Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III...

48
Lletra Lletra de convit de convit des de des de Guardamar Guardamar La identitat, La identitat, naturalment naturalment Ús impropi de Ús impropi de preposicions preposicions Els plans Els plans dels vessants dels vessants Algunes notes Algunes notes lèxiques lèxiques Climent Climent Forner: Forner: l’escriptor l’escriptor i la llengua i la llengua Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII 4

Transcript of Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III...

Page 1: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Lletra Lletra de convit de convit

des dedes deGuardamarGuardamar

La ident itat,La ident itat,naturalmentnaturalment

Ús impropi de Ús impropi de preposicionspreposicions

Els plans Els plans dels vessantsdels vessants

Algunes notesAlgunes noteslèxiqueslèxiques

ClimentClimentForner:Forner:

l ’escr iptor l ’escr iptor i la l lenguai la l lengua

Núm. 60 III tr imestre del 2007, any XVII 4 €

Page 2: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema
Page 3: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3

E D I TO R I A LE D I TO R I A L

El problema número u

No hi ha dubte que el problema número u que tenim plante-jat a hores d’ara al Principat de Catalunya, País Valencià, IllesBalears i Andorra –és a dir, a la major part dels Països Cata-

lans–, des del punt de vista lingüístic, és el de la immigració.Els nostres països, en general, han sofert durant el segle XX suc-

cessives onades immigratòries procedents especialment d’altrespaïsos hispànics, onades que, trobant-se els nostres països –ex-ceptuant Andorra– sense poder exercir la sobirania, han afectatgreument l’homogeneïtat lingüística tradicional. Doncs bé, quansemblava que, gràcies a les parcel·les d’autogovern de què gau-dim d’uns anys ençà en les esmentades comunitats autònomes, po-díem anar assimilant lingüísticament, si bé de forma gradual i in-completa, la població immigrada, ara, entrats en el segle XXI, hemobservat, astorats, com es produïa una nova, i massiva, onada im-migratòria, aquesta vegada procedent majoritàriament de païsosestrangers. Aquest conjunt d’onades migratòries, tenint en compte,com hem dit, que ens han agafat sense poder-hi fer front ade-quadament com es fa en països que frueixen de sobirania polí-tica, constitueix, en certa manera, una invasió; és a dir, que po-dem témer, raonablement, que produeixi alteracions substancialsen la nostra manera de ser.Òbviament, hem de reconèixer que la immigració té aspectes po-

sitius, com ara des del punt de vista humanitari (permetent l’accésd’uns éssers humans a millors condicions de vida) o des del puntde vista econòmico-laboral (duent braços disposats a treballar enfeines que podrien quedar desateses i, així, mantenint o augmen-tant l’activitat productiva). Ara bé, des del punt de vista lingüístic,és molt negativa, perquè tots els immigrants a què ens referim vé-nen amb altres llengües, sia el castellà –amb què augmenten, en-cara que sigui sense cap culpa d’ells, la contínua pressió que, perles causes que tots sabem, el castellà efectua sobre el català–, sia qual-sevol altra llengua, cosa que obliga l’immigrant a haver d’aprendre’nuna de nova, que generalment és la llengua que veuen més forta iútil, la qual no és pas, malauradament, el català.Enfront d’aquest gravíssim problema, què hem de fer? Donant per

descomptat que, a mitjà o llarg termini, la solució més efectiva se-ria l’obtenció de més sobirania per part dels nostres països, semblaque hem d’apuntar els objectius següents (que formulem, repetim-ho, tenint en compte únicament el punt de vista de la salvaguardadel nostre idioma): 1) intentar reduir com més millor, en la mesuraen què puguem, els fluxos immigratoris; 2) practicar, des de les ad-ministracions (i també en la mesura en què puguem), polítiquesd’integració social, comprenent-hi la integració lingüística a la rea -litat nacional catalana; 3) procurar, amb una tàctica intel·ligent,ferma en el fons i flexible en la forma, que els immigrants que en-trin en contacte amb nosaltres vagin aprenent la nostra llengua i lavagin fent servir de forma creixent.Naturalment, el tema –el problema, en aquest cas– dóna per a

molt més i ens deixem moltes coses en el tinter, però creiem queja és molt plantejar-lo, ser conscients de la seva gravetat i anotarobjectius a aconseguir. u

L AL A F L AMAF L AMA D ED E L AL A L L E NGUAL L E NGUA

Joan Santamaria i Monné (1884-1955) fou un advocat, jutge i es-criptor lleidatà que, en el camp de

les lletres, ocupà un lloc destacat i gaudíd’un èxit de públic important a partir del’any 1915, amb la publicació de lesseves Narracions extraordinàries, quereforçaria amb l’aparició posterior denovel·les com Ma vida en doina (1925),La filla d’en Tartarí (1926), Quatre tite-lles i un ninot (1926), Adam i Eva (1936)i sobretot amb les interessantíssimes Vi-sions de Catalunya (1927 i 1935).També fou autor d’un Formulari jurídiccatalà (1934), el primer i únic formularien català d’aleshores. Col·laborador as-sidu en els diaris i revistes més repre-sentatius de la seva època, vinculat adiversos centres excursionistes, a laPenya de l’Hotel Colon, a l’Ateneu Bar-celonès i, ja en plena guer ra civil, al’Agrupació d’Escriptors Catalans, foutambé un home d’una actitud cívica ipolítica admirable i d’un sentit de-mocràtic indiscutible.Joan Santamaria, que patí perso-

nalment la llosa de la dictadura, sabémantenir sempre l’esperança en el fu-tur polític i, sobretot, cultural de Ca - ta lunya. Cap a l’any 1940 era ja l’a-nimador d’una colla d’amics ques’aplegaven un cop al mes per sopari fer tertúlia a can Parés, a l’antic car -rer de Sant Jeroni de Barcelona. Des-prés de la seva mort, la Penya adoptàel seu nom i decidí de crear un premiliterari en memòria seva.El primer premi, doncs, de la Penya

Joan Santamaria fou concedit, pel maigde 1956, a Mercè Rodoreda. En 1996s’hi va afegir el Premi Juvenil, destinata incentivar l’aparició de nous valorsliteraris. I enguany, celebrant-se els cin-quanta anys de premis, s’ha atorgattambé el Premi de Poesia (3a edició); eld’Europa de Guió Cinematogràfic (2aedició) i el 19è d’Assaig Breu, fruit del’aportació de l’Agrupació per al Fo-ment de la Cultura Catalana, en incor-porar-se a la Penya Joan Santamaria. u

Víctor Pallàs (secretari dels premis)

Penya Joan Santamaria,50 anys

Page 4: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 20074

S UMAR IS UMAR I

EDITORIAL

• El problema número u 3

SOCIOLINGÜÍST ICA

• Llengua i salut. Bernat Joan i Marí 5• Una dreta a ultrança. Maria del Pla 6• L’acomplexament lingüístic. Víctor Alexandre 7• La llengua, veu del paisatge. Quim Gibert 8• La identitat, naturalment. Ramon Monton 9• Lletra de convit des de Guardamar. Joan-Carles Martí i Casanova 12

SINTAXI

• «Veure a venir» o «veure venir»? Robert Gómez-Ten 15• Ús impropi de preposicions. Roser Latorre 17• Col·lisió o confusió de construccions. Josep Ruaix i Vinyet 18

LÈXIC

• Els plans dels vessants. Carles Domingo 21• Primeres impressions sobre el DIEC2. Josep Ruaix i Vinyet 27• Algunes notes lèxiques. Albert Jané 29• Abusos verbals. David Casellas i Gispert 31

ESTILÍSTICA

• Un cas de zeugma i un de perífrasi. Josep Ruaix i Vinyet 32

INTERNÀUTICA

• Neix <www.e-criteri.cat>. Agnès Toda i Bonet 33

AMICS I MESTRES

• El bisbe Climent... Marc Antoni Adell i Violant Estreder 34• Pompeu Fabra: la seva vida a Badalona. M. Mercè Montagut i Barbarà 37• Climent Forner: l’escriptor i la seva llengua. Joan Ferrer 39

BIBL IOGRAFIA

• Divers 42• Tradició, traducció. Xavier Rull 43• Ideòlegs / Llengua. Xavier Rull 43• La Lliga Regionalista. Clara Barnada 44• El preu de ser catalans. Jordi Solé i Camardons 44• Nacionalisme banal. Quim Gibert 45• El gran llibre dels cognoms... Xavier Rull 45• Petita història de Pompeu Fabra. David Pagès i Cassú 46• Els mites nacionals catalans. Xavier Ferré 46

PUBLICACIÓ I ADMINISTRACIÓ: Associació Llengua NacionalRegistre d’Associacions núm. 12842Dipòsit legal: B-35574-91ISSN: 1695-1697

ADREÇA POSTAL:C. de Sant Pere més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: [email protected]://www.llenguanacional.cat

DIRECTOR: Ramon Sangles i MolesA/e: [email protected].: 93 456 88 79

CONSELL ASSESSOR: Miquel Adrover,Gabriel Bibiloni, Carles Domingo,David Casellas, Mercè Espuny,Francesc Esteve, Joan Ferrer, Mar-cel Fité, Pilar Gispert, Rosa V.Gras, Albert Jané, Bernat Joan,Lluís Marquet, Joan-Carles Martí,Víctor Pa llàs, Carles Riera, JosepRuaix, Màriam Serrà, Jordi Solé

MAQUETACIÓ: Jordi Ardèvol

PORTADA: Escut de Guardamar, ambun bell missatge. Forma part delMonument a la llengua catalana.(Plaça de Jaume II, de Guardamar)

La llengua és tota la nació. Ara

bé, si amb la llengua, un poble

perd la consciència nacional i la

voluntat de ser una nació, la fe i

la vocació que van alçar-la desa-

pareixen i la nació periclita.

Rovira i Virgili

(El principi de les nacionalitats)

La redacció no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles publicats.

— Llengua Nacional és membre de l’APPEC

Page 5: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Sempre m’ha fascinat la lecturad’estudis, papers, investigacions,sobre la incidència que té el cer-

vell damunt la resta del cos, sobre lainfluència de la part psicològica en lasalut d’una persona. Els grecs i els àrabsja entenien que, d’alguna manera, lesmalalties ens les provocam nosaltres, ique en una actitud positiva hi rau bonapart del guariment. Així mateix, exis-teixen tota una sèrie d’elements queens afecten psicològicament que no estroben directament al nostre interior,sinó al nostre entorn, dins el context so-cial. En aquest sentit, determinades si-tuacions anòmales generen dins la so-cietat una tensió, una pressura, unestrès, que no es donen en societatsque no pateixin aquestes anomalies.La tensió intercomunitària de Bòsnia od’Irlanda del Nord, per exemple, ge-nera estrès, i aquest estrès pot generartota una sèrie de problemes físics. Alguns autors s’han interessat per

les malalties generades per la anorma-litat nacional. Així, per exemple, el doc-tor Garcia-Sevilla ha discorregut moltgràficament sobre els problemes quecomporta la manca d’integraciónacional de segments de pobla-ció immigrada. Jo mateix vaig te-nir ocasió de comprovar, d’unamanera ben empírica, a travésd’una investigació estadística, elpes que té la manca d’integraciónacional a les illes Balears en elfracàs escolar dels nostres estu-diants. La conclusió era ben clara:si els nouvinguts se sentissin benaviat eivissencs, mallorquins, for-menterers o menorquins i parlas-sin i escrivissin normalment encatalà, el fracàs escolar seria moltmenor a les Balears. Però semblaque és políticament incorrectedefensar el que la investigaciócientífica mostra clarament i, pertant, es mira cap a un altre cos-tat i no se’n fa cas. És clar quetambé la nostra societat dificulta,per mor de l’opressió nacional,la integració socionacional d’a-questa gent. ¿Com ho sabran, els

equatorians o els argentins, que hand’aprendre català, si han emigrat a«Espanya»? Però això no lleva que elfet de no aprendre’n els comportaràtot un seguit de desavantatges, enmolts aspectes diferents. Perquè, òb-viament, som una nació, encara queno ho siguem oficialment i malgratque la major part dels seus membresno en tenguin consciència. Ara bé, hom pot fracassar en l’en-

senyament i tenir bona salut. Però elsmalalts catalanoparlants no atesos encatalà, es recuperen igual de ràpid? Te-nen una recuperació igual d’eficient?Algú que estigui neguitós i cerqui ajudapsicològica, ¿es recuperarà igual si elterapeuta l’atén en la seua llengua o sil’atén en una altra, encara que el pa-cient la conegui perfectament? Són preguntes molt interessants i

que, cada vegada més, les investiga-cions realitzades vénen a corroborarque són pertinents. És a dir, que, efec-tivament, existeix una relació entre lallengua emprada pels professionals delmón de la salut i la capacitat de guari-ment de les persones que utilitzen els

serveis sanitaris. I això es produeix, noper cap tipus de raó política ni cultu-ral, sinó per una mera qüestió d’empa-tia. Com apunta Daniel Goleman en elseu assaig Intel·ligència social, un delselements fonamentals de l’eficiènciamèdica parteix d’una bona empatia en-tre metge i pacient. El metge (o la met-gessa) capaç de posar-se en el lloc delpacient, de tractar-lo humanament, defer-se sentir pròxim, acaba tenint mésèxit que no aquell que el tracta d’unamanera despersonalitzada. I, evident-ment, una part important d’aquesta em-patia passa per compartir llengua. Peraixò, el personal sanitari hauria de serpoliglot i, sobretot, en llocs amb mésd’una llengua oficial, hauria de poderatendre en ambdues d’una maneracompletament generalitzada. Els cursos de català s’intensificaren

a l’Hospital de Son Dureta després decomprovar, en base a un sondeig esta-dístic, que els pacients atesos en la seuallengua es curen millor que no els ate-sos en una llengua forana. Haver decanviar de llengua, encara que cone-guis l’altra bé, sempre suposa un plus

d’estrès afegit, que un pacient noté per què sofrir. En casos extrems, hi ha hagut

majors desatesos per mor de laseua condició d’eivissencs mo-nolingües, no entesos per mem-bres del personal que no parla-ven ni un bri de català. Aquestapart, una de les més fosques detot l’afer Can Blai, no ha sortit ales pàgines dels mitjans de co-municació, perquè és política-ment incorrecte mostrar d’unamanera clara i llampant queningú no pot treballar a una re-sidència de majors, ni com a jar-diner ni com a rentaplats, si noparla un eivissenc col·loquialsense accent forani, fent totes lesneutres i usant els modismes mésnostres. Que no vol dir que hagide ser catalanoparlant d’ori gen,perquè, com està més que de-mostrat, les llengües es podenaprendre. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 5

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

Llengua i salutBERNAT JOAN I MARÍ

Page 6: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Té raó, Josep Piqué en aquesta afir-mació que hem llegit a sobre: pelque fa a les dues llengües oficials

que es parlen al carrer, el català i el cas-tellà, els ciutadans les enraonen ambabsoluta normalitat. Al carrer i a totarreu de Catalunya. Perquè, si en lanostra col·lectivitat algun ciutadà hi habilingüe, sempre és el parlant català. Elmonolingüe és el parlant castellà, tos-sudament girat d’esquena a la llenguai a la cultura de la terra que el rep. Iencara diré més. És el ciutadà catalàqui, de grat o per força, no pot viure aCatalunya solament en català quan surtdel cercle familiar o amical. Per què noproveu d’anar a veure una pel·lículaen català en qualsevol cinema? O perquè no proveu d’anar a la «Policía Na-cional», o a algun jutjat, i presentar-hiuna denúncia en català? O per què nous atureu davant un quiosc qualsevol iobserveu quantes publicacions hi haen català i quantes en castellà? Tot i això, en la catalanofòbica

campanya que el PP va orquestrar con-tra l’Estatut de Catalunya, incloent-hiuna recollida de firmes per tot l’Estatespanyol, no hi van faltar sentènciescom «ETA es converteix en el tutor dela reforma de l’Estatut a Catalunya»,en boca d’Ángel Acebes (25-11-2005),o com «S’està fent amb el castellà (aCatalunya) el mateix que en època deFranco es va fer amb el català», enboca de Mariano Rajoy (14-2-2006), ocom «No sé si dir que ens tracten comsi fóssim jueus a l’Alemanya nazi», enboca d’Esperanza Aguirre (5-6-2006,als militants del PP de Lleida). I va re-blar el clau el documental Ciudadanos

de segunda, emès la primera quinzenad’abril d’enguany per Telemadrid, latelevisió pública de la comunitat quepresideix l’esmentada Esperanza Agui-rre, en què es presentava el català comuna llengua racista, que s’imposa vul-gues no vulgues des de l’escola i quegenera odi contra els castellanopar-lants, fins al punt que el castellà viuen «perill d’extinció» arreu de Catalu-nya.Ras i curt: mentida i manipulació

del PP sobre la realitat catalana, ambl’objectiu de captar el vot de l’Espanyaprofunda. Perquè, a Catalunya, l’únicacosa que els catalans pretenem és po-der-hi viure amb la mateixa normalitatlingüística amb què ho faun veí de Toledo o un deCoimbra. El problema ésque en el PP hi ha moltamilitància que creu que síque hi ha una llengua deprimera, la seva, que es potimposar a tothom, perquè«l’espanyol és la llengua co-muna», i llengües de se-gona, com la nostra, lesquals sols poden aspirar,com a única normalitat, afer la viu-viu per casa.D’aquell centrisme de dreta mode-

rada que temps ha havia pregonat Ma-riano Rajoy, doncs, o d’aquell gir cata-lanista del PP no fa gaire, no en quedares, diluïts sota les pressions ideològi-ques i mediàtiques d’una dreta tan a ul-trança com és la Fundación para elAnálisis y los Estudios Sociales (FAES). Quan veus tot això i analitzes, per

exemple, el procés polític que fa pocs

mesos es va seguir a Escòcia, en uneseleccions en què el Partit NacionalistaEscocès, liderat per l’independentistaAlex Salmond, superà d’un escó el Par-tit Laborista i es convertí en la princi-pal força parlamentària del país ambtota la normalitat del món, t’adonesque el pensament de l’Espanya pro-funda és molt més a prop del primiti-visme tribal africà que de l’educadasociabilitat escocesa. Que present se’m fa aquell «i com

m’agradaria allunyar-me’n, nord enllà»,del poeta Salvador Espriu dins Assaigde càntic en el temple, per bé que sé,com ell, que «em quedaré aquí fins ala mort»! u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 20076

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

Una dreta a ultrançaMARIA DEL PLA

P r i m e r i a d e n o v e m b re d e l 2 0 0 6 . Jo s e p P i q u é , p re -

s i d e n t d e l s p o p u l a r s c a t a l a n s , e s p o s a n e r v i ó s . L a

r e e d i c i ó d e l t r i p a r t i t j a é s u n f e t –p e r m é s q u e

s ’ i n t i t u l i E n t e s a N a c i o n a l p e l P r o g r é s – i e s r u m o -

r e j a q u e E R C r e t i n d r à l ’ à r e a d e P o l í t i c a L i n g ü í s -

t i c a , l a q u a l d e p e n d r à d i r e c t a m e n t d e P r e s i d è n -

c i a ; é s a d i r , d e Jo s e p - L l u í s C a r o d - R o v i r a . I

p e n s a n t e n u n f u t u r p l e d e c o n f r o n t a c i o n s p o l í -

t i q u e s i t i b a n t o r s s o c i a l s a c a u s a d ’ a q u e s t « m a l è -

v o l » p a c t e d e g o v e r n , Jo s e p P i q u é s e ’ n s d e s p e n j a ,

e n l ’ I n f o r m a t i u m i g d i a d e L a 2 (1 0 - 1 0 - 2 0 0 6 ) , a m b

u n e s d e c l a r a c i o n s e n q u è p a r l a d e « l ’ a b s o l u t a

n o r m a l i t a t a m b q u è e l s c i u t a d a n s s ’ e x p r e s s e n e n

l e s d u e s l l e n g ü e s a l c a r r e r » .

E l p e n s a m e n t d e l ’ E s p a n y a

p r o f u n d a é s m o l t m é s a

p r o p d e l p r i m i t i v i s m e t r i b a l

a f r i c à q u e d e l ’ e d u c a d a s o -

c i a b i l i t a t e s c o c e s a

Page 7: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

N ’hi hauria prou que els catalansreflexionéssim una mica sobreel nostre comportament lingüís-

tic quan viatgem a altres territoris pera adonar-nos del grau d’acomplexa-ment que traspuem. No fa gaire, enuna estada a l’illa de Sardenya, vaigpo der constatar que eren majoria elscatalans que utilitzaven l’espanyol pera parlar amb els nadius. En cap mo-ment no s’aturaven a pensar que elsnadius no en sabien, d’espanyol. Sensecap racionalització prèvia, donant perdescomptat que el català els sonaria axinès, s’adreçaven als cambrers delsbars i restaurants sards en un espanyolde pa sucat amb oli. Paradoxalment,quan els cambrers els preguntaven:«Són espa nyols, oi?», els catalans, con-trariats, contestaven amb orgull: «No,no. Nosaltres som catalans.» Con-

vençuts d’haver fet així un acte d’afir-mació nacional, cap d’ells no s’ado-nava del desconcert que aquesta res-posta creava en l’interlocutor. Si erencatalans, pensava el cambrer, per quèno li parlaven en català? ¿No són to-tes dues, català i italià, llengües llati-nes, filles, per tant, d’un mateix tronclingüístic?Aquest complex d’inferioritat lin -

güística, que fa que molts catalans de-sertin de la seva llengua i usin l’espa nyolcada cop que parlen amb estrangers,em va recordar l’anècdota protagonit-zada per un periodista barceloní que,renunciant sistemàticament al català iadre çant-se en espanyol a un polític es -tranger que no coneixia cap de les duesllengües, va ser amonestat pel presi-dent Pujol per la seva incohe rèn cia da-vant les càmeres de televisió.

A Sardenya, però, en vaig veure demés grosses. Per exemple, la d’aquellscatalans «universals» que, davant lamirada pensativa del cambrer, dema-naven un tenedor, una manzanilla iuna servilleta, sense adonar-se quehaurien estat ràpidament entesos sis’ha guessin expressat en català, ja que,ves per on, forquilla (forchetta), cama -milla (camomilla) i tovalló (tovagliolo)són paraules gairebé idèntiques en ita-lià. Va ser en un restaurant de l’Alguer,això no obstant, on un cambrer jove,d’uns vint-i-vuit anys, visiblement ofès,va avergonyir uns catalans demanant-los que li parlessin en català: «A l’Al-guer parlem català», els va engaltar.No entenia, i tenia raó, per què elscatalans renunciem a parlar en la nos-tra llengua fins i tot dintre els PaïsosCatalans. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 7

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

L’acomplexament lingüísticVÍCTOR ALEXANDRE

Page 8: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Diuen que «a Arenys el di-jous parlen en castellà». Defet, històricament Arenys de

Mar ha estat una vila de senyors(o de marquesos), molts dels qualsgaudien de servei domèstic. Lla-vors, aquesta dita s’explica per-què el dijous era el dia de festa deles minyones, que gairebé toteseren castellanes. I, aleshores, enpetits grups, es veien per la rieraconversant, passejant i cercant xi-cot. És a dir, no fa ni un segle queel castellà era una llengua exòticaen terra catalana i precisamentper aquesta raó les dites en par-len en aquest sentit.Tan exòtica era la llengua de

la meseta entre nosaltres que noteníem necessitat de conèixer-laen la quotidianitat. Per això laveu popular no ha passat per altel cas d’un llaurador valenciàque va patir burles i menyspreusel dia que va haver d’anar aValència a fer unes gestions ofi-cials. Tio Canya, la cançó d’a-quest personatge de poble, aixího explicita: «set vegades va fercua, en presentar uns papers, perno saber expressar-se, en llen-gua de forasters». Les dites i lescançons tradicionals proporcio-nen dades d’un temps, d’unacultura, d’un indret... Al capda-vall, baixar de la Font del Gat, enreferència a la popular tonada,és del tot possible, perquè estracta d’un llogarret de la mun-tanya barcelonina de Montjuïc. Isi algú t’hi engega, també és pos-sible anar a raure a la QuintaForca. A hores d’ara correspon aun punt indeterminat de la bar -riada de Can Tunis, però en elsegle XIV era un veral inhòspit demés enllà de les muralles de Bar-celona. Tot i que un cert aire exò-tic envolta la Font del Gat i laQuinta Forca, ambdós paratgestenen o han tingut una exis tènciareal. Per al pedagog Antoni Mi-ralpeix, aquestes expressions i

melodies són com una mena dedipòsit, en la memòria col·lec-tiva, de conceptes i vivències del’experiència dels pobles i delsindividus: «un dipòsit dinàmic enconstant canvi i sempre a puntde tornar a ser reutilitzat». Allòque ens mou a reutilitzar aquestacultura oral i propagar-la neix dela nostra voluntat de ser. Enaquesta línia, l’assagista VíctorAlexandre apunta que «és delsentiment d’on prové la forçaque ens empeny a crear un llen-guatge propi que ens permeti ex-plicar-nos».Els occitans, de l’aigua cor -

rent, en diuen aigua viva. I potseraixò ens aporta pistes sobre l’ori-gen d’Aiguaviva (Matarranya), vilaubicada en la confluència delsrius Bergantes i Guadalop, i d’al-tres topants amb aquesta mateixadenominació. Ho confirma la lin -güista Carme Junyent quan asse -nyala que les llengües són con-siderades com els instrumentsd’adequació al medi «que cadacomunitat desenvolupa (i aquí hiha la causa de la diversitat) i, pertant, l’instrument de què disposacada individu per a adaptar-se al’entorn».No és tant estrany, aleshores,

que el castellà, no essent la llen-gua autòctona, sigui un idiomasense accent quan l’utilitzem elscatalans (o qualsevol altrecol·lectiu no castellanoparlant).És a dir, a casa nostra sona comun castellà de llibre. Per això, enlloc d’anomenar pelo el cabell–tal com fan els castellans– sovintho traduïm per cabello.L’oralitat transmesa de pares a

fills ens obre portes, tant per aconèixer l’idioma en profunditatcom per a comprendre un país.No en té cap dubte l’escriptorportuguès José Cardoso Pires,que diu que «la llengua formapart del paisatge, la llengua és laveu del paisatge». u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 20078

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

La llengua, veu del paisatgeQUIM GIBERT (psicòleg)

P A S T I S S E R I AP A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I AB O M B O N E R I A

C O N F I T E R I AC O N F I T E R I A

G E L A T E R I AG E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada el 1886

Page 9: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

En prendre possessió del seu càrrec,el conseller Tresserras va declararen La Vanguardia, com si es vol-

gués fer perdonar per segons qui, queno faria una política cultural identitàriai que tindria una «visió àmplia, inclu-siva i oberta de la cultura». Segons lesNacions Unides, «els béns culturalstransmeten idees, símbols i formes devida i són una part intrínseca de la iden-titat de la comunitat que els produeix»(PNUD, Informe sobre desenvolupamenthumà, 2004, p. 97), i un document delParlament Europeu (Cultural Policies inthe EU Member States, 2002) determi-nava que la cultura és un element bàsicde la identitat nacional, de manera quela visió del conseller és, si més no, pro-blemàtica, sobretot si acaba traduint-seen una política cultural «cosmopolita»com la que ja coneixem a Barcelona, laqual, en nom de l’obertura, la universa-litat i la modernitat, margina vergonyo-sament la cultura catalana. El comentarimés punyent i encertat que he llegit so-bre aquestes declaracions és el de Patrí-cia Gabancho en el llibre El preu de sercatalans (Meteora, 2007): «Potenciar la cultura catalana seria identi-

tari, una paraula que avui campa pelsmitjans de comunicació amb una fre -

qüència abusiva. [...] Un bon consellerli hauria dit [al periodista]: a veure, noi,aclarim-nos. Per què la cultura espa -nyola no és identitària i la catalana sí?Què vols dir quan dius identitari? Ésidentitari o no, parlar castellà a l’àreametropolitana? I quan el periodista en-tengués que l’adjectiu identitari és avuiuna andanada política carregada d’in-tencions, i llançada sempre en la ma-teixa direcció, llavors podria respondrequè pensava fer amb la cultura del país»(o.c., p. 160).

Un subordinat del conseller de Cul-tura, Antoni Lladó, director de l’ICIC(Institut Català d’Indústries Culturals),encara va anar més lluny i va afirmar,en el mateix diari1, que cultura catalanatambé és la que fa una persona queacaba d’arribar a l’aeroport des dequalsevol lloc del món, que música ca-talana és la que es fa a Catalunya«sense distincions» i que s’han de po-tenciar sobretot el jazz i el flamenc,mentre que «el límit extrem de l’arc se-ria la cultura tradicional». D’això se’ndiu política continuista, un triomf ro-tund de les tesis del Foro Babel i del’anticatalanisme insidiós de El País2;però penso que, amb més imaginaciói claredat d’idees (identificant objec-tius3, des d’una perspectiva autocen-

trada, i dirigint les polítiques cap a l’a-compliment d’aquests objectius) i ambmenys inèrcies, ni fatalisme pragmàticni pors atàviques davant l’statu quo i elspoders fàctics que siguin, la situaciópot canviar. Allò que no podem fer ésconsentir a tot el que ens va passant irestar de braços plegats mentre el nos-tre govern aplica la doctrina Montilla(si no parlem d’un problema, el pro-blema no existeix; ergo a Catalunya nohi ha conflicte identitari) i el patriotismeà la Carod (que ara diu que hem d’agi-tar menys banderes i fer més carrete-res4), permetent, doncs, que es vagi im-posant aquesta coneguda cançó del’enfadós: que cultura catalana és qual-sevol cosa vagament cultural que es facia Catalunya. Si és així, llavors ja hembegut oli. I, com que jo vull parlar decultura catalana i vull pensar en altrescoses que no siguin el flamenc (que éscultura andalusa), haig de dir que moltsovint em ve al cap la sardana. El dia 20 d’abril, en un acte al Par-

lament de Catalunya per a commemo-rar el centenari de L’auca del senyor Es-teve, una nodrida representació deparlamentaris en va llegir fragments (finsi tot ho van fer els del PP i de Ciudada-nos) i l’Orquestra de Cambra de l’Em-

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 9

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

La identitat, naturalmentRAMON MONTON

P e n s a r e n n o s a l t re s m a t e i x o s é s e l p ri n c i p a l

c o n s t i t u e n t d e l a i d e n t i t a t p e rs o n a l . [. . . ] F i n s

i t o t e n c a s d e b o g e ri a , l ’ e x t i n c i ó d e l p e n s a -

m e n t e s p ro d u e i x , s i m u l t à n i a m e n t , t a u t o l ò -

g i c a m e n t , a m b l a c e s s a c i ó d e l ’e g o .

