Núm. > 2Abril 2006www.amb.cat

ÀMBRevista de l’Àrea Metropolitanade Barcelona

El govern metropolità, clau per consolidar el Pla estratègic> 6

Els alcaldes metropolitans signen un manifest reclamant el govern metropolità> 4

Celestino Corbacho: “Ja fa temps que aquest Govern de la Generalitat hauria d’haver restablert l’Àrea Metropolitana”> 16

2 > ÀMB

> Sumari

EdicióÀrea Metropolitana de BarcelonaCarrer 62, núm 16-18Zona Franca 08040 BarcelonaTelèfon: 932 235 151Fax: 935 069 547

Consell de redaccióRubén Camacho Manel CerveraEnric FolchAnna GonzálezCarles MarínJoan Miquel RocaXavier SabatéRocío Terán

DireccióXavier Sabaté

CoordinacióRubén Camacho

RedaccióManel CerveraOriol CostaAnna GonzálezCarles Marín Rocío Terán

Direcció creativaEnric Folch

FotografiaCarolina Garcia(L’Estudi de Fotografia)

Assessora lingüísticaAnna Canals

CompaginacióJosep Lluís Lara

Tiratge3.000 exemplars

ImpressióCreacions Gràfiques Canigó

DistribucióManipulats i Enviaments

Dipòsit Legal B-5562-2006

ISSN 1885/9666

Foto portada:Ordinador Mare Nostrum

La revista ÀMB no es fa responsable de l’opinió expressada en els articles signats.La revista ÀMB s’imprimeix amb paper ECF.

> 4

> 16

> 20

> 24

Del Pla estratègic al govern metropolità> 3

Metròpoli34 alcaldes i alcaldessesdemanen la ràpida tramitacióde la llei del nou govern metropolità>4

ReportatgeEl Pla estratègic necessita un govern per traslladar al territori les seves propostes>6

Entrevista ÀMBCelestino Corbacho,alcalde de l’Hospitalet de Llobregat i president de la Diputació de Barcelona

>16

MunicipisCerdanyola del Vallès, cap a la ciutat de la innovació i el coneixement>20

A fonsRevisió del programa metropolità de gestió dels residus municipals,conclusions i estratègies de futur>24

NotíciesActualitat metropolitana>29

Portaveus>30

3 > ÀMB

Entre les iniciatives més interessants que s’han generat des de l’àrea me-tropolitana de Barcelona hi figura destacat el Pla Estratègic Metropolità. Hereu dels anteriors plans estratègics de Barcelona, es va aprovar ara fa tres anys i va significar un pas important pel que fa a la seva dimensió territo-rial ja que es va imposar l’evidència que l’àmbit pertinent era el metropolità. Un pla estratègic té considerables avantatges: d’una banda no és normatiu, sinó que marca tendències i línies de futur, i d’altra banda no el fa només l’administració, sinó que és el punt on aquesta es troba amb els agents so-cioeconòmics com l’empresa, el sindicats, la universitat... Això fa del pla un instrument pluridisciplinar i dúctil, que retroalimenta els dos móns i juga el paper d’ànima que els empeny i consciència crítica que els fa reflexionar.

En la reunió de vicepresidents que se celebrà el passat 20 de gener, es va donar el tret de sortida per a una nova etapa del pla en l’horitzó 2006/2010, en la qual hi haurà millores organitzaves, simplificació d’objectius i major concreció dels projectes. També es va acordar la creació d’un Consell territo-rial d’ alcaldes a fi que hi tinguin més presència. Això és una excel·lent notícia sobretot si tenim en compte que el pla estratègic és l’única organització on hi són presents els 36 ajuntaments de l’àrea metropolitana –com és sabut, els àmbits territorials de les diferents entitats metropolitanes no són coinci-dents–, de manera que n’esdevé també un element d’impuls i cohesió i alhora fa evident la necessitat que estigui institucionalment unida.

Aquesta necessitat l’han escenificat solemnement la pràctica totalitat dels dits alcaldes i alcaldesses. En un acte sense precedents han signat pública-ment fa pocs dies un manifest en el qual demanen al govern de la Generalitat que posi en marxa tan de pressa com sigui possible el procés legislatiu que ha de culminar en la nova institució metropolitana única, tot recordant que es tracta d’una reiterada aspiració del món local metropolità i alhora d’un compromís explícit contingut en el Pacte del Tinell. Aquesta presa de posició comuna esperem que sigui el detonant definitiu per disposar d’un instrument de govern que altres metròpolis ja tenen i que els dóna avantatges evidents. Seria una llàstima quedar ressagats, especialment en aspectes en què el pla estratègic conclou que estem molt ben posicionats, per exemple la creativitat, una competència que cada cop esdevé més crucial i en la qual el potencial de l’àrea metropolitana de Barcelona és molt elevat.

Del Pla Estratègical govern metropolitàDídac PestañaVicepresident primer executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

> Metròpoli

4 > ÀMB

L’acte de signatura del manifest d’alcaldes es va celebrar sota el lema Ara… el govern metropolità

5 > ÀMB

34 alcaldes i alcaldesses demanen la ràpida tramitació de la llei del nou govern metropolitàRubén Camacho

Aquesta iniciativa legislativa s’hauria de presentar amb el temps suficient per possibi-litar la seva aprovació dins de la present le-gislatura i abans de les eleccions municipals.

El manifest subratlla el fet que la dispersió administrativa metropolitana, actualment en tres entitats, amb àmbits territorials i com-petencials diferents, crea limitacions en la prestació dels serveis supramunicipals de les entitats.

També és destaca que “la manca de compe-tències en urbanisme és un handicap molt gran ja que impedeix fer una planificació es-tructural de coordinació del territori metro-polità, que és molt necessària atesa la seva alta densitat de població i d’infraestructures; a sobre, la situació actual també ha laminat les competències urbanístiques de cada un dels ajuntaments inclosos en el PGM, que són la majoria dels municipis metropolitans.”

Un altre aspecte fonamental és la “insuficièn-cia d’instruments i de recursos per executar una política decidida d’habitatge protegit. Els ajuntaments de l’àmbit metropolità de Barce-lona han dut a terme actuacions pal·liatives importants i meritòries, gairebé per damunt de les seves possibilitats, però insuficients per fer front a la gravetat del problema.”

Per tot això, segons el manifest “es fa ne-cessària la creació d’un nou ens metropo-lità a l’àmbit metropolità de Barcelona que hauria de tenir les competències que tenen les actuals entitats metropolitanes, afegint-n’hi de noves, entre les quals hi hauria les d’ordenació i gestió urbanístiques, i les de promoció d’habitatge protegit, totes elles adaptades a la legislació vigent a Catalunya en aquestes matèries.”

34 alcaldes i alcaldesses de l’àrea metropolitana de Barcelona es van reunir, el 28 de març passat, per signar un manifest conjunt reclamant a la Generalitat de Catalunya la tramitació urgent de la llei de la futura Àrea Metropolitana de

> Reportatge

6 > ÀMB

Els diversos plans estratègics han servit per donar a conèixer al món la capacitat creativa de Barcelona per afrontar el futur.

7 > ÀMB

El Pla estratègic necessita un govern per traslladar al territori les seves propostesRubén Camacho I Xavier Sabaté

El març de 2003 l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va aprovar el primer Pla estratègic metropolità de Bar-celona. Tres anys després, el PEMB proposa un replantejament de la seva visió, dels seus eixos estratègics i de l’organització, amb l’objectiu d’agafar nou impuls per al període 2006-2010. En aquest sentit, els vicepresidents de la comissió delegada del PEMB es van re-unir, el 20 de gener passat, al Palauet Albéniz i van aprovar l’informe Pla estratègic metro-polità. Nova etapa en l’horitzó 2006-2010, document que ha de servir de guia per al PEMB en els propers anys i que proposa, com a visió general, centrar-se en l’àrea metropo-litana de Barcelona com a territori de creació.

El document, però, planteja rectificar tres as-pectes bàsics per reeixir en el seu propòsit: la temporalitat de la planificació, la concreció de propostes en projectes i la reorganització de l’organigrama institucional.

