Revista infantil de les entitats solidàries de Mollet del Vallès octubre 2006Núm.

2Poesies de valorsCEIP Nicolàs Longaron

Treballinfantil

CEIP Joan Salvat Papasseit

Culturaxinesa

Col·legis Nous

LlengüesCEIP Montseny

Fem paper!Col·legis Nous

ONG de Mollet

Receptes decuina ètnicaCEIP Nicolàs Longaron

Agermanamententre escolesCEIP Joan Salvat Papasseit-FodéAnsou Kane

SolidaritatCol·legi Lestonnac

Número 2 17/10/06 12:48 Página 1

2Edició: Ajuntament de Mollet del Vallès

Disseny gràfic i maquetació: Servei Municipal d’Arts Gràfiques (SMAG)Dipòsit Legal: B-43.929-05

La solidaritat és un sentiment profundament humà, que s’en-senya i es transmet. I per això és tan important promoure laparticipació de més molletans i més molletanes, especialmentels més joves, en qualsevol iniciativa solidària.

Amb aquest esperit, el de fer de la solidaritat un espai oberton tothom pot aportar-hi alguna cosa, les entitats solidàries,les escoles de la ciutat i l’Ajuntament ofereixen una nova einade participació i de difusió dels valors solidaris adreçada alsinfants: la revista Minimosaic. Amb el Minimosaic, els nostresescolars es converteixen en portaveus dels pobles que patei-xen guerra, fam, misèries o dictadures, i demanen de tenir unmón millor, més just. I aquests portaveus de la solidaritat del’avui són els ciutadans compromesos del demà.

Vull agrair l’esforç i el treball de les escoles i de les entitatssolidàries que han obert aquest espai de difusió de valors i departicipació dels escolars i dels seus centres.

Segur que el Minimosaic es convertirà en un lloc de trobadai de col.laboració d’escoles i ONG i que cada any comptaremamb la participació de més centres i de més entitats. Així, anemconstruint una ciutat més humana i anem sent uns ciutadansmés solidaris.

Josep Monràs i GalindoAlcalde

Número 2 17/10/06 12:48 Página 2

3

Poesies de valorsL’ajuda i l’esperançaPodem ajudar a la gent i si tenim paciència i esperança segur que al món, no hi haurà recança.

La voluntatLa voluntat és l’autoestima que hem de teniri que ens permet decidir quin serà el nostre camí.

L’amistat i la compassióSi tens amistat, tens companys I amb la compassió tot anirà millorQuan l’amistat és fredaEl nostre cor es congela

La pau i la llibertatLa pau és l’amor de la terraque fa que la llibertat, sigui el millor de les persones

L’amabilitat i el respectePer ser amable cal tenir respecte que del cor neix. I amb aquestes valors el món anirà millor

L’alegria i la confiançaJo tinc alegria, quan em llevo cada dia. Sempre he confiat i mai m’han enganyat.

Els sentiments i l’amistatEls bons sentiments, fan el bé a tota la gent, i si tens amistat ajudarà a la gent a rumiar.

Cuidar i amorTenir cura és la responsabilitat d’amor a la teva família. Amor als pares, als animals i als amics. L’amor és l’esperança de les persones, quan estimem.

4t de primària. CEIP Nicolàs Longaron

Número 2 17/10/06 12:48 Página 3

4

CEIP Nicolàs Longaron. 4t de primària

Receptes de cuina ètnicaArapas con queso (Colòmbia)Ingredients: 2 tasses de farina500 gr de formatge semicuratSal i una mica de sucre1 i 1/2 gots d’aigua2 ousOli

Elaboració:Poseu una cullerada de sal a la farina i barregeu-ho bé. Afegiu-hi l’aigua calenta i els ous. Deixeu-ho reposar durant 10 minuts. Col.loqueu la massadamunt d’una superfície amb una mica d’oli i este-neu-la bé. Talleu porcions amb un got. Poseu-hi elformatge i tapeu les arapes. Fregiu-les amb oli bencalent.

