NÚMERO 144 JULIOL-AGOST DE 2010 · dels con tinguts de la revista a través de recopilacions...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N ANÚ

MER

O 14

4JU

LIOL

-AGO

ST D

E 20

10

Entrevista: Antonella Broglia,especialista en innovacióRetrat Professional: Romeo DaclanEmpresa: Diba

El nou

infraestructurescalendari

de les

Theknos 144.qxp:NOUTheknos2010 29/6/10 13:48 Página 1

Sempre hem de procurar mi -rar endavant, cal avançarpensant en clau de futur i,per defecte professional, prac-ticant la millora contínua,esmenant possibles errors.De tant en tant, però, cal atu-rar-se un moment i mirarenrere per tal de donar lesgràcies als qui ens hanacompanyat en el camícol·legial, que no són altresque els companys i compa-nyes que, amb il·lusió iempenta, ens han fet costat,molts dels quals, ja fa forçaanys, amb el títol recentestrenat i sota el braç, vanaterrar per la nostra seucol·legial, aleshores al pas-seig de Gràcia, 50. Doncs perals qui han anat fent anysjuntament amb el CETIB ienguany han complert lesnoces d’argent o les d’or, elpassat 15 de juny vam cele-brar el Dia del Col·legi, dinsd’una trobada entranyable iamb la sala d’actes plena degom a gom.

Com tots sabem, la nostrainstitució –com a associació–és més que centenària i coma Col·legi ara tot just hem fet52 anys. No gaires institu-cions poden dir el mateix, nis’han pogut mantenir enl’esdevenir dels temps i,encara més, amb la fortalesa

i vitalitat que a hores d’ara téel nostre estimat Col·legi. Iaixò es deu, sense cap dubte,a l’esforç i col·laboració detots. Conseqüentment, uncop a l’any cal fer unaparada i reconèixer als quedu rant 25 i 50 anys s’hanmantingut fidels i han aju-dat a forjar a poc a poc el quesom.

Ara estem travessant mo -ments complexos que fantrontollar empreses i famí-lies. El CETIB, igual que unagran família, no és aliè aaquests esdeveniments itam bé els pateix, però gra-cies a una estructura orde-nada, endreçada i sanejada,estem capejant força bé eltemporal, sense necessitat deprendre cap mena de mesuradràstica. Però sembla que,darrere d’aquesta tempesta,ens arriba un huracà perculpa de la Llei Òmnibus, lle-vat que des de la Generalitatde Catalunya, i com així s’hamanifestat públicament, esposin els mitjans per salva-guardar i mantenir els crite-ris de seguretat a la societatque ofereix l’actual sistemade col·legiació professional.Si finalment s’aplica aquestallei com fins ara s’està desen-volupant, d’una manera oaltra es provocarà un canvi

de model col·legial diferent al’actual, que afectarà en lamateixa mesura la majoriade col·legis professionals.Malgrat tot, estic més quesegur que l’esperit associatiudels nostres predecessors i laforça de la seva petjada, quehan vingut impregnant lanostra manera de ser i fer,any rere any, ens donarà for-ces per seguir celebrant els25 i 50 anys de col·legiació.�

3

La petjada que ens dóna força

Joan Ribó I Degà[email protected]

Són mo mentscomplexos quefan trontollarempreses i famílies

OBSERVATORI


06OPINIÓ

No és això, no és això...

07EN SEGONS

Història de dues ciutats

ENTREVISTA

Antonella Broglia, consultora sobre tendències de consum i noves tecnologies

30

Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés, Manel Gastó, Montse Grau, Agustí Morera, Joan Ribó Direcció: Manel Gastó Coordinació: Patricia Serrano Assessorde comunicació: Miquel Darnés Col.laboracions en aquest número: Lorena Farràs, Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara Gutiérrez, Departament de Fitness del DiR,Albert Punsola, David Roman, Àngel Simón, Santiago P. Sola, Teresa Turiera, Andreu Zaragoza Correcció lingüística: L’Apòstrof Disseny gràfic i maquetació: Estu-di Freixes Fotografies: Canetti Fotografia, Xavier Corbella, Miquel Darnés, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Jasper Hermsen, Marc Javierre, Lourdes Segade,Patricia Serrano, Victor Valiente Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelona [email protected] Tel.: 932 72 54 30 Fotomecànica,impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 96 14 20 Fax:932 15 20 81, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del com-pliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida la reproducciódels con tinguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estigués interessat en unaautorització per tal de reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucat ecològic (FSC) de100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

17COMISSIÓ DEL MES

Enginyers Jubilats

22SOSTENIBILITAT

38INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Pot tornar a succeir?Avions més netsLa dada

Ventilació mecànica controlada i eficiència

18RETRAT PROFESSIONAL

34ARTICLE TÈCNIC

Romeo Daclan, ‘project manager’ de Piaggio & C.S.p.A.

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E

20EMPRESA

Diba

“Espanya és un bon país per al’emprenedoriai la innovació”

“Ara hem de fer pinya perquè el Col·legi ens necessita més que mai”Informació col·legial, pàgina 08


05 06 07 08 09 10 11

01 02 03 04

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21

27 2826 30 3129

22 23 24 25

Juliol 2010 Dilluns 19

Presentació delmanual tècnic:‘Análisis del l’ámbitode aplicación delCTE y de la LOE’

Francesc Labastida i Jaume AlonsoA les 18.30 h a la sala d’actes del CETIB

Dimecres 14

Passeig per les colòniesindustrials catalanes

Proposadaper la Comissió de Cultura i EsportsA càrrec de Xavier MartíA les 18.30 h al Tecnoespai del CETIB

LinkedIn: la seva utilitzaciócom a professional

Xavier Cazorla, secretari de la Comissió de Qualitat del CETIB A les 18.30 h al Tecnoespai del CETIB

Dijous 08

24EN PORTADA

Coincidint amb el fet que recentment es va complirel primer aniversari de la inauguració de la T1 del’aeroport del Prat, Theknos us proposa un viatgeper l’estat actual de les grans infraestructures aCatalunya.

41% És justa40% És injusta19% Hauria de ser superior

41PREGUNTESFREQÜENTS

42INNOVACIÓ

L’Update 5 (part I)

46SALUT

Estiu en forma

44CULTURA

Gelats La Fageda: dissenysocialment sostenible

Què en penses de la proposta

de retallada de sou als empleats

públics?

TOTAL VOTS: 167

Creus que la reforma laboralés encertada?

Dóna la teva opinió a www.cetib.cat

La pregunta de juliol

L’ENQUESTA DEL WEB

Totes les activitats i inscripcions a www.cetib.cat/agenda

El nou calendari de les infraestructures

“Un enginyer tècnic industrial ha de serresponsable de les seves decisions”Retrat Professional, pàgina 18

DP

TO

P


Quan va fer fallida LehmanBrothers i el sistema financermundial va estar a punt delcol·lapse, l’esverament va sergeneral. Les autoritats afron -taven un problema nou i l’or -dre que es va donar va sertaxativa: fer el que sigui pertal que no s’aturi la màquinaproductiva. I així es va fer. Esvan aplicar les anomenadespolítiques keynesianes –des-pesa pública per substituir laprivada– i les monetaristes–crear diners perquè no fal-tés liquiditat en el sistema encap moment. Això volia dircrear molt deute públic imolts bitllets nous (sobretot aEstats Units i Regne Unit). Elproblema que es creava eraevident: què es faria amb lamuntanya de diners nous?Qui compraria el deute? Noimportava. Era un experi-ment nou i quan arribés elmoment, ja es veuria.

Els savis del Fons Moneta-ri Internacional donaven laconsigna que cap país frenésla despesa pública mentre larecuperació no estigués enmar xa. La prioritat seguiaessent clara fins fa sis mesos.Però això ha canviat. Elsatacs especulatius contral’euro van enverinar la situa-ció. Primer va ser Grècia, des-prés Portugal i Espanya. Lapor que no es pugui pagar el

deute ha fet que a hores d’araningú de fora vulgui saberres de deixar diners a lesempreses espanyoles. I s’hafet el que l’FMI havia dit queno s’havia de fer: frenar ladespesa pública. Primer Grè-cia, després Portugal i Espa-nya. Però el més sorprenentés que han seguit Alemanya,França i Regne Unit. Totsensems retallant despeses,expulsant gent del sectorpúblic i, en definitiva, retar-dant la sortida de la crisi.

L’FMI s’ha apuntat a lapartida i ha dit que el que aracalia era rebaixar el dèficit i,després del que han fet elspaïsos, el mateix directorgerent es preguntava si nos’havia anat massa lluny. Qui-na contradicció! Ara entremen un moment nou. EstatsUnits –on Obama es posa lesmans al cap en veure el que esfa a Europa– o Àsia estan sor-tint de la crisi, així com elspaïsos emergents. Nomésqueda Europa a la cua de tots,6

No és això, no és això...

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA


com el cos malalt del món. Idins d’aquest cos, Espanya,una de les parts més tocades.El creixement s’alentirà arreud’Europa i els més afectatsserem nosaltres, que esperemque la demanda exterior –so -bretot francesa i alemanya–pugui estirar una economiaque, amb un 20% d’atur, tétotes les dificultats del mónper engegar per si mateixa.

Però la situació, a més dedifícil, és confusa. La set ma -na del 14 al 20 de juny els ru -mors més durs contra Es -panya van anar sortint a lapremsa alemanya i la senyo-ra Merkel ho desmentia ambla boca petita, mentre Brus-sel·les i Madrid perdien laveu assegurant que Espanyano estava a punt de demanarel rescat a Europa. El perquèdels rumors s’ha anat sabentdesprés: sembla que al darre-re hi havia els grans bancsalemanys. Per una banda, te -nen molt deute espanyol i elrescat els anava molt bé, peròal mateix temps que –cal su -posar– intoxicaven la prem sadel país –també s’hi van apun-tar alguns per allò que peranar contra el govern tot s’hival–, jugaven molt fort a labaixa contra el deute i lesaccions d’una sèrie d’entitats.Tot plegat, jugaven amb lescartes marcades. I la barrejade por, retorn precipitat a l’or-todòxia econòmica i especula-ció, fa un paquet especial-ment preocupant del qual javeurem com ens en sortim.�

7

Història de dues ciutats

EN SEGONS

No penseu pel títol queaquest és un article literari,ni tampoc que es parlarà del’obra de l’escriptor CharlesDickens. Tan sols provaréd’apropar-vos a un fet diari:l’equilibri tècnic entre unagran infraestructura i elmunicipi en el qual estàsituada.

Els noms de Stutgart,Torí o Frankfurt els as so -ciem, la majoria de les ve -gades, amb la infraes -tructura aèria d’aquestesciu tats i mai amb les matei-xes ciutats. Aquesta asso-ciació ens pot arribar a ferpensar que la infraestruc-tura s’ha menjat fins i tot laidentitat de la població.

Imagineu que, a més, lapoblació on està ubicada lagran infraestructura és unterme municipal petit, ambpoca població i envoltatd’una gran ciutat. Això ésel que passa amb un aero-port com el del Prat de Llo-bregat, que fins fa poc eraconegut com l’aeroport deBarcelona i no com l’ae -roport del Prat.

A part d’aquesta pèrduade nom, ens trobem ambuna infraestructura, la mésgran de Catalunya de l’àm -bit, que es titular del 61%

de la superfície del termemunicipal on es troba i enla qual treballen diària-ment només un 20% menysque tota la població delPrat, sense esmentar elsusuaris diaris de la infraes-tructura, molt superiors alnombre d’habi tants. Peròno sols són la població, lesnecessitats energètiques,els serveis, els usos, lesinfraestructures associa-des... allò que fa que enstrobem una ciutat dinsd’una altra ciutat amb unsistema que podríem ano-menar més convencional.Això ha fet que l’equilibrientre aquestes dues ciutatssigui molt tens i, fins i tot,difícil de mantenir.

L’impacte ambiental quegenera l’aeroport en la ciu-tat i el seu entorn és intens:el soroll, el control de laqualitat de l’aire, la conta-minació, la compatibilitatamb zones d’interès natural(reserva natural del deltadel Llobregat) i, fins i tot,els estudis de risc necessa-ris per evitar emergènciesen el territori han fet queels tècnics que treballem enl’administració ens especia-litzem en aquesta infraes-tructura.�

Als Estats UnitsObama es posales mans al capen veure el quefa Europa

Àngel Simón, enginyer tècnic industrialCap de secció del Departament d’Activitats de l’Ajuntament del Prat de LlobregatCol·legiat núm. 8.326


Al CETIB aquesta efemèridees commemora cada any enel tradicional Dia del Col·legi,en què els col·legiats que facinc lustres que estan vincu-lats al CETIB, enguany eren24 persones, reben una insíg-nia d’argent i el reconeixe-ment de la institució. L’actees va celebrar el 15 de juny i,com l’any passat, es va esco-llir la mateixa seu col·legialcom a marc idoni per fer-lo.

