S’aplicava a parets i terres de les cases particulars i edificis públics. La seva funció era ornamental.Seguia fent-se amb tessel.les, com els grecs, i hi destacaven 3 tècniques:

Opus tessellatumPeces en forma de quadrat de diferents materials com ara marbre, vidre o ceràmica.

EL MOSAIC

L'Emperador Justinià (St. Vital de Ravenna)

Opus secti le

Realitzats amb fragments de marbre, vidre i altres pedres i segueix patrons

geomètrics .

Opus Vermiculatum

Tesel·les de petites dimensions (1 mm de costat), els permetia seguir

bé les corves per construir els motius dels objectes.

Museu arqueològic de

Catalunya

Trobat l’any 1848 a Empúries. Es creu del segle I dC.

La temàtica és d’inspiració clarament grega:

Els vaixells que portaven les tropes gregues cap a Troia, en el moment de salpar, es van trobar que s’aixecava un fort vent del nord que no els deixava sortir de port.

Agàmmenon, que era el rei i capità va consultar un endeví que li va explicar:

A la darrera cacera, els grecs han mort una de les cérvoles sagrades d’Artemis, la deesa de la caça. Aquesta està molt enfurismada i és la que no us deixa sortir de port.

Per calmar la seva ira el rei (Agàmmenon) ha de sacrificar allò que més estima: la seva filla Ifigènia.

Agàmmenon, volia partir i va decidir fer el sacrifici. Va fer anar a la noia a Micenes prometent-li que es casaria amb Aquil.les, un heroi grec.

Així que hi va arribar, la portà a l’altar de la deesa i es disposà a matar-la.

Aquest és el moment que recull el mosaic del Sacrifici d’Ifigènia.

La història s’acaba que la noia no mor abans del seu pare. Artemis, en el darrer moment canvià Ifigènia per un cérvol.

Altar Criat(porta amb la mà dreta un vas sagrat d’or)

Agamèmnonrei de Micenes

I f igènia

Ulissèsrei d’Ítaca

Calcantl’endeví

Menelaurei d’Esparta

Columna(escultures d’Apol·lo i d’Àrtemis.)

Tenda de campanyaamb quatre rostres joves

Plataner

Àrtemisamb un cèrvol

Manca de perspectiva

Mides reduïdes 55 x 60 cmMosaic emblema - per ser encastat en un mosaic més rudimentari –

Funció decorativa i i l · lustrativa

a ben segur imitació de les pinzellades més fines d’una pintura grega del segle V aC.

Poca transició tonal amb canvis bruscs de colors

No escoles locals , es creu que aquest t ipus de mosaic eren importats de tal lers d’Antioquia o Atenes

Fons mitològiques i tragèdia d’Eurípides