(G e o r g e S t e i n e r )

E s t i m C a t a l u n y a p e rq u è t é u n p a s s a t

d e l l u i t a i n c a n s a b l e p e r l a l l i b e r t a t .(B i e l M a j o ra l )

1. La Vanguardia, 3-4-07.

2. L’activitat intoxicadora d’aquest i altres diaris espanyolistes a Catalu-nya em fa pensar en allò que Sándor Márai va anomenar, parlant del’estalinisme, «estratègia de la teranyina», o rentatge de cervell col·lec-tiu, que converteix en natural el que abans era inconcebible (veg. Sán-dor Márai, ¡Tierra, tierra!, Salamandra, 2006), o en la «banalitzaciódel mal» que esmenta Agustí Pons dins Temps indòcils (Angle, 2007):«La banalització del mal comença per un procés d’irresponsabilitza-ció davant d’una situació política injusta. [...] De la passivitat a l’a-quiescència i a la col·laboració, més o menys lúcida o interessada,amb la ignomínia hi ha un sol pas» (o.c., p. 184).

3. Si acceptem que cultura és el conjunt d’eines materials i simbòliquesque utilitza una comunitat per a aconseguir els seus objectius (o lesmanifestacions tangibles i intangibles dels valors d’aquesta comuni-tat), i que un dels objectius/valors que ha guiat històricament els ca-talans és la lluita per la pròpia llibertat (ens ho van recordar Lou Reed

i Patti Smith en un recital poètic a Nova York, organitzat per l’Insti-tut Ramon Llull!), tindrem una aproximació vàlida a allò que implicaser catalans. El fet que des de Nova York ho vegin més clar que nos-altres pot voler dir: 1) que ells no estan intoxicats com molts con-ciutadans nostres i no han perdut (atenció, que això és molt gros!) elcontacte amb la nostra tradició i la nostra història; 2) per circumstàn-cies polítiques i sociolingüístiques, el català ha estat contaminat ambconnotacions negatives; hem de repolititzar la nostra llengua, acon-seguir que deixi de ser pròpia d’una «cultura de la derrota» i que re-cuperi la seva condició natural de part d’un projecte realment inte-grador, el de la nostra llibertat nacional.

4. Una candidata «no nacionalista» a les eleccions escoceses del mes demaig va declarar: «La prioritat d’Escòcia és millorar la sanitat, l’edu-cació, el transport, la lluita contra la criminalitat, no [pas] celebrar unreferèndum d’independència» (Avui, 4-5-07). Sembla mentida coms’assemblen els unionistes de tot arreu!

Page 10: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

pordà va interpretar unes quantes com-posicions d’autors catalans. Tot tenia unto anodí i protocol·lari fins que el di-rector de l’orquestra, saltant-se el guiói interpel·lant els nostres parlamentaris,els va cridar (sí, els va cridar): «Feu al-guna cosa per la sardana, la sardanas’està morint!». No tinc notícies que reshagi canviat substancialment des d’a-leshores; però, més que salvar la sar-dana, tenim l’oportunitat de promocio-nar-la sense complexos a nivellinter ge ne racional, nacional, interna-cional i aca dèmic (us imagineu una cà-tedra de sardanologia amb estudiososestrangers que vinguin a investigar lanostra dan sa?). No vull entretenir-me aanalitzar experiments musicals com elde Santi Arisa i la seva «sardanova» omeravelles com sentir la Dharma tocaramb una cobla al Palau de la MúsicaCatalana, però són indicis de per on po-dria anar l’ampliació de l’espectre mu-sical sardanístic. Caldria aconseguir-neuna revifada i una popularitat entre eljovent com la de les colles castelleres,de grallers i de diables. Vista amb ob-jectivitat, la sardana té unes caracterís-tiques ideals per a ser promocionada enel món actual, perquè, dins unes normesi una paritat de gènere exemplar, no ésjeràrquica, és una dansa oberta, tothomté dret a participar-hi, i és essencialmentdemocràtica. No cal dir que en ella pos-seïm un patrimoni cultural de la huma-nitat susceptible de ser reconegut i di-fós per la Unesco.

També deia Tresserras, en la ma-teixa entrevista, que «la història no espot canviar». Aquesta afirmació és, amés d’alarmant (¿implica una renún-cia a establir prioritats i posar en marxapolítiques compensatòries de discrimi-nació positiva, deixa la nostra culturaen mans del «mercat»?), profundamentantihistòrica, perquè la història és in-trínsecament canviant, com les fronte-res i la distribució territorial de les llen-gües. D’altra banda, obvia que el futurtambé és història, que ens convé orien-tar-lo activament devers la satisfacciódels nostres interessos, perquè si, percontra, lliurem el futur a la seva pròpiainèrcia, aquest es limitarà a registrar lanostra desaparició5. Parlant així, Tres-serras delata un presentisme molt ha-bitual en les declaracions dels políticsmalintencionats o que no es volencomplicar la vida, perquè ja han assu-mit com a normals l’expropiació cul-tural i identitària, les construccions he-gemòniques i els estats d’opiniófabricats pels colonitzadors (diguem-ho entre nosaltres: «Queda lleig seridentitari, si identitari vol dir català»). Un de tants debats vius actualment

és el de la continuïtat escolar i medià-tica de l’analfabetisme nacional. Teninten compte que la memòria és una re-construcció per a donar sentit i signi-ficat a la nostra realitat present, quinsentit tindrà el nostre present si no te-nim memòria i ens limitem a acceptarresignadament les coses «tal com són»?

Un present sense sentit, fins i tot potarrossegar al no-sentit un passat histò-ric que en tenia. El llenguatge és unaeina que fa de mitjancera entre la rea-litat i nosaltres (fa poc he sabut que,mentre que als nens castellans aban-donats els posaven de cognom Expó-sito, els catalans rebien el de Deuloféu:què us diu això, de l’esperit de la llen-gua?) i, amb les paraules, creem monspsicològicament tan reals com els fí-sics. Per tant, si la cultura i el llenguatgeen bona part creen la realitat, i les nar -ratives són fons de significat, quinamena de narratives trobem, per exem-ple, en els nostres mitjans de comuni-cació? Quin univers semiòtic generen?Quin tipus de missatges ens transmeten?Ho tornaré a dir: derrotistes, mofetes o,quan és necessari, amenaçadors. Desdel punt de vista de l’economia, se sapque l’oferta condiciona la demanda i,com que, de fet, no treballem amb larealitat sinó amb la percepció de larea litat, aleshores una percepció de lafactibilitat de la nostra emancipaciópolítica contribuiria decisivament a fer-la possible (com va passar amb el re-ferèndum per l’autodeterminació deMontenegro, en què la perspectiva dela consulta va disparar els percentat-ges de partidaris de la secessió). Anà-lisis recents6 apunten que el perfil del’independentisme i el del catalanismetendeixen a identificar-se, la qual cosaens acosta més que mai a l’escenari dela nostra plena sobirania. Em va cridar molt l’atenció, el dia 2

de maig, en el debat dels matins de Jo-sep Cuní a Televisió de Catalunya, veurecom el notari J.J. López Burniol, reco-negut defensor de l’opció «federalista»,davant l’evidència que la solució «bila-teral» del contenciós Catalunya-Espa-nya s’estavellaria contra el mur mono -lític de l’uniformisme espanyol, deia,clarament, que sols ens quedava l’au-todeterminació. Però després afegia que,«a causa de les circumstàncies històri-ques d’aquest país», hi ha una dinàmicaestablerta entre els polítics catalans deno dir la veritat en públic, és a dir, dereconèixer el que pensen en privat peròlimitar-se a repetir, quan hi ha roba es-tesa, el discurs consensuat (la veritatcanònica) de la correcció política. Pera anar al fons de la qüestió, una pre-

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200710

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

Cobla Pirineu. Pi de les Tres Branques (Berguedà), any 2006

5. Walter Benjamin va ser qui va escriure que la història l’escriuen elsvencedors, i que el progrés, sovint, no és més que una racionalitza-ció per a justificar la successió dels vencedors.

6. Veg. Roger Buch, L’esquerra independentista avui, Columna, 2007.Jordi Porta, en la introducció, afirma: «Els avatars de les nostres relacionsamb l’Estat espanyol han conduït gairebé inevitablement a la conviccióque l’única solució [...] era la independència de Catalunya» (p. 11).

Page 11: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

gunta pertinent seria: Quants polítics in-dependentistes en la intimitat deu haver-hi que, per conveniència, s’amaguen dedir-ho en públic?La pel·lícula El coronel Macià em

va fer pensar en una constant de lahistòria contemporània de Catalunya,que podríem resumir així:

1) Intents catalans de regenerar Espanya id’encaixar-hi.

2) Fracàs d’aquests intents i visió de l’en-ganyifa que és Espanya per a Catalunya.

3) Augment de l’independentisme.4) Cop d’Estat i règim autoritari.5) Intents catalans de regenerar Espanya i

encaixar-hi, etcètera.

Aquest és el cercle viciós del cata-lanisme històric, la pauta repetitiva ifrustrant, semblant a la condemna in-fernal de Sísif, que cal superar, deixantenrere els cants de sirena de l’espa -nyolisme «progressista», que sempre ensreclama que li fem costat per evitar queguanyin «els altres», que són pitjors (Sal-vador Cot7 denunciava en un article «lacantarella tradicional de l’esquerra es-panyola, que sol demanar suport in-condicional al catalanisme a canvi deno res, sols per evitar que vinguin unsaltres que tampoc no donen res, peròque són més mal educats», i que «siguanya Zapatero, qui guanya és Zapa-tero»). Vatua!, ens hem d’acostumar apensar en nosaltres mateixos (no en lagovernabilitat de l’Estat espanyol, ni a«aturar el PP»), com els espanyolss’hau ran d’acostumar a viure aviat sensenosaltres, posant damunt la taula de lapolítica internacional la voluntat de te-nir un Estat propi, perquè s’ha tornat afer palès que l’Espanya «plural i pluri-nacional» és una entelèquia de políticscatalans ingenus o acoquinats i dema-gogs espanyolistes. Ens trobem en unaetapa en què tot és cada cop més gro-ller i evident. Hi ha policies espanyolsque castellanitzen noms que havien es-tat catalanitzats en els primers momentsde la transició8 i treballadors de laRENFE que tracten amb menyspreu co-

lonial els usuaris d’aquesta romanallafranquista condemnada a desaparèixer.

Identificar la identitatPer a entendre-ho millor, portarem

les coses a l’absurd i així ens acostarema la realitat, que d’això es tracta: cre-mar banderes catalanes a la Plaça Primde Reus com a part d’una celebraciómadridista, és cultura catalana?; és «nonacionalisme»9? Des d’una visió antro-pològica és el resultat d’una definicióidentitària10 per oposició (d’uns indivi-dus que han optat per no ser catalans)que provoca actituds agressives de fo-namentalisme espanyolista. I, malgrattot, continua havent-hi «opinadors» queescampen la idea que això (també) ésculpa nostra. Ada Castells, en l’article«Com odiar la pròpia llengua»11, en tro-bar un adhesiu en un peatge que deia«¿Catalán a la fuerza? Pues va a ser queno», arribava a la conclusió que l’exa-men del nivell C de català és massacomplicat, i que «haver d’empollar va-riants dialectals que no porten enlloc[...] és la millor manera per acabarodiant el català». Jo penso més aviatque la gent que odia el català no és jus-tament per les «variants dialectals» del

nivell C, i que això de les «variants dia-lectals que no porten enlloc» seria unbon tema de discussió entre l’Ada Cas-tells i els milions de catalans (de Salsesa Guardamar i de Fraga a Maó) que NOSOM barcelonins.Una amiga artista em va dir que els

éssers humans en general ens hauríemde mirar més el melic, perquè «és lanostra primera declaració d’inde-pendència». La identitat no és que si-gui important i prou: és fonamental. Lasensació de pertinença (què fem? / quisom?) dóna cohesió social, i quan algúens diu «deixa de mirar-te el melic», éscom si ens suggerís «deixa de ser tu».La nostra identitat, com a catalans, ésel que ens permet d’identificar-noscol·lectivament (i ser identificats perLou Reed i Patti Smith) com a nació di-ferenciada i legitimar, en quant nos-altres, l’aspiració a un reconeixementjurídic de la nostra realitat nacional.Parafrasejant Fuster, podríem dir que laidentitat, si no la fas, te la fan. Allò queens fa ser com som, tenir uns compor-taments, unes aspiracions, una relacióespecífica amb la realitat, un sentit, allòamb què ens identifiquem, és la iden-titat, naturalment. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 11

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

7. Avui, 29-04-07.

8. Veg. la notícia de l’Avui del 3-5-2007 que parlava del cas d’un home deVila-real que, des de l’any 1977, es deia Josep però, després de la reno-vació del carnet d’identitat, va tornar a dir-se José. En protestar als poli-cies espanyols, li digueren que «abans, les lleis eren més permissives».

9. Em fa angúnia veure alts càrrecs d’ERC caure en la trampa de par-lar de «no nacionalisme». El «no nacionalisme» és la coartadahipòcrita que permet, als qui són ciutadans de ple dret d’un Es-tat-nació constituït, de negar el dret dels membres d’una altra na-ció a constituir-se com a Estat.

10. «Diguin el que diguin els propagandistes, allò identitari, de debò iden-titari, és el castellà a Catalunya. La gent parla espanyol com a únicallengua o bé per ideologia o bé per ignorància; però les dues acti-tuds estan rubricades pel prejudici, i tot prejudici és identarisme ac-tiu. Hem de reconèixer que l’única cosa que no pot ser identitàriaen aquests termes a Catalunya és el català, perquè és natural, és elque passava en aquest país des de fa segles i segles» (Patrícia Ga-bancho, ibid).

11. Avui, 11-6-07.

Una sardana al Pi de les Tres Branques (Berguedà), any 2006

Page 12: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Vet aquí que aquesta lletra de con-vit us arriba des de Guardamar, elmunicipi que marca la fita sud del

domini lingüístic català. L’església deSant Jaume s’alça damunt una llomaque mira devers la mar a dos quilòme-tres a migjorn de la gola del Segura. Unriu que, de tanta arena vessada, con-forma un paisatge de dunes que va desde la Marina del Pinet fins a la Mata.Així, a la primeria del segle XX, la sorraavançava i amenaçava d’engolir la pri-mera filera de cases a tramuntana. L’en-ginyer Francesc Mira amb l’aïda (ajuda)dels guardamarencs féu la pineda om -brívola on ara habita el gegant Menja-bollos, un personatge mític el qual, perNadal, surt del bosc que conrea i popatot l’any per oferir juguesques (jogui-nes) a la xicalla del poble, els quals lifan un rogle (rotlle) que l’envolta.L’apel·latiu del Segura acostuma so-

vint a caure. Quan dues poblacions te-nen un mateix nom, la més gran no hamenester de cap afegitó: València i Va-lença do Douro (o Valencia de Alcán-

tara), Oriola i Orihuela del Tremedal,Elx i Elche de la Sierra. Tot i això, el rè-gim franquista la batejà Valencia delCid i la cosa encara cueja. Pel que fa aGuardamar, n’hi ha un a la Safor, moltpetit. De vegades, fa l’efecte que algunsvalencians ens avergonyim de tenir elSegura com a riu. És com si se’ns fesllarg; massa meridional per al gust demolts regnícoles, els quals encara cre -uen que Múrcia comença al nord d’Ala -cant. Què seria de Roda de Ter sense elflum on en Miquel Martí i Pol veié lallum? Coneixeu algun riu més portu-guès que el que desemboca a Lisboa omés català que el que ho fa prop deTortosa? Som una llenca prima i allar-gassada, hi estem d’acord, però algunssemblem esvair-nos. Hi ha pobles queneixen lligats a un riu. Així, els pujolsal marge dret del Segura són la talaiades de la qual es guaita una mar quefou, fonamentalment, catalana fins alRegne de Granada al ple del segle XV.A hores d’ara, d’aquesta Catalunya per-duda, ja no sembla recordar-se’n ni lamitologia nacional apedregada per dis-cussions lèxiques i morfosintàctiquesdiverses sobre la llengua i la cultura co-munes. Si ens clivellem des d’endinsmai no podrem recompondre’ns enfora.Els qui enraonem així, amb més o menysdramatisme i fleuma, seríem uns incor -regibles. Citarem Ausiàs: «Si la que amés fora d’aquest segle, la major part d’a-quella és en ésser.» Parlava el mestredels segles passats o dels segles quehan de venir? Aquesta és la meva lec-tura. El Segura també parlà català untemps, alhora que era navegable des dela gola fins a Múrcia, una seixantena dequilòmetres corrent amunt. Els repobladors catalans bastiren

Guardamar dalt del tossal en 1270 per-què Oriola sempre ha perillat. El Cas-tell és a poc més de cent metres d’al -çada, però se’ns antull magnífic comho són els cabeçons veïns de les Ra-boses, el Montcaio o Soler. Els ibers, elsfenicis, els romans i els musulmanss’ado naren d’aquest valor estratègic i

ens llegaren runes venerables: una Rà-pita islàmica, amb inscripció del 944,soterrada durant mil anys sota els tus-sals, com anomenen aquí les dunes.També brollaren, al mateix indret, laFonteta, les restes del port fenici mésben conservat de tots. Amb el cor com un meló d’aigua

vermell en son punt arribem d’Elx aGuardamar. Ens hem establert amb unavista als pins i a la badia de Santa Polaamb l’Illa, com aquí anomenem l’illa deTabarca, al fons. A un de casa li ha to-cat fer de cap de turisme municipal i derelacions amb els residents estrangers.Si ens diuen que s’hi parla poc catalàacostumem a respondre, amb to bur-leta, que s’hi parla molt anglès. Els d’al-tres estats, en primer lloc britànics, sónel 38% dels 16.000 veïns i el cas ésque pocs aprenen, més enllà de les be-ceroles, cap de les dues llengües ofi-cials. Les excepcions són nombroses.A tall d’exemple, tinc una col·labora-dora escocesa, de nom sonor i gaèlic,que se’m presentà l’altra diassa a lafeina amb un diccionari anglès-català.Això encara passa a Guardamar, on l’al-caldessa, Marylène Albentosa i Russo,parla català al carrer amb el seu fill dequatre anys o amb regidors de cognomsvalencians com Rastoll, Amorós, Gui -llén, Senent, Puigcerver, Andreu, Mar-tínez i Zaragoza. Aneu pel carrer deSant Josep, amb una llengua catalanaque s’asseu fent remor, de tardet (al cap-vespre), en cadires de boga a les por-tes de les plantes baixes. El traçat del se-gle XIX el tanquen els carrers del Nord,de Migdia, dels Pins i Molivent. Lesplantes baixes arribaren intactes a 1970.Una altra illa de catalanitat històricaenmig d’un arxipèlag immens. Les es-tadístiques i els estudiosos ens diuen,fredament, que tan sols una quarta partde la població a Guardamar sap parlarcatalà. Som a l’extrem sud de la costavalenciana, dintre una mar d’urbanit-zacions que són autèntiques colònieslingüístiques. Els rètols dels carrers a lesurbanitzacions ens parlen de Berenguer

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200712

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

Lletra de convit des de Guardamar«Guardamarenca, fina i flamenca» (dita popular a Guardamar i a l’Horta d’Oriola)

JOAN-CARLES MARTÍ I CASANOVA

Page 13: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

de Maçanet, de Bernat de Cruïlles, deGalcerà de Rosanes o els més agríco-les de l’Herba Bona, la Rosella i el Bo-valar. S’hi serven espècies, usos i per-sonatges lligats a la terra. El gruix delsnadius romanen on han viscut sempre.Això sí, assetjats dintre la urbanitzaciómés antiga i cèntrica de tot el terme, ones mantenen amb penes i treballs. Ja coneixíem bastant Guardamar en

mudar-nos al finis Cataloniae, quearribà un dia més al sud encara. De bellnou, els valencians, fins a la ratlla deMúrcia, aprenem català a l’escola i hau-ríem d’aspirar a alguna cosa més. Ésaquesta la pedagogia i l’ambició polí-tica que ens manca. Alguns mapesdiuen que Guardamar és al Baix Vina-lopó. Es bescanvia un riu peninsularque surt a Andalusia, ple de fils cabals,per una rambla que neix i fineix en unaassarpeta (canal de drenatge d’aigüessalobres d’albufera). Vet aquí la tristasort d’un Vinalopó eixut conegut comla Rambla. Alguns cregueren que caliaafegir Guardamar a la comarca a tra-muntana d’on rep escalf lingüístic. Lageografia, però, no entén de reculadesde fronteres i Guardamar és una Hortad’Oriola encara catalana com ho fou laresta de la comarca. Segons el doctorBrauli Montoya, el català es mantingué

a la capital de la governació fins a la da-rreria, si més no, del segle XVII i algunserudits especulen encara amb l’e-xistència d’illes lingüístiques catalanesresiduals que arribarien al segle XIX.Guardamar és el vèrtex d’un triangleque va d’Elx a Oriola i que es tanca.Uns vint-i-cinc quilòmetres, si fa no fa,en qualsevol de les tres línies rectes.S’hi devia parlar la llengua catalana,modalitat oriolana, lleugerament di-vergent de la que trobem al nord dela ratlla Biar-Busot. N’hem parlatabans dins LLENGUA NACIONAL i en al-tres publicacions. Ens repetirem adnauseam, sabedors que la insistènciano és sempre un defecte. Aquestes àreeslaterals són el millor antídot per als quivolen fer bardisses dintre el jardí. Hi haaltres franges així. A la Governació d’O-riola abundaren els repoblaments, tantde catalans ori entals com occidentals,i això no s’atre veix a discutir-ho ningúper aquests verals. Així i tot, els deGuardamar han sentit sempre vergonyaper la qualitat de llur parlar. Diuen queDéu Nostre Se nyor anà repartint llen-gües quan, molt fatigat, arribà a Guar-damar, s’asseié sense alè i sentencià:«D’aquí per avall parleu com vul-gueu!». Això, però, no és del tot així.El parlar de Guardamar és un català

viu amb quatre o quaranta taques llet-ges com a tot arreu amb proporcions di-verses. Tampoc no és inusual trobar-seguardamarenques, com ara la jove ambla qual compartim tasques. Parla unestàndard oral valencià meridional plede guardamarenquismes i escriu un ca-talà normatiu envejable. Comprendreuque ens emocionés el jove funcionari,a qui vaig examinar de català i d’anglèsa l’Ajuntament, el qual em digué: «Desanys setanta p’ençà es pares mos par-laren en castellà.» Havia recobrat ple-nament l’estat dialectal familiar. D’a-questa espècie n’he coneguts bastants,també funcionaris de Burgos, de Madrido d’Alacant que han après el seu catalàdubitatiu aquí i que ens agraeixen queno canviem de llengua amb ells. La-mentem deixar en fora de joc algunssociolingüistes de cap de setmana, elsquals acostumen a fer ràtzies lingüísti-ques pels límits de la llengua, sovintacolorides, amb conclusions precipita-des, sense tenir en compte que les llen-gües també resisteixen quan hi ha uncentre fort de disseminació. No deba-des aquests dies passats, a l’Institut lesDunes de Guardamar, es féu la primeraexposició, en tot el País Valencià, de lesbressoles de la Catalunya Nord. Tant ala Catalunya Nord com a Guardamar es

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 13

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

Monument a la llengua catalana (plaça de Jaume II, Guardamar) FOTO: Turisme de Guardamar

Page 14: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

diu sem per som.Fins a l’Edat Moderna, el castell de

Guardamar, amb la vila i el ravalet ex-tramurs, fou l’única població estableque hi hagué, en la llarga franja costa-nera que separa els ports d’Alacant i deCartagena. Elx i Oriola restaven terraendins i tan sols hi havia un sistema detalaies que començaven a les albufereso alguna caserna renaixentista. En elsgravats d’en Francesc Aracil, fill deGuardamar, i d’Enrique Abad, fill d’Ori -ola, realitzats l’any 2003, observem lavila com degué ser devers l’any 1700,tant en la seva configuració internacom en els seus perfils vists de ponenti de llevant. La vila es posà enjorn sotales advocacions de sant Jaume i la Marede Déu del Roser. Disposava d’una er-mita-hospital dedicada a santa Llúcia id’una capella, en un mas del camp,dedicada a la Mare de Déu de Mont-serrat, patrona d’Oriola. La pastisseriaartesana que hi ha al costat de l’esglé-sia es diu encara Montserrat. Tot, comcomprovareu, d’una catalanitat irre-protxable. No deixarem d’esmentar, acavall entre els segles XVII i XVIII, la ve-nerable beata Betruana (Betriu Anna).La vila es desenvolupà dalt del castellfins a l’any 1829, quan el més gran ter -ratrèmol imaginable –aquí s’ajunta laplaca africana amb l’europea– convertíla planissa dalt del tossal del Castellen una pedrera profitosa. S’hi recons-truïren les muralles i el baluard. La restaés un siti immens que espera una sortmillor i una recuperació mítica ambfons públics que són sempre per a al-tres parcs temàtics. S’hi veuen les cam-panes que davallaren al poble bastitl’any 1830 per l’enginyer d’estat Joa -quin de Larramendi, una quadrícula

neoclàssica de plantes baixes i carrersamples; unes cases que han crescut finsa les tres o quatre plantes actuals en unpetit municipi que té més de seixantaagències immobiliàries registrades i ésple de rètols en anglès. Malgrat la interrupció de la llengua,

iniciada devers l’any 1960, tothom sem-bla desvanir-se amb aquest passat boi-rós i catalanesc. I això que els avant-passats eren uns fadristerns de nissaguesde poc fiar i cavallers a la recerca d’ar-gent i fortuna! La brama ja apareix enalguna crònica oriolana tardana. Els re-pobladors catalans primigenis eren elpitjor de cada lloc de Catalunya i aca-baren tots al Castell de Guardamar enun amagatall on encetaren una vidanova. Aquest tornar a néixer deu estaren l’origen d’una esperança que prenembranzida –en aquesta fita extrema–ben entrats els anys setanta. Potser peraixò, Guardamar del Segura és el llocdel País Valencià amb més fites desver-gonyides que ens reintegren a l’espaicultural català. Davant l’amenaça ab-soluta tendim sempre a l’exageració: elMonument a la Llengua Catalana, a laplaça Jaume II, inaugurat l’any 1993,essent alcalde Manuel Aldeguer. Tambéhi anàrem abans, l’any 1986, quan eldoctor Badia i Margarit inaugurà laplaca commemorativa del II Congrésde la Llengua Catalana, o en la inau-guració de la pedra commemorativa delTractat d’Elx-Torrelles, de l’any 1305,col·locada l’any 2005 a la paret mésnoble de la costera del Castell. La to-ponímia menor, tot just aprovada a laSala del Consell, on «Los Estaños» dei-xen de ser un metall castellà per a es-devenir de nou els Estanys, ara asse-cats. O els versos de Salvador Espriu

llegits per l’alcaldessa en la seva presade possessió d’enguany: «Si et criden aguiar / un breu moment / del mil·lenaripas / de les generacions, / aparta l’or, /la son i el nom...» Tot això forma ja partde l’imaginari col·lectiu. Cal remem-brar els amics de l’Associació per laLlengua la Gola de Guardamar i lesTrobades d’Escoles Valencianes del BaixVina lo pó - Baix Segura que s’apleguena Elx, Crevillent, Santa Pola i Guarda-mar, cada quatre anys, amb assistènciad’escoles d’Almoradí o Callosa de Se-gura a l’Hor ta d’Oriola. Un 21% delsestudiants entre 4-18 anys (391 alum-nes) fan ensenyament en català a Guar-damar i tota la resta tenen el valenciàcom a assignatura obligatòria. La ten -dència progressa fins al 33% a l’Esco-leta municipal de 0 a 3 anys. No somen cap paradís lingüístic, però tampocno és l’infern dantesc que ens ven la li-teratura barcelonina alarmista com aanunci del que podria passar en indretsque es tenien per molt feliços.A tall de cloenda, us direm que els

veïns d’Elx anomenaren la porta de fustade migjorn a la Vila Murada, la que ensarribà d’ençà Barcelona l’any 1441,com a Porta de Guardamar, la que ésal mig de la façana de l’Ajuntament.Permeteu-nos parlar-vos ara com aguardamarencs residents. Passarem lespluges escasses entre Guardamar i Elx,on ens portà la vida. Sovint amaguemla llengua catalana, el valencià de Guar -damar. Una llengua que, per poc queescoltem, sentirem en la boca del po-ble: en les dones dels pescadors de laSaranda, a la venda del peix en carre-tons, en les botigues o en els xiquets del’Escoleta municipal, els quals també uscontestaran en català perquè també elparlen si en treuen profit. El Segura des-plega un dels paisatges més entra nyablesde les terres de llengua catalana, l’Horta,i, més enllà dels cabeçons poblats perhumans d’ençà la prehistòria, el Campi la Llacuna de la Mata. S’hi veuen lesnafres obertes per una pressió urbanís-tica abassegadora que sembla tot justaturar-se amb l’alè d’una sensibilitat re-novellada en un municipi que encaraconserva molta verdor i arenes. Peraixò, ens atrevim a convidar-vos. Devos altres depèn, perquè, estrafent elvers jaenià i elxà «moriré amb la bocareblida de català», o ens salvem tots oens perdem tots plegats. En aquests diesveloços, refermar-nos en la catalanitatés també desplaçar-nos per retrobar-

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200714

S O C I O L I N GÜ Í S T I C ASO C I O L I N GÜ Í S T I C A

L’església de St. Jaume, a Guardamar, amb la mar al fons FOTO: Turisme de Guardamar

Page 15: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

La descripció de les formes veurevenir i veure a venir per part delsdiccionaris en la nostra llengua

constata, un cop més, que el llenguatgeno funciona amb lògica. Com veurem,hi ha un seguit d’irregularitats lèxiquesque fan que a vegades pensem que hiha un desdoblament d’un sol signifi-cat en dues formes diferents o bé unsincretisme, és a dir, una sola formaque serveixi per a dues funcions o, enaquest cas, dos significats diferents. Totseguit miraré d’exposar d’una maneraplanera l’estat de la qüestió. En primer lloc, si consultem l’Hi-

perdiccionari de l’Enciclopèdia Cata-lana, a l’entrada de la preposició A veu-rem que diu: «a prep. De verbs queexpressen una percepció dels sentits:Ho sentireu a dir. T’he vist a venir». Al’entrada del verb DISSIMULAR diu: «dis-simular v/tr/abs/ Tu dissimules però jafa estona que et veig venir!». Final-ment, a l’entrada VEURE diu «veure ve-nir (algú) fig. Penetrar les seves inten-cions». Com es veu, doncs, la insercióde la preposició no faria variar el sig-nificat de dues formes com veure a ve-nir i veure venir. En aquest cas, tot ensfaria pensar que hi ha un desdobla-ment de formes sota un sol significat. En segon lloc, consultant la segona

edició del Diccionari de l’Institut d’Es-tudis Catalans, a l’entrada principal VE-NIR només hi ha la forma: «veure veniralgú: Penetrar les seves intencions». Enaquest cas, doncs, no hi ha cap possi-bilitat de dualitat de formes. En tercer lloc, consultant el Gran

diccionari de l’Enciclopèdia Catalana(GDEC), a l’entrada VENIR només hi hala forma: «veure a venir: Adonar-se de se-guida del que es prepara o del que passa.Ja veig a venir que em demanarà diners».En aquest cas, però, tot ens faria pensarque hi ha dos significats diferents.De fet, en el Diccionari català-va-

lencià-balear (DCVB) sols hi figura es-tar a veure venir que, com veiem, estroba sense la preposició a, encara quefusionada dins un paquet on també hiha aquesta preposició: estar a veurevenir. Curiosament, el DCVB en diu

dues coses diferents en dues entradesdiferents. A l’entrada VEURE, hi trobem:«n) estar a veure venir: estar a l’aguait,vigilant, sense actuar fins que es con-sideri oportú segons el que ocorri». Al’entrada VENIR, hi trobem: «c) estar aveure venir: esperar amb paciència oamb calma els esdeveniments».Tornem a ser a cap de carrer. És

exactament el mateix, veure venir queveure a venir? La confusió que provocaaquesta dualitat de formes en el dia-lecte central prové del fet que, enaquest dialecte, juntament amb el sep-tentrional, el contacte vocàlic entreveure i a no es distingeix, perquè es re-sol amb l’elisió d’una de les vocals neu-tres. D’aquesta manera, el camp d’es-tudi queda reduït a formes on veure noestigui en infinitiu ni en formes feme-nines de participi passat (vegeu Bastar-das, 2003, pp. 97-98). Únicament ser-virien, doncs, formes com, per exemple:ja he vist a venir [...] o ja he vist venir[...]; ja veu a venir [...] o ja veu venir[...], on no hi ha cap contacte vocàlic.Per altra banda, probablement

també s’hi barreja el canvi de prepo-sició dels verbs regits davant d’infini-tiu que explica Fabra: pensa en miperò pensa a dir-m’ho; com que hi hatants contextos on sempre traiem lapreposició a perquè s’elideix com afenomen fonològic, sovint acabem perno posar-la-hi.Parem esment al fet, atenent ex-

clusivament al sentit que el GDEC(diccionari normatiu?) dóna a veure avenir ‘endevinar les intencions’:

— Vaig veure venir en Pere per la rambla.‘Vaig veure que en Pere venia per larambla / Vaig veure en Pere venir perla rambla’.