Seria agosarat dir que elshomenatjats pels 50 anys devinculació al Col·legi són do -blement protagonistes, peròsens dubte, l’orgull de pertà-nyer durant tant de temps auna mateixa casa omple desatisfacció tant els mateixoscol·legiats com a la institucióque els ha acollit durant totaquest temps. Aquest anyn’eren dinou.

UN PUNT REIVINDICATIU Joan Ribó, degà del CETIB,va donar la benvinguda alsassistents i els va transmetrela satisfacció i il·lusió de laJunta de Govern pel compro-mís de tots ells amb elCol·legi. Va agrair-los l’esforç

8

El Col·legi homenatja els col·legiats amb 25 i 50 anys de vinculació

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Només són tres síl·labes. De seguida és dit. Menys d’un segon per pronunciar-ho. Finsi tot, quan s’hi pensa, sembla que no sigui tant: vint-i-cinc. Però sí que ho és, sí. I elsque els han viscut ho saben de primera mà: 25 anys no es fan cada dia. Avui en dia, arri-bar als 25, en qualsevol àmbit de la vida, és tota una gesta, i no parlem d’arribar als 50.

MANEL GASTÓ I Text CANETTI FOTOGRAFIA I Fotografies

El 15 de juny la sala d’actes de la seu col·legial va acollirl’homenatge als col·legiats amb 25 i 50 anys de vinculació


desinteressat que han fetdurant tot aquest temps perfer del Col·legi una “granfamília”. En un acte ambmarcat to reivindicatiu pelsefectes que causarà el desple-gament de la Llei Òmnibus,el degà va destacar que “arahem de fer pinya, perquè elCol·legi ens necessita mésque mai”.

Després de tots aquestsanys de vinculació amb elCETIB, Ribó va posar elscol·legiats homenatjats com

a exemple de companyonia ide treball en equip i els vaexhortar a continuar treba-llant pel CETIB. En aquestsentit, va recordar que, de lamateixa manera que durant

els anys vuitanta es va haverde lluitar per reivindicar lesatribucions professionals,ara cal fer front comú perposar fre al “despropòsit” dela Llei Òmnibus, que potsuposar la supressió del visatobligatori.

Seguidament, tots i cadas-cun dels col·legiats homenat-jats van pujar a l’escenari perrecollir la insígnia correspo-nent. Mentre ho feien es pro-jectava a la pantalla la foto-grafia d’arxiu del moment en

24 col·legiats celebravenun quart de segle com a membres del Col·legi i 19, complien mig segle

9

Ara hem de ferpinya perquèel Col·legi ens necessitamés que mai


10


Tots i cadascun dels col·legiatshomenatjats van pujar al’escenari a recollir la sevainsígnia de mans del degà

què van entrar a formar partdel Col·legi. Els canvis pro-duïts pels anys, més que evi-dents en alguns casos, vandespertar somriures i sorpre-ses entre tot l’auditori.

L’acte el va tancar MariaCinta Pastor, vocal de la Jun -ta, que va parlar de l’expe -riència acumulada pels pro-

fessionals homenatjats. Pas-tor, que va assegurar queaquesta és la celebració col·le -gial que més li agrada, varecordar les vivències d’unesgeneracions que han hagutde treballar molt i formar-secontínuament. Segons Pas-tor, la millor unió possible ésla que es fa desinteressada-

ment, com en el cas delCETIB, en què la gent hi par-ticipa amb voluntat de cons-truir Col·legi i professió sen-se esperar-ne res a canvi.

ELS PROTAGONISTESEl Dia del Col·legi va seguiramb un refrigeri a la terras-sa del CETIB en què, entrecanapès, fideuàs i macedònia,els assistents van poder re -cor dar vells temps tot brin -dant amb cava. Silvestre Tor -ra (col ·legiat 1.685) recordacom ha evolucionat la profes-sió durant tot aquest temps iel paper del Col·le gi en el de -senvolupament de la profes-sió. Ara, ja retirat, li semblauna “bestiesa” que es preten -gui eliminar el visat, una “ga-rantia de qua litat” dels tre-

Maria Cinta Pastor va parlar del’experiència dels homenatjats


11

balls dels enginyers. Per la seva banda, Fran-

cisco Palencia (col·legiat 8.675)qualifica l’acte d’emo tiu i ex -plica que “tot i ser comercialen una empresa, em vaigcol·le giar per corporativismei per seguretat”. Tal comdemostren els seus 25 anysde vinculació al CETIB, creuque encara que no se n’usinels serveis, té molt sentit per-tànyer a una organitzaciócol·legial. L’An to ni Casano -vas (col·le giat 1.713) s’ex -pressa en la mateixa línia toti que, com ell diu “està en lareserva” professionalment par -lant. En els deu lustres queduu vinculat al Col·legi sen’adona de com ha canviat lainstitució: “Va ser especial-ment significatiu el canvi de

seu, que ha donat al Col·legimés amplitud i projecció”.�

Galeria fotogràfica del Dia del Col·legi a www.cetib.cat

Finalitzat el lliurament, elsassistents van tancar la nitamb un refrigeri que es vaservir a la terrassa del CETIB


12


Un centenar persones van assistira la segona conferència sobre laLPCAA celebrada a l’auditori del’IDEC-Pompeu Fabra

El Col·legi organitza una segona jornadaper explicar la nova LPCAA

La conferència va tractar elspunts candents de la LPCAA,com ara l’autorització d’unaactivitat, el paper dels ajun -taments en les noves lleis, l’a -fectació de les empreses i elsprojectes de legalització d’unaactivitat. Els ponents van serMaria Comellas, direc tora ge -neral de Qualitat Am bientalde la Generalitat; Lluís Lagu-na, de la Subdirecció Generald’Inter venció i QualificacióAmbiental; Marta Subirà, ti -nenta d’alcalde de Sant Cugatdel Va llès; Alba Cabañas, di -rec tora de Medi Am bient deFoment del Treball; YolandaGuerra, direc tora de MediAm bient de Cuatrecasas Ad -vocats, i Anna Llobet, engi -nyera tèc nica in dus trial del’em pre sa Ecoestudis.

Excepte els representantsde la Generalitat, tothom vamostrar el seu descontenta-ment amb la Llei i la inopor-tunitat del moment en quèentra en vigor. Considerenque és una llei que complica,no simplifica, i a més no seràl’única a complir, ja que tam-bé n’hi haurà d’altres a teniren compte, com la d’incen dis.Els ponents van po sar en

qüestió el silenci adminis -tratiu nega tiu, l’interven cio -nisme de l’ad mi nistració, elfet de no especificar quins tèc-nics són els competents, elstermi nis previstos, la regula -rit zació dels imports que esco bren a cada municipi, etc.

La sol·licitud adreçada al’ad ministració és que al re -dactat de la Llei cal tenir encompte el següent: definir deforma clara com l’adminis -tració informarà de la norma-tiva que aplica a una activitatdeterminada; preveure i evi-tar la manca de garanties querepresenta el silenci negatiu(cal tenir constància que l’ad -mi nistració està tramitant elsexpedients de forma correctai dins els terminis); determi-

nar un únic interlocutor entreels representants de les acti -vitats i l’administració du -rant la sol·licitud i que l’inicide l’activitat depengui d’unaúnica resolució; definir qui ésel “tècnic competent” i com esgaranteix la seva professi o -nalitat pel que fa a ga ranties,coneixements i responsabilitat.

Tothom va estar d’acord atenir en compte els aspectesde control i millora del mediambient i la seguretat, peròsense que suposin més càrre-ga burocràtica. A més, es vaconsiderar que els nous em -prenedors han de tenir clarsels requisits i terminis neces-saris per obtenir una autorit-zació o llicència per iniciaruna activitat.�

MA

RC

JA

VIE

RR

E

Procediment d’autorització d’una activitat, Llei 17/2009 i Llei 12/2008, aquest és el títol de laconferència que va organitzar el CETIB a finals de maig per explicar les novetats que compor-ta la nova legislació en matèria de medi ambient i seguretat. Aquesta conferència era la sego-na sobre la LPCAA organitzada pel CETIB, la primera es va fer a la seu per videoconferència.


El Col·legi participa en un monogràficsobre medi ambient a ‘El Periódico’

L’especial Ecòpolis (www.catalunyaconstruye.com/ecopolis)es va pu blicar el 5 de juny enmotiu del Dia Mundial delMedi Am bient. El CETIB hiparticipava amb un articlesobre la implicació dels en -ginyers tècnics indus trialsamb el medi ambient.

El suplement recollia l’opi -nió i el testimoni dels agents que exerceixen una responsa-bilitat i intervenen en les polí-tiques, l’educació, la gestió, l’ac-ció mediambientals: adminis-tracions públiques, empreses,institucions i associacions, pro-fe s sionals. El Col·legi hi apor-tava el seu punt de vista des del’òptica dels professionals del’en ginyeria tècnica industriali el seu paper en aquest àmbit.

El CETIB apro fitava l’espe -cial per promocionar la Guiade professionals, el web al qualpot accedir qualsevol per sonaque necessiti un professionalper a un projecte relacionatamb el medi am bient i l’estalvii l’eficiència energètics.� E

L P

ER

IÓD

ICO

13

L’especial ‘Ecòpolis’ publicatper ‘El Periódico’ el passat 5 dejuny es pont consultar al webde Catalunya Construeix


14


Nou apartat de recursos per a la recercade feina al web del CETIB

I no tan sols començar. Moltsprofessionals amb experièn-cia es troben actualment ensituació d’atur o desitgenuna millora professional itambé han d’organitzar laseva cerca i anar “armats”amb el millor currículum,una bona carta de presenta-ció i estar preparats perdefensar la seva candidaturaamb els millors arguments.

El nou apartat “Recursosper a la recerca de feina” pro-porciona les pistes per elabo-rar aquests documents, queserviran per presentar-nos auna determinada oportunitatprofessional.

MÉS SORTIDES I MENYS ATURTot i la situació actual, elsector de l’enginyera tècnicain dustrial és un dels menysperjudicats. Segons un estu-di d’Adecco i Infoempleo, lesenginyeries industrials sónels estudis universitaris quetenen més sortides laboralsperò també són les carreresamb més dèficit d’estudiants.

D’altra banda, en l’infor -me La situació laboral, opor-tunitats i perspectives dels

professionals tècnics qualifi-cats a Catalunya, elaboratper la Conselleria d’Inno va -ció, Universitats i Empresade la Generalitat i la Funda-

ció Observatori per a laSocietat de la Informació, sesitua la taxa d’atur dels titu-lats tècnics el 10% per sotade la mitjana catalana.�

Aquest mes de juliol el web del CETIB estrena un nou apartat dedicat a la recerca de feina.L’apartat de recursos està dins la secció de Borsa de treball i hi trobareu informació i docu-mentació sobre la planificació de la recerca, el currículum, la carta de presentació il’entrevista, les eines imprescindibles a l’hora de començar a buscar feina.

El nombre d’ofertes de feina gestionades pel Servei deSelecció Professional – Borsa de treball del CETIB durantel primer semestre de 2010 ha augmentat el 20%respecte al mateix període de l’any passat. Així, de genera juny d’enguany s’han gestionat 322 ofertes de treballper a enginyers tècnics industrials mentre que al 2009aquesta xifra va ser de 268. Anna Masvidal, responsabledel servei, atribueix aquest repunt a la “intensificació dela recerca d’ofertes de feina per als col·legiats que estàduent a terme el departament”. Cal destacar quel’increment més acusat va ser el del mes de juny, unatendència que Masvidal confia que es mantindrà durantla resta de l’any.�

A www.cetib.cat trobareu laBorsa de treball especialitzadaen el sector i una sèrie deRecursos per a la recerca de feina

La Borsa de treballcreix un 20%


15

La Comissió d’Ensenyament participa a lesjornades d’innovació a l’ensenyament de la tecnologia

La segona edició de les jor -nades sobre innovació a l’en -senyament en tecnologia esvan celebrar Museu de laCiència i de la Tècnica deCatalunya (mNACTEC) deTe rrassa els dies 7 i 8 demaig. Les jornades giravenentorn al lema “Reptes delsnous recursos”.

