NÚMERO 27 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2004 - lleidatur.com · seva natura, d’una bellesa tan...

98

Sense límits

NÚMERO 27 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2004

Isidre Gavín i VallsPresident de la Diputació de Lleida

3

tres

ot i que pot semblar agosarat un titular d'aquest tipus, l'evidència de l'afirmació es fa patent quan coneixes les Terres de Lleida. Un territori sense límits en molts sentits: en la bellesa fonamentalment, amb uns paisatges únics i irrepetibles com els que abasta el Parc Natural de l'Alt Pirineu. Quasi 70.000 hectàrees de patrimoni na-tural i monumental a les comarques del Pallars Sobirà i de l'Alt Ur-gell plenes de racons per descobrir.

Un territori també, gairebé sense límits en la gran oferta turística d'allotjaments –més de 40.000 places– que brinda al visitant: ho-tels de somni, allotjaments rurals amb totes les comoditats i amb el relax garantit, càmpings per gaudir en directe de la natura... i un llarg etcètera amb possibilitat de triar entre un ampli ventall d'opcions per a tot tipus de client: paradors nacionals, aparta-ments, monestirs, albergs, refugis... Sens dubte, una terra acollido-ra sense limitacions.

La millor manera de conèixer i gaudir de tot aquest potencial a les Terres de Lleida és obrir-la a tothom acostant les distàncies. Això és el que ens permet des de fa ben poc el TGV, una infraestructura ràpida, còmoda i segura que apropa el visitant del centre de l'Estat, del sud, d'arreu, a l'estació Lleida-Pirineus, un nom que ja ens obre tot un món de possibilitats. Quines? Il·limitables tant a la pla-na com a la muntanya.

Des de conèixer les tradicions més arrelades a les nostres contra-des, com un dels oficis gairebé desapareguts: el ceramista; les fes-tes més emblemàtiques dels nostres pobles (Festa de l'Aigua d'Almacelles); els museus que ens transporten al passat màgica-ment (Museu Roda Roda); la gastronomia més saborosa i elabora-da; fins a gaudir de tots els esports d'aventura i les activitats que es poden practicar en plena natura, les Terres de Lleida no tenen lí-mit. Us convidem a comprovar-ho.

Un territori sense límits

Un territoriosin límites

Las Tierras de Lleida son un ter-ritorio sin límites en muchos sentidos: en la belleza funda-mentalmente, con paisajes úni-cos e irrepetibles como el que abarca el Parque Natural del Alt Pirineu. Sin límites también en la gran oferta turística de aloja-mientos –más de 40.000– de to-do tipo: hoteles, casas de turis-mo rural, cámpings, etc. y cada día más cerca de todo el mundo gracias al TGV, el cual posibilita al visitante disfrutar de todos los encantos de estos parajes.

Posibilidades y encantos como los oficios tradicionales (cera-mista), las fiestas más emblemá-ticas de nuestros pueblos (Fiesta del Agua de Almacelles), los mu-seos (Museo Roda Roda), la gas-tronomía más sabrosa y elabora-da, los deportes de aventura, etc. Un territorio sin límites. Os invi-tamos a comprobarlo.

An Unlimited Area

The Lands of Lleida are an unlim-ited area in many senses – basical-ly because of its beauty, with unique landscapes such as that of the High Pyrenees Nature Park. Also the wide tourist accommoda-tion offer is unlimited, offering more than 40,000 beds and every day closer to everyone thanks to the high-speed train, which pro-vides the visitor with the possibili-ty to enjoy all the charms of these landscapes.

Possibilities and charms like those of ancient trades (potter), the most emblematic festivals of our towns (Water Festival in Almacelles), museums (Roda Roda Museum), the most delicious and carefully prepared cuisine, adventure sports, etc. An unlimited area. We invite you to check it.

4

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud

COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

TEXTOS: Diego Aránega, Joan Bellmunt, Brigitte Bobet, Marina Pujol, Ferran Roma, Ignasi Ros, Sebastià Tamarit, Ramona Violant

IMATGE: Aj. d'Almacelles, Arxiu Parc Natural de l'Alt Pirineu, Establiments de les Terres de Lleida, Josep Barbero, Defoto (Núria Cortada, Ramon Gabriel, Anna Masip, Montse Masip, Xavi Vela), Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, RENFE

Portada: Vall de Barradòs (Francesc Tur)

Disseny i infografia: Josep Maria Cazares

II·lustració “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

Humor: By Balasch

ASSESSORIA DE TURISME:Xavier Moncayo, Julio Alegre i Josep Cabasés

CORRECCIÓ: Jordi VidalTRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: Torsitrad

COORDINACIÓ DE PUBLICITAT:Jany Campistrou

SECRETÀRIA DE DIRECCIÓ:Sandra Vargués

NÚMERO 27 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2004 6per Diego Aránega

LleidaMÉS A PROP QUE MAI

20per Sebastià Tamarit

Alt PirineuNEIX EL PARC MÉSGRAN DE CATALUNYA

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: [email protected]

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.es

E-MAIL: [email protected]

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

5

34per Ramona Violant i Ignasi Ros

Ramon Violant i SimorraESTUDIÓS DE LA CULTURA POPULAR DEL PIRINEU

54per Marina Pujol

Allotjar-se a LleidaTOT UN PRIVILEGI

68per l'equip editor

Entrevista

ISIDRE ESTEVE


ReceptesRESTAURANT AMBROSIARESTAURANT CAN BOIX

98INFORMACIÓ TURÍSTICA

per l'equip editor

90MUSEU RODA RODA

per Brigitte Bobet

76per Joan Bellmunt

El ceramistaMANS D'ARTISTA

52MITES DE PONENT

19Humor

By Balasch

51LLIBRES TURÍSTICS

per l'equip editor

44 AlmacellesFESTA DE L'AIGUA

per Ferran Roma


NOTÍCIES DEL PATRONAT

per Joan Bellmunt

77

Text: Diego Aránega Fotos: Defoto, Patronat de Turisme, RENFE

L l e i d amés a prop que mai

Visitar Lleida, gaudir dels seus poderosos atractius, és ara més ràpid i còmode que mai.

Gràcies al tren d’alta velocitat (TGV), el viatger pot arribar a Lleida en un tres i no res,

amb puntualitat anglesa, sense embussos de cap de setmana ni maldecaps. El passatger

del TGV, encara enlluernat per la velocitat ultraràpida (aviat serà de més de 350

quilòmetres per hora), podrà fruir, de cop i volta, de l’assossec de les valls del Pirineu,

d’un patrimoni artístic fascinador i de l’hospitalitat lleidatana. O de tot plegat.

L l e i d amés a prop que mai

8

Històrica cruïlla de camins, Lleida es converteix, gràcies alTGV, en un privilegiat centre de negocis, fires i congres-sos, però també en destinació turística europea de primera

qualitat, cap i casal del visitant més exigent i, alhora, més sensible.Aquest visitant descobrirà a Lleida tres entorns diferents, peròharmoniosos: el Pirineu, amb boscos, neus i aigües cristal·lines; elPrepirineu, amb valls inesgotables i un llegat històric sorprenent, i,a l'últim, la Plana, zona fruitera, pagesa i amable.

Sense cap mena de dubte, la gran màgia de Lleida es troba a laseva natura, d’una bellesa tan exultant que sovint fereix els ulls. ElParc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per exemple,és únic, majestuós. A més, es tracta d’un paradís parcialmentaccessible per a les persones amb minusvalia que utilitzen cadira derodes.

Més que recomanables són el Parc Natural del Cadí-Moixeró, elmés gran de Catalunya, la reserva de caça de Boumort, l’Estanyd’Ivars o l’impressionant congost de Mont-rebei, que sembla disse-nyat per a una pel·lícula de l’Indiana Jones. Impossible resumir lamunió de valls, congostos, parcs i rius que esquitxen tota lageografia lleidatana.

També ofereixen força atractius les terres de l’interior de lademarcació. A la Plana, la ciutat de Lleida ens dóna una benvingudad’altura: la Seu Vella, “l’obra més rica i sumptuosa construïda aLleida”, segons l’historiador Josep Gudiol. Presidint la ciutat des defa 800 anys, la Seu Vella mereix un descobriment alentit, sobretotdel claustre i el campanar, de mides i bellesa gegantines.

Molt acollidora, la ciutat de Lleida sedueix el visitant per moltsmotius que cal indagar sense pressa, tafanejant per l’Eix Comercialde 2,5 quilòmetres, un dels més llargs i animats d’Europa, opassejant pel Casc Antic, en ple procés d’embelliment, o gaudint dela contemplació del riu Segre des de les passarel·les o la canalització,una zona de gespa de dimensions de rècord Guiness.

La capital de la comarca del Segrià té altres secrets que desitjaesventar entre els visitants: el Turó de Gardeny, on va lluitar elmateix Juli Cèsar i que, després de segles com a fortí militar, ja "hafet la mili" i ara té vocació de parc tecnològic agroalimentari; elPalau de la Paeria, impressionant obra del romànic civil, ara seu del’ajuntament; el Palau de la Diputació de Lleida; l'antic Hospital deSanta Maria, avui seu de l'IEI; els afrancesats Camps Elisis o l’anticEscorxador, ressuscitat com a teatre municipal.

Prop de l’urbs, trobem espais naturals com ara l’Horta (el cinturóverd que envolta la ciutat per sobre del qual vola el TGV en el seuespectacular viaducte) o el Parc de la Mitjana, un bosc fluvial quesorprèn tothom. Aquesta sensibilitat natural ha fet que Lleida creixi

Molt acollidora, la ciutat de Lleidasedueix el visitant per molts motiusque cal indagar sense pressa. Ienvoltant l'urbs trobem espaisnaturals i verds com ara l'Horta.

El recorregut de l'AVE per terres lleidatanes ens permet contemplarimatges de postal i racons insospitats a les rodalies de la ciutat.

9

Lleida és ara per ara estació terminal del'AVE amb una important afluència de públicno solament de la demarcació sinó també deprovíncies veïnes com Osca, Tarragona, etc.Un acurat servei d'hostesses dóna labenvinguda als passatgers.

10

seguint valors mediambientals i de qualitat, sostenibles. A més, elmunicipi es troba situat en una de les zones més fèrtils i productivesd’Europa, a mig camí entre el mar i la muntanya, perfectamentcomunicat, al bell mig de les vies que connecten l’Estat espanyolamb la resta d’Europa i el Mediterrani.

Des de la passada tardor, l’estació Lleida-Pirineus és el puntd’enllaç del TGV amb el territori de Ponent. Allà hi ha serveid’autobús fins a la Seu d’Urgell i la Val d’Aran, a l’alta muntanya, ioficines de lloguer de cotxes per gaudir d’una visita independent,feta a mida. Val a dir que l’estació, ara per ara, també es converteixen l'estació dels tarragonins, els quals es traslladen a Lleida peragafar el TGV en direcció Saragossa i/o Madrid i a l'inrevés: la CostaDaurada també és molt més a prop de la capital de l'Estat gràcies alnou mitjà de transport.

Lleida també és un bona destinació de treball, car ofereixacollidores i funcionals instal·lacions per a fires, congressos, jornades,seminaris i reunions de negocis. Efectivament, Lleida arriba al segleXXI amb molta empenta. L’emergent món empresarial (sovint espe-cialitzat en el sector agroalimentari i de serveis), la Universitat deLleida, amb més de 10.000 alumnes i 39 titulacions, i la Fira deLleida, amb quatre pavellons i dotze fires l’any, fixen les bases del’enlairament econòmic de la ciutat, estretament lligat, sens dubte,a l’arribada del TGV, però també a l’expansió urbanística i a lacreació de nous equipaments: el nou Mercat Central de Fruites iVerdures, el Centre Integral de Mercaderies, els nous polígonsindustrials i, en el futur, el Centre de Negocis i Congressos.

Però, potser, el viatger del TGV, encomanat per l’alta velocitat,voldrà emocions més fortes. Si realment és així, benvingut a Lleida,un dels millors indrets del món per practicar-hi tot tipus d’esportsd’aventura, sia a l’aigua, sia al terra o a l’aire. Un total de 45empreses del sector ofereixen ràfting, descens de barrancs, motosaquàtiques, escalada, ala delta, salt de pont, globus, ultralleugers iun nombre sens fi d’activitats estimulants, per bé que segures.

Tal vegada, el passatger en tindrà prou amb la sensaciósupersònica del tren i, per compensar, voldrà practicar esports méstranquils. De nou, benvingut a Lleida, una terra excepcional per alsafeccionats al senderisme, a les bicicletes de muntanya, a lespassejades a cavall, al golf o, en el seu cas, a la caça i la pesca.

Més conegudes arreu són les pistes d’esquí del Pirineu de Lleida,amb 11 estacions, més de 3.400 hectàrees esquiables i 600 quilò-metres de pistes.

I el turisme en família? Aquesta és l’especialitat de la casa. Lleidaofereix un ampli ventall de possibilitats per descansar, per enjogassar-

L'emergent món empresarial, laUdL, amb més de 10.000 alumnes,i la Fira de Lleida, amb 4 pavellons i12 fires l'any, fixen les bases del'enlairament econòmic de la ciutat.

Dos dels molts atractius que elspassatgers de l'AVE trobaran a laciutat de Lleida són un EixComercial de 2,5 km i una selectai exquisida gastronomia.

11

El monument emblemàtic, la Seu Vella, és visita obligada per als nouvinguts, mentre que el nou campus universitari és símbol de modernitat i progrés.

12

se, per conversar vora la llar de foc, sota l’aixopluc de les nitsestrellades. Res més adient per assaborir la tranquil·litat del camp,de la muntanya, que les cases rurals, on grups d’amics, parelles ofamílies passaran uns dies entranyables. L’extraordinari potencialturístic de les comarques de Ponent es reflecteix en la seva variadai enorme oferta d’allotjament: 377 hotels, 354 cases rurals i 62càmpings que, tot plegat, sumen 793 establiments amb prop de40.000 places. Això no vol dir que Lleida sigui una destinacióturística massificada, ans al contrari, el visitant pot gaudir-hi d’unacalma i d’un tracte personalitzat poc freqüents.

Paradoxalment, els mitjans ultramoderns, com ara el TGV,també poden transportar el viatger al passat, a la tradició. I això ésel que passa a Lleida, que té una riquesa històrica, artística, popular,festiva i gastronòmica per donar i per vendre.