L’àrea metropolitana de Barcelona és un territori dinàmic que evoluciona cons-tantment. Aquest dinamisme, però, necessita un lideratge coordinador que adreci el progrés social i econòmic en la bona direcció, per tal d’evitar que la dispersió d’objectius acabi diluint-ne el potencial. El Pla estratègic metropolità de Barcelona, impulsat pels 36 municipis metropolitans, administracions públiques i entitats privades, ha assumit el paper de construir aquesta realitat metropolitana en l’imaginari públic, d’avançar i fer passos endavant en termes de gestió, adminis-tració i governabilitat. Ara, però, segons el diagnòstic mateix del Pla, arriba l’hora que aquestes funcions siguin atribuïdes a una institució que representi el territori i que compti amb el consens de la societat metropolitana. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és aquesta institució.

Respecte a la temporalitat de la planificació, l’informe assenyala que, tot i que les grans tendències de fons de l’entorn continuen vigents i no han canviat substancialment des de l’aprovació del primer Pla, es constata la conveniència d’introduir canvis en el procés d’implantació que en millorin la funcionalitat, ja que segons Didac Pestaña, president de la Comissió delegada del PEMB, “la consideració d’objectius i visions estàtiques es poc opera-tiva en la pràctica. L’assoliment de la visió i dels objectius que el Pla es va marcar no es poden considerar sinó com una via o un full de ruta.” Per això, els responsables del PEMB proposen que la planificació estratègica tingui un àmbit més atemporal, superant el concepte de primer o segon pla, per tenir la consideració del Pla estratègic metropolità.

Pel que fa a la concreció de les propostes en projectes, es comprova que cal replantejar

8 > ÀMB

l’esquema visió-objectius-mesures-projectes per posar més èmfasi en els projectes i en el seu impacte a nivell de tota l’àrea metropo-litana i dels diferents municipis. D’ençà de l’aprovació del Pla s’han encetat una sèrie de projectes estratègics importants. Durant el 2004, es van posar en marxa projectes com la depuradora del Llobregat, els ecoparcs, el Fòrum 2004, el Parc agrari del Llobregat, el Parc natural Serralada de Marina, el Polígon industrial les Guixeres, el Port esportiu Sant Adrià de Besòs, Prologis Sant Boi de Llobre-gat, el tramvia, la variant de Cervelló de la carretera N-340, i el WTC de Cornellà. Durant el 2005, els projectes que han passat a ser operatius han estat onze: el superordinador MareNostrum, la Plataforma Barcelona Co-neixement, Innovació i Creixement, el Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, la nova línia de ferrocarril el Papiol-Mollet, el Projecte Imagina, la promoció dels sectors quinaris, el Parc de Recerca Biomèdi-ca de Barcelona, la Bioregió Catalana, el Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya, la Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i la transformació de la façana marítima de Badalona.

Tot i la seva productivitat, els responsables tècnics del PEMB han observat un dèficit de lideratge sobre els projectes que cal corre-gir per millorar la seva implementació. Per superar aquesta situació, el PEMB planteja que cada un dels projectes sigui assumit per un líder responsable, perquè com assenyala

Francesc Santacana, coordinador general del PEMB: “Un dels punts dèbils detectats és que es formulaven projectes, però mancava un lideratge que els portés a la realitat amb un final evident”. A més, també s’han detectat llacunes en el lideratge compartit entre els representants dels sectors públics i de les ins-titucions socials i econòmiques, situació que es pretén millorar en endavant.

Finalment, respecte als canvis en l’organigrama, el tercer aspecte sobre al que incidia el do-cument aprovat pels vicepresidents de la comissió delegada, indica la necessitat que els alcaldes i els responsables del territori metropolità assumeixin el Pla activament i amb més intensitat. Amb aquest objectiu es crea en l’organigrama del PEMB el Consell Territorial d’Alcaldes, que com apunta Dídac Pestaña “és un pas endavant per compartir el lideratge i reforçar la participació dels mu-nicipis, aportant una visió estratègica global del territori metropolità i dels seus projectes”. Aquest consell d’alcaldes, que està cridat a convertir-se en el gran avalador del PEMB, es reunirà un cop l’any i traslladarà la seva visió al Consell de Vicepresidents.

Tot això contribuirà positivament a impulsar les propostes del Pla estratègic, però encara hi ha un altre factor, com és l’aprovació de la llei de creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha d’afavorir definitivament a la seva implantació, actuant com a ens supramunicipal, coordinador i aglutinador d’interessos comuns. I no solament és una

És necessari que els alcaldes i responsables metropolitans assumeixin el Pla activament

i amb més intensitat. Amb aquest objectiu el PEMB ha creat el Consell Territorial d’Alcaldes

9 > ÀMB

> Reportatge

9 > ÀMB

Un pla estratègic és un instru-ment que contempla la planificació territorial tradicional, la mediambien-tal i l’estratègica alhora. Negocia amb tots els estaments econòmics i socials del territori les activitats a posar en marxa per garantir el futur econòmic i mantenir la cohesió social, i permet la seva governabili-tat. Es un instrument de concepció simple però d’implantació com-plexa.

La idea que Barcelona es dotés d’un pla estratègic va sorgir l’any 1988 per la confluència de tres esdeveniments fonamentals: la concessió dels Jocs Olímpics, l’entrada d’Espanya a la UE i la crisi industrial.

El primer planejament estratègic s’inicià el 1984 a San Francisco com un model orientat cap als negocis. En aplicar-lo a una ciutat fa sorgir una metodologia nova en la qual s’intercalen elements de canvis a curt i a mitjà termini. El primer Pla estratègic de Barcelona va tenir la singularitat d’estrenar aquesta nova metodologia.

El segon Pla va fer èmfasi en la internacionalització de la ciutat i en el tercer es va anar modulant, d’una forma progressiva, un model econòmic i social basat en el coneixement.

El pas cap a un pla estratègic metropolità sorgeix quan les con-dicions polítiques canvien. Tothom

entenia que l’àrea metropolitana era una realitat. Potser la novetat rau en el fet que no hi ha massa precedents que una ciutat central negociï amb els municipis de la seva conurbació el futur comú; això és una originalitat que aporta un valor afegit a la potencialitat que tindrà cada municipi.

A nivell extern, els diversos plans estratègics han servit per donar a conèixer al món la capacitat creativa de Barcelona per afrontar el futur, i a nivell intern han generat una gran cohesió que està facilitant en gran mesura el trànsit cap a una institucionalització de l’àrea metro-politana de Barcelona.

El camí d’una fórmula d’èxit

Consell General

Comissió Delegada:Responsable de l’execució

del PEMB

Estratègia:Proposta de plans d’implementació

Comitè de Direcció:Responsable del seguiment

dels treballs del PEMB

Coordinació General

Comissió de Coordinació Estratègica

Comissions d’Enllaç

Prospectiva:Reflexió sobre temes

de futur

Consell de Vicepresidents:Aprovar els grans temes estratègics, acordar la

responsabilitat de la seva implantació i configurar el lideratge compartit

Consell Territorial d’Alcaldes:

Aportar la visió territorial a les estratègies proposades

10 > ÀMB

indicació estratègica del Pla, sinó que s’ha convertit en un requeriment d’ampli consens entre els aproximadament 300 membres del Consell General del PEMB. La introducció d’una certa identitat supramunicipal metro-politana és una de les línies de treball que el Pla ha mantingut des que el seu àmbit territorial d’actuació va esdevenir metro-polità. “Incrementar la consciència del fet metropolità entre els sectors socials, polítics i econòmics ha estat una de les aportacions del PEMB, en aquests anys”, destaca Didac Pestaña, president de la comissió delegada del PEMB.

En aquesta nova etapa del Pla estratègic metropolità també es vol fer un esforç per simplificar els objectius estratègics a fi i efecte de fer-los més precisos i mesurables, alhora que més comprensibles per al con-junt de ciutadans. D’aquesta manera, si en la primera fase del PEMB es van definir 26 eixos estratègics, que incloïen ítems com per exemple l’atracció del talent, garantir un nivell de subministraments bàsics, promoure estratègies específiques de relació amb Àsia o establir mecanismes per conciliar treball i família, ara el Pla estableix quatre grans eixos estratègics per al període 2006-2010. Aquests són: 1) Innovar els coneixements i la seva disponibilitat. 2) Noves maneres de fer negoci amb les infraestructures adients. 3) Convivència 2020. 4) Avançar els canvis. De cadascun d’aquests eixos estratègics penjaran els projectes concrets liderats per les institu-cions corresponents.

