Hola, amic i amiga! Arriba a les teves mans la segona tramesa per preparar el camí cap a la Pasqua de les Avellanes. T’animem a continuar aquest camí compartint amb el teu grup les propostes que hi ha a continuació. Estàs preparat? Comencem!No deixa de ser una paradoxa: avui a les fronteres

s’hi viu un drama que un cop rere un altre desemboca en tragèdia, però tot es consuma davant de la indiferència de la societat, sense que s’alteri la rutina de la nostra vida diària. No es pot, però, enganyar ningú: comprometre’s no és un joc, ni un passatemps. És feixuc, en ocasions ingrat, però és un mode de dotar de sentit la pròpia vida i també és contribuir, modestament, des de les pròpies capacitats, en l’obra del món, en la construcció d’una gran llar on sigui meravellós viure-hi. Però quan és el cor qui et crida a moure’t i comprometre’t des de l’amor amb els altres, és un regal meravellós, que et fa pertànyer a alguna cosa i fer-la teva, estimar i sentir que la teva acció és també una petita obra d’amor. Sense adonar-te’n formes part d’un projecte, d’un somni que et supera però que, al mateix temps, és concret i real: la construcció d’un món millor. Ja estàs realitzant el Regne, ja estàs trencant fronteres.

trencar fronteres

Equip de Pasqua 2016 - Germans Maristes Evarist Arnús, 44 - 08014 BCN

Tel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.cat/pasqua/avellanes

1

Et proposem que puguis fer un contrast de dues històries actuals. Mira amb el teu grup el següent vídeo i després llegeix o escolta el relat que hi ha a continuació:

Escriu què et provoca la comparació d’aquestes dues situacions reals avui. Comparteix amb el teu grup:

“Hola sóc en Marc, i volia explicar-vos com somio en les vacances d’aquest proper estiu. Aquest any hem programat unes vacances en un poblet de la costa. És el premi a un any de treball. Els meus pares treballen de valent a l’empresa i s’ho mereixen. Els meus germanets i jo també; haurem acabat l’escola i per a tots serà un moment de desconnexió. Segur que seran uns dies inoblidables. Les jornades seran molt diverses i plenes d’esdeveniments. Dedicarem alguns dies a caminar tot gaudint de la natura. També tindrem trobades amb altres turistes i coneixerem persones de tot Europa que, com nosaltres, també estaran de vacances i fins i tot podrem practicar idiomes. Ah! Me n’oblidava! El meu pare contractarà una llanxa pneumàtica per fer una travessa i gaudir de les vistes de la costa des de mar endins i, és clar, no hi pot faltar, per rematar el matí, una bona paella al xiringuito de la platja. Bé, després d’aquests dies de descans i convivència tornarem a casa a les nostres tasques diàries, els pares a la feina i jo i els meus germanets tornem al col·legi; bé, jo començo aquest any la universitat. Segur que serà una bona oportunitat per preparar-me de cara al futur.”

https://vimeo.com/144857118

2

L’acollida des de la quotidianitat

“És aquí on emergeix i troba el seu lloc la tradició de l’acollida. Aquest és un valor humà i social que, tot i que últimament sembla oblidat en un racó fosc del traster de les coses en desús, no ha deixat mai de resplendir —sempre serè, humil i pe-tit— en nombroses pràctiques de persones i comunitats que obren casa seva i el seu cor a l’estranger. Algunes, encoratjades des de les arrels de la Fe i unes altres, des de la consciència cívica i el millor de la tradició humanista i solidària”.

Acollida des de la quotidianitat (Quaderns Cristianisme i Justícia núm. 196)

T’has plantejat alguna vegada els orígens de la teva família? Ara tens l’oportunitat. A partir del model d’arbre genealògic que t’oferim pots reconstruir els teus orígens. • Identifica els teus avantpassats. • No oblidis identificar el lloc físic de procedència.• Els teus orígens han estat fruit de l’emigració?• Et sents integrat en la societat que coneixes?• Com a cloenda et proposem reflexionar i treure conclusions d’una coneguda llegenda nativa americana.

