Nº76 SETEMBRE 2001 L’EVOLUCIÓ

L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓNº76 SETEMBRE 2001

SINDICAL

BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ I OPINIÓ DEL COL·LECTIU AUTÒNOM DE TREBALLADORS-MOSSOS D’ESQADRA-SINDICAT D’ESQUADRES DE CATALUNYA

OPINIÓ

El comisario de los Mossos d’Esquadraserá juzgado por un jurado popular enGirona

AUDIENCIA PROVINCIAL SECCION TERCERA (PENAL) GIRONA

APELACION PENAL ROLLO Nº 710101PROCEDIMIENTO ANTE EL TRIBUNAL DEL JURADO Nº 1/2000 JUZGADO DE INSTRUCCION Nº 1

DE BLANES

AUTO Nº 275/2001

llmos. Sres..-PRESIDENTE:D. JOAQUIN FERNANDEZ FONTMAGISTRADOS:D. ADOLFO GARCIA MORALESD. HERNAN HORMAZABAL MALARÉE

En Girona a veintitrés de julio de dos mil uno.

... Así las cosas, un hecho acreditado e innegable porque ha sido reconocido así por todas las partesintervinientes, es que formalizado el atestado objeto de la presunta ocultación en la madrugada del domingodía 9-2-97 por unos hechos acaecidos en las últimas horas del sábado día 8-2-97, el mismo no tiene entradaen el Juzgado hasta el día 7-3-97, casi un mes después, no por el envío voluntario desde la administración alJuzgado de Guardia, sino por el expreso requerimiento que a tal efecto realizó el Juzgado de Primera Instanciae Instrucción nº 1 de Blanes con fecha 4-3-97, ...

... Pues bien, en casi un mes de disponibilidad policial ninguna diligencia se ha practicado, y, si se hubieradeseado, existían varias para hacer, como son, tanto la declaración como denunciado del concejal, al igual quese hace en otros atestados incoados por hechos constitutivos de falta,

...existe en autos una carta en la que el Director General de Seguridad Ciudadana informa al Alcalde Blanesde lo sucedido y le solicita que desde ambas partes se debería hacer un gesto para superar el incidente yrestablecer las mutuas buenas relaciones. En primer lugar hemos de dejar constancia que existen grandesdudas sobre las fechas en las que fue enviada tal carta, pues pese a que la misma tiene registro de salida de25-2-97, folio 170, no ingresa en la recepción municipal hasta el 9-4-97, prácticamente un mes y mediodespués, lo que implica una triple posibilidad, bien que la carta no salió cuando se dice, bien que no llego cuandose certifica, o bien que el servicio postal cumplió con gran deficiencia su cometido. Y, en segundo lugar, tambiéndebemos dejar constancia también de nuestra perplejidad porque tal misiva no es, ni de lejos, una actuaciónpolicial propia de la confección de una diligencia ampliatorio de un atestado, como interesadamente se lapretende hacer pasar,...

...Por todo lo expuesto contamos con elementos objetivos suficientes para materializar la ocultación, comoson la distracción efectiva del atestado durante casi un mes de su destino propio, la falta de actividad policialpara completar supuestamente las que faltaban por hacer como ampliatorias, y el disimulo de tal actividadmediante la constatación del falso destino en los libros oficiales,...

CUARTO.- Queda por último motivar brevemente el hecho de que la juicio oral haya de hacerse frente atodos los imputados.

Poca duda cabe con respecto JORDI BASCOMPTE RIQUELME que primero recoge materialmente elatestado y lo desvía de su curso remitiéndolo al Juzgado de Guardia y tomándolo en su poder... Otro tantarespecto a XAVIER CREUS AROLA, pues en el mismo folio cinco consta que asume la tarea de instructor pordiligencia de traspaso y 1 17-2-97, folio 66, y no como el mismo manifestó en los primeros días marzo,concretamente el día 3-3-97, coincidiendo, según su versión, la recepción del atestado con el requerimientode entrega por parte del Juzgado... por último también ha de quedar encartado el tercero de los imputados,JOAN UNIO GRACIA, pues, aunque ni funciones instructoras con respecto a dicho atestado.... si que tuvoconocimiento del incidente que motivo su formulación y de las vicisitudes por las pasaba, habiendo dadoórdenes de que se tomara el tiempo necesario para la practica de las diligencias ampliatorias que se estimasenprecisas, diligencias que, como hemos dejado constancia, nunca existieron...

LA SALA ACUERDA: Siendo Ponente el limo. Sr. Magistrado D. ADOLFO GARCIA MORALES, ESTIMARel recurso de apelación interpuesto por la representación de CAT-ME contra el auto dictado en fecha 1 defebrero de 2001 por el Instrucción n» 1 de Blanes, de que este rollo dimana, REVOCANDO resolución, dejandosin efecto el archivo por sobreseimiento libre de las y ordenando al instructor que realice los trámites oportunospara decretar la apertura del juicio oral contra los tres imputados por el delito que venía siendo objeto deinvestigación, sin hacer expresa imposición de las costas de esta alzada Así lo acuerdan v firman

.- Que cessin al Director Gen.

.- Guerra de guerrilles

.- Paralització de concursos

.- Fronts oberts: expectativesdel CAT-SEC

.- Horaris a trànsit

.- Sobre sous

.- La Generalitat reducirá...

.- La Sindicatura halla...

.- Vergonyós

.- Com és que hi han tantsindicats als Cos?

.- Càpsules d’intriga

.- En Llobera, Mosso de 1ª

.- Sapigueu la veritat

.- M’en vaig a la PL

Joan Unió y otros dosmandos están acusados deinfidelidad en la custodiade documentos

2 CAT-SEC 2 CAT-SEC

L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓ

NÚMERO 76/SETEMBRE 2001NÚMERO 76/SETEMBRE 2001

COL·LECTIU AUTÒNOM DE TREBALLADORS-SINIDICAT D’ESQUADRES DE CATALUNYA


EDITORIALEDITORIAL SUMARISUMARI

EDITA

CAT-CAT-SECCol·lectiu Autònom de Treballadors-

Mossos d'EsquadraDep. Legal: B-13161/99

Aquesta publicació s'edita amb una freqüència mensual i conté informació sindical iprofessional, destinada al col·lectiu de mossos, afiliats o simpatitzants del CAT-CAT-SEC.

El Col·lectiu Autònom de Treballadors-Sindicat d’Esquadres de Catalunya no compar-teix, necessàriament, les opinions expressades pels seus col·laboradors

.- Editorial 2

SINDICAL.- Que cessin al Director Gen. 3.- Guerra de guerrilles 5.- Paralització de concursos 6.- Fronts oberts: expectatives del CATCAT-

SEC 10.- Horaris a trànsit 12.- Sobre sous 13.- La Generalitat reducirá... 14.- La Sindicatura halla... 16

OPINIÓ.- Vergonyós 7.- Com és que hi han tant sindicats als

Cos? 8.- Càpsules d’intriga 13.- En Llobera, Mosso de 1ª 17.- Sapigueu la veritat 18.- M’en vaig a la PL 19

CAT-SECCAT-SECTELÈFONS

BARCELONA 93 485 03 50LLEIDA 973 22 89 57

TARRAGONA 639 88 85 54

FAX93 309 44 80

URGÈNCIESTELÈFON MÒBIL

629 73 91 92

INTERNETwww.catme.es.vg

[email protected]

[email protected]@eListas.net

[email protected]

ADREÇAc/ Tànger 48, Baixos 1ª

08018 Barcelonac/ Tamarit de la Llitera 17,

baixos25008 Lleida

La Mesa General de la Funció Pública va arribar a uns acords entre elsquals hi havia l’increment del valor dels vals de menjador fins a les 530 pts.aplicable per enguany. Des del CATCAT hem estat fent gestions sobre el tema ihem pogut saber que l’increment s’aplicarà a partir del 16 de setembre ambcaràcter retroactiu des de l’1 de gener. Això vol dir que a partir del 16 desetembre començareu a rebre vals de menjador amb el nou valor i quetambé haureu de rebre la compensació corresponent pels vals quehagueu rebut durant l’any amb el valor antic, bé sigui econòmicamento, com és més probable, en vals addicionals. Veurem si això es compleixi com es compleix.

Aquest mes hem iniciat un nou horari dels alliberats del sindicat, de formaque, a partir d’ara, normalment, podreu trobar algú al sindicat des de les 9del matí fins les 8 del vespre.

Continua la qüestió d’enviar anònims al sindicat. Aquesta vegada haestat algú que sota el pseudònim de BURN OUT, ens va remetre algunsescrits contra el funcionament de l’ART de Tarragona i en els que animavaals companys a adoptar mesures de pressió. Tornem a demanar-vos queconfieu en nosaltres, que si ens voleu dir, demanar, exposar, queixar-vos,requerir alguna cosa, us identifiqueu i us poseu en contacte amb nosaltres.Ara ens trobem amb que no sabem qui és en BURN OUT i no podem obtenirmés informació sobre el tema, parlar amb ell per trobar solucions o,simplement, treballar plegats, i això ens està passant massa sovint. Nosabem si també va fer arribar els escrits a altres organitzacions o no, peròens agradaria contactar amb ell, per tant, si llegeix aquesta editorial, que noho dubti i es posi en contacte per qualsevol mitjà amb nosaltres.