Els eixos estratègics i els projectes

La innovació en les empreses i en les insti-tucions és un dels factors que incideix més en el creixement d’un territori. Per això, l’objectiu d’innovar els coneixements i la seva disponibilitat pren tanta rellevància en la nova etapa del PEMB. Però com aconseguir innovar els coneixements i la seva disponibili-tat? Doncs dedicant més esforç a R+D i esta-blint mecanismes per aconseguir que aquesta R+D impregni tot el procés productiu, re-lacionant tots els elements de coneixement existents a l’àrea metropolitana de Barcelona, establint objectius d’innovació sectorials i promovent la participació activa dels dife-rents agents implicats...

Els projectes adscrits a aquest primer eix es-tratègic de treball són la celebració d’una Fira Mundial del Coneixement, projecte liderat per la Plataforma Barcelona, Coneixement i Creixement i La Caixa; la creació d’un Sistema de Ciència i Tecnologia, sota el lideratge de la Universitat de Barcelona, COCIN i UGT, i l’atracció de talent (Generalitat de Catalunya i caixes).

El segon eix estratègic d’actuació, noves maneres de fer negoci amb les estructures adients, es refereix al fet que per obtenir millores importants en la productivitat, la progressiva introducció de noves tecnologies no és una condició suficient, sinó que el més decisiu per augmentar la productivitat és saber combinar aquestes tecnologies amb

La introducció d’una certa identitat supramunicipal metropolitana és una de les línies de treball que

el Pla ha mantingut des que el seu àmbit territorial d’actuació va esdevenir metropolità

11 > ÀMB

> Reportatge

11 > ÀMB

Els projectes estratègics en la perspectiva 2005

Coneixement

Superordinador MareNostrumParc mediterrani de la tecnologiaCampus interuniversitari del BesòsLaboratori de llum de SincrotóCitiLab de Can SurisParc alimentari de TorriberaPlataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement*Projecte pilot de districte escolar*Parc arqueològic mines històriques de Gavà

Mobilitat i accessibilitat

Línia d’alta velocitatNova línia de ferrocarril el Papiol-MolletFERRMED, línia fèrria de mercaderies d’amplada internacionalPla Director Port de Barcelona. Ampliació SudAccessibilitat a la plataforma logística del Delta del LlobregatAmpliació aeroportImplantació nou model de gestió aeroportLínia 9 metro i perllongament línia 2

Promoció de sectors estratègics

Quinaris

Parc Barcelona MèdiaProjecte ImaginaEl sector quinari, model de desenvolupament econòmic*

Biorregió

Parc de Recerca Biomèdica de BarcelonaBiocampus (UAB)Ampliació del Parc Científic de Barcelona (UB)BioRegió catalana*

Aeronàutic

Parc aerospacial de ViladecansCentre tecnològic de l’aeronàutica i l’espai de Catalunya

Promoció econòmica

Ampliació recinte firal Gran Via M2City MetropolitanaDistricte 22@Seu de la Comissió del Mercat de TelecomunicacionsParc de negocis de Viladecans

Logística

Ampliació Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)Ampliació Parc logístic Zona FrancaPort sec de Barcelona i Tarragona*

Urbanisme, habitatge i cohesió social

Nova Ciutat de la JustíciaFaçana Marítima de BadalonaPla de transformació del barri de la MinaPla integral Collblanc-La TorrassaIntervenció integral en els barris de la Serra d’en MenaPla d’Actuació de Sant Cosme

Sostenibilitat i medi ambient

Planta biològica de la depuradora del BesòsEstudi d’un model de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix Llobregat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

* Projecte d’àmbit metropolità sense ubicació específica

10

11

12

13

14

15

16

17

18

32

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

12 > ÀMB

noves formes de fer i entendre els negocis. En aquest sentit, el coordinador general del Pla, Francesc Santacana, es pregunta: “Tenim les persones i les infraestructures que fan possible aquestes maneres de fer negocis? Els sistemes formatius apunten en aquesta direc-ció?” Els projectes relacionats amb aquest eix i les seves entitats responsables són la Biore-gió (Universitat de Barcelona i Ajuntament de Barcelona); la promoció dels sectors quinaris (Agència de Promoció Audiovisual i Pla es-tratègic metropolità de Barcelona); l’aigua: oportunitats empresarials (Fundació AGBAR i Plataforma UB); infraestructures i més ús de les TIC (Cambra de Comerç i Plataforma FBD), Gestió de l’aeroport i aeroport 2015 (consorci ad hoc); accessibilitat metropolitana (Ajun-tament de Montcada i Reixac; Gestió de la mobilitat (Comissió Obrera Nacional de Cata-lunya i Entitat Metropolitana del Transport.

El tercer eix, Convivència 2020, se centra en avançar en aquells aspectes que contribueixen a tenir una societat cohesionada, més justa i solidària, com són el dret a l’habitatge, la integració dels immigrants, la formació aca-dèmica... Els projectes que pengen d’aquest eix són el Districte escolar (proposta elabora-da); el Pla metropolità d’acollida d’immigrants (Diputació de Barcelona); el Servei públic d’habitatge: Pla metropolità d’habitatge protegit (Ajuntament de l’Hospitalet de Llo-bregat); Gestió de la mobilitat i accessibilitat (Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Enti-tat Metropolitana del Transport i Ajuntament de Montcada i Reixac).

Finalment, el quart eix, avançar els canvis, es podria considerar com una meta eix, en el sentit que el seu objectiu és aconseguir que els objectius dels tres anteriors es puguin implementar de la manera més efectiva i ràpida possible. Com assenyala Rosa Cullell, presidenta de la comissió de prospectiva del PEMB: “Cal implantar mesures per reduir el temps d’execució de plans de desenvolupa-ment i projectes d’infraestructures. No pot ser que es trigui tant temps des que es plani-fica un projecte fins que s’executa, com està passant ara”. En aquesta línia, l’Ajuntament de Montcada i Reixac ha assumit el lide-ratge del projecte Reduir el temps entre projecte i realitat. L’altre projecte d’aquest eix, l’Optimització institucional de l’àrea me-tropolitana de Barcelona, és potser el més determinant perquè l’aplicació de les anàlisis i les propostes del Pla estratègic metropoli-tà de Barcelona, en definitiva, del Pla, sigui possible. Com va dir Joan Clos, en la roda de premsa prèvia a la reunió de vicepresidents de la comissió delegada del PEMB, el 20 de gener passat: “No té sentit aprovar un pla estratègic sense un govern que el pugui ges-tionar”.

El PEMB ha fet un esforç per simplificar els objectius estratègics a fi i efecte de fer-los

més precisos i mesurables, i alhora més comprensibles per al conjunt de ciutadans

El tercer Pla estratègic va anar modulant un model econòmic i social basat en el coneixement.

13 > ÀMB

> Reportatge

L’àrea metropolitana de Barcelo-na és un territori d’uns 3.000.000 d’habitants que es distribueixen en 36 municipis i que, en conjunt, formen un sistema de ciutats que, cada vegada més, va prenent la forma d’una veritable conurbació urbana. La proximitat d’un municipi amb l’altre i l’important creixement demogràfic de cada un accentua aquesta imatge.

Deixant de banda –no és el moment de parlar-ne aquí– com s’ha produït aquest creixement en els darrers anys abans de la demo-cràcia, el que és cert és que estem davant d’un territori, variat però homogeni, el progrés del qual no és aliè al progrés de cada un dels seus components. De fet, els rep-tes i les amenaces, les debilitats o les oportunitats –parlant en termes estratègics– es presenten per al conjunt de l’àrea.

Parlant en termes purament econòmics i socials, les grans inversions que conformen un mercat de treball sòlid i potent en són un bon exemple. No hi ha cap empresari al qual se li hagi d’explicar què és l’àrea metropoli-tana. Ho sabien prou bé, fins i tot quan no existia oficialment, i es van haver d’inventar termes com la ciu-tat real, l’àrea econòmica de Bar-celona o qualsevol altre qualificatiu. L’àrea metropolitana és un fet que ja no es pot negar més.

