núm.161 gener-febrer 2003

Bases per a ladiada d’escacs

El proper 11 de maig es cele-brarà la XIII Diada d’Escacs,dintre dels actes de laSetmana Cultural del Primerde Maig d’enguany. La diadaestà organitzada per CCOOdel Barcelonès i el Clubd’Escacs de CCOO delBarcelonès (CECOB).

Pàg. 11

Les pàgines centrals estan dedicades a analitzar el procés d’externalització de la gestiód’una part important de les àrees bàsiques de salut a la ciutat de Barcelona.

Pàg. 6 i 7

Pel dret a unhabitatge digneL’editorial expressa l’opinióde CCOO del Barcelonès sobreel greu problema de l’accés aun habitatge digne per partde col·lectius cada vegada mésimportants de la població.

Pàg.

El corcómunicipal

Romà Torrents, autor d’aques-ta columna fixa de l’Ona, es faunes quantes preguntes sobreel significat real d’un tematan parlat i debatut com és elde la participació ciutadana.

Pàg.

L’abcdari dePepe Rubianes

El “cómico galaico-catalán”–segons ell mateix es defi-neix–, que està triomfant persetena temporada consecutivaal Club Capitol amb el seu“Rubianes, solamente”, opinasense embuts d’algunes cosesde la vida.

Pàg. 4

3

2

La salut ésun dret,

no un negoci

La salut ésun dret,

no un negoci

Eleccionssindicals a lesgrans empreses

Resultats de les eleccions sin-dicals a les empreses de mésde 500 treballadors a la co-marca del Barcelonès. CCOOés la primera força sindical,amb un 38,91 %, per un24,42 % de la UGT.

Pàg. 5

8 de març“Decideix-te a participar,participa per decidir” és ellema d’enguany per al DiaInternacional de la DonaTreballadora, que celebra-rem amb diversos actes a lacomarca.

Pàg. 10

2 l’onas i n d i c a l

ditorial

L’accés a l’habitatge digne és un dret fonamental

El dret a un habitatge digneestà reconegut com a dretfonamental a l’article 47 de la

Constitució. També és un dret reco-llit per l’Estatut de Catalunya, per laCarta de drets fonamentals de la UEi per la Carta europea de salvaguar-da dels drets humans a la ciutat, sig-nada per tots els ajuntaments de lanostra comarca.

Però la realitat ens demostra queens trobem davant de l’especulaciód’un dret, que és una necessitat bàsi-ca de les persones i que hauria de serun bé d’ús.

L’especulació immobiliària estàportant a uns preus d’habitatgetotalment desbocats que fan quel’esforç que han de fer les famíliesper accedir a un habitatge sigui cadavegada més gran i inaccessible per abona part de la nostra població.

El mercat immobiliari, com totssabem, busca el màxim benefici imargina de l’accés a l’habitatgeamplis sectors socials, que en quedensegregats. Com a conseqüència d’ai-xò, ens estem allunyant dels objec-tius de cohesió social que defensem.

És necessari un replantejamentradical de les polítiques socials, perevitar els riscos d’exclusió de sectors

L’especulació

immobiliària està

portant a uns preus

d’habitatge

totalment desbocats

que fan que l’esforç

que s’ha de fer

per accedir a un

habitatge sigui cada

vegada més gran,

sent inaccessible

per a bona part

de la població.

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Consell de Redacció: CarmenGómez, Marisa López, Rafael Milla i Damià Oliveres. Director: Damià Oliveres. Secretària de redacció: CarmenGómez. Diagramació: Jonas Nilsson. Correcció: Servei Lingüístic CONC. Fotografia: Pérez Molinos, David García i M. J. Mora. Imprimeix: Litografies Rosés.

Edita: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès.

Redacció: Via Laietana 16, 3aplanta, Tel: 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 E-mail: uscob1@conc.es

Web: www.conc.es/barcelones

posat en el debat sobre l’AVE o sobreel Fòrum de les Cultures.

S’ha d’intervenir de manera glo-bal i concertada amb diverses mesu-res com són, entre altres, la forma-ció d’un patrimoni públic de sòl apartir de la reserva de majors per-centatges de sòl en els plans urba-nístics o per mitjà de l’adquisició desòl per a habitatge públic. També ésnecessari que es creï un parc públicd’habitatge de lloguer i que es faciuna política de rehabilitació cohe-rent.

Des de CCOO considerem necessà-ria una política d’habitatge integral,que procuri l’equitat, amb un con-junt d’agents i instruments que escomplementin i es reforcin entre ells,que s’estableixi la participació de lacomunitat en les plusvàlues urbanís-tiques i que garanteixi l’accés a l’ha-bitatge, a preus assequibles, per alconjunt de la ciutadania i especial-ment per als col·lectius amb més difi-cultats.

Rafael Milla

socials cada vegada més amplis.Alguns d’aquests col·lectius són: elsjoves que volen començar una vidaindependent; les persones d’edatavançada que moltes vegades viuenen un pis sense les condicions sufi-cients per tenir una vida digna; lesdones separades, sobretot amb fillsal seu càrrec, les persones immigra-des…

A més a més no ens podeminstal·lar en mesures de caràcter assis-tencial, sinó que és necessària unapolítica d’inversions estructurals entemes tan importants com l’habitatge.

Cal una política concertada detotes les administracions públiques,que des del marc de les competèn-cies de cada una realitzin una apostaforta per establir i desenvoluparpolítiques d’habitatge social propi, iaixò significa recursos econòmics (aEspanya l’any 2001 va ser el 0,5 % delPIB, davant del 2 % de la mitjanaeuropea) i mesures per frenar l’espe-culació financera que s’està produinten el mercat immobiliari.

El dret a un habitatge digne és undret bàsic i hauria de ser equiparat aaltres drets com el de la salut o el del’ensenyament, i s’hi hauria de posaralmenys el mateix afany que s’ha

Aspecte parcial de la promociód’habitatgesBarcelona-ZonaFranca,promoguda per la cooperativaHabitatge Entornimpulsada perCCOO. L’acte delliurament de clauses va fer el 12 de desembre.

3l’onas i n d i c a l

arcelona

¿Participación ciudadana?

Estaba el Corcó acabando el quehabía de ser éste artículo en torno alas flamantes nuevas Normas deParticipación Ciudadana de Barce-lona, cuando Clos me sorprende consu promesa de 100000 viviendas. Afalta de escribir en concreto sobre eltema (que lo prometo ya que dejaen nada los históricos 2 millones depuestos de trabajo del pesoe), meviene esa “huida” Clos que ni borda-da para darle a mi colaboración unaire matizadamente distinto.