Xavier Vi llasevil, presi -dent de la Co missió d’En -senyament del Col·le gi, vaparticipar a la taula ro dona“Nous re cursos, més voca -

cions tec no lògi ques? La vi -sió de la societat” en la qualtambé intervenien repre sen -tants d’EnginyCAT, de l’Ins -

titut de Ciències de l’Edu ca -ció i de la Societat Ca talanade Tecnologia de l’Ins titutd’Estudis Cata lans.�

CO

MIS

SIÓ

D’E

NS

EN

YA

ME

NT

El curs pràctic de qualitat tanca la seva primera edició amb bona nota

La primera edició del curspràctic de sistemes de gestióde la qualitat, medi ambient iinnovació, proposat per la Co -missió de Qualitat del CETIB,ha acabat amb bones valora -cions per part de l’a lumnat itambé del professorat. Noobstant això, ambdues partscoincideixen que per a prope-res edicions caldria ampliar-ne els continguts pràctics.

Laura Alonso, respon sa -ble de Qualitat, Medi Am bienti Riscos Laborals del CETIB,ha estat una de les docentsdel curs: “Era un grup moltcohesionat i participatiu, quebuscava coneixements genè-

rics sobre gestió de qualitat itambé aprofundir en algunstemes”. Un dels assistents alcurs, Sergi Heredero, consi-dera que la part pràctica hau-ria d’haver estat més exten-sa, i assegura que des del

primer dia ha pogut aplicarels nous coneixements a lafeina. Aquest enginyer tècnicindustrial destaca la tascadels docents: “Han demostratels coneixements i l’experièn -cia adients”. Per la seva ban-da, Eric Plana comenta queel curs se li ha fet curt i que lihauria agradat tractar algunstemes de forma més ex haus -tiva, tot i això, “complia to -talment les expectatives”. Fi -nalment, l’a lumna CarolinaCaldevilla diu que la part de -dicada al medi ambient hau-ria d’haver estat més àmplia idestaca que la documentaciórebuda era molt completa.�

P.S

ER

RA

NO


El CETIB promociona la professió als instituts

La Comissió de Vinculats aEmpresa juntament amb lad’Ensenyament han fet unaxerrada als instituts Llobre-gat i Escola del Treball ambmotiu de l’acord amb el de -partament d’Educació.

Alejandro Nasarre i JoanSerra, de la Comissió de Vin-culats a Empresa, i RamonIzquierdo, de la Comissiód’En senyament, juntamentamb Ramon Gasch, vocal dela Junta de Govern, han fetsengles xerrades a l’institutLlobregat de l’Hospitalet i al’Escola del Treball de Barce-lona, segons l’acord establertamb el departament d’Edu -cació de la Generalitat.

L’objectiu és donar a co -nèixer la professió d’engi -nyer entre els joves que estana punt d’entrar a la universi-tat i resoldre els dubtes quepuguin tenir. Les conferèn-cies han tingut una nombro-sa assistència d’alumnes queactualment estan fent el dar-

rer curs de cicles formatiusde grau superior de l’àmbitindustrial.

Aquestes xerrades for-men part d’una prova pilot afi i efecte que en un futurproper es puguin generalit-zar a la resta d’instituts ambl’objectiu de despertar voca -cions cap als estudis d’en -ginyeria, ja que, segons di -

versos informes, a Catalunyahi ha un dèficit importantd’enginyers.

D’altra banda, el Col·legiha lliurat, a través del De -partament d’Educació, dosexem plars dels manuals tèc-nics que ha publicat darrera-ment a tots els instituts ons’imparteixen cicles formati-us de l’àmbit industrial.�

M.

DA

RN

ÉS

El CETIB dóna suport a ‘TV sense fronteres’

Acció Cultural del País Valencià ha promo-gut la recollida de signatures “Televisiósense fronteres”, per presentar la iniciativalegislativa popular (ILP) que reivindica elsespais de comunicació en català, basc igallec. El CETIB va participar en aquestarecollida de firmes –els fulls estaven dispo-nibles a la recepció de la seu col·legial– amb

una aportació que superava la seixantenad’adhesions.

En total Acció Cultural del País Valenciàha recollit més de 651.650 signatures supe-rant de llarg les 500.000 necessàries. Entred’altres, hi han donat suport personalitatscom ara Pep Guardiola, Josep Carreres oMiquel Barceló.�

16


Ramon Gasch, vocal de la Juntade Govern, va ser un delsenginyers tècnics industrialsque va participar a les xerrades


OBJECTIUS

Pretenen que els jubilats sesentin bé en la seva comissiói fomenten l’amistat entreells. Per això fan tertúliadesprés de cada reuniómensual. Molts jubilats hanestat treballant tota la vidaamb duresa, i alguns ambpenalitats és per això que enaquestes reunions es trobenen un ambient d’amistat icamaraderia, un aspecte queagraeixen.

També volen augmentar el nombre d’assistents a lesreunions del Cafè Tertúlia, jaque només formen part de laComissió una petita part detots els jubilats col·legiats.

Incrementar el suport il’assessorament, si elles ho demanen, a les víduesque continuen en la sevacomissió. En cas de pèrdua,les vídues o vidus podencontinuar, si així hodesitgen, tenint plens dretsdins la Comissió.

Actualment estan encontacte amb altresassociacions i fòrums per fer accions conjuntesper tal que es rebaixil’impost de successions.

ACTIVITATS

Partides comentades isimultànies d’escacsimpartides per Joan Marcè,jugador federat i membre dela Comissió d’EnginyersJubilats del CETIB.

COMISSIÓ DEL MES

La Comissió d’Enginyers Jubilats funcionades de 1980 i encara manté les mateixes ganesde treballar que el primer dia. Aglutina elsmembres més veterans del Col·legi, quetreballen a ple gas amb inquietuds i propostesper traslladar a tot el col·lectiu.

Organitzen activitats com ara el CafèTertúlia, que fan cada tercer dimarts de mes(excepte al juliol i a l’agost). En aquestesreunions procuren que cada dos mesos hiassisteixin persones que augmentin els seusconeixements i inquietuds, com ara notaris,

polítics, arquitectes, etc.També organitzen anualment el concurs de

pintura, obert a tot el col·lectiu i que cada anyaugmenta el nivell de les obres que s’hipresenten. Amb totes elles es fa una exposició ies premia les millors.

Dos cops l’any organitzen viatges. Un és almes de juny, normalment a l’estranger –acabende tornar de la Xina– i té una durada d’entre 10 i12 dies. L’altre és a la tardor i sol ser d’uns tresdies. A més, durant l’any també fan algunaexcursió d’un dia per Catalunya.

JUNTA RECTORAPresident: Josep Maria SegarraVicepresident: Joaquim RieraSecretari: Manuel Fernández

MEMBRES194

REUNIONSLa Comissió d’Enginyers Jubilats es reuneix cada tercer dimarts de mesde 17 a 19 h a la seu del CETIB

Més informació de les Comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

P. S

ER

RA

NO

COMISSIÓ D’ENGINYERS JUBILATS


18

RETRAT PROFESSIONAL

Gairebé abans de presentar-se ell mateix, Romeo Daclan presenta“la nineta” dels seus ulls: la Derbi GPR 50, l’últim model demotocicleta en què ha treballat. “Abans tenia els cabells negres...”,bromeja. Amb poc més de 30 anys és director de projectes deDerbi i Aprilia i ha dirigit el disseny d’una desena de motos.

La trajectòria d’aquest enginyer tècnic industrial mecànic vacomençar al magatzem de la companyia Würth i, mentre estudiava,va entrar al d’Honda Montesa, on va passar a “doblegar plànols” ia adquirir més responsabilitats. Acabada la carrera, va canviarHonda –on no dissenyava motos ja que tot venia des de la centralnipona– per Derbi, gràcies a una oferta de feina a la qual vaaccedir a través del CETIB. Va passar un any “fent plànols” ies va seguir formant a còpia de postgraus i màsters, fins que vaascendir a cap de projectes, càrrec que ocupa actualment.

“Aquesta moto m’ha costat moltes hores de son”, diu senseapartar els ulls de la relluent GPR 50. Daclan explica que hahagut d’aprendre a ser empàtic, comunicatiu i ferm en les sevesdecisions. El desenvolupament d’una moto de carretera o decurses com les que idea aquest jove és un treball en equip enel qual intervenen dissenyadors, projectistes, enginyers... devegades fins a una quinzena de professionals. No obstant això,és el project manager qui coordina i supervisa el procés, el preu,els terminis, la qualitat, la fabricació, etc. però “quan un projectet’entusiasma, el resultat final és molt satisfactori”, afirma.

Un altre tipus de projectes que també l’apassionen són elsde l’ONG SP Solidària (www.spsolidaria.pangea.org). Inquiet iemprenedor, Daclan treballa durant el dia, estudia a les tardes–al setembre comença un MBA– i dedica algunes nits a la gestiódels projectes de l’organització. Així, SP Solidària ha construïtpous, instal·lat plaques solars o habilitat ambulatoris a païsoscom Gàmbia, Sàhara Occidental o Mauritània. Per a ell, lesmotos són “una satisfacció personal”, però “saber que s’hareduït la mortalitat infantil de l’àrea on s’ha construït undispensari, no té preu”.

Malgrat tota aquesta activitat, Daclan encara treu tempsper a les seves aficions, relacionades amb la superació personal:fer escalada, submarinisme, vela, bicicleta de muntanya...“M’apunto a un bombardeig!”, no cal que ho asseguri.�

PATRICIA SERRANO I Text VICTOR VALIENTE I Fotografies

El jovent trepitja fortRomeo Daclan, ‘project manager’ de Piaggio & C.S.p.A.


19

“Un enginyer tècnic industrialha de ser responsable de lesseves decisions”

“Tinc un gran esperit desuperació, els meus companysdirien que sóc massa exigent”

“Admiro els meus pares per laseva capacitat de superaciódavant els problemes”

Al seu blog (http://romeodaclan.blogspot.com) escriusobre la feina i les aficions


Diba, disseny industrialde productes ‘humans’

EMPRESA

Què diferencia un mp3 amb el logo de la poma

mossegada de qualsevol altre? I un cotxe dels que es

condueix acariciant l’aire amb el braç per fora de la

finestra d’un altre? Què fa que uns productes, tot i tenir

la mateixa qualitat, prestacions i ser més barats, no

tinguin el mateix èxit que els seus competidors?

Francesc Vilaró, enginyer tècnic en disseny industrial i

responsable de Diba, ho explica: “En definir el producte

s’ha tingut en compte el disseny des d’un punt de vista

estratègic i això ha aportat un valor diferencial a

marques com Apple”. Vilaró, juntament amb Toni

Vilaginés, Raquel Díaz i Guillem Vila, formen l’estudi de

disseny de producte Diba. La seva tasca es basa

precisament en això: acompanyar les empreses en el

desenvolupament dels seus productes des de la fase de

definició. “No ens interessa un projecte en el qual no

ens puguem involucrar des del principi”, assegura

Vilaginés. En objectes com un fanal, una ampolla o un

bressol, Diba hi introdueix valors que a priori podrien

semblar contraposats: estètica i funcionalitat, creativitat

i industrialització, innovació i utilitat. És la tasca del

dissenyador tècnic industrial, que compagina en un

producte una vessant més tècnica i industrial amb una

de més preocupada per l’estètica. Vilaró, que també és

professor de projectes d’Elisava, explica que sense la

vessant tècnica no podrien desenvolupar els productes

que dissenyen i que qualifica com a “humans”, ja que

tots transmeten uns valors.

El concepte l’expliquen amb un exemple. PHB els va

demanar un raspall de dents diferent. La resposta va

ser un objecte innovador, modern, còmode, higiènic i

trencador que externament, potser pels colors àcids amb

què es presenta, s’apropa més a un detall tecnològic que

a un estri de neteja bucal. El raspall, que es plega sobre

si mateix i es tanca hermèticament en una caixa que

conté un tub de pasta dentífrica, s’ha situat com a

referent en el mercat, expliquen els seus creadors. Ara

per ara, estan sortejant la crisi gràcies a una estructura

petita i costos molt controlats. Això els permet, encara

avui, dir no a determinats treballs. “Busquem que el

client ens aporti alguna cosa per créixer amb cada

producte que fem”, diuen aquests apassionats de la

feina que trenquen amb el tòpic del disseny banal.■

20

DIBA

Estudi de disseny de producte

centrat en l’aportació de

millores estètiques funcionals i

productives als seus projectes.