Si això és així, sembla prou clara la necessitat de polítiques socials, de promoció econòmica, de trans-ports, de residus... que tinguin com

a marc de referència no un deter-minant municipi aïllat dels altres sinó tot el conjunt. Per tant, aquí trobem ja un primer raonament que ens pot portar, sense massa dificultat, a la necessitat d’una insti-tució que d’alguna manera coordini aquest tipus de polítiques.

Parlant, però, de territori metro-polità, no es pot oblidar un altre tret fonamental com és el de la forma que volem donar a aques-ta ciutat de ciutats. Fins fa poc, aquesta tasca derivava dels plans urbanístics i de la zonificació pròpia de l’era industrial. Ara, en un món de canvis radicals i ràpids, aquests plans esdevenen massa estàtics per contenir el dinamisme empre-sarial que, d’altra banda, impulsem per tal d’assegurar el desenvolupa-ment econòmic del territori.

El perill d’un creixement sense forma –del qual ja en tenim expe-riència– torna a ser, per tant, evident. Ens cal tenir-ho molt pre-sent: hem de construir ciutat amb tots els ets i uts i remarcar que l’existència d’aquests 36 municipis ha de ser un element essencial per conformar la ciutat de ciutats, evidentment, però, en definitiva, la ciutat: la conurbació.

Per evitar el perill del dinamisme descontrolat ens cal anar més enllà dels plans urbanístics. Ens cal un organisme que sàpiga traslladar a la forma del territori les necessitats estrictament econòmiques i com-plementar aquestes amb els siste-mes de serveis adients sense els quals el territori perd eficiència.

Una institució per fer ciutat

Francesc SantacanaCoordinador General del Pla Estratègic Metropolità

14 > ÀMB

Creu que la constitució d’un nou ens metropolità és necessària per aplicar el Pla estratègic metropolità de Barcelona?

Ja hi ha un organisme de coordi-nació, en el qual es discuteixen les propostes del Pla, tot i que també cal donar-li un caire més dinàmic que permeti la seva adaptació temporal. Un element destacat del Pla ha estat la seva capacitat d’interlocució entre els agents socials i el món muni-cipal, que hauria de ser l’eix verte-brador. Alhora caldrà una voluntat política més decidida d’endegar el conjunt d’actuacions.

La creació d’un ens metropolità que executi el Pla és una possibilitat, però no sembla que aquesta finalitat sigui la més rellevant a l’hora de decidir posar en marxa una institució pública que comportaria tants canvis en la gestió.

Joan Rosell, president de Foment del Treball Nacional

En els seus anys de vida, el Pla estratègic metropolità de Barcelona ha dedicat els seus esforços a cercar un model territorial, productiu i social que, consensuat per tots els agents, donés a la conurbació de Barcelona els elements necessaris per a un desenvolupament social, econòmic i mediambiental, sostenible. En aquest procés, s’ha posat de relleu que en el continu urbà, com és la metròpoli, la concertació i la solidari-tat intermunicipal són eines bàsiques per a la consecució dels objectius proposats. Crec, doncs, que la crea-ció d’un marc institucional propi per a la metròpoli de Barcelona resultaria un bon instrument per al desenvo-lupament del Pla estratègic i la seva aplicació.

Josep Maria Àlvarez,secretari general de la UGT de Catalunya

14 > ÀMB

15 > ÀMB

> Reportatge

CCOO de Catalunya sempre hem defensat l’existència d’un ens metro-polità amb capacitat per gestionar els serveis que la ciutadania de la Barcelona metropolitana necessi-ta. Pensem que la seva creació ha d’estar emmarcada en el procés de nova ordenació territorial de Cata-lunya i no hauria d’estar subjecte a improvisacions o actuacions contra-dictòries.

El territori que abasta els munici-pis que formen part del Pla té unes especials característiques demo-gràfiques, econòmiques, socials, etc. que fan oportú l’existència d’un organisme supramunicipal que tingui les funcions de cooperació municipal i de mancomunació de serveis. En tot cas, per tal d’evitar solapaments, les funcions d’aquesta institució s’han de contemplar dins de la nova ordenació territorial de Catalunya en vegueries o regions.

Dolors Llobet,secretària d’Acció Socioeconòmica de CCOO de Catalunya

El fet que la creació, la difusió i l’aplicació del coneixement sigui avui el fonament del futur de l’economia catalana ens fa pensar que la con-centració d’institucions generadores de coneixement en un entorn territo-rial definit serà, d’aquí a uns anys, un actiu important.

L’estreta relació de les polítiques estratègiques de les ciutats, que conformen l’àrea metropolitana, i les institucions que basen l’activitat en l’ensenyament superior, la recerca i el desenvolupament, i en la transferència de coneixement i tecnologia, és un fet que supera les fronteres naturals de les institucions individuals i dels ens locals.

És per això que les universitats decididament implicades en la crea-ció i el desenvolupament de nou coneixement mitjançant la recerca, i compromeses amb el nostre país en la formació de persones titulades preparades per als reptes socials i econòmics de Catalunya, conside-rem necessària la creació d’un ens metropolità de Barcelona que con-jugui i coordini estratègicament les voluntats de tots els agents i actors implicats.

Màrius Rubiralta,rector de la Universitat de Barcelona

Sí, crec que és necessari dispo-sar d’un ens metropolità que afavo-reixi la implantació de les propostes del Pla, que sempre són fruit del consens i la participació de les admi-nistracions públiques, els sindicats, les empreses, les universitats i les institucions cíviques del territori. Penso que hem de ser capaços de crear un model de gestió eficient, que simplifiqui el marc institucional i sigui capaç de coordinar les polí-tiques de les diferents administra-cions metropolitanes en els temes estratègics.

Rosa Cullell,directora general del Gran Teatre del Liceu i presidenta de la Comissió de Prospectiva del PEMB

15 > ÀMB

16 > ÀMB

Ja fa temps que aquest govern de la Generalitat hauria d’haver restablert l’Àrea Metropolitana

de Barcelona

> Entrevista

Ja fa temps que aquest Govern de la Generalitat hauria d’haver restablert l’Àrea Metropolitana

de Barcelona

17 > ÀMB

Com a alcalde d’una de les grans ciutats metropolitanes, i tenint en compte la seva experiència a la presidència de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) durant l’anterior mandat, com creu que hauria de ser aquesta nova institució?

Primer de tot vull afirmar que crec que és una necessitat urgent la creació d’un òrgan de govern per a aquest àmbit de 600 km2, tres milions de persones i 36 municipis.

Aquesta diversitat d’institucions que avui tenim: Entitat Metropolitana del Medi Am-bient (EMMA), Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i Mancomunitat de Municipis genera una gran dispersió d’esforços i una manca de capacitat normativa per governar els problemes d’aquest territori.

Per tant, necessitem urgentment dotar aquest àmbit d’un govern metropolità per gestionar aquelles coses que els ciutadans no identifiquen com a elements identitaris. El ciutadans demanen una resposta de qualitat en la prestació dels serveis: per exemple, la mobilitat no és identitària, el que la gent demana és una bona gestió de la mobilitat. El problema de l’habitatge que hi ha avui a

l’àrea metropolitana no és un problema iden-titari, però necessitem planificar i programar el nombre d’habitatges que serà necessari construir en els propers 10 anys, i per tant, haurem de tenir l’instrument per fer aquesta planificació.

Mobilitat, habitatge, medi ambient, hi ha tot un conjunt de temes que no pertanyen al terreny de la identitat, sinó al de la prestació de serveis, i no s’han de gestionar en l’àmbit municipal sinó en el metropolità.

L’any passat, el Govern de la Generalitat es va comprometre a donar prioritat a la creació de l’Àrea Metropolitana al marge de l’aprovació de la nova Llei territorial de Catalunya. Ha passat el temps, sense cap no-vetat al respecte, i s’ha generat una profunda insatisfacció entre els alcaldes metropolitans per aquest incompliment. Quina és la seva opinió?