Mriixa (Marroc)Ingredients:1/2 kg de mantega2 ous1/2 got de sucre125 gr d’ametlles tallades1/2 got d’anís700 gr de farina1 sobre de llevatSucre glaç

Elaboració:Barregeu la mantega amb el sucre, poseu-hi els ousi els altres ingredients i barregeu-ho tot bé. De lamassa que obtingueu, feu-ne boletes. Decoreu-lesamb una forquilla i fique-les al forn fins que esdaurin. Deixeu-les refredar i decoreu-les amb elsucre glaç.

Apanado (Equador)Ingredients:1 tonyinaSal1 pebrotUn pessic comí1 ou100 gr. de pa ratllatEnciamCogombreCebaTomàquetPatacones (plàtans mascle fregits)

Elaboració:Talleu la tonyina a rodanxes fines i condimenteu-les amb sal, pebrot i comí. Després passeu-les perou batut i pa rallat i fregiu-les. Serviu-les sobreuna base d’enciam, cogombre, ceba, tomàquet ipatacones

Corviches equatoriansIngredients:6 plàtans mascleSal i pebre1 pebrot verdUna mica d’achote1 ceba perla1 ou1 kg. de paté de maní1 corball (espècie de peix)

Elaboració:Barregeu els plàtans amb l’achote. Talleu la ceba iel pebrot a quadradets. Afegiu-hi la crema decacauet i l’ou. Barregeu-ho bé i poseu-hi el peixsalpebrat al gust. Fregiu-ho en abundant oli calentfins que quedi ben cuit.

Número 2 17/10/06 12:48 Página 4

El projecte Agermanament entre escoles es va posaren marxa durant el curs 2004-2005. Va quedar fina-lista del primer concurs Acció magistral, convocatper la FAD (Federació d’Ajuda contra la Drogadic-ció), la secció española de la UNESCO i el BBVA.

Cada curs s’organitza a l’entorn d’un centre d’in-terès i d’intercanvi:

Curs 2004-05. Intercanvi de treballs escrits, dibui-xos i cançons entre els alumnes d’ambdues escoles.

Curs 2005-2006. Intercanvi de jocs (tant de tau-la com de relació)

Amb la voluntat de conèixer-nos més per apren-dre millor, el CEIP Joan Salvat Papasseit ja fa doscursos que està agermanat amb l’escola Fodé AnsouKane de Maka (Tambocounda-Senegal).

L’agermanament respon als objectius següents:

Establir vincles entre cultures� Establir ponts de comunicació entre els alumnes,

el professorat i les AMPAS d’ambdues escoles

� Prevenir actituds racistes� Desenvolupar el coneixement mutu: gustos, cul-

tura i afeccions� Fomentar l’empatia cap a les persones d’una altra

cultura� Fomentar i promoure la trobada de punts

comuns, projectes i aspiracions

Ampliar l’univers de jocs dels nostres alumnes� Conèixer més jocs de la pròpia cultura� Conèixer jocs d’altres cultures i gaudir-ne.

A partir d’aquests objectius, es fan xerrades a labiblioteca de l’escola per informar dels projectes ales famílies i es fan exposicions de fotografies pera tota la comunitat educativa.

També s’han fet jocs africans de pati com La ban-dera i A peu coix. I de taula, com el Xoco i l’Awale.

El CEIP Joan Salvat Papasseit va ensenyar a l’es-cola de Fodé Ansou Kane els jocs populars següents:

5

CEIP Joan Salvat Papasseit

Agermanament entre escoles:Joan Salvat Papasseit - Fodé Ansou Kane

Les cadiresMaterial: cadires i músicaLloc: pista esportiva, pati d’escola, pista de sorra, gimnàs, etc.Descripció: totes les cadires es posen en cercle, tantes com jugadors menys una. Aleshores sona

la música i els participants han de córrer al voltant del cercle de cadires. Quan la música deixa desonar, els jugadors han de seure a la cadira que els queda més aprop. El jugador que queda dret jano pot continuar jugant. Es treu una cadira i el joc torna a començar.

Variants: es poden fer servir anelles per cadires i qualsevol instrument que faci soroll encara queno sigui una música melòdica.

