el reportatge: Cinqu@lnt@l @lnys deis N@lns de ViI@ln@v@I

Montserrat Parrilla

Els Nons de Vilonova celebren oquestony elsseu mig segle de vida. L'ony 1949van cornencor o voltar pels carrers deVilanovó. En oquests cinquonto anyshan estat propietot de l'Acord, i octuol-ment pertanyen o l'Agrupoció de BallsPopulars.

Elsactes de celebració de I'oniversarisecentren en la Festa Mojor. pero vancomencor el 29 de maig amb uno festod'aniversari.El31 de juliol es un deis" plats forts"dela resto. com expliquen els res-ponsables deis Nans. Es'tracta d'una trobada denans i cap-grossos on esreuneixen un total de14 colles: Capellades,Barbero del Valles,Montblanc, Nous deTarragona, Velis deTarragona, vínorós.Ierrosso. Benicarló, Nans deVilafranca, Cap-grossos deVilafranca, Manresa, Igualada,Torredembarro i Vilanova.En total hi ha 125 cops. que a les sisde.lo tarda es planten a la ploco de lesNeus. Tots exposats en una graderia,tots menys elsde Vilanova, ja que surtendes del Foment per unir-se a lo cercavi-la, tal i com es va fer per primera vega-da fa 50 anys.

La cercavila surtde la ploco de lesNeus.i segueix pel carrer de la Bomba, per laPloco Sant AntonL carrer Cornerc i plocode lesCols.Alló s'hiafegeixen elsNansdeVilanova i continuen pels carrers SantGregorLColom i SantSebostió finsarribara la ploco de la Vila.Un cop a lo p109a,els 125 caps celebren de forma conjuntaaquest cinquentenari.

Després de la Fercavila i la bailado, unsopar de germonor al col·legi públicPompeu Fabra omb _tots els membresde les colles i els s~,usacompanyontsposo punt i seguit a les celebracions.

.'

Els membres de la colla de Nans hanexplicat que el criteri que s'ha seguit perescollir les colles participants és el dequalitat en comptes de quantitat. Perolxó vénen cap-grossos curiosos o diver-tits.no voten que estiguin tots fets amb elmate ix motlle.Tot i olxí ja s'esperen que n'hi hagi algun

de repetit. ja que n'hi ha alguns devlnorós molt semblants als de Vilanova,pero porten castanyoles i van pintatsd'una manera molt diferent.

A I'hora d'escollir, han buscat que totstinguin alguna cosa original, com els deIorroqono. que són deis més mocos deCatalunya, o els de Manresa.

La majoria de colles que venen a la tro-bada de Nans cobren, pero amb tres

00000

d'elles s'ha establert un sistema per ferun intercanvi. Dissabte 17 de juliol elsnans de Vilanova van actuar aTorredembarra, i el 22 d'agost aniron aBenicarló. Amb I'altra colla que fan I'in-tercanvi és amb la de Cope liades, joque I'any que ve celebren 0110una altratrobado.

Per donar publicitat a aquesto trobadade Nans s'ha editat un tríptic amb lesfotos de les colles participants i una

mica d'hlstórlo de codoscuna, aixícorn un cartell de lo troboda.

D'altra banda, també esplanta una parada per

vendre els productésque s'han elaborat espe-

ciolment per I'aniversari.Elsobjectes que espoden trobar ala parada deis Nans de Vilanovasón. per exemple, mil exemplars

d'un conte escrit per Sandra Avilés,una de les portants deis nons. ombdibuixos de Gloria Fort.El conte deis Nans es presento el 31 dejuliol a la Biblioteca Municipal Joan Oliva,en l'Hora del Conte que es fa al matí.Aquest con te, a més de vendre's a laparada, es vol oferir a les escoles de laciutat. ja que els membres de la colla deNans han pensot que els lIibresde texttambé tenen dibuixos de la Glorio Forti el poden oferir com a complementeducatiu.També han pensat en oferir-Ios a unparell de llibreries de Vilanovo perquévenguin els que hagin sobrot, o oferir-Iosa l'Oficina d'lnformació, on jo es venenaltres materials de Festa Major duranttot I'any.

