FernandoQuesadaDirector Oficina Nacional

Sector Ensenyament

número 9Febrer 2016

REFLEXIONS Fernando Quesada »ressalta que Activa Mútua és l’única mútua especialitzada en el sector docent amb un protocol de serveis adaptat a les seves necessitats

«Fem una aposta sense precedents pels docents»

Persones i innovació, futur d’Activa Mútua

El cliENt, lA cOMuNicAció, l’OrgANitzAció, lA »iNNOvAció i lES pErSONES SóN ElS pilArS DE lES EStrAtègiES DE Futur iMMEDiAt

jOrNADES DE DElEgAtS 2015: l’ENtitAt DEFiNEix lES »SEvES priNcipAlS líNiES D’ActuAció AMb trObADES cElEbrADES A vAlèNciA, SEvillA i rEuS

Pàgina 2

Pàgina 6

Neix Activa Inclusió per a la readaptació de treballadors accidentats

Pàgina 5

JORNADESÈxit de la segona jornada de fisioterapeutes celebrada a ReusMig centenar de professionals de la fisioteràpia d’Activa Mútua han participat en la segona jornada organitzada pel Departament de Rehabilitació a Reus-Tecnoparc. La trobada ja s’ha convertit en tot un referent de la professió.

Pàgina 21

febrer 20162

ReflexionsFernando Quesada Director ONSE d’Activa Mútua 2008

Redacció Activa Mútua, Barcelona

Com es consti-tueix l’Oficina Nacional del Sector de

l’Ensenyament (ONSE)?El reconeixement de les malalties professionals dels docents ha estat una demanda històrica per part de tots els actors implicats en l’ensenyament. La posada en marxa d’aquesta oficina comença a gestar-se l’any 2011 però veu la llum defini-tivament el 20 d’abril de 2012. Des d’aquesta data, ha estat en permanent desenvolupa-ment fins a convertir-se en el que és avui.

Com es va gestar?Va tenir molt a veure l’experiència aportada pri-merament pel grup Attendis (institució educativa mutua-lista d’Activa Mútua des de fa 20 anys que disposa de 21 centres escolars repartits a Andalusia i Extremadura) i el treball realitzat posteriorment per Activa Mútua i els tècnics de la Confederació Espanyola de Centres d’Ensenyament (CECE) que reuneix federacions i associacions d’Ensenyament de tot Espanya, així com insti-tucions i empreses dedicades a l’ensenyament.

Com encaixa la proposta de l’ONSE en el sector docent?Gràcies al treball realitzat conjuntament, arran de la publicació del Reial Decret 1299 / 2006, de 10 de novem-bre, s’estan modificant a tot l’Estat les Avaluacions de riscos dels centres d’ensenyament i els Protocols mèdics de vigilància de la salut dels tre-balladors docents, per part de totes les Mútues d’Accidents de Treball i Serveis de Preven-ció de Riscos Laborals.

Quins serveis proporciona Activa Mútua mitjançant l’ONSE?Activa Mútua garanteix en el present i en el futur una

aposta sense precedents per l’ensenyament, entenent-lo com un dels pilars imprescin-dibles de la nostra societat. Com a mútua col·laboradora de la Seguretat Social, té com a principal tasca la gestió econòmica i assistencial de les contingències professionals i la gestió econòmica de les contingències comunes, dels treballadors pertanyents a les seves empreses mutualis-tes. Així mateix, amb les seves oficines sectorials, en aquest cas l’ONSE, ajusta i persona-litza el protocol de serveis a la mida de les necessitats reals dels centres educatius mutualistes i del sector de l’ensenyament, fet que ens converteix en l’única mútua especialitzada en el sector de l’ensenyament.

Com aconsegueix l’ONSE aquest halo d’exclusivitat?L’ONSE vetlla específicament per la salut dels treballadors de l’ensenyament amb tracta-ments concrets per a les seves malalties professionals usuals i accions preventives dins el Pla General d’Activitats Preven-tives de la Seguretat Social. L’ONSE ofereix un catàleg de serveis en matèria de Pres-tacions de Seguretat Social i Prevenció de riscos laborals per prevenir els riscos inhe-rents a la funció de professor.

Què destacaria del catàleg

de serveis?La gestió personalitzada de la incapacitat temporal per con-tingències comunes i accident no laboral. Podem ressaltar categòricament que som la mútua pionera en l’atenció de les malalties de la veu com a malaltia professional. L’ONSE disposa d’un protocol espe-cífic mitjançant el qual els nostres metges assistencials exploraran qualsevol alteració de la veu i derivaran directa-ment a otorinolaringologia

(ORL) els casos en què se sos-piti una disfonia funcional per disposar d’un diagnòstic definitiu i d’una proposta de tractament segons l’origen de la patologia.

Com quines?Risc durant l’embaràs i/o lac-tància natural. L’embaràs i la lactància s’han de considerar, en principi, com a situacions fisiològiques normals. Per tant, cal pensar que la dona pot realitzar a priori totes les

seves activitats de la vida quo-tidiana sense cap problema, sempre que es realitzi un tre-ball segur. No obstant això existeixen activitats laborals i llocs de treball on els riscos i les condicions de treball puguin afectar la dona embarassada o en període de lactància. Si bé els llocs de treball i activitats que es desenvolupen en el sector de l’ensenyament són múltiples i molt diferenciades, des de l’ONSE, assenyalem les que es consideren més repre-

«L’ONSE encara té moltcamí per recórrer»

Quesada descriu una oficina sectorial que ha convertit Activa Mútua en l’única especialitzada en el sector de l’ensenyament

reflexions Activa Mútua

Més de 20 anys d’experiència

Fernando Quesada de la Flor és de Sevilla i té 44 anys. És tècnic de prevenció de riscos laborals expert en malalties professionals del sector docent. Té més de 20 anys d’experiència en el sector mutualista.

febrer 2016 3reflexions

sentatives pel nombre de treballadores implicades.

I pel que fa a la prevenció?L’ONSE s’ajusta al Pla General Activitats Preventives (PGAP). La sinistralitat existent en el sector de l’ensenyament i la informació que ens traslladen tant els representants d’aquest sector preferent (annex i PGAP) com els més de 1.500 centres educatius mutualistes, ens permeten, des del Departament de Prevenció de Riscos Laborals, oferir una actuació educativopreventiva específica per al sector, d’acord al Pla General Activitats Preventives actualment en vigor.

Per exemple?Prevenció, entrenament i cures de la veu en el docent, riscos psicosocials en el docent, emergències sanitàries en l’àmbit educatiu, intel·ligència emocional en els docents o ergonomia participativa (per a educació especial).

Com difonen aquest ampli catàleg?En total, des de 2011 s’han realitzat 207 actes amb 6.153 assistents. A més, donem assessorament sobre políti-ques en matèria de prevenció de riscos laborals que perme-

tin promoure la integració eficaç de la prevenció de riscos, la millora de la seva gestió i la reducció de la sinistrali-tat. També elaborem estudis i anàlisis sobre les causes de la sinistralitat laboral així com codis de bones pràctiques i actuacions d’R + D + I per a la millora de la prevenció.

Tenen previst innovar en el capítol dels serveis?

Pròximament, l’ONSE posarà a disposició dels seus mutua-listes una plataforma pensada exclusivament per als centres docents que els ajudarà en l’elaboració i / o manteniment d’un Pla d’Autoprotecció

Per què és necessari un Pla d’Autoprotecció?Perquè els centres edu-catius estan obligats a disposar, com a mínim, d’un

pla d’emergència i evacuació. Per les obligacions i responsa-bilitats del titular i la direcció del centre educatiu sobre les condicions de seguretat i salut en el seu centre, fins i tot en situacions d’emergència. I per les dificultats que té per a la seva realització amb recursos propis, partint des de zero.

I una plataforma?Perquè ningú coneix millor que el personal del centre els possibles riscos i amenaces que poden afectar-los.

De quina infraestructura disposa l’ONSE?Disposa d’un equip altament qualificat integrat per tècnics de totes les disciplines pro-fessionals relacionades amb la salut dels treballadors de l’ensenyament.

Quin és el seu radi d’acció?Activa Mútua és, en l’actualitat, la mútua de referència dins el sector de l’Ensenyament. En són persones beneficiàries tots aquells treballadors i treballadores dels centres d’ensenyament, reglat i no reglat.

Quants afiliats i quines pre-visions tenen?Disposem de 25.000 nous afi-liats des que es va posar en

funcionament l’ONSE, xifra que s’elevarà a 7.500 a finals d’aquest any. D’altra banda, tenim uns 850 nous centres docents.

I quants acords han rubricat fins a la data?Tenim acords de col·laboració amb 21 patronals.

Quina acceptació ha tingut aquest servei en el sector docent?Òbviament, la satisfac-ció dels centres educatius d’ensenyament reglat i no reglat que en aquest temps han confiat en l’ONSE és una realitat que constatem dia a dia. Entenen que l’esforç per part de la mútua per oferir un servei adaptat al seu sector, amb una sensibilitat i proximi-tat específica, representa un gran avantatge i una atenció millor a les seves necessitats.

Quins projectes de futur tenen?Continuem tenint molts pro-jectes de futur. Ara mateix, el nostre principal projecte és continuar elaborant aquest vestit a la mida que volem donar als nostres mutualistes: nous tallers, noves eines, nous serveis. En definitiva, podríem dir que l’ONSE no ha fet res més que començar.

febrer 20164 empreses Associades

Deltagrans projecta una total renovació del seu magatzem a França

EMPRESES MUTUALISTES

Redacció Activa Mútua, Tortosa

Deltagrans de Tortosa és un holding d’empreses que congrega les empre-

ses Olisefi, Olisefi Centre (amb seu a Olmedo - Valladolid) i Olisefi Transport. Especialit-zat a recuperar subproductes i coproductes de la indústria alimentària derivats de farines i / o cereals per a l’elaboració de matèria primera amb la qual fabricar pinsos per a ali-mentació animal, inclou entre els seus projectes per al 2016, la renovació total del princi-pal magatzem que disposa a l’Estat francès, concreta-ment a la localitat de la Voulte sud Rhône, de 1.000 metres quadrats construïts en una superfície de terreny de 5.000 metres quadrats i situat en una zona industrial amb accés directe al riu Roina.Així mateix, segons afegeix el director general, Josep Ramon Monserrat Sol, Deltagrans també treballarà l’any que ve amb l’objectiu d’obtenir la certificació de producció San-dach categoria 7 per a la planta d’Olmedo (Olisefi Centre). Una documentació que ja ha acon-seguit l’altra filial tortosina Olisefi, la primera d’Espanya a aconseguir-ho en l’àmbit del tractament de subproductes sòlids.Monserrat detalla que durant aquest any s’ha invertit en l’ampliació de l’espai de recu-peració d’envasos de la planta d’Olmedo i en la consecució de l’esmentada certificació per a la filial de Tortosa.El grup d’empreses va facturar el 2014, 31 milions d’euros i la previsió per a aquest exercici és de 33 milions d’euros. La producció de la companyia arribarà aquest any les 175.000 Tm.El grup disposa de 12.000 metres quadrats repartits entre les dues plantes de producció i 18 magatzems de reagrupament i estocatge per alimentar les dues plan-tes d’entre 500 i 1.000 metres quadrats cadascuna.La companyia també disposa de 14 tràilers propis per donar servei als seus proveïdors i clients més urgents, i treba-

lla amb altres companyies logístiques per a transport estàndard que no necessitin tanta especificitat, copant un total d’entre 120 i 150 opera-cions diàries de transport.L’empresa concedeix ocupa-ció directa a 40 treballadors i de manera més prolífica en l’àmbit logístic.El hòlding és propietat de la família Monserrat i Sol i ofe-reix un ampli servei: assessora les empreses alimentàries de com organitzar internament la classificació dels subpro-ductes que generen la seva activitat, implantant siste-mes interns i realitzant les inversions necessàries en les instal·lacions dels proveïdors, a més ofereix servei de reco-llida i transport des de la seu dels proveïdors fins als magat-zems propis de l’empresa: divuit entre Espanya, França i Portugal, i les fàbriques prò-pies de Tortosa i Olmedo.El transport el realitza i orga-

nitza la filial de transports Olisefi Transports. “Quan el subproducte es trans-forma a les nostres plantes –explica Monserrat– es dis-tribueix entre els nostres clients, els fabricants de pinso, perquè aquests la utilitzin en l’alimentació dels seus animals. Nutrients sans, sos-tenibles i perdurables per a la nostra societat “.Amb un radi d’acció comercial que s’estén per tot el territori espanyol, francès i portuguès, les previsions de futur –avança el director general– són aprofundir en la internaciona-lització de la companyia “per donar servei a nous clients de Suïssa i, d’aquí a poc, al nord d’Itàlia “. Els projectes de futur immediats també pre-veuen activitats de trading de commodities a la capçalera del grup, Deltagrans, així com intensificar més la seva activi-tat financera.Fundació Olisefi va ser fundada

el 1987 per Josep Monserrat Bonfill i la seva esposa Pepita So Aixendri. L’empresa es va constituir amb la voluntat de

trobar un sistema automa-titzat per poder separar els envasos i embolcalls dels pro-ductes alimentaris. Després d’una intensiva actuació en R + D + I, s’aconsegueix, després de la seva vida útil, recuperar aquests aliments i revaloritzar per a alimentació animal.Des de 1987 fins a 1991, la companyia realitza R + D + I, plasma la seva actual sistema i ho certifica com a patent europea (que inclou a països de la UE més d’alguns no comunitaris que també estan adherits). Posteriorment, també es patenta al NAFTA (Mèxic, EUA i Canadà) i al Japó. “Els països on es va considerar que era més probable que trobessin sistemes similars o semblants”, indica Monserrat.Al març de 1991, l’empresa comença a operar comercial-ment i realitza la primera venda de mercaderia produïda amb la invenció d’aquest innova-dor sistema.

L’empresa tortosina, la més important del seu sector a Europa, és la primera d’Espanya que obté la cerificació Sandach

El grup d’empreses va

facturar 31 milions d’euros el

2014 i la previsió per aquest exercici

és de 33 milions

d’euros

febrer 2016 5Actualitat

Neix Activa Inclusió per a la readaptació professional de treballadors accidentats

Redacció Activa Mutua, Reus

Activa Mútua ha posat en funcionament un nou servei que ha denominat

Activa Inclusió, una prestació integral per a la readaptació professional i la inclusió social i laboral que, segons indica el director de l’Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS), Antonio Andújar, (entitat adscrita a la xarxa d’oficines sectorials d’Activa Mútua), «aconsegueix una efectiva inclu-sió mitjançant l’acompanyament individualitzat, una oferta integral personalitzada i espe-cialitzada d’accions i serveis de suport i suport al treballador accidentat. Amb això contri-buïm al desenvolupament de polítiques sociolaborals integra-dores basades en les capacitats de les persones».L’objectiu d’Activa Inclu-sió és promoure la plena integració social i laboral de cada treballador/a que en patir un accident laboral o patir una malaltia professional, tingui reconegut un grau d’incapacitat permanent total.La peculiaritat d’aquest servei, postil·la Andújar, “és el constant acompanyament de cada per-sona i el diàleg permanent amb els agents socials i el moviment associatiu representant del sector de la discapacitat”.“És un procés individualitzat que dura entre 6 i 9 mesos per treballador. S’ofereix a tot l’estat, s’aprofiten els recursos comunitaris i per tant, estalvia els desplaçaments dels treba-lladors/es fora del seu entorn. Activa Mútua s’erigeix nova-ment en un referent principal en aquesta nova etapa vital que inicien els seus mutualistes”, res-salta.Activa Mútua col·labora en el trànsit d’una visió assistencia-lista (passiva) de les persones amb discapacitat a una visió integradora i productiva (activa), amb el consegüent efecte mul-tiplicador del retorn econòmic i social de la inversió realitzada.El servei va dirigit a aquells treballadors amb una resolu-ció d’incapacitat permanent total l’origen de la qual sigui un accident laboral o malaltia pro-fessional i que requereixi suports i oportunitats per reorientar la

seva carrera professional i per-sonal després de la ruptura que significa una discapacitat sobre-vinguda.Andújar descriu que des del passat 1 de setembre es treba-lla en una selecció prèvia de 14 candidats amb la finalitat de rea-litzar una prova pilot que durarà entre vuit i nou mesos. El 15 d’octubre es va iniciar el servei, es van elaborar els itineraris indi-viduals d’inserció i en aquests moments, s’està en ple des-envolupament dels processos d’orientació, acompanyament, qualificació professional, millora de les habilitats laborals i recerca activa d’ocupació.El perfil professional de cada participant seleccionat per aquesta prova pilot varia, així com la localització geogràfica dels mateixos que es troben distribuïts per tot el país: Anda-lusia, Aragó, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia i Comunitat Valenciana.“Durant aquests mesos -explica el director de ONCA-DIS- extraurem conclusions, experiències, demandes, per evolucionar i millorar el pro-ducte amb l’objectiu, un cop finalitzada l’experiència pilot, d’implantar” Activa Inclusió “a partir de setembre de 2016”.“Només cal pensar un moment

en allò que sent una persona després d’un accident laboral o una malaltia professional a la qual li ha estat reconeguda una incapacitat permanent total. La seva vida canvia de manera dràstica –reflexiona Andújar-, no té res a fer des que es fa de dia i desconeix quina nova professió pot triar “. Una sèrie de dificul-tats que no només s’associen a les seqüeles físiques o psico-lògiques, sinó a les importants barreres que s’erigeixen des de la mateixa societat.El director d’ONCADIS posa un exemple. Joan, que té 42 anys, és auxiliar administratiu i després d’un accident laboral l’Institut Nacional de la Segu-retat Social li ha reconegut una incapacitat permanent total per a la professió habitual i li ha quedat una petita pensió que no li arriba a final de mes. Joan té moltes ganes de fer coses però està desorientat. A les seqüeles de l’accident se li afe-geix la falta d’informació davant la nova situació i tampoc sap com començar de nou.Andújar assegura que Activa Inclusió neix per donar resposta a totes aquestes inquietuds. Un servei dissenyat des de les demandes del mateix teixit associatiu de persones amb dis-capacitat que pretén eliminar

les enormes traves de la socie-tat cap a les persones que han patit un accident laboral o una malaltia professional.Després d’un intens treball que ha durat prop d’un any entre diferents àrees d’Activa Mútua (prestacions, assistencial, secre-taria general, compliance...), “l’oficina sectorial ONCADIS i el mateix teixit associatiu, estan molt orgullosos d’aquest nou servei que ja està en marxa”. Gràcies a aquest servei, Activa Mútua s’ha convertit novament en un referent, ja que dóna suport individualitzat i ofereix oportunitats a cada persona accidentada amb resolució d’incapacitat permanent total.

