ÍNDEX 1 · 2020. 11. 26. · El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca · ·78 1. La...
5
ÍNDEX 1 2 3 El medi natural i les activitats humanes 10 1. Els recursos naturals .............. 12 2. Els recursos renovables ........... 14 3. Els recursos no renovables ......... 16 4. La intervenció humana en el paisatge 18 5. Els problemes mediambientals ..... 22 6. Mesures per fer front als problemes mediambientals ................. 26 7. La natura incontrolable: els riscos naturals ........................ 30 8. La humanitat davant els riscos naturals ........................ 32 (o) 9. La presa d’apunts a classe....... 34 Activitats ........................ 36 ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS...... 42 GEOGRAFIA 9 La globalització 44 1. La globalització de l’economia ...... 46 2. Per què ha estat possible la globalització? .................... 48 3. El centre i la perifèria de l’economia global .......................... 50 4. Les conseqüències de la globalització 52 5. Les crisis econòmiques............. 54 6. El desenvolupament econòmic i social . . 56 7. Les causes del subdesenvolupament . . 60 8. La cooperació, l’ajut al desenvolupament ................. 62 9. Un altre món és possible ........... 64 (o) 10. Comentari de taules i gràfics ..... 66 Activitats .......................... 68 ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS........ 76 El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca 78 1. La població activa ................ 80 2. Localització dels espais agraris i factors que els expliquen................. 82 3. Les activitats agropecuàries ......... 84 4. Els paisatges agraris ............... 86 5. L’agricultura als països desenvolupats . 90 6. L’agricultura als països en vies de desenvolupament ................. 92 7. Els paisatges agraris de la península Ibèrica .......................... 94 8. Els paisatges agraris de Catalunya .... 96 9. La pesca i l’aqüicultura ............. 98 (o) 10. Comentari d’un paisatge agrari . . . 100 Activitats ......................... 102 ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS....... 114 4 El sector secundari: la industrialització 116 1. L’activitat industrial ............... 118 2. La localització industrial ........... 122 3. La deslocalització industrial ........ 124 4. La industrialització al món .......... 126 5. Les multinacionals ................ 128 6. La indústria a Catalunya ............ 130 (o) 7. Lectura i comentari d’un mapa temàtic ...................... 132 Activitats ......................... 134 ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS....... 140
Transcript of ÍNDEX 1 · 2020. 11. 26. · El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca · ·78 1. La...
-
ÍNDEX
123
El medi natural i les activitats humanes · · · · · · · 101. Els recursos naturals. . . . . . . . . . . . . . 12
2. Els recursos renovables . . . . . . . . . . . 14
3. Els recursos no renovables. . . . . . . . . 16
4. La intervenció humana en el paisatge 18
5. Els problemes mediambientals . . . . . 22
6. Mesures per fer front als problemes mediambientals . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
7. La natura incontrolable: els riscos naturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
8. La humanitat davant els riscos naturals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
(o) 9. La presa d’apunts a classe. . . . . . . 34
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Organitza els teus cOneixements. . . . . . 42
GEOGRAFIA · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 9
La globalització · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·44 1. La globalització de l’economia . . . . . . 46
2. Per què ha estat possible la globalització?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
3. El centre i la perifèria de l’economia global . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
4. Les conseqüències de la globalització 52
5. Les crisis econòmiques. . . . . . . . . . . . . 54
6. El desenvolupament econòmic i social . .56
7. Les causes del subdesenvolupament . . 60
8. La cooperació, l’ajut al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
9. Un altre món és possible . . . . . . . . . . . 64
(o) 10. Comentari de taules i gràfics . . . . . 66
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Organitza els teus cOneixements. . . . . . . . 76
El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca · · 78 1. La població activa . . . . . . . . . . . . . . . . 80
2. Localització dels espais agraris i factors que els expliquen. . . . . . . . . . . . . . . . . 82
3. Les activitats agropecuàries . . . . . . . . . 84
4. Els paisatges agraris . . . . . . . . . . . . . . . 86
5. L’agricultura als països desenvolupats . 90
6. L’agricultura als països en vies de desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
7. Els paisatges agraris de la península Ibèrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
8. Els paisatges agraris de Catalunya . . . . 96
9. La pesca i l’aqüicultura . . . . . . . . . . . . . 98
(o) 10. Comentari d’un paisatge agrari . . . 100
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Organitza els teus cOneixements. . . . . . . 114
4 El sector secundari: la industrialització · · · · · · · 1161. L’activitat industrial . . . . . . . . . . . . . . . 1182. La localització industrial . . . . . . . . . . . 1223. La deslocalització industrial . . . . . . . . 1244. La industrialització al món . . . . . . . . . . 1265. Les multinacionals . . . . . . . . . . . . . . . . 128 6. La indústria a Catalunya . . . . . . . . . . . . 130(o) 7. Lectura i comentari d’un mapa temàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134Organitza els teus cOneixements. . . . . . . 140
-
5
8
67
El comerç, els serveis financers i el turisme · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1661. El comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 168