Zuzety Checa Bustamante 3r B

Número 2 17/10/06 12:48 Página 5

6

CEIP Joan Salvat Papasseit

La guineu, la gallina i els polletsLloc: pista esportiva, pati d’escola, bosc, pista de sorra, gimnàs, ...Descripció: Uns jugadors fan de guineus i la resta de gallines i pollets. Es disposen en files de 4-5

jugadors agafats amb les mans per les espatlles o la cintura. Cada guineu ha de mirar d’atrapar l’úl-tim pollet de cada fila. Les files, es poden moure per evitar-ho.

A peu coixLloc: pista esportiva, pati

d’escola, pista de sorra,gimnàs, etc.

Descripció: Es fan dosequips i es marca una líniaa terra que divideixi elcamp en dues parts. Cadaequip se situa a l’extremde la seva part. Un senyaldóna l’ordre sortida a unjugador de cada equipque ha de córrer a peu coixfins a la línia central. Sen-se traspassar-la, els dosjugadors han de tocar-se itornar al seu lloc. Qui arri-ba primer, guanya i dónaun punt al seu equip. L’e-quip amb més puntsguanya la partida.

Montse Botella Calbet 6è A

Número 2 17/10/06 12:48 Página 6

7

CEIP Joan Salvat Papasseit

La banderaJoc molt semblant al qual aquí

anomenem “el mocador”. Joc perfer al patí. Dos equips marquenuna línia al terra que divideix elcamp en dos. Cada grup es situaa un extrem, deixant la línia divi-sòria en mig. Cada equip dóna,sense que ho senti l’altra equip,un número a cada jugador. Situemun pal de fusta dret en mig de lalínia, que ha d’estar situada a lamateixa distància de cada equip.Quan l’àrbitre crida un dels núme-ros, el jugador de cada equip querepresenta aquell número ha decórrer a recollir el pal de fusta i hade tornar al seu camp sense queel jugador de l’altra equip l’aga-fi amb el pal a les mans. Guanyael jugador que porta el pal al seucamp sense que l’agafi el jugadorde l’equip contrari. L’equip quemés vegades porta al pal al seucamp guanya la partida.

Col·legi Lestonnac. 5è de primària

La nostra escola, cada dos anys, organitza laFesta de la Solidaritat. Hi participa tota la comu-nitat educativa i també s’obre a tota la ciutat.

El FISC és una ONG de la Companyia de Mariaque treballa pel desenvolupament dels col.lec-tius més pobres i marginats. El béns que es recu-llen es destinen a un projecte concret.

L’escola ha col.laborat en la construcció d’unforn de pa a Mèxic, de dues escoles (una a Albà-nia i una altra a Bolívia), d’una biblioteca aNicaragua, de sistemes de recs a Paraguai, etc.

Vols saber en què ha col.laborat Leston-nac aquest any?

Troba el camí correcte que han de fer aquestsdos nois i ho sabràs.

La solidaritat a Lestonnac

Solució:una ambulància per a un hospital de Kyondo (R. D. del Congo, Àfrica)

Número 2 17/10/06 12:48 Página 7

8

CEIP Joan Salvat Papasseit. 5è de primària

Treball infantilLa Convenció sobre els Drets de l’Infant (Nacions Unides 1989) recull els articles següents:Article 32. L’infant té dret a ser protegit contra l’explotació econòmica i contra tota feina que posi en

perill la seva salut, la seva educació o el seu desenvolupament integral.Article 21. L’infant té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.Article 28. L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar-li educació primària obli-

gatòria i gratuïta.Article 2. Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot infant sense excepció.Malgrat això, segons l’Organització Internacional del Treball, actualment, només al Pakistan hi ha més

de 7.500.000 infants forçats a treballar, dels quals, més de 500.000 treballen a les fàbriques de catifes. Enl’àmbit mundial, especialment al tercer món, el nombre de nens i nenes que treballen cada any augmen-ta, tant en termes absoluts com relatius. A més, l’existència de treball infantil normalment va associada,en un mateix país, amb índexs alts d’atur i de precarietat laboral, en general. És a dir, que mentre elsinfants es veuen privats del seu dret a gaudir de la infantesa i a ser escolaritzats, els adults en edat labo-ral no poden exercir el seu dret a treballar i a poder mantenir dignament les seves famílies.

questa és la història d’un nen que es deiaIqbal.

