www.vicensvives.com

Ciències socials, geografia i història

Primer curs

POLIS 1

LA PREHISTÒRIA

NEOLÍTIC

LA PREHISTÒRIA

NEOLÍTIC

4.1. L’agricultura i la ramaderia

• NEOLÍTIC

• Fa uns 10 000 anys, en el Orient Pròxim (la zona coneguda com

a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.

09

4.1. L’agricultura i la ramaderia

• NEOLÍTIC

• Creixent Fèrtil

09

4.1. L’agricultura i la ramaderia

• Aquesta etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el

nom de neolític.

• L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals

van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.

09

4.2. Noves eines i noves tècniques

• Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació d’eines

especialitzades: l’aixada, la falç…

09

4.2. Noves eines i noves tècniques

• El molí de mà…

09

4.2. Noves eines i noves tècniques • La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments

va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.

09

4.2. Noves eines i noves tècniques

09

4.2. Noves eines i noves tècniques

• Van descobrir com s’elaboren teixits.

09

4.2. Noves eines i noves tècniques

09

4.3. La difusió del neolític

• Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni

a.C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.

• L’agricultura va sorgir paralelament, de manera autònoma en

altres zones del planeta:

• La vall de l’Indus (Índia).

• La vall de l’Huang He (Xina).

• La vall del Song Hong (Vietnam).

• Els altiplans d’Amèrica Central (Mèxic).

• La serralada dels Andes (Perú).

09

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

09

1. L’origen de l’agricultura i la seva difusió

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

09

2. Primers nuclis agrícoles autònoms

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

09

3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.

El poblat neolític de Çatal Hüyük

09

Poblat neolític

de Çatal Hüyük

(Turquia)

5.1. La utilització dels metalls

• El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era

molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.

09

5.2. L’elaboració dels metalls

• Al principi, es va treballar el coure en fred.

• Més endavant, va sorgir la metal·lúrgia quan es va aprendre a

utilitzar la forja.

• Altra fase de la metal·lúrgia va ser el procés de fosa (bronze),

que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma

desitjada abocant-lo en motlles.

09

Elaboració del bronze

09

El coure amb l’estany produeix el bronze (3000 a.C.), un metall més dur

que podia substituir la pedra.

5.1. La utilització dels metalls

• Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un

metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.

• Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una

tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.

09

5.3. Artesans i comerciants

• La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables

especialistes.

• A mesura que les societats es van fer més riques van sorgir

altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes…

• La producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi,

és a dir, el comerç.

• Paral·lelament es van desenvolupar les primeres tècniques de

navegació i es va inventar la roda.

09

5.3. Artesans i comerciants

09

5.4. Les primeres ciutats

• Totes aquestes innovacions van produir transformacions als

poblats neolítics de l’Orient Pròxim.

• La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts

edificis, van construir muralles per defensar-se, i es van

convertir en ciutats.

• Amb el desenvolupament dels oficis especialitzats, van sorgir

grups socials diferenciats i algunes persones van començar a

acumular riquesa i poder.

• De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats

s’elegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

09

6.1. El Paleolític i el Neolític a la Península Ibèrica

• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt

antiga; a Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes

més antigues d’Europa.

• Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien

eines molt bastes.

• .

09

• Atapuerca (Burgos).

09

• la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en

coves i abrics, i van començar a fabricar eines més

especialitzades.

• En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens,

s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també

sorgiren les primeres mostres d’art.

09

• La Península Ibèrica, és molt rica en art rupestre, s’hi

diferencien dues grans zones:

• La zona cantàbrica on predomina la representació naturalista

d’animals, normalment aïllats i policromats (cova d’Altamira,

Cantàbria).

09

6.2. Les pintures rupestres

• A la zona mediterrània o llevantina hi apareixen escenes de

grup , monócromes i més esquemàtiques.

09

6.3. El neolític. El megalitisme

• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península

Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.

• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va

començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de

l’Edat dels Metalls.

09

6.3. El neolític. El megalitisme

• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la Península

Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.

• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va

començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de

l’Edat dels Metalls.

09

6.3. El neolític. El megalitisme

09

6.3. El neolític. El megalitisme

09

• Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia

del coure per la Península Ibèrica (Los Millares).

• Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar

cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El

Argar).

09

• Catalunya segurament està habitat des de fa aproximadament un milió d’anys.

• Les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles que pertanyia a neandertals).

09

• Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Com l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).

09

• També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues)

09

• Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.)

practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es

caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.

09

7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme

• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el

de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat

restes de cabanes i una metròpolis.

09

7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme • Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A

Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en

menor mesura, menhirs.

09