Aquest fenomen s’explica detalla-dament dins la Gramàtica del catalàcontemporani (Joan Solà et al., Empú-ries, Barcelona 2002, pp. 2423-2428),en el capítol 20.3 dels «Infinitius ambverbs causatius i de percepció»:— Vaig veure a venir en Pere. ‘Vaig ende-

vinar les intencions d’en Pere’.— *Vaig veure a venir en Pere per la rambla.

Davant d’aquest primer acosta-ment, per començar a entreveure lapresumpta distinció entre aquestesdues formes tan confuses i confoses,hauríem d’anar a fonts importants enels models de llengua en prosa delsautors de la primera meitat del segleXX. Si en un inici el GDEC ja no deiael mateix que l’Hiperdiccionari del’Enciclopèdia Catalana o que elDCVB, en el cas de la prosa, pel quesembla, ens tornen a confondre:— «Es veuen venir desacords públics cada

vegada més grossos [...]» (Epistolari JoanCoromines i Josep Maria de Casacuberta,Edicions Curial, Barcelona 2005, p. 126).

— «Si es veu venir que dos nomenamentssimultanis després de nomenar En Mollsón impossibles, és preferible doncsd’ajor nar per ara [...]» (Epistolari JoanCoromines i Josep Maria de Casacuberta,Edicions Curial, Barcelona 2005, p. 126).

— «–¿Però és que vostè creu que no elsveig venir...? Aquesta classe de tipus,els endevino de molt lluny» (Josep Pla,O.C., La vida amarga, Destino, Barce-lona 2004, p. 121).

— «La meva estada a Zuric s’acaba i veigvenir que me n’aniré sense haver fet mol-tes coses que fora d’ací ja no podré fer»(Epistolari Joan Coromines i Pere Coro-mines, Edicions Curial, Barcelona 2006).

Com es veu, són opcions de l’en-trada corresponent al GDEC, però ambla forma sense preposició: — ‘S’endevinen les intencions’.— ‘Ens adonem que es preparen desacords

públics cada vegada més grossos [...]’.— ‘Si ens adonem que els dos nomena-

ments simultanis [...]’.— ‘La meva estada a Zuric s’acaba i ende-

vino que me n’aniré sense [...]’. Però,en aquest cas, tot ens fa pensar que hiha un desdoblament de formes sota unsol significat.

També podem comprovar en elstres casos següents, de l’entrada cor -responent en el DCVB, com el signifi-cat és el de ‘esperar pacientment peractuar oportunament’; no té cap mésinterpretació possible.

— «[...] hom es posa a veure venir» (JosepPla, O.C. El que hem menjat, Destino,Barcelona 2004, p. 103).

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 15

S I N TA X IS I N TA X I

«Veure a venir» o «veure venir»?ROBERT GÓMEZ-TEN (Universitat de Girona)

Page 16: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

— «[...] posant-se a veure venir» (JosepPla, O.C. Primera volada, Destino, Bar-celona 2004, p. 244).

— «[...] ens cal estar a veure venir» (Epis-tolari Joan Coromines i Carles Riba, Edi-cions Curial, Barcelona 2003, p. 111).

Tenim encara aquest exemple desota, molt ambigu, pel fet que sota laforma de veure venir s’hi superposendos significats: el que porta el GDEC,a l’entrada amb preposició veure a ve-nir ‘endevinar les intencions (en aquestcas, les intencions dels atacs)’ i el queporta el DCVB a l’entrada estar a veurevenir ‘esperar pacientment per actuaroportunament (en aquest cas, en les re-accions dels ressentiments personals)’:— «Quan a això s’afegeixen ressentiments

personals, s’acut a atacs indirectes demala fe (que se solen encomanar a d’al-tres) i que són tant més irritants commés l’ideal que ells defensen és noble.És en nom d’aquest i dels perjudicis pe-tits o grans que li’n pervindrien, que calperdonar-los i evitar una baralla. El quedeixa al seu darrera dues o tres obres sò-lides, que restaran, es pot riure de les pe-dretes; si endemés ha tret vuit rebrotsdisposats cada un a fer-se un lloc en elseu país digne de la soca, i li queden 25anys per a veure venir, es pot permetreel luxe de no sentir-les» (Epistolari JoanCoromines i Pere Coromines, EdicionsCurial, Barcelona 2006, p. 266).

És evident que la importància finald’un nou diccionari normatiu com elDIEC-2 no és pas la inclusió de tal otal paraula, o que ara ja es pugui dir(vegeu Solà, 2007, p. 6) sinó l’opera-ció global que s’ha realitzat i els cri-teris que l’han guiada. De ben segurque hi ha hagut, doncs, una forta in-tervenció en la llista general d’articlesinclosos. De ben segur, doncs, quetambé hi ha hagut una forta interven-ció en l’elaboració de la informaciódels articles. Però, si el torn dels pro-fessionals serveix per a valorar-ne elsaspectes (no sé pas si més positius omés negatius, tant se val), ha de ser ento constructiu i amb esperit crític.

Sens dubte, que hi hagi la dualitatde significats, tant a l’entrada veure ve-nir com veure a venir (que totes duesentrades puguin significar indistinta-ment ‘endevinar les intencions’ i ‘vaigveure que X venia per Y ’ / ‘vaig veureX venir per Y’) no perjudica per res delmón la salut de la llengua. El que pot-ser no li és tan saludable és el culte alsilenci absolut davant l’embull de cri-teris, sovint tant desorientadors comcontradictoris, que s’hi observa d’unamanera conjunta. u

S I N TA X IS I N TA X I

Bibliografia— BASTARDAS, J., «La concordança dels par-

ticipis dels verbs de percepció: sentir i veureseguits d’un infinitiu», dins Llengua i litera-tura, núm. 14, Barcelona 2003, pp. 97-140.

— Epistolari Joan Coromines i Carles Riba, acura de Josep Ferrer i Joan Pujades, Fun-dació Pere Coromines, Curial EdicionsCatalanes, Barcelona 2002.

— Epistolari Joan Coromines i Josep Maria deCasacuberta, a cura de Josep Ferrer i JoanPujades, Fundació Pere Coromines, CurialEdicions Catalanes, Barcelona 2005.

— Epistolari Joan Coromines i Pere Coromi-nes, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades,Fundació Pere Coromines, Curial EdicionsCatalanes, Barcelona 2006.

— Gramàtica del català contemporani, 2a.edició, dirigida per Joan Solà et al., Em-púries, Barcelona 2002.

— Hiperdiccionari català-castellà-anglès [re-curs electrònic] versió 1.0 / [direcció edi -torial: Jesús Giralt i Radigales], Enci-clopèdia Catalana, Barcelona 1993.

— PLA, Josep, «Primera volada», «La vidaamarga» i «El que hem menjat» dins Obracompleta, Destino, Barcelona 2004.

— SOLÀ, Joan, «DIEC-2», dins Avui, Cul-tura, 3 de maig del 2007, p. 6.

— http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm(20-3-2007).

— http://www.iecat.net (20-3-2007).

— http://dlc.iec.cat (23-5-2007).

UNA MOSTRA DEL NOSTRE FONS EDITORIAL

CalidoscopiPere Feliu i SolerPoesia 1.120 pp. PVP 12 €

Cercle de tradicionsManel ArquésNarrativa 104 pp. PVP 13 €

El general MoragasAntoni Pladevall i FontHistòria 184 pp. PVP 16 €

No semblo joJosep Solé TuronNarrativa 128 pp. PVP 12 €

***

Page 17: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 17

S I N TA X IS I N TA X I

Ús impropi de preposicionsROSER LATORRE

L’ús d’algunes preposicions, que endeterminades ocasions pot ser dis-cutible, s’ha tornat anàrquic per

influència, sovint i un cop més, de lallengua peninsular veïna.Els exemples d’unes quantes frases

que hem sentit en més d’una conversaradiofònica ens ajudaran a demostrar-ho:

[1] *Pobra noia, quan ho va saber s’esti-rava dels cabells.

[2] *Tinc por que t’estiraran de la llengua.

Vet aquí dos casos amb una prepo-sició sobrera, la preposició de, en elsquals l’error prové del calc de formescastellanes: «tirarse de los pelos o delcabello», «tirar de la lengua a alguien».Si consultem el Diccionari castellà-

català d’Enciclopèdia Catalana, llegim,en l’entrada tirar, l’expressió «tirar delcabello», traduïda per estirar els ca-bells. I en l’entrada lengua, la frase «ti-rar de la lengua», traduïda per estirarla llengua.Les formes correctes de les frases

[1] i [2] foren, per tant:

[1] Pobra noia, quan ho va saber s’estiravaels cabells.

[2] Tinc por que t’estiraran la llengua (en elsentit figurat, naturalment, de fer par-lar, provocant hàbilment a dir coses quealtrament no es dirien).

I ara podríem afegir-hi una expres-sió popular de sentit invers: ficar-se lallengua a la butxaca, o sigui callar, nodir res.Vegem uns altres casos, ben dife-

rents dels anteriors, per tal com l’errorés fruit d’una mancança:

[3] *Del punt de vista de l’escultor és unaobra mediocre.

[4] *Mica en mica sabrem la veritat.

Ací ens cal parlar de la preposiciósimple des, que s’usa seguida de la pre-posició de o de la conjunció que per aformar, respectivament, una preposiciócomposta o una locució conjuntiva.Exemples ben formats:— No l’he tornat a veure des del dia de la

presentació.

— Des del balcó veiem el temple de la Sa-grada Família.

— Ha perdut l’alegria des que no veu el seufill.

— Des del pont fins al poble no ha paratde ploure.

—Tenen obert des de dilluns fins a divendres.

En els dos darrers exemples, en elsquals des de –que expressa l’inici d’unperíode d’espai o de temps– es com-pleta amb la preposició composta finsa –que indica el final d’aquell període–,és usual de substituir des de per de, i,així mateix, fins a per a:

— Del pont fins al poble no ha parat deploure (o del pont al poble).

— Tenen obert de dilluns a divendres.

Fixem-nos, però, que aquest no ésel cas de la frase [3] que vam sentir, ique caldria rectificar així:

[3] Des del punt de vista de l’escultor és unaobra mediocre. O bé: Partint del puntde vista de l’escultor...

Tornem ara a la frase [4], en què lalocució adverbial, prou coneguda i tanpopular en la dita De mica en micas’omple la pica, ha estat escapçada. Ésclar que la frase correcta ha de ser:

[4] De mica en mica sabrem la veritat.

Hem citat abans la preposició fins.Veurem, en unes altres frases que hemsentit, que també se’n fa un mal ús:

[5] *El tren no sortirà fins la una.[6] *L’audició d’aquesta obra ens portarà

fins les sis de la tarda. [7] *Fins la cuina ha arrossegat el tamboret? [8] *Hem anat fins la catedral per veure

l’ou com balla.[9] *La targeta X serà vàlida fins el febrer

del 2008, inclusivament.

La preposició simple fins o la com-posta fins a sol introduir determinacionsde lloc o de temps. Observem tambéque, davant demostratius, és recoma-nable d’emprar la forma composta finsen, tot i que és més usual, i igualmentcorrecte en aquests casos, de fer servirla forma fins i de vegades fins a. Vegemaquests exemples ben construïts:

— Vam anar passejant fins al teatre.— Heu pujat mai fins (en) aquell castell?

(o bé: Heu pujat mai fins a aquell cas-tell?)

— No vindran fins demà.— Ha plogut fins a mitja nit.— Arribaran fins allà on podran (o bé fins

on, o fins a on podran).— No tancaran fins que no comenci l’acte.

En aquests exemples veiem queaquella preposició adopta la forma sim-ple davant de certes expressions detemps o de lloc; també, lògicament,quan precedeix la conjunció que.Fabra ens diu: «Les designacions de

lloc o de temps solen revestir darrerafins la mateixa forma que revestirienen l’absència d’aquesta preposició»1.És una observació pràctica que ens

ajuda força a fer un bon ús de la pre-posició fins. Per tant, rectificarem aixíaquelles frases incorrectes:

[5] El tren no sortirà fins a la una (per talcom diríem: el tren sortirà a la una).

[6] L’audició d’aquesta obra... fins a lessis... (per tal com diríem: l’audició... ensportarà a les sis...).

[7] Fins a la cuina ha arrossegat el tambo-ret? (o: a la cuina...)

[8] Hem anat fins a la catedral... (o: hemanat a la catedral...)

[9] La targeta X serà vàlida fins al febrer...(que equival a dir: ... serà vàlida del fe-brer del 2007 al febrer del 2008).

Aquesta preposició pot també indi-car el terme fins on arriba alguna cosa,sense ultrapassar-la: En deixarem en-trar fins a cinquanta.I, com a preposició simple, no in-

troduint determinacions de temps ni delloc, equival a àdhuc o a fins i tot: Hacanviat molt; fins el trobo més amable.Cal tenir en compte aquesta equi-valència per a evitar confusions. Pen-sem, per exemple, en la frase [7]. Sidiem, erròniament: Fins la cuina... ex-pressem que àdhuc la cuina ha arros-segat el tamboret. u

1. Gramàtica catalana, IEC 1933, setena edició.

Page 18: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Observarem una sèrie de defectessintàctics consistents en la col·li-sió o confusió de construccions

–és a dir, en el xoc o barreja d’ele mentsque haurien de restar distints o que per-tanyen a estructures diferents– o bé enla falta de correlació entre elements quees demanen l’un a l’altre. Anirem po-sant exemples de la nostra collita i elscomentarem breument. Seguirem, aixòsí, una mica d’ordre, el de les catego-ries gramaticals afectades: adjectiusqualificatius, determinants, pronoms(febles i relatius), verbs, adverbis, pre-posicions, conjuncions.

Exemples que afecten els adjectius qualificatius— «Heus ací que el pas del llatí al català

es fonamenta en quatre punts claus iessencials per a la comprensió de...»En aquesta frase es produeix la col·lisióentre un substantiu adjectivat, que hau-ria de ser invariable, i un adjectiu nor-mal. Possible solució: Heus ací que elpas del llatí al català es fonamenta enquatre punts clau que són essencialsper a la comprensió...

— «Diversos fets provocarien la desapari-ció gairebé total dels grups mossàrabsa València: la invasió almoràvit, fanà-tics i intolerants, provocà una emigra-ció de mossàrabs a Castella.» Mancade cor relació entre el subjecte de l’úl-tima oració (la invasió almoràvit) i laseva aposició explicativa (fanàtics i in-tolerants). Possible solució: la invasióalmoràvit, composta de gent fanàtica iintolerant, provocà...

Exemples que afecten els determinants

— «De les normes insinuades es desprènque hi ha dues menes d’aquests sons.»La locució quantitativa dues menes deno admet un altre determinant (aquests).Possible solució: ... hi ha dues menes desons d’aquest tipus.

— «N’hi havia també d’altres ... potser algúaltre més, formant un grup.» Col·lisió dedos determinants que fan la mateixafunció. Solucions: potser algú més opotser algú altre.

— «Allò no és altra cosa més que una va-riant dialectal.» Cas semblant a l’ante-

rior (col·lisió de altra cosa i més). So-lucions: Allò no és altra cosa que... o béAllò no és més que...

— «Rarament els paràgrafs contenen totsaquests elements alhora. El més normalés que en tinguin algun o altre i encaramés o menys amagat.» Confusió entrel’adjectiu pronominal algun i la locucióun o altre. Solucions: El més normal ésque en tinguin algun i encara... o bé Elmés normal és que en tinguin un o al-tre i encara...

— «Sovint alguns mots són “crosses” depoc o cap significat.» Col·lisió entre unquantitatiu, poc, i un indefinit, cap. So-lució: Sovint alguns mots són «crosses»de poc o nul significat.

Exemples que afecten els pronoms febles— «He fet centenars de casaments, però

pocs m’han fiblat tant com el vostre. Jaho vàreu endevinar quan em vingué-reu a dir-ho.» Col·lisió entre proclisi ienclisi. Solucions: quan m’ho vinguéreua dir o bé quan vinguéreu a dir-m’ho.

— «... les causes per les quals la seva laborno tingué el ressò que n’hauria estat lò-gic esperar.» Confusió entre perífrasique admet proclisi i combinació deverbs que no és perífrasi (hauria estat ésel verb copulatiu que uneix el subjecte,esperar, amb el predicat nominal, lò-gic). Solució: el ressò que hauria estatlògic esperar-ne.

— «L’Ajuntament deixarà circular pel cen-tre però hi prohibirà aparcar.» Confusióentre perífrasi que admet proclisi i com-binació de verbs no perifràstica. Solu-ció: però prohibirà d’aparcar-hi (noteuque hi hem afegit la prep. de).

— «El crit de la sang del teu germà emclama des de la terra» (Gn 4,10-11).Confusió entre el compl. indirecte (re-presentable per un pronom feble) i unaltre tipus de complement. Solució: Elcrit de la sang del teu germà clama versmi des de la terra.

— «Si tu m’ets fidel, jo també t’ho seré.»Confusió entre un compl. indirecte nor-mal, que pot ser pronominalitzat (casprecisament de si tu ets fidel a mi > situ m’ets fidel), i un compl. indirected’un altre pronom feble, que no pot serpronominalitzat (en la segona oració,fidel és representat per ho).

— «Hi hagué un punt en què em reconecuna falla meva.» Col·lisió entre pronomfeble i adj. possessiu amb la mateixa fun-ció. Solucions: en què em reconec unafalla o bé en què reconec una falla meva.

— «¿És tan difícil d’entendre-ho, tot això?».Confusió de verb actiu transitiu, quepot dur compl. directe (p.e., no puc en - tendre-ho), amb verb passiu (difícild’en tendre equival a difícil de ser entès),que no pot dur tal complement. Solu-ció: ¿És tan difícil d’entendre, tot això?

— «Segons la tradició judeo-cristiana, el“cor” és el lloc del qual Déu diu: “Vullestar-hi.”» Col·lisió d’estil indirecte i es-til directe: una frase en estil directe nopot dur un pronom feble referit a la frased’estil indirecte. Solucions: és el lloc delqual Déu diu que vol estar-hi (tot en es-til indirecte) o bé és el lloc del qual Déudiu: «Vull estar allí» (on allí és el pro-nom fort corresponent al pronom feblehi).

Exemples que afecten

els pronoms relatius— «Els mots que no surten en el diccionari

ni són correctes però se senten a dirsovint.» Falta de correlació entre lesdues oracions coordinades: els motsque... però que...

— «La guerra va començar l’any 14, que vamorir el nostre heroi.» Col·lisió de termedeterminatiu i terme explicatiu: el subst.any és determinat per 14 i no pot anarseguit d’una oració relativa explicativa.Solució: La guerra va començar l’any14, any que va morir el nostre heroi (ésa dir, repetir el subst. any sense acom-panyant determinatiu).

— «Llull usa moltíssim tals adverbis, delsquals em limitaré a anotar-ne algunsque difereixen per la forma.» Confusióentre dels quals i entre els quals; apa-rentment és un pleonasme de pronomrelatiu (dels quals) i pronom feble (ne),però ben mirat el relatiu té el valor quehem indicat (entre els quals). Solució,doncs: Llull usa moltíssim tals adver-bis, entre els quals em limitaré a ano-tar-ne alguns que difereixen per laforma.

Exemples que afecten els verbs— «Per això Barcelona serà cap i casal i

sintonitzarà els seus interessos amb elsde l’expansió política dels reis.» Con-

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200718

S I N TA X IS I N TA X I

Col·lisió o confusió de construccions,falta de correlacióJOSEP RUAIX I VINYET

Page 19: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

fusió entre verb transitiu i verb factitiu(el subjecte del verb sintonitzar no ésBarcelona, sinó els interessos de Bar-celona). Solució: Per això Barcelonaserà cap i casal i farà sintonitzar elsseus interessos amb...

— «El que no puc és deixar de repensaruns temes.» Confusió entre el verb po-der usat absolutament i el mateix verbusat perifràsticament (és a dir, com averb modal, com a verb servil). Solu-ció: El que no puc fer és deixar de re-pensar uns temes.

— «Si jo existeixo, tu no pots fer-ho, no hiha lloc per a tu a la meva vora.» Con-fusió del verb vicari, fer, que és transi-tiu, amb un verb intransitiu com exis-tir (és a dir, el verb fer no pot substituirverbs intransitius). Solució: Si jo exis-teixo, tu no pots existir, no hi ha llocper a tu a la meva vora.

— «Obres traduïdes pràcticament a totesles llengües modernes, inclòs el rus, eljaponès i el xinès.» Confusió entre par-ticipi i gerundi (de fet, en la frase hi haidea de simultaneïtat, pròpia del ge-rundi; a més, el participi no concordaen nombre amb els substantius, quesón més d’un). Solució: Obres traduï-des pràcticament a totes les llengüesmodernes, incloent-hi el rus, el japonèsi el xinès.

— «Per això molts catalans continuaran nousant el català en la seva relació ambmoltes organitzacions, donat l’hàbit ad-quirit i consolidat durant anys.» Con -fu sió de la perífrasi verbal ‘continuar+ ge rundi’, exclusiva de frases afirma-tives, amb la perífrasi ‘continuar + sen -se + infinitiu’, pròpia de frases negati-ves. Solució: Per això molts catalanscontinuaran sense usar el català...

Exemples que afecten els adverbis

— «La necessitat d’aprendre idiomes ràpidposa de moda els cursos anomenatsd’immersió total.» Confusió entre elsadjectius que poden usar-se adverbial-ment i els adverbis de manera. Solució:La necessitat d’aprendre idiomes ràpi-dament posa de moda...

— «De la mateixa manera que demanemals alumnes que escriguin un signe d’in-terrogació quan a l’oral farien una pre-gunta...» Confusió entre adjectius i ad-verbis (o substantivació forçada d’unadjectiu). Solucions: quan oralment fa-rien una pregunta... o bé quan en elllenguatge oral farien una pregunta...

— «I en aquest sentit sí que hem d’estar par-ticularment alertes.» Confusió entre l’adv.alerta (de la loc. estar alerta), invariable,i un adjectiu com atent, variable. Solu-ció: hem d’estar particularment alerta.

— «Alguns teòlegs de la teologia de l’alli-berament, ¿no han presentat l’esclat dela consciència revolucionària ... comla manifestació ... del Regne? Com –mi-rant enrere amb comprensió– ¿no s’hansacralitzat ... les mítiques ”Reduccionsdel Paraguai”?». Confusió de l’adv. com,que significa ‘de la mateixa maneraque’ (i, per tant, ha d’acompanyar algunaltre terme), amb l’adv. semblantment,que significa ‘de la mateixa manera’ (i,per tant, pot anar sol).

— «Contemplem aquest nostre Universdins d’ell estant, on descobrim...» Con-fusió entre les locucions dins de i dedins estant. Solució: Contemplemaquest nostre Univers des de dins (ode dins estant), on descobrim...

— «Des d’uns anys ençà, la bibliografia hacrescut molt.» Col·lisió entre la loc.prepositiva des de i la loc. adverbialde temps de... ençà. Solució: D’unsanys ençà...

— «És important que el lector s’habituï,del primer moment ençà, al sistema dereferències que vertebra la redacció il’estructura del llibre.» Confusió entrela loc. prepositiva des de, que es fixasolament en el punt de partença tem-poral (= a partir de), i la loc. adverbialde... ençà, que es fixa també en el puntd’arribada (= a partir de... fins ara), queés precisament el moment present; enl’exemple, el valor que l’autor (que pre-cisament és un important gramàtic) volindicar és el primer (el valor de des de).Solució: És important que el lector s’-habituï, des del primer moment, al sis-tema de...

— «Aquest quadern voldria no caure en untriple error...» Confusió a l’hora decol·locar l’adv. de negació. Solució:Aquest quadern no voldria caure en untriple error...

Exemples que afecten les preposicions— «No comencem a zero, car ja conei-

xem...» Confusió entre els valors de laprep. a i els valors de la prep. de. So-lució: No comencem de zero...

— «El fiscal demana quatre anys de presóa cinc soldats per una quintada.» Con-fusió entre els valors de la prep. a i elsvalors de la prep. per a. Solució: Elfiscal demana quatre anys de presóper a cinc soldats...

— «Serrat: «He fet un disc en què torno alstemes difícils de parlar.» Col·lisió entrela prep. de usada com a introductorad’un complement de matèria o temàtica(parlar d’una cosa) i la mateixa prepo-sició regida per l’adj. difícil (difícil dedir). Possible solució: en què torno alstemes dels quals és difícil de parlar.

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 19

S I N TA X IS I N TA X I

Page 20: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

— «El rei havia insistit: “Informa’t tu mateixde qui és fill aquest jove.”» Col·lisió en-tre la prep. de regida pel verb anterior(informar-se de) i la mateixa preposicióintroduint l’interrogatiu qui, amb valordeterminatiu o possessiu (és fill de...).La millor solució és canviar el verb, demanera que sigui un verb transitiu (pertant, que no demani la preposició de):El rei havia insistit: «Mira de saber tumateix de qui és fill aquest jove.»

— «De resultes, perquè se salvin aquellconcepte i aquella realitat, tant re-nuncien a trets propis de llurs parlarslocals els valencians, els illencs, elscatalans del Principat...» Confusió en-tre la loc. prepositiva de resultes de iuna loc. adverbial com ara de retop.Solució: De resultes d’això, perquè sesalvin...

— «Primer cal determinar què són els lli-bres de cavalleria, d’una banda, i lesnovel·les de cavalleria, per l’altra.»Falta de correlació. Solució: Primer caldeterminar què són els llibres de ca-valleria, d’una banda, i les novel·lesde cavalleria, de l’altra.

Exemples que afecten les conjuncions— «Hi ha una diferència entre l’oració

complexa ... o la frase poc elabo-rada...» Confusió de les conjuncionsdistributives entre... i i algunes altres,com ara sia... o. Solució: Hi ha una di-ferència entre l’oració complexa ... i lafrase poc elaborada...