A Lleida hi ha tant i tant, de patrimoni històric i cultural, ques’han organitzat per als visitants una vintena de rutes potents isorprenents: de l’Art Rupestre, dels Castells, de l’Aigua, dels BonsHomes, del Món Rural, Monumental de Lleida, dels Oficis, de l’Oli,dels Segadors, del Temps, del Vi, del Romànic, etc. Aquesta últimaruta té el seu màxim exponent en la Vall de Boí, la concentració d’artromànic més important d’Europa, declarada Patrimoni Mundial perla UNESCO. Però n'hi ha molt més, veritables tresors com ara el ParcCretaci de la Conca Dellà, amb centenars de petjades de dinosaures,o les impressionants pintures rupestres del Cogul (Patrimoni Mundial),

Els esports d'aventura són un dels grans atractius del Pirineu en aquesta època de l'any. Els més tranquils opten per passejades a cavall, més relaxants.

13

o l’església romànica de Sant Llorenç de Morunys i els monestirs deSant Pere de Grau d’Escales i de Gerri de la Sal, o els museusdiocesans de Solsona i Lleida o l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu.

Pel que fa a les festes populars i les tradicions, Lleida n’és plena:la Fira de l’Oli de les Borges Blanques, el Carnestoltes de Solsona,les falles de l’Alta Ribagorça, els gossos d’atura de Llavorsí, els raiersde la Pobla de Segur, l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Teatre alCarrer de Tàrrega, l’Aplec del Caragol i la festa dels Moros i Cristiansde Lleida, entre d’altres.

En definitiva, el qui arribi amb el TGV a Lleida no ha de tenir cappressa. La munió de possibilitats turístiques, de negoci i de gaudi queofereixen aquestes terres s’ha de pair amb serenitat i goig, com unbon dinar. A la Terra Ferma, la cuina és casolana i saborosa, basadaen els productes autòctons (oli de les Garrigues, bolets i carns delPirineu, embotits, caragols, vins Costers del Segre i Raimat i, depostres, fruita dolcíssima). Totes aquestes delícies són, ara, méspròximes que mai per als viatgers de tot Europa. Com una menad’avió terrestre, el TGV enllaça Lleida amb Barcelona, Saragossa oMadrid en un dir amén i amb Sevilla, París o Roma en poc més quedir un rosari. Tot i això, s’ha de fer una advertència: els turistes quevisitin Lleida patiran un encanteri. Sense remei, restaran captivatsper sempre més i hauran de tornar una vegada i una altra a Ponent,“talment si fossin enyoradissos trens d’anada i tornada”, com deia elpoeta. ●

L'esquí és l'esport rei de les Terres de Lleida, mentreque els camps de golf van guanyant adeptes d'any enany. El turisme cultural té mil opcions per triar, una deles quals admirar el fabulós llegat romànic i una altra,gaudir de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega.

14

Joiers i gemmòlegs des de 1934

Plaça Sant Joan, 22 - Dr. Fleming, 9

15

Visitar Lleida, disfrutar de sus poderososatractivos, es ahora más rápido y cómodo quenunca. Gracias al tren de alta velocidad(TGV), el viajero puede llegar a Lleida en undecir amén, con puntualidad inglesa y sinatascos de fin de semana. El pasajero delTGV, todavía deslumbrado por la velocidadultrarrápida (pronto será de más de 350 km/h) podrá disfrutar del sosiego de los valles delPirineo, de un patrimonio artístico fascinantey de la hospitalidad leridana. O de todo a lavez.Histórico cruce de caminos, Lleida se con-vierte gracias al TGV en un privilegiado cen-tro de negocios, ferias y congresos, pero tam-bién en destino turístico europeo de primeracalidad. El visitante descubrirá tres entornosdiferentes pero armoniosos: el Pirineo, conbosques, nieves y aguas cristalinas; elPrepirineo, con valles inigualables y un lega-do histórico sorprendente, y la "Plana" (elllano), zona frutera, agrícola y amable. Sinduda, la gran magia de Lleida reside en la

naturaleza, de una belleza exultante, con unexponente de primer orden: el Parque Nacio-nal de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici,sin olvidar el Parque Natural del Cadí-Moixeró, la reserva de caza de Boumort, elEstany de Ivars, el desfiladero de Mont-rebei,etc.En la "Plana", la ciudad de Lleida nos da unabienvenida de altura: la Seu Vella presidedesde hace 800 años la capital del Segrià, conun claustro y un campanario de medidas ybelleza gigantescas. Uno de los ejes comer-ciales más largos y animados de Europa (2,5km), el singular Turó de Gardeny (futurasede del parque tecnológico agroalimentariode Lleida), una destacada obra civil con ejem-plos como el Palacio de la Paeria, el de laDiputación, el antiguo Hospital de SantaMaria (hoy sede del IEI), etc. y espaciosverdes como el bosque fluvial de La Mitjanao la Horta de Lleida, auténtico cinturón ver-de que envuelve toda la ciudad, son algunosde los encantos que cautivan al visitante.

Lleida, más cerca que nuncaDesde el pasado otoño, la estación Lleida-Pirineos es el punto de enlace del TGV con elterritorio de Ponent. En la estación hay servi-cio directo de autobús hasta La Seu d'Urgelly la Val d'Aran, y oficinas de alquiler decoches para disfrutar de las visitas por lastierras de Lleida de forma más independiente.Además de tierra de vacaciones, Lleida tam-bién es un buen destino de trabajo, puesto queofrece acogedoras y funcionales instalacionespara ferias, congresos, jornadas, seminarios yreuniones de negocios. El emergente mundoempresarial, la Universidad de Lleida (conmás de 10.000 alumnos y 39 titulaciones) y laFira de Lleida, con cuatro pabellones y doceferias al año, fijan las bases del progresoeconómico de la ciudad estrechamente ligadoa la llegada del TGV, pero también a la expan-sión urbanística y a la creación de nuevosequipamientos: nuevo Mercado Central de Fru-tas y Verduras, el Centro Integral de Mercan-cías, los nuevos polígonos industriales y el futu-ro Centro de Negocios y Congresos.

17

Pero si el viajero desea emociones más fuer-tes, en las Tierras de Lleida encontrará de-portes de aventura en tierra, agua y aire. Untotal de 45 empresas del sector ofrecen rafting,descenso de barrancos, motos acuáticas, es-calada, ala delta, puenting, globos, ultraligerosy un número sin fin de actividades más queestimulantes. Sin embargo, si se prefiere me-nos acción, pueden escoger entre senderismo,bicicletas de montaña, paseos a caballo, caza,pesca, golf, etc. Y como deporte estrella delPirineo de Lleida, el esquí, con 11 estacionesen funcionamiento, más de 3.400 hectáreasesquiables y 600 km de pistas.El turismo en familia es otra especialidad dela casa. Lleida ofrece un amplio abanico deposibilidades para descansar y saborear latranquilidad del campo o la montaña. El ex-traordinario potencial turístico de las comar-cas de Ponent se refleja en su variada y enor-me oferta de alojamientos: 377 hoteles, 354casas rurales y 63 campings, que suman 794establecimientos con cerca de 40.000 plazas.Otros de los valores de Lleida son su riquezahistórica, artística, popular, festiva ygastronómica. Es posible conocer el patrimo-nio histórico y cultural a través de una veintenade rutas sorprendentes: del Arte Rupestre, delos Castillos, del Agua, de los Cátaros, delMundo Rural, Monumental de Lleida, de losOficios, del Aceite, de los Segadores, delTiempo, del Vino, del Románico, etc. Estaúltima tiene su máximo exponente en el Vallede Boí, la concentración de arte románicomás importante de Europa, declarada Patri-monio Mundial por la UNESCO. Respecto alas fiestas populares y las tradiciones, Lleidaestá repleta de ellas.En definitiva, quien llegue con el TGV aLleida no debe tener prisa ninguna. El con-junto de posibilidades turísticas, de negocio yde disfrute que ofrecen estas tierras tienenque digerirse con serenidad y placer, comouna buena comida. En la Terra Ferma, lacocina es casera y sabrosa, basada en losproductos autóctonos (aceite de las Garrigues,setas y carnes del Pirineo, embutidos, caraco-les, vinos Costers del Segre y Raimat y, parapostre, fruta dulcísima). Todas estas deliciasgastronómicas, paisajísticas, culturales, etc.están más próximas que nunca, ahora, paralos viajeros de toda la península y muy prontode toda Europa. ●

Visiting Lleida and enjoying its power-ful attractions is now faster and morecomfortable than ever thanks to thehigh-speed train. Lleida is becomingan excellent business, trade fair andcongress centre, but also a top qualityEuropean tourist destination. The visi-tor will discover three different envi-ronments: the Pyrenees, with woods,snow and clear waters; the Pyreneanfoothills, with unique valleys and anamazing historical heritage, and thePlain, a friendly area devoted mainly tofruit-growing and farming. However,the greatest magic of Lleida undoubt-edly lies in nature, with a first-rateexample: the Aigüestortes and LakeSant Maurici National Park. As for thecity of Lleida, it is worth mentioningthe so-called Seu — its old cathedral —which has presided over the city for800 years, and the city itself, which hasone of the longest and busiest shoppingstreets in Europe (2.5 km). There areimportant civil buildings and openspaces, such as the Mitjana park or the

Lleida, closer than everHorta area. From last autumn, theLleida-Pyrenees railway station hasbeen the linking point of the high-speedtrain with the Ponent (Western) area.The station has a direct bus service toLa Seu d’Urgell and Val d’Aran, andalso a car rental service so you canenjoy your visit to the Lleida area moreindependently. The high-speed trainbrings the rest of the Iberian Peninsulacloser to the charms of Lleida, rangingfrom all kinds of adventure sports andskiing in its 11 Pyrenean ski resorts, toan unparalleled architectural heritage,with Boí’s Romanesque art as its great-est example. All these attractions arecompleted with a wide range of accom-modation (377 hotels, 354 rural housesand 63 campsites, with almost 40,000beds) and a varied wealth of history,art, popular and festive culture andcuisine. In short, those who arrive inLleida on the high-speed train havewithin their reach all these opportuni-ties for tourism, business and leisure,which are really not to be missed. ●

21

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Arxiu Parc Natural de l'Alt Pirineu

Dues comarques (el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell), 15 municipis, quasi 70.000 hectàrees d'extensió... La

demarcació de Lleida conté des de l'1 d'agost de 2003, data en què la Generalitat de Catalunya en va

aprovar el decret de creació, el parc natural més gran de Catalunya, i també el més ambiciós. El Parc de

l'Alt Pirineu ha nascut amb una doble vocació: d'una banda, la de salvaguardar els valors d'aquesta zona

privilegiada (els valors d'un extraordinari patrimoni natural i monumental, però també els valors d'un

modus vivendi ancestral), i, de l'altra, la d'atreure un turisme sensible a aquesta rica herència tradicional

i respectuós amb un entorn paisatgístic absolutament prodigiós.

NEIX EL PARC NATURAL MÉS GRAN DE CATALUNYA

21

Text: Sebastià Tamarit Fotos: Arxiu Parc Natural de l'Alt Pirineu

Alt PirineuNEIX EL PARC NATURAL MÉS GRAN DE CATALUNYA

Dues comarques (el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell), 15 municipis, quasi 70.000 hectàrees d'extensió... La

demarcació de Lleida conté des de l'1 d'agost de 2003, data en què la Generalitat de Catalunya en va

aprovar el decret de creació, el parc natural més gran de Catalunya, i també el més ambiciós. El Parc de

l'Alt Pirineu ha nascut amb una doble vocació: d'una banda, la de salvaguardar els valors d'aquesta zona

privilegiada (els valors d'un extraordinari patrimoni natural i monumental, però també els valors d'un

modus vivendi ancestral), i, de l'altra, la d'atreure un turisme sensible a aquesta rica herència tradicional

i respectuós amb un entorn paisatgístic absolutament prodigiós.

22

Tot i que cronològicament el Parc de l'Alt Pirineu és encaraun nadó, sens dubte és un nadó destinat a esdevenir –perdir-ho així– un “superhome”, tant pel plantejament dels

seus promotors com per l'extensió geogràfica, que supera de moltles 42.000 hectàrees del, fins fa poc, més gran parc català, el delCadí-Moixeró. L'Alt Pirineu excel·lirà també en equipamentslogístics: tindrà la seu central a Llavorsí i –cosa que no succeeixa cap altre parc– en la seva gestió col·laboraran tres entitats jaexistents: el Camp d'Aprenentatge de les Valls d'Àneu, centrat enl'educació ambiental; el Centre d'Art i Natura de Farrera, quetreballarà en l'estudi del patrimoni natural i el paisatge, il'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, que coordinarà la recercacultura i etnològica. A més, és previst d'obrir o integrar unacatorzena de centres d'interpretació i espais museístics centratsen temàtiques pròpies del país.

Diguem que el parc és resultat d'un ampli consens entre totesles institucions, sectors de població i col·lectius implicats, fet quegaranteix l'aplicació efectiva de les polítiques de preservaciónecessàries i el desenvolupament harmoniós de l'espai. Així, laJunta Rectora del parc, constituïda aquest hivern sota el paraiguainstitucional de la Generalitat de Catalunya, és formada per 38membres, entre representants de la mateixa Generalitat, Diputacióde Lleida, consells comarcals, municipis de la zona, ramaders,pescadors, associacions ecologistes i agents privats.

Geogràficament, l'àrea protegida recorda vagament la figurad'una lluna creixent molt irregular, amb el vèrtex meridional aGerri de la Sal i el septentrional a la intersecció entre el Pallars,l'Aran i França, i amb la cara oriental perfilada per la Picad'Estats, la frontera amb Andorra i el pic de Salòria.

A la foto superior, l'impressionant bosc de Virós. A sota, un grup d'ovellesmenjant sal. A les pàgines 20-21, bucòlica imatge al Pla de Negua.

23

Un dels objectius del parc és assegurar una explotació forestal equilibrada, garantint el desenvolupament econòmic de la zona i alhora la conservació de labiodiversitat de boscos com el d'Alins (a la foto).

