2,9 punts, enfront dels -1,4 punts del trimestre anterior. Així mateix, la demanda externa augmenta un punt la seva aportació positiva al PIB fi ns arribar als 3,2 punts, conseqüència fonamental de la desacceleració experi-mentada per les importacions de béns i serveis de l’economia.

El descens generalitzat de tots els components de la demanda nacional ha originat una contribució més negativa d’aquesta a l’activitat agregada. Així, tant la despesa en consum fi nal com la formació bruta de capital presenten davallades més grans que al tercer trimestre.

La despesa en consum fi nal de les llars contrau el seu nivell en més d’un punt i mig al darrer trimestre del 2011 fi ns arribar al -1,1%; d’aquesta manera retorna a taxes de creixement negatives, des-prés del repunt experimentat al trimestre anterior. La remuneració d’assalariats, principal recurs de les llars, augmenta el seu decrei-xement en un magnitud similar, passant del -0,6% al -2,1%. Falta per saber com ha evolucionat la taxa d’estalvi al darrer trimestre del 2011, ja que ofereix informació de la part del retrocés en el consum a la qual cal d’atribuir la davallada de la renda –pel clar empitjora-

TAULA 1.1.1. Perspectives econòmiques de l’FMI.

Font: Perspectives de l’economia mundial de setembre del 2011 i l’actualització de gener del 2012 de l’FMI.

ment del mercat de treball– i de la part a la qual cal atri-buir-li l’augment de l’estalvi per pre-caució. Així ma-teix, caldrà veure quins seran els efectes reals de la

nova reforma laboral aprovada –amb la qual, a grans trets, es generalitza l’acomiadament amb 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mesos– sobre l’atur, i conseqüentment, sobre el consum de les famílies, amb la possibili-tat que aquest pugui contreure’s encara més.

La despesa en consum fi nal de les admi-

Amb un taxa d’atur per

sobre del 22%, no és gens

d’estranyar la feblesa del

consum de les famílies

L’evolució del PIB espanyol en la segona mei-

tat del 2011 ha seguit una

línia clarament descendent


vinculades a les tecnologies de la infor-mació i les comunicacions. A la banda oposada, s’hi observa un ritme d’avenç inferior de les activitats relacionades amb el turisme.

L’any 2011 va aca-bar amb una va-riació interanual de l’IPC del 2,4%, essent el creixe-ment més baix des del novembre del 2010. De fet, des

de l’abril del 2011 –quan van assolir la cota més alta, amb el 3,8% de varia-ció interanual–, la tendència dels preus ha estat descendent. La profunditat d’aquesta caiguda serà determinada tant per la gravetat de l’atonia de la deman-da agregada com pel comportament dels productes energètics.

Per al 2012, les tensions geopolítiques al voltant de l’estret d’Ormuz –corre-dor marítim que amb prou feines arriba als 60 quilòmetres a la part més estre-ta i pel qual circula aproximadament el 40% del cru mundial– contribuiran, molt probablement, a incrementar el preu del petroli. Un altre factor que incre-menta el risc d’encariment del petroli és l’apreciació del dòlar. Atès que el barril de petroli de qualitat Brent es comer-cialitza en dòlars, com més es depreciï l’euro enfront del dòlar, més car serà ad-quirir-ne. L’augment del preu d’aquesta primera matèria és transmès amb poste-rioritat al conjunt de l’economia i incre-menta la infl ació, fenomen que és com-partit per tots els països de la zona de l’euro. Tanmateix, a pesar dels riscos a l’alça esmentats en els preus, la caiguda de l’activitat serà el factor determinant que segurament conduirà la infl ació a la baixa, que segons les previsions del go-vern espanyol serà de l’1,6% i segons l’FMI, de l’1,5%.

nistracions públiques estabilitza la seva davallada interanual en el -3,6% al darrer trimestre del 2011. Sota l’empara de reducció del dèfi cit públic, tal com ja va passar al tercer trimestre, aquesta dava-llada s’observa tant en la remuneració dels assalariats de les admi-nistracions públiques com en la compra de béns i serveis per part d’aquestes administracions. Aquestes mesures, junt amb d’altres com l’augment de l’IRPF, i sumat als pressupostos restrictius per al 2012 comportaran, molt probablement, nous entrebancs i difi cul-tats a les perspectives més immediates de l’economia espanyola. Les mateixes previsions del govern espanyol indiquen una davalla-da de l’ocupació del -3,7% per al 2012.

