Museus i Centres Culturals : catàleg 2015-2016 de ERA
-
Upload
proyectoera -
Category
Documents
-
view
461 -
download
0
description
Transcript of Museus i Centres Culturals : catàleg 2015-2016 de ERA
-
seba
stie
nbau
er@
me.
com
+34
622
597
339
per a centres culturals, aules dextensi universitria i museus
Propostes 2015-2016
ERApensament clssic per a ments actuals
-
Qu s ERA?ERA cerca respostes a les nostres preguntes actuals en els textos clssics.
Posa a disposici de les agrupacions professionals les tcniques antigues de convicci, les reflexions renaixentistes sobre temes com el risc, el govern corporatiu, la innovaci o el conflicte.
Ajuda les entitats culturals i socials a enriquir les seves programacions de temporada amb cursos i conferncies dhistria de les idees i de filosofia, sobre temes tics i poltics, religiosos i cientfics.
Proposa a les business schools i altres escoles densenyament superior una formaci exigent en cultura general i retrica per als seus estudiants.
Ofereix a organitzacions poltiques i sindicals un accs als textos i debats de la tradici poltica europea i nord-americana, per permetrels servir millor els seus militants i el conjunt de la ciutadania.
Al vespre, acabada la meva jornada, entro
dins lantic santuari dels
grans homes de lantiguitat. No
temo qestionar-los, i
ells, amb benevolncia, em responen.
Niccol Machiavelli
Sbastien Bauer Francs establert a Catalunya des del 2001, em vaig formar en filosofia i humanitats a lcole Normale Suprieure i a les Universitats de la Sorbonne i de Crteil. Vaig formar part de lequip de redacci del Grand Dictionnaire Larousse de la Philosophie. Tinc 15 anys dexperincia en direcci dassociacions culturals.
Crec en la pedagogia com a esfor per posar a labast de tothom reflexions profundes i coneixements dalt nivell. Considero que no hi ha rs ms gratificant que el plaer dentendre alguna cosa que a priori considerem massa difcil. Crec en la utilitat, tant individual com pblica, de difondre les humanitats i la filosofia, sense biaixos ideolgics.
-
La llum,de Zarathustra a Einstein
HumaniTICsLlegir humanitats a ledat
digital
La Stoa,una escola de felicitat
V e n e r a d a d u r a n t lantiguitat, explotada avui dia, qu ens diu la l lum sobre la nostra relaci amb la realitat que ens envolta?
Qu vol dir llegir en una poca de pantalles? Est desapareixent la lectura? Quin sentit t lhumanisme, avui que prevalen les imatges i les formes breus?
L u n i ve r s s u n s s e r animat. Tot el que pugui ocrrer s fruit del dest: per ser feli, assumeix-ho, aguanta i carpe diem... Estudi duna filosofia que va c o m p e t i r a m b e l cristianisme.
La repblica de Florncia, 1115-1532
La independncia dels Estats-Units
La Lacitatorgens duna noci en crisi
C o m u n a c i u t a t d e seixanta mil habitants ha pogut produir en quatre s e g l e s t a n t s g e n i s universals com ara Dante, Petrarca, Fra Angelico, Brunelleschi, Boticelli, da Vinci, Michelangelo o Machiavelli?
De John Smith i Henry Hudson fins a Thomas J ee r s o n i A l e x a n d e r H a m i l t o n , 2 0 0 a n y s dhistria del Nou Mn que van transformar per sempre el dest del Vell Mn.
La lacitat com a ideal dun Estat aconfessional es veu confrontada a la pujana de les identitats religioses. Anem a les arrels de la qesti per entendre precisament qu s all que ha entrat en crisi.
ERA Propostes
20152016
-
La llumde Zaratustra a Einstein
seba
stie
nbau
er@
me.
com
+34
622
597
339
-
La llum
, de Zaratustra a E
instein Crec en un sol Du..., Llum resplendor de la Llum, (Professi de fe catlica)
E= mc2 (Albert Einstein)
Format confernciaFormat curs
Temes tractats :
El dualisme de Zaratustra i la seva influncia
El far d'Alexandria
Newton & Young : primers experiments
Llums i ombres de Caravaggio a Mondrian
Com funciona la fotosntesi en les plantes?