2. El comerç en un món globalitzat . . . . . 170
3. Els intercanvis comercials a Catalunya . 172
4. Els serveis financers . . . . . . . . . . . . . . . 174
5. El turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
6. L’impacte del turisme . . . . . . . . . . . . . . 178
7. Altres formes de turisme . . . . . . . . . . . 180
8. El turisme a Catalunya i Espanya . . . . . 182
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
Organitza els teus cOneixements. . . . . . . 190
L’organització política del territori · · · · · · · · · · · 1921. El poder polític i el territori. . . . . . . . . 194
2. Nació i estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196
3. La divisió territorial dels estats . . . . . . 200
4. Les organitzacions interestatals . . . . . 202
5. Espanya: un estat unitari descentralitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
6. L’organització territorial de Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
Organitza els teus cOneixements . . . . . . 212
La Unió Europea (UE) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2141. Una regió mundial . . . . . . . . . . . . . . . . 216
2. La construcció de la Unió Europea . . . 218
3. Les institucions comunitàries. . . . . . . . 220
4. La població a la Unió Europea . . . . . . . 222
5. L’economia de la Unió Europea . . . . . . 224
6. Els desequilibris regionals dins la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
7. Els grans problemes de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
8. La crisi econòmica a Europa. . . . . . . . . 232
(o) 9. Elaboració d’un treball monogràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236
Organitza els teus cOneixements . . . . . . 246
El sector terciari: serveis, transports i comunicacions · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1421. La diversitat de serveis. . . . . . . . . . . . . 144
2. Societat i serveis: l’estat del benestar. 146
3. Els transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
4. La xarxa mundial de transports . . . . . . 152
5. Els transports a Espanya i a Catalunya . 154
6. Les comunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . 158
Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Organitza els teus cOneixements. . . . . . . 164
-
9101112
Els temps moderns · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·2501. Canvis i continuïtats · · · · · · · · · · · · · · 252
2. Els descobriments geogràfics · · · · · · · 254
3. Causes dels descobriments geogràfics 258
4. La conquesta d’Amèrica · · · · · · · · · · · 260
5. Conseqüències dels descobriments geogràfics · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 264
6. L’ampliació del coneixement · · · · · · · · 266
7. La renovació de les idees: l’humanisme · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 268
Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 270
Organitza els teus cOneixements · · · · · · · 278
L’Europa de l’absolutisme (segles xvi-xvii) · · · · · ·2801. L’Europa moderna · · · · · · · · · · · · · · · 282
2. La Reforma protestant · · · · · · · · · · · · 284
3. La monarquia absoluta · · · · · · · · · · · 288
4. Els grans conflictes de les monarquies europees · · · · · · · · · · · · 292
5. El flagell de la guerra · · · · · · · · · · · · · 294
6. La dona en l’època moderna · · · · · · · 296
Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 298
Organitza els teus cOneixements · · · · · · 306
La monarquia hispànica (1469-1714) · · · · · · · · · ·3081. El regnat dels Reis Catòlics · · · · · · · · ·310
2. La monarquia hispànica: expansió i crisi · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·312
3. Inquisició i caça de bruixes · · · · · · · · ·316
4. Catalunya dins la monarquia hispànica 318
5. L’origen de l’himne i de la Diada Nacional de Catalunya · · · · · · · · · · · · ·324
Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·326
Organitza els teus cOneixements · · · · · · ·336
L’art a l’edat moderna · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·3381. L’arquitectura del Renaixement a Itàlia 340
2. L’escultura del Renaixement a Itàlia · · 342
3. La pintura del Renaixement a Itàlia · · 344
4. L’arquitectura i l’escultura barroques a Europa · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 346
5. La pintura barroca a Europa · · · · · · · 348
6. La pintura barroca hispànica · · · · · · · 350
(o) 7. Comentari d’una pintura · · · · · · · · 352
Activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 354
Organitza els teus cOneixements · · · · · · 360
HISTÒRIA · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 249
-
PRESENTACIÓ I ESTRUCTURAAquest projecte d’aprenentatge competencial s’estructura en 12 temes presentats amb criteris de connectivitat de la informació, abundants fonts textuals i gràfiques i una proposta d’activitats que té en compte l’estimulació d’intel·ligències múltiples.IM
30911LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714)1. El regnat dels Reis Catòlics2. La monarquia hispànica: expansió i crisi3. Inquisició i caça de bruixes4. Catalunya dins la monarquia hispànica5. L’origen de l’himne i de la Diada Nacional de Catalunya308 TEMA 11 Gravat que representa el setge de Barcelona el 1714. Coberta d dels decrets de Nova Planta de 1716.Isabel I i Ferran II Carles I Felip II Felip III Felip IV Carles II Felip VCasament d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó Descobriment d’Amèrica Conquesta de Navarra per Castella Expulsió dels moriscos Decret de la Nova Planta deCatalunyaAnnexió de PortugalInici de l’època d’or del bandolerisme a Catalunya Guerra dels Segadors Guerra de SuccessióPau dels Pirineus50 51
3. El centre i la perifèria de l’economia global
El fet que hi hagi una interrelació entre l’economia de tots els països del món no significa que tots ocupin la mateixa posició dins el sistema econòmic mundial. Hi ha uns països que constitueixen el centre de l’economia mundial i uns altres que formen la seva perifèria.
