Museu del Prado 2013

63
Els pintors i les seues obres mestres Greco – Velázquez - Goya MUSEU NACIONAL DEL PRADO

Transcript of Museu del Prado 2013

Page 1: Museu del Prado 2013

Els pintors i les seues obres mestres Greco – Velázquez - Goya

MUSEU NACIONAL DEL PRADO

Page 2: Museu del Prado 2013

El Greco

Doménikos Theotokópoulos, conegut universalment com “El Greco” va ser un pintor, escultor i arquitecte del Renaixement, d'origen grec i que va treballar principalment a Espanya. Les seves obres, juntament amb les de Velázquez, Goya, Picasso i Dalí constitueixen l'epítome de la pintura espanyola de tots els temps.

Page 3: Museu del Prado 2013

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Diego Rodríguez de Silva i Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un dels majors exponents de la pintura espanyola, ja no només en el seu període barroc, sinó al llarg de tota la seva història. De fet, Velázquez està actualment considerat com un dels majors pintors de la història.

Page 4: Museu del Prado 2013

Francisco de Goya

Francisco José de Goya i Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Burdeos, França, 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra abasta la pintura de caballete i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que dóna començament al Romanticisme. L'art goyesc suposa, així mateix, el començament de la pintura contemporània i es considera precursor de les avantguardes històriques pictòriques del segle XX.