Activa Mútua incrementaun 16% la partida destinadaa ajudes socialsActiva Mútua ha incrementat un 16% la partida destinada a ajudes socials, una quantitat que ha ascendit a 401.712,32 euros amb la intenció de prodi-gar la funció social que realitza mitjançant la millora de les con-dicions de vida i l’atenció de situacions especials d’aquells treballadors que han patit un accident laboral o una malaltia professional. La dada apareix en la recent memòria econò-mica de l’Entitat corresponent

a l’exercici 2014, on es deta-lla que les ajudes concedides per la Comissió de Prestacions Especials d’Activa Mútua es van repartir entre les mateixes ajudes i els complements per a aquelles persones que han estat beneficiàries d’aquestes presta-cions.De les ajudes pròpiament dites, van destacar les parti-des d’adaptació d’habitatges o vehicles, material ortopèdic, tractaments mèdics, ajudes per ingrés hospitalari, beques d’estudis per a fills menors i per pal·liar situacions precàries, entre d’altres.En els complements van desta-car les contribucions destinades a viduïtat i orfandat, de funció d’un fill, auxili per defunció o lesions permanents no invali-dants (LPN).Els ajuts més significatius van ser per a aquells treballadors amb LPNI als quals es va desti-nar un total de 115.240 euros, ingressos hospitalaris (41.652 euros) o viduïtat i orfandat (27.720 euros).La Comissió de Prestacions Especials està integrada per empresaris, en representació del col·lectiu d’empreses mutua-listes i per representants dels sindicats majoritaris dels treba-lladors protegits per la Mútua.

Aquest servei pioner possibilita la seva integració amb un seguiment personalitzat

RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA

L’objectiu és eliminar les traves de la societat cap a les persones que han patit un accident laboral o una malaltia professional

febrer 20166 Actualitat

Redacció Activa Mutua, Reus / València / Sevilla

El passat mes de novembre Activa Mútua va celebrar tres cursos de delegats distribuïts a les ciutats de València, Sevilla i Reus. L’objectiu va ser imbuir l’equip de directius de l’entitat de les noves estratègies i plans d’acció que ha dissenyat la mútua a fi d’emmotllar-se al canviant escenari que expe-rimenta el sector mutualista espanyol com a conseqüència de la constant promulgació de noves lleis i reglaments en el context de la Seguretat Social.En aquest nou entorn, el direc-tor gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, manifesta que “és un bon moment per repensar la Mútua” davant els abundants canvis norma-tius i culturals esdevinguts en l’ecosistema mutual. I traça cinc blocs o plans d’acció en àmbits com el client, la comunicació, l’organització, la innovació i les persones.Oferir més valor afegit als clients i un servei més fluid i directe a públics objectius com els assessors laborals, empre-ses o treballadors, adscrites i assegurats a la mútua, respec-tivament. I això s’aconsegueix, va adduir, mitjançant una aposta sense precedents per la innovació i les tecnologies de la informació que pos-sibilitin la plasmació d’una comunicació molt fluida i per tant, l’efectivitat i resolució del servei proporcionat.Les persones són per Puig “una peça fonamental” d’aquí el disseny de tota una plata-forma formativa amb la de permetre el desenvolupa-ment professional i també el personal. Per això s’ha creat el que s’ha anomenat Univer-sitat Corporativa. El director general valora l ‘”actitud” com un actiu fonamental per aconseguir arribar a les metes. D’altra banda, en l’apartat estructural i organitzatiu, el director gerent també conce-deix un notori protagonisme a la figura dels delegats, molt importants per a la “motivació del personal i donar un millor servei in situ en el territori”.

Per això també s’ha conce-dit una major autonomia en el territori on la tutorització del director territorial també s’alça com una eina de moti-vació, exigència i suport. Tot això complementat amb un nodrit pla de formació per als delegats en on s’estimulen les competències, afavoreixen les habilitats i es possibilita un “reciclatge permanent”.Altres dels puntals d’Activa Mútua emfatitzats pel director gerent va ser el de la inno-vació, un recurs amb el qual s’ha aconseguit que l’entitat se situï en el rànquing de les mútues amb un major nombre d’altes detectat fins a la data i això s’ha aconseguit també en bona part amb la figura de les oficines sectorials.L’aposta per la innovació també ha permès Activa Mútua des-puntar com una de les mútues més vinculades a la gestió de l’absentisme. Primerament amb l’elaboració de plans de gestió pioners i posterior-

ment amb el llançament de APLICA, “una potent eina amb

la qual reduir l’absentisme”. Sense oblidar el nou Enter-

prise Resource Planning (ERP) o les Applications (APP) per a telèfons intel·ligents i tauletes. Una innovació, va dir Puig, que no únicament ha de quedar delimitada a la tecnologia, sinó fins i tot també a àmbits com la cultura, les idees o els valors.En el tercer trimestre de l’any, Activa Mútua ha estat la mútua espanyola que més altes d’empreses inicials ha detectat en detectar un creixement en aquest capítol de 54,23 per cent o el que és el mateix, 1.713 empreses i 16.499 treballadors més. Pel que fa a la recaptació, aquesta va augmentar fins a juny un 6,85 per cent respecte a la mateixa època de l’any ante-rior, més d’un punt i mig per sobre de la mitjana de la resta del sector.

JORNADA DE DELEgAtS

ActIvA MútuA OFEREIX uNA AtENcIó MéS PERSONALItzADA AL tERRItORI I ALS SEctORS EcONòMIcSL’entitat defineix la seva estratègia de futur a València, Sevilla i Reus

El director gerent, Miquel Àngel Puig, i el subdirector general, Ferran Plana, adreçant-se als delegats d’Activa Mútua amb les premisses dels pròxims anys.

febrer 2016 7Actualitat

RSC

Primera mútua que rep el certificat de responsabilitat social per la inclusió de persones amb discapacitat

Redacció Activa Mútua, Madrid

Luis Cayo Pérez Bueno, president de la Fundació Bequal, va lliurar el passat

28 d’octubre a Josep Nogués, vicepresident primer d’Activa Mútua 2008, del Segell Bequal Plus que certifica la política de responsabilitat social empre-sarial (RSE) cap a les persones amb discapacitat.En l’acte celebrat a la seu madrilenya de la mútua, Luis Cayo Pérez Bueno va explicar els orígens i l’objectiu d’aquest segell i es va felicitar per la fruc-

tífera relació amb Activa Mútua 2008 perquè “és la primera vegada que es lliura aquesta acreditació a una mútua. Esteu fent història “, ha manifestat. El president també va recordar que l’aposta per la discapaci-tat “és productiva, motiu de justícia i equitat, i generadora d’independència econòmica de les persones”.Per la seva banda Josep Nogués, a qui acompanyava Ceferino Fernández, director de Gestió de Qualitat de la Mútua, ha assegurat estar molt satisfet amb el segell “perquè el compromís amb la discapacitat

està plasmat en el pla estratè-gic 2014-2016 en el marc de l’RSE i en el nostre codi de con-ducta “.Activa Mútua 2008 destaca per la creació de l’oficina sectorial ONCADIS (Oficina de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat). Amb la crea-ció d’aquest servei especialitzat i totalment nou, Activa Mútua 2008 fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professio-nals, ratificant el compromís i la sensibilitat que aquesta entitat col·laboradora ha mos-trat amb aquest grup social, a

través de l’atenció permanent i la resposta a les necessitats de les empreses i dels seus profes-sionals.

El certificat BequalEl certificat Bequal és una fórmula d’avaluació per un tercer, que determina el grau de compromís en matèria de Responsabilitat Empresarial amb la Discapacitat en àrees essencials com són l’estratègia i lideratge, el compromís de l’alta direcció cap a les perso-nes amb discapacitat, la gestió dels recursos humans, el com-pliment de la normativa i les

polítiques inclusives i d’igualtat d’oportunitats en tots els pro-cediments de selecció, accés a l’ocupació, promoció profes-sional i formació.La Fundació Bequal, entitat que gestiona la concessió de la certificació amb el mateix nom, és un model sistematit-zat d’indicadors certificable que reuneix tot el patrimoni i experiència de les seves enti-tats fundadores: el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), la Fundació ONCE, FEACEM i la Fundació Seeliger i Conde.

Activa Mútua recull el segell Bequal Plus com a premi a la seva sensibilitat cap a aquest col·lectiu

El vicepresident primer d‘Activa Mútua, Josep Nogués, va recollir la certificació Bequal Plus de mans del president de la Fundació Bequal, Luis Cayo Pérez.

Redacció Activa Mutua, Barcelona

Activa Mútua participa activament el passat 5 de novembre en una jornada

de networking organitzada per la Federació de Centres Espe-cials de Treball de Catalunya (FECETC) que va versar sobre Desenvolupament Sostenible: igualtat d’oportunitats en la inserció laboral, el passat 5 de novembre a la seu de la patro-nal catalana Foment del Treball Nacional, situada a Via Laietana 32 de Barcelona.En l’esmentat esdeveniment, celebrat a la seu de la patro-nal catalana Foment del Treball Nacional, Antonio Andújar, director de l’Oficina

de Centres i Serveis de Suport a Persones amb Discapacitat (ONCADIS) va departir sobre oportunitats per a l’atracció i la fidelització del talent. ONCA-DIS està adscrita a la xarxa de gabinets d’Activa Mútua espe-cialitzats a oferir vestits a mida dels serveis i prestacions de la Seguretat Social a sectors econòmics específics -un servei exclusiu, pioner i innovador en el sector mutualista espanyol-. Al costat de ONCADIS operen, en el si d’Activa Mútua, onse (Sector Ensenyament), ONTUR (Turisme) i OME (autònoms i emprenedors).Andújar va mostrar ONCADIS com un exemple fefaent de com fidelitzar els mutualistes i garantir la salut laboral dels

treballadors d’una empresa, sempre sota el garant de l’aplicació de les bones pràc-tiques en els negocis o el que és el mateix, aquell conjunt d’accions que mirin de satis-fer les expectatives dels clients sota el prisma de criteris ètics.També va incidir en la impor-tància de la salut laboral a través de la prevenció de riscos laborals així com de les mútues d’accidents de treball, mitjançant la consecució de la reducció de la sinistralitat i l’absentisme com a factors imprescindibles i estratègics que afecten la competitivitat i rendibilitat de les empreses socialsONCADIS és un servei espe-cialitzat i totalment nou amb

el qual Activa Mútua fa una ferma aposta pel sector de la discapacitat i per la salut dels seus professionals. D’aquesta manera, “es confirma el com-promís i la sensibilitat d’Activa Mútua cap a aquest grup social mitjançant l’atenció permanent i la resposta de les necessitats de les empreses i dels seus pro-fessionals”. Andújar va detallar que “més de 30.000 treballadors reben aquests serveis de forma específica en el sector” i que històricament, Activa Mútua ha demostrat una especial sensibilitat cap al sector de la discapacitat i la salut dels seus treballadors.Precisament i gràcies a ONCA-DIS, Activa Mútua ha estat recentment certificada en la

categoria Bequal Plus, que con-cedeix la prestigiosa Fundació Bequal, pel seu compromís amb la inclusió de les persones amb discapacitat a través de la seva estratègia de gestió en diferents àrees d’aquesta organització.ONCADIS també ha estat selec-cionada per la Confederació Espanyola d’Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual o del Desenvolupament (FEAPS), avui Plena Inclusió, com una de les sis entitats espanyoles més compromeses a l’hora d’eliminar barreres de comu-nicació, en adaptar i validar els seus textos en lectura fàcil especialment per a aquelles persones amb dificultats de comprensió lectora.

Activa Mútua incentiva el talent en una jornada sobre desenvolupament sostenible a la patronal Foment del treball Nacional

fORMACIó

L’entitat descriu el seu model de satisfacció per als treballadors, sota el prisma de l’ètica i la salut laboral

febrer 20168

MEDICINA

Actualitat

Lesions menys doloroses i recuperació més ràpida amb el mètode factor de creixementEl Dr. Carlos Hernández, de Clínica Activa, és qui aplicaaquesta tècnica ambulatòria mínimament invasiva

Redacción Activa Mutua, Tarragona

El Dr. Carlos Hernández Guerrero és metge assistencial al dispensari

de Clínica Activa a Tarragona. Especialista en Medicina de l’Esport, és responsable dels serveis mèdics del primer equip de futbol Club Gimnàstic de Tarragona. A Clínica Activa és el responsable d’aplicar un tractament conegut com creixement articular i extraarticular.“El factor de creixement”, explica, “és un producte bio-lògic, autòleg, no tòxic ni al·lergènic que s’obté mit-jançant centrifugació de la sang disposant seus compo-nents (hematies, leucòcits, plaquetes i proteïnes) en diferents fraccions segons el gradient de la seva densitat . El plasma ric en plaquetes (PRP) s’obté separant la part corres-ponent a les plaquetes “.Aquest revolucionari mètode va ser descobert per l’estomatòleg vitorià Eduardo Anitua el 1997, qui el va paten-tar per als seus aplicació en intervencions de cirurgia maxil·lofacial. Per la seva banda, el traumatòleg Mikel Sánchez (USP l’Esperança de Vitòria) l’aplica en esportistes d’elit en el seu tractament “in loco dolenti” de lesions esportives, per la seva eficàcia en accele-rar la regeneració tissular.Hernández ressalta que una de les aplicacions principals del factor de creixement “és el tractament de les lesions musculars, ja que accelera la cicatrització de les lesions per facilitar una recuperació més funcional de la zona danyada”. Al seu costat “s’afegeix la pos-sibilitat de recuperar lesions tendinoses i lligamentàries”.Per tant, les seves principals aplicacions són lesions muscu-lars. Tendinoses, lligamentàries i articulars, i com a coadjuvant en intervencions quirúrgiques.Hernández parafraseja Sán-chez i recorda que “el plasma ric ajuda a accelerar la reparació, reduint els temps de recupe-ració dels pacients i en cas de tendinopaties degeneratives evita acudir al quiròfan”.En les lesions musculars, el PRP té un “evident” efecte segellant

i adherent que ajuda a mantenir la coaptació dels plans, dificul-tant la recidiva de l’hematoma que és un problema omnipre-sent en les lesions musculars. I a això s’uneix el seu potencial inductor regeneratiu.Les plaquetes contenen media-dors químics que disparen l’inici de la fase regenerativa. A més, la presència de TGF-B en estat latent bloqueja la res-posta inflamatòria inhibidora de la regeneració que és inter-vinguda per limfòcits (Brunner 2004, Wang 2005).Diferents mediadors lipí-dics actuarien estimulats per factors de creixement en la agiogénesis per formar estruc-tures de tipus capil·lar.En les lesions musculars es recomana una aplicació aïllada i en una fase precoç, després de les 48 hores de la pauta RICE (repòs, gel, compressió,

elevació) que sembla impera-tiva.Sota condicions asèptiques i control ecogràfic es practica enmig quirúrgic l’avaluació i evacuació de l’hematoma, sense retirar l’agulla, es prac-tica la infiltració d’un volum de PRP. “El benefici esperable és la disminució de la simpto-matologia dolorosa i un escurçament dels terminis de recuperació”, apunta Hernán-dez.La tècnica d’infiltració de factors de creixement és un procediment senzill i mínima-ment invasiu, per la qual cosa es realitza de forma ambula-tòria. Després d’extreure una petita dosi de sang al pacient, similar a una analítica comuna (de 2 a 8 mil·lilitres), es realitza un procediment específic a la sang. Aquesta sang se sotmet a un procés de centrifugació

que permet obtenir el plasma ric en factors de creixement. Seguidament, es separa la part més rica en factors de creixe-

ment i es descarta la resta, afegint clorur càlcic per allibe-rar els factors de creixement plaquetaris i s’injecta directa-ment a la zona lesionada per via articular o muscular.Els factors de creixement són el: PDGF, TGF-b, EGF, IGF-1, VEGF, bFGF, FGF-2, HGF...El PRP a més de FC (proteïnes que produeix l’organisme i que actuen com a mediadors biològics regulant funcions en la regeneració i reparació dels teixits) també conté altres com-ponents intra i extraplaquetaris amb potencial biològic molt important com: factors de coagulació, factors fibrinolí-tics, proteases i antiproteases, albúmina, immunoglobulines, fibrinogen, histamina, sero-tonina, catecolamines, ions de calci, trifosfat d’adenosina (ATP), chemokines i factors de creixement.