La formació bruta de capital fi x augmenta el seu decreixement en dos punt i dues dècimes al quart trimestre del 2011, passant del -4% al -6,2%. La demanda d’actius de béns d’equipament contrau el seu nivell gairebé en cinc punts, des del 2,2% al -2,7%, en sinto-nia amb l’evolució dels indicadors de producció industrial, xifra de negocis i importació d’aquests tipus de béns.

La contribució de la demanda externa neta de l’economia espanyola en el PIB trimestral ha augmentat un punt durant aquest període, pas-sant de 2,2 a 3,2 punts, com a conseqüència fonamental del descens notable experimentat per les importacions que ha estat compensat, en

part, per una desacceleració de les exportacions.

Fent l’anàlisi macroeconòmica des del punt de vista de l’oferta, hi destaca el pendent descen-dent del ritme de creixement semblant de totes les branques d’activitat a escala agregada. Així, després de sis trimestres de creixement positius, el valor afegit de les branques industrials ha re-gistrat un creixement negatiu al darrer trimestre del 2011 –passant del 2,8% al -0,4%–, fet que guarda relació amb l’evolució negativa de la de-manda nacional i de les exportacions de béns in-

dustrials. Pel que fa a la indústria manufacturera, el descens és una mica més intens, ja que ha passat del 3,4% al -0,1%.

De manera consistent amb la demanda d’actius lligats a l’activitat, el valor afegit brut de la construcció augmenta cinc dècimes el seu creixement negatiu, des del -3,2% al -3,7%.

En les branques de serveis, el valor afegit desaccelera suaument el creixement al darrer trimestre del 2011, passant de l’1% al 0,9%. Dins d’aquesta branca, les que continuen mostrant un dinamisme més gran són les activitats professionals i, en menor mesura, les

Frenada més intensa en les importacions

que en les exportacions

El preu del petroli i la pro-

funditat de la davallada de la demanda mar-

caran l’evolució de l’IPC

Totes les branques

d’activitat presenten

un pendent descendent similar del

ritme de creixement


cament tota la davallada de l’ocupació ha anat a parar a l’increment de la des-ocupació, i només una mínima part ha passat a la inactivitat. Així, el nombre de desocupats ha crescut en 577.000 per-sones i s’ha situat en 5.273.600, situant la taxa d’atur espanyola en el 22,85%.

L’increment inte-ranual de la des-ocupació ha afectat més les dones que no pas els homes, amb un augment de

282.200 desocupades (13,12% en ter-mes relatius), mentre que en els homes l’augment de desocupats ha estat de 294.800 (11,58%). Aquesta diferència en l’increment de l’atur entre homes i dones fa que s’ampliï encara més la di-ferència entre les taxes d’atur d’ambdós sexes: la dels homes se situa en el 22,46% i la de les dones, en el 23,32%.

L’increment de l’atur ha afectat una mica més els espanyols –amb 446.600 des-ocupats més que un any enrere (12,4%)– que no pas els estrangers –amb un incre-ment de 130.400 desocupats (11,9%)–. Val a dir, però, que si bé els estrangers han sofert una davallada d’actius, els es-panyols els han augmentat. Així mateix, la taxa d’atur de la població estrangera se situa en el 34,82%, catorze punts per-centuals per sobre de la taxa d’atur de la població de nacionalitat espanyola.

Al darrer trimestre, la desocupació creix interanualment en tots els sectors, però destaca l’ascens en el sector serveis, amb 191.400 desocupats més, i ja n’hi ha 1.602.100. També creixen els des-ocupats de llarga durada –els que por-ten més d’un any cercant feina– amb 270.00 persones més, situant el contin-gent de desocupats de llarga durada en 2.319.200, el 44% del total de desocu-pats que hi ha a Espanya.

El mercat de treball continua sent el que surt més malparat de la crisi econòmica. A més, molt probablement, la nova reforma laboral aprovada no ajudarà a millorar-lo a curt ter-mini, com ja ho ha previst el mateix govern espanyol amb les previsions per al 2012, amb una davallada de l’ocupació del -3,7%. Amb les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) disponibles fi ns al quart trimestre del

2011, la situació del mercat de treball espanyol està deprimit. Així, el nombre total d’actius se situa en 23.081.200 persones, 53.400 persones menys que al trimestre anterior, amb la qual cosa la taxa d’activitat se situa en el 59,94%. La taxa d’activitat femenina es manté invariable respecte del trimestre anterior en el 52,93%. La distància entre les taxes d’activitat d’espanyols i d’estrangers su-pera els divuit punts a favor d’aquests últims, circumstància que s’explica per la diferent estructura per edats dels uns i dels altres.

