Neus Sanmartí.Avaluar_Cb

8/14/2019 Neus Sanmart.Avaluar_Cb

1/5

se situa a la base de les competncies daprendre a aprendre idautonomia i iniciativa personal, a ms de la de qualsevol al-tre tipus daprenentatges.

El segon punt de vista ens situa en el concepte ms estsdavaluaci, que el relaciona amb la valoraci dels resultats. Siper competncia sentn la capacitat dactuar en situacionscomplexes i imprevisibles aplicant-hi els coneixements apresos,lavaluaci ha de possibilitar que es pugui comprovar que real-ment sigui aix. Per tant, haur de ser quelcom fora diferentde les activitats davaluaci tradicionals, ms orientades acomprovar si lalumnat s capa de reproduir el coneixement

ensenyat.Tot i aix, aquests dos punts de vista estan estretamentinterelacionats i han de ser coherents entre si. Moltes vegades,els processos didctics aplicats per ajudar lalumnat a aprendrequelcom sn molt idonis des del punt de vista competencial,per lavaluaci dels resultats noms busca comprovar si la-lumnat sap repetir qu diu el llibre de text (o la informaci re-collida tot fent un projecte).

Lavaluaci vista com a activitat per aprendre

En paraules de Gabrielle Nunziatti: La finalitat fonamen-tal de tot procs densenyament s la dafavorir que lalumnatarribi a ser el mxim dautnom possible aprenent, s a dir,que sigui capa de reconixer els seus errors i de trobar caminsper superar-los.

49 | Guix Nm. 359. p. 49-53. Novembre 2009

Lavaluaci condiciona tant qu saprn com qu sensenya. Sidiem que volem ajudar lalumnat a desenvolupar competn-cies, per continuem avaluant igual que abans, vol dir que, en

el fons, el temps densenyament el dediquem a treballar elscontinguts de sempre i, cosa que s ms important, lalumnatpercep que sn aquests continguts els que ha dassimilar. Nos pas en va que, des de lOCDE, es promogui el programa da-valuaci per ajudar a entendre qu es vol canviar en els con-tinguts que sensenyin.

Quan es parla davaluaci, sempre shi barregen dos puntsde vista:. Com a activitat per aprendre a partir de regular qu aprenem

i com aprenem.

. Com a activitat per comprovar qu hem aprs.El primer punt de vista ens situa en aquella avaluaci queforma part de la vida de laula. No hi ha cap activitat densen-yament que no vagi acompanyada de lavaluaci que li per-toca, s a dir, dun judici sobre la seva qualitat i duna decisisobre els aspectes que sen poden millorar. s una avaluaci que

Neus Sanmart Avaluar per desenvolupar competncies.Avaluar competncies

Un canvi curricular sempre comporta canvis en lavaluaci. En el marcdun sistema curricular orientat al desenvolupament de competncies,

els canvis van molt ms enll daspectes formals i de continguts. Tenenmolt a veure amb la visi de competncia, ja que es relaciona amb el

desenvolupament de la capacitat per autoavaluar-se i, per tant, ambel plantejament del procs daprenentatge.


2/5

temps daprenentatge s molt poc rendible i tot soblida rpi-dament.

Per tant, en tot procs didctic, cal planificar com escompartiran els objectius amb lalumnat i com se lajudar aavaluar i a regular les percepcions no idnies. Aix no vol dirpas que els objectius siguin quelcom immutable i preestablertde bon comenament. Mentre ensenyem i mentre aprenem, elsobjectius es van reelaborant, per, sense un sistema dorienta-ci que marqui el cam, s dificil no perdres.

Compartir els objectius t molt a veure amb el fet dha-ver-se plantejat una bona pregunta sobre qu vull saber o

qu vull saber fer. No serveix donar-los ja fets o redactats,sin que el propi alumne sels ha de formular i reformular.Per tamb cal aprendre a plantejar-se bons objectius i bo-nes preguntes, ja que sovint es reprodueixen els que tenen uncaire ms reproductor. Quan els estudiants, en una sortida, no-ms diuen que han aprs els noms de les plantes que han vist,estan pensant que aix era el ms important de tot el que hanfet o que aquesta era lnicapregunta que shavien plante-

jat . No s fcil plantejar- se

preguntes productives, pre-guntes que comportin rela-cionar, deduir, comprovar,generalitzar, analitzar crtica-ment o actuar.

Es diu que una preguntaben formulada s ms de mitja

MONOGRFICCompetncies a lescolaCOMPETNCIES BSIQUES / GENERAL

50 | Guix Nm. 359. Novembre 2009

Per, com es pot ajudar lalumnaten aquest nivell daprenentatge? Desdels plantejaments de lavaluaci for-madora, es considera que tot procsdensenyament hauria de promoure els

aspectes que citem seguidament.