El Govern de la Generalitat ja fa temps que hauria d’haver pres la decisió de restablir l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

En les darreres setmanes s’han produït noves declaracions reclamant la creació de la nova institució metropolitana (AMB). Malgrat els endarreriments en la seva con-creció, sembla que aquesta necessitat del territori metropolità pot ser una realitat en breu. Per parlar de la nova AMB i conèixer el seu punt de vista hem entrevistat Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona.

ÀMB Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona

Xavier Sabaté I Rubén Camacho

18 > ÀMB

El Govern podria haver fet una cosa molt senzilla: restituir l’Àrea Metropolitana ara

i deixar l’ampliació de competències per després de l’aprovació de la LOT.

Al Govern li ha faltat decisió, ha tingut dub-tes i ha perdut l’oportunitat. Li han faltat reflexos. Podria haver fet una cosa molt senzilla: restituir l’Àrea Metropolitana ara i deixar per després de l’aprovació de la Llei d’ordenació territorial (LOT) la possible am-pliació de competències de la nova institució.

Tot això ens ha produït als alcaldes metropo-litans una certa decepció; pensàvem que la restitució de l’Àrea Metropolitana era de sen-tit comú. En el seu moment vàrem criticar la desaparició de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB); crèiem que, amb el canvi de govern, s’arreglaria ràpidament aquesta si-tuació i no hauríem d’esperar tant. Sí, ens ha decepcionat molt aquest incompliment.

Per què creu que el procés d’institucionalització de l’entorn metropolità amb la creació d’una llei específica sobre l’àrea metropolitana ha d’anar separada de l’aprovació de la futura Llei d’ordenació terri-torial de Catalunya?

Crec que seria bo que anessin separades. Una cosa és la discussió de les comarques i les ve-gueries i una altra molt diferent és la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Sobre les vegueries, les comarques i l’àrea metropolitana haurem de decidir en un futur quin model volem, com ha de ser i quines competències ha de tenir. Però la diferencia és que avui l’AMB és una realitat que ja exis-teix, mal organitzada però existeix, perquè tenim l’EMT, l’EMMA i la MMAMB que avui estan fent coses: actuen sobre les platges, sobre els parcs, sobre l’estructuració del terri-tori, sobre la mobilitat i el transport, sobre els residus, sobre el cicle de l’aigua. Tot això, que avui es fa des de tres entitats, s’hauria de fer des d’una sola: l’Àrea Metropolitana de Bar-celona, amb un govern i un president.

19 > ÀMB

> Entrevista

Volem que l’arquitectura de l’Hospitalet del segle XXI sigui de primer nivell, creiem que dóna personalitat al municipi i el situa en l’espai de la ciutat central, abandonant definitivament la perifèria.

Com s’ha gestat el procés de la gran transformació que està vivint la ciutat de l’Hospitalet que l’allunya del concepte de perifèria i la situa com un dels pols d’atracció econòmica i de serveis més importants de l’àrea?

L’Hospitalet tenia un problema històric, era una ciutat perifèrica, acabava la ciutat i co-mençava la perifèria. El repte del municipi era trencar aquesta imatge i apostar per ser part de la ciutat central.

Les rondes van ser el primer element que va contribuir a la reforma d’aquest territori i li va donar una posició més central a la ciutat. Dins d’aquest nou territori central l’Hospitalet tenia un nou problema: les cicatrius de les infraestructures; els trens passen tots per la superfície, l’autovia segrega el territori, la ca-rretera de Collblanc separa la ciutat...

L’Ajuntament, atenent a aquestes circumstàn-cies, a la voluntat històrica per deixar de ser perifèria i convertir-se en ciutat central, deci-deix estructurar el territori de tal manera que l’autovia de Castelldefels desaparegui i doni pas a una via urbana que unifiqui el territori; que els dos milions de metres quadrats que estan al sud de l’autopista, en lloc d’estar a l’altra banda de la ciutat, passin a formar-ne part; que les vies del tren se soterrin i que els barris que havien crescut d’esquenes es retro-bin en una nova realitat que els unifica.

Amb tot això, sorgeix l’oportunitat i el govern municipal decideix reformar la ciutat creant 30.000 llocs de treball nous en un horitzó 2006-2011, fent-la més sostenible amb més línies i parades de metro, incorporant-hi més zones verdes que donin més qualitat de vida a la gent, construint 10.000 habitatges –el 34% de promoció pública–, i creant 200.000 metres quadrats de sòl per a noves activitats econòmiques, terciàries i de serveis.

Finalment, perquè l’Hospitalet abandoni definitivament el projecte perifèric, vàrem decidir que una part d’aquesta nova arqui-tectura fos d’àmbit internacional. A Bellvitge hi ha un hotel, obra de Richard Rogers, amb un restaurant de Santi Santamaria. Això fa deu anys era inimaginable. Al seu voltant, l’Ajuntament ha posat en marxa la construc-ció d’un grup de projectes arquitectònics de gran qualitat: Jean Nouvel, Toyo Ito, David Chipperfield o Rafael Moneo. Volem que la nova arquitectura de l’Hospitalet en el segle XXI sigui una arquitectura de primer nivell, per-què creiem que dóna personalitat al municipi i col·loca l’Hospitalet en l’espai de la ciutat central, abandonant definitivament la peri-fèria.

Hotel Hesperia de Bellvitge, obra de l’arquitecte Richard Rogers

> Municipis

La construcció del Sincrotró farà de Cerdanyola una ciutat amb més presència de la Universitat Autònoma de Barcelona.

20 > ÀMB

Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola

21 > ÀMB

Cerdanyola del Vallès,cap a la ciutat de la innovaciói el coneixementMateu Farina

El nou Pla parcial de la Plana del Castell permetrà ubicar en aquesta zona de la ciu-tat el Laboratori de Llum Sincrotró, un nou equipament que contribuirà a millorar la competitivitat científica i industrial de tot el sud d’Europa. Aquest potent accelerador de partícules que s’utilitza principalment per a la investigació mèdica, té un pressupost de 164 milions d’euros i s’espera que acabi de ser construït l’any 2009. El projecte d’aquest equipament d’alta precisió aposta per la seva integració en l’entorn i el respecte al medi ambient. La superfície construïda del parc científic que l’envoltarà serà de 585.200 me-tres quadrats.

La construcció del Sincrotró farà de Cer-danyola una ciutat amb més presència de la Universitat Autònoma de Barcelona i alhora propicia que la mateixa Universitat tingui més presència de ciutat. Aquest procés d’acostament s’ha confirmat aquest mes de març passat amb la signatura del Conveni transaccional sobre la tributació en l’IBI dels béns immobles situats al campus universitari.

Cerdanyola acaba d’iniciar amb el Pla parcial de la Plana del Castell un dels objec-tius estratègics més importants d’aquest ajuntament del Vallès per als propers anys. Alhora, la ciutat es troba en un ampli procés de remodelació urbana amb la cons-trucció de dos grans aparcaments subterranis al centre de la ciutat i l’arranjament d’alguns dels espais més transitats de la vila. El pressupost d’enguany, de quasi cinquanta milions d’euros, posa en marxa, a més, tot un seguit de programes nous que al mateix temps garanteixen el pla quadriennal d’inversions de la ciutat.

Cerdanyola percebrà un milió d’euros com a liquidació del deute històric, així com un pa-gament anual en concepte d’IBI que variarà cada any. Amb aquest acord es posa fi a gai-rebé dues dècades de divergències i les dues parts confirmen la seva voluntat de construir un futur compartit.

Encara que l’estrella del Pla parcial de la Plana del Castell és el Sincrotró, aquest Pla suposa una gran aposta per crear un vertader nou eixample a la ciutat de Cerdanyola. El projecte planteja accions comercials, residencials i productives, amb un respecte a l’entorn natu-ral i una aposta per la connexió en transport públic.

A la Plana del Castell s’hi construiran 3.300 nous habitatges dels quals 1.200 seran prote-gits, i d’aquests, un 25% de lloguer. A més a més, comptarà amb importants equipaments de ciutat i universitaris. Un 46% del Pla es dedica a sòl protegit amb el màxim equilibri amb l’entorn natural i el respecte a la via verda Sant Llorenç-Collserola. Com a con-nexió entre el centre urbà de Cerdanyola i el

22 > ÀMB

castell de Sant Marçal es dissenyarà un gran parc central.

