Nits

de

música

2010

Fundació Joan

Miró Barcelona

Informació pràctica

8 de juliol BIB

15 de juliol Sons-Nús

22 de juliol Saadet Türköz & Hans Koch

29 de juliol Sophie Agnel i Oliver Benoit

Cicle a cura de: Agustí Fernández Horari: 20.30 h Entrada: 10 € Amics de la Fundació: 5 € Carnet Univers, estudiants de la UAB, de la UB i de la UPF, Club TR3SC i MAUMAU: 20% de descompte Tots els concerts es realitzen a l’Auditori de la Fundació. Com arribar-hi: autobusos 50 i 55, autobús Parc de Montjuïc i metro Paral·lel (enllaç amb el funicular de Montjuïc). Amb l’entrada, la Fundació ofereix una copa al Pati Nord després de cada concert, per gentilesa de Sumarroca i Moritz.

.

8 de juliol

BIB – 8 DE JULIOL

La curiositat i la necessitat de recerca

són dos dels motors creatius principals

de l’ésser humà.

La Banda d’Improvisadors de Barcelona

(BIB) es va crear dins l’associació Otras

Músicas l’any 2008. Està formada per un

nucli fix de músics i un nucli obert tant a

músics com a artistes d’altres disciplines.

La improvisació lliure com la construcció

d’un tema en el mateix moment en què

s’està tocant. Un procés creatiu basat en

l’acció i la reacció instintiva d’un músic la

identitat del qual queda despullada amb

una interpretació del fet sonor personal i

en temps real. L’atmosfera, la textura i el

timbre guanyen la partida a la melodia a

causa de l’absència de qualsevol mena

de compromís estilístic, i es destrueix la

discriminació mandrosa entre el que és

bonic i el que no ho és. (Apunts de Darío

Fernández)

BIB (Banda d’Improvisadors de Barcelona) Direcció: Pablo Rega Músics: Olga Ábalos, saxo alt i flauta travessera

Eduard Altaba, contrabaix i baix elèctric

Frances Bartlet, violoncel

Tom Chant, saxo soprano i clarinet baix

Juan Crek, veu i f/x

Daniel Domínguez, bateria

http://www.myspace.com/improvisadors

http://www.tomajazz.com/conciertos/2009/1

0/bib_lem.html

cabarethofmann@gmail.com

http://www.revistarambla.com/cultura/2010/

03/17/banda-improvisadors-barcelona/

Banda d’Improvisadors de Barcelona

1- ALFONSO MUÑOZ... saxo baríton

2- DANIEL DOMÍNGUEZ... bateria

3- EDUARD ALTABA... contrabaix i baix elèctric

4- ELENA VÁZQUEZ... violí

5- FRANCES BARTLET... violoncel

6- IGNACIO LOIS... guitarra elèctrica i piano

7- JOHN WILLIAMS... saxo baríton i trombó

8- JUAN CREK... veu i f/x

9- JUAN PÉREZ... trompeta i fiscorn

10- MARC EGEA... viola de roda

11- OLGA ÁBALOS... saxo alt i flauta travessera

12- ORIOL PLANCH... tècnic llums

13- PABLO REGA... direcció

14- POPE... trompeta

15- QUICU SAMSÓ... bateria

16- TINO REGUEIRA... guitarra elèctrica

17- TOM CHANT... saxo soprano i clarinet baix

18- XAVIER GARCIA... contrabaix

15 de juliol

SONS-NÚS – 15 DE JULIOL

La veu de Maite Dono i el contrabaix de Baldo

Martínez es reuneixen a partir del jazz, el

folklore i la improvisació lliure. Tot plegat dóna

lloc a un projecte sonor i interpretatiu peculiar,

en què la versatilitat i la no-definició tenen un

paper important. La veu cantada, o parlada, pot

viatjar d’allò conegut a allò desconegut, i el

contrabaix, també en aquest viatge de risc,

perfila la música i l’expressió de tot el conjunt.