En aquest número no hem fet cap article dedicat a acció sindical i jurídicaja que el mes d’agost tot està aturat i com acció sindical únicament s’hanabordat temes particulars d’afiliats. De jurídica, com mes darrera mes,només s’ha fet activitat ordinària, és a dir, reclamacions de coeficients,expedients, PGA’s, etc, però no s’ha presentat cap recurs digne de menció.A més, els temes més importants del mes s’expliquen en articles individuals.

SALUT!

Tanmateix, volem felicitar a l’Ertzaintza i a la Guàrdia Civil pels éxitsaconseguits els últims dies en la detenció del Comando “Buruntza” i“Barcelona”.

Recordem a tots els mossos que vulguin participar, rebre informacióoficial o debatre que tenim a la vostra disposició l’única llista de correo-emaildels mossos d’esquadra, i que podeu estar donats d’alta sense ser afiliatstrucant a la seu del CAT 93 485 03 50 i donant les vostres dades per acomprovar la vostra identitat o enviant un email a [email protected] ambun telefon de contacte per a comprovar les dades que ens paseu.

[email protected]

CAT-SEC 3CAT-SEC 3

L’EVOLUCIÓL’EVOLUCIÓCO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA

SETEMBRE 2001/NÚMERO 76SETEMBRE 2001/NÚMERO 76

A principis de l’any 97 es va presentar unadenúncia anònima als jutjats de Blanes pel fetque un atestat en el que estava implicat unregidor de l’Ajuntament de Blanes denunciatper Mossos no havia estat tramitat. El jutjat queva rebre la denúncia va reclamar l’atestat, elqual va aparèixer en aquell moment, i va obrirdiligències penals contra diversos comanda-ments per presumpta ocultació de documentpúblic. En aquells moments, el SecretariatNacional del sindicat va debatre sobre la con-veniència o no de personar-nos com a partacusadora en el procediment. Personalmentm’hi vaig mostrar contrari, ja que entenia queno era una tasca del sindicat i recordo que esva acordar no personar-se com acusació. Tan-mateix, al març d’aquell mateix any, vaig ple-gar com a Secretari General del sindicat i pocdesprés, els companys que es van quedardirigint el sindicat van decidir personar-se comacusació. De forma que vam impulsar el pro-cediment. Al mes d’abril de l’any 98, coincidintamb la crisi del nostre sindicat, la part quel’empresa va reconèixer com a SAP, es vapersonar als jutjats de Blanes per desistir comacusació, tot just dos dies després d’ésserreconeguts per l’empresa i coincidint amb unavisitat del DG a Blanes. Jo vaig estar informatd’aquesta operació una setmana abans i totsels indicis em donaven a entendre que aquestdesistiment era una part del preu que elsusurpadors havien de pagar a l’empresa, pelqual, tot i que en principi mai vaig estar d’acordamb que el sindicat es personés com a partacusadora, vaig entendre que allò era unavenuda, una traïció i que, per dignitat, perintegritat i per principis, no ho podíem perme-tre. El desistiment com a part, juntament ambel posicionament favorable a l’arxiu del minis-teri fiscal ben segur que donaria com a resultatl’arxiu.

Així doncs, tan aviat com vam poder, ensvam tornar a personar, ja com a CAT-MECAT-ME, en lacausa. Vam haver de fer dipòsit d’una fiança iens vam oposar a l’auto d’arxiu, presentantrecurs davant l’Audiència Provincial de Girona.L’Audiència de Girona va donar-nos la raó, i nonomés això, va criticar la instrucció practicadapel jutge, va ordenar l’obertura d’un procedi-ment del jurat en un jutjat diferent del que haviapracticat la primera instrucció i va deixar benclar que hi havia indicis de delicte. Així doncses va obrir un procediment del jurat a Blanes.Després d’una llarga instrucció, el jutge vaatendre la petició del fiscal i de la part acusadai va dictar un auto d’arxiu altra vegada. I, altravegada, vam presentar recurs a l’Audiència, laqual, ens ha tornat a donar la raó, ordenant elsenyalament de judici oral. L’auto de l’Audièn-cia és molt dur contra l’actuació dels imputatsi de l’empresa en general. Amb tot el respectecap a la presumpció d’innocència, creiem quehi ha moltes possibilitats que algú surti con-demnat o inclús que resultin conseqüènciespenals per càrrecs polítics del departament.

Personalment no em crec que el comissariprengui una decisió d’aquesta mena sensehaver consultat al Director General, de fet, enles diligències figura una carta del DirectorGeneral que, suposadament, justificaria l’ac-tuació.

Crec que el tema és molt greu i que qui tinguique adoptar les decisions, si hi ha una sentèn-cia condemnatòria hauria de cessar al DirectorGeneral, com a mínim. De fet, penso que si elfet hagués estat comès per persones d’inferiorrang, vistos els indicis, no s’esperaria a sen-tència ni es respectaria la presumpció d’inno-cència, ja s’hauria actuat.

SALUT !

QUE CESSIN ALQUE CESSIN ALDIRECTOR GENERALDIRECTOR GENERAL

4 CAT-SEC 4 CAT-SEC





Sempre hem defensat la necessitat que elcol·lectiu s’impliqui i participi en la lluita sindi-cal. El sindicat és una eina que els afiliats hande fer servir, però si realment volem eficàciasindical en els destins, en el dia a dia, cal lalluita directa, en el propi destí. Exposarem acontinuació una forma de lluita, d’organitza-ció, que ja ha existit en algun moment enalgun destí, però que ara no existeix, i que enel seu moment ha donat els seus fruits.

Cal que en un determinat destí hi hagi unlíder sindical o delegat que compti amb elsuport moral i material d’una bona part delscompanys allà destinats i que aquest delegatadopti iniciatives, fiscalitzi el funcionamentdel servei, exposi les queixes al màxim co-mandament del destí i proposi solucions alsproblemes que es produeixen dia a dia.

Aquest delegat hauria de ser una personaíntegre, que no es mogui únicament perinteressos personals, que tingui sensibilitatcap als problemes de la gent, que estiguidisposat a dedicar una part del seu temps ala lluita sindical, amb capacitat d’explicació iconvenciment, respectat pel col·lectiu, com-plidor amb la seva feina.

Aquest delegat comptaria amb el suportdel sindicat per assessorament, per fer feina,per fer escrits, per denunciar, pel material,pel que faci falta. Alhora, hauria de tenir uncontacte directe i permanent amb el sindicatper tal d’informar sobre tot el que passi.

El delegat ha de tenir la capacitat perdetectar la problemàtica que més preocupaa la gent i intentar incidir per a resoldre-la, iaixí, anant resolent els problemes del destí,guanyar-se la confiança del col·lectiu, sense

el suport del qual és molt difícil aconseguirres.

Ha de ser una persona que no tingui coma prioritat absoluta la promoció professionalni por a possibles represàlies injustes.

En tots els destins sempre hi ha personesmés sensibilitzades que d’altres amb lesputades que estem patint. De fet, quan repar-teixo revistes i coincideix que no hi ha capcomandament dels dolents al destí, és habi-tual que es formin “corrillos” on la gent expo-sa les seves queixes i crítiques, la sevaindignació. Tot això s’ha de canalitzar ade-quadament. Queixar-se als passadissos i enveu baixa no serveis per res. Creiem absolu-tament necessària l’autoorganització i usanimem a fer-ho. Teniu un sindicat que jasabeu que us donarà suport sempre i per tot,en el qual hi podeu confiar plenament, pertant, deixeu-vos estar de tonteries. El primerque heu de fer és afiliar-vos amb nosaltres iconvèncer als companys del vostre entornque també ho facin. En segon lloc, heu dereunir-vos i escollir d’entre vosaltres la per-sona que cregueu que pot fer millor aquestpaper de líder sindical o delegat, alhora quefeu un llistat de problemes i reivindicacions idecidiu la forma de fer-hi front. A partir d’aquí,interrelacionant-se amb el sindicat i organit-zats, les crítiques de passadís ja tenen uncanal, la gent ho sap, es comença a actuar (la comunicació és molt important). Aquestanecessària acció sindical en el destí és el quehem titulat guerra de guerrilles. Us ho cre-gueu o no, donada l’actual regulació laboraldel Cos, els comandaments tenen força dis-crecionalitat per incidir en que la gent treballimés o menys a gust, que les condicionssiguin més o menys bones, que els proble-