Hi ha vegades que sentim una trucada a casa nostra, però hi ha moments que ens truquen directament al nostre cor. Això ha estat el Projecte Fratelli, una trucada a uns germans (de La Salle i Maristes) per sortir del seu entorn i anar més enllà, en aquest cas a un país on les persones necessiten un estímul per continuar amb il·lusió amb les seves vides enmig de la guerra. Et convidem a veure els següents vídeos:

Què pots fer?

Et proposem: “Què pots fer des de la teva realitat?”Una possibilitat és que, com a grup, escriviu una carta expressant la vostra solidaritat amb el projecte transmetent el vostre suport i els sentiments que us ha provocat. Aquesta carta por anar signada per tots els membres del grup.

fratellilibano@gmail.com https://www.facebook.com/FratelliLibano/

Una àvia explica al seu nét que a l’interior de cada persona dos llops lliuren una lluita permanent: un és el llop de l’egoisme, la insolidaritat, l’odi, l’agressió… l’hostilitat; l’altre representa la compassió, la solidaritat, l’alegria, la cura… l’hospitalitat. “I quin dels dos guanya, àvia?”, pregunta el nét. “El que tu alimentis, amor meu”.

Ens ofereixen treballar per un preu molt especial. I, si calles, tots contents, omplint la seva bossa de la merda. ... de somnis, un món de somnis... Aquest somni vaig buscar. Però és un somni de paper. Un miratge on tothom busca el seu lloc sense diferència. ... de somnis, un món de somnis... Ens ofereixen treballar per un preu molt especial. I, si calles, tots contents, omplint la seva bossa de la merda. Sóc home, però sóc immigrant, i sembla que això sí que compte. No tinc gaire esperança avui, aquesta vida... aquesta vida està ben boja! I el món gira i girarà i tot seguirà com sempre. No sé per què, però sóc polissó, però navego, però navego...

Em fan mal els peus, jo no tinc sostre ni casa. No hi ha cap caixer que estigui obert. Doncs, dormiré sense cap manta. Em recorro la ciutat, veig que té cara de malvada per a aquells que no som pas d’aquí, ens hipnotitza i ens enganya. En un cotxe policial, faig un tour molt especial, sense cap paper, sense cap document... Pot ser ho mereixo. ... de somnis, un món de somnis... Em fa mal la pell, sento que existeix diferència. Tothom mira d’allunyar-se i sé que el que molesta és la presència. Hi ha qui diu a la ciutat que robem els llocs de feina mentre ells no es voldran ni tacar les seves mans plenes de ciència. Aquest somni vaig buscar. Però és un somni de paper. Un miratge on tothom busca el seu lloc sense diferència. ... de somnis, un món de somnis... UN

MÓN

DE SO

MNIS

-Con

traco

rrent

(Kair

oi)

Et proposem que escoltis la següent cançó tot posant-te a la pell de qui possiblement ho podria cantar:

http

s://w

ww

.you

tube

.com

/wat

ch?v

=8H

d58X

AAbE

o

Qui creus que avui podria cantar aquesta cançó?Què vol dir “un món de somnis” dins del missatge de la cançó?Comenta amb el teu grup les teves reflexions.

3

Atrevir-se a somniar: Maria de NatzaretAquestes tres actituds de Maria inspiren la nostra manera de fer concret el Regne, de viure el somni i d’atrevir-se a somiar amb valentia davant la vida. Això ens uneix amb la intuïció del lema de la Pasqua que sorgeix també del somni dels primers maristes que, fa dos-cents anys, van fer la seva promesa davant la Bona Mare de Fourvière. Ells van somiar una Església amb el rostre marià. Maria els inspirà una nova visió de ser Església que era el reflex de la dels primers cristians. Aquesta Església amb rostre marià té el cor d’una mare: ningú no queda desatès. Una mare creu en la bondat de les persones i perdona amb facilitat. Respectem l’itinerari personal de cadascú. Hi ha lloc per a aquells que tenen dubtes i incerteses espirituals, hi ha lloc per a tothom. S’escolta i es dialoga. El repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència. Amb aquesta dinàmica us proposem fer experiència amb les tres actituds que inspiren el rostre marià de l’Església.