Veamos –al margen del número-la reacción que ha suscitado, aleccio-nadora para el Corcó: 1.- apoyoinmediato del sector inmobiliario(!?); 2a.- desconocimiento previo deltema por parte de las organizacio-nes ciudadanas, y 2b.- incredulidad ydesconfianza. De lo que deduzco: a.-muy bueno no ha de sernos cuandolos buitres asienten; b.- no se ha con-sultado a entidades sociales; c.- metemo que en cambio nada se ha pro-puesto sin considerar als que tallenel bacallà, a las auténticas fuerzascarroñeras del sector inmobiliario:esos lo sabían; d.- esto suena comomucho a despotismo Ilustrado.

Podría equivocarme, pero... unacosa es estar y participar, y otra sólooírnos y remenar les cireres.

Y claro, las Normas de Partici-pación son ya y serán poca cosa, algomás que las de Compromisarios delBarça -¡aunque a eso me suenan¡- ymucho menos que lo que pretendíaaquel movimiento cívico dolorosa-mente descabezado y vaciado en los70-80. Mucho menos que la reivindi-cación pendiente de la elección direc-ta de los Consellers de Districte. ¿O esque la hemos olvidado?

Mientras, como denunciaba unlector de El País, el test lo pasan lascosas más sencillas, cotidianas:¿quién participa y quién decide ydónde que en lugar de ir en bus ometro vayamos o discurramos en ver-gonzosas cajas o pasadizos anuncian-tes?; o –sigue ahora preguntándoseel Corcó- ¿quién participa y quiéndecide y dónde que las quejas y suge-rencias telefónicas de los ciudada-nos, incluso el avisar que un contai-ner desborda, las paga el primo quellama al 010? (no és conya), o ¿quiénla vergüenza de hacer del día sincoches la caricatura a la que se ha lle-gado?... ¿quién sólo participa yquién de verdad decide y dónde...?

Romà Torrents

Buena noticia para CollserolaQueremos manifestar nuestra mássincera satisfacción por el acuerdodel Ayuntamiento de Barcelona desuspender durante un año las licen-cias urbanísticas (de los 19 proyectosen curso y la de futuros) del ámbitoterritorial barcelonés que afectan ala sierra de Collserola.

Esta felicitación la compartimoscon la Plataforma Cívica per la De-fensa de Collserola, que agrupa unconjunto numeroso de personas yentidades preocupadas por la defen-sa de la sierra, en la que participaCCOO.

El objetivo común de la Platafor-ma es que Collserola se mantenga ydesarrolle como el espacio naturalsingular que es y que no se convier-ta, ante la indiferencia de la Genera-litat y de los ayuntamientos implica-dos, en un parque urbano todo urba-nizado, lleno de infraestructuras deservicios y envuelto de casas, polígo-

nos, equipamientos, hormigón, as-falto y cemento.

Esperamos que el resto de ayun-tamientos tomen nota y que en esteaño el Parlament de Catalunyaapruebe la consideración de Collse-rola como Parque Natural, poniendoasí fin a los continuos atentadosurbanísticos que sufre.

La defensa de Collserola es tam-bién la defensa de una parcela debienestar de los ciudadanos de Bar-celona y de todas las ciudades querodean la sierra.

La defensa de

Collserola es

también la defensa

de una parcela de

bienestar de los

ciudadanos de

Barcelona y de todas

las ciudades que

rodean la sierra.

Fuente de la Budellera enCollserola.

Todos coincidimos en que el sistemaactual de movilidad en la ciudad esun caos y que la alternativa pasa porla potenciación de sistemas alternati-vos y sostenibles al uso del vehículoprivado.

Cuando hablamos de sistemasalternativos al actual, decimos en pri-mer lugar el transporte público, des-pués el colectivo, y también nos refe-rimos al uso de la bicicleta y a los tra-yectos a pie. La bicicleta, pues, ha deser una alternativa válida para despla-zarse por la ciudad, pero no sólo losdías festivos, que es en lo que pareceempeñarse el Ayuntamiento, sinotambién diariamente para la movili-dad forzosa (trabajo, estudios, etc.).

Es necesario ampliar la actual redde carril-bici, aumentar su intercone-xión, permitiendo cruzar la ciudadde Norte a Sur y de Este a Oeste, por

Las bicicletas... ¿Sólo para festivos?

la periferia y por el centro de la mis-ma. Una red que tiene que disponerde numerosos enlaces entre los dife-rentes carriles, que actualmente secortan, obligando a los ciclistas a cir-cular por calles que no son seguras.

Dos ejemplos nos ilustran sobre lavisión estrecha del actual consistorioal respecto:

• En la remodelación del PaseoMaragall se han olvidado delcarril-bici, obligando a la ComisiónCívica de la Bicicleta de la ciudadde Barcelona a proponer un nue-vo trazado de carril-bici alternati-vo al previsto anteriormente.

• En el proyecto de remodelación dela Plaza Lesseps no se ha pensadoen la bicicleta. Se ha de tener encuenta que la red básica de carril-bici de Barcelona tiene dos ejesque se cruzan precisamente en laPlaza Lesseps (el de la Ronda delMig y el eje Gran de Gràcia/Av.Hospital Militar). Esta obra estáparalizada debido a las presionesvecinales. Esperemos que fruto delas movilizaciones se subsane laomisión del carril-bici.Casanova - Gran Via

4 l’onas i n d i c a l

ntrevista

Huelga Un arma que por culpa dela hipoteca, cada vez se usa menos.

Izquierda Unos señores que novotan.

Justicia ¡Jo, jo, jo y jo!

Lujuria El pecado que más megusta. ¡Guau!

Machismo Un producto más dela xenofobia que se cura leyendo y estudiando.

Norte-sur Ricos contra pobres.

Operación triunfo Un atentadomás al alma proveniente detelevisión.

Pepe Rubianes Un imbécil quecada día, ante lo que ve, se vuelvemás imbécil.

Religión El opio del pueblo, con el fútbol y Operación Triunfo.

Sindicatos Algo bueno que aveces piensas que murió hacetiempo.

Aznar Un pobre hombre infladocomo un globo; un personaje gris ypatético de mediocridad agresiva quesueña ser Napoleón. Una desgraciapara el país, que a la cortapagaremos caro.