L'extensió del parc, si bé afavoreix la varietat de paisatges iatractius, no constitueix l'únic factor remarcable. El text dedeclaració de parc natural estableix com a objectius “la protec-ció dels valors geològics, ecològics, paisatgístics i culturals”,però també “el desenvolupament sostenible, que faci compatiblela protecció dels valors esmentats amb l'aprofitament ordenatdels seus recursos i l'activitat dels seus habitants”. Dit d'una altramanera: es vol crear les condicions òptimes per a un progréseconòmic i una consolidació demogràfica del territori fonamen-tats en les activitats tradicionals o activitats noves no agressivesamb l'entorn.

El turisme rural ha de representar un paper important enaquesta recerca d'una sostenibilitat basada en el respecte a latradició i a la natura, entenent doncs que parlem d'un turisme nomassificat i identificat amb els valors que encarna el parc.

Aquest plantejament és especialment aplicable a zones ques'han mantingut al marge dels grans fluxos turístics (i que cons-titueixen per tant veritables paradisos per al visitant), com la vallde Baiasca, la Vall de Cardós, la Vall Ferrera o la zona deCastellbò.

Tradicional serradora hidràulica bastida a Àreu; aquest poble de la VallFerrera acollirà precisament un centre d'interpretació de la fusta.

24

centren la tasca de preservació de la Junta Rectora del Parc. Elsextensos boscos de la zona –pinedes de pi negre i pi roig,avetoses, fagedes, rouredes– constitueixen un patrimoni verdque, sens dubte, no deixa impassible el visitant àvid d'emocionsestètiques o d'excursions inoblidables. En aquest àmbit, es treba-lla en la millora de la gestió forestal, ampliant les zones dereserva de bosc i aplicant criteris de biodiversitat que garanteixinel desenvolupament d'espècies com el mussol pirinenc, el picoto el gall fer.

Amb la finalitat de garantir un ús públic del parc respectuósamb el medi ambient, d'una banda, i de facilitar que els visitants

Potenciació de la ramaderia ecològicaEn aquesta línia es treballa també per potenciar un dels

sectors emblemàtics del Pirineu, la ramaderia, activitat d'arrelsseculars. Es pretén impulsar la ramaderia ecològica (modalitatque al Pallars Sobirà ja constitueix un 50% del sector), millorarles infraestructures ramaderes als boscos comunals (pletes, caba-nes, prats, abeuradors d'animals) i fins i tot lliurar ajuts econò-mics com a contraprestació necessària per mantenir l'ecosistemad'aquelles contrades (prats de dall i pastures).

No cal dir que la varietat biològica és un dels elementsessencials d'aquestes contrades, i alhora un dels aspectes que

D ' I N T E R È S

Parc Natural de l'Alt PirineuDepartament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

Crta. Val d'Aran, 31, 2n · 25595 LlavorsíTelèfon 973 62 21 26

Web: www.parcsdecatalunya.net

Tuc de Marimanba Alòs d'Isil Mont -roig

Isil

ÀrreuBorén

Sorpe

València d'ÀneuEsterri d'Àneu

CerbíGavàs

Unarre

EscalarreBungo

Llavorre

Vall d'Àneu

Lladorre

Quanca

Tavascan

Aineto

Estany de Certascan

Lleret

Lladrós

Boldís-Jussà

Boldís-SobiràBonestarre

Arròs de CardósGinescarreEsterride CardòsEstaon

BonestarreAnàs

Surri

Ainet de CardósCassibros

la Força d'ÀreuÀreu

Norís

AlinsBesan

Riberade Cardòs

Vallfar

rera

AraosV

all d

e C

ardó

sAinet de Besan

Berrós-SobiràBerrós-Jussà

la Guingueta d'Àneu

Escaló

Tírvia

FarreraLlavorsí

Estaron

Burg

AidíMontescladoBaiasca

Arestui

Civís

Os de Civís

Pica d'Estats

Pic de Salòria

RoníBeroní Montenartró

RomadriuRialp

Ars Asnurri

la Farga de Moles

Sant Joan FumatArcavell

Castellbò

Montferrer

Torreta de l'Orri

Sort

Rubióles Llagunes

Vilamur

TornafortMalmercat

Arcalís

Soriguera

PARC NATURAL DE L'ALT PIRINEU

1.– Seu central del Parc de l'Alt Pirineu

2.– Camp d'Aprenen-tatge de les Valls d'Àneu

3.– Centre d'Art i Na-tura de Farrera

4.– Ecomuseu de les Valls d'Àneu

31

24

25

Des dels majestuosos boscos d'avets –practicables també a l'hivern, amb raquetes– fins als racons més intimistes, com la Font de Buiro, el parc ofereix mil i una sorpreses.

26

TRIA LA TEVA TRIA LA TEVA VENTURAVENTURA.....

A

C / A m i g o , 1 4 - 1 6 . 0 8 0 2 1 B a r c e l o n a . Te l . 9 0 2 4 0 6 6 4 0 ó r e s e r v a s @ b o i t a u l l r e s o r t . e s / w w w. b o i t a u l l r e s o r t . e s

A

27

en gaudeixin al màxim, de l'altra, es treballa ja en la senyalitza-ció dels accessos viaris, la preservació dels itineraris a peu i larehabilitació o creació de nous refugis guardats (promoventtambé una ruta entre refugis). Igualment, es regularan els acces-sos a certes zones d'interès turístic –com el refugi de la Vallferrera,utilitzat per ascendir a la Pica d'Estats– amb trams de pistad'accés lliure, aparcaments delimitats i trams d'accés restringitamb transport públic (taxis).

Catorze espais i centres d'interpretacióUn dels atractius principals del parc raurà en la completíssima

xarxa de centres d'interpretació i espais museístics, que convida-ran el visitant a fer rutes “temàtiques” combinades amb tota laresta d'al·licients del parc (que no són pocs): la bellesa paisatgís-tica, les excursions i activitats esportives, la magnífica ofertad'allotjaments i gastronòmica...

Així, la població d'Alins tindrà un centre dedicat a la farga(indústria del ferro), mentre que Àreu n'acollirà dos dedicats a lafusta (aprofitant la tradicional serradora, que és en funcionament)i a l'excursionisme (el poble és la porta que dóna accés a unaascensió emblemàtica: la Pica d'Estats). D'altra banda, la vila de

L'Alt Pirineu constitueix un paradís per als amants de la natura i de la tradició. En aquesta pàgina, una vista del poble de Baiasca –amb les velles cases depedra, fusta i pissarra– i una excursió pel bosc homònim.

.

29

Tres dels principals actius de la zona: les activitats tradicionals, com la ramaderia; el llegat monumental (a la fotografia, una ermita romànica a Isil), i elpatrimoni natural i paisatgístic, ben palès en aquestes llacunes de Virós.

Per a curiosos...

– Sabíeu que el de l'Alt Pirineu és el tretzè parcnatural de Catalunya, i també el més extens? Laseva superfície representa més d'una tercera partde la superficie global de tots els parcs naturalscatalans junts.

– Sabíeu que aquest parc natural és l'únic deCatalunya que disposa d'ecosistemes fluvials(rius) protegits?

– Sabíeu que aquesta zona conserva les úniquesesglésies amb pintures romàniques originals delPirineu lleidatà?

– Sabíeu que la importància faunística del parc vedonada per particularitats com el fet que contéla població de galls fers més important de laPenínsula i l'única que no es troba en regressió?

Baiasca albergarà un espai sobre el romànic (aquestes contradesofereixen bells exemples d'aquest estil, com l'antiga església deSant Serni) i Isil en tindrà un altre centrat en la biodiversitat, és adir, en la natura en general.

La xarxa continua amb el centre de Tavascan (seu d'una grancentral hidroelèctrica visitable), dedicat a l'aigua. Els rius i elsllacs d'aquesta l'àrea –incloent el llac de Certascan, el més grandel Pirineu català– figuren entre els sistemes hídrics més interes-sants i menys contaminats de Catalunya. L'existència d'espèciescom la llúdriga n'és una prova fefaent.

Ribera de Cardós acollirà un espai d'arqueologia bèl·lica–aprofitant la confluència de dues línies militars històriques, elfront pirinenc de la Guerra Civil i la Línia Gutiérrez, bastida perprevenir una possible ofensiva maqui– i Ginestarre tindrà uncentre sobre el món ramader i agrícola, instal·lat en una casa fortarehabilitada a la qual el visitant trobarà una recreació de la vidad'una família tradicional pallaresa.

Al bosc de Virós es bastirà un centre d'interpretació de faunaamb un ampli recinte tancat on el visitant podrà contemplaranimals com el cérvol o el cabirol. El d'Ós de Civís serà dedicata les terres de frontera (el contraban), i el de Soriguera, a

31

l'arqueologia, aprofitant que la població serva l'inte-ressant poblat medieval de Santes Creus de Llagunes.També a Sant Joan de l'Erm trobarem un espai temàtic,protagonitzat en aquest cas per l'esquí nòrdic, i a Rialp(en un molí fariner) hi haurà un museu sobre els oficis(terrissaires, etc.). Finalment, el Museu de les Papallo-nes de Sort s'integrarà en aquest conjunt de centres. Lacapital del Pallars Sobirà acollirà també una gran oficinade turisme que donarà informació tant sobre el Parc del'Alt Pirineu com sobre el Parc Nacional d'Aigüestortesi Estany de Sant Maurici.

Així doncs, els amants de la natura i de la muntanyaestan plens de joia: el Parc Natural de l'Alt Pirineu haesdevingut ja un fantàstic espai paisatgístic i cultural onel visitant curiós trobarà les essències d'una terra bene-ïda per la natura. Qui pot rebutjar una invitació tantemptadora? ●

L'estètica i la utilitat es combinen en aquests elements creats amb materials ben diferents per la mà de l'home: un rellotge de sol de pedra (bordes deRebuira, Àreu), un balcó de fusta tallada (Àrreu) i una petita campana de bronze (Esterri de Cardós). A la pàgina 33, els Aiguamolls de Tavascan.

33

Dos comarcas (el Pallars Sobirà y el AltUrgell), 15 municipios, casi 70.000 hectá-reas de extensión... La provincia de Lleidaalberga desde el año 2003 el mayor parquenatural de Cataluña. El Parque del AltPirineu ha nacido con una doble vocación:la de salvaguardar los valores de la zona(los valores de un extraordinario patrimo-nio natural y monumental, y de un modus

vivendi ancestral), y la de atraer un turismosensible a esta rica herencia tradicional yrespetuoso con un entorno paisajístico ab-solutamente prodigioso.El parque natural establece como objetivos“la protección de los valores geológicos,ecológicos, paisajísticos y culturales” y almismo tiempo “el desarrollo sostenible, quehaga compatible la protección de los valo-res citados con el aprovechamiento ordena-do de sus recursos y la actividad de sushabitantes”. El turismo rural tiene que ju-

ALT PIRINEU, el mayor parque natural de Cataluña

Two areas (Pallars Sobirà and Alt Urgell), 15 municipalities, 70,000hectares in extension... The Lleida province boasts, since 2003, thelargest nature park in Catalonia. The Alt Pirineu park is born with adual aim: to preserve the values of the area (the values of an excellentnatural and monumental heritage, as well as an ancestral modusvivendi) and to attract tourists who are sensitive to this rich traditionalheritage and respectful with the panoramic surroundings. Biodiversityis one of the essential elements of the area: large forests of Scotch andblack mountain pine, fir, beech or oak trees and the proliferation of

Alt Pirineu, The Largest Nature Park in Catalonia

gar un papel importante en esta búsquedade una sostenibilidad basada en el respeto ala tradición y la naturaleza. En esta línea setrabaja también para potenciar uno de lossectores emblemáticos del Pirineo, la gana-dería, y especialmente la ecológica.La biodiversidad es uno de los elementosesenciales de esta zona: los extensos bos-ques de la zona –de pino rojo y negro,abeto, haya, roble–, la proliferación de es-pecies animales –el ciervo, el corzo, la nu-tria, el mochuelo pirenaico, el pájaro car-pintero o el urogallo– constituyen un valio-sísimo patrimonio biológico.La Junta Rectora del parque trabaja ya enla señalización de los accesos viales, la pre-servación de los itinerarios a pie, la rehabi-litación o creación de nuevos refugios guar-dados y la regulación de los accesos a cier-tas zonas de interés turístico.El parque contará con una red de

equipamientos privilegiada. Tendrá la sedecentral en Llavorsí y está previsto abrir ointegrar unos catorce centros de interpre-tación y espacios museísticos. Así, Alinsdispondrá de uno dedicado a la forja (in-dustria del hierro), Àreu acogerá dos dedi-cados a la madera y al excursionismo,Baiasca albergará uno sobre el románico e Isiltendrá otro centrado en la biodiversidad.El centro de Tavascan estará consagrado alagua, Ribera de Cardós será la sede de uno dearqueología bélica y Ginestarre, de otro sobreel mundo ganadero y agrícola. En el bosquede Virós se construirá uno de interpretaciónde fauna, Ós de Civís dispondrá de uno dedi-cado a las tierras fronterizas y en Soriguera seabrirá un espacio sobre arqueología. En SantJoan de l'Erm encontraremos el del esquínórdico, y en Rialp habrá un museo sobre losoficios. El Museo de las Mariposas de Sort seintegrará en este conjunto de centros. ●

animal species such as deer, roe bucks, otters, the Pyrenean little owl, thewoodpecker or the capercaillie are a highly valuable biological heritage.The park’s governing board is working on the sign-posting of roadaccesses, the preservation of routes on foot, rehabilitation of refuges andthe regulation of access to certain sites. The park will have a central officein Llavorsí and 14 interpretation centres devoted to ironwork, woodwork,hiking, water, Romanesque art, biodiversity, war archaeology, the ruralworld, fauna, bordering lands, archaeology, Nordic ski, ancient tradesand butterflies. ●

34

Text: Ramona Violant i Ignasi Ros Fotos: Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Gómez Grau i Franscesc Masclans

Ramon Violanti Simorra

ESTUDIÓS DE LA CULTURA POPULAR DEL PIRINEU

El 30 de novembre de 2003 es produí el centenari del naixement de Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera,

1903-Barcelona, 1956). Al llarg dels anys 1930, 1940 i 1950 treballà incansablement per tal de llegar, a les futures

generacions, una ingent obra sobre la cultura popular i les formes de vida que desapareixien i es transformaven amb

els canvis i la modernitat que portava el segle XX fins a qualsevol racó de Catalunya.

