Núm.118 Juliol-Octubre 2006 DE BARCELONA Servei d’INFORMACIÓ · l’observatori de la...

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Informe de

l’observatori de

la professió

sobre la vaga de metges

de la sanitat catalana

18

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.1

18

Ju

lio

l-O

ct

ub

re

2

00

6

Punset i Vilardell parlen sobre la gestió de

les emocions en l’acte inaugural del curs del

Centre d’Estudis Col·legials

14

El COMB actualitza els honoraris professionals

recomanats per als metges de les mútues per a

l’any 2007

6

El CAP El Remei de Vic compleix deu anys.– Carles Blay, metge de Família de l'ABS Santa Eugènia de Berga; MiquelBruguera, president del COMB; Jacint Codina, alcalde de Vic; Albert Ledesma, gerent de l'EAP Vic; Carles Manté, directordel Catsalut, i Xavier Pomés, exconseller de Sanitat, en la taula rodona sobre “El futur del Sistema Nacional de Salut iels professionals sanitaris” celebrada amb motiu de la commemoració dels deu anys del CAP El Remei de Vic.

Sisena edició de la

Jornada Col·legial per

lliurar els premis dels

Concursos Artístics

per a Metges

Bruguera: “El factor clau que fa

que les EBA funcionin bé és la

motivació dels seus professionals”

12

Alfons Malet, portaveu d’Assegurança Lliure del COMB; Miquel Bruguera, president del COMB, i Ramon Torné,president de la Secció Col·legial de Metges d’Assegurança Lliure, en la presentació en roda de premsa de l’estudi sobreels metges i les Entitats d’Assegurances Sanitàries.

L’Assemblea deCompromissaris fixa en23,75 euros el preu pervisita de medicina general iespecialitats per als metgesque treballen a les mútues

Bruguera exigeix ales mútues quecompleixin els pactesprofessionals isalarials establertsamb el COMB

El Col·legi fa públic unestudi amb la valoraciódels metges deBarcelona sobre lesentitats d'assegurancessanitàries

D’esquerra a dreta: AlexRamos, director del CEC;Eduard Punset, advocat ieconomista; Miquel

Bruguera, president del COMB, i MiquelVilardell, vicepresident del COMB icatedràtic de Medicina Interna de la UAB,en l'acte de presentació del Programa deFormació 2006-2007.

39

267 metges

s’integren a

l’Associació de

Metges afectats pel

règim d’AMF-AT

17

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2006

informació col·legial

sumari

informació econòmica

Opinió i anàlisi 3Tribuna d’opinió: Els metges i les entitats d’assegurança lliure 5El COMB presenta un nou estudisobre els metges i les entitats d’assegurança lliure 6Resultats de l’Estudi Sociològic: “Els metges i el sector d’assegurança lliure” 8El model de CAP autogestionat El Remei de Vic compleix 10 anys 12El CEC presenta el programa de formació 2006-2007amb una conferència sobre “La gestió de les emocions” 14Tribuna d’opinió: Carta oberta a l’Honorable Consellera Tura 16Els afectats del règim d’AMF-AT creen una associació 17Informe de l’Observatori de la Professiósobre la vaga dels metges de la sanitat catalana 18Com afronta la professió mèdica dediferents països la manca de professionals sanitaris 21El projecte internacional MedIEQ 28Actualitat sanitària 29Revista de premsa 30Els metges de Barcelona celebrenla segona edició dels Jocs Col·legials Esportius 33Lliurament de premis en la sisena edició del Concurs Artístic per a Metges 40La Secció de Metges Jubilats presental’obra literària publicada recentment per metges 58La màgia d’un altre món 62Delegacions i seccions col·legials 64En record de: El doctor Alegre Marcet i la política hospitalària 69Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 71Consultori terminològic 74Congressos i cursos 75Petits anuncis 78Quaderns de Formació i Salut 83

Editorial àrea econòmica 41El COMB i QUADIS signen un acord de col·laboraciódins l’àmbit dels serveis vinculats amb l’automòbil 41Comentari borsari 42Tribuna d’opinió: Apunten els fons especialitzats 43Medicorasse segueix premiant la fidelitatdels seus clients de l’assegurança d’automòbil MediMotor 47

Fe d'errades: Qui apareix a la imatge central de la informació sobre projectes de cooperació del COMB de l'Informe Anual 2005 és Jordi Folgado Ferrer, director de laFundació Vicente Ferrer a Espanya, i no Vicente Ferrer com s'esmenta en el peu de foto.

Servei d’Informació Col·legial. Juliol-Octubre 2006 33333


opinió i anàlisi

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges de Barcelona

El Consell de la ProfessióMèdica és la primeraoportunitat a la història delnostre país que els metgespuguin discutir entre ells iamb l’Administració lescoses que més els afecten,com són la manera d’exercirla seva activitat professional iquant i com els hi han depagar.

La vaga de metges d’aquestaprimavera ha causat una veri-table convulsió en el món de

la sanitat catalana per diversos mo-tius. Ha estat seguida per un nom-bre tan elevat de metges i metges-ses que ha posat en evidència queel descontentament i la frustracióés un estat d’ànim comú en la pro-fessió, causat per la manera coml’organització del sistema sanitaricatalà obliga els metges a exercirla seva professió. Sobrecàrrega detreball assistencial, poc respecteper part dels ciutadans —més exi-gents ara que no pas ho eren en elpassat—, molt valorats només deparaula pels gerents i altres direc-tius del sistema, però molt poc enel moment de decidir com han defer la feina i com l’han de retribuiri limitacions per a la progressióprofessional són algunes de lesqueixes que hem sentit durant lavaga.La vaga ha permès també veurecom es posicionaven els mitjansde comunicació i el pes relatiu delsindicat de metges i dels sindicatsde classe, així com la capacitat deresposta de l’Administració. Lavaga ens ha donat lliçons que hemde saber recordar els metges i elsque fan política sanitària.La vaga es va tancar amb l’aporta-ció de diners al sistema i amb lapromesa de la creació del Consellde la Professió Mèdica. AquestConsell format a parts gairebéiguals entre metges i representantsde l’Administració sanitària ha derepresentar un espai de debat ones resolguin els problemes delsmetges, tant de caràcter retributiucom professional, ja que hi ha elcompromís de la consellera Geli de

El Consell de la Professiócomença a treballar

sotmetre’s als acords presos enaquest consell.El Consell de la Professió Mèdicaté dues comissions, una presididapel secretari general de Metges deCatalunya, i l’altra, pel presidentdel Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya. Aquestes comissionssón les que han de presentar alplenari del Consell les propostesde reforma del model sanitari i delpaper dels metges en el sistemapúblic de salut de Catalunya. Lesdues comissions van començar atreballar al mes de setembre. Elsseus membres, força heterogenisquant a situació professional iquant a criteris, perquè han de re-presentar una professió molt pochomogènia, estan en general sa-tisfets de com ha començat la sevaactivitat.Voldria recordar als lectors que elConsell de la Professió Mèdica ésla primera oportunitat a la històriadel nostre país que els metges pu-guin discutir entre ells i amb l’Ad-ministració les coses que més elsafecten, com són la manera d’exer-cir la seva activitat professional iquant i com els hi han de pagar.Hem de ser optimistes i pensar quehem entrat en un camí del qual noes pot retrocedir i que en el futurles coses han d’anar millor per alsmetges del que han anat fins ara.


informació col·legialinformació col·legial

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 118

Juliol-Octubre 2006

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.eshttp://www.comb.cat

Miquel Bruguera i CortadaPresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerRicard Gutiérrez i MartíVicepresident segonJaume Padrós i SelmaSecretariJaume Roigé i SoleTresorer-comptadorJaume Sellarès i SallasVicesecretariRamon Pujol i FarriolsVocal 1r.Pilar Arrizabalaga ClementeVocal 2n.Francesc Ferrer i RuscalledaVocal 3r.Leonor Ancochea i SerraïmaVocal 4t.Àngels Martos i RodríguezVocal 5è.Josep Manuel Picas i VidalVocal 6è.Rosa Maria Boyé de la PresaVocal 7è.Ramon Torné i EscasanyVocal 8è.Gustavo Tolchinsky WiesenVocal 9è.Alfons Malet i CasajuanaVocal suplent de la juntaJoaquim Camps i DomènechVocal suplent de la juntaXavier de las Cuevas BouVocal suplent de vocaliesXavier Blancafort SansóVocal suplent de vocaliesNúria Martínez LeónVocal suplent de vocaliesMercè Botinas MartíVocal suplent

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell,Ricard Gutiérrez, Jaume Padrós,Jaume Roigé, Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Antoni Coll i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Grá. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Juntade Govern

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal



Tribuna

d’opinióEls metges i les entitatsd'assegurança lliure

Alfons Malet,vocal de la Junta de Govern del COMB iportaveu d’Assegurança Lliure del COMB

És meritori que en l’actualitat elmetge vulgui continuar desen-volupant la seva activitat assis-

tencial en l’exercici privat, tot i teninten compte que avui en dia l’activitatprivada està vinculada fonamental-ment amb els assegurats de les Enti-tats d’Assegurança Lliure (EAL).En l’horitzó del manteniment de l’ac-tual model d’assistència mèdica pri-vada hi ha el risc de la proletaritzacióde l’acte mèdic, així com de la relacióque actualment tenim amb les EAL.Per tant, continuem defensant la lli-bertat del pacient de triar metge, lavoluntat del metge de gestionar laseva dedicació i la de mantenir el vin-cle de pagament “correcte” per actemèdic.De les dades de l’estudi sociològicdels metges que treballen a les EAL esconfirma, i és rellevant, que la majoriadels metges treballen també en elsector públic (59 %) i correspon alsmetges joves (de 25 a 40 anys) lamàxima incidència (75 %). Aquestacombinació del treball públic i privatimplica tant el procés d’adaptació delsprofessionals a la professió mèdica,com la preponderància històrica delsector públic.És preocupant el fet que es mantél’edat mitjana que correspon a 52anys, que és superior a la mitjana delscol·legiats en actiu i que implica unenvelliment d’aquest sector, amb unadedicació de 22 anys de mitjana enaquest sector.Les EAL haurien de plantejar-se com aobjectius prioritaris el de donar su-port als metges joves per entrar alsistema sanitari privat, ja que actual-ment només Assistència Sanitària

Col·legial té el quadre mèdic obert.Entre els aspectes que el metge quetreballa per a les entitats d’assegu-rança lliure valora positivament tro-bem el control dels processos i l’orga-nització de la pròpia consulta. Sem-bla que el consultori tipus de referèn-cia en el futur estarà possiblementformat per un equip de metges, percobrir el 100 % del temps de dedicaciósetmanal, amb el suport d’una admi-nistrativa i d’una o dues infermeres.Finalment, voldríem recordar que lavaloració negativa dels metges de lesEAL està relacionada fonamentalmentamb el nivell d’ingressos, ja que enl’actualitat un punt important que elsmetges manifesten és que pateixensobrecàrrega assistencial i, per altrabanda, no és justificable el podermantenir els ingressos econòmics tre-ballant amb més dedicació horària, imenys temps de visita, que alhora potanar en detriment de la qualitat i, pertant, creiem que l’estabilitat del sec-tor i la confiança dels metges es pottrencar si les EAL no fan un incrementd’honoraris per adequar-se als hono-raris del COMB.

Continuem defensant lallibertat del pacient de triarmetge, la voluntat del metgede gestionar la seva dedicaciói la de mantenir el vincle depagament “correcte” per actemèdic.



Assegurança

lliure

El COMB presenta un nouestudi sobre els metges i lesentitats d’assegurança lliureL’Assemblea de Compromissaris aproval’actualització dels honoraris orientatiusper al 2007

L’Assemblea deCompromissaris, celebradael 17 d’octubre, va aprovarper unanimitat la proposta

de la Secció Col·legiald’Assegurança Lliure

d'actualització delshonoraris recomanats

orientatius a aplicar a lesmútues l’any 2007. Els

honoraris recomanats peral 2007 són: 23,75 € per

visita consultori enmedicina general i

especialitats; 35,63 € pervisita a domicili, urgencia, i

47,50 € per visita adomicili, urgència en dia

festiu o horari nocturn.D’altra banda, el COMB va

presentar, el dia 5 dejuliol, els resultats d’una

enquesta sobre els metgesque treballen per a les

mútues i va donar aconèixer un rànquing de

les entitats d’assegurancessanitàries en funció de

l’opinió dels facultatius deBarcelona.

Les dades de l’estudimostren que els metges

estan percebent unamitjana del 30 % menys

dels honoraris recomanatspel Col·legi.

Miquel Bruguera, president delCOMB, va presentar les da-des de l’estudi que ha elabo-

rat l’Equip d’Investigacions en Profes-sions i Organitzacions del Departamentde Sociologia de la Universitat deBarcelona, que es fa anualment sobreles entitats d’assegurança lliure, por-tada a terme per “conèixer el criteridels metges i la seva opinió de comestà el sector”. També va informar del’estat actual de la negociació amb lesentitats d’assegurances sanitàries deCatalunya. L’acte va comptar amb lesintervencions d’Alfons Malet, presidentde l’Oficina Professional d’Asseguran-ça Lliure del COMB, i Ramon Torné,president de la Secció Col·legial deMetges d’Assegurança Lliure del COMB.Segons va afirmar el president del COMB,“vora del 25 % dels ciutadans que viuena Catalunya té una pòlissa d’assistènciamèdica”, i “gairebé un terç dels metges”col·legiats a Barcelona treballen pel sec-tor de les mútues, a temps parcial ototal. Així, afirmà Bruguera, el fet quemolts metges treballin per a més d’unacompanyia els col·loca en una “situació

de privilegi per fer una valoració global”del sector.Alfons Malet va exposar els contingutsi la fitxa tècnica de l’enquesta, especi-ficant-ne els objectius: per una banda,“conèixer quina és la valoració que fanels metges de les companyies”, i perl’altra, “conèixer l’activitat professio-nal dels metges d’assegurança lliure”.Malet va destacar que la mitjana d’edatdels professionals d’aquest sector, de52 anys, “és alta” respecte de la mitja-na de col·legiats, i va fer “una petició ales companyies perquè incorporin met-ges joves”.El president de l’Oficina Professionald’Assegurança Lliure va desglossar lesdades aportades per l’enquesta. Entred’altres aspectes, destacà que s’ha re-duït a la meitat (fins a l’1,4 %) el nombrede metges que treballen als consulto-ris de les mateixes entitats assegura-dores, ja que la majoria de facultatius“volen treballar agrupats amb altrescol·legues”, per rendibilitzar costos itenir més autonomia professional. Se-gons l’enquesta, també s’ha produïtun increment de les hores treballades

Miquel Bruguera, Ramon Torné i Alfons Malet, en l’exposició de les dades de l’estudi sociològic del’enquesta d’Assegurança Lliure.



pels professionals (6,6 hores diàries i4,6 dies a la setmana), fins a arribar alfet que “el 27 % dels metges enques-tats comenta que la major dedicació ala feina ha representat una sobrecàrre-ga assistencial”. Així mateix, Maletmanifestà que “seria desitjable” un sis-tema electrònic únic de facturació i co-brament, coincidint amb l’opinió del81 % dels enquestats.El president de l’Oficina Professionald’Assegurança Lliure del COMB va pre-sentar el rànquing de les companyiesasseguradores, que mesura “el nivellde satisfacció global dels metges ambles entitats d’assegurança lliure”.Aquest any, segons Malet, el nivell desatisfacció “és inferior als darrers anys,degut a la frustració i la disconformitatamb les companyies”, d’ençà de “l’in-compliment del conveni signat amb laUCEAC”, patronal que agrupa les mútu-es. Segons el rànquing, no hi ha capcompanyia que estigui valorada moltpositivament, mentre que les valoradespositivament són Assistència SanitàriaCol·legial, Agrupació Mútua, Aresa, Win-terthur Salud i Mútua General deCatalunya. Per contra, les valoradesnegativament són Mapfre-Caja Salud,Aegon i DKV Seguros, i les valoradesmolt negativament són Asisa, Sanitas,Caser Salud i Adeslas.Miquel Bruguera prengué de nou laparaula per analitzar el “desencontrehistòric” entre els metges i les mútuespel que fa als aspectes retributius. L’any

2000 es va pactar un acord amb laUCEAC per augmentar els honorarisdels metges “d’acord amb l’incrementde l’IPC” i intentar “aproximar el preuque paguen les companyies amb elshonoraris recomanats pel COMB”. Da-vant l’incompliment d’aquest acord, apartir de l’any 2005, el Col·legi va tren-car el conveni i “negocia separadamentamb cadascuna de les companyies”.Seguidament va intervenir Ramon Tor-né, qui va explicar més detalladamentla qüestió dels honoraris professionals.Segons els resultats de l’enquesta queTorné va exposar, els especialistes enMedicina Familiar i Comunitària cobrenuna mitjana de 12 € per visita, i la restad’especialistes, una mitjana de 17,5 €per visita. Aquestes dades mostren queels metges estan percebent una mitja-na del 30 % menys dels honoraris reco-manats pel Col·legi. Així doncs, el presi-dent de la Secció Col·legial d’Assegu-rança Lliure va declarar que “tots elsespecialistes haurien de tenir unifor-mitat d’honoraris de visites”, marcadaen 23 €, d’acord amb el criteri del Col·-legi, un preu per visita “ajustat” i “nodesenraonat al nostre mercat”.Seguint les dades de l’enquesta, Tornéva explicar que els metges tenen unamitjana de 70 € d’ingressos a l’hora,amb el 80 % de despeses i el 20 % debeneficis, que suposen una mitjana debeneficis de 14 € l’hora. El president dela Secció Col·legial va declarar: “Ente-nem que si el ciutadà paga per una

qualitat assistencial i aquesta li hem dedonar nosaltres, hem de percebre unaremuneració justa que ens permeti do-nar-la-hi sense posar-la en compromís.”Miquel Bruguera va explicar a continua-ció que l’única manera d’augmentar be-neficis de les companyies és “pagantmalament els metges” per reduir els preusde les pòlisses i captar així nous clients.Segons Bruguera, els col·legis de metgestenen “l’obligació moral de fer públicaaquesta informació perquè dóna elementsals ciutadans per fer una elecció al mésben fonamentada possible”.Per acabar, el president del COMB vapresentar les conclusions del documentexposat a la roda de premsa: la decisióde continuar amb la “negociació indivi-dual” amb cadascuna de les companyi-es, perquè amb aquesta estratègia elCol·legi està “donant un pas endavant”;la creença d’estar “en el dret morald’exigir que s’acompleixin les reglesdel joc”, manifestant la necessitat “quehi hagi contractes entre els metges i lescompanyies”; la convicció que “hi hau-rà una millora retributiva per als met-ges els propers anys” i que s’aconse-guirà que les companyies “trobin và-lids els honoraris acordats com a refe-rent” pel COMB, i, a l’últim, la voluntat“no únicament que els metges cobrinels honoraris que els corresponen perfer la feina que fan, sinó que al mateixtemps es mantingui una qualitat quedoni garanties al ciutadà que l’atencióque rep dins d’aquest sector és bona”.

El COMB presenta un nou estudi sobre els metges i les entitats d’assegurança lliure

D’esquerra a dreta: Alfons Malet, portaveu d’Assegurança Lliure del COMB; Miquel Bruguera, president del COMB, i Ramon Torné, president de la Secció Col·legial deMetges d’Assegurança Lliure, en la presentació de l’estudi sobre els metges i les entitats d’assegurances sanitàries.



Assegurança

lliure

Resultats de l’EstudiSociològic: “Els metges i el sector d’assegurançalliure”Fitxa tècnica de l'enquesta:

Enquesta censal per correu ambqüestionari autoadministrat al col·-lectiu de la Secció Col·legial d’As-segurança Lliure en dues trame-ses.1. Respostes = 634.2. La resposta a l’enquesta mantéun lleuger increment, possiblementa causa de les persones que s’hanintegrat al sector i a l’actualitzaciódels llistats.3. Es tracta d’un grup estable deresposta. Aquest grup el formenun 83 % d’homes i el 92 % sónespecialistes.4. La mitjana d’edat del col·lectiués de 52 anys.5. Les especialitats principals són:Pediatria 13 %, Obstetrícia 11 %,Traumatologia 9 %, Medicina In-terna 5,8 %, Dermatologia 5,4 % iCirurgia General 5,3 %.

Font:

Dr. Josep Antoni Rodríguez Díaz

Catedràtic i Director del

Departament de Sociologia i Anàlisi de

les Organitzacions

de la Facultat de Sociologia de la UB.

1. ESTUDI. ENQUESTA ASSEGURANÇA LLIURE

SISTEMES D’ACCÉS DELS PACIENTS ALS METGES

LLOC DE TREBALL DEL METGE



Resultats de l’Estudi Sociològic: “Els metges i el sector d’assegurança lliure”




2. RELACIÓ METGE/ENTITATS ASSEGURADORES




3. SECTOR ASSEGURANCES SANITÀRIES

4. CONCLUSIONS



Atenció

Primària

La primera entitat de base associativa promoguda pelCOMB es va inaugurar el 1996

El model de CAPautogestionat El Remei deVic compleix deu anys

El passat 6 d’octubre es va celebrar a Vic elsdeu anys de la inauguració del primer Centre

d’Atenció Primària autogestionat pels seusmetges i infermeres. Aquesta experiència,

promoguda pel Col·legi de Metges deBarcelona i que va comptar amb el suport de

l’Administració sanitària, no ha estat única,l’han seguit 12 entitats de base associativa

(EBA) que atenen uns 250.000 ciutadans deCatalunya.

Albert Ledesma, director del CAP El Remei deVic, ha declarat amb motiu de l’aniversari delcentre que la iniciativa que es va emprendre

ara fa deu anys va ser un encert, tant pel quefa als professionals que hi

treballen, els quals tenen més autonomia i sesenten més resolutius i motivats per anarmés enllà, com pels resultats de salut, quesón bons, hi ha una alta satisfacció delsusuaris i un millor ús dels recursos.A continuació, reproduïm un extracte de laintervenció de Miquel Bruguera, president delCOMB, en la taula rodona sobre “El futur delSistema Nacional de Salut i els professionalssanitaris” celebrada amb motiu de lacommemoració dels deu anys de l’EAP ElRemei de Vic. En la seva intervenció,Bruguera ressalta que “el factor clau que faque les EBA funcionin bé és la motivació delsseus professionals”.

dents que s’acaben d’incorporar almeu hospital a fer la residència empregunto sovint si d’aquí a uns anysseran feliços fent de metges o engrui-xiran les rengleres dels metges frus-trats i dels insatisfets. En aquestaetapa inicial, veig en tots il·lusió ioptimisme. Després hi haurà de tot,uns estaran contents fent de metge,però d’altres se sentiran decebutsamb la manera d’exercir la professió.

L’experiència m’indica, i les enquestesque fa periòdicament el Col·legi ho con-firmen, que els insatisfets estan frus-trats amb la manera com han d’exercir laprofessió, no amb la Medicina en si, és adir, no amb la professió en si mateixa.Segurament hi ha raons diverses quecausen la frustració, però n’hi ha algu-nes que es donen en gairebé tots els quipateixen la síndrome de ‘burn-out’, queés el grau extrem d’insatisfacció profes-sional. Aquests factors comuns són lafalta d’autonomia en la manera d’exer-cir, la manca d’expectatives professio-

nals i la sensació de no ser prou valo-rats pels seus comandaments i pels pa-cients. [...]La insatisfacció professional s’ha de com-batre, i hi ha mesures per fer-ho, peròsobretot s’ha de prevenir. El combat con-tra la insatisfacció dels metges és respon-sabilitat de tots. De l’Administració, queés qui paga, però també dels gerents idirectius de les institucions, que tenen laresponsabilitat de les polítiques de recur-sos humans; ho és dels sindicats, que hande lluitar per millorar les condicions detreball i el salari, i finalment ho és també

“E n veure els estudiants demedicina quan faig clas-se a la facultat i als resi-

1



dels col·legis de metges que han d’ajudara trobar elements de suport, satisfaccióen l’exercici de la professió que neutralit-zin els elements negatius. També és res-ponsabilitat del metge individual fer seusels valors de la professió, com és propo-sar-se com a objectiu personal el desen-volupament professional, entès com l’ad-quisició continuada de nous coneixe-ments i de noves habilitats per fer millor lafeina i complir millor amb la nostra exigèn-cia ètica d’estar al servei de la gent queestà malalta. Un exemple podria ser pro-posar-se anar incorporant nous elementsals propis recursos professionals i apren-dre nous procediments i tècniques, actu-alitzar periòdicament els coneixements,introduir millores en el lloc de treball i enla manera de fer-lo, etc.Un altre element pot ser no limitar-se al’activitat assistencial, sinó dedicar unapart del temps de treball a la docència i ala recerca. Això pot sembla una ximpleriapels que estan allunyats dels grans hospi-tals, que són els que estan relacionatsamb la universitat. He d’aclarir que nil’una ni l’altra d’aquestes dues activitatsestà reservada als professors d’universi-tat ni als investigadors professionals. Heuvist algun metge dels que fan docència oque fan recerca amb síndrome de ‘burnout’? Jo mai, i això em fa pensar queaquestes activitats tenen elements queprotegeixen del ‘burn out’.La docència, concebuda com la transmissióde coneixements del que en té a un o a mésd’un que no en tenen, no únicament la potfer qualsevol metge, sinó que jo crec quel’haurien de fer tots els metges. Avui dia, quehi ha residents a la majoria de centres detreball, CAP i hospitals petits, la docènciahauria de ser responsabilitat de tot metge.Fer docència és un estímul constant permillorar i per il·lusionar els més joves.La recerca clínica plantejada com la buscad’interpretacions dels fenòmens que unveu, de les seves causes, dels factors queels afavoreixen, de l’eficàcia de les sevespossibles solucions, està a l’abast dequalsevol metge, no únicament d’hospi-tal, sinó també d’AP.Amb tant o més pes que els elementspreventius de la insatisfacció professio-nal que he esmentat, hem de considerarla importància de la lluita per aconseguirgraus raonables d’autonomia professio-nal, és a dir, per tenir la capacitat dedecidir, o almenys d’intervenir, en el dis-

seny de com un ha de fer la pròpia feina.No pot ser feliç amb la seva feina el metgeque no pot decidir quants malalts veuràcada dia, ni quan temps els hi ha de dedi-car, perquè ell no porta l’agenda, ni quinamedicació els prescriurà, que això depèndels incentius vinculats a la prescripció; nicom registrarà la informació que li submi-nistrarà el malalt, si en paper o en l’ordina-dor; ni sap si el deixaran anar de congrésperquè no es troba un substitut que li facila feina quan marxi. Per ser feliç s’ha de sermés autònom i poder treballar en un siste-ma menys intervencionista, menys dirigis-ta, amb menys comandaments. L’EduardPunset deia amb molt d’encert que la infe-licitat està proporcionalment relacionadaamb el nombre de caps que un té.Les EBA responen a aquesta filosofia d’eli-minar caps per poder ser feliç i de poderprendre les decisions de tot allò que for-ma part de la manera com un ha de fer laseva feina.Al meu entendre el factor clau que fa queles EBA funcionin bé és la motivació delsseus professionals.Les EBA són organitzacions propietat delsprofessionals que tenen tota la responsa-bilitat assistencial i econòmica. ‘Pocscaps’, cadascú administra la seva responsabilitat. La relació metge/infermer/pacient és directa, no calen intermediarisi l’organització és senzilla. Els professio-nals són responsables de les inversions ide les noves contractacions de personal,així com de l’establiment d’incentius.Si em permeteu, per acabar, deixeu-mefer una reflexió d’on som pel que fa a la

formació d’equips autogestionats.Cap al 1995, una vegada esgotat el debatideològic de la Reforma en l’AP, caliaavançar en noves formes d’organitzar-seper disposar de més autonomia i prestarun millor servei al ciutadà. En aquell mo-ment un grup de metges i infermeresentusiastes amb capacitat i seguretat enells mateixos van proposar assumir lesresponsabilitats econòmiques de l’orga-nització. En una jornada sobre AP al COMB,el 1996 es proposa que l’autogestió és unbon model d’organització dels equipsd’AP, tal com s’exposa en el llibre AtencióPrimària, alternatives de futur.L’Administració va fer un vot de confiançaals professionals i va assumir el riscd’apostar per ells davant les diferentsorganitzacions públiques o privades aixícom les sindicals que no volien que el seu‘status-quo’ variés.L’esforç ha estat important i en aquestsmoments hi ha més de 250.000 ciutadansde Catalunya que fan servir els 13 equipsautogestionats d’atenció primària. Tot i ladiversitat, ja que no hi ha cap equip igual,els professionals n’estan satisfets i els ciu-tadans també. Malauradament, des del2003, en l’anterior govern, no s’ha obertcap més, però espero que només hagiestat una pausa en el camí i es vagin obrintnoves EBA.”

Extracte de la conferència de MiquelBruguera, president del COMB, en lataula rodona sobre “El futur del Siste-ma Nacional de Salut i els professio-nals sanitaris”

1. D’esquerra a dreta a la pàgina anterior: CarlesBlay, metge de Família de l’ABS Santa Eugènia

de Berga; Miquel Bruguera, president del COMB;Jacint Codina, alcalde de Vic; Albert Ledesma,gerent de l’EAP Vic; Carles Manté, director del

Catsalut, i Xavier Pomés, exconseller de Sanitat,en la taula rodona sobre “El futur del SistemaNacional de Salut i els professionals sanitaris”

celebrada amb motiu de la commemoració delsdeu anys del CAP El Remei de Vic.

2. Recinte firal del Sucre de Vic en la taularodona celebrada el 6 d’octubre.

3. Albert Ledesma i Marina Geli, en el soparpopular celebrat al recinte firal de Vic per

commemorar els deu anys de l’EAP.2

3



Centre d’Estudis

Col·legials

El CEC presenta el programade formació 2006-2007 ambuna conferència sobre “Lagestió de les emocions”

El Centre d’EstudisCol·legials (CEC) va

presentar el seu programade formació del curs 2006-

2007, el passat 20 desetembre, amb les

conferències d’EduardPunset, advocat i

economista, que va parlarsobre “La gestió de lesemocions” i de Miquel

Vilardell, vicepresident delCOMB i catedràtic de

Medicina Interna de laUAB, que va abordar “La

rellevància de les emocionsen la comunicació metge-

pacient”. El CEC, que elproper any celebrarà el seu

25è. aniversari, haprogramat més de 80

cursos distribuïts en 16àrees temàtiques i una

àrea de formació a mida.

El passat 20 de setembre el presi-dent del Col·legi de Metges deBarcelona, Miquel Bruguera, va

presentar el Programa de Formaciódel CEC 2006-2007 i les conferències“La gestió de les emocions” d’EduardPunset, advocat, economista, autordel llibre El viaje a la felicidad i direc-tor del programa de divulgació cientí-fica Redes de TVE, i “La rellevància deles emocions en la comunicació met-ge-pacient” de Miquel Vilardell, vice-president 1r. del COMB, catedràtic deMedicina Interna de la UAB i expresi-dent de l’Associació Catalana d’Edu-cació Mèdica. Àlex Ramos, directordel Centre d’Estudis Col·legials, va ferla valoració del curs anterior i va ex-posar el nou programa de formaciódel curs 2006-2007.Miquel Bruguera va iniciar l’acte as-senyalant que l’any 2007 el CEC com-plirà 25 anys i va expressar la voluntatdel COMB durant tots aquests anysde ser sensible a la formació mèdicacontinuada, com ho demostra explíci-tament en els seus estatuts i en lesiniciatives que ha impulsat, com és elcas del Consell Català de la FormacióMèdica Continuada, els diplomesd’Acreditació Col·legial en FMC (DAC-

FMC) i els Diplomes Acreditatius deCapacitació (DIACAP) en sectors pro-fessionals sense regulació en aquestcamp.Eduard Punset, en la seva conferèn-cia sobre “La gestió de les emocions”,va expressar la seva vinculació amb lamedicina a través del seu pare queera metge d’un poblet del Priorat.Punset va esbossar les investigaci-ons que han fet neuròlegs en l’àmbitdels primats i d’un grup de metgesanglesos que en una investigació demés de deu anys, primer amb funcio-naris i després amb una mostra depoblació en general, van arribar a laconclusió que el lloc que s’ocupa en lajerarquia és el millor predictor de lasalut d’una persona. S’ha descobert,segons Punset, que el que està en lapart més baixa de l’escalafó jeràrquicpateix més estrès que el que està enuna posició superior. No és ben bé unproblema de pobresa, va afegir, sinóque el tema és el reconeixement delsaltres de l’activitat d’un.Per Punset, tot just ara comencem adescobrir les coses que ens faltavasaber per a la gestió de les emocions,el que els experts anomenen “compe-tència emocional”. Va concloure per

1



finalitzar la seva conferència que s’had’ensenyar a la gent a gestionar lesseves emocions una mica millor quefa 60.000 anys.Miquel Vilardell va abordar el tema deles emocions enfocat en la comunica-ció metge-pacient. Vilardell va comen-çar la seva intervenció citant Punset,que va dir que els metges tenen uncert reconeixement social, però Vilar-dell va afegir que els metges no hosenten així. El que busquen els met-ges és una aliança terapèutica entreels metges i els pacients, busquenpoder pactar en termes de salut i perpoder fer això, segons Vilardell, ésimprescindible el vessant emocionalque és el que necessita el metge pergenerar confiança. Per arribar a aques-ta confiança Vilardell va especificaruna sèrie de passos i factors que in-flueixen, com: la competència profes-sional, tenir una personalitat del sa-ber ser i saber estar, l’espai de troba-da entre metge i malat, el temps queha de ser el necessari, etc.Per finalitzar la seva conferència, Vi-lardell va dir que si fos pacient li agra-daria un professional competent, queestigués al dia i que alhora fos empà-tic, que el comprengués. I als metgesels agradaria un malat que confiés enells i perquè això es pugui produir,segons Vilardell, s’han de seguir elspassos exposats en la conferència.Finalitzades les conferències, Àlex Ra-mos va fer una valoració del darrer cursdel CEC, en el qual han participat apro-ximadament uns 1.300 professionals

en prop de 187 activitats durant totl’any. D’aquests alumnes un 69 % sóndones i el 31 % homes, l’edat mitjana ésde 36 anys, un 62 % són metges col·le-giats al COMB, el 5 % són metges d’al-tres col·legis i el 30 % són professio-nals procedents de l’àmbit de la infer-meria, la biologia i la farmàcia.Ramos, un cop feta l’anàlisi del darrercurs, va descriure les activitats progra-mades del proper any lectiu, i va co-mentar les novetats que s’ofereixen.Des del Centre d’Estudis s’intenta“detectar les necessitats per analit-zar-les i donar resposta en matèria deformació”, va explicar Ramos.Es pot consultar informació més deta-llada dels cursos a www.comb.cat/cat/comb/cec/.Per tancar l’acte, Miquel Bruguera valliurar els diplomes als alumnes del cursanterior i va agrair la tasca que ha desen-volupat el CEC durant aquests 25 anys.