Iqbal viva en un poblet del Pakistan, unpaís situat al costat de l’Índia, a l’Àsia. Ja de moltpetit, Iqbal somniava amb les aventures d’Aladí, ien les de tots aquells personatges dels contes quesabien volar en les catifes voladores.

Al poble on vivia Iqbal les catifes eren una cosamolta important, perquè molt gent treballava enun fàbrica de catifes que hi havia.

Iqbal de vegades hi anava i, des de fora, s’encan-tava mirant la llana virolada acabada de tenyirquan l’estenien al sol. I quan veia les catifes aca-bades, somniava que vivia aventures fantàstiquesdamunt una catifa voladora. Iqbal era molt petit itenia una fantasia exuberant.

Els pares d’Iqbal eren molt pobres. Un dia, la sevamare li va dir que hauria d’anar a treballar a unafàbrica de catifes, perquè el seu pare devia dinersa l’amo de la fàbrica i no els hi podia tornar.

Iqbal veia el seu pare i la seva mare molt tristos,i ell estava desconcertat. No entenia que ho esti-guessin, perquè pensava que era una sort poderanar a la fàbrica i fer ell també aquelles catifesmeravelloses.

Al cap d’uns quants dies, l’amo de la fàbrica el vaanar a buscar. Ell, llavors, veient la profunda triste-sa dels seus pares, ve tenir també com un mal pres-

sentiment, i la por i l’angoixa se li van ficar a dins.Però, empassant-se les llàgrimes, es va haver d’a-

comiadar dels seus pares i marxar cap a la fàbrica.Quan van arribar-hi, l’amo el va fer entrar a dins

d’una nau, poc il.luminada i mal ventilada, onmolts altres nens treballaven sense parar teixintcatifes.

A partir de llavors, Iqbal gairebé no va veure mésel sol. Era un nen, però tots els dies se’ls passavasencers teixint catifes, movent els seus dits petitstan de pressa com podia perquè si no l’amo s’en-fadava.

Les catifes voladoresAdaptació lliure del conte Las alfombras voladoras, de César Diaz Amnistia Internacional

A

Número 2 17/10/06 12:48 Página 8

9

CEIP Joan Salvat Papasseit. 5è de primària

Però, malgrat tot, Iqbal encara somniava; els seussomnis s’havien convertit en la única cosa agrada-ble de la seva vida. Somniava despert mentre tre-ballava, i s’imaginava que amb una d’aquelles cati-fes un dia s’escaparia volant de la fàbrica i s’en-duria els seus pares cap a llocs llunyans imeravellosos.

A l’amo, però, aquestes coses no li agradavengens. Deia que mentre Iqbal somniava despert elsseus dits s’adormien, i que si els dits no treballa-ven de pressa trigava més a fer les catifes.

L’amo, quan Iqbal o els seus companys es dis-treien, els castigava severament; volia que Iqbal itots els altres nens fessin moltes catifes i molt depressa, i així ell guanyaria molts diners.

A l’Iqbal cada vegada se li feien més insuporta-bles l’amo i la fàbrica. Fins que, un dia, es va esca-par, ben decidit a no tornar-hi més.

Però Iqbal sabia que hi havia molts nens que con-tinuaven treballant a la fàbrica de catifes. Ell lla-vors només tenia 12 anys, però va començar a mou-re’s, a protestar i a dir pertot arreu que era una ver-gonya que els amos de les fàbriques de catifesfessin treballar els nens d’aquella manera.

Iqbal, a més, va saber que, encara que fos un fetgeneralitzat el treball dels nens a les fàbriques de

catifes, allò estava prohibit. Les lleis del seu paísno ho permetien, i menys en aquelles condicionstan dures.

