L’ancestralfoc de Nadalal Berguedà

August Gil Matamala

«La independència ésun procés complex idifícil, però possible»

Aigua de futural canal SegarraGarriguesJa s’hi reguen 8.000 hectàres

Núm. 2130. ■ Del 21 al 27 de desembre del 2012. ■ Any XLVII. www.presencia.cat

NNaaddaall ddee nneeuuRReeccoorrddss ddee llaa ggrraann nneevvaaddaa ddeell 11996622

6 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

DOSSIER

La platja de la Ribera, a Sitges, el diade Sant Esteve del 1962 / FONS DESEBASTIÀ GIMÉNEZ MIRABENT

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 7

l dia de Nadal del 1962 mitjaCatalunya es menjava els

canelons i la carn d’olla mentreveia nevar. L’endemà va arribarla sorpresa per la magnitud de lanevada. I van començar els pro-blemes. A les comarques de la de-marcació de Barcelona, aquestava ser la gran nevada del segleXX. D’aquelles que sols passenun cop cada cent anys i que res-ten en l’imaginari popular. Elsque eren avis el 1962 deien que

E

Fa mig segle de la gran nevadaque va col·lapsardurant diesBarcelona, la sevademarcació i la Catalunyacentral

ANNA BALLBONA mai havien vist res igual. Els en-tesos expliquen que per trobaruna nevada semblant, sobretota Barcelona i l’àrea metropolita-na, cal remuntar-se als dies 9 i 10

de febrer del 1887.Fa 50 anys va començar anevar la nit de Nadal.Molts testimonis diuenque van veure caure elsprimers flocs en sortirde la missa del gall. I nova parar de nevar du-rant gairebé 24 hores.

Això i la seva afectació geogràfi-ca la converteixen en un feno-men únic.

El dia de Nadal «idíl·lic» vadonar pas a una generosa catifade neu que va cobrir mig país.Els principals gruixos i dificul-tats es van concentrar a la ciutatde Barcelona, les comarques dela seva demarcació (litoral i pre-litoral) i la Catalunya central.En aquests punts es van registrarels seus màxims històrics deneu. Curiosament, en altres zo-

8 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

cada», sobre la franja geogràficamés afectada. Per aquest motiu,aquí hi va descarregar més: Coll-serola (60-80 centímetres), cen-tre de Barcelona (40-60 cm, de-penent del barri), Sabadell(110 cm), Sant Feliu de Llobregat(100 cm), Badalona (90-100 cm), Begues (70 cm), Mares-me sud (60–90 cm), Maresmecentral (com ara Mataró i Llava-neres, 50-70 cm), Manresa

(60 cm), el Prat de Llobregat(60-70 cm).

Tot i que també van ser afecta-des, a Vic, Girona i Lleida la neuja hi va arribar més debilitada.Segons Manel Dot, responsablede l’observatori meteorològic deVic, a la capital d’Osona els grui-xos van ser d’entre 40 i 50 centí-metres, i, malgrat que la tempe-ratura mínima va arribar a ser de16,8 graus sota zero el 27 de de-

nes de Catalunya, encara quetambé hi va caure força neu, hantingut nevades més importants.

Hi ha multitud de fotografiesque deixen constància de les es-tampes bucòliques que la neu vaperfilar: des de les tòpiques d’es-quiadors a la plaça Catalunya deBarcelona fins a altres de neu ar-ran de mar i cotxes totalmentcolgats. Ara bé, amb el pas de leshores, l’estampa es va tornar méscrua: la capital i la totalitat de lescomarques barcelonines vanquedar col·lapsades, amb carre-teres tallades, trens aturats i tot elfuncionament quotidià literal-ment alterat, paralitzat. I en dar-rer terme, congelat.

«Nevades com la del 1962 ésuna cada segle», resu-meix el meteoròleg Ser-gi Corral, que en relatala seqüència. Aproxi-madament, comença anevar cap a la una de lanit de la nit de Nadal iacaba entre les onze i launa de la nit de l’ende-mà, el dia 25.

Per què s’origina unanevada com aquesta?«Per una línia de con-vergència que va des delMaresme central fins alBaix Llobregat, de norda sud, i fins a la Catalu-nya central (Manresa,Vic i Igualada)». Corralho explica pedagògica-ment: «Va entrar unaborrasca per la Mediter-rània, enfront de les cos-tes catalanes [una lle-vantada]; el vent porta-va la humitat necessàriaperquè es formessin nú-vols que originessin pluges.» Hical afegir que els dies previs a lanevada hi va haver «una entradad’aire fred continental moltfort». De fet, a la resta d’Europa jafeia dies que estaven assolats percrues temperatures.