El CEC presenta el programa de formació 2006-2007 amb una conferència sobre “La gestió de lesemocions”

1. D’esquerra a dreta a la pàgina anterior: AlexRamos, director del CEC; Eduard Punset,advocat i economista; Miquel Bruguera,

president del COMB, i Miquel Vilardell,vicepresident del COMB i catedràtic de Medicina

Interna de la UAB, en l’acte de presentació delPrograma de Formació 2006-2007.2. Sala d’actes col·legial durant les

conferències.3. Eduard Punset en la conferència “La gestió

de les emocions”.4. Miquel Vilardell en la conferència “La

rellevància de les emocions en la comunicaciómetge-pacient”.

5. Alex Ramos en la presentació del programade formació del CEC.

6. Programa de formació 2006-2007.

2

3

4

5

6



Tribuna

d’opinió

Carta oberta a l’HonorableConsellera Tura

Carta de Miquel Bruguera,president del Col·legiOficial de Metges de

Barcelona, publicada alsdiaris Avui i La Vanguardia

el dia 10 d’octubre i aEl Punt el dia 11 d’octubre,

sobre el cas del metgeacusat de conducta

impròpia en l'exercici de laprofessió.

indignació pel tracte vexatori que harebut un metge de Barcelona al quals’ha atribuït una conducta impròpiadurant la seva activitat professionalcom a ginecòleg d’un centre de lasanitat pública. La meva indignacióprové del procediment seguit pelsmossos d’esquadra en la detenció delmetge i en la cerca de proves demanera que podria haver-se violat laintimitat dels pacients, i molt especi-alment pel linxament que ha rebutaquest metge, ja que ha estat jutjatpels mitjans abans de ser-ho pel jut-ge, fet que no s’hauria produït si no hihagués hagut una escandalosa filtra-ció de la notícia per part del cos de lapolicia que el va detenir, facilitantdades que en feien molt fàcil la iden-tificació.

Aquest fet em preocupa perquè, coma conseqüència d’aquesta actuaciópolicial, el metge s’ha vist desproveïtde la presumpció d’innocència.

Si no es poden provar els fets delsquals se l’acusa, s’haurà destruït l’ho-norabilitat d’un metge que s’ha pas-sat una colla d’anys al servei de lasalut dels ciutadans de Catalunya.

No m’imagino que després que el jutgeel declari innocent els mossos d’esqua-dra li organitzin un acte de desgreuge, nique els mitjans de comunicació que handedicat mitja pàgina a la noticia de ladetenció amb generositat d’imatges,dediquin més de dues ratlles a la infor-mació de la sentència absolutòria.

Miquel Bruguera,president del Col·legi de Metges deBarcelona

Honorable Consellera,

T’escric des de la més absoluta

1. Avui, 10 d’octubre de 2006.2. La Vanguardia, 10 d’octubre de 2006.

3. El Punt, 11 d’octubre de 2006.

1

2

3



El conflicte del

règim AMF-AT

Els afectats del règimd’AMF-AT creen unaassociació, amb la finalitat d’aconseguir elreconeixement dels seus drets

Els metges afectats pelcontenciós contra Previsió

Sanitària Nacional enrelació amb el Règim

d’AMF-AT, van celebrar unasessió informativa, el

passat 8 de juny, en el quall’advocat Luis Almajano va

explicar l’estat actual delcontenciós i els doctorsRamon Balius i Ramon

Trias van exposar lesmotivacions que els havien

portat a constituirl’Associació de metges

afectats pel Règimd’AMF-AT.

A continuació, l’Associacióde metges afectats pel

Règim d’AMF-AT explica elsmotius de la seva

constitució, la composicióde la seva junta directiva i

encoratja els metgesafectats a inscriure’s-hi.

professional del senyor Luis Almajano,advocat de l’Estat.El passat 8 de juny a la sala d’actes delCol·legi Oficial de Metges de Barcelona,es va celebrar una sessió informativaper explicar l’estat actual en el qual estroba el contenciós contra Previsió Sa-nitària Nacional, les viabilitats jurídi-ques derivades de les diferents situaci-ons i la constitució de l’Associació demetges afectats pel Règim d’AMF-AT.L’acte fundacional de l’Associació vatenir lloc al Col·legi el passat 31 de maigsota l’empara de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora delDret d’Associació. La composició de lajunta directiva de l’entitat és la següent:president, Dr. Ramon Balius Juli; vice-president, Dr. Ramon Trias Rubiès; se-cretari i tresorer, Dr. Enric Vendrell Tor-né; vocals, Dr. Josep M. Figueras Anme-lla i Dr. Fernando Marqués Gassol.L’Associació, sense ànim de lucre, buscael reconeixement per als associats deldret a l’obtenció de la pensió, mitjançantl’obligat Reglament o de qualsevol altredret que pugui derivar-se de l’extinció delRègim d’AMF-AT. Per tant, amb l’associa-ció busquem aconseguir el reconeixe-ment dels drets de tots els que malaura-dament ens hem vist afectats per la malaactuació tant de l’Administració centralcom de PSN. L’Associació serà una einaper impulsar novament el conflicte con-duint-lo a través d’una nova forma jurídi-ca que ens permetrà presentar-nos da-vant de qualsevol Administració ambuna força renovada via política i judicial.A dia d’avui comptem amb 267 metgesinscrits. Com diu la dita popular: “La uniófarà la força.”

Associació de metges afectats pelRègim d’AMF-AT

La sentència de la Sala Social delTribunal Suprem del mes de juli-ol de 2005, notificada a la tardor,

que va donar la raó a un metge deBilbao, condemnant Previsió SanitàriaNacional a abonar-li les pensions quesol·licitava, ens ha donat més força permantenir-nos amb optimisme en la llui-ta en el conflicte conseqüència del rè-gim d’AMF-AT i optar per altres vies quepossibilitin una solució a les nostresreivindicacions.Des de 1997 els metges mantenim un litigiamb Previsió Sanitària Nacional (PSN)per la seva negativa a l’abonament de lespensions corresponents al règim d’AMF-AT (règim creat per llei el 1953, d’afiliacióobligatòria tutelat per l’Estat).Els pioners d’aquesta odissea judicialtenen avui una edat mínima de setan-ta-vuit anys (dels quals han mort un30 %, malgrat que sobreviuen la majo-ria de les seves vídues), al grup s’afegi-ran tots els metges jubilats després del2000 fins ara. El nombre d’afectats ani-rà creixent a mesura que, dia a dia, esvagin jubilant els nostres companys.Som conscients que serà un procésllarg i difícil, però no desestimem laporta oberta per la sentència de Bilbao,des de juny del 2000 restem a l’esperade la publicació d’una norma regla-mentària de desbloqueig de 31 de de-sembre de 1999 del règim d’AMF-AT,per regular les prestacions que han depercebre els afectats. Des de l’inicid’aquest procés judicial hem comptatamb la representació i assessorament

Luis Almajano, advocat; Ramon Trias, secretari itresorer de l’Associació de metges afectats pelRègim d’AMF-AT, i Ramon Balius, president de

l’Associació, en un acte informatiu de l’any2005.



Informe de l’Observatori dela Professió sobre la vagadels metges de la sanitatcatalana

L’Observatori de la Professió,xarxa de participació i

col·laboració dels professionalsamb la Junta de Govern del

Col·legi de Metges de Barcelona,presenta l’informe de la preguntadel mes de juny de 2006 referent

a la vaga dels metges. De lesrespostes dels components de

l’Observatori es desprèn quel’èxit de la vaga dels metges s'ha

degut a la insatisfaccióprofessional que viu el col·lectiu

des de fa anys.L’Observatori de la Professió va

ser presentat a finals de l’any2003 per la Junta de Govern del

COMB amb la finalitat de recollirles percepcions dels metges en

situacions anòmales, conèixer lesseves opinions en temes de debat

professional i laboral. Elsresultats obtinguts han permès al

COMB difondre l’opinió i lespropostes dels professionals endiferents àmbits i han servit per

definir o matisar la posició delmateix Col·legi sobre aquests

temes.La composició de l’Observatori de

la Professió està formada per 76metges d’Atenció Primària i 54

metges d’Hospital com amembres delegats; la

representació de la Junta delCOMB esta formada per: JoaquimCamps i Xavier de las Cuevas per

Hospitals i Jaume Sellarés iMercè Botinas per Atenció

Primària.

S’han realitzat tres preguntes alsmembres de l’Observatori refe-rents a la vaga de metges:

1. Quins creus que han estat els mo-tius de l’èxit de la convocatòria de lavaga?2. Què creus que s’ha aconseguit ambla vaga de metges?3. Què opines de la proposta de crea-ció d’un Consell de la Professió?

Han contestat 32 metges d’AtencióPrimària i 23 d’Hospital, que repre-senten un 43 % dels components del’Observatori, i de les seves respostesse’n desprenen les següents opini-ons:Tots coincideixen en què l’èxit de laconvocatòria de la vaga de metgess’ha degut a la insatisfacció professi-onal que viu el col·lectiu des de faanys. L’han anomenat textualment:“descontent”, “desencís”, “cansa-ment”, “malestar”, “desencant”...Alguns membres fan una anàlisi deles causes d’aquesta insatisfacció:deteriorament progressiu de les con-dicions de treball, manca de reconei-xement social i institucional, expecta-tives econòmiques, socials i professi-onals frustrades, insuficient finança-ment de la sanitat catalana i la manca

d’accés del metge a la presa de deci-sions en temes professionals i de ges-tió.També, s’esmenten altres factors queinflueixen en aquest escenari, com laproletarització del metge, la incorpo-ració de la dona a la professió mèdicai el canvi de valors en la societat.Algunes opinions sobre les causes dela vaga que han expressat els nostrescol·laboradors són les següents:

“El deteriorament progressiu de lescondicions de treball, junt amb la pres-sió dels gestors per reduir la despesasanitària en determinats capítols isectors però sense encetar una veri-table reforma del sistema sanitari.Alhora, es demana mantenir el nivellde qualitat alt de la sanitat catalanasense voler assumir un increment delpercentatge del PIB destinat a finan-çar la sanitat.”

“L’ oportunitat ben aprofitada pelsconvocants d’oferir un espai de rei-vindicació a un col·lectiu enfadat, ambexpectatives frustrades (econòmi-ques, de progressió social i de promo-ció professional). A més els metges sesenten molt allunyats dels nuclis depoder polític i professional. No se sen-ten representats per ningú, i el Sindi-

29 %

71 %



1 2 3 4

cat de Metges ha cobert el buit exer-cint el protagonisme desitjat feia moltsanys.”

“Moltes de les causes concretes sónben conegudes: el malestar creixententre els metges per la pèrdua deconsideració social i econòmica; elcanvi de valors, també des dels gene-rals de la societat fins als propis delmón sanitari; la nova cultura genera-cional però també de sistema, amb laintroducció dels mitjans tecnològicspropis de l’era de la informació i mul-timèdia; la nova estructura social queinclou des de la incorporació massivade la dona al món laboral mèdic fins al’aparició de noves classes i capes, enrelació amb una divisió del treball can-viant contínuament que porta a la im-plantació de noves relacions entreestaments.

Tot plegat està immergit en un canvicultural que obliga a replantejar-se elpaper del metge en la nova societat ia cercar noves formes d’establir elcontracte social del metge.”

“I quines són les raons d’aquest mal-estar molt generalitzat entre els met-ges? Doncs, hi ha 3 grans motius, enla meva opinió: 1) les condicions labo-rals: sous baixos en proporció al graude qualificació tècnica i responsabili-tat requerits, i en comparació amb elsmetges de la resta de països de l’Eu-ropa Occidental; horaris insuporta-bles (guàrdies, caps de setmana,Nadal... a poc preu i per obligació:hores extraordinàries forçoses i malpagades). 2) dificultats per a un exer-

cici satisfactori de la professió (parlode la sanitat pública) per la manca derecursos gravíssima i crònica: mancade professionals, sobrecàrrega assis-tencial, poc temps per pacient, etc.Tot això fa que al final de dia el metgeno se senti satisfet i tranquil d’haverfet la seva feina ben feta, el que causafrustració i molt estrès. 3) manca dereconeixement professional i escassao nul·la capacitat d’influir en les deci-sions que afecten l’assistència, alscentres de treball. “

“El malestar generalizado de los mé-dicos acumulado a lo largo de losaños y la ausencia de respuesta satis-factoria por parte de la administra-ción. Este malestar tiene múltiplescausas: creciente presión asistencialque llega a ser agobiante; crecienteexigencia social favorecida y estimu-lada por la administración (el médicodebe tener la máxima calificación y lamáxima responsabilidad); despropor-ción entre exigencias y contrapresta-ciones, con pérdida progresiva deestatus social y económico; pérdidade la capacidad de decisión en temasprofesionales y de gestión; la sanidadha pasado a ser patrimonio exclusivode políticos y gestores. La existenciade un sindicato médico profesionalque aglutina y defiende a la mayoríade los médicos.”

“La confluència de diversos factorsmés que els propis motius de la con-vocatòria, com per exemple: despres-tigi de la professió, manca de substi-tuts, mala planificació de l’atenciócontinuada en atenció primària, pès-

sim paper dels polítics a l’hora deracionalitzar la utilització de la sani-tat (els ciutadans només tenen drets,però no tenen cap deure alhora d’uti-litzar correctament els serveis), allu-nyament entre els gestors i els profes-sionals assistencials, cada vegada hiha més persones al capdamunt de lapiràmide (gestors, organitzadors, càr-recs diversos: farmacèutics, tècnicsde salut, directors metges.....) per dirquè han de fer els pocs que quedemfent assistència i més que ara no emvénen al cap.”

“La desorientació professional cau-sada no només pels sous baixos, sinótambé per la crisi de la nostra profes-sió: no és el que volíem. També lafrustració per les expectatives no com-plertes que va donar el nou govern:van dir que es faria tot i no s’ha fet res.També que en aquest país tothomestà emprenyat per alguna cosa, i elsmotius de la vaga eren tan generals ivolien englobar tant, que la majoriade la gent s’hi va apuntar.”

Altres fan constar la seva satisfacciópel fet que la vaga ha suposat la uniód’un col·lectiu tradicionalment disgre-gat:

“La (per a mi inesperada) unió delcol·lectiu. Gairebé mai els metges nohavíem estat prou units. La unió actu-

1. i 2. Joaquim Camps i Xavier de las Cuevas,representants de la Junta del COMB perHospitals a l’Observatori de la Professió.3. i 4. Mercè Botinas i Jaume Sellarès,representants de la Junta del COMB per AtencióPrimària a l’Observatori de la Professió.



al ha estat fruit de la pèrdua de poderadquisitiu i del malestar dels metgesdavant de les seves condicions labo-rals.”

Segons els metges, la vaga ha servitper sensibilitzar l’Administració i tam-bé la població. Altres col·lectius, comels professionals que treballen a laXHUP i metges MIR han aconseguitmillores laborals i econòmiques. Laresta, els metges de primària i d’hos-pital de l’ICS, consideren que no hanaconseguit res, llevat de la creació delConsell de la Professió:

“Reivindicar la participació en la ges-tió, no com a tècnics però sí com aassessors, i la creació d’una platafor-ma de representació oficial dels met-ges per aquells assumptes laboralsestrictament relacionats amb la nos-tra professió (a confirmar amb el seudesplegament). També, augmentar elpreu de les guàrdies com a mesuraeconòmica més immediata.”

“La conscienciació social d’un males-tar professional, i les millores econò-miques pertinents... per cert, no vin-culades a cap resultat assistencial nide salut. Aquest fet reforça les postu-res de funcionarietat, passotismed’actituds professionals. Amb les as-piracions clàssiques d’una excel·lèn-cia tècnica + compliment horari... ipunt.”

“Quan ja ha passat un mes, crec ques’ha aconseguit molt poc. Els titularsno han aconseguit res. Bé, la gent quefa guàrdies sí i, d’això se’n beneficia-ran els metges joves actuals, però elpagament per hora de guàrdia erallastimós. La taula del consell de laprofessió, ja veurem el resultat, peròhi ha massa gent i amb característi-ques massa diferents.”

“A nivell de primària, que és el meuàmbit de treball, només la millora enel pagament de l’atenció continuada,que s’equipararà per primera vegadaa la dels metges dels hospitals, peròno res en les condicions de treball decada dia, ni en millorar la gran mancade professionals que patim. Crec queels grans beneficiats de la vaga han

estat els metges que treballen a laXHUP, que sí han aconseguit gransmillores.”

“Potser, sensibilitzar una mica sobreuna situació de malestar professionalque demana alguns canvis importants(tot i que els “objectius íntims” delsprofessionals tenen una variabilitatenormement àmplia) i que pot esde-venir un veritable problema sinós’aborda amb fermesa aviat.”

“Taula pròpia on s’estan discutint te-mes prioritaris per a la professió me-dica: atenció continuada, càrreguesassistencials, polítiques de recursoshumans,... Millorar les condicions delsMIR. Millorar les condicions dels met-ges que no tenen plaça fixa a l’ICSquant a DPO i carrera professional.”

“Molt poc, poquíssim, per als metgesd’atenció primària. Els residents i elsmetges de la XHUP han aconseguitmés millores.”

La gran majoria dels metges, el 71 %,valora positivament la creació d’unConsell de la Professió. Malgrat això,el 29 % expressa la seva desconfiançapel que fa a la seva operativitat i re-

presentativitat i recalquen la necessi-tat que les seves decisions siguin ve-ritablement vinculants:

“Cal esperar com s’articularà el con-sell i quines seran les seves atribuci-ons i si serà o no vinculant per a lesdecisions de la Conselleria. Crec real-ment que, ha estat el punt més impor-tant aconseguit i que si aconseguimque sigui operatiu i amb caràcter vin-culant, no només consultiu, estaremdavant d’una eina poderosa que vetllipels nostres interessos i els de la po-blació.”

“A més s’ha aconseguit alguna millo-ra laboral, i un òrgan de participació lautilitat pràctica del qual està perveure.”



L’opinió

del Metge

a Internet

Novena edició del fòrum d'informació, debat i reflexióal web col·legial sobre la insatisfacció dels metges

En la novena edició de lespàgines del Fòrum de

debat i reflexió sobre lainsatisfacció dels metges

obert a comb.cat espresenten les darreresinformacions i anàlisis

d'associacionsprofessionals i revistes

prestigiosesinternacionals.

Aquesta edició aborda comafronta la professió mèdica

d'arreu del món la crisiglobal de manca de

professionals sanitaris, lasituació dels metges

estrangers, la reforma delssistemes sanitaris dediferents països i els

conflictes dels metges.A continuació, reproduïmextractes dels contingutsd'aquesta novena edició

del fòrum, que s'hi potaccedir des de la home

page de comb.cat,www.comb.cat o des de

l'adreça http://puntsdevista.comb.cat/.

Editat al web col·legial aljuliol de 2006

Com afronta la professiómèdica de diferents païsosla manca de professionalssanitarisMETGES ESTRANGERSREGNE UNIT

L’altra cara de la monedaTossed asideBMJ, 22 d’abril de 2006

A la Gran Bretanya, alhora que elsmetges d’ultramar denuncien que elgovern, preocupat només per aplacarles crítiques, els està fent fora delpaís, Lynn Eaton analitza quines im-plicacions tenen realment les novesregulacions de treball.L’estiu passat, els mitjans de comuni-cació proclamaven que 1.000 gradu-ats en medicina britànics no trobavenfeina a l’NHS. El mes passat, en unaevident resposta, el Ministeri de l’In-terior anunciava que tots els metgesno comunitaris que s’estan formanttreballant a la Gran Bretanya necessi-taran un permís de treball. [...]

La BMA critica el nou visatobligatori per als metgesestrangersBMA criticises new visarequirements for overseas doctorsBMJ, 22 d’abril de 2006

La BMA i l’Associació Britànica de Met-ges d’Origen Indi (BAPIO) han condem-nat la velocitat amb la qual s’han intro-duït les noves restriccions per obtenirel visat per als metges d’ultramar al

Regne Unit. Els canvis –vol dir que elsmetges no procedents de l’àrea econò-mica europea (EEA) en formació a laGran Bretanya necessitaran un permísde treball– han estat desplegats ambmolt poc respecte pel benestar delsmetges, segons l’associació. Les no-ves regulacions, introduïdes el passatdia 3 d’abril, prohibeixen a les fundaci-ons de l’NHS la contractació de metgesjoves a fora de l’EEA si no és que podendemostrar que no han trobat cap met-ge de l’EEA disponible per cobrir lavacant. La BMA i la BAPIO estan preo-cupades per l’impacte que pot teniraquesta mesura en els metges jovesd’ultramar que ja són a la Gran Breta-nya, la majoria d’ells amb contractestemporals o encara sense feina. [...]

Es pot accedir al text completdels articles a: http://puntsdevista.comb.cat/edicio9

METGES ESTRANGERSFRANÇA

Metges amb títol estranger en vagaaquest estiuMédecins à diplôme étranger engrève cet étécomunicat de premsa INPADHUE, 20de juny de 2006

La INPADHUE manté per tercera set-mana consecutiva i amb un termini



Novena edició del fòrum d’informació, debat i reflexió al web col·legial sobre la insatisfacció dels metges

indefinit les manifestacions de pro-testa davant el Ministeri de la Salut. Apocs dies del final de la pròrroga anun-ciada per la HALDE al Ministeri deSalut per informar: “Les mesures queentén que ha de prendre per posar fi ales diferents irregularitats de tracta-ment que reben els metges diplomatsfora de la Unió Europea, tenint encompte les responsabilitats reals queexerceixen, per als procediments devalidació de les competències efecti-vament per ells adquirides”, les pers-pectives d’una solució conforme a l’es-perit de la HALDE [Alta Autoritat deLluita contra les Discriminacions i perla Igualtat] no semblen establir-se dinsdels límits d’aquesta pròrroga. [...]

Metges estrangers: continua elmoviment pel reconeixement delseu estatutMédecins étrangers: poursuite dumouvement pour voir leur statutreconnuAFP, 7 de juny de 2006

La intersindical nacional dels metgestitulars fora de la Unió Europea (INPAD-HUE) continua el seu moviment pel re-coneixement de l’estatut dels seusmetges, segons ha explicat aquest di-mecres després d’una infructuosa reu-nió amb el conseller del Ministeri deSalut. Mentrestant, un centenar demetges s’han manifestat davant delMinisteri de Salut i una delegació del’INPADHUE ha estat rebuda per un con-seller del ministre per protestar contrala rebaixa d’un acord global sobre el plereconeixement de l’estatut dels metgeshospitalaris: “Res no està clar, no sesap on para el dossier, la reunió queacabo de tenir amb el conseller del mi-nistre no em garanteix altra cosa que nosigui que no hi ha respostes clares a lesqüestions plantejades en la reunió”, hadeclarat Elisabeth Sow Dione, vicepre-sidenta i tresorera del sindicat. [...]

Reunió amb els metges estrangersRéunion avec les médecins àdiplôme étrangerMinisteri de Salut, Premsa, 6 d’abrilde 2006

Xavier Bertrand, ministre de la Salut,s’ha reunit avui amb els sindicats dels

metges amb títol estranger, els sindi-cats representants de la comunitatmèdica hospitalària, els metges assa-lariats, liberals, estudiants, directorsmèdics, i també amb els representantsdel Consell de l’Ordre dels Metges, dela conferència de degans, de les confe-rències de presidents de la comissiómèdica d’establiments, en presènciadel Ministeri de l’Educació Superior idel Ministeri delegat per a la promocióde la Igualtat d’Oportunitats.Aquesta reunió tenia per objectiu ofe-rir als metges amb diploma de fora dela UE obtenir una autorització de pleexercici responent a les mateixes exi-gències que es requereixen als met-ges amb títol francès o comunitaris.Bertrand i els representants han deci-dit la posada en marxa d’un examenobert als metges amb diploma es-tranger que exerceixen a França, quecompleta el concurs de la NPA obertper als nouvinguts. Els titulars delscertificats de síntesi clínica i terapèu-tica (CSCT) n’estaran exempts. L’ava-luació dels metges amb diploma es-tranger tindran en compte l’experièn-cia adquirida, els títols i els treballs,així com els serveis prestats peraquests metges. [...]

Altres notíciesEl ministre de Salut rebrà els metgesestrangers dijous, AFP, 5 d’abril de2006Els metges estrangers reclamen unestatut oficial, Le Monde, 31 de generde 2006


DEMOGRAFIAMÈDICA

Informe Salut Mundial 2006:Col·laborem tots per a la salutThe world health report 2006 -working together for healthOMS, 7 d’abril de 2006

“Treballem plegats per a la salut” con-sisteix en una avaluació dels expertssobre l’actual crisi global de professi-onals sanitaris i presenta ambiciosespropostes per solucionar el problemaels propers anys. L’informe revela unamanca de professionals sanitarisd’uns 4,3 milions de metges, inferme-res i personal de suport a tot el món.L’escassetat de sanitaris és més greuals països més pobres, especialmenta l’Àfrica, on realment més es necessi-ten. Cal abordar totes les etapes deles carreres dels professionals sani-taris, tenint en compte tots els esta-dis des de la formació, des de la con-tractació laboral fins a la jubilació.L’informe abasta un pla de 10 anysd’accions en el qual els països hauri-en de construir els seus professionalssanitaris amb el suport dels seus so-cis mundials. [...]

La manca de professionalssanitaris i el seu impacteThe global shortage of healthworkers and its impactOMS, 7 d’abril de 2006

ABAST I CONSEQÜÈNCIES DE LA MAN-CA DE PROFESSIONALS SANITARIS57 països, la majoria de l’Àfrica i l’Àsia,afronten una greu crisi de professio-nals sanitaris. L’OMS calcula que, percobrir totes les necessitats, es neces-siten almenys 2.360.000 professio-nals més i 1.890.000 assistents, o untotal de 4.250.000. Si no s’actua im-mediatament, l’escassetat anirà a pit-jor. Els professionals sanitaris estandistribuïts de forma desigual a travésdel món, amb greus desequilibris en-tre els països desenvolupats i els queestan en vies de desenvolupament.Aquesta manca de professionals glo-bal i el seu desequilibri és, si és pos-sible, encara pitjor, dins dels països.En general, hi ha una manca de sani-taris generalitzada en les àrees ru-rals en comparació amb les urba-nes. L’Àfrica afronta els majors reptes.Mentre que acull l’11 % de població




mundial, suporta un 24 % de la càrre-ga global de malalties i només comp-ta amb un 3 % dels professionals sa-nitaris. Hi ha una interrelació entrel’índex de sanitaris per població i lasupervivència de les dones en els partsi la mortalitat dels infants. A mesuraque el nombre de sanitaris decau, lasupervivència cau proporcionalment.


DEMOGRAFIA MÈDICAFRANÇA

França – Demografia Mèdica: Unprograma del govern per lluitarcontra els deserts mèdicsDémographie Médicale: Unprogramme de lutte contre lesdéserts médicaux de 35 millionsd’eurosLe Quotidien du Médecin, 27 degener de 2006

El ministre de Salut ha presentat elseu pla per animar els metges a exer-cir en les zones mancades de metges.Igualment, preveu tota una sèrie demesures per evitar que es creïn nousdeserts mèdics o evitar que s’agreu-gin les situacions actuals. Xavier Ber-trand ha calculat el cost d’aquest con-junt de mesures en 35 milions d’eu-ros i ha indicat que el dispositiu glo-bal s’avaluarà d’aquí a finals d’any.Els sindicats de metges, en l’essenci-al, han acollit bé aquest anunci. [...]

Demografia mèdica: vuitespecialitats mirades amb lupaDémographie médicale: huitspécialités à la loupeCNOM, nota de premsa, 24 de generde 2006

La secció de “Salut Pública” del CNOMacaba de publicar la segona part del’informe sobre la demografia mèdicafrancesa a 1r. de gener de 2005 [núm.38] que analitza 8 especialitats encrisi. En aquest nou estudi s’abordenquatre noves especialitats: neuroci-rurgia, otorinolaringologia, oftalmo-logia i estomatologia. De fet, aques-tes noves especialitats quirúrgiques

s’inscriuen en l’estudi de l’anestèsia/reanimació i de la psiquiatria. Si elsmetges es repartissin a parts igualsentre el 49,1 % dels generalistes i el50,9 % d’especialistes no existiria lamanca de professionals que es dónaen certes especialitats. De fet, avui,algunes es veuen amenaçades. El2004, la pediatria, la medicina gene-ral, poc després reconeguda com a




especialitat, la ginecologia/obstetrí-cia i 8 especialitats quirúrgiques s’ha-vien deixat d’estudiar. Les raonsd’aquesta crisi són múltiples: un nu-merus clausus massa limitat des de famolt de temps, una valoració cadavegada més important sobre les es-pecialitats quirúrgiques, l’aspiració auna millor qualitat de vida que la fe-minització de la professió no ha fetmés que accentuar, podria ser la no-revaloració dels actes quirúrgics, aixícom per a d’altres massa esforç i dis-ponibilitat... En fi, també una piràmi-de dels anys. L’Ordre va afinar l’estu-di de la medicina general ja que elnombre de metges que l’exerceixenno es correspon amb el nombre exac-te d’inscrits amb aquesta especiali-tat. Però l’Ordre no pot resoldre totsels desequilibris actuals, que recla-men una presa de posició dels poderspúblics. Per mantenir un alt nivell dela qualitat de la medicina, s’ha d’en-tendre que el que està en joc primerés la salut pública. Cirurgia general,cirurgia digestiva, cirurgia ortopèdi-ca, cirurgia plàstica i reconstructora iestètica, cirurgia urològica, cirurgiapediàtrica, cirurgia toràcica i cardio-vascular.


DEMOGRAFIA MÈDICAEUA

La manca de metges podria posaren perill l’atenció mèdica i dispararels costos sanitarisGrowing Physician Shortage CouldJeopardize Care, Fuel Health CareCostKaiser Network, 5 de juny 2006

El diari Los Angeles Times de diu-menge analitzava com “la mancade metges que s’albira amenaçade crear una crisi del sistema desalut nacional en limitar més l’ac-cés als metges, posant en perill laqualitat de l’atenció i accelerantels costos”. Segons el diari, 12 es-tats –incloent-hi Califòrnia, Texasi Florida– han declarat patir unamanca de metges o preveuen pa-tir-la en pocs anys. Aquesta es-cassetat de metges es reparteixentre 12 especialitats, entre lesquals cardiologia, radiologia isubespecialitats pediàtriques iquirúrgiques.Aquest mes, el consell executiu del’Association of American Medical Co-lleges considerarà incrementar d’un30 % el nombre d’estudiants de me-dicina, el doble del que demanaval’any passat. A més a més, algunsestats, com Florida, Nova Jersey i Ca-lifòrnia, proposen la construcció denoves facultats de medicina o l’ex-pansió de les que existeixen actual-ment. [...]

L'AAMC demana un 30 %d'increment en el nombre de placesde les facultats de medicinaAAMC Calls for 30 Percent Increasein Medical School EnrollmentAAMC Physician Workforce PositionStatement, juny de 2006

Citant la cada cop més evident man-ca nacional de metges, l’Associacióde Col·legis de Metges d’America(AAMC) recomana l’increment delnombre de places a les facultats demedicina nord-americanes en un 30% fins al 2015. L’expansió resulta-ria en 5.000 nous estudiants cadaany i s’hauria d’acomplir amb lesfacultats existents així com creant-ne de noves. “Una manca de met-ges als EUA tindria un profund im-pacte en tots els americans perquèafectaria l’accés a la qualitat del’atenció mèdica, especialment enaquelles àrees deficitàries que jaactualment es topen amb impor-tants barreres quan han de ser ate-sos –explica el president de l’AAMC,Jordan J. Cohen.


DEMOGRAFIA MÈDICACANADÀ

“Feminització”, mai més una malaparaula?Més dones però ja no tenen unaconnotació negativa“Feminization”, no longer a badword?More women in Medecine but nomeans a negativaEditorial MD Pulse, NationalPhysician Survey 2005

La National Physician Survey (NPS2004), patrocinada per la CanadianMedical Association (CMA), el Colle-ge of Family Physicians of Canada(CFPC) i el Royal College of Physici-ans and Surgeons of Canada (RCP-SC), és la més completa que s’ha fetmai al Canadà. Dels resultats, en des-taca:Un nivell més alt de satisfacció, peròel sistema i els metges estan mésestressats.La “feminització” sembla que estàcanviant els hàbits de pràctica.La “multiculturalitat” de la professiómèdica canadenca: el 18,9 % delsmetges del país es van formar a foradel país, per exemple, només l’Àfricaja proveeix un 3 % dels metges quetreballen al Canadà. Només la supe-ra el Regne Unit amb un 5,8 % deltotal.





ELS CONFLICTES DELS METGESALEMANYA

La coalició alemanya acordareformes en salut i impostosGerman coalition agrees health,company tax reformsReuters, 3 juliol 2006

Dilluns, la coalició conservadora ale-manya (CDU/CSU) i els Socialdemò-crates (SPD) anunciaven que havienarribat a un acord sobre les principalsparts de la reforma sanitària i els im-postos corporatius.Segons explicava la cancellera Ange-la Merkel, després de nou hores dereunió, les contribucions que paga-ran treballadors i empresaris s’apuja-rà de gairebé mig punt a principis del’any vinent en un intent de reduir eldèficit de finançament. [...]

Un compromís malalt per a laReforma de la Sanitat alemanyaA Sickly Compromise for GermanHealthcare ReformSpiegel Online, 4 de juliol de 2006

Gesundheit. La paraula alemanya per“salut” es pot fer servir quan algúesternuda, que és potser adequatconsiderant el Gesundheitsystem –això és, el sistema sanitari– perquè jafa molt de temps que està malalt. Elspolítics del país fa anys que hi donenvoltes, però només aquesta setmanapassada s’han decidit a intentar re-formar de forma important l’estat debenestar que va establir Otto von Bis-marck. L’atenció mèdica alemanyapodria ser excel·lent i assequible en-cara comparada amb la d’alguns al-tres països industrialitzats. Però elscostos continuen incrementant-se ide la manera que es finança l’assegu-rança mèdica –via impostos sobre les

nòmines– dissuadeix les empreses decrear nous llocs de treball.L’any passat, les companyies d’asse-gurança mèdica públiques van gastar143,6 bilions, un 1005 % més quel’any 1970. Amb una despesa diàriade 650 milions d’euros, la indústriamèdica alemanya suposa unes ren-des superiors a les de tota la indústriaautomobilística i energètica del paíssumades. Cada 10 € de la despesatotal del país van a parar als metges,hospitals, farmàcia o indústria farma-cèutica. De fet, l’únic país, segonsl’Organització per a la Cooperació Eco-nòmica i el Desenvolupament, quesupera aquesta despesa sanitària sónels Estats Units, que el 2004 va gastarun 15,3 % del seu producte interiorbrut en sanitat. [...]