— «L’obra de Russinyol ... és extensa i và-ria. Tant com a pintor com a literat, hahagut d’escoltar-se judicis desplaents»(P. Bertrana). Col·lisió de la loc. con-juntiva tant... com i la prep. compostacom a (és a dir, el com pertany si-multàniament a dues construccions).Possibles solucions: Sia com a pintor, siacom a literat... Tant en qualitat de pin-tor com en qualitat de literat...

— «Ells no hi volen anar de cap manera;tot i així, si tu els ho demanes, crecque hi anirien.» Confusió entre les lo-cucions tot i això i així i tot. Solucions:Ells no hi volen anar de cap manera;així i tot (o tot i això), si tu els ho de-manes, crec que hi anirien.

— «Voldria que el meu estudi no fos puraantropologia, i sí que s’orientés versuna utilitat...» Confusió entre la loc.conjuntiva adversativa sinó que i laconj. copulativa i seguida de l’adv. afir-matiu i la conj. que. Solució: ... voldriaque no fos pura antropologia sinó ques’orientés vers una utilitat...

— «La filosofia no és altra cosa sinó cer-car les últimes causes.» Confusió entreles construccions no és sinó i no és al-tra cosa que. Solucions: La filosofia noés altra cosa que cercar les últimes cau-ses o bé La filosofia no és sinó cercarles últimes causes.

— «Aquesta imatge, reduïda al seu contin-gut teològic, no vol dir res més que elnostre món s’ha de sotmetre a la sobira-nia de Déu.» Col·lisió d’una construcciócomparativa (no... més que...), que noadmet d’anar seguida d’una oració su-bordinada, i una construcció completiva(dir que...). Solucions: no vol dir sinóque el nostre món... o bé no vol dir resmés sinó que el nostre món...

— «Un fet sorprenent i que singularitza elcatalà entre les llengües romàniques ésque, mentre que el francès, el castellà,l’italià, el portuguès i el provençal esformaren en el domini de la poesia, elcatalà es va formar en el de la prosa.»Confusió entre la loc. conjuntiva limi-tativa mentre que, que solament pot anaren la segona part de la clàusula, i laconj. també limitativa mentre, que potanar en la primera part de la clàusula.

— «Santa Joana d’Arc, preguntada si sa-bia que estava en gràcia de Déu, res-pongué...» Col·lisió de dues interro-gatives indirectes, que demanen totes

dues la conj. si. Una solució és can-viar el segon verb, posant-n’hi un queno demani conjunció: Santa Joanad’Arc, preguntada si estava segura d’es-tar en gràcia de Déu, respongué...

— «Vigila les frases gaire llargues. Com-prova que es llegeixen fàcilment.» Con-fusió entre interrogativa indirecta (quedemana la conj. si) i completiva (ambque). Solució: Comprova si es llegeixenfàcilment. Ara bé, potser l’autor (queprecisament és un tractadista sobre l’artd’escriure) més aviat dóna al verb com-provar el sentit de procurar, i aleshoreshauria de dir: Procura que es llegeixinfàcilment.

— «Feia dies havia comès la imprudènciad’afirmar que...» Falta de correlació.L’expressió feia dies demana la conj.que. Solució: Feia dies que havia comèsla imprudència d’afirmar que...

— «D’una femella com Venus no se’n vol-dria divorciar ningú, per infidel que si-gui. Dit altrament: val més tenir una Ve-nus infidel que no tenir-la de capmanera.» Col·lisió entre la loc. conjun-tiva comparativa més... que no (on lapartícula no és expletiva) i l’adv. de ne-gació no. Solució: val més tenir una Ve-nus infidel que no pas no tenir-la de capmanera.

— «La decisió de crear una xarxa de rà-dio i de televisió té un paper molt grana fer que el conflicte lingüístic tinguiuna solució final favorable...» Falta decor relació: el terme molt gran demanauna subordinada final, però ve una su-bordinada completiva. Solució: té unpaper molt gran a fer perquè el con-flicte lingüístic... u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200720

S I N TA X IS I N TA X I

Extret del llibre Observacions crítiquesi pràctiques sobre el català d’avui / 2,pp. 56-57 i 119-122.

Page 21: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

De sempre que ens han cridat l’a-tenció personalment els replansque es troben a vegades en el curs

d’una pujada per una costa, potser per-què semblen ben bé com posats a postaper a oferir un punt de respir en el ti-rapits que hem emprès. En tot cas, sóninflexions del relleu que no poden paspassar desapercebudes per a qui trescaper aquell terreny, i sia per la raó es-mentada o per una altra qualsevol,també estimulant de la imaginació, elfet és que aquests tocs de detall del re-lleu, la llengua no els ignora, ans, a mésde dedicar-hi els mots generals perti-nents, presenta d’una manera com ple -men tària tot un reguitzell de termesge nèrics dialectals, cadascun d’una vi -gència més o menys local i amb algund’ells potser tan sols vàlid per als re-plans d’unes determinades munta nyes,perquè el mot en destaca unes particu-laritats que únicament, o gairebé, es tro-ben en els d’aquestes muntanyes.Aquests termes locals són paraules

generalment no recollides en el diccio-nari Fabra, potser perquè en el momentde la seva redacció no havien figuraten el lèxic de l’obra de cap escriptor derenom. Han estat aplegades, però, en eldiccionari Alcover-Moll i en el diccio-nari etimològic de Coromines, i n’hemconstatat la vigència actual, si més notoponímica, en treballs de correcciócartogràfica. En dóna l’elenc, en teoriasencer, el Diccionari de geologia, diri-git pel doctor Oriol Riba.Els dialectalismes que ara comen-

tarem no formen pas un continu demots genuïns, d’igual significat peròsituats independentment en territoriscontigus (un territori on, tanmateix,s’hau rien superposat els termes equi-valents de la llengua general), sinóque es tracta més aviat d’un àmbitcomú per a aquests darrers mots, queés interromput de tant en tant, proba-blement només parcialment, per pa-

raules sinònimes locals. Tan sols enun cas que sapiguem, l’àmbit d’ús espot dir que és regional.En algun d’aquests mots el signifi-

cat a vegades és fluctuant. Sobretotsembla esdevenir-se això quan la pa-raula té una àrea d’ús relativament ex-tensa. De vegades, aquesta fluctuacióorigina una contradicció, si més noaparent, entre el que hom entén ambaquest mot en una contrada determi-nada i el que anomena en una altra,potser veïna. Veurem això, per exem-ple, en el grup de mots que giren al’entorn del terme feixa.Val a dir que sentim recança per

totes les altres paraules amb igual osemblant significat, però que ignorem

i, per tant, no ressenyem, i que no potser que no hagi congriat cap de les ex-tenses zones de muntanya del nostrepaís a les quals no hem tingut cap menad’accés; per exemple, en una bona partdel País Valencià.

Els diversos replans i llurs nomsrespectiusAquestes interrupcions de la decli-

vitat general d’una costa per «un sec-tor de pendent feble o nul, intercalatentre dos sectors de pendent molt mésrost» semblen preferir uns termes o unsaltres per a anomenar-los segons quees trobin –simplificant– en un vessantcosterut, sense arribar, però, a una ver-ticalitat pura, o bé en un d’encinglerat,

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 21

L È X I CL È X I C

Els plans dels vessantsCARLES DOMINGO

El pla de la Llobeta, a l’alta conca del Carde-ner, tocant a la serra de Busa i al peu de laMola de Llord, contrada on es troben fàcil-ment les rues o lleixes. FOTO: Jordi Mir

Page 22: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

tant si és constituït per una successióde cingles com si ho és per un solpenya-segat.També, però, influeix en la tria del

nom l’amplària relativa d’aquestesfranges més o menys planes o no taninclinades com la resta del vessant;això és, si són tan sols com tires es-tretes o bé si es tracta ja d’autènticsplanells, uns planells, però, sobretotallargassats.En general, podríem dir que les

muntanyes aglevades i, per tant, ambuna declivitat que pot ser molt forta,però sense arribar mai a la verticalitatpura, tenen habitualment replans. Encanvi, les tires més o menys planes quees troben en les formades per cinglesrocosos, molt sovint no es diuen així,i es dóna el cas que aleshores els nomsamb què són conegudes solguin per -tànyer al grup de mots que hem ditd’àmbit local, com ara els derivats defeixa o la variant femenina cingla.Pel que fa als accidents que no són

sinó cornises estretes d’un vessant en-cinglerat, ens decantaríem com a termemés general per relleix. Hi considera-rem, però, també el mot rua (és a dir,arruga), que hem vist en algun sectorde l’alt Berguedà.El sinònim més acostat a replà di-

ríem que és el dialectalisme saplà. Ano-menant replans que presenten pecu-liaritats específiques, considerarem elsmots feixanc, feixan i feixana, tots tresderivats de feixa; i així mateix les pa-relles llana i llaner, posa i posella, i, en-cara, la formada per la forma femeninacingla i el masculí cingle en la sevaaccepció mallorquina.

Els saplansSaplà és un terme comarcal, propi

del Maresme oriental, la Selva, el BaixEmpordà i el Gironès. Ruyra l’usa enels seus escrits i no pas com a mot pin-toresc del parlar salat dels pescadors ibosquerols blanencs, ans formant partdel lèxic del llenguatge culte. Així, elsdos cops que podem trobar aquestaparaula (en la forma diminutiva sapla-net) en la narració Jacobé, Ruyra no laposa pas als llavis de la infortunadaprotagonista o de sa mare, que quanparlen sempre ho fan d’una maneraestrictament dialectal, sinó en els delnar rador, que figura que és un estu-diant aplicat i que, per tant, s’explicacom una persona instruïda.Un saplà és un replà petit, una ‘por-

ció plana enmig d’altres porcions mal-planes’ (DCVB), amb el benentès queaquestes porcions malplanes general-ment són la resta d’un vessant; peròtambé en poden ser la culminació, ésa dir, el cim de la muntanya.La seva relació amb el terme pla és

evident, per bé que l’element sa- delcomençament es fa difícil de justificar,perquè no pot ésser l’article salat fe-mení aglutinat. Coromines opina si noes tracta d’un compost inicial sòl-pla,alterat normalment en sal-pla i desprésdissimilat en saplà. Presenta els derivatsassaplanar i assaplanat.

Llanes, llaners i llanarsEn diversos punts al llarg del Pirineu

s’haurien usat o encara s’usen unsapel·latius per a designar indrets pla-ners els equivalents dels quals en oc-cità, segons Coromines, es troben més

ben representats i han tingut més vita-litat. A aquest grup pertany el motlanda, per més que aquest, tant en laforma com en el significat actual, ha re-but la influència del francès.Els mots en qüestió són llana com

a primitiu, i els derivats llaner i llanar.El terme llana actualment subsisteixúnicament com a topònim; els altresdos encara es mantenen vius en algu-nes petites zones.Els noms de lloc on figura llana de-

signen indrets planers i sempre nets debosc, i llana s’hi troba sovint en posi-ció d’apel·latiu genèric. Això darrer i elfet suara esmentat, que es refereixin allocs desboscats, fa concloure a Coro-mines que en temps no gaire remotsencara es devia mantenir viu. De totamanera, l’homonímia amb un mot tanbàsic com el del nom del pèl de lesovelles i els moltons l’havia de dur méstard o més d’hora a l’extinció.Els topònims amb llana es troben a

la Ribagorça i al Pallars. Esmentaremcom a exemples aquests dos: la fontdes Llanes, de Castanesa, i el tossal desLlanes, de Montanui, els quals podríemparafrasejar així, més o menys: font itossal dels Plans.El terme llaner és encara viu en tot

el vessant sud del Montsec i, així ma-teix, en els vessants també meridionalsde la serra de Cadí i Moixeró, amb elPedraforca i la vall del Bastareny. Tanten l’una com en l’altra zona llaner de-signa, en principi, plans situats entremuntanyes, o bé replans de muntanyaplens de matollar; més aviat el segoncas a l’alta conca del Llobregat i, ales-hores, més concretament, les faixesque formen esglaons entre un pany decingle i el pany de més amunt.Aquest mot, llaner, a la Conca de

Meià (Noguera) es troba d’una manerarealment insistent; però, si bé és apli-cat sempre a formes del relleu de su-perfície característicament llisa, aques-tes són mancades de l’horitzontalitatinherent al pla geomorfològic. Pel quehem vist, consisteixen en vessants quesón com plans inclinats, la llisor i launiformitat dels quals, vistos en con-junt, no reïxen a llevar-ne l’aspecte elsbarrancs i grops rocosos que tanmateixsuportin; en resum: on l’estil tectònic

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200722

L È X I CL È X I C

El nom comú llana subsisteix únicamentcom a topònim a la Ribagorça i al Pa-llars. Vista de la Conca de Tremp, al Pa-llars Jussà. FOTO: Jordi Mir

Page 23: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

del relleu –en aquest cas, unacosta– es mostra sense altera-cions erosives significatives.Tenim així, per exemple, el

vessant de l’obac del barrancdels Canemars o de la Baronia(terme municipal de Cama-rasa), que arriba fins a prop dePeralba (terme municipal deVilanova de Meià). Doncs totell, des del fons del barrancfins al replà, a mig aire de laserra de Sant Mamet, on s’as-senta el poble de Figuerola deMeià, és conegut amb el nomde els Llaners; i es tracta d’unacosta d’una declivitat extraor-dinàriament uniforme, solcadacertament de barranquets quepermeten de fragmentar-la enporcions específiques de llaner (llanerde Montargull, de Sant Joan...); però,de fet, un de sol de cap a cap, perquèla morfologia sempre és la mateixa.Val a dir que alguns, almenys dels

llaners del Bastareny, no deixen d’és-ser també plans inclinats, col·locats,això sí, entre pany i pany de cinglera.Així, la denominació llaner del RocAlt, que hom troba al vessant meri-dional de la roca de la Moixa, es po-dria interpretar d’aquesta manera: «elpla inclinat que hi ha al peu de la rocaque constitueix el cim del Roc Alt i ques’estén per sobre d’un pany de cingleinferior».Per altra part, alguns dels llaners no

serien sinó el pla superior d’una de lesformacions típiques del relleu dit juràs-sic per la geomorfologia, i que aquestaciència designa amb el mot dialectal dela llengua d’oil, crevons, que vol dirca biró. Com sabem, el cabiró és la bigade la teulada que en determina la in-clinació; en l’aplicació metafòrica coma orònim, doncs, seria l’element quesembla que fixi la declivitat de la costa.Esmentem finalment, quant al mot

llanar, que aquest es manté viu al Pa-llars i a l’Alta Ribagorça, però s’ha anatconvertint en sinònim de erm, fent con-currència a ermàs.

Les feixes i els mots derivats de«feixa» en els cinglesUna paraula que darrerament ha

entrat en l’ús literari, així com ho féusaplà en el seu temps, és feixanc. Enla novel·la El salvatge del Pirineu, dePep Coll (el conegut escriptor del Pa-llars), hi ha, a més del protagonista

humà, un protagonista inanimat: l’es-pai on aquell decideix d’anar a viurei que és un feixanc.Aquest mot, en l’ús de l’autor es-

mentat, i segons la manera com ellmateix el defineix en el glossari que in-clou en el seu llibre El parlar del Pa-llars, anomena un «graó o bancal quefa una penya, normalment de difícilaccés». L’accés al feixanc pot ser tandifícil que, com s’esdevé en el de lanovel·la, un hom tan sols hi pot ar-ribar baixant-hi amb cordes.Feixanc no és sinó un derivat de

feixa, i val a dir que, com els altresproductes de la mateixa derivació, fei-xan i feixana, cap no té pertot arreu delterritori que els és propi una significa-ció idèntica, si bé tots tres (i encarasovint el primitiu feixa) s’apliquen aaccidents de les costes encinglerades;si no és, però, que no sigui la totali-tat d’alguna d’aquestes costes rocosesque s’anomeni amb algun dels mots queara considerem.De fet, el primitiu feixa, en la seva

aplicació topogràfica, tant pot anome-nar una «lleixa o cornisa en un cin-gle», és a dir, un relleu estret més omenys horitzontal, posat de través amanera de replà en la caiguda verticalque fa una cinglera, com una «faixa ocinyell rocós en una muntanya rosta»,com diu el doctor Coromines. Així, perexemple, al Montsec de Rúbies, tota lacinglera superior, des de la portellaBlanca fins a l’extrem de llevant, és co-neguda per antonomàsia per la Feixa,i tots els panys de paret de la cinglerainferior són feixes, si bé aquí es perso-nalitzen (feixes de la Cova de l’Onso,

feixes del Coll d’Orenga, etc., perexemple). En canvi, a l’entorn del con-gost de Terradets, i tant a l’esmentatMontsec de Rúbies com al de l’altrariba, el Montsec d’Ares, hom entén perfeixa més aviat una lleixa entre cinglesque permet de passar entremig seu.Així, la feixa Llarga, que cau sobre Ter -radets, és considerada un pas, i ales-hores el cingle superior es diu cingle(o cinglo) de la Feixa Llarga.Doncs bé, aquesta dualitat, en prin-

cipi contradictòria, es manté en els de-rivats. Així, un feixà pot ser «des d’unagran cinglera amb cornises d’aglevatsfins a un conjunt grandiós de cingles icornises ocupant tot un gran vessantde muntanya» (Coromines). Sempre,però, permetent, malgrat l’abruptesa,un pas més o menys horitzontal.Tanmateix, sempre hi ha un punt a

considerar en totes les formacions mun-tanyoses que tenen aquests noms, siguiquin sigui el sentit amb el qual són en-tesos. Que ni que el nom no s’apliquia un únic relleix singularitzant-lo, sinóa un conjunt muntanyós constituït perun aplec d’espadats de roca, aquestaroca ha de ser tal que presenta repla-nells o cornises de forma vistent.I deu ser precisament la presència

d’aquesta mena de cornises, o que lafeixa en qüestió en sigui una, el queen fa una realitat designable, conve-nient de distingir amb mots específics.Perquè és potser gràcies a elles que espot arribar a superar aquella mun-tanya, a primera vista infranquejable,o simplement, per exemple, perquè elscaçadors alguna vegada les han de vi-sitar per recuperar-hi alguna peça, o

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 23

L È X I CL È X I C

Al Montsec, que tanca pel migjorn la conca de Tremp. Hi ha algun sector on una feixa és una lleixa que per-met el pas. Vista de la conca de Tremp des de Montllobar. FOTO: Jordi Mir

Page 24: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

així mateix els pastors anar-hi per res-catar algun cap de bestiar que s’hi pothaver extraviat. Tenim encara el cas dels feixans

anomenats barrats o tancats, una de-nominació no pas exclusiva de capúnic indret, sinó que poden compartirpunts, de fet, força allunyats. Doncs, elsfeixans barrats són unes cornises quequan hi penetres arriba un moment quet’hi trobes enfeixenat, és a dir, «assitiatper totes bandes per timbes insalva-bles». Coromines explica que el feixanbarrat, anomenat feixanet de les Coi-xes, al Turbó (Ribagorça), els pastors elreservaven per a les ovelles esguerra-des, perquè era inaccessible a les altres,i així aquestes no se’ls podien menjarla pastura.Fins i tot en temps d’alta densitat

humana a muntanya i, per tant, de fre-tura de terra conreable, alguns d’a-quests espais, tan sols que disposessind’un mínim d’amplària, eren romputsper a establir-hi més o menys perma-nentment conreus. Així, per exemple,sobre Hortoneda de la Conca (PallarsJussà), damunt el roc (o sia cingle) deTomàs hi ha el feixanc de Tomàs, elqual, segons ens van indicar, era o ha-via estat conreat. Potser l’autor de Elsalvatge del Pirineu, que és d’aquestpoble, s’hi inspirà en descriure’ns lesactivitats del protagonista de la novel·laen el feixanc on es reclou.Coromines troba que feixà no és

enlloc tan usat com a les altes valls delPallars Sobirà i de la Noguera Riba-gorçana, sense que tanmateix deixi de

sovintejar Nogueres avall, de fet finsmés avall del Montsec (on té el sentitde relleix de cinglera, pel qual més omenys es pot transitar).Feixana, que designa formacions del

mateix tipus que feixà –per bé que dedimensions més reduïdes, més indivi-dualitzades i en concret a la Vall de Boí«un relleix entre cingles»– es troba si fano fa pels mateixos indrets, encara quemenys. Degué tenir, però, una àrea bas-tant més gran; Coromines esmenta unagran casa de pagès de sota els escarpatsdel puig de Bestracà, a l’alta Garrotxa,que s’anomena Les Feixanes.Tenim, finalment, feixancs, des del

Cadí fins més enllà de la frontera lin -güística, a l’alt Aragó, i el punt de con-centració màxima és la vall de Cabde-lla (Pallars Jussà). Amb tot, aquestsfeixancs de la Vall Fosca (posem percas els feixancs de Montsant o els deFilià o, encara, els Feixancs del Castellde Rus), més que cornises o cingleresamb cornises, són costes de tossals devessant molt rost. En canvi, al Cadí sónsempre cornises més o menys transita-bles, i, així, per exemple, els autors dela Guia de la Cerdanya, del Centre Ex-cursionista de Catalunya, proposen unitinerari pel feixanc Ample, que, apro-fitant corriolets mig perduts, recorre unbon tros de la franja de terreny no es-trictament vertical, sobre la qual en uncert tram s’aixeca la cinglera culminal.I al Boumort, com hem vist, n’hi haque són autèntics planells allargassatsentre roc i roc, és a dir, entre cingle icingle (com, per exemple, el feixanc

de Montpedrós, un planell posat entreel roc de Montpedrós i el roc de SantAntoni, algun dels quals, com ja hemexplicat, haurien pogut ser aprofitatsper al conreu.Generalment, aquests feixancs que

han conegut l’ocupació humana sónsingularitzats pel nom del pagès quehi ha menat terres. Així el feixanc deTomàs, que hem esmentat abans, o pot-ser el feixanc del Gavatx, al barrancde la Coma d’Orient, també al Bou-mort.

Els cingles baleàricsLa paraula cingle a les Balears ma-

jors té un significat diferent del que téa la resta del domini lingüístic català.A Mallorca i a Menorca un cingle ésun segment d’un penya-segat de me-nor pendent, intercalat entre dos demés pendent. És constituït per mate-rials tous en comparació dels més dursdels espadats verticals entre els quals estroba. Normalment, com tots aquests re-lleixos, són espais d’accessibilitat difícil,on s’acumulen els enderrocs provinentsdel segment superior de penya-segat.Aquesta accepció de cingle (i del

derivat cinglera) és la que cal tenir encompte quan apareix aquest mot enpublicacions d’àmbit balear, i aixòqualsevulla que sigui llur nivell, tant siel seu llenguatge pertany a un registreculte com si pertany a un de popular.Ho hem observat, per exemple, en l’es-tudi del litoral illenc que el geògrafJaume Servera ha publicat darrerament(any 2004) amb el títol de Geomorfo-logia de les Illes Balears1.Segons el que es desprèn de l’es-

tudi esmentat, aquestes cingleres pen-jades a mig penya-segat deuen pre-sentar un perfil més abrupte, mésvertical, que el dels feixancs pirinencs;si més no, dels que han permès quepoguessin ser sotmesos a rompuda. Elsnoms que porten, però, els tres cin-gles posats com a exemples en l’es-tudi al qual fem referència –cingle d’enMar co, es corral Fals i es corral d’enFiguera, tots tres de la serra de Tra-muntana– mostren una estructura dual,

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200724

L È X I CL È X I C

1. Jaume SERVERA, Geomorfologia de les Illes Balears. Quadres de natura de les Balears, Edicions Documents Balears.

Al Turbó (Ribagorça) hi ha el feixanet deles Coixes, que és un típic feixanc barrat.Vista del Turbó. FOTO: Jordi Mir

Page 25: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

d’apel·latiu genèric més determinatiuparticularitzador, en què en dos d’ellsaquest darrer és un nom de persona;per tant, d’un possible beneficiadorllur; per altra part, l’ús del mot corralcom a genèric sembla avisar de la con-dició de l’indret com a punt on podenportar a pasturar, si més no, les cabres;però, així mateix, on potser s’extra-vien, sobretot si d’aquest corral se’nsdiu que és fals. Talment els feixans ba-rrats del Pirineu.

Les cinglesLa forma femenina cingla, que tro-

bem en diversos punts de la nostra ge-ografia, al sud del Principat (en concret,una mica a Montsant, però especial-ment a les muntanyes de Prades), tétambé valor de ‘replà en una cinglera’.Coromines reporta aquest mot amb elsignificat de espadat, o sia com unasimple varietat del masculí cingle alPaís Valencià (de fet, com a sinònim decingle a Ares de Maestrat i de cingleraa Moixent i als Ports de Morella); però,a més, amb el significat de ‘relleix oreplà al mig d’un cingle’, a l’Alta Cer-danya (Ert), al Conflent (Nyer) i al Prio-rat (la Morera de Montsant); en aquestadarrera localització, però, troba va-

cil·lacions entre el cingle i la cingla.El gran recopilador de la cingla ha

estat Ramon Amigó, que n’anota setzecasos en el recull toponímic de laMussara i set en el de Siurana de Pra-des. Segons aquest autor, una cinglaen les contrades que estudia és un‘ample relleix’, en tot cas un replà, avegades bastant ample i poc inclinat,que queda entre el capdamunt d’uncingle i la base d’un altre que s’iniciad’allí en amunt. Les cingles a què esrefereix es troben sovint, però no sem-pre, entre els dos espadats successiusamb què se solen constituir les mun-tanyes de l’extrem sud de la serraladapre-litoral, el cingle roig de les partsbaixes, format per arenisques de co-lor vermell, i el cingle blanc de pedracalcària de les parts altes.Ramon Amigó ens assabenta que,

per mica amples que siguin aquestsreplans, fins no fa pas gaire un hom en-cara hi podia trobar conreus. Amb quèen llurs noms, sovint el determinatiuespecífic no és sinó el nom o renomd’una persona; així, per exemple, lacingla de Titi, o la del Tinyós, la d’enToda, de la Pellissera, etc. Sense quehi manqui, és clar, tampoc la deter-minació per localitzacions geogràfi-

ques, així la cingla de la Siuranella,això és, el nom de l’esperó rocós plan-tat davant el morro damunt el qual tro-bem el poble de Siurana.La vacil·lació entre les formes fe-

menina i masculina que Corominesafirma trobar en l’ús d’aquest mot aMontsant, Ramon Amigó l’atribueixmés aviat a una incomprensió de lamanera de parlar del comunicant. Enplural les dues formes es fan iguals i,per tant, pot semblar que l’informadores refereix a una cingla volent signifi-car un cingle. Amigó ens diu que enaquestes muntanyes «allà on hi ha cin-gles (masculí) no acostumen a faltarcingles (femení)».Val a dir que, de vegades, en lloc

de cingla diuen recingla.

Les ruesMés relleixos que replans, per l’es-

tretor, són les rues de l’Alt Berguedà iCardener. Les rues no són sinó corni-ses de cingle, però el nom –variant deruga, això és, arruga– deu venir, defet, que hom les ha vistes com a sécsque es marquen en la paret dels es-balçaders; unes arrugues, gràcies a lesquals, val a dir, més d’una d’aquestesparets deixa de ser insalvable; o sia:

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 25

L È X I CL È X I C

Entre l’espedat blanc, damunt el qual hi ha el poble de Siurana, i l’espedat roig, que es veu a l’angle inferior esquerre, teniml’indret de les cingles. A dalt de tot hi veiem Santa Maria de Siurana. FOTO: Jesús M. Tibau

Page 26: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

com els feixancs.D’ací probablement el sovinteig re-

latiu amb què trobem aquest nom coma apel·latiu genèric en la toponímiad’aquestes contrades. No sols anome-nant una o determinades cornisesd’una cinglera, sinó de vegades àdhuctot el paratge –cinglera, costa rosta– ones troben aquestes rues.Com a exemple de les rues, que se-

gons la gent del país permeten de sal-var indrets particularment abruptes, po-dem esmentar la rua del Malpàs, queCoromines reporta de Gósol; un nom,com podem veure, prou ajustat real-ment per a fer referència a un punt es-pecialment delicat del caminoi proba-ble a seguir. I com a mostra del mateixterme, aplicat ara per extensió a tot unsector de vessant caracteritzat per lesrues que s’hi veuen, la rua Gran, quees troba al Pedraforca, pels verals de lacollada del Verdet.L’àrea de difusió de rua s’estén un

poc més enllà del Llobregat, on tan-mateix ja ha de competir pel mateixsignificat amb la paraula lleixa, indub-tablement d’ús més general. En la zonade contacte es poden trobar relleus prò-xims anàlegs, els uns anomenant-serues i els altres lleixes. Així, a la Noude Berguedà, no gaire lluny de les llei-xes de Sobrepuig, tenim, a la roca delFerrer, la rua del Boc.Cap al sud, al Baix Cardener, rua

tendeix a manifestar-se amb a- agluti-nada, arrua. Així, doncs, trobem lesArrues, partida de Navàs en zona en-cinglerada, prop del riu.Evidentment, però, si el mot és usat

en singular i amb l’article determinat,

a vegades no hi ha manera d’esbrinarsi hi ha o no aglutinació. Per exemple,el topònim l’arrua de la Mostela, quetenim enregistrat pels verals de Busa,si no fos que el coneixem fossilitzatsols en aquesta forma, podríem tambétrans criure’l, creiem que legítimament,com la rua de la Mostela.Com a anècdota curiosa, que potser

revela com van essent substituïts elsnoms que hom creu purament localspels seus homòlegs de la llengua estàn-dard, al terme de Gisclareny ens fouaportat el topònim les arrugues de Mol-nell, com a denominació d’un dels cin-gles de la zona; és a dir, amb l’apel·la-tiu genèric normativitzat, cosa que,tanmateix, indicaria –mirant-ho pel cos-tat bo– que encara hi ha consciènciaque rua equival a arruga.