Tot plegat va ser fruit d’unaconjunció d’elements. «La con-fluència dels dos vents –un airefred de l’interior i un altre de lacosta i el litoral– va quedar estan-

1. Unes dones, traient la neu d’uncotxe, al centre de Barcelona / ELPUNT AVUI2. La casa de les Punxes, a laDiagonal de Barcelona, entre elscarrers Bruc i Llúria / EL PUNT AVUI3. La Rambla de Barcelona / EL PUNTAVUI4. Dos ciutadans, esquiant en plenaplaça Catalunya, en una iconaclàssica d’aquesta nevada / EL PUNTAVUI

3

2

1

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 9

cia de factors única i històrica.En altres nevades «urbanes»recents, com ara la del 2001 i ladel 2009, es va donar una situa-ció semblant, però, en canvi, undels elements va acabar «fa-llant». «Que el 2001 no caigués lagran nevada a Barcelona va venird’un grau», puntualitza Morral.

Segons el llibre Bombers de Ca-talunya. Història i present, enmolts llocs la neu es va mantenir

sembre, altres vegades han bai-xat més. A Tarragona, la tempes-ta tampoc no hi va arribar ambtanta embranzida.

«El factor clau va ser la línia deconvergència, que va estancar laprecipitació 24 hores en el ma-teix lloc», subratlla Corral.Aquesta «persistència», juntamb el fet que «hi hagués les con-dicions de fred perquè aquestapluja fos neu», és una coincidèn-

El transport dels cadàvers cap al cementiri va ser un dels temesde més dificultat. A cada lloc ho van fer com van poder. Testi-monis dels bombers de Barcelona relaten que van haver de feruna sortida amb vehicle per recollir un mort a Vallvidrera, d’unasil de monges. En un municipi de l’Alt Camp, un difunt va serportat a coll fins al cementiri. I encara un altre cas, a Mataró:allà els empleats de la funerària van haver d’habilitar un tractordels pagesos, amb les rodes reforçades amb cadenes, en el qualpoder carregar els taüts per fer el trajecte fins al cementiri.L’inusual vehicle va ser «embellit» amb crespons negres.

Funeràries de circumstàncies

4

10 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

durant dies. Expliquen diversostestimonis que a Barcelona, al-menys fins al cap de tres dies delfinal de la nevada, els passos delscarrers i les comunicacions novan estar oberts.

Tot paralitzatLlevat de qui treballava en retirarneu o desencallar cotxes i quiaprofitava per fer lliscar els es-quís per Barcelona, la gent es vatancar a casa i tots els establi-ments van abaixar les persianes.Qui s’havia de desplaçar perquèno hi havia cap altre remei,haviad’anar a peu. Per exemple, ManelHernández, que treballava alsserveis funeraris d’aleshores deBarcelona com a ebenista, vaanar a la feina a peu –vanmantenir l’activitat–, se-guint les vies plenes deneu: des de la Sagrada Fa-mília fins al Poblenou.Alguns bombers, camíd’un servei, van quedarencallats amb el seu ve-hicle i hi van acabar arri-bant a peu.

Les carreteres es vanomplir de camions i cot-xes bloquejats. L’aero-port del Prat va estar tan-cat diversos dies i tambéva quedar interrompudala circulació de trens, au-tobusos, ferrocarrils itramvies. L’aturada delservei ferroviari va ferque molts passatgerspassessin hores al tren o acollitsen els municipis on havien em-barrancat. A prop de la frontera,uns 6.000 vehicles van quedarimmobilitzats. El 28 de desem-bre del 1962, encara estaven ta-llades un bon grapat de carrete-res, segons va publicar La Van-guardia aquell dia: la de Cornellàa Esplugues; de Barcelona a Ter-rassa; de Collbató a Manresa perMonistrol; de Granollers a SantCeloni; de Sarrià a Vallvidrera; deTerrassa a Martorell, i de Barcelo-na a Sant Adrià de Besòs i SantaColoma de Gramenet.

A la demarcació de Girona, onla nevada no va ser de les més im-

2

1. Gent esquiant a la rambla d’Ègara, a Terrassa, arrossegats per un cotxe / MIQUEL PALAU / ARXIU TOBELLA 2. Larambla de Gavà / CONCEPCIÓN VALERO / ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ 3. Óssos polars al zoo de Barcelona / EL PUNTAVUI 4. L’església de Sant Pere de Gavà / JOAN ESTAPÉ / ARXIU MUNICIPAL DE GAVÀ

3

1

4

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 11

portants, les carreteres que con-nectaven la capital gironinaamb Barcelona i amb les princi-pals ciutats de la costa, com araBlanes, Lloret i Palamós, vanquedar impracticables durantmés d’un dia. Tot i així, a Banyo-les, on tot just s’estaven recupe-rant d’unes fortes inundacionsde dos mesos abans, van comp-tabilitzar 15 centímetres de neu.I municipis com ara Cadaquésvan quedar del tot aïllats. A laciutat de Girona, nens i jovesvan pujar a les Pedreres per ferdescensos amb esquís i trineus.