Bush El terror vestido de traje ycorbata y además analfabeto. ¿Quédiferencia hay entre Él y un nazi?¿Entre Hitler y Él?

CEOE El sindicato de losmangantes oficiales.

Chapapote El cáncer quedestruye Galicia y te llena devergüenza el corazón. Te lochapapota...

Democracia Actualmente lapalanca para el horror en manos delos neofascistas.

España Un mal sueño que dura,dura y dura.

Felicidad Situación anímicatípica de todos los idiotas delmundo.

Globalización El verdadero ejedel mal.

Pepe Rubianes, nacido el 2 de septiembre de 1947 en

Villagarcía de Arousa (Pontevedra), se define a sí mismo

como cómico galaico-catalán y está en el mundo del teatro

desde sus tiernos 20 años.

Después, su currículum abarca desde su debut profesional en

1977 con la obra “No hablaré en clase” de Dagoll Dagom,

pasando por varios trabajos en cine y televisión, con un

“Maquinavaja” memorable, hasta su séptima temporada de

éxito con “Rubianes, solamente” que se puede disfrutar

ahora en el teatro Club Capitol de Barcelona.

Pero, además, Pepe es una gran persona a la que le importa

la gente y que no tiene ningún reparo en tomar partido ante

las vergüenzas de este mundo. Su abecedario es una

muestra más de ello.

Teatro Un medio que me permiteser lo más libre posible.

Unión Europea Una serie deseñores que se unen a la par que se desprecian.

Violencia La consecuencia defollar poco y mal.

Web-internet Pues bueno, puesvale, pues me alegro...

Xenofobia El producto de lasmentalidades circunscritas entre losparámetros: dinero, fútbol, religióny Operación Triunfo.

Zona Cero Excusa para cometerlos crímenes más horrorosos de lahistoria de la humanidad.

C. G. – D. O.

El ario de

5l’onas i n d i c a l

leccions sindicals

CCOO, primera força sindicalEn ple procés dinàmic d’eleccions sindicals, publiquem els resultats a nivell general de Catalunya i els deles empreses de més de 500 treballadors de la comarca del Barcelonès, segons actes computades fins al31 de desembre de 2002. Com es pot veure en tots dos casos, CCOO és la primera força sindical.

Núm Treballadors CCOO UGT USOC CGT Altres Total

1.170.022 21.785 19.984 1.772 .916 5.594 50.051

% 43,53 39,93 3,54 1,83 11,18 100,00

Empresa Federació Població Treballadors CCOO UGT USOC CGT Altres Total

COMPAÑÍA EUROPEA SERV. SEGUR. Activitats Div. Barcelona 891 6 13 0 0 2 21FOMENTO CONSTRUCCIONES CONTR. Activitats Div. Barcelona 583 5 12 0 0 0 17SECURITAS SEGURIDAD ESPAÑA Activitats Div. Barcelona 1.248 6 11 0 0 6 23ISS EUROPEAN CLEANING SYSTEM Activitats Div. L’Hospitalet 2.256 18 5 0 2 0 25DIPUTACIÓ DE BARCELONA Adm. Públ. Barcelona 4.288 10 12 0 0 5 27GENERALITAT CATALUNYA ICS Adm. Públ. Barcelona 656 6 2 0 0 7 15STAT. GENERAL AIGÜES Adm. Públ. Barcelona 545 6 5 0 0 6 17SERVEIS PERIFERICS GENERALS Adm. Públ. Barcelona 5.297 7 3 0 13 6 29AJUNTAMENT L’HOSPITALET (funcionaris) Adm. Públ. L’Hospitalet 1.367 7 8 0 0 6 21DEPT. TREBALL GENERALITAT Adm. Públ. Prov. Barcelona 613 6 5 1 0 5 17GENERALITAT SERVEIS TERRITORIALS Adm. Públ. Prov. Barcelona 7.558 11 7 0 0 15 33GENERALITAT SERVEIS CENTRALS Adm. Públ. Prov. Barcelona 6.526 12 3 0 3 15 33BANCO POPULAR ESPAÑOL COMFIA Barcelona 778 13 3 0 5 0 21BANESTO (agrupació) COMFIA Barcelona 603 7 2 0 5 3 17BBVA (agrupació) COMFIA Barcelona 753 7 6 0 5 7 25BSCH (agrupació) COMFIA Barcelona 1.833 10 7 0 6 0 23CAIXA D’ESTALVIS CATALUNYA COMFIA Barcelona 2.763 11 6 0 0 8 25CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA COMFIA Barcelona 552 8 2 0 0 7 17CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS BCN COMFIA Barcelona 1.464 14 4 0 0 5 23CAJA DE AHORROS DE MADRID COMFIA Barcelona 636 11 3 0 0 3 17ELECTRONIC DATA SYSTEMS ESPAÑA COMFIA Barcelona 773 7 10 0 0 0 17LA CAIXA (serveis financers) COMFIA Barcelona 6.466 21 3 0 0 9 33T-SYSTEMS COMFIA Barcelona 766 21 0 0 0 0 21TRANSPORTES URBANOS -TUSGSAL- Comun. i Transp. Badalona 532 0 17 0 0 0 17ATENTO TELECOMUNICACIÓN ESPAÑA Comun. i Transp. Barcelona 1.841 7 6 0 10 0 23FERROCARRIL METROPOLITÀ BCN Comun. i Transp. Barcelona 2.656 5 4 0 7 9 25FERROCARRILS GENERALITAT CAT. Comun. i Transp. Barcelona 1.218 5 13 0 2 3 23COMSA Construcció-Fusta Barcelona 723 17 0 0 0 0 17DEPT. ENSENYAMENT GENERALITAT Ensenyament Prov. Barcelona 35.832 36 8 0 0 31 75IKEA IBÉRICA FECOHT Badalona 611 6 0 0 0 11 17EL CORTE INGLÉS (Diagonal) FECOHT Barcelona 1.741 6 8 0 0 9 23EL CORTE INGLÉS (Plaça Catalunya) FECOHT Barcelona 2.185 4 5 0 0 14 23AHOLD SUPERMERCADOS FECOHT L’Hospitalet 1.275 15 8 0 0 0 23CAPRABO (magatzem) FECOHT L’Hospitalet 719 10 1 0 0 6 17CAPRABO (agrupació) FECOHT Prov. Barcelona 4.480 13 5 0 0 11 29DIA INTERCENTROS FECOHT Prov. Barcelona 1.377 10 5 0 0 8 23ALLIEDSIGNAL MATERIALES FRICCIÓN Minerometal. Barcelona 508 7 6 0 4 0 17FRAPE BEHR Minerometal. Barcelona 684 5 0 0 0 12 17L G PHILIPS DISPLAYS SPAIN Minerometal. Barcelona 606 9 4 4 0 0 17HOSPITAL UNIVER. GER. TRIAS PUJOL Sanitat Badalona 2.010 4 4 0 2 13 23FUNDACIÓ PUIGVERT Sanitat Barcelona 594 0 17 0 0 0 17HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL BCN Sanitat Barcelona 3.997 3 2 0 5 19 29HOSPITAL SAGRAT COR Sanitat Barcelona 977 4 9 2 0 6 21HOSPITAL UNIVER. VALL D’HEBRON Sanitat Barcelona 6.462 6 2 0 4 19 31ICS BARCELONA CIUTAT Sanitat Barcelona 4.481 10 2 0 0 15 27ICS BARCELONÈS NORD i MARESME Sanitat Barcelona Maresme 1.885 5 6 0 0 10 21ICS COSTA PONENT Sanitat Costa ponent 3.307 10 4 0 3 8 25CONSORCI SANITARI CREU ROJA CAT Sanitat L’Hospitalet 905 8 5 0 0 8 21Totales 130.821 435 273 7 76 327 1.118% 38,91 24,42 0,63 6,80 29,25 100,00