A part d'aquest conte, del qual estanmolt orgullosos, a la parada hi podemtrobar un ventall, que és la reproducciódel que guarden a la Unió vilanovina.Aquests ventalls es penjoven ontiga-ment a la Rambla, eren uns ventolls defusta que representaven codascun un

ball de Festa Major. Undeis pocs que esconserven és el deis Nans, que haviaestat a l'Acord i ara está a la Unió vil0-

novina. La reproducció d'aquest ventallha estat feto a rnó per la barceloninaJosepa Torres. Hi ha tres fígures deisNans pintades a mo, Aixó si, I'edició éslimitada a 50 ventalls.

Pervendre a la parada, els Nans tambéhan editat un total de 300 pins amb elseu logotip.S'han fet 125samarretes, amb un dibuixque els ha cedit el Diari de Vilanova,deis anys 60, on es pot veure la siluetadeis cops. en negatiu, més grotescosdel qué en realitat són.

Pel dio de la trobada han elaborattambé 15 trofeus commemoratius, unper cada colla i un per l'Ajuntament. Ésuna reproducció del Macer Jove, elcap fet de cerámica, fet per CarlosHernández i Montse Cabezas.

Una de les sorpreses més ben guarda-des de la colla de Nans és la de parlar.Aquesta Festa Major, i excepcional-ment per la celebració deis cinquante-norl els nans volen parlar, per primera iúnica vegada.De totes maneres, a I'hora d'escriureaquestes ratlles els nans no tenenresolts els problemes fsics que suposafer parlar els caps, ja que la boca delportant es troba a la gola del non, i siesposa el micrófon dintre pot ressonar.

el reporfafge: Cinqu®nt<9l <9lnys deis N®ns de V¡I®n@v<9l

Encanvi, siel micrófon es posa a la bocadel non, és a dlr, als ulls del portont. potser complicat de sentir. També és dificilfer-ho amb micrófons inolórnbrlcs. ja quesón 14caps.Elque sique han assegurat els organitza-dors és que siobren la boca, ho faran undio i prou com a cosa especial per cele-brar els 50 anys.De fet, ja van fer una prova. A I'acte depresentació que van fer de I'aniversarivan estar mirant lesdues opcions, i al finalvan decidir posar una veu en off que hoexpliqués i els Nans ho representaven.L'acte va consistir en aquesta represen-tació d'una obra de teatre i una cercavi-la de nens amb cap-grossos fets a casa.

Dinselsactes de Festa Major, els Nans tin-dran aquest any un protagonisme espe-cial. Eldio 5 faran I'ofrena a la Verge deles Neus,i entraran a bollar dins I'església.L'ofrena és un deis actes més emotius dela Festa Major.L'any possct en el cinquanté aniversarideis gegants, van ser ells qui van fer 1'0-frena. I fa dos anys ho havien fet elsBordegassos,que celebraven els25 anys.

Exp@sici@ de m~teri@A part de la trobada, entre el 30 de julioli el 15d'agost es podrá visitar a la seu del'Agrupació de BallsPopulors.una exposi-ció de material deis nans que s'ha pogut

recollir des de I'any 1949.Básicament hihaurá fotografies que s'han recollit encollecclons particulars, peró també s'hipodró veure peces de vestuari deis nansal lIarg d'aquests onvs. com els de lacolla anterior, que estan guardats al'Agrupació. Hiha algun vestuari de I'any81,quan els Nans van sortir amb l'Acord.La mostra també inclou les maces vellesque portaven els nans i algun programade Festa Major.

C®ncurs de f®t®sA més de la trobada i l'exposició. la collade nans ha organitzat un concursfotográfic, de fotografíes de la trobadadel 31 de julio!.Está previst exposar-Ies al setembre.

Després del cansament de la prepara-ció deis actes d'aniversari i un cop aca-bats els actes, els membres deis Nans jaestan esperant celebrar el que anome-nen "sopar de fí de curs".