Mentrestant, hi va haver d’altres nens que, veientel seu exemple, també van començar a protestar.I Iqbal es va adonar que tornava a somniar en cati-fes voladores, només que llavors les catifes eren lesseves protestes i les seves denúncies que, volantlliurement, s’anaven escampant arreu del país.

Però els amos de les fàbriques de catifes estavenmolt enfadats. Ells estaven acostumats a tenir nenstreballant a les fàbriques pagant-los una misèria,o senzillament de franc, com Iqbal, per tal quepaguessin els deutes de les seves famílies. I araIqbal ho volia impedir! A més, Iqbal estava ani-mant a d’altres nens a protestar!

Sí, Iqbal estava a punt d’aconseguir fins i tot queel govern del seu país es veiés obligat a fer com-plir les lleis que no permetien el treball dels nensa les fàbriques de catifes!

El final d’aquesta història és molt trist: Era un diade festa. Iqbal va agafar la bicicleta i se’n va anarcap el riu, a trobar-se amb els seu amics.

Però no hi va arribar mai... perquè una balaassassina va tenyir de sang les seves catifes vola-dores.

Alberto Millan RíderJo, si fos líder d’aquell país, tant abans com ara,

l’hauria canviat.Un dia quan Iqbal anava pel carrer a veure uns

amics, va rebre un tret i així el van matar. Jo crec que és una vergonya que a molts països

segueixin aquesta línia i jo ho canviaria.

Melani Uribe GonzálezJo penso que els nens no haurien de treballar

perquè els ossos no estan desenvolupats i si foscal treballar fer-ho a partir de 14-16 anys. I tam-bé està molt malament que els amos matin al nena sobre de que treballa. Per això, vull que es solu-cioni.

Comentaris del conte:

Número 2 17/10/06 12:48 Página 9

10

CEIP Joan Salvat Papasseit. 5è de primària

CEIP Montseny. 5è de primària

Javi RoldánA mi em sembla que no està bé, perquè els nens

es cansen més ràpid i no tenen tanta força. Els famal la mà i se’ls deformen les mans.

Naiara PérezNo treballeu!!Els nens no poden treballar perquè encara els

estan creixent els ossos i se’ls fan malbé. Si volentreballar ha de ser treballs que no siguin forçats,com atendre públic o fer coses fàcils. Si algun nenfa un treball ha de cobrar diners, tenir un con-tracte i l’edat necessària per treballar. Si està ambcontracte i no pot escapar de la fàbrica i ho fa, nose li paga i punt. Si no treballa no l’han de pegarni matar. Si no treballa ràpid se li diu: Podries tre-

ballar una mica més ràpid, si us plau? I ja està. Sifan hores extres, se’ls han de pagar com als adults.Els nens tenen dret a jugar i a gaudir de la sevainfància, quan siguin grans ja tindran temps detreballar i fins i tot voldran ser nens. La gent queels peguen i els maten hauria d’anar a la presó,però en canvi tenen la consciència lliure, vius icontents, i això no hauria de ser així. Això és injusti espero que algun dia canviï a tot arreu, d’unapunta del món fins l’altra.

Hassane El MirNo han de matar els nens que no vulguin treba-

llar. Els nens i les nenes no han de treballar, i noels han pegar. Els hi han de pagar diners per laseva feina.

Llengües d’alumnes del CEIP MontsenyGràcies als nostres nous companys, els alumnes de 5è del CEIP Montseny coneixem aquestes paraules

Català Castellà Àrab Romanès

Hola Hola Buna

Adéu Adiós La revedere

Bon dia Buenos días Buna dimineata

Bona tarda Buenas tardes Buna zina

Bona nit Buenas noches Buna seara

Mare Madre Mama

Pare Padre Iata

Filla Hija Füca

Fill Hijo Fiu

Escola Escuela Scoala

Llibre Libro Carte

Llibreta Libreta Caiet

Llapis Lápiz Creion

Poble Pueblo Judet

Ciutat Ciudad Oras

Gràcies Gracias Multumesc

Número 2 17/10/06 12:48 Página 10

11

CEIP Col·legis Nous. 5è de primària

És important evitar la tala d’arbres per fer paperja que el que hi ha el podem reciclar i així respec-tem el medi ambient.