Dintre d’aquest bloc d’economies emergents també s’hi inclouen grans productors de petroli situats a l’Orient Mitjà, com ara l’Iran i els països de la península d’Aràbia. [Font 10]
El centre de l’economia mundial és format pels Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda i els països de l’Europa occiden-tal. La resta de països formen la perifèria del sis-tema econòmic mundial.
La situació dels països de la perifèria és di-versa. Mentre que alguns viuen en la pobresa extrema, com en el cas de bona part dels països de l’Àfrica subsahariana, uns altres han experi-mentat, des del final del segle xx, un procés de creixement econòmic que ha millorat els nivells de renda i de benestar de la població. Es tracta dels països de la semiperifèria, també coneguts com a economies emergents. Aquest és el cas d’alguns països de l’Amèrica Llatina, com ara Mèxic, el Brasil i l’Argentina; la República de Sud-àfrica, al continent africà, i la Xina i l’Índia, a Àsia.
Característiques del centre Característiques de la perifèria
• Disposa de tecnologia avançada.
• Té un alt nivell de productivitat.
• Controla el comerç i la informació mundial.
• Té una economia diversificada, és a dir, es basa en
diverses activitats econòmiques.
• Disposa d’una gran quantitat de capital.
• Controla els recursos i l’economia mundials.
• Ha d’importar tecnologia del centre.
• Té una productivitat baixa. [Font 9]
• Té unes relacions comercials desavantatjoses.
• La seva economia és molt especialitzada, és a dir, es
basa en una activitat econòmica o en molt poques.
• És formada per països pobres.
• No controla els propis recursos.
Font 10. Amb el terme BRIC es designen quatre països de la semiperifèria (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) que es caracteritzen pel fet de tenir una superfície i una població molt grans i una economia que ha experimentat un creixement molt ràpid en els darrers anys.
Font 9. Fàbriques de totxos al Nepal (esquerra) i a Barcelona (dreta). Als països de la perifèria la productivitat és més baixa que als països del centre. Dues de les causes d’aquesta situació són la manca de capital i l’existència de mà d’obra barata, que caracteritzen els països de la perifèria, cosa que dificulta l’ús de tecnologia avançada per a la producció.
TEMA
2
La Xina és la segona economia més gran del món, amb un PIB només per sota del dels Estats Units. Com-bina un sistema polític comunista amb una economia capitalista que ha posat fi a la propietat estatal de mol-tes empreses. L’alt creixement econòmic de la Xina ur-bana contrasta amb la pobresa de moltes zones rurals.
Rússia ha viscut grans transformacions econòmiques des de la fi del comunisme l’any 1991. El creixement econòmic ha beneficiat una minoria que s’ha enriquit molt. És la vuitena economia del món i basa la seva riquesa en l’exportació de petroli i gas natural.
El ritme de creixement econò-mic de l’Índia només és superat per la Xina. Aquest fet contrasta amb els seus elevats índexs d’analfabetisme i desnutrició in-fantil. També presenta un alt percentatge de població que viu amb menys d’un dòlar al dia.
El Brasil és la sisena economia del món, pel que fa al PIB, i la primera de l’Amèrica Llatina. El seu creixement econò-mic ha anat acompanyat d’una reducció de les desigualtats socials.
centre • perifèria
Vocabulariproductivitat. Relació entre la quantitat de
recursos emprats per produir (temps, mà d’obra,
inversions, sous, etc.) i la quantitat de productes
obtinguts. Si en poc temps i amb poca mà
d’obra s’aconsegueix molta producció, es diu
que la productivitat és alta.