Les lleixesCom una altra de les paraules que

ara considerem, totes elles sinònimesen més o menys grau, amb el termelleixa són designats orogràficament elsrelleus si fa no fa horitzontals en formade replanet que es poden trobar enmigdels cingles. Segons comenta el dic-cionari Alcover-Moll, les lleixes sóncom una mena de corriols per alsisards; no pas, però, sense dificultatsper a les persones.El mot lleixa, en aquesta aplicació,

és, com hem dit adés, d’ús força ge-neralitzat. El DCVB el recull tan sols ala Pobla de Lillet i a la Plana de Vic; Co-romines, però, ja n’amplia la difusió atot el Berguedà i encara diu que l’hasentit, en el significat que ara comen-tem, a la vall de Finestres (d’on esmenta

la lleixa del Favar, que es troba als cin-gles de Puigsallança), a la Garrotxa i aPeníscola i al Rosselló. Personalmentpodem adduir que avalàrem el topònimles Lleixes per a nom d’unes roques dela muntanya del bar ranc de la Fou, ditalo llentiscle, als Ports de Beseit, termede la Sénia.Quan hi ha duplicació de lleixes,

al mateix indret tenim les relleixes, se-gons com ho va recollir Coromines, aFormiguera del Capcir.

Posa i posellaCom que en un replà escau de fer

parada i reposar-hi, posella i el primi-tiu posa van esdevenir sinònims de‘petit replà en una muntanya’, i, en-cara, en aquest sentit aquests mots, so-bretot el diminutiu, són encara vius al’Alt Pallars, on altrament es troben,com a apel·latius genèrics (posella delRacó, posella de la Salve i posa delsMoros, a Caregue; es poselles del Ve-dat, a Espot) i com a topònims. Val adir que, en l’estat fossilitzat de topò-nim, ultrapassen la zona esmentada,cosa que indica que el canvi semàn-tic fou més general, i així els trobem,posem per cas, a Andorra (font de laPosa, damunt Aòs), al Ripollès (collSesposelles) i fins i tot al Vallès Orien-tal (coll de Poses, entre Sant Feliu deCodines i Sant Quirze Safaja).Amb el mot posa i posella posem fi

als comentaris sobre les paraules d’a-quest enfilall llur que la llengua ensproposa per a anomenar els replans oaccidents anàlegs de les costes demuntanya, en especial de les costesencinglerades. Certament, uns motsque és normal que gairebé tan sols tro-bem en els noms de la dita toponímiamenor; però que en fer esment mésque res a detalls del terreny ens infor-men d’una manera més acostada al’aspecte concret del paratge on es tro-ben; de fet, probablement una de lescoses que contribueixen a fer singularaquest lloc dintre el conjunt d’indretsque presenten les mateixes o ben sem-blants característiques.És a dir, amb aquests mots se’ns

permet d’endinsar-nos una mica mésen el coneixement concret de la con-trada que els porta. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200726

L È X I CL È X I C

Pels verals de la serra de Busa hi ha eltopònim l’arrua de la Mostela, que tambées podria transcriure la rua de la Mostela.Els formidables cingles de Busa.

FOTO: Jordi Mir

Page 27: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

L a direcció de LLENGUA NACIONALens demana1 una ressenya de lasegona edició del Diccionari de la

llengua catalana de l’Institut d’EstudisCatalans (IEC), editat professionalmentper Edicions 62 i Enciclopèdia Ca ta lanai eixit a la llum pública en coincidènciaamb la diada de Sant Jordi d’enguany.Naturalment, si la ressenya d’una obraimplica haver-la llegida, hem de dir queno podem pas ressenyar el DIEC2 (queaixí podem siglar o abreujar l’obra enqüestió), perquè òbviament no hi hagairebé ningú que es llegeixi, de la pri-mera a la dar rera pàgina, un diccionaritan gruixut (1.762 pàgines, més les 73,numerades en xifres romanes, de les in-troduccions). Ens limitarem, doncs, aanotar les primeres impressions quehem tingut en fullejar aquesta obra,que, això sí, ja hem començat d’usar, ipensem continuar fent-ho, com a obrade consulta.Comencem per una primera impres-

sió diguem externa a l’obra mateixa ique, francament, trobem desencertada:la de fer sortir el DIEC2 dins la cam-panya comercial del Dia del Llibre, fi-cant-se així, des d’una institució tan re-presentativa com el IEC, en el joc delmàrqueting i, potser, abusant una micade la posició institucional per a fins pro-pagandístics. Trobem que una obra d’a-quest caire s’hauria de presentar amb elsimple embolcall del servei que la nos-tra acadèmia ha de fer a la societat.Feta aquesta reserva, ens plau afir-

mar de seguida que, en esguard de la pri-mera edició del mateix diccionari –que,amb raó, va ser molt criticada–, aquestasegona edició en representa una granmillora. Dit resumidament, constitueixuna gran revisió de la primera edició (del’any 1995 i que abreugem en DIEC1).Aquesta gran revisió ha comportat –i ara

seguim la «Introducció» d’aquesta se-gona edició (pp. IX-XXVI), text signat perJoan Martí i Castell com a president dela Secció Filològica (SF) del IEC– sis ca-racterístiques:1) Incorporar una sèrie de millores

tècniques basades en criteris lexico -gràfics, com són la numeració d’accep -cions i subaccepcions (la mancança dela qual era un greu defecte del DIEC1),l’adjunció de moltes més definicions,la reordenació d’una sèrie de locucions,etc. En aquest aspecte, creiem que sommolts els qui hauríem agraït també l’ad-junció, entre les marques valoratives, dela indicació de «terme regional» (o unad’equivalent), que igualment mancavaen la primera edició. La SF intenta jus-tificar aquesta absència, i realment, enla situació actual del català, hi ha raonsdiguem sociolingüístiques per a evitartal marcatge; ara bé, mirant-ho des d’unpunt de vista estrictament lingüístic,aquesta marca hi hauria de ser, perquèaltrament s’introdueix en el codi lin-güístic general una mena de cavall deTroia que pot desfigurar el català literari,deixant entrar, per exemple, en totes lesàrees de la llengua alguns castellanis-mes que fins ara estaven geogràficamentdelimitats, o barrejant, per part d’usua-

ris poc experts, mots típics d’un dialecteo variant i mots típics d’un altre dialecteo variant. En fi, creiem que el marcatgediatòpic, per dir-ho amb un tecnicismeque recentment ha fet fortuna, és untema pendent de resoldre en aquest dic-cionari2.2) Recercar l’equilibri entre el lèxic

general i el lèxic d’especialitat, i, atesosels grans canvis que experimenta la so-cietat, actualitzar el cabal lèxic contin-gut dins el diccionari. Sembla que, efec-tivament, aquesta recerca s’ha obtingutbastant, com ens ho indica el fet que elDIEC2 té, respecte del DIEC1, unes2.000 altes (de termes), unes 750 baixesi uns 200 canvis de grafia (p.e., limitant-nos a un cas proposat per nosaltres, can-viant cambotjà per cambodjà).3) Incorporar més dialectalismes.

Això també ho trobaríem bé... si, comja hem advertit, s’indiqués que es tractade mots d’ús restringit, els quals, en-cara que, en determinades circumstàn-cies, poden ser usats més o menys ge-neralment, en altres circumstànciesvénen a interferir en l’ús de les altres zo-nes i en l’ús de la que ha estat tradi-cionalment la llengua literària o estàn-dard.4) Recercar objectivitat i neutralitat

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 27

L È X I CL È X I C

Primeres impressions sobre la segona edició del DIECJOSEP RUAIX I VINYET

1. Advertim que fem servir, per comoditat, el plural d’autor.

2. Ja va detectar encertadament aquest problema el professor Jaume Macià i Guilà en una detallada ressenya del DIEC1 publicada dins Els Marges,núm. 57 (desembre 1996), pp. 71-83). En copiem un paràgraf: «I és que per molt que raons sociolingüístiques hagin aconsellat de prescindir en ge-neral de les marques dialectal o regional, aquesta manera de procedir sorprèn si donem un cop d’ull al que es fa en la majoria de bons diccionaris,de la nostra o d’altres llengües. Tinguem en compte que, sense aquesta informació, el lector pot fer un ús inadequat de l’idioma. Diccionari en mà,un traductor amb més domini de l’altra llengua pot produir textos catalans correctes però irreals, i un professor (que imparteixi classe a gironins cas-tellanoparlants, posem per cas) pot trobar-se que el DIEC no l’assisteixi a l’hora d’argumentar la inadequació de certes frases (com El servici es re-duïa a repartir bellotes davant el camp de badabadocs, per dir-ho d’una manera ben gràfica).»

Page 28: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

en temes ideològics. Naturalment,aquesta recerca és lloable, perquè la so-cietat catalana actual és molt més plu-ral ideològicament que en temps de Fa-bra (quan es va publicar el Diccionarigeneral de la llengua catalana, prece-dent confessat tant del DIEC1 com delDIEC2). Tanmateix, també cal estaratents a no exagerar, perquè tampoc nohem de negar la tradició ideològica enla qual s’insereix la nostra cultura i, pertant, la nostra llengua. Així, per exem-ple, diríem que s’ha exagerat una micaen la dèria, fins a cert punt legítima,d’evitar el que ara s’anomena sexisme.5) Prestar atenció als suggeriments

i propostes d’esmena. Diu J. Martí ques’han tingut en compte unes 11.500propostes de modificacions (moltesd’elles, sembla, provinents de la revi-sió del DIEC1 que han fet els mateixosorganismes interns del IEC). Òbvia-ment, això està bé: rectificar és de sa-vis. Així, i limitant-nos a un dels exem-ples esmentats en la introducció citada,s’ha canviat el derivat nietzschià de laprimera edició per nietzscheà, esmenaque precisament nosaltres havíem pro-posat ja feia temps. 6) Completar l’edició anterior. Sobre

el DIEC1 hom deia, amb raó, que eraincomplet. Doncs el DIEC2 té més en-trades, més accepcions, més subentra-des, més definicions, més exemples...;en fi, és més complet (sense que, evi-dentment, pugui ser exhaustiu, tractant-se d’un diccionari general). I aquestaugment d’informació s’ha aconseguit,gràcies a un lleuger augment del formatdel volum, sense fer el diccionari mésgruixut i emprant-hi una tipografia mésclara i llegidora. L’enhorabona, doncs.La «Introducció» que, a grans trets,

fins aquí hem seguit, acaba amb aques-tes paraules: «Des d’ara mateix la Sec-ció Filològica és oberta, com ho ha es-tat sempre, a les observacions que homhi farà per tal de millorar encara aquestasegona edició.» Doncs bé, recollintaqueixa raonable invitació, dreçaremtot seguit, d’una manera sumària, unasèrie de propostes de millora amb vistaa futures edicions del diccionari aca -dèmic. Ens limitem a apuntar-les, senseestendre’ns-hi ni argumentar-les, per-què ja ho fem en els diversos manualsnostres que estan a disposició del públic

i que, cal suposar-ho, també són fàcilsde consultar per part de les personesque d’una manera o altra treballen alIEC o per al IEC.

Propostes de milloraSense pretendre ser, ni de lluny, ex-

haustius3, ans limitant-nos a una enu-meració orientativa (i prescindint, enprincipi, de qüestions pròpiament gra-maticals), proposem una sèrie de mi-llores, agrupades en dotze punts, per ales futures edicions del Diccionari de lallengua catalana:1) Alfabet. Adaptar gràficament a l’al-fabet català mots que ja han esde-vingut habituals, s’han adaptat fonè-ticament i han produït derivats, comcroissant (que hauria de ser crusant),folklore (que hauria de ser folclor),pizza (que hauria de ser pitza);també víking (que hauria de ser,canviant-hi de passada l’accent i lamorfologia, viquing -a).

2) Dièresi. Admetre (com a formes ex-clusives o almenys alternatives) lasupressió de la dièresi, més o menysinjustificada, en mots com traïdor (itraïdorenc, traïdoria), veïnat (i veï-natge), apaïsat, laïcal (i laïcat) i enla sèrie de derivats de mots en -oide(aracnoïdal, col·loïdal, esferoïdal,helicoïdal, romboïdal, tiroïdal, ambtiroïdina i tiroïditis, trapezoïdal, etc.).

3) Accent gràfic. Restituir els accents grà-fics que en bona hora havia establertla Gran enciclopèdia catalana enmots com raids, araneids, ardeids, es-carabeids, gruids, suids, etc. Tambéposar accent diacrític en l’antigaforma de subjuntiu do de locucionscom Déu li’n do o Déu n’hi do.

4) B/V. Canviar bòbila per bòvila.5) S/SS. Canviar transsepte per transepte.6) Enes dobles. Simplificar les enes do-bles de mots com annex (i annexar,annexió, annexionar, annexio-nisme, annexionista, annexitis),simplificació ja establerta per Fa-bra, i potser també connex (ambconnectar, connexió). Preferir, comja semblava que la SF havia deci-dit fa una desena d’anys, tenis (iderivats i compostos) a tennis (i de-rivats i compostos)4.

7) Ela geminada. Simplificar la ela ge-minada de l’anglicisme ral·li.

8) Erra. Doblar la erra en compostoscom coredemptor, coregent (i co-regència), coregnar (i coregnant),coreligionari (i, el dia que calgui,enregistrar mots tan usats com cor -responsable i corresponsabilitataixí, i no pas coresponsable i co-responsabilitat); també en eradi-car (i derivats).

9) Apòstrof. Mantenir la regla fabrianade no apostrofar en casos com laanormalitat (mentre que en la «In-troducció» del DIEC2 veiem escritdos cops l’anormalitat, cosa queens fa pensar que la SF deu havercanviat la regla, però no sabem pasque aquest canvi hagi estat pro-mulgat).

10) Guionet. Tornar, a grans trets, a lesregles fabrianes sobre l’ús del guio-net en els mots compostos (evitant,per exemple, aglutinacions antina-turals com apareixen en la «Intro-ducció» del DIEC2: foneticomor-fològic, semanticosintàctic).

11) E epentètica. Readmetre les formestradicionals rescalfar (i derivats),sobrescriure (i derivats) i sotas-criure, al costat, si es vol, de lesfor mes amb e epentètica (reescal-far, sobreescriure, sotaescriure,etc.); admetre les formes naturalstelespectador i telesquí; tambéauto stop (i derivats); admetre lesformes endoesquelet i exoesquelet,com tam bé mecanoescrit (i, si espresenta el cas, paleoeslau).

12) Redacció. Evitar errors de redacciócom els que s’han esmunyit en la«Introducció» del DIEC2 (en temade pronoms febles, règim verbal,pronoms relatius, etc.) i els que se-gurament es detectaran en la lec-tura del diccionari sencer. Senseque sigui cap error, creiem tambéque ja seria hora d’adoptar, en la re-dacció del diccionari acadèmic,l’infinitiu ser i deixar com a resi-dual (és a dir, solament en algunscontextos) l’infinitiu ésser.

En conclusió, valorem com cal iagraïm la feina feta pels responsablesi col·laboradors del DIEC2, els felicitemper les notables millores aconseguidesi invitem el IEC a millorar encara mésel seu diccionari en el futur. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200728

L È X I CL È X I C

3. Ja hem dit que es tracta d’unes «primeres impressions».

4. A propòsit d’aquest cas, val la pena d’expressar el desig que la nostra acadèmia tingui idees més clares i segueixi una línia més coherent, aban-donant els gestos erràtics que massa sovint adopta.

* * *

Page 29: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Vet ací, a continuació, algunes no-tes sobre lèxic, especialment re-lacionades amb l’aparició de la

segona edició del Diccionari de lallengua catalana, de l’Institut d’Estu-dis Catalans (DIEC2):

SIGILUna de les novetats del DIEC2 és

l’admissió de sigil ‘Compte, precau-ció, amb què es guarda un secret’, il’adjectiu derivat sigil·lós ‘que actuaamb sigil, que denota sigil’. Fins ara,tots els mots admesos d’aquesta fa-mília, com sigil·lació, sigil·lar,sigil·lat, etc., es referien als segells.Així, sigil·lografia és ‘l’estudi dels se-gells’. I, doncs, dins els límits de lanormativa, en lloc de sigil havíem derecórrer a cautela, silenci, precaució,etc. I en lloc de sigil·lós a cautelós,prudent, silenciós, etc.

TOCOMTrobem aquest substantiu en la pri-

mera edició del DGLC, definit ‘lloc,indret’. Malgrat que els grans mestresMoll i Coromines es van manifestar,d’una manera ben decidida, partidarisd’eli minar aquest mot, el qual qualifi-caven de fantasma dels nostres reper-toris lexi cogràfics, el DIEC manté l’en-trada tocom amb la mateixa definiciódel DGCL, matisada, però, amb la in-dicació «en llenguatge poètic». Aquestmanteniment mereix plenament lanostra aprovació. Si aquest mot va serusat per uns escriptors de tanta cate-goria com Ruyra, Carner i Guerau deLiost, fos com fos que l’haguessin aprèso captat, avui l’hem de considerar unmot ben nostre i ben legítim, que had’usar lliurement tothom a qui abe-lleixi de fer-ho. D’un tocom no gaireprecís / compareix Don Panxo Rodrí-guez: vet aquí uns versos d’un granpoema de Guerau de Liost. Seria in-concebible que un lector modern d’a-quest poema que, no coneixent la pa-raula tocom, l’anés a mirar al diccionarii no la hi trobés.

A vegades en algunes coses sommolt puritans i en altres ho som moltpoc. Que un diccionari que s’ha deci-dit a admetre glamur, xou i cava ‘xam-pany’, hagués prescindit de tocom, queté molts més títols de noblesa, ens hau-ria semblat senzillament monstruós.

BERGANSÍEl DGLC definia bergansí amb els

termes següents: ‘Peça de vori, argent,etc., que es fa rosegar a les criaturesquan han de posar les dents, ordinà-riament proveïda d’una cadeneta,cascavells, etc.’. És la mateixa defini-ció que trobem ara en el DIEC2, úni-cament amb el canvi de argent peros i amb la repetició de la preposicióde davant cascavells. La definició dela GEC és més o menys coincident:‘Peça de vori, argent, etc. que hom farosegar a les criatures quan han detreure les dents’. El Diccionari Alco-ver-Moll il·lustra aquest valor amb unexemple magnífic d’Emili Vilanova:Ahont aneu vós ab aquesta boca queja no s’estila? Que us ficàveu lo ber-gansí de través, que se us va donartant? Per la seva banda, el DECat deJoan Coromines hi dedica una re-ferència mínima.No hem vist, doncs, cap diccionari

que indiqui per a bergansí un sentit fi-gurat, equivalent, més o menys, a pre-benda, benefici. És amb aquest valorque trobem aquest mot en una de lesnarracions més celebrades del granJoa quim Ruyra (Les coses benignes):Aquest home cerca pretextos per aatracallar-me. Per què? Jo no sé pas demai haver-li trepitjat cap ull de poll.¿Serà que vol per a una altra boca elmeu bergansí?

KÀISEREl DIEC2 defineix el mot kàiser

amb els termes següents: ‘Títol del’emperador d’Àustria, des de 1804, ide l’emperador d’Alemanya, des de1871’. Aquesta definició, que ja vedel DGLC i que és anàloga a la que

donen altres diccionaris, no corres-pon exactament a la realitat històricani, tampoc, a l’ús del mot en la nos-tra llengua.En realitat, en alemany Kaiser sig-

nifica simplement ‘emperador’ i l’usennormalment en tots els casos, és a dir,aplicat a tots els sobirans que nosaltresdesignem amb el nom emperador. Perexemple, els dos Napoleons, empera-dors dels francesos, o el malaurat Ma-ximilià d’Àustria, emperador de Mèxic.Els titulars de l’anomenat Sacre Im-peri Romano-Germànic, que, de fet,arren ca de Carlemany, en alemany,certament, reben el títol de Kaiser.Però aquest imperi va deixar d’existircom a conseqüència de la nova divi-sió territorial d’Europa que van origi-nar les guerres napoleòniques, i en1806 (no en 1804), l’emperador Fran-cesc va renunciar al títol d’emperadordel Sacre Imperi Romano-Germànic iva adoptar el d’emperador d’Àustria,més ajustat a la realitat. I, així, deFrancesc II va passar a dir-se FrancescI; però tan emperador, és a dir, tanKaiser era abans d’aquell any comdesprés. Pel que fa a l’emperador d’A-lemanya, la definició transcrita podriafer creure que abans de 1871 els em-peradors d’Alemanya no tenien el tí-tol de Kaiser. Però no va ser ben així.Abans d’aquell any, aquells sobiranseren simplement reis de Prússia. I vaser amb I’he gemonia prussiana queels reis de Prússia van passar a dir-seemperadors.Ara bé, entre nosaltres, quan fem

servir la paraula alemanya Kaiser, quehem catalanitzat en kàiser, ens referimgairebé sempre a l’emperador d’Ale-manya, i més concretament a l’últimde la nissaga, Guillem II, que va reg-nar durant trenta anys i, doncs, fou totaquest període de temps una figurad’actualitat permanent. És veritat quetambé hem trobat en el Corpus unaocurrència sobre el kàiser Francesc Jo-sep (d’Àustria), però és sens dubte uncas excepcional. D’altra banda, aquestaidentificació entre el títol de kàiser il’emperador d’Alemanya Guillem II és

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 29

L È X I CL È X I C

Algunes notes lèxiquesALBERT JANÉ

Page 30: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

(i, sobretot, va ser) habitual en totesles llengües (anglès, castellà, francès,etc.) i en tots els àmbits.

MASCARELLHi ha una llarga llista de cognoms

catalans que provenen de noms d’o-cell: Rossinyol, Milà, Esparver, Falcó,Colom, Pardal, Oriol, Gaig, Estornell,Passerell, Pinsà, Verdum, Codorniu...1

No costaria gaire d’afegir-hi Masca-rell, però en aquest cas es tracta sim-plement d’una coincidència. Efectiva-ment, el cognom Mascarell, derivat demàscara, prové, segons Francesc de B.Moll, d’una característica personal. I elnom de l’ocell no és sinó un inventmodern, segons ens explica JoaquimMaluquer en el seu utilíssim treball Elsocells de les terres catalanes. «El mas-carell (Sula bassana) és un gran ocellmarí de tipus completament distintdels anteriors, puix que és alhora ungran capbussaire i un magnífic neda-dor. Altrament, no té nom popular encatalà; per això, en dreçar la llista delsocells de Catalunya i en la necessitatde trobar un nom català escaient pera aquest ocell, Salvador Maluquer pro-posà el de mascarell basant-se en eltraç negre que duu entorn dels ulls ique tant destaca enmig de la colora-ció general blanca (cf. p. 258).»El nom comú mascarell (Sula bas-

sana), que encara no sortia en el DGLC,ja va ser inclòs en la primera ediciódel DIEC.

GUAITAEl castellanisme vigia va aconse-

guir d’introduir-se en la primera ediciódel Diccionari general de la llenguacatalana, de Pompeu Fabra, i s’hi vamantenir en totes les edicions. No enla nomenclatura, certament, sinó en ladefinició del mot correcte, guaita, quediu, exactament: ‘El qui fa la guaita, vi-gia, sentinella’. Aquesta anomalia vaser observada pel professor Pere Eliesi Busqueta, que la va posar en conei-xement del senyor Aramon i Ser ra, elqual va convenir que calia fer la cor -recció adequada. L’esmena no es vaarribar a fer en l’addenda de les dar -reres edicions del DGLC, però, natu-ralment, ja no en queda cap reflex enel DIEC, el qual (1 i 2) es limita a de-

finir guaita ‘acció de guaitar’ i ‘per-sona que fa la guaita’.No deu ser pas a causa del petit

lapsus del DGLC que molts escriptorspoc curosos han recorregut, ara i adés,a les formes espúries vigia i tor re devigia. L’últim exemple que tenim ano-tat és de L’emperador o l’ull del vent(de Baltasar Porcel): Era un dels vi-gies, cridava: –Miquelets, miquelets.Cal dir, tanmateix, que les incor -reccions lingüístiques d’aquesta no-vel·la són tan sorprenents i impròpiesde la prosa de Porcel que indueixena creure que es tracta d’una novel·laescrita originalment en castellà i tra-duïda al català per un traductor inci-pient i inexpert.

BOCATÍVet aquí una autèntica paraula fan-

tasma. No és sinó el resultat d’una malalectura de bocafí, en què es va prendreuna f per una t. El cas és que la formabocatí ‘que té un gust refinat en el men-jar i el beure’, va aparèixer en la se-gona edició (1954) del Diccionari ge-neral de la llengua catalana, però noen el cos principal de la nomenclaturasinó en un anomenat «suplement», quecomprèn quaranta-set entrades i queocu pa tota la pàgina 1759.Havia de ser a través de la lectura

d’aquest full de la segona edició delDGLC que Salvador Espriu va tenir co-neixement d’aquesta paraula, que lidevia agradar, car apareix en un delspoemes que integren el cèlebre recullLa pell de brau. És en el poema quecomença Jehudi, que no tasta / d’unsanys ençà / ni un got d’aigua clara...,força divulgat, i que correspon a lapàgina 32 de la primera edició (1960):... regal / sa i abundós que reben / benbé de franc / els bocatins més pobres/ de la ciutat. Sembla que algú, haventllegit aquest poema, va preguntar al’autor d’on havia tret la paraula bo-catí, i Espriu no va vacil·lar a decla-rar que l’havia treta del diccionari. Idevia ser així com es devia descobrirl’error, que ja no es va perpetuar enles edicions posteriors del DGLC: enla quarta edició (la tercera és unareimpressió de la segona) apareix ja laforma correcta bocafí, que és la queapareix també en el DIEC. Però lesparaules tenen vida pròpia i no és pas

improbable que a partir del poema deSalvador Espriu hagi passat a altrestextos.

VOREJAREl DIEC2 dóna sobre el verb vore-

jar la informació següent: «v. tr. 1 Anarper les vores (d’un riu, d’un barranc,d’un bosc, etc.). 2 PER EXT. Vorejar unperill 3 Ranejar. Vorejar els cinquantaanys.» Ja en tenim prou. Volem dir que

no necessitem més informació per aeliminar l’ús realment aberrant queavui, en el llenguatge periodístic, es fadel verb fregar. Algú devia difondrela idea que el verb del castellà rozars’ha de traduir per fregar, i tot un es-bart d’escribes que solen pensar encastellà i que, segons la implacablellei de la facilitat, defensen que a cadamot del castellà n’hi ha de corres-pondre un altre del català, sigui el quesigui, però sempre el mateix, sempre,sense cap excepció, que en castellàdirien rozar en català diuen fregar.Fent servir els mateixos exemples delDIEC, diuen, sense amoïnar-s’hi gens:Fregar un perill i Fregar els cinquantaanys. Ja sabem que lluitar contraaquestes tendències mimètiques solser picar ferro fred. Però no ens hemde donar per vençuts. Qui sap si en-cara trobarem qui, lleialment advertit,es decidirà a eliminar aquest ús espuride fregar i es decidirà per vorejar (entots el casos) o per ranejar (quan estracti de l’edat). u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200730

L È X I CL È X I C

1. Veg. LLENGUA NACIONAL, núm. 57, p. 14.

Page 31: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

Últimament ens hem adonat ques’han posat de moda uns verbs,dels quals es fa un ús abusiu. Ve-

gem-ne un exemple:Com que amb el temps les posicions esvaren posicionar de manera prou clara,es formaren dos bàndols clarament de-finits (Bernat Joan, Per un catalanisme li-beral progressista, La Busca Ed. 2006).

El verb posicionar no consta en eldiccionari Fabra (en cap de les seves re-edicions) ni tampoc en el diccionaridel IEC; en canvi, sí que l’han incor-porat en el Gran diccionari de la llen-gua catalana, editat per EnciclopèdiaCatalana, si bé només amb un ús emi-nentment tècnic:

1. AERON/MAR Indicar, determinar lescoordenades geogràfiques (d’una aero-nau, un vaixell, etc.) 2. OFIC/TECNOL Po-sar mecànicament o manualment unapeça, una eina, etc. en la posició òp-tima per a allò que hom vol efectuar...

Amb tot, cap d’aquests significatsno coincideix amb l’ús del verb en eltext dessús citat, per la qual cosa enaquell exemple el neologisme posi-cionar és totalment innecessari, i el po-dríem substituir fàcilment per definir-se, situar-se, precisar, manifestar-se. Enalgunes altres ocasions, per a substituir

aquest neologisme també podríem ferservir prendre posició, expressar l’opi-nió, declarar-se... Ha estat la pressiódel món mediàtic, tan sotmès a latemptació de traduir literalment delcastellà o l’anglès, si convé inventantparaules noves, que ens ha introduïtrecentment aquest mot que fa unsquants anys no necessitàvem per a res.Així mateix, també podem prescindirtotalment del mot posicionament. Perquè necessitem aquest mot si podemparlar de posició? No és més clar i méscurt parlar de la posició dels sindicatsque no pas del posicionament dels sin-dicats? Per què als periodistes elsagrada tant de complicar allò que ésben senzill de dir?Un altre verb semblant (encara que

no del tot, ja que en aquesta ocasió síque consta en els diccionaris norma-tius) el trobem en una notícia referidaa un accident de trànsit:

De resultes de l’accident el conductori l’acompanyant de l’Alfa Romeo vanresultar greument ferits, i van ser tras-lladats a l’hospital Josep Trueta de Gi-rona. L’acompanyant del noi mort varesultar il·lès (El Punt, 29-6-04).

Suposo que ja veieu on vull anar aparar; però, per si de cas algú no se n’ha

adonat, redacto la continuació de la no-tícia, alterant-la per exagerar-hi la ma-nia del periodista que l’ha redactada:

La carretera va resultar tallada durantdeu minuts i en va resultar una cua d’unquilòmetre i mig. El trànsit va resultarrestablert a 3/4 de 10 del matí.