El resultat del treball de Violant i Simorra fou més d'un

centenar de llibres i articles, amb informacions i dades de

gran qualitat, avui ja irrepetibles, i també una ingent tasca

museogràfica, per mitjà de les seves exposicions al Museo de

Industrias y Artes Populares, la “Casa Pallaresa”, del Poble

Espanyol de Montjuïc (Barcelona), on recollí una interessant

i àmplia col·lecció de la cultura material del Pirineu,

especialment dels Pallars i l’Alta Ribagorça i de moltes altres

terres de parla catalana.

Ramon Violant i Simorra era fill d’una modesta casa de

Sarroca. Segons unes anotacions recollides per ell mateix, el

seu pare era sastre i marxant ambulant, anava aconduït o per

encàrrec per les cases de les valls dels rius Bosia i Flamicell.

Des de ben petit hagué de col·laborar en l’economia familiar,

acompanyant i ajudant el seu pare en els viatges de sastre. Per

tant, només anà a estudi i encara de manera parcial a Sarroca

de Bellera, durant la seva infantesa, fins als 12 o 13 anys.

Posteriorment continuà i completà l’aprenentatge de l’ofici

34

3535

Violant i Simorra era unenamorat del Pirineu.Aquesta va ser una visita queva fer al Pont de Suert, alfons de la vall, l'any 1942.

36

de sastre a Almenar (Segrià), a casa d’un oncle, a Balaguer i

finalment, l’any 1921, s’instal·là a Barcelona, on exercí ple-

nament la sastreria fins a l’any 1942.

A poc a poc, però, durant els seus anys de joventut, a

Balaguer i Barcelona s’anà interessant per la cultura popular

del Pallars. Els fonaments d’aquest interès foren la passió per

la lectura apresa en els pocs anys d’escola, l’ambient cultural

dels anys 1920 a Barcelona, on conegué folkloristes impor-

tants, i la seva estimació i enyorança de les formes de vida que

forçosament deixà enrere amb l’emigració vers Barcelona.

Progressivament, com tants altres folkloristes de l’època,

començà a recollir paraules un dia de mercat a Senterada i

36

narracions populars entre els veïns de Sarroca de Bellera,

encara de manera poc documentada, i a fer petites publicaci-

ons dins d’alguns butlletins d’associacions excursionistes de

la capital. Als anys 1930, però, s’endinsà en un nou camí més

personal, més exigent, més científic, i començà a estudiar i

publicar monografies molt ben documentades sobre oficis,

formes de vida i de cultura del Pallars; uns temes de cultura

material, com l’art dels pastors, el món de les abelles i la mel,

la matança del porc, les formes de transport, etc., en què fou

gairebé un pioner arreu de Catalunya. Darrere d’aquestes

recerques, a banda de l’amor per aquesta cultura, hi havia la

certesa que moltes manifestacions conegudes durant la seva

Als anys 1930 Violant i Simorra s'endinsà en un noucamí més personal, exigent i científic i començà a

estudiar i a publicar monografies sobre oficis, formesde vida i de cultura del Pallars.

Les tasques d'abans al camp (parell de bous llaurant), les va recollir en nombroses fotografies. A la imatge de la dreta, nenes jugant a Vilaller (1942).

3838

infantesa ja estaven desapareixent o transformant-se, amb els

canvis i la modernitat que arribava a tot arreu, especialment

a les valls de Cabdella i del Flamicell gràcies a les construccions

hidroelèctriques de Cabdella.

Posteriorment, a partir de l’any 1940, gràcies a la seva

feina com a investigador i museòleg professional, contractat

per l’Ajuntament de Barcelona, les seves recerques i obres

adquiriren una qualitat i dimensió extraordinàries: el seu

àmbit de recerca passà a ser tot el Pirineu i també moltes

terres de parla catalana. D’aquesta època són grans obres

com l’Art popular decoratiu a Catalunya i El Pirineo español,i obres inèdites que encara donen magnífiques sorpreses i ens

acosten formes de vida que difícilment es poden estudiar i

reconstruir des dels nostres dies, com La vida pastoral alPallars, recentment recuperada gràcies a l’esforç de la casa

editorial Garsineu de Tremp i l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Avui, encara, el conjunt de la seva obra escrita i els fons

de peces i documentació que aplegà al Museo de Industrias y

Artes Populares de Montjuïc són un referent ineludible i molt

vàlid, i malgrat tot poc conegut. Així ho ha posat de manifest

El Museo de Industrias y Artes Populares de Montjuïcaplega el conjunt de l'obra escrita i els fons de peces i

documentació de Violant i Simorra, un referentineludible i molt vàlid, tot i que poc conegut.

38

Fent una arada a Les Iglésies (Pallars Jussà) i pagès venent els productes dels seus conreus al mercat del Pont de Suert (anys 1940).

39

El costumisme de l'època queda reflectit en aquestes instantànies: a dalt, Violant amb uns coneguts a Barbastre, i a baix, casa Mossèn Batista (Les Iglésies).

4141

D ' I N T E R È S

A Sarroca deBellera, localitatnatal de l'etnòleg,també han pogutgaudir de la sevaobra.

ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU

Telèfon: 973 62 64 36 www.ecomuseu.com

www.etnocat.org/violantisimorra

MUSEU COMARCAL DE CERVERA

Exposició "Una mirada a Claudi Gómez Grau".A partir del 15 d'abril i durant tot el 2004

Telèfon 973 53 39 17www.museudecervera.com

la commemoració del centenari del seu naixement, en què

diversos museus i institucions de Catalunya han reivindicat la

seva obra, organitzant exposicions d’homenatge a partir del

seu treball: per exemple, des del Museu Comarcal de Cervera,

aquest 2004 s’exposaran les relacions intel·lectuals entre

Ramon Violant i els cerverins Agustí Duran i Claudi Gómez;

des del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega es recuperà

una part de la seva documentació i estudis sobre la producció

de ceràmica negra de Verdú i es féu una exposició itinerant

que encara volta arreu; des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

s’han produït tres exposicions sobre: els seus estudis de la

indústria terrissera pirinenca, els seus mètodes i campanyes

de recerca al Pirineu, i el paper de la fotografia dins els seus

treballs. Aquesta darrera mostra, ja l'han vist més de 14.000

persones i durant el 2004 continuarà essent itinerant. ●

El Museu Comarcalde Cervera mostra

una exposiciócommemorativa delcentenari de Violant

i Simorra.

43

El 30 de noviembre de 2003 se conmemoróel centenario del nacimiento de RamonViolant i Simorra, hijo de Sarroca de Bellera(Pallars Jussà), quien durante las décadasde 1930 a 1950 trabajó incansablementepara dejar su legado a las futuras genera-ciones: una ingente obra sobre la culturapopular y las formas de vida que desapare-cían y se transformaban con los cambios yla modernidad que comportaba el siglo XX.El resultado fue más de un centenar delibros y artículos, así comoun importante trabajomuseográfico a través de susexposiciones en el Museo deIndustrias y Artes Popula-res, la “Casa Pallaresa”, delPueblo Español de Montjuïc(Barcelona), donde recogióuna interesante y amplia co-lección de la cultura mate-rial del Pirineo, especial-mente de los Pallars y la AltaRibagorça y de muchas otrastierras de habla catalana.Sastre de profesión, duran-te sus años de juventud sefue interesando por la cultu-ra popular del Pallars y em-pezó a recoger narraciones populares de lazona y a publicar escritos sobre las formasde vida en aquellas tierras. Poco a pococomenzó a estudiar y a publicar monografíasmucho más rigurosas sobre oficios, formas

Ramon Violant i Simorra,estudioso de la cultura popular del Pirineo

30th November 2003 was the centenary of the birth of Ramon Violanti Simorra, an outstanding ethnologist, born in Sarroca de Bellera(Pallars Jussà), who left an important legacy on Pyrenean popularculture and ways of life, gathered in more than hundred books andarticles. He also did remarkable museum work through his exhibitionsat the Industries and Popular Arts Museum, at ‘Casa Pallaresa’ and atPoble Espanyol, Montjuïc (Barcelona). Coinciding with the centenarycelebrations, various museums and organizations in Catalonia haveorganized exhibitions to commemorate Violant i Simorra.

Violant i Simorra, Scholar of Pyrenean Popular CultureThis year, the Local Museum of Cervera, for example, will show theintellectual relationships between Ramon Violant and Agustín Duranand Claudio Gómez, both from Cervera. The Urgell Local Museum inTàrrega recovered some of his documents about the manufacture ofblack pottery in Verdú and organized a travelling exhibition still beingshown all over Catalonia. In addition, the Valls d’Àneu Eco-Museumhas organized three exhibitions on Violant i Simorra’s research on thePyrenean pottery industry, his methods and research campaigns in thePyrenees and the role of photography in his works. ●

de vida y cultura del Pallars, con temascomo el arte de los pastores, el mundo de lasabejas y la miel, la matanza del cerdo, etc.En los años 1940, gracias a su trabajo comoinvestigador y museólogo profesional, con-tratado por el Ayuntamiento de Barcelona,amplió su ámbito de investigación a todo elPirineo y a muchas tierras de habla catala-na. De dicha época son grandes obras comoEl arte popular decorativo en Cataluña y El

Pirineo español, además de obras inéditas

como La vida pastoral en el Pallars, recupera-da gracias a la editorial Garsineu de Trempy al Ecomuseo de las Valls d'Àneu.Todavía hoy, el conjunto de su obra escritay los fondos de piezas y documentación que

recoge el Museo de Industrias y Artes Po-pulares de Montjuïc son un referente inelu-dible y totalmente válido, aunque poco co-nocido. Así lo han puesto de manifiestovarios museos e instituciones de Cataluña,los cuales, aprovechando la celebración delcentenario, han reivindicado su obra, reali-zando exposiciones de homenaje a partir desu trabajo.El Museo Comarcal de Cervera, por ejem-plo, expondrá durante este año las relacio-

nes intelectuales entreRamon Violant y loscerverinos Agustín Duran yClaudio Gómez. Desde elMuseo Comarcal del Urgellde Tàrrega se recuperó partede su documentación sobrela producción de cerámica ne-gra de Verdú y se organizóuna exposición itinerante quetodavía se muestra por todaCataluña. Asimismo, desde elEcomuseo de las Valls d'Àneuse han producido tres expo-siciones sobre los estudios deViolant i Simorra acerca dela industria ceramista pire-naica, sus métodos y campa-

ñas de investigación en el Pirineo, y el papelde la fotografía dentro de sus trabajos. Estaúltima muestra, que seguirá siendoitinerante durante 2004, ya la han contem-plado 14.000 personas. ●

43

44

Text: Ferran Roma Fotos: Ajuntament d'Almacelles i Defoto

44

d'AlmacellesFesta de l'Aigua

Cada dos de març

Almacelles celebra la

Festa de l’Aigua, tot un

seguit d’actes culturals,

esportius i lúdics que

tenen com a objectiu

commemorar una data

històrica per al poble: el

dia que l’arribada de l’ai-

gua va canviar la vida

dels habitants d’aquesta

localitat del Segrià.

46

Abans del 1910, Almacelles estavaenvoltada de terres de secà que elclima no afavoria i que demana-

ven a crits l’aigua. Al poble hi havia duesbasses que recollien l’aigua de la pluja: laque s'acumulava a la bassa bona serviaper beure i cuinar i la de la bassa dolenta,per als animals. Aquestes dues basses,però, moltes vegades eren només un muntde fang. Els almacellencs havien de re-córrer uns quilòmetres per poder recolliraigua a indrets veïns com Sucs o Raïmat.

La història de l'Almacelles actual po-dem dir que es va a començar a escriureel 2 de març de 1910. Aquell dia, l’ele-ment líquid arribava per primer cop aaquesta localitat del Segrià amb lainauguració de la xarxa de sèquies queregava el Canal d’Aragó i Catalunya alterme municipal d’Almacelles. Aquest fetva constituir tot un canvi per a la localitati un exemple és que la població va passaren només 20 anys dels poc més de milhabitants als prop de 4.000.

Els habitants d’Almacelles de més edatrecorden aquell 2 de març de 1910 ambmolta il·lusió. El dia anterior un pregó vaavisar pel poble que l’aigua arribarial'endemà, però no se sabia el momentprecís. No importava. L’aigua va començara baixar per les sèquies fins a l’indret onl’esperaven les autoritats de l’època, unabanda de música i tot el poble. Diuen quela gent tocava l’aigua perquè no s’hopodia creure i els més agosarats s’hi vanllançar vestits. Les campanes de l’esglésiavan començar a sonar tan fort i tantaestona com mai es recorda a la vila. Elsalmacellencs esperaven des de feia anysl’arribada de l’aigua, amb tot el que aixòcomportava per a l’economia de lalocalitat. Aquest element va transformarsense cap mena de contemplació aque-lles terres àrides i de secà en camps fèrtilsi plens de vida, millorant així, de manerasubstancial, la qualitat de vida dels seushabitants, disminuint els índexs de morta-litat infantil i incrementant les esperancesde vida.

Era un moment que es mereixia unacelebració. Els almacellencs no van dub-tar a canviar una de les seves festes locals

El 1955 aquest comerciant de la població va desfilar amb la primera "carrossa", un veritable preludi.

47

per commemorar la Festa de l’Aigua. Enaltres localitats, aquest esdevenimentfestiu s’anomenaria la segona festa o festad’hivern, però a Almacelles no. Laquantitat d’actes i la importància del’arribada de l’aigua al poble han fet quela cita es converteixi en una celebració ala vila tan important com la festa major,que es commemora el 24 de setembre.

Desfilada de carrosses

L’acte central amb el qual es coneix laFesta de l’Aigua d’Almacelles en l’actua-litat és la desfilada i el concurs decarrosses, que cada any acull unaimportant participació i una gran quantitatde públic. Aquesta desfilada té els seusorígens en l’any 1950, quan se celebrà el40è aniversari de l’arribada de l’aigua alpoble. La Comunitat de Regants va volercommemorar aquesta data amb unadesfilada dels animals de càrrega guarnitscom al començament de segle. Mules,rucs i carros sortien al carrer amb llegen-des al·lusives a l’arribada de l’aigua.

Amb el pas del temps es van sumar a ladesfilada els tractors com a símbol de lamecanització dels treballs agraris a lapoblació arran de l’arribada de l’aigua ialguns anys més tard ja hi desfilaven uncentenar de tractors, alguns dels qualsben guarnits. Però és l’any 1956 quans’estableix per primer cop un concursoficial de carrosses organitzat perl’Ajuntament d’Almacelles. La raó s’ha debuscar un any enrere. El 1955, un comer-ciant de la localitat, aprofitant el nombróspúblic que sortia al carrer per veure ladesfilada de tractors, va fer una carrossaamb elements publicitaris que va causar,llavors, sensació. Des d'aquell moment,Almacelles celebra el concurs i la desfiladade carrosses que enguany arriba a la 49aedició.