La preparació d'aquesta actes ha estatIlarga i complicada. Fa un any, passadala Festa Major,van cornencor a prepararels contactes i a reunir-se cada dissabtea l'Agrupació de BallsPopulars.Com que eren la colla més jove queorganitzava un acte d'aquesta enverga-dura s'han trobat amb més d'una perso-na que no els ha volgut ajudar gaire,peró fínalment tot ha anat sortint bé.

Els portants deis Nans expliquen que lapreparació ha estat dificil, perqué finsara I'única cosa que els preocupava eraassajar un mes abans de la Festa Major.Després tenien algunes actuacionsesporódlques. com les festes de SantPere o la Festa Major de la Geltrú, perono els portaven gaire feina.De les darreres sortides que han fet laque recorden haver fet més IIuny és aSabadelL on van anar gairebé tots elsballs de Vilanova en pie.ElsNans també recorden haver fet algu-na altra sortida o Les Roquetes, i algunaque no han pogut fer,com la de Sitges eldio de Sant Joon. que no hi van poderanar per manca de portonts. ja que eraun dio complicat per trobar la gentnecessario.

Pel que fa als problemes a I'hora d'orga-nitzar la trobada, els Nans recorden quehi ha colles que no han pogut venir perquestions de protocol. Hi ha moltescalles de nans que pertanyen als seusajuntaments, i hi ha uns estatuts que noels permeten fer sortides perqué els capses poden fer malbé en el transportoEls d'Olot per exemple, van ser els pri-mers nans que van venir a bollar aVilanova, i als organitzadors els feiamolta gracia que vinguessin. Pero no vapoder ser per aquestes roons, igual queels de Berga.

La dificultat més gran ha estat la de con-tactar amb les colles, ja que no hi haenlloc un fitxer oficial de colles. Elsorga-nitzadors es van dirigir al Centre deCultura Tradicional i Popular, i olla nomésels van poder donar un IIistat de collesgeganteres on es podio trobar algunacolla de nans.Van tenir molta feina, ja que la majoriade adreces teletóniques estaven cadu-cades i la gent els anava passant deteléfon en teléfon. El registre s'haviad'actualitzar aquest any, pero no van sera temps de consultar-lo.

També hi hovia molts ajuntaments alsquals s'havia de demanar perrnís. comper exemple a Tarragona i a Mataró,una colla que al final no ha pogut venir.

Sovint trobaven membres de les collesque els deien que si, pero que el permíss'havia de demanar a l'Ajuntamentcorresponent. Alló els demanaven unacarta per escrit i la sortida s'havia d'apro-var en el pie. També havia de passar percomissió de festes i fer diversos passos peraconseguir que els deixessin participar.

Elsmembres de la colla vilanovina recor-den tot olxo amb el descons d'haveraconseguit arribar fins aquí, pero orgullo-sosde la sevo feina i contents d'hover-hoorganitzat així com de I'éxit que han

obtingut en una celebració tan espe-cial per ells.

@Vl ES @VlAL BALL DE NANSElsNans de Vilanova i la Geltrú no són

onónlrns. Malgrat que molts deis seuspersonatges més interessants han estatdins les figures deis entremesos locols. enoquesto ocasió tenen noms i cognomsper partida doble. Tant a dins com exter-nament, els nans han anat canviat denom.Pel que a I'aspecte extern. tenim elsmacers - jove i vell -, la gitana, el manyo,la cubana, l'lndlono. la catalana, laremei, el botiguer, la mary poppins. elgepetto, el nen i la nena. Alguns dells.com la gitana han canviat de nom ambel pos del temps. Abans es deia La MeLara la Remei és una altra.La Cecília i el Ceciliu son els noms queen certes époques han rebut la gitana iel manyo. També se Ii ha denominatMarqués de Sama a l'octuol Indiano.Agustí va ser el nom que també va tenirel Pagés, mentre que el botiguer haviaportat el sobrenom del Gavaltres.Finalment el nen va portat el nom denPaco per la seva similitud amb un mem-bre de la societat L'Acord.