El projecte ha aconseguit compactar l’espai urbà, cosir el territori superant barreres físiques i fer una aposta per la ciutat del coneixement i la innovació. Aquest planteja-ment garanteix tres eixos de connexió i inte-rrelació entre les dues bandes de l’autopista: l’eix científic connectat pel nou pont, un eix cívic i el parc natural del Corredor, amb un pol central de comunicacions que està cridat a ser una de les estacions intermodals de transport públic ferroviari més potents de la regió metropolitana.

Cerdanyola en procés

Cerdanyola viu actualment un fort procés de remodelació urbana que afecta diferents zones de la vila. D’una banda, la construcció de tres grans aparcaments subterranis, dos d’ells al centre de la ciutat, que oferiran més de 500 places a residents i prop de tres-cen-tes a vehicles rotatoris. D’una altra banda, la rambla de Montserrat i els carrers de Sant Ramon i Sant Martí han iniciat un procés de remodelació per afavorir clarament els vianants, amb l’eixamplament de les voreres

i la potenciació de la connexió a peu cap al centre. La passarel·la sobre el riu Sec, re-centment inaugurada, respon a la mateixa filosofia. La connexió facilitarà un accés més còmode i directe cap a la zona de l’estació i el futur equipament sanitari de Redosa.

Pressupost per invertir

En l’àmbit de les inversions, la ciutat de Cer-danyola aposta per consolidar un eix cívic central, refermar el teixit d’equipaments i pacificar la trama urbana de la ciutat. Aquest procés, marcat políticament en el Pla d’inversions quadriennal, vol atendre amb especial atenció l’espai públic, amb la reha-bilitació d’equipaments, la gestió de residus i una millora integral de l’organització mu-nicipal que redundi en benefici d’una millora dels serveis. Aquest mateix any les despeses pressupostades per a inversions són de cinc milions d’euros, un 3,19% més que per al 2005. Entre d’altres, destaquen les partides dedicades a la construcció d’una escola bres-sol (840.000 euros), la piscina Montflorit (192.000 euros), millores en l’enllumenat públic (150.000 euros) i els centres cívics (120.000 euros).

La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na (MMAMB) participa a través del Catàleg d’Actuacions Metropolita-nes (CAME) en diferents projectes que tenen lloc a la ciutat de Cer-danyola del Vallès.

D’una banda destaquen diferents projectes urbanístics dotats amb un pressupost de prop de sis milions d’euros. La passarel·la per a via-nants sobre el riu Sec, inaugurada el mes de març passat, permet unir el barri de Fontetes amb el carrer de Salvador Espriu i d’aquesta manera es facilita l’accés a peu al Cap II i a la carretera de Barcelona.

Aquesta nova passarel·la, de 29,85 metres de llarg, substitueix la que es va enderrocar amb motiu de les obres del nou pont de RENFE. Comptarà amb una estructura de ferro recoberta amb fusta al terra, vidres laterals i il·luminació.

Les obres d’urbanització als carrers de Sant Ramon, Sant Martí, Sant Daniel, Santa Maria i a les pla-ces de l’Abat Oliva i Francesc Layret, així com a la plaça del mercat, volen millorar l’accessibilitat de tots els via-nants en aquests espais d’ús comú potenciant l’eixamplament de les voreres i la connexió a peu amb el centre de la vila.

D’altra banda, l’Institut Metro-polità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) ha partici-pat en la construcció de 45 pisos d’habitatge de protecció oficial. La promoció de pisos de 90 metres quadrats aproximadament cadas-cun compta també amb 45 trasters i 45 places d’aparcament. Els nous habitatges protegits, situats al sec-tor d’Els Maiols, han estat sortejats entre els ciutadans de Cerdanyola que ho van sol·licitar. El 60% estan destinats a persones de més de 32 anys i el 40% que resta a joves d’entre 18 i 32 anys.

Actuacions metropolitanes a Cerdanyola del Vallès

A dalt,maqueta del Sincrotró.

Abaix,la passarel·la sobre el riu Sec, inaugurada recentment, facilitarà un accés més còmode i directe cap a la zona de l’estació i el futur equipament sanitaride Redosa.

> Municipis

23 > ÀMB

Cens de població (31 desembre 2005)

58.594 habitants

Economia

Població activa (2001) 44.340

Aturats (desembre 2005) 2.242

Ocupació sector primari (2001) 93

Ocupació sector industrial 6.891(2001)

Ocupació sector construcció 2.146(2001)

Ocupació sector serveis (2001) 15.874

Renda per habitant 11.100 euros(2002)

Urbanisme

Superfície 30,6 km2

Medi ambient

Deixalleries 2 + 1 mòbil

Quilos de residus recollits (any 2005)

Paper 1.570.000

Envasos 310.000

Vidre 670.000

Orgànica 200.440(en marxa des d’octubre de 2005)

Resta 24.500.000

Aigua

Companyies subministradores

AGBAR. Tot el municipi excepte el barri de BellaterraCASSA. Barri de Bellaterra

Abonats i tipus de subministrament

Abonats 24.573

- AGBAR 23.721 - CASSA 852Subministraments 24.353per comptadorSubministraments 220per aforament

Aigua facturada

Total facturat 4.194.000 m3

- AGBAR 3.811.000 m3

- CASSA 382.979 m3

Transport

2 estacions de RENFE(Cerdanyola i Cerdanyola-Universitat)

2 estacions de Ferrocarrilsde la Generalitat (Bellaterra i UAB)

4 línies urbanes d’autobusos9 línies interurbanes d’autobusos2 línies nocturnes amb la UAB

Les dades del municipi

�������

�������������

���������������������

�������������������

�������������������

��������

���������

�������������

��������������������

���������������������������

�����������������������

����������������� ����������

�������������������

�������������������

����������������������

���������������������

����������������

�������������

��������������������

���������������������

�������������������

������������������������

���������

�����������������

��������

�����

������

����������������������

����������������

��������

�����������������

��������������

��������������������

24 > ÀMB

> A fons

La major part de la inversió en infraestructures a l’àmbit de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient ha estat destinada a la creació de quatre ecoparcs.

25 > ÀMB

Revisió del programa metropolitàde gestió dels residus municipals,Conclusions i estratègies de futurOriol Costa

La generació de residus municipals dins l’àrea metropolitana de Barcelona no ha deixat de créixer des de l’any de la implemen-tació del programa, de la mateixa manera que el tant per cent de recollides tractades de forma selectiva. Si el 1997 es van pro-duir 1.374.711 tones de residus municipals, de les quals només el 2,8% es va recollir i tractar separadament; set anys més tard, de 1.657.759 tones de residus es va recollir i tractar separadament un 40,1%.

El canvi d’una política d’eliminació de residus cap a una altra de reciclatge i valorització té una de les principals dificultats en la transformació dels hàbits de la població pel que fa a la separació dels diferents residus domèstics. Així com l’assimilació per part de la població que el paper/cartró, els envasos de vidre, metàl·lics o de plàstic són materials reciclables ha estat positiva, la separació dels residus de cuina ha estat menys acceptada i no n’ha afavorit la recollida selectiva.

L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient és l’administració local competent per al tractament del residus municipals de 33 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de 1997 s’ha dotat del Programa de gestió de residus municipals, que s’ha anat revisant bianualment, per aplicar les seves polítiques mediambientals. L’última revisió per al període 2004-2006 conclou amb un balanç moderadament optimista. Tan importants són l’avaluació dels resultats obtinguts com les conclu-sions i les noves estratègies de futur per millorar aquests mateixos resultats al llarg dels propers anys.