Sons-Nús sorgeix a partir de la idea de treballar

en un projecte més intimista, donant més

llibertat a la creativitat, després d’haver

compartit projectes musicals que els han acostat

estilísticament, com és el cas més recent del

Projecto Miño, en què a partir del folklore i amb

un llenguatge de jazz contemporani s’assoleix

un nou espai creatiu.

SONS-NÚS Maite Dono, veu Baldo Martínez, contrabaix

http://perso.wanadoo.es/baldom

artinez/SONS-NUS-C.pdf

http://perso.wanadoo.es/baldom

artinez/SONSNUS.htm

SONS-NÚS és un duo en el qual la veu de Maite Dono i el contrabaix de Baldo Martínez es

reuneixen a partir del jazz, el folklore i la lliure improvisació. Tot plegat dóna lloc a un projecte

sonor i interpretatiu peculiar, en què la versatilitat i la no-definició tenen un paper important.

La veu cantada, o parlada (fent servir la poesia com a via: Uxío Novoneyra, la mateixa Dono,

etc.), pot viatjar d’allò conegut a allò desconegut, i el contrabaix, també en aquest viatge de

risc, perfila la música i l’expressió de tot el conjunt.

Aquest treball uneix dues grans figures de la música gallega que han anat madurant la relació

artística que tenien a mesura que passaven per diferents festivals de tot el món. El mes

d’abril del 2010 van publicar el seu primer disc com a duo.”.

22 de juliol

SAADET TÜRKÖZ & HANS

KOCH – 22 DE JULIOL

Saadet Türköz és una cantant i

improvisadora turcokazakh i Hans

Koch prové de l’escena

improvisadora europea. Tot i tenir

unes arrels musicals molt

diferents, quan estan junts creen

una proposta nova i

engrescadora, una música que

transcendeix els bagatges

personals per transmetre un

sentiment etern.

SAADET TÜRKÖZ & HANS KOCH Saadet Türköz, veu Hans Koch, saxo i electrònica

http://www.saadet.ch/index-flash.html

http://www.culturebase.net/artist.php?3

817

http://www.mp3.com/artist/saadet-

turkoz/summary/

http://www.hans-w-koch.net/

http://www.efi.group.shef.ac.uk/musicia

n/mkoch.html

Saadet Türköz

Saadet Türkoz i Hans Koch tenen unes arrels molt diferents. Saadet és una cantat i

improvisadora turcokazakh i Hans Koch prové de l’escena improvisadora europea. A la

cantant, el duo, com a forma transparent que afavoreix la comprensió dels matisos més

subtils de les seves característiques individuals, li va bé: ofereix espai per al ple

desenvolupament tonal de la veu. “En improvisar, tinc la sensació de ser simultàniament jo

mateixa i una altra persona”. Per a ella, improvisar és com explicar una història. És una forma

més autèntica que la cançó tradicional, perquè d’aquesta en surten moltes més coses; així

doncs, es tracta d’una experiència personal. “D’aquesta manera, assoleixo un altre nivell de

comunicació amb mi mateixa i amb el món que m’envolta. Crear espontàniament és una

cosa; interpretar cançons tradicionals de Turquia, del Turkistan oriental o de Kazakhstan n’és

un altra i força diferent”. Saadet Türköz fa això sense intencions conservadores i les seves

“peces tradicionals” no són folklore: “No canto cançons segons la tradició, sinó més aviat tal

com les recordo”. Saadet Türköz treballa amb els records. El sentiment influencia el

llenguatge dels poemes que escull, i el llenguatge influencia el caràcter de les peces. La

llengua kazakh, que està lligada amb l’origen dels seus pares, actua com a mediadora i dóna

un to general arcaic. Ara bé, crear únicament a partir de les cançons tradicionals no

semblava autèntic a la cantant; el llegat va constituir un punt de partida per desenvolupar

unes preferències pròpies. De nou, és una aventura imprevisible, un camí que la fascina.

Hans Koch ha abandonat la seva carrera com a clarinetista clàssic reconegut i s’ha convertit

en un dels intèrprets improvisadors més innovadors d’Europa.