00000

Altres,com el nen i la nena, la patina deltemps no ha canviat ni la seva ñsonornioni el seu norn. Dos més que han restatinalterables al pas del temps so~ elcctoló i la catalana,

Les més @lntiguesN'hi que no representen res en especiali que s'hon anat incorporant al ball desde I'any 49 fins ara, Lesdues Remeissonles més antigues, ja que participen alball des deis seus.inlcls.Hi han dues figu-res que son iguals que les de I'any 49mencara que els seus portants actualsnohan pogut esbrinar si son les originals oes van comprar posterlorrnent.

A mida que shon fet malbé shon anatconvlont. L'ímpetu del bal! els ha fetxocar en més duno ocosló. El transportha estat una de les altres causes per lesque els nans han patit una constantdegradació, Per aquest motiu, l'AlbertAlba, de la companyia teatralL'Estaquirot i l'Alfred Cases shon enca-rregat de la seva restauració i Ilu'lment,Mentre l'Albert els ha reparat de unamanera molt profunda i els ha masillat,l'Alfred sho encarregat de pintar-losd' una forma molt més corocterítzodo iespectacular, Lesmaces, un deis darreresvestigisdel 49,s'hon renovat totclrnent,

el reportatge: Cinqu@lnt©\ (91nys deis N©\nfl de Vili91n<9V@1

el reportatge: Cinqu@\nt@\ @\nys dels N®ns de Vi/@\n@v@\

Jordi Úbeda

deis actuals nans deis quals es téconstancia documental. Després lacolla ha localitzat un altre precedentI'any 1941.Salvador Juncosa va adquirir,conjuntament amb una parella degegants, quatre nans molt semblants alsque aleshores tenien al Vendrell i depoca qualitat artística.L'any 1948 la comissió progegants vaobtenir un excedent econórnlc de lacomponvo de restitució deis gegants.Un cop tancat el oolonc de comptes deles despessesde la inauguració i I'ofrenaa la ciutat, aquesta comissió lIigada al

la cercovilo de la Festa Major del 5 d'o-gost de 1949.Aquesta va decidir canviarel vestuari deis nanssubstituint les batesvirolades que portaven habitualmentper un vestuari en concordonco ambcadascun deis caps. Cada portant vahaver de buscar vestit amb el compro-mísque, més endavant, es dotaria al balldel seu propi vestuari. Els vestits deismacers es van lIogar a la casaMalatesta i es van encarregar a J. Baezaque confecciones dues maces torneja-des. Elvestuari del ball no va arribar finsal 1950i I'encarregada de vestir els cap-

grossosva ser la modista MercéMorell. La roba per tallar els ves-tits es va comprar a Can Pujo!.Elvestuari es va completar amb laconstucció de 16 maces peti-tes. una per a cadascun deiscaps perque poguessin obrir-sepos, i obrir pos alsgegants, entrela gentada de les cercaviles.

Elsprimers nans de la ciytat deisquals es té constónclo van sersufragats per I'indiano Pau Solerque va pagar un pel car el seualtruisme en donar a laParroquia de la Geltrú vuit cap-grossospels volts del 1850.Diemque va pagar car I'altruismeperqué des de la donació PauSoler es va guanyar el renom d'el senyor'Pau deis Nonos', segons cita un articledel Diario de Villanueva del 14de generde 1908. t'lnsólit és que Pau Soler no Iiagradés el renorn peque, segons cita elmateix article, aquest ric americanohavia nascut a 'Can Cego', al carrer deBarcelona. Aquests nans van ser cons-tru'its per un artesa i devien ser moltpopulars perqué. resseguint les pistesque ofereix el mateix article del Diario,els capgrossos es van anar degradant

. rper les sortldes que es feien a les festesde Vilanova, Vilafranca i de l'Arbós,

Aquests serien els primer avantpassats

La historia deis nans com un deis entre-mesos de més recent creació en relacióa la resta de entremesos i bestiari popu-lar i tradicional esta estretament vincula-da a la deis gegants, per la seva funcióprimigenio d'obrir pos en les cercavilesen que participavén. Aquesta era la fun-cló específica deis nans de Vilanova,obrir pos als gegants en la cercavila dela Festa Major, per la qual cosa anavenprecedint-Io en els seguicis i afilerant elpúblic amb I'ajut d'unes petites macesacabades amb un saquet pie de sorra.Sobre els seus orígens s'ha especulatamb la relació entre el símbolde poder . i autorltat deisgegants i lo- representació delpoble que significarien els nans,un poble caricaturitzat, pero. Lacolla de nans de l'Agrupació deBalls Populars ha aprofitat lacelebració del 508 aniversari deI'entremés per confeccionar irecollir lesdades que configurenla historia de la presencia deisnans a les festes de la ciutat.