Compartir objectius i (auto)regularla percepci que sen tNormalment, lalumnat es representa els objectius des de

perspectives diferents de les de lensenyant, ja que no sap perqu fa una activitat ni per a qu li serveix. Consegentment, el

Si diem que volem ajudar lalumnata desenvolupar competncies, percontinuem avaluant igual queabans, vol dir que, en el fons, eltemps densenyament el dediquem

a treballar els continguts de sempre

Es diu que una pregunta benformulada s ms de mitja

recerca. Per tant, no ens hade fer por perdre tempsper aconseguir formularpreguntes interessants niper avaluar i regular la per-cepci que es t dels objec-tius de les tasques

NICOLAU

BAL

CELLS


3/5

recerca. Per tant, no ens ha de fer por perdretemps per aconseguir formular preguntes in-teressants ni per avaluar i regular la percepcique es t dels objectius de les tasques. No stemps perdut, sin temps guanyat.

Anticipar lacci i planificar-laUna de les diferncies entre els bons aprenents i els que

no ho sn tant, t a veure amb la capacitat de pensar abans defer. La majoria dalumnes tendeixen a actuar directament,sense haver planificat qu faran, i els ensenyants tendim a re-

forar aquesta tendncia, ja que avaluem ms els resultatsduna tasca que no pas la planificaci que sha seguit per rea-litzar-la.

Ens cal, per tant, dedicar temps a avaluar i regular la pla-nificaci de lacci. s important que lalumnat posi per escriten qu ha de pensar o qu ha de fer per resoldre un tipus detasca determinat abans de dur-la a terme (pensem, per exem-ple, qu hem de tenir en compte en interpretar un fenomen,un grfic o una argumentaci) i ajudar-lo a autoregular-ne larepresentanci. Alguns instruments que ajuden a realitzar

aquesta planificaci sn les bases dorientaci, els quaderns debitcola, les cartes destudi, els esquemes, els mapes concep-tuals o, senzillament, els resums.

Si planifiquem b, s molt ms probable que sapiguemresoldre la tasca satisfactriament i, en cas que ens equivo-quem, disposarem delements per identificar on s lerror i compodem superar-lo.



Compartir els criteris davaluaci i (auto)regularla percepci que sen tUn tercer aspecte que cal avaluar i regular mentre apre-

nem es relaciona amb el fet de reconixer si una activitat lafem b o no. Normalment, els criteris davaluaci sn implcits,i els que aprenen els han dintuir. Alguns alumnes acostumen areconixer qu s el que es valorar del seu treball, per lamajoria no ha desenvolupat aquesta capacitat.

Sense identificar els criteris davaluaci, s molt difcil fer

b una tasca. Aquests criteris es relacionen, duna banda, ambels aspectes que shauran tingut en compte en planificar lacti-vitat (per exemple, les parts duna argumentaci) i, duna altra,amb el grau de pertinncia, coherncia, completesa, precisi,organitzaci, etc. de les decisions preses. Cada estudiant t laseva percepci del que el professorat valorar i cal dedicartemps per autoregular-ho.

s important que lalumnatposi per escrit en qu ha de

pensar o qu ha de fer per re-soldre un tipus de tasca deter-minat abans de dur-la a terme

NICOLAU

BALCELLS


4/5

Avaluar tots aquests aspectes relacionatsamb lactivitat dadquirir coneixements promou

que un procs daprenentatge tingui moltes msprobabilitats dxit i que, per tant, augmenti lau-toestima dels estudiants. En comptes de dedicarmolt de temps a recuperar qu no sha aprsprou b, s molt ms rendible utilitzar-lo en la pre-venci. Ja sabem que s millor prevenir que nopas curar.

Lavaluaci vista com a activitat per comprovarqu sha aprs

No hi ha dubte que lavaluaci tamb t la finalitat desaber quins han estat els resultats del procs densenyament-aprenentatge realitzat, tant per comprovar si shan assolit elsobjectius i identificar qu falta encara per assimilar, com peracreditar els resultats obtinguts.

Per avaluar amb la finalitat de comprovar el nivell decompetncia adquirit, cal reflexionar sobre:

Com cal plantejar les activitats preguntes que avalunla competncia?Un dels aspectes que els ensenyants hem de revisar primer

s el de les activitats que proposem per avaluar el nivell dasso-liment competencial. Si es fa a travs dels mateixos exmens ide les mateixes preguntes de sempre, no haur canviat res.