El Dr. Hernández, durant una consulta a la clínica d’Activa Mútua a Tarragona.

Aquest sistema,

molt usat en esportistes d’elit, està

especialment indicat en el tractament

de dolències musculars

febrer 2016 9

PREVENCIó DE RISCOS LABORALS

Actualitat

Breu comparativa de la sinistralitat dels treballadors autònoms envers els treballadors per compte d’altri a Activa Mútua durant 2014La incidència d’accidents laborals és més alta en els assalariats i concretament el 2014 va ser un 55% superior

Leandro Regidor, tècnic superior en PRL d’Activa Mútua 2008

Ja fa vuit anys que es va pro-mulgar i entrar en vigor la llei de l’Estatut del Treball

Autònom (Llei 20/2007 d’11 de juliol). Amb l’esmentada llei es pretenia regular el règim professional del col·lectiu de treballadors autònoms i equiparar-lo, en termes gene-rals, amb els treballadors per compte d’altri en matèria de drets col·lectius i de protecció social (per exemple, dret a tenir cobertes les contingències pro-fessionals).

Addicionalment, s’establien clarament els principals drets i deures en matèria preventiva que tenen tots els treballadors autònoms, així com el paper que tenen les administracions públiques competents per a aquest col·lectiu en el camp preventiu:La llei de l’estatut del treba-llador autònom ha permès obtenir un coneixement més gran sobre les condicions de seguretat i salut en el treball d’aquest col·lectiu, així com establir el seu comportament enfront de l’accident de treball en comparació amb el col·lectiu dels treballadors per compte d’altri.Dins d’aquest context, s’han analitzat les dades disponibles de la sinistralitat laboral dels treballadors autònoms amb cobertura de contingències professionals i s’han comparat amb el dels treballadors per compte d’altri amb les contin-gències cobertes durant l’any 2014.A continuació es mostren alguna de les conclusions obtingudes, així com la seva possible interpretació.

(Vegeu quadre)

Falten mecanismes que facilitin

als autònoms dur a la

pràctica els seus drets i

deuresen PRL

Núm. ATCB2014 (*) II 2014 Raó de les taxes

Treballadors autònoms 449 2418,7 1,55

Treballadors per compte d’altri 13512 3747,8

nombre d’accidents de treball amb baixa (atcb) i índex d’incidències (ii) durant l’any 2014.s’exclouen les recaigudes i els accidents in itínere.

índex d’incidència dels atcb Per sectors econòmics durant l’any 2014.

La mitjana dels dies de baixa difereix també en ambdós col·lectius. En els treballadors autònoms la mitjana és de 37,5 dies en front dels 24,5 dies dels treballadors per compte d’altri.

En calcular l’Índex d’incidència (Ii) d’ATCB per sectors econòmics.

(*) Ii Índex d’incidència: nº de ATCB en jornada de treball per cada 100.000 treballadors.

SECTORS ECONÒMICS Treballadors autònoms Treballadors percompte d’altri

Agricultura 2818,3 4963,7

Indústria 4143,3 5139,7

Construcció 5800,7 7373,6

Serveis 1671,4 3222,3

En ambdós col·lectius el sector de la construcció és el que presenta la major incidència seguida del sector de la indústria, agricultura i serveis, respectivament.

Si comparem la manera com es van produir els ATCB, observem que ambdós col·lectius presenten les mateixes característiques.

forma de Producció de l’atcb durant l’any 2014

FORMA DE L’AT Percentatge treballadors autònoms

Percentatge treballadorsper compte d’altri

Sobreesforç físic -sobre elsistema musculoesquelètic 34,1% 42,1%

Aixafament sobre o contra,resultat d’una caiguda 19,7% 12,4%

Aixafament sobre o contra,resultat d’una ensopegada o xoc

contra un objecte immòbil7,8% 7,4%

Contacte amb “agent material”tallant (ganivet o fulla) 4,7% 5,7%

Resta 33,7% 32,4%

CONCLUSIONS:Els dos col·lectius presenten el mateix perfil pel que fa a les formes més freqüents dels ATCB i en relació als sectors econò-mics amb major incidència.

La incidència dels ATCB en els treballadors per compte d’altri és més gran en comparació amb la dels treballadors autò-noms. Concretament a l’any 2014 ser un 55,0% superior.La mitjana dels dies de baixa en els treballadors autònoms és més gran pel que fa als treba-lladors per compte d’altri. L’any 2014 va ser un 53,3% superior.Resumint, els resultats indiquen que globalment es produeix una menor incidència de sinis-tralitat en els treballadors autònoms al comparar-los amb els treballadors per compte d’altri, si bé és cert, que aquests

últims presenten una mit-jana de dies de baixa inferior. Aquest resultat s’ha repetit en els últims 4 anys.La pregunta que es pot plante-jar és si els resultats mostrats són els esperats ateses les característiques del col·lectiu dels treballadors autònoms amb la contingència coberta.Tal com s’indica en el preàmbul de la llei 20/2007 de l’estatut del treballador autònom, els treballadors autònoms formen un col·lectiu que realitza un treball professional arriscant els seus propis recursos econò-mics i aportant el seu treball

personal. Aquest fet explicaria en gran part la raó per la qual el treballador autònom només va a la Mútua quan no li queda un altre remei i no pot continuar fent el seu treball habitual.En conseqüència, el més pro-bable és que no tenen el temps suficient per poder fer com-patible el treball amb alguns dels serveis que la Mútua els proporciona de manera que l’aspecte econòmic ha de jugar un paper clau en aquesta situació. Per exemple, l’escassa assistència en general dels treballadors autònoms en les jornades d’educació preven-tiva que organitza la Mútua de forma periòdica explicaria en part el comentat anteriorment.La legislació actual estableix clarament els drets i els deures d’aquest col·lectiu en matèria de prevenció de riscos labo-rals, però falten mecanismes que facilitin el dur a la pràctica alguns dels drets i deures con-templats.Per tant, un dels reptes més grans en els pròxims anys per a les administracions públiques serà facilitar aquests mecanis-mes i per part de les mútues el desenvolupament de noves fór-mules que facilitin al col·lectiu d’autònoms, la realització de les funcions que la legislació assigna en l’àmbit de la preven-ció de riscos laborals; tot això sense menystenir els interessos econòmics d’aquest col·lectiu.

El treballador autònom va a al Mútua quan

no té més remei

febrer 201610

ACTUALITAT

Actualitat

Redacció Activa Mútua, Reus

La protecció per cessa-ment d’activitat per als treballadors autònoms

(TAST), el que col·loquialment es coneix com atur dels autò-noms, “continua en constants canvis, intentant així adap-tar-se, d’una prestació rígida i poc flexible tant en el tràmit com per al reconeixement del dret a la prestació, a una prestació que va adaptant-se a les necessitats actuals dels treballadors autònoms “, deta-lla Ferran Pellisé, director de Prestacions i Assessoria Jurí-dica de Prestacions d’Activa Mútua.

L’aprovació de la nova Llei de Mútues ha comportat noves mesures destinades a facili-tar l’accés a la prestació per cessament d’activitat dels autònoms amb efectes des de l’1 de gener d’aquest any.Les modificacions introduïdes en la norma són variades, algu-nes molt rellevants, podent destacar que ara per acreditar la situació legal de cessament d’activitat per motius econò-mics, concretament per pèrdues econòmiques, “només caldrà justificar unes pèrdues derivades del des-envolupament de l’activitat en un any complet, superiors al 10% dels ingressos, i no un 30% dels ingressos en un any complet o superiors al 20% en dos anys consecutius i complets, com era obliga-tori anteriorment “, destaca Pellisé.De la mateixa manera, en el cas de les execucions com a causa justificativa del ces-sament d’activitat, si abans s’exigia que les mateixes fossin judicials i suposessin almenys, el 40% dels ingressos de l’activitat del treballador autònom corresponents a l’exercici econòmic immedia-tament anterior, en la nova regulació, s’admet tant les execucions judicials com les administratives, i es conside-ren suficients per justificar el cessament d’activitat, si com-porten almenys el 30% dels

mateixos ingressos.

Eliminació de l’obligatorietat de la cober-tura simultània de les contingències professionalsEn la regulació de 2010 apa-reixia vinculada a la prestació per cessament d’activitat del treballador autònom a la cobertura de les contingèn-cies professionals d’aquest règim. No obstant això, des del 1 de gener de 2015 pot cotitzar de forma indepen-dent.

Manteniment del caràcter voluntari de la subscrip-ció de la cobertura del cessament d’activitat de l’autònom

“La cotització del cessament d’activitat serà de caràcter voluntari”, indica Pellisé. El tipus de cotització corres-ponent a la protecció de la Seguretat Social per cessa-ment d’activitat, s’establirà de conformitat amb el que disposa l’art. 16.1 de la Llei

General de la Seguretat Social. En tot cas, el tipus de cotització a fixar anualment no podrà ser inferior al 2,2% ni superior al 4%. No obstant això, continua en 0,5 punts percentuals de reducció si el treballador autònom s’acull a totes les contingències, tant comuns, professionals i el ces-sament d’activitat.

Suavització de requisits de pèrdua de llicència d’activitat com a motiu justificatiu del cessament

d’activitat

En la regulació originària de la prestació per cessament s’entenia que existien motius justificats per accedir a la prestació per cessament, en supòsits com la pèrdua de la llicència d’activitat, però això era així, sempre que la pèrdua de llicència d’activitat no vingués motivada per incompliments contractuals o per la comissió d’infraccions, faltes administratives o delic-tes imputables a l’autònom sol·licitant.Doncs bé, “la nova regulació, la pèrdua de la prestació per cessament d’activitat només es donarà en aquells casos en què la pèrdua de la llicència d’activitat estigui relacionada amb els casos de comissió d’infraccions penals per part de l’interessat”, apunta Pellisé.

Novetats en el règim d’autònoms per als càrrecs directius i societaris en societats mercantils capita-listes

S’inclou una nova previsió, que la prestació per cessament de l’activitat respecte als treba-lladors autònoms inclosos

Novetats en el cessament d’activitat dels autònomsEs facilita l’accés a l’atur als treballadors per compte propi que acreditin pèrdues del 10% en un any

La nova Llei de Mútues du

associades mesures

destinades a facilitar

l’accés a la prestació per cessament d’activitat

dels autònoms

febrer 2016 11

en el RETA precisament per prestar servei i / o ostentar un càrrec i / o tenir el control efectiu d’una societat mer-cantil capitalista, es produirà quan cessin involuntàriament en el càrrec de conseller o administrador de la societat o en la prestació de serveis a la mateixa, i la societat hagi incorregut en pèrdues en els termes que preveu l’apartat 1.a) 1r de la Llei 35/2014, o bé s’hagi disminuït el seu patri-moni net per sota de les dues terceres parts de la xifra del capital social.

Ampliació de la cobertura als autònoms que per les característiques de la seva activitat s’assimilen als tre-balladors econòmicament dependents (TRADE)

S’amplia la protecció a autònoms que per les característiques de la seva activitat s’assimilen als tre-balladors econòmicament dependents (TRADE), aquells que no tenen el reconeixe-ment d’econòmicament dependents, col·lectiu que també es trobava en situació d’escassa protecció.Seran també d’aplicació, sempre que la seva activi-tat compleixi les condicions establertes en l’art. 11 de la Llei 20/2007 d’11 de juliol, pel qual s’aprova l’Estatut del Tre-ballador Autònom i s’aplicarà d’acord amb el que esta-bleix l’art. 2 del Reial Decret 197/2009 de 23 de Febrer,

pel qual es desenvolupa l’Estatut del Treball Autònom en matèria de contracte del treballador autònom econò-micament dependent i el seu registre i es crea el Registre Estatal d’associacions pro-fessionals de treballadors autònoms.

Suavització de requisits en el cas d’invitació al paga-ment per no trobar-se al corrent de quotes

L’anterior regulació preveia, com l’actual, la possibilitat d’invitació al pagament de les quotes pendents per a aquells treballadors que no estiguessin al corrent del pagament en el moment de sol·licitar la prestació per ces-sament d’activitat, però, per a això s’exigia que l’interessat tingués ja cobert el període mínim de cotització per gene-rar la prestació. Amb la nova regulació es deixa d’exigir, de manera que el període mínim per a l’accés a la pres-tació, podrà complir, amb les quotes que es paguen mit-jançant la invitació.“Es tracta d’una mesura de suavització dels requi-sits d’accés a la prestació, pensada per als possibles beneficiaris que es trobin en les situacions de major debi-litat”, precisa Pellisé.

Modificacions en els requi-sits i acreditació pel que fa a les situacions legals de cessament

La nova regulació afirma que totes les situacions legals de cessament s’acreditaran mitjançant declaració jurada del sol·licitant, en la qual es consignarà el motiu o motius concurrents i la data d’efectes del cessament, a la qual acompanyarà els documents que tot seguit s’estableixen, sense perjudici d’aportar, si aquell ho estima convenient, qualsevol mitjà de prova admès legalment.La concurrència de motius econòmics es considerarà acreditada mitjançant la

documentació comptable que confeccioni el treballador autònom, en què es registri el nivell de pèrdues exigit en els termes de l’article 5.1.a) .1r, així com mitjançant les decla-racions de l’IVA, de l’IRPF i altres documents preceptius que, al seu torn, justifiquin les partides corresponents consignades en els comp-tes aportades. En tot cas, les partides que es consignen correspondran a conceptes admesos en les normes que regulen la comptabilitat.El treballador autònom pot formular la seva sol·licitud aportant dades estimades de tancament, a fi d’agilitar la instrucció del procediment, i incorporarà els definitius amb caràcter previ al dictat de la resolució.Quan es tracta de la situa-ció legal de cessament per motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció, en cas que l’autònom dispo-sés d’un establiment obert al públic, s’hauran d’aportar els documents que acreditin el tancament de l’establiment i és que en la nova regula-ció, la de la transmissió de l’establiment a tercers, pot ser considerat com un supòsit de tancament d’establiment no obstant això, l’autònom titu-lar de l’immoble on s’ubica l’establiment podrà fer-hi els actes de disposició o gaudi que corresponguin al seu dret, sempre que no suposin la continuïtat de l’autònom en l’activitat econòmica o

professional finalitzada.En el cas que l’activitat requerís l’atorgament d’autoritzacions o llicències administratives, es preveu acompanyar la comunicació de sol·licitud de baixa corres-ponent i, si escau, la concessió de la mateixa, o bé l’acord de la seva retirada.

ÚLTIMES NOvETATSAl costat d’aquestes mesu-res de flexibilització, aquest passat mes de juliol es res-taura a través de la Llei 25/2015, que entra en vigor el 2015.07.30, la regulació de la sol·licitud i naixement del dret a la protecció per cessament, en el sentit que aquest reconeixement supo-sarà el naixement del dret al gaudi de la corresponent prestació econòmica, a partir del primer dia del mes immediatament següent a aquell en què es va produir el fet causant del cessament d’activitat. A més incideix que quan el treballador autònom econòmicament dependent hagi finalitzat la seva relació amb el client principal, per tenir dret al gaudi de la pres-tació, no podrà tenir activitat amb altres clients a partir del dia en què s’iniciï el cobra-ment de la prestació. Per tant, “els autònoms tindran dret a prestació des del primer dia del mes següent al cessa-ment de la seva activitat, i no hauran d’esperar dos mesos com succeïa amb anteriori-tat”, conclou Ferran Pellisé.