Per fer paper reciclat cal:Paper usat (diaris, fotocòpies, quaderns, ...)Un recipient granCola de fusterUn marc de fusta amb tela mosquiteraDraps per separar els fulls de paper reciclatUna liquadora o batedora

Elaboració (una ventada ha desordenat les ins-truccions. Per saber com es fa, primer les hau-reu d’ordenar):

A) La mescla triturada es passa a un recipient grani s’hi afegeix una cullerada de cola de fuster percada vint litres d’aigua de la mescla (aproximada-ment). Després s’ha de remenar fins que la cola hiquedi ben barrejada.

B) Aquesta mescla s’ha de deixar reposar durant

un parell de dies com a mínim (com més diesmillor).

C) El marc es deixa suspès fins que se n’ha esco-rregut tota l’aigua, i després s’aboca sobre un drap.Tot seguit es treu el marc i s’hi col.loca un altre drapal damunt.

D) Talla el paper usat en trossos petits. Despréssubmergeix els trossos de paper en un recipientamb aigua. Hi ha d’haver el mateix volum d’aiguaque de paper.

E) Quan la mescla ha reposat el temps necessari,s’ha de triturar molt bé. Per fer-ho és millor utilit-zar una liquadora o una batedora.

F) Finalment, es col.loca el paper entre dos drapsi s’hi posa un objecte pesant al damunt. Es deixaeixugar la pasta un dia com a mínim. D’aquestamanera obtindrem un full de paper reciclat.

G) Submergeix el marc de fusta amb la tela mos-quitera en el recipient. Després treu-lo suaument,de manera que quedi una fina capa de pasta depaper a la superfície de la tela mosquitera.

La cultura xinesa al CEIP Col.legis NousA l’escola ha arribat una companya procedent de la Xina i ens està ensenyant una mica

de la seva llengua. Ja hem après algunes paraules i a escriure el seu nom.

Fem paper!

SOLUCIÓ: D B E A G C F

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

[yi] [er] [san] [si] [wu] [liu] [qi] [ba] [jiu] [shi]

Petit diccionari estiuenc català-xinès:platja sol mar gelat pilota sorra estiu para-sol calor em dic...

hai tan tai yang hai bin qi lin quiu sha liu yue tai yang sang re wo jiao

Proverbis xinesos per a reflexionar-hi:“Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres. Així t’estalviaràs molts disgustos”

“El savi sap què ignora”“El mal no està en no tenir faltes, sinó en no tractar d’esmenar-les”

Número 2 17/10/06 12:48 Página 11

12

CEIP Col·legis Nous. 4t i 5è de primària

Els nens i nens de quart del CEIP Col.legis Nous hem treballat la Comunitat Econòmica Europea i hem aprèsmoltes coses. A veure, si sabeu de quin país parlem amb la informació que us donem.

1. És famós per la pasta i les pizzes ------------------------------------------------------------2. Hi ha una torre molt famosa que la va fer el sr. Gustau Eiffel ----------------------------------3. Té ciutats importants com Mollet, Barcelona, Sevilla, Madrid ---------------------------------4. Té moltes illes, una costa molt retallada i s’hi van fer les primeres olimpíades ------------------

Endevinalles

Sóc gran, tinc potes. Sempre emposen menjar a sobre. Què sóc?

És quadradet, té un cargolet i unacaixeta. Quina coseta és?

Per un caminet va caminant un ani-mal. El nom ja te l’he dit, qui és?

Dormo de dia, surto de nit, sócgegant i el meu pitjor enemic és eldia, i el meu millor amic és la nit.

Sóc un senyor ben pentinat i moltpresumit, m’agrada la calor i me’nvaig a domir quan es fa de nit.

Té ulls i no hi veu, té aigua i no beu,té carn i no en menja, té barba i noés cap home. Què és?

Sóc alt però no arbre, sóc gras peròno home, i em posen molt menjarsense moure’m del lloc.