Membres de l’equip: 4

Enginyers tècnics

en disseny industrial: 3

Any de constitució: 2006

Principals clients: B. Lux,

Baby Home, Bodegas Torres,

Grífols, LAMP i PHB.

C/ Ausiàs March, 21 principal 1a08010 Barcelona Tel.: 93 302 16 71www.dibarcelona.com

M. GASTÓ I Text L. SEGADEI Fotografies

A la imatge superior esquerra, un render d’un dels llumsdissenyats per l’equip de Diba. La il·luminació, tant exterior com interior, és un dels àmbitsd’especialització de l’equip.

A la dreta, un calendari de colorson cada gamma cromàtica és unmes i cada dia, un color concret.Les peces són imants que es fixen a la superfície metàl·lica.

A sota, joc de raspalls de dentsPocket PHB, pensats pertransportar fàcilment.

A la imatge inferior, d’esquerra a dreta, els membres de Diba:Guillem Vila, Francesc Vilaró,Raquel Díaz i Toni Vilaginés,jugant amb una lluminàriaexterior dissenyada per a l’empresa LAMP.

21


22

Quan el lector estigui llegintaquestes línies, i si no hi hacap canvi d’última hora, lamultinacional Shell hauràcomençat a fer perforacionsper extreure petroli a l’oceàÀrtic, una zona on les pros-peccions indiquen la presèn-cia de reserves de milions debarrils d’aquest recurs i tam-

bé de gas natural. Cal recor-dar que el president Obamava donar llum verda el mesde març per iniciar novesperforacions al nord d’Alas -ka, a la costa atlàntica delpaís, i també al golf deMèxic, on un mes despréstindria lloc el desastre de laplataforma de BP, si bé en

aquest darrer cas les opera -cions havien començat a prin -cipis d’any.

Els directius de Shell hanjustificat l’operació per lanecessitat de petroli que té elmercat i han indicat que elsriscos són molt menors queal golf de Mèxic perquè elcru de l’Àrtic no es troba atanta profunditat i això faque les màquines hagin detreballar a menys pressió.Tant si agrada la seva opciócom si no, el cert és quetenen raó amb el segonargument. Diversos expertss’han manifestat en el sentitque el gran accident davantla costa de Louisiana tindriarelació amb la forta pressióderivada de la gran profun-ditat de la perforació. Enaquestes condicions, els me -talls i tots els materials esveuen sotmesos a un fort es -très. Algunes opinions hanposat de relleu que, malgratque les simulacions per ordi-nador determinin un nivellde risc baix, quan la tecnolo-gia es troba en el món físicapareixen problemes inespe-rats. Els primers pous de

El desastre ambiental del golf de Mèxic revela les dificultats cada vegada més gransd’extreure petroli, que estan directament vinculades a l’augment del risc d’accidents. Toti la catàstrofe d’aquesta primavera, amb un vessament equivalent 5.000 barrils diarisdurant setmanes, els plans per iniciar noves perforacions no s’aturen.

Pot tornar a succeir?L’extracció de petroli no s’atura

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

Imatge de la taca negra depetroli que s’estén sobre el golf de Mèxic presa des de l’espai per la NASA

NA

SA


23

petroli que es van explotar aLouisiana eren prop de lacosta, a poca profunditat,però a mesura que es vananar exhaurint, fet que vasucceir entre els anys 2003 i2008, es va iniciar el procésd’exploració de nous jaci-ments mar endins.

UN FINAL COSTÓSCom ja s’ha dit extensament,la tan vaticinada fi del pe -troli no significa que aquests’a cabi a tot el planeta, sinómés aviat que els llocs ons’haurà d’anar a buscar sóncada vegada de més difícilaccés. Els costos econòmicsde continuar amb un sis -tema basat en el petroli s’in -cre mentaran per obtenir-lo itam bé per l’augment delrisc. Les despeses de netejadel desastre del Golf de Mè -xic, independentment de quise n’acabi fent càrrec, nopodran impedir en cap cas eldany fet als ecosistemesmarins. Això afectarà moltl’economia local –ja malmesaper altres desastres de tipusnatural– que té en la pesca iel turisme dues fonts d’in -gressos molt importants. Amés, l’obstinació per conti-nuar les extraccions, encaraque sigui amb uns costoselevats, retarda l’establimentd’u na economia mundial ba -sada en energies més netes.�

Avions més nets

LA DADA

Avions que consumeixinun 70% menys de combus-tible i emetin fins un 75%menys de NOx? Aquesta ésla sorprenent proposta pre-sentada per un grup derecerca liderat per l’Insti -tut Tecnològic de Massa -chus sets (MIT) en el marcd’un con trac te amb la NASAper promoure la innovacióen l’aviació fins al 2035. Enconcret, es tracta de dos dis-senys d’a parells subsònicsper a avia ció comer cial: unper a 180 pas sat gers quesubs tituiria el Boeing 737;i un de 350 passatgers queagafaria el lloc del 777. Elsnous avions tenen al gunscanvis força visibles res-

pecte als actuals com unfuselatge més ample i l’em -plaçament dels reactors ala cua, així com unes alesmés primes i llargues. Pelque fa a les prestacions, elsenginyers assenyalen queseran menys sorollososperò, en canvi, la velocitatserà lleugerament inferiora la dels d’ara.�

Els llocs on s’had’anar a buscarpetroli són cadavegada de mésdifícil accés

MIT

185 ciutats185 ciutats europees disposen en aquests moments de xarxes tramviàries,entre aquestes destaquen pràcticament totes les capitals d’estat. Després delfracàs de la consulta sobre el futur de la Diagonal, però també abans, eltramvia ha rebut nombroses crítiques i ha estat titllat de mitjà de transportobsolet i inservible a Barcelona, obviant el fet que fa anys que està en serveiamb gran èxit, fins al punt de ser un mitjà de transport públic molt benvalorat per la ciutadania. Se l’ha criticat per ser antiquat, però a gran part d’aquestes ciutats el tramvias’ha introduït de nou després de molts anys d’haver clausurat les antigueslínies. Es el cas de França, amb 15 xarxes, però també d’Espanya, que en té13. En canvi a Alemanya, la primera potència econòmica d’Europa, mai es vatrencar la continuïtat del sistema, o el que és el mateix: no es va considerarque valgués la pena abandonar-lo. Avui el país té 55 xarxes. També s’ha ditque les ciutats amb un gran entorn metropolità com Barcelona no solen optarpel tramvia. Doncs bé, París i Londres, les aglomeracions més grans de l’UE,sí que ho han fet. La primera, des de 1992 i actualment hi ha 4 línies enfuncionament i 4 en projecte, i aquest mitjà circula tant a la perifèria com alcentre. La capital britànica va inaugurar el seu sistema l’any 2000 i demoment té 39 estacions, mentre s’estudien 6 noves ampliacions.�


25

EN PORTADA

La reforma més important ques’està duent a terme en matèriad’infraestructures portuàries ésl’ampliació del port de Barcelona

Coincidint amb el fet que recentment es va complir el primer aniversari de la inauguració de la T1 de l’aeroport del Prat, Theknos us proposa un viatgeper l’estat actual de les grans infraestructures aCatalunya. A més de repassar què s’ha fet, què s’estàfent i què està planificat, també s’analitzaran lesafectacions i conseqüències econòmiques que pottenir a curt i a llarg termini l’actual retallada eninversió pública.

LORENA FARRÀS PÉREZ I Text

El nou

infraestructurescalendari

de les


EL’aeroport de Lleida-Alguaire va entrar en funcionament a començaments d’any i dónaservei logístic i de passatgersEN PORTADA

26

El president de la Generali-tat, José Montilla, assegura-va en una compareixença afinal de maig que “durantaquesta legislatura s’ha fet lainversió més gran en infraes-tructures dels darrers trentaanys”. La llista d’infraestruc -tures acabades o en marxa aCatalunya és llarga i l’esforçrealitzat per part de l’Admi -nistració autonòmica en elsdarrers anys ha estat moltimportant i així ho reconei-xen els diferents agents eco-nòmics. Però, què passarà apartir d’ara?

Tant l’Administració es -tatal com l’autonòmica hananunciat retallades impor-tants en inversió pública. Enla mateixa compareixença,Montilla va advertir que el

context econòmic i políticactual obligarà a revisar elritme i els calendaris d’exe -cució. Això equival a unesnoves prioritats, a una novaagenda i a un nou calendaride les infraestructures. Elgovern català assegura quela majoria d’obres públiquesde Catalunya, com la conne-xió de Rodalies fins a la T1 ol’estació de la Sagrera, esfaran però amb alguns re -tards com a conseqüència delpla d’estalvi.

De moment, poc se sap so -bre quines infraestructureses veuran més afectades iquines seguiran el curs esta-blert. Sí que és segur, però,que aquesta retallada en in -versió pública va en detri-ment de la competitivitat delteixit empresarial català. Elsdiferents agents econòmicsja han denunciat que su posaun fre a la competitivitat em -presarial, a la internaciona-lització i, per tant, a la recu-peració econòmica del país.

UN VIATGE PER LES INFRAESTRUCTURES AÈRIES DE CATALUNYAEl passat 17 de juny es vacomplir un any de l’entradaen funcionament de la termi-nal T1 de l’aeroport del Prat.

La nova terminal, una de lesinfraestructures més recla -mades i esperades des de Ca -talunya, ha suposat per al’ae roport un salt importanten capacitat i una aposta perla qualitat, tant pel funciona-ment tècnic i operatiu compels productes que ofereix. Amés, és un pas endavant enl’objectiu de consolidar elprin cipal aeroport de Catalu-nya com a hub o distribuïdorde vols internacional.

Però la nova terminal del

Prat no ha estat l’única nove-tat en el camp de les infraes-tructures aeroportuàries. Acomençament d’any va en traren funcionament l’ae roportde Lleida-Alguaire, que té coma objectiu donar servei logís -tic i de pas satgers a la de -marcació. Amb aquesta infra-estructura, juntament ambla reobertura de l’aero port dela Seu d’Urgell –un aeròdromde vols privats–, la Generali-tat vol equilibrar el territorija que Lleida era l’única pro-víncia sense aeroport.

Dins el camp de les in fra -estructures aèries queden pen -dents grans projectes com laconstrucció d’una quarta pis-ta sobre el mar, una recon-versió de la vella terminal T2i el desen volupament de l’a -nomenada ciutat aeroportuà-ria, amb hotels, oficines i cen-tre de convencions, en el casde l’aeroport del Prat. El fu -tur d’aquest aeroport passatambé per potenciar el trans-port de mercaderies i pelmanteniment d’aeronaus, ac -tivitat per a la qual ja s’estàconstruint un gran hangar.

També resta pendent eldesenvo lupament dels plansdels aero ports de Reus, Giro-na i Sabadell.

L’APOSTA FERROVIÀRIAL’altra gran aposta és l’AVE,que va arribar a Barcelona acomençament de 2008. Eltren d’alta velocitat ja uneixtres de les quatre províncies

El context econòmic actual obligaràa revisar els calendaris d’execució


Dins el camp de les infraestructuresaèries queden pendents grans projectes

catalanes i ara falta que arri-bi a Girona i posteriorment aFrança. El conseller de Políti-ca Territorial i Obres Públi-ques, Joaquim Nadal, confiaque l’AVE a França no es ve -gi afectat per la paralitzacióde l’obra pública: “El ministe-ri no voldrà endarrerir l’altavelocitat perquè té compro-misos amb el túnel de Françai, com que això penalitza,seria més car, segurament,endarrerir que no pas elsestalvis que n’obtindríem”.

Per contra, l’arribada deRodalies a la T1, l’ampliacióde l’estació de Sants o la futu-ra estació de la Sagrera s’hau-ran d’endarrerir, però encaraes desconeix quant de temps.Si bé l’AVE és important peral teixit empresarial del país,aquestes tres infraestructu-res també ho són i més si esté en compte que, en aquestsmoments, a la terminal ope-rativa de l’aeroport del Prat,

la T1, encara no s’hi arriba niamb tren ni amb metro.

També patiran retards lesobres de la línia 9 del metro,el primer tram de la qual esva inaugurar al de sembre de2009. El pla d’austeritat de laGeneralitat inclou un estalvide 250 milions d’euros en elprojecte d’infraestructures mésimportant que promou l’Ad -mi nistració catalana, el costtotal del qual ronda els 7.000milions. Així, la que ha de serla línia subterrània més llar -ga d’Eu ropa, amb uns 47,8km de longitud, es veu en -dar rerida de nou amb l’afegitde la im portància es tratègicad’una línia que ha d’unirpunts clau per a l’eco nomiadel país com l’aeroport delPrat, la Fi ra, l’ampliació delPort de Bar celona, la Ciutatde la Justícia, el campus uni-versitari de la Diagonal, lafutura estació de la Sagrera izones de polígons industrials.