Àfrica subsahariana. Regió formada
pels països situats al sud del desert
del Sàhara.
30911LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714)1. El regnat dels Reis Catòlics2. La monarquia hispànica: expansió i crisi3. Inquisició i caça de bruixes4. Catalunya dins la monarquia hispànica5. L’origen de l’himne i de la Diada Nacional de Catalunya308 TEMA 11 Gravat que representa el setge de Barcelona el 1714. Coberta d dels decrets de Nova Planta de 1716.Isabel I i Ferran II Carles I Felip II Felip III Felip IV Carles II Felip VCasament d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó Descobriment d’Amèrica Conquesta de Navarra per Castella Expulsió dels moriscos Decret de la Nova Planta deCatalunyaAnnexió de PortugalInici de l’època d’or del bandolerisme a Catalunya Guerra dels Segadors Guerra de SuccessióPau dels Pirineus Fotografies que situen el contingut que s’exposa-rà en les pàgines següents.Una línia del temps, en els temes d’història, situa temporalment l’èpo- ca que s’estudia.Índex dels apartats en
què es divideix el tema.
Un mapa de situació, en els temes d’història, situa localment la zona que s’es-tudia.
Per afavorir l’ordre i la claredat en la presentació, totes les fonts es troben diferenciades de l’ex-posició del contingut amb un fons de color i situades a la part dreta de la doble pàgina.
Paraules clau: concep-tes principals que has d’aprendre i recordar.
Les fonts il·lustren, con-textualitzen o complemen-ten el contingut del text.
66
Taules i gràfics
Les taules de dades estadístiques són documents que aporten informació quantitativa sobre situacions o fets econòmics, socials o polítics. Moltes de les dades de les taules es poden representar gràficament.
Els gràfics permeten una lectura ràpida i visual de les dades. N’hi ha de diferents tipus: gràfics de sectors, gràfics de barres, gràfics lineals, etc.
10. Comentari de taules i gràfics(o)
TaulaTaxa d’atur juvenil (entre 16
i 25 anys) a Espanya el 2013 (en %)Joves en atur 57,22Joves que treballen 42,78
Font: Eurostat
TaulaTaxa d’atur juvenil (entre
16 i 25 anys) en alguns països de la UE (2012)
País Taxa d’atur (en %)UE-28 22,8 Grècia 55,3 Espanya 53,2 Portugal 37,7Països Baixos 9,5Àustria 8,7Alemanya 8,1
Font: Eurostat
Gràfic de sectorsEl gràfic de sectors o diagrama circular s’utilitza per representar la distribució d’un fenomen mitjançant els sectors d’una circumferència. Se sol fer servir per representar percentatges o proporcions. Per interpretar aquest tipus de gràfic, és molt important observar bé la llegenda.
El gràfic de barres o diagrama de barres se sol utilitzar per comparar una variable en un moment o un espai determinats. No sempre ha de ser vertical, sinó que també pot ser horitzontal.
El gràfic de línies o diagrama lineal s’utilitza per representar, a través de línies, l’evolució d’una o més variables durant un període de temps. En cas que hi hagi més d’una variable, cal observar bé la llegenda.
Aquest gràfic s’utilitza com a exemple per al comentari de la pàgina del costat.
42,78 57,22
Joves que treballen Joves en atur
60
50
40
30
20
10
0
Gràfic de barres
Gràfic de línies
Font
: Eur
osta
t
60
50
40
30
20
10
02000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
Font
: Eur
osta
t
Taula
Evolució de la taxa d’atur juvenil (entre 16 i 25 anys) a Espanya entre
el 2008 i el 2013
Any Taxa d’atur juvenilen %
2000 26,22002 20,92004 22,32006 182008 24,02010 42,12012 53,0
Font: Eurostat
Font
: Eur
osta
t
%
%
UE-2
8
Grèc
ia
Espa
nya
Port
ugal
Païso
s Bai
xos
Àust
ria
Alem
anya
Salari mínim mensual en alguns països europeus el 2013 (en €)
LuxemburgBèlgicaIrlandaFrança
Regne UnitEspanya
GrèciaPolònia
Bulgària
0
250
500
750
1.00
0
1.25
0
1.50
0
1.75
0
2.00
0
Percentatge d’atur Nombre d’aturats Font
: Eur
osta
t
Nombre d’aturats i percentatge d’atur a Espanya (2008-2013)
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
30
25
20
15
10
52008 2009 2010 2011 2012 2013
%
Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna cu-riositat que convé conèixer.
Font 12. Mapa de la distribu-ció de les grans superfícies co- mercials a Espanya.