Resultats generals a Catalunya

Resultats en empreses de més de 500 treballadors al Barcelonès Font: oficina electoral de la CONC.

La s

un

no u

6 l’onas i n d i c a l

anitat

En els darrers mesos hem vist com s’han produït diversos actes en defensa de la sanitat pública i en contra de la cessió de la gestió de les ABS (àreesbàsiques de salut) a entitats, empreses i consorcis diversos arreu deCatalunya, i també, fins i tot especialment, a la nostra comarca i a la ciutat de Barcelona. En aquestes mobilitzacions, CCOO hi hem tingut un paperimportant.

En el número anterior de l’ONA jaexplicàvem quina era la situació a laciutat de l’Hospitalet. En aquestnúmero volem explicar quina és a laciutat de Barcelona, una de les mésafectades per la política del canvide gestió a Catalunya i per tant a laComarca, ja que la ciutat deBarcelona té unes característiquesespecials en el tema que ens ocupa.

D’una banda, és l’últim lloc on s’a-plica la reforma de la llei d’ordena-ció sanitària. Els professionals queno estaven d’acord a adaptar-se aaquesta reforma per diversosmotius es van anar traslladant a laciutat. Recordem que la reformaimplica entre altres coses ampliaciód’horaris d’atenció a l’usuari, elabo-ració d’una història clínica per acada pacient, etc.

D’altra banda, a Barcelona és on estroben la major part d’hospitals de

referència de Catalunya, i per tants’hi atén una població numèrica-ment més elevada, no només pelvolum de població de la ciutat, sinótambé per la població d’altres

àmbits territorials. Per tant, tambéés on el problema de les llistes d’es-pera, qüestió que també hem trac-tat en números anteriors de l’ONA,és més notable.

Per tot això, parlar de la sanitat ala ciutat de Barcelona és un pèldiferent de fer-ho en altres pobla-cions. En aquesta ocasió ens cen-trarem exclusivament en els canvisen la gestió de les àrees bàsiquesde salut de la ciutat, que són elmotiu de les mobilitzacions ques’estan duent a terme en aquestmoment.

Fórmules de gestióPrimer de tot és important saberquins tipus de gestió s’estan imple-mentant. Perquè no és una tipolo-gia homogènia o única, i perquèper desenvolupar la nostra posturasindical i ciutadana cal sobretot

Àrees bàsiques de salut de la ciutat de Barcelona.Les zones grogues es corresponen a les ABS quehan canviat la seva gestió.

La s

un

no un

Les EBA són entitats

de base associativa,

generalment

associacions de

metges, amb ànim

de lucre.

De totes les ABS

de Barcelona, 14 no

seran gestionades

directament per

l’Institut Català

de la Salut i 10 seran

gestionades per

entitats amb ànim

de lucre.

salut és

n dret,

un negoci

7l’onas i n d i c a l

disposar de la informació neces-sària.

Pel que fa a la forma de gestió, comhem dit, trobem diverses fórmules.

1. EBA. Són entitats de base asso-ciativa. Generalment, associa-cions de metges amb ànim delucre. La possibilitat que es fessincàrrec de la gestió de serveissanitaris s’obre a l’any 95 amb lareforma de la llei d’ordenaciósanitària. Aquestes entitats s’han fet càrrecde diversos serveis sanitaris en elterritori i també a la ciutat deBarcelona. Els primers de totCatalunya que van gestionar vanser precisament a la nostra ciu-tat, els de la Barceloneta i la VilaOlímpica, contractats pelConsorci Sanitari de Barcelona,en el qual participen laGeneralitat de Catalunya il’Ajuntament de Barcelona, i queés el responsable de la gestió dela sanitat a la ciutat deBarcelona.

2. Gestió directa de l’ICS (InstitutCatalà de la Salut). És la gestiódirecta de l’Administració autonò-mica de la Sanitat pública a travésde l’Institut Català de la Salut.

3. Consorcis. Els consorcis comptenamb la participació de diversesentitats o administracions públi-ques i/o privades sense ànim delucre, per exemple el ConsorciSanitari de Barcelona que ja hemesmentat o el consorci del’Hospital Clínic (CAPSE: ConsorciSanitari de l’Esquerra del’Eixample), amb la participaciód’administracions públiques i dela Universitat de Barcelona, quegestiona l’Hospital i dos ABS al’esquerra de l’Eixample.

Aquesta fórmula del consorci detotal participació pública i quegestiona directament no es potconsiderar una forma de privatit-zació sinó més aviat de copartici-pació.De totes maneres, no tots elsconsorcis són compostos total-ment o majoritàriament peradministracions i institucionspúbliques; altres consorcis sónmixtos o de majoria privada, iper tant la nostra consideracióseria diferent. Aquestes formes de gestió tam-poc no són rígides. Per exemple,ja hem vist com després que elconsorci sanitari de Barcelona,que és públic, accedís a la conces-sió de la gestió de la sanitat aBarcelona, l’any 97 externalitzàla gestió de dos ABS a una enti-tat privada amb ànim de lucre,concretament una EBA.