També es important desplegar sobre el terreny una bona xarxa de contenidors se-lectius i d’equipaments especialitzats en el tractament dels residus. Al llarg dels últims anys el salt en les infraestructures dins el territori de l’área metropolitana de Barcelona ha estat important. Des de l’any 1999 s’han invertit 275 milions d’euros en infraestructu-res a l’àmbit de la Entitat Metropolitana del Medi Ambient. La major part de la inversió ha estat destinada a la creació de quatre Eco-parcs, les plantes de tractament de deixalles que amb la tecnologia més avançada per-meten un tractament dels residus sostenible. L’alt cost de tota política mediambiental que promogui la innovació i el reciclatge és un dels seus grans handicaps. En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona es financía prin-cipalment a través de la taxa metropolitana de tractament de residus que els ciutadans del territori paguen, majoritàriament, a través de la factura de l’aigua. Les ajudes dels Fons de Cohesió europeus també han afavorit la implementació de les tecnologies més mo-

26 > ÀMB

dernes. Un bon exemple n’és la transformació de l’antic dipòsit del Garraf en un centre de recuperació de biogàs. Les deixalleries des-plegades pels diferents municipis de l’àrea, una altra de les inversions més presents en el desenvolupament de la política de recollida selectiva, han permès la col·locació de dife-rents punts de recollida de residus que no es dipositen als contenidors del carrer. El nom-bre de deixalleries ha augmentat en els últims anys fins a arribar a les actuals trenta-nou.

El model de cinc fraccions

El model metropolità de gestió de residus que aplicarà la Generalitat a tot el territori català es basa en la recollida selectiva. Aquesta di-videix la brossa domèstica en cinc fraccions diferents: el vidre, el paper i el cartró, els envasos lleugers, la matèria orgànica i un cinquè grup de matèries que no pertanyen a cap de les fraccions anteriors, anomenada per aquesta raó la fracció resta.

Així com en els quatre primers grups el re-ciclatge és directe totes les ampolles que entren dins d’un contenidor verd de vidre, per exemple, acabaran transformant-se en noves ampolles de vidre, en els casos de la fracció resta hi ha un treball molt important d’aprofitament que amb la tecnologia actual més avançada encara no és total. De tota la deixalla que entra a un ecoparc es converteix len biogàs, del que se’n generarà electricitat, o en adob, però en queda una matèria que no es pot reciclar i que s’anomena rebuig. La feina sobre aquesta matèria resultant con-centra els majors esforços del programa de gestió de residus municipals que encapçala l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

El que l’EcoParc no pot tractar

El rebuig és un dels cavalls de batalla del futur. Aquests materials són l’última fase residual amb que es troba una societat que vol aplicar polítiques d’alta sostenibilitat me-diambiental. El rebuig que surt de l’ecoparc,

Les instal·lacions metropolitanes s’adecuen al paisatge del seu entorn.

Tant important és l’avaluació dels resultats obtinguts com les conclusions

i les noves estratègies de futur per millorar aquests mateixos resultats

27 > ÀMB

> A fons

però és un residu que ha reduït el seu con-tingut de matèria orgànica al mínim, per tant ocupa menys lloc, no fa pudor, ni genera líquids. Aquest residu, pràcticament inert, es premsa en bales que es recobreixen de polie-tilè.

L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient treballa actualment en dues possibilitats de tractament d’aquest rebuig. D’una banda, la tardor passada es va iniciar la prova pilot d’utilització de bales rebuig al dipòsit contro-lat del Garraf, un abocador de nova genera-ció. Els informes de la Universitat Politècnica de Catalunya, que participa en la comissió de seguiment de la prova han mostrat que els resultats preliminars indiquen una mini-mització dels impactes ambientals amb poca agressivitat visual en la fase d’operació i la desaparició total dels objectes volants o de la

presència de gavines típica dels antics abo-cadors.

Les primeres proves han mostrat que gràcies a la seva estabilitat, aquestes bales inerts es podrien utilitzar com a material de recons-trucció de zones degradades, com és el cas de la restauració i rebliment d’algunes pedreres. Per aquesta raó s’està duent a terme una altra prova pilot a la pedrera de Vallensana (Badalona) on dipositaran 45.000 tones de rebuig embalat durant aquest proper any 2006. El cost d’aquesta prova, que també comptarà amb el seguiment de la Universitat Politècnica de Catalunya, serà de prop de tres milions d’euros.

Per altra banda, l’entitat del Medi Ambient està explorant la possibilitat de utilitzar el rebuig, de la mateixa manera que es fa en

���������

���������

���������

���������

���������

�������

�������

�������

� ���� ���� ���� ���� ����

����

����

����

����

����

����

����

����

����

����

����

������������������������

�����������������

�������������������

����������������������������

��

���

���

���

���

���������������������������������������

�����������

������������

��������������������

�����������

�����������������

28 > ÀMB

alguns lands alemanys, com a matèria per a extreure’n combustible derivat de residus. La consecució d’aquest combustible renovable, utilitzat per fàbriques de ciment i plantes de generació d’energia, són benvinguts per les empreses ja que els ajuden a complir els pro-tocols de Kyoto.

La decisió sobre aquestes solucions per trac-tar el rebuig comptarà amb el consens de tots els grups representats a l’Entitat Metro-politana del Medi Ambient. La relació cost - eficàcia, el balanç mediambiental o la via-bilitat social són els factors més importants a tenir en compte. D’aquesta manera, sense es-catimar cap esforç, se seguirà treballant en la consecució d’una política mediambiental que afavoreixi les accions en pro de la minimitza-ció dels residus, la reutilització i el reciclatge, així com la recollida i el tractament selectiu.

L’última revisió del Programa de gestió dels residus municipals 2004-2006 ha estat resultat del treball d’una comissió constituïda a tal efecte pel president de la Comissió de Revisió, un repre-sentant de cada grup polític de l’entitat (PSC, ICV, ERC, CiU, PPC, Junts pel Papiol, Alternativa per Castellbisbal i Begues Actiu-Units per Begues), un representant de cadascuna de les diferents universitats públiques de l’àrea (UB, UPC,UPF i UAB), un repre-sentant de l’agencia de Residus de Catalunya, quatres represen-tants dels col·lectius ecologistes (Ecologistes en Acció, Plataforma Cívica per a la Reducció de Resi-dus, Greenpeace i Depana), dos representants dels col·lectius sindicals (CCOO i UGT), un repre-sentant de l’organització dels consumidors, un representant de les organitzacions veïnals, dos representants de les entitats empresarials (Foment del Treball i Pimecsefes), dos representants de les agrupacions professionals (ACP i APROMA), tres experts de reconegut prestigi i diferents tèc-nics de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Les ajudes dels Fons de Cohesió europeus també han afavorit laimplementació de les tecnologies més modernes.

Es important desplegar sobre el terreny una bona xarxa d’equipamentsespecialitzats en el tractament dels residus.

Des de l’any 1999 s’han invertit275 milions d’euros en infrastructures a l’àmbit

de la Entitat Metropolitana del Medi Ambient

29 > ÀMB

amb fusta al terra, i vidres laterals. Està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte, finançat per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha tingut un cost de 355.670,21 euros.

Comença al Baix Llobregat el llaurat de les platges metropolitanes

Coincidint amb l’arribada de la prima-vera, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha iniciat, al Baix Llobregat, els treballs de llaurat de les platges metropolitanes, per garantir-ne la salubritat de cara a l’inici de la temporada.Enguany la Mancomunitat de Municipis de l’AMB ha obtingut la certificació de la implantació del sistema integrat de qua-litat i medi ambient segons les normes UNE-EN-ISO 9001:2000 i 14001:2004 en les tasques de neteja de les platges metropolitanes i del manteniment de les seves instal·lacions.El llaurat de platges és l’operació que marca el tret de sortida de la temporada, i consisteix a remoure i voltejar la sorra fins a 50 cm de profunditat. El treball es realitza amb dos tractors que arrosse-guen una arada. A l’inici de la temporada alta es comple-tarà la instal·lació del nou model de pa-perera BINA (premi FAD 2005) i també es canviaran les dutxes existents de polièster per altres d’acer inoxidable. A més a més, s’instal·laran 30 bancs model AMB.

29 > ÀMB

Des de l’estació de Renfe del Prat, la línia PR1 sortirà de dilluns a divendres cada 30 minuts fins a la plaça de Catalunya. També des de l’estació, cada hora, la PR2 arribarà fins al barri de Sant Cosme, de dilluns a dissabte, i la PR3 fins al Tana-tori-cementiri tots els dies de l’any. La posada en marxa d’aquestes línies urba-nes fa realitat un dels compromisos i de les prioritats de l’equip de govern mu-nicipal que, conjuntament amb l’Entitat Metropolitana del Transport, està duent a terme el Pla de millora del transport públic del Prat.