El nombre total de persones ocupades se situa en 17.807.500, 348.700 persones menys que al trimestre anterior. En els darrers dotze mesos, el nombre d’ocupats ha baixat en 600.600, fet que suposa una taxa interanual de variació de l’ocupació del -3,26%. Per sexes, en l’últim any, la destrucció d’ocupació dels homes –amb 404.000 ocupats menys– duplica la de les dones –amb 196.000 ocupades menys–. En termes interanuals, es produeix una reducció en tres dels quatre sectors distribuïda de la manera següent: 4.000 ocupats més en l’agricultura (0,5%), 96.500 ocupats menys en la indústria (-3,68%), 295.600 menys en la construcció (-18,8%) i 212.500 menys en el sector serveis (-1,58%).

El nombre total d’assalariats del quart trimestre del 2011 és de 14.829.200, amb un descens de 485.000 respecte de la xifra d‘un any enrere. Per tipologies de contracte, els assalariats amb con-tracte indefi nit baixen interanualment en 389.100 fi ns arribar als 11.124.700 i els assalariats que tenen contracte temporal es re-dueixen en 95.900, amb un volum global de 3.704.400. Amb tot plegat, la taxa de temporalitat se situa en el 25%.

La crisi també està afectant durament els treballadors per compte propi, ja que han baixat en 115.500 efectius durant el darrer any. D’aquests, el grup amb més incidència són els empresaris amb tre-balladors, amb 109.600 treballadors menys dels que hi havia al darrer trimestre del 2010.

L’altra cara de la moneda de l’ocupació és la desocupació, ja que allò que passa en una banda té la seva incidència directa en l’altra. En la comparació interanual del quart trimestre del 2011, pràcti-

El pitjor del mercat de tre-

ball, a banda de les seves

xifres, és que no es veu la

sortida al fi nal del túnel La taxa d’atur

espanyola al fi nal del 2011

se situa a prop del 23%


Pel que fa a les llars que tenen tots els seus actius a l’atur, les xifres del quart trimestre del 2011 presenten un augment interanual de 247.000 llars, amb la qual cosa el total se situa en les 1.575.000 llars. Paral·lelament, el nombre de llars en què tots els seus mem-bres actius estan ocupats s’ha reduït en 374.600, de manera que ara n’hi ha 8.846.100.

Catalunya

La darrera dada disponible del producte interior brut (PIB) per a Catalunya és la del tercer trimestre del 2011, que ha registrat un creixement interanual del 0,7% corregit d’efectes estacionals i de calendari.

Pel que fa a la demanda interna, val a dir que ha registrat una taxa de variació interanual negativa de l’1,4%, fet que representa un increment d’un punt i dues dècimes respecte del trimestre anterior. El saldo exterior, al seu torn, fa una aportació al creixement del PIB del 2,1%, un punt i dues dècimes per sota del segon trimestre del 2011.

La despesa en consum de les llars creix un 0,6% interanual, cosa que suposa recuperar una taxa de variació positiva, un punt i sis dè-cimes per sobre de la del trimestre precedent. Hi ha tot un seguit d’indicadors que corrobo-ren aquesta situació: les vendes al detall, que

registren una taxa del -1,2%, milloren en més de mig punt el valor anotat al trimestre anterior (-1,8%); l’índex de vendes en grans su-perfícies, tot i registrar una taxa negativa del 2,2%, se situa quatre punts i quatre dècimes per sobre del trimestre precedent (-6,6%); quant a l’índex de producció industrial (IPI) dels béns de consum, s’observa una taxa de variació interanual positiva del 0,1% al trimes-

tre actual, dos punts i vuit dècimes per sobre del valor re-gistrat al trimestre anterior (-2,9%); i, fi nalment, la matri-culació de turismes

registra un creixement de l’1,8%, dada que contrasta amb la taxa negativa del 33,8% del trimestre anterior.

Per al quart trimestre, observant el que ha passat amb el consum per al conjunt d’Espanya i com ha empitjorat el mercat de treball català després de l’estiu, jun-tament amb l’aparició de noves taxes –com la de les receptes mèdiques o la de justícia–, l’encariment en la prestació de serveis –com l’aigua i el transport pú-blic– i la davallada en els ajuts –com ara en les ajuts individuals de menjador en les escoles–, tot plegat conduirà, pràcti-cament de manera ineludible, a un em-pitjorament en el consum de

Monogràﬁ cs Mostra contínua de vides laborals...Així, durant el darrer trimestre de l’any...

Documents

Transcript of Monogràﬁ cs Mostra contínua de vides laborals...Així, durant el darrer trimestre de l’any...