RODALIES I EL CORREDOR FERROVIARIDEL MEDITERRANITambé en el camp de les in -fraestructures ferroviàries,una de les grans fites aconse-guides ha estat el traspàs deRodalies. Des de l’1 de generde 2010 la Generalitat gestio-na el servei tot i que la titula-ritat de la infraestructuracontinua sent estatal. Per alGovern català, el pla que hade millorar Rodalies formapart del grup d’inver sionsconsi derades prio ri tàries. Enel mateix sentit s’ha mostratel govern central, que s’hacompromès a mantenir lesinversions en la xarxa deRodalies de Catalunya, ja quetambé les considera fona-mentals. Així, el pla de Roda-lies pot ser un dels pocs quese salvin de la retallada.

El que també sembla quefinalment tirarà endavant ésel corredor ferroviari del Me -

27

DP

TO

P


diterrani, que ha de fer arri-bar el ferrocarril al port deBarcelona i ha de connectaren alta velocitat la fronterafrancesa amb Barcelona, Tar-ragona, València i Algesires.L’Estat ha fixat com a priori-tària la construcció d’aquesteix de mercaderies catalano-valencià i, a més, hi ha posatdata: entre el 2012 i el 2015.

D’altra banda, el corredordel Mediterrani és ara unamica més a prop de formarpart l’embrionària Xar xaTranseuropea de Trans portsdesprés de la reunió mantin-guda a mitjan juny entre elsministres de Transports de laUE. La futura xarxa ferrovià-ria europea de transport demercaderies té com a objectiuunir Àfrica amb els ports deRotterdam i Hamburg perevitar que la ruta per auto-pista a la zona mediterrània idel Roine quedi saturada detrànsit. Però, en tot cas, lainserció o no de l’eix mediter-rani a la Xarxa Transeuropeano es decidirà fins d’aquí unany o any i mig, quan se’nredacti l’avantprojecte.

PER CARRETERANo es pot parlar d’infra es -tructures viàries a Cata lunyasense esmentar l’ano menatQuart Cinturó, l’au tovia orbi-tal B-40 que ha d’unir Abrerai Mataró per Terrassa i Gra -nollers. Aquest polèmic pro -jecte, molt reclamat pels di -ferents agents econòmics,por ta anys encallat per la for-ta oposició social existent.

En aquests moments, elQuart Cinturó segueix sensetenir un traçat únic i defini-tiu. Vint-i-cinc anys desprésde ser dibuixat per primeravegada al pla de carreteres de1985, la nova carretera s’haconvertit en símbol de les di -ficultats polítiques per ti rarendavant grans projectes.

La infraestructura que síha vist finalment la llum haestat el túnel de Bracons. Jafa més d’un any que va serinaugurat, 15 anys desprésque fos presentat el primerprojecte i sis anys després delcomençament de les obres.L’altre gran túnel que ha en -trat en funcionament és el deVielha, reinaugurat al 2007.

Les principals infraes-tructures viàries que estanen construcció són el futurEix Diagonal, que va des deVilanova i la Geltrú i Manre-sa i que permetrà millorar laconnexió entre la costa i lescomarques centrals i tambépotenciar les comunicacionsintercomarcals; el desdobla-ment de l’Eix Transversal (C-25), que també es veurà afec-tat per la crisi econòmica ique convertirà en autovia degran capacitat un itinerarique ja des de la seva inaugu-ració de forma completa, el1997, ha registrat una altís-sima ocupació i s’ha demos-trat que era insuficient; i eldesdoblament de la N-340,que ha de donar lloc a lafutura A-7.

PER MARCatalunya compta amb dosgrans ports de gran pes aescala europea, el de Barcelo-na i el de Tarragona. Ambdóstenen ambiciosos plans defutur i ja estan molt ben en -caminats. El seu objectiu es -tratègic és convertir-se en laporta sud d’Europa en entra-da de mercaderies, especial-ment agràries.

En aquests moments, lareforma més important ques’està duent a terme en matè-ria d’infraestructures por-tuàries és l’ampliació del portde Barcelona. El projecteinclou l’ampliació del mollSud –on es situa la terminalde contenidors de BarcelonaTCB–, la reubicació de la ter-minal Port Nou al moll Ados-sat i la construcció d’una ter-minal de Short Sea Shippingal moll Costa, a més de l’e -xecució de part del moll Prat,que allotjarà la futura ter -

28

EN PORTADA

Des de l’1 de gener de 2010 la Generalitat gestiona elservei de Rodalies tot i que latitularitat continua sent estatal

DP

TO

P


minal de contenidors de l’am -pliació. Aquest pla també pre-veu la construcció de no vesconnexions viàries i ferrovià-ries a la nova terminal Prat.

UN FRE PER A LA COMPETITIVITAT EMPRESARIALBardají, de la Cambra deComerç, explica que “les con-seqüències per a l’economiadel país que suposarà la reta-llada no es podran calcularfins que no se’n conegui deltot la magnitud, quines obressón les que es veuran afecta-des i quina serà la seva afec-

tació”. De moment, encara esdesconeixen quins projecteses veuran afectats i quins sesalvaran.

L’expert de Foment, Salva-dor Guillermo, assegura que“hi ha una sèrie d’actuacionsque són prioritàries” i que,per tant, no s’hau rien de veu-re afectades per la reducciópressupos tària o, al menys,el mínim possible. Aquestessón: el des plegament del trend’alta ve locitat cap a França,el pla de Rodalies –que incloula construcció de la via cap aVic i l’arribada de Rodalies ala T1 de l’aeroport del Prat–,

l’am pliació del Port de Barce-lona i infraestructures vià-ries com per exemple elQuart Cinturó.

Per a Guillermo, “aquestsprojectes fan de coll d’am -polla per al desenvolupa-ment de l’economia catalanai ja no ens podem perme tremés endarreriments enaquestes infraestructures”.L’expert afirma que “Cata -lunya ha tingut i segueix te -nint un dèficit d’infra estruc -tures; s’hi està treba llant,com ho demostra la posadaen marxa en els darrers anysde molts projectes, però enca-ra queda un llarg camí perendavant”.

Els diferents agents eco-nòmics ja han denunciat quela retallada suposa un fre a lacompetitivitat empresarial,un fre a la internacionalitza-ció i, per tant, també un fre ala recuperació econòmica delpaís: “Òbviament que afecta-rà l’activitat econòmica isuposarà un fre a la com -petitivitat de les em preses”,de clara l’expert de Foment.Quant a la magnitud del’afectació, Bardají afirmaque “és difícil de concretarperò és evident que afectaràl’economia ja que aquesta elque vol és que s’impulsinnous projectes”.

A la retallada també calsumar-hi el fet que durantun període temps decaurà elritme de planificació de cons-trucció de noves infraestruc-tures. Això resulta especial-ment greu en un àmbit comaquest, en què tot s’ha de pla-nificar amb molt de tempsvista. I és que les infraestruc-tures no es poden improvi-sar, sinó que requereixen uncalendari.�

El final d’una etapa?

“En els darrers anys, la Generalitat ha fet un esforç impor-tant en infraestructures, mentre que l’Estat ha mantingutel ritme de les inversions”, constata Cristian Bardají, direc-tor del servei d’estudis d’infraestructures de la Cambra deComerç de Barcelona. Catalunya ha aprofitat la passadaèpoca de bonança econòmica per avançar en matèriad’infraestructures i així ho demostra el fet que la inversiópública duta a terme és molt superior a la de la mitjanaeuropea. Però degut a l’actual moment econòmic, les admi-nistracions autonòmica i estatal han trepitjat el fre.

El ministre de Foment, José Blanco, ja va avançar almes de maig que caldria estrènyer-se el cinturó i quenomés durant aquest 2010 i el 2011 s’haurien de retallar6.400 milions d’euros del pressupost destinat a les infraes-tructures (dels quals 3.200 corresponen al 2010). La reta-llada obligarà a posposar licitacions, ajornar terminisd’obra, suspendre actuacions i anul·lar contractes.

Segons Salvador Guillermo, director d’Estudis Econò-mics i Fiscals de la patronal Foment del Treball Nacional,“la retallada en inversió pública va més enllà del que seriaraonable”. Guillermo opina que és excessiva i que la inver-sió pública “és justament una despesa amb la qual cal sermolt curós a l’hora de retallar ja que les infraestructurestenen un impacte econòmic molt important”. En aquestsentit, l’expert es lamenta que, a mitjà i a llarg termini, laretallada “serà molt costosa econòmicament”.�

El Pla de Rodalies pot ser un dels pocsque se salvin de la retallada

29


30


31

“Antonella Broglia, consultora sobre tendències de consum i noves tecnologies

ENTREVISTA “La innovació i l’emprenedoria apareixen, avui, com elsfactors clau que ens han de permetre superar la crisi.El món està canviant ràpidament i tot sovint resultadifícil entendre quines tecnologies estan marcantaquest canvi configurant-se com a capdavanteres en elmón de la innovació. Per això, apareix amb importànciala figura del consultor especialitzat a localitzar què estàdefinint el nostre entorn. Això és el que fa AntonellaBroglia, consultora de capçalera de la xarxa Infonomia.Entre altres coses, Broglia es dedica a estudiar lesnoves tendències de consum i l’impacte de les novestecnologies en la vida, els negocis i la comunicació.

JORDI GARRIGA MAS I Text LOURDES SEGADE I Fotografies

Espanyaés un bon país

innovacióper a l’emprenedoria i la


E32

Espanya és un bon país per al’emprenedoria i la innovació?Sí. Un pot pensar que indretscom Sillicon Valley són feno-menals, amb un gran know-how en noves tecnologies, ambafluència de capital risc i totaixò, però aquí hi ha un gransentit de possibilitats. Aques-ta és una terra oberta: qui volfer una cosa la pot fer. Pot sem -blar una resposta contundent,i també és cert que podríemcomençar a comentar cosesnegatives, però el creatiu il’emprenedor és una personaque sap superar els obstacles.Aquí hi ha una obertura, unamescla i una diversitat òpti-mes per a la innovació.

Darrerament ha parlat d’À -frica com el lloc de les opor-tunitats per al segle XXI.Sí, així és. I parlo de l’Àfricanegra. La realitat és que al’Àfrica negra les dades estancanviant de forma molt posi-tiva. El PIB d’alguns païsoscreix fins al 8% i hi ha opera-cions internacionals cada copmés interessants. A més, l’ex -pe riència xinesa ens estàmostrant moltes coses. Hi hauna classe mitjana creixentque ho necessita tot. Des d’em-paquetar un producte, fins afer-hi xarxes sense fils, totestà per fer. Sense cap dubte,Àfrica necessita sortir del’enfonsament. Això sí, ambpaciència. Rwanda, per exem-ple, és un bon cas. És un país

que ve d’un genocidi i que noté cap matèria primera però,tot i així, ha decidit ser lacapital del coneixement del’Àfrica. L’opor tunitat africa-na és clara per a qualsevolemprenedor. Els estudis deretorn de la inversió així hoindiquen. Un altre debat ésquè ha passat amb 40 anysd’ajuts públics. Sens dubte,hi ha hagut un foment de lacorrupció que ha frenat lainnovació. Precisament peraixò, Àfrica no necessita nidiners ni arròs, necessitanegocis.

Avui dia, què està causantmés impacte en el consum: lacrisi o les noves tecnologies?Les dues coses, és clar. Larecessió produeix canvis enel que comprarem o deixa-rem de comprar. Per altrabanda, les noves tecnologieshan provocat que puguemcomparar i saber què s’ha depagar per una cosa concreta.El concessionari de cotxes jano ens pot enganyar. Tecno-logia és informació, de mane-ra que la botiga física ha decomençar a donar més ser-veis. Si no, desapareixerà.

A tot plegat s’hi suma el quevostè defineix com a “dissenyintel·ligent”.Sí, som en un moment en quècal simplificar i dissenyarallò que és útil. Crec que hiha una reconcepció del su -perflu i això afecta directa-ment el pensament del disse-ny, el que ha de revertir a lasocietat. Dissenyar única-ment per fer coses boniquesja no serveix. Hem de disse-nyar per solucionar proble-mes, per fer coses útils per ala societat.