Tindran dret a la prestació des del primer

dia del mes següent al

cessament, per la qual

cosa no hauran

d’esperar dos mesos com

fins ara

Actualitat

febrer 201612 Opinió Activa

OPINIó

RIESgOS PSIcOSOcIALES, ¿uNA MODA PASAJERA? Hoy en día estamos hartos de escuchar, en cualquier ámbito laboral, la problemá-tica existente relacionada con la exposición a riesgos psicosociales y estrés en el trabajo. Pero, realmente, ¿estamos concienciados de la problemática que concier-ne o hablamos de ello como un tema de interés actual?A estas alturas no cabe duda que es uno de los problemas más importantes que se plantea dentro del ámbito de la seguridad y salud en el trabajo, con consecu-encias negativas tanto para las personas, organizaciones y economías nacionales (contribuye casi a la mitad de todas las jornadas laborales perdidas a nivel mun-dial, siendo el estrés la 2ª causa de baja laboral en Europa). Los factores de riesgo se centran principalmente en deficiencias en condiciones de trabajo relacionadas con el diseño, organización, gestión del trabajo, relaciones sociales, etc.Pero…su origen siempre está siempre en la organización?...o puede ser defecto del trabajador…?

A continuación enuncio algunas noticias publicadas en distintas fuentes en los dos últimos años como punto de reflexión sobre el tema. Podemos observar noticias donde los factores de riesgo tienen origen en la empresa:

“Más de la mitad de los accidentes laborales tienen causas relativas a la •organización del trabajo y la prevención”, destacando como factor de ries-go la inexistencia de desarrollos de métodos de trabajo o no adecuación de los mismos. (Fuente: noodls 24/05/2014) • “Empleados motivados equivale a clientes satisfechos”, donde nos detalla que los empleados que disfrutan en su puesto de trabajo trabajan mejor que aquellos que son impulsados por bonus y comisiones. (Fuente: Sciencenordic 08/06/2014)“Cuando las relaciones de trabajo son buenas, hay menos estrés”• , refle-jando que los directivos que gozan de una buena relación con sus empleados sufren menos estrés en el trabajo. (Fuente: Sciencenordic 30/09/2014)

En concreto, podemos observar numerosos artículos profundizando en la organi-zación del trabajo:

“Los accidentes laborales son más frecuentes en los turnos de noche”• por alteración de los ritmos circadianos. (Fuente: Portafolio.com 04/08/2014)“Los trabajadores que trabajan de noche tienen más riesgo de accidente”• donde menciona que el índice de frecuencia de accidentes laborales aumenta durante las horas de la tarde ( 5-12) y noche (12-5). (Fuente: Institute for Work& Health Canadá 06/10/2013)“Trabajadores a turnos”• , detalla que los trabajadores que desempeñan tra-bajos a turnos no duermen lo suficiente. Cuando se trabaja de noche se lucha contra los ciclos naturales de vigilia-sueño. Los trabajadores nocturnos duer-men menos que los diurnos y descansan menos cuando duermen, afectan-do a la salud de la persona, memoria, estado de ánimo, relaciones personales y/o laborales y productividad de la empresa. (Fuente: Sleep Foundation EEUU 19/10/2013)“El trabajo a turnos es malo para la memoria”• , según un artículo publicado en “ Occupational and Evironmental Medicine, igualmente al interrumpir el reloj interno del cuerpo provocando alteraciones a nivel de función cerebral como la memoria y la velocidad de procesamiento, y sin olvidar la relación con alteraciones en la salud (úlceras, enfermedades cardiovasculares, alteraci-ones metabólicas y hasta algunos tipos de cáncer). (Fuente: Universocanario 14/11/2014)“El turno de noche aumenta el riesgo de cáncer de mama”• , mujeres que han trabajado décadas en turno nocturno. (Fuente: Science Nordic 04/01/2015)

Siguiendo con el mismo aspecto, algunas tan curiosas como éstas:“Llevarse el ordenador portátil a la cama hace ser menos productivo al •día siguiente”, según un estudio de la Universidad de Roskilde (Dinamarca), igualmente se aplica al móvil, por ser una causa de alteración de nuestro ritmo circadiano, concluyendo que trabajadores que recurrían a esta práctica, al día siguiente tenían menos energía, sus habilidades de colaboración más pobres, menos creativos e innovadores. (Fuente: Sciencenordic 18/10/2014)“¿Cómo afectan las vacaciones a la salud?”• , existen investigaciones que demuestran que sufriríamos menos enfermedades si tomáramos las vaca-ciones en intervalos cortos y frecuentes. Se nos recomienda que cojamos al menos dos o tres periodos vacacionales por año. (Fuente: Muy Interesante 29/06/2013)

Por otra parte, existen publicaciones cuyo factor de riesgo está determinado por el diseño del puesto de trabajo:

“Oficinas abiertas”• , oficinas con distribuciones de planta abierta, donde los trabajadores se sienten más insatisfechos, con el hacinamiento, la falta de pri-vacidad y el ruido principalmente según un estudio de la Universidad de Syd-ney. (Fuente: Theconversation.com 31/10/2013)

También los factores de riesgo pueden tener origen en otras características del empleo:

“Las grandes desigualdades salariales son malas para la salud de la em-•presa”, según un informe del High Pay Center manifiesta que las grandes dife-rencias salariales son causa de conflictos laborales, mayor absentismo y mayor rotación de personal, lo que conlleva a un impacto negativo para la empresa. (Fuente: High Pay Center 11/02/2014)

A veces los factores de riesgo pueden venir determinados por otras fuentes exter-nas, como la economía nacional:

“La inseguridad laboral incrementa los riesgos psicosociales de los tra-•bajadores en Europa”, donde una cuarta parte de los trabajadores europeos afirman sentirse estresados en el trabajo durante la totalidad o la mayor parte del tiempo, y una proporción similar declaran que el trabajo afecta negativa-mente a la salud. (Fuente: Europapress 02/02/2015)

No menos importante, podemos mencionar alguna noticia cuyo factor de riesgo podría tener origen en el propio trabajador…

“Los trabajadores españoles pierden un 30% de su tiempo de trabajo •cada día”, según el 2º Estudio de Comportamiento Laboral de los Trabajadores Españoles, elaborado por el especialista en eficiencia empresarial WorkMeter, detalla que los españoles trabajan al día una media de 9 horas y 19 minutos, pero su productividad es solo de 6 horas y 34 minutos. Aunque curiosamente el día más eficiente de la semana es el viernes por tener jornada intensiva, y la franja horaria en la que somos más productivos es la comprendida entre las 12 y la 13 del mediodía, siendo el mes de febrero el que reúne el mismo mérito. De este mismo estudio se concluye que los españoles perdemos una hora de trabajo al día en micro pausas inferiores a 10 minutos. (Fuente: RRHH press 01/03/2015)“No será mucho…Revisamos nuestro Smartphone 150 veces al día”• , se-gún un reciente estudio, afirma la adicción que tenemos en leer y responder mensajes con un número de 23 veces al día, seguido de llamadas de voz con una media de 22 veces al día y revisar 18 veces a la hora. En cuanto a uso de aplicaciones, leer algún medio de comunicación, uso de cámara o vídeo lo hacemos con una media aproximadamente de 8-9 veces al día. Es curioso que no dejamos pasar más de 6 minutos sin mirar el móvil. Y todos estos datos sin tener en cuenta el tiempo de dedicación gastado en envío de whatsapp y uso de redes sociales. (Fuente: eldinamo.cl 20/08/2013)“A las dos horas de trabajo ya nos sentamos en una mala postura”,• de-claraciones realizadas por el Dr. Antonio Moreno, demostrando que el estrés aumenta el tono muscular y que, de forma crónica, puede llegar a provocar lesiones de origen musculo esquelético. (Fuente: 16/09/2013)

Finalmente y como conclusión, cada vez hay más noticias publicadas donde la Jurisprudencia reconoce accidentes laborales originados por riesgos de esta na-turaleza:

“El cuadro ansioso derivado de una agresión en el puesto de trabajo es •un accidente de trabajo”. (Fuente: AEPSAL 09/12/2014)“La ansiedad de un trabajador agredido por un superior, reconocida •como accidente laboral”. (Fuente: La Información 04/06/2014)“Un ictus por estrés es reconocido como accidente laboral”• . (Fuente: Peri-ódico ABC 10/07/2014)

Juzguen ustedes mismos.

SALUD LóPez TécnicA SuPERioR En PRL dE AcTivA MuTuA 2008

febrer 2016 13

OPINIó

Opinió Activa

EStRAtEgIA ESPAñOLADE SEguRIDAD y SALuD ENEL tRABAJO 2015-2020. EL PAPEL DE LAS MutuAScOLABORADORAS cON LA SEguRIDAD SOcIALEl 24 de abril de 2015 fue aprobada en Consejo de Ministros la Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2015-2020, consensuada previamente por la Ad-ministración General del Estado, las Comunidades Autónomas y los Interlocutores Sociales.A través de esta iniciativa, se crea el marco de referencia de las políticas públicas en materia de seguridad y salud en el trabajo hasta el año 2020, sirviendo de base y ori-entación a las actuaciones de las instituciones competentes y con responsabilidad en prevención de riesgos laborales durante su vigencia.El ámbito jurídico de la prevención de riesgos laborales se caracteriza por una le-gislación extensa, un elevado número de agentes intervinientes y un escenario en permanente ebullición, por lo que, con el nacimiento de la estrategia en dicha ma-teria se pretende establecer unos objetivos consensuados por todos los interlocu-tores participes en el marco de las relaciones laborales que permitirá a los poderes públicos actuar de manera coherente y eficiente con las exigencias intrínsecas de la seguridad y salud en el trabajo considerada como pilar estratégico de los recursos humanos en la empresa. El axioma “mejora de las condiciones de trabajo igual a re-ducción de la siniestralidad laboral” interviene en el entorno laboral como principio condicionante de la política preventiva en el seno de la empresa.Desde el nacimiento de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales hasta el día de hoy se siguen consagrando los principios preventivos como elementos que favore-cen la colaboración de los poderes públicos, empresarios y trabajadores e impulsan la mejora efectiva de las condiciones de trabajo. Prueba de ello y en relación al rol protector de las Mutuas, éstas han ido asumiendo coberturas reservadas hasta en-tonces a la administración. Tras la aparición de la nueva Ley de Mutuas 35/2014 de 29 de Diciembre, se deja latente el deseo del legislador de instrumentalizar nuevos métodos contra el absentismo involucrando a los agentes sociales y empresariales, voluntad ésta que obviamente no deja al margen la actuación de las Mutuas en el seguimiento y control de contingencias protegidas.Se pretende por tanto continuar apostando por las labores desarrolladas en materia de prevención por los agentes económicos y sociales con responsabilidad en segu-ridad y salud en el trabajo entre las cuales cabe resaltar el valor de la formación e información a todos los niveles jerárquicos de la empresa integrados en el sistema preventivo.En nuestro país, el índice de accidentes de trabajo de todos los sectores de la activi-dad ha experimentado en la última década una tendencia decreciente y constante. A pesar de ello, cada año se producen más de 500.000 accidentes de trabajo con baja, más de 500 accidentes mortales y más de 17.000 partes notificados de enfer-medades profesionales, cifras verdaderamente preocupantes que podrían reducirse significativamente con una adecuada política de prevención de riesgos laborales.Se establece por tanto el deseo de configurar un mecanismo de prestaciones, tanto

sanitarias como económicas, que sean coherentes con la realidad socio-laboral en relación al absentismo sobre todo teniendo en cuenta el elevado número de PY-MES que configuran nuestro tejido empresarial y que lamentablemente soportan las más desfavorables estadísticas de siniestralidad laboral. El alcance de la volun-tad del legislador en materia preventiva y de acción protectora queda latente en la Ley 35/2014 antes enunciada, al establecer en su artículo 68.3.c) que las actividades preventivas de la acción protectora de la Seguridad Social son prestaciones asisten-ciales a favor de los empresarios asociados y de sus trabajadores dependientes, así como de los trabajadores por cuenta propia adheridos, que no generan derechos subjetivos, dirigidas a asistir a los mismos en el control y, en su caso, reducción de los accidentes de trabajo y de las enfermedades profesionales.Termina dicho articulado estableciendo que también comprenderán actividades de asesoramiento a las empresas asociadas y a los trabajadores autónomos al objeto de que adapten sus puestos de trabajo y estructuras para la recolocación de los traba-jadores accidentados o con patologías de origen profesional, así como actividades de investigación, desarrollo e innovación a realizar directamente por las Mutuas, di-rigidas todas ellas a la reducción de las contingencias profesionales de la Seguridad Social.Ante estas pretensiones legales y sociales con un manifiesto deseo de mejora del bienestar laboral debe ir acompañado de una mejora continua de las condiciones de trabajo y la reducción constante y paulatina de los accidentes y enfermedades profesionales.La Estrategia Española de Seguridad y Salud en el Trabajo 2015-2020 establece unos objetivos con carácter general priorizando la promoción de una aplicación de la le-gislación en materia de seguridad y salud en el trabajo, así como su consolidación en las Comunidades Autónomas, especialmente en las pequeñas y medianas empresas y favoreciendo la mejora continua de las condiciones de trabajo respecto de todos los trabajadores por igual, con especial atención a la prevención de las enfermeda-des profesionales y enfermedades relacionadas con el trabajo.En cuanto a los objetivos específicos la propia estrategia abre un abanico de pre-tensiones que van, entre otros, desde la mejora en la eficiencia de las instituciones dedicadas a la prevención de riesgos laborales potenciando las actuaciones de las Administraciones Públicas en materia de análisis, investigación, promoción, apoyo, asesoramiento, vigilancia y control de la prevención de riesgos laborales hasta la promoción, con la participación de los interlocutores sociales y las Comunidades Autónomas, de la mejora de las condiciones de seguridad y salud en el trabajo, es-pecialmente en sectores, actividades, colectivos y empresas de mayor riesgo.Pese a los cambios operados desde la entrada en vigor de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, las Mutuas no podrán mantenerse al margen y mucho menos desaparecer del escenario de las relaciones laborales en materia preventiva respe-tando lógicamente las competencias fijadas en la normativa vigente.Se prevé por tanto una mayor implicación y voluntad en las actuaciones que se desarrollen desde los distintos ámbitos productivos en aras a establecer un marco eficiente a la hora de cumplir los requisitos exigibles que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores.

CéSAr DeL PiLAr CárDeneS SoSATécnico dE GESTión inTEGRAL dE AcTivA MuTuA

5 NOvEDADES ENcONtRAtAcIóN PúBLIcAComo viene siendo habitual estos últimos años, cada mes existen modificaciones en materia de contratación pública. Detallamos 5 novedades importantes a tener en cuenta:

Se han publicado en el Diario Oficial de la Unión Europea los nuevos umbrales 1. económicos aplicables a la contratación armonizada. A partir del 1 de enero de 2016, los umbrales se incrementan en obras a 5.225.000 euros (antes 5.186.000 euros) y en suministros y servicios a 209.000 euros (antes 207.000 euros), con algunas excepciones.Ha entrado en vigor la nueva regulación de clasificación y solvencia para las 2. empresas licitadoras. La exigencia de clasificación en determinados contratos se ha relajado. En cambio, algunos de los requisitos para obtener la clasificación parecen más exigentes para las PYMES. La Junta Consultiva de Contratación ya ha publicado los nuevos formularios para obtener y renovar la clasificación en el Registro Oficial de Licitadores y Empresas Clasificadas del Estado (ROLECE). El Tribunal de Justicia de la Unión Europea permite que en los pliegos se impon-3. ga a los licitadores y contratistas el pago de un salario mínimo a los trabajado-

res que deben ejecutar el contrato en base a una normativa laboral existente.Se extienden las prohibiciones de contratar con las administraciones a nuevos 4. supuestos, inclusive a parientes en segundo grado por consanguinidad o afini-dad cuando se produzcan conflictos de intereses.Las empresas de más de 50 trabajadores, deberán revisar si cumplen con el 5. requisito de que al menos el 2 por ciento de sus empleados sean trabajadores con alguna discapacidad o bien si adoptan las medidas alternativas. Si no cum-plen este requisito no podrán contratar con la administración. Esta novedad está pendiente de desarrollo reglamentario.

Estos próximos meses deberemos estar atentos a los cambios. Principalmente du-rante el inicio del próximo año 2016 en el que entran en vigor las Nuevas Directivas de Contratación (ver aquí resumen directivas) y existirán novedades sobre la obli-gación del uso de la contratación electrónica.