EL SILENCI

El silenci, inspirat en el fragment evangèlic de l’Anunciació (Lc 1,26-38)Vivint des de la interioritat, des de la teva intimitat habitada pel Déu de la vida que, en la profunditat de la pregària, et fa descobrir-te i dóna serenor i sentit al que vas vivint. Escoltar el silenci et permet intuir la petjada de Déu, les espurnes de la seva presència en les persones, en les històries i en les coses.

1

• Desconnecta tot allò que no t’ajuda a trobar-te (el mòbil, els mals pensaments, els maldecaps...).

• Seu amb l’esquena recta i el cap com si ens estirés un fil cap amunt. Les mans descansant sobre les cames.

• Durant 1 minut concentra’t en la respiració. Si per alguna cosa l’atenció marxa (que és completament normal) torna a pensar en la respiració.

• Seurem amb l’esquena recta i el cap com si ens estirés un fil cap amunt, les mans descansant sobre les cames, o bé ens estirem còmodament a terra. Tanquem els ulls.

• Ens concentrem en la respiració. Si ens distraiem tornem a pensar en la respiració. • En aquest camí segurament hi trobarem alguna dificultat. Els sorolls que no deixen sentir i

escoltar la nostra verdadera veu, la nostra música, el nostre ÉSSER. Identifiquem aquestes veus que jutgen, que ho intenten explicar tot...

• Identifiquem-ho, mirem-ho amorosament i repetim-nos a nosaltres mateixos: “Jo no sóc tot això, jo sóc el meu cor i la meva música”.

• Quan ja hàgim aconseguit estar connectats amb nosaltres mateixos (dos minuts aproximadament), ens capbussem en la calma i anem escoltant el nostre cos, el nostre cor, la nostra ànima, el nostre jo... sense por de deixar que floreixi la nostra essència. Deixem que les capsetes més amagades es comencin a obrir, entrem per tots els racons de la nostra interioritat. Ara ets tu i ningú més. Ara no hi ha contenció de res, no has de dissimular, deixa lliure el teu ÉSSER. Escolta’t, escolta la teva música.

Els meus sorolls interiorsL’experiència següent ens ajuda a fer-nos conscients dels nostres sorolls interiors. Prendre aquesta consciència també ens diu que nosaltres no som aquests sorolls interiors. El nostre ÉSSER és més enllà d’aquests sorolls i fins i tot més enllà del mateix silenci que fa de porta d’entrada. Nosaltres no som les preocupacions, les relacions mentals, els judicis, les anàlisis... Nosaltres som el que som. Si el nostre centre d’atenció es focalitza només en la part discursiva de la nostra ment, el nostre JO queda desconnectat, i lluny de la nostra experiència vital. La nostra presència passa a ser superficial i estèril. Diem que som en consciència plena quan ens fem conscients del nostre JO, del nostre ÉSSER, del nostre tresor, del centre que realment és important, deixant de banda i silenciant tot discurs que ens desdibuixa i distorsiona la realitat on som immersos i ens n’allunya. Per fer-ho us proposem l’experiència de silenciar els sorolls interiors i fer-se’n conscient. Només d’aquesta manera integrem a la nostra vida el procés d’apartar contínuament aquests sorolls per viure connectats en l’ARA i l’AQUÍ. Et proposem les següents instruccions:

Tu i el silenciEl nostre entorn és dinàmic, ràpid, immediat... Però, enmig de tot, és possible dedicar un minut a fer silenci, respirar, agafar forces i mirar-ho tot amb uns altres ulls. Seguidament practicarem una tècnica que ens pot ajudar a integrar moments d’interioritat en la nostra vida quotidiana:

Al llarg de la trobada de la Pasqua reviurem diferents gestos que va fer Jesús i que ens

connecten amb el seu somni del Regne. En la reflexió de l’Equip de Pasqua per elaborar aquest document

ens hem interrogat sobre la manera de viure i comprendre aquests gestos que defineixen el seu

somni i hem trobat que la primera persona que els va comprendre i els va viure intensament des de la seva realitat va ser Maria de Natzaret, la mare, la dona, la primera seguidora de Jesús. Ho sintetitzem en tres

actituds essencials que ens poden ajudar a nosaltres a preparar i a viure el sentit profund de la Pasqua: el

silenci, el servei i la “sororitat”.

4

EL SERVEI

El servei, inspirat en el fragment evangèlic de la visitació (Lc 1,39-45)El servei et fa atent a les necessitats dels altres, et fa deixar les comoditats per córrer de pressa allà on hi necessitat d’amor, de pau i de justícia.

2

Et proposem que, personalment o com a grup, puguis concretar el teu servei a partir de la proposta del “Banc del Temps”. Els Bancs del Temps (BdT) són xarxes d’intercanvi de temps (hora per hora) entre persones que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones, generalment del seu entorn més proper (veïns i veïnes del barri on viuen o treballen). Els Bancs del Temps són espais de sociabilitat on s’intercanvien habilitats, coneixements i serveis puntuals, com acompanyaments o petites tasques domèstiques. Cada hora que un usuari ofereix a un altre és cobrada pel donant per mitjà d’un taló de temps que ingressa en el seu compte corrent d’hores. Aquest capital el podrà fer servir per demanar qualsevol tipus de servei que figuri a la llista del seu BdT. Hi ha xarxes de Banc de Temps a molts barris i pobles. Cerca el que tinguis més proper i apunta-t’hi. Si no en trobes cap, personalment o com a grup podeu crear-ne un en el vostre entorn més proper (grup, associació, cau, escola, parròquia...). Pots trobar més informació sobre el BdT a: http://xarxanet.org/comunitari/noticies/que-son-els-bancs-del-temps

LA SORORITAT

3La “sororitat” inspirada en el text de la primera comunitat reunida amb Maria i els deixebles (Ac 1,12)La “sororitat”: aquesta actitud sorgeix del cor d’una mare i de la mirada femenina de la fraternitat. Una actitud de lligam amb les persones que et fa creure en la seva bondat, que viu des de la tendresa, que perdona, que escolta, que et fa dialogar i on el repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència.

En aquest moment us proposem la creació d’un mandala com a grup i que aquesta creació pugui ser un reflex d’allò que viviu com a grup

o comunitat i que us dóna identitat i

us projecta cap als altres, cap a la vida.

Un mandala, roda o cercle en sànscrit és una

imatge amb un centre i amb una simetria organitzada

habitualment en quatre eixos, els quatre punts cardinals, encara que

poden ser dos, tres...

La seva funció pot ser purament decorativa o es pot fer servir en la meditació, l’oració, o com a mitjà de curació o desenvolupament mental o espiritual. Els motius que poden aparèixer en un mandala són tots aquells que atreguin la nostra atenció: vegetals, animals, geomètrics, abstractes, ornamentals, espirituals, quotidians... De la mateixa manera també s’hi poden afegir paraules o frases que tenen un sentit per a la persona o el grup que el crea.

Com crear-lo?El primer que cal és que compartiu quins són els aspectes essencials que us donen identitat com a grup, que donen vida al grup o la comunitat i quins aspectes us projecten cap als altres, cap a la vida (personal i del grup o comunitat).