Les vagues mèdiques impacten lesfinances dels hospitals alemanysDoctors’ Strikes Cut Into HospitalFinancesDW World, 5 d’abril de 2006

Les vagues dels metges alemanys quesón ja en la seva tercera setmana es-tan costant milers d’euros diaris alshospitals. Alguns administradors delshospitals diuen que la seva única al-ternativa serà la reducció de perso-nal. Cada dia, uns 6.000 metges de 23ciutats de tot Alemanya pengen elsseus fonendos i escalpels per passe-jar amb els seus xiulets i pancartes,alhora que els hospitals en què treba-llen perden entre 250.000 i 600.000euros, segons ha explicat AndreasPriefler de l’Associació Alemanyad’Hospitals. [...]

OPINIÓ: ELS METGES ALEMANYSSE SENTEN EXPLOTATSNo hi ha símptomes de millora enla frustració dels metges alemanysOpinion: German Doctors Feel thePinchThere’s no relief in sight forGermany’s frustrated doctorsDW World, 18 de gener de 2006

La setmana passada, més de 20.000metges alemanys van tancar les se-ves consultes per manifestar-se pelscarrers de Berlín demanant canvis enel sistema de salut, millors salaris i

menys burocràcia. També van dir queles vagues i les protestes continuaransi els polítics no adopten mesures. Fapoques setmanes, els hospitals dei-xaven oberts només els serveis d’ur-gències mentre milers de metges jo-ves anaven a la vaga amb demandessimilars. La setmana passada, la ma-nifestació la protagonitzaven 100.000GP i especialistes amb consulta prò-pia. [...]

Notícies i links relacionatsEls metges dels centres hospitalariscomencen la vaga, DW World, 16 demarç de 2006Marxes dels metges alemanys perprotestar contra la retallada sanità-ria, BMJ, 28 de gener de 2006

Altres notíciesPer què fan les maletes els metgesalemanys?, CBS News, 7 de juny de2006Malalts de mal pagament, els met-ges alemanys se’n van d’Alemanya,Spigel online, 7 de febrer de 2006


METGES I REFORMES SANITÀRIESGRAN BRETANYA

Els dies de creixement desbordatde llocs de treball de l’NHSs’acabenDays of dramatic growth in NHSjobs at an endFinancial Times, 7 de juny de 2006

Els dies de l’espectacular creixementde la força de treball de l’NHS quedenenrere mentre els hospitals necessi-taran “reestructurar-se” perquè l’or-ganització mira d’equilibrar el seu




balanç, segons declarava dijous SirIan Carruthers, cap executiu en funci-ons del servei. Però durant la presen-tació de l’informe anual de les actua-cions de l’any, negava que la “fusió”del servei o que la despesa estiguésfora de control; senzillament, no éscert. Al mateix temps, s’espera quePatricia Hewitt, la secretària de Salut,presenti els comptes no auditats del’any passat que demostraran que eldèficit definitiu de l’any serà de 600milions de lliures –molt inferior al deu-te de 790 milions de lliures que espreveia a finals de gener o al bilió delliures que anunciaven altres. [...]

La vaga planeja sobre lesretallades de l’NHSIndustrial action looms over NHS cutsFinancial Times, 24 d’abril de 2006

Avui, els líders sindicals han advertitels ministres de la possibilitat d’unavaga per lluitar contra l’anunciadapèrdua de llocs de treball de l’NHS.Patricia Hewitt, secretària de Salut,haurà de respondre les moltes pre-guntes que els líders d’infermeres icentenars de personal de primera lí-nia de l’NHS en témer que es puguinperdre 13.000 llocs en una mesura deles fundacions hospitalàries per llui-tar contra els dèficits. [...]

NotíciesSet anys de banquet, set anys defam: explosió de fallida a l’NHS?,BMJ, 15 d’abril de 2006El govern afavoreix la “destrucció cre-ativa” de l’NHS, BMJ, 8 d’abril de 2006Un grup [doctors reform] demana quees reorganitzi el finançament del’NHS, BMJ, 8 d’abril de 2006Blair desesperat per assumir el con-trol del finançament de l’NHS, Bussi-ness, 27 de març de 2006Milers de llocs perduts en la crisieconòmica de l’NHS, The Guardian,24 de març de 2006REFORMA SECTOR PÚBLIC: Salut2010 – Fent que la reforma funcioni,Reform/Smith Institute, juliol de 2006Utilitzar els mercats per reformar laSanitat, BMJ, 17 de desembre de 2005L’NHS obligat a estalviar 700 milionsde lliures aquest hivern, The Guardi-an, 17 de novembre de 2005

Les fundacions de l’NHS, EditorialBMJ, 9 de juliol de 2005

Les fundacions amb dificultatsd’actuació econòmicaFoundation trusts turn in strongfinancial performanceBMJ 2006;332:686, 25 de març

MONITOR és l’organisme reguladorindependent creat per supervisar lesFundacions de l’NHS.Les fundacions angleses estan gene-rant un excedent econòmic que esreinverteix en l’atenció dels pacients,al mateix temps que l’NHS globalmentestà en crisi financera, segons l’infor-me d’una organització independent.El Monitor, el regulador independentde les fundacions, ha donat això a lesorganitzacions de l’NHS, que tenenmés llibertat econòmica i operativaque altres fundacions, comptes desanitat nets per a les seves finances,en un informe dels seus resultats denou mesos fins al desembre de 2005.Però una fundació –la University Colle-ge London Hospitals NHS FoundationTrust– provoca preocupació i ha estatl’única de les 32 fundacions que hanpresentat un dèficit. El seu Consell,controlat pel Monitor, actualment estàimplementant un pla de recuperacióeconòmica i discutint amb el Monitor laforma de revertir el dèficit de 29,4 mili-ons de lliures (42,3 milions d’euros).L’informe del Monitor diu que aquestafundació tenia un dèficit afegit de 9milions de lliures sobre un total d’in-gressos de 5 bilions de lliures. Peròl’University College London Hospitalsestava per sobre dels càlculs, les res-tants 31 fundacions van generar unsbeneficis de 20 milions de lliures en elperíode de nou mesos. Diverses funda-cions de l’NHS han obtingut uns “bene-ficis significatius”, diu l’informe. Com acorporacions de benefici públic, elsbeneficis es reinverteixen en el finan-çament de millores dels serveis. [...]

Notícies3/4 de les fundacions de l’NHS endèficit estan reduint personal, BMJ, 4de febrer de 2006Les Fundacions de l’NHS reduiranllocs d’especialista per estalviar,BMJ, 8 d’octubre de 2005

Les fundacions han de reduir la so-brecàrrega si volen retenir els espe-cialistes, BMJ, 8 d’octubre de 2005


METGES I REFORMES SANITÀRIESFRANÇA

FRANÇA: Recta final cap al PLFSSDernière ligne droite pour el PLFSS2006Le Quotidien du Médecin, 23 denovembre de 2005

El projecte de llei de finançament dela Seguretat Social (PLFSS), que pre-veu reduir el dèficit de la branca demalaltia de 8,3 a 6,1 mil milions d’eu-ros, podria aprovar-se definitivamentdemà. El text podria, encara, patir al-gunes esmenes avui en tant que elslaboratoris farmacèutics ja han al·le-gat la càrrega excessiva que es posasobre el medicament. Com ja va pas-sar amb els diputats, els senadorshan validat el nou paquet de 18 eurospels actes mèdics tècnics de més de91 euros, després d’un intens debatamb l’oposició que protesta contra la“privatització rampant” de la Sécu i latransferència de càrregues als com-plementaris. Passades les càrreguesals pacients (fora exoneracions) i re-emborsables pels complementaris deSalut, aquest paquet de 18 euros hau-ria de produir un estalvi de 100 mili-ons d’euros a l’Assegurança de Ma-laltia. Contra l’opinió del govern, elssenadors han instaurat un nou esglaódins l’objectiu de convergència de lestarifes de l’activitat entre els hospi-tals públics i les clíniques privades,que haurà d’ésser total cap al 2012.Després de l’esglaó del 50 % del 2008




(restablert pels diputats encara queel govern el volia suprimir), els sena-dors han afegit un esglaó del 75 % deconvergència per al 2010. [...]

Informació relacionadaBertrand entre dos focs: ultimàtumde MG-France, Quotimed, 12 de juliolde 2006Conseqüències de les eleccions a laURML: el govern fa un gest, Quoti-med, 7 de juny de 2006Carta Blanca de l’SML: No a la mes-quinesa convencional, SML, 16 demarç de 2006Els cirurgians en vaga a partir del 10d’abril, Quotimed, 14 de març de 2006UNCAM: Un contracte de confiançaamb els metges, Quotimed, 6 de marçde 2006L’acord convencional es va signardivendres de matinada, Quotimed, 6de març de 2006Els metges liberals obtenen una millo-ra de tarifes [la consulta passa de 20 a21 €], Le Monde, 4 de març de 2006Sector opcional: un diàleg de sords,Quotimed, 16 de febrer de 2006El Sindicat de Metges Liberals con-voca una “vaga de zel”, Le Monde, 13de febrer de 2006Medicina General: MG-France recla-ma 26 € per la consulta, Quotimed, 3de febrer de 2006Conveni: Les parts eviten l’enfronta-ment, Quotimed, 27 de gener de 2006Conveni: La política del “passet apasset”, Quotimed, 23 de novembrede 2005

Pla Hospital 2007, la reformahospitalàriaPlan Hôpital 2007, la réformehospitalièreMinisteri de la Salut de França: PlaHospital 2007

La reforma hospitalària pretén donarmés facilitats als professionals perrealitzar els seus projectes, en refor-mar els models de finançament delsestabliments públics i privats i en ofe-rir-los noves possibilitats de desen-volupament:Modernitzar les estructures hospita-làries donant encara més confiança ala capacitat de decisió dels seus res-ponsables.

Flexibilitzar la carcassa de les normati-ves de compres públiques per accele-rar les inversions i simplificar la gestió.Retornar als establiments públics lesseves capacitats d’innovació i d’adapta-ció, però, també, dotar-los dels mitjansnecessaris per al seu desenvolupament.Disposar encara de més autonomia i decapacitat d’iniciativa dins l’exercici de lesseves responsabilitats quotidianes. [...]

Informació i documents relacionatsÚltimes notícies: mobilització delsmetges d’hospital contra l’Estatut delPH i la reforma de la jubilacióReforma de la Gestió Hospitalària –Presentació DHOS, juliol de 2006 [pdf,francès]ESTATUT DEL METGE HOSPITALARI– Opinió de l’Ordre des Médecins, 20de juny de 2006ESTATUT DEL METGE HOSPITALARI– Document de Treball del Ministeride Salut, 13 d’abril de 2006La nova gestió de l’Estatut dels Met-ges d’Hospital, Quotimed, 28 de marçde 2006Dra. BOCHER (INPH): “Hospital 2007 ésuna muntanya que ha donat a llum unratolí”, Quotimed, 23 de gener de 2006Grans expectatives sobre l’Estatutdels Metges d’Hospital i la seva jubi-lació, Quotimed, 23 de gener de 2006L’Hospital 2007 és tancat – Normati-va sobre nova gestió, Quotimed, 2 demaig de 2005


METGES I REFORMES SANITÀRIESEUA

EUA: L’estat de la reformaThe state of US health-care reformThe Lancet, 2006;367(9510):541, 18de febrer

Setmanes abans que Bush dirigeixi elseu discurs anual a l’Estat de la Unió,abundaven els rumors que el faria ser-vir per proposar amb valentia novesiniciatives per reformar el problemàticsistema de salut dels EUA. Els proble-mes que aclaparen el sistema de salutmés car del món no són nous. Els costos

continuen pujant en espiral i actual-ment consumeix el 16 % del producteinterior brut. Aquesta despesa és moltllunyana de la de qualsevol altre paísdesenvolupat i tots ells obtenen unsresultats sanitaris iguals o millors. [...]

Informació relacionadaReforma Sanitària per al segle XXI,Informe de la CNE de la Casa Blanca,febrer de 2006Pagament per resultats: la següentmillor cosa, Medscape, The HastingsReport, 11 de gener de 2006Els metges s’oposen a la retalladaprevista per al Medicare, The NewYork Times, 20 de novembre de 2005Relacionant la compensació amb la qua-litat – Els pagaments de Medicare alsmetges,TNEJM, 1 de setembre de 2005.


Punts de Vista: Fòrum de debat ireflexió sobre la insatisfacció delsmetges és una publicació electrò-nica de l'Àrea de Praxi del COMB,constituïda com a eina d'informa-ció i opinió sobre l'estat de la pràc-tica mèdica professional.Coordinació: Mercè VigerEquip Consultor: Magda Martínez -Roger Bruguera

Es pot accedir al text complert ori-ginal dels articles indicats a:

http://puntsde vista.comb.cat/edicio9

Per a més informació:

[email protected]



El Projecte EuropeuMedIEQ se centra entemes de qualitat de

webs mèdics, proveintl’estat actual de la

tecnologia en l'àrea derastreig i anàlisi de

continguts web,extracció multilingüe

d’informació, recursossemàntics i segells de

qualitat per a websmèdics.

El projecte internacionalMedIEQvol establir el camí cap a l’automatització delsprocessos de qualitat dels webs mèdics

Més informació en línia a: http://www.medieq.org

El problema: l’accés a Internet éshabitual i està a l’abast de qual-sevol persona i, per tant, es té

accés a informació mèdica que pottenir molt poca o cap qualitat. Aques-ta informació pot ser enganyosa o finsi tot perillosa per a la vida si és desco-berta i l’utilitzen els pacients i elsseus familiars. Les associacions demetges i institucions diverses arreud’Europa s’esforcen per descriuremanualment i diàriament centenarsde nous webs de contingut mèdic dequalitat ambigua.El projecte internacional MedIEQ ambfinançament de la Comissió Europea

sota el programa de Salut Pública,comença l’1 de gener els seus tresanys d’esforç ambiciós d’investiga-ció. El projecte vol establir el camí capa l’automatització dels processos dequalitat dels webs mèdics.El projecte inclou diferents partici-pants coneguts internacionalment,amb àmplia experiència en el camp del’acreditació i la qualitat de webs mè-dics, en el rastreig i l’anàlisi de contin-guts web, extracció d’informació mul-tilingüe i recursos semàntics, des desis països europeus: Grècia, Fin-làndia, Espanya, Alemanya, Repúbli-ca Txeca i Suïssa. Basant-se en la situ-ació actual de la tecnologia en aquestscamps, MedIEQ oferirà eines per ras-trejar la xarxa per localitzar webs mè-dics en set idiomes europeus (espa-nyol, català, alemany, anglès, grec,txec i finlandès) i poder verificar el seucontingut en funció d’una sèrie decriteris de qualitat comprensible perles eines de cerca.“Atès que el nombre de webs mèdicsen diferents idiomes augmenta, calimplementar mesures de control queproporcionin als usuaris alguna ga-rantia que els webs mèdics que estanvisitant compleixen un nivell mínimd’estàndards de qualitat i que els pro-fessionals que estan oferint la infor-mació al web són responsables delsseus continguts. MedIEQ donarà su-port al treball de les organitzacionsdedicades a l’acreditació i segellat dewebs, proporcionant eines per a lasupervisió dels webs mèdics ja acre-ditats, així com localitzar els websacreditats i examinar-los comparant-los amb uns criteris de qualitat ja de-finits”, segons el doctor VangelisKarkaletsis, científic investigador delCentre NCSR “Demokritos”, a Grècia,que està coordinant el projecte Me-dEIQ.MedIEQ continua desenvolupant eltreball realitzat en projectes previs



en l’àrea de l’acreditació de webs mè-dics (MedCIRCLE, MedCERTAIN, WRA-PIN) i en estàndards de segells dequalitat (QUATRO). MedIEQ tractaràde solucionar el principal problemade l’acreditació de webs mèdics, és adir, la necessitat d’un continu controldels webs acreditats.“L’ús d’Internet com a recurs per a lacerca d’informació mèdica està moltestès. MedIEQ proporcionarà einesper millorar el treball de les entitatsd’acreditació i ajudarà els usuaris adistingir entre els diferents webs”,segons el doctor Miquel Àngel May-er, director de Web Mèdica Acredita-da, del Col·legi Oficial de Metges deBarcelona a Espanya.En el context de MedIEQ, es preveuendues aplicacions, corresponents ados tipus de mecanismes d’etiquetatrepresentats per la participació en elprojecte de dues organitzacions mè-diques (WMA i AQUMED). La primeraaplicació de MedIEQ es refereix a lanecessitat d’un constant monitorat-ge dels webs ja acreditats comparantla nova informació obtinguda de lespàgines web amb la informació em-magatzemada en la base de dades ien el segell d’acreditació. La segonaaplicació de MedIEQ es refereix a laidentificació de nous webs mèdics,en àrees temàtiques específiques, laseva caracterització en relació ambdeterminats criteris, la identificació iel filtrat de determinats webs basant-se en les seves característiques, i laseva organització en directoris ambla idea de facilitar el seu accés alpúblic en general.La tecnologia resultant s’espera quetingui un significatiu impacte enl’acreditació de webs mèdics ajudanten el treball dels experts en la con-cessió de segells de qualitat, incre-mentant el nombre de webs mèdicsacreditats a tot Europa i el seu con-trol eficaç, i d’aquesta manera millo-rant la qualitat de la informació quees troba a Internet.

Actualitat

sanitària

Els doctors Francesc Abel iMiguel Beato reben la Creude Sant Jordi en l’any 2006

El govern de la Generalitat deCatalunya va concedir el passat19 de setembre la Creu de Sant

Jordi 2006 a dos prestigiosos metges,Francesc Abel i Fabre i Miguel Beato delRosal, entre les 63 personalitats i 15entitats, que s’han destacat pels ser-veis prestats a Catalunya en la tasca dedefensa de la seva identitat i de restau-ració de la seva personalitat o, mésgeneralment, en el pla cívic i cultural.Francesc Abel i Fabre, expresident de laComissió de Deontologia del COMB, jesu-ïta i expert en bioètica, va rebre la Creu deSant Jordi per la seva trajectòria internaci-onal rellevant en el desenvolupamentdels estudis sobre ètica en el camp de lamedicina, que promou el diàleg interdis-ciplinari entre la ciència i la religió. Aques-ta tasca l’ha fet principalment a través del’Institut Borja de Bioètica, que va fundar,i de la Reial Acadèmia de Medicina deCatalunya. També va ser fundador deMedicus Mundi.Miguel Beato del Rosal, metge i investi-gador, li va ser concedida la Creu de Sant

Cerimònia de la concessió de les Creus de SantJordi de l’any 2005. Imatge de la pàgina web dela Generalitat de Catalunya www.gencat.cat.

Jordi per la seva destacada trajectòria enl’àmbit de la recerca. Com a director delCentre de Regulació Genòmica deBarcelona ha coordinat un equip d’inves-tigadors estudiant els processos de mu-tació de determinats tumors cancerígens.Catedràtic a la Universitat de Malburg(Alemanya), té un paper molt destacat enla lluita contra el càncer al nostre país i anivell internacional.

La Fundació Galatea presental’experiència del PAIMM alXX Congrés de la FIAMC

De l’11 al 14 de maig d’enguanyes va celebrar a Barcelona elXX Congreso de la Federación

Internacional de Asociaciones Mé-dicas Católicas (FIAMC). El doctorJaume Padrós, en qualitat de presi-dent de la Fundació Galatea i coordi-

nador del PAIMM al Consell de Col·le-gis de Metges de Catalunya, va parti-cipar en aquest Congrés presentantels orígens, el desenvolupament i lasituació actual del PAIMM en l’àmbitinternacional.



Revista

de premsa

L’increment de metgesestrangers crea inquietuda la professió

La creixent incorporació demetges estrangers al sistemasanitari català està generantpreocupació i recels en el Col-legi de Metges de Barcelona.El 30% dels professionals quees van donar d’alta en aques-ta entitat col·legial l’any pas-sat eren estrangers, la granmajoria de països llatinoame-ricans.El Col·legi de Metges sosté queaquests professionals “no hanestat sotmesos a cap avalua-ció per acreditar els coneixe-ments necessaris per exercirla professió amb competèn-cia”. Un cop el Ministeri d’Edu-cació ha homologat el seu tí-tol de Medicina, aquests pro-fessionals han de ser adme-sos obligatòriament pel Col·le-gi de Metges de la província aon van a exercir. Jaume Pa-drós, secretari del Col·legi deMetges de Barcelona, queagrupa més de 26.000 profes-sionals, es pregunta: “Té sen-tit mantenir un sistema de for-mació especialitzada MIR comel que tenim, de gran qualitat,quan moltes places s’estancobrint amb metges dels qualsdesconeixem la formació depregrau i postgrau?”. [...]

El País,

29 de juny de 2006

Col·legi de Metgesdenuncia que les mútuespaguen un 30% menys delrecomanat

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) ha exigit

1. La Vanguardia, 6 de juliol de 2006.2. El País, 6 de juliol de 2006.

avui a les mútues assegura-dores que compleixin els pac-tes professionals i salarialsestablerts i incrementin el sa-lari dels facultatius que treba-llen en aquest sector, la remu-neració del qual és un 30 %inferior al que recomana l’en-titat.Un informe elaborat pel de-partament de Sociologia de laUniversitat de Barcelona, do-nat a conèixer pel COMB, cons-tata el rebuig existent entreels metges de les mútues pri-vades cap a aquests organis-mes, la majoria dels quals“suspenen” en el rànquingelaborat pels facultatius perles baixes tarifes que paguenaquestes companyies, de lesmés baixes d’Europa. [...]

EFE,

5 de juliol de 2006

Els metges mutualistescatalans critiquen “baixossous” davant d’un“augment de la pressióassistencial”

Els metges que treballen per acompanyies asseguradoresprivades han criticat avui els“baixos sous” que reben, da-vant d’un “augment de la pres-sió assistencial” que “podriarepercutir” en una davalladade la qualitat.Aquesta és una de les conclu-sions principals que es des-prèn de l’estudi “Asseguran-ça lliure 2006”, elaborat anu-alment pel Col·legi de Metgesde Barcelona (COMB) i extra-polable als facultatius cata-lans, segons ha explicat elportaveu d’Assegurances Lliu-res del COMB, Alfons Malet.[...]

Europa Press,

5 de juliol de 2006

Les mútues paguen alsseus metges un 30%menys que les tarifesraonables

Les mútues paguen als met-ges que treballen per a ellesuna mitjana del 30% menysque les tarifes que el Col·legide Metges de Barcelona vaestipular com a mínimes rao-nables (23 euros per visita,quan es paga una mitjana de12 euros o 17 a metges especi-alistes), va dir ahir el presi-dent del col·legi, Miquel Bru-guera.El col·legi va fer públic la sevaanàlisi anual de mútues, apartir de l’avaluació de met-ges que treballen per a elles, iAdeslas, Caser, Sanitas i Asi-sa són les pitjor valoradesentre 14 grans firmes estudia-des. [...]

La Vanguardia,

6 de juliol de 2006

Els metges de les mútuescobren un 30% menys

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va exigirahir a les mútues assegura-dores que compleixin elspactes professionals i sala-rials establerts i augmentinel salari dels facultatius quetreballen en aquest sector,la remuneració dels quals ésun 30% inferior a la que re-comana l’entitat. [...]Segons una enquesta realit-

zada a 634 metges que treba-llen en el sector de les mútuesprivades, només 5 companyi-es asseguradores d’un totalde 14 aconsegueixen un apro-vat dels professionals consul-tats: Assistència SanitàriaCol·legial, Agrupació Mútua,Aresa, Winterthur Salut i Mú-tua General de Catalunya.

Avui,

6 de juliol de 2006

La majoria dels metges deles mútues tambétreballen en els centrespúblics

El 59% dels metges que tre-ballen per a les mútues i as-seguradores privades tambého fan als ambulatoris i hos-pitals de la xarxa sanitàriapública. Així ho va recordarahir el president del Col·legide Metges de Barcelona, Mi-

1

2



quel Bruguera, després depresentar un estudi que haelaborat aquesta entitat so-bre les condicions laboralsdels facultatius que atenenpacients que han contractatuna assegurança mèdica pri-vada. [...]El Col·legi de Metges deBarcelona considera que elsfacultatius que treballen a laxarxa sanitària privada estanmal pagats.Els metges de família, com amitjana cobren 17,5 euros pervisita i el col·legi sosté queels honoraris haurien de situ-ar-se en 23 euros. En el casde les visites domiciliàries iles urgències, el preu de lavisita hauria d’elevar-se a 46euros.Per aconseguir apujar els ho-noraris dels facultatius, elCol·legi de Metges ha obertnegociacions amb les princi-pals asseguradores. [...]

El País,

6 de juliol de 2006

Els metges demanen a lesmútues que obrin la portaals facultatius joves

Els metges que treballen per ales companyies d’asseguran-ça lliure tenen una mitjanad’edat alta, de 52 anys, i en famés de 20 que són a la medi-cina privada. Els responsablesdel Col·legi de Metges deBarcelona van demanar ahir ales companyies que obrin elsquadres mèdics per donarentrada als facultatius mésjoves i combatre, d’aquestamanera, l’envelliment ques’està produint al col·lectiu. Elcol·legi continua reclamantuna pujada dels honoraris quecobren aquests facultatius iha optat ara per negociar amb

cada companyia després queles negociacions en bloc, idurant sis anys amb la patro-nal, hagin estat un fracàs. [...]

El Punt,

6 de juliol de 2006

Facturació i terminis decobrament, el que méspreocupa al metge

El que més preocupa als met-ges de l’assegurança lliure dela província de Barcelona sónel sistema de facturació, elsterminis de cobrament i el preuper visita, per aquest ordre,segons revela la sisena en-questa sociològica sectorialque realitza el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona(COMB) (després d’un estudide satisfacció dels facultatiusamb Asisa el 1992, com a an-tecedent).El 81 per cent dels enquestatss’ha manifestat d’acord ambun sistema únic de lectura in-formàtica per a la facturació.Segons ha informat AlfonsMalet, portaveu col·legiald’assegurança lliure, actual-ment utilitzen targetes elec-tròniques, “que van bé per ales companyies però mala-ment per als professionals,perquè fan més lent el procésadministratiu”. [...]

Diario Médico,

6 de juliol de 2006

El COMB aconsegueix unacord econòmic amb tresentitats asseguradoresque arriba al 80 per centdel preu que haviaproposat

[...] El doctor Alfons Malet,portaveu d’Assegurança

Lliure del COMB, ha mani-festat en declaracions alMÉDICO INTERACTIVO ques’ha arribat a un acord eco-nòmic amb Sanitas, CaserSalud i Adeslas que compor-ta que aquestes entitats pa-garan als seus metges el 80per cent del preu per visitaproposat pel COMB (23 eu-ros per visita) aquest any,en contra dels 17,5 euros demitjana del sector assegu-rador de Catalunya, i esperapoder aconseguir per a l’anyque ve el 100 per cent delpreu que proposen. [...]

El Médico Interactivo,

6 de juliol de 2006

Els metges critiquenl’arribada de facultatiusestrangers

Tant els sindicats com elscol·legis professionals asse-guren que els nous contrac-tats no compten amb la for-mació suficient.El sindicat Metges deCatalunya ha criticat l’arriba-da “desenfrenada” de facul-tatius estrangers i ha mani-festat la seva “sospita”d’unabaixada de la qualitat assis-tencial. En declaracions a Eu-ropa Press, el president delsindicat, Albert Tomàs, es vamostrar a favor de la supera-

ció d’una “prova de compe-tència” d’aquests metges“tal com sostenen algunscol·legis de metges cata-lans”. [...]Per altra banda, el presidentdel Col·legi de Metges deBarcelona (COMB), MiquelBruguera, va constatar que“no tenim evidència que laqualitat assistencial hagi bai-xat” amb l’augment d’aflu-ència de metges estrangers.De tota manera, “existeix unrisc potencial” [...]

El Mundo,

8 de juliol de 2006

Els honoraris allunyenmetges i asseguradores

[...] L’abandonament definitiude les negociacions amb Uce-ac, patronal que agrupa el 85per cent de totes les mútuescatalanes, i l’inici de negocia-cions individuals amb les di-ferents entitats d’asseguran-ces privades ha ofert els pri-mers fruits positius, especi-alment en les àrees de factu-ració i terminis de cobrament,segons ha manifestat AlfonsMalet, portaveu d’Asseguran-ça Lliure del Col·legi Oficialde Metges de Barcelona(COMB). [...]

Gaceta Mèdica,

Del 10 al 16 de juliol de 2006

Revista

de prensa

1. Avui, 6 de juliol de 2006.2. El Punt, 6 de juliol de 2006.

1

2



El Consell Mèdic buscaràsolucions al problema delsmetges cremats

Analitzar per què tants met-ges se senten cremats i quèfer per solucionar-ho. Estu-diar quins recursos necessi-ta la sanitat catalana per ofe-rir una assistència mèdicade qualitat els propers anys.I comparar els sous que re-ben els metges catalans ambels d’altres comunitats au-tònomes. [...]Ahir, en la reunió constituti-va, es va acordar quins met-ges presidiran les dues co-missions de treball que tin-drà el Consell. La comissióque s’encarregarà d’avaluari buscar solucions a proble-mes professionals estaràpresidida per Miquel Bru-guera, actual president delConsell de Col·legis de Met-ges de Catalunya. La comis-sió encarregada de proble-mes laborals estarà presidi-da per Patricio Martínez, se-cretari general del sindicatmajoritari Metges deCatalunya.“Hem concretat un pla de tre-ball molt clar”, assenyala ensortir de la reunió la conse-llera de Salut, Marina Geli.La comissió professionalpresidida per Bruguera ana-litzarà al llarg del proper mesde setembre quina és la per-cepció que els ciutadans te-nen dels metges i la compa-rarà amb la percepció queels metges tenen d’ells ma-teixos.

La Vanguardia,

21 de juliol de 2006

Revista

de prensa

1. Diario Médico, 6 de juliol de 2006.2. El Periódico, 8 d’octubre de 2006.

El primer CAPautogestionat deCatalunya fa 10 anys

La primera experiència aCatalunya del model d’aten-ció primària autogestionat perun equip de professionals, elCAP El Remei de Vic, fa avui laseva primera dècada de vida.El model d’Entitats de BaseAssociativa (EBA) ha tingutpoca implantació i tan sols 12centres han seguit les sevespasses, encara que segons elsresultats tant econòmics comde qualitat assistencial quepresenta sembla ser una bonaaposta.[...]Una dècada després el gerentde la primera EBA deCatalunya, Albert Ledesma, sesent satisfet: “Els números iles estadístiques ho demos-tren. Segons un informe de laFundació Adenis Donabedi-am, som un 7% més eficientsque la sanitat pública i el graude satisfacció dels usuaris aixícom els altres indicadors desalut són dels més elevats deCatalunya”. [...]

El País,

1 d’octubre de 2006

Empresaris de la salut

El CAP El Remei de Vic celebra10 anys d’una autogestió queva ser pionera a Catalunya.L’any 1996, i amb el suport delCol·legi de Metges, es va po-sar en marxa el Centre d’Aten-ció Primària (CAP) El Remei deVic, un nou model d’autoges-tió sanitària: les Entitats deBase Associativa (EBA). El sis-tema, pioner a Catalunya, pro-posava més implicació per

1

2

part dels metges i les inferme-res, a canvi d’una participacióen els beneficis del centre. Oel que és el mateix, es conver-tien en empresaris, amb totsels condicionants que aixòimplicava.[...]

El Periòdico,

8 d’octubre de 2006

La Junta del Col·legi deBarcelona retira el seucurs per a metgesestrangers

La comissió permanent de laJunta del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona (COMB),que presideix Miquel Brugue-ra, ha acordat retirar el seunou curs per a professionalsestrangers després de tenirconeixement, mitjançantaquest diari, del que en pa-ral·lel ha ofertat l'Institut d'Es-tudis de la Salut (IES) de laGeneralitat.“L’objectiu és no confondreels metges que s'incorpora-ran al nostre sistema sanitari,que podrien quedar estra-nyats pel fet que dues institu-cions acabin oferint en el ma-teix període un curs idèntic”,segons raona Jaume Padrós,secretari del COMB, en la car-

ta que acaba d'enviar a Juli deNadal, director de l'IES, peranunciar-li la decisió. [...]

Diario Médico,

13 d'octubre de 2006



El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

tancar els segons JocsCol·legials Esportius

Medijocs 2006 amb lacelebració de la segona

edició del "Simposi sobreSalut, Medicina i Esport",

celebrat el passat 25 demaig de 2006. Amb la

voluntat de transmetredes del col·lectiu mèdicels valors essencials de

la pràctica de l'esport, elCOMB va programar un

calendari decompeticions en cinc

modalitats esportives pera metges: cursa atlètica,futbol 11, tennis, pàdel i

BTT.

Els metges de Barcelonacelebren la segona ediciódels Jocs Col·legialsEsportius

La segona edició de Medijocs2006 es va iniciar amb una cursaatlètica de 5 milles, celebrada el

passat 22 d’abril a Sant Cugat del Vallès,i que va comptar amb la participaciód’un bon nombre de facultatius. Du-rant el mes de maig es va celebrar laresta de competicions esportives, del 5al 13 de maig la de futbol 11, del 8 al 14de maig es van realitzar els torneigs detennis, i del 4 al 7 de maig es van fer elstorneigs de pàdel.Aquest any Medijocs ha incorporat unanova modalitat esportiva, la cursa deBTT, que va tenir un notable èxit departicipació, malgrat la duresa del re-corregut d’una dificultat mitjana-alta.Com a cloenda de Medijocs 2006 esva celebrar, el 25 de maig, el segon“Simposi sobre Salut, Medicina i Es-port”, acte acadèmic que té com afinalitat conscienciar els metges i elsciutadans en general sobre la impor-tant relació que hi ha entre salut,medicina i esport. En finalitzar l’acteacadèmic Miquel Bruguera, president

del COMB, va lliurar els premis delsMedijocs 2006.Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugatdel Vallès, i Jaume Padrós, secretari delCOMB, van donar el tret de sortida a lacursa atlètica realitzada a Sant Cugatdel Vallès en el circuit que va de LaPollancreda fins a Can Borrell. El metgeque va fer el millor temps va ser GregoriCasals Mercadal (00:30:09), seguit deJulio Jose Navaz Tejero (00:30:56) i, entercer lloc, Ivan Valencia Pedraza(00:32:04). La metgessa que va fer unmillor temps va ser Ester Casas Gimeno(00:37:15), seguida per MontserratClavero Sánchez (00:40:14) i la tercerametgessa amb millor temps va ser Yo-landa Puentes Zamora (00:42:32). Enaquesta cursa hi van participar , a mésde metges, altres professionals del sec-tor sanitari. Dins el programa de la cur-sa es van realitzar proves gratuïtes d’es-pirometria, oximetria i pulsacions perals participants i també es va celebraruna cursa infantil per a nens de fins a 13anys.