En aquest context, la formad’entendre la publicitat tam-bé està canviant. Com estanafectant les noves tecnologiesa la publicitat i al consum?Avui, la millor publicitat és lano publicitat. Al que cal dedi-car-se és a fer productesbons. Avui dia, que les xarxessocials d’Internet amb tota laseva diversitat de platafor-mes provoquen una comuni-cació directa entre consumi-dors com mai no s’havia vist,el nostre millor i més impor-tant producte de màrquetingés el nostre client. Només calque ens centrem en la infor-mació i l’experiència del queoferim. Avui, desemmascararles mentides de la publicitatés massa fàcil.

Respecte a la gratuïtat delsmitjans de comunicació aInternet i de la veracitat de lainformació, Steve Jobs, conse-ller delegat d’Apple, declaravarecentment: “Res no em moles-taria més que veure com enstransformem en una nació deblocaires”. Què n’opina?No ho acabo d’entendre… Entot cas es necessiten les duescoses. Necessitem el periodis-ta analista del New YorkTimes, amb anys d’experièn -cia, i jo estic disposada apagar per aquest periodista,però també és vàlid el bloca-ire. En una nació de bloca-ires, segur que hi haurà unaquota de gran qualitat, i aixòés el que caldrà buscar.

El problema és trencar l’asso -ciació Internet = gratuïtat?Això ja està fet! I estic con-vençuda que la gent estaràdisposada a pagar. De fet, elsdiaris a Internet ja es pa -guen, encara que sigui per

Antonella Broglia, consultora de la xarxa Infonomia, és especialista en tendències de consum i noves tecnologiesENTREVISTA


33

mitjà de la publicitat. Detotes maneres, a la llarga lagent estarà disposada a pa -gar pels continguts. A més,no dependre del bàner publi-citari facilitarà la navegació.

Pensa que en aquest paísl’associació d’Internet amb lagratuïtat ja està trencada?No vull creure que els espa -nyols pretenguin que tot elque és a la xarxa sigui gratuït.

El consum de cultura estàcanviant a un ritme vertigi-nós també afectat per lesnoves tecnologies. Si la músi-ca és gratuïta, si la literaturaés gratuïta… Qui voldrà fermúsica? Qui voldrà escriure? Jo no m’ho plantejo així. Pera mi, estem en un momentmolt interessant. L’únic pro-blema és com i quant paguemper una cosa. El que segur queja no funcionarà mai més és

el sistema de les grans disco-gràfiques. Cal buscar noussistemes de distribució direc-ta. Pel que fa a la literatura,no crec que s’enfronti ambels mateixos riscos. Una cosaés copiar o robar una cançó, iuna altra, tot un llibre. Segurque se sofisticaran els nivellsde seguretat. I, en el pla posi-tiu, hem de veure Internetcom una magnífica notíciaper a tots els escriptors. Ésmolt més el que aporta Inter-net que el que treu. A més, hihaurà més interrelació entreescriptors i lectors, i a miaixò em sembla engrescador.Internet és un distribuïdord’idees collonut!

Últimament parla d’una novaidea que és el mercat de lamemòria. A què es refereix?El mercat de la memòria, ba -sat en l’e-memory, és el fet depoder enregistrar tot el que

et passa. Enregistrar i foto-grafiar. Es tracta de tenirtots i cadascun dels momentsde la teva vida gravats i foto-grafiats. Però no sota el con-cepte de “gran germà”, sinósota el concepte que tu hocontroles per tal de conèixer-te millor. Es tracta d’indexar-ho tot, de manera que no t’ha -gis de preocupar de recordari poder, així, recuperar tempsi espai per crear. Això ensajudarà a entendre coses quecrèiem certes però que no hosón. També és positiu per afuturs tractaments mèdics.Aquest fenomen s’està co men-çant a experimentar i, ara, laqüestió és quina utilitat lidonem i quines oportunitatsde negoci pot obrir. La nostravida està plena de patronsdels quals ni ens adonem. L’e-memory ens ha de servir peridentificar-los i millorar. I,tot, a les nostres mans.�

“L’oportunitat africana és clara per aqualsevol emprenedor. Els estudis deretorn de la inversió així ho indiquen”


34

Encara que les necessitatsvarien d’un país a l’altre id’una regió a una altra, lamajor part de les reglamen -tacions es basen en l’adap -tació de l’aïllament a lescondicions locals del clima.Con sideren i afavoreixen lesaportacions solars passives,a més de tenir en compte lapermeabilitat dels edificis i lapresència de ponts tèrmics,entre d’altres.

Probablement el punt mésimportant de la Directiva és lacertificació energètica, queestableix un certificat on figu-ren els valors de referència,segons les normes i les millo-res pràctiques del seu ús, a fique els consumidors puguincomparar i avaluar el rendi-ment energètic de l’edifici.

La reducció de la facturade calefacció, als anys setan-ta, va ser tan important quees va fer un es forç exageratper millorar l’estanquitatdels edificis, de manera quese’n limita la permeabilitat,però sense assegurar una

bona ventilació. Això va con-duir a l’aparició de problemesde qualitat de l’aire interior,coneguts com la síndrome del’edifici malalt.

El Codi Tècnic de l’Edi -ficació (CTE), en concret, eldo cu ment bàsic de SalubritatHS3 qualitat de l’aire inte-rior, té per objecte el requisitbàsic d’“Higiene, salut i pro-tecció del medi ambient”,reduir a límits acceptables elrisc dels usuaris, dins delsedificis i en condicions nor -mals d’utilit zació, així com elrisc que els edificis es dete-

riorin i malmetin el mediambient del seu entorn im -mediat, com a conseqüènciade les característiques del pro -jecte, construcció, ús i man-teniment (vegeu Taula 1).

Els habitatges han de dis-posar d’un sistema generalde ventilació que pot ser hí -brid o mecànic, de forma queaporti un cabal suficient del’aire exterior i garanteixil’extracció i expulsió de l’aireviciat pels contaminants.L’aire ha de circular des delslocals secs fins als humits,per això els menjadors, els

ARTICLE TÈCNIC

La consciència ambiental i la necessitat d’arribar als objectius del Protocol de Kyoto hansignificat un punt d’in flexió en la manera de pensar i actuar de la societat i dels organismespúblics. La Unió Europea va adop tar el desembre del 2002 la Di rectiva pel rendiment ener-gètic dels edificis que demanava als estats que revisessin les reglamentacions tèrmiques.

SANTIAGO P. SOLA I Departament de Desenvolupament Siber

Ventilació mecànicacontrolada i eficiència

1 A les cuines amb sistema de cocció per combustió o dotades de calderes no estanques aquest cabals’incrementa en 8 l/s

2 Aquest és el cabal corresponent a la ventilació addicional específica de la cuina

Taula 1 Cabals de ventilació mínims exigits qv en l/s

Per ocupant Per m2 útils En funciód’altres paràmetres

Dormitoris

Sales d’estar i menjadors

Lavabos i banys

Cuines

Trasters i les seves zones comunes

Aparcaments i garatges

Magatzems de residus

5

3

15 per local

2(1) 50 per local(2)

0,7

120 per plaça

10

Loc

als


35

dormitoris i les sales han detenir obertures d’admissió;els banys han de tenir ober-tures d’extracció i, alhora, lesparticions situades entre elslocals d’admissió i els localsamb extracció han de tenirobertures de pas (vegeu unexemple a la figura 1).

LIMITAR LES PÈRDUES ENERGÈTIQUESL’estalvi energètic és l’origende per què cal ventilar unhabitatge. El simple fet decontrolar el cabal d’aire ex -tret ens permet estalviar enel consum de calefacció i/oclimatització.

La ventilació no controla-da d’un habitatge pot repre-sentar una part important deles seves pèrdues energèti-ques globals. Per tant, ésimportant escollir el sistemade ventilació que permeti limi-tar les pèrdues energètiques:- Controlar el cabal constant

o modular en funció de lesnecessitats del mo ment.

- Recuperar part de l’ener -gia evacuada a l’exteriorper transferir-la a l’aireimpulsat cap a l’interior.

- Reduir el consum elèctricdels components de la ins-tal·lació.

VENTILACIÓ MECÀNICA CONTROLADALa ventilació mecànica con-trolada (VMC) permet gestio-nar d’una forma eficient el con-sum energètic. Actualment laVMC ofereix diferents ti pusde sistemes de ventilació quevan des del més senzill fins almés complet i eficient des delpunt de vista energètic:- Simple flux autoregulable- Simple flux higroregulable- Doble flux

A la VMC de simple fluxautoregulable (figura 2), tantles entrades d’aire com les bo -ques d’extracció modifiquenla superfície de pas d’aireautomàticament en funció dela pressió a la qual estan sot -meses, amb la finalitat d’au -

toequilibrar la instal·lació ireduir els riscos de correntsd’aire per vents de façana pelque fa a les admissions d’aire.

La VMC de simple flux hi -groregulable es caracteritzaperquè la superfície de pasd’aire tant d’entrada, coml’extret, a les boques d’extrac -ció, s’ajus ta automàticamenta la humitat de l’estança onestan ubicades, en consonàn-cia amb l’activitat que s’hi fa.

També coneguda com a“recuperadors”, la VMC dedoble flux (figura 3) consis-teix en un sistema més com-plex, on es recupera part del’energia de l’aire extret. L’ai -re exterior és filtrat i escalfati/o refredat abans de la sevainsuflació a les zones seques(sales d’es tar i dormitoris).

Dormitori Saló-menjador

Dormitori Dormitori Cuina

Bany

Oberturad’admissióConducted’extracció

Oberturad’extraccióObertura de pas

Figura 2. Sistema de VMC autorregulable

Figura 3. Sistema de VMC Doble Flux

Bany

Bany

Cuina

Cuina

Lavabo

Dormitori

Embocaduresd’aspiració

Sortideshidroregulables

Entrades d’airehidroregulables

Figura 1. Exemple de ventilacióa l’interior d’un habitatge


L’extrac ció es duu a termeper les zones humides (banys,la vabos i cuines), igual queen els sistemes de monoflux.

L’elecció d’un sistema oaltre depèn del que busquil’usuari final:- La VMC simple de flux au -

toregulable proporciona unaqualitat d’aire correctaamb una inversió reduïda.

- Amb la VMC simple deflux higroregulable, el sis-tema s’adapta a les neces-sitats de ventilació a cadamoment, de manera ques’obté una millor relaciótèrmica/inversió.

- Finalment, amb la VMCde doble flux, obtindremel confort òptim en termesde qualitat d’aire, insono-rització i estalvi d’energia.

COMPONENTS DE LA VMCPel que fa als productes queconformen un sistema deVMC cal esmentar les en -trades d’aire, les boques d’ex -tracció, els grups de VMC iels conductes.

Les entrades d’aire sónelements disposats a les ober-tures d’admissió, que comu-niquen el local (concretamentles zones seques) amb l’exte -rior, per dirigir adequada-ment el flux d’aire i impedirl’entrada d’aigua, aire i in sec -tes. Pot ser regulable o d’o ber-tura fixa i tenir ele mentsaddicionals per obtenir unaatenuació acústica adequada.Es pot situar tant a la fuste-ria com al mur de tancament.

- Entrades d’aire autoregu-lables (figura 4)

- Entrades d’aire autoregula-bles acústiques (figura 5)

- Entrades d’aire higrore-gulables (figura 6)

Les boques d’extracció, ubi-cades a les estances humidescomuniquen l’habitatge ambl’exterior mitjançant el grup.

Hi ha diferents mo dels enfunció del tipus de sistemainstal·lat: autoregulables i hi -groregulables (figures 7 i 8).

Els grups, dispositius deventilació mecànica que co -mu niquen les boques d’ex -tracció amb l’exterior, extre uenl’aire de forma con ti nuada. Hiha una àmplia gamma ambcaracterístiques diferents (ve -geu figures 9, 10 i 11):

- Grup VMC autoregulable(per a habitatges unifami-liars, adossats, etc.)

- Caixes VMC autoregula-bles extraplanes (per ahabitatges amb espais re -duïts, com els verticals)

- Grup de VMC higroregu-lables

- Grup VMC de doble flux,“recuperadors” de calor

Els conductes i accessorisconformen els sistemes quecomuniquen les boques d’ex -tracció amb els grups i, de lamateixa forma, comuniquenels grups amb l’exterior del’habitatge.