GUERRA DEGUERRA DEGUERRILLESGUERRILLES

CAT-SEC 5CAT-SEC 5


L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


De sempre, el sindicat, ha impugnat la majorpart de processos selectius per múltiples raonsque, al nostre entendre, vulneren la legalitat ono s’ajusten a criteris d’objectivitat, igualtatd’oportunitats, mèrit i capacitat o drets quetenim com a funcionaris. El que passa és que,fins ara, els procediments seguien el seu cursi quan s’obtenia sentència, encara que esguanyés, la seva execució creava més perjudi-cis que beneficis, amb el qual, mai s’executavai l’empresa continuava fent el que volia. Arahem canviat d’estratègia jurídica i en tots elsprocediments jurídics que iniciem contra pro-cessos selectius demanem que com a mesuracautelar, en funció dels greus perjudicis que espoden causar, es paralitzi el procés en tant nohi hagi sentència. Aquesta estratègia ha co-mençat a donar els seus fruits i ja hemaconseguit dos autos de paralització, con-cretament en els processos selectius depolicia científica. També és cert que en elprocés de selecció d’investigació el jutge ensha denegat la mesura (com veieu, la legalitat ola justícia sovint depèn del jutge que ens toca,és a dir no és pas tant objectiva com hauria de

PARALITZACIÓ DEPARALITZACIÓ DECONCURSOSCONCURSOS

ser). La mesura no és definitiva, ja que l’empre-sa hi pot presentar recurs i pot ser que elguanyi, amb el qual, els processos continuari-en, però, obre un nou camí que pot fer mésefectiva l’acció jurídica. Si els jutges comencena donar-nos la raó, encara que només sigui enalguns casos i paralitzen processos selectius,acabarem aconseguint que aquests s’aproxi-min als criteris que nosaltres, en defensa delsinteressos del col·lectiu, pensem que hauriende seguir. Ara el repte és el nefast concursgeneral que han engegat. Seria un gran èxitque el jutge paralitzés el concurs en tant no hihagués sentència sobre el contenciós que hempresentat, i més què encara si guanyem is’obliga a l’empresa a treure a concurs totes lesplaces; eliminar horaris especials; adoptarmèrits objectius, res de PGA’s, etc. Ja anunci-àvem que aniríem per aquest camí en unarevista anterior, i ja dèiem que si ens en sortí-em, potser algú se sentiria perjudicat pel fet deretardar un concurs, però, si acabem gua-nyant, tothom se’n beneficiarà.

SALUT !

mes se solucionin o no, etc. Però, per tot això cal un interlocutor amb cert suport de la gent.

Pel cas que en el vostre destí us hagi tocat un d’aquells comandaments que és méspapista que el papa, amb el qual resulti impossible el diàleg, existeixen formes de pressióque es poden fer des del mateix destí.

Creieu-nos, és molt important encetar aquesta guerra de guerrilles. No tot té solució, nisempre es té la raó, però, si ens feu cas, ja veureu com a mig termini les coses canvien, simés no en el sentit que us tinguin en compte, que pensin en vosaltres com a persones abansde prendre decisions. La por guarda la vinya i l’organització pot frenar el despotisme.

A més, si s’enceta aquesta estratègia en força destins millor que millor. Ara bé, com jahem dit, el primer que cal són individus que vulguin implicar-s’hi, sinó, no farem res. Animeu-vos i poseu-vos en contacte amb nosaltres. ORGANITZA’T I LLUITA !

SALUT !

6 CAT-SEC 6 CAT-SEC





Feia molt de temps que no llegia la revistaque fan aquella gent de la UGT i l’altre dia envaig llegir el nº 68 ja que em va interessar unarticle que parlava sobre els sindicats declasse el Cos. Francament, vaig sentir unabarreja d’indignació i vergonya aliena pel con-tingut i em vaig sentir en l’obligació de fer-neuna crítica i un desmentit. No es pot permetreque s’enganyi a la gent d’aquesta manera nique es manipuli la nostra història per fer-seautobombo.

- La revista, des que comença fins queacaba és un cúmul de demagògia i autobomboinjustificat, com els programes de teletienda,amb nombroses contradiccions, nul·la partici-pació d’afiliats o gent de base, i ínfima crítica.

- Es fa una apologia impresentable de laUGT com la panacea a tots els nostres proble-mes, cosa que s’ha demostrat absolutamentfalsa, quan no perversa, ja que més aviat haestat al contrari.

- Es tergiversen els fets, s’apunten meda-lles on no pertoquen o no els pertoquen.

Amb poc que es llegeixi amb atenció lapublicació qualsevol pot adonar-se d’això,que ho fan sense tenir ni mica de vergonya,com si els membres d’aquest Cos acabéssimde caure de la figuera.

Convindria fer-se aquestes preguntes:Si la UGT és tan bona, té tanta força i

capacitat d’incidència, com és que enstrobem com ens trobem? I la resta decol·lectius on fa anys que hi són?

Qui va salvar la UGT de l’afer PSV? A quideuen molts favors? Qui mana a la UGT?Quins interessos té qui mana a la UGT?D’on treu els ingressos la UGT? En quègasta els diners la UGT?

S’atribueixen com a grans èxits de la

seva trajectòria sindical l’extensió delsvals de menjador, la puntuació dels cur-sos de formació i el FAS, bagatge que, peraltre banda, de ser cert, seria prou ridícul,tot i que ells ho presenten com a fitesimportantíssimes i com si ho haguessinaconseguit ells sols, quan, en realitat, enalguns casos ni hi eren. Anem a pams.

VALS DE MENJADOR. La introducció delsvals de menjador es va produïr amb la impo-sició de jornades de 12 hores l’any 97, entred’altres coses, després de la mesura de pres-sió de parlar castellà. L’objectiu dels sindicatsque estàvem negociant, SUME i nosaltres,era aconseguir que l’empresa es fes càrrec deles despeses que suposava haver de dinar isopar fora de casa. Els vals de menjador vaser una solució intermèdia i, ja en aquellsmoments hi havia el compromís verbal del’empresa d’anar aprofundint per aquesta via,fos per extensió de vals, fos per increment delseu valor. En el seu moment va ser posar unafalca per anar avançant. El fet de l’extensiódels vals de menjador ha estat perquè elshoraris especials, mica en mica, han anatdeteriorant les seves condicions i arribant aplanificar-se 12 h. Seria summament injustque mossos que treballen en les mateixescondicions tinguessin compensacions dife-rents. Per altra banda, si suposéssim que éscert que aquella gent van negociar l’extensiódels vals de menjador implicaria que haviencedit sense resistència a la implantació genè-rica de jornades de 12 hores i d’horaris espe-cials, amb el qual, més que un èxit sindical, estractaria d’una venuda més, amb el greuge deno haver pactat un val per menjada, qüestióque provoca que avui per avui molts com-panys treballin en hores de dinar i sopar en unmateix dia i només rebin un val.

PUNTUACIÓ DELS CURSOS DE FOR-MACIÓ. Això és un èxit? O sigui, estem lluitant

VERGONYÓSVERGONYÓSEnrtic Alsina Illa, Secretari General del CATCAT

CAT-SEC 7CAT-SEC 7


L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


contra les hores de romanent, per una reduc-ció de jornada, per a que l’empresa faci elscursos de formació i reciclatge periòdics i enjornada laboral i hi ha una organització queconsidera un èxit que la gent hagi de dedicartemps i diners propis a la formació professio-nal, que les organitzacions deixin de fer sindi-calisme i es converteixin en acadèmies i quela casa s’oblidi definitivament de fer la forma-ció que li pertoca. Perfecte!.

Deixeu-me que us digui més coses sobreels cursos de formació de la UGT i de CCOO.Són cursos pagats amb fons de l’Estat i Euro-peus, trets de les vostres nòmines, als qualshi teniu tot el dret a fer-los, estigueu o noafiliats a aquestes organitzacions. Per tant, nocal que us hi afilieu per aquest motiu, si és queho feu per això. L’altre qüestió és que ambaquests fons es paguen molts sobresous amolta gent i no és descartable que algú se’nbeneficiï o, inclús, la pròpia organització.

FAS. El FAS es va introduïr en la època dela Mª Pau ORTILLÉS, dintre de l’estratègia denegociació que vam seguir de pretendre igua-lar els drets dels Mossos als de la resta defuncionaris. Com sempre, es va començarper una quantitat petita, ja que es tractava d’unelement nou, una altra falca, i, any darreraany, s’ha anat incrementant per acabar, comha de ser, no pas per la gran acció sindical dela UGT, igualant-se al de la resta de funciona-ris. Deixeu-me que us digui més. Si la Mª Pauno hagués plegat, el proper pas pel qual està-vem pressionant, era per negociar la distribu-ció dels Fons Addicionals. M’explico. Els FonsAddicionals són unes partides pressupostàri-es que representen un percentatge sobre lamassa salarial destinats a que l’Administraciópugui corregir els sous que consideri opor-tuns. El fet que es negociïn o s’imposin nomésdepèn de la voluntat de l’empresa o de lacapacitat dels sindicats per incidir en aquestavoluntat. La resta de funcionaris ja els negoci-en, nosaltres encara no. Són els diners, per

exemple, que han utilitzat aquest any perincrementar els complements específics alsnostres comandaments. El nostre objectiu ésque aquests fons es destinin a recuperarpoder adquisitiu i a increments lineals queafavoreixin als més desfavorits. Ara, ja veu-reu, el dia que s’aconsegueixi, com ha de ser,negociar aquests fons, saltarà la UGT, quemai n’ha parlat, penjant-se la medalla.