Al llarg d'aquests anys l'evolucióde les carrosses ha estatconsiderable, com es potapreciar. El concurs de pinturaràpida és una altra de lesactivitats que s'organitzen dinsde la Festa de l'Aigua.

48

Alguns dels components del Consorci Pro 2 de Març.

El darrer dia de la festa, diumenge, siel calendari ho permet, el carrer Majord’Almacelles queda tallat al trànsit rodati a partir de les cinc de la tarda la gentcomença a inundar el recorregut que fa-ran les carrosses. Des de la Rambla Gene-ralitat fins a la plaça de l’Ajuntament, lescarrosses desfilen al llarg de tot el poble.Carrosses fetes, en alguns casos, perentitats d’Almacelles o, en altres casos,per pobles veïns que volen tambéparticipar en aquesta coneguda desfilada.En els inicis de l'acte, algunes carrosseseren representatives de l’arribada del’aigua. Ha passat el temps i la temàticaha anat variant. En l’actualitat s'hi potveure tot tipus de referents, no solamentles carrosses dedicades a temes generalscom la primavera o l’aigua, sinó també lesrelacionades amb aspectes de rabiosaactualitat com ara el món de la política.Algunes carrosses són ambaixadoresd’Almacelles a la Batalla de Flors de Lleidai a d’altres indrets.

Dels centenars de carrosses que handesfilat al llarg d'aquests anys se'n podendestacar dues. Als anys 1960 un grupil·lusionat i amb coratge va guarnir uncarruatge que no va poder desfilar. Llavorsestava candent l’intent de separar la de-marcació de Lleida i unir-la adminis-trativament a Aragó. La carrossa en qüestióportava la llegenda: “Som i serem. Lleida,

Dia Mundial de l'Aigua

El 6 d’abril de 2001 es va constituir a Almacelles elConsorci Pro 2 de Març, dia internacional de l’aigua.Aquest consorci va néixer amb la intenció de difon-dre la Festa de l’Aigua i el seu profund significat, amés de demanar a les Nacions Unides que constitu-eixi oficialment la data del 2 de març per celebrar eldia mundial de l’aigua. En l’actualitat aquest dia secelebra el 22 de març, però aquesta és una dataescollida per l’ONU de manera arbitrària, per laqual cosa el Consorci Pro 2 de Març treballa percanviar-la. Nombroses entitats, associacions, gremis,ajuntaments i consells comarcals de tot Catalunya jas’han sumat a aquesta reivindicació.

terra catalana”. La Guàrdia Civil va vigilarel magatzem on es preparava i guarniaperquè ningú no la pogués treure a ladesfilada. Aquesta carrossa va haverd’esperar uns mesos, fins al maig, perpoder veure’s a la Batalla de Flors deLleida. Un altre dels carruatges que hanfet història és el que ha estat immortalitzat

al llibre Guinness dels rècords. També, el1994, la desfilada d’Almacelles vacomptar amb la presència d’unaespectacular carrossa feta només ambelements reciclats. S'hi van utilitzar mésde 7.000 envasos de plàstic.

I així, any rere any, Almacelles viuamb il·lusió la seva Festa de l'Aigua. ●

Per a la localitat d'Almacelles la Festa de l'Aigua és una segona Festa Major que celebra amb intensitat.

49

Cada 2 de marzo Almacelles celebra la "Fiesta del Agua", todauna serie de actos culturales, deportivos y lúdicos que tienenpor objetivo conmemorar una fecha histórica para la población:el día en que la llegada del agua cambió la vida de loshabitantes de esta localidad del Segrià. El 2 de marzo de 1910el agua llegaba por primera vez al pueblo con la inauguraciónde la red de acequias que regaba el Canal de Aragón yCataluña. Este hecho supuso un gran cambio para Almacelles,que en sólo 20 años pasó de poco más de 1.000 habitantes a4.000. Además, mejoró sustancialmente su calidad de vida,disminuyendo los índices de mortalidad infantil eincrementando las esperanzas de vida.Era un momento que se merecía una celebración. Losalmacellenses no dudaron en cambiar una de sus fiestas localespara conmemorar la “Fiesta del Agua”. Actualmente, uno delos actos centrales de la fiesta es el desfile y el concurso decarrozas, que reúne un importante número de participantes yde público. Este desfile tiene sus orígenes en el año 1950,cuando se celebró el 40º aniversario de la llegada del agua alpueblo. La Comunidad de Regantes quiso conmemorar estafecha con un desfile de los animales de carga engalanadoscomo a principios de siglo. Mulas, asnos y carros salían a lacalle con leyendas alusivas a la llegada del agua. Con el pasodel tiempo se sumaron al desfile los tractores como símbolo demecanización de los trabajos agrarios y en el año 1956 seestablece por primera vez un concurso oficial de carrozasorganizado por el Ayuntamiento de Almacelles. El precedenteestá en el año anterior, cuando un comerciante de la localidadpreparó una carroza con elementos publicitarios que causósensación. Desde ese momento se celebra el concurso y eldesfile de carrozas en la localidad, que este año llega ya a la 49ªedición.De entre todas las carrozas que se han paseado por las callesde Almacelles, podemos destacar dos. Una, que en los años1960 criticava el intento de separar la demarcación de Lleiday unirla administrativamente a Aragón con el lema “Somos yseremos. Lleida, tierra catalana”, no llegó a salir del almacéndonde se construía, ya que lo impidió la Guardia Civil. Otracarroza memorable es la que en el año 1994 entró en el récordGuinness al haber sido confeccionada única y exclusivamentecon 7.000 envases de plástico. Y así, año tras año, Almacellesvive con toda la ilusión su "Fiesta del Agua". ●

D ' I N T E R È S

Ajuntament d'Almacelles. Plaça de la Vila, 1.25100 Almacelles

Telèfon: 973 74 12 12Web: http://almacelles.ddl.net/

Fiesta del Agua de Almacelles

Every March, Almacelles hosts the Water Festival, a series ofcultural, sporting and leisure events commemorating a historicdate for the town: the day water reached it in 1910, changing thelives of its inhabitants thanks to the opening of a network ofirrigation ditches fed by the Aragón and Catalonia canal. Thismeant a basic change for Almacelles, which increased its popula-tion from about 1,000 to 4,000 people in just 20 years, with theirquality of life significantly improved. The festival has been heldsince 1956 with a central event: the carriage parade and contest,organized by the Town Council, attracting many participants anda large crowd. This is the 49th year the parade has been held. ●

Almacelles Water Festival

LLEIDA

A Osca

A-22

Connexió AP-2

COM ARRIBAR-HI

Almacelles

Almacelles

A Saragossa

A BarcelonaAlpicat

RaimatA-

2

5151

L I B R E T U R Í S T I Cl

The Kitchens of the Lands of Lleida. UrgellIn this book, Enric Ribera, a journalist from Lleida who has specialized in cookery topics, presents the compilation of around fifty traditional recipes from the Urgell area. It is a work of culinary research with great anthropological value which has been awarded the prize for the “Best local cookery book in Spain 2003”. ●

The Cathar WayEdicions Altaïr and the Cercs-Berguedà Education and Initiatives Consortium have published the Guide to the Cathar Way, offering all the information necessary for covering this route on foot in eight days. The various stages pass through Queralt, Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya, Porta, Merenç-de-las-Vals, Orgeis, Comús and Montsegur. ●

Routes to Savour. CataloniaIn this guide, various authors suggest 13 routes to tour and savour Catalonia. Readers and travellers will find the information they need to discover, apart from the main tourist places, the most outstanding local products and the most highly recommended and comfortable hotels. ●

Meeting Houses in Catalonia and AndorraThe Monks’ and Nuns’ Union of Catalonia, the Inter-diocesan Secretariat of Sanctuaries in Catalonia and the Balearic Islands, and the Pere Tarrés Foundation have edited this guide offering information basically on summer camp centres, centres for spirituality and sanctuaries in Catalonia and Andorra. The book provides all the necessary information on the location, services, capacity, etc. of these facilities. ●

Les cuines de les terres de Lleida. L'UrgellEl periodista i escriptor gastronòmic lleidatà Enric Ribera pre-senta en aquest llibre la recopilació d'una cinquantena de re-ceptes tradicionals de la comarca de l'Urgell. Les cuines de les terres de Lleida. L'Urgell és un treball de camp i d'investigació gastronòmica de gran valor antropològic que ha rebut el premi al "Millor llibre de gastronomia local d'Espanya 2003".

– Les cuines de les terres de Lleida. L'Urgell. Enric Ribera Gabandé. Editorial Ribera & Rius. 1a edició, 2003. 110 pàgi-nes. ●

Guia del Camí dels Bons HomesEdicions Altaïr i el Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà han tret al mercat la Guia del Camí dels Bons Ho-mes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur,una obra en la qual es pot trobar tota la informació necessà-ria per recórrer aquest trajecte a peu durant vuit jornades: mapes, plànols de nivell, referències horàries, gràfics, infor-mació sobre allotjaments i serveis, etc. Les etapes programa-des en aquesta guia són Queralt, Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya, Porta, Merenç-de-las-Vals, Orgeis, Comús i Mont-segur.

– Guia del Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur. Diversos autors. Edicions Altaïri Consorci de Formació i d'Iniciatives Cercs-Berguedà. 2a edició, 2003. 254 pàgines. ●

Rutas del Sabor. CataluñaDiferents autors proposen en aquesta guia 13 itineraris per recórrer i assaborir Catalunya. El lector i el viatger trobaran les dades precises per conèixer, a més dels llocs de principal interès turístic, els productes locals més destacats i els esta-bliments hostalers més recomanables i acollidors. La guia combina el millor turisme i la més saborosa i suculenta tradi-ció gastronòmica del Principat.

– Rutas del Sabor. Cataluña. Diversos autors. El País-AguilarSantillana Ediciones Generales. 1a edició, 2003. 400 pàg. ●

Cases de trobada de Catalunya i AndorraLa Unió de Religiosos de Catalunya, el Secretariat Interdioce-sà de Santuaris de Catalunya i Balears i la Fundació Pere Tarr-és han editat aquesta guia en la qual es pot trobar la relacióde cases de colònies, cases d'espiritualitat i santuaris de Ca-talunya i el principat d'Andorra. Ordenada alfabèticamentper comarques i en forma de fitxes, aporta tota la informaciósobre localització, serveis, capacitat, calendari de festes, etc. de les instal·lacions.

– Cases de trobada de Catalunya i Andorra. Unió de Religio-sos de Catalunya, Secretariat Interdiocesà de Santuaris de Catalunya i Balears i Fundació Pere Tarrés. Editorial Pòrtic.1a edició, 2003. 112 pàgines. ●

Las cocinas de las tierras de Lleida. El UrgellEl periodista y escritor gastronómico leridano Enric Ribera presenta en este libro la recopilación de una cincuentena de re-cetas tradicionales de la comarca del Urgell. Las cocinas de las tierras de Lleida. El Urgell es un trabajo de campo e investigación gastronómica de gran valor antropológico que ha recibido el premio al "Mejor libro de gastronomía local de España 2003".●

Guía del Camino de los CátarosEdicions Altaïr y el Consorcio de Formación y de Iniciativas Cercs-Berguedà han publicado la Guía del Camino de los Cátaros,una obra con toda la información necesaria para recorrer este trayecto a pie durante ocho jornadas: mapas, planos de nivel, referencias horarias, gráficos, información sobre alojamientos y servicios, etc. Las etapas discurren por Queralt, Gósol, Bagà, Bellver de Cerdanya, Porta, Merenç-de-las-Vals, Orgeis, Comús y Montsegur. ●

Rutas del Sabor. CataluñaDistintos autores proponen en esta guía 13 itinerarios para re-correr y saborear Cataluña. El lector y el viajero encontrarán en ella los datos precisos para conocer, además de los lugares de principal interés turístico, los productos locales más desta-cados y los establecimientos hoteleros más recomendables y acogedores. La guía combina el mejor turismo y la más sabrosa tradición gastronómica del Principado. ●

Casas de encuentro de Cataluña y AndorraLa Unión de Religiosos de Cataluña, el Secretariado Interdio-cesano de Santuarios de Cataluña y Baleares y la Fundación Pere Tarrés han editado esta guía con la relación de casas de colonias, casas de espiritualidad y santuarios de Cataluña y An-dorra. Ordenada alfabéticamente por comarcas y en forma de fichas, aporta toda la información sobre localización, servicios, capacidad, calendario de fiestas, etc. de dichas instalaciones. ●

52

L'home queveié la mort

Text: Joan Bellmunt i FigueresIl·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Estaven tots al voltant de la llar de foc de l'hostal contant lesseves aventures quan, de sobte, una veu sorgí del racó més fosc.

– Tot això no és res. Jo, una vegada, vaig veure la mort.

Alguns rigueren.

– Sí, sí, la mort! I com d'ací allà on sou vosaltres.

El qui parlava era un pastor vell, un ancià d'aquella edatindefinida, quasi negre de pell, el rostre sembrat d'arruguesatapeïdes.

Un dels oients, traient-se la pipa fumejant de la boca,intentà contradir-lo:

– Veureu, bon home. No us enfadeu. Potser sí que teniu raó,però sempre he sentit a dir que, tothom qui veu la mort, no hoconta.

Altres veus recolzaren l'opinió de l'home.

– Sí, això és el que diuen –afegí el pastor amb molta calma–.Però, és que aquella nit la mort no anava pas per mi.

Ara callà tothom, esperant que el pastor parlés. Ell, davantd'aquella muda instació, es disposà a satisfer la curiositatgeneral.

– Veureu –començà–. Havia anat a portar un ramat a la Seu in'esperava un altre a Sant Llorenç dels Piteus. Tenia el tempsjust, perquè el nou amo ja es frisava. No presentava pas massabona temperatura, però les obligacions manen i em vaig posaren camí. Fins a La Vansa tot va anar bé. Vaig arribar a Tuixéna entrada de fosc. Era qüestió de sopar-hi i mentre ho feia, emvaig informar de l'aspecte que presentava Coll de Port. Lesnotícies eren contradictòries, car mentre els uns deien que espodia passar perquè la neu era poca, d'altres afirmaven que erauna temeritat intentar-ho a aquella hora. Vaig sortir de l'hostal.