Dels 20 vehicles de què dispo-saven els Bombers de Barcelona,només dos jeeps van poder circu-lar. La policia armada i l’exèrcitvan cedir alguns dels seus vehi-cles 4x4 als bombers barcelo-

nins. Una xifra dóna la mesurade l’abast d’aquella nevada: desde la tarda del dia de Nadal i du-rant les 48 hores següents, no-més a Barcelona els bombers vanfer més de 550 sortides. Tot ple-gat, amb un col·lapse general iun problema tècnic afegit: no espodien comunicar perquè elrepetidor de ràdio del Tibidabos’havia avariat. Les crides oficialspublicades a la premsa perquètreballadors dels serveis públicsacudissin a treure neu donenidea del caos d’aquells dies.

Els bombers van haver d’aju-dar a treure neu de la calçada i re-tirar-la de baixos i sostres, a mésde rescatar persones que havienquedat aïllades. Però el col·lapsemonumental els va obligar a as-

sumir funcions d’urgència: con-duir a l’hospital dones que ana-ven de part; transportar perso-nes que, a causa de les caigudes–la neu es va anar glaçant i es vaconvertir en un perill–, havienpatit fractures, i morts al cemen-tiri, perquè no hi podien arribar.Per exemple, un nen va néixer enun jeep, a Barcelona, mentre unbomber portava la mare cap al’hospital.

«L’home de les neus»Per rescatar la ciutat del caos,l’alcalde franquista de la Barce-lona d’aleshores, Josep Maria dePorcioles, va haver de demanar aAndorra màquines llevaneu. Ca-talunya no en tenia. Van arribarel dia 27 de desembre. El pas de lafrontera va ser molt complicat,

«per problemes polítics i buro-cràtics que impedien l’accés a Es-panya». A la premsa apareix unafotografia «triomfal» de Porcio-les amb una màquina llevaneu iun cap de l’exèrcit, ja a la ciutat.

Però ni rastre, és clar, de la sub-història del viatge de les màqui-nes llevaneu a la capital. Qui lesva baixar va ser Andreu ClaretCasadessús, fundador d’ERC,que s’havia exiliat a l’Estat fran-cès i llavors vivia a Andorra. Allàs’havia especialitzat en comuni-cacions d’alta muntanya i dispo-sava d’una empresa de màquinesllevaneu. Personatge singularque va tenir una forta amistat,entre altres, amb el violinistaPau Casals, Claret va canviar lavida d’Andorra en trobar la ma-

Trens fantasmagòricsLluís Miquel Tuells és un enamorat dels trens, que veu cada dia des delbar de l’estació de Sant Feliu de Llobregat on treballa. L’àvia de Tuellsregentava el bar de begudes de la plaça de l’Estació, i l’endemà de lanevada la família s’hi va acostar. «Vam anar a l’estació d’hora i la neuencara es mantenia verge, la imatge era preciosa», recorda. Allà esvan trobar un tren de sis vagons, «dels últims de la nit anterior queanaven a Sant Vicenç de Calders». Tuells no sap com s’ho van fer elspassatgers per arribar a lloc: «Vam pujar al tren i estava completamentbuit.» El tren s’hi va quedar tot el dia fins que va passar una locomoto-ra llevaneus i va alliberar la via. Entre Barcelona i Girona, i també alMaresme i al Vallès la circulació ferroviària va quedar aturada.

1684

53-1

0583

27A

12 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

nera de mantenir obert durantl’hivern el port d’Envalira, l’úni-ca comunicació d’Andorra ambl’Estat francès. Malgrat que elrègim franquista mantenia unaordre de detenció sobre la sevapersona, Porcioles, que hi teniaconeixença per les seves rela-cions amb Andorra, li va dema-nar que anés a Barcelona.

Claret va morir el 2005 amb 96anys, però abans havia explicaten una entrevista a TV3 detallscuriosos de la seva tasca d’«alli-berament» de Barcelona. A lafrontera d’Andorra amb Catalu-nya, el van retenir cinc hores,

amb les màquines i els seus treba-lladors. Li demanaven un «per-mís del cap de l’Estat». Una tru-cada de Porcioles va desencallarel contingent.

A Barcelona l’esperaven al’ajuntament i, un cop fets elsdiscursos de les autoritats fran-quistes, Claret va dirigir-los unesparaules en català que els vandeixar atònits. Ell mateix i elsseus treballadors van posar-se atreballar –«els vaig dir que els del’exèrcit, fora»– i van passar-se«tres dies sense dormir». L’exèr-cit havia enviat uns 600 soldats a

Barcelona. En 24 hores ja havienaconseguit «treure-ho tot», varelatar en aquests enregistra-ments de TV3. Arran d’aquestepisodi, Claret va ser conegutamb el nom de «l’home de lesneus».