Ara segur que tothom se n’ha ado-nat perfectament: el verb resultar es faservir d’una manera absolutament fo-rassenyada. Aquesta és una de les ma-nies típiques dels periodistes, sobretotreferint-se als accidents: sempre tot-hom resulta ferit, il·lès o mort, en llocde quedar ferit, ferir-se, sortir-ne il·lès,morir... D’aquí a parlar com els barru-fets, que sempre usen el verb barrufarper a qualsevol significat, només hi haun pas. D’això en diem un mot crossa,una paraula que es fa servir amb sig-nificats molt diversos en lloc d’uns al-tres mots més adequats o precisos.Per tant, feu una redacció que no

resulti... (ep!, perdó, que no se m’en-comani el tic), que no sigui feixuga perhaver emprat abusivament un mot enuns contextos que no resultin... (re-bufa!, una altra vegada!), que no siguinels més adequats. Feu servir sempre laparaula més adient. u

L È X I CL È X I C

R E S TAU R AN T I A L B E RG RUR A L

BellavistaAl bell mig del Parc Natural

de la zona volcànica de la Garrotxa

• Colònies escolars, curs 2007-08Pensió completa: 23€, IVA inclòs

• Estades de cap de setmana AMPAPensió completa: 25€, IVA inclòs

Promoció d'allotjament per als lectors de «Llengua Nacional»Reserves fetes abans del 31-12-07

• Tel.: 972 68 05 12• C/e: [email protected]

Abusos verbalsDAVID CASELLAS I GISPERT

Page 32: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200732

E S T I L Í S T I C AE S T I L Í S T I C A

Tothom sap que, avui i en el catalàdel Principat, la perífrasi d’obli-gació es construeix preferentment

amb «haver de + infinitiu», en comp-tes de «deure + inf.». Però és lícit d’em-prar el verb deure quan se sobreenténl’infinitiu1 i quan deure està en corre-lació amb poder. És més, en aquestdarrer cas nosaltres creiem que cal evi-tar la correlació poder i haver de, per-què obliga a fer un zeugma. En efecte, poder és un verb transitiu,

mentre que haver (de) no ho és, cosaque comporta una manca de simetria (elterme que ve després de la preposicióde sembla que sigui regit només per ha-ver, no per poder). Per això, d’acordamb la tradició literària i la lògica gra-matical, no sols hem de considerar lacorrelació poder i deure correcta, sinóque hem de titllar d’ultracorrecta l’al-tra. Exemples d’ús correcte:

• ... la creença que els escriptors podieni fins devien prescindir de l’obra delsgramàtics (text de Fabra citat per Jané).

• Si després d’una bufetada és ofert unbobò... el polític pot, i deu, sospesar siconvé a la seva tàctica d’acceptar-lo(text de C. Riba citat per Jané).

• ... pot i deu servir de pedra de toc(Ruyra, Obres completes, p. 854).

Que la correlació de poder i ha-ver de constitueix un zeugma violent(per tant, desaconsellable), es veu enun exemple com aquest: «Segura-ment, la tria d’unes o altres opcionspodria i, en certes ocasions, hauriade venir condicionada per aquest fet.»És més, hi ha casos en què la combi-nació zeugmàtica és pràcticament im-possible (si no canviem l’ordre delsmots); així, no sabríem pas construiraltrament la frase següent: Pot i deu

l’Església utilitzar els mitjans de co-municació social al servei de l’evan-geli? (impossible: «Pot i ha l’Esglésiad’utilitzar els mitjans de comunica-ció...?»).

El zeugma «pot i ha de...»

La perífrasi «caldre + infinitiu»

La perífrasi «caldre + infinitiu» no sempre és la millor soluciódes del punt de vista estilístic. Així, quan ja s’ha expressat unsubjecte gramatical, al qual la perífrasi amb caldre es referiria,

val més canviar-la per la perífrasi amb haver de. Exemple: «Quanhom desitja fer tractament de textos, li cal treballar amb ordinador»(millor: Quan hom desitja fer tractament de textos ha de treballaramb ordinador).

(Text extret del llibre Observacions crítiques i pràctiques sobreel català d’avui / 1, pp. 134-135)

Un cas de zeugma i un de perífrasi

JOSEP RUAIX I VINYET

1. Exemple: He fet tot el que devia = He fet tot el que havia de fer; ja que haver de no admet l’absència de l’infinitiu.

És lícit d’emprar elverb deure quanse sobreentén l’in-finitiu, i quan deureestà en correlacióamb poder

Quan ja s’ha expressatun subjecte gramatical,al qual la perífrasi ambcaldre es referiria, valmés canviar-la per laperífrasi amb haver de

Page 33: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 33

La força d’internet és enormei s’aprofita per a incidir enmolts àmbits. Ara, des de

<e-criteri.cat> també s’utilitzaper a reforçar el catalanisme,combatent l’autoodi i impulsantl’autocentrament, terme que,com ells mateixos defineixen, esbasa a «fomentar que els cata-lans ens vegem des d’una pers-pectiva pròpia», o sigui en el fetd’incidir en les nostres pròpiesaccions i reaccions davant la si-tuació actual dels nostres PaïsosCatalans i davant els innombra-bles atacs i greuges que aquestspateixen constantment. La voluntat és clara: ajudar a

marcar els passos que ens calguiseguir per a avançar decididament coma país que aspira a la seva normalitat,sempre basant-se en la societat civil,que és qui ha de fer seu el discurs irespondre a les propostes que se liplantegen. L’equip Criteri ens situa davant l’úl-

tima de les demandes catalanes, en re-lació a les contínues traves que enssón posades pel camí a fi que enso-peguem –i, si és possible, perquè noens tornem a aixecar–. Així, Criteri famoure ressorts, per exemple, perquès’aconsegueixi que l’aeroport de Bar-celona sigui intercontinental o perquèTV3 es pugui veure al País Valencià; i,a més, ens ofereix la possibilitat deplantar-hi cara d’alguna manera o al-tra amb campanyes d’enviament mas-siu de correus electrònics, perquè lesnostres demandes siguin preses serio-sament i hom s’adoni que «som mésdel que ells voldrien i del que diuenque som»; altres vegades es tracta sen-zillament d’animar-nos a sumar-nos aalguna proposta que ens llancen, laqual ens indueix a manifestar o a viurela nostra catalanitat d’una manera méssatisfactòria i ferma alhora. Aquest ésl’apartat «Ull viu!».Altres apartats que conformen

aquesta web són «Talaia», amb articlesd’opinió, molt sovint sobre sociolin-güística; «Mirades», amb articles cen-

trats en algun personatge destacat de lacultura catalana; «Periscopi», on se’nsmarquen uns reptes indispensables pera assolir la normalitat del nostre país:el reforçament social, la unitat, la in-dependència i el redisseny del discurs–molt sovint bastit sobre l’estratègiamarcada per les forces opressores, acausa del seu poder d’influència–. Fi-nalment hi ha replantejada la realitatque tenim actualment, i es procura d’a-conseguir que la nostra acció sigui re-alment vàlida i exitosa a través delsapartats «Fent l’ullet», que inclou testsper a comprovar la catalanitat i l’auto-odi de cadascú, i el «Top 5», amb cinccandidats destacats per la seva catala-nitat i uns altres cinc caracteritzats perla seva manca d’implicació en la cons-trucció nacional. I encara hi ha un en-llaç a jocs interessants que podem tro-bar en la xarxa. També hi ha l’apartat «Clips», des-

tinat a produccions audiovisuals decomplexitat mínima però atractives, im-pactants i interessants, sobretot, perl’autopromoció o pel llançament d’al-gunes de les seves propostes; «L’apara-dor», on hi ha l’enllaç o la referènciad’algunes notícies interessants sobre laforça de la cultura catalana, i l’apartattitulat amb el mateix terme que ellsfan servir en la introducció: «Auto-centrament», que inclou la definició

d’aquest terme i enllaços o referènciesa articles i a publicacions interessantsi sobre tot allò que tingui relació ambautocentrament. A més, Criteri ens ofereix la possi-

bilitat de subscriure-nos-hi i de rebreun butlletí d’informació setmanal en labústia de correu electrònic, com tambéde rebre les novetats en format RSS(Really Simple Syndication) i de col·la-borar en el seu projecte, escampantaixí, pel món virtual, llurs propostes.Aquest és el seu autèntic objectiu i, pertant, on està la força del projecte; peraixò, sempre es té la possibilitat d’en-viar per correu electrònic qualsevoldels continguts. Com a curiositat, es pot disposar

d’una petita gamma de colors per acanviar el color de fons de la pantalla.L’equip Criteri pretén, doncs, d’a -

con seguir una normalitat dels PaïsosCatalans, basada en la força del mónde les noves tecnologies, ja sigui coma força de comunicació o com a forçade pressió. Es tracta d’una defensa des -acomplexada i decidida de la cons-trucció nacional des de la unió de lesforces de la societat civil, ja que elspolítics demostren que no són ca-paços de fer-ho. Es tracta, per tant, detot un repte que pot donar molt de si,perquè les propostes són fàcils i en-grescadores. u

I N T E R N ÀU T I C AI N T E R N ÀU T I C A

Neix <www.e-criteri.cat>AGNÈS TODA I BONET

Page 34: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

En 2006 s’ha esdevingutla commemoració del IIIcentenari del naixement

(1706) de l’il·lustre bisbe Jo-sep Climent i Avinent. Sobreell es feren actes acadèmics iculturals a Barcelona –on regíla diòcesi des de 1766 fins a1775–, a València –on fou ca-nonge i catedràtic de filoso-fia– i a Castelló –on nasqué ion es retirà, dimitit de Barce-lona, fins a 1781, any de laseua mort–. S’ha d’agrair el fetque col·laboressin en aquestsactes les universitats de Bar-celona, de València i de Cas-telló (la Jaume I) i també laFa cultat de Teologia de Cata -lunya. No cal dir que, de lesdiferents intervencions i po -nències, resta palesa la fortapersonalitat del nostre perso-natge, la seua inquietud in-tel·lectual, el seu europeisme,la seua empenta renovadora iel seu coratge a enfrontar-seals «grans» –a ministres i fins i tot al reiCarles III– i al mateix Climent XIV (ales-hores papa) per a defensar els «me-nuts» en les causes que consideravajustes, i la seua sensibilitat per la llen-gua i el país. Per a més informació, po-deu consultar <http://www.bisbecli-ment.uji.es>.

Tanmateix, amb allò que no comp -tàvem, en recercar Josep Climent perla xarxa, era en el fet de trobar unareferència explícita al nostre perso-natge, en el document «Situació so-ciolingüística de la llengua catalanaa l’inici del segle XVIII», en el webd’Esquerra Republicana de Catalunya| secció local de Sentmenat, on po-dem llegir:

... Sobre la situació sociolingüística de lallengua catalana a Catalunya, ens en potdonar també opinió el bisbe Climent,de Barcelona, que en 1770 informà:«Veo que en casi todas las Iglesias de miObispado y de este Prin cipado se pre-dica en lengua catalana o lemosina: enella se enseña y aprende la doctrina

Cristiana y se rezan las oraciones...» ICliment encara afegeix: «... Y como to-dos sus Naturales hablan esta lengua,y no son muchos los del Pueblo queperfectamente entienden otra, com-prendo que no es justo ni posible ha-cer una novedad. Y no debe atribuirsemi dictamen a preocupación o pasiona una lengua, que es la vulgar de miPatria: pues todos saben que los Ilus-trisimos Prelados de esta Provincia,que ni son Catalanes ni Valencianos,no solo consienten que se predique, yse enseñe la doctrina Christiana en estalengua, sino que lo mandan en sus Pas-torales y Decretos de Visita...» (Tort,1978, p. 198).

És cert que el text de Climent –comaltres de què farem esment en la de-fensa que fa del català– el trobem es-crit en castellà, i això pot semblar con-tradictori. No podem oblidar, però, lainèrcia dels intel·lectuals del moment–els «il·lustrats»–, d’expressar-se en lallengua «oficialitzada» pels Borbons.En qualsevol cas, el nostre bisbe, en

arribar a Barcelona –observa-dor atent, com era–, recuperàla sensibilitat (que no haviaperdut mai) envers la llengua,en palesar com era d’ús habi-tual entre la gent, malgrat laimplantació del castellà pelcentralisme més ferotge de lamonarquia borbònica. I totaixò, en un nou context polí-tic, on apareixien –com diuBalcells (1980, p. 110)– «... lescontradiccions en què es de-baté, en el segle XVIII, la cul-tura d’un país vençut». I unamostra molt evident d’aque-lles contradiccions i d’aquellapros tració fou el progressiuabandonament de la que ha-via estat llengua oficial –enparaules del mateix Climent–:«... que entonces era la lenguade nuestra Corte, se hizo len-gua verdaderamente univer-sal...» (Tort, ib., p. 12). Efec -tivament, Sanchis Guarner(2001, p. 27) també atribueix

la davallada de la nostra llengua al fetque «... l’idioma dels valencians, cata-lans i mallorquins ja no tenia cortreial...». I encara hi afegeix: «... llavorsles classes cultes començaren a aban-donar la llengua vernacla, la qual quedàrelegada a l’estament popular i forenadoptades, com a llengües de cultura,solament el castellà i el llatí...» (San-chis Guarner, ib., p. 28).

I ja abans de la data esmentada(1770), en el sermó que Climent pro-nuncià en la catedral, arran de laseua entrada oficial a la diòcesi, el 14de desembre de 1766, lloà els bar-celonins i els catalans en general. I,tot i que en castellà –reminiscènciadel posat il·lustrat del moment–, de-mana de ser tingut com a català i diu:«... Que, si bien se mira, Valenciapuede considerarse colonia de Cata -lunya, porque casi todos los valen-cianos son catalanes en el origen ycon corta diferencia iguales son lascostumbres y la lengua...» (Tort, ib.,p. 196). Justament, aquesta última

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200734

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

El bisbe Climent i el compromísper la nostra llenguaMARC ANTONI ADELL I VIOLANT ESTREDER (Universitat de València)

Climent. Quadre propietat dels marquesos d’Alfarràs

Page 35: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

afirmació esdevé la primera de-claració pública i solemne de launitat de la llengua, feta –a més–per un valencià.

El cas és que, en el decurs de laseua estada a Barcelona (1766-1775), Climent feia ús sovint delcatalà –oralment i per escrit–, comen el cas de l’edicte de creació dedeu escoles a la ciutat, quan s’a-dreçava als seus diocesans dient-los: «... Coneixent que lo be de laIglesia y del Estat, principalmentdependeix de la racional christianaeducació de la juventud, estampersuadits, que no hi han establi-ments més utils, ni més necessarisque los de las Escolas públicas...»(Edicte del Ilm. Sr... per fer saber loestabliment de escolas públicas...).I aquesta sensibilitat i aquesta pràc-tica de Climent sembla que erenconegudes públicament, com hopalesa la carta que un eclesiàstic–Albert Madriguera– adreçava aCliment, l’any de la seua incorpo-ració a la diòcesi i des de Manresa,dient: «He escrit ab idioma català,per saber que és gust de V.S.I., ...»(Tort, ib., p. 196). I, així, les pasto-rals les escrigué, habitualment, enla nostra llengua, i quan hagué defer-ho obligadament en castellà perimposició reial, arran de la prag -màtica de 1768, era corrent queaparegueren les dues versions: catalài castellà. Aleshores, la versió catalanatenia prelació, i Climent la signava enprimer lloc. I pel que fa als llibres dela visita pastoral, fins al moment re-dactats en llatí, Climent començà adictar-los en català.

Això mateix ho abona Formentín(1975, p. 354) quan explica que Cli-ment «... también publicó en esteidioma –català– muchas pastorales ydocumentos análogos...» i afegeix que«... no abandonó nunca el uso del ca-talán, a pesar de la castellanizaciónimpuesta por los Borbones...» (For-mentín, ib.). I Bonet i Baltà, en la in-troducció que fa a l’obra de Tort, nos’està d’afirmar que Climent «... ma-nifestà una adhesió fonamental al fetcatalà i a la seva llengua com a basede la seva nacionalitat...», orientada, es-pecialment, cap a l’acció pastoral. I en-cara afegeix que aquell interès l’abocàvers «... la restauració i enaltiment delselements bàsics del nostre fet autòcton»(Tort, ib., XV).

Això no obstant, la figura de Cli-ment apareix envoltada d’una certapolèmica desfermada pels qui li for-mulen fortes crítiques, com Colón iSoberanas (1986, p. 128), quan l’a-cusen de «pedagog eliminador del ca-talà, en l’ensenyament eclesiàstic deBarcelona...» o Pitarch (2001, p. 210),quan, en referir-se al «nivell de caste-llanització gairebé absolut» que ha-via assolit l’oratòria sagrada, afegeix:«al qual contribuí fins i tot el canongeJosep Climent, futur bisbe de Barce-lona». No és del tot cert, però, aixòque diuen. Perquè, posar només l’èm-fasi en el fet que Climent manà deconfegir una Gramática castellana –lade Salvador Puig– per adoptar-la alseu seminari i no concedir-li cap bonaintenció en aquella i altres iniciatives,s’avé malament fins i tot amb l’opinióde Moreu Rey (1966, p. 16), que des-taca la protecció i amistat que el bisbedispensà a Josep Pau Ballot, autor dela primera gramàtica catalana mo-derna –Gramàtica i Apologia de la

Llengua Catalana (1814)–. És més,la Gramática castellana de Salva-dor Puig fou realment un text es-colar català-castellà, certament pera afavorir el coneixement del cas-tellà als catalanoparlants i preparar-los per a l’estudi del llatí. I val a dirque, pedagògicament i lingüística-ment, fou un encert en quant fi-xava i normativitzava el català oral,molt dispers i corromput alhora. Ien aquesta mateixa línia d’afavori-ment de la conservació i depuraciódel català hi ha el projecte –final-ment no reeixit en vida del bisbe–apadrinat per Climent, de confec-cionar un Diccionari, comandaque féu ell mateix a l’Academia deBuenas Letras de Barcelona, comMireia Campabadal documenta.Balcells també ho expressa (ib., p.43) quan diu que el Diccionari «...Esteve-Bellvitges-Juglà (1803-1805)... deu el seu origen a l’encà-rrec del bisbe Climent a l’Acadè-mia de Bones Lletres (1769)...» «...Al respecte, les fitxes de mots ca-talans, que el seu secretari FèlixAmat aplegava curosament –ambla com plaença de Climent– i quecompletaria essent canonge a Tar -ra gona, foren un fons valuosíssimper a aquell projecte de Diccio-nari que no es publicaria fins a1803, gràcies precisament a la in-

tervenció directa del deixeble de Cli-ment, l’aleshores arquebisbe FèlixAmat» (Tort, ib., XVI).

Tampoc no es pot oblidar l’impulsque donà a la publicació de catecismesi llibres en català –per a les escoles queell havia fundat a Barcelona–; els con-sells que donava als estudiants del se-minari per a fer la catequesi en català,les tertúlies de la sobretaula del bisbe,on –entre altres ocupacions– hi haviala de recercar mots catalans en perillde desús. No li escauen, doncs, lesafirmacions de descrèdit de Colón iSoberanas o de Pitarch. Moran (2004),més possibilista, diu: «... Potser és exa-gerat de considerar servil el bisbe Cli-ment pel fet que, obeint les disposi-cions reials, va haver d’introduir elcastellà al Seminari...» I encara afe-geix: «Però, al capdavall, això no im-plicava, com ara, l’abandó de la llen-gua pròpia...» I, per palesar-ho, reculli transcriu una de les últimes interven-cions públiques de Climent –la bene-dicció del cementeri nou, el 10 de

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 35

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Climent en el Paranimf de la Universitat de València

Page 36: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

març de 1775–, que«fou pronunciat en ca-talà i imprès per a ma-jor difusió...» (Moran,2004, p. 192). Al cap-davall, si bé la saluta-ció de benvinguda ala catedral, tot just no-menat bisbe de Bar -celona, fou en castellà,el comiat dels seusdiocesans –ja dimititper la pressió de laCort– fou una emotivaprèdica, íntegramenten català, pronunciadaen la necròpolis de Po-ble Nou. No cal dirque hi ha un senyalevi dent de la progres-siva recuperació queCliment féu de la llen-gua dels catalans, queera també la seua, i dela ferma adhesió quehi mostrà al llarg de lacurta estada a Barce-lona com a bisbe.

Complementàriament a la sensibi-litat per la llengua, Climent mostrà unagens amagada identificació amb els ter -ritoris de l’antiga Corona d’Aragó. Alrespecte, Llidó explica com Climentdefensava que «... la Junta de Barce-lona la dirijan políticos de la Coronade Aragón; concretamente pide a Roda–aleshores Secretario de Gracia y Jus-ticia– que nombre al castellonenseSisternes y cese al castellano Rodrí-guez...». I és que, en paraules del ma-teix Climent a Roda, el tal Rodríguez«... es enemigo no solo de los catala-nes, sino de los Reynos de la Coronade Aragón... de suerte que, corriendopor su mano los expedientes de nues-tra Patria, tendran mal éxito...» (Llidó,1978, p. 387). I encara es dolia Cli-ment a Roda quan s’exclama: «... si nose huviera trocado la suerte... a losReynos de la Corona de Aragón...»(ib.) Més encara, Callahan afirma que«... la importante hoja de servicios deCliment, a la cabeza de su diócesis,no le salvó de la cólera de Madrid–llegiu Campomanes– cuando cayóbajo la sospecha de apoyar las aspi-raciones separatistas de Cataluña»(Callahan, 1989, p. 13). Això es palesàarran de la posició pacificadora deCliment, en el motí de quintes de1773 (Tort, ib., p. 348ss).

Per això, alguns abonem que Cli-ment fou un home compromès ambla seua fe i amb els afanys temporalsdels seus conciutadans i que aquellcompromís el portava a defensar elque creia just fins allà on, quan i compodia. És clar que el moll de l’os estroba en el fet que el context històricno afavoria, aleshores, precisament,dissidències envers un pensament queja s’albirava com a únic. Bonet i Baltàen ponderar l’acció de Climent parladels «... moments difícils en què Car-les III promulgava les seues Reials Cè-dules...» (Tort, ib., XV). Així, doncs,l’anàlisi de les actituds lin güístiquesde Climent cal fer-la tenint molt encomp te els condicionaments d’uncontext oficialista i castellanitzant.Perquè la qüestió de la llengua no espot abordar descontextualitzada deles coordenades que conformen ladinàmica sociopolítica del moment,on l’economia, l’ense nya ment, la vidacultural i les relacions socials defi-neixen i condicionen els usos lin-güístics. Així, doncs, una tasca afa-voridora –com aquesta de Climent–d’un tarannà humà i humanitzadorglobal, en el si de la societat que l’en-voltava, ja és –ho pensem molta gent–un posicionament clarament positiuenvers la llengua pròpia, la cultura iel pensament del país. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200736

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Bibliografia— ADELL i CUEVA, M. A. (1983), «El bisbe

Climent i la nostra llengua», Saó, 67,València, pp. 14-15.

— BALCELLS, A., coord. (1980), Històriadels Països Catalans. De 1714 a 1975,EDHASA, Barcelona.

— BONET I BALTÀ, J. (1984), L’esglésiacatalana de la Il·lustració a la Renai-xença, Publicacions de l’Abadia deMontserrat.

— CALLAHAN, W. (1989), Iglesia, podery sociedad en España, 1750-1874.

— CAMPABADAL i BERTRAN, M. (2005),La Reial Acadèmia de Bones Lletres deBarcelona, en el segle XVIII: l’interèsper la història, la llengua i la literaturacatalanes, Tesi doctoral, Barcelona.

— CLIMENT (1788), Obras completas, Im-prenta Real, Madrid, 133. A.M.C., Papersde Climent: Edicte del Ilm. Sr... per fer sa-ber lo establiment de escolas públicas...

— GERMÀ COLÓN i AMADEU-J. SOBE-RANAS (1986), Panorama de la lexico-grafia catalana. De les glosses a Pom-peu Fabra, Enciclopèdia Catalana,Barcelona.

— ESTREDER I ORTÍ, V. (2006), «Per-vivència de la figura del bisbe Climent,al llarg del temps: una aproximació mit-jançant l’ús de les noves tecnologies(internet)», Comunicació al III centenaridel naixement del bisbe Climent.

— FORMENTÍN, J. (1975), «Pensamiento pe-dagógico de la ilustración española», enEscritos del Vedat, 5, pp. 346-394, To-rrent.

— LLIDÓ I HERRERO, J. (1978), «J. Cli-ment, filojansenismo y regalismo en laEspaña de Carlos III...», Anales Valen-tinos, 8, pp. 355-418.

— MESTRE, A. (1971), «Interés per la llen-gua ‘llemosina’ entre els amics de Ma-yans i Siscar», Primer Congreso de His-toria del País Valenciano III, València.

— MESTRE, A. (1988), «La Il·lustració»,Gran Enciclopèdia Catalana, 13, 39,Barcelona.

— MORAN i OCERINJAUREGUI, J. (2004),«El bisbe Josep Climent i Avinent i lallengua catalana», a Estudis d’història dela llengua catalana, Abadia de Montser -rat, Barcelona.

— MOREU-REY, E. (1966), El pensamentil·lustrat a Catalunya, Edicions 62, Barce-lona.

— MOREU-REY, E. (1988), «Alguns as-pectes problemàtics de la Il·lustració»,Segon Congrés d’Història Moderna deCatalunya, II, Barcelona.

— MOREU-REY, E. (1988), «Josep Climenti Avinent», dins Gran Enciclopèdia Ca-talana, 7, 374, Barcelona.

— PITARCH I ALMELA, V. (2001), Llenguai Església durant el barroc valencià, Ins-titut Interuniversitari de Filologia Valen-ciana, Biblioteca Sanchis Guarner, Aba-dia de Montserrat, València-Barcelona.

— TORT MITJANS, F. (1978), El obispo deBarcelona, Josep Climent i Avinent, Bal-mes, Barcelona.

Climent en un mural de l’Ajuntament de Castelló

Page 37: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

P ompeu Fabra va viure a Badalona més de vint-i-cincanys, des de l’octubre de 1912 fins a l’any 1939, quanva marxar cap a l’exili.

Durant aquest temps va tenir tres domicilis; el primer alcarrer Reial (avui, de Francesc Layret), número 164, que erauna casa humida i freda en la qual s’havia de posar guants,barret i abric per a treballar i no entumir-se; el segon domi-cili va ser a la Rambla, al tros anomenat de Santa Madrona,al número 33, i hi va viure poc temps; finalment es traslladàa la casa més coneguda i típica de Badalona, al carrer de laMercè, número 34; aquí hi va viure deu anys i és la casaque més recordem els badalonins. Fabra va anar a viure aBadalona perquè la seva filla Teresa, que estava delicada desalut, necessitava banys de mar i perquè el Mestre s’haviaacostumat a viure en una ciutat petita (a Bilbao vivia a Be-goña, poble de la vora) i preferia més una ciutat com Bada-lona que no pas la gran Barcelona.

A Badalona, moltes persones d’edat avançada (a qui esvan fer diferents preguntes l’any 1985, amb motiu de les Fes-tes Fabra que s’hi van celebrar) encara recorden la figura dePompeu Fabra, aquell senyor tan savi que agafava cada diael tramvia per anar a Barcelona. Era «un senyor de mitja es-tatura, flac, ossat, d’una presència modesta però real, ves-tit de gris... era caut, circumspecte, silenciós, pausat, lent,d’acolliment amable», segons el retrat que en fa Pla en Ho-menots. Guansé, en la biografia que fa del Mestre, con-firma aquesta apreciació i hi afegeix que era simpàtic, queparlava amb tothom, que era senzill, joiós, que no duia maires de metàl·lic, com agulles, cadenes, rellotges, etc.

Aquest Pompeu Fabra era el qui els badalonins veienagafar cada dia el tramvia, ja que era un enamorat d’aquestmitjà de transport. Sempre portava un paquet amb els seusapunts ficats dins una bossa de paper; en aquesta bossa Fa-bra hi feia operacions matemàtiques (era enginyer químic)o s’entretenia a fer la seva feina. Ara bé, si trobava personesamb qui parlar, no defugia la conversa, fins al punt que elviatge diari amb tramvia es convertia en una mena de ter-túlia; entre els qui s’hi trobaven, hi havia Pau Rodon, Fran-cesc Vall, A. Vivas o David Aubà, la majoria mestres o col·le-gues, com Pau Rodon, promotor de l’Escola Municipal d’Artsi Oficis, de la qual el mateix Pompeu Fabra va ser el primerdirector.

Les anècdotes d’aquests viatges són infinites. Per exem-ple, la d’aquella vegada que el tramvia va trigar tant a arribara Barcelona que, en arribar-hi, Pompeu Fabra no es moguéde dalt per tornar tot seguit a Badalona. Una altra anècdotacuriosa és que una vegada el Foronda (aquest és el nom quedonaven al tramvia, perquè l’amo de la companyia era elmarquès de Foronda) sortí a les vuit del vespre de Barcelonai no arribà a Badalona fins a les set del matí, ja que hi ha-via una gran nevada i el cobrador havia d’anar traient la neuperquè el tramvia pogués passar. Fabra i P. Rodon van tenirla flegma de no abandonar el vehicle i passar tota la nit enel viatge. Fabra era així, no s’impacientava mai quan el tram-via anava a deshora; ell deia que havia sortit a l’hora decasa seva (molt propera a la parada, tant la del carrer Reialcom la del carrer de la Mercè) i que no hi podia fer res si eltramvia anava malament.

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 37

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Pompeu Fabra:la seva vida a BadalonaM. MERCÈ MONTAGUT I BARBARÀ (doctora en Filosofia i Lletres / secció de Filologia Romànica)

Aquest treball és la continuació del que publicàrem en l’anterior revista LLENGUA NACIONAL, núm. 58. Igual que aquell, s’haviapublicat l’any 1989 en el Butlletí de la DEC d’Òmnium Cultural, on s’explicaven les activitats culturals que Fabra va desenvolu-par a Badalona. L’autora, ella mateixa badalonina, exposa la cara humana de Fabra, l’home, tal com el recorden els badalonins.