Page 5: Museu del Prado 2013

Pintors i obres Greco – Velázquez - Goya

Page 7: Museu del Prado 2013

El Princep Baltasar Carlos

Diego de Velázquez

El Principe Baltasar Carlos

Page 8: Museu del Prado 2013
Page 9: Museu del Prado 2013

El cavaller amb la mà al pit

El Greco

El caballero de la mano en el pecho

Page 10: Museu del Prado 2013
Page 11: Museu del Prado 2013

El triomf de Baco o Els Borratxos El triunfo de Baco o Los Borrachos

Diego de Velázquez

Page 12: Museu del Prado 2013
Page 13: Museu del Prado 2013

La familia de Carles IV

Francisco de Goya

La familia de Carlos IV

Page 16: Museu del Prado 2013
Page 17: Museu del Prado 2013

La família de Felip IV o Les Menines

Diego de Velázquez

La familia de Felipe IV o Las Meninas

Page 18: Museu del Prado 2013
Page 19: Museu del Prado 2013

La maja desnuda

Francisco de Goya

La maja desnuda

La maja vestida La maja vestida

Page 20: Museu del Prado 2013
Page 21: Museu del Prado 2013

La rendició de Breda La rendición de Breda

Diego de Velázquez

Page 22: Museu del Prado 2013
Page 23: Museu del Prado 2013

Retrat de Jerónimo de Ceballos Retrat de Jerónimo de Ceballos

El Greco

Page 24: Museu del Prado 2013
Page 25: Museu del Prado 2013

El 3 de maig de 1808

Francisco de Goya

El 3 de mayo de 1808

Page 26: Museu del Prado 2013
Page 27: Museu del Prado 2013

Felip IV caçador Felipe IV cazador

Diego de Velázquez

Page 28: Museu del Prado 2013
Page 29: Museu del Prado 2013

El martiri de Sant Maurici El martirio de San Mauricio

El Greco

Page 31: Museu del Prado 2013

Saturn devorant al seu fill Saturno deborando a su hijo

Francisco de Goya

Page 32: Museu del Prado 2013
Page 33: Museu del Prado 2013

Crist crucificat Cristo crucificado

Diego de Velázquez

Page 34: Museu del Prado 2013
Page 35: Museu del Prado 2013

La verema La vendimia

Francisco de Goya

Page 37: Museu del Prado 2013

Sants Andrès i Francésc Santos Andrés y Francisco

El Greco

Page 38: Museu del Prado 2013
Page 39: Museu del Prado 2013

La gallina cega La gallina ciega

Francisco de Goya

Page 40: Museu del Prado 2013

La forja de Vulcà

Diego de Velázquez

La Fragua de Vulcano

Page 41: Museu del Prado 2013
Page 43: Museu del Prado 2013

El Colós El coloso

Escola de Goya

Page 44: Museu del Prado 2013
Page 45: Museu del Prado 2013

Pentecosta Pentecostés

El Greco

Page 46: Museu del Prado 2013
Page 47: Museu del Prado 2013

El para-sol

Francisco de Goya

El parasol

Page 48: Museu del Prado 2013
Page 49: Museu del Prado 2013

La fàbula de Aracné o Les Filadores

Diego de Velázquez

La fábula de Aracné o Las Hilanderas

Page 50: Museu del Prado 2013
Page 51: Museu del Prado 2013

Sant Sebastià San Sebastián

El Greco

Page 52: Museu del Prado 2013
Page 53: Museu del Prado 2013

Ferran VII Fernando VII

Francisco de Goya

Page 54: Museu del Prado 2013
Page 55: Museu del Prado 2013

Adoració dels pastors Adoración de los pastores

El Greco

Page 56: Museu del Prado 2013

Altres obres del

MUSEU NACIONAL DEL PRADO

Page 57: Museu del Prado 2013

El bautisme de Crist El Greco

El bautismo de Crist és un quadre pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614). Aquest oli sobre tela mesura 350 centímetres d'alt i 144 cm d'ample, i va ser executat entre 1596 i 1600, sent una obra realitzada per al retaule del Col·legi d'Agustinas de donya María d'Aragó, a Madrid. Actualment es troba en el Museu del Prado de Madrid, Espanya. La composició es divideix en dos plànols. Una inferior, terrenal, en la qual Juan el Bautista està batejant a Jesucrist, i una altra superior, celestial, en la qual apareix Déu Pare. Ambdues estan separades per la figura de l'Esperit Sant en forma de coloma. En la zona terrenal pot veure's a àngels que sostenen un mantell vermell per sobre de la figura de Crist. San Juan està vessant aigua amb una venera sobre el cap de Jesús, mentre que la seva altra mà adopta una postura típica d'El Greco: unió dels dits anular i cor. En la zona celeste hi ha altres àngels petits que ascendeixen en un moviment centrifugo; es retuercen en distintes postures, amb el que aconsegueixen donar dinamisme a la composició. Pintor manierista, El Greco conserva aquí influències de Miguel Àngel en la musculatura dels cossos. No obstant, aquests adopten ja l'estilització típica del pintor. El centre del quadre està dominat pel monumental cos de Crist, representat segons les proporcions tradicionals i allunyat de l'estilització de les figures que dominen en obres posteriors d'El Greco.

El bautismo de Cristo

Page 58: Museu del Prado 2013

Les tres gràcies Rubens Las tres grácias

La composició respecta el model clàssic que representa a les Gràcies completament nues i reunides, però canvia la relació entre les tres figures que estan connectades entre si a través dels braços, el vel transparent que les cobreix, i les seves mirades, és a dir, psicològicament, donant així nova unitat al grup. La disposició de les Gràcies forma un triangle, estant la d‘ enmig d'esquenes, amb el cap tornat i recolzada en les seves companyes.

Page 59: Museu del Prado 2013

El Comte-Duc d’Olivares a cavall El Conde-Duque de Olivares a caballo

Diego de Velázquez

L'objecte de l'obra és retratar al valgut del rei Felipe IV Gaspar de Guzmán, un influent noble i polític espanyol, comte d'Olivares i duc de Sanlúcar la Major, conegut com el Comte-Duc d'Olivares És retratat a lloms d'un cavall, un honor generalment reservat als monarques del seu temps. El quadre tenia com destinació el Saló de Regnes del palau del Bon Retiro, en el qual hi havia escenes de batalles i retrats eqüestres de la reialesa. El comte duc mira a l'espectador, assegurant-se que sigui testimoni de la seva feta. El cavall sobri alça les seves potes del darrere, realitzant una cabriola davant un precipici, i mira cap a un camp de batalla. Aquest cavall traça una diagonal pel que fa als pujols que s'aprecien en el paisatge, composició que proporciona energia al retrat. El noble vas veure un barret d'ala ampla emplomat i la banda de l'estat, en la mà sosté un bastó de mariscal amb el qual marca l'adreça de la batalla. El ric cromatisme i el tractament de la llum atorguen a l'escena una gran vitalitat. La batalla en sí està tractada amb petites taques. De fons apareix la serra de Madrid.

Page 60: Museu del Prado 2013

Duel a garrotazos o La Rinya Francisco de Goya Duelo a garrotazos o La Riña

El quadre presenta a dos villanos lluitant a bastonazos en un paratge desolat enterrats fins als genolls. Aquests duels es produïen en l'època igual que els de cavallers sol que, a diferència d'aquests, les armes eren garrotes i mancaven de regles i protocol: padrins, compte de passos, elecció d'armes... Els villanos s'enterraven perquè no poguessin fugir i així, a l'alba, s'apallissaven fins a morir, freqüentment, els dos combatents.

Page 61: Museu del Prado 2013

L‘anunciació Fra Angélico La anunciación

El pòrtic és de marbre, La Verge està situada a la dreta. Sembla que davant l'arribada de l'àngel ha suspès la lectura del llibre que ara manté sobre el regaç. Tant ella com la figura de l'àngel, són dos personatges rossos, de blanca pell i de mans fines i allargades. La Verge duu una túnica de color rosat i un mantell blau ultramar. L'àngel està vestit amb un vestit de color rosa amb franges d'or, cenyit a la cintura, que cau en grans plecs fins als peus.

Page 62: Museu del Prado 2013

L’emperador Carles V Tiziano Retrat eqüestre de l’emperador Carles V (1500-1558) commemoratiu de la victòria a Mühlberg de les tropes imperials sobre les protestants. L’aparent senzillesa de la composició amaga una complexa simbologia que mostra a Carles en la seva doble condició de cavaller cristià i d’hereu de la tradició imperial romana. N’és un exemple clar la llança que sosté l’Emperador amb la seva mà dreta que, a més de símbol del poder dels cèsars, també fa referència a l‘arma de sant Jordi i a la llança que portava Longí durant la Passió de Crist (soldat romà que clavà la seva llança al costat de Crist i que, a continuació, es convertí al cristianisme). Els antecedents formals de la composició s’han citat en l’estàtua eqüestre romana de l’emperador Marc Aureli (121-180), en diversos models dels gravats de Durero, com El cavaller i la mort, i en els de Hans Burgkmain. L’armadura de l’emperador es conserva a l’Armeria Reial del Palau Reial de Madrid.

El emperador de Carlos V

Page 63: Museu del Prado 2013

Tots aquests quadres vos esperen al

Museu del Prado (Madrid)