TeSSA CAbré SerrAnoAboGAdA, ÁREA SEcRETARíAGEnERAL y ASESoRíA JuRídicA

febrer 201614

OPINIó

Opinión Activa

EL NuEvO IMPuEStO cAtALáNSOBRE LAS vIvIENDAS vAcíAS(LEy 14/2015, DE 21 DE JuLIO) El pasado 24 de julio entró en vigor la Ley 14/2015, de 21 de julio, del impuesto so-bre las viviendas vacías, y de modificación de normas tributarias y de la Ley 3/2012. Esta disposición crea un nuevo impuesto de ámbito autonómico catalán que nace con el objetivo de reducir el stock de viviendas vacío, aumentar la disposición a alquiler social, y que se configura como un gravamen al incumplimiento de la fun-ción social de la propiedad de las viviendas por el hecho de permanecer parados de manera permanente.

En primer lugar, hay que tener presente que se trata de un impuesto donde los sujetos pasivos del mismo son las personas jurídicas propietarias de viviendas va-cías sin causa justificada durante más de dos años, así como también las personas jurídicas titulares de un derecho de usufructo, de un derecho de superficie o de cualquiera otro derecho real que otorgue la facultad de explotación económica de la vivienda.

Según el artículo 3 de la Ley se trata de un impuesto con carácter finalista, ergo los ingresos del cual se deriven quedarán afectados a la financiación de las actuacio-nes protegidas por los correspondientes planes de vivienda, así como se priorizará que los recursos generados sean destinados a los municipios donde han sido ob-tenidos. Justo es decir que mediante la Disposición Adicional Primera también se ha previsto que cuando el Estado haya efectuado el despliegue reglamentario al que se refiere el artículo 72.4 del texto refundido de la Ley de haciendas locales, la Generalitat tendrá que adoptar las medidas compensatorias o de coordinación pertinentes a favor de los ayuntamientos que hayan establecido el recargo sobre el impuesto sobre bienes inmuebles que se prevé.

El hecho imponible del impuesto sobre las viviendas vacías es la desocupación permanente de una vivienda durante más de dos años sin causa justificada, pues se entiende que la desocupación produce un perjuicio a la función social de la propiedad de la vivienda.

¿Qué define la Ley como causa justificada de desocupación?a) Que la vivienda sea objeto de litigio judicial pendiente de resolución en •cuanto a su propiedad.b) Que se tenga que rehabilitar, de acuerdo con el artículo 3.g de la Ley 18/2007 •de 28 de diciembre del derecho a la vivienda.

c) Que esté hipotecado, antes del 24 de julio de 2015, con cláusulas contrac-•tuales que imposibiliten el destino de la vivienda a un uso diferente al inicial-mente previsto.d) Que la vivienda esté ocupada ilegalmente y el propietario lo tenga docu-•mentalmente acreditado.e) Que el sujeto pasivo haya adquirido en los últimos cinco años una vivien-•da para rehabilitarlo, que sea integrante de un edificio de más de cuarenta y cinco años, con otros ocupantes que hagan inviable técnicamente iniciar las obras de rehabilitación.

•La base imponible del impuesto se constituye por el número total de metros cua-drados de las viviendas desocupadas sujetas al impuesto del que es titular el suje-to pasivo en la fecha de devengo del impuesto (31 de diciembre).

Para computar el periodo de dos años antes citado, hay que tener presente que éste se inicia a partir de la fecha en que la vivienda está a disposición del propieta-rio para ser ocupado o para ceder el uso a un tercero, y no hay ninguna causa que justifique la desocupación; que en los casos de viviendas de nueva construcción empezará a contar a partir de los tres meses siguientes al certificado de final de obra. El cómputo del periodo se interrumpirá cuando la vivienda sea ocupada du-rante un periodo de como mínimo seis meses continuados.

Finalmente, la Ley otorga exención del impuesto a las entidades del tercer sector de la red de viviendas de inserción que regula el Plan para el derecho a la vivienda y las entidades inscritas al Registro de entidades y establecimientos de servicios sociales de Cataluña, así como las viviendas siguientes:

a) Viviendas de protección oficial con calificación oficial vigente cuando su de-•socupación implica las sanciones previstas a la Ley 18/2007.b) Viviendas situadas en zonas de escasa demanda acreditada de acuerdo con •el que establece el Plan territorial sectorial de vivienda.c) Las viviendas puestas a disposición de programas social de vivienda.•d) Viviendas destinadas a usos por la legislación turística u otras actividades •económicas no residenciales que estén al corriente de sus obligaciones tribu-tarías.

NuEvO “BONuS” PARA EMPRESAS:¿uN SIStEMA DE REDuccIóNDE cuOtAS AcERtADO? El Real Decreto 404/2010, de 31 de marzo, regulaba el establecimiento de un sis-tema de reducción de las cotizaciones por contingencias profesionales a las em-presas que habían contribuido especialmente a la disminución y prevención de la siniestralidad laboral. El que a priori parecía un sistema al que se iban a acoger un alto % de empresas y que iba a contribuir en gran medida a la disminución de la siniestralidad, ha acaba-do siendo una opción utilizada por un bajo % de empresas, principalmente si nos centramos en aquellas pymes que dentro del periodo de observación máximo de cuatro ejercicios no hayan superado un volumen de cotización por contingencias profesionales de más de 5.000 euros.Actualmente, el Gobierno junto a los agentes sociales están confeccionando un nuevo sistema de reducción de las cotizaciones por contingencias profesionales; la finalidad es simplificar el proceso de solicitud y agilizar la verificación y pago de los incentivos.Según el borrador del nuevo sistema, éste fija como principal requisito el no haber rebasado los índices de siniestralidad general ni de siniestralidad extrema, además de estar al corriente de pago y no haber sido sancionados por resolución firme vía administrativa por la comisión de infracciones graves o muy graves en materia de Prevención de Riesgos Laborales o de Seguridad Social; se trata por lo tanto de un incentivo basado estrictamente en resultado.Sin más datos de los que disponemos actualmente, parece ser que desaparecen por lo tanto los requisitos formales de haber realizado inversiones en instalacio-nes y procesos en materia de prevención de riesgos laborales, y posiblemente, la obligación de haber llevado a cabo alguna de las acciones complementarias en prevención de riesgos laborales que contempla el sistema vigente actualmente.

El nuevo Bonus invita por lo tanto a hacernos una serie de reflexiones:¿Por lo que respecta a Prevención de Riesgos Laborales, el no rebasar los índi-•ces de siniestralidad es una condición suficiente para “premiar” a una empresa con una reducción de cotizaciones por contingencias profesionales?¿Se tendría que tener en cuenta el ir más allá de lo estrictamente requerido •por la ley de Prevención de riesgos Laborales a la hora de conceder la reduc-ción de la cotización?¿Se favorece con ello a la no comunicación de accidentes de trabajo fomen-•tando con ello “la picaresca” con el fin de poder acceder al incentivo?Una empresa que no muestre ningún interés por la prevención de riesgos la-•borales, si no rebasa los índices y cumple con los requisitos formales tendrá derecho a la reducción, mientras que otra que sí que destine medios y recur-sos pero que acabe rebasando alguno de los índices no tendrá derecho a soli-citarlo; ¿se trata de un sistema justo?

Es evidente que según el prisma desde el que se mire y a quienes se formulen las preguntas estas reflexiones tendrán unas respuestas contrapuestas; independien-temente de ello, y si nos ceñimos en el literal del RD actual que regula el Bonus, éste dice lo siguiente:“Sistema de reducción de las cotizaciones por contingencias profesionales a las empresas que han contribuido especialmente a la disminución y prevención de la siniestralidad laboral”. En función de todo lo anterior, ¿el literal/título del nuevo RD sobre el “Bonus” con-tinuará siendo el mismo, o debería ser modificado?

eLoi GiLi FerréÁREA SEcRETARíA GEnERAL AcTivA MuTuA

JUAn FLoreS Técnico SuPERioR En PRL dE AcTivA MuTuA 2008

febrer 2016 15

NuEvAS MEDIDAS DE APOyOPARA LOS AutóNOMOS El pasado día 10 de septiembre se publicó en el Boletín Oficial del Estado la Ley 31/2015, de 9 de septiembre, por la que se modifica y actualiza la normativa en materia de autoempleo y se adoptan medidas de fomento y promoción del tra-bajo autónomo y de la Economía Social. Esta ley entrará en vigor el próximo 10 de octubre, a los treinta días de su publicación.

I.-MODIFICACIONES DE LA LEY DEL ESTATATUTO DEL TRABAJADOR AUTÓNOMO.El artículo primero de la Ley 31/2015 establece varias modificaciones de la Ley 20/2007, de 11 de julio, del Estatuto del Trabajo Autónomo. Vamos a comentar las más importantes.

Compatibilidad entre la prestación de paro y el trabajo autónomo Tal vez la medida más destacada sea la posibilidad de compatibilizar el cobro de la prestación por desempleo de nivel contributivo con el alta como trabajador au-tónomo, durante un máximo de 270 días. Dicha medida sólo era aplicable, hasta ahora, a los menores de 30 años en la fecha de inicio de la actividad por cuenta propia y sin trabajadores a su cargo. A partir de ahora lo será para todas las perso-nas, con independencia de la edad y de tener o no trabajadores a cargo. Además, esta medida también será aplicable a aquellas personas que se incorporen como socios de sociedades laborales de nueva creación o como socios trabajadores de cooperativas de trabajo asociado de nueva creación, que estén encuadrados en el régimen especial de la Seguridad Social que corresponda por razón de su activi-dad por cuenta propia.

Ampliación de las bonificaciones para autónomos También se modifica la regulación de las reducciones y bonificaciones en las cu-otas de la Seguridad Social a los autónomos. Se establece la tarifa plana general de 50 euros de manera fija durante los primeros 6 meses de alta en el Régimen Especial de los Trabajadores Autónomos (RETA), bien sea alta inicial o de personas que no hubieran estado de alta en los 5 años inmediatamente anteriores. Además, la tarifa plana será de aplicación aun contratando trabajadores a cargo una vez iniciada la actividad. Hasta ahora, la tarifa plana sólo era de aplicación a aquellos trabajadores autónomos sin trabajadores a su cargo. La tarifa plana de 50 euros se aplicará a aquellos trabajadores que opten por cotizar por la base mínima que les corresponda. Los que opten por una base superior podrán, como hasta ahora, aplicarse durante los 6 primeros meses una reducción del 80% de la cuota corres-pondiente a la base mínima (en adelante cuota mínima), pagando íntegramente la parte de la cuota que exceda del mínimo. En ambos casos, pasado el periodo ini-cial de 6 meses los trabajadores autónomos podrán, como hasta ahora, aplicarse una reducción del 50% de la cuota mínima durante los 6 meses siguientes, y una reducción/bonificación del 30% de la cuota mínima durante otros 6 meses, has-ta completar un periodo máximo de 18 meses con reducciones y bonificaciones. Dicho periodo máximo seguirá ampliándose a un máximo de 30 meses para los hombres menores de 30 años y las mujeres menores de 35 años, mediante otros 12 meses adicionales de bonificación del 30% de la cuota mínima.

Esta medida también será aplicable a los socios de sociedades laborales y a los socios trabajadores de cooperativas de trabajo asociado que estén encuadrados en el RETA.

Los trabajadores autónomos que estén gozando de estas bonificaciones y que se estén planteando la posibilidad de contratar a algún trabajador a su cargo deberán tener en cuenta que si la contratación se produce antes de la entrada en vigor de la Ley 31/2015, perderán las bonificaciones que les quedaban.Nuevas posibilidades de capitalización de la prestación de paroOtra medida a destacar es la posibilidad de capitalizar, mediante la modalidad de pago único, hasta el 100% de la prestación por desempleo concedida, en dos nu-evos supuestos:

a) constituirse como trabajador autónomo (hasta ahora sólo se podía capi-•talizar hasta el 60%, salvo los hombres menores de 30 años y las mujeres me-nores de 35 años, que ya podían capitalizar hasta el 100%);b) aportar el importe de la capitalización al capital social de una sociedad •mercantil de nueva constitución o constituida en un plazo máximo de 12 me-ses anteriores a la aportación (hasta ahora sólo lo podían hacer las personas menores de 30 años).

La parte de la prestación por desempleo que no se capitalice en la modalidad de pago único se podrá seguir destinando, como hasta ahora, a subvencionar mensu-almente la cotización del trabajador a la Seguridad Social.

Mayor extensión de las bonificaciones para autónomos colaboradores Para los familiares y cónyuges de trabajadores autónomos dados de alta en el RETA, colaboradores de los primeros mediante la realización de trabajos en la actividad de que se trate, se añade a la bonificación ya existente del 50% de la cuota mínima

durante 18 meses, otra bonificación del 25% durante 6 meses más. Quedan exclui-dos los familiares colaboradores que con anterioridad ya se hubieran beneficiado de esta medida.

II.-MODIFICACIONES DE LA LEY GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIALEl artículo segundo introduce modificaciones en el texto refundido de la Ley Ge-neral de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio.

Mayor duración de la conservación de la prestación del paro La medida más importante es la conservación del derecho de prestación por de-sempleo a los titulares que realicen una actividad por cuenta propia de duración inferior a 60 meses (cinco años). Hasta ahora el límite estaba fijado en los 24 meses salvo para los menores de 30 años, que ya estaba en los 60 meses. Esta es una mo-dificación importante, ya que el margen de seguridad para el trabajador que inicia una actividad por cuenta propia guardándose su prestación por desempleo se am-plía considerablemente. Hasta ahora, si un trabajador autónomo se daba de baja a los tres años de haber iniciado su actividad, perdía la prestación por desempleo que se había guardado. Ahora tendrán que pasar al menos cinco años para que esto suceda y no se pueda reanudar la prestación. Sin embargo, conviene puntu-alizar que en aquellos casos en los que se solicite la reanudación de la prestación o subsidio por desempleo con posterioridad a los 24 meses desde el inicio de la suspensión de la misma, se deberá acreditar que el cese en la actividad por cuenta propia tiene su origen en la concurrencia de alguno de estos motivos: motivos económicos, técnicos, productivos u organizativos; fuerza mayor determinante del cese; pérdida de licencia administrativa; violencia de género; divorcio o sepa-ración matrimonial; cese involuntario en el cargo de consejero o administrador de una sociedad o en la prestación de servicios a la misma; o extinción del contrato suscrito entre el trabajador autónomo económicamente dependiente. Quedan pendientes de desarrollo reglamentario los términos concretos de la acreditación de dichos motivos, por lo cual conviene estar atentos al reglamento que vaya a publicarse para ver si dicha acreditación va a ser más o menos difícil de conseguir.

OPINIó

Opinión Activa

MonTSe rULL SALorTAREA SEcRETARíA GEnERAL

febrer 201616

PREVENCIó

Actualitat

Redacció Activa Mútua, Barcelona

Activa Mútua interce-deix davant del Fons de Contingències Profes-

sionals de la Seguretat Social perquè aquelles empreses associades amb menor índex d’accidentalitat percebin l’incentiu conegut com a bonus prevenció, una quantitat que aquest exercici arribarà als 516.542,04 euros i que boni-fica la realització d’actuacions efectives en la prevenció dels accidents de treball i les malal-ties professionals, tant per part d’aquests negocis com per part del servei de prevenció de la mútua a l’hora d’assessorar i tutelar en aquest capítol.

El bonus prevenció pretén recuperar la suma de les inversions realitzades en instal·lacions, processos o equips en matèria preventiva, encara que aquest mai haurà de superar en el primer any de sol·licitud, el cinc per cent de les quotes meritades per contingència professional. Per a sol·licituds posteriors i sempre que siguin consecuti-ves i s’hagi obtingut l’incentiu a l’última sol·licitud, es recu-perarà la suma d’inversions realitzades en matèria preven-tiva fins a un màxim del 10 per cent de les quotes meritades per contingència professional.Entre els principals requisits

per percebre el bonus destaca: haver cotitzat 5.000 euros per contingència professional durant el període d’observació pel qual es demana l’incentiu; que els índexs de sinistralitat es trobin per sota dels límits establerts a l’ordre per la qual es desenvolupen les normes de cotització a la Seguretat Social; no haver estat sancio-nada per resolució ferma en via administrativa per la comis-sió d’infraccions greus o molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals o de Segure-tat Social. Estar al corrent en el compliment d’obligacions de cotització a la Seguretat Social el dia en què finalitza el ter-mini legalment establert per

a la presentació de sol·licituds; complir els requisits bàsics en matèria de prevenció de riscos laborals; haver realitzat inversions documentades i quantitatives en instal·lacions, processos o equips en pre-venció de riscos laborals que contribueixin a l’eliminació o disminució de riscos, a més de la realització d’accions en matèria de prevenció, mobili-tat o acreditació.