Passat l’impacte de la nevada,Barcelona va córrer a proveir-sede tot el material necessari perpoder afrontar un altre fenomencom aquest. Claret va subminis-trar les màquines llevaneus quela capital no tenia. Llavors Barce-lona no disposava ni de reservesde sal ni del material adequat per

1. Un nadador es llança a la piscinaexterior del Club Natació Mataró,passada la nevada / CLUB NATACIÓMATARÓ. 2. Un Seat 600 porta uns esquiadorsa Terrassa, al portal de Sant Roc, justal costat de l’antiga estació delsFerrocarrils / MIQUEL PALAU / ARXIUTOBELLA3. Un tren colgat de neu a l’estacióde Mataró / AGUSTÍ SANCHO

2

31

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 13

a bombers i altres serveis d’ur-gències. Expliquen alguns bom-bers de Barcelona que aquellsdies van treballar amb «bótes degoma».

L’excepcionalitat de la situa-ció va conviure amb els diverti-ments. A la capital del país, el dia25 ja hi havia gent esquiant pelcarrer d’Anglí, a Sarrià. Altresvan fer servir de pista les vies in-utilitzades dels Ferrocarrils de laGeneralitat: els esquiadors oca-sionals baixaven pel carrer deBalmes, des del barri de Sant Ger-vasi, fins al Port.

«Estava tot col·lapsat»l 1962 Josep Sánchez eraagent de la Guàrdia Urba-

na de Barcelona. Compaginavaaquesta feina amb la directorgeneral de la cadena Ferrer, de-dicada als locals de nit. Alesho-res, «la pluriocupació» enaquest camp era legal i habi-tual.

Passada la nevada, Sánchez,que ara té 87 anys, durant el diava estar traient neu. I a la nit vaanar a treballar al local NuevaYork, que hi havia al carrer Es-cudellers. Tots els desplaça-ments els va haver de fer a peu:«De neu, n’hi havia molta, pot-ser mig metre al carrer; estavatot col·lapsat, la gent no podiasortir de casa», recorda.

De la Barceloneta, on vivia,va anar a la plaça Bonsuccés, onhi havia un quarter de la Guàr-dia Urbana. «Del primer que esva netejar va ser la Rambla», in-

EA.B. dica, i la neu que d’aquest in-

dret es retirava s’anava diposi-tant al monument de Colom:«Aquella neu va estar molt detemps a Colom.» A Sánchez elvan enviar a treure neu de laVia Laietana, a la cruïlla amb elcarrer Jonqueres, a tocar de laplaça Urquinaona. La retiravencom podien, amb l’ajut de pocacosa més que pales: «No hi ha-via més materials.» Va estar tra-ient neu i obrint passadís.

El cabaret no paraL’operació de retirar neu la varepetir a la nit, al carrer Escude-llers, per habilitar l’entrada delNueva York. Tot i la nevada, elcabaret va poder obrir. Després,Sánchez va tornar cap a casa.«A la Barceloneta, la platja noes veia», explica.

«Com que la neu pesavamolt, la tiraven al carrer i enter-raven els cotxes», recorda. Així

va ser com, sense adonar-se’n,es va trobar caminant damuntd’un cotxe al carrer Ample.Aquesta és una estampa quemolts dels que van viure aque-lla nevada comenten: «Al dis-tricte cinquè (Ciutat Vella) tot-hom tirava la neu a fora per porque s’enfonsés el sostre.» I,d’altra banda, «qui sortia al car-rer s’arriscava a caure o prendremal». Fos com fos, «la gents’havia d’espavilar pels seuspropis mitjans», puntualitza.Aquest agent rememora, tam-bé, la sensació d’estranyesa peruna nevada tan descomunal:«Era la primera vegada que esveia tanta neu a Barcelona.»

Sánchez pertany a una parti-cular estirp d’agents policials,amb quatre generacions de laseva família a la Guàrdia Urba-na (començant pel seu avi) idues als Mossos d’Esquadra (elseu pare i un fill).

Josep Sánchez, amb el salacot de guàrdia urbà i un parell de fotos antigues / JOSEP LOSADA

14 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

A diferència de les riuades quetres mesos abans s’havien cobratfins a més de 1.000 morts al Va-llès Occidental, la nevada no vatenir aquest caràcter aterrador.Això sí, l’opacitat informativaque la dictadura franquista haviademostrat amb els aiguats es varepetir, a petita escala, en la ne-vada, tant pel que fa a les vícti-mes mortals (molt poques) coma la falta de previsió i mitjans persufocar-ne els efectes.