Després poseu-vos d’acord en la manera com ho voleu concretar en el mandala. Podeu utilitzar la tècnica que vulgueu (dibuix, pintura, diferents materials per donar-li volum...). També podeu incloure-hi alguna paraula o frase.

És convenient que comenceu a crear-lo de fora cap a dins: això representa l’autoconeixement del que és extern cap al centre, cap allò essencial que dóna identitat al grup o comunitat.

Quan el tingueu creat el podeu compartir a la xarxa amb el “hashtag”: #daretodream2016. També podeu acabar compartint el sopar entorn la taula.

què faries si no tinguessis por?

5

Quantes vegades no has fet alguna cosa, no has anat a algun lloc, no has parlat amb alguna persona o has renunciat a

algun somni per por? Al llarg de la nostra vida anem trobant-nos diferent reptes. Els podem afrontar o fugir-ne. Si agafem aquest últim camí (no és del tot criticable i tots moltes vegades ho hem fet) també podem anar avançant però, tard o d’hora, les nostres pors tornen a aparèixer. Per una altra part segur que molts de nosaltres tenim l’experiència que, quan hem estat capaços de superar les nostres pors i de prendre decisions audaces davant d’un futur incert, aleshores s’han despertat en nosaltres una sèrie de capacitats que ignoràvem que tinguéssim, i al final la nostra vida s’ha vist enriquida de maneres que mai hauríem imaginat. Aquesta experiència reforça la crida de la Pasqua d’enguany: atreveix-te a somiar, no tinguis por! De fet, Jesús va ser un somiador, un apassionat per la vida. A la Pasqua celebrem aquest apassionament per la vida. Si es viu des d’aquest dinamisme no hi ha lloc per a la por.

Durant uns minuts, en silenci, intenta reviure una situació en la que hagis sentit por. Escriu-la en un post-it i penja-la en un paper continu. Comparteix-la amb els teus companys i companyes de grup en veu alta.

A continuació hi trobes unes quantes conseqüències derivades de la por. Assenyala i comenta en grup amb quines et sents identificat/da. T’has comportat així alguna vegada?

• Passivitat • Depressió• Negar el que ha succeït• Amagar el que ha succeït• Covardía• Vulnerabilitat• Impotència• Odi

• Transtorns de la son• Baixa autoestima• Culpabilitat• Aïllament• Agressivitat• Desconfiança• Distorsió de la realitat• Modificació de les relacions

La por és una emoció que serveix per protegir-nos dels perills, però quan no es basa ens riscos reals sinó en la nostra pròpia imaginació o en el que altres diuen, llavors ens bloqueja i genera, al mateix temps, més por i ansietat. El president Franklin Roosevelt deia en la seva presa de possessió: Deixeu-me proclamar la meva ferma convicció que l’única cosa a la que hem de tenir por és a la pròpia por. No només hi ha persones que es deixen emportar per la por. Moltes altres, afortunadament, no es deixen manipular fàcilment i prefereixen veure els que són diferents com éssers humans que cerquen una vida millor i que poden enriquir la cultura local, en lloc de percebre’ls com una permanent amenaça. L’expressió no tinguis por es repeteix de manera literal més de cent vegades a la Bíblia i, segons algunes persones, més de trescentes si tenim en compte expressions semblants. És com si el Senyor, coneixedor profund de la natura humana, volgués estimular-nos a no deixar-nos aturar per les nostres pors i a actuar amb la santa llibertat dels fills i les filles de Déu.

Llegeix amb tranquilitat el següent fragment de la carta de Nadal del G. Emili Turú. En acabat pren-te un temps de serenor per respondre a les següents preguntes. Si vols ho pots compartir amb el teu grup:

Mira la fotografia dels dos infants....Creus que aquests infants tenen por? Creus que aquesta situació es podria donar avui en dia amb dues persones adultes?Quines són les teves pors? Com les pots afrontar?Què faries si no tinguessis por?