El pastor féu una pausa mentre remenava el foc, complaent-seamb l'atenció que despertaven les seves paraules. Continuàdesprés d'uns moments:

– Feia un fred de trenta mil diables, però amb una bona dosi debarreja a l'estómac i una bona manta de la Seu damunt de lesespatlles, que encara la porto, i té més de cinquanta anys, vaigemprendre la pujada. De mica en mica el camí es va anar fentmés dificultós i quan la neu m'arribà als genolls vaig compren-dre que m'havia equivocat. Era estult (de necis) continuarendavant. Feia un aire que tallava. En girar-me, intentant desferla caminada, vaig adonar-me que una ombra pujava pel mateixcamí, seguint-me els passos...

Ara el silenci a la cuinota de l'hostal era dens,amb consistència de cosa massissa.

52

53

– Era vint metres més avall. La veia bé perquè feia un clar delluna rutilant. La sang se'm glaçà a les venes en adonar-me quel'estrany caminant anava guarnit amb una túnica llarga iblanquinosa, amb una gran dalla damunt de les seves espat-lles, que brillava com un llac als raigs de la lluna. Era la mort!

Repetí una altra vegada:

– Sí, la mort! Tal com sempre l'hem vist dibuixada a lesestampes. Em vaig creure perdut, incapaç de fer cap méspassa. Ben clar veia que era arribada la meva darrera hora,perquè, on podia anar la mort en aquell desert de món, sinóa tallar el fil de la meva miserable existència? Em vaigencomanar a la Mare de Déu de Tuixén, que era la Verge queen aquells moments em queia més a prop, i, de cop i volta, nosé quina estranya força em mogué els músculs entumits, peròvaig desclavar les cames de la neu i em vaig trobar amagatdarrere d'un turonet. Tot degué ésser cosa d'un instant...

– I la mort? –gosà demanar un dels presents.

– La mort –continuà el narrador– passà lleugera, sense deixarpetjada damunt la neu, talment com si volés... Desapareguécamí amunt...

– Ni la sé, l'estona que em vaig quedar allà, arraulit, pensant-me glaçar de fred... La mort no tornà... De mica en mica es féude dia. Era viu! M'escometeren unes ganes de riure i de cantarque els ecos de les muntanyes es desvetllaren esverats.Emprenguí novament la pujada... Dalt del Coll de Port,aquella nit, un altre pastor havia mort esbalsat. La neu eratacada de vermell al seu voltant... Jo el vaig trobar i, totresant-li un parenostre, vaig comprendre que aquell era eltreball que la mort anava a fer quan ens trobàrem. ●

53

54

Text: Marina Pujol Fotos: J. Barbero, Defoto i Establiments de les Terres de Lleida

54

Allotjar-se a Lleida,tot un privilegiUn ventall de més de 40.000 places que van del confort hoteler al contacte directe amb lanatura per mitjà del càmping i el turisme rural, sense oblidar l'oferta complementària deparadors nacionals, balnearis, albergs, cases de colònies, refugis i monestirs.

Cal Rei, a la Cerdanya,en un entorn insuperable.

56

Masia Bepo, al Poal, al Pla d'Urgell, és qualificada de gîte per la Generalitat. A la dreta, el balneari de Tredós, a la Val d'Aran, una altra opció de relax.

demarcació lleidatana de 661 milionsd’euros l’any, xifra que representa el 13,5%del PIB de les comarques de Ponent.

En total, les comarques de Lleida dispo-sen de 39.932 places de pernoctació distri-buïdes en els diferents tipus d’establiments.Pel que fa a l’oferta hotelera, amb la sevaqualitat i el seu confort, les 18.609 placesdisponibles es reparteixen entre els 377hotels de totes les categories. En aquestàmbit podem destacar alguns establimentsrellevants des del punt de vista històric coml’Hotel Jaume de Torà, un hostal centenarisituat al cor de Catalunya, al bell mig de laSegarra, on es pot instal·lar el camp base perdescobrir tot el país.

Quant a l’oferta de càmpings, unaopció escollida pels amants del contactedirecte amb la natura i la tranquil·litat i la

"Les comarquesde Lleida disposende 39.932 placesde pernoctaciódistribuïdes en 800establiments"

Des de fa uns anys el turisme haestat un dels bastions mésimportants per a l’economia de

les terres lleidatanes, des de la plana d’Urgellfins a les comarques del Pirineu passant pelPre-pirineu de la Noguera i el Solsonès. Lapossibilitat de combinar la pràctica delsdiferents esports d’aventura per aigua i peraire amb la pràctica del rei de l’esportblanc, com és l’esquí, i el contacte directeamb la natura fan de les terres lleidatanes ladestinació de milers de persones que bus-quen any rere any i cada cop de manera mésdesestacionalitzada la tranquil·litat i l’op-ció de desconnectar del treball i la rutinadiària.

En xifres, aquest alt interès que desper-ten les nostres comarques per al visitant esconcreta en un impacte econòmic a la

58

servei tranquil i familiar, de contacte ambel medi natural, i on el turista i/o visitantpot conèixer de prop les tasques pròpiesdel camp com la sembra, la collita o lasega, o bé les específiques d’una granja ipoder veure així com es crien animalscom els xais, les vaques o els conills, iconèixer alhora les tècniques per mante-nir un bon hort.

El ventall per escollir en aquest àmbités molt ampli; són cases preparades peranar-hi amb infants, masies perdudes enparatges idíl·lics, típiques cases de poblei, fins i tot, allotjaments de gran confortamb segell de qualitat com les anomena-des gîtes.

A les comarques de Lleida es compta-bilitzen 354 cases de pagès, unes 40 mésque l’any passat i una tercera part de les

"Les cases depagès ofereixen unservei tranquil ifamiliar, encontacte directeamb la natura"

A l'esquerra, l'hotel modernista Sant Roc, al Solsonès.A dalt, el monestir de Vallbona de les Monges, unapossibilitat per descansar plàcidament a l'Urgell.A baix, el càmping La Borda del Pubill, al Pallars Sobirà.

modalitat amb més places d’allotjament ales comarques de Lleida, en total hi ha 62recintes d’aquest tipus amb un total de7.315 unitats d’acampada i 18.821 pla-ces. Majoritàriament, aquests establimentses troben repartits entre les comarquesdel Pre-pirineu i el Pirineu com, per exem-ple, el càmping La Borda del Pubill, aRibera de Cardós, a un pas del Parc Naci-onal d’Aigüestortes; el càmpingCaravàning La Comella, a Cambrils(Solsonès), al centre d’un paisatge moltpintoresc entre les serres d’Odèn i deTurp, o bé el càmping Baliera al Pont deSuert.

Des de fa uns deu anys funciona unaltre tipus de modalitat d’allotjament tu-rístic que hom anomena cases de pagès.Es tracta d’establiments que ofereixen un

59

L'hotel El Castell, a l'Alt Urgell, es troba situat en un marc incomparable. A baix, Can Cuadros, a Palouet, un acollidor allotjament rural a la Segarra.

61

Dues modalitats d'allotjament ben diferents: el parador de Vielha, a la Val d'Aran, i els bungalous del càmping Noguera (Àger), a la comarca homònima.

63

Diverses opcions a la muntanya, la plana i la premuntanya: l'hostal rural de Santa Maria de Taüll, a l'Alta Ribagorça; a sota, l'allotjament rural independentLo Molí, a Juneda; a la dreta, l'hotel Els Avets, al Pallars Sobirà, i sota aquestes línies, la bellesa del paisatge de l'hotel Terradets, al fons, al Pallars Jussà.

que s’ofereixen a tot Catalunya, amb untotal de 2.502 places.

La comarca amb més cases de pagèsés el Pallars Sobirà, amb prop d’una cin-quantena, com Casa Barres d’Àreu, CasaBorrut d’Esterri de Cardós, Casa Miquelota Esterri d’Àneu o bé Casa Campaner deValència d’Àneu, seguida de la comarcade l’Alta Ribagorça, amb una quarantena,i l’Alt Urgell, amb més de trenta.

D’altra banda, les comarques de Lleidadisposen també de paradors nacionalsque són garantia d’un confort de qualitati d’una gastronomia casolana i típica de lazona també de primera classe. Concreta-ment, a la nostra demarcació hi ha tresparadors nacionals situats a Vielha, la Seud’Urgell i Arties.

L’oferta de pernoctació es comple-menta a més amb el lloguer d’aparta-ments, també nombrosos a les comarques

65

Suite de l'hotel Condes deUrgel de Lleida, a la fotosuperior. L'alberg de lesPlanes de Son, al PallarsSobirà, a la imatge delcentre, i la gîte casa Calld'Odèn, al Solsonès, a lainstantània inferior.

pirinenques com els que hi ha a la VallFerrera, Ribera de Cardós o a Prullans deCerdanya. Paral·lelament, al marged’aquesta oferta hotelera hom pot optarper uns altres tipus d’allotjaments distri-buïts arreu de la geografia lleidatana quecombinen natura, relax i tranquil·litat.Aquest és el cas, per exemple, dels balne-aris, com l’estació termal de Caldes deBoí, situada en plena Vall de Boí, a 10quilòmetres del Parc Nacionald’Aigüestortes. El turista pot optar tambépels refugis de muntanya, com elsd’Aigüestortes a l’Estany Negre, els del’Alt Urgell a Cornellana i Sant Joan del’Erm o els del Pallars Sobirà a Alòs, Àreuo Son del Pi.

Aquest tipus d’oferta es veu comple-mentada amb les cases de colònies i elsalbergs, també nombrosos al Pirineu llei-datà com els que hi ha a la Seu d’Urgell,Organyà, Erill-la-Vall, o Can Ribals deLles de Cerdanya, que és a més un centred’esports d’aventura. Finalment, el visi-tant que cerca sobretot silenci i tranquil·-litat té l’opció de descansar, entre d'al-tres, en un dels tres monestirs de la Rutadel Císter, el monestir de Vallbona de lesMonges, el qual, si no s'hi vol pernoctar,sí que esdevé d’imprescindible visita perla seva bellesa arquitectònica i per laconservació de l’edifici fins a l’actualitat.

En definitiva, Lleida esdevé un paradísper descansar confortablement uns dies ioblidar-se de tot. ●

66

Cuidi la seva salut Gaudeixi de la millor i més pura aigua de taula

El Balneari de Caldes de Boí, al cor de la Vall de Boí i al peu del ParcNacional d’Aigüestortes, ens submergeix en el descans i el termalismede muntanya més genuí.

Centre Termal i Turístic de gran bellesa, amb 24 hectàrees de superfície,constitueix per la riquesa de les seves 37 deus mineromedicinals, fredesi calentes, sens dubte un dels fenòmens hídrics més importants delnostre país.

Obert al públic DEL 4 DE JUNY AL 30 DE SETEMBRE

• HOTEL EL MANANTIAL H****973.69.62.10

• HOTEL CALDES P**973.69.62.30

Zones amb jardí, 4 piscines exteriors, 2 piscines cobertes, tennis, futbol,botxes, ping-pong, minigolf, zona recreativa infantil.

• CENTRE TERMALTractaments termals, indicacions terapèutiques, medicina estètica, serveisd’estètica i bellesa. Tots els tractaments es fan sota control mèdic.

INFORMACIÓ I RESERVES:973 69 62 10973 69 62 20973 69 62 30

ESTACIÓ TERMAL CALDES DE BOÍAFORES, S/N · 25528 CALDES DE BOÍ (LLEIDA)

[email protected]

Cuidi la seva salut Gaudeixi de la millor i més pura aigua de taula

ESTACIÓ TERMAL CALDES DE BOÍ

INFORMACIÓ I COMANDES:C/PAU CLARÍS, 162, – 6è 3a

08037 BARCELONA

Distribuïdor oficial a Lleida:FLOR DE VIMBODÍ 973 20 30 46 /47

Telèfon Planta 973 69 60 83Telèfon Oficina 932 72 14 26Fax Oficina 932 72 14 27

El Balneari de Caldes de Boí, al cor de la Vall de Boí i al peu del ParcNacional d’Aigüestortes, ens submergeix en el descans i el termalismede muntanya més genuí.

Centre Termal i Turístic de gran bellesa, amb 24 hectàrees de superfície,constitueix per la riquesa de les seves 37 deus mineromedicinals, fredesi calentes, sens dubte un dels fenòmens hídrics més importants delnostre país.

Obert al públic DEL 4 DE JUNY AL 30 DE SETEMBRE

• HOTEL EL MANANTIAL H****973.69.62.10

• HOTEL CALDES P**973.69.62.30

Zones amb jardí, 4 piscines exteriors, 2 piscines cobertes, tennis, futbol,botxes, ping-pong, minigolf, zona recreativa infantil.

• CENTRE TERMALTractaments termals, indicacions terapèutiques, medicina estètica, serveisd’estètica i bellesa. Tots els tractaments es fan sota control mèdic.