Font 13. La febre de les botigues de queviures
Gairebé sempre són compres puntuals i d’urgència, però el fet és que qui més qui menys trepitja les botigues de queviures obertes fins a altes hores a tots els barris. […] Un negoci que protagonitzen sobretot els immigrants pakistanesos, que es nodreix de les hores en què els sú-pers són tancats i que els últims anys s’ha expandit. […]
Les botigues d’immigrants dedicades a l’alimentació han recuperat un format que va morir fa unes quantes dècades amb l’arribada dels grans supermercats als nu-clis urbans.
El Periódico, 2 de febrer del 2013 (text adaptat).
Font 14. Fires comarcals i fires internacionals
En el comerç català conviuen la tradició i la moderni-tat. Cada any s’organitzen prop de 400 fires tradicionals d’àmbit local o comarcal. També es fan diversos salons i congressos d’àmbit internacional, com, per exemple, el Mobile World Congress, sobre telefonia mòbil.
TEMA
6
Font
: Ide
scat
, 201
3
56,57 %43,53 %
El comerç exterior català
Exportacions Importacions
Font 15. El comerç exterior català i les exportacions.
UE 63 %
Resta d’Europa
Amèrica Llatina
173
63 %9,4 %
6,8 %
6,7 %
3,4 %
10,7 %
Principals destinataris de les exportacions catalanes
UE
Resta d’Europa
Amèrica Llatina
Àfrica
Amèrica del Nord
Resta del món
Font
: Ass
ocia
ció
Espa
nyol
a de
Cen
tres
i Pa
rcs C
omer
cial
s
Facilita la comprensió de paraules que poden pre-sentar alguna dificultat.
Definició d’algun con-cepte important que és convenient retenir.
TEMA
8
•
3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea
3.1. La Ilíada i l’Odissea
[Font 7]
herois
[Fonts 8 i 9]
3.2. La societat grega
[Font 10]
Vocabulari
Sabies que…?
Font 7.
Font 8.
Font 9.
Font 10.
Recorda
[Font 22]
[Font 23]
8. Lectura i comentari d’un mapa
Font 22.
Xarxa viària
Ports i aeroports
Límits administratius
Aglomeracions urbanes
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
AutopistaAutoviaCarretera estatalCarretera autonòmicaCarretera comarcalCarretera localAltres carreteresTúnel
Més d’1.000.000 d’habitantsDe 100.00 a 1.000.000 d’habitantsDe 25.000 a 100.000 habitantsDe 10.000 a 25.000 habitantsDe 1.000 a 10.000 habitantsDe 250 a 1.000 habitantsDe 100 a 250 habitants
Límit d’EstatLímit autonòmicLímit comarcal
Embassament, estanyRiuCanalCim i cota altimètricaPort de muntanya
Capital d’EstatCiutat important
Més de 2.500De 2.000 a 2.500De 1.500 a 2.000De 1.200 a 1.500De 900 a 1.200De 600 a 900De 400 a 600De 200 a 400De 0 a 200
Recorda
(o)
TEMA
8
•
3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea
3.1. La Ilíada i l’Odissea
[Font 7]
herois
[Fonts 8 i 9]
3.2. La societat grega
[Font 10]
Vocabulari
Sabies que…?
Font 7.
Font 8.
Font 9.
Font 10.
Recorda
50 51
3. El centre i la perifèria de l’economia global
El fet que hi hagi una interrelació entre l’economia de tots els països del món no significa que tots ocupin la mateixa posició dins el sistema econòmic mundial. Hi ha uns països que constitueixen el centre de l’economia mundial i uns altres que formen la seva perifèria.
Dintre d’aquest bloc d’economies emergents també s’hi inclouen grans productors de petroli situats a l’Orient Mitjà, com ara l’Iran i els països de la península d’Aràbia. [Font 10]
El centre de l’economia mundial és format pels Estats Units, el Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda i els països de l’Europa occiden-tal. La resta de països formen la perifèria del sis-tema econòmic mundial.
La situació dels països de la perifèria és di-versa. Mentre que alguns viuen en la pobresa extrema, com en el cas de bona part dels països de l’Àfrica subsahariana, uns altres han experi-mentat, des del final del segle xx, un procés de creixement econòmic que ha millorat els nivells de renda i de benestar de la població. Es tracta dels països de la semiperifèria, també coneguts com a economies emergents. Aquest és el cas d’alguns països de l’Amèrica Llatina, com ara Mèxic, el Brasil i l’Argentina; la República de Sud-àfrica, al continent africà, i la Xina i l’Índia, a Àsia.
Característiques del centre Característiques de la perifèria
• Disposa de tecnologia avançada.