Morts desafortunadesDe morts causats directamentper la nevada n’hi va haver moltpocs. Tot i així, se sap que a Bar-celona n’hi va haver dos, encaraque aquests no surtin a la premsade l’època. Els consigna un llibresobre la creació del cos de bom-bers voluntaris a la demarcacióde Barcelona. Un va ser un joveque, enmig de la nevada, es vadespistar al Parc Güell i va caure:es va fer una fractura i el van tro-bar, al cap de dos dies, congelat.L’altre va ser un home que, men-tre treia la neu del seu terrat, vacaure daltabaix en cedir una cla-raboia. Mentrestant, aquells diesel règim franquista feiapropaganda per apaiva-gar l’impacte de les riua-des del Vallès Occiden-tal: el 29 de desembre vasortir una notícia a lapremsa de la rebuda de3.000 sacs de cafè, arri-bats de Colòmbia, «perals damnificats».

A Barcelona no hi vahaver problemes gene-rals amb el subministra-ment d’aigua i llum,com sí que va passar enaltres comarques afecta-des. La neu va trencar lescanonades d’aigua i va fer caurepals elèctrics i telefònics, a po-bles de la demarcació de Tarrago-na, i també a les comarques delVallès Oriental i l’Occidental, elMaresme i la plana de Vic, entrealtres. Això va fer aturar la feina ales fàbriques i en alguns munici-pis (els més petits) la llum no vatornar fins al cap d’una setmanaben bé.

Al Vallès Occidental, a més, hiplovia sobre mullat, perquè lagran nevada va posar el punt fi-nal a un any climatològicamentmolt sever. Poblacions que ha-vien estat víctimes de les tràgi-ques riuades de la tardor, com araTerrassa, Rubí, Montcada i Cer-danyola, van rebre, per Nadal,l’efecte de la nevada. A Terrassa iRubí van registrar gruixos de mig

metre, i a Sant Cugat i Montcada,d’un metre. Publicacions delmoment, com Tarrasa Informa-ción, indiquen que els dispensa-ris mèdics i la Creu Roja van tenirmolta feina per atendre afectatsper contusions i fractures. No-més a Terrassa, en tres dies, vanser ateses fins a 150 persones. Enaquesta zona els serveis ferrovia-ris es van restablir el dia 27. Com

1. Dues gironines juguen amb la neuals jardins de Devesa, amb l’esglésiade Sant Feliu al fons / NARCÍS SANS /CRDI AJUNTAMENT DE GIRONA. 2. La nevada a Mataró, plaça de PiusXII, darrere de l’Ajuntament /FRANCESC MASACHS3. El passeig de la Ribera, a Sitges. /FONS SEBASTIÀ GIMÉNEZ MIRABENT4. Un home, Ferran Jou Massons,treu neu a Sant Boi de Llobregat, alcarrer Sant Pere.

32

1

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 15

a Rubí, les màquines excavado-res que estaven treballant per ai-xecar els murs de les rieres afecta-des per les inundacions, van sercabdals per deixar els carrers netsde neu amb força rapidesa.

Si els enfonsaments de teulatsvan ser generalitzats, hi ha unmunicipi on podria haver acabaten tragèdia. A Arenys de Mar,mitja hora després que s’acabés

icard Carreras va ser undels fundadors el 1959 de

la secció d’esquí del Centre Ex-cursionista de Badalona (CEB) iuna de les poques persones dela ciutat que el Nadal del 1962tenia uns esquís a casa. El pri-mer impuls de la colla d’amicsesquiadors de Carreras va seraprofitar la nevada per practi-car el seu esport preferit a tocarde casa i el dia de Sant Estevevan organitzar un descens pelcarrer Temple aprofitant elpendent de la via. Mentre elsjoves esquiadors gaudien de laneu, l’Ajuntament va rebre unatrucada de socors des de la partmés alta de Badalona. Tres tèc-nics que treballaven a l’antenapropietat de Radio Nacional deEspaña (RNE), a tocar de l’ermi-ta de Sant Onofre al barri de Ca-nyet, havien quedat completa-ment colgats. La nevada els ha-

RMARTA MEMBRIVES

«Semblava la Molina»via sorprès el dia de Nadal i vandecidir esperar, però comença-ven a veure amb desesperacióque les possibilitats de sortird’allà sense ajut eren remotes.