1



En el torneig de futbol 11 l’equip gua-nyador va ser per segon any consecu-tiu el Galens, integrat pels següentsjugadors: Òscar Alcalde Rodríguez,Josep Aragó, Salvador Augustín Recio,Oriol Bestard Matamoros, Ricard Casa-mor Fernandez, Jaume Joan Ferrer San-cho, Cosme Garcia Garcia, Sergio MartiBeltran, Fernando Morell Brotad, JaumePalmer Sancho, Lluís Payan Martín,Albert Pérez Fernández, Jordi Riera delBrio, Jordi Rio Izquierdo, Oriol RodríguezLeón, Víctor Manuel Rodríguez Miran-da, Rafael Joaquim Romero Garcia, Ber-nat Serra Creus, Ernesto TralleroAraguas, Fidel Vila Rodríguez.En segon lloc va quedar l’equip Clínic/Sagrat Cor integrat pels següents juga-dors: Alfredo Manuel Adan Civera,Roger Argelich Ibañez, Jordi BlanchAndreu, Marc Bonnin Vilaplana, Vicen-te-Antonio de Sanctis Briggs, Jordi De-las Amat, Pablo Díaz Couchoud, JordiFolch, Jordi Gatell Tortajada, JoséManuel Mascaro Galy, Juan José Moli-na Fernández, Laureano Molins Lopez-Rodó, Rafael Navarro Alemany, ManuelJ. Navarro Angulo, Santiago Ortiz Pé-rez, Xavier Pérez, Ramon Quintana Con-te, Eduardo Ribas Coll, Miquel Sánchez,Kenny de Jesús Villadiego López.L’equip Barcelona Docs va quedar entercer lloc amb els següents jugadors:Francesc Aldea Busquets, Jordi Ar-dévol Cuesta, Guillem Bori Tuneu, JuanBuch Villa, Jordi Cantos Montagut,Francesc Xavier Coll Riera, FranciscoDrobnic Martinez, Eloy Espin Basany,

Miquel Figarola Garolera, Jacopo Giu-liattini, Miquel Gómez, Fernando Her-nàndez Moya, Isidro Martínez Casas,Juan Luis Martínez, Carlos MiñarroGarcía, Joan Molera, Luis Peidro Gar-ces, Raúl Plaza García, Jordi Puigdelli-vol Grifell, Pedro Ignacio Sala Maga-llon, Jordi Sitjà, Lluís Til Pérez, Anto-nia Turmo Garuz, Josep Maria VigataReig, Pere Vila, Maglio Yanni.El Club de Tennis “La Salut” va acollir lescompeticions de tennis. En la modalitatfemenina va quedar campiona MercedesMöller i finalista Lola Miranda. En la mo-dalitat masculina va guanyar Carlos Bus-quier i va ser finalista Ricard Mast.El torneig de pàdel es va celebrar a lesinstal·lacions del Real Club de Polo de

Barcelona. En la modalitat de doblesfemenins van guanyar M. A. Lizarragai A. Agustí i van quedar finalistes M.Puigrefagut i A. Cairo. En la modalitatde dobles masculins els campions vanser E. Mauri i J. Morello i els finalistesvan ser J. Masip i M. Santalo.La cursa de BTT Interhospitalària es vafer seguint un recorregut en dues vol-tes d’uns 12 km (24 km en total) percamins i pistes de terra, per les rodaliesde Mataró i Argentona, es va donar unaúnica sortida per a totes les personesque corrien en la competició, amb untemps màxim per fer el recorregut fixaten 3 hores. El primer metge classificatamb millor temps va ser Manuel PedroCaro Palma (01:16:05), el segon millor

1. Pàgina anterior d’esquerra a dreta: MarionaViolan; Miquel Bruguera, president del COMB, iRamon Balius, coordinador de l’Acte Acadèmic,

en el 2n. Simposi sobre Salut, Medicina i Esport.2. Jaume Padrós, secretari del COMB, dóna la

sortida als participants a la Cursa Atlètica.3. Participants a la cursa de BTT

interhospitalària, poc abans de la sortida.4. Programa dels 2ns. Jocs Col·legials Esportius.

2 4

3



temps el va fer Alejandro del Arco Chur-ruca (01:20:15), el tercer millor tempsfet per un metge va ser el de RicardArdiaca Capell (01:21:03). El millortemps realitzat per una metgessa vaser el de Mercedes Möller Parera(01:41:49), seguida per Laura SararolsRamsay (01:42:16) i la tercera metges-sa amb millor temps va ser Maria Bar-tolomé i Regué (01:57:29).Es poden consultar el recull fotogràfici més informació sobre les classifica-cions finals a medijocs.comb.cat.El Comitè organitzador de l’esdeveni-ment esportiu i del Simposi sobre sa-lut, medicina i esport integrat pelsdoctors Alfons Malet, Ramon Torné iMarc Soler, va declarar que en la pre-sent edició consideren que han com-plert els objectius marcats de divul-gar els avantatges de fer esport per ala salut, reunir els metges en un àmbitdiferent de l’acadèmic i donar unacontinuïtat a aquest tipus de trobadaesportiva.

2n. Simposi sobre Salut, Medicina iEsport

Miquel Bruguera i Ramon Balius, coor-dinador de l’acte acadèmic del 2n Sim-posi sobre Salut, Medicina i Esport, vanfer la presentació de la jornada que va

1. Premiats cursa atlètica Sènior Masculí. 2. Premiats cursa atlètica Metge Sènior Masculí. 3. Premiadescursa atlètica Sènior Femení. 4. Premiades cursa atlètica Metgessa Sènior Femení. 5. Premiats cursa atlèticaVeterà Masculí. 6. Premiats cursa atlètica Metge Veterà Masculí. 7. D’esquerra a dreta: Jaume Roigé,tresorer del COMB; Alfons Malet, vocal del COMB i membre del Comitè Organitzador; Lluís Recorder, alcaldede Sant Cugat del Vallès, i Jaume Padrós, secretari del COMB, en la cursa atletica. 8. Lluís Recorder dóna lasortida de la cursa infantil.

Sènior masculíPrimer: Josep Rosés Ponce, 29:05Segon: Manuel Rodriguez Martin, 29:27Tercer: Gregori Casals Mercadal, 30:09Metge Sènior masculíPrimer: Gregori Casals Mercadal, 30:09Segon: Julio Jose Navaz Tejero, 30:56Tercer: Ivan Valencia Pedraza, 32:04Sènior FemeníPrimera: Bea Velasco Aguar, 34:54Segona: Ester Casas Gimeno, 37:15Tercera: Mariona Rosell Tallada, 39:58Metgessa Sènior FemeníPrimera: Ester Casas Gimeno, 37:15Segona: Montserrat Clavero Sanchez, 40:14Tercera: Yolanda Puentes Zamora, 42:32

Veterà MasculiPrimer: Agustin Valle Bordons, 33:58Segon: Michel Ferrebeuf Bataille, 35:52Tercer: Joaquin Sogues Riquelme, 37:47Metge Veterà MasculiPrimer: Francisco A. Perez Llurda, 37:19Segon: Pere Fortuny Amoros, 38:11Tercer: Jose Maria Soler Ros, 40,10Metgessa Veterà FemeníPrimera: Montserrat Clavero Sanchez, 40:14Segona: Emma Osejo Diago, 01:06:11Tercera: Carme Guillen Pijoan, 01:10:58

ResultatsCursa Atlètica

1 2 3

4 5 6

7 8



ResultatsBTT Interhospitalària

1r. metge classificat absolut i master 40:Francisco Godoy Mulet, 01:16:272n. metge classificat absolut i master 40:Alejandro Del Arco Churruca, 01:20:153r. metge classificat absolut i master 40:Ricard Ardiaca Capell, 01:21:03

1a. metgessa classificada absoluta i mas-ter 40: Mercedes Möller Parera, 01:41:492a. metgessa classificada absoluta senior:Laura Sararols Ramsay, 01:42:163a. metgessa classificada absoluta senior:Maria Bartolomé i Regué, 01:57:29

1r. metge classificat i master 50: Josep MariaGubern Nogues, 01:23:232n. metge classificat i master 50: Mario RocaGibernau, 01:40:013r metge classificat i master 50: Andreu RiusDaví, 01:41:14

1r. metge senior: Francesc Espin Alvarez,01:26:452n. metge senior: Josep Lluís Gago Ramos,01:38:033r. metge senior: Manuel Jesus AlcantaraMoral, 01:39:22

estar integrada per 11 ponències enquè diferents professionals van parlarsobre les malalties més freqüents quepateixen els esportistes i les qualitatspreventives de l’esport respecte a de-terminades malalties.En les ponències presentades es vanexposar els següents temes: Com potajudar l’esport a abandonar l’hàbit

Futbol

Primer: GalensSegon: Clínic/Sagrat CorTercer: Barcelona Docs

Tennis

Individual femení: Mercedes Möller 6/4 6/3 Lola MirandaIndividual masculí: Carlos Busquier 6/2 6/2 Ricard Mast

Pàdel

Dobles femení: Mª A. Lizarraga - A. Agusti6/1 - 6/1 M. Puigrefagut - A. CairoDobles masculí: E. Mauri - J. Morello 6/2 -6/3 J. Masip - M. Santalo

1. Premiats BTT metges absolut master 40;2. Premiades BTT metgesses absolut master 40;

3. Premiats BTT metges absolut master 50;4. Premiades BTT metgesses absoluta sènior;

5. Premiades tennis; 6. Premiat tennis;7. Premiades pàdel; 8. Premiats pàdel.

1 2 3

4 5 6

7

8



tabàquic?, per Ferran Morell; Per quèmolts esportistes són asmàtics?, perAlfons Malet; Utilitat de l’esport enels nens hiperactius, per Conxita Puig;Preveu l’exercici físic l’osteoporosi iel risc de fractures?, per Adolf Díez;Com identificar trets d’anorèxia i bulí-mia en una esportista?, per Josep Toro;Darreres tendències dopants i estra-tègies antidopatge, per Jordi Segura;Quan pot realitzar activitat física unpacient que ha tingut una malaltiavírica de llarga durada (hepatitis,mononucleosi)?, per Miquel Brugue-ra; Els estiraments ajuden a la pre-venció de les lesions?, per EduardMauri; Quan permetem l’exercici física un individu amb pròtesi total demaluc o genoll?, per Humbert Ferrer iFrancesc Angles; Milloren el rendi-ment les begudes isotòniques?, perCasimiro Javierre; Tractament de laferropènia i l’anèmia de l’esportista:quan i com?, per Assumpta Estruch.Les conclusions finals de les ponènciesde la jornada les va exposar la doctoraMariona Violan, que a l’inici de la sevaintervenció va ressaltar que “moltes deles coses que s’han dit en les ponènci-es fa 50 anys no s’hagués pogut dirgairebé res” i que “l’evolució de lamedicina i de l’esport és l’evolució del’esser humà”.Aquest segon simposi ha estat una ac-tivitat acreditada per la Delegació delConsell Català de la Formació MèdicaContinuada i per la Comisión de Forma-ción Continuada del Sistema Nacionalde Salud i patrocinades per l’empresaGlaxoSmithKline.

1

2

3

45

1. Equip Galens, primer classificat en futbol 11.2. Equip Clínic/Sagrat Cor, segon classificat en

futbol 11.3. Equip Barcelona Docs, tercer classificat en

futbol 11.4. Sala d’actes del COMB durant el 2n. Simposi

sobre Salut, Medicina i Esport.5. A la primera fila professionals que vanparticipar en les ponències del Simposi.

Col·legiats que han obtingut elDiploma d'Acreditació Col·legial enFormació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2006 es va complir el sisè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomenaDAC-FMC/DPC, afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de laja existent abans FMC: Formació Mèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l'esforç individualrealitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntà-riament a l'obtenció del diploma si compleix els requeriments fixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareutota la informació al web del COMB -www.comb.cat - a l'apartat PRACTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm.

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre juliol de 2004 i juliolde 2006.

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Abril Carreres, Maria AngelsAlonso Berdun, MontserratAndreu Oliete, IsabelArias Anglada, Rosa MariaArranz Betegon, MariaBalcells Sàiz, TrinitatBallesca Lasplasas, MariaBartlett Bosch, M. CarmenBatista Miranda, Jose EmilioBaulies Romaero, M. GemmaBazan Sanchez, XavierBeguiristain Goñi, PilarBenedí Palau, M. AntòniaBoada Gil, Josep M.Bonfill Rodriguez, Joan JosepBueno Casadesús, JosefinaBusquets Recasens, CarmenCaballero Gomez, Fernanda M.Caballero Sarmiento, RafaelCapdevila Folguera, Maria MontserratCarmona Gonzalez de Chaves, Maria DoloresCarrera Clota, JoanCasanovas Gordó, Josep MariaCasellas Bartomeus, JoanCasellas de Asprer, AntoniaCatalan Habas, M. IsabelClotet Romero, LauraCulell Oliveras, PereDe Luis Sanchez, AlbertDe Nadal Caparà, JuliDelgado Ribas, Juan ManuelDomènech Pardo, EnricDuran Ruiz, Manuel VictorEscoda Delgado, NuriaEspinasa Rifà, JosepFarrús Lucaya, M. BlancaFernandez Garcia, IsabelFont Renom, JosepGago Rius, JordiGarcia Fructuoso, FernandoGarcia Gimenez, José VictorGarcia Suarez, Joan JosepGibert Ferrer, M. ImmaculadaGimenez-Salinas Botella, Jorge MiguelGómez García, SantiagoGómez Ortiz, XavierGonzalez Fernandez, Inmaculada

Graupera Nicolau, BetlemHereter Romeu, LourdesJeremias Torruella, XavierLabrada Trenado, Maria JesusLerda, MarioLópez Pujol, AntoniLlagostera Benedico, JosefinaLlambès Morera, AntoniLlongueras Poch, JordiLlovera Rubió, Antoni JoanLlusa Martin, MercedesMarcos Vidal, ConcepciónMartí Giménez, IsabelMartinez Casademont, MarianoMassons Cirera, JosepMestre Boleda, Maria LuisaMontoliu José, MontserratMontpeyó Font, M. AssumptaMoro Esteban, Maria LluïsaMuñoz Fernández, M. IsabelNieto Fernández-Arroyo, ManuelPardell Alentà, HèliosPerales Rodriguez, Fco. JavierPerpiñá Gutiérrez, CarlosPerpiñá Singla, MartaPinto Pena, LucioPlayà Busquets, Jose MariaPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchis, EdmonPrats Puntis, VicençRamos Torre, AlejandroRibé Subirà, NataliaRibera Gonfaus, MercèRiera Orrit, M. RosaRivero Calvo, Guillermo AdolfoRodríguez Tesouro, Ana BelenRos Monllaó, JaumeRovira Rovira, JosepRubio Villar, MontserratRuiz Sanchez, VirtudesRuiz de Azua Mercadal, AntonioSabartés Fortuny, RicardSanchez Ato, M. IsabelSanchez Carreras, JorgeSanchez Hernández, Joan A.Sanchez Sahis, IgnasiSanjuan Garriga, XavierSerra Bertral, Reis M.Sivecas Martistany, Joan

Soler Gonzalez, SilviaSubirachs Amigó, EstherTorres Soberano, GemmaTresserra Casas, FranciscoTrigueros Castillo, José AntonioTuñi Picado, JosepValent Pérez, CarmeVicens Català, AdelaVidal Elias, Josep M.Wang Saegusa, Ana J-CH

Col·legi Oficial de Metges de Girona

Arenas Vilà, JordiArxer Tarrés, AntoniBou Mas, MariaCarreras de Cabrera, F. XavierCorominas Barnadas, Josep M.Custal Teixidor, MontserratGarcia Gutierrez, SalvadorOller Vallmitjana, Josep M.Vila Arbonés, M. Pilar

Col·legi Oficial de Metges de Lleida

Casasnovas Perella, Maria PilarColl Pallares, AnaMarco Naya, GregorioPérez Cornellana, M. MontserratPon Cladera, MarisaPrado Muñoz, SilviaRiba Torrecillas, David

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dolz Andrés, FernandoRamírez Lafita, FranciscoRomero Nogués, FranciscoVendrell Perera, Josep M.

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Concursos Artísticsper a Metges 2006Sisena edició

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Sup

lem

ent

del S

erve

i d’In

form

ació

Col

·legi

al n

úm.

118



Lliurament de premis en lasisena edició del ConcursArtístic per a Metges

La Secció Col·legial deMetges Jubilats del COMB va

organitzar la sisena ediciódels Concursos Artístics per

a Metges de Catalunya, en laqual es van premiar les

obres presentades en quatremodalitats: poesia,

fotografia, narrativa breu,dibuix i pintura. A la

convocatòria, promogudapel Consell de Col·legis de

Metges de Catalunya, hi vanpoder accedir tots els

col·legiats de Barcelona,Girona, Lleida i Tarragona,així com els seus familiars.

L'acte de lliurament delspremis celebrat el passat 23

de maig el va cloure Josep M.Ainaud de Lasarte,

historiador, amb unaconferència sobre 1906, el

redreçament d'un país.

Jaume Padrós, secretari del COMB, i JoaquimRamis, president de la Secció Col·legial deMetges Jubilats, en l’acte de lliurament de

premis de l’edició del 2006 dels ConcursosArtístics per a Metges.

Jaume Padrós, secretari del COMB,i Joaquim Ramis, president de laSecció Col·legial de Metges Jubi-

lats, van presidir l’acte de lliuramentde premis de l’edició del 2006 delsConcursos Artístics per a Metges.Padrós va iniciar l’acte agraint en nomde la Junta de Govern a la Secció deMetges Jubilats dels COMB, i per ex-tensió a les Seccions de Metges Jubi-lats dels altres Col·legis de Metges deCatalunya, la iniciativa que s’ha con-solidat en el temps. Segons Padrós,aquests actes no només han d’ajudara dinamitzar culturalment el Col·legi,sinó que ens han de fer pensar quesense aquest vessant humanístic laprofessió pot quedar coixa. El secre-tari del COMB va expressar la voluntatde la Junta de traslladar a molts mésàmbits de la vida col·legial la iniciati-va dels metges més veterans, aquestvessant humanístic, cultural i lúdic,no en el sentit consumista, sinó en elque permet fruir d’una bona audició,una conferència, una lectura poèticao d’un viatge.Joaquim Ramis va fer una breu intro-ducció destacant que per la limitaciódel tema hi ha hagut menys participa-ció, que no vol dir menys qualitat. Tot

seguit va presentar el Jurat Qualifica-dor de les diferents modalitats, inte-grat per persones de prestigi en lesarts convocades, va recordar que enl’edició del 2006 el tema preferent ésel de la salut i s’atorguen dos premisper a cada modalitat: un Tritó de Plataa les obres guanyadores i un Tritó deBronze a les obres finalistes. El Tritó ésuna obra d’Eusebi Arnau, escultor deprincipis del segle xx, realitzada peljoier Lluís Masriera, grans artistes re-presentatius del modernisme català.El jurat de la modalitat de fotografiacompost per: Carles Llebaria, IsabelCalaf i Joan Comas, va donar com aguanyador del primer premi FrancescX. Bonada per l’obra Precària salut, iva atorgar el segon premi a EvaCapdevila per l’obra Cuida’m.En la categoria de dibuix i pintura,Carme Solana va obtenir el Tritó d’Ar-gent per l’obra La salut també es fa alcamp, i el Tritó de Bronze el va gua-nyar José L. Calderón per Dieta Medi-terrània. Els membres del juratd’aquesta especialitat van ser:Joaquim Camps, Ramon Aguilar iFrancesc Vicens.

(Continua a la pàg. 49)

L'EDITORIAL

EDITA: Col·legi Oficial de Metges Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED; Jaume Aubia. DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 72062 11

E

informació

àrea econòmicaNúm.Núm.Núm.Núm.Núm. 7474747474 juliol-octubre 2006

El COMB i QUADIS signenun acord de col·laboraciódins l’àmbit dels serveisvinculats amb l’automòbil

El Col·legi Oficialde Metges deBarcelona i el

seu grup d’empreses,

representats pel presi-dent executiu del GrupMED el Dr. Jaume Au-bia i pel conseller-di-

rector general el Sr.Albert Lluch, junta-

n el transcurs del tercer trimestre del’any, s’han vist dos fets que per la sevatipologia poden semblar oposats. Perun costat, el Banc Central Europeu ha

apujat el tipus d’interès fins al 3 % i, per l’altre,hem vist com la borsa espanyola arribava alsseus màxims històrics, motivada per un rosa-ri d’OPA, primordialment dins del sectorelèctric.

Tot sembla indicar que, en el cas dels tipusd’interès, poden continuar l’alça en el curttermini (hem de pensar que l’Euribor elsdarrers 12 mesos ha pujat 1,49 punts enreferència a com estava ara fa un any, fins aarribar al 3,71 %) i, per altra banda, que laborsa espanyola encara no ha tocat sostre enel seu recorregut alcista, tot i tenint presentque els primers nou mesos ha pujat un 20 %.

Cal, doncs, estar preparats per seguiraquestes directrius en els diferents produc-tes financers que cadascú ha de menester ifer servir en la seva economia particular. Enel cas dels préstecs i crèdits, aquesta pujadas’ha vist reflectida en els tipus que s’hi apli-quen, i cada vegada és més convenient utilit-zar un tipus d’interès fix que no pas un tipusd’interès que estigui indexat a l’Euribor, comés el cas de la majoria d’ hipoteques.

Pel que fa a la inversió de diners, hem detenir present que encara que els tipus esti-guin pujant i que els dipòsits a termini fixtornin a tenir tipus prou atractius, les inver-sions en productes que estiguin invertint alsmercats borsaris, ja sia a nivell nacional oeuropeu, encara no han perdut el seu atrac-tiu. És cert que estem a nivells de màxims ique la prudència és bona consellera, peròtambé és cert que part dels capitals queestaven invertint en el món immobiliari, es-tan tornant a les borses, com ja ha succeït enel cas dels EUA, i que ens ha de servir com unindicador del que ens pot succeir a nosaltres.

Com sempre, des de l’Àrea Financera delCOMB estem preparats per assessorar-vosen qualsevol de les vostres necessitats finan-ceres, mirant de posar al vostre servei elproducte que respongui millor a les vostresactuals necessitats financeres.

MEDICAR


LA DADA


EVOLUCIÓ NÚMERO DE GESTIÓ DE CARTERESDE MEDIVALOR

42

informació àrea econòmica juliol-octubre 2006

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 118

ment amb el Sr. Joan Pla, administradorde l’empresa QUADIS, van signar el dia26 de maig de 2006 un acord de col·la-boració per tal de promoure i oferirsolucions globals de serveis vinculats ambl’automòbil, sota el nom de MEDICAR.

Cal assenyalar que aquest acord pre-veu un seguit d’accions operatives adre-çades a donar el millor servei al metgecol·legiat, als seus familiars i les personesvinculades, i al client del grup d’empresesdel COMB, alhora que també planteja lavoluntat d’analitzar, des d’una perspecti-va més àmplia, totes les possibles com-plementarietats i sinergies que es puguinproduir entre ambdues entitats. QUA-DIS disposa del saber fer necessari perimplementar un nou model per a l’adqui-sició de vehicles atesa la seva àmpliaexperiència en la prestació de serveis icomercialització de productes relacio-nats amb el món de l’automoció, aixícom en la intermediació.

Així doncs, i de forma molt especial, esposa de manifest el marc de confiança imútua entesa que hi ha entre ambduescorporacions i que ha de permetre des-envolupar iniciatives i acords dins delsector automobilístic que poden ser moltbeneficiosos per als públics d’interès delsdos grups.

MEDICAR

LA DADA

(Ve de la pàg. 41)

(Ve de la pàg. 41)

COMENTARIBORSARI

Perspectiva actual:És probable que els mercats ofe-reixin un comportament irregu-lar en les pròximes setmanes a

causa de la preocupació al voltant de lamagnitud de la ralentització econòmicanord-americana i l’impacte que tindràen la Fed i els mercats d’altres regionsdel món. Malgrat tot, en última instàn-cia, probablement es produirà un ater-ratge suau i continuació del repunteconòmic, mantenint-se controlada lainflació a Europa, Àsia i els principalsmercats emergents. Els pròxims mesosla renda variable superarà probable-ment els bons.

BONS:Els bons americans han recuperat la

tendència alcista en ralentitzar-se el crei-xement econòmic del país, aturar la Fedl’encariment del diner i començar a dis-minuir la preocupació en matèria d’infla-ció. Ara podem pensar que l’avançamentdel preu dels bons ha finalitzat.

Bo 10 anys americàFont: Reuters

Les dades seran ambigües durant untemps, i el mercat de l’habitatge consti-tuirà una font d’incertesa essencial. Pro-bablement l’economia americana frena-rà prou per impedir una altra pujada detipus, però no fins al punt de desestimarcompletament l’avanç de la inflació i for-çar una retallada del preu del diner.

La continuïtat de la política monetàriarestrictiva del BCE i la major rendibilitatals EUA serviran per elevar també larendibilitat del bons europeus. És conve-nient seguir evitant els bons japonesos, jaque la recuperació del país serà possible-ment prou sòlida perquè el BOJ segueixiendavant amb el procés de normalitzaciódels tipus a curt termini.

ACCIONS:La renda variable ha continuat recupe-

rant-se des de les caigudes de maig/juny,ajudada pel retrocés del preu del petrolifins als nivells mínims dels últims 5 mesos.


EVOLUCIÓ VOLUM GESTIÓ DE CARTERESDE MEDIVALOR

43



TRIBUNA D’OPINIÓ Apunten els fons especialitzats

A Espanya no existeixen fons decapital risc especialitzats en

sanitat. Però potser el 2006 siguil’any de creació d’aquests fons.

i tractem d’establir un paral·lelismeentre Espanya i els Estats Units,intentant entendre el perquè de ladiferència en el nombre de pro-

jectes i en el volum d’inversió, hi ha dosfactors que, segons la meva opinió, sóndeterminants per explicar la falta d’inno-vació al nostre país.

Un és la manca de fons especialitzats.Tan sols a la zona de Silicon Valley vaigpoder comptabilitzar set fons d’inversióespecialitzats en el sector sanitari. Quandic especialitzats, em refereixo al fet queel seu target d’inversió és exclusivamentel sanitari, i que els seus gestors conei-xen perfectament el sector i poden apor-tar alguna cosa més que diners.

Aporten “capital intel·ligent”, atraientpartners, clients, proveïdors i oportuni-tats de negoci a les empreses en les qualsinverteixen.

Desgraciadament, al nostre país exis-teixen fons de capital risc especialitzatsen sanitat. Hi ha inversions, és clar, peròels gestors dels fons inverteixen equita-tivament en altres sectors, i no podemdir que siguin de veritat experts en sani-tat. Aporten capital, aporten també opor-tunitats, però òbviament aquestes opor-tunitats no són de la mateixa qualitat quesi estiguessin plenament concentrats enel sector.

Però sembla que la situació està can-viant, i tal vegada l’any 2006 sigui l’anyde la fundació dels primers fons especi-alitzats al nostre país. Dos grans grupshan iniciat ja contactes amb inversors iinstitucions per establir fons d’inversióen sanitat. He d’admetre que, si esconfirmés, això suposaria un canvi qua-litatiu molt important per al futur delssectors de capital risc sanitari. Per quèaquest interès ara? La creació dels nousparcs d’investigació, la bioregió, els su-ports de l’Administració, tot indica queEspanya pot convertir-se en un pold’atracció de projectes biotecnològics

S

i, evidentment, el capital risc no se’n volquedar fora.

Gilde, un dels fons de capital risc mésimportants d’àmbit mundial, impulsor deGilde Healthcare II, un fons europeu de125 milions d’euros, vol entrar a Espanyaamb un nou fons sanitari de la mà de JoëlJean-Mairet. Joël és un magnífic empre-nedor, responsable de la creació, el crei-xement i la posterior venda de Glycart,una companyia biotecnològica que s’haconvertit en una de les històries d’èxitmés importants de l’any. Per altra banda,BCNEmpren, de la mà de Christian Fer-nández i de Julia Winter, pretén tambéobrir un nou fons dedicat en exclusiva ala innovació sanitària. Ambdues iniciati-ves poden donar un tomb al sector en elspropers mesos; seria una gran noticiaque es confirmessin.

La segona de les diferències a les qualsfeia referència és l’escassa col·laboracióa Espanya entre l’Administració/institu-cions, les universitats i l’empresa, el quees coneix com la triple hèlix. Crida l’aten-ció la densitat i potència d’interaccionsentre aquestes tres àrees en països comels Estats Units, enfront de la gairebéabsència d’aquestes interaccions al nos-tre país.

Noves iniciativesEn aquest punt no podem donar la

culpa a altres, ni buscar factors externsque no controlem i que condicionen lanostra realitat. En som completamentresponsables. Però hi veig també signesde canvi. Els darrers mesos, diversesiniciatives persegueixen una millor coo-peració entre totes les parts implicades,i aquestes iniciatives s’estan veient re-compensades, a més a més, amb unaparticipació entusiasta dels emprenedors.Voldria posar com a exemple l’experièn-cia del Col·legi de Metges de Barcelonaen aquests darrers tres mesos. En unintent de “greixar” el funcionamentd’aquesta triple hèlix, el Col·legi va posaren marxa el programa “El metge empre-nedor”, amb el qual ens comprometíema escoltar idees innovadores i ajudar adonar-los forma mitjançant la col·labo-ració amb escoles de negocis, a aportarvalor atraient partners interessants, fentd’interlocutors amb l’Administració, ooferint el nostre coneixement del sec-

tor, entre d’altres iniciatives, i a aproparles millors idees a l’entorn de capital risc,en virtut dels nombrosos acords ambfons d’inversió als quals hem arribat re-centment.

Doncs bé, en aquests tres mesos hemrebut 19 projectes, xifra que està moltper sobre de les nostres expectativesinicials i que demostra que hi ha un graninterès en el sector per a la innovació il’esperit emprenedor. D’aquestes 19 ide-es, dues ja han finalitzat el seu propibusiness plan i estan ja en fase de presen-tació al capital risc. Altres estan encaraen fase de preparació, però en tot cas,totes estan actives i avançant en el pro-cés. Evidentment, no totes arribaran abon port, algunes es quedaran pel camí,però és molt esperançador que tants itants professionals de la sanitat s’haginposat les piles i comencin a pensar enclau empresarial, defensant la qualitat deles seves idees i el que se’n pot derivar.Aquest esperit emprenedor és, en defi-nitiva, el que marca el progrés del siste-ma sanitari, i hauríem de seguir fentesforços per preservar-lo.

Article publicat a MedicalEconomics, el 28 d’abril de 2006

Lluís G. Pareras,neurocirurgià i gerent de Meditecno-logia-Àrea d'Incubació de ProjectesEmpresarials del [email protected]

FUNDACIÓ FONS D'AUXILI AL METGE POBRE

Àngel Soler DanielUna vegada més, el nostre col·legi professional ens cedeix gentilment aquest espai del

seu "Servei d'Informació Col·legial", el que ens permet que puguem fer arribar als metges

de Barcelona i província una sinopsi del perquè es va crear la Fundació "Fons d'Auxili

al Metge Pobre A. Soler Daniel", i quins van ser -i són- els seus objectius.

A molts metges, especialment aquells que ja han arribat o s'apropen a la jubilació, no

els diem res que ja no sabessin, almenys en essència. La majoria dels metges grans coneixen

la Fundació i saben que el seu objectiu és l'ajut a aquells metges ja jubilats que per

diverses raons necessiten socors econòmic, ja sia per resoldre fets puntuals, ja sia

gaudint d'ajuts continuats. No obstant això, tant per a ells com especialment per als

més joves, extractem, encara que a grans trets, les característiques i els detalls més

importants relacionats amb la Fundació.

L'origen del "Fons Soler Daniel" cal buscar-lo en la determinació i bona entesa entre

dos metges, molt sensibilitzats per la precària situació dinerària d'alguns companys.

Ells dos, els doctors Àngel Soler Daniel i Enric Fernández Pellicer, juntament amb altres

col·legues també assabentats de les mancances econòmiques d'alguns metges, la majoria

ja grans, van endegar la Fundació fa més de trenta anys. En els seus Estatuts -i aquesta

és la vocació del Fons-, queda reflectit que els metges jubilats de Barcelona i les seves

comarques que ho necessitin, eren els beneficiaris i rebran l'empar de la Fundació, en

la mesura de les seves possibilitats

El conjunt dels Patrons de la Fundació, que ho són en la seva qualitat de representants

del COMB, de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, del Montepío Sans Solà d'ASC i de la

Fundació Mèdica Catalana, així com el seu president, representant de la família Soler

Daniel, conviden des d'aquí a totes aquelles Institucions relacionades amb la medicina

a formar part d'aquest Patronat, i estan oberts a totes les consultes i suggeriments que

se li puguin fer.

El Fons es nodreix d'aportacions voluntàries que fan els metges, que poden ser mensuals,

trimestrals, anyals o bé esporàdiques, així com d'altres ajuts econòmics procedents

principalment de les institucions més representatives de la medicina catalana, que

compten amb el nostre agraïment més sincer, i sens dubte d'aquells companys als quals

beneficien. Els acords relatius a la distribució dels socors es prenen sempre prèvia

reunió de tots els patrons, i mitjançant decisions col·legiades.

Cada any abans de Nadal, la Fundació es dirigeix per escrit a tots els metges jubilats

demanant-los la seva col·laboració econòmica, que cada any va creixent. Volem aprofitar

aquesta oportunitat per donar les gràcies més sinceres a tots els metges en general

-ja que tots poden fer donacions si volen- i, molt especialment a aquells que han fet

aportacions que, com les rebudes l'any passat, ens han permès augmentar sensiblement els

ajuts periòdics.

La Fundació Soler Daniel està a disposició de tots els metges i metgesses als telèfons:932 540 206 - Sr. Jordi Soler934 393 088 - Dr. Enric Fernández933 309 961 - Dr. Francesc MartínezTambé per escrit al domicili social, carrer Samaniego, 60-62, 1r. 1a, 08035 Barcelona.