• Té un alt nivell de productivitat.
• Controla el comerç i la informació mundial.
• Té una economia diversificada, és a dir, es basa en
diverses activitats econòmiques.
• Disposa d’una gran quantitat de capital.
• Controla els recursos i l’economia mundials.
• Ha d’importar tecnologia del centre.
• Té una productivitat baixa. [Font 9]
• Té unes relacions comercials desavantatjoses.
• La seva economia és molt especialitzada, és a dir, es
basa en una activitat econòmica o en molt poques.
• És formada per països pobres.
• No controla els propis recursos.
Font 10. Amb el terme BRIC es designen quatre països de la semiperifèria (el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) que es caracteritzen pel fet de tenir una superfície i una població molt grans i una economia que ha experimentat un creixement molt ràpid en els darrers anys.
Font 9. Fàbriques de totxos al Nepal (esquerra) i a Barcelona (dreta). Als països de la perifèria la productivitat és més baixa que als països del centre. Dues de les causes d’aquesta situació són la manca de capital i l’existència de mà d’obra barata, que caracteritzen els països de la perifèria, cosa que dificulta l’ús de tecnologia avançada per a la producció.
TEMA
2
La Xina és la segona economia més gran del món, amb un PIB només per sota del dels Estats Units. Com-bina un sistema polític comunista amb una economia capitalista que ha posat fi a la propietat estatal de mol-tes empreses. L’alt creixement econòmic de la Xina ur-bana contrasta amb la pobresa de moltes zones rurals.
Rússia ha viscut grans transformacions econòmiques des de la fi del comunisme l’any 1991. El creixement econòmic ha beneficiat una minoria que s’ha enriquit molt. És la vuitena economia del món i basa la seva riquesa en l’exportació de petroli i gas natural.
El ritme de creixement econò-mic de l’Índia només és superat per la Xina. Aquest fet contrasta amb els seus elevats índexs d’analfabetisme i desnutrició in-fantil. També presenta un alt percentatge de població que viu amb menys d’un dòlar al dia.
El Brasil és la sisena economia del món, pel que fa al PIB, i la primera de l’Amèrica Llatina. El seu creixement econò-mic ha anat acompanyat d’una reducció de les desigualtats socials.
centre • perifèria
Vocabulariproductivitat. Relació entre la quantitat de
recursos emprats per produir (temps, mà d’obra,
inversions, sous, etc.) i la quantitat de productes
obtinguts. Si en poc temps i amb poca mà
d’obra s’aconsegueix molta producció, es diu
que la productivitat és alta.
Àfrica subsahariana. Regió formada
pels països situats al sud del desert
del Sàhara.
3. El centre i la perifèria de l’economia global
[Font 10]
Àfrica subsahariana
productivitat [Font 9]
Font 10.
Font 9.
TEMA
2
•
Vocabulari
Referència a les fonts: indi-ca quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.
Fonts gràfiques.
Fonts textuals.
10. Comentari de taules i gràfics(o)
Apartat metodològic:amb aquest símbol s’indi-quen els continguts me-todològics i procedimen-tals específics de l’àrea de ciències socials.
Cartografia clara i entenedora.
-
165164
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS keywords» tertiary sector
» services
» welfare state
» transport
» transport system land transportation
sea transportation
air transportation
river transportation
» network of services
» communication system telephony
television
computing
teleprocessing
Comprèn una gran diversitat d’activitats relacionades amb la prestació de serveis i la seva distribució.
sector terciari
Infraestructura que fa possible l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i que és imprescindible per al bon funcionament d’una economia globalitzada. Són sistemes de comunicació, per exemple, la telefonia, la televisió, la informàtica i la telemàtica.
sistema de comunicació
Activitats que, tot i no produir béns materials, són im-prescindibles per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la població.
serveis
Conjunt de polítiques públiques, és a dir, dissenyades i aplicades per l’Estat, consistents en la implantació d’una sèrie de serveis socials amb caràcter universal.
estat del benestar
Activitat del sector terciari que permet el desplaçament de persones i de mercaderies entre diferents espais geo-gràfics.
transport
Conjunt d’infraestructures interconnectades que fa possible el desplaça-ment de persones i l’intercanvi de mercaderies i que és fonamental per al desenvolupament econòmic i la vertebració del territori.
xarxa de transports
EL SECTOR TERCIARI: SERVEIS, TRANSPORTS
I COMUNICACIONS
Segons el sistema de transport, parlem de transport terrestre, marítim, aeri i fluvial.
sistema de transport
Al web www.espaibarcanova.cat
trobaràs l’apartat Organise your
Knowledge per conèixer les
paraules clau i el seu significat
en anglès.