Fomento dei Trabajo (el FomentVilanoví) va optar per crear un nouentremés que donés vistosistat als

.recents recuperats gegants. Tres inte- .grants d'aquests comissió van adquirir 18figures, 15 al fabricant, I'escultor vilafran-qui modernista Lambert Escaler i Mila iles altres tres restants a la casa ElIngenio, que ha sumministrat a moltesviles i ciutats molts capgrossos. Un fetque ha provocat una certa uniformitaten els models que es poden trobar enmoltes localitats catalanes. L'estrenadeis capgrossos havia d'estar protago-nitzada pels mateixos membres de lacomissió que havien de serelsportants a

Els nous nans de Vilanova vanbollar aquella festa Major al sodel Ballsde Nans d'Olot. La cer-cavila de la Sortida d'Ofici varecollir els nous nans a la plocode les Cols ja que aquests vansortir des del Foment. Una tracava marcar I'entrada del primernana a la ploco.

Els primers portants:

Macer: Oriol Puig i Almirall.Macer: Joan Soler i CarbonellPatufef: Manuel Amat i Alfonso.Americano: Manuel Amat i RosésJoanCasals i Ferrer.Barber: Pere Llorens i VendrellDomador: Manuel Pons i FontanillesCriat Vell: Joan Rovira i RipollPintor: Magí Mestres i EstradéPageseta: Albert Roset i MontanéSenyora Presumida: Josep Maria Clara iMercaderPagesa: Isidre Puig i AguilarSenyoreta: Rafael Pujol i ColIBruixa:Abel Anguera i PuigDona vello: Vetura Orriols i Ferret.

Nena: Antoni Anguero i Llouradó JosepRoig i MonterdeJove Presumit: Josep Romon Sobotés iSoldevilo

Elsnons sortiron cada ony des del 1951finsI'ony 62 en que la degrodoció progressivodeis cops. la sevo conservoció en condi-cions precórles ols mogotzems municipolsi els cops rebuts esl retiraran de la circulo-ció. Élsnons són un deis entremesos quemés tocllrnent es degrada a causa deiscops entre elsmoteixos portonts i lestopo-des omb el públic per la dificultad decontrolar les distancies i dimensions delcap en reloció a I'exterior i la manca deongle de visió deis portants.Duront oquests primers onys elcap de colla va ser un deis por-tonts deis gegonts, PereMessequer .Aquest es va respon-sobilitzar del montiment de lesporres. El vestuari el cuidovo,netejovo, plonxovo i sargio lasevo mare, Justa Femandez.La rópldo degrodoció deis nonsa conseqúénclo deis cops feioque aquest entremés fos un deismés cars de montenir. Elsportontsi el cap de collo tombé eren elsque menys grotificots estoven res-pecte a d'oltres entremesos.Portants i cap de colla cobrovenuna gratitud i eren convidots a unvermut el dio de la Festo Mojor.La colla. era ocomponyadahabitualment pels grallers deSobadell i el bollque es creu queballaven és el BolI de Nons d'Olot. Elves-tuari era una túnica amb un estámpotücmpont, excepte en el cas deis vestitsdeis macers. Una farbolans al coll de lamoteixq roba que la túnica disimulova launió del capgros amb el portant.L'any 1954 quatre caps van ser substiturtsper uns adquirits a la Casa Artigues deBarcelona. Aquests quotre nouscops,cornprors per 925 pessetes, són elsactuals de I'indiono, el botiguer, elmanyo i el nen. La resta deis cops van serrestourats a Fa casa El Ingenio deBarcelona on van ser reparats pel preude 1.200 pessetes. Esva cosir el vestuarinou i es van fer 16 rnoces perque elsnons s'obrissln pos entre la gent. La collaha perdut jo una perella de~apsgrossos.Només en són 16. La f()mília d copgrsosva rnlrnbont amb els onys. Al 1960jo són

el reportatge: Cinqu@lnt@l @lnys deis N@lns de Vi/@ln@v@l

només 12 del 18 inicials del 1949.Aquestany vuit són repintots de nou i s'en com-pren dos més a El Ingenio, els oltres dossón lIogots a Antoni Viñols omb part delvestuari de la colla.