Posició de CCOOTot plegat, encara que sembla unamica complex, ens mostra un mapasanitari de la ciutat segons el qual, apartir del 31 de desembre de 2002, laciutat disposa de 68 àrees bàsiquesde salut, de les quals, a través d’a-questes fórmules diverses i en unprocés encetat l’any 97, 14 no serangestionades directament per l’InstitutCatalà de la salut i 10 seran gestiona-des per entitats amb ànim de lucre.

Des de CCOO no valorem negativa-ment el fet que es constitueixi unConsorci Sanitari de la ciutat(Ajuntament - Servei Català de laSalut) o un altre com ara el CAPSE(Hospital Clínic - ICS), que garantei-xen la gestió i la responsabilització

de l’Administració, que és l’únicaque ens pot garantir el dret a lasalut des d’una perspectiva de serveipúblic i el manteniment de les con-dicions laborals dels treballadors itreballadores de la sanitat pública,tenint en compte que estem parlantd’un servei públic que és bàsic per al’Estat del benestar.

Ara bé, no podem estar d’acordamb fórmules que derivin en ges-tions privades, ja sigui a través deconcessions de la gestió a entitatsamb ànim de lucre o amb consorcisprivats.

En el número anterior ja explicà-vem, en el cas de l’Hospitalet, compot influir aquesta gestió en l’aten-ció dels usuaris i usuàries, és a dir,de tots i totes nosaltres.

La salut no és només una inversióeconòmica, és sobretot una inversióen qualitat de vida, en benestar, iper tant el que s’ha de garantir ésla transparència de gestió, la quali-tat, i la salut dels ciutadans i ciuta-danes. Pel que fa als recursos eco-nòmics, evidentment s’han d’aprofi-tar i no malbaratar, però no ambl’objectiu del guany, ja sigui directeo diferit. No es poden fer els càlculsde la inversió en sanitat des delsresultats econòmics en abstracte,sinó pensant en l’aprofitament delsrecursos i la seva incidència en lasalut de la població. Cap entitat oempresa privada no assumiriaaquest concepte; per tant, si es fancàrrec de serveis sanitaris només hopoden fer des de l’estricte càlculcomptable, i això des del nostrepunt de vista és incompatible ambel dret universal a la salut.

Yolanda Alcázar

salut és

n dret,

un negoci

L’ABS de la Barceloneta va ser dels primers amb gestió externalitzada.

No podem estar

d’acord amb

fórmules que derivin

en gestions privades,

ni directament per

part d’entitats amb

ànim de lucre ni a

través de consorcis

privats.

A partir del mes de gener de 2003 l’ASSOC del Barcelonès torna a estar situat a Via Laietana, 16, 3a planta. El seu telèfon serà el 93 481 29 30 E-mail: trinisanchez@conc.esFax 93 315 08 56Horari d’atenció al públic: dimarts i dijous de 9 a 14 h.

8 l’onas i n d i c a l

cupació

CCOO sempre ha estat el Sindicatque més ha posat entre els seusobjectius la lluita contra l’atur i,òbviament, també l’organització il’atenció dels treballadors i treballa-dores en situació d’atur.

Ja fa molt de temps que funcional’ASSOC, (Assessorament per a l’Ocu-pació), i una de les activitats tradi-cionals són les “Xerrades de l’AS-SOC”, obertes a tots els aturats, atu-

Xerrada sobre l’ocupació a l’ASSOCrades i persones que volen millorarl’ocupació i pensades per facilitar elcontacte i el debat entre els usuarisde l’ASSOC i les estructures tant sin-dicals com tècniques de CCOO sobretemes especialment importants per ales persones en situació d’atur.

El dia 19 de desembre, als locals dela Ronda, es va fer una d’aquestesxerrades per explicar i debatre la Lleide creació del Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC), aprovada el dia 27de juny de 2002, que, un cop estiguidesplegada, ha de significar un canvisubstancial en els instruments públicsd’intervenció en el mercat de treballi la seva gestió, de manera participa-tiva, transparent i eficaç.

L’acte va ser presentat per VicençTarrats, secretari d’Ocupació de laUSCOB, i va comptar amb la partici-pació de Daniel Garrell, responsable

de Desenvolupament Local i Ocupa-ció de la Secretaria d’Ocupació de laCONC, i de Trini Sánchez, responsa-ble de l’ASSOC del Barcelonès.

Igualment, es va aprofitar l’acteper donar les darreres informacions idebatre la situació del “decretazo”després de la vaga, la derrota delGovern del PP i la nova Llei que res-titueix drets i millora relativamentalgunes situacions en què es trobenels aturats i aturades.

El dia 14 de gener de 2003 vàrem ferals locals del BCIN (Badalona CentreInternacional de Negocis) el primerseminari d’aquest any del Pacte Ter-ritorial per a la Promoció Econòmicai l’Ocupació del Barcelonès Nord, queagrupa els ajuntaments de Badalona,Santa Coloma de Gramenet i SantAdrià de Besòs, CCOO, UGT, patro-nals i el Consell Comarcal que actuacom a administració de referència.

L’objecte d’aquesta trobada erareflexionar conjuntament sobre qui-na ha estat l’evolució del mercat detreball local en els darrers anys pertal d’orientar la programació d’ac-cions del proper curs.

Jesús de la Varga, tècnic del Con-

Seminari al Barcelonès Nord

sell Comarcal, va presentar la prime-ra ponència sobre “L’evolució del’activitat econòmica i l’ocupació alBarcelonès Nord”.

Héctor Cantero, tècnic de CCOO acàrrec del “Dispositiu de necessitatsformatives” del Pacte Territorial, vapresentar la segona ponència, sobre“La formació dels recursos humans alterritori”.

Finalment, Merche López de Co-

Un moment del debat.

Amb data del 28 de novembre de2002 va quedar definitivament apro-vada la Llei de mesures urgents per ala reforma del sistema de proteccióper desocupació i millora de l’ocupa-bilitat.

Aquest títol tan llarg és el de lallei que substitueix definitivament el“decretazo”, tan agressiu i tan nega-tiu per als treballadors, que va pro-vocar la massiva resposta de la VagaGeneral del 20 de juny.

ca, de Grameimpuls, va presentar ladarrera ponència, sobre “L’evolucióde l’atur, a partir de les dades delsserveis locals municipals” al Barce-lonès Nord.