NOvETATSS’ha anunciat que l’any que ve el bonus de prevenció inclourà novetats. El sotsdirector de l’Àrea d’Afiliació / Cotització d’Activa Mútua, Ángel Castro, explica que si bé fins a la data

ha estat necessari presentar les factures destinades a les inversions en matèria preventiva, a partir d’ara es calibraran els expedients mitjançant l’índex de sinistralitat. Així mateix, per poder acollir amb anterioritat a aquests incentius -com s’indica en aquest text-, era necessari aconseguir un mínim de 5.000 euros cotitzats en contingències professionals, doncs bé, a partir d’ara, “això també vindrà condicionat a l’índex de sinistralitat “.A partir d’aquest moment es plantejarà un sistema de mesu-rament de resultats per tenir la constatació que hi ha una dis-minució real de la sinistralitat laboral, el que donaria dret a rebre el bonus o reducció de cotització per contingències professionals.El sotsdirector de l’Àrea d’Afiliació/ Cotització també comenta la possibilitat que l’empresa pugui donar el 10 per cent de l’incentiu perce-but a favor de l’increment del patrimoni de la seva mútua.També es produeixen modi-ficacions en els períodes de presentació de les sol·licituds, amb la qual cosa es passa de l’1 de febrer al 31 de març, així com el lapse de temps de tra-mitació dels expedients per part de les mútues, que passa de l’1 d’abril al 30 d’abril. De la mateixa manera, queda acotat a un any el termini de resolu-

ció dels expedients per part de la Direcció General de la Seguretat Social.En premsa s’ha filtrat que aquestes bonificacions podrien multiplicar-se per deu i arribar fins als 300 milions d’euros anuals, segons sembla perquè es reduiran els requisits per contingències professionals, xifra que sorprèn si es tenen en compte els 30 milions que es destinen actualment.S’estima que el nombre d’empreses amb dret a rebre l’incentiu en el primer any d’aplicació, en el supòsit que es compleixin tots els requisits, s’aproximarà al milió de nego-cis, de manera que l’impacte global seria de 165 milions d’euros.La quantia de l’incentiu serà del cinc per cent de l’import de les quotes per contingèn-cies professionals de cada empresa durant el primer any d’observació i del deu per cent per als següents. Com ante-riorment, el sistema exigirà a les empreses beneficiàries no haver estat sancionades per resolució ferma via admi-nistrativa per la comissió d’infraccions greus o molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals o de Segure-tat Social, però amb la novetat que en el cas de les infraccions greus només es prendran en consideració si han estat reite-rades (més de dues de manera generalitzada).

Les empreses d’Activa Mútua amb baixa accidentalitat perceben un incentiu superior als 516.000 eurosSe’ls reconeixen aquelles actuacions efectives en prevenció d’accidents de treball i malalties professionals

Activa Mútua ha ampliat a 24 hores, 365 dies a l’any, el funcio-nament del centre assistencial que s’emplaça al moll de Caste-lla del Port de Tarragona, com a conseqüència de l’increment de l’activitat en aquesta infra-estructura marítima. Segons el director gerent i el director territorial d’Activa Mútua a Tarragona, Miquel Àngel Puig i Joan Tuà, respectivament, “es deu a l’augment de l’activitat nocturna del port i per oferir un millor servei a les empreses de la comunitat portuària”.

La directora d’Organització i Recursos Humans del Port de Tarragona, Sílvia Cuesta, des-taca “l’evolució positiva, en els últims 15 anys, del grau de conscienciació de les empre-ses portuàries respecte a la prevenció de riscos laborals i la salut laboral dels seus treba-lladors” . Al Port operen entre 250 i 300 empreses i treballen diàriament entre 2.500 i 3.000 persones. Aquesta xifra aug-menta si es té en compte el nombre de professionals que disposen d’una targeta activa,

que permet entrar i sortir per realitzar la seva activitat pro-fessional, aquests són al voltant de 13.500 treballadors / es, dels quals 6.500 són transportistes.

Centre assistencialEl centre assistencial d’Activa Mútua opera al Port des de 1992. Aquest servei disposa d’una plantilla de dos metges i 5 diplomats universitaris en infermeria (DUI). El centre té 225 m2 de superfície i té dues consultes de tipus box medi-calitzades, preparades per a

tractaments bàsics i avançats. Oxigenoteràpia, seroteràpia, electrocardiògraf, lliteres elèc-triques, desfibril·lador i tot tipus de material per lesions

traumàtiques, lesions i conta-minacions. A més, es complementa amb un vehicle medicalitzat 24 hores.

Servei de 24 hores, 365 dies l’any al Port de tarragona

D’esq. a dreta.: Joan Tuà, director territorial d’Activa Mútua a Tarragona; Vicente Martínez, gerent d’Estarraco; Sílvia Cuesta, directora d’organització i Recursos Humans del Port de Tarra-gona; Miquel Àngel Puig, director gerent d’Activa Mútua, i Pere Abelló, gerent de Prevenport.

febrer 2016 17

NOVETATS TECNOLOgIA

Actualitat

Aposta tecnològica per a una gestió integrali més proximitat amb el client

Redacció Activa Mútua, Barcelona

Activa Mútua està immersa en una estratègia que l’ha portat a invertir en alta

tecnologia per reconduir i opti-mitzar la seva tàctica d’atenció i servei al client. L’objectiu és adaptar el seu know how a les últimes exigències dictamina-des des de la Seguretat Social per aconseguir una gestió integral i transversal de tots els serveis proporcionats des de les diferents àrees de la mútua i, amb aquesta, propor-cionar un servei més resolutiu i proper.Eduard Llopis, director de Gestió Integral i Afiliació / Cotització, detalla que “tot respon a la voluntat d’Activa Mútua d’oferir un servei més proper i efectiu al mutualista”. Per això, a més de l’assumpció de noves solucions informàti-ques, s’ha dissenyat i aplicat un programa de formació especí-fica amb la qual especialitzar i orientar els professionals del Departament com “tècnics de gestió integral de la mútua”, apunta Llopis.Una de les eines informàtiques sobre les quals se suporten aquestes funcions és el portal Servimutua, que com ressalta Llopis, “permet qualsevol gestió entre les empreses i la mútua”, com l’actualització de dades, gestions amb la mútua, notificacions d’avisos, utilitats, descàrrega de documentació, sol·licitar una visita, avisos o calendari.Una altra eina per proliferar el flux de la informació i la trans-versalitat de les funcions de les diferents àrees és el nou Enterprise Resource Planning (ERP), sistema de Planificació de Recursos Empresarials que integra totes les dades i pro-cessos de l’organització en un sistema unificat. Un compo-nent clau de la majoria d’ERP és l’ús d’una base de dades única per emmagatzemar la informació dels diferents mòduls del sistema.Per al cas d’Activa Mútua, l’actualització de dades d’empreses mutualistes, pro-veïdors i col·laboradors de l’Entitat permet disposar d’una base única i comú a totes les àrees de la mútua.Entre els principals avantatges

de l’ERP destaquen: facili-tar i agilitar la gestió de tots els processos de l’empresa. Reutilitzar tota la informació, estalviant temps i errors als usuaris en la gestió; accedir a tota la informació de manera fiable, precisa, oportuna i amb integritat de totes les dades; compartir la informació de forma simultània amb tots els membres de l’entitat i avaluar el negoci.El director de Sistemes d’Informació, Mikel García de Albéniz, afegeix que el nou ERP no és una aplicació estanca i immobilista sinó que està programada per estar en continu procés evolutiu i de millora, i prova d’això ha estat l’organització d’un con-curs d’idees que ha implicat el conjunt de la plantilla d’Activa Mútua. Una pluja d’idees que redunda en l’augment de la productivitat, la millora del servei al client, la innovació o l’originalitat. I a mesura que es vagin aplicant, milloraran l’organització, permetran una gestió més automatitzada, s’implementaran solucions documentals, incorporarà pro-gramari per a l’administració de la relació amb els clients, inclourà signatura electrònica,

propostes per reduir la sinis-tralitat o geolocalització, entre altres.Per la seva banda, els tèc-nics de gestió integral han de complir un cronograma de tasques que preveu les ges-tions de coordinació entre empreses mutualistes i les adreces d’afiliació, prestacions, prevenció de riscos i medi-coassistencial. Per exemple, el lliurament d’expedients refe-rents al document d’associació, la gestió amb col·laboradors i empreses, expedients de moro-sitat i resolució d’incidències, suport a les tramitacions de malalties professionals; recollida, assessoria i gestió de reclamacions, resolució d’incidències en la tramitació de pagaments directes tant d’accidents de treball com d’incapacitat temporal per a contingències comunes, lliu-rament d’índexs de sinistralitat en prevenció de riscos labo-rals, resolució d’incidències així com lliurament de docu-mentació dels contractes de col·laboració amb centres mèdics concertats i vetllar per la correcta aplicació del pro-jecte Aplica de reducció de sinistralitat / absentisme de les empreses assignades. Aplica

és un mètode de gestió perso-nalitzat i sistemàtic de millora contínua que té per objecte analitzar la naturalesa de l’absentisme i les seves causes de manera eficient i rigorosa, tenint en compte l’experiència de les persones en les organit-zacions. Pretén augmentar la productivitat i competitivitat, reduir l’absentisme i millorar el clima laboral.Els tècnics de gestió inte-gral ofereixen, a més, suport i coordinació entre empreses, treballadors i mútua pel que fa als fons d’assistència social. Estar present a les relacions de les organitzacions sindi-cals, l’administració i el servei públic de salut amb relació a

les queixes / reclamacions i la tramitació de propostes de millora. Evidentment assesso-rant les empreses en qualsevol matèria relativa a la mútua, derivar les consultes quan pro-cedeixi i actualitzar les dades de les empreses mutualistes.Tot això els permet “tenir un ampli coneixement d’àrees de la mútua com a prestacions, qualitat o Prevenció de Riscos Laborals (PRL), així com la tramitació d’informes de risc d’embaràs, treballadors des-plaçats a l’estranger, control de deduccions, sistema de liqui-dació directament o bonus, per exemple“. El Sistema de liqui-dació directa de cotitzacions a la Seguretat Social li ha permès adoptar un paper actiu en el procés de recaptació, passant d’un model d’autoliquidació a un model de facturació, així com proporcionar més infor-mació sobre les cotitzacions a empreses i treballadors a través d’un model d’atenció persona-litzat i multicanal. El bonus és un sistema d’incentius per al benefici d’aquelles empreses que es distingeixin per la seva contribució a la reducció de la sinistralitat laboral.Evidentment, tot aquest procés també s’ha estès a l’àrea mèdica amb el propòsit de millorar el servei i l’atenció dels pacients, inclosos els centres mèdics concertats. El director de Gestió Integral i Afiliació / Cotització, Eduard Llopis, manifesta que el nou know how de la mútua i la seva efectivitat, també depèn de la relació que l’entitat man-tingui amb els seus proveïdors, dels serveis que es percebin i concedeixin als mutualistes . Per tant, “és de vital importàn-cia que els proveïdors estiguin d’acord amb la filosofia de la mútua i hi combreguin amb com si fossin la mateixa mútua”.En aquest sentit, Llopis espe-cifica que els tècnics de gestió integral imparteixen formació als diferents centres mèdics concertats adscrits a la seva zona, perquè sàpiguen des-envolupar-se en el nou portal assistencial, una eina que permet compartir la infor-mació i la documentació de manera àgil i ràpida , i per tant, tramitar els expedients dels pacients de manera resolutiva.

Activa Mútua aconsegueix un servei més proper i resolutiu

L’entitat aplica un

programa de formació de

tècnics de gestió integral

febrer 201618

COMUNICACIó

Actualitat

Activa Mutua amplia la seva pàgina web amb tres nous portals per aproximar el servei als seus usuarisEls seus continguts aborden la prevenció de l’absentisme, dels riscos laborals i l’àrea del pacient

Redacció Activa Mútua, Reus

L’aposta d’Activa Mútua per les altes tecnologies prossegueix de manera

constant i imparable. Una de les premisses d’aquesta estra-tègia és estar més a prop del client i oferir-li un servei més efectiu i resolutiu.

La tendència social d’un ús més majoritari d’internet per a la resolució més àgil i ràpida dels tràmits també ha influït de manera notòria en la utilitat i l’orientació de la pàgina web d’Activa Mútua, ja no només per convertir-la en una finestra oberta a les seves empreses, treballadors assegurats i col·laboradors i fer créixer la seva política de comunicació, sinó també per fer més proper el tracte amb el client, un usuari necessitat de resolucions més ràpides i con-cloents.Així, a la recent renovació de la pàgina web -que ha comportat una profunda reestructuració que ha actualitzat i millorat el seu disseny, ha ampliat la seva funcionalitat i accessibilitat a tot tipus d’usuaris, incloses les persones amb discapacitat, amb una navegació bastant més àgil i intuïtiva, capacitada per ser emprada des de qual-sevol dispositiu: ordinador, telèfon intel·ligent o tauleta– se sumen ara la funcionalitat de tres portals diferents en àmbits com l’àrea mèdica, la gestió de l’absentisme o la prevenció dels riscos laborals.

EL PORTAL DEL PACIENT, impulsat des de l’Àrea Mèdica, denominat PortalMed, és un servei que permet els pacients que hagin tingut algun procés assistencial a Activa Mútua, consultar-ne la informació a

través d’internet, “sense espe-res ni desplaçaments, amb totes les garanties de seguretat i confidencialitat de les dades “, destaca la Dra. Gemma Ull-demolins, directora de l’Àrea d’Assistència Sanitària d’Activa Mútua.A través del portal del pacient, l’usuari tindrà accés a la con-sulta i la descàrrega d’informes de baixa/alta i confirmació; podrà consultar les dades de les seves properes cites mèdi-ques, assistències, proves diagnòstiques i la sol·licitud d’informes / resultats; modi-ficar dades personals, enviar documents a la Mútua i una bústia de suggeriments o queixes per contribuir a millo-rar els serveis.A Portalmed s’accedeix a través de https://portalmed.activa-mutua.es/es/, identificant-se amb l’usuari i la contrasenya proporcionats per Activa Mútua. Per a això és imprescin-dible ser treballador protegit per Activa Mútua i haver tingut almenys un procés assistencial sota la cobertura d’aquesta entitat.Amb Portalmed, “el pacient podrà accedir a les dades clí-niques i administratius dels

seus processos assistencials a mesura que estiguin disponi-bles en el sistema, a través de la xarxa, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, amb totes les garanties de seguretat i confi-dencialitat de les seves dades“, ressalta la Dra. Ulldemolins, ”podran accedir sense sortir de casa als resultats de deter-minades proves i informes mèdics dels seus processos assistencials, garantint així el seu dret a la informació “.