Recull, en anglès, de totes les paraules clau que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.
208
ACTIVITATSEl poder polític i el territori
7.1. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Justifica la teva tria.a) Un municipi és un conjunt de persones i
d’institucions que controlen, organitzen i sa-tisfan una part de les necessitats comunes de tots els habitants d’un territori clarament deli-mitat per fronteres.
b) La primera escala de divisió territorial, inte-grada per la població que hi viu i per una or-ganització administrativa que li presta serveis, s’anomena estat.
7.2. Observa el mapa de la font 3 (pàg. 195) i fes les activitats següents:a) Enumera alguns dels estats que hi ha repre-
sentats.b) Posa alguns exemples d’elements de la sego-
na escala territorial que hi ha en el mapa.c) En quines unitats es divideixen els elements
de la segona escala territorial que hi ha repre-sentats?
7.3. Respon:a) Quin és l’àmbit més petit d’organització terri-
torial a Catalunya? b) Quina és la segona escala de divisió territorial
a Espanya?c) En què solen estar dividides les unitats de la
segona escala de divisó territorial espanyola?
Nació i estat
7.4. Busca informació sobre l’antic estat de Txecoslovàquia i respon les preguntes que hi ha en la columna de la dreta. Si cal, pots consultar els enllaços d’internet que trobaràs en el web www.espaibarcanova.cat.
a) Quan es va crear l’estat de Txecoslovàquia?b) Quan es va desmembrar en dos estats?c) Com es va produir la independència d’Eslo-
vàquia?d) Quins són els estats que limiten amb Eslovà-
quia?
7.5. Busca informació sobre el Sudan i el Sudan del Sud i esbrina des de quan existeixen els dos estats, quina frontera els separa i per què es van separar. Pots consultar els enllaços que hi ha en el web www.espaibarcanova.cat.
7.6. Esbrina quin paper tenen els elements na-turals en la frontera entre Xile i l’Argentina.
7.7. Quins elements geogràfics naturals coin-cideixen en part en la frontera entre els estats espanyol i francès?
7.8. Per què diem que les fronteres sovint són línies artificials? Quins altres tipus de fronteres hi ha?
7.9. Observa el mapa i explica per què diem que les fronteres oest i sud d’Egipte són contrac-tuals geomètriques.
R
ACTIVITATSEl poder polític i el territori
7.1.
a)
b)
7.2.
a)
b)
c)
7.3. a)
b)
c)
Nació i estat
7.4.
www.espaibarcanova.cat
a) b) c)
7.5.
www.espaibarcanova.cat
7.6.
7.7.
7.8.
7.9.
R
335335
TEMA
11Activitats +11.40. Et proposem que facis un treball monogràfic sobre la bruixeria. Cal que entris al lloc web www.espaibarcanova.cat i que consultis els enllaços corresponents per poder resoldre les acti-vitats que hi ha a continuació.
1. Defineix els conceptes següents: aquelarre, fetillera, malefici, esfuriabruixes, remeieres. Després, redacta una frase que tingui sentit històric amb cada un dels conceptes definits. Per exemple: En els aquelarres o aplecs les bruixes adoraven el dimoni.
2. Esbrina com es diu bruixa en cadascun d’aquests idiomes: castellà, anglès, francès, alemany, italià, holandès.
3. Respon aquestes preguntes:a) En quines èpoques hi ha hagut bruixes?b) Quins poders se’ls atribuïen?c) Per què l’acusació de practicar bruixeria
requeia fonamentalment sobre les dones?d) Quin aspecte negatiu tenien les bruixes per
a la societat?e) Quines conseqüències podia tenir per a
una dona el fet de ser acusada de bruixa a la Catalunya del segle xvii?
f) Què era un sàbat? Què s’hi feia?g) Per què se sol associar les bruixes amb una
escombra?h Com es protegien els pobles i les ciutats i
els seus habitants de l’acció de la bruixeria?4. Fes aquestes activitats relacionades amb la
caça de bruixes:a) Quantes dones acusades de bruixeria van
morir a Catalunya al segle xvii?b) Qui van ser les víctimes principals de la
caça de bruixes?c) Assenyala en un mapa de Catalunya les lo-
calitats on, durant els segles xvi i xvii, hi va haver execucions de persones acusades de bruixeria.
d) Per quins motius l’Església perseguia les su-posades bruixes?
5. Cerca imatges a internet i elabora una presen-tació amb un editor de diapositives sobre els temes següents. Cal que cada imatge tingui un peu informatiu. • Un parell de llibres antics que tractin sobre
bruixes.• Una imatge antiga d’una bruixa amb el di-
moni.• Una imatge antiga d’una bruixa amb una
escombra.• Una imatge de l’execució d’una bruixa.• Una imatge d’un sàbat.