47



ASSEGURANCES Medicorasse segueix premiantla fidelitat dels seus clients del’assegurança d'automòbilMediMotorJa s'han lliurat els 12 telèfons mòbilsamb PDA

edicorasse, per tal d’agrair la con-fiança que els clients han dipositaten els serveis de la corredoria i,en especial, de MediMotor, ha

sortejat 12 telèfons mòbils PDASony Ericsson P910i, continuant ambla campanya iniciada l’any 2004 en la quales va convidar els clients de la mateixapòlissa a participar en el sorteig de 12caps de setmana a Paradores.

En els sorteigs mensuals que s’hanrealitzat, han estat guanyadors els clientssegüents: Sr. Ferran López, Dr. MarceloVasoin, Dra. Montserrat González, Dra.Pilar Codina, Sra. Maria Cinta Peiró, Dr.Ramon Rossell, Sr. Jordi Montané, Dr. J.Lluís Valldepérez, Sra. Rosa M. Ber-nadas, Dr. Miquel Alonso Huguet, Sr.

MEduard Pujol, Sr. Robert Masip i Sr. JordiMontané.

L’assegurança d’automòbil MediMo-tor, dissenyada per Medicorasse con-juntament amb la companyia d’assegu-rances Zurich, és una mostra de la con-fiança que els clients ens atorguen, ja quesón més de 28.000 els vehicles cobertsper aquesta pòlissa.

Si desitgeu ampliar la informació so-bre la pòlissa de MediMotor o sobrequalsevol altra qüestió asseguradora,ens podeu fer arribar un correu elec-trònic a l’adreça [email protected],trucar al telèfon 902 010 788 o béadreçar-vos directament a les oficinesdel vostre Col·legi de Metges o delega-ció comarcal.

1. i 2. El Dr. Miquel A. Alonso i la Sra. Rosa M.Bernadas rebent el premi de mans del Sr. Ferran

Martínez, assessor personal de Medicorasse.3. El Sr. Eduard Pujol rebent el premi de mans de laSra. Mayka Sánchez, cap de vendes de Barcelona de

Medicorasse.4. El Dr. Robert Masip rebent el premi de part del Sr.

Àlex Ossó, assessor personal de Medicorasse.

1 2

43

48



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI

El COMB veu en la recepta electrònica de Catalunya un bon exemple de col·laboració

entre l'Administració i els col·legis professionals

Marc Soler, director de l'Àrea Professional del COMB, valora la reducció en burocràcia que

suposarà per als facultatius, així com la garantia de qualitat i seguretat en la prescripció, a la qual

les entitats col·legials aporten l'acreditació de la signatura electrònica. [...]

El Médico interactivo,

12/16 d'octubre de 2006

Les accions americanes probablementpujaran els pròxims mesos, però amb unnivell considerable de volatilitat. A més,es mantindrà un temps la incògnita alvoltant del fre econòmic dels EUA, elfutur comportament de la Fed i els bene-ficis empresarials. Les valoracions sónraonables, però no és aconsellable adop-tar una postura més positiva que neutraals EUA.

La relantització econòmica s’està pro-duint a Europa més tard que als EUA. Larenda variable europea ha evolucionatmillor en termes relatius, però probable-ment travessarà dificultats d’ara enda-vant en disminuir els beneficis empresa-rials.

A llarg termini molts analistes recoma-nen la renda variable japonesa, tot i quepensem que encara no és el moment detornar-hi. Les millores estructurals delpaís presagien avenços a llarg termini.Teòricament el repunt econòmic segui-rà endavant, les valoracions són raona-bles.

MERCATS EMERGENTS:La perspectiva d’una continuïtat de

l’avenç econòmic global facilitarà el boncomportament de la renda variableemergent. El preu de les matèries pri-meres es mantindrà relativament alt,mentre que el creixement econòmic,encara que més lent que recentment,continuarà en la major part dels païsosclau, i això facilitarà el creixement delsbeneficis. Els tipus d’interès estan co-mençant a baixar i les valoracions sónatractives.

Els spreads del deute emergent s’am-pliaran en començar de nou a elevar-sela rendibilitat dels bons americans. Peraixò seria bo mantenir-se allunyatd’aquests títols.

PERSPECTIVA ECONÒMICAEUA:Les dades econòmiques americanes

de l’últim mes han donat suport, engeneral, a la decisió adoptada per la Fedd’aturar les pujades del preu del diner. Elmercat de l’habitatge continua traves-sant dificultats, la confiança dels consu-midors ha tornat a retrocedir i la creacióde llocs de treball s’ha caracteritzat perla seva debilitat.

El creixement del PIB el segon trimes-tre es revisà a l’alça, fins al 2,9 % anual,però es va mantenir per sota de la sevatendència natural.

EUROPA:El creixement del PIB de l’Eurozona

s’accelerà fins al 3,6 % anual, claramentper sobre de la tendència natural. Proba-blement perdrà aquesta força en el se-gon semestre de l’any. És probable tam-bé que el bon moment continuï el 2007,permetent al BCE noves pujades de tipusd’interès. Els tipus podrien situar-se per-fectament al 3,5 %.

ESPANYA:El mercat espanyol de renda variable

porta una revaloració anual del 20,5 %,un 6,86 % al mes de setembre. Ja vapassar a principi d’any que el mercat es vamoure a cop de notícia corporativa i araha tornat a passar tres quarts del mateix,

Gas Natural va obrir la capsa dels tronsamb l’OPA a Endesa, actualment Accio-na ha comprat fins a un 20 % de l’elèctri-ca, el que ha obligat a apujar el preud’oferta a E.ON fins a 35 euros, ACScomprava un 10% d’Iberdrola i posseeixfins ara un 30 % d’Unión Fenosa; amb totaixò, les energètiques van pujar coml’espuma i, a continuació, les immobilià-ries. D’aquesta manera el mercat espa-nyol està sent el més rendible d’Europa.

Sembla que, amb les dades d’avui, elmercat continuarà pujant fins a final d’any,mentre que, de moment, l’Íbex-35 hatocat ja els 13.000 punts i s’ha situat persobre dels nivells de març del 2000.

(Ve de la pàg. 42)

Ibex 35Font: Reuters



Xavier Miquel Padró va obtenir el guar-dó al primer premi de poesia per l’obraMostrari, i Antoni M. Vives va guanyarel Tritó de Bronze per Primavera i ho-res baixes. Joan Colominas, Neus Reali Joan Triadú van integrar el jurat queva concedir els premis de poesia.En la convocatòria de narrativa breu,Julià González va resultar premiat perLa salut, un bé de luxe? amb el Tritó dePlata, i Pilar Arce va guanyar el Tritóde Bronze per La plaça fixa. Van for-mar part d’aquest jurat: Maria Sarsa-nedas, Agustí Pons i Josep Tomás.Un cop lliurats els premis, JoaquimRamis va fer una breu introducció deJosep M. Ainaud de Lasarte, del qualdigué que és molt difícil d’encasellar-lo en alguna activitat concreta d’ad-vocat, polític, historiador i promotorcultural, perquè ho és tot.Ainaud de Lasarte va iniciar la confe-rència 1906, el redreçament d’un paísressaltant que en aquest any es pro-dueixen una sèrie d’esdevenimentque al seu parer són decisius per a lahistòria del nostre poble.Segons Lasarte, el Congrés de la Llen-gua Catalana, la constitució del movi-ment polític de la Solidaritat Catala-na i l’edició del llibre d’Enric Prat de laRiba La Nacionalitat Catalana són partd’aquest any decisiu i són fruit delmodernisme, moviment cultural queés un dels grans moments de la nació

catalana. “El modernisme represen-ta un moment d’entusiasme, d’ale-gria, en el qual la cultura, la llengua ila política catalana no queda tancadaen nuclis petits, sinó que surt al car-rer i esdevé un moviment orientadorde tot un país. El moviment culturalque ve a continuació del modernismetransforma l’entusiasme del moder-nisme en una orientació més norma-tiva i estudiosa, amb un ideari basaten el classicisme i el mediterranis-me.”En finalitzar l’acte, Joaquim Ramis vaesmentar les activitats que farà laSecció de Metges Jubilats i va recor-dar que la coral de metges que es voltirar endavant es reuneix cada dillunsal vespre.

1. Francesc Xavier Bonada, primer premi defotografia. 2. Eva Capdevila, segon premi defotografia. 3. Carme Solana, primer premi de

dibuix i pintura. 4. José L. Calderon, segonpremi de dibuix i pintura. 5. Xavier Miquel i

Padró, primer premi de poesia. 6. Antoni M.Vives, segon premi de poesia. 7. Julià González,

primer premi de narrativa breu. 8. Pilar Arce,segon premi de narrativa breu. 9. Josep M.

Ainaud de Lasarte, durant la seva conferència.10. Sala d’actes del COMB en el lliurament dels

premis artístics.

1 2 3 4 5

6 7 8

9

10

(Ve de la pàg. 40)



Premis del Sisè Concursartístic per a metges

Primer premi de fotografia

PRECÀRIA SALUTde Francesc X. Bonada

Primer premi de poesia

MOSTRARIde Xavier Miquel Padró

Sofriment leucèmicEstroncada la innocènciad’anar descalçaper un rierol que era teuels altres passoslacais d’una arrogància neulidaet portaren a un saraude trompetes i nul·líparesque mai no s’ho vancreureque et moriesper haver-se’t esblaimatel vermell del sucsumme que et sostenia el nomespurique Càndia Su

ContagiEs barrams boniqueshauriende regalar flors silvestresals que encara no hanentrata l’envelaton lloguen clivellesfeses

Preludi de mortDeu avorrir-se molt de lasang que estaràdantgirspels meus soterranisfinsel dia

que diluïdano valgui

o sigui grumollque estanqui

pendent

d’una flor escarlataportada per quisvullaa rampeu d’on jo caigui

DèriaQuan vulguispodem estripar l’obsessiófent que els requisitsesbargitsho airegin tot

i impunement



dels esquinçalls voledissospuguisendegar-ne un abandóque no et pesisi ha de seguir vaguejantpel bacdel mentrestant

AfligimentD’una abraçadade tenallesa mig cloured’un bes esvorellatd’una mirada caigudai dues paraules flaquesva eixir-neuna commemoracióexigua que va acabaramb un brindis ronci sisimbris

Pregunta al viureCada vegadaque les figueres bordesbrotenles flors esclateni els cargols terrersdespertenacabadala commovedora dormidade l’hivernque la primavera romp

llavors

quan estic dormiti el cor trescasens pacte vernal amb mi

quan dormoQUÈ dorm?

Salut fúlgidaSàpiguesque l’home del violít’està oferintuna balada inquietantperquè ensenyes els pitsi l’any ésbixest

i toti que els baladresde la plaça de la Creus’hagin fet molti t’abriguin la sina

t’estimo

Primer premi de poesia

Primer premi de de dibuix i pintura

LA SALUT TAMBÉ ES FA AL CAMPde Carme Solana



Primer premi de narrativa breu

LA SALUT, UN BÉ DE LUXE?de Julià González

Augusto Pires enfilà amb pas tremolós el carrer que lihavien indicat i a pocs metres va distingir la creu i el petitcampanar que identificaven sense cap mena de dubtel’edifici del convent de Sao José. Concentrà en la màdreta les poques forces que li quedaven i estirà el cordóde la campaneta. Darrera la porta aparegué la germanaMaria. Augusto va notar que els seus ulls verdsl’embolcallaven en una càlida abraçada i va saber que jahavia arribat i que no li calia lluitar més contra elcansament que amb prou feines li permetia mantenir lesparpelles obertes. El sol es començava a esmunyir i lalluna s’aixecava damunt l’horitzó. Es deixà anar.

La germana Maria sortí de la cuina havent comprovat quetot estava a punt per repartir el sopar entre els malalts.Arròs blanc barrejat amb salsa de verdures de l’època iuna mica de carn de pollastre. Per complementar el plats’havia disposat mitja banana dolça per cap. Com cadavespre, els malalts també rebrien, a part delsmedicaments, un got de la medicina de la casa, unextracte obtingut de bullir un tubercle local semblant aun nap i amb color remolatxa. Era un líquid d’aspectevermellós i dolç que els hostes de la residència esprenien de bon grat. Tots confiaven en les seves qualitatscuratives i paladejaven amb delit cada glopada ques’empassaven, com si estiguessin recuperant fragmentsde vida. La germana Elena, la metgessa, sospitava queen aquesta fe s’hi concentrava gran part del seu poder, siés que en teniu algun altre, però no disposava de capantiretroviral millor.

La residència era un convent aixecat a principis del seglevint, construit amb el típic estil colonial africà. Tenia duesplantes i totes les estances donaven a una galeria interiordisposada al voltant d’un gran pati, en el qual es repartiende manera estratègica palmeres i manges, per gaudird’ombra durant les hores de sol intens. A la planta inferiorhi havia setze habitacions per malalts, un despatx mèdic,que també s’utilitzava com a sala de cures, i un petitlaboratori on es duien a terme les escasses provesdiagnòstiques de les quals disposaven. A la plantasuperior hi havia diferents magatzems, la cuina, leshabitacions de les germanes i una petita capella. L’extremsud-oest del pati comunicava amb l’hort de la residència.D’una extensió equivalent a quatre patis, hi cultivaven totamena d’hortalisses. També hi tenien un petit corral onpujaven pollastres, conills i mitja dotzena de cabres.

Pràcticament els hi proporcionava tot el que anava a pararal plat, llevat de l’arròs.

Cada matí, la germana Elena passava visita a tots elsmalalts. Mai sabia amb exactitud quants serien. El nombrehabitual no baixava de trenta dos, un parell a cadahabitació, però sovint havien d’afegir llits o matalassosper encabir nous hostes arribats en qualsevol moment. Erael que li havia passat a l’Augusto, es trobava en unahabitació amb dos homes més. La germana Elena lidemanà primer el seu nom, l’edat i de quin poble era. Totseguit li demanà els símptomes i des de quan els notava.Mai havia estat gras, més aviat el contrari, però era unxicot fort i valent. Des de mig any ençà s’havia aprimatbastant. En els darrers dos mesos s’hi havia afegit una tosque no el deixava, sobretot a la nit. Alguns cops no podiani dormir. Però això no era el pitjor, el que realmentl’atabalava era el cansament. No tenia esma de fer res,s’aixecava baldat i no podia aprofitar les poques ocasionsde fer alguna jornada de feina a la bòvila que hi havia aprop del seu poble. Ser una càrrega per la seva família liproduïa un gran neguit. La germana Elena li escoltà el pitamb el fonendoscopi i li digué que hauria d’expectorar enun recipient per fer una prova.

Després de dinar, la germana Elena li confirmà que teniauna malaltia anomenada tuberculosi, que atacava elspulmons i que a poc a poc els anava destruint si nos’administraven els medicaments adients. Li digué queen el seu cas era greu ja que semblava que la malaltiaestava molt avançada i havia perdut molt pes. Peròtambé li diqué que amb paciència i amb moltes ganes decurar-se se’n podria sortir. Poc després el van traslladar auna habitació on hi havia dos homes més amb la mateixamalaltia. El que tenia el llit més a prop del seu es deiaFerdinando. Era allí des de feia tres mesos. Li havien ditque tenia tuberculosi que no responia als medicaments itambé la malaltia que tothom temia i de la qual ningú enparlava, la sida. A causa d’això, des de feia més d’un anyhavia anat perdent pes, fins a quedar-se gairebé en elsossos. Ja se li marcaven totes les costelles i els malucssemblava que li pengessin. A més, sovint tenia diarrea,fins i tot que no mengés, i encara que al cap d’uns diesmillorava, no acabava mai d’estar bé, sense comptar ambles úlceres que sovint li sortien al que li quedava de lesnatges. Al Ferdinando se li escapava la vida a bocins perl’alè, amb cada accés de tots. Li costava respirar i sovint



Primer premi de narrativa breu

s’havia de parar quan parlava. Llavors feia broma i escolpejava el cantó dret del pit que sonava a buit. –No hiha res a dins -deia- la tuberculosi s’ha menjat tot aquestcostat. No deixava d’explicar coses del seu poble i de lesfestes tradicionals que s’hi feien, dels seus amics, de laseva família. Parlava molt dels seus tres fills, sobretot delpetit de quatre anys, que es deia Alexander. Tempsenrera en Ferdinando havia estudiat un any de mecànicaen una escola de la capital. Al seu poble era el que mésen sabia i es dedicava a arranjar tot allò que tinguésmotor. Parlava molt orgullós d’aquell cop que arreglà untot terreny d’uns turistes blancs que tenia el carburadorembussat. El primer diumenge que Augusto va passar ala residència van venir els fills de Ferdinando a veure elseu pare. Augusto veié com darrera la seva cara ossuda isuada els ulls espurnejaven de felicitat. Se’l mirava ambcuriositat i es demanava a si mateix, com aquell hometan a prop de la mort podia estar tan feliç. Ferdinando eraun home que es considerava afortunat d’haver tingut elque la vida li havia donat. Li deia Augusto que ell nocomptava la vida en anys, que això era un error, lacomptava per moments de felicitat, per la satisfacció deveure créixer la familia. En el seu balanç personalconsiderava que havia tingut més sort que molts delsseus veïns que arribarien a viure molts més anys que ell.

Aquestes reflexions desconcertaven l’Augusto, sobretotel seu company no només acceptava la mort com aresignació d’una fatalitat consubstancial a la mateixavida; ho havia vist tants cops entre la seva gent!, nens iadults que queien com a peces d’escacs sense fer soroll,però en Ferdinando encarava la mort amb alegria, senseangoixa, i això no era corrent.

La malaltia d’Augusto va millorar en poques setmanes,amb la mateixa rapidesa que el seu company esconsumia. Tres dies abans que morís en Ferdinando,l’Augusto li va demanar si no tenia por. Ell, amb el delicatfil de veu que li quedava, li digué que si, que en teniamolta, però no per ell mateix, patia pels que deixava. Elsecret, li explicà estava en que havia viscut la vidaplenament, amb la consciència d’estar sa de cos i ment.

Dos mesos després, l’Augusto sortia per la mateixa portaper on havia entrat. Mentre la germana Maria li deia adéualçant la mà, ell sabia que es tornarien a veure, tot i queara aniria al poble del Ferdinando a cercar l’estat d’ànimdel seu company, potser en l’aire, potser en la imatge deles coses, potser en els posats de la gent. Estava segurque li caldria, la germana Elena li havia confirmat quetenia la sida.

Segon premi de fotografia

CUIDA’Md’Eva Capdevila



Venal estació, esperat retornar,més escalfor, el fred va de fugida,final de letargies, de nou a la vidabranques dormides, roses al despertar.

Reneixen boscos condemnats a mudesa,Ressonant melòdics cants dels ocellsels que hivernaven surten a la fressa,la neu es fon, ja corre pels torrents.

El dia s’allarga, la nit és fa enreraSuperant tant grisor com monotonia,Triomf de la llum sobre la tenebraCicles del sol d’enigmàtica harmonia.

Però dins períodes normals de bonançaels dels dies clars i suaus per fruir,a l’atzar sorgeixen jorns d’alternançaanòmals, que no haurien mai de venir.

Als vents que fereixen, intentar l’oblit,cal cercar records, afectes, grats moments

i possibles obres creatives satisfaents,pertinents en hores baixes de l’esperit.

Així l’instant inoblidable, alhora cardels selectes dintre el temps viscut,el primer vagit del fill recent nascutúnic plor gratificant de rememorar.

I emocions plaents sentides a fonssigui en ciència, art, àdhuc esport,condicionades a preparació i esforçconreus per les millors compensacions.

Suports adients en el camí que esperaalgun somni i poesia en el seu traçat,singulars complements a la realitatfan devenir un ambient de primavera.

Abril 2006

Segon premi de poesia

PRIMAVERA I HORES BAIXESd’Antoni M. Vives

Segon premi de dibuix i pintura

DIETA MEDITERRÀNIAde José L. Calderón



Estimada Marieta:

Figueres 24/ 12/ 2005

Que tal bonica?

Avui fa tramuntana i el vent esbarria la meva ànima quevoldria fugir lluny al damunt d’un huracà d’anèmones. Etpreguntaràs com tinc la barra d’escriure’t després degairebé trenta anys de silenci. Ho havia de fer. Em quedamolt poc temps i necessito despullar ma basarda davantteu, donar-te una explicació per implorar perdó.

Segurament em diràs; Quina mosca li ha picat a enJuanot! Ara s’enrecorda de mi?

Ara no, sempre he bressolar el teu record. El teu últimesguard vessant de plor va segellar el meu cor tan endinsque fins ara ha viscut feixuc com el fang. A mesura queanava creixent madurava el meu conscient. I cada dia ettenia present. Quan escoltava certa música..., quan veiacertes pel·lícules... i sobretot... quan sentia flaires queem duien a tu. No som els homes tan insensibles compenseu les dones!

La imatge dissecada d’aquells anys a la Universitat aBarcelona varen ser el millor que m’ha passat a la vida.Érem joves i gaudíem de salut. Salut! Quina paraula tanplanera... Ens rèiem per qualsevol cosa i sempre estàvema punt per anar de festa.

I les manifestacions... recordo amb la il·lusió quedibuixàvem les pancartes per després córrer pels carrerstallant el tràfic. I les tancades revolucionàries que fèiem al’Hospital Clínic per reivindicar. Lluitàvem per la llibertatd’expressió. Quina paraula tan encisadora aquesta dellibertat.

Recordo amb melangia els nervis que passàvemestudiant per poder aprovar els parcials. Aleshores, lesnits en blanc prenent cafès i fumant una cigarreta darrerel’altra mentre repassàvem els exàmens test. I sempreacabàvem rient, explicant acudits o imitant algunpersonatge.

T’enrecordes dels porros que ens fumàvem a classe desde l’última fila? I tots els estudiants girant el capemprenyats dient-nos el nom del porc?

M’agradaria que tu també recordessis aquells dies senserancor. Sé que no em vaig portar bé amb tu. Tu volies

Segon premi de narrativa breu

LA PLAÇA FIXAde Pilar Arce

seguir verge i jo vaig insistir que la mentalitat haviacanviat, que l’amor lliure formava part de la revoluciódesprés de la mort d’en Franco. Mai em vas perdonar quem’anés al llit amb la teva millor amiga. Però, jo era jove imolt vital.

Era de poble saps? Havíem begut i la xafogor de lesmeves hormones em van encauar. Tu et vas enfadar i vasmarxar de la festa. Amb tantes hores d’estudi, sem’acumulava tal energia que havia de petar i no pas denou a les meves mans...

Vaig insistir, i quan per fi vas ser meva... et vas quedarprenyada i et vaig enviar a Londres a avortar. Vaigesgarriar el zenit dels nostres somnis. Mai m’ho vasperdonar.

Sóc un imbècil!

Vaig acabar la carrera i després de treure’m el MIR, emvaig casar amb una noia de Figueres. No he sigut feliç!

D’ençà he treballat com un ruc. Vaig comprar una casa im’he passat tot el temps sortint d’una guàrdia per entraren un altra. I sempre fumava com un beneit. De vegadesarribava als tres paquets. Tots sabem que fumar ésdolent i sobretot els metges...

No vaig aconseguir mai una plaça fixa degut a laprecarietat laboral. A la fi he aconseguit una plaça al’hospital, però no com a metge sinó com a pacient.

La recompensa a tot el meu esforç ha estat que sols emqueda un glop de vida. El temps s’esfulla. És l’hora de mapartença. El meu aspecte es paorós. Tinc una agullaclavada a la vena i un sèrum carregat d’un còctel lític queem penetra gota a gota. No compliré 50 anys...saps? Peruns dies em quedaré sense festa i sense regals. I tot perculpa del tabac.Et preguntaràs, perquè t’explico la meva vida? Pensaràsque me’n vagi a dida!

Em vaig equivocar. Em vaig perdre dins d’un laberint dedolls amb sentiments enverinats. Tu has estat el meuprimer amor... l’únic. Definitivament estava enamorat detu i t’estimava però era tan jove! Tan immadur!... Tu erestan tendra, tan alegre, tan innocent... i jo vaig destrossarla teva vida.

Amb esgarrifança he sabut que no vas acabar la carreraper això no trobava la teva adreça als llistats del col·legi



Segon premi de narrativa breu

de metges. He pagat un detectiu perquè et busqui i per fit’he trobat.

Digues-me Marieta, ets feliç? Tens salut? M’odiesencara? Dins tot el cap del meu cos malalt rumbeja el teurecord com una llum intermitent. Aquells petons tanfrondosos que ens donàvem passejant per la Rambla.Aquelles dents tan blanques que mostraves al somriure.Em deies que t’agradaria morir ofegada per una besada.

Aquesta mort desitjo jo ara. Morir dins la teva boca.Deixar de parpellejar mullat de saliva fresca tot sentint elteu cor bategant contra el meu.

Recordes que en un petó interminable vàrem xocarcontra un tranvestit? Com es va emprenyar! I rèiem, irèiem fins quasi caure a terra.

He tingut més dones en ma vida. Però cap m’ha sabutdonar l’encís del teu somriure, ni els teus petons, ni lateva tendresa. I pensar que m’hagués pogut quedar ambtu, i tenir aquell fill i més fills i tenir-ho tot. Respirar el

mateix aire, seure a la mateixa taula, dormir en el mateixllit, treballar plegats. No teníem diners però gaudíem desalut i d’amor. Ara en tinc diners però em manca la salut iel teu amor. Sols tinc davant meu un viatge senseacompanyant que acaba a la terra i un altre que començaa l’eternitat... i tinc por. No pas por de morir! Sols por deno poder dir-te com t’he estimat...

No he sigut malparit... sols un inconscient i un covard!

Juanot

INSTITUT D’ASSISTÈNCIA MÈDICA

Equip mèdic integrat per diverses especialitats:Estaríem interessats a incorporar Internista, Pediatre o altres especialistes per pròxima disponibilitat dedespatxos en el nostre centre.El perfil seria, preferentment, d’un professional que ja tingui consulta i vulgui compartir serveis generals.

Contactar amb Srta. Rosa o Srta. EvaBalmes 357, 5è. - Tel. 934 184 84808006 Barcelona



Diada literària

col·legial

La Secció de MetgesJubilats presenta l’obraliterària publicadarecentment per metges

La Secció de MetgesJubilats del COMB vapresentar els llibres

editats recentment perautors que són metges de

qualsevol col·legi deCatalunya o els seus

cònjuges. L’acte promogutpel Consell de Col·legis deMetges de Catalunya es va

fer el passat mes d’abril.Feliu Formosa, premi

d’Honor de les LletresCatalanes 2005, va

pronunciar unaconferència sobre “Poesia

i traducció poètica”,presentada per Josep

Corredor Matheos, premiNacional de Poesia 2005

per la seva obra El don dela ignorancia.

La Festa Literària Col·legial 2006la va presentar Joaquim Ramis,president de la Secció Col·legial

de Metges Jubilats del COMB que,com cada any, se celebra a la seu delCol·legi de Metges de Barcelona almes d’abril pels voltants de la diadade Sant Jordi.El doctor Ramis va iniciar la presenta-ció de l’obra literària de metges edita-da recentment amb una primera taulaen la qual els autors van fer una breuintroducció a la seva obra i els motiusque els van conduir a publicar-la. Al-fonso Cabezas Fernández del Campo

va presentar Dos Historias. La SeñoraEsmeralda y el misterio de Sísifo;Moisès Broggi va explicar la segonapart de Memòries d’un cirurgià.Tempsde plenitud; Josep Tomàs exposà laseva darrera obra El tren de Sibèria, iJosep M. López Batllori va parlar so-bre el llibre i l’autor, recentment mort,Joan Figueras Roca i la seva obra Unpis al carrer de l’Ase.La següent taula d’autors que va pre-sentar Joaquim Ramis van ser: AlbertSegú Vilahur, que va parlar sobre Me-mòries de la Fosca; Lourdes BlancoAlcalde, que va presentar Así es la

1

2



vida...¿Y ahora qué?; Montserrat Bar-nadas Picó, que va ressenyar els seusRelats a l’insomni del temps; i JordiMoret Marguí, que va explicar la sevaobra sobre un general carlí, MemorialInèdit escrit pel General Estartús.En la tercera i darrera taula que vapresentar el president de la Secciódels Metges Jubilats, Ramis va pre-sentar en primer lloc el llibre Entrel’èxit i el desencís. Els primers setantaanys d’una vida d’esforç d’EmilianoAstudillo Domènech que no va poderestar present en l’acte; a més a més,la taula va estar composta per: JosepM. Massons, que va presentar la sevaHistòria de la Ciutat de Calella; XavierMiquel i Padró va exposar i recitar laseva obra poètica Infern quadrivér-tex; Joan Martínez Mora abordà el seullibre Hermafroditismos, intersexos yotras historias. Vivencias de un mé-dico-cirujano, i el metge i capellàFrancesc Puig Busquets va explicar la

1. Feliu Formosa, Premi d’Honor de les LletresCatalanes 2005; Joaquim Ramis, president de laSecció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, i

Josep Corredor Matheos, Premi Nacional deLiteratura 2005. 2. Exposició dels llibres editats

recentment presentats en la festa literària 2006.3. Alfonso Cabezas. 4. Moisès Broggi. 5. Josep

Tomàs. 6. Josep M. López Batllori va parlarsobre el llibre de Joan Figueras. 7. Albert Segú.

8. Lourdes Blanco. 9. Montserrat Barnadas.10. Jordi Moret. 11. Josep M. Massons.

12. Xavier Miquel i Padró. 13. Joan Martínez.14. Francesc Puig. 15. Feliu Formosa i JosepCorredor Matheos, en la conferència sobre

“Poesia i traducció poètica”. 16. Joaquim Ramisamb Xavier Miquel i Padró, Josep M. Massons iAlfonso Cabezas. 17. Moisès Broggi signant un

llibre; al seu costat Josep Tomàs.

seva experiència en Què m’ha passaten la fe, en la política, en l’amor?Per finalitzar la Jornada LiteràriaJoaquim Ramis va presentar JosepCorredor Matheos, Premi Nacional deLiteratura 2005 en la modalitat depoesia concedida pel Ministeri deCultura, i Feliu Formosa, Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes 2005.Josep Corredor va fer la introduccióde la conferència de Feliu Formosasobre “Poesia i traducció poètica”.Segons Corredor Matheos és molt di-fícil dir alguna cosa en pocs mots deFeliu Formosa, ja que és un home ques’ha multiplicat en la seva obra i quetot ho ha fet amb responsabilitat iseriositat. Afegí que és un gran poetai també és traductor de teatre i poe-sia, especialment de l’alemany, ambmés d’un centenar d’obres. Per JosepCorredor Matheos, la poesia de For-

15

1716

3

9

4 5 6 7 8

10 11 12 13 14


Diplomes Acreditatiusde Capacitació(DIACAP)

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPersona de contacte: Marta Anglès Traserra 9-14 hores

Pg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura, Medicina Cosmètica i Estètica,Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista. Ara ja es pot sol·licitar el DIACAP en Medicina Homeopàtica iproperament en Medicina Pericial i Avaluadora.

La superació de la puntuació mínima necessària, d'acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada,treball, docència, publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinadaobeeix a la voluntat d'impulsar la regulació d'un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web delCOMB www.comb.cat, a l'apartat de PRÀCTICA PROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htm

A continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de juliol de 2006.

ACUPUNTURAAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaCadena García, M LuisaCancer Villacampa, LuisCasañas Lopez, GuillermoCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaCosta Clara, Josep MDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGutierrez Heras, LidiaHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran,DanielJaime Rentero, AnaJoval Cepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartorell Sabater, CarmenMendialdua Ugarte, M. LourdesMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose G

Muñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodriguez Miralles, JoaquimRoquet Silva, José AntonioRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVillarroya Martin,Josefa GloriaZueras Gelabert,Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisesBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. Luisa

De la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenEscoda Delgado, NuriaEspaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaFervenza Cortina, NievesFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Giménez, José VíctorGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGoñi Peña, SaraGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLazaro Fuste, JorgeLozoya Florit, M. EnriquetaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMelamed Pinto, GracielaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPascual Casacuberta, JordiPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, RaulPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanz Manonellas, Lourdes

Serrano Adan, JoseSoler Gonzalez,SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan CarlosTufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENTGRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoCasañas López, GuillermoEstevez Dominguez, HerminiaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Jimenez, MontserratBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaColoma Anadon, Laura

Cuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspin Sabaté, AlbertoEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. LluïsaFont Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Parra, CarmeGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeseguer Rico, MerceMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia CarmeMontalà Bosch, JosefinaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina MerceOrtega Soriano AntonioOrtí Ponsa JosepPalau Del Mas Armella FrancescPallarès Sarri MercèPalomares Ajo Jose M.Palou Beser AmàliaPares Grahit JoanPau Jansat PilarPerez Benitez M. LucreciaPérez Rengel M. Del CarmenPerpiña Singla MartaPichot Sagi Ana MariaPla Castellsague AnnaPluma Haldon M. IsabelPuga Lombardo MonicaPuig Pous SalvadorQueralt Gimeno LluïsaQuirós Julià IgnasiRabella Meneses M. CarmeRatera Alonso RoxanaReig Gourlot AnnaRenalias Sullà ElisabetRoch Pallisa GemmaRodriguez Aviles Maria TeresaRodríguez Gaspà SílviaRosell Arnold ElenaSallés Planas LluísSanchez Rubira MontseSastre Requena CarmenSecall Estallo M. TeresaSerrano Barasona CarmeSirvent Sentis M. TeresaSoler Medina AlbertoSoriano Badia Ana M.Sotomayor Rodríguez MontserratTatjer Baldrich MontserratTomas Rajadell Maria BeatrizTorner Ribe MontserratTornos Sales LourdesTorrella Yagüe Ester

Torres Inglès LuisTraveria Solas MiquelTunica Boils LidiaUribe Alcaraz M. PilarUriel Escoz Ana ElenaValiente Martín Ana CarmenVallès Runge Anna MariaVera Moreno JesúsVidal Gutierrez ClaudinaVide Sahuquillo AlbertVila Alcalde JordiVillar Sanchez EncarnacionVillarroya Martin Josefa GloriaViñals Cañellas ConsolYago Escriva M. GraciaZemba Vieytes MariaZueras Gelabert Rosalia

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORAAguado Albillos M. InmculadaAixendri Beltran Josep M.Alvarez Dominguez Jose LuisBartralot Soler JordiBertran Casas XavierBosch Tercero LluísBuira Lopez JaumeCasalots Pujadas CarlosCollado Roura FrancescDe Cruylles De Peratallada Andreu RomanGerónimo Blasco CarolinaHerranz Muñoz GerardoIbañez De La Chica M. DoloresMartí Riola GriseldaMazaira Cabana-Verdes AntonioMolina De Heras MiguelMontoya Lahoz IsabelMoreno Calvo LidiaMuela Ribera JordiPua Dolader RafaelPulgar Espin PedroRaba Simon MiguelRamon Aliaga AlejandroRibera Castella CelestiRosés Acinas BernardinoRuiz Gonzalez SebastianSabaté Aguilar PrimitivaSalvat Maria SebastianSimon Asensio Juan AntonioVerdaguer Marti Ricard

Col·legi Oficial de Metges deGirona

MEDICINA HOMEOPÀTICABallbona Moré VicençGispert Negrell MontserratLloveras Castelló MariaPalou Sangrà AgnèsSuñén Hernández M. Carmen

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICADeprez, Philippe

Col·legi Oficial de Metges deLleida

ACUPUNTURAGaldeano Borra EvaristoGeris Haddad EliaMeler Bosch Josep M.Ortiz Ripoll Gema JuliaTribó Pascual Antoni

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAndreu Mencia, Leandro

MEDICINA NATURISTATribó Pascual , Antoni

MEDICINA HOMEOPÀTICAGaldeano Borra EvaristoGeris Haddad EliaMacià Fornos JosefaMonturiol Moreno Maria DolorsMuñoz Ruano M. Jose

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORAde Miguel Arregui, M. Carmen

Col·legi Oficial de Metges deTarragona

MEDICINA HOMEOPÀTICABusquets Romagosa Joan M.Ferrando Albors SilvanaFigueras Pla RosaGuasp Tichell M. CristinaLopez Manzaneque Josep VicençPizarro Molina IsabelSaco Brunet M. Isabel

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)

(Ve de la pàg. 59)



mosa parla de coses quotidianes peròelevant-les, i tal com es pot copsar enla quinzena de poemaris aplegats enel llibre Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, de l’editorial Empúries, demos-tra que la imaginació no està renyidaamb la realitat.Feliu Formosa va iniciar la seva confe-rència ressaltant que té una gran amis-tat amb metges i que s’hi sent molt agust. Pel que fa al tema de la sevaconferència va al·legar que parlar detraducció de poesia ha donat semprelloc a moltes discussions sobre si estraeix o no l’original. Va dir que latraducció poètica no serà mai coml’original, però segons Formosa és unrepte estimulant per treballar amb lli-bertat per crear un artefacte.Tot seguit, Feliu Formosa va llegir di-verses traduccions seves de poemesde diversos autors alemanys, compa-rant traduccions seves o d’altres alcatalà i al castellà, per demostrar encerta manera que la traducció obligaa certes llibertats, llibertats mínimesque no traeixen el contingut.En finalitzar la seva intervenció, For-mosa va dir que el problema de latraducció de poesia és que sempre hiha un dèficit, una insatisfacció, atèsque l’idioma original té sempre unacosa intransferible, però va afegir quemalgrat tot es pot crear un altre poe-ma que respecti els continguts de l’idi-oma original i que funcioni en la llen-gua d’arribada.