Rescat esquiadorEls 64 centímetres de neu cai-guts havien deixat carrers i car-reteres tallades a la circulació icamins impracticables. L’únicaopció per pujar al Canyet erafer-ho esquiant i els responsa-bles municipals van pensar enels joves que es divertien fentdescensos pel carrer. Carrerasexplica que les relacions entreel CEB i el consistori no eren fà-cils perquè els separaven dife-rències ideològiques irreconci-liables. De tota manera, l’únicacondició que van posar peranar a portar menjar fins a l’an-tena de Canyet va ser quel’ajuntament es fes càrrec delcost de la pell de foca, necessà-

ria per poder pujar pendentsamb els esquís: «Ara es fan ser-vir materials sintètics per adhe-rir-los a sota els esquís però, enaquella època, s’hi posava pellde foca autèntica que tenia uncost important.»

Amb les motxilles carregadesde menjar i medicaments quehavien de deixar pels avis del’asil Roca i Pi, a mig camí entreel centre de la ciutat i la munta-nya, van iniciar un ascens queva durar dues hores. Un cop al’antena van poder lliurar elmenjar als tècnics que els espe-raven amb candeletes. El quemés recorda Carreras de l’aven-tura és el descens que van ferper la carretera de la Conreria.«Allò semblava la Molina»,afirma. Els va agradar tant queel dia següent van tornar a pu-jar amb un grup més nombrósd’esquiadors per gaudir de laneu.

L’esquiador badaloní Ricard Carreras va pujar menjar als aïllats a la muntanya. / M.M.

4

16 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

l’última sessió al cinema de la Sa-la Mercè, el pes de la neu acumu-lada va fer que s’esfondrés partde la teulada. L’accident el recor-da encara Miquel Vila, fill d’undels treballadors de l’antic cine-ma i cronista de la revista localVida Parroquial. «Hi havia moltaconfusió sobre si havia quedatatrapat algú a dins, però no vapassar res, tothom ja era a fora»,relata. La riera d’aquesta pobla-ció del Maresme va ser objected’imatges de postal: la quantitatde neu acumulada impossibilita-va la circulació de vehicles i elsveïns sortien a prendre fotos, uncop havien pogut treure la neudel portal. Segons Vila, a Arenysde Mar es van esgotar els rodetsfotogràfics.

AutosuficientsEn els llocs en què no disposavende bombers i altres mitjansd’ajut, no van arribar-hi o van ar-ribar-hi al cap de dies, els matei-xos veïns es van haver d’espavi-lar com van poder. Als poblesmés petits, com Òrrius (Mares-me), els veïns es van dedicar aobrir passos fins a les cases mésproperes.

El transport funerari va ser undels aspectes més desagradables.Així, en un poble de l’Alt Camp,el Pla de Santa Maria, un difuntva ser portat a coll al cementiriperquè el camí que l’unia amb elnucli urbà va quedar totalmentintransitable. Un altre cas: neva-da, la tarda del dia de Nadal, en

«L’endemà al matí va ser horrorós», resu-meix Joan Rossell, florista de la Rambla deBarcelona, que ara té 80 anys. Van passarun parell de dies ben bé sense poder fer res.De fet, tota la Rambla semblava «un de-sert». Tothom tancat i ningú pel carrer.Aquell era el primer hivern que els floristestenien parada física –abans muntaven i des-muntaven un punt d’exposició de flors–:«Hi havia un gruix enorme sobre la teulada,semblava que havia de baixar tota.» «La

«Als vorals de la Rambla hi havia cotxes totalment enterrats»gent tirava neu dels terrats i balcons a baixal carrer i havies de vigilar», explica Rossell.«La neu va durar molt i al cap de dos dies,amb el fred, es va glaçar i era perillós», co-menta. A la Rambla, segons recorda, es vanhabilitar «caminets», un corriol de pujada iun de baixada. Als vorals, hi havia cotxesaparcats «totalment enterrats per la neu»:«Ajuntament i bombers van quedar col·lap-sats i molta gent, aïllada; no hi havia sal nimàquines, tot era una mica més difícil.»

plena nevada, al monestir de Po-blet van haver d’enterrar unmonjo que havia mort el diaabans. A Tarragona la nevada nova ser tan excepcional com a lescomarques de Barcelona, peròalgunes poblacions van quedar

aïllades, com ara Prades i SantaColoma de Queralt. A l’interior,com Gandesa i el mateix SantaColoma, les temperatures vanbaixar fins a 12 graus sota zero.

Els camps van registrar danysimportants a causa de la cruesa

Joan Rossell, florista de la Rambla / A. PUIG

1. Estampa divertida a la rambla deBadalona / JOSEP CORTINAS /MUSEU DE BADALONA. 2. El pontromànic de Vic / JOAN MONTEROORELLA / ACOS 3. Plaça Major de Vic/ J.M. O. / ACOS 4. Una màquina a laRambla de Barcelona / EL PUNT AVUI

1

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 17

del temps –més aviat per les bai-xes temperatures que no pas perla neu pròpiament dita. Així, a lazona d’Alcanar va suposar undaltabaix per al cultiu de la ta-ronja, que va quedar afectadad’un 80%, segons va publicar el

Diario Español del Movimiento enTarragona. En altres casos, com alBages, expliquen que, com queno podien sortir a collir verd peral bestiar perquè els camps esta-ven colgats, trencaven branquesdels arbres per alimentar-los.