Es veu molt bé, clarament i transpa-rent. Es veu a totes hores, ningú ensho pot prohibir. Què és?

Sóc un animal. Cada dia vaig a pas-sejar al carrer. Tinc pèl i potes. Quisóc?

Semblo una televisió però no ho sóc,parlo sense boca i m’escolten. Elmillor de tot és que tinc memòria.

Sóc una persona amb molt d’or idiners. Qui sóc?

El 99% el fa servir, l’1% no. Per fer-loservir, cal mirar la tele o el cel. Ésmolt pràctic i s’agafa amb una mà.És bo portar-lo a la motxilla.

1

3

5

7

9

2

4

6

8

10

11 12

Número 2 19/10/06 09:50 Página 12

13

15

17

19

14

16

18

20

21 22

2324

25

2627

28 29

13

CEIP Col·legis Nous. 4t i 5è de primària

Tinc moltes venes, sóc molt llest. Isempre he de fer els deures i pensarper tu. Qui sóc?

Els teus peus ens desitgen i a la nit ensdeixes al costat del llit, Qui som?

Sóc rodona i cada dia jugueu amb mi.Em toquen molts famosos de la lliga.

Sóc molt llarga i no sóc una serp. Notinc vida perquè sóc un ésser inert.Els alumnes em busquen si volen ferels deures bé.

Puc ser fosc o clar. Ho puc veure tot.Qui sóc?

Sóc fi i al teu cap estic, puc ser demolts colors.

Sóc rodó amb tres germans: Un guiamolt ràpid, un altre no tant i el petités el més lent.

A l’hivern em necessites, a l’estiu emdeixes a un racó perquè amb mi t’o-fegues de calor.

Barbut per la panxa i dur a les espat-lles. Puja i baixa mentre treballa.

Té moltes fulles i no és un llibre. Perfer deures comences a escriure.

Corro molt perquè no m’agafin. Sim’atrapen vaig a la cassola.

Sóc petit i em faig gran. Tinc mirallsi gràcies a mi es veu la lluna de prop.

M’obren i em tanquen cada vegadaque necessiten alguna cosa.

Ella surt molt elegant vestida deblanc. Del seu cap surt foc i si treba-lla tot el dia, l’endemà s’ha fos.

Sóc transparent, si em tiren una pedraem trenco i pots posar-me líquids.

Sóc negra o verda, gran o petita. Empots guixar i esborrar-me.

No té cames i s’arrossega. Vigila queno et mossegui. Totes són perilloses in’hi ha de molt grosses.

Número 2 19/10/06 09:50 Página 13

Càritas-Mollet ésuna institució del’Església Catòli-ca que expressala sol.licitud perals pobres i mar-ginats de la nos-tra societat a tra-

vés de tasques d’assistència, sensibi-lització i volunta-riat social. Seusocial: parròquia Sant Vicenç. Pl.Església, 1. Tel. 93 593 00 69.

14

ACAPS-Molletpromou laso l ida r i t a tc a t a l a n ae n v e r s e lpoble sahariài impulsa pro-jectes huma-

nitaris per millorar les condicions devida als campaments de refugiatssaharians. Seu social: C/ FrancescMacià, 18, 1r 2a. Tel. 620 911 929.

Mollet 100% Camerun treballa pel des-envolupament del nivell de vidasocial i humઠde la comunitat de lamissió catòlica de Makary Blangouaal nord de Camerun. Seu social:parròquia Sant Vicenç. Pl. Església, 1.Tel. 93 593 00 69.

Associacióde la Comu-nitat Musul-m a n a d eMollet i co-m a r c a t él’objectiu de

promoure i difondre la cultura islàmi-ca entre els seus associats i totes lespersones interessades de la nostra ciu-tat. Seu social: C/ Sant Ramon, 59. Tel.93 579 10 73.

Creu Rojaé s u n ainstitucióuniversal

que actua en els camps de la coope-ració internacional, la protecció delmedi ambient i la participació en acti-vitats de serveis socials, de socors id’emergència, amb l’objectiu princi-pal d’ajudar les persones més vulne-rables. Seu social: Gaietà Ventalló, 60.Tel. 93 544 53 56.