Posteriorment, en els grups dedebat es va avançar l’anàlisi sobre ladeficient formació i qualificació enaquest territori, en comparació ambla mitjana catalana. També s’ha par-lat sobre la desindustrialització crei-xent i les dificultats que això com-porta, especialment en un contextde creixement de l’atur, sobre la bai-xa qualitat de l’ocupació en el sectorserveis i sobre la gran diferència exis-tent entre gèneres a l’hora d’incor-porar-se al mercat de treball.

La vaga general dóna resultatsLa retirada del decret i la nova Llei

han representat un triomf per alstreballadors i treballadores. Malgratque CCOO no ha acordat ni ha con-sensuat la Llei i que, per tant, no hiestem d’acord, cal dir que milloramolt notablement el “decretazo” irestitueix molts dels drets que enshavien estat usurpats.

Per això, i per informar tambétots els ciutadans i ciutadanes, tre-balladors i treballadores, de les coses

positives i dels èxits, la Unió deCCOO del Barcelonès va fer unrepartiment massiu de fulls informa-tius a les estacions de capçalera de laxarxa de metro i a altres transportsciutadans, el passat dia 20 de des-embre. Els fulls, amb la voluntat quearribessin als ciutadans i a les empre-ses, consistien en una breu anàlisi dela nova Llei i un resum de les mesu-res més significatives a partir de laseva publicació.

9l’onas i n d i c a l

Regidoria de Benestar Social

Amb la col.laboració de:

Barcelonès

Papà,fes-te voluntari.

Fes servir els teus drets.1 Absència del treballador en els supòsits d’accident i hospitalització dels seus familiars.2 Permisos per adopció i acolliment.3 Excedències per a la cura dels infants.4 Permís de lactància.5 Reducció de jornada per motius familiars*. * www.conc.es/barcelones

La llei de conciliació de la vida laboral ifamiliar ha ampliat les possibilitats dels

homes per exercir de pares.

Així i tot, el cert és que encara nodisposem d’un permís de paternitat, perexemple, o d’una cultura de l’organització

del treball que ens permeti conciliarrealment la nostra feina amb la nostra

vida personal i familiar, ni als homes nia les dones.

Hem de continuar plantejant les nostresdemandes sindicals per ampliar les

mesures de conciliació, i mentrestanthem de fer servir els nostres drets fins

allà on ara mateix se’ns reconeixen.

La reducció de jornada per a tenir curadels nostres infants, el permís de

lactància..., exigir el nostre dret com apares a absentar-nos de la feina per

acompanyar el nostre fill o la nostra fillaal metge, per tenir cura de la seva salutsi cauen malalts, de la seva educació en

l’escola, etc. En definitiva, hem de fervaler el dret a exercir la nostra paternitat

fins allà on la llei i el conveni ens hopermeten.

Sabies que...?

Tens dret a una reducció de jornada, com a dretindividual dels treballadors, homes o dones, per:

· La cura d’un menor de sis anys o una persona amb disminució al teu càrrec.· Per encarregar-te de la cura directa d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

Tens dret a permisos, per:

· Per gaudir amb el teu fill o filla, fins als nou mesos d’edat, del permís de lactància sense reducció salarial. La concreció horària i la determinació del període de gaudir correspondrà al treballador.· Per gaudir de deu de les setze setmanes del permís de maternitat.

Tens dret a demanar una excedència, també coma dret individual, per:

· Fins als tres anys, per atendre cada fill, ja sigui natural, adoptat o en acolliment.· Per a la cura d’un familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat.

Aquestes excedències computen a efectes d’antiguitati de formació professional i preveuen la reserva del llocde treball durant el primer any.

A més a més, tens dret a absentar-te de la feina peratendre un familiar que hagi patit un accident i/o estiguisotmès a una hospitalització, i possiblement dins elteu conveni hi trobis altres possibilitats per a conciliarla teva vida laboral i familiar. Informa-te’n.

El dia 18 de desembre passat, la UnióLocal de CCOO de Santa Coloma deGramenet va realitzar un seminarid’anàlisi i valoració dels resultats dela vaga general del 20 de juny, desde la perspectiva de les modifica-cions substancials que el Governespanyol s’ha vist obligat a fer del“decretazo” i la seva concreció en lanova Llei, ja aprovada i en vigor.

A aquest seminari hi van assistirtant delegats i delegades de CCOOde les empreses de la ciutat, comtambé companys i companyes delmoviment ciutadà, polític, social iassociatiu que, a Santa Coloma, vantenir un paper molt important en lapreparació i desenvolupament d’unavaga general que va ser, sense dis-cussió, del cent per cent a la ciutat.

L’acte es va fer al centre culturalCan Sisteré, va fer la presentació JordiVentura, de la Unió local i secretariGeneral de la secció sindical de l’Ajun-

tament de Santa Coloma, i va comptaramb la presència de Juan IgnacioValdivieso, secretari d’Assessoramentde la CONC. La cloenda la va fer elcompany Àngel Crespo, secretari Ge-neral de CCOO del Barcelonès. Tambéva intervenir en l’acte Pilar Puig, regi-dora de Política Social de l’Ajunta-ment de Santa Coloma de Gramenet.

Per altra banda, la Unió Local deCCOO de Santa Coloma està realitzant

una campanya sistemàtica d’informa-ció per als treballadors i treballadoresdel comerç local, però també per alsempresaris, de la tasca realitzada perles CCOO en relació amb els debatsdel POEC (Pla d’Ordenació d’Equipa-ments Comercials), la presentaciód’al·legacions, i el compromís del nos-tre sindicat en el seguiment i l’avalua-ció, ara que, de fet, està començant laimplementació del programa.

Taula del seminari: d’esquerra a dreta; Jordi Ventura, Pilar Puig i Juan Ignacio Valdivieso.

Activitats a Santa Coloma

10 l’onas i n d i c a l

Angel Crespo y Juan Luis Nieto enla presentación del acto.

El pasado 16 de diciembre, en el mar-co de los actos de celebración del 10ºaniversario del Consejo Económico ySocial de Barcelona, se realizó unencuentro de C.E.S. locales y comar-cales de toda España.

Al encuentro asistieron un cente-nar de personas en representación deuna treintena de localidades y comar-cas, y después de las bienvenidas, lareunión se inició con una intervenciónde Juan Luis Nieto, Secretario Generaldel C.E.S. de España, que fue presen-tada por Angel Crespo, Secretario Ge-neral de CCOO del Barcelonés.