L'ony 1961 el balll'integren 12caps, qua-tre de lIogots a l'Antoni Vinyols idos nouscomprots i construits pel mate ix Vinyals, .un poqés i un dimoni. L'any següent ja novan sortir. L'economia es vd imposar a latradició. Els nans no tornaran a les cer-caviles de la Festa Major fins I'ony 1981en que la Comissió Municipal de CulturaPopular va restourots els cap;' quehovien quedat emmagatzemonts i vaadquirir nous capgrossos el la botiga El

tuari d'aquest boll recuperot era lIogat iva perdre els farbolons que unien el collomb els vestits. L'ony 1985 es van confe-cionar els vestits nous. encarregots aPilar Benito, que jo hovio vestit previa-ment els gegonts de Vilanova ..Aquesta situoció es va montenir fins el1989 en que el boll de Nons de Vilonovova ser cedit per l'Ajuntoment al'Agrupoció de BolIsPopulars. La regidoriode cultura va encarregar a Alboert Albade la componyio l'Estoquirot Teotre unarestouroció deis cops. Alba va confec-cionar unes coixes a mida per a cadacap per poder-los emmagotzemar senseque es fessin molbé. Un cop acabada lafesto Mojor els nans es guardoven a la

Poperero, a la Sala, a ·I'esglésiadeis Joseptes i des de I'ony olím-pie. el 1992, al local del'Agrupoció de BallsPopulars.

Ingenio de Barcelona fins a completaruna colla de 14 cops. sisparelles i els dosmocers. La nova colla de copsgrossos esva exposar ols oparodors de la botigoLa Rosa des del 25 de julio!. La cercovilode la recuperoció va sortir 1'1d'ogost ados quarts de sisde al tarda. Una cerco-vilo animada pel grup de carrer 'ArtQuic Titeric Boter' . La comissió va reco-manar elsnens que rebessin els nonsomb copgrossos confeccionots deforma cosolona. l.'endernó a les nou dela nit i a la ploco de la vuo es va fer lapresentoció oficial i I'ofreno a la ciutotdel nou ball de Nans de Vilanovo..Aquesto recuperoció va ser impulsadatombé per la Societot Recreatival'Acord, els membres de la quol vancomposar el boll i la coreogrofio. El ves-

Actuolment es boll s'ho estobilit-zot en 14 copgrossos, dosmocers, la gitana i el manyo,slrnbolitzont els immigronts de laciutot; la cubana i I'indiono oMarques de Sama, represen-tants dún rellevont períodehlstórlc del municipi: la catala-na i elpoqés. símbols del possoti de les arrels de la ciutot; elbotiguer i la Remei, represen-tonts del cornerc: Mary Poppinsi Gepetto, elements que encar-nen la magia i la fontosio i finol-ment la nena i el nen, protogo-nistes de toto festo i elements

que completen la representoció cívicade Vilonovo ..

L'ony 1995, coincidint omb una de lesrenovocions deis vestuari que s'ho onarodoptont cada cop més a les carocte-rístiques del personotges representots, esrecuperen els farbolons del colí.: Aquellmoteix ony es duu a terme una reparociódeis cops i un repintot deis copgrossos acura d'Albert Alba i Alfred Cases. A méses confeccionen porres noves per olsmocers, després de 50 anys. Pel que fa alboll, després d'emprar duront olguns onysla música del 2/15 i fer una coreogrofionovo. la colla ha recuperot el ball deNons de Vilonovo grecies a I'ajut d'anticspprtonts deis temps de l'Acord. Ara elsdos balls s'oltemen i es combinen ombaltres coreografies més simples.