6

http

s://w

ww

.you

tube

.com

/wat

ch?v

=hJL

KmzV

Oc9

A

Voy donde el viento sople, no perder el nortees ir contigo donde diga el corazón.

Voy rumbo al horizonte, voy sin pasaportecomo un polizón que va buscando el sol.

Llevo una canción de bolsillo, un roto un descosido,

imprudencia como habilidad,antídoto para los días grises

y algunos imposibles,imposibles de evitar.

Voy donde el viento quiera, llevo tu bandera,la única manera de saber quien soy.

Voy sigo alguna huella y no sé dónde lleva,no es mayor la meta que saber que voy.

MALA SORT? BONA SORT? QUI HO SAP?“Hi havia una vegada un home que vivia en un petit poble de muntanya amb el seu fill. El poble era tranquil i no hi passava gran cosa, però un dia va aparèixer a la caseta de pare i fill un bell cavall, d’unes fortes potes i un pelatge molt lluent. La gent del poble al veure-ho va quedar meravellada per la fortuna que aquesta família havia tingut i van expressar-los la seva sorpresa exclamant: Quina bona sort que heu tingut! Al sentir això, el pare sense immutar-se va contestar: Bona sort, mala sort, qui ho sap! Al següent dia, quan el poble es va haver despertat van comprovar que a la quadra on hi havia el cavall, aquest no hi era, i és clar, van comprovar que el cavall havia escapat durant la nit. Aleshores, el poble, desconsolat, va expressar-li la seva tristesa, tot dient-li a l’home: Quina mala sort que heu tingut! L’home, altra vegada sense reaccionar, va replicar: Bona sort, mala sort, qui ho sap! Al cap d’uns dies, quan el poble ja gairebé no parlava de l’assumpte, l’home es va trobar a la seva propietat uns quants cavalls que venien amb el que havia escapat feia uns dies. El poble, ple de joia va cridar: Quina bona sort que heu tingut! Com en l’altra ocasió, l’home va dir: Bona sort, mala sort, qui ho sap! L’endemà al matí, com ja havia passat en la darrera ocasió, tots els cavalls excepte un van marxar, i el poble altra vegada va reiterar-li a l’home: Quina mala sort! L’home, com sempre va dir: Bona sort, mala sort, qui ho sap! Un dia, el fill de l’home va pujar al cavall que els quedava i va començar a cavalcar, però la fortuna o la mala fortuna van fer que caigués del cavall i es trenqués una cama. Tot el poble, quan s’assabentà de la notícia van anar a veure el pobre fill que descansava estirat al llit i van dir-li al seu pare: Quina mala sort que heu tingut! El pare va respondre com sempre: Bona sort, mala sort, qui ho sap! Al cap d’uns mesos, arribaren al poble uns secretaris del Rei reclutant gent jove per anar a la guerra que s’havia lliurat entre el país veí i el seu, i el fill de l’home va ser declarat inútil degut a la invalidesa de la seva cama per a poder combatre a la guerra. Quan tot el poble va saber la notícia van exclamar sense pensar-s’ho: Quina bona sort que heu tingut! I l’home, només va dir: Bona sort, mala sort, qui ho sap!”

Adora i confiaTeilhard de Chardin

No t’inquietis per les dificultats de la vida,pels seus alts i baixos, per les seves decepcions,

pel seu futur més o menys ombrívol.Desitja allò que Déu desitja.

Ofereix-li enmig d’inquietuds i dificultatsel sacrifici de la teva ànima senzilla que,

malgrat tot, accepta els designisde la seva providència.

Poc importa que et consideris un frustrat,si Déu et considera plenament realitzat;

com li plau.Deixa’t amb confiança cega en aquest Déu

que t’estima per a ell. I que arribarà fins a tu,malgrat no el vegis mai.

Pensa que et trobes a les seves mans,tant més fortament agafat,

com més decaigut i trist et trobis.Viu feliç. T’ho suplico. Viu en pau.

Que res no et torbi.Que res no sigui capaç de prendre’t la teva pau.