A continuación se abrieron tresmesas de debate con la participaciónde representantes de las administra-

Los C.E.S. de España en Barcelona

ciones locales, de los propios C.E.S. yde los secretarios generales de sindi-catos. En esta última intervino JoanCoscubiela que planteó con fuerza laimportancia que podrían tener estos

ámbitos de participación, siempre ycuando exista una voluntad másabierta y permeable de las diferentesadministraciones públicas de refe-rencia hacia estos instrumentos dediálogo y participación de los sindi-catos y patronales.

El encuentro se clausuró con la fir-ma de un acuerdo para la creaciónde una Federación de C.E.S. locales yla firma de un documento de apoyo,por parte de las administracioneslocales, a las propuestas realizadaspor los C.E.S. en el encuentro paratener un encaje legal, en la ley debases de régimen local, que permiti-ría una mayor independencia y auto-nomía de estos organismos.

Después de Florencia en CCOO

El 9 de diciembre tuvo lugar unareunión, con diversos compañeros ycompañeras de CCOO de Catalunyaque participaron en el Foro SocialEuropeo de Florencia, para infor-mar del mismo e intercambiarimpresiones y valoraciones.

Florencia se consideró un encuen-tro enormemente positivo por elconjunto de debates que se realiza-ron, la importante participación depersonas de diferentes movimientossociales y sindicatos europeos –deforma especial en la impresionantemanifestación contra la guerra– y lamasiva presencia de la CGIL italiana.

También se informó de la crea-ción de un ámbito de trabajo sobreglobalización a nivel de la CONC y dela necesidad de coordinar mejor lapresencia sindical en encuentrossimilares.

ctivitat territorial

La presencia de la CGIL en la manifestación de Florencia fue masiva.

CCOO do Barcelonés con Galicia

Nuevo local deSanta Coloma

Próximamente, la Unión

Local de Santa Coloma de

Gramanet se trasladará a un

nuevo local, más céntrico y

en mejores condiciones. La

dirección será c/ Mayor, 4 de

Santa Coloma. Informare-

mos puntualmente de su

inauguración y puesta en

funcionamiento.

Ante o desastre ambiental, huma-no e económico que está a signi-fica-lo accidente do Prestige e aaberrante xestión que están a des-envolver tanto o goberno españolcoma a Xunta deGalicia, ambos a cargodo Partido Popular, asxentes de CC.OO. doBarcelonés queremosfacer chega-la nosa so-lidariedade coas traballadoras etraballadores galegos –espe-cialmente con aqueles relacio-nados co mar–, o noso recoñe-cemento e maila nosa admiraciónpola súa coraxe e capacidade deresposta, por supliren coas súas

mans, embarcacións e enxeñoaquilo que os devanditos gober-nos terían que ter feito cos re-cursos xerados nos impostos detoda a cidadanía. E, finalmente, a

nosa esperanza deque, gracias a esta co-raxe do pobo galego,as costas e o litoral deGalicia volvan, algúndía, a te-lo mesmo as-

pecto e riqueza natural ca antesdo desastre provocado polo afánde lucro, pola explotación laboralque implican as bandeiras de con-veniencia e polas inhibicións,cando non complicidades, dos dis-tintos gobernos e administracións.

En el encuentro se

firmó un acuerdo

para la creación de

una Federación de

Consejos Económicos

y Sociales locales.

NUNCA MÁIS

11l’onas i n d i c a l

euros y trofeo, 2º premio de 30euros.

– Premios por tramo de elo. Elo1855-2000 (incluidos) 1er pre-mio de 30 euros y trofeo; Elo1700-1850 (incluidos) 1r premiode 30 euros y trofeo.

– Grupo B (jugadores escolareshasta 16 años). Benjamines (na-cidos el año 93 y siguientes), ale-vines (nacidos los años 91 y 92),infantiles (nacidos los años 89 y90) y cadetes (nacidos los años87 y 88). Se dará un trofeo paralos tres primeros clasificados decada una de las categorías.

• Derechos de inscripción: gratuitapara los jugadores del CECOB, afi-liados a CCOO y jugadores sub-16.Para el resto de jugadores seniorlos derechos de inscripción son de4 euros. La fecha límite para hacerefectivo el pago es el 9 de mayo.

• Inscripciones: fecha límite el 9 demayo. Por teléfono (93 481 28 03),fax (93 315 08 56) o e-mail(uscob1@conc.es).

• El jugador que no se presente en laprimera ronda quedará eliminado.

✽ ✽ ✽ ✽ ✽ ✽

Por otra parte queremos recorda-ros que este año se ha convocado laXIV edición del premio de poesíaMiquel Martí i Pol y la VII del premioJosé María Valverde.

Las bases de ambos premios sepublicaron en el número anterior del’Ona sindical y están a disposiciónde todas las personas interesadas enlos locales de CCOO del Barcelonés.

El plazo de presentación de lostrabajos termina el 1 de abril y elacto de entrega de los premios ten-drá lugar el 10 de mayo, a las 18horas, en la sala de actos de CCOO,Via Laietana 16.

Este 8 de marzo, según venimos ha-ciendo cada año, celebraremos el DíaInternacional de la Mujer Trabaja-dora. Este año bajo el lema, decídetea participar, participa para decidir.

En nuestra comarca lo haremoscon diversos actos y asambleas en

todas las localidades. La actividadcentral se hará en la Sala Barradas del’Hospitalet, el día 13 de marzo a las19.30, y consistirá en un concierto enel que disfrutaremos de la interpre-tación a cargo de Mónica Pons demúsica compuesta por 7 mujeres, alas que de una manera u otra se lesha querido impedir su labor en sumomento, por ser considerada pro-pia de hombres.

También haremos una asambleade delegadas y delegados, el 7 demarzo a las 10, en la sede de ViaLaietana 16, organizada conjunta-mente por la Secretaria de la Donade la CONC y la Secretaria de la Donai Política Social del Barcelonés, que alterminar contará con una actuaciónteatral.

Las compañeras de Badalona tam-

El domingo 11 de mayo tendrá lugar,dentro de los actos de la SemanaCultural del 1 de Mayo, la XIII Diadade Ajedrez, organizada por Comisio-nes Obreras del Barcelonés y el Clubd’Escacs de Comissiones Obreres delBarcelonès (CECOB).• El torneo está abierto a jugadores

federados y aficionados.• El sistema de juego será el Sistema

Suizo a 8 rondas, 10 minutos/juga-dor. El emparejamiento lo haráun programa informático.