Page 38: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

De vegades, però, si no trobava company idoni, el Mes-tre preferia treballar; llavors, algun dels qui el coneixien esposava al seu costat en silenci per evitar que algun desco-negut pogués destorbar el Mestre, el qual en aquests casosagraïa la deferència. David Aubà, mestre de l’Escola Cata-lana, fundada a Badalona per Marcel·lí Antich, explicatambé aquest fet, del qual ell mateix havia estat protagonista.

La revista Joia, en el número d’abril de 1928, explica unfet curiós esdevingut al tramvia; en un article titulat «L’úl-tim paraigua de Pompeu Fabra», signat per Josep Maria Jordi,es diu que a Fabra no li agradava anar amb paraigua, per-què sempre li passaven incidents amb aquest estri: se li ple-gava del revés, se’l deixava a tot arreu, etc. L’incident deltramvia va posar punt final al costum de dur paraigua. Undia, que plovia a bots i a barrals, anava amb tramvia (i comsempre fumava amb pipa); tenia el paraigua mig obert al seucostat; de sobte se sentí una forta pudor de cremat; Fabra miràd’on provenia i veié que havia caigut cendra de la seva pipaal paraigua i que aquest començava a socarrimar-se; senseimmutar-se agafà el paraigua, obrí la finestra i el llençà almig del carrer. Mai més no dugué paraigua; quan plovia,obria les ales del barret i aguantava el xàfec impertèrrit.

Els badalonins veien Fabra en molts altres llocs on elduien les seves necessitats o aficions. Per exemple, era fre-qüent veure’l a la platja, on tenia una barraca en una penyaanomenada El Pop, de la qual, segons diu Passerell, fins itot fou president. Hi anaven ell i les seves filles i fruïen du-rant hores de l’aigua, mentre practicaven la natació.

L’altre esport predilecte de Fabra era el tenis. Així queva arribar a Badalona començà a practicar-lo; de primera les pistes del Law-Tenis Club, del qual fou també presi-dent. La seva filla Carola va arribar a ser-ne campiona. Des-prés jugà en altres pistes, fins i tot al Masnou i a les pis-tes que la S.A. Cros tenia a Badalona.

Entre les aficions de Fabra hi havia la de jugar a escacs.Era bon jugador, tant que el seu adversari habitual, el seumetge de capçalera, mai no aconseguí de guanyar-lo. Tambéjugava al tresillo. Solia fer-ho al Centre Badaloní, desprésanomenat Casino, on al principi ningú no el coneixia; méstard, quan els socis van descobrir qui era aquell que tantesvegades havia jugat amb ells, van quedar molt sorpresos.

Fabra també era amant dels animals. Li agradaven elsgats. Això va començar perquè les seves filles van trobarun gat malalt al carrer, el van dur a casa i el van curar;però el gat era gata i aviat la família augmentà; de llavorsençà sempre va tenir gats a casa, pels quals el mestre sen-tia especial tendresa.

Fabra anava en una barberia propera de casa seva ano-menada can Marot, on tenien un lloro que sabia dir elscognoms dels clients habituals, però el nom de Fabra noel deia bé, sempre deia: «Hola, Cabra!» Fabra, pacient-ment, li deia: «EI meu cognom és Fabra», però el lloro nodigué mai correctament el nom del Mestre.

Que Fabra era llaminer, tothom ho sabia. Els seus dei-xebles sabien que una capsa de dolços o uns bombons dexocolata eren un obsequi que mai no defugia. Dues anèc-dotes corroboren aquest punt. Moltes vegades compravaun pastís a Barcelona per dur-lo per postres a casa; ara bé,el pastís no arribava gairebé mai a Badalona. Assegut altramvia, el Mestre anava picant, picant, fins que no enquedava ni un bocí. En arribar a casa deia tímidament:

«Avui n’he feta una!», i les seves filles reien perquè ja sa-bien què havia fet.

Pels volts de Nadal el Mestre i els seus amics anaven afer tertúlia a cals germans Sayol, els quals tenien una adro-gueria, i, com que era època de feina, els reunits ajudavena fer paquets de neules, que havien de ser de cent unitatscada un. Fabra, de tant en tant, deia: «Aquesta s’ha trencat,la trec», i se la menjava; d’aquesta manera anava menjantneules mentre durava la tertúlia.

Fabra era també allò que se’n diu una savi distret: devegades, encaboriat, entrava a la casa del veí, ja que lescases del carrer on vivia eren totes iguals i normalmentningú no tancava amb clau; en aquests casos, en adonar-se de l’error, deia: «Perdó, ja m’he tornat a equivocar.» Ireculava ràpidament cap al carrer.

Hom explica una altra anècdota curiosa. El Mestre, arri-bat vora la via, anava a passar quan un tramvia s’acostava;un vianant, que ho veia i el coneixia, el va avisar: «Compte,Mestre (a Badalona tothom l’anomenava Mestre, el MestreFabra, a causa del respecte que li tenien), ve el tramvia.»Però el Mestre continuà caminant; el vianant repetí la frasei el Mestre tampoc no s’aturà; llavors digué: «Cuidado,Mestre, ve el tramvia.» Aleshores Fabra es va aturar. ¿Ha-via sentit l’advertència del perill, o el féu reaccionar la in-correcció lingüística?

D’anècdotes de Fabra a Badalona se’n conten moltes.Les que hem reproduït són recollides de diverses biogra-fies del mestre, d’articles publicats en revistes badalonineso referides pels mateixos testimonis. Encara són molts elsbadalonins que recorden Pompeu Fabra. EI pas de Fabra perBadalona no fou únicament físic, sinó també espiritual. Ellmarca dos moments importants de la història de Badalona:la creació de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, de la qualfou fundador i director, i el moviment cultural que tinguécom a centre Badalona, a finals dels anys vint (fundació deProa, Escola Catalana) i d’on també fou un dels principalsartífexs. Tot això en el moment culminant de la seva tascalingüística. Per això podem dir que la magna obra de Fa-bra va ser feta a Badalona i per un badaloní. Prova d’aixòla tenim en el rastre deixat en el Diccionari general de lallengua catalana, on apareixen dues paraules ben badalo-nines, badiu i micaco. L’entrada badiu hi és definida coma «Eixida d’una casa sense cobrir o formant porxada, se-gons les contrades», i en posa un exemple: «Al darrera hiha un badiu amb un safaretget i quatre plantes.» I fins i toten dóna un derivat: badívol. En l’entrada micaco, diu: «Fruitdel nesprer del Japó.» És a dir, una nespra.

Per tot això, el nom de Fabra no es pot separar de Ba-dalona, i és on més homenatges li han estat retuts: en 1935,en 1968, a desgrat de les circumstàncies, i en 1985 ambmotiu de la celebració de les XVII Festes Populars de Cul-tura Pompeu Fabra i que dugueren a l’elaboració d’aquestsdos articles que us hem presentat. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200738

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

NOTA: Per a eleborar alguna d’aquestes parts ens hi han ajudataquestes obres:

— Pompeu Fabra, Diccionari general de la llengua catalana,E.D.H.A.S.A, 1968.

— Jaume Passarell i Ribó, Pompeu Fabra, 1938.— Josep Pla, Obres Completes, vol. XX, Selecta.— Domènec Guansé, Pompeu Fabra, 1964.

Page 39: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

–Mossèn Climent, d’on brolla la vostra llengua literària?–Jo vaig mamar, substancialment, tant la fe cristiana com lallengua catalana de la meva mare, la Lola de ca la Guillemade Berga, hereva ensems de la seva mare. L’àvia no sabiallegir ni escriure, però era un pou de saviesa popular, trans-mesa per via oral; jo encara en vaig poder percebre –teniaquatre anys– algun escorrim en forma de rondalles icançons, assegut a la seva falda.

–La llengua sempre és tradició. El meu mestre, el granJoan Coromines, em deia que quan Fabra tenia algundubte sobre qüestions de llengua solia dir: «Això, com hohauria dit el pare?»

–Per a mi la tradició pren la figura de lamare. Ella havia nascut a Berga l’any 1890. No tenia mésestudis que els ordinaris d’aquella època en escola reli-giosa, però era molt intel·ligent i espavilada. A dotze anys,

l’àvia Guillema, que havia enviudat de l’avi Climent, ja liva confiar de portar els comptes i l’epistolari comercial dela botiga de casa, la merceria del carrer Major, 20, de Berga,perquè ella no en sabia. La mare era molt devota de Mn.Cinto Verdaguer. En va conservar tota la vida el recordatoriexequial (1902), que em deixà en herència. És un petit tre-sor que encara guardo. La mare tenia mossèn Cinto persant, sobretot arran del drama final de la seva vida.

–Berga ha adquirit una dimensió mítica, en la vostrapoesia.–Sí. És el món màgic de la meva infantesa a partir de vuitanys i mig. La mare era amiga –veïns com eren de carrer–del dramaturg i poeta Ramon Vinyes. Quan aquest, l’any1913, se’n va anar a Colòmbia, li va deixar tot l’aixovar fa-miliar: flassades, llençols, etc. Aquests llençols encara vanservir per a fer els meus bolquers quan vaig néixer, a Man-resa, l’any 1927. No et sabria pas dir si em van encomanar,com una mena de virus, alguna cosa de l’esperit literari deRamon Vinyes, que García Márquez presenta com el «sa-bio catalán» en Cien años de soledad.

–La vostra mare es troba en els inicis de la vostra obra coma escriptor?–Ella era un niu de contes, llegendes i cançons populars. Eracapaç d’escriure versos i tot per celebrar festes de família.En els meus primers temps de seminari –finals de l’any 1940principis del 1941– em retornava cartes meves amb correc-cions de paraules i frases mal escrites en català, tot i que ellano n’era pas cap mestra; n’havia après llegint En Patufet.

–Quins són els inicis de la vostra formació?–Del març de 1939 al setembre de 1940 vaig ser alumne dels«Hermanos» de la Salle de Berga. Tot era en castellà i ens

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 39

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Climent Forner: l’escriptor i la seva llenguaJOAN FERRER (Universitat de Girona)

C l im e n t F o rn e r i E sco b e t é s u n n o i d e v u i t a n t a a n y s.To t e n e l l é s v i t a l i t a t . E n a q u e st m o m e n t e st à e n t u -s i a sm a t p re p a ra n t l ’e d i c i ó d e l a se v a P o e si a co m -p le t a . P e r a m i é s e l m i l l o r p o e t a v i v e n t e n l l e n g u aca t a la n a . É s u n e scrip t o r q u e ca l l l e g ir i n d e f e c t ib le -m e n t .H a v in g u t d e B e rg a a m b l ’a u t o b ú s. Jo h e v in g u t d eP in e d a . E n R a m o n S a n g le s, a m b la m à q u in a d e f e r f o -t o g ra f ie s, h a a rrib a t a m b la m o t o . E n s h e m t ro b a t al ’e d i f i c i d e l S e m in a ri d e B a rce lo n a . A l l í h i h a si l e n c i ip o d e m p a rla r a m b t ra n q u i l ·l i t a t d e l a l l e n g u a ca t a -la n a , l a se v a l l e n g u a , l a n o st ra l l e n g u a .

Climent Forner

Page 40: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

feien cantar el «Cara al sol» amb el braç estès cada dia encomençar i acabar les classes, fent files a la plaça com si fós-sim l’exèrcit franquista. Durant la guerra havia assistit poc omolt al col·legi republicà de la plaça de Sant Joan de Berga,on es parlava i s’ensenyava en català. Dic «poc o molt» per-què les penúries familiars que passàvem m’obligaven a fercampana tot sovint. T’explicaré una petita entremaliadura d’a-quell temps, que no crec haver fet mai pública fins avui: undia vaig robar de la biblioteca del col·legi, sense que ningúho veiés, el llibre d’Alexandre Plana Antologia de poetescatalans (1914). Ja devia interessar-me la poesia. Jo no hau-ria pas tingut diners per a poder-me’l comprar. Acabada laguerra, els dos primers llibres que vaig poder comprar forenles obres completes de J.M. Pemán, el poeta catòlico-fran-quista d’aleshores, i el Dic cionari Pal·las. Cadascun em vacostar cin quanta pes setones d’aquell temps: d’això sí queme’n recordo pla bé.

Hi ha una altra anèc-dota significativa d’aquellaèpoca. Quan per l’octubrede l’any 40 vaig entrar alSeminari de Solsona, jo emdeia «Forné», a més de«Clemente». Tan bell puntvaig adonar-me de la incor -recció del cognom, gràciesa la influència del doc torPont i Gol, que ens feiaclasses de català oficiosesi no pas oficials, jo mateixme’l vaig corregir i el vaigtransformar en Forner. Hovaig fer amb plena cons-ciència, seguint el raona-ment següent: els pobres,la mínima dignitat que po-dem tenir és la del nom i cognoms ben escrits. La meva de-cisió va fer que, de mica en mica, els parents més pròximsm’imitessin; això que encara avui dia en tinc alguns que,per qüestions d’herència o del que sigui, escriuen «Forné»i fins i tot «Furné». El llibre parroquial més antic de Serra-teix, d’on procedia el meu avi patern, és de l’any 1500 i jahi consta «Forné», sense la erra, que és muda, però amb o,és clar. La forma del cognom es manté fins a les darreriesdel 1700 o principis del 1800, quan obliguen a escriure lespartides en castellà i és llavors quan apareix la forma ambu, completament antinatural. Sempre he cregut que els meusavantpassats de Serrateix devien ser els primers a servir paa la gent –d’aquí el cognom Forner–, en un època en quècada casa de pagès es coïa el propi pa.

–I quan comenceu a escriure poesia?–De versos vaig començar a escriure’n a tretze o catorzeanys. El primer que recordo, en castellà, dedicat a la pri-mera comunió del meu germà Pau, set anys més jove quejo. L’«hermano Vicente» del col·legi la Salle devia veure deseguida que en sabia i que m’agradava la poesia; per aixòme’n feia recitar tot sovint. Les dècimes en castellà que re-portava la gramàtica me les sabia de memòria: «A un pa-nal de rica miel...» Al Seminari de Solsona vaig escriure al-gun poema en castellà, «Crucifijo de mi claustro», que vaig

publicar fa poc en la miscel·lània dedicada a Mn. Palou, queduu el títol de Foc colgat. Això, de fet, no era altra cosa queun exercici retòric. També vaig escriure poemes en llatí, iben perfectes que eren.

–Any 1940. Seminari de Solsona. Estudi de la llengua ca-talana en el moment de la repressió cultural més ferotgecontra la llengua i la cultura catalanes de tota la històriade la nostra cultura?–Va ser providencial la figura del Dr. Josep Pont i Gol. Jo livaig fer de famulus –avui en diríem «secretari»– dos o tresanys. Això em permeté de passar delicioses estones reclòs ala seva cel·la, mentre els companys jugaven al pati. Allí, grà-cies als seus llibres, vaig anar coneixent els principals poe-tes catalans: Verdaguer, Maragall, Carner... De mica en micaels vaig anar descobrint tots. Fins i tot vaig copiar molts po -

e mes a mà, en vint ovint-i-cinc llibretetes queencara guar do. Durantles vacances d’estiu empassava hores i hores lle-gint a la biblioteca pú-blica, perquè aleshoresno deixaven que t’en -duguessis els llibres acasa. He comentat totesaquestes coses en el meullibre Un llarg hivern aCastellar de n’Hug. Diarid’un rector. En aquellacel·la que deia, tambévaig començar de gargo-tejar-hi les primeres poe-sies en català. Fins i totvaig escriure-hi un dramaen tres actes i en vers.

Cal dir que el teatre tradicional català –començant perGuimerà– sempre m’havia agradat molt. Hi vaig posar eltítol de El mas de les Heures, que era una paràfrasi volen-terosa de la paràbola del fill pròdig, qui sap si de la mevapròpia història íntima. Fullejava de tal manera el diccio-nari Fabra que vaig arribar a aprendre’n de memòria pàgi-nes senceres, talment lletanies de paraules. Quan en tro-bava alguna de fascinant, feia versos expressament nomésper fer-hi sortir aquella paraula. Mots com celístia, ma-ragda, renill... eren com caramels que encara avui no heacabat d’assaborir. T’explicaré una anècdota: vaig comprarpel meu compte les Rimas de Bécquer, però ell, el doctorPont, me les prengué de les mans dient: «No, ara no; quanseràs més gran.» I jo, pobre de mi, adolescent com era, lesvaig suplir durant un temps –mea culpa– per la lectura delCàntic dels Càntics bíblic. Fos com fos, el doctor Pont esva servir de la meva afició a la poesia per a atraure’m capa ell. Durant les vacances d’estiu li enviava algun vers aBellpuig i ell me’l retornava corregit, tant gramaticalmentcom estilísticament.

–Els capellans lletraferits han estat una columna molt im-portant en la història de la cultura catalana al llarg de molttemps. Quins capellans us han influït més?–Mira, els mossens dels quals, per la gràcia de Déu, sóc i

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200740

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Joan Ferrer i Climent Forner en un moment de l’entrevista

Page 41: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

em sento més fill són: Pont i Gol, per la companyia humana,l’estímul literari i la consciència d’Església catalana; AntoniPalou, professor de grec i de literatura, pel mestratge lite-rari força potent; Ricard Penina, per la humanitat, l’espiri-tualitat i l’apostolat; Josep Armengou, pel patriotisme catalàa ultrança; Lluís Pont i Tubau, pel sentit filosòfic i teològic,i Jordi Mas i Antó, condeixeble i amic amiquíssim, autodi-dactes com fórem, mestres i aprenents l’un de l’altre. Tot aixòdurant la meva etapa de formació al Seminari. Deixa’m es-mentar altres persones, no clergues, que amb la seva amis-tat i el seu consell m’ajudaren també molt: Octavi Saltor,Josep Maria López-Picó, Marià Manent, Salvador Espriu...

–Parleu-nos de la revista L’Infantil.–En vaig ser cofundador i primer direc-tor durant dos anys. L’Infantil tenia unaintenció vocacional i va ser la primerarevista infantil catalana de la postguerra(març de 1951). Anys a venir es con-vertiria en el Tretzevents actual. Vaigempènyer també una altra revista li-terària, Llengua de foc, que el bisbe Ta-rancon no ens va deixar publicar. Totaixò ho explico en el llibre d’homenatgea Mn. Palou, Foc colgat, del qual ja t’heparlat. Aquests fets demostren el ric am-bient cultural i patriòtic que es respi-rava al Seminari de Solsona a cavall delsanys cinquanta.

–Expliqueu-nos alguna cosa del vostre«exili» a Castellar de n’Hug. Jo he escriten un altre lloc que el vostre dietarid’aquella època és una obra mestra dela literatura catalana contemporània,redactada amb una sinceritat punyenti amb una prosa bellíssima. En Un llarg hivern aneu des-granant la vida interior i exterior d’un món llunyà, on la na-tura i les persones van fent el seu curs.–Durant aquells anys de rectorat m’entretenia a caçar pa-raules i modismes dialectals. Una vegada vaig enviar-neuna llarga llista al gran filòleg Francesc de B. Moll. Ellme’ls va agrair per carta i em digué que els tindria encompte en futures edicions del seu diccionari. Durant elstres anys a Castellar de n’Hug (tardors de 1955-1958) vaigcol·laborar habitualment amb Ràdio Berga en unes xer -rades sobre literatura en general i poetes en concret, sem-pre en català, tot i que vivíem en els anys foscos i durs delfranquisme. El meu programa s’anomenava primer «Char-las literarias» i ben aviat es passà a dir «Lleures literaris».Jo els enviava els escrits per correu.

–¿Vau haver d’utilitzar el castellà, en aquella època?–Mira, resulta que tenia cura de la capella de l’empresa As-land del Clot del Moro, entre Castellar i la Pobla de Lillet.Els habitants d’aquella colònia cimentera eren tots castellans,des dels directius als treballadors i guàrdies civils, i a lamis sa del diumenge els havia de predicar en castellà perforça. Ara no ho faria. De fet, però, no ho devia fer pas tanmalament, perquè un any, per la festa del Pilar, sortint demissa, vaig lamentar-me del meu castellà i un feligrès em

digué: «No, padre, no. Lo habla mucho mejor usted que nos -otros.» Allí hi havia gent d’Andalusia, de Galícia i d’altresllocs d’Espanya. Anys a venir, a Navàs, em vaig trobar ambun problema semblant en una església que vaig obrir en unbarri obrer d’immigrants. Aleshores el problema el vaig anarresolent parlant i llegint mig en català, mig en castellà, mi-rant per damunt de tot el bé dels fidels, no sols religiós, sinótambé a favor de la lenta però decidida integració social.Sempre he intentat acollir i estimar els immigrants, co-mençant per respectar-los i ajudar-los a prendre conscièn-cia d’on eren i de quina llengua havien d’aprendre. Mn. Jo-sep Armengou, allargant-me la mà des del llit d’agonia,m’havia dit com en testament: «Climent, recorda’ls que hitenen tot el dret, a saber català, abans que el deure i tot.»

–Heu fet de professor de llengua?–Quan em van destinar a Navàs (tardor del 58) vaig fer benaviat classes de català a la biblioteca pública amb el títolde «professor de català», que no recordo quan ni com emfou concedit. Potser me’l donaren per causa del meu «cu-rrículum literari»? Van durar dos o tres anys (1960-1963?)i les havia d’alternar amb la feina pastoral, que cada diaera més intensa. Pensa que vaig fer de codirector del FullDiocesà de Tarragona-Vic-Solsona durant trenta anys i quela immensa majoria d’editorials que van fer tanta forrollasobre l’Església catalana i en particular sobre la llengua ca-talana eren meus, si bé eren anònims i compartits pelsmeus companys de redacció.

Ens ha passat la tarda volant. Mossèn Climent ha de retor-nar cap a Viver i Serrateix, d’on és rector. El camí és llarg.Encara ens queda temps per a anar a fer un cafè al bar dela Universitat de Barcelona. Ens acomiadem al peu de l’autobús. Penso que homes comCliment Forner són una deu d’esperança envers el futur dela nostra llengua. Es va formar en els temps més foscos dela història per a la llengua i la cultura catalanes i la sevavoluntat irreductible de «ser una persona catalana digna»va poder vèncer la nit. Tot un exemple que causa una pro-funda i noble admiració. u

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 41

A M I C SA M I C S II M E S T R E SM E S T R E S

Climent Forner i Joan Ferrer al claustre del Seminari el dia de l’entrevista

Page 42: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 200742

bibl iograf ia

Diversos autors,Diccionari de telecomunicacions,TERMCAT..., Barcelona 2007.

La Universitat Politècnica de Catalunya, Enciclopèdia Catalana i el TERMCAT, amb el suportdel Ministeri d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació del Govern Andorrà, han confeccionat Aquestinteressant Diccionari de telecomunicacions, que recull i defineix més de 4.200 termes en català,amb els seus equivalents en castellà i anglès. També hi ha quatre anexos que li donen un valorafegit important. Tots els professionals de la telecomunicació, professors i estudiants, doncs, po-den tenir a la mà un diccionari que els servirà per a potenciar l’ús del català en aquest camp. u

Víctor Castells,Francesc Macià parla,Duxelm,Barcelona 2007.

Víctor Castells coneix molt bé aquella època de guerra en què s’hagueren d’exiliar molts pro-homs catalans, i és un home amb una clara visió de país. Podeu veure el seu perfil dins les pàgi-nes 41-44 de LLENGUA NACIONAL, número 52.En aquest llibre ens parla de Macià com d’un exemple a seguir, com d’un home bo i clarivi-

dent que donà la seva vida pel país que ell estimava. Castells ens hi fa conèixer les inquietuds ca-talanistes de Macià i el projecte nacionalista que aquest, destrament, dugué a terme amb vista aun país independent i lliure. Llegint aquest llibre, voldreu ser seguidors de Macià. u

Joan-F. Cabestany i Fort, M. Teresa Matas i Blanchart,Diccionari d’arquitectura romànica catalana,TERMCAT, Barcelona 2006

Hem de donar gràcies als dos autors d’aquest diccionari i també al TERMCAT per publicar-lo, ja que podem tenir entre mans unes pàgines que honoren l’esforç i la tasca de consolidaciónacional que uns avantpassats nostres dugueren a terme d’una manera netament austera per béque, ensems, solemne i de projecció universal. No cal dir que l’art català és admirat i conegutarreu del món.En aquest diccionari, doncs, hi ha aplegats més de 250 termes catalans específics de l’art romà-

nic català, amb definició i amb equivalents en castellà, italià, anglès i alemany. El text s’acompanyade nombroses fotografies i il·lustracions de les principals esglésies romàniques catalanes. u

Ferran Carbó,La poesia catalana del segle XX,Bromera,Alzira 2007.

Ferran Carbó, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, en aquest llibre enscondueix pels prats deliciosos de la poesia. Acompanyats de la seva mestrívola mà, ens va des-crivint tota una sèrie de poetes, la majoria traspassats de poc, i ens fa descobrir la genialitat cre-ativa que glatia en ells. Sens dubte, tot poeta és una font d’aigua fresca i regalada i una bresca dela millor mel. Convé abeurar-nos-hi i xuclar de les seves entranyes la meravella del saber. Fer ranCarbó, a més d’acompanyar-nos, fa homenatge a unes persones mereixedores de tota la nostra ad-miració. u

Pere Ortís,La bella Guaimura,Publicacions de l’Abadia de Montserrat,Barcelona 2006.

Amb un llenguatge ric i acolorit, Pere Ortís en aquest llibre ens fa conèixer Hondures (con-cretament, Guaimura), on ell visqué onze anys.El seu propòsit és consignar en llengua catalana la història, la geografia, els costums, la be-

llesa i l’exotisme d’aquell país, enriquint Catalunya d’universalitat.Llegint aquesta obra descobrirem un Pere Ortís, sacerdot, que sap perfumar d’humanitat i ten-

dresa tot allò que ens semblaria profà. Ens demostra una gran habilitat com a observador, escrip-tor i novel·lista. Quina lectura tan plaent i corprenedora! u

Page 43: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - núm. 60 - III trimestre del 2007 43

bibl iograf ia

El primer diccionari imprèssobre la parla de les Illes Ba-lears és el Diccionari ma-

llorquí-castellà de Pere A. Figuera(Palma 1840). El filòleg Joan Veny,autor prolífic i de dilatada tra-jectòria, ens presenta en el llibreque acaba d’aparèixer un estudidetallat sobre aquest diccionari.

En els primers capítols ens di-buixa la situació de la llengua al’inici del segle XIX.Joan Veny entra seguidament

en l’anàlisi lingüística del diccio-nari. Són el lèxic i la lexicografiacamps d’estudi predilectes de l’au-tor, en els quals ha donat fruits re-llevants. Ens referim a l’estudi dellèxic d’autors i obres diversos, obé a la seva recerca històrica i eti-mològica sobre paraules concre-tes –amb una focalització espe-cial en la ictionímia–, o bé i de pleen relació amb el tema que aquíens ocupa, als seus estudis sobrediccionaris –el de Pere Torra, eld’Antoni Font (ambdós del s. XVII)i el de Palmireno (del s. XVI).En l’obra actual, relativa al dic-

cionari mallorquí-castellà de Fi-guera (s. XIX), l’estudi lingüístic espresenta dividit en diferents apar-tats. En els primers es fa referènciaal mètode per a la selecció de lesentrades, a la macroestructura i ala microestructura del diccionari.Pel que fa al mètode de se-

lecció de les entrades, Figuera varesseguir les del diccionari de l’A-cadèmia Espanyola i hi va afegiraltres entrades corresponents a cul-tismes, alguns dels quals provinentsdels diccionaris de Núñez de Ta-boada –constatació aquesta darreraque havia fet Jaume Corbera i que

Veny corrobora i, en algun cas, ma-tisa prenent en consideració tantles entrades com les definicions.Formen la macroestructura del

diccionari diferents tipus d’entra-des (augmentatius, diminutius, for-mes verbals flexionades, locucions,etc.). Quant a la microestructura,després de cada entrada hi ha lacategoria sintàctica del mot, el sig-nificat redactat en la llengua prò-pia i l’equivalent castellà del mot.Vénen després altres apartats

interessants en què s’analitzen as-pectes de l’obra de Figuera: desta-quem el relatiu a la paremiologia(el diccionari inclou setze pàginesd’adagis, amb la correspondènciacastellana), els que fan referènciaals trets del mallorquí de l’època(aquí el reconegut dialectòleg re-passa les característiques fonolò-giques, morfològiques i lèxiquesdel mallorquí que es poden do-cumentar o deduir a partir de lainformació del diccionari), el ques’ocupa dels castellanismes (onaquests es classifiquen des d’unpunt de vista històric i formal) iel que es dedica a l’ortografia.Quant a aquest darrer aspecte–tema atractiu de la història dela llengua–, Veny assenyala, en-tre altres punts, la distinció queel diccionari fa entre o (tancada),ô (oberta), é (tancada), ê (oberta)

i è (neutra), la utilització de la diè-resi damunt la vocal que prece-deix la l palatal (per tal que es pu-gui diferenciar de la l geminada)o bé el pes del castellà que es ma-nifesta en la utilització de ñ i -ñy.Els apartats finals es destinen a

comentar l’aprofitament d’aquestsmaterials per part d’altres diccio-naris i a exposar algunes de les va-loracions que sobre l’obra han fetaltres filòlegs que s’hi han acostat.Completa el llibre un estudi

introductori de Bartomeu FontObrador sobre la vida d’AntoniFiguera –era de Llucmajor i foufranciscà– i uns apèndixs finalsen què es pot trobar un facsímildel manuscrit «Recopilacio de al-guns termes mallorquins ab el seucorresponent español», de 1814–que Amengual Bunyola (2000)ha atribuït al mateix autor–, aixícom diverses il·lustracions.Som, per tant, davant un es-

tudi polièdric i detallat d’un dic-cionari que ha captivat Joan Veny,lingüista que compta amb unamunió d’obres importants. El seutreball aconsegueix tant desper-tar l’interès del lector vers l’obrade Figuera com donar a conèi-xer aspectes diversos de la situa-ció i característiques de la llenguade Mallorca del segle XIX. u

MONTSERRAT ADAM AULINAS

Jordi Ginebra s’ha endinsat enel pensament de gramàtics iideòlegs que en èpoques pre -

tèrites han fet contribucions a la

normativització i normalitzaciódel català. Així, aquest professorde la Universitat Rovira i Virgili(Tarragona) ha estudiat i editatdues gramàtiques del segle XVIII:la de Joan Petit i Aguilar i la d’An-toni Febrer i Cardona (ambduespublicades per l’Institut d’EstudisCatalans els anys 1998 i 2004).Si tenim en compte quanta gentes dedicava a redactar gramàti-ques durant la segona meitat delsegle XVIII i principis del XIX (bàsi-cament, a la llista només s’hi had’afegir Josep Ullastra, Josep PauBallot i algun altre autor nordca-talà), podem afirmar que Ginebraés un dels millors coneixedors deles aportacions gramaticals del se-gle XVIII.Ginebra ha estudiat també els

intel·lectuals del Camp de Tar -ragona que van operar durant laRenaixença, el Modernisme i elNoucentisme (finals del segle XIXi principis del XX). El llibre Ideò-legs, gramàtics i escriptors és unaplec de deu treballs relatius aaquesta època. N’hi ha tres dededicats a Antoni de Bofarull, de

manera que un terç de l’obra ésun estudi específic d’aquest in-tel·lectual reusenc. Entre els altrestreballs hi ha una aproximació alpaper de Josep Aladern en el pro-cés de recuperació de la llengua;les cartes de Miquel Ventura amossèn Alcover; la presència deFabra a Reus; la trajectòria del’escriptor Joaquim M. Bartrina(que permet il·lustrar el canvi d’i-deologia entre els escriptors res-pecte a la llengua catalana durantla segona meitat del segle XIX); ouna anàlisi de la qüestió de lallengua segons els noucentistesreusencs (aquest darrer apartat,escrit conjuntament amb Joa-quim Mallafrè). Per la seva cu-riositat, esmentem l’estudi de latesi doctoral de Miquel Venturallegida a Nova York l’any 1909,titulada Historical Catalan Pho-netics.També hem de dir que un

dels intel·lectuals tarragonins mésrellevants és Antoni Rovira i Vir-gili. Doncs bé, Ginebra, en l’o-bra Llengua i política en el pen-sament d’Antoni Rovira i Virgili,

analitza les aportacions que vafer aquest autor relatives a la nor-malització del català. L’estudi esdivideix en dos grans apartats «Lallengua per dins» i «La llenguaper fora» (en tots dos casos se se-gueix l’ordre temporal dels escritsde Rovira i Virgili). En el primerapartat es fa un repàs de les apor-tacions relatives a temes gramati-cals, etimològics o normativitza-dors; en el segon es comenten elsescrits que va fer sobre la situacióde la llengua i el paper que ha-via de tenir en la societat. Aquestaobra ens aproxima, doncs, a unafigura cabdal de la història de Ca -talunya; una persona que va serun gran suport per a Pompeu Fa-bra i que té el perfil –típic del’èpo ca– d’intel·lectual integralque participa en tota mena d’ini -ciatives per a la reconstrucció na -cional (va ser diputat al Parlamentde Catalunya per ERC en els anystrenta i va participar en la Ponèn-cia de la Divisió Territorial, al cos-tat de Pau Vila i Josep Iglésies, enla mateixa època). u

XAVIER RULL

Tradició,traducció...