Ni el cansament psíquic.Ni les teves errades morals.

Fes que brolli, i conserva sempre sobre el teu rostre,un dolç somriure, reflex d’aquell

que el Senyor contínuament t’adreça.I en el fons de la teva ànima col·loca,

abans que res,com a font d’energia i criteri de veritat,

tot allò que t’ompli de la pau de Déu.Recorda:

Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals.T’ho ben asseguro en nom de les lleis de la vida

i de les promeses de Déu.Per això, quan et sentis afligit, trist, adora i confia.

Feu una senzilla pregària amb el vostre grup. Llegiu el següent text de manera participada. Quins motius tens per confiar a la teva vida?

Llevo un reloj estropeado,un cartel de estoy cerradopara nueva rehabilitación.

Remedio contra las desesperanzas,compré unas nuevas alas

cada mañana es hoy. Voy busco las señales que me den las claves

para encontrarme simplemente voy. Voy cambio necedades por necesidades.

Me mudo a la calle de la ilusión. Ir sin miedo es un atajo

que no pienso tomar.Hoy dudar es una excusa

que no me voy a dar

Mira el següent video, és molt senzill. En acabat pren-te un temps d’interioritat:• Tanca els ulls, relaxa’t, respira...• Imagina que ets l’infant del video. Torna a ser un infant per

un moment. Un nen que descobreix, palpa, mira, cau, s’aixeca...• Què creus que conserves d’aquest infant?• Què t’agradaria recuperar de l’infant que eres?• Creus que tens les mateixes pors, preocupacions, prejudicis...?

VOY - Álvaro Fraile

Et proposem que llegeixis pausadament i en silenci aquest senzill conte. Després comparteix amb el teu grup els teus pensaments i reflexions;:

7

En el relat d’Emmaús, els cors dels dos deixebles incapaços d’interpretar el que han viscut des d’una perspectiva de

fe no estan oberts a la novetat del que és inèdit. Només quan s’obren amb senzillesa a la sorpresa de la misteriosa presència del Ressuscitat viuen una profunda experiència que marca un abans i un després en les seves vides. No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre?, es deien l’un a l’altre. Els mateixos que fugien de Jerusalem, atemorits i desencisats, emprenen immediatament el camí de retorn, desitjosos de compartir amb els altres deixebles l’experiència del seu camí amb Jesús. Aquesta experiència de trobada amb el Ressuscitat que van viure els deixebles és difícil explicar-la des de la raó. Realment, no sabem en què va consistir però sí que tenim ben clar l’efecte principal en aquells que ho han viscut: s’acaba la por. De fet, la frase “no tingueu por” és una de les paraules que més repeteix Jesús a l’evangeli. Celebrar i viure la Pasqua és posar-se en aquest dinamisme. Igual que els deixebles estem convidats a iniciar-lo en el nostre propi cor.

l’experiència dels deixebles d’emmaús

Jesús ens diu que allà on dos o més es troben en el seu nom ell està enmig nostre. Anem a fer una experiència d’interioritat i pregària a partir del fragment dels deixebles d’Emmáus (Lc 24,13-35).

Mirada (5-7 minuts)S’inicia l’experiència observant imatges del fragment dels deixebles d’Emmaús (es projecten o s’imprimeixen i es van passant). Es convida a fer-ne una lectura en veu alta. Amb una o dues paraules, els participants poden dir en veu alta què veuen o què senten a l’observar la

imatge.

Lectura (5-7 minuts)Una persona llegeix en veu alta i de forma pausada el fragment de l’Evangeli (Lc 24,13-35). Es convida als participants a dir en veu alta alguna paraula o paraules amb les que s’identifiquen en la lectura.

Meditació (5-7 minuts)Es convida a cada participant a que llegeixi el passatge bíblic en silenci. Després, per parelles, es comparteixen una d’aquestes preguntes:• Hi ha alguna situació en la teva vida

en la que ets sents confós, trist o desesperançat?