D’ençà de la dècada del 1980, ha treballat amb un gran nombre de músics, des de Cecil

Taylor fins a Fred Frith. Com a compositor, ha donat forma al so de la formació Koch-Schütz-

Studer des del començament i també ha col·laborat en obres de teatre per a la ràdio i en

pel·lícules. Des de la dècada del 1990, treballa amb dispositius electrònics com una extensió

dels saxos i els clarinets, i també fa servir el mostreig, la seqüenciació i l’ordinador portàtil.

Sempre treballa amb un vocabulari i so propis, que li confereixen una veu única en l’escena

actual.

29 de juliol

Photo : Jean-Michel Monin

SOPHIE AGNEL I OLIVIER BENOIT –

29 DE JULIOL

Aquest duet treballa a partir de tècniques

instrumentals ampliades, cosa que els ha

permès crear un so propi i original, i una

manera de fer música rigorosament

personal, vagament impressionista, feta

de petites capes sonores que s’obren i es

tanquen com si es tractés de matèria

física. Paisatges inaudits creats per un

dels duets més interessants de la música

actual.

http://obenoitmusic.free.fr/duoagnelben

oit.htm

http://sophieagnel.free.fr/spip.php?rubri

que=8

http://www.allaboutjazz.com/php/article.

php?id=32970

http://www.myspace.com/olivierbenoit

http://obenoitmusic.free.fr –

http://www.myspace.com/olivierbenoit

SOPHIE AGNEL i OLIVIER BENOIT Sophie Agnel, piano Olivier Benoit, guitarra elèctrica

Olivier Benoit: guitarra, composició i direcció

Guitarrista, compositor, director d’orquestra i improvisador nascut el 1969, Olivier Benoit

treballa tant els camps de la improvisació lliure i de la música experimental com els del jazz

o la música contemporània i electrònica. Ha participat en projectes que barregen disciplines

diferents: amb el coreògraf David Flahaut, Karole Armitage (2001) i la trapezista Clémence

Coconnier; en solo, en duo i en diverses formacions al si de Crime (Optronic, Electropus,

IMAO, La Pieuvre) i de Circum (Happy House, Circum Grand Orchestra i els músics

vietnamites de Hue), etc. Ha tocat amb diversos músics com Christophe Marguet, Régis

Huby, Bruno Chevillon, Sophie Agnel, Jean-Luc Guionnet, Joëlle Léandre (Figures

Érotiques i quintet amb Simon Goubert i Jean-Luc Capozzo), Edward Perraud, Philippe

Deschepper, Jacques Mahieux, Michel Doneda... Ha col·laborat amb el conjunt Ars Nova

en una òpera contemporània dirigida per Philippe Nahon. Ha participat en molts festivals i

ha actuat en escenaris de França i de l’estranger: Podgorica, Luz, Le Mans, Banlieues

Bleues, Canton, Nanquín, Wuhan, Madrid, Kíev, Bla, Hèlsinki, Hue, Clusone, Roccella

Jonica, Brest, Brussel·les, Tallinn, Poitiers, Montreuil, Nantes, Lilla, etc.

Sophie Agnel: Per bé que va néixer a París el 1964, avui dia es mou cap a altres illes

sonores, al cor d’una temporalitat reinventada, a la popa d’un piano de cua, instrument que

ha convertit en un veritable organisme viu i vibrant.

De formació clàssica, pròfuga del jazz (foragitada pel tractament massa estricte de

l’harmonia), Sophie Agnel aborda el piano des de tots els angles sonors que ofereix aquest

vaixell musical. Teclat, cordes i caixa de ressonància es consideren simultàniament,

mitjançant una tècnica mixta (com es diu en l’àmbit de les arts plàstiques) que seria massa

simplista vincular únicament amb el piano preparat de John Cage. En considerar l’instrument

–que amplia amb molts accessoris, gobelets, boles i cordes– com una font poètica de

matèries i textures anamòrfiques, Agnel aconsegueix igualar-lo amb dispositius musicals

ben diversos, independentment de la luthieria de la qual provinguin (del fisiològic a

l’electroacústic).