En algun punt de la revista es parla, comaixí és, que el gran problema que tenim és quela nostra empresa no vol negociar res. Con-tradictòriament, després, afirmen haver ne-gociat i estar negociant, cosa que és falsa. Enlloc de pressionar a l’empresa per a quenegociï, el que fan és fer-li de comparsa, peraltra banda, igual que els altres, assistint areunions amb tècnics que no poden decidirres i anar passant el temps.

Mireu, la via jurídica no és l’única, però síque és molt important i simptomàtica de lahonestedat o no d’una opció sindical. No espot dir que no s’està d’acord amb alguna cosai després no impugnar-la. Desconec quantscontenciosos han interposat en aquest glorio-sa etapa que van encetar l’any 98, però, pelscomentaris dels companys que hi ha destinatsals tribunals contenciosos diria que molt pocs,si més no, tampoc he vist que diguin si hanimpugnat això o allò, ara, cursos i ofertes detelefonia mòbil, els que vulgueu. Això és fersindicalisme?

Si algun d’aquests 400 companys que di-uen tenir afiliats de la 13 ª promoció els hi volveure el plumero, només cal que demani perveure la comptabilitat, aviam les quantitatsque es destinen a despeses d’alliberats, die-tes, quilometratges, pagament de professors,etc. i que demani quants contenciosos haninterposat des del 98.

Em sap molt de greu que s’enganyi a lagent o que la gent, que no coneix el panyo, es

VERGONYÓSVERGONYÓS

8 CAT-SEC 8 CAT-SEC





cregui segons què.

NO US DEIXEU ENGANYAR PER LESCOLORAINES, LES FOTOGRAFIES NI ELQUE ES DIU, JUTGEU PELS FETS. Enprincipi ja, algú que fa tanta i tant dolentademagògia es mereix desconfiança i capcredibilitat.

També em sap greu, si és cert, que tinguinafiliats a més de la meitat de la 13 ª promoció,perquè això vol dir que la gent passa delsindicalisme i aposta pel servei sindical mésvenal, amb el qual, així ens van les coses ipitjor que aniran. Fixeu-vos bé, una organit-zació suposadament tan potent i, en canvi,pel que sembla, només treballen amb unaadvocadessa, quan, nosaltres, treballem ambun advocat a Girona, un a Barcelona i ungabinet a Lleida, en fi, molt simptomàtic.

Pensa’t-ho bé.

A hores d’ara, ningú pot posar en dubteque UGT i aquella gent que fan servir lesnostres anteriors sigles són el mateix. Tam-poc ningú pot negar que aquesta pressupo-sada capacitat d’incidència de la UGT quevénen com la panacea, no existeix, sinó,perquè permeten l’actual situació? Tampocla UGT ni els grans sindicats de classe hangarantit mai en altres col·lectius on hi sónpresents de fa molts anys ni tan sols el noretrocés en drets laborals, ans el contrari, elscol·lectius que acostumen a estar més bésón els que tenen sindicats propis potents iamb capacitat de liar-la. Tanmateix, si usdeixeu enlluernar pels diners i us afilieu aaquestes organitzacions, voldrà dir que nous afilieu a nosaltres, i, si això és general, ensestareu condemnant a la marginalitat i impo-tència per fer res.

SALUT !

VERGONYÓSVERGONYÓS

Aquesta és una pregunta que es repeteix moltsovint i una situació que molta gent no arriba aentendre. En aquest article donaré la meva opi-nió sobre l’assumpte. També faré esment a qües-tions que no puc demostrar ni dic que siguincerts, per tant, enteneu que són interpretacions iopinions, no pas afirmacions.

La primera qüestió que cal entendre és que notothom és igual, no tothom pensa el mateix i queel pluralisme és necessari i convenient en qual-sevol àmbit associatiu, principalment en políticai sindicalisme. Després, és la gent la que afiliant-se o votant les opcions, les legitima i fa que hi hagimés o menys sindicats, per tant, és una voluntatdemocràtica del propi col·lectiu.

Per analitzar la fragmentació sindical al Coscal conèixer una mica la història. Quan jo vaigingressar al Cos, l’any 1.990-91, hi havia tressindicats: UPC, SUME i UGT. El que em vanexplicar a mi era que UPC era un sindicat ques’havia promogut des de la pròpia DG quan elsmossos van passar a dependre de la Generalitati es precisava algun interlocutor que representésal col·lectiu; que SUME havia estat una escissióde la UPC com a conseqüència del caràcter grocd’aquella i, sobre la UGT, no puc comentar mésque suposo que els que la van constituïr al Cosseria perquè eren militants d’aquella organitza-ció. Cada organització sindical, encara que no hihavia hagut eleccions sindicals, disposava dedos alliberats i mitjans de l’Administració, a mésd’assistir a reunions de negociació suposada-ment representant a un col·lectiu que no els haviavotat. Sindical i laboralment, com he explicataltres vegades, era una disbauxa, el qual posavaen evidència, al meu entendre, la ineficàcia oineficiència de les opcions sindicals existents.Davant la situació, l’any 92, vaig promoure laconstitució de la secció sindical de CGT, quedesprés seria SAME, SAP i finalment CAT-MECAT-ME,naixent així la quarta força sindical al col·lectiu, através de la qual vam pressionar i obtenir RLT,

COM ÉS QUE HICOM ÉS QUE HIHA TANTSHA TANTS

SINDICATS AL COSSINDICATS AL COSEnric Alsina Illa, Secretari Gneral de CATCAT

CAT-SEC 9CAT-SEC 9


L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


tant, es garantiria la representativitat de tot elcol·lectiu, el qual hauria de decidir quina propor-ció dóna a cada tipus.

D’alguna manera, és la situació que viul’Ertzaintza, amb l’excepció que allà el que aquírepresenten les opcions APPAC i UPC (fins ara,ja que si UPC adopta el model CCOO les cosescanvien), el representa ELA-STV. Allà hi ha qua-tre sindicats representatius UGT i CCOO, quesón molt minoritaris (com espero que passi aquíquan la gent se n’adoni del que hi ha); ELA-STVque és la segona força i ERNE, que és el sindicatmajoritari i que podríem considerar com a repre-sentant de la nostra línia. Penso, honestament,que si nosaltres no haguéssim patit la crisi del 98,amb la desbandada d’afiliats cap a d’altres orga-nitzacions, els resultats electorals de l’any 99 jahaguessin donat un resultat similar al basc, ambnosaltres com a majoritaris i a molta distància,APPAC com a segona força i UPC. Tenint encompte el just que li va anar a SUME per superarel 5 %, penso que en altres circumstàncies, nohauria sortit. També penso que el fet que en totsels cossos policials les opcions majoritàries si-guin les més reivindicatives o combatives i queels grans sindicats de classe siguin molt minori-taris no és casual, sinó que és el normal i que siaquí, ara, no és així, és per la conjuntura , peròque tornarà a ser així. Les coses cauen pel seupes i ni l’empresa ni els grans poders fàcticssindicals ho podran impedir.

Sovint la gent es confon perquè llegeix el queescriuen les diverses organitzacions i no hi tro-ben diferència, el qual els fa pensar que tots somiguals i que si som iguals, perquè no estem junts.El problema és que no tot el que s’escriu és cert,ni es pensa de debò, ni s’actua en conseqüència.Hi ha molta ovella amb pell de llop. No jutgeu pelque llegiu, sinó pel que veieu, pels fets, no pasper les paraules. És molt fàcil dir una cosa, parlar,però s’ha de veure el que fa cadascú, la coherèn-cia.

No he pogut evitar sortir-me una mica detema, però espero que aquest article hagi res-post, encara que sigui en part a la pregunta deltítol.