INFORMACIÓ I RESERVES:973 69 62 10973 69 62 20973 69 62 30

ESTACIÓ TERMAL CALDES DE BOÍAFORES, S/N · 25528 CALDES DE BOÍ (LLEIDA)

[email protected]

INFORMACIÓ I COMANDES:C/PAU CLARÍS, 162, – 6è 3a

08037 BARCELONA

Distribuïdor oficial a Lleida:FLOR DE VIMBODÍ 973 20 30 46 /47

Telèfon Planta 973 69 60 83Telèfon Oficina 932 72 14 26Fax Oficina 932 72 14 27

ESTACIÓ TERMAL CALDES DE BOÍ

AIGUA MINERAL NATURALCALDES DE BOÍ

Aigua de Boí,Aigua de Balneari

AIGUA MINERAL NATURALCALDES DE BOÍ

Aigua de Boí,Aigua de Balneari

Terma lisme, sa lut, descans i natura a ls PirineusTerma lisme, sa lut, descans i natura a ls PirineusTerma lisme, sa lut, descans i natura a ls PirineusTerma lisme, sa lut, descans i natura a ls Pirineus

67

D ' I N T E R È S

Patronat de Turisme de les Terres de LleidaRambla Ferran, 18, 3r 25007 Lleida

Tel. 973 24 54 08 Web: www.lleidatur.com

Federació d'Hostaleria de les Terres de LleidaAv. Segre, 7 25007 Lleida

Tel. 973 24 88 58 Web: www.hostaler.org

La amplia oferta de alojamientos en las comarcas de Lleidacuenta con más de 40.000 plazas que van del confort hoteleroal contacto directo con la naturaleza a través del camping yel turismo rural, sin olvidar la extensa oferta complementariade balnearios, apartamentos, monasterios, albergues, casasde colonias, refugios, etc. Desde hace unos años el turismo hasido uno de los baluartes más importantes para la economíade las Tierras de Lleida, desde el llano de Urgell hasta lascomarcas del Pirineo pasando por el Pre-pirineo de la Nogueray el Solsonès. La posibilidad de combinar la práctica de losdiferentes deportes de aventura por agua y por aire con lapráctica del esquí y el contacto directo con la naturalezahacen de las tierras leridanas el destino de miles de personasque buscan año tras año y cada vez de manera másdesestacionalizada la tranquilidad y la opción de desconectardel trabajo y de la rutina diaria. El alto interés que despiertannuestras comarcas para el visitante se plasma en un impactoeconómico en la demarcación leridana de 661 millones deeuros al año, cifra que representa el 13,5% del PIB de lascomarcas de Ponent.En total, las comarcas de Lleida disponen de 39.932 plazas depernoctación distribuidas en los diferentes tipos de estable-cimientos. Respecto a la oferta hotelera, las 18.609 plazasdisponibles se reparten entre los 377 hoteles de todas lascategorías. En cuanto a la oferta de campings, una opciónescogida por los amantes del contacto directo con la natura-leza y la tranquilidad y la modalidad con más plazas dealojamiento en las comarcas de Lleida, en total hay 62recintos de este tipo con 7.315 unidades de acampada y18.821 plazas.Desde hace unos diez años funciona otro tipo de modalidadde alojamiento turístico denominado casas rurales oagroturismos. Se trata de establecimientos que ofrecen unservicio tranquilo y familiar, de contacto con el medio natu-ral, y donde el visitante puede conocer de cerca las tareaspropias del campo. En las comarcas de Lleida se contabilizan354 casas rurales, un tercio de todas las de Cataluña, con untotal de 2.502 plazas.No hay que olvidar la calidad y confort de los paradoresnacionales, que en la demarcación de Lleida se traducen entres establecimientos situados en Vielha, Arties y La Seud'Urgell. La oferta de pernoctación se complementa con elalquiler de apartamentos, los relajantes balnearios de lademarcación, los refugios de montaña, las casas de coloniasy los albergues, sin olvidar la posibilidad de alcanzar la pazsuprema en algunos monasterios que ofrecen alojamiento enlas Tierras de Lleida. En definitiva, Lleida se convierte en un paraíso para descan-sar confortablemente unos días y olvidarse de todo. ●

La oferta de alojamientos en las comarcas de Lleida

The wide range of accommodation in the Lleida area boasts more than40,000 beds, from the comfort of its hotels to direct contact withnature through its campsites and rural tourism, without forgetting thewide complementary range of spas, apartments, monasteries, youthhostels, holiday campsites, mountain huts, etc. Our area’s enormousinterest for visitors is reflected in an economic impact of 661 millioneuros per year on the Lleida area, a figure representing 13.5% of thelocal GDP. As far as the hotel trade is concerned, its 18,609 availablebeds are spread among the 377 hotels in all categories. Concerning therange of campsites, there are 62 establishments of this type, with 7,315total camping units and a capacity for 18,821 people. In the last tenyears, another kind of tourist accommodation has emerged, calledrural houses or agri-tourism, in contact with nature. The Lleida areaboasts 354 of these houses, one third of the total in Catalonia, covering2,502 beds. Moreover, the quality and comfort of state-run hotels(paradores nacionales), as well as other accommodation options, suchas apartments, spas, youth hostels, holiday campsites, mountain hutsor even monasteries is worth pointing out.●

Range of Accommodation in theLleida Area

Una altra opció per a un bon descans: Cal Faba, a Vilagrassa, a l'Urgell.

6868

Isidre Esteve"Sempre he tingut l'Ara Lleida al costat, en elsmoments bons i en els no tan bons"

6969

Text: Equip editorial Fotos: Defoto, David Prats (Sólo moto) i KTM/H. Peuker

El pilot lleidatà Isidre Esteve va néixer l'any 1972 a la Seu d'Urgell i actualment

resideix a Oliana. La seva dilatada trajectòria professional és plena de triomfs,

sobretot en competicions d'Enduro, en les quals ha aconseguit un palmarès

realment espectacular. Des del primer títol, assolit l'any 1990 al nacional júnior

de 80 cc, fins a la seva setena participació al París-Dakar d'enguany amb un

monocilíndric de 700 cc, Esteve ha acumulat una experiència que el fa atrevir-

se amb tot.

El pilot lleidatà Isidre Esteve va néixer l'any 1972 a la Seu d'Urgell i actualment

resideix a Oliana. La seva dilatada trajectòria professional és plena de triomfs,

sobretot en competicions d'Enduro, en les quals ha aconseguit un palmarès

realment espectacular. Des del primer títol, assolit l'any 1990 al nacional júnior

de 80 cc, fins a la seva setena participació al París-Dakar d'enguany amb un

monocilíndric de 700 cc, Esteve ha acumulat una experiència que el fa atrevir-

se amb tot.

Text: Equip editorial Fotos: Defoto, David Prats (Sólo moto) i KTM/H. Peuker

70

L'Isidre Esteve amb el seu mecànic d'enguany i mà dreta, l'Eric Augé.

uan vas començar a introduir-te en el món de la moto?Vaig començar amb els amics del poble quan tenia 12 anys ifèiem sortides el cap de setmana. Com que el Moto Club Segre ésde la zona, un dia em van dir que per què no participava en unacursa i ho vaig provar. Mai havia anat a cap i encara menysm'havia plantejat participar-hi, i va ser a Ponts l'any 1990 –tenia18 anys– quan vaig competir en el Campionat d'Espanya Júniord'Enduro i el vaig guanyar. Jo no tenia la intenció de continuar,però Josep Maria Pascuet, del club, em va animar a anar a unaaltra cursa a Guadalajara, al Campionat d'Espanya de TramsCronometrats d'Enduro, i vaig tornar a guanyar. Finalment, elmateix any vaig córrer el Campionat de Catalunya i també el vaigguanyar. Tres títols en un any va ser molt gratificant. El 1992 javaig entrar en un equip oficial, Gas-gas de Girona, com a sèniorparticipant en curses nacionals i europees i he estat 10 anys al'equip nacional. No va ser fins al 1998 que vaig començar alDakar a nivell privat. El 2002 em vaig estrenar amb Repsol.

En tenies cap antecedent a la teva família o l'afició t'ha anatforjant?No. L'avantatge que he tingut és que a Oliana, on visc, hi ha

Q

71

molta afició i tradició en el món de l'Enduro. No és una cosainnata que portés dins; vaig començar en aquest món perquè hohe viscut des de petit al poble amb els amics, i la gent del MotoClub Segre em va animar des del primer moment.

El teu palmarès esportiu és ple d'èxits. Quin recordes amb mésemoció?Hi ha dos moments que recordo especialment, un en negatiu il'altre en positiu. A Holanda, l'any 1993, al Campionat del Món,formava part de l'equip nacional. Eren sis dies de cursa, en feiacinc que anava primer –mai cap espanyol no havia aconseguitaquesta fita– i la darrera jornada vaig caure; em vaig trencar elslligaments i vaig tenir una distensió de lligaments al canell. Vaigperdre la cursa per 14 segons. Em vaig enfonsar. Vaig passargairebé tres mesos sense tocar la moto i sense voler-ne saber res.Va ser un cop molt dur per a mi.

“Vaig començar en aquest món perquè ho he viscut des de petit alpoble amb els amics i la gent del Moto Club Segre”

Esteve en una de les etapes del Dakar d'enguany. La sorra i les dunes no són cap impediment per al pilot lleidatà, acostumat a tot tipus de terrenys.

73

Com a experiència positiva i més emocionant, el primer Dakar,l'any 1998. No tenia idea de res: mai no havia corregut en sorrai encara menys en dunes, no havia fet anar aparells de navegació,etc., i a sobre hi anava sense equip, a nivell privat. Era tota unaaventura i hi va haver etapes molt emocionants com la deMauritània, duríssima, i moments que sempre recordaré, peròvaig acabar. Vaig tornar a casa amb vuit quilos menys.

La París-Dakar és una de les proves més dures en les quals hasparticipat?Sí, és una de les més dures; 18 dies de cursa és molt pesat,sobretot per als pilots privats, ja que no van prou preparats. Elsqui hi anem amb un equip tenim una preparació i una estructuraal darrere que ens dóna suport i ens ajuda en tot moment. El ritmede 600 o 700 km de cada dia és molt dur i si ho fas a nivell privathi inverteixes moltes hores més que els equips oficials.

“Una de les experiències més emocionants va ser el primer Dakar,l'any 1998. Vaig tornar a casa amb vuit quilos menys”

La París-Dakar és una deles seves fites, que tornaràa provar l'any vinent. A lafoto inferior dreta, amb elseu amic Jordi Esteve, quitambé ha participatenguany al Dakar.

75

Formaves part de l'equip de Nani Roma al Dakar. El seu triomfel sents teu també?És diferent. És clar que només guanya un i aquest ha estat el Nani,s'ho mereix perquè fa molts anys que ho persegueix. Quan joanava al davant vaig trencar el motor i vaig veure que el meudeure era ajudar l'equip i continuar lluitant. Per això el triomftambé el sento una mica meu per haver-lo ajudat, he sacrificatmolts minuts per ell. És evident que si no vas en equip no guanyesaquesta cursa. El triomf del Nani ens compensa a tot l'equip.

Quina és la fita d'Isidre Esteve a nivell esportiu?El Dakar, sens dubte. L'any vinent ho tornaré a provar. Però,sobretot, fer bones curses durant l'any. Moltes vegades no ésl'objectiu guanyar; és estar satisfet del treball que fas, és estar enprimeres posicions, és mantenir-te en forma, és moltes coses queno tenen necessitat d'acabar amb pòdium.

Les Terres de Lleida són ideals per practicar el motoclisme?És on m'he iniciat i és gràcies al MCS que m'he introduït en aquestmón. A part dels paratges genials que tenim per desenvoluparaquest esport és molt important que tinguis gent al costat. Darrered'un pilot que és a dalt sempre hi ha molta feina de base. A més,aprofito per agrair el suport incondicional de l'Ara Lleida, que haestat sempre al meu costat, en els bons moments però també enels dolents. Sense aquest treball no arribes enlloc.

Creus que s'haurien de crear nous circuits i potenciar més elmotociclisme?En aquests moments hi ha un problema greu que no solamentafecta la gent del motociclisme o el motocrò sinó també la gentque està a la muntanya. És prohibit l'accés a la muntanya percamins que facin menys de quatre metres. Han ideat una llei queens tracta com a delinqüents, ens multen per anar a la muntanya!No podem anar per corriols i, quan te n'adones, els han transformaten pistes forestals de 10 metres que omplen la muntanya de genti cotxes els diumenges. Ens multen i som els esportistes els quiportem èxits al país. Els mateixos pagesos són vetats i no hi hadret. La muntanya, l'ha de respectar tothom: caçadors,excursionistes, motociclistes..., totalment d'acord, però aquestallei és absolutament injusta. És un problema molt greu.

Què és el que t'agrada més d'aquestes terres (a nivell turístic)?El Pirineu, és el millor. Abans feia molts campaments, els anome-nats "volants". Havia estat molt al Parc Nacional d'Aigüestortesi Estany de Sant Maurici fent els refugis, les Agulles, els Encan-tats... Fèiem també la Pica d'Estats, etc. Tenim un Pirineu preciósdel qual he pogut gaudir molt fent excursionisme i m'encanta.

A quin racó de Lleida voldries retirar-te?A casa meva, a Oliana. Les arrels sempre tiren. Allà ho tinc tot:la ciutat, la tinc a prop, les comunicacions cada vegada sónmillors, visc enmig de la natura, que em permet fer el quem'agrada... Allà ho tinc gairebé tot i no demano res més. ●

Enamorat de la sevaOliana, Esteve consideraque és un privilegiat perviure en un paratge que lipermet entrenar-se i viuretranquil·lament.

“Tenim un Pirineu preciós del qual he pogut gaudir molt fentexcursionisme. Però quan em retiri, ho faré a Oliana, segur”

76

Text: Joan Bellmunt Fotos: Defoto

El ceramistaMANS D'ARTISTA

Ceramista és aquella persona que treballa la

ceràmica. És un ofici molt antic i que havia sofert

poques evolucions en el seu treball fins fa pocs

anys. Fins abans de la darrera guerra civil (any

1936), restaven constituïts en gremi; més antigament

en confraria sota l'advocació de sant Hipòlit, que ja

existia el 1600. Els "cantirers" s'obligaven

mútuament a vetllar els confrares malalts o

moribunds, anar a l'enterrament amb atxa, assistir

als oficis religiosos i a la processó del dia del seu

patró i costejar les despeses d'enterraments, funerals

i altres de la confraria.

76

7777

Són ja molt pocs els ceramistestradicionals que queden a les Terresde Lleida. En Josep Font ha dedicatmolts anys a aquest vell ofici que araes troba en vies d'extinció.

78

L'emplaçament dels ceramistes o cantirers, com en alguns llocseren coneguts, gairebé sempre havia estat a l'exterior de lesmuralles de les poblacions, i la veu popular batejava aquests

llocs amb el nom del carrer "dels cantirers". A les ordenances del1845 es diu: "que no es pot tenir ‘maurador’ (aprenent) si no ve depares ceramistes (cantirers)", "... que si un queda orfe de pare, la restaestan obligats a ensenyar-li l'ofici...". "Que si un cantirer cau malalt

a mitja jornada, els altres, de mancomú, faran l'obra fins acontemplar la jornada, obra que serà tornada quan el malalt

es posi bé. Convenen entre tots que han de vendre elscàntirs a vint i vuit diners cada un; los sillons a 8

i 6 sous la dotzena." Cada any per sant Hipòlit(13 d'agost) celebraven la seva festa amb

tocs de campanes, jocs, etc.L'ofici de ceramista ha estatessencialment familiar. Hi tenen

cabuda i feina tots elsmembres d'una casa. Les

feines més dures i de mésresponsabilitat anaven a

càrrec dels homes, comara arrencar i prepararl'argila, preparació i

maneig del fang, el treball de la roda, enfornar i desenfornar, fer elfoc o coure, que és cosa que vol experiència i vista.