La forma llisa interior re -dueix significativament lespèrdues de càrrega del siste-ma, com el soroll, i la sevaalçada mínima permet cabalsmà xims d’ex trac ció amb elmínim espai disponible.�

ARTICLE TÈCNIC

Fig. 4 Entrada d’aire autoregulable

Fig. 9 Grup VMC autoregulable

Fig. 10 Caixa VMC autoregulable

Fig. 11 Grup VMC doble flux

Fig. 5 Entrada d’aire acústica

Fig. 7 Boca d’extracció autoregulable

Fig. 8 Boca d’extracció higroregulable

Fig. 6 Entrada d’aire higroregulable

Fig. 12 Sistema de conductes i accessoris

36


PUBLIREPORTATGE

Els sistemes integrals deCLIBER, per a instal·lacionscen tralitzades de calefacció iai gua calenta sanitària (ACS),estan totalment enfocats al’estalvi energètic, a la reduc-ció d’emissions de CO2 i deNOx, i a l’obtenció de la màxi-ma qualificació energèticaals edificis.

L’estudiada combinacióde calderes centralitzadesde con densació, amb energiaso lar tèrmica per a la produc-ció d’aigua calenta sanitària,sistemes radiants de baixatemperatura i l’ús de sub -estacions individuals de cale -facció microprocessades re -presenten una nova òpticaglo bal i integrada sobre “efi-ciència energètica”.

Els avantatges dels siste-mes centralitzats CLIBER espoden resumir en:

- Rendiments estacionalsanuals superiors respectede les instal·lacions “indi-viduals”, conseqüència dela total adaptació a lapotència necessària a ca -da habitatge i al fet d’e -vitar les contínues en ge -gades i aturades de lescalderes individuals.

- Importants reduccions d’e missions de diòxid de car boni, aspecte que con -tri bueix a aug men tar laqualificació ener gètica del’edifici (CALENER).

- Més confort en ACS, ja

que aquesta és sempreproduïda i acumulada engrans volums, de maneraque també es facilita lainclusió al sistema de l’e -nergia solar tèrmica.

- El control i les subesta-cions microprocessadespermeten la gestió indivi-dual de la demanda ener-gètica de cada usuari, quepagarà en funció delsseus hàbits i del seu con-sum real.

- Menys cost i més segure-

tat en les operacions demanteniment, que sesimplifiquen de formaimpor tant perquè aquestés co munitari.

En definitiva, la instal-lació dels sistemes integralsCLIBER per a instal·lacionscentralitzades de calefacció iACS, suposa be neficis per atots els agents que hi partici-pen: el promotor, l’usuari dela instal·lació i, per des -comptat, el medi am bient.

CL

IBE

R

Sistemes centralitzats CLIBER de calefacciói ACS d’alta eficiència energètica

37


38

Aquest estudi analitza l’àm -bit d’aplicació del Codi tècnicd’edificació (CTE) i de la Lleid’ordenació de l’edificació(LOE), com a precursora delCTE. S’estudien la seguretatestructural (SE), la seguretaten cas d’incendi (SI), la se -guretat d’utilització (SU), lasalubritat (HS), la protec -ció davant el soroll (HR) il’estalvi d’energia (HE).

Per tal de portar a termeaquest informe, s’han volgutidentificar els punts de la le -gislació que presenten dub -tes pel que fa al seu àmbitd’aplicació, així com enu -merar els possibles errors alsquals poden induir aquestspunts. Des del CETIB esconsidera important aclarirl’àmbit d’aplicació del CTE, jaque així se’n facilita la in -terpretació per part delsagents del sector i, alhora, espot contribuir a millorar laqualitat de les edi ficacionsde l’Estat es panyol.

L’anàlisi del CTE s’haelaborat de forma trans -versal, tenint en compte elsantecedents de la LOE com allei precursora del Codi Tèc -nic, així com la relació exis -

tent entre les diferents partsdel CTE i entre els diversosdocuments i exigències bà -siques. Amb la finalitat d’a -clarir algunes qüestions quepoden resultar d’interpr e -tació abstracta, se sumen a

l’anàlisi alguns exemples,amb l’objectiu d’il·lustrar mi -llor els problemes.

Una de les prioritats d’a -quest és informe concretarles ambigüitats de l’aplicaciódel CTE per tal de sol·licitara l’Administració que el de -termini amb claredat i pre -cisió amb l’objectiu de nopro porcionar solucions d’in -seguretat jurídica.

Aquest manual es potdes carregar gra tuïtament alweb www.cetib.cat/manuals.Els autors, Labastida i Alon -so, en faran la presentaciódel document el 19 de juliol ala seu del CETIB.

EN VENDA AL WEBDes d’aquest mes de juliol,podeu adquirir online elsma nuals que edita el CETIBa www.cetib.cat/manuals. �

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El Col·legi publica un nou manual que analitzal’àmbit d’aplicació del CTE i de la LOE

El Col·legi ha publicat el manual Análisis del ámbito de aplicación del CTE y de la LOE,obra de Francesc Labastida, arquitecte de projectes d’edificació, i Jaume Alonso, enginyertècnic industrial i cap del Servei de Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Sant Cugat delVallès. La publicació, coordinada per l’IDES, està disponible en PDF al web del CETIB.

L’informeidentifica elspunts de lalegislació quepresenten dubtes

El nou manual ‘Análisis delámbito de aplicación del CTEy de la LOE’ es pot descarregar a www.cetib.cat/manuals

El manual Análisis del ámbito deaplicación del CTE y de la LOE espresenta a la sala d’actes del CETIBel dilluns 19 de juliol a les 18.30 h.

Més informació i inscripcions:www.cetib.cat/agenda


PUBLIREPORTATGE

El passat 17 de maig, es vapresentar al CETIB la confe-rència “Sistemes de controlper a il·luminació centralit-zats, digitals en xarxa o ana-lògics. Estalvi energètic, con-fort i automatització” perpart de Jaume Carbó, direc-tor d’Elegant Lighting, SL,empresa que comercialitza idistribueix, entre d’altres, lamarca Helvar, una de les mésimportants del sector i ambles quals s’han dut a termeels més destacats projectes enaquest camp arreu del món.

A la conferència es vanpresentar els sistemes queactualment desenvolupa Hel-var: el sistema Imagine,d’arquitectura centralitzada,i el més innovador, Digidim,que funciona amb el protocolDALI, del qual Helvar ésempresa fundadora. Aquestprotocol es basa en unaarquitectura de bus amb laintel·ligència dels elementsdistribuïda per la instal·laciói la possibilitat de ser progra-mada mitjançant un ordina-dor, la qual cosa dóna unagran flexibilitat que permetfer-hi canvis sense tocar lainstal·lació elèctrica.

El fet de néixer com afabricant de reactàncies haprovocat que Helvar semprehagi estat lligat al món de lail·luminació i la regulació i,com a tal, ha ofert solucionsen el món terciari, oferintuna gran flexibilitat amb la

família Digidim i un importantestalvi energètic mitjançantsensors lumínics, detectorsde moviment o progra -madors horaris. També en elsector arquitectònic, Helvarofereix múltiples solucions,ja que pot controlar tot tipusd’il·luminació d’interior, desde LED a incandescència,halogen o fluorescència, per-metent el control absolutd’instal·la cions de qualsevoldimensió per tal d’obtenirl’efecte desitjat. En el sectorresidencial, prioritza el con-fort mitjançant la reproduc-ció d’escenes d’il·luminació,simulacions de presència,

programacions horàries, etc.Durant la conferència es

van repassar els diferentsprotocols de regulació delmercat, des dels analògics0-10V i 1-10V fins als digi-tals DMX i DALI, centrant-sesobretot en el funcionamenti avantatges d’aquest últim.Així, es van veure les possi-bilitats del sistema que, mit-jançant els Digidim Routeri Imagine Router, a travésd’una xarxa Ethernet, per-meten gestionar fins a12.800 adreces amb DALI i25.200 canals S-DIM.

Finalment, l’equip d’Ele -gant Lighting va oferir la sevacol·laboració a les enginyeriesque ho vulguin per assistir-losdurant l’elabo ració del projectei la posada en marxa, aportantaixí les solucions més adientsper a cada cas.

CE

TIB

HE

LVA

R

39

Sistemes de control per a il·luminaciócentralitzats, digitals en xarxa o analògics

www.elegant-lighting.net


40

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Les instal·lacions d’aire con -dicionat tenen la funció demantenir l’aire d’un espai in -terior en uns nivells prefi -xats de temperatura, d’hu -mitat (quantitat de vapord’ai gua) i de puresa (presèn-cia de partícules i de pols). Eldisseny de cada instal·laciócanvia en funció de la tipolo-gia: habitatges, magatzems,oficines o indústria. En edi -ficis destinats a activitat eco -nòmica, la presència de mésil·luminació i de diverses mà -quines en funcionament ésun factor que eleva la tempe-ratura i implica la demandade refrigeració. Aquesta és lafinalitat amb què se sol iden-tificar el concepte d’aire con-dicionat, tot i que també potincloure la calefacció.

Un sistema convencionalde refrigeració xucla l’airecalent de l’interior de l’edificiamb un ventilador i el rein-trodueix amb una temperatu-ra més baixa. Això és possi-ble perquè l’aire passa, ambl’ajut d’un compressor, perun circuit amb fluids frigorí-fics, components químicsque absorbeixen ràpidamentl’es cal for. La demostració queal guns components –com el

CFC– danyen la capa d’ozó haobligat a substituir-los peraltres sense aquest efecte.

El control de les condi-cions de l’aire és crucial enfàbriques d’alta tecnologia,processament de dades (ser-vidors informàtics), produc-

ció de medicaments i quirò-fans. En l’àmbit domèstic,està relacionat amb la como-ditat i també la salut: calrecordar que un manteni-ment pobre dels sistemesd’aire condicionat pot esti-mular el creixement demicroorganismes com laLegionella pneumophila. L’ai -re condicionat suposa un im -portant consum energèticque es pot estalviar ambl’arquitectura bioclimàtica i,en el seu defecte, amb unshàbits orientats a la renova-ció de l’aire i regulació de latemperatura naturals.�

Aire acondicionat, l’ambient a mida

L’Any de les ITE compta amb la participació de dotze empreses líders del sector:

El control periòdic de lescondicions del’aire és crucialper a la salut

AR

XIU

L’aire condicionat, totalmentestès en els àmbits laboralsi domèstics, està relacionat ambla comoditat i també amb la salut


41

?El Codi d’accessibilitat deCatalunya, en el seu annexII, indica si cal un itinerariadaptat o practicable segonsel tipus d’activitat.

En el cas que exposem,s’han d’aplicar els següentsarticles del Codi d’accessibi -litat de Catalunya:

19.6 Quan les obres de refor-ma d’espais afectin laconfiguració dels ele-ments d’edificació refe-rits al quadre 2.1 del’annex 2, s’han de feradaptats.

19.7 Seran, com a mínim,practicables aquells ele-ments dels edificis aampliar o reformar, in -cloent-hi el que preveul’apartat anterior, quan

l’adaptació requereiximitjans tècnics o econò-mics desproporcionats.

19.8 Als efectes del que pre-veu l’apartat anterior,s’entén que requereixde mitjans tècnics o eco-nòmics desproporcio-nats quan el pressupostde les obres per feradaptat un espai, ins-tal·lació o servei d’unaedificació sigui superioren un 50% a aquell queresultaria de les obresque s’haurien de fer encas de fer-les practica-bles. En qualsevol cas,en el projecte previ caljustificar la diferènciadel cost.

Als itineraris practicables

en edificis existents, s’ac -cepta l’ús d’ajudes tècniquesquan les característiques del’edifici no permeten la ins-tal·lació d’un ascensor.

Es consideren ajudes tèc-niques vàlides (segons ladefinició de l’article 10) aque-lles que permeten l’accés alsdiferents nivells de formaautònoma a la persona usuà-ria de cadira de rodes (sónvàlides les plataformes eleva-dores verticals i plataformespujaescales que permetentransportar la persona, jun-tament amb la seva cadira derodes, de forma autònoma;no són vàlides les cadirespujaescales que obliguen unatransferència des de la cadirade rodes i necessiten tercerespersones per pujar aquestacadira de rodes).�

PREGUNTES FREQÜENTS

En un local o establiment, si el recorregutha de ser adaptat i no tenim alternativa al’escala, cal posar un salvaescales elèctric.Aquesta interpretació del Codi és correcta o hi ha algun apartat que especifiquialguna altra cosa al respecte?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat

www.cetib.cat/normativaTota la normativa al dia

Servei de Documentació Tècnica


42

INNOVACIÓ

Antonella Broglia, especialistaen innovació, va ser una de lesponents de la darrera edició del’Update celebrat a Barcelona

Prop de 700 persones de tots els sectors i perfils professionals van assistir el 14 de junya Barcelona a l’Update 5. Es tracta d’un acte en el qual Alfons Cornella, president i fun-dador d’Infonomia, i Antonella Broglia, consultora d’Infonomia, desgranen les idees, ten-dències estratègiques i canvis de model que regiran l’economia durant els propers anys.