SALUT !

concursos, posar contenciosos, i, finalment elec-cions sindicals. Si no recordo malament, l’any 93es va constituïr el CAOS, que després seriaAPPAC, i, en principi, se’m va dir que amb aques-ta associació no es pretenia fer sindicalisme, sinóassociacionisme, serveis i activitats. Ja éremcinc. L’any 95, per fi, es convoquen eleccionssindicals i apareixen com a rovellons, com cadacop que hi ha eleccions, nous sindicats, en aquestcas: CPI, CISPAME i ASME. En aquelles elecci-ons van treure representació: SAP, UPC, APPACi SUME. La UGT va optar per dissoldre’s i la majorpart dels seus components es van integrar aSUME. Vam quedar 4. Al 98 es produeix la nostracrisi, de la qual resulten dues organitzacions: laUGT i nosaltres. L’any 99 es produeixen elecci-ons sindicals i 5 organitzacions obtenen repre-sentació tot i que es tronen a presentar altressindicats nous, com ara el SUT. L’any 2.000 UPCpateix una crisi i sorgeix el SEC. Per tant, enaquests moments, si no me’n deixo cap o n’hadesaparegut algun hi ho desconec, tenim 11sindicats, sis d’ells amb un cert suport o presèn-cia d’importància en el col·lectiu.

Tornem al tema d ela pluralitat. No parlarédels no representatius, ja que en podrien haver50.000 i no passaria res, però si dels sis quetenen força suport del col·lectiu i que hauríemd’esforçar-nos per unir forces i eliminar dispersió.CATCAT i SEC ja hem iniciat un procés que, si tot vabé, acabarà en fusió, amb el qual quedaríem 5,SUME, és un sindicat amb el qual, fent petitesrenúncies per ambdues parts, es podria avançarmolt i he de dir amb rotunditat que si no s’ha fetres amb SUME ha estat per manca de voluntatper part d’ells, cosa que no descartem que puguicanviar en un futur. Si fos així, ja quedaríem 4.UPC que seria el referent de CCOO, UGT, APPACi el que podríem autodenominar Bloc SindicalProgressista (amb o sense SUME, el qual potoptar per formar part del bloc CCOO). UGT iCCOO són les dues cares d’una mateixa mone-da, d’un mateix model sindical, institucionalitzat,poc reivindicatiu, mediatitzat, professionalitzat,en fi, que us he d’explicar, APPAC representariadoncs aquest model sindical “associatiu”, i nosal-tres el sindicalisme combatiu. Em sembla quesón tres opcions sindicals ben diferenciades quepermetrien que qualsevol membre del col·lectiues pogués identificar amb alguna d’elles, per

COM ÉS QUE HI HA TANTS SINDICATS AL COSCOM ÉS QUE HI HA TANTS SINDICATS AL COS

10 CAT-SEC 10 CAT-SEC





No hi ha diàleg ni negociació de cap menaamb l’empresa. Podríem dir que les mobilitzaci-ons, com a eina de pressió per forçar la negoci-ació no han tingut èxit. Sense negociació no hi hapossibilitats d’assolir totes aquelles reivindicaci-ons que té el col·lectiu o de solucionar per la viadel diàleg els problemes que sorgeixen dia a diaen les relacions laborals. L’empresa va decidir famolt de temps tirar pel dret, passar dels sindicatsi fer tot allò que li plau sense tenir en compte queestem en un estat democràtic, social i de dret. Pertant, des del CATCAT, s’ha adoptat l’estratègia d’as-solir objectius per la via jurídica i així tambépressionar per forçar la negociació. Sovint se’nspregunta com estan les coses, que fem o que nofem. Creiem haver-ho explicat en comunicats,llista de correu electrònic i en aquesta mateixarevista, tanmateix, corrent el risc de ser reitera-tius, comentarem a continuació els principalsfronts de lluita que tenim oberts, que són molts, iel que esperem aconseguir. Mai es poden asse-gurar resultats, però treballem per aconseguir-los. Per altre banda, les coses segueixen un curs,un tempo, mai hi ha resultats positius immediats,per tant, hem de tenir paciència i anar recollint elsfruits del treball poc a poc.

NUL.LITAT DE TOT L’ACORDAT EN CON-SELL DE LA POLICIA. Aquest és el tema estre-lla. Ja vam explicar fa temps que, amb unainterpretació literal de la Llei, tots els acordsassolits en Consell de la Policia des que elssindicats no hi participem són nuls de ple dret ique engegàvem el procediment jurídic per a laseva declaració. El procés està en via de recursadministratiu. Un cop resolt el recurs administra-tiu, anirem al contenciós, el qual es pot resoldreen un termini de nou mesos. Sapigueu que l’em-presa no ha negat els nostres arguments ni els hadesqualificat, sinó que s’ha limitat a argumentar,principalment, que fer una delegació de vot sen-se assistir físicament equival, a efectes jurídics, aassistència física pel que fa a quòrum mínim deconstitució d’un òrgan col·legiat. Per tant, conti-nuem molt esperançats en que un jutge ens donila raó ja que la delegació de vot només es pot

tenir en compte un cop constituït l’òrgan i nomésals efectes de votació per l’adopció d’acords. Ésdelegació de vot, no substitució de presència. Amés, argumentem aquesta causa de nul·litat enaltres contenciosos interposats, amb el qual elsresultats podrien veure la llum més aviat del queens pensem.

Si guanyem aquest tema, podrien ser nuls elnou reglament de provisió de llocs de treball, laRLT i les seves modificacions, molta gent torna-ria als horaris de torn, les sancions disciplinàriesa expedients vistos pel consell, la instrucció 6/2000 sobre horaris especials, i, en fi, tot el que hafet la casa des de fa un any i mig. S’armaria unbatibull importantíssim. Tanmateix, el millor re-sultat i segur, és que l’empresa es veuria obliga-da a negociar amb els sindicats totes les qüesti-ons i els sindicats, llavors sí, tindríem suficientforça per anar aproximant-nos a les reivindicaci-ons. Dic això perquè, la magnitud dels efectesd’una sentència favorable, a més de la possibili-tat de recurs que pugui tenir l’empresa, podria ferque es declarés la sentència inexecutable. M’es-tranya molt, en un tema tan important, no havervist el posicionament de la resta d’organitzaci-ons.

PROCÉS DE BLANES. Ja n’hem parlat en unarticle anterior dintre d’aquesta mateixa revista.Si obtenim sentència condemnatòria implicaràresponsabilitats polítiques importants i la possibi-litat de canvis a nivell polític, amb el qual existiriala possibilitat d’un canvi en la mentalitat delsnostres dirigents cap a postures més negociado-res i respectuoses.

COEFICIENTS MULTIPLICADORS. Estempresentant una allau de reclamacions d’aplicacióde coeficients multiplicadors i obtenint resoluci-ons judicials favorables, encara que l’empresales estigui recorrent. Si aconseguim que l’empre-sa es vegi obligada a l’aplicació dels coeficientsd’ofici, vista la mancança generalitzada de per-sonal, els serà impossible, materialment, dispo-sar de les hores de romanent o planificar treball

FRONTS OBERTS:FRONTS OBERTS:ESPECTATIVES DEL ESPECTATIVES DEL CATCAT-SEC-SEC

CAT-SEC 11CAT-SEC 11


L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


en dies de festa, per tant, forçarà uncanvi important en quan a horaris,

cap a l’estabilitat i l’eliminació de la precarietatactual.

PARALITZACIÓ DE PROCESSOS SELEC-TIUS. També n’hem parlat en un article anteriordintre d’aquesta publicació. Si per primera vega-da a la història aconseguim paralitzar els proces-sos selectius per resolució judicial ferma, l’em-presa es veurà obligada a negociar els criteris devaloració de mèrits i selecció i no cal que usdiguem que el nostre objectius són, entre d’al-tres: que es facin anualment, que surtin convoca-des totes les places, que s’elimini el PGA, que esportin a terme amb transparència i objectivitat.

IMPUGNACIÓ DE RLT. Pretenem aconse-guir negociar els complements específics i hora-ris, aconseguir l’especialització eliminant lesmacroàrees, eliminar horaris especials i lliuresdesignacions, igualar drets de divisions centralsi grups d’ABP, eliminar allò de mosso/a. Qüesti-ons també importantíssimes.

IMPUGNACIÓ D’ACORD DE GOVERN SO-BRE RETRIBUCIONS. Es pretén aconseguir eldret a negociar els fons addicionals i, per aquestavia, establir un sistema de recuperació de poderadquisitiu perdut. També, com no, evitar que esprodueixin greuges tant important com el que hasuposat l’increment tan elevat de les retribucionsdels nostres comandaments quan l’escala bàsi-ca ha perdut més de dos punts de poder adqui-sitiu. Si guanyem, repartirem els diners que hihagi i assolirem el dret a negociar els incrementssalarials. Tanmateix, aquí sí que reconeixem queho tenim pelut, però ho intentem. No ens constaque d’altres organitzacions ho hagin fet.

IMPUGNACIÓ DE CANVIS EN EL LLOC DETREBALL. Gràcies a alguns companys que hanvolgut impugnar. El sindicat ha presentat recursals canvis de horari de torn a especial, agrupacióde destinacions i eliminació de places de policiacientífica en ABP’s. Es pretén aconseguir quel’empresa no pugui fer i desfer a plaer perjudicantels dret de la gent que ha guanyat una determi-nada plaça en concurs i l’ha assolida definitiva-ment.