• Què li diries a Jesús sobre aquesta realitat si ell s’unís al teu camí i et preguntés quina és aquesta realitat que et causa confusió, por o dubte?

• Quines paraules al cor escoltaries de Jesús?

Oració (10-15 minuts)Es comença aquest moment cantant un cant repetitiu (Res no ens podrà separar, El Senyor és la meva força...) Al acabar el cant es convida a que els membres del grup expressin en una o dues paraules les situacions o circumstàncies que per a ells els hi suposi confusió, tristesa o desesperança. Després de cada participació es torna a cantar el cant.

Acció (5-7 minuts)Es convida als membres del grup a nombrar actituds i accions que estiguin disposats a realitzar per a viure aquest sentit de la trobada amb els altres tal com va fer Jesús amb els deixebles. Es pot escriure en una cartolina o compartir en veu alta. Contemplació (5-7 minuts)

El grup es queda en silenci i amb els ulls tancats per espai de 5-7 minuts. En aquest moment, en silenci, sabem que Jesús ha acceptat la invitació a quedar-se amb nosaltres. Accepta tu la mirada amorosa de Déu que t’estima, que està amb tu. Accepta la invitació a veure els que t’envolten i al món sencer de forma diferent, amb els ulls ben oberts per poder reconèixer a Jesús en ells. En aquest moment no hi ha preguntes. Es tracta de restar en silenci, amb tranquil·litat i consentir ser mirats amb tendresa, quedant en l’alegria d’escoltar la Paraula de Jesús.

1 32

4

6

5

Article interessant...Capgirem el món des de l’afecte i la tendresa- Cristianime i justícia

una mica de tot per pensar...

8

TANT DE BO - TxarangoTant de bo sigui llarg el viatge,tant de bo que l’equipatge a cada passa pesi menys.Tant de bo quan tornis a casano t’atrapi la llàgrima als ulls, que passis full.Tant de bo al mentida no vagi mai vestidai que et porti el vent quan vingui el llop.Tant de bo que la por no s’abraci a la pena...Oh no, noTant de bo sigui et sedueixi el paisatge,tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit,que la nit no t’apagui l’espelma, que es fongui el neguittant de bo et donin fil i no et tallin les ales.Caure sobre vellut, que no et donis per vençut,tant de bo un dia el nord sigui sud, oh,i que t’envolti la gent de mirada transparent.

Tant de bo sigui llarg el viatge,tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge.Tant de bo acabi en taules la partida,que la vida fos més innocent, un joc de nens.Tant de bo passi un tren cada dia,i que la fi del món no tingui final de via.Tant de bo quedi pres qui empresona,que coneguis la felicitat en persona.Tant de bo dos i dos sumin quatre,tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres.Tant de bo que la sang fos germanai no l’arma dels impotents, que caiguin panys.Tant de bo s’obrin totes les portesi et rebin amb un “Benvinguts!”.Tant de bo que la vida no fos batallai que et tregui a ballar quan balla.

https://www.youtube.com/watch?v=nrfkvYfKqpw

DONA’M CORATGE

No demano que m’evitis tots el perills, sinó que m’ajudis a afrontar-los.

No que calmis totes les meves penes, sinó que m’ajudis a superar-les.

I si em trobo sol en la lluita de la vida,dona’m la força que només tu em pots procurar.

Dona’m, quan la por m’atueixi,la pacient fortalesa per conquerir la llibertat.

Fes que no em vulgui aprofitar de la teva gràciaper a sempre tenir èxits;

fes tan sols, que no em manqui l’encaixada de la teva màquan em senti defallir.

Rabindranath Tagore (1861-1941)Evangeli i vida 86 - La por

Amb una cançó...

Amb una pregària...

Trobada internacionAl de Joves Maristes

200 anys de la promesa de Fourviére

dels MaristesAlgunes propostes

“dare to dreAm”