L’altre nou portal amb el qual es dotarà la pàgina web d’Activa Mútua està relacionat amb el mètode Aplica, un nou servei que permet una intervenció integral sobre tots aquells aspectes que construeixen l’experiència del treballador en l’organització i que con-dicionen la productivitat i la qualitat de la vida laboral.El mètode Aplica incideix en tot allò que té a veure amb el capital humà, l’actiu més valuós de l’organització. La seva estructura, disposició i motivació té una incidència transcendental en el compor-tament i desenvolupament de l’empresa.Amb Aplica, Activa Mútua no només col·labora amb l’empresa en la gestió de l’absentisme, la seva plena aplicació pot suposar uns canvis molt significatius en aquella empresa que l’adopti.Ferran Pellisé, director del pro-grama que desenvolupa el mètode Aplica a Activa Mútua, exposa que, d’un temps ençà, s’ha iniciat una transforma-ció en les organitzacions fins al punt d’invertir la piràmide i donar més notorietat a les persones, “autèntiques artífexs que un negoci sigui pròsper i viable“. “Treballadors moti-vats, implicats i saludables -afegeix- són els pilars de l’èxit

empresarial i és així com actua Aplica en les empreses”.Motivació que no únicament passa pel tema crematístic, “que també”, sinó per crear una atmosfera de satisfacció laboral amb recursos com, per exemple, el “salari emocional”, conjunt de retribucions no monetàries que rep el treba-llador i que complementen el sou amb noves formes creatives que s’adapten a les necessitats de les persones d’avui. Ja siguin elements intrínsecs (recompenses) com a satisfacció a la feina o dele-gacions de responsabilitat; ja siguin extrínsecs (objectius), com retribucions flexibles, variables, mesures de concilia-

ció personal / laboral...Pellisé assegura que la jerar-quització excessiva de les estructures és demodé, totes les esferes de l’empresa han de treballar per sortir de la seva zona de confort, ser més versàtils, àgils, proposar i estar obertes a tot tipus de sugge-riments per sorprenents que puguin semblar a primera ins-tància.És el que s’ha anomenat la gestió del canvi, Pellisé afirma que “l’únic que roman és el canvi” i parafraseja el Project Management Institute quan comenta que “la gestió del canvi és un enfocament inte-gral, cíclic, i estructurat per a la transició de les persones,

La nova aposta per la comunicació

‘on line’, garanteix tots els tràmits de manera àgil i

ràpida

febrer 2016 19Actualitat

grups i organitzacions, d’un estat actual a un estat futur, amb beneficis de negoci pre-vistos. Ajuda les organitzacions a integrar i alinear persones, processos, estructures, cultura i estratègia”.Dit això, el mètode Aplica assegura un increment de la productivitat de l’empresa amb la millora contínua i la potenciació i retenció del talent. I l’enfortiment d’una altra eina com la comunica-ció, que no tant la informació, amb el “foment del diàleg, col·laboració i treball en equip, entès des del funcionament per objectius i terminis”.Les bases del mètode Aplica d’Activa Mútua també beuen

del psicòleg Daniel Goleman, impulsor entre d’altres, del concepte d’intel·ligència emo-cional. Per exemple, Goleman descriu que hi ha sis tipus de lideratge: autoritari, coercitiu, afiliatiu, d’entrenament, demò-crata i d’imitació. Doncs bé, Aplica s’inspira en tots ells i con-cedeix una importància capital al que considera la columna vertebral de l’empresa: el comandament intermedi, aquell que sap interpretar les premisses de la direcció com a objectius assolibles i sap trans-metre als seus subalterns de manera que siguin assolibles amb els recursos de què dis-posen.Pellisé alerta que el 80 per cent

dels treballadors que marxen a altres empreses ho fan per la desmotivació que els ocasiona el seu cap; per tant, és molt important també l’adequada selecció que es faci d’aquest responsable i del seguiment que també s’efectuï de la seva actitud i implicació en el procés. “Han de saber interpo-sar l’interès comú als propis”, emfatitza el director de Aplica.“El comandament intermedi és l’autèntic artífex del bon fun-cionament de la plantilla i per a això, ha d’estar capacitat per comunicar, col·laborar, impli-car, exigir i motivar. Ha de saber trobar el potencial que té cada un dels seus col·laboradors “. I tot això, tenint en compte con-

ceptes com l’apoderament, filosofia empresarial on el líder confereix al treballador poder i autoritat per a la presa de decisions. “D’aquesta manera -descriu el director d’Aplica–, s’impulsa l’autoestima i la confiança perquè el profes-sional participa en la presa de decisions, es mesura el rendi-ment dels empleats, la feina es converteix en un repte, no en una càrrega; es reconeix les persones per les seves idees i esforços i els treballadors tenen més control sobre el seu treball“.En resum, Aplica contribueix a fer més competitives i pro-ductives les empreses, creant un clima on els treballadors se

senten implicats i motivats en el projecte empresarial i, per tant, es minimitzen els efectes perniciosos de les múltiples facetes de l’absentisme labo-ral.

El tercer portal, el de prevenció, vol fer èmfasi en el desenvolu-pament d’activitats preventives per potenciar i fomentar la integració d’aquesta cultura. Montse Pàmies, cap del Depar-tament de PRL d’Activa Mútua, assegura que aquest tipus d’actuació incideix en les empreses “amb la millora de la gestió i la reducció de la sinis-tralitat laboral mitjançant la informació, la sensibilització i l’assessorament”.Per exemple, els cursos pro-gramats des de PRL estan destinats a tots els sectors d’activitat atès que els riscos que poden córrer els treba-lladors són múltiples i variats, alguns amb greus conseqüèn-cies. “El propòsit dels cursos és sensibilitzar i formar els treba-lladors sobre els riscos a què estan sotmesos, així com de les mesures correctores a rea-litzar amb l’objectiu d’evitar o reduir al màxim els riscos”.Els cursos poden ser pre-sencials o on line i inclouen continguts com la prevenció i protecció contra incendis, pri-mers auxilis, pla de mobilitat, prevenció de lesions muscu-loesquelètiques o seguretat química, entre molts altres.Un altre vessant del portal és difondre totes aquelles campanyes preventives que incentivin actuacions i inver-sions en aquest camp, “està demostrat que són un benefici per a l’empresa, el treballador i la societat”. “Totes aquelles millores introduïdes en aquest àmbit milloren els resultats de les empreses”, comenta Pàmies, tot això gràcies a la promoció d’hàbits saludables.Alguns exemples poden ser l’ús de la veu professional, campanyes antitabac, treballs elèctrics en instal·lacions de baixa tensió o l’ergonomia a les bugaderies, entre altres.En aquest portal també es pot accedir a guies de bones pràctiques preventives i a una col·lecció de fitxes tècniques dirigides a augmentar el nivell d’informació i divulgació en prevenció de riscos laborals en les empreses mutualistes.Les guies de bones pràcti-ques preventives descriuen les característiques i les funcions de l’activitat professional ana-litzada, així com els principals riscos associats a aquesta acti-vitat.Les fitxes tècniques són una eina tècnica de suport per al desenvolupament de l’activitat preventiva a l’empresa i faci-liten el compliment de les obligacions assignades per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

febrer 201620 Actualitat

RSC

Redacció Activa Mútua, Reus

Sonia Sánchez Cuéllar, adscrita a l’Àrea de Comu-nicació, Servei al Client

i Imatge Corporativa (CSI), situada a la seu central d’Activa Mútua de Reus-Tecnoparc, ha tornat a participar activament en l’elaboració de la segona edició del Calendari de Crohn i Colitis per a l’any 2016 de tirada estatal.

Crohn i Colitis Ulcerosa són malalties inflamatòries intes-tinals (MII), autoimmunes i cròniques que poden afectar qualsevol part del tub diges-tiu que cursen amb intensitat i durada variable, i que poden limitar molt la vida quoti-diana dels seus pacients en les seves fases més àlgides, també conegudes com a brots. Lamentablement, l’estil de vida actual, l’estrès, l’alimentació o factors genètics són els cau-sants que cada vegada més persones pateixin d’aquest tipus de malalties.Sensibilitzar la societat davant d’aquest tipus de malalties “modernes”, conscienciar a l’hora d’assumir hàbits salu-dables o el suport als malalts de MII, són les motivacions principals que han impulsat la segona edició d’aquest calen-dari que mes a mes, mostra 12 històries de persones empre-nedores, lluitadores, amb ganes viure, superar obsta-cles i veure complerts els seus somnis.El calendari el promou i difon Miss Bowell, empresa social-ment responsable impulsada per Laura Marín Sánchez, infer-mera de la Unitat de MII de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona i la publicista, Ia Lansaque Álvarez.

Miss Bowell realitza dissenys per embellir i alegrar aquests pacients. La idea del calendari va sorgir fa dos anys com a conseqüència d’una conversa entre la pacient, la nostra com-panya, Sonia Sánchez, amb la infermera Laura Marín.Pel que fa a Sonia ha realit-zat i editat en el calendari, les dotze fotografies que il·lustren cada mes de l’any 2016.

Dotze imatges, 12 persones, 12 relats humans que reflec-teixen l’esperit de superació de pacients amb MII adscrits a diversos hospitals de Cata-lunya que no han perdut gens ni mica en el seu afany de viure i veure complerts els seus somnis: Irene, amazona; Raul, bomber; Yasmina, ballarina; Sarah, mare; Tanit, somnis com-plerts; Christian, Judith, Alex,

Leandro, Alex, Christine i Raúl, esportistes; Toni, escaquista i Mónica, aspirant a motorista de gran cilindrada.Sonia explica que amb les seves fotos ha intentat fer gala d’aquest estil tan personal que caracteritza els seus autoretrats i que tants reconeixements li ha valgut. “Són fotos intimistes, optimistes, esperançadores que intenten captar l’ànima

dels seus personatges i amb això, transmetre a l’espectador la sensibilitat, l’esperit de supe-ració, la tenacitat, la bellesa, l’esperança...”, descriu. La Sonia es va introduir en la fotogra-fia de manera autodidacta, “la bellesa que circumda les peti-tes coses, els instants... pretenc immortalitzar donant curs a la meva creativitat amb la tèc-nica de l’autoretrat, amb la qual transmeto emocions, sen-timents, sensibilitat i on busco impactar, no deixar indiferent i despertar consciències “.El preu del Calendari de Crohn i de Colitis és de 10 euros. Es pot sol·licitar a la pàgina web www.missbowel.com, en el seu apartat de Racó Solidari. A més, es detallen els punts de venda on es poden com-prar directament. Els beneficis obtinguts amb la recaptació del calendari es donaran a la inves-tigació de les MII a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Bada-lona.La presentació en societat del calendari va tenir lloc el 19 de setembre al bar Sasha, situat al carrer Margarit 18 de Barce-lona.

Disponible, des de mitjan setembre, la segona edició del calendari de crohn i colitis de tirada estatalLes fotos són de Sonia Sánchez Cuéllar, del Departament de Comunicació, Servei al Client i Imatge Corporativa d’Activa Mútua

El crohn i la colitis són malalties

inflamatòries intestinals que limiten el dia a dia dels que les

pateixen

febrer 2016 21Actualitat

Redacció Activa Mútua, Reus

El Departament de Reha-bilitació d’Activa Mútua ha organitzat a la seu central de Reus-Tecnoparc la segona edició de l’exitosa jornada de fisioteràpia que reuneix tota la plantilla estatal d’aquests pro-fessionals de l’Entitat, més de mig centenar de persones.La trobada ja s’ha convertit en tot un referent de la professió, atès que és una oportunitat excepcional per accedir a les tècniques més innovadores de rehabilitació, intercanviar experiències, generar siner-gies, cohesionar equip i fer créixer el sentiment de perti-nença a la marca.En aquesta ocasió, s’ha accedit per exemple a un dels proce-diments més innovadors per al tractament de les tendi-nopaties com és l’Electròlisi Percutània Intratisular (EPI), una tècnica de fisioteràpia invasiva que consisteix en l’aplicació ecoguiada d’un corrent galvànic a través d’una agulla d’acupuntura que pro-dueix un procés inflamatori de caràcter local i que permet la fagocitosi i la reparació del teixit tou afectat (tendó, lliga-ment, múscul, etc.). El corrent elèctric galvànica i el mateix estímul mecànic de l’agulla constitueixen agents físics propis del camp terapèutic de la fisioteràpia, segons especi-fica el Dr. Tomislav Kranjcec,

cap del Departament de Reha-bilitació i Unitat Biomecànica d’Activa Mútua.Sobre l’EPI va dissertar José María Sánchez, de la com-panyia DJO Ibèrica, líder internacional en la provisió de dispositius ortopèdics d’alta qualitat, amb un ampli ven-tall de productes de mercat destinats a la rehabilitació, l’alleujament del dolor i la fisio-teràpia. També desenvolupa, fabrica i distribueix una àmplia gamma d’implants i pròtesis per a la cirurgia reparadora. Per ingressos és l’empresa més potent de dispositius de rehabilitació ortopèdica no quirúrgics als EUA i gaudeix d’una posició similar en l’àmbit internacional.

També hi va haver altra confe-renciant externa: Montserrat Cabanas, qui va departir sobre la nova estratègia de crioteràpia i els beneficis de l’aplicació del fred com poden ser la reducció d’inflamació i edema, analgèsia per acció directa sobre les terminacions nervioses i indirecta en dismi-nuir l’espasme i la tumefacció, antiespasmòdic, augment del metabolisme a costa dels greixos i acció diürètica.Cabanas representava Bioibérica, companyia biotec-nològica especialitzada en la identificació i l’extracció de biomolècules d’alt valor bio-lògic i terapèutic a partir de teixits d’origen animal. És el primer productor occidental

d’heparina, líder en artrosi i salut de les articulacions, en la producció d’ingredients per a pinsos d’animals de granja i de productes naturals amb què combatre l’estrès vegetal.També ha assistit a xerra-des molt específiques i especialitzades com la pre-vista de neurorehabilitació, procés mèdic centrat en la recuperació del sistema ner-viós després d’una lesió neurològica, que té com a missió minimitzar i compen-sar les alteracions funcionals. La neurorehabilitació es basa en les neurociències i els seus principis d’actuació estan fonamentats en l’evidència científica de l’eficàcia dels tractaments.

El congrés també va incloure tallers eminentment pràc-tics per a l’aprenentatge i l’intercanvi d’experiències. Aquestes aules han estat classificades per especialitats anatòmiques com: mà i canell, colze i espatlla, columna vertebral, maluc-genoll i tur-mell-peu. Destaquen les de Mirrorbox, kinesiotapping o taula canadenca. També estan obertes a estudiants univer-sitaris en pràctiques que es troben en Activa Mútua.La jornada es va comple-mentar amb una exposició d’una quarantena de pòsters confeccionats pels mateixos fisioterapeutes on es des-crivien aquelles tècniques reeixides en l’esdevenir diari de les seves funcions, casos clínics amb evolució positiva, aquelles tècniques innova-dores o pioneres o fins i tot procediments exclusius que han estat desenvolupats per ells mateixos. Un jurat pre-miarà els tres millors cartells.Activa Mútua disposa d’una xarxa de 25 centres de reha-bilitació a tot Espanya. Una infraestructura en la qual l’entitat ha dipositat tota la seva confiança i ha destinat prou recursos. Prova d’això, és que aquest Departament ha acumulat en el transcorregut d’exercici, la majoria dels agraï-ments remesos pels pacients a l’entitat causa de l’atenció i serveis percebuts en aquesta àrea.

Jornada de fisioterapeutes a Reus

Redacció Activa Mutua, Reus

Activa Mútua va acollir diven-dres 13 de novembre a les seves instal·lacions de Reus-Tecnoparc, una jornada sobre “L’avaluació mèdica en l’àmbit del jutjat social”. L’esdeveniment va estar organitzat per l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) i va tenir per objecte facilitar la comunicació entre els diferents agents que par-ticipen en l’àmbit del jutjat social, conèixer les necessitats dels serveis jurídics, així com les eines que s’utilitzen. També es va detallar el peritatge que practica el metge inspector-avaluador. La jornada, que es va iniciar amb una visita prèvia a les instal·lacions de l’ICAM Tarragona, va prosseguir a Activa Mútua amb ponències i taules rodones, i més del mateix Pellisé i el vicepresident de la Mútua, Josep Nogués,

van destacar ponents com Francisco Javier Sánchez-Icart, degà del Jutjat Social de Tarra-gona; Josep Gomis, cap del Servei d’Avaluacions Mèdiques Camp de Tarragona-Terres de l’Ebre; Verònica Ollé, jutgessa; Mónica Herranz, directora provincial de l’INSS Tarragona; Àngel Calejero, director pro-vincial de l’ISM Tarragona; Teresa Castellá, cap del Servei Jurídic Provincial Tarragona INSS; Joan Sans, metge avalua-dor de l’ICAM; Dolores Ibáñez de la Chica, cap del Servei Medicolegal de l’ICAM i Consol Lemonche, sotsdirectora gene-ral d’Avaluacions Mèdiques de l’ICAM.L’acte es va enfocar a pro-fessionals de la judicatura, metges inspectors/avaluadors, professionals de l’INSS, TGSS, ISM o altres administracions implicades en el procediment i referents d’IT en l’atenció pri-mària.