«Pels camps de flor, la gelada del 1956 va ser molt pitjor»

Les previsions meteorològiques del 1962 sols donaven algunesfrases de manual: «Nubes y claros y chubascos de nieve...», però«ningú no imaginava» el que acabaria sent. «Ara es pot preveu-re molt més, encara que saber al mil·límetre què passarà és im-possible», reflexiona Sergi Corral, meteoròleg. Els fenòmensmés grossos són els més previsibles. Encara que costi arribar aser exactes, «ara es podria afinar molt més», conclou.

«La gelada seca del 1956 sí que va afectar laproducció de flor i planta del Maresme; hova matar pràcticament tot», sosté Joan Al-drufeu, un dels productors més veterans deflor i planta de Vilassar de Mar. També afir-ma que la nevada del 1962 «va ser molt es-pectacular perquè va deixar un paisatge di-fícil de veure». Segons Aldrufeu, la neu queva cobrir els conreus, sobretot de clavell, vaactuar d’aïllant de la planta i molta no es vagelar. «Alguns dels coberts i hivernacles que

Ara, més previsible

començaven a fer-se sí que van caure pelpes de la neu», puntualitza. Molta gent delsentorns «va haver de passar el Nadal tanca-da a casa sense ni poder anar a missa ni viu-re la festa en família». Quan la neu es vadesfer i les plantes van començar a créixeres va veure com la flor havia quedat tacadaper la humitat i no es podia vendre. Tot i ai-xò, no consta que des de la cooperativaagrària es demanés cap ajut per pal·liar-neels efectes. «Va acabar passant», reflexiona.

Aldrufeu a la finca de Vilassar de Mar / T.M.

4

2 3

18 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 de desembre del 2012

Als camps del Baix Llobregatels danys van ser menors. MiquelJosé Grau, un pagès de la zona,assenyala que «la neu no mata,sinó que conserva la planta a ze-ro graus». Per als conreus sónmolt més devastadores les gela-des, com la del 1957, segons re-corda Grau. En canvi, hi va haverarbres, com els de la pineda deGavà, que no van poder resistir elpes de la neu. Les plantacions deflor del Maresme van rebre forçai, fins i tot, hi va haver hiverna-cles que es van esfondrar.

Han recollit i elaboratinformació per aquestreportatge ANNA AGUILAR,JORDI ALEMANY, ROSA MARIABRAVO, RAMON ESTÉBAN,TERESA MÀRQUEZ, MERCÈ RIBÉ,JOAN TORT I MARTA MEMBRIVES

Les privacions de l’època i elshàbits de vida diferents dels d’aravan fer que, depenent dels casos,la nevada es passés sense fer gransescarafalls. Ho demostren opi-nions com la de Sebastià Juanola,ara alcalde de Rupit (Osona), quetenia aleshores 20 anys: «No re-cordo haver passat grans dificul-tats; llavors, quedar incomuni-cat vuit dies tampoc era un dra-ma». I hi afegeix que «la gent tira-va del que tenia al rebost, es men-javen moltes patates i cansalada,tothom tirava del que podia».

Una última imatge: a Barcelo-na, la neu no va marxar del totfins al dia de Reis. A Vic, que hihavia nevat menys, n’hi va haverfins al 4 de gener. Però, després detot plegat, sobrevé la pregunta: iara, podria passar? El meteoròlegSergi Corral respon: «Sí, pot pas-sar». Per començar, si de nevadescom aquesta se’n veuen una cada100 anys, aquest segle XXI ens entocaria una. D’una banda, «latendència és que cada cop facimés calor, però també hi ha latendència, a l’hivern, que la pluja

augmenti», segons els indicadorsclimàtics del Servei Meteorolò-gic. La conclusió sembla clara:malgrat els avenços de tota menad’aquest mig segle, continuemabocats a estar pendents del cel. Idels seus capricis.

Bombers que van treballar aquells diesa Barcelona en relaten les dificultats

A.B.

«No donàveml’abast»

a tarda del dia de Nadal del1962, com tants altres

bombers, Jaume Ruy, ManelFerrer, Enric Guillén i JosepLluís Fernández van ser cridatsa través de la ràdio perquè acu-dissin al quarter. Aleshores erenbombers voluntaris, una tascaque han fet tota la vida. Nomésun, Jaume Ruy, va tenir com aprofessió la de bomber. Tots elsaltres, junt amb Ramon Guin-joan, de Terrassa, que durant lanevada de fa mig segle va treba-llar al Vallès Occidental, hanajudat els bombers tota la vida.D’aquest nucli surt el primerservei de bombers territorial del’Estat, l’embrió dels futursBombers de la Generalitat.