PROCÉS DE MOLLET DEL VALLÉS. Ensvan impedir fer una manifestació que teníemautoritzada a l’EPC. Vam ser l’únic sindicat queva presentar denúncia i s’estan instruint diligèn-cies prèvies. Si hi ha condemna esperem deduir-ne responsabilitats polítiques implementant aixíels possibles efectes del tema de Blanes i la lluitageneral per l’assoliment dels objectius.

PROHIBICIÓ DE MANIFESTACIONS DA-VANT DE CASA DEL PRESIDENT. És un altrefront de lluita pel dret a la reivindicació, tot i que enaquest no és matèria penal, encara, sinó admi-nistrativa, tanmateix, ja veurem que en resulta.

IMPUGNACIÓ DE PGA’S. Com cada any,gràcies a la voluntat d’alguns afiliats, tornem alluitar contra aquesta arbitrària manera de discri-minació recorrent PGA’s. La casa ens ha inadmésels recursos d’alçada per considerar que el PGA’sés un acte tràmit no impugnable i ara toca anar alcontenciós administratiu. No cal dir que el quepretenem és eliminar els PGA’s, norma contra laqual es va presentar contenciós administratiul’any 97 i que està pendent de judici. Aclareixoque aquest contenciós, arrel de la crisi del 98, sel’ha atribuït i l’està portant aquella gent de la UGT,però el vam presentar nosaltres. Esperem que,pel bé del col·lectiu, no es venguin i es guanyi,encara que això suposi que es pengin una meda-lla que no és seva.

IMPUGNACIÓ D’HORARIS ESPECIALS.Una de les vies de lluita contra l’abús horari i laimplantació dels horaris especials de forma ge-nèrica que es va encetar va ser recórrer l’establi-ment d’aquest horari la Sala de Barcelona. Siguanyem aquest contenciós continuarem amb laresta de serveis com trànsit i ABP’s.

Com veieu, tot i que només ens hem referit alstemes que nosaltres considerem més important,hi ha molts front oberts i moltes expectatives. Avosaltres us demanem la vostra participació isuport o, com a mínim, la vostra afiliació. El CATCAT-SEC és la millor, per no dir la única alternativasindical que tens si vols que es lluiti pels nostresdrets.

SALUT!

FRONTS OBERTS: ESPECTATIVES DEL FRONTS OBERTS: ESPECTATIVES DEL CATCAT-SEC-SEC






Durant el mes d’agost vamrebre queixes de companys de trànsit en elsentit que se’ls havia planificat treball en diesque per quadrant els tocava festa, amb aque-lles hores anuals que ells diuen que estanpendents de planificar, en les setmanes odies anteriors al començament del períodevacacional. Segons els companys, aquestaera una situació habitual a trànsit.

Nosaltres els vàrem informar que aixòanava contra el decret 15/1997 que regulales vacances i que estableix com a garantiaen el seu article 18 que no es podrà cridar atreballar en la setmana o dies immediata-ment anteriors, intermedis o posteriors alperíode vacacional, independentment quees tracti d’horaris especials o de torns, ja quetots han d’estar planificats.

Aquesta garantia és lògica quan les va-cances es computen en hores, ja que si nofos així, ens podríem trobar amb que es fesmenys d’un mes de vacances. És mes, en elseu moment, es va aconseguir aquesta ga-rantia perquè així s’incrementava, de fet, elperíode vacacional sense infringir cap llei i enforma de compensació per tot el que ensestaven endossant.

Vam dir als companys que reclamessinals seus superiors o serveis de planificacióper aquesta il·legalitat, cosa que van fer,però, sense resultat, ja que interpretavenque a trànsit i en horari especial, no afectavaaquesta garantia.

Des del sindicat vam parlar amb respon-sables de l’ACPO, els quals van confirmar laversió donada pels agents, sense aportar lasolució. Tot seguit vam parlar amb el Cap dePersonal, el qual, no va tenir cap dubte encap moment sobre la legitimitat de la nostraqueixa i es va comprometre a buscar alguna

solució. A dia d’avui, 22 d’agost del 2.001, elCap de Personal, s’ha compromès verbal-ment a mantenir una reunió amb les diversesparts afectades a principis de setembre perdecidir alguna solució a aquesta il·legalitat i acomunicar-nos-en el resultat. Donat que laqüestió ha estat aplicada de forma sistemà-tica, podria ser que la reparació d’aquestgreuge es produís mitjançant alguna com-pensació a tots els qui hagin estat afectats,hagin o no hagin reclamat, i, per suposat, queno es continuï amb aquesta pràctica. Si aixòesdevé així, ens donaríem per satisfets. Tan-mateix, si no és així, si a principis de setem-bre no es soluciona aquest tema, VOLEMQUE TOTS SAPIGUEU QUE ESTEU SENTVÍCTIMES D’UNA IL·LEGALITAT I, PERTANT, PODEU RECLAMAR AMB TOTESLES POSSIBILITATS D’ÈXIT.

Volem destacar l’actitud extremadamentobjectiva i conseqüent que ha tingut el Capde Personal amb aquest afer, cosa a la queno estem habituats en el tracte que tenimamb altres responsables de l’empresa o del’Administració. La veritat, ens ha sorprès,encara que pot ser que finalment no essolucioni res i haguem de presentar recur-sos, seria molt bonic que per part de la nostraempresa, quan ens queixem o plantegem unproblema es tingués sempre la mateixa acti-tud, estalviaríem molts recursos i aconsegui-ríem solucionar moltes coses per la via deldiàleg, tot plegat enlloc d’actituds prepo-tents, interpretacions sesgades o forçades oclarament abusos amb els que ens trobemdia darrera dia.

Esperem que no passi massa temps finsque aquest canvi d’actitud de l’empresa versels sindicats i els seus treballadors es produ-eixi.

SALUT !

HORARIS A TRÀNSIT.HORARIS A TRÀNSIT.



L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


Suposo que no descobriré aningú la sopa d’all si dic que hi ha

molta gent al Departament d’Interior i al Cos deMossos d’Esquadra que any rera any té un bonsobresou formant part de tribunals qualificadorso donant classes a l’EPC. Que si us fixeu en elscomponents dels tribunals qualificadors dels di-versos processos selectius, quasi sempre sónels mateixos o amb molt poques variacions.

Pel que fa a l’EPC, nosaltres sempre hemdefensat que els professors haurien de ser deplantilla, en serveis especials o comissionats, o,que en cas que es continuï amb els sistemaactual, s’hauria de fer un procediment objectiu deselecció de professorat on qualsevol pogués, enigualtat d’oportunitats, optar per donar-hi clas-ses. Tanmateix, avui per avui, ser mosso i donarclasses a l’EPC només depèn dels contactes iamistats que tinguis, de forma que el diner públices distribueix de forma arbitrària entre un reduïtclan que també experimenta molt poques varia-cions.

Tal com segurament vàreu llegir a la premsa,la CGT, ha destapat la caixa dels trons, denunci-ant aquesta situació pel que fa als funcionaris delServei Català de Trànsit que han donat classes al’EPC els darrers anys.

A conseqüència de la denúncia de la CGT,s’ha obert un expedient administratiu en el ques’ha descobert que un bon nombre de funciona-ris havien sobrepassat durant anys el límit deretribucions que un funcionari pot percebre perconceptes com ara el de donar classes, i que ésdel 25 % de la retribució anual. Cal destacar queaquest límit i el seu respecte és obligació i res-ponsabilitat del funcionari, i és aquest el qui had’adonar-se’n de si pot o no percebre aquestsdiners.

Penseu, a més, que ara com ara, també hi hamolta gent cobrant dels sindicats per donar clas-ses en els seus cursos de formació.

Doncs bé, des del CATCAT-SEC estem promoventla vies per descobrir si aquest tipus d’irregulari-tats també s’estan produint al Departament d’In-

terior i al Cos de Mossos d’Esquadra, i, si de ladocumentació que estem recopilant es deduei-xen irregularitats, també denunciarem el tema,seguint el camí que ha obert la CGT, sempreperseguint l’objectiu que tots tinguem els matei-xos drets i deures, també alhora de participar enactivitats administratives que generen ingres-sos. Lògicament, el procediment engegat ha deseguir un curs que no és immediat, per tantpassarà algun temps fins que puguem anunciar-ne resultats, si és que n’hi ha, però en quan esprodueixin us n’informarem.

Per altre banda, suposem que el fet que CGThagi aconseguit obrir un procediment d’aquestamena i que nosaltres hi estiguem al darrera,també farà que, si més no, a partir d’ara, l’empre-sa comenci a actuar d’una altra manera i potseren breu termini veurem algun cavi en aquestsentit.

SALUT !

SOBRESOUSSOBRESOUS

L’observador.

5. L’horari “especial flexible” o 2-2-3 s’ex-pandeix amb força. Amb ell, el cap de setmanano comença el divendres a les 22 hores sinó eldissabte al matí. ¿Vol dir això que seria “regla-mentari”, per exemple, treballar tots els diven-dres d’un mes en torn de nit?...