Tot s relatiu menys la llum : Einstein i la fsica quntica
Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 5 sessions:
1.Les religions de la llum
2.La llum com a intelligncia i la claredat com a valor
3.Pintar la llum
4.Perqu el cel s blau i el sol, groc?
5.s la llum una ona o una partcula?
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.
Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
ERA
-
Temes tractats :
Eines : Viquipdia, Perseus Project, Google Books, llibres electrnics, tcniques lexicogrfiques i audiollibres
Histria de la lectura : el mn jueu, la Gran Biblioteca, la cultura romana, els monjos de ledat mitjana, la impremta i el llibre electrnic
Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 4 sessions:
1.Noms llegeixo amb les orelles (Plini el Vell)
2.Wikipedia i el somni del saber universal
3.Llegir per formar-se : florilegi o text integral?
4.Qu s la lexicografia i de qu serveix?
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.
Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
Format curs Format conferncia
Hum
aniTIC
sInternet ens allibera o ens fa ms dependents i controlats? La pregunta val per a la nostra vida quotidiana, per potser ms encara per una activitat que des de Cicer es considera com la cultura per excellncia, i que t com a finalitat formar esperits lliures.
Si algunes lectures numriques sn noves i canvien les regles de la recerca en humanitats, al mateix temps Internet est recuperant velles maneres de llegir. Quines, per a quins pblics, i amb quins efectes sobre la cultura, tant individual com collectiva? Per contestar aquestes preguntes, recordarem l'histria de la lectura i mesurarem el canvi real que est generant la digitalitzaci del saber.
ERA
-
La Stoa
ERA
El savi t tanta confiana en si mateix que no dubta en enfrontar-se a la mort, ni li cedeix mai un sol pam de terreny. Ni t perqu tmer-la, perqu sap que tot s precari, no tan sols els esclaus, les possessions i la dignitat, sin tamb el seu propi cos, els ulls, les mans: tot el que fa la vida ms grata, i fins i tot ell mateix, s precari. I el savi viu com si tot li fos prestat, i quan arribar lhora de tornar-ho, ho torna tot sense tristor.I tampoc ho desestima per saber que no s seu, sin que al contrari tot ho tracta amb diligncia i prudncia, com un home conscient i ntegre fa amb tot all que se li confia
Sneca, Sobre la tranquillitat de lnima
Temes tractats :
La filosofia dels estoics : tica, fsica i lgica.Els conceptes cabdals de lestocisme : carpe diem, sustine et abstine, la ciutadella interior, locasi i el model de larquer. Els exercicis espirituals quotidians de lescola.Figures : Zen, Crsip, Cicer, Sneca, Epictet, Marc-Aureli, Smmac. Posteritats : cristianisme, budisme, republicanisme i ecologia
Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 4 sessions: 1. Ltica: per construir la teva ciutadella interior, fes
la diferncia entre all que depn de tu i all que no.
2. La fsica: el mn s un retorn etern de totes les coses. Per ser feli, has destimar el teu dest.
3. La lgica: els obstacles a la felicitat sn les opinions dels dems i les nostres emocions. La lgica proveeix exercicis per resistir-hi.
4. Histria dels estoics, de Grcia a Roma i a lOrient. Posteritats: cristianisme, budisme, republicanisme i ecologia.
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic. Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
Format curs Format conferncia
-
seba
stie
nbau
er@
me.
com
+34
622
597
339
La repblicaflorentina
1115-1532
-
La repblica florentina
ERA
A principis del segle XII, uns mercaders italians enriquits per les creuades decideixen desfer-se dels senyors feudals i constituir-se en repblica. Dels seus inicis fins a la caiguda en mans de la famlia Medici, la histria de la ciutat que va inventar lhumanisme i el Renaixement
Temes tractats :
La lluita entre el Papa i lEmperador. La invenci de la banca i del risc. Els gelfs i els gibellins. La generaci de Dante. La pesta negra. La famlia De Medici. Lorenzo Il Magnifico i els seus artistes. La teocrcia popular de Savonarola. Leonardo i Maquiavel. Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 6 sessions:
1.Atrapats entre el Papa i lEmperador.