Una bona guia s el tipus de preguntesplantejades en el programa PISA. De fet, es tracta

dactivitats en les quals es proposa a lalumnatque resolgui situacions reals que ha dinterpretaro que es formuli preguntes noves, que dissenyirecerques, que dedueixi, que plantegi propostesdactuaci, que critiqui, etc. Sn situacions notreballades a classe, per que, per resoldre-les,

cal aplicar-hi els coneixements apresos. En cap cas es tracta depreguntes que lestudiant pugui respondre desprs dhavermemoritzat la lli el dia abans.

Per no sha de pensar noms en activitats escrites, sintamb en daltres que, al llarg del procs daprenentatge, ava-lun diferents dimensions de les competncies. Per exemple:avaluar la capacitat de comunicar unes idees a un pblic no-ms es pot fer a partir dexposicions orals, i la de treballar engrup requerir analitzar (el professorat i lalumnat) com es faal llarg de diferents activitats.

La coherncia entre els objectius daprenentatgecompetencials i els criteris davaluaci

Molt sovint, els objectius i els criteris davaluaci no te-nen gaire relaci. Una redacci tipus dun objectiu general decaire competencial podria ser: Utilitzar el coneixement sobre[] i les dades o les informacions obtingudes a partir de (lex-perimentaci, dInternet, duna consulta bibliogrfica, etc.) per(prendre decisions, argumentar, fer-se preguntes noves, ava-luar, etc.) en relaci amb (tal actuaci). Els criteris davaluaci



No sha de pensar nomsen activitats escrites,

sin tamb en daltresque, al llarg del procsdaprenentatge, avalundiferents dimensions deles competncies


5/5

tenen com a finalitat explicitar en qu ens fixarem en el mo-ment de comprovar la qualitat de realitzaci de lactivitat i, en

aquest exemple, es referirien a aspectes del coneixement quecaldr utilitzar i de les estratgies que ser necessari aplicarper obtenir les dades, com tamb a les caracterstiques desitja-bles de lacci.

Com ja hem dit, aquests criteris es relacionaran amb elsaspectes que shan tingut en compte per planificar lacci i nopoden ser diferents dels que shan compartit al llarg del procsdensenyament. A ms a ms, es tracta de criteris per avaluarla realitzaci duna tasca i no de lalumnat, ja que, tot i que no

es pot negar la interrelaci entre les dues mirades, noms siens fixem en lactivitat, podem tenir una base prou slida permillorar-la.

Com cal qualificar el grau de competncia?Un tercer aspecte que cal replantejar en lavaluaci de les

competncies s com arribem a decidir quina qualificaci po-sem, s a dir, un text, un nmero o una paraula que resumeixiel grau de desenvolupament de la competncia posat de mani-fest en la realitzaci duna activitat determinada.

Hem doblidar les prctiques habituals dobtenir unamitjana de notes diverses, perqu poden fer-nos arribar a con-cloure que un noi o una noia t un nivell mnim de compe-tncia, quan, en realitat, noms ha assolit la meitat de les sevesdimensions. La competncia vol dir saber posar en joc tipus di-ferents de sabers alhora, s a dir, afrontar les actuacions des dela complexitat que presenten. Per exemple: no es demostraria

un bon nivell de competncia si, en fer una activitat, es com-provs que shavia aprs un coneixement i que shavia sabut

obtenir informaci adient a partir dInternet, per que no sesap utilitzar aquests sabers per escriure una bona argumentacide les decisions que cal prendre en una actuaci.

Una estratgia per afrontar aquest problema nou consis-teix a definir indicadors per als diferents nivells de qualitat en larealitzaci de lactivitat. Aquests indicadors hauran de reuniraspectes diversos i es relacionaran amb el grau de pertinncia,de completesa, de coherncia, de precisi, etc. Els nivells (que,si es vol, es poden associar a les notes tradicionals) es definei-

xen a partir de reunir indicadors referits als aspectes diferentsque comporta la realitzaci de lactivitat.Si es vol aprofundir en aquest tema, es poden consultar

les propostes dorganitzaci de lavaluaci en el que sano-mena rbriques, que ja fa temps que sapliquen, per exemple,per a l(auto)avaluaci de les WebQuest o en la definici delsnivells de competncia feta des del projecte PISA.

HEM PARLAT DE:. Competncies bsiques.. Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge.

Neus SanmartUniversitat Autnoma de Barcelona

[email protected]

Aquest article fou sollicitat per GUIX: ELEMENTS DACCI EDUCATIVA el mes de maig de2009 i acceptat el mes de setembre de 2009 per ser publicat.



Neus Sanmartí.Avaluar_Cb

Documents

Transcript of Neus Sanmartí.Avaluar_Cb