6. El Rally Lloret-Costa Brava és un eventesportiu d’iniciativa empresarial privada. Nosón el mateix les curses que s’organitzen aMontmeló, servei cobert amb hores extra?...

· (Continuarà.)

CÀPSULESCÀPSULESD’INTRIGAD’INTRIGA






La Generalitat reducirá la jor-nada a sus empleados que

tengan un hijoLa medida afectará indistintamente a hombres y a mujeres

Las 78.000 funcionarias y los 140.000 trabajadores autonómicos tendrán derecho areducir un tercio su jornada laboral durante ocho meses, sin perder salario, a partir de las16 semanas que la Seguridad Social ya concede de baja por maternidad.

JULIÁN MARTÍN / EFE

BARCELONA. (Efe.) - La Generalitat permitirá a todos sus empleados que tengan un hijo, yno sólo a las funcionarias como inicialmente tenía previsto, optar durante ocho meses (a partirde las 16 semanas que la Seguridad Social ya prevé de baja por maternidad) a la reducción deun tercio de la jornada laboral sin reducción de salario.

El anteproyecto de ley al respecto será estudiado mañana por el Consell Executiu. Según laconsellera de Governació, Núria de Gispert, se trata de «un paso importante para conciliar la vidalaboral y familiar, y el sector privado también debería tomar iniciativas similares».

La iniciativa, que en un principio estaba prevista sólo para las 78.000 empleadas de laGeneralitat, se extenderá por tanto a los 140.000 funcionarios de la Administración autonómica,en una actuación que será pionera en toda España. El año pasado, unas 3.000 funcionarias dela Generalitat (un 4%) tuvieron hijos y la mitad de ellas se acogió a la reducción de la jornadalaboral que ya establece la ley por maternidad, pero se le descontó de su salario la parteproporcional de las horas no trabajadas, tal como marca la actual normativa.

»Suponemos que con la retribución completa se acogerán todas las trabajadoras, además delporcentaje de hombres que esperamos que se pueda añadir», afirmó la consellera. No obstante,advirtió que en ningún caso se concederá esta prerrogativa a ambos cónyuges, tanto si los dosson funcionarios de la Generalitat como si la pareja trabaja en el sector privado y ya tiene unareducción de horario laboral.

Governació trabaja en el cálculo del coste que supondrá sustituir a estos funcionarios durantelas horas que dejarán de trabajar. Prevé contrataciones a tiempo parcial, un tipo de contratopensado para favorecer la integración laboral de las personas de más de 45 años y de lasmujeres, aunque no sólo se dirigirá a estos colectivos porque primarán criterios profesionales.Salvo excepciones, «los funcionarios de la Administración general no serán sustituidos, sólo losde la sanidad y la enseñanza», según Gispert.

Un tercio de las 3.000 funcionarias que redujeron jornada el año pasado dependía de lasanidad pública, otro tercio de colegios e institutos de la Generalitat, y el 30% restante dedependencias generales de la Administración autonómica. «Se trata de una decisión sinprecedentes entre las comunidades autónomas, y es muy probable que algunas de ellas seapunten. Ya nos han pedido información porque están muy interesadas», señaló la consellera.



L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


RECTIFICARSEMPRE ÉS

INTERESSANT.I, DE VEGA-

DES, INTERES-SAT.

A partir de l’1 degener de 2002 (segu-

rament), tots elsfuncionaris de la

Generalitat tindrandret a reduir un terç laseva jornada laboral,

sense pèrdua desalari, durant els 8mesos posteriors ales 16 setmanes de

baixa maternal.

Una mesura sense distincionsde sexe, tot i que l’abast inicialestava restringit només a les

funcionàries. Però, quan el CAT-CAT-MEME va contactar amb Governa-ció, impulsora del projecte, i vareprovar l’evident discriminació

en perspectiva,va envair aquest Departament

una raonable pora generar un efecte contrari al

buscat?...

Així mateix, als funcionaris dela Generalitat se’ls ampliarà el

permís per neixement o adopciód’un fill a 5 dies.

Els mossos d’Esqua-dra també??????

Igualtat de drets per atots els funcionaris






La Sindicatura halla irregularidadesen la Jefatura de Tráfico de Barcelona.

POLEMICA / UN GRUPO DE FUNCIONARIOS SUPERO EL LIMITEDE INGRESOS EXTRAS

La Sindicatura halla irregularidades en la Jefatura de Tráfico de Barcelona

La esposa del jefe provincial de Tráfico, Antoni Riu, está entre las personasinvestigadas

ENRIQUE FIGUEREDO

BARCELONA.- La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha descubierto que un grupo de funcionarios dela Jefatura de Tráfico de Barcelona estaban percibiendo ingresos por encima de los permitidos por la ley. Entrelos encartados se encuentra Consuelo Laguna, esposa del jefe de Tráfico de Barcelona, Antoni Riu.

Por delegación del Tribunal de Cuentas, la Sindicatura desarrolló una investigación sobre los ingresos defuncionarios altos y medios de la Jefatura de Tráfico de Barcelona ante la sospecha de que los complementoseconómicos recibidos por su condición de profesores de la Escola de Policia de Catalunya estaban superandolos límites establecidos por la ley. El órgano fiscalizador catalán ha encartado a 16 trabajadores de la DirecciónGeneral de Tráfico (DGT) en Barcelona.

La Sindicatura inició la investigación después de la denuncia de otro funcionario de Tráfico, formulada ennombre del sindicato Confederación General del Trabajo (CGT).

Las irregularidades descubiertas afectan al periodo entre 1996 y 1999. Según la legislación, los funcionariosque como actividades complementarias imparten cursos de formación a otros trabajadores públicos, nopueden recibir remuneraciones que superen el 25% de su retribución principal. Los trabajadores investigadospor la Sindicatura impartían clases en la Escola de Policia, organismo público que satisfacía los pagos a estosfuncionarios de la DGT en Barcelona. El grupo de inspeccionados habrían superado este límite de ingresosextras, convertidos entonces en «cantidades indebidas», según los informes de la Sindicatura.

El jefe provincial del Tráfico, Antoni Riu, reconoció a este diario que su esposa se encuentra entre losfuncionarios investigados por la Sindicatura. Riu explicó que en 1996 la Escola de Policia de Catalunya, situadaen Mollet, les pidió profesores que impartieran materias de tráfico en el centro que forma a los mossosd’esquadra.En esas fechas, según Riu, se formó un equipo de docentes. Su esposa formaba parte de esegrupo.

Según el relato del jefe provincial de Tráfico, el número de horas lectivas fijadas por la Escola de Policia«se multiplicó sin previo aviso». «Nos dieron más horas de clase de las que hubiéramos querido», remarcabaRiu dando así explicación a la subida de ingresos extras de los funcionarios encargados de dar estas clasesa alumnos de la Escola de Policia de Catalunya.

Riu quiso dejar claro durante su conversación con este diario que los funcionarios que impartían dichasclases en el centro de Mollet lo hacían «fuera de la jornada» laboral, por lo que los profesores recuperaban lashoras ocupadas por las labores docentes por la tarde en sus puestos de la Jefatura de Tráfico.

«Quedará en nada»El jefe provincial se muestra seguro de que el asunto «quedará en nada, ya que se aportará la información

suficiente». Dicha presentación de información se podrá concretar el próximo mes de septiembre cuando selleve a cabo en la sede de la Sindicatura de Comptes el acto de liquidación provisional «por el presuntodescubierto contable», según lo descrito por el órgano fiscalizador de la Generalitat en sus informes.

La Sindicatura ha tenido que fijar varias sesiones para llevar a cabo dicha acta de liquidación ante «el grannúmero de presuntos responsables directos implicados en esta instrucción». Las fechas señaladas para laelaboración de este trámite son los próximos 17, 18 y 19 de septiembre.

Una buena parte del cuerpo de profesores de la Escola de Policia de Catalunya está compuesta porfuncionarios de diferentes estamentos de la Administración. Entre ellos hay miembros de los Cuerpos yFuerzas de Seguridad del Estado o del aparato judicial, cuyos límites para sus ingresos extras son iguales alos de los ahora encartados por la Sindicatura.



L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA







Amb el consentiment previ del’interessat, vaig a explicar-vos un fet molt greuque està passat al mundillo sindical i que crecque heu de conèixer. El cas d’en Carles CO-MES. Primer us explicaré qui és per a miperquè entengueu el perquè parlo d’aquesttema.

En Carles va ser el màxim responsable delSecretariat Territorial de Lleida de la UPC finsque va ser expulsat del sindicat com a conse-qüència del conflicte intern que va tenir aquellaorganització a finals de l’any 2.000.