6. Què en queda, avui, de les bruixes?a) Cerca informació sobre festes actuals que
facin referència a les bruixes en diferents pobles catalans (per exemple, Sant Feliu Sasserra, Cervera…) i fes-ne un resum.
b) Situa en un mapa de Catalunya les locali-tats on actualment es poden trobar llegen-des sobre bruixes
c) En grups, cerqueu alguna llegenda sobre bruixes i expliqueu-la a la resta de la classe.
L’aquelarre, de Fran-cisco Goya (1789).
ACTIVITATSEl poder polític i el territori
7.1.
a)
b)
7.2.
a)
b)
c)
7.3. a)
b)
c)
Nació i estat
7.4.
www.espaibarcanova.cat
a) b) c)
d)
7.5.
www.espaibarcanova.cat
7.6.
7.7.
7.8.
7.9.
R
Numeració: cada ac-tivitat està identificada amb el número del te- ma i el número correla-tiu de l’activitat.
Rúbrica: activitat se-leccionada per a l’ava-luació competencial.
CONTINGUTS CLAUAquesta distribució del con-tingut i de les activitats afa-voreix l’adquisició dels con-tinguts clau.
Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to-tes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lu- siva per fixar el contingut bà-sic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.
Abans de tancar el tema, presentem una bateria d’activitats per aplicar els continguts i per treba-llar les competències bàsiques.
Per a cada una de les activitats indicades amb aquest símbol, oferim una rúbrica per a l’avaluació competencial.
RRÚBRICA
Treballs de recerca amb recursos web per a l’adquisició de les compe-tències digitals.
PROJECTES 3.0
Paraules clau i les seves definicions i un dels pro-jectes 3.0 en anglès.
ANGLÈS
Enllaços per resoldre determinades activitats.
Faig balanç: activitats d’autoavaluació perquè puguis valorar si has assolit bé els coneixements.
AUTOAVALUACIÓ
www.espaibarcanova.cat
165164
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS keywords» tertiary sector
» services
» welfare state
» transport
» transport system land transportation
sea transportation
air transportation
river transportation
» network of services
» communication system telephony
television
computing
teleprocessing
Comprèn una gran diversitat d’activitats relacionades amb la prestació de serveis i la seva distribució.
sector terciari
Infraestructura que fa possible l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i que és imprescindible per al bon funcionament d’una economia globalitzada. Són sistemes de comunicació, per exemple, la telefonia, la televisió, la informàtica i la telemàtica.
sistema de comunicació
Activitats que, tot i no produir béns materials, són im-prescindibles per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques i per satisfer moltes de les necessitats de la població.
serveis
Conjunt de polítiques públiques, és a dir, dissenyades i aplicades per l’Estat, consistents en la implantació d’una sèrie de serveis socials amb caràcter universal.
estat del benestar
Activitat del sector terciari que permet el desplaçament de persones i de mercaderies entre diferents espais geo-gràfics.
transport
Conjunt d’infraestructures interconnectades que fa possible el desplaça-ment de persones i l’intercanvi de mercaderies i que és fonamental per al desenvolupament econòmic i la vertebració del territori.
xarxa de transports
EL SECTOR TERCIARI: SERVEIS, TRANSPORTS
I COMUNICACIONS
Segons el sistema de transport, parlem de transport terrestre, marítim, aeri i fluvial.
sistema de transport
Al web www.espaibarcanova.cat
trobaràs l’apartat Organise your
Knowledge per conèixer les
paraules clau i el seu significat
en anglès.
Per afavorir l’estudi.
165164
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS keywords»
»
»
»
»
»
»
sector terciari
sistema de comunicació
serveis
estat del benestar
transport
xarxa de transports
EL SECTOR TERCIARI: SERVEIS, TRANSPORTS
I COMUNICACIONS
sistema de transport
www.espaibarcanova.cat
TEMA
11Activitats +
www.espaibarcanova.cat
1.
2.
3. a) b) c)
d)
e)
f) g)
h
4.
a)
b)
c)
d)
5.
•
•
•
• •
6. a)
b)
c)
Activitats + : aquest apartat té com a ob-jectiu oferir-te més activitats, que pots fer un cop hagis acabat la resta, d’una banda, i pro-posar-te un tipus d’activitats que tenen una mica més de dificultat que la resta, de l’altra.
Activitats que treballen els Objectius de Desenvo-lupament Sostenible (ODS) aprovats per l’ONU.
Activitats per avaluar per dimensions i competències en l’aplicació Avaluapp.