La màgia d’un altre món

Aquesta història començamolts anys enrere, tants

com jo tinc. La mevagenètica procedeix de dos

móns que disten entre simolts quilòmetres. Lameva mare va néixer i

créixer a Barcelona, ciutatcosmopolita i elegant perexcel·lència. El meu pare

va néixer i créixer aBombai, la superpoblada

ciutat índia dels contrastosi les multituds. Diuen que

en la diversitat rau lariquesa i m’atreviria a

confirmar-ho. El món ésdivers i poder conèixer

aquesta realitat enriqueixenormement.

Des de molt petita he tingut duesil·lusions: una, ser metgessa il’altra, treballar un temps a l’Ín-

dia, el país que em captiva i em fasci-na des de nena. La meva primera granil·lusió es concretà el 1996 quan vaigacabar a Barcelona la carrera que tantm’havia fet somiar. La vaig completaramb l’especialització en Medicina Fa-miliar i Comunitària. La segona granil·lusió es va concretar al setembredel 2000 quan vaig viatjar al sud del’Índia per treballar de voluntària coma metgessa.El destí triat va ser l’estat d’AndraPradesh, un dels més pobres del sub-continent indi. L’ONGD va ser RuralDevelopment Trust (RDT) que rep elsuport des d’Espanya de la FundaciónVicente Ferrer. RDT va ser fundada el1969 per Vicenç Ferrer, la seva donaAnne Ferrer i alguns dels seus estretscol·laboradors. Basa la seva acció aldistricte d’Anantapur i estén els seusllaços a més de 1.500 pobles d’aquestdistricte. És una organització científi-ca i espiritual, apolítica i aconfessio-nal que promou el desenvolupamentintegral dels habitants dàlits o intoca-bles d’una zona del planeta que viu,principalment, del treball del camp ide la cura del bestiar.RDT pretén la participació real delsbeneficiaris del projecte, per poten-

ciar la seva capacitat de gestió i as-segurar l’adequació dels projectesal seu context. L’objectiu és mante-nir una estructura dinàmica, creati-va, flexible i motivada, així com ade-quadament coordinada, per fer fronta la magnitud i complexitat de lesnecessitats de la comunitat. Peraconseguir-ho reparteix els seus es-forços en sis sectors que són: sani-tat, educació, ecologia, habitatge,discapacitats i desenvolupament dela dona.Al capdavant de la sanitat de RDT hiha la figura de l’Anne Ferrer, una donade parlar dolç i voluntat fèrria, d’im-mensa capacitat de treball i sense unsol minut per al desànim. Una donaque et fa entendre la feina com unaforma de viure i et transmet la forçaper anar sempre endavant. Amb ella,hi ha dos homes extraordinaris queactuen com a directors, un d’hospita-lari (Dr. Balasubbaiah) i un altre d’ex-trahospitalari (Sr. Sudheer) i fan pos-sible el desenvolupament continu deles activitats sanitàries.Els problemes de salut abasten totsels camps, amb predominància de lesmalalties infeccioses. Va cridar moltla meva atenció la gran quantitat deprolapses uterins en dones molt jo-ves, les múltiples consultes per pro-blemes d’infertilitat i els casos de su-

Ethel Sequeira Aymar a l’Hospital del RuralDevelopment Trust de l’Índia, que rep el suport

des d’Espanya de la Fundación Vicente Ferrer.

Ethel Sequeira Aymar,Col·legiada 32394

Metgessa de Família. CAPSE Casanova. BarcelonaCoordinadora Sanitària Fundación Vicente Ferrer

esequeira@fundacionvicenteferrer.orgwww.fundacionvicenteferrer.org



ïcidi mitjançant organofosforats. A laconsulta diària vèiem afectats de po-liomielitis, tuberculosos avançats iseropositius al VIH amb imatges simi-lars a les del principi de l’epidèmia.L’espectacularitat venia sempre de lamà de les mortals mossegades decobra i les picades d’escorpí.Treballar en aquest programa sanita-ri ha estat per mi descobrir que hi hamolt més món del que jo coneixia. Elsmeus anys d’especialització en Medi-cina de Família m’havien obert moltles mires. Treballar en un barri amb unpercentatge d’immigrants alt i en pro-gressió ascendent t’obliga a plante-jar-te diàriament molts interrogantsque difícilment trobaran una respos-ta. Les cultures marquen profunda-ment la manera de viure i sentir lasalut i la malaltia. La ciència mèdicasempre va ser inexacta, però quan espractica des de l’òptica de la diversi-tat cultural s’amplia enormement lacomplexitat.L’Índia sempre s’ha distingit pel seusistema social basat en les castes. Unsistema molt complex que en ocasi-ons arriba a resultar contradictori perqui pretén entendre’l de forma objec-tiva. Un sistema terriblement arrelat idifícil d’eradicar per les fortes creen-ces en les quals es basa. Aquesta vaconstituir per mi una de les feinesmés difícils que vaig haver d’assumirallà. Entendre qui pertany a cada grupi quina és l’actitud que se li pressupo-sa a cada persona depenent de laseva casta és difícil per a algú que ved’Occident. A l’Índia rural que jo heconegut, medicina i economia van dela mà en molts moments.

I és que l’Índia és així. Coqueta ambqui vol conèixer-la, va ensenyant al-guna cosa però mai tot. No deixa maide sorprendre, no permet que res es-tigui dins del previst. És un país queacull, que convida, que desperta elssentits, que obliga a estar sempreatent, que no et deixa oblidar mai elque allà s’ha viscut. És un país mera-vellós, ple de gent admirable a la qualhe après a apreciar des de la part mésprofunda del meu cervell i del meucor. L’experiència de compartir feinaamb ells estic segura que ha marcat lameva forma de ser i d’actuar. Com ametgessa, he après a treballar desd’una altra perspectiva. I des que vaigmarxar assumeixo les feines de coor-dinació sanitària viatjant al terreny

Hospital de la Rural Development Trust .

tres cops l’any per detectar amb ellsles necessitats sanitàries i aconse-guir els professionals que poden do-nar-hi un cop de mà.El fet de poder combinar la feina demetgessa de família a Barcelona i de“metge de batalla” a l’Índia és per ami un privilegi que em permet conti-nuar veient el món en dues realitatsque es complementen i et convidencontínuament a la reflexió en la pràc-tica diària. Descobrir la quantitat deprofessionals sanitaris amb vocaciód’ajuda que es dirigeixen al món de lacooperació per aconseguir cobrir laseva assignatura pendent és la granrecompensa de tots els dies. Conver-tir la societat amb humanitat és sensdubte una feina de tots.

PAIMM Programa d’AtencióIntegral al Metge Malalt

Si tens aquest problema o coneixes algú queel pateixi, el silenci no el resoldrà.Truca ARA! i t’ajudarem, amb totaconfidencialitat.

Dirigit als professionals de la medicina ambproblemes psíquics i/o amb conductes

addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues,inclosos els psicofàrmacs.

Telèfon directe 935 902 856E-mail: [email protected]



Delegacions

i seccions col·legials

A propòsit del Sistema Acredita-dor de la Capacitació en Medici-

na Cosmètica i Estètica que el Col·le-gi de Metges de Barcelona va posaren marxa, fa ja dos anys, per reco-nèixer de forma justificada (mitjan-çant un concurs de mèrits estricta-ment baremats) als metges que esdediquen a aquesta activitat, modelque s’està estenent en l’àmbit esta-tal, és lògic subratllar la transcen-dència d’aquest procés perquè per-met als ciutadans conèixer més imillor els professionals que podenatendre’ls.I és que sembla fonamental implicarcada vegada més el pacient en lapresa de decisions sobre la seva sa-lut. És un dret reconegut i impulsatdes de la Llei d’Autonomia del Paci-ent, que ha de sustentar-se inexora-blement en la major i millor informa-ció disponible.En general, la informació fa lliuresles persones. En Medicina Cosmèti-ca i Estètica les fa lliures a l’horad’elegir i decidir-se per un o altreprofessional, però també per una oaltra de les opcions terapèutiquesque es poguessin plantejar.La diversitat d’opcions terapèuti-ques davant d’un únic diagnòstic ésconsubstancial a la Medicina Cos-mètica i Estètica. Una arruga és unaarruga, però pot tractar-se amb toxi-na botulínica, amb un o diversosimplants de farciment, amb un pílingquímic, amb làser, etc. Una variu ésuna variu, però es pot tractar ambesclerosants químics, amb electro-teràpia, amb làser, etc. I així ambqualsevol dels inestetismes que po-guéssim citar.Aquesta realitat i la inevitable desin-formació acumulada pel continubombardeig de l’oferta publicitària,ens obliga a ser molt cauts amb els

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

També en Medicina Cosmètica i Estètica la informaciófa més lliures els pacients

continguts i els procediments de lainformació. Els metges hem d’apren-dre a informar de forma específica elque se’ns pregunta, de forma deta-llada, clara i comprensible, i si potser amb un suport gràfic (textos,imatges, fotografies, etc.), i hemd’assegurar-nos que la nostra infor-mació ha estat entesa i assimilada.En un informe que va publicar TheJournal of the American Medical As-sociation, en vistes a la millora de lacomunicació amb els pacients, esrecomanen cinc tasques, que subs-crivim:• Entendre els coneixements dispo-nibles pel pacient en el moment delprimer contacte i les seves expecta-tives.• Promoure i construir relacions so-cials amb els pacients.• Proporcionar la informació de talforma que s’incloguin totes les pos-sibles incerteses.• Presentar raonadament les reco-manacions terapèutiques a partir deldiagnòstic precís.• Assegurar la total comprensió iestablir el consens necessari.

Del primer que hem d’informar és denosaltres mateixos: de la nostra ti-tulació, de la nostra capacitació, dela nostra experiència professional,etc. I també del nostre lloc de tre-ball, de l’homologació i l’autoritza-ció de les seves instal·lacions.Estem assistint a la configuració delterreny i de les regles del joc. La Lleid’Ordenació de les Professions Sa-nitàries, el Reial Decret pel qual s’es-tableixen les bases generals sobreautorització de centres i establi-ments sanitaris, i ara el Sistema Acre-ditador de la Capacitació en Medici-na Cosmètica i Estètica, que arrancades del Col·legi de Metges de

Barcelona, però que pretén consti-tuir-se en un sistema estatal, ho es-tan permetent.Es tracta simplement d’aconseguirque totes aquestes qüestions siguinara conegudes pel públic en gene-ral, acceptades i exigides.És molt important que els ciutadanssàpiguen què pot oferir-los la Medi-cina Cosmètica i Estètica, a travésdel coneixement dels professionalsacreditats per la seva capacitació,dels centres sanitaris autoritzats,dels procediments diagnòstics i te-rapèutics validats per la comunitatcientífica, dels fàrmacs i productesautoritzats per les Administracionssanitàries, etc. Només llavors, fentús de la seva llibertat, podran de-cantar-se per alguna de les opcions.

J. Víctor García,president de la Secció Col·legial deMetges d’Estètica

Secció Col·legial de MetgesHomeòpates

La Junta de la Secció d’Homeopatia,amb el suport de l’Assemblea Ge-

neral del passat mes de novembre,després d’haver estudiat les possibi-litats que obre l’article 36 de la novaLlei d’Ordenació de les ProfessionsSanitàries va creure necessari acredi-tar la formació dels metges homeòpa-tes que ho desitgessin perquè l’ho-meopatia tingui la qualitat que es me-reixen els pacients i pugui ser recone-guda de forma oficial.El 31 de maig s’ha fet el lliurament delsdiplomes de Capacitació en MedicinaHomeopàtica que el COMB atorga als



metges homeòpates que han presentatel seu currículum formatiu i han superatels barems establerts. En aquest mo-ment hi ha 270 metges acreditats.Els metges que l’han obtingut són aixíenregistrats al mateix Col·legi, i tam-bé es farà públic el seu nom a la pàgi-na web del COMB, formant part d’unallista que serà presentada a la Comis-sió de Formació Continuada del Mi-nisteri de Sanitat, d’acord amb elscriteris proposats per l’OMC i que, pertant, serà d’àmbit estatal.El 17 de juliol la Conselleria de Salut,juntament amb l’Institut d’Estudis dela Salut, ha tornat a publicar el noudecret per a la regulació de les teràpiesnaturals (la primera versió va ser publi-cada al mes de març d’aquest any), idesprés de fer les al·legacions perti-nents va ser retirat per elaborar-ne unanova versió en la qual han tornat aincloure l’homeopatia, però aquestavegada, dins l’apartat de naturopatia.Des de la Secció hem mostrat el nostredesacord amb la Generalitat, ja quepermet altre cop que persones sensecap formació sanitària valorin l’estatdel pacient i les habilita textualmentper atendre els processos clínics des-crits —que són patologies tractablesdes de l’àmbit mèdic—, disfressant-lesamb sinònims suaus de patologies querequereixen un diagnòstic diferencial,una exploració i un tractament mèdic.És per això que des de la Secció hemfet les al·legacions adients, tot dema-nant de nou que treguin l’homeopatiadel decret perquè sigui exercida ambresponsabilitat mèdica, en beneficidels pacients.D’altra banda ens preguntem: pot laGeneralitat incomplir un decret-llei decaràcter estatal? Té competències percrear carreres sanitàries o parasani-tàries? La resposta la sabem i és peraixò que la Secció està disposada afer les accions necessàries per impe-dir que aquest decret surti a la llum sino n’exclou l’homeopatia.

Secció d’Homeopatia del COMB

Delegacions


Secció Col·legial de Metgesd’Hospital

La Secció de Metges d’Hospitalsd’aquest Col·legi de Metges de

Barcelona, durant els passats mesosd’estiu, ha debatut i treballat princi-palment tres temes:

1.- La gestió de la sortida de la vagadels metges.2.- La no-signatura del conveni 2007-2010 de la mesa sectorial de la Sanitatde l’ICS.3.- La composició, la distribució i larepresentativitat de les places del nouConsell de la Professió Mèdica deCatalunya (CPMC).

Pel que fa al primer i segon punt,entenem que el tarannà i els pactes desortida de la vaga no s’han respectatsuficientment, ni pel que fa a la mesade negociació, ni per part de l’adminis-tració de l’ICS, la qual cosa ha impossi-bilitat la nostra signatura del segonacord de l’ICS que, malgrat això —i talcom ja ha passat amb el conveniXHUP—, s’aplicarà als metges de l’ICSgràcies a la signatura dels altres sindi-cats (CCOO, UGT i CATAC-CTS-IAC) queen l’àmbit operatiu mèdic tenen unamolt escassa o nul·la representativitat.Pel que fa al tercer punt, malgrat queinicialment hi havia alguns desacords,de mica en mica, i al mateix temps ques’anaven clarificant posicions, s’haaconseguit apropar punts de vistaentre les diferents organitzacions re-presentades. Cal afegir que no ha es-tat gens fàcil i que s’ha hagut de tre-ballar de valent en defensa d’una re-presentativitat laboral mèdica míni-mament adient.Esperem que, pel bé de la professió,aquesta propera tardor puguem co-mençar a veure’n els fruits. Volemtenir la confiança que així sigui.

Joaquim Riera,President de Metges d’Hospital

El proppassat 6 de juny es celebràl’Assemblea Ordinària de la Sec-

ció amb assistència dels companysque, en complir l’edat reglamentàriade 70 anys, passaren a la categoria decol·legiats honorífics.Abans d’iniciar-se l’Assemblea erapreceptiu fer un homenatge als met-ges que enguany complien 100 anys,però malauradament els sis companysque naixeren l’any 1906 havien morten el curs d’aquests primers mesosde l’any. Per recordar-los es projectàla seva imatge, mentre la música en-tonava el Cant dels Ocells.En el curs de l’Assemblea, el secretariJosep Antoni Martí presentà una sín-tesi de la Memòria del curs, ja que laseva totalitat seria massa llarga perfer-ne una lectura completa. S’hi re-flecteix les activitats lúdiques i cultu-rals que s’han portat a terme: cincconcerts; un curs de cinc sessions demúsica d’òpera; dotze conferències;cinc visites a museus, ciutats i enti-tats; una sessió d’homenatge a RamonMartínez i Callén, una commemoracióals companys difunts, una presenta-ció de llibres no científics escrits permetges o familiars directes, una ses-sió de poesia, diverses excursions iviatges culturals o de plaer. L’explica-ció de totes aquestes activitats estroba en les 170 pàgines de la Memò-ria.Entre d’altres, han passat per la salad’actes del Col·legi personalitats delmón de la cultura com Feliu Formosa,Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes 2004; Dolors Folch, professora dela Universitat Pompeu Fabra; RicardGuerrero, catedràtic de microbiologiade la Universitat de Barcelona; JoanB. Culla professor d’història modernaa la Universitat Autònoma deBarcelona; Roser Capdevila, il·lustra-dora; Roger Alier, professor d’Histò-ria de la Música a la Universitat de

Secció Col·legial de MetgesJubilats



Barcelona; Louise Remy, professorad’Història de l’Art; David Mackay, co-negut arquitecte i un dels creadors dela Vil·la Olímpica; Josep M. Ainaud deLasarte, historiador i agent cultural, itambé els nostres companys Josep.M. Seriñana, Josep Muñoz, AugustMoragas, Oriol Casassas i MontserratSants.En el camp de la música, s’hauria dedestacar l’actuació de la Coral nord-americana Knox, d’Illinois, a més d’al-tres concerts, tots els quals coordi-nats pel company Jaume Torner i Se-lles.I no podem oblidar, la sessió de poe-sia i lieder que presentaren SantiagoTintoré, juntament amb Natàlia Solà iel ministre de Cultura andorrà, JuliMinoves.Les sessions de cinema —coordina-des per Pere Martínez i López— secentraren en el centenari del naixe-ment de l’actriu Greta Garbo, i en figu-res de metges com a protagonistes,que tindrà continuïtat l’any proper enel pacient com a protagonista.Igual que altres anys se celebrà elConcurs de narrativa curta, poesia,pintura i dibuix i fotografia, obert atots els metges. Enguany —a peticióde jurats de l’any darrer— s’acotà altema de la salut. Segurament aquestfet ocasionà una minva de participa-ció, pel que anys a venir s’haurà dereplantejar la limitació.Jordi Mañer, el tresorer de la Seccióexplicà l’estat econòmic, que fou co-bert del tot, com sempre, per la treso-reria del Col·legi.El vicepresident Enric Fernàndez co-mentà l’enquesta que s’envià ja inici-at el curs i resumí les respostes rebu-des i, alhora, donà una breu informa-ció de les tasques i visites que esdesenvolupen. Anuncià la incorpora-ció d’una treballadora social per po-der resoldre les necessitats socialsdels jubilats que ho necessitin.En el seu parlament, el president re-cordà que l’objectiu primordiald’aquesta Secció de Metges Jubilats

és l’ajut als companys que tinguindificultats de tot tipus. Fou per aquestmotiu que des de feia uns mesos escomptava amb l’ajut d’una treballa-dora social que podrà ajudar eficaç-ment a resoldre problemes als com-panys que ho necessitin. La Junta dela Secció ha d’escoltar els companysque demanen ajut de tot tipus, que vades dels problemes domèstics, als desolucionar embolics burocràtics, bus-car un geriàtric o una nova residènciaper ell o juntament amb el seu cònju-ge, visitar els companys que estansols o en residències i fins i tot els quenecessiten ajuts puntuals econòmics.Sabem que sempre la Junta del nostreCol·legi és molt sensible a les petici-ons que se li fan, però hi ha qüestionsque solament els professionals deltreball social podran solucionar.I és per això que la treballadora socialja ha començat a prendre contacteamb la Secció i amb alguns companys.Una nova activitat fou la creació d’unTaller de Música. Malgrat que se’ncomençà a parlar el mes de gener, nofou possible iniciar-lo fins a principisde maig amb una participació d’unes15 persones. Sota la direcció del pro-fessor Eugeni Malm es reunien elsdilluns al vespre a la sala d’actes delCol·legi, amb la il·lusió i l’esperançaque, passades les vacances de juliol iagost, el grup sigui més nombrós ipugui ja formar-se un grup coral defi-nitiu.Es recordà que la Secció de MetgesJubilats, igual que el nostre Col·legi,no es limita a la ciutat de Barcelona.Per tant, tots els metges d’altres co-marques poden —i han— de partici-par-hi d’igual manera que els deBarcelona-ciutat. Si no fos així no hihauria equitat entre uns i altres jubi-lats. Hi ha algunes comarques —comels companys del Bages, per exem-ple— que col·laboren i tenen forçaactivitats. En d’altres comarques laSecció no en té constància, però se’lsoferí col·laboració, amb el desig quepuguin oferir també ajuts i activitats

per als seus jubilats o per a la col·le-giació en general.En el torn de paraules Josep M. Se-riñana, explicà els projectes de viat-ges per l’any proper, i Ramon Bàliusexposà la nova situació dels companysafectats per la problemàtica de Pre-visión Sanitaria Nacional.Per acabar, es recordà que qualsevolcompany de la secció tingui necessi-tat o cregui convenient exposar lesseves necessitats, qualsevol membrede la Junta els atendrà. Abans cal po-sar-se d’acord per l’hora i el dia ambla senyora Josefina Sòria, telèfon935678885 o bé al 934188888, exten-sió 1124.Finalitzada l’Assemblea amb unesparaules del president del COMB, esdonà lectura i es lliurà el diploma il’ensenya als companys que enguanyhavien arribar a l’edat reglamentària ipassaven a la categoria de col·legiatshonorífics.

Treballadora Social

Des de finals de curs passat s’ha in-corporat la senyora Pilar López, percol·laborar en la tasca social que por-ta a terme la nostra Secció. Per qual-sevol problema o necessitat que espresenti als companys jubilats, tantella com el vicepresident Enric Fer-nàndez i Simó, o qualsevol membrede la Junta de la Secció atendran lesvostres consultes. Però cal posar-sed’acord amb l’hora i el dia a través dela senyora Josefina Sòria, telèfon935678885 o al telèfon general934188888 i extensió 1124.

Taller de Cant Coral – Creació d’unaCoral

El passat mes de maig es va iniciaraquest taller amb un grup inicial de 15inscrits. A partir de setembre el tallerprendrà un gir enfocat a la creaciód’una coral.Es començarà a preparar un repertoriajustat a les possibilitats interpretati-

Delegacions




ves del grup que inclourà temes dediferents èpoques, estils i països queaniran des de cançons folklòriquesfins a motets i madrigals renaixentis-tes, cors profans i litúrgics dels perío-des clàssics i romàntic, etc., mante-nint, però, el to didàctic que permeticonèixer les principals característi-ques de cada estil.Aquesta activitat, en la qual us ani-mem a inscriure-us, resta oberta aqualsevol col·legiat, amic o familiar,que tingui interès a formar-ne part. Eldia d’assaig seguirà sent els dilluns ales 19,30 hores sota la direcció d’Eu-gene Malm.Els interessats han de comunicar-ho—on seran informats— a la senyoraLourdes López del Departament d’Ac-tivitats i Congressos del COMB (en-trada per l’escala al costat de la ram-pa del garatge del carrer Vilana o altelèfon 935 678 860).

Delegacions


En data 8 de juny de 2006 se cele-brà, a l’Hospital de Mataró, l’acte

d’entrega de premis i beques organit-zat per la filial del Maresme de l’Aca-dèmia i la nostra delegació.La beca de recerca en atenció primà-ria que porta el nom del doctor GonçalCalvo fou adjudicada al projecte: “Es-tudi dels factors de risc associats a lapresència d’esteatosi hepàtica no al-cohòlica en atenció primària”. Un es-tudi de casos i controls. Presentatper: Llorenç Caballeria, M. AntòniaAuladell, David Arribas, Jesús Aznar,Estibaliz López Maria Trilla i Mª JosefaMerino.La beca de recerca en l’àmbit hospita-lari i sociosanitari fou adjudicada alprojecte: “Influencia de un programade ejercicio controlado y prevención

Delegació Comarcal delMaresme

secundaria en los marcadores bioquí-micos de reactantes de fase aguda ycitokinas en pacientes tras síndromecoronario agudo. Valoración pronós-tica.” Presentat per: Joan Batlle,Eulogio Pleguezuelos, Lluís Guirao,Alfons Sualis, Dra. Pérez i Dr. Gual.Els premis de la filial del Maresme del’Acadèmia adreçats als millors tre-balls presentats en la IX Jornada derecerca sanitària en el Maresme, fo-ren atorgats als treballs: “Prevalençadel consum de benzodiazepines imotivació pel canvi de consum des-prés d’una intervenció educativa”.Presentat per Isabel Moreno Hernán-dez i “Prevalença de la disfàgia orofa-ríngea en ancians hospitalitzats i elseu impacte sobre l’estat nutricional,la capacitat funcional i la mortalitat”.

1

2



Delegacions


Presentat pel doctor Mateu Cabré.El premi a la millor publicació fou ator-gat al treball publicat a Medicina Clí-nica: “Estudio de un brote de infec-ción por Legionella pneumophila” delqual són autors: M. Pilar Barrufet,Goretti Sauca, Lluís Force, Àngela Fe-lip, Encarna Martínez i Josep A.Capdevila.El premi a la millor tesi doctoral foudeclarat desert per absència de can-didats.El premi JAUME ESPERALBA I TERRA-DES de l’any 2006, convocat per lafilial de l’Acadèmia, adreçat a premiarla trajectòria professional de perso-nes o entitats que hagin contribuït ala millora dels nivells científics i tèc-nics de les ciències de la salut al Ma-resme fou atorgat al grup de perso-nes que, fa trenta anys, van impulsarla creació del Servei de Medicina In-terna. Va recollir el premi el doctorJ.M. Teniente en nom propi i de laresta del grup integrat pels doctors R.Diloy, M. Garcia-Milà i R. Tous i lesinfermeres R. Aguilar i J. Rodergas.

A la pàgina anterior: 1. Joan Gurí, president de laJunta Comarcal del Maresme; Joan A. Buron,alcalde de Mataró; Josep M. Carrera,vicepresident de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques i Pere Toran, president de la filial delMaresme de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques,en l’acte de lliurament de premis i beques.2. Joan Gurí, Joan A. Buron i Josep M. Carrera, enla intervenció de l’alcalde de Mataró.En la present pàgina: 3. Intervenció de Josep M.Teniente, integrant del grup de persones que vaimpulsar la creació del Servei de MedicinaInterna, guanyadors del premi Jaume Esperalbai Terrades .

El proppassat 28 de juny d’enguany,promoguda per la Delegació

d’Osona, va tenir lloc a l’Auditori Ma-rià Vila d’Abadal, de l’Edifici del Su-cre, a Vic, una jornada científica sobrepurins i salut.Presentada per Josep Arimany, presi-dent de la Delegació d’Osona, i perEduard Batiste-Alentorn, vicepresidentd’Osona contra el Càncer, entitat quecol·laborava en la jornada, aquesta vatenir un notable èxit d’assistència, jaque hi va haver al voltant d’un centenard’assistents, sobretot del món sanitari inombrosos alcaldes de les diferentspoblacions veïnes.Carlos Alberto González, cap d’Epidemi-ologia i Registre del Càncer, de l’InstitutCatalà d’Oncologia, va parlar de l’im-pacte dels compostos nitrosos en elcàncer, i va dir que la major incidènciade càncer registrada en les comarquescentrals, no es pot atribuir únicamentals nitrats, sinó a tot un conjunt de fac-tors que, associats a la ingesta de ni-

Delegació Comarcald’Osona

trats, en siguin possiblement la causa.Jaume Buxadera, cap del Servei de Pro-ducció d’Agricultura del Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya, amb la confe-rència Situació actual de la gestió delspurins a Catalunya, va exposar de formapragmàtica com està aquest tema, tanten la realitat, com contemplat dins delmarc de la normativa europea.Batiste-Alentorn, que, a més, és oncò-leg de l’Hospital General de Vic, va ferpalès que el tema de purins preocupamolt a la nostra comarca, i va recordarque, fa uns deu anys, dins dels PremisSanitat a Osona ja es va premiar untreball que relacionava el càncer gàstricamb la contaminació d’aigües a causadels purins.La cloenda de l’acte la va fer Anna Bona-font, regidora de l’Ajuntament de Vic,que va donar les gràcies a tots als assis-tents i, molt especialment, al Col·legi deMetges, per preocupar-se d’un tematan problemàtic i de tanta actualitat.

Jornada científica sobre purins i salut

1. Carlos Alberto González, cap d’Epidemiologiai Registre del Càncer de l’Institut Catalàd’Oncologia; Josep Arimany, president de laJunta Comarcal d’Osona; Jaume Buxadera, capdel Servei de Producció d’Agricultura delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, iEduard Batiste-Alentorn, vicepresident d’Osonacontra el Càncer, en la jornada científica sobrepurins i salut.2. Auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici delSucre de Vic en la jornada científica.

3

2

1



En record de El doctor Alegre Marcet i lapolítica hospitalària

L’Associació per al Desenvolupa-ment Hospitalari, fundada el 10de desembre de 1968, fou pre-

sentada pel seu president, CayetanoAlegre Marcet, com: “Una comunitatde persones amb idèntics anhels hos-pitalaris. Ha estat creada i ha de seratesa amb l’esforç de tots.”El doctor Alegre Marcet era el directorde l’Hospital de Nostra Senyora delSagrat Cor. El seu hospital, tal compassava en altres establiments, teniaproblemes econòmics, administratius,de gestió amb les mútues i entitats deprevisió, mancances en ensenyament iinvestigació. Bones relacions amb elpersonal, els metges i les monges.El primer encert de la recent nascudaassociació fou la convocatòria d’unCurs d’alta gestió administrativa i fi-nancera dels hospitals; hi van assistir75 directors i gerents de procedènci-es diverses.El doctor Alegre Marcet era un senyor,un diplomàtic nat, i com a tal va exer-cir durant tot el seu dens mandat.Cal saber que en aquella època no exis-tia encara el Ministeri de Sanitat i convo-car un curs d’aquest tipus era una deci-sió atrevida i inesperada, però el doctorAlegre, amb sorprenent facilitat, va acon-seguir la col·laboració necessària.Acceptaren participar-hi el Rector Mag-nífic de la Universitat, el director gene-ral de Previsió, el director dels ServeisMèdics Municipals, el Bisbe auxiliar, eldirector de l’Hospital de la Santa Creu iSant Pau i el director de la Creu Roja.Un invitat especial va ser José LópezMuñiz, president de la Diputació d’Astú-ries que estava ultimant la reforma delseu Hospital General amb l’aportacióamericana del doctor Carlos Soler Durall.Un valuós complement fou la partici-pació de dos directors de la Federati-on Hospitalière de France amb la qualexistia una bona col·laboració.El segon encert de l’Associació va serdemanar audiència a S’Altesa Reial,el Príncep d’Espanya, Joan Carles, queels la va concedir, i la junta en ple esva dirigir a palau per oferir-li la presi-

dència d’honor (17 de març de 1970).El Primer Congrés Nacional d’Hospi-tals es va celebrar als locals de la Firade Mostres de Barcelona del 10 al 13de juny. La convocatòria va tenir unaagradable resposta; hi assistiren 750congressistes pertanyents a 43 pro-víncies espanyoles.El professor Jesús Garcia Orcoyen, enqualitat de director general de Sanitat,va donar el suport oficial al certamen ipronuncià el discurs de clausura.Aprofitant aquesta reunió es lliurà a cadacongressista un estudi anticipatori: PlanGeneral de Regionalización Hospitala-ria, patrocinat pel president de la Dipu-tació, José Mª de Muller y Abadal.

El Segon Congrés Nacionald’Hospitals

Presidit de nou pels Prínceps d’Espa-nya, va significar un altre pas endavant.Expressaren els seus punts de vista elministre de Treball, el director generalde la Seguretat Social i el director gene-ral de l’Institut Nacional de Previsió.Participaren en les seves tasques

1.250 congressistes. El Congrés vacompletar els seus col·loquis amb unaexposició industrial –Hospitalex– queva ocupar 6.200 m2 de la fira.Menció especial mereix la participa-ció, com a congressistes, de 400 mon-ges. La varietat i la coloraina dels seushàbits entremesclats amb els partici-pants va confirmar la complexitat delmón assistencial i fou, probablement,una situació única en la història.També aquest cop es va lliurar alscongressistes un dens treball: Loshospitales españoles ante el Plan deDesarrollo Económico y Social.A Europa la política hospitalària avan-çava propostes. L’eficàcia de l’equipdel doctor Alegre va ser el d’establirun entramat de doctrina positiva.Finalitzat el Segon Congrés, el doctorAugusto Salazar, que en seria el se-güent president, resumí el certamen:“Em recorda aquella sentència de JuliCèsar sobre la conquesta de les Gàl·lies:DECUIT·POTUIT·ERGO FECIT”.