Joan Veny i Clar,Tradició, traducció i inter-ferència en el dicc. ma-llorquí (1840) de P. A. Fi-guera,Consell de Mallorca, Departa-ment de Cultura, Palma 2006.

– Ideòlegs...– Llengua...

– Jordi Ginebra, Ideòlegs,gramàtics i escriptors, Cen-tre de Lectura, Reus 2006.– Jordi Ginebra, Llengua i po-lítica en el pensament d’A.Rovira i Virgili, Publ. de l’Aba-dia de Montserrat, Barcelona2006.

Page 44: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - núm. 60 - III trimestre del 200744

bibl iograf ia

Són molts els qui situen enla llengua el primer símbolde la consciència identità-

ria d’un territori. I, per a bastiraquesta identitat, l’aspecte lin -güístic ha esdevingut sovint uninstrument al servei de la polí-

tica. En aquesta línia cal valorarla proposta que avui tenim en-tre mans, el llibre de Josep Grau–fruit de la seva tesi doctoral–,que aborda des d’una perspec-tiva diferent «la qüestió de lallengua»: ho fa a partir de l’anà-lisi exhaustiva de l’activisme lin-güístic dut a terme pel catala-nisme polític, resseguintl’evo lució del principal partit,la Lliga Regionalista. Se’ns proposa, doncs, un

viatge a la Catalunya de princi-pis de segle, un recorregut a tra-vés de les diverses fites del ca-talà: des de la consecució d’uncodi normatiu –que havia dedotar de prestigi i unitat la llen-gua–, fins a una relativa norma-lització de l’idioma en els àm-bits públics, polítics iinstitucionals, malgrat la pugnacons tant amb el castellà, la llen-gua de l’Estat i l’única oficial, enaquells moments.Per a resseguir l’obra lin-

güística de la Lliga, l’autor esbasa en un buidatge exhaustiu irigorós de fonts diverses: premsade l’època, entre la qual des-taca La Veu de Catalunya (por-taveu de la Lliga i, per tant, prin-

cipal plataforma de difusió detots els successos en matèria lin-güística); discursos polítics; co-rrespondència privada dels di-rigents del partit; i materialdivers d’arxiu. Tot plegat, per-fectament narrat en un discurson el relat i les fonts s’enllacenperfectament per a donar pas auna teoria de conjunt avaladaper un treball de recerca moltnotable. En les pàgines del llibre se’ns

ofereix un testimoni de primeramà d’algunes de les polèmiquesmés rellevants, com ara la lluitaper l’accés del català a l’ense -nyament, a les administracions,a les comunicacions telefòniques,etc.; la campanya per acon seguirl’oficialitat del català; i, sobre-tot, la lluita per fer front als atacsi ofenses a la llengua catalanaprocedents dels sectors més cas-tellanistes.L’autor fa notar el grau de

politització que adquirí la llen-gua catalana en aquell període,en què va esdevenir un autèn-tic emblema polític en mans dela Lliga i un reclam constant enels discursos electorals («Voteuper la llengua catalana», «Qui

odia la llengua catalana, odiaCatalunya»), però també unaarma de doble tall: el compro-mís polític amb els partits mésconservadors coartà una vegadai encara una altra la causa lin-güística.La dictadura de Primo de Ri-

vera esborrà, tanmateix, l’obraduta a terme durant més de duesdècades i restà sols el testimonide l’Institut d’Estudis Catalans,que precisament enguany com-memora el seu centenari.Val la pena adonar-se del

caràcter de supervivència d’unallengua que ha hagut de lliuraruna batalla darrre una altra permantenir-se viva en el si del seudomini lingüístic, malgrat lesnom broses proscripcions oficialsa què ha estat sotmesa.Salvant les diferències, la

problemàtica de l’ús de la llen-gua continua essent vigent (sónnotables les interferències de lallengua veïna en molts dels àm-bits públics, de la vida quoti-diana, etc.). Cal que ens preguntem si la

llengua sortirà victoriosa d’a-quest últim assalt. u

CLARA BARNADA

Patrícia Gabancho és una ar-gentina que viu a Catalunya,de cultura universal; però és

més conscientment catalana quebona part dels intel·lectuals queviuen del món català, sobretot a

l’hora de destacar els punts feblesde la realitat cultural catalana.Així, en literatura, despulla autorscatalans com Ruiz Zafon, que noés que no escriguin en català sinóque no han llegit res dels gransautors catalans i que, per si fospoc, desconeixen la realitat histò-rica del paisatge català que des-criuen. En relació a l’actitud lin -güística, denuncia sense maniesgrups com els Estopa, que no sóncapaços d’articular ni una paraulaen català quan són entrevistats enla televisió catalana, malgrat ha-ver fet a l’escola tota la immersiólingüística pertinent.Es tracta d’un llibre excep-

cional, que contribueix a fer re-flexionar críticament un públicampli i que parla de tots els sig-nificats i potencialitats de la cul-tura: «A més cultura, més inde-pendència. A menys cultura, méspassió impresentable, futbolera.»Enmig d’un llibre desordenat,

fa afirmacions discutibles dientque, tot i que a Catalunya en ter-mes socials no hi ha dues comu-nitats, avui és un país bilingüe ibicultural; i que hi ha una pobla-ció que és bilingüe i bicultural iuna altra que és monolingüe i

monocultural en castellà, i unmosaic de parcel·les de culturespròpies dels immigrants. I fa afir-macions indiscutibles dient quees vol fer del rètol cultura catalanaun contenidor de tot el que es faa Catalunya, però que aquestamaniobra amaga que en realitat hiconviuen dues cultures, la cata-lana i l’espanyola; i que, conse-güentment, de cultura catalanaen castellà no n’hi ha, atès que lallengua marca una frontera, i enliteratura, llengua és identitat. Tristés adonar-se que moltíssima gentviu a Catalunya desconeixent-hotot de la cultura catalana. Sobre el tema de la integració,

en relació a la llengua, consideraque el problema greu no és quemolts immigrants hagin mantingutla seva identitat cultural; el pro-blema és que hagin llegat aquestaidentitat a les següents generacions–actualment la tercera. I el procéses va repetint amb la nova immi-gració. «Immersió lingüística no ésallò que fan els nens castellano-parlants a Catalunya durant les po-ques hores de classe [...]. Immer-sió vol dir sortir al carrer i trobar-tesense cap altra opció lingüísticaque la de la llengua en la qual

t’estàs immergint, i, doncs, guar-dar-te la llengua personal per a l’úsexclusiu del teu àmbit personal.»Un llibre de grans veritats:

«Els defensors del “bilingüisme”batallen per treure el català delstres únics àmbits on el català éspresent amb intensitat: de l’es-cola, de la política i dels mitjanspúblics de comunicació; però nomouen cap dit per posar el catalàallà on falta: en els àmbits de con-sum i de masses.»Veritats punyents: Catalunya

integra per la via de descatalanit-zar-se, parlant en castellà. Guai-teu com «un castellanoparlant encontacte amb un catalanoparlant,es multiplica per dos». I moltes més afirmacions in-

teressants que haurien de fer pen-sar seriosament els responsablesde les ofertes culturals (com els del’Ajuntament de Barcelona) o elsde normalització lingüística, dequi afirma que «l’espantós lema“El català va amb tu” ni funcionacom a lema seductor ni és lin-güísticament genuí, i que enstransporta a l’època en què el ca-talà era considerat una cosa (cosade tots, però cosa)». u

JORDI SOLÉ I CAMARDONS

La Lliga Regionalista...

Josep Grau, La Lliga Regionalista i la llengua catalana...,Publicacions de l’Abadia deMontserrat, Barcelona 2006.

El preu de sercatalans

Patrícia Gabancho,El preu de ser catalans,Editorial Meteora, Barcelona 2007.

Page 45: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - núm. 60 - III trimestre del 2007 45

E l gran llibre dels cognomscatalans és un recull de200.000 llinatges propis

de la nostra llengua. És una obrano tan sols interessant pel seucontingut, sinó també necessàriades del punt de vista social: per

a saber on som i cap on anemcal saber d’on venim.El llibre es presenta en for-

mat de diccionari, i, per tant,els cognoms hi apareixen en or-dre alfabètic. De cada un sen’explica la procedència i quinsignificat tenia en origen. Tambées dóna compte dels personat-ges importants que han dutaquell cognom, amb una breuressenya biogràfica. Pel que fa al’entrada, el cognom és escritamb totes les variant gràfiquespossibles. Ja se sap que, en ge-neral, els llinatges solen mante-nir les irregularitats gràfiques,com adaptacions a la fonèticalocal (Jané per Gener en els par-lars orientals), grafies al·lòcto-nes en espanyol i francès (Pu-chol per Pujol a València,Balañà per Balanyà arreu, Mar-gaill per Mar gall a la CatalunyaNord), grafies arcaïtzants (Re-xach per Reixac, Blanch perBlanc, Buhigas per Boïgues) ifins i tot meres variants fonèti-ques (Bonnàber i Monnàber, Ro-vira i Ruyra, Bonfill i Bofill) omorfològiques (Rafel i Rafaló).L’autor també considera que di-versos cognoms amb el mateix

origen s’han de tractar en unamateixa entrada (cas de Rigalt,Rigau, Rigot, Rigall, etc., delgermànic ricwald ‘governantpoderós’). Al final del llibre hiha un índex amb tots els llinat-ges, que remeten a l’entrada ones tracten.L’obra es complementa

amb un breu però interessan-tíssim pròleg, on s’explica d’onsurten els cognoms (solen seroficis, gentilicis, ciutats d’ori-gen, prenoms amb un afix fi-liatiu –com Joanot, Márquez,Ben Aïssa, o’Connor, Johnson–o directament prenoms), quinaha estat l’evolució històrica dela cognominació en català (p.e.,el pas del sistema llatí al sistemagermànic), com han sorgit les va-riants gràfiques, etc.En aquest pròleg, Albaigès

s’entreté un xic a parlar delscognoms aparentment caste-llans, com Pérez. Tal com faveure l’autor, molts d’aquestsllinatges són realment catalans(Peris) adaptats a la grafia es-panyola durant la castellanitza-ció de les estructures adminis-tratives. Albaigès també explicaque el sistema de cognominació

espanyol és més pobre que elcatalà i, per això, hi ha menyscognoms des del punt de vistaquantitatiu. Aquestes indica-cions haurien de ser tingudes encompte pels apocalíptics quesostenen que Catalunya és méscastellana que catalana mirantúnicament la llista dels llinatgesmés habituals.Diguem, finalment, que Al-

baigès ha fet moltes altres apor-tacions d’interès en el camp del’onomàstica, com la Enciclope-dia de los topónimos españoles(Planeta, 1998). Tanmateix, les apor tacions

que considerem més interes-sants, perquè en certa maneraes complementen amb l’obraque ressenyem, són el Gran lli-bre dels noms (Edicions 62,2004) i el Diccionari de nomsde persona (Edicions 62, 1982),on es tracten els prenoms cata-lans amb una exhaustivitat dignade lloança. D’aquesta manera, Albaigès

ens ofereix una explicació apro-fundida i detallada d’una granquantitat dels nostres orígensantroponímics. u

XAVIER RULL

bibl iograf ia

El gran llibredels cognoms...

Josep M. Albaigès, El gran llibre dels cog-noms catalans,Edicions 62, Barcelona 2005.

De nacionalista ho és tot-hom, encara que sigui desde la complicitat acrítica.

Tanmateix, quan es parla de na-cionalisme, ràpidament un ésequiparat amb aquells que aspi-

ren a formar nous estats o ambgrups d’extrema dreta. Dins Na-cionalisme banal (Editorial Afers,Catarroja 2006) Michael Billigaborda el nacionalisme dels no-nacionalistes. I és que aquest na-cionalisme, que fomenta la lleial-tat estatal, és tan assenyat que decap manera no es reconeix a simateix com a tal. Entre altres co-ses, perquè els no-nacionalistesassocien el mot nacionalista afenòmens exòtics, apassionats,perifèrics, conflictius. En canvi,els nacionalismes d’Estat no sónidentificats com a problemes per-què «no tenen nom i, per tant,passen desapercebuts». Con se -güentment, Billig delata aquellnacionalisme de les societats quemantenen exèrcits, convençudesque «algunes coses són més va-luoses que la vida mateixa», oque exhibeixen tota mena desenyals repetitius que reforcen laidea de «pertànyer a una naciómeravellosa».En aquest sentit, José M. Az-

nar un estiu, just abans d’anar-se’n de vacances, quan el ritmepolític estava pràcticament des-mobilitzat, no va dubtar a de-cretar la inclusió de la «E» en les

matrícules dels vehicles. I, a lamés petita crítica, va sentenciar:«Por unas chapas yo no discuto.»És a dir, l’aleshores president es-panyol va presentar aquesta mo-dificació identificativa com unfet d’allò més intranscendent. I ésque aquesta mena de naciona-lisme, el dels no-nacionalistes,passa inadvertit de tan rutinari iomnipresent. Tant és així, que elfilòsof Josep M. Terricabras no técap dubte que l’espanyol és unnacionalisme ocult: «Es troba enel primer article de la Constitu-ció i són les ulleres amb les qualsmiren el món. Ells ja tenen el quenosaltres demanem i molt més.Per això, no es veuen a si matei-xos com a nacionalistes. És elnacionalisme, allò que fa dir aMitterrand que el nacionalismeés la guerra» (El Temps, 27-3-01).L’assaig de Billig explicita

que el nacionalisme no és un fe-nomen pretèrit, sinó un idearicabdal per a entendre els nos-tres dies. Això no obstant, darre-rament el debat nacionalista ésvist com una nosa des de la pre-sidència de la Generalitat deDalt. En efecte, el periodista Vi-cenç Villatoro constata que hi ha

una operació en marxa per aconvertir la política catalana enuna confrontació estrictament dedretes i esquerres: «Com totesaquelles comunitats que ja estansatisfetes de ser el que són [...]una normalitat que alguns po-dem considerar prematura, i pre -tén de desdibuixar el debat na-cional i identitari, que quedariacom una cosa d’un passat avorrito d’un futur sempre ajornat»(Avui, 25-1-07). I és que la cons-ciència de ser qui som es va fenta miques quan perdem la capa-citat d’indignar-nos en sentir-nosmenyspreats.Per més que els estats siguin

un món pretesament objectiu iincontrovertible, l’etnocentrismeque solen irradiar té cada vegadamenys probabilitats d’enganyar.Nacionalisme banal és un llibred’allò més recomanable, perquèproporciona aliment i estímul in-tel·lectual i, sobretot, fa palesosaquests paranys. L’entranyableOvidi Montllor va musicar totaixò amb aquestes paraules:«Vostra raó es va desfent, la nos-tra és força creixent...» u

QUIM GIBERT (psicòleg)

Nacionalismebanal

Michael Billig,Nacionalisme banal,Editorial Afers, Catarroja 2006.

Page 46: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

LLENGUA NACIONAL - núm. 60 - III trimestre del 200746

Fa pocs mesos va aparèixer laPetita història de PompeuFabra, un nou número –el

221– de la magnífica col·leccióque l’Editorial Mediterrània té

dedicada a molts dels nostres ho-mes i dones més il·lustres. L’haescrita el gramàtic i escriptor Al-bert Jané i l’ha il·lustrada la ni-notaire Pilarín Bayés.D’antuvi, el primer que se’ns

acut de dir és que es tracta d’unapetita gran història. Petita, per-què així ho diu el títol i perquèen poques pàgines l’autor és ca-paç de presentar una magníficadissecció de la vida i de l’obrad’un personatge gegantí. I gran,perquè aconsegueix fomentar elconeixement, l’estima i l’interèsdels lectors, petits i grans, per lallengua catalana i pel seu «senyordenador». Pompeu Fabra vaaparèixer en el moment oportú:quan més falta feia que algú con-duís la ingent labor de fixar lallengua, de redreçar-la, de sot-metre-la a unes normes ortogrà-fiques i gramaticals que fossinacceptades per tots els escriptors.Les primeres ratlles van de-

dicades a reconèixer la impor -tància cabdal de la tasca del gra -màtic i lexicògraf barceloní i, totseguit, després d’exposar les di-ficultats amb què es trobava lallengua catalana abans del segleXX, Jané disserta sobre els més

variats episodis de la vida delMestre: infantesa, inici d’unagran vocació, joventut, cam-panya de L’Avenç, estada de deuanys a Bilbao, I Congrés Inter-nacional, Institut d’Estudis Cata-lans, anys de vida fecunda… iexili i mort a Prada de Conflent,a la Catalunya del Nord.Resseguir la vida de Fabra és

un exercici apassionant, perquèel seu itinerari personal és admi-rable, però també perquè la sevabiografia coincideix amb mo-ments àlgids de la història deCatalunya, com van ser les últi-mes dècades del segle XIX i lesprimeres del XX. Realment fou unaetapa de confiança, de coratge,de represa, de recerca de la con-dició de país normal… Una etapaformidable, de l’empenta de laqual encara vivim avui.La riquesa informativa que

conté el llibre, traslladada peruna prosa ben cisellada, és ex-traordinària. Cadascuna de lessetze pàgines és una clau queobre un nombre ingent de por-tes, una passa que inicia unaquantitat formidable de camins,una contrasenya que dóna accésa innombrables espais de co-

neixement… Tota una invitacióa aprofundir en els capítols i enels episodis que hi apareixen es-mentats.El llibre conté un munt de

dades i, certament, requereixuna lectura atenta; però, per da-munt de tot, volem destacar queté ànima, esperit, sentiment… Laseva lectura t’atrapa, et captiva…i, sobretot, et fa fàcil la identifi-cació amb una sèrie de valors.Els dibuixos de la Pilarín Bayés,inconfusibles i plens de detalls,tenen una gran càrrega didàcticai, com sempre, aconsegueixen lacomplicitat de qui els mira.Vides com la de Pompeu Fa-

bra, exemplars en rigor, treballi perseverança; exemplars enqualitat humana, servei als al-tres i amor a la pàtria, ens es-peronen a treballar sense defa-lliment per la llengua catalanai per tot allò que ens dóna iden-titat en el mapa dels pobles delmón; també a mirar el futur ambconfiança. Gràcies, Albert; grà-cies, Pilarín, per aquesta vostraaportació, necessària, oportunai valuosa. u

DAVID PAGÈS I CASSÚ

Ens troben davant una obranecessària, perquè els mites–malgrat una línia d’opinió

política i intel·lectual «cosmo-polita» i retòricament progres-sista– són un factor angular d’i-dentificació de qualsevol

comunitat, poble o nació. Magí Sunyer, tenint en comp -

te que la mitosimboligia duu ater me una ordenació de la histò-ria per a delimitar un propi ima-ginari col·lectiu, contextualitza ianalitza la difusió literària i his-toriogràfica de cinquanta-un mi-tes històrics originaris, consti-tuents, medievals i moderns finsa la Guerra del Francès, que vanser construïts fonamentalmentsota la Renaixença. Del ressò de lideratges indi-

viduals, de fets que singularitzenun cicle històric i de crisi políticai social (Guifré el Pelós, BorrellII, Ramon Berenguer III i la cons-titució de Catalunya-Occitània,Jaume I, Pere el Gran, Joan II, Ser -rallonga, Pau Claris, Carrasclet oJosep Moragues) se’n conclouque els romàntics renaixentistesexplicitaven una identificació na-cional –o, per contra, espanyola–segons el fet històric a rememo-rar i el posicionament polític delsliterats i historiadors: republicans,liberals o conservadors. Aquestcontext, reflectit com matisa Su -nyer a l’origen de la celebraciódels Jocs Florals iniciats en 1859,permet de determinar que els mi-

tes no són únicament un meca nis -me de construcció cultural de lanació, sinó que poden ser efi-caços instruments –com s’esdevéamb la Guerra del Francès– pera expressar la pertinença d’unaprovíncia (Catalunya) a una nació(Espanya). Els mites, com a fetshistòrics imaginats, són contra-dictoris i reflecteixen els correntspolítics hegemònics de cada con - juntura. En aquest sentit, com bédestaca l’autor, cal demanar-seper què el Tractat dels Pirineusno ha estat suficientment recu-perat per a denunciar la frag-mentació nacional entre dos Es-tats. La contesta de Sunyer ésclara: perquè aquest fet demostrala influència del poder identitarii coercitiu dels estats constituïts.Ara bé, en quina mesura els mi-tes poden ser uns mecanismes decrítica al nacionalisme (geopolí-tic) d’aquests Estats?Precisament, aquest extrem

porta l’autor a constatar la vigèn-cia, desigual, dels mites medie-vals i moderns. Un exemple d’a-questa vigència el tenim en larememoració de determinats es-deveniments metaforitzats tel·lú-ricament com el Pi de les Tres

Branques. Es tracta d’un referentd’afirmació i de contestació en-vers un procés de substituciósimbològica dut a terme per lacultura política oficial. I aquestadarrera variable és fonamentalper a concretar també quina ésla història socialment dominant:quina és la nostra història na-cional? En aquest sentit, la ca-pacitat de cohesió cultural i po-lítica duta a terme pels mitjansde comunicació estatals és moltsuperior a les condicions de pos-sibilitat divulgatives de la histò-rica dels connacionals. Breu-ment: si no hi ha unescoordenades històriques de re-ferència discriminatòries és difí-cil que hi hagi una capacitat dereconeixement entorn dels mitespropis.En aquest sentit, l’autor es

refereix encertadament a la fun-ció de la «pulsió». Aquest con-cepte psíquic explica, des de laseguretat que atorga pertànyer aun grup, la causa de la mitogra-fia: tothom té necessitat de reco -nèixer-se, sense interferències,en la seva pròpia historicitat. u

XAVIER FERRÉ

bibl iograf ia

Petita històriade P. Fabra

Albert Jané,Il·lustracions de Pilarín Bayés,Petita història de Pompeu Fabra,Mediterrània 2007.

Els mites nacio-nals catalans

Magí Sunyer,Els mites nacionals cata-lans [pròleg de Pere Anguera],Eumo,Vic 2006.

Page 47: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema

CONDICIONSL’Ajuntament del Vendrell convoca la sisenaBeca d’investigació Jaume Ramon i Vidales, laqual s’atorgarà a una proposta de treball sobrela vila del Vendrell que tracti una temàtica inclosadins les àrees de les ciències humanes i socials(història, geografia, art, antropologia, sociolo-gia, etc.).

Els treballs d’investigació hauran de ser presen-tats per un sol autor o per un grup de recercaformat per diferents components, els quals hau-ran de ser llicenciats, alumnes de doctorat odoctors de les universitats catalanes. Els treballshauran de ser originals, inèdits i escrits en català.

PROJECTEEl projecte previ al treball d’investigació peroptar a la beca ha de constar dels següents apar-tats: – Títol– Nom i dades personals de l’autor– Objectius de la recerca– Proposta d’índex– Metodologia– Fonts de consulta– Bibliografia– Currículum de l’autor– Aval científic d’un professor d’universitat cata-lana, que actuarà com a tutor de la investigació.

S’hauran de presentar cinc còpies del projecte

abans del 15 de novembredel 2007 a:

Àrea de Comunicació del’Ajuntament del Vendrell /Plaça Vella, 1 / 43700 EL VENDRELL.El veredicte del Jurat es faràpúblic en un termini de dosmesos.

PRESENTACIÓ DEL TREBALLEl termini per a la realització del treball guan-yador serà d’un any a partir de la data de lec-tura del veredicte del Jurat.

El treball haurà de tenir una extensió de textmínima de 100 pàgines DINA-4 i màxima de 200,impreses en format de 30 línies amb 70 caràc-ters per línia. Les il·lustracions, mapes, gràfics ialtres elements que puguin considerar-se com-plementaris seran comptats a part de les pàginesde text. També caldrà adjuntar el text i els ele-ments complementaris en suport informàtic.

JURATEl Jurat estarà constituït per membres especia-litzats en els temes plantejats en els projectes quees presentin. Serà presidit per l’alcaldessa del’Ajuntament del Vendrell, la qual podrà dele-gar la presidència a un altre membre del con-

sistori. El veredicte del Jurat serà inapel·lable.

El Jurat podrà declarar el premi desert.Qualsevol imprevist que pugui sorgir serà resoltpel Jurat.PREMILa beca tindrà una dotació de 3.000 euros, el15% dels quals seran lliurats al departament alqual pertanyi la persona responsable de la tuto-ria un cop s’hagi entregat el treball. Aquestimport s’haurà de destinar a l’adquisició de ma -terial docent de l’àrea de coneixement corres-ponent.

El pagament de la resta de l’import de la becaal projecte guanyador es farà en dos terminis:

— 1.200 €, un cop fet públic el veredicte delJurat sobre el projecte.

— 1.350 €, un cop s’hagi lliurat el treball.

L’Ajuntament del Vendrell esdevindrà titular de

BASES

Informació i reserves, exclusivament a:

C. Indústria, 34 / 08025 Barcelona / tel. 93 458 55 56Pàgina web: www.clubcataladeviatges.cat

27 anys organitzant viatges a l’Alguer

Pont de Tots SantsPont de Tots Santsa l’Alguer (illa de Sardenya)a l’Alguer (illa de Sardenya)

ANADA: 1 DE NOVEMBRE, A LES 9.00 HTORNADA: 4 DE NOVEMBRE, A LES 22.00 H

Visitarem: l’Alguer, St. Pietro di Sorres, Nurag de Santu Antine, Bosa, Grutes de Neptú, Nurag de la Palmavera, Castelsardo, SaccargiaTot inclòs (d’acord amb el full detallat de serveis) Hotel 3*** 675 €Tot inclòs (d’acord amb el full detallat de serveis) Hotel 4**** 725 €Preus especials per als subscriptors de Llengua Nacional, Avui, Òmnium Cultural i targeta Club Català de Viatges

També: Setembre: L’ANDALUSIA BARROCA (pont de la Diada), EL PAÍS CÀTAR (pont de la diada), LA VALL DEL

LORD, LA TOSCANA I RAVENA, EL PRIORAT.Octubre: CIRCUIT DE MARRÀQUEIX, JORDÀNIA, L’ILLA DE CRETA, ALACANT (pont del Pilar), BERLÍN (pont

del Pilar), EL ROMÀNIC D’OSONA.Novembre: RETORN A MALLORCA (pont de Tots Sants), ILLA DE PALMA (pont de Tots Sants), BOLETADA

AL BERGUEDÀ, EL SUD DE L’ÍNDIA, RUTA DEL COMTE ARNAU.

VOLS DIRECTES DES DE BARCELONA

Possibilitat de: sols avió + estada + lloguer de cotxe

Taxes aeroports: 40 €

Page 48: Núm. 60 III trimestre del 2007, any XVII · 2017-05-11 · LLENGUA NACIONAL - NÚM. 60 - III TRIMESTRE DEL 2007 3 EDITORIAL El problema número u N o hi ha dubte que el problema