TERESA TURIERA I www.infonomia.com

L’Updaté és una tem pesta d’i -dees per comprendre els can-vis que està patint la societati les oportunitats que se’nderiven. Aquesta és una se -lecció de les millors idees.

Emergeixen no ves i ima-ginatives formes de treball,com els “bancs d’hores” delstreballadors d’una empresa;és flexibilitat per a qui vulguiacumular hores durant unperíode determinat i desprésdisposar-ne com a temps lliu-re, en consonància amb lademanda de feina del mercat.Veurem també noves propos-tes de recontractació d’anticstreballadors de més de 50anys: és el que s’anomena eltsunami gris, un exèrcit detreballadors amb experiènciaque poden tornar amb nousincentius i motivació. Això,mentre milloren i se superes-pecialitzen els motors de cer-ca i les borses de treball: estracta de trobar, a cada mo -ment, la persona més ade qua -da per a una feina. Així, aug -mentaran les micro empreses:milers de persones que hanquedat a l’atur o a qui els és

difícil aconseguir feina tenenl’oportunitat d’establir-se pelseu compte i treballar a la car -ta. Es tracta de treure el mà ximde rendiment als actius per-sonals, sigui quin sigui elsector d’activitat. La cerca demés productivitat ens durà abuscar noves formes de ges-tionar equips i generar valor.

LA MEMÒRIA DIGITALAls Estats Units, el que s’haanomenat “mercat de la me -mòria” suposa un negoci demés de 5.000 milions de dò -lars: aparells per enregistrar-ho tot, discs durs per arxivarsense fi, jocs d’ordinador, su -plements nutritius, llibres i

ac tivitats per exercitar lament. El projecte MyLifeBits,de l’investigador de MicrosoftResearch Gordon Bell, ex -plora des de fa anys les pos -sibilitats d’enregistrar totsels im pactes visuals i auditi-us que rebem i poder arxivar-los per què aquesta “memòriavir tual” es pugui recuperaren qual se vol mo ment: elsviatges que fem, les imatgesque veiem, la informaciósobre la gent que coneixemcada dia, la que rebem delsmitjans de comunicació, elsllibres, els correus electrò-nics... Fins i tot les nostresdades biomètriques, la tempe-ratura del cos, el nivell desucre a la sang i un llargetcètera. Tot això, organitzaten grans bases de dades,combinades de ma nera re -llevant, recuperables i uti -litzables, no només per guar-dar registre del passat, sinótambé per gestionar el futur.

No parlem de Matrix, sinód’un món possible a partir del’omnipresència d’aparells ambmúltiples funcions d’enre gis -trament (telèfons electrònics,

LO

UR

DE

S S

EG

AD

E

L’Update 5 (part I)Les noves formes de treball


càmeres digitals, sensors cor-porals...). La clau és que sóncada cop més petits –portà -tils– i el cost i el d’emma gat -zemar la informació també éscada cop menor; alhora, elsmotors de cerca són cada copmés eficaços. A partir d’a quí,deixin volar la imaginació…

LES ‘MEGAREGIONS’Actualment, el concepte eco -nò mic de nació o de ciutat es -tà canviant la seva naturale-sa. El talent, les patents, elnegoci estan concentrats ales megaregions. És una no -va “unitat de mesura natu ral”,que creua els límits ad mi -nistratius i territorials. L’es -crip tor Tom Fried man ja vaavançar fa uns anys a LaTer ra és plana com avui po -

dem viure en una punta demón i formar part del teixiteconòmic de l’altra. Això,gràcies a Internet i al comerçi els ser veis en línia, s’haanat am pli ant. També éscert, com diu Richard Flori-da, professor de la RotmanSchool of Management deToronto i creador del concep-te de la “classe creativa”, queel talent, les patents i elnegoci es concentren en pocsllocs. Aquests coinci dei xenen mega regions, una xar xade ciutats i les seves àreesmetropolitanes, que for menuna gran illa de coneixementi d’innovació. Segons unestudi de la Universitat deMaryland, als Estats Units,actualment hi ha identifica-des 40 megaregions al món,

que re presenten el 18% de lapobla ció mundial, el 66% del’ac t i vitat econòmica i el 86%de les patents. Algunes me -ga re gions són: el cor redorBos ton-Nova York-Wa shing -ton que, amb una po blació de54 mili ons de per sones, té unvolum eco nòmic superior alde Fran ça o el Regne Unit; lazona que in clou Amsterdami Rotterdam a Holanda, Colò-nia i la regió del Ruhr aAlema nya, el nexe formatper Brussel·les i Anvers, aBèlgica, i la ciutat de Lille, alnord de França; amb unaeconomia més gran que la deCanadà.

Els governs hauran de te -nir en compte cada cop mésaquests escenaris per alsseus plans estratègics.�

Cada vegada més els governs haurande tenir en compte les ‘megaregions’


44

L’origen de la fàbrica degelats de la cooperativa LaFageda és un antic centre deproducció artesana situat aBadalona, que donava feina avuit treballadors amb alguntipus de discapacitat intel·lec -tual. L’empresa, que passavaper greus dificultats econò-

miques, va ser adquirida perla cooperativa de la Garrotxa.Amb aquesta operació s’as -segurava la continuïtat d’unsllocs de treball que, més enllàde l’activitat econòmica quedesenvolupen, són un valuóselement integrador en la so -cietat dels treballadors.

Una inversió de tres-centsmil euros en maquinària ireformes i cinc mesos de tre-balls van convertir l’obradororiginal en l’actual fàbrica,que té en el gelat de iogurt(un producte en què La Fage-da n’és un reconegut especia-lista) el producte emblemàtic.

La planta té capacitat perproduir vuit-cents litres dia-ris de gelat i l’aplicació d’unafilosofia semiindustrial en lamanufactura assegura unproducte amb les garantiesde qualitat i sanitàries ques’exigeixen per omplir leslleixes dels supermercats. Tot

plegat funciona gràcies auna plantilla d’onze treballa-dors (com puntualitzen a lafàbrica, vuit de discapacitatsi tres sense discapacitats re -conegudes), organitzats ambl’assessorament de la casamare i amb el suport d’ungrup de psicòlegs i treballa-dors socials. Aquesta unitatproductiva, d’esperit garrot-xí tot i que emplaçada al Bar-celonès, funciona, doncs, per-fectament greixada des queva reobrir les portes el marçde 2010.

Quines són les caracterís-tiques d’un gelat de qualitat?

Les propietats organolèpti-ques (color, gust, textura)estan íntimament lligades alprocés productiu i a la quali-tat de les matèries primeres,que en el cas que ens ocupaprovenen de les granges queLa Fageda té a La Garrotxa.Un dels factors clau enl’obtenció d’un bon gelat és laquantitat d’aire que s’afegeixen la batuda, el procés que esduu a terme a la gelatera ofreezer (l’aparell industrialque fa gelat en continu), totrefredant la mescla i afegint-hi aire per esponjar-la i con-ferir-li la textura i untuositatdesitjades. El gelat resultantha de ser cremós, per efectede la mateixa formulació, dela quantitat d’aire afegida ide les propietats anticonge-lants del sucre. En sortir dela gelatera, un litre de lamescla d’ingredients pasteu-ritzada original ha augmen-tat el vint per cent de volum.Si d’una falta d’aire en resul-taria un producte pesat iexcessivament contundent,un excés generaria un pro-

El disseny d’un producte no ha de tenir en compte només aspectes tècnics: cal conside-rar el procés productiu, l’obtenció de la matèria primera i la relació de l’empresa amb elsproveïdors i empleats. Els gelats de la cooperativa La Fageda són una excel·lent mostrade producte dissenyat de forma socialment i econòmicament sostenible.

Gelats La Fageda:disseny socialment sostenible

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

La geladora artesanal permetcomprovar la idoneïtat de les fórmules i provarnoves receptes

L’envasadora dosifica la quantitatexacta de gelat en els vasosA la planta de Badalona esfabriquen cinc varietats de gelat

L’ús del ‘freezer’ diferencia la producció industrial de l’artesana


ducte massa lleuger, méspròxim a una mousse que aun gelat. L’ús de la gelateradiferencia la producció in -dustrial de l’artesana, i per-met mantenir sota controltots els paràmetres bàsicsque asseguren que les pro-pietats del gelat es mantin-dran constants: viscositat,temperatura i proporció d’ai -re/massa.

La Fageda és una empre-sa amb molta experiència en

el camp dels lactis, i els espe-cialistes de la casa són elsencarregats de la formulaciódels gelats. Fruit de cates ireunions, en resulten unesreceptes que miren d’acon -seguir les característiquesconsiderades òptimes, ajus-tant els nivells de sucre,d’aire, de nata o llet o delsfruits secs o bocins de fruitaque s’afegeixen en algunesreceptes. Un petit departa-ment de “prototips” dotat de

dues gelateres artesanalspermet comprovar fàcilmentles millores realitzades en elsproductes i assajar noves fór-mules.

Enguany el bon temps s’hafet esperar, però la canícula nosorprendrà la petita fàbrica deLa Fageda, que ja funcionarodada i preparada per abastirel mercat amb uns gelats dellet i iogurt cremosos, i soste-nibles des dels punts de vistasocial i econòmic.�

45

FITXA TÈCNICAObjecte: Gelat de llet La FagedaMarca: La FagedaFabricant: Cooperativa La FagedaData d’inici de producció:Març de 2010Producció anual:60.000 vasos de ½ litre (previsió 2010)


L’estiu és, per a la majoria,l’estació de l’any durant laqual es disposa de méstemps, ja sigui perquè es te -nen vacances o perquè es fanjornades intensives a la fei-na. Aprofitar el bon tempsper practicar exercici és unade les millors opcions per ala salut. És important, però,mesurar la dificultat i elnivell d’exigència que reque-reix l’activitat física en qües-tió i preparar-nos amb prouantelació per evitar lesions isobreesforços innecessaris.

A L’AIRE LLIUREPracticar esport a l’aire lliu-re, sempre protegits adequa-dament i evitant les hores demés calor, permetrà obtenirtambé els beneficis del sol.L’astre rei aporta vitamina D,que enforteix els ossos i lesdents, millora la salut de lapell, augmenta el nombre deglòbuls blancs, estimula elsistema immunològic, equili-bra el colesterol, disminueixla pressió sanguínia, allunyala depressió, millora la quali-tat del son... A l’estiu, lesmillors hores per practicaresport a l’aire lliure són lesprimeres i les últimes del dia,

quan la calor no és tan forta.Si el sol és fort, cal utilitzargorra, crema protectora i ulle-res de sol. També és re co ma -nable portar roba am pla, deteixits transpirables i co lorsclars. Per últim, no po demoblidar que cal portar prouaigua o alguna beguda isotò-nica per no deshidratar-se.

ESTIU A LA CIUTATUn estiu sense vacances ounes vacances a la ciutat nohan de privar de practicaresport regularment. Si du -rant l’any no s’han assolit elshàbits esportius desitjables,ara és un bon moment perposar-hi remei. I quan no es

fa gens d’exercici, només ambuna mica d’activitat físicaencara es noten més els bene-ficis. És un època ideal percombinar les activitats a l’airelliure amb les del gimnàs.

El primer pas és observarla nostra condició física: comestem i com ens agradariaestar. A partir d’aquí, s’hand’es tablir les pautes d’entre -nament per arribar on es vol.Si es volen millores evidents,cal practicar esport un mí -nim de tres dies per setmanaa la màxima intensitat. Quans’agafa l’hàbit d’entrenar i escomproven els beneficis de l’es -port, tant a nivell físic commental, segur que no es deixa!�

També a l’estiu, estiguem a la ciutat o de vacances, incorporar l’activitat física en el dia adia és la millor inversió en salut i benestar. Es pot optar per unes vacances que incorporinl’esport de manera directa, com les que inclouen escalada, senderisme o bicicleta de mun-tanya; o aprofitar els moments que estem a la platja per nedar, jugar a vòlei, surfejar, etc.

Estiu en forma

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL DiR I www.dir.cat I 902 10 1979

SALUT

46

AR

XIU


NÚMERO 144 JULIOL-AGOST DE 2010 · dels con tinguts de la revista a través de recopilacions...

Documents

Transcript of NÚMERO 144 JULIOL-AGOST DE 2010 · dels con tinguts de la revista a través de recopilacions...