Com aquell qui diu amb elscanalons encara per baixar, elsquatre «aprenents de bombers»citats al començament van acu-dir la tarda del 25 de desembre ala històrica caserna de bombersdel carrer Provença (ara ender-rocada). Ara tenen unes edatscompreses entre 68 i 74 anys, ai-xí que llavors eren força joves iaprenien l’ofici. Tots vivien endiversos punts de Barcelona i hi

Lvan haver d’anar a peu. Recor-den que un bomber veterà, quevivia a Vallvidrera, s’haviaplantat ja a les vuit del matí alparc de bombers, veient la mag-nitud de la nevada. Des de Vall-vidrera fins a Provença, a peu.

Cordes a les rodes«Els cotxes de bombers no po-dien sortir, sortien amb cordeslligades a les rodes», comentaRuy. En aquella època «ningúnon coneixia les cadenes ni lesmàquines llevaneus». Les limi-tacions materials eren moltgrans. «No hi havia res, ni sal niel material adequat, ni tampoccap previsió de res», comentaFernàndez, que després es va fercapellà.

La policia armada («els gri-sos») i l’exèrcit van deixar elsseus cotxes, i els bombers vancomençar els seus serveis comvan poder: portar malalts i «do-nes de part» als hospitals, reco-llir morts per dur-los al cemen-tiri...«Vam haver de portar ai-gua i pa a asils i hospitals, sobre-tot de la part alta», assenyalaRuy. I expliquen una altra facè-cia d’una dona embarassada: a

1. Una família a la platja de Badalona / JOSEP CORTINAS / MUSEU DEBADALONA. 2. La riera d’Arenys de Mar, a l’alçada del Calisay i amb l’AsilTorrent, al fons / ARXIU FIDEL FITA D’ARENYS DE MAR 3. Tren aturat al’estació de Sant Feliu de Llobregat / J. PARÉS VIDAL / ARXIU COMARCAL B.LL.

3

1

2

DOSSIER EL NADAL MÉS BLANC

Del 21 al 27 de desembre del 2012 • PRESÈNCIA • 19

«Sortint de la missa del gall ens vam trobar amb un pam de neu»El naturalista banyolí Josep Maria Massip te-nia 15 anys, el dia de la nevada. A la seva fa-mília la va enganxar a la missa del gall aSanta Maria dels Turers de Banyoles. «A lasortida hi havia un pam de neu i desprésvam saber que a molts pobles de la comarcavan anul·lar la missa perquè ja hi comença-va a nevar fort», assenyala. Els efectes sobrela vida quotidiana no van ser molt forts. Defet, l’endemà de Sant Esteve va anar a treba-llar amb normalitat, o gairebé: recorda la

caiguda que va tenir anant cap a la feina encompanyia d’un amic i, sobretot, la presèn-cia de moltes aus pels carrers emblanqui-nats. «Estornells, torts, grives i alguna pollad’aigua que havia fugit de l’Estany», enu-mera, i riu quan explica que el seu avi vaagafar una d’aquelles polles d’aigua «perposar-la a la cassola». Tot i la intensitatd’aquella nevada, considera que encara vaser més dur l’hivern del 1956, en què hi vanhaver unes glaçades extraordinàries.

Horta, van haver de treure «unadona per la finestra amb una ca-dira». També van fer sortides perteulades «d’uralita» caigudes,sobretot en magatzems, i van«obrir passos fent roderes ambels camions». Per consigna di-recta de l’alcalde Porcioles, lagent retirava la neu dels teulats i

la llançava al carrer. «Molts cot-xes van quedar fets pols», co-menta Ferrer.

Tres dies sense dormirSegons Guillén, van fer una sor-tida al Poblenou per una «into-xicació» i van haver d’acabar-hiarribant «caminant per la neu».

Quan no era una teulada caigu-da era algú que havia tingut al-guna fractura o hi havia particu-lars aïllats que necessitaven al-guna urgència: «Els Bombers nodonàvem l’abast.»

Es van passar tres dies seguitstreballant, al parc de bombers isense passar per casa. Tres dies

seguits sense gairebé dormir. Iquan dormien, era «al sofà delparc», recorda Guinjoan, dedi-cat a fer tasques a Terrassa, on, amés, es van trencar les canona-des de l’aigua. «Va ser una situa-ció inaudita, però hi va havermolts voluntaris a treure neu,amb pales i pics», precisa.

Josep Maria Massip / R. E.

D’esquerra a dreta, drets Jaume Ruy, Manel Ferrer i Ramon Guinjoan; asseguts, Enric Guillén i Josep Lluís Fernández / ORIOL DURAN