• El torneo empezará a las 9 h dela mañana y está prevista laentrega de premios a las 14 h.Tendrá lugar en los locales deCCOO, Via Laietana, 16, salas 11,12 y 13.

• Las categorías y premios serán lossiguientes:– Grupo A (jugadores federados y

aficionados): 1er premio de 60

Bases para la XIII diada de ajedrez

8 de marzo $

bién celebrarán el Día de la MujerTrabajadora con diversas actividadesen la ciudad y en las empresas.

Por otro lado las compañeras dela sección sindical del Ayuntamientode l’Hospitalet, como es tradicional,harán una asamblea de trabajadorasy trabajadores en el consistorio.

12 l’onas i n d i c a l

nions locals

BadalonaC/ Torrent d’en Valls, 42 Badalona. Tel. 93 388 59 57. Fax 93 460 04 42. E-mail: badalona@conc.es

¡Nos va la vida!

La salud laboral es un tema que pre-ocupa a todo el mundo, especial-mente a las y los trabajadores por loque para nosotros representa. Así loconstatan las 125 personas, la mayo-ría delegados y delegadas de CCOO yUGT, que asistieron a la primera jor-nada de sensibilización sobre saludlaboral en Badalona. La jornada lle-vaba el título “La Salut Laboral: Cosade Tots” y tuvo lugar el pasado 9 deenero en el BCIN (Badalona CentroInternacional de Negocios), organi-zada por la Mesa contra la precarie-dad y accidentalidad laboral deBadalona, constituida hace poco másde un año y de la que esta UniónLocal es impulsora.

Las ponencias estuvieron a cargode Jordi Martínez, jefe de salud labo-ral del Departamento de RelacionesLaborales de la Generalitat deCatalunya, José A. González, médicoy técnico de la Unidad Básica deSalud Laboral, Dolores Sánchez

Cubell, jefa de seguridad y salud dela Inspección de Trabajo de Barce-lona, Enrique Moreno, asesor laboraldel Gremio de Constructores deObras de Catalunya, Salvador Mon-cada, del Instituto Sindical de Tra-bajo, Ambiente y Salud de CCOO deBarcelona y Carmen Simarro, Secre-taria de Medio Ambiente y SaludLaboral de UGT. En la clausura parti-ciparon María Gallardo, SecretariaGeneral de la Unión Local de CCOO,Maite Arqué, Alcaldesa de Badalona,Manuel Rodríguez, concejal del Áreade Promoción Económica del Ayun-tamiento y Felipe Barrera, DelegadoTerritorial de UGT en el BarcelonésNord.

El objetivo de la jornada era ana-lizar las causas que originan la sinies-tralidad laboral y accidentalidad enBadalona y poner en marcha losmecanismos necesarios para erradi-car esta lacra social que afecta prin-cipalmente a la clase obrera. Consta-tamos que desde que en 1995 seaprobó la ley de Prevención de Ries-gos Laborales, no ha habido una re-ducción significativa de los acciden-tes relacionados con la actividadlaboral. En el año 2002, en la comar-ca del Barcelonés, se produjeron másde 50.000 accidentes de los cuales 39fueron mortales. Las causas son di-versas pero comunes al mismo tiem-po: el reiterado incumplimiento dela ley de Prevención de Riesgos La-borales, la precariedad y temporali-

dad laboral y sobre todo la subcon-tratación en cadena en sectorescomo la construcción, una forma-ción no adecuada a los ritmos labo-rales, la escasa cultura preventiva detodos los colectivos afectados eimplicados, sin olvidar los accidentesque se producen en el transcurso delir y venir del trabajo o actividadeslaborales que se desarrollan en lacalle.

Es necesario, además de identifi-car las causas, poner en marcha elPlan Catalán para la Prevención y laSalud en el Trabajo, propuesto porCCOO a la Generalitat de Catalunya.En él se incluye potenciar e implan-tar políticas de prevención deempresas, potenciar medidas queincidan sobre la calidad del empleo,la reducción de la jornada y la orga-nización del trabajo, implantar polí-ticas públicas y planes de actuaciónpor el conjunto de las administracio-nes, exigir el cumplimiento de la leyde Prevención de Riesgos Laborales,potenciar la cultura de la prevenciónen la ciudadanía empezando por loscolectivos más jóvenes a partir de laenseñanza reglada, potenciar laintervención de los agentes sociales yun largo etcétera.

Estos serán algunos de los objeti-vos que nos planteamos alcanzardesde la Mesa contra la precariedady accidentalidad laboral de Badalonapara el año en curso. Porque en ellonos va la vida.

Momento de la clausura de la jornada. De izquierda a derecha, MaríaGallardo, Maite Arqué, Manuel Rodríguez y Felipe Barrera.

Horarios de asesoramiento - BadalonaDías Horarios

Asesoramiento primario Lunes, miércoles y viernes de 9 a 13Jueves de 16 a 19.30

Abogada Miércoles de 16 a 19.30Abogada Seg. Social Jueves de 16.30 a 19.30

Metal Lunes y miércoles de 17 a 19.30Enseñanza Lunes de 16 a 19Once Martes de 18 a 20FECOHT Jueves de 9 a 13 y

de 16.30 a 19.30

Gen

eral

Memoria históricaUna lección histórica fue lo que nosdejaron nuestros invitados en elacto-homenaje a las personas repre-saliadas por el Franquismo, en laUnión Local de Badalona en una tar-de lluviosa del pasado 10 de diciem-bre, en la presentación del libro“NOTICIES DE LA NEGRA NIT”.

Después de la bienvenida de laSecretaria General de la Unión Local,tomaron la palabra el profesor EnricCama, biógrafo del libro, Enric Pubilly Joan García Castany, Secretario Ge-neral y coordinador de la AsociaciónCatalana de Expresos Políticos.

Todos ellos expusieron sus luchas yvivencias entre la nostalgia y un nue-vo optimismo por el reconocimientopúblico obtenido en libros, semina-rios y diversos reportajes televisivos,aunque su lucha continua por la rei-vindicación total de las personas quelucharon por la democracia.

Los viejos luchadores republica-nos han vuelto a la lucha cotidiana ypedagógica para que sus esfuerzosde años tengan reconocimiento uni-

versal y sus historias vividas y leccio-nes democráticas eviten más desin-formación y explotación a las nuevasgeneraciones.

Presentación del libro, con labandera republicana al fondo.