Amistat Parro-quial amb Cin-co Pinos té perobjectiu orga-nitzar camps detreball anuals,fer tasques de

sensibilització i altres activitats soli-dàries per donar suport material iespiritual a la comunitat parroquialde Cinco Pinos. Seu social: Pl. Esglé-sia, 1, Tel. 93 593 00 69.

L’Associació Ciutadansde Perai té l’objectiu definançar i impulsar pro-jectes d’educació, sani-tat i agricultura, i faci-litar la integració socialde les persones dePerai, poble de l’est deGàmbia, que vénen aCatalunya. Seu social:c/ Cristóbal Colón, 13,2n, 3a. Tel. 93 593 01 62.

La Coor-dinadorad ’AMPAde les es-c o l e sp ú b l i -

ques dinamitza iniciatives i activi-tats de les AMPA de les escoles públi-ques de la ciutat en diferents àmbitseducatius i socials, com la solidaritat.Seu social: C/Magallanes, 20, 1r 1a. Tel.93 570 53 43.

Fundació ROKPAés una organit-zació benèficamundial que tre-balla per millorarla qualitat devida del món envies de desenvo-lupament i delmón desenvolu-

pat. Seu social: C/ Antònia Canet, 16,3r 1a, 59. Tel. 93 579 22 08.

F u n d a c i óInternacionalCompanyiade Maria-Les-tonnac tre-balla des de1976 per era-

dicar la pobresa dels anomenats Ter-cer i Quart móns i educar per a la soli-dartat i la fraternitat entre els pobles.Seu social: Rambla de Balmes, 15-21.Tel. 93 570 68 88.

J u s t í c i a iPau-Mollettreballa perla sensibilit-zació i cons-cienciacióde la nostra

societat sobre les condicions de vidainhumanes que afecten a la major partde les persones del món. Seu social:parròquia Sant Vicenç. Pl. de l’Esglé-sia, 1. Tel. 93 593 00 69.

Associació CincoPinos Poble Ger-mà treballa perla dinamitzacióde l’agermana-ment solidarientre Mollet delVallès i el poble

nicaragüenc de San Juan de CincoPinos. Seu social: C/ Francesc Macià,18, 1r, 2a. Tel. 93 593 29 51.

Solidaritat amb Senegal és una asso-ciació que treball desenvolupant pro-jectes de salut, educació i qualitat devida. El nostre principi és “jo per tu,tu per altres”. Seu social: c/ Zorrilla,25, local 2. Tel. 93 570 19 18.

L’Associació d’Immigrants per a laPromoció de l’Agricultura del Poblede Harr (Mauritània) és una associa-ció que treballa per promoure el des-envolupament dels habitants de Harr.Seu social: c/ Sant Llorenç, 22 àtic, Tel.93 593 65 55.

L’Associa-ció de Se-negalesos iGambiansté com ao b j e c t i u

difondre la seva cultura i alhora aju-dar a les persones nouvingudes aentendre la cultura d’aquí per acon-seguir una millor integració i unabona convivència. Seu social:c/Gallecs, 21, 1r B. Tel. 655 399 300.

ONG de Mollet

Número 2 17/10/06 12:48 Página 14

15

Feu un dibuix relacionat amb els valors de la solidaritat, la igualtat, l’amistat, la diversitat i la tolerància i doneu-lo al vostreprofessor/a. A través de l’escola, els dibuixos arribaran a l’Ajuntament, a la Regidoria de Drets Civils, i es publicaran en les pos-teriors edicions de la revista Minimosaic. Poseu-hi el vostre nom i cognoms i el de l’escola, així com el curs que feu.

Número 2 17/10/06 12:48 Página 15

col·laboracióedició

comissiód’entitats solidàries CEIP Nicolàs Longaron

CEIP Joan Salvat PapasseitCol·legi LestonnacCEIP MontsenyCEIP Col·legis Nous

Número 2 17/10/06 12:48 Página 16