Ignasi Aragó,pediatre. Creu de Sant Jordi

Al centre de la foto, l'aleshores Príncep Joan Carles; al seu costat els doctors Cayetano Alegre Marcet iCarlos Soler Durall. A la segona fila: el doctor Rómulo Cruylles, el senyor Enrique Obach Tellez i els doctors

Jose Faixat Ensesa, Santiago Coll Monegal i Ignasi Aragó. En els dos extrems, els doctors Pedro MosqueraFerrando, Joaquin Mestes Armengol i Augusto Salazar, en l'audiència del 17 de març de 1970.



Anunci de Recollida de Donacions

El Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, amb l'objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d'instruments mèdics i d'arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d'aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 932 160 500 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president

• Dr. Lluís Duran Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dra. M. Teresa Estrach Panella• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinador de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museu

d’Història de la Medicina de Catalunya

www.museudelamedicina.org

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Centrifugadora manual de velocitat única, incorporasuports d'alumini per a recollir els tubs de vidregraduats per a anàlisis d'orina i determinacionssanguínies. Manufactura artesanal, local, sensemarques de fàbrica (mHM1440)

Esperonat per les necessitats de laindústria làctia, l’enginyer suec

C.G.P. Laval patentà el 1878 una mà-quina coneguda com el separador decrema per l’acció contínua de la forçacentrífuga. L’aparell significà un pasmés enllà dels tradicionals mètodesde separació de substàncies basatsen l’acció de la gravetat. En medicina,aquells mètodes eren predominantsa l’hora d’esbrinar els components dedeterminats fluids corporals, com aral’orina o la sang. L’acció de la gravetati el pas del temps acabaven proporci-onant al metge els sediments quedesprés eren observats amb el micros-copi. Aquest, però, era un procés llargi força ineficaç.L’enginyer Laval perfeccionà la sevainvenció, incorporà la força del vapori creà una companyia a Estocolm el1883, tot donant a conèixer arreu delmón industrial els seus models. Lavaltambé desenvolupà els primers mo-dels de separadors manuals. L’apari-ció i el desenvolupament de les pri-meres centrifugadores va contribuir ala transformació de les pràctiquesmèdiques en el trànsit al segle xx, totconsolidant el laboratori com a lloc deproducció de coneixement científic.Aquests primers aparells, manuals,treballaven a baixa velocitat. Fet queels féu més emprats en les anàlisisurinàries. El metge guanyà aleshoreseficiència en examinar el sediment,sobretot l’orina, tan bon punt obtenial’espècimen. En el cas de la sang, elsexàmens es limitaren inicialment a ladeterminació de la quantitat d’eritrò-cits, a partir del seu nombre i pigmen-tació, i a l’obtenció d’un valor numè-ric, anomenat hematòcrit, en unamostra concreta. L’aplicació mèdicade la centrifugadora es generalitzà en

les primeres dècades del segle xx grà-cies a la incorporació de l’electricitat ide reòstats que permeteren aconse-guir diferents velocitats.Des del 1923, un altre suec, el químicTheodor Svedberg, concretà els seusestudis sobre l’augment de rotacionsamb la fi de separar partícules méspetites en la creació de la ultracentri-fugadora. La rotació de l’aparell crea-va una gravetat 100.000 vegades su-perior a la normal. La recerca queinformà aquesta contribució fonamen-tal fou mereixedora del premi Nobelde química el 1926. La ultracentrifu-gadora analítica obrí pas a l’estudidels coeficients de sedimentació demacromolècules a partir dels pesosmoleculars, tot donant lloc a nousaparells i noves aplicacions, sobretoten l’àmbit de l’aïllament i separacióde biocompostos en la recerca biolò-gica i bioquímica.



NOTÍCIES DEL MUSEU

Il·lustració dels establiments a Barcelona i Madrid del fabricant català José Clausolles. Catálogo deInstrumentos de Cirugía, Barcelona, 1902 (Arxiu Dr. Carles Hervás).

Oscil·lòmetre de Georges Boulitte, fabricat a París el1932. Fullet de presentació d'instruments científicsper a medicina.

Pàgina del catàleg d'instruments de cirurgiacomercialitzats per Industrias Sanitarias, SA (Antiga"Casa Hartmann"), Barcelona, 1933.

Catàlegs d'instruments mèdics: una eina de treball clau al Museu

Les missions d’un museu consistei-xen a conservar, estudiar i exhibir

la col·lecció. Per tal de portar a termeaquests objectius, la construcció d’uncatàleg dels elements que conformenla col·lecció esdevé una de les tas-ques més importants i prioritàries. Laformació d’un catàleg constitueix unanecessitat encara més important enel cas d’un museu dedicat a la històriade la ciència, o en el nostre cas a lahistòria de la medicina. És a dir, en elcas d’un museu que fonamenta la sevaidentitat en els objectes antics. A l’ho-ra d’abordar l’execució d’un catàlegd’instruments científics, s’acostumaa dividir la feina en dues fases, ano-menades d’inventari i de documenta-ció. Aquestes fases es caracteritzenpel treball i la recollida de dades apartir del contacte directe amb l’ob-jecte, d’un costat, i per la revisió iampliació dels camps de la fitxa mit-jançant l’ús de fonts impreses o ma-nuscrites complementàries als objec-tes.Les fonts que faciliten la tasca de ca-talogació poden ser molt diverses.Entre aquestes cal esmentar totsaquells documents que ens parlen delcontext de creació i d’ús o bé d’expli-cació del seu funcionament o del me-canisme intern dels instruments. Al-gunes d’aquestes fonts són per tant:factures de compra, inventaris insti-tucionals, catàlegs de fabricants ocomercials, manuals i fullets tècnicsassociats a determinats instruments,correspondència amb fabricants ocomercials, quaderns de laboratori,apunts de classe, llibres de text, etc.Aquests materials ens permetranidentificar els objectes amb precisió,assignar una datació rigorosa i docu-mentar els usos concrets en el con-text històric més clar. El resultat finalés una fitxa catalogràfica prou com-pleta que permet tenir ben documen-tada la col·lecció i procedir a executarles missions pròpies.El nostre Museu ha produït en elsdarrers mesos una base de dades de

catàlegs d’instruments i de fullets tèc-nics, com ara els que il·lustren aques-ta nota, que suma un total provisionalde 674 registres. Es tracta de materialque relaciona instruments científicsdatats entre el darrer terç del segleXIX i el darrer terç del segle XX.Aquesta és una tasca que caldria con-

tinuar a partir de les aportacions queens puguin fer els metges i les sevesfamílies. Per això assenyalem unanova forma de col·laborar amb elMuseu, a partir de la cessió d’aqueststipus de fonts que, com hem explicat,resulten fonamentals per tal de por-tar a terme les tasques d’un museu.



TRIBUNA D’OPINIÓ

Les dues vessants del Dr. Comas: la fotografia i la radiologia

Radiografia feta al Gabinet Radiològic Comas-Prió, que mostra la mà afectada d'Agustí Prió després de laprimera intervenció per practicar la desarticulació metacarpofalàngica (Barcelona, agost, 1927) (Arxiu FrancescaPortolès).

Dues son les vessants que CèsarComas i Llaberia (1874-1956) va

desenvolupar al llarg de la seva vida:una com a vocació, la medicina, i l’al-tra, com a afecció, la fotografia. Enaquesta va registrar una col·lecciód’imatges documentals de la vida,costums i creixement de la Barcelonade principis de segle. Encara que nova ser un fotògraf professional, caldestacar els coneixements que teniasobre composició, laboratori i quími-ca fotogràfica, els quals no va utilitzarexclusivament per a produir les imat-ges esmentades, sinó també per aaplicar-los alhora en medicina.Quan Röntgen va donar a conèixer eldescobriment dels raigs X al 1896,Comas estudiava l’últim curs de Me-dicina i feia tres anys que era fotògrafde la Facultat. Aquell mateix any vaprotagonitzar la primera execució iexposició pública d’una radiografia atot l’estat espanyol.El 1898, junt amb el seu cosí AgustíPrió (1873-1929), creà el Gabinet radi-ològic del carrer Fortuny. Ambdós tre-ballaven gratuïtament en diferentshospitals i cedien les instal·lacionsdel seu gabinet particular als hospi-tals que ho necessitaven. Comas vaser nomenat metge radiòleg als hos-pitals de la Santa Creu (1902), NostraSenyora del Sagrat Cor (1903), Casade la Maternitat i Expòsits (1904),Hospital Clínic (1908) i Casa de laCaritat (1909). En fou secretari gene-ral del V Congrés Internacional d’Elec-trologia i Radiologia Mèdiques (1910)i posteriorment metge del servei deRöntgenologia de l’Hospital de la San-ta Creu i Sant Pau de Barcelona. Fousoci de nombroses corporacions mè-diques i amb Agustí Prió col·laborarenen diferents congressos nacionals iinternacionals, tot produint més d’uncentenar d’escrits, entre articles, pu-blicacions, traduccions i treballs aca-dèmics.El seu domini de la tècnica i la minu-ciositat en els innombrables dictà-mens radiològics restaren patents en

les seves vides professionals. Cal as-senyalar que els dos cosins, consci-ents del perill que comportava la uti-lització continuada dels raigs X, ha-vien marcat una estratègia a seguiren el seu treball professional, Prióutilitzaria la mà dreta i Comas la màesquerra, però dissortadament elsefectes dels raigs X van anar minantla seva salut i van afectar de manerairreparable les seves mans. Prió vamorir el 1929 i Comas el 1956, des-prés que el 1935 van haver d’ampu-tar-li l’avantbraç esquerre. El treballconjunt dels dos cosins i el binomiafecció-vocació que tant bé va carac-teritzar Comas resta ben palès a lesimatges que apareixen a l’article Casode Röntgencarcinoma: auto-obser-vación clínica. Por el Dr. A. Prió” (Ana-les del Hospital de la Santa Cruz y de

San Pablo, Barcelona, 15 de julio de1929, año III, p. 230). Comas hi des-criu les lesions de la seva mà com aexemple dels perills dels raigs X. L’ar-ticle va acompanyat de dues fotogra-fies de la mà afectada, dues radio-grafies de la mateixa mà abans de laintervenció que, segons diu l’autor,es van fer per comprovar si existienalteracions òssies o periòstiques, iuna altra radiografia on s’aprecial’amputació del dit. Amb aquest es-crit de Prió i les constants reivindica-cions de Comas per reclamar el reco-neixement de l’especialitat de la Ra-diologia, es demostra el caràcter al-truista dels dos cosins que sempreels va caracteritzar, i que avui caldriaconsiderar màrtirs de la ciència i delprogrés.

Dra. Francesca Portolés i Brasó



Consultori

terminològic

termcatcentre de terminologia

Els neologismes aprovatsdurant els últims 20 anys,reunits en un sol llibre

El TERMCAT ha presentatrecentment l'obra

La normalitzacióterminològica en català:

criteris i termes 1986-2004,un volum que recull tots els

termes nous aprovatsoficialment pel Centre de

Terminologia. Entreaquests nous termes, n'hi

ha més de 350 que sónpropis dels diversos àmbits

d'especialitat directamentrelacionats amb la salut i la

medicina.

La majoria de les entradesd’aquest diccionari corresponena formes que no es recullen en

els diccionaris generals, ja sigui per-què són formes molt especialitzades(com ara electroforesi de camp pol-sant, antisèrum monoespecífic o cèl·lu-la NK), ja sigui perquè són formes en-cara relativament recents (com ara con-sentiment informat, criosublima-ció opneumònia per coronavirus). El llibre,que inclou termes que es van aprovarja fa prop de vint anys i termes tot justincorporats, permet adonar-se tambéde la ràpida evolució que ha experi-mentat en general el sistema lingüís-tic, sempre a remolc de l’evolució soci-al, i també tota la terminologia relacio-nada amb l’àmbit sanitari.Així, hi trobareu per exemple termesavui tan coneguts i generalitzats comCD-ROM,correu electrònic,adreça elec-trònica, tòner o disquet, que eren no-vetats incipients en el moment que esvan aprovar i avui en algun cas fins i totpoden haver caigut en desús. I concre-tament en el camp de la medicina, potsorprendre trobar-hi termes com arasida (o síndrome d’immunodeficiènciaadquirida), o debutar, o antiretroviral,o assaig clínic aleatoritzat, que avui jasentim com a habituals –i fins i totconsten en diccionaris generals–, peròque vint anys enrere potser tenien úsen certs àmbits concrets, però encarano estaven recollits ni en els dicciona-ris més específics. Al costat d’aques-tes entrades, tanmateix, també n’hitrobareu de molt més especialitzadeso d’incorporació més recent (especia-litat farmacèutica publicitària, enzimo-immunoassaig sobre fase sòlida oELISA, quimioteràpia neoadjuvant,volum diana clínic, zooteràpia, reper-torització,síndrome d’esgotament pro-fessional, efecte nocebo, etc.).

Termes normalitzats

El volum presenta dues parts bendiferenciades. La primera part és una

descripció dels criteris, el mètode iel procés de treball que caracterit-zen la normalització terminològicaen català, és a dir, el procés de recer-ca que conclou amb la proposta deles denominacions catalanes mésadequades per a designar en la nos-tra llengua els nous conceptes delsàmbits especialitzats tècnics i cien-tífics. És la primera vegada que espublica de manera unitària aquestainformació, que té un gran interèsper a lingüistes, professionals i es-tudiosos de diversos àmbits, i per aqualsevol persona interessada a co-nèixer de quina manera es formalit-zen les incorporacions al conjunt dela llengua.La segona part, més extensa, és eldiccionari de neologismes, que nopretén recollir tots els mots nous,sinó concretament els termes nor-malitzats pel Consell Supervisor delTERMCAT –l’òrgan que té la missióde fixar els nous termes, en el qualparticipen membres de l’Institutd’Estudis Catalans, del TERMCAT iespecialistes de les diverses àreesdel coneixement– durant els seusprimers vint anys d’història. Es trac-ta exactament de 6.002 neologis-mes dels àmbits tècnics i científics,que es presenten amb la seva defini-ció terminològica, els equivalents encastellà, francès i anglès, les possi-bles relacions de sinonímia, i sovintamb notes amb informacions com-plementàries.El llibre, editat per les Publicacions del’Abadia de Montserrat, us permetràestar al cas de totes les novetats ter-minològiques normalitzades de lavostra especialitat i de molts altrescamps que hi poden estar relacionats.Com que també inclou els índexs delstermes en castellà, en francès i enanglès, resulta molt fàcil localitzar-hiels termes que interessen.

Xavier Fargas i ValeroTERMCAT, Centre de Terminologia


congressos cursos

Administració Hospitalària

XV Congrés Nacional d’Hospitals.Organitzacions sanitàries i demandessocials.Del 15/05/2007 al 18/05/2007 ALMERIA

Secretaria: SaniCongress; Edificio Expo. IncaGarcilaso, s/n; Isla de la Cartuja. 41092 Sevilla.Tel. 902 190 850. E-mail: [email protected]

Bioètica

III Màster i expert universitari enBioètica i humanització de l’assistènciaL’1/01/2007 SEVILLA

Secretaria: Curia Provincial Bética de los Herma-nos de San Juan de Dios. Av. Eduardo Dato, 42.41005 Sevilla. Tel. 954 933 870. Fax 954 933 871.E-mail: [email protected]; www.bioetica.sanjuande-dios-oh.es

Cirurgia Plàstica i Reparadora

IX Edició Tractament integral del malatcremat. Un enfocament multidisciplinariDel 05/03/2007 al 08/03/2007 BARCELONA

Organitza: Servei de Cirurgia Plàstica i CrematsSecretaria: Active Congress. Rda. General Mitre,17, ent. 4a. 08017 Barcelona. Tel. 932 050 971.Fax 932 053 852. E-mail: [email protected]

Diversos

Premi de la Fundació Catalana deTrasplantamentBARCELONA

Organitza: Serà concedit a l’autor espanyol queconsti com a primer signant del millor articlesobre trasplantament publicat en el curs de l’anyanterior a la data de la convocatòria.Secretaria: Reial Acàdemia de Medicina deCatalunya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933171 686

Traducció Mèdica (4a. edició)@ distancia (Aula Virtual)Secretaria: Universitat Jaume I. Departament deTraducció i Comunicació. Tel. 964 729 509. E-mail: [email protected]; www.tradmed.uji.es

Premi en honor de l’Acadèmic Dr.Francesc Salvà i CampilloBARCELONA

Tema relacionat amb alguna de les sis seccions del’AcadèmiaSecretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Catalu-nya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171 686

Premi de Medicina i Sanitat ComarcalsBARCELONA

Organitza: Tema: Estudi de qualsevol aspectesanitari referit a alguna localitat o comarca deCatalunyaSecretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Catalu-nya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171 686

Premi de la Reial Acadèmia de Medicinade CatalunyaBARCELONA

Organitza: Concedit a la millor tesi doctoralpresentada, llegida en alguna de les Facultats deMedicina de Catalunya, dins l’any natural anteriora la convocatòria del premi.Secretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Catalun-ya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171 686

Premi del Doctor Lluís SayéBARCELONA

Organitza: Tema: Estudi de la vida i obra científicad’algun dels acadèmics numeraris o correspo-nents de la institució, ja traspassat.Secretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Catalu-nya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171 686

Premi Doctor Antoni Puigvert i GorroBARCELONA

Organitza: Serà concedit a un metge uròleg, demenys de 45 anys, que faci un treball clínic o derecerca, de l’especialitat d’urologia, amb el su-port del centre on treballi. Dotació: 3.000 euros.Secretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Catalu-nya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171 686

Premi dels professors Salvador i JosepMaria Gil-VernetBARCELONA

Organitza: Tema: Embriologia, Anatomia, Histo-logia, Anatomia Patològica, Clínica i Terapèuticaurològiques. Dotació: 1.200 euros.Secretaria: Reial Acàdemia de Medicina de Cata-lunya. Carme, 47. 08001 Barcelona. Tel. 933 171686

V Jornades de medicina de catàstrofesDel 28/11/2006 al 29/11/2006 SEVILLA

Secretaria: SAMU/ Unidad Docente. EdificioCartuja. Av. Americo Vespucio, s/n. Isla de laCartuja. 41092 Sevilla. Tel. 954 461 133. Fax 954460 505. E-mail: [email protected]

1 Premi Nacional de Cirurgia “PedroVirgili“El 30/11/2006 CÁDIZ

Secretaria: Ayuntamiento de Cádiz. Real Acade-mia Nacional de Medicina. Arrieta, 12. 28013Madrid.

Conferència internacional sobrealiments contaminats ineurodesenvolupamentDel 03/12/2006 al 05/12/2006 VALÈNCIA

Organitza: Cátedra Santiago Grisolía. FundaciónCiudad de las Artes y las Ciencias, GeneralitatValencianaSecretaria: Prolongación Paseo de la Alameda,42-B, 1r. 1a. 46023 València. Tel. 961 974 670.Fax 961 974 598. E-mail: [email protected]

Geriatria

I Jornades Multidisciplinàries Catalanesde Medicina Legal a ResidènciesGeriàtriquesDel 09/11/2006 al 10/11/2006 BELLATERRA. CER-DANYOLA DEL VALLÈS

Organitza: Coordinadores de Metges de Resi-dències Geriàtriques i la Secció Col·legial deMetges de Residències Geriàtriques del COMB.Secretaria: ACTIVA Congresos. Provença, 238,5è. 2a. 08008 Barcelona. Tel. 933 238 573. Fax934 511 870. E-mail: [email protected]; web: www.activacongresos.com/jornadesmedlegal.html

Medicina de l’Educació Físicai Esport

XVII Jornades de medicina i socors enmuntanya i X Congrés de la SocietatEspanyola de Medicina i Auxili enMuntanyaDel 17/11/2006 al 19/11/2006 ALBACETE

Secretaria: Centro de Medicina del Deporte.Instituto Municipal de Deportes. Av. de España,65. 02006 Albacete. Tel. 967 511 128. Fax 967503 744. E-mail: [email protected];www.semam.com

Medicina Preventiva i SalutPública

Segona Beca d’investigació “PadreSalvador de Rafelbunyol” sobre salut,accidents i la seva prevencióEl 30/11/2006 VALÈNCIA

Secretaria: Fundación Gesmutual. Colon, 74.46004 València. Tel. 963 036 100. Fax 963 942807

congressos cursos


congressos cursos

Medicina del Treball

XVIII Premi en salut laboralEl 31/12/2006 BARCELONA

Organitza: Societat Catalana de Seguretat i Me-dicina del Treball. Dotació: 4.500 euros.Secretaria: Societat Catalana de Seguretat i Me-dicina del Treball. Tapineria, 10, pral. 08002Barcelona. Tel. 933 101 144. Fax 933 105 230. E-mail: www.scsmt.org; e-mail: [email protected]

Medicina Legal i Forense

XV Congrés Dret i SalutDel 22/11/2006 al 24/11/2006 OVIEDO

Secretaria: SaniCongress. Jazmín, 52, B, baixos.28033 Madrid. Tel. 902 190 848. Fax 902 190580. E-mail: [email protected]

Neurologia

Màster en Neuropsicologia i Neurologiade la Conducta. X edició: 2006-2008Secretaria: Secció de Neurologia de la Conductai Demències de l’IMAS. Carme Pla. Hospital delMar. Pg. Marítim, 25-29. 08003 Barcelona. Tel.932 483 000 (ext. 3820). E-mail: masters-oaid.uab.es/nnc

Otorinolaringologia (ORL)

XIII Curs de formació i rehabilitaciód’implants coclearsEl 03/02/2007 BARCELONA

Secretaria: Clinica Clarós. Los Vergós, 31. 08017Barcelona. Tel. 932 031 212. Fax 932 803 333. E-mail: [email protected]; www.clinica-claros.com/cic/index.html

49 Curs pràctic de disseccióanatomoquirúrgica de l’os temporalDel 16/04/2007 al 18/04/2007 BARCELONA


XIV Curs de rinoplàstiaDel 10/05/2007 a l’11/05/2007 BARCELONA


Congrés Mundial de Neurinoma del’AcústicDel 06/06/2007 al 09/06/2007 BARCELONA

Secretaria: Institut d’Otologia García-Ibañez. Srta.M. Ángeles Berned. Dr. Roux, 91, baixos. 08017Barcelona. Tel. 932 050 204. Fax 932 054 367

Pediatria

Curs XXII de Pediatria Preventiva iSocial per a metges (metge-puericultor)Del 02/11/2006 al 30/06/2006 MADRID

Organitza: Sociedad Española de Puericultura.Secretaria: Atocha, 107, 3 D. 28012 Madrid. Tel.i Fax 914 294 797. E-mail: [email protected]. Horari de 16,30 a20,30 h.

Pneumologia

XXI Curs d’avenços en PneumologiaVall d’Hebron i Simposium sobremalaltia intersticial difusaDel 28/02/2007 al 02/03/2007 BARCELONA

Secretaria: Servei de Pneumologia. Hospital Ge-neral Vall d’Hebron. Pg. Vall d’Hebron, 119-129.08035 Barcelona. Tel. 932 746 157. Tel i Fax 932746 083. E-mail: [email protected]. Horaride 8 a 17 h.

Psicologia

7a. Promoció de Formació en l’AnàlisiBioenergèticaBARCELONA

Organitza: Durada de la formació: 5 anys (600hores) en intensius residencials de 4 dies impar-tides per formadors internacionals d’IIBA (Inter-national institute for Bioenergetic Analysis ofNew York)Secretaria: ACAB (Associació Catalana en l’AnàlisiBioenergètica). Tel. 932 101 197 (tardes). E-mail:[email protected]

Anàlisi i avaluació diferencial en lesalteracions de conducta de nens iadolescents mitjançant tècniquesgràfiques. Intervenció interdisciplinàriaDel 24/11/2006 al 25/11/2006 BARCELONA

Secretaria: Associació Catalana de PsicoteràpiaPsicoanalítica. Pl. de la Bonanova, 11, ent. 2a.08022 Barcelona. Tel. 932 127 896. Fax 934 174557. E-mail: [email protected];www.psicoterapeuta.org

Escriure el cas clínicEl 25/11/2006 BARCELONA


XXI Jornades de la Revista Catalana dePsicoanàlisi sobre “La prevenció: quèaporta la Psicoanàlisi”El 25/11/2006Secretaria: Revista Catalana de Psicoanàlisi. Ala-cant, 27. 08022 Barcelona. Glòria Estruch. di-marts, dijous i divendres d’11 a 14 hores. Tel. iFax 932 125 839. Tel. 934 181 730

Consideracions sobre tècnica en lesintervencions psicoterapèutiques ambadolescentsDel 27/01/2007 al 24/03/2007 BARCELONA


Abordatge psicològic dels problemes dela salutDel 04/05/2007 al 05/05/2007 BARCELONA


Psiquiatria

I Congrés Internacional sobre laSíndrome d’AspergerDel 30/11/2006 al 02/12/2006 BARCELONA

Secretaria: CaixaForum. Centre Social Culturalde l’Obra Social “La Caixa”. Av. Marqués deComillas, 6-8. 08038 Barcelona.

I Symposium Internacional enTerapèutica Psiquiàtrica. Resolució deproblemes en la pràctica clínica:EsquizofrèniesDel 30/11/2006 a l’1/12/2006 BARCELONA

Secretaria Tècnica: Grup Geyseco. Marina, 27(Vil·la Olímpica). 08005 Barcelona. Tel. 932 212242. Fax 932 217 005. E-mail: [email protected]; www.geyseco.com/tera-peutica.htm

Premis Sanitatdel Baix Llobregat 2006

CONVOQUENDelegació Comarcal del Baix Llobregat del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

iFilial del Baix Llobregat de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Data límit de presentació: 31 d’octubre de 2006 (a finals d’octubre per l’edició de 2007)

PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONALAmb la finalitat de donar a conèixer i alhora premiar la tasca dels professionals de la salut i entitats de la comarca

1. Podran optar al Premi tots els professionals de la Salut que treballin al Baix Llobregat i les Entitats, tant públiques comprivades, que hi estiguin relacionades

2. Es premiaran tant els fets rellevants com les trajectòries professionals que hagin influït en la millora dels nivellscientífics, tècnics i assistencials de les ciències de la Salut al Baix Llobregat

3. Les candidatures hauran de ser presentades a la Secretaria de la Junta de la Filial, amb un mínim de tres signatures desocis de la Filial

4. El termini de presentació de candidatures acabarà el 31 d’octubre de 20065. El jurat estarà compost per les Juntes Comarcals del COMB i de l’ACMCB. El President del Jurat serà un vicepresident de

la Junta de Govern del COMB6. El veredicte del Jurat serà inapel·lable7. El Premi tindrà caràcter honorífic i consistirà en una Placa i Diploma8. El Premi pot ser declarat desert9. El veredicte i lliurament del premi es farà públic en un acte convocat a tal fi10. La presentació al premi implica l’acceptació de les bases

MILLOR PUBLICACIÓS’atorgaran dos premis:a) en l’àmbit de l’atenció primàriab) en l’àmbit de l’atenció hospitalària

1. Es premiarà el millor treball publicat en una revista indexada, durant els anys 2005-2006, en el qual un dels autors, titulaten Medicina i Cirurgia, sigui soci l’ACMCB i visqui al Baix Llobregat

2. Es presentaran per correu electrònic ([email protected])3. Les dades de la persona que opta al Premi, inclourà domicili habitual, lloc de treball, núm. de col·legiat del COMB i núm.

de soci de l’ACMCB4. El termini de presentació de candidatures acabarà el 31 d’octubre de 20065. El jurat estarà compost per les Juntes Comarcals del COMB i de l’ACMCB. El President del Jurat serà un vicepresident de

la Junta de Govern del COMB6. La composició del Jurat es farà pública el dia 31 d’octubre de 20067. El veredicte del Jurat serà inapel·lable8. Els Premis estaran dotats amb 1000 € i Diploma cadascun d’ells9. Els Premis poden ser declarats deserts10. El veredicte i lliurament dels premis es farà públic en un acte convocat a tal fi11. La presentació al premi implica l’acceptació de les bases

MILLOR COMUNICACIÓS’atorgaran dos premis:a) en l’àmbit de l’atenció primàriab) en l’àmbit de l’atenció hospitalària

1. Es premiarà la millor comunicació –tant oral com escrita (pòster)– presentada en un Congrés, durant els anys 2005-2006,en el qual un dels autors, titulat en Medicina i Cirurgia, sigui soci l’ACMCB i visqui al Baix Llobregat

2. Es presentaran per correu electrònic ([email protected]) i s’enviarà al Col·legi per correu postal,una còpia del’acceptació de la comunicació o del llibre de ponències/resums de l’esmentat congrés

3. Les dades de la persona que opta al Premi, inclourà domicili habitual i lloc de treball, núm. de col·legiat del COMB i núm.de soci d’ACMCB

4. El termini de presentació de candidatures acabarà el 31 d’octubre de 20065. El jurat estarà compost per les Juntes Comarcals del COMB i de l’ACMCB. El President del Jurat serà un vicepresident de

la Junta de Govern del COMB6. La composició del Jurat es farà pública el dia 31 d’octubre de 20067. El veredicte del Jurat serà inapel·lable8. Els Premis estaran dotats amb 700 € i Diploma cadascun d’ells9. Els Premis poden ser declarats deserts10. El veredicte i lliurament dels premis es farà públic en un acte convocat a tal fi11. La presentació al premi implica l’acceptació de les bases

Secretaria: Sra. Isabel MartínezHorari: de 8 a 14,30 Tel: 935 678 888E-mail: [email protected] Passeig Bonanova, 47 (Àrea Col·legial). 08017 Barcelona


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla de Catalunya-Mallorca. Centre Mèdic enfuncionament lloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei de recepció, calefacció,Telèfon, àmplia sala d’espera. Dos matins: 180 €.i tres: 300 euros. Tardes: dimarts i dij.: 300 euros;dill., dimec., div.: 360 euros.INFORMACIÓDra. Pifarrer. Tel. 619 701 701

Es lloguen despatxos mèdics, totalment equipats,matins o tardes, en centre mèdic al barri del Clot.Servei de recollida de trucades i secretaria inclòs.INFORMACIÓTels. 932 073 743 (tardes) / 600 281 703

Rda. Gral. Mitre/Muntaner, lloguer de despatxoscompletament equipats matins o tardes, airecondicionat i calefacció, amb servei de recepció,secretaria, etc. Pàrquing. Instal·lacions de dissenyi confortables. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. MariaTel. 696 498 661

Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despatxos mèdicsamb tots els serveis es lloguen de dilluns adissabte. Atenció secretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria. Neteja diària. In-formàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica Tels. 933 906 716 / 627 561 091

Llogo despatxos per consulta mèdica. Balmescantonada Rosselló. Alt standing. En funciona-ment. Completament equipats amb servei derecepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d’espera, rentamans, etc. 1 des-patx disposa de 2 habitacions i 1 bany.INFORMACIÓTels. 934 870 525 / 933 397 911 / 609 369 912

Entresol 80 m2, veí dels hospitals Creu Roja, SantPau i Quinta de Salut l’Aliança. Es lloga. 750euros/mesINFORMACIÓTel. 932 001 473 de 20 a 24 hores.

Centre mèdic, situat a la Diagonal/Pau Claris,dedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despatxosa metges. Matins i tardes. Totalment equipats,amb recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condi-cionat, servei de neteja, etc.INFORMACIÓTel. 656 886 688

Rda. Gral. Mitre/Lesseps, lloguer de despatxoscompletament equipats matins. Aire condicionati calefacció, amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions de disseny i conforta-bles. Gran qualitat i preu econòmic.INFORMACIÓSrta. Anna Tel. 932 175 153 tardes.

ZONA MÈDICA, SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de 8a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, creació igestió de nous centres a Barcelona i província.INFORMACIÓZona Mèdica. Tels. 933 906 716 / 627 561 091 E-mail: [email protected]

Diagonal/Pg. de Gracia. Centre mèdic d’alt stan-ding lloga despatxos totalment equipats permòduls de matins o tardes. Li oferim tots elsserveis necessaris perquè vostè només hagi depreocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓTels. 934 161 011 / 934 161 638

CENTRE MÈDIC en funcionament lloga despat-xos, matins i tardes. Tots els serveis. ZonaHospital Clínic.INFORMACIÓTel. 934 516 869

Centre mèdic en funcionament zona Balmes-Diagonal, lloga despatx. Moblat. Serveis inclusos.INFORMACIÓTel. 932 188 000 tardes.