El vaig conèixer l’any 94, quan nosaltresvam prendre la iniciativa de mobilitzar al col·-lectiu contra la Llei de Policia i després d’uncontacte personal amb ell i gràcies a ell, la UPCes va afegir a les mobilitzacions. Des d’aquellmoment, per a mi, en Carles, va representar elsector més combatiu dintre de la UPC i lapersona que podia propiciar accions sindicalsconjuntes. Hem discrepat en algunes ocasions(castellà, catedrals, etc), però sempre hemmantingut un contacte lleial. Els sants no exis-teixen, o, en tot cas, estant al cel, però, la UPCsempre ha obtingut els millors resultats electo-rals a Lleida, a més de tenir-hi el volum d’afili-ació més important, i penso que això vol diralguna cosa.

Doncs bé, en Carles, amb el suport de lamajor part del Secretariat Nacional de la UPCera partidari d’un pacte amb UGT, mentre unaminoria del seu SN ho eren d’un pacte ambCCOO i, encara que l’actual direcció de la UPCdirà que no, que hi ha altres motius, aquest vaser el motiu pel qual amb ell i molts altresdirigents es van adoptar mesures disciplinàri-es internes per part de la minoria, cosa que, almeu entendre, hagués estat impossible, senseel suport explícit i implícit de l’empresa. Esprodueixen desalliberaments en 24 hores, ca-sualment, arriba un anònim a l’Àrea d’AfersInterns on es denuncia que té una granja, fetconegut per tothom des de fa molts anys, ja que

en Carles tenia aquesta granja des d’abansd’entrar al Cos, però, segons sembla, els dreti deures són diferents si et plegues a lesvoluntats polítiques que si no ho fas, i, com queen Carles, representava un obstacle al desem-barcament de CCOO i la culminació del nouprojecte de model sindical projectat per l’em-presa, se li va obrir expedient i li ha caigut unasanció de dos anys i mig. En Carles ha patitaltres coses com ara un seguiment per partd’una agència de detectius contractada per laUPC o l’infiltració de persones, que desprésl’han venut, en reunions amb la UGT on s’as-sistia com UPC.

A mitjans d’aquest mes hi haurà un judici ala demanda presentada per en Carles, junta-ment amb altres 8 ex-dirigents de la UPCrepressaliats o víctimes del sistema, com jodiria. Suposo que guanyaran i es restablirà lanormalitat democràtica dintre de la UPC, peròpot passar de tot. Pel bé de la democràcia i detots nosaltres, espero que tot li vagi bé.

A tots els companys que vau viure i seguir lanostra crisi de l’any 98 el que resumidament heexplicat aquí us deu sonar molt. Ja heu vist enque s’ha convertit l’organització que ostentales nostres anteriors sigles i com ha evolucio-nat la nostra situació. Vista l’experiència i ha-vent pogut comprovar com ens en vam sortirnosaltres, crec que tots els qui pugueu, heu dedonar-li més suport del que vam rebre nosal-tres en el seu moment, encara hi sou a temps.

El fet que no s’hagin difós més i amb mésconcreció els fets es deu a que no s’ha volgutperjudicar a la organització UPC. Tanmateix, josempre he estat partidari de la transparència id’explicar el que passa al col·lectiu. Crec que elcol·lectiu té dret a saber qüestions com aques-ta que afecten a persones i organitzacions queels representen i que poden afectar al seufutur.

SALUT !

SAPIGUEU LA VERITATSAPIGUEU LA VERITATEnric Alsina Illa



L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YACO

L·LE

CTIU

AUT

ÒNOM

DE

TREB

ALLA

DORS

-SIN

DICA

T D’

ESQU

ADRE

S DE

CAT

ALUN

YA


Quantes vegades hem sentit aquesta fra-se? La sentim cada dia, i el que és pitjor, lasentirem més i més cada cop que els nostres“caps pensants” plasmen una nova idea queafecta a la gestió policial.

Ja són uns quants els companys que des-près d’un temps d’exercir de mosso d’esqua-dra, opten per anar a alguna policia local. Hetingut la sort de conèixer-ne més d’un. Sóncompanys que al ingressar en el nostre cos, hovaren fer amb molta il·lusió. Volien fer depolicies, i es volien sentir orgullosos de ser-ho.Alguns d’ells ja havien estat, amb anterioritat,en alguna policia local o guàrdia urbana. Elssemblava que donaven un pas endavant dintrela professió policial, participant així, d’un supo-sat ventall més ampli d’oportunitats.

Tots sabem de l’heterodòxia dels diversoscossos de policia local que configuren el mapacatalà. Diferències substancials, a nivell desou, en nombre d’efectius de les respectivesplantilles, en com els afecta la fluctuació delvolum de feina per causes estacionals en zo-nes turístiques, promig d’edat en cadascundels cossos, tipus de tasques que realitzenhabitualment, diferent talant dels seus gover-nants, etc,. Però totes elles tenen en comú, unquasibé mateix marc normatiu, una demarca-ció geogràfica d’actuació de caràcter munici-pal, en la majoria de casos una mateixa forma-ció institucionalitzada (E.P.C.), etc,.

Però, què veuen aquests companys en el fetde marxar a una policia local?

- Veuen garantida la possibilitat decompatibilitzar l’estar prop dels seus, la sevafamília, i alhora, treballar en una feina que elsagrada i que és la que han escollit (ser un bonpolicia també és ser una bona persona, i seruna bona persona també és fer costat i estar alcostat de les persones que estimes) --> Pro-verbi no xinès, que m’acaba de venir al cap.

- Volen saber quan tenen de treballar, totobeint al compliment d’un quadrant fix i prees-tablert, on sens dubte, es negocia mitjançantun conveni entre els representats dels treballa-dors i l’administració (no unilateralment i ambun brutal talant prepotent per part de l’adminis-tració).

- Volen que quan la institució, de la qual enformen part, els reclami per a treballar fora dela jornada planificada de treball o hagin deperllongar per motius de la feina, aquesta elspagui les hores extres i els faciliti les compen-sacions que justament pertoquin (com és elmés normal d’esperar).

- Volen que sota criteris estrictament pro-fessionals se’ls reconegui l’experiència i for-mació assolides mentre han estat treballant enel cos de mossos d’esquadra. (No com en elcas contrari, on no es reconeixen l’experiència,la formació, la capacitat i els coneixementspolicials, i si en canvi, l’endollisme, amiguisme,l’arbitrarietat i la discriminació).

Ja per acabar, un es pregunta a modus deconclusió: En què hi han sortit guanyant encanviar a una policia local? I la resposta és benfàcil; sens dubte han guanyat en dignitatlaboral , i si algú pot tenir les seves reserves enafirmar que hagin pogut guanyar en dignitatprofessional, els diré que precisament la im-mensa majoria d’aquests companys que hananat i estan anant a les P.L., són veritablesbons professionals, i de ben segur, contribuirandins les seves respectives plantilles, a millorardia rere dia, la seva dignitat com a professio-nals de la policia. No us càpiga cap dubte,doncs l’àmbit local és per les seves condici-ons, un mitjà on la incidència del treballador pottenir indubtablement més presència.

Salut!

“Me’n vaig a la P.L.”“Me’n vaig a la P.L.”Josep Maria Ferré Guri

delegat del CATCAT a les comarques de Lleida i Tarragona

COL·LECTIU AUTÒNOM DE TREBALLADORSCOL·LECTIU AUTÒNOM DE TREBALLADORSC/ Tanger 48, baixos 1ª, 08018 Barcelona. Telf 93 485 03 50 Fax. 93 309 44 80

[email protected] www.catme.es.vg

SINDICAT D’ESQUADRES DE CATALUNYASINDICAT D’ESQUADRES DE CATALUNYAC/ Tamarit de la Llitera 17, baixos. 25008 Lleida. Telf 973 22 89 57

[email protected]

SOL·LICITUD D'AFILIACIÓ

DADES PERSONALSNom i Cognoms _____________________________________________________________

Adreça ____________________________________________________________________

Població ________________________________________________ CP _______________

Comarca ___________________________________ Província _______________________

Telèfon _____________________________________________ NIF___________________

Estudis____________________________________________________________________

E-mail_____________________________________________________________________

* Desitjo rebre correspondència, email’s i publicacions al meu domicili: SI / NO

DADES PROFESSIONALSCategoria ________ Núm. agent _______ Promoció _____Escamot ______ Destinació ___________________________________________________Tel. servei/ext._____________________

DADES BANCÀRIESBanc o Caixa _______________________________________________________________Entitat _ _ _ _ Oficina _ _ _ _Dígit de control _ _Número de compte _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Signatura:

ALTRES DADES (A omplir pel CAT-CAT-SEC)Data d'afiliació _____________________________ Núm. de carnet ____________________Delegat que rep l'alta _________________________________________________________Observacions _______________________________________________________________

Nº76 SETEMBRE 2001 L’EVOLUCIÓ

Documents

Transcript of Nº76 SETEMBRE 2001 L’EVOLUCIÓ