Anàlisi de l’avaluació mèdica al Jutjat Social

febrer 201622 Actualitat

Redacció Activa Mútua, Madrid

L’Oficina Nacional de Turisme (FONTUR) d’Activa Mútua, Mútua

ha ressaltat en el dia mundial del turisme, el passat 27 de setembre, que és la mútua turística per excel·lència i prova d’això és l’increment del nombre d’acords de col·laboració rubricats amb les associacions empresarials de l’Estat vinculades amb aquesta activitat.Pel que fa a Espanya, el sector ha tornat a marcar un nou rècord de turistes aquest any amb gairebé 34 milions de persones en el primer semestre de l’any, segons es desprèn de l’última enquesta de Frontur del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, 1,2 milions de turistes inter-nacionals més en comparació amb la mateixa època de l’any anterior. Andalusia va ser la comunitat autònoma més afavorida, seguida de Cata-lunya i Canàries.ONTUR, que té subscrits convenis de cooperació amb empreses mutualistes de la Confederació Empresarial de Turisme d’Extremadura, l’Agrupació Provincial d’Hostaleria i Turisme de Conca, l’Associació Espanyola de Gerents de Golf, l’Associació Hotelera de Salou-Cambrils, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salamanca, el Patronat de Turisme de la Costa del Sol, el Patronat de Turisme de Còrdova i l’Associació Provincial d’Empresaris d’Hostaleria de Valladolid, acaba de rubricar nous acords de col·laboració amb la Federació Provincial d’Empreses d’Hostaleria i Turisme de Granada, i el Consell regulador de Denominacions d’Origen de Màlaga, Serres de Màlaga i Pasas de Màlaga.Les claus que estan perme-tent l’expansió i consolidació d’ONTUR en el sector turís-tic són, segons detalla el seu director, Javier Alegre, “la seva proximitat amb el client, el seu tracte directe i especia-litzat, un servei exclusiu que incrementa la competitivitat i la productivitat de les empre-

ses, una notable reducció dels costos que es deriven de la sinistralitat laboral i l’optimització de la gestió de l’absentisme “.Per aconseguir aquest avanç, ONTUR ofereix la gestió de la incapacitat temporal per accident de treball; la gestió, seguiment i control de la incapacitat temporal per contingències comunes; la implantació d’un pla de millora de la productivitat; la realització d’un test al perfil dels recursos humans; la gestió de la invalidesa, mort i supervivència; la gestió i el seguiment de malalties professionals en estudi; la vigilància o cura de malalties professionals en el sector de l’hostaleria i el turisme; l’assessorament, informació i educació preventiva sobre els riscos generals i específics del sector, com ara: assistèn-cia sanitària integral, gestió i integració de la prevenció, plans d’autoprotecció, segu-retat viària, prevenció de riscos del sector segons acti-vitat, prevenció de trastorns musculoesquelètics i la gestió de l’estrès i els riscos psicoso-cials.

Alegre indica que el 35 per cent de la sinistralitat en el sector de l’hostaleria i el turisme correspon a trastorns musculoesquelètics, el 18 per cent trastorns psicosocials, i l’altre 25 per cert correspon a caigudes al mateix nivell, talls i cremades.“Des d’ONTUR”, afe-geix Alegre, “proposem programes d’ergonomia par-ticipativa, cursos de gestió de l’estrès; implantació de plans d’autoprotecció en centres de treball; una estreta col·laboració dels serveis de prevenció a quotes amb els de prevenció aliens, una gestió d’absentisme mitjançant un pla directori. Servimutua, el seguiment permanent de les baixes per ITCC, la implanta-ció i desenvolupament del pla Aplica, malalties profes-sionals en estudi per evitar canvis de contingència “.Activa Mútua, a través d’ONTUR, ha considerat estar present i personalitzar els seus serveis en un sector estratègic de l’economia espanyola. Copa gairebé el 12 per cent del PIB, registra unes 75.000 noves afiliacions a la Seguretat Social. Dóna feina

a 2.731.000 treballadors, dels quals més de 39.000 estan protegits per Activa Mútua, integrats en una mica més de 19.000 empreses mutualistes, del Sector del Turisme i Hos-taleria, i detecta un increment del 6 per cent de l’ocupació. Aquesta activitat ve pro-pulsada per una demanda nacional que realitza 9,5 milions de viatges i una demanda internacional amb 13,4 milions de visites. De fet, les empreses turístiques han incrementat les vendes un 5 per cent en aquesta última campanya estival.De moment, la presència d’ONTUR es focalitza en associacions, institucions i organismes. I és aquí on rea-litza les seves campanyes divulgatives sobre empre-ses mutualistes. “La nostra tasca incideix directament en la productivitat i la com-petitivitat de les empreses turístiques”, ressalta Alegre, que afegeix que “en ser una activitat que registra una alta ocupació laboral, sobretot en temporada alta, neces-sita una gestió dels recursos humans altament especialit-zada des la perspectiva de la

salut laboral i les prestacions de la Seguretat Social, és aquí on entra ONTUR i aquesta és la base del seu èxit“. “Planti-lles saludables, motivades i implicades i una pulcra gestió de l’absentisme”, reflexiona el director d’ONTUR, “capa-cita les empreses turístiques a donar qualitat i fer front a l’important increment d’activitat que experimenten en plena campanya”, comen-tari en línia amb el suport que ofereix ONTUR.En el dia mundial del turisme, el secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Taleb Rifai, ha destacat que a tot el món 1.000 milions de turistes viat-gen cada any a una destinació internacional. Una activitat que copa el 10 per cent del PIB mundial, el 6 per cent de les exportacions i possibilita el creixement socioeconò-mic, desenvolupament que a més s’acompanya d’inclusió social i conservació del medi ambient. Un de cada 11 llocs de treball en el món es generat pel turisme, el qual indueix milions de trobades interculturals i, per tant, la pau al món.Rifai va exposar l’abast global que fa gala l’activitat turística. “Cada vegada que viatgem –va manifestar–, som part d’un moviment mundial que impulsa canvis positius en el planeta i la gent. Per aquest motiu, cal fer de’aquests mil milions de turistes una verita-ble força de progrés

Activa Mútua es referma com la mútua del turisme i l’Hostaleria gràcies a ONtuR

OfICINES SECTORIALS

Incrementa els acords de col·laboració rubricats amb les patronals mutualistes i institucions

Javier Alegre, director d’ONTUR.

Activa Mútua, a través d’ontur, està present en un sector estratègic de l’economia

espanyola amb gairebé 3 milions de professionals

empleats

febrer 2016 23Actualitat

COMUNICACIó

Activa Mútua amplifica la seva estratègia de comunicació amb la plataforma ‘on line’L’entitat estreny la relació amb el client amb una nova web i una aplicació per a dispositius mòbils

Redacció Activa Mútua, Reus

Activa Mútua ha enfortit i ampliat la seva estra-tègia de comunicació

mitjançant una ferma aposta per la plataforma on-line amb l’objectiu d’estendre la difusió de continguts, aproximar-se al client, solucionar tràmits i enfortir la marca. A més, ha actualitzat el pla de comuni-cació de la mútua amb una redimensió del màrqueting de continguts per oferir infor-mació interessant i útil als clients, i així augmentar la confiança i credibilitat. A més, sobre tota aquesta estratègia han preponderat conceptes d’accessibilitat, integració i inclusió per a totes les perso-nes.

El Departament de Comuni-cació, Servei al Client i Imatge Corporativa ha dedicat l’últim

any a desenvolupar i posar en marxa una nova pàgina web, així com una nova apli-cació per a dispositius mòbils (telèfons intel·ligents i taule-tes).L’APP està dissenyada per ser emprada en telèfons intel·ligents i tauletes amb sistemes operatius Android o iOS. Amb la nova aplicació, Activa Mútua pretén estar molt a prop de l’usuari. Com una finestreta d’atenció al públic, però amb la imme-diatesa i la resolució que ofereixen les tecnologies de la informació. La nova app és un gestor personalitzat des d’on rebre notificacions, valorar la sinistralitat i l’absentisme, tramitar accidents no decla-rats, sol·licitar l’enviament de documentació, duplicats o rebre tot tipus d’informació com altes i baixes de treballa-dors, notificacions puntuals GPS, reclamacions de des-

comptes indeguts, estar al cas de jornades formatives o la visualització de vídeos sobre prevenció de riscos o de salut laboral. Inclou també utilitats com cercador d’oficines, cen-tres mèdics, un recordatori d’obligacions, un luxòmetre, sonòmetre i un mesurador d’angles i nivells.Els objectius que es marca la nova app d’Activa Mútua són enfortir la marca de l’entitat, estar present també en els multitudinaris dispo-sitius mòbils, diferenciar-se oferint valor afegit i lògi-cament, millorar i oferir un millor servei. Amb aquesta eina es millora la comunica-ció i l’accessibilitat a l’entitat, la fidelització dels clients i s’ofereix un servei més àgil. La segmentació de contin-guts sobre la base del públic objectiu de l’entitat contri-bueix a augmentar la seva utilitat, versatilitat i atractiu.

Pel que fa a la web: www.acti-vamutua.es, el repte ha estat superar l’èxit que es va acon-seguir amb la primera versió de la pàgina web d’Activa Mútua, un referent i font d’inspiració per a altres pàgi-nes webs del sector.Passat el temps i com a con-seqüència de l’evolució de les noves tecnologies, el portal d’Activa Mútua ha reque-rit novament una profunda reestructuració que ha actua-litzat i millorat el seu disseny, ha ampliat la seva funcionali-tat i accessibilitat a tot tipus d’usuari, incloses les perso-nes amb discapacitat. La seva navegació és bastant més àgil i intuïtiva, i està capacitada per ser emprada des de qual-sevol dispositiu, ordinador, telèfon intel·ligent o tauleta.La nova pàgina web descansa sobre la tecnologia Wordpress, avançada plataforma semàn-tica de publicació orientada

a l’estètica, els estàndards web i l’ús, ja que és accessible des de qualsevol navegador i amb una ràpida capacitat de càrrega que accelera la velo-citat de navegació.La home del portal d’Activa Mútua s’estructura en els apartats de suggeriments, queixes i reclamacions, pre-venció de riscos laborals, oficines sectorials i Aplica (programa per a la gestió de la productivitat de les empreses mitjançant la supervisió de l’absentisme). Disposa també d’apartats específics per al públic objectiu de la mútua com empreses, autònoms i treballadors. A més de ser-veis com assessorament en cas d’accident, instruccions per afiliar-se, cursos presen-cials i on-line, descàrrega del’informe d’accident o com optar al bonus aquelles empreses amb baixa acciden-talitat.

febrer 201624 Contraportada

CONTRAPORTADA

“He tret tot el suc a la vida gràcies al meu treball i a les personalitats que he conegut”

Redacció Activa Mútua, Madrid

Luciano Blázquez, més cone-gut com a Lucio, és un dels mutualistes d’Activa

Mútua més famosos. Propietari del restaurant mundialment conegut Casa Lucio, és tot un fenomen social. Diuen que qui va a Madrid i no passa per Casa Lucio és com si no hagués anat a la capital. Un èxit que ha assolit gràcies a la seva empre-nedoria i a l’elaboració d’una gastronomia tradicional amb productes autòctons d’alta qualitat. Tot amb una excel·lent relació qualitat-preu. Situat en un dels carrers més emble-màtics de la capital d’Espanya: la Cava Baja, al Madrid dels Àus-tries, el local remunta els seus orígens a 1720 quan en aquell temps va ser la Posada de San Pedro i posteriorment el Mesón del Segoviano. Lucio va néixer el 12 de febrer de 1933 a Serra-nillos (Àvila), té 82 anys, 70 dels quals ha dedicat amb tenacitat a la professió de restaurador. Una llarga i prestigiosa tra-jectòria que li ha valgut tota mena de reconeixements. Lucio funda el seu restaurant el 1974 i des d’aleshores ha estat lloc de trobada i de menjar de madri-lenys, visitants de Madrid i de personalitats famoses i insignes de tot el món: governants, artis-tes, empresaris... han configurat l’ampli elenc de celebritats que ha promocionat el restaurant pels cinc continents.

Casa Lucio, lloc de visita obli-gada a Madrid...Sí, i tot gràcies als meus clients i a la promoció que han fet de la meva casa tots aquests anys.

I això com s’aconsegueix?Amb un tracte directe i afable, sempre pendent de la seva satisfacció.

I la seva cuina, és clar...La gastronomia de Casa Lucio és la cuina de sempre, la tra-dicional, potenciada amb ingredients d’altíssima qualitat. Els meus clients troben a casa meva els millors productes d’Espanya.

Com és la seva relació quali-tat-preu?Els meus clients sempre han ressaltat que Casa Lucio ofereix una relació qualitat-preu molt equilibrada.

Com ho aconsegueix?Amb la fidelitat dels clients i la promoció indirecta que fan. Aquest efecte s’ha estès per tot el món i ens ha permès gaudir d’uns volums d’ocupació sempre molt elevats perquè cal cobrar allò que és just.

Quins són els seus proveï-dors?Els millors. Els de més alta qua-litat.

Què aconsella als restaura-dors novells?Que no tinguin enveja de res ni de ningú, que es dediquin a allò en què creuen. Que pensin en el que valen i el que poden valdre i ho donin tot fins al final.

I a la cuina?Si viuen i treballen a Espanya, que ofereixin el millor del país. Algun vi sí que pot portar-se de fora, però jo mai he canviat de parer en aquest sentit.

Què opina de la innovació culinària?Sempre cal respectar totes aquelles iniciatives que inten-tin consolidar un negoci i fer-lo viable. Ara bé, permeti’m un símil taurí, si en una “corrida” un torero sempre talla quatre ore-lles i una cua, per què canviar de “lídia” i tallar menys?

Com aconsegueix que el seu restaurant sigui de visita obli-gada i lloc de referència?Pel meu tracte amb el client. Modestament, crec que sóc una de les persones més fotografia-des d’Espanya. Em fan unes 50 o 60 fotos al dia. Els meus clients volen immortalitzar amb mi la seva visita a Casa Lucio i això em fa estar en moltes regions i països. Aquest fet és un excel·lent relacions públiques per al meu establiment.

Li fa por que el copiïn?Gens. Per exemple, els callos... Els nostres ja no és que siguin immillorables és que estic con-vençut que són una medicina per a l’organisme. Són de tan altíssima qualitat que són pràc-ticament gelatina, no tenen ni una gota de greix. És un plat que hem aconseguit que sigui molt suau i que deixi de ser una especialitat forta o indigesta. I això s’aconsegueix amb molts anys d’experiència i millora fins a vorejar la perfecció.

Quin és el secret de la seva cuina?La serietat i comprar el millor, costi el que costi. I després, com deia, cuinar i cuinar fins a acon-seguir la perfecció.

És important, doncs, la selec-ció dels seus proveïdors.Sí, trio els més honestos amb la qualitat.

Les seves distincions són incomptables...Tinc distincions i premis a tot el món. Moltíssims. Fins tinc un carrer a Alacant, la de Meso-

nero Lucio. Algunes a les quals tinc més afecte són la Medalla del Treball, Tabernero Mayor de Madrid, la Medalla d’Or de Madrid.

Quins són els seus vins favo-rits?A mi m’agrada molt el vi blanc. La DO Rueda és una de les meves favorites. Tots els vins d’Espanya són extraordinaris ja no n’hi ha cap de mediocre. Els francesos tenen tres vins excel·lents que sobresurten, però de manera generalitzada, despunta Espanya.

Quin és el seu preferit?El Vega Sicília.

A quantes persones con-tracta?Tinc en plantilla més de cent treballadors.

Què valora d’ells?L’honradesa.

Quines són les seves pas-sions?La meva vida és molt llarga i bonica. Quan me’n vagi d’aquest món, a més de triomfar, em satisfarà haver extret tot el suc a la vida gràcies al meu treball i a l’oportunitat d’haver alternat amb les persones més il·lustres i insignes del planeta. Tants i tants: el rei Joan Carles I, Bill Clin-ton, Sean Connery, Omar Sharif, Rod Hudson, Carmen Sevilla, Paquita Rico, Lola Flores o Rocio Jurado, per esmentar-ne només uns quants.

Alguna anècdota ...A París recordo que vam anar a

un espectacle molt important amb el prestigiós empresari Santiago Foncillas i no hi havia entrades. A la llarga cua, quan ens va veure el porter ens va fer passar i a dins ens van cedir l’espai des d’on el director de l’obra veu la funció. En una altra ocasió, a Mèxic, el canceller alemany em va cedir un vaixell a Acapulco. En aquest mateix país, a Cuernavaca, capital de l’estat de Morelos, em van dedi-car una “corrida”. Sempre m’han atès com una personalitat allà on he anat.

Per què desperta tant d’afecte entre la gent?Doncs perquè faig ostenta-ció, sóc sempre una persona normal, seriosa, honrada... En el meu treball no he faltat mai ni un dia. Fins i tot hi he anat dos mesos amb un peu trencat.

No podíem marxar de Casa Lucio sense tastar els seus famosos callos o els seus ous estrellats. Una experiència única, la perfecció de la gastro-nomia tradicional feta realitat i, no per senzilla, una exqui-sidesa. Abans d’acomiadar-nos, Lucio ens mostra orgullós una selecció de fotos de totes les èpoques amb personalitats del món que han visitat el seu res-taurant. Tampoc podíem deixar de fer-li alguna foto del mig centenar que li demanen cada dia. Deixem Casa Lucio amb el convenciment que és un racó fefaent de la història de Madrid i Lucio, un fenomen social dels pocs que sol brindar cada gene-ració.

El famós propietari de Casa Lucio de Madrid desvetlla com un restaurant pot convertir-se en referent d’una capital i estendre la seva fama per tot el món

Luciano Blázquez, al centre de la imatge, acompanyat, a l’esquerra, per Javier Alegre, director d’Ontur, i José Luis Ruiperez, director territoral, i a la dreta, pel Dr. José González i per Eduard Llopis, director de Gestió Integral i Afiliació/Cotització.