2.El primer humanisme : Dante, Petrarca i Boccaccio.
3.Antigues famlies i homes nous.
4.La repblica dels humanistes
5.La crisi de Savonarola
6.Maquiavel i Leonardo : la vida s un riu
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.
Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
Format curs Format conferncia
-
Lindependncia dels Estats-U
nits[Ens ha tocat] decidir sobre aquesta important qesti: si els homes son realment capaos destablir bons governs des de la reflexi i la elecci, o b si estan condemnats per sempre a dependre de latzar i de la fora
(El Federalista, 1783)
Format curs Format conferncia
Temes tractats :
La colonitzaci : Virgnia, Nova Holanda, Nova Anglaterra, Pennsilvnia.
La migraci dels dissidents religiosos europeus.
Les revolucions angleses i llurs conseqncies a Amrica.
Figures de la independncia: Adams, Washington, Paine, Franklin, Jeerson...
Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 7 sessions:
1. Les companyies comercials colonitzen Amrica
2. Llibertat dopinar i de creure: el paper dels calvinistes.
3. No em trepitgis.
4. La Declaraci dIndependncia.
5. We, the people: federalistes contra demcrates.
6. Els marges dels Estats Units: frontera, esclaus, indgenes, pioners, dones...
7. Un imperi de Llibertat?
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.
Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
ERA
-
La lacitat
Qualsevol societat que no vulgui sser una pura teocrcia ha de constituir els tres poders, el legislatiu, lexecutiu i el judicial, com a forces distintes de lEsglsia, o millor encara, independents i sobiranes. Per la secularitzaci no es pot considerar acabada si lEsglsia conserva el dret de vigilar, de controlar i de vetar, cadascun daquests tres poders, i tot el conjunt de la vida pblica i privada
(Ferdinand Buisson, Diccionari de Pedagogia, 1911)
ERA
Format curs Format conferncia
Temes tractats :
El Pecat Original i la resposta cristiana. La separaci de lEstat i de lEsglsia. Les guerres de religi i la qesti de la tolerncia. Ferdinand Buisson i linvent de la paraula lacitat. Don venen els problemes actuals amb lislam?
Totes les conferncies vnen acompanyades de projecci en pantalla si les vostres installacions ho permeten.
Les conferncies poden durar de 45 a 120 minuts, afegint-hi un colloqui amb el pblic, segons les vostres disponibilitats
Un curs de 5 sessions:
1. Les esglsies cristianes i el poder
2. Les dues veritats dAverroes i els dos imperis de Dante.
3. Les guerres de religi i la qesti de la tolerncia.
4. Lanticlericalisme i la invenci de la lacitat a Frana (1789-1905).
5. Religi i identitat avui dia.
Cada sessi del curs tracta un tema en detall, amb projecci en pantalla + lectura i estudi d'un text clssic.
Les sessions del curs poden durar entre 1h i 2h, segons la vostra disponibilitat.
-
ERA cursos i conferncies a midaPot ser que tingueu una programaci temtica definida i cerqueu propostes de continguts que lenriqueixin.Potser el vostre pblic us reclama una xerrada o un monogrfic sobre un tema determinat.
O pot ser, senzillament, que les meves propostes pel curs 2015-2016 no corresponguin al que esteu cercant.En qualsevol cas, estic a la vostra disposici per elaborar amb vosaltres una proposta a mida.
Condicions :
Adapto el format de les meves intervencions al temps i a lespai del que disposeu.
Segueixo les condicions econmiques que acostumeu tenir. Si ho preferiu, en parlem i pactem.
Les conferncies i els cursos poden ser en catal, castell, francs o angls, segons la preferncia del vostre pblic.
Temtiques possibles:
- Histria de les idees, de les filosofies i de les religions
- Filosofia, en especial filosofia poltica i moral. Filsofs, textos, i doctrines
- Histria de la cincia i divulgaci
exemple AEUGG de Sabadell:
Europa Austera (maig 14) Per prepar un viatge a Alemanya, vam idear junts un curs de quatre sessions sobre les arrels protestants de la idea dausteritat.