A Gràcia (Pça. Rovira), Centre Médic “Torrentde les Flors”, ben comunicat, disposa de confor-tables despatxos totalment equipats en mòdulsde matí o tarda, amb servei de recepció, progra-ma de visites, arxiu H.C., climatització, neteja,etc.INFORMACIÓTel. 932 192 104

Sant Cugat. Es lloga despatx mèdic zona estació,recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tardaINFORMACIÓTel. 629 724 271

CALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12 horesdiàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓCallMed.net Tel. 933 906 700

Despatx en centre mèdic, 13 m2, matins o tardes,totalment equipat, inclou tots els serveis. ZonaTuset/Trav. de Gràcia.INFORMACIÓTels. 932 053 440 / 636 353 620

Zona Balmes-Madrazo, davant Clínica del Pilar.Despatxos mèdics amb tots els serveis es lloguende dilluns a dissabte. Atenció secretària 12 hores.Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Netejadiària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓZona Mèdica. Tel. 933 906 716

Llogo despatx en una consulta mèdica en plecentre de Sabadell.INFORMACIÓDra. Bosch. Tel. 645 260 544

Centre mèdic amb ubicació cèntrica a Mollet delVallès ofereix lloguer de despatxos ben equipatsper a les disciplines d’osteopatia, acupuntura,medicina naturista, psicologia i d’altres.INFORMACIÓTel. 935 794 987

Policlínica a Barcelona lloga despatxos per aconsulta mèdica. Totalment equipats. Serveid’ecografia i laboratori. Cartera pròpia de pa-cients. Recepció: facturació de visites, gestió detrucades urgents, programació de pacients i con-trol agenda.INFORMACIÓElena Vizoso. Tel. 934 182 400 /[email protected]

Centre Mèdic-Psicològic situat a la Diagonal deBarcelona disposa d’una consulta lliure a partirde setembre.INFORMACIÓTel. 616 471 061

Es lloga pis reformat de 115 m2, situat a Villarroel-Diagonal, apte per a consulta mèdica. Hi ha unacadira dental en funcionament.INFORMACIÓTel. 932 001 047

S’ofereix despatx mèdic en funcionament percompartir a l’Eixample Dret (Girona/Diagonal).Matins o tardes. Tots els serveis (aire condicio-nat, calefacció, informàtica, secretaria, etc.). Bo-nes instal·lacions.INFORMACIÓDra. Prat. Tels. 932 076 213 (tardes) / 606 695 811

En venda pis de 82 m2 al barri de Sants (a propplaça Salvador Anglada), adequat per a consultamèdica, tot exterior, molt clar, un pis per replà.INFORMACIÓManel. Tel. 637 945 456


petits anuncis

Clínica a Sabadell. Consultoris en lloguer o percompartir en Policlínica nova totalment equipadai en ple funcionament (inclòs quiròfan per acirurgia ambulatòria), situada entre la Rambla i lacarretera de Barcelona a Sabadell.INFORMACIÓDr. Navarro/Sra. Manolo. Tels. 937 112 576 / 610378 606

Centre d’especialistes a Martorell amb possibili-tat de compartir o traspassar consulta de pedia-tria.INFORMACIÓJosep Costa. Tel. 606 667 907

Sepúlveda-Viladomat, despatx de 156 m diàfans,ideal consulta. Impecable, terra de parquet, airecondicionat (fred/calor). Tot reformat, al costatdel metro. 528.000 euros.INFORMACIÓTels. 626 411 295 / 630 815 006

Consultori ubicat a Manila/Dr. Ferran lloga des-patxos a professionals sanitaris.INFORMACIÓTels. 932 059 128 / 600 619 557

Es lloga pis de 163 m2 al carrer Madrazo, 64, 1r.,ideal per a despatx o consulta mèdica.INFORMACIÓTel. 934 510 643

Llogo despatx mèdic de 52 m2, dos despatxos,sala d’exploració i recepció. 1.100 euros. Passeigde la Bonanova, 69. 1. Edfici Dexeus.INFORMACIÓTels. 932 010 279 / 664 265 347 / 934 525 393

Llogo sala de 65 m2 + pati. Sala planta baixa encentre de psicologia en funcionament, apta per aserveis (metge, medicina natural, acupuntura,homeopatia o altres). A punt per entrar, parquet,bomba de fred/calor, vestidor, lavabo. Centre enzona comercial de les Roquetes a 4 km de Sitgesi Vilanova. Preu 590 euros.INFORMACIÓTel. 626 779 521

MEDIGRUP NUBIOLA. Balmes/Aragó. Es llo-guen despatxos per mòduls (matins/tardes).Àmplia sala d’espera. Servei de Secretaria. Cale-facció i aire condicionat. Preu a partir de 180euros.INFORMACIÓElisenda Font. Tel. 934 517 433 matins de dll. a dv.de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

Llogo consulta al Poble Sec (prop de la plaçaEspanya), equipada amb dues lliteres, taula derecepció, mampara, sala d’espera, dos banys...INFORMACIÓTel. 606 838 256 / [email protected]

Centre mèdic lloga despatxos de diverses espe-cialitats (actualment, odontologia, traumatolo-gia). Dotat de secretaria, recepció, telèfon, fax,calefacció i aire condicionat. Mobiliari i boxd’exploració en cada despatx. Pau Claris, 16,baixos. Martorell.INFORMACIÓDr. Marcos Tels. 937 755 157 / 937 753 060

Consultori mèdic es lloga per mòduls (tardes) azona Badalona-Sant Adrià. Facilitat per accés amútues. Aire condicionat, accés a Internet, se-cretària.INFORMACIÓDr. Pastó / Dr. Carrascosa. Tels. 639 378 567 /606 068 238

S’ofereix compartir despatx al carrer Balmes (alcostat del Tennis Barcino). Consultori mèdic.100 m2. Aire condicionat i calefacció. Serveitelefònic 24 hores. Moltes possibilitats.INFORMACIÓSr. Tomàs. Tel. 647 025 181

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒNICA.Atenem trucades en tres idiomes, donem horesde visita, des de 50 euros al mes. Altres serveis:mecanografia per ordinador en diversos idiomes,des d’1,50 euros/full.INFORMACIÓSrta.Gemma o Manel. Tel. 934 173 547. Fax 934186 644; www.centroboomerang.com

Decoració interiorisme. Es fan tot tipus de pro-jectes i reformes de consultoris, despatxos ihabitatges. Pressupost sense compromís.Tambéobjectes de decoració i de regal. Importantsdescomptes a metges col·legiats. 20 anys al seuservei.INFORMACIÓINNOVO. Alfons XII, 26/Marià Cubí. Pàrquing:Alfons XII, 40. Tels. 934 157 845 / 630 033 029

Oficina tècnica dedicada al servei de l’arquitectura,en especial projectes de reforma i obra nova pera consultoris, despatxos, clíniques, habitatges.Una empresa oberta a noves idees i tendènciesque, amb tota seguretat, seran del seu interès.INFORMACIÓEstudi D’ARQUITECTURA. Tel. 616 047 551/ E-mail: [email protected]

LLOGUER de casa a CASTELLDEFELS Platja 250m + jardí. A 100 m de la platja. Calefacció, 2salons, xemeneies, 6 habitacions, 3 banys, 2lavabos. 2100 euros.INFORMACIÓTel. 699 076 133

Venc apartament a Marbella, cèntric, 2 habitaci-ons, terrassa de 60 m, 2 banys, aire condicionat,pàrquing/traster, piscina i jardí. Preu 280.000euros.INFORMACIÓTel. 936 751 479

Traductor de textos mèdics i comunicacions al’anglès per a revistes mèdiques. Ponències, pre-sentacions i pòsters per a congressos. Anglèsnadiu amb deu anys d’experiència i articles publi-cats.INFORMACIÓRobert Jones/[email protected] Tels. 934 415351 / 657 816 998

Costa Brava. Rosamar a 7 km de Sant Feliu deGuíxols. Venc casa no aparellada amb jardí. Bellesvistes. 3 cales privades. 1a planta: 2 dormitoris, 2banys, saló-menjador, cuina i gran terrassa. 2aplanta: dormitori, bany, cuina. Pàrquing 3 cotxes.370.000 euros.INFORMACIÓM. Antonia. Tels. 932 034 411 / 627 316 031

ALELLA. VENC CASA unifamiliar, seminova,moblada, de 600 m2 de superfície i 360 m2

d’habitatge amb quatre habitacions i tres banys.Piscina, terrassa, gas ciutat. Telèfon. Preu: 691.000eurosINFORMACIÓSr. Millán. Tels. 934 152 864 / 689 139 733

Centre de teràpia neuropsicològica cerca neu-ròleg, psiquiatre i metge de família per formarpart d’equip multidisciplinari. Contracte decol·laboració en consulta totalment equipada iamb secretaria, facturació, agenda, mobiliari….Zona Diagonal/Bruc.INFORMACIÓTel. 600 594 344

Venc pis a l’esquerra de l’Eixample (carrer Aragó,Rocafort-Entença). Edificat l’any 1968. 90 m2. 4habitacions, 1 bany, 1 lavabo, calefacció indivi-dual, parquet, porta blindada, porter. Preu:410.000 euros.INFORMACIÓTel. 655 510 224

Venc pis al costat d’Av. Hospital Militar. Pròximal Centre Mèdic Delfos. Zona residencial. Nou aestrenar. 3 habitacions (1 suite). Gran saló. 2banys complets. Cuina equipada. Terrassa. Pati.Traster. Pàrquing opcional en finca. Ideal per aconsulta i habitatge.INFORMACIÓTel. 607 880 058

VENC PIS MODERNISTA de 140 m2 a Barcelonamolt cèntric. 4 habitacions. Bany i cuina. 2 tras-ters. Sala-menjador i galeria orientada sud-oest.Insonoritzat, paviment hidràulic, sostres arteso-nats i vitralls. Xemeneia de marbre rosa. Idealconsulta o habitatge.INFORMACIÓEulàlia. Tel. 667 852 247

Particular ven casa colonial al Priorat, reformada.Poble tranquil i ben comunicat (1,15 h de Barce-lona). Vistes. 1a./2a. residència o centre terapèu-tic. 4 hab. dobles, 1 suite, piscina, jardins, pàr-quing. 330 m2 const. Tot 1.200 m2. Preu: 545.000euros.INFORMACIÓTel. 607 277 272


petits anuncis

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonista itasques administratives s’ofereix per treballar enconsultori mèdic. Informàtica, català, experièn-cia i bones referències. 46 anys.INFORMACIÓÀngels. Tel. 932 851 742

Auxiliar de clínica, secretària mèdica i recepcio-nista amb experiència s’ofereix per a consultorimèdic o clínica. Informàtica a nivell d’usuari,català nivell C i idiomes.INFORMACIÓMònica. Tel. 600 692 295

Recepcionista s’ofereix per a despatx mèdic oconsulta privada a Barcelona capital. Domini de lainformàtica. Anglès (nivell First Certificate). Dis-ponibilitat immediata. Amb referències.INFORMACIÓMaria Palau. Tel. 636 353 417

S’ofereix administrativa amb experiència per tre-ballar en consulta mèdica o clínica com a recep-cionista, telefonista o auxiliar administrativa.Castellà, català. Informàtica a nivell d’usuari. Dis-ponibilitat d’horari.INFORMACIÓMontse Garcia. Tels. 934 323 737 / 680 511 541

Diplomada en relacions públiques amb experièn-cia s’ofereix per treballar en consultori mèdic oclínica. Preferentment en horari de 9 a 16 h.INFORMACIÓSrta. Sílvia. Tel. 607 481 194

S’ofereix senyora per treballar en consulta mèdi-ca, clínica o similar. Com a recepcionista, telefo-nista o auxiliar administrativa. Àmplia experièn-cia en tracte amb el públic.INFORMACIÓCarme. Tels. 934 099 149 / 637 418 197

Administrativa, auxiliar d’infermeria s’ofereix pertreballar en despatxos, consulta, clínica o similar.INFORMACIÓMaria. Tels. 933 354 682 / 679 525 490

REIKI ARMONIA - Flors de Bach - Cursos de Reiki- Consultori. Sessions individuals per a problemesde depressió, ansietat, estrès. Equilibri mental iemocional, energia i vitalitat. www.reikiar-monia.com. Preus especials al sector.INFORMACIÓSra. Elisa de Avilés. Tel. 619 678 729

S’ofereix senyoreta de 34 anys per treballar encentre mèdic. Experiència en mútues.INFORMACIÓBegoña. Tels. 627 157 744 / 933 137 733

S’ofereix noia de 48 anys per treballar com arecepcionista, telefonista o assistent personal.Disponibilitat: tardes, immediata. Idiomes: caste-llà, català i francès. Incorporació immediata.INFORMACIÓQuima. Tels. 626 125 315 / 934 095 273

Auxiliar administrativa/recepcionista, català par-lat i escrit (nivell C), informàtica usuari, àmpliaexperiència en atenció telefònica. S’ofereix pertreballar en despatx o consulta mèdica.INFORMACIÓAnna Maria. Tels. 934 238 947 / 627 457 570

S’ofereix administrativa-comptable i recepcio-nista amb sis anys d’experiència en consultamèdica. Idiomes: català, anglès i francès. Co-neixements de programes d’ofimàtica i Internet.38 anys. Incorporació immediata.INFORMACIÓSilvia. Tels. 686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix auxiliar administrativa per treballar coma telefonista-recepcionista en consulta mèdica.Amb experiència d’auxiliar adminitrativa. Prefe-riblement jornada laboral completa. Disponibili-tat total.INFORMACIÓMaria Eva. Tel. 666 153 190

Senyora amb bona presència s’ofereix com arecepcionista per a consulta mèdica. Disponibili-tat horària. Informàtica a nivell d’usuari. Incorpo-ració immediata.INFORMACIÓIsabel Ruiz. Tels. 659 257 061 / 934 153 069

S’ofereix secretària-recepcionista amb experièn-cia en clínica i en tracte amb el públic, anglès,francès i italià, disponibilitat horària. Responsa-ble, bona presència.INFORMACIÓMercè. Tel. 677 495 517

S’ofereix auxiliar d’infermeria per treballar enconsultori o clínica com a recepcionista i auxiliaradministrativa. Total disponibilitat. Amb expe-riència i referències.INFORMACIÓLeonilda. Tels. 629 672 001 / 934 236 810

S’ofereix infermera amb experiència per a con-sultori mèdic. Mitja jornada, preferiblement tar-des.INFORMACIÓRoser Borrell. Tel. 932 119 730

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/telefonistas’ofereix per treballar en consultori mèdic, infor-màtica bàsica, català i castellà. Disponibilitathorària matins amb possibilitats d’alguna tarda.Experiència 14 anys a l’hospital de Barcelona ialtres.INFORMACIÓRosa M. Tels. 933 339 226 / 676 574 239 /[email protected]

Auxiliar de clínica s’ofereix per treballar en con-sulta mèdica. Un any d’experiència en clínicadental. Tres mesos de recepcionista en centremèdic. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓEulàlia. Tels. 934 080 850 / 659 561 578

S’ofereix recepcionista amb experiència i dispo-nibilitat horària per a clínica o consulta.INFORMACIÓEster. Tels. 934 321 832 / 646 339 162

S’ofereix recepcionista-administrativa amb ex-periència en tracte amb el públic, informàtica,català, castellà, francès. Disponibilitat d’horari.INFORMACIÓLita Jové. Tels. 933 033 989 / 675 849 921

Recepcionista. Excel·lent presència. S’ofereix pera consulta mèdica, clínica o hospital. Experiènciaen recepció de visites, arxiu, atenció telefònica,ordenar contractes, factures, etiquetar sobres.Amb informàtica, català, castellà. Coneixementsd’anglès.INFORMACIÓSara. Tels. 932 034 411 / 627 316 031 (matins otardes)

Busco feina com a recepcionista-secretària deconsulta mèdica privada (recepció, agenda-visi-tes, ajudant...). Mitja jornada o intensiva matins ocomplerta a dies alterns. Noia de 28 anys, estu-diant d’infermera, seriosa i responsable ambexperiència en consulta.INFORMACIÓLaura Armengol. Tel. 628 225 581 [email protected]

Secretària mèdica s’ofereix per treballar en con-sultori o clínica. Experiència de 15 anys en con-sulta de pediatria i medicina general, 3 anys enservei de medicina interna. Mútues, (datàfons),informàtica, Internet.INFORMACIÓM. Eugenia García. Tel. 677 350 727

Puericultora diplomada (60 anys), per canvi deresidència a Barcelona-ciutat s’ofereix a consultaprivada de pediatria o altres. Àmplia experiènciaen recepció, consultes telefòniques, revisionspediàtriques, vacunacions, agenda informàticaDies a convenir.INFORMACIÓTel. 666 939 292

M’ofereixo per portar recepció en consultorimèdic particular. Mitja jornada. A Barcelona.Bona presència, seriositat i amabilitat. Puc apor-tar referències i currículum.INFORMACIÓM. Ángeles Alonso. Tel. 636 553 969

M’ofereixo per treballar en consulta mèdica ocentre estètic-mèdic com a recepcionista-telefo-nista. Preferentment mitja jornada, disponibilitatimmediata. Informàtica, nivell d’estudis FPII, ca-talà parlat i escrit. Experiència en tracte amb elpúblic.INFORMACIÓCristina Castillo. Tels. 656 904 664 / 934 512 021

Dona auxiliar de clínica s’ofereix per a consultamèdica els dissabtes.INFORMACIÓLoli Aguilera Luque. Tel. 616 591 850


petits anuncis

S’ofereix secretària-administrativa per treballaren consulta privada. Mitja jornada. Experiènciaen agendes de metges, tracte amb els pacients,recepció de trucades, visites, etc. Titulació enauxiliar de clínica.INFORMACIÓMontse López Tobalina. Tel. 933 073 538

Noia amb experiència s’ofereix per a recepció itasques administratives en consultori mèdic.INFORMACIÓSilvia. Tels. 934 472 952 / 667 686 690

S’ofereix senyora amb experiència per a recep-ció, consultori mèdic o similar. Horari complert.INFORMACIÓAlicia. Tels. 934 911 850 / 617 277 710

Secretària mèdica amb molts anys d’experiènciaen administració i tracte amb el públic. Àmpliesreferències professionals i personals.INFORMACIÓTel. 653 417 632 trucar tardes.

Recepcionista 31 anys, molt bona presència.Experiència en consultoris mèdics. Informàtica.Diploma telefonista recepcionista de laGeneralitat. Català, castellà, anglès. Jornada com-plerta, incorporació immediata. Per tenir certadiscapacitació, GRAN AVANTATGE FISCAL pera consulta mèdica.INFORMACIÓCatalina, trucar de 13 a 16 h. Tel. 687 210 309

S’ofereix senyora per treballar en consultorimèdic com a recepcionista-telefonista. Als ma-tins. Molta experiència en el tracte amb el públic.INFORMACIÓTels. 934 174 441 / 651 636 152

S'ofereix secretària/auxiliar d'infermera. Ambàmplia experiència en el món hospitalari. Dispo-nibilitat d'horari.INFORMACIÓMarta 933 733 638 / 617 208 857

S'ofereix noia per treballar en consultori mèdic oclínica, com a recepcionista-telefonista-auxiliaradministrativa. Amb experiència en Centre Mèdic,català, informàtica, estudis de Treball Social.Disponibilitat d'horari.INFORMACIÓIsabel 627 692 977 / 932 841 145

S’ofereix noia de 30 anys, administrativa-comptableper treballar en consultori, clínica o similar com asecretària, recepcionista... Coneixements altsd’informàtica. Disponibilitat horària immediata.INFORMACIÓAnna. Tels. 934 334 666 / 615 203 068 /[email protected]

Llicenciada en filologia catalana, de 44 anys, s’ofereixper treballar en un consultori o clínica com arecepcionista-telefonista, preferentment als ma-tins. Coneixements d’ofimàtica, internet i llenguafrancesa. Experiència en el tracte amb el públic.INFORMACIÓGlòria o bé [email protected] BarcelonaTel. 656 430 260

Recepcionista s’ofereix per a consultori o des-patx mèdic a Barcelona capital. Informàtica anivell d’usuari. Anglès i català. Experiència entasques administratives. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.INFORMACIÓSandra González. Tel. 696 125 987

S’ofereix recepcionista per a consulta mèdica,amb experiència en diferents centres, l’últim a laClínica Dexeus.INFORMACIÓPilar. Tels. 627 129 949 / 933 075 139

S’ofereix auxiliar de clínica de 32 anys per treballaren clínica, consulta, quiròfan, recepció, tasquesadministratives... Català, castellà. Disponibilitat:jornada intensiva matí. Experiència en el sector.Incorporació immediata. Barcelona o rodalies.INFORMACIÓThais. Tel. 639 036 183

S’ofereix com a secretària de metge en consultori.Bona presència, disponibilitat horària, coneixe-ments d’informàtica. Experiència i dedicació.INFORMACIÓAna González. Tel. 679 482 648

S’ofereix noia per a recepcionista o similar, enconsulta mèdica, amb experiència i tracte amb elpúblic. Coneixement d’informàtica a nivelld’usuari. Jornada completa. Disponibilitat horària.INFORMACIÓMaite. Tel. 625 512 137 de 13,45 a 15,45 h i de20,30 a 22 h

Administrativa/recepcionista amb experiència enconsulta mèdica. Sols matins, incorporació im-mediata.INFORMACIÓTel. 686 335 381

M’ofereixo com a recepcionista i per a tasquesadministratives en una consulta mèdica. Personallicenciada i amb dos anys d’experiència en unconsultori.INFORMACIÓÀngels Gil. Tels. 934 112 791 / 607 404 822

Administrativa/recepcionista, de 23 anys, ambexperiència en consulta mèdica. Sols matins,incorporació immediata.INFORMACIÓTel. 654 211 433

Llicenciada en psicologia i dos anys de medicina,amb experiència en recepció, administració itracte amb pacients, busca feina com a recepcio-nista o administrativa en consulta mèdica percombinar estudis de postgrau.INFORMACIÓSusana. Tel. 656 56 05 44/[email protected]

S'ofereix secretària mèdica per treballar en con-sultori mèdic, clínica o similar. Horari de tarda.INFORMACIÓTels. 626 099 016 / 936 384 439

Utillatges

Es ven material de despatx d’oftalmologia: làserdiode, topògraf corneal, làmpades de fenedura,caixa de lents, ecògraf-biòmetre, tonòmetre,microscopi de cirurgia i altre instrumental. Per-fecte estat.INFORMACIÓTel. 639 248 245

Es ven ecògraf Toshiba Sonolayer SSH_140a,amb tres transductirs convexos, amb models:PVF – 375 MT (nou a estrenar), PVF – 621 VT iPLF – 805 ST.INFORMACIÓElena Vizoso o Joaquín Ruiz. Tel. 934 182 400

PROGRAMA DE FORMACIÓDEL CEC 2006-2007

Com exposava en la presentació delPrograma de Formació de fa cinc

anys, el Centre d’Estudis Col·legials(CEC) és un dels serveis més consolidatsdel COMB, quan aleshores complia 20anys al servei dels col·legiats.El proper any 2007, el CEC complirà 25anys i us presenta el nou Programa deFormació per al curs docent 2006/07 onpodreu escollir un ampli ventalld’activitats per al desenvolupamentprofessional. El perfil d’aquesta ofertaformativa sempre ha estatcomplementària a la d’altres entitatsproveïdores de Formació MèdicaContinuada.El COMB sempre ha estat sensible a laFMC, com ho demostra explícitament enels seus estatuts i ha estat impulsor dediverses iniciatives en aquest àmbit;com és el cas del Consell Català de laFormació Mèdica Continuada, elsDiplomes d’Acreditació Col·legial en FMC(DAC-FMC) i els Diplomes Acreditatius deCapacitació (DIACAP) en sectorsprofessionals sense regulació en aquestcamp (Acupuntura, MedicinaHomeopàtica, Medicina Cosmètica iEstètica, Medicina Naturista, Medicinade Residències de Gent Gran, MedicinaPericial i Avaluadora).Desitjo que l’activitat formativa del CECsegueixi contribuint a la milloraprofessional contínua de tots elscompanys que hi participin.

Miquel Bruguera,president del COMB,

presentació del Programa de Formació del CEC

2006/2007

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Centre d’Estudis Col·legials. Departament de PublicacionsComitè de Redacció: Alex Ramos, Tonyi Barroso, Albert Cobos, RaquelDolado.CEC - COMB – Pg. de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. [email protected]

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·.egi

al 11

8Ju

liol-O

ctub

re 2

006.

Núm

. 5

Quaderns

Centre d’Estudis Col·legials del COMB

OBESITAT: PREVENCIÓ I TRACTAMENT / curs on line(Primer nivell i Diploma de Competència)

(llicenciats i diplomats) interessats a apro-fundir en la prevenció i el tractament del’obesitat.ObjectiusDotar els alumnes de les eines necessàriesque els permetin adquirir un criteri propi, perpoder deduir si una pràctica dietètica és cohe-rent des d'un punt de vista científic o opinarsobre diferents teories sobre l'obesitat.Temari• Mòdul I: Situació actual. Conceptes • Di-agnòstic de l'obesitat. Diagnòstic mèdic ipsicològic-psiquiàtric. Valoració de la com-posició corporal • Etiopatogènia. Factorsgenètics, fisiològics i ambientals. Augmentde pes i medicaments.• Mòdul II: Complicacions derivades. Tras-torns metabòlics i endocrins, cardiovascu-lars, respiratoris i digestius, Síndrome X.Trastorns psicològics, neurològics, oncolò-gics, ginecològics i cutànis. Problemes osisi articulars. Alteracions renals. Risc quirúrgic• Protocol del tractament. Protocol de l'obe-sitat. La consulta dietètica. Càlcul de lesnecessitats energètiques. Elaboració de di-etes. La comunicació. El consell o pautes peral pacient. Un equip multidisciplinar • En-questes alimentàries i de determinació de laingesta de nutrients. Història clínica. Avalu-ació del consum alimentari individual. De-terminació de la ingesta de nutrients.• Mòdul III: Tractament. Criteris i objectiusdel tractament. Tractament dietètic, far-macològic, psicològic i quirúrgic. Cirurgiaplàstica. Fitoteràpia. Acompliment terapèu-tic. Pronòstic • Prevenció. Activitat física ihàbits saludables. Polítiques alimentàri-es. Consell alimentari • Informàtica aplica-da a la dietoteràpia. Casos pràctics sobreobesitat. Projecte i sessió presencial: Elsparticipants que optin al Diploma de Com-petència realitzaran un projecte tutoritzat

(100 h) sobre algun aspecte relacionat ambel contingut del curs. Es farà una sessiópresencial voluntària.

Avaluació i acreditació• Primer nivell (100 hores, 17,3 crèdits):Superació d'una prova d'avaluació a dis-tància• Diploma de Competència (200 hores):Superació del Primer nivell i realitzaciósatisfactòria del projecte tutoritzat.equip docent• Directors: J. Mataix. Catedràtic de fisiolo-gia de la Universidad de Granada. DirectorAcadèmic de l'àrea de salut i nutrició de laFundación Universitaria Iberoamericana. I.Iglesias. Professor titular de la UniversitatRamon Llull. Director Executiu de la Funda-ción Universitaria Iberoamericana• Coordinadora: S. Sumalla. Llicenciada enCiència i Tecnologia dels Aliments. Univer-sitat de Barcelona. Diplomada en NutricióHumana i Dietètica. Universitat deBarcelona • Professorat: I. Domínguez, A.Entrala, C. Iglesias, I. Iglesias, A. Marcos, J.Mataix, G. Morandé, S. Sumalla.informació i matrícules• Calendari: A partir de novembre de 2006(Primer nivell, durada 3 mesos; Diploma deCompetència, durada 6 mesos).• Matrícula: Primer nivell: Col·legiats: 566€ o No col·legiats: 680 €Diploma de Competència: Col·legiats: 1.688€ o No col·legiats: 1.875 €• Nombre d'hores: 100 (Primer nivell); 200(Diploma de Competència)

Amb la col·laboració de la Fundación Uni-versitaria IberoamericanaActivitat acreditada pel Consell Català dela Formació Mèdica Continuada i la Co-misión de Formación Continuada del Sis-tema Nacional de Salud amb 17,3 crèdits(Primer nivell).

Adreçat aMetges i altres professionals sanitaris


formació i salut

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: Centre d’Estudis Col·legials del Col·legi OficiaPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona. Tel. 93 567 88 88. Fax 93

Dilluns a divendres, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores.E-mail: [email protected]


formació i salut

al de Metges de Barcelona567 88 59.

ACTIVITATS ACREDITADES PEL CONSELL CATALÀDE LA FORMACIÓ MÈDICA CONTINUADA

I LA COMISIÓN DE FORMACIÓN CONTINUADA DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD


formació i salut

CURS BÀSIC DE GERIATRIA / curs a distància

GESTIÓ EMPRESARIAL DE CENTRES SANITARIS

de FORMACIÓi SALUT

Quaderns

(Primer nivell i Diploma de Competència) / curs a distància

AAAAAdreçat adreçat adreçat adreçat adreçat a Metges i professionals sanitaris in-teressats en l’atenció de persones d’edatavançada.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusIntroducció als aspectes més rellevantsde la salut de les persones d’edat avança-da, l’abordatge multifuncional dels pro-blemes i la presa de decisions.TemariTemariTemariTemariTemari• Mòdul I: Geriatria: aspectes generals •Biologia de l’envelliment. Fragilitat i ca-racterístiques diferencials de la malaltiaen el pacient ancià • Principis de promo-ció de la salut i estratègies preventives enles persones grans • Avaluació clínica dela persona gran • Avaluació de la funciófísica en geriatria • Avaluació neuropsico-lògica en geriatria • Avaluació social del’ancià.• Mòdul II: Nutrició en la gent gran •Envelliment muscular. Sarcopènia • Pres-cripció de medicaments • Síndrome d’im-mobilitat en geriatria • Caigudes en la

persona gran • Malalties infeccioses en lapersona gran. Immunosenescència • Res-trenyiment i incontinència fecal i urinàriaen la persona gran • Demència en l’ancià:malaltia d’Alzheimer • Ansietat i trastornsde la son, síndrome depressiva en l’ancià• Delirium • Tractament pal·liatiu • Bioè-tica. Presa de decisions.Metodologia docentMetodologia docentMetodologia docentMetodologia docentMetodologia docentEls participants rebran per correu el mate-rial didàctic organitzat en manuals. Lesconsultes se sotmetran als organitzadorsmitjançant tutories interactives (correuelectrònic, fax o correu ordinari).Avaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióSuperació d’una prova d’avaluació final adistància (test multiresposta) per obtenirel diploma de 60 hores lectives (9 crèdits),emès pel Col·legi Oficial de Metges deBarcelona.Equip docentEquip docentEquip docentEquip docentEquip docent• Director: S. Altimir. Coordinador de laUnitat de Geriatria. Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol (Badalona). • Coor-

dinadors: A. Sanjosé. Unitat de Geriatria.Servei de Medicina Interna. Hospital Valld’Hebron (Barcelona). J. Padrós. Directorde la Unitat de Valoració Geriàtrica Inte-gral de la Fundació Conviure (Barcelona).• Professorat: S. Altimir, M. Bret, A.M.Cervera, F. Formiga, C. Jacas-Escarcelle, J.Mascaró, R. Miralles, M. Miró, G. Morlans,J. Padrós, P. Pedro, M. Prats, A. Salvà, P.Sánchez, A. Selva, A. Sanjosé, R. Solans, J.Vaqué.Informació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrícules• Calendari: A partir de desembre de 2006(durada 3 mesos).• Matrícula: Col·legiats: 260 € • No col·le-giats: 303 €• Nombre d’hores: 60Amb la col·laboració de la Societat Catala-no-Balear de Geriatria i GerontologiaActivitat acreditada pel Consell Catalàde la Formació Mèdica Continuada i laComisión de Formación Continuada delSistema Nacional de Salud amb 9 crè-dits.

Aquesta activitat consta d’un Primernivell (curs de 80 h i 14,2 crèdits) i

d’un Diploma de Competència (200 h),que inclou el Primer nivell, projecte i pràc-tiques.Adreçat aAdreçat aAdreçat aAdreçat aAdreçat aMetges i professionals interessats en elcamp de la gestió sanitària.ObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusObjectiusL’objectiu general és iniciar els alumnesen els conceptes genèrics de la gestió deles empreses sanitàries. Per tal que aixòsigui possible, es posen al seu abast elsconceptes generals necessaris que sónd’aplicació en tots els dispositius assis-tencials i es descriuen els elements bàsicsi diferencials de la gestió de cadascund’aquests.Al final del curs, l’alumne ha de poderconceptualitzar i identificar els ele-ments bàsics de la gestió en el medisanitari.TemariTemariTemariTemariTemari• Mòdul I: Finançament sanitari, sistemesde retribució de serveis i influència en lagestió dels proveïdors sanitaris •Assegu-rament sanitari • Planificació estratègica

• Gestió economicofinancera per a la pre-sa de decisions • Gestió global de la qua-litat • Gestió clínica.• Mòdul II: Guies de pràctica clínica •Gestió de serveis generals i compres hos-pitalàries • Paper dels sistemes d’infor-mació • Gestió dels recursos humans:lideratge, funció directiva i presa de deci-sions • Gestió de l’atenció integrada •Gestió d’infermeria • Gestió de la inves-tigació biomèdica.Campus Virtual: A través del Campus Vir-tual del CEC es facilitarà periòdicamentmaterial complementari del curs.Projecte i pràctiques: Realització d’unprojecte sobre gestió i pràctiques en cen-tres sanitaris de la Unió Catalana d’Hos-pitals per als participants que optin alDiploma de Competència.Avaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditacióAvaluació i acreditació• Primer nivell (80 hores, 14,2 crèdits):Superació d’una prova d’avaluació a dis-tància (test multiresposta).• Diploma de Competència (200 hores):Superació del Primer nivell, realitzaciód’un projecte de gestió i pràctiques encentres sanitaris.

Equip docentEquip docentEquip docentEquip docentEquip docent• Director: B. Ruiz. Director General de laUnió Catalana d’Hospitals.• Coordinadora: M. Marí. Directora de For-mació de la Fundació Unió Catalana d’Hospi-tals • Professorat: X. Baró, F. Campoy, A.Casagran, F. Donaire, L. Donoso, J. Duran, S.Marco, C. Marigot, J. Mauri, J. Roma, J. Sán-chez, J. Santacreu, Ll. Sotorres, C. Vitaller.Informació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrículesInformació i matrícules• Calendari: A partir de novembre de 2006(Primer nivell, durada 3 mesos). A partirde novembre de 2006 (Diploma de Com-petència, durada 11 mesos).• Matrícula: Primer nivell: (Col·legiatsCOMB: 453 € • No col·legiats: 544 €).Diploma de Competència: (Col·legiatsCOMB: 1.688 € • No col·legiats: 1.875€)• Nombre d’hores: 80 (Primer nivell); 200(Diploma de Competència)Amb la col·laboració de la Unió Catalanad’HospitalsActivitat acreditada pel Consell Català dela Formació Mèdica Continuada i la Co-misión de Formación Continuada del Sis-tema Nacional de Salud amb 14,2 crèdits(Primer nivell).

• Adaptacions banys• Adaptacions i reparacions de

cadires de rodes• Ajuda als discapacitats• Ajuda a la gent gran• Aparells ortopèdics:

a midaestàndars

• Llits clínics: manuals i elèctrics• Llits gran descans• Llits per a malalts

• Bastons• Cadires de rodes lloguer• Cadires de rodes venda:

manualselèctriques

• Cadires de rodes a mida• Caminadors, venda i lloguer• Grues: manuals,

elèctriques i de sostre• Material antiescares• Taules reconeixement

Horari: de 9.30 a 13.30 i de 17 a 20 h. Dissabtes obert de 9.30 a 13.30 i de 17 a 19 h.

Parking: Còrsega, 213 (edifici contigu a l’ortopèdia)

LA CASA DE LES CADIRES DE RODES

CLÍnICOrtopèdia

Còrsega, 215-217 (Casanova-Muntaner)Tel. i Fax 93 410 64 64

www.aclin.es ~ [email protected]

Núm.118 Juliol-Octubre 2006 DE BARCELONA Servei d’INFORMACIÓ · l’observatori de la...

Documents

Transcript of Núm.118 Juliol-Octubre 2006 DE BARCELONA Servei d’INFORMACIÓ · l’observatori de la...