Inauguració a Cerdanyola del Vallès de la nova passarel·la per a vianants sobre el riu Sec

El passat 18 de març, Dídac Pestaña, vi-cepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, i Antoni Morral, alcalde de Cerdanyola del Vallès, van inaugurar la passarel·la per a vianants sobre el riu Sec, que permetrà connectar el barri de Fontetes, a l’altura del carrer Pintor Joan Miró, amb el carrer de Sal-vador Espriu, i facilitarà l’accés al CAP II i a la carretera de Fontetes. L’acte va comptar amb la participació de nombrosos veïns, que van celebrar la inauguració de la nova passarel·la, que substitueix la que es va enderrocar amb motiu de les obres de Renfe.Aquesta passarel·la, que pertany al Ca-tàleg d’actuacions metropolitanes de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, consisteix en un arc metàl·lic de 29,85 m de llarg i 2,94 m d’amplada de pas. La seva estructura és de ferro, recoberta

> Notícies

El Prat estrena tres línies urbanes d’autobús que connecten tots els barris de la ciutat amb els principals equipaments locals

El passat 1 de març, Maite Arqué, pre-sidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport, i Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat, van inaugurar les noves línies urbanes PR1, PR2 i PR3, de tarifació integrada, que permetran una millor connexió entre els diferents barris de la ciutat del Prat i facilitaran la mo-bilitat interna de tots els ciutadans cap als principals equipaments municipals i d’altres centres d’interès local. La combi-nació horària de les tres línies permetrà disposar d’un autobús cada 15 minuts en tot el seu recorregut comú, el tram com-près entre l’estació de Renfe i la plaça de Catalunya.

30 > ÀMB

> Portaveus

Un acord transcendental dels alcaldes i les alcaldesses metropolitans

El dia 28 de març passat, 34 alcaldes i alcaldesses metropolitans de tots els colors polítics han signat un manifest adreçat al president i al Govern de la Generalitat en el qual reclamen que s’iniciïn els tràmits legislatius per a la constitució d’un nou ens metropolità. Demanen que es faci amb la màxima rapidesa per tal que la llei sigui aprovada dins d’aquesta legislatura a fi que el nou ens pugui ser operatiu ja en començar el nou mandat municipal.Resulta altament significativa aquesta presa de posició comuna de pràcticament la totalitat dels alcaldes metropolitans en aquesta qüestió. Ja sabem que no sempre és fàcil conjuminar els interessos dels ajuntaments que tenen dimensions, objectius, situacions socioeconòmiques, problemes, prioritats, i equips de govern diferents els uns dels altres. L’acord gene-ral en la petició de disposar ja d’una nova institució metropolitana reflecteix com aquesta és del tot necessària i el conven-ciment que serà un instrument idoni per facilitar i racionalitzar la tasca de govern a l’àrea metropolitana de Barcelona. I que, a més, resultarà del tot beneficiosa per als seus pobles i ciutats i, per tant, per al conjunt de la ciutadania metropolitana.No cal dir que des del grup del PSC donem suport a aquest acord, ens alegra i enorgulleix que s’hagi produït i estem con-vençuts que ha de contribuir de manera decisiva a la posada en marxa del procés legislatiu que l’ha de fer realitat en un ter-mini que ara ja no es pot retardar més.

Recollida selectiva: una eina de gestió sostenible

El PMGRM s’ha demostrat una eina útil per desenvolupar una gestió sostenible dels residus. Quan estem a punt de fina-litzar-ne la revisió, comprovem que un dels objectius proposats, el tancament del dipòsit de la Vall d’en Joan (Garraf), està a tocar, i que el tancament de la planta incineradora de Montcada és una realitat, tot demostrant que és possible la no-priorització de la valoració ener-gètica. Per tant, és clau la minimització de resi-dus entesa com a recuperació i reciclat-ge. Aquest és el criteri de treball de les plantes metropolitanes de tractament de residus (ECOPARCS). Aquest criteri, a més, es veurà reforçat amb el tracta-ment de la fracció resta.Considerem que cal assolir els objectius definits i afrontar la responsabilitat que tenim els ajuntaments en la millora de les recollides selectives, posant un èmfa-si especial en la recollida de matèria orgànica. De poc serveixen les inversions milionàries fetes en els equipaments metropolitans de tractament de residus si aquests es reben sense complir uns mínims de qualitat. No és fàcil, però es possible millorar.

Lluís Tejedor ICV-EUiAXavier Casas PSC

31 > ÀMB

Joan Puigdollers CiU Jordi Portabella ERC Alberto Fernández Díaz PPC

Els accessos a la Fira, un problema metropolità

La Fira Internacional de Barcelona ens ha donat històricament molt prestigi i pro-jecció internacional. La Fira de Barcelona segueix creixent i cada cop se celebren certàmens amb més qualitat i més reco-neixement internacional que han con-vertit Barcelona i Catalunya en lloc de referència i trobada per a amplis sectors estratègics de l’economia mundial. El punt negre de la nova Fira són els accessos i la mobilitat. És inadmissible que en una fira del nivell d’Alimentària la crítica dels visitants sigui sobre les difi-cultats per entrar i sortir del recinte firal.La solució d’aquest problema afecta els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, però no cal oblidar que fonamentalment és un problema metro-polità. La mobilitat interna del municipi de Barcelona té un alt nivell de qualitat, que cau estrepitosament quan parlem de mobilitat metropolitana. La celebració de la Fira ha posat en evidència els greus problemes de mobilitat metropolitana, que d’altra banda són els habituals de cada dia.El Govern de la Generalitat, l’ATM, l’EMT i fins i tot l’IMT tenen greus responsabi-litats.

La nova realitat de les àrees metropolitanes

La realitat imperant en l’actual mapa de les grans ciutats europees ens dibuixa un nucli urbà potent amb un conjunt de municipis que s’ordenen i formen un cos metropolità al voltant. A Europa n’hi ha molts models que constitueixen el pol principal entorn del qual s’organitzen els espais urbans. Barcelona no n’és una excepció. El nòdul d’aquest nou orde-nament és el municipi, que viu sotmès al dilema d’implementar polítiques a prop de la ciutat i els seus ciutadans, i la impossibilitat de portar-les a terme per manca de capacitat i recursos. De la contraposició d’aquests dos impulsos surt la necessitat de connectar diversos nuclis urbans per compartir problemes i gestionar competències de manera con-junta. Entre els reptes de Barcelona ens cal modificar el règim competencial dels ens locals per atribuir més competències als ajuntaments, sobretot pel que fa a matèries com la gestió de l’habitatge, el transport, els residus, els serveis a les persones, l’ocupació, etc. Tot això supri-mint organismes duplicats i revisant les competències d’una i altra administració, afavorint la descentralització. En aquests moments l’instrument més interessant és un ens metropolità que agrupi les funcions de l’actual àrea metropolitana. Una comunitat de municipis per pensar estratègies i amb prospectiva de futur, concretant objectius i detallant mesures. Aquest debat s’està produint aquí i a tot Europa quan dues terceres parts (66%) de la població de la UE viu en municipis urbans, els quals representen únicament el 9% del tot el territori.

Más sensibilidad con los barrios

La Ley de barrios debía ser uno de los proyectos más importantes del Govern de la Generalitat. Sin embargo la reali-dad ha demostrado la escasa sensibili-dad hacia las necesidades de los barrios de las ciudades metropolitanas. Menos barrios de los precisos y con menor in-versión de la necesaria es el balance de la aplicación de la ley. Por si fuera poco la Generalitat rebaja proyectos, reduce aportaciones y restringe los barrios que en cada municipio pueden acogerse a ellos. Numerosos barrios se ven afectados por patologías estructurales en las viviendas, por la importante presencia de personas mayores que requieren una atención especial y por el auge de la inmigración. Criterios estos fundamentales para adjudicar las ayudas para garantizar su cohesión social.De los 30 proyectos de barrio adjudi-cados en Catalunya por la Generalitat tan sólo 11 son metropolitanos. Aquel Maragall que fue alcalde, ahora que es president de la Generalitat se ha olvida-do de sus reivindicaciones municipales de antaño y de las todavía necesidades de las ciudades: mejor financiación, más seguridad, afrontar los retos de la inmi-gración, y nuevas políticas sociales en favor de las personas.