Les dones col·laboraven en la col·locació de nanses, brocs iguarniments artístics i amb el trasllat de les peces del torn a eixugar,d'eixugar a guarnir, i de guarnir al sol, una vegada seques almagatzem on esperen la fornada. Elles col·laboraven igualment enel trasllat tant quan s'enfornava com quan es desenfornava. Elsmenors de la casa també hi tenien cabuda ajudant en tots aquestsquefers mentre, amb el contacte directe amb el fang, anaven lligant-se amb l'ofici.

Per a la ceràmica s'ha emprat bàsicament argila o caolí com aprimeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiquesi refractàries. En una primera fase del procés de fabricació homprocedeix al pastament dels materials terrosos amb aigua, fins aaconseguir una massa plàstica. L'aigua en excés és eliminadamitjançant l'evaporació. La pasta obtinguda és objecte d'un"modelatge". Com per art d'encantament, elaboren la humida argilarecreant-s'hi ara apujant-la, ara bombant-la, fins a donar la formadesitjada.

Si mai aneu a Verdú, no us deixeu perdre la visita a algun"obrador" dels cantirers, i encara que els "torns" ara rodin impulsatsper un motor i el fang no es "mauri" (pasti) amb els peus i les manscom fins fa poc, no us serà difícil traslladar-vos mentalment a temps

78

79

reculats, perquè la tècnica, el material i tot el procediment no hanvariat essencialment.

La peça, una vegada seca, és sotmesa a "cocció", etapa méscomplexa del procés, que fa de la peça un cos endurit i inalterable.El forn té dos pisos, el de baix és on es crema la llenya (es feia servirllenya d'olivera), i el de dalt és on hi ha les peces. Les peces negress'obtenen deixant que el fum les impregni. Si hom vol aconseguirque la peça presenti una superfície molt llisa, decorativa i no gensporosa, hom la recobreix de vernissos vitrificables els quals, en unanova cocció, es fonen i es combinen íntimament amb la peça. Abanso després de la primera cuita hom pot procedir a la "decoració" deles peces.

Cal recordar la importància que els atuells de terrissa tinguerenen la vida de l'home milers d'anys endarrere, ja que quan obtinguerenaquests atuells de terrissa es va provocar una autèntica revolució enel sistema alimentari del gènere humà, puix que permeté d'escalfarlíquids (cuina del bullit), fet que, amb vistes a la dieta humanageneral, representà una major possibilitat de supervivència i contri-buí al creixement de la població. Cada grup social tendí, desd'aleshores, a crear o a seguir formes i sistemes de decoraciód'aquells atuells, que ara són un element important per als estudisde prehistòria i d'arqueologia, perquè la terrissa, bé que trencada,és un element molt i molt perdurable. ●

FRASES D'HERÈNCIA CANTIRERA

"Vés a pastar fang". Equival a dir o engegar adida algú, en trencar una conversa violenta, otambé com a resposta evasiva davant d'un prec.

"Té l'ànima de càntir". Es diu de la persona detemperament emocional que plora fàcilment.

"Tant va el càntir a la font que a la fi es trenca".Frase per entendre que una noia ha caigut en unabaixesa ostensible per relacionar-se indegudamentamb els nois.

"El fan beure a galet". Es diu d'una persona quela porten enganyada i especialment el marit a quila muller li és infidel. Beure a galet en el sentit realés aixecar el càntir enlaire per tal de distanciar elbroc dels llavis de la persona que beu.

"No està per brocs". Hom aplica la frase a lapersona enèrgica que va directa a l'afer sense fercas de ningú. Igual com es diria: no està perromanços. Al contrari, "estar per brocs" es diu deles persones que no acaben mai, ja que la feina deposar brocs i de fer-los és bastant entretinguda

"Plores més que els càntirs". És sabut que,gràcies als porus, les parets exteriors de la ceràmicaque es fa a Verdú sempre traspuen aigua, ço fa quees mantingui fresca l'aigua que conté. La gent diuque "suen" i també que "ploren" i la frase s'atribueixa aquelles persones que sempre es queixen i fan elpobre. ●

La tasca de les mans continuaessent fonamental en aquest ofici.La ceràmica negra de Verdú ésuna de les més peculiars de lesTerres de Lleida.

79

81

El ceramista, manos de artista

El ceramista es la persona que trabaja la cerámica. Dicho oficioes muy antiguo; primero constituidos en cofradía y después engremio, este trabajo era esencialmente familiar, dando cabida ala participación de todos los miembros de la casa. Habitualmen-te estaban ubicados en el exterior de las murallas y en una callededicada casi exclusivamente a ellos. San Hipólito era supatrón.Los materiales que se utilizaban para el trabajo eran laarcilla o el caolín, que se amasaban con agua y se modelaban enel obrador con el torno a mano. En Verdú todavía se puede verel trabajo de algunos obradores aunque ya automatizados. Lapieza, una vez seca y decorada si se desea, se somete a cocciónen el horno, donde también se cuecen las piezas negras, lascuales se consiguen dejando que el humo las impregne. Tambiénse utilizan barnices vitrificables para dar mayor vistosidad a laspiezas. A lo largo de la historia este oficio ha tenido muchaimportancia ya que los utensilios que se comenzaron a elaborarsignificaron una auténtica revolución en el sistema alimentariodel género humano, puesto que permitieron calentar los líqui-dos, un hecho que contribuyó a mejorar la dieta humana, alargarsu supervivencia y ayudar al crecimiento de la población. ●

The potter is the person who makes pottery, essentially at afamily level, offering all the members of the household thechance to take part. The materials used for his job were clay orkaolin, which were mixed with water and then shaped in theworkshop on the potter’s wheel. In Verdú, it is still possible tosee some pottery workshops, although they have been automated.The work, once dried and decorated if desired, is put into thekiln, where black pieces, made by impregnating them withsmoke, are also fired. Vitrifiable glazes are also used to makepieces brighter.

The Potter, the Hands of Craftsman

AJUNTAMENT DE VERDÚ

Tel. 973 34 70 07 Pl. Major, 1 www.viladeverdu.com

D ' I N T E R È S

828282

RESTAURANT AMBROSIAC/ Cardenal Cisneros, 30

25003 LleidaTelèfon/fax 973 28 16 53

PreparacióCoure les prunes i les escalunyes amb el vi blanc i la mantega.Reservar. Pelar i tallar a daus totes les verdures. Ofegar en unacassola alta amb una mica d'oli les verdures juntament amb lespells de mandarina i la canyella fins que el conjunt agafi un lleugercolor fosc. Afegir-hi els jarrets i cobrir amb el brou de la vedella.Bullir a foc lent durant 3 hores; rectificar de sal.

Refredar i separar els jarrets de les verdures. Escalfar la salsa i eljarret a part, al forn, durant 15 minuts, a 160º.

En una plata col·locar amb cura el jarret al centre i vessar a poc apoc la salsa per sobre. Acompanyar el plat amb les prunes i lesescalunyes.●

Ingredients:❖ 2 jarrets de vedella d'1 kg❖ 2 cebes❖ 3 pastanagues❖ 2 porros❖ 3 pells de mandarina❖ 2 branques de canella❖ oli❖ sal❖ 16 prunes seques❖ 8 escalunyes❖ 1/2 litre de vi blanc❖ 50 g de mantega

Ingredientes:2 jarretes de ternera de 1 kg, 2 cebollas, 3zanahor ias , 2 puerros , 3 p ie les demandarina, 2 ramas de canela, aceite, sal,16 ciruelas secas, 8 escalonias, 1/2 litro devino blanco y 50 g de mantequilla.

Preparación:Cocer las ciruelas y las escalonias con elvino blanco y la mantequilla. Reservar.Pelar y cortar en dados todas las verduras.Rehogar en una cazuela alta con un pocode aceite las verduras junto con las pielesde mandarina y la canela hasta que elconjunto coja un ligero color oscuro.Añadir los jarretes y cubrir con el caldo dela ternera. Hervir a fuego lento durante 3horas; rectificar de sal.Enfriar y separar los jarretes de lasverduras. Calentar la salsa y el jarreteaparte, en el horno, durante 15 minutos, a160 º.

En una fuente colocar con cuidado el ja-rrete en el centro y verter poco a poco lasalsa por encima. Acompañar con las ci-ruelas y las escalonias. ●

Jarrete de ternera blancalacado con escalonias yciruelas

Jarret de vedella blanca lacatamb escalunyes i prunes

Ingredients:

2 1-kg beef hocks, 2 onions, 3 carrots,2 leeks, 3 mandarin peels, 2 cinnamonsticks, oil, salt, 16 prunes, 8 shallots,1/2 litre white wine and 50g butter.

Preparation:

Cook the prunes and shallots withwhite wine and butter. Reserve. Peeland dice the vegetables. Lightly fry thevegetables, mandarin peels andcinnamon in a high casserole with a bitof oil. Add the hocks and fill with thebeef broth. Boil on a low flame for 3hours; add salt. Let it cool and separatethe hocks from the vegetables. Heatthe sauce and the hock separately, inthe oven, for 15 minutes, at 160 º.Carefully place the hock in the middleof a serving dish and slowly pour thesauce over it. Serve with the prunesand shallots. ●

Beef hock lacquered withshallots and prunes

9883

Carbonara de pasta fresca amb madeixa depatata farcida de fetge d'ànecPreparació:Coure al dente la pasta fresca amb aigua i una mica de sal. Refredar amb abundant aigua freda, escórrer-lai reservar.Tallar el fetge d'ànec en vuit porcions aproximadament iguals, salar, fer boles i enfarinar-les. Posar-les alcongelador perquè agafin consistència. Pelar les patates i tallar-les a tires tan llargues i primes com es pugui.Treure del congelador les boles de fetge d'ànec i embolcallar-les una per una amb les tires de patata procurantque el fetge quedi totalment cobert. Reservar i tapar amb undrap humit per tal que la patata no es torni negra.Tallar el pernil dolç i el bacó a tires fines; sofregir-lo amb unamica de mantega i afegir-hi la nata líquida. Deixar reduiraproximadament a la meitat i triturar-ho tot. Afegir-hi la pastafresca i saltejar-ho tot junt uns minuts. Rectificar de sal.les madeixes de patata i fetge en abundant oli de girasol bencalent fins que estiguin daurades. Reservar sobre un paperabsorbent.Posar la pasta carbonara a la base d'un plat i col·locar a sobreles madeixes. Es pot decorar amb unes puntes d'espàrrec bla-der bullides i passades per la planxa o pel forn. ●

Ingredients:❖ 250 g de pasta fresca❖ 50 g de pernil dolç❖ 50 g de bacó❖ 200 g de nata líquida❖ 200 g de fetge d'ànec fresc❖ 2 patates mitjanes❖ farina❖ sal❖ mantega❖ oli de girasol

RESTAURANT CAN BOIXC/ Afores, s/n

25790 PeramolaTel. 973 47 02 66

E-mail: [email protected]

Ingredientes250 g de pasta fresca, 50 g de jamón deYork, 50 g de beicon, 200 g de nata líquida,200 g de hígado de pato fresco, 2 patatasmedianas, harina, sal, mantequilla y aceitede girasol.

PreparaciónCocer al dente la pasta fresca con agua yun poco de sal. Enfriar con abundanteagua fría, escurrir y reservar. Cortar elhígado de pato en ocho porcionesaproximadamente iguales, salar, hacerbolas y enhar inar las . Poner en e lcongelador. Cortar las patatas a tiras lomás largas y estrechas posible. Sacar delcongelador las bolas de hígado de pato yenvolverlas una a una con las tiras depatata cubriendo el hígado. Reservar ytapar con un trapo húmedo.Cortar el jamón de York y el beicon entiras finas; sofreírlo con un poco demantequilla y añadir la nata líquida. Dejarreducir a la mitad y triturarlo todo. Añadirla pasta fresca y saltearlo todo junto unosminutos. Rectificar de sal. Freír lasmadejas de patata e hígado en abundanteaceite de girasol bien caliente hasta queestén doradas. Reservar sobre un papelabsorbente. Poner la pasta carbonara enla base de un plato sopero y colocar lasmadejas encima. Se puede decorar conunas puntas de espárragos trigueroshervidas y pasadas por la plancha o por elhorno. ●

Carbonara de pasta frescacon madeja de patatarellena de hígado de pato

Ingredients250g of fresh pasta, 50g of boiled ham, 50gof bacon, 200g of single cream, 200g offresh duck liver, 2 medium-size potatoes,flour, salt, lard and sunflower oil.

PreparationCook the fresh pasta al dente with waterand a bit of salt. Let it cool, strain andreserve. Cut the duck liver into eightportions, add salt, make balls and freeze.Cut potatoes into long, thin strips.Remove the duck liver balls from thefreezer and coat, one by one, with thepotato strips. Reserve. Cut the ham andbacon into thin strips; brown with lard andadd single cream. Allow to reduce andmince. Add the fresh pasta and sautéeverything for a few minutes. Add salt.Fry the potato and liver rolls in sunfloweroil. Reserve. Place the pasta carbonarabed on a soup plate and then the rolls ontop of it. It can be decorated with greenasparagus tips, boiled and griddled orcooked in the oven. ●

Fresh pasta carbonara withpotato roll stuffed withduck liver

8585

El Patronat de Turisme atorga el XV"Pica d'Estats" als guanyadors

El presidente de la Diputación de Lleida, Isidre Gavín, presidió el pasado 23de marzo el acto de entrega del XV Premio Internacional "Pica d'Estats" dePrensa, Radio y Televisión, aplazado el día 12 de marzo por el atentado deMadrid. Precisamente, uno de los momentos más emotivos de la ceremoniafue cuando los ganadores del apartado de TV, los periodistas Juan JoséArmario, Enrique Campo, Pablo Figueras y Jorge Martínez, del programa"Espejo Público" de Antena 3 TV, dedicaron el galardón a su compañeroRicardo Ortega, muerto recientemente en Haití, y a las víctimas del atentadodel 11-M en Madrid. Los reportajes ganadores que presentaron fueron "Laferia de las ilusiones" y "Escondidos en la nieve".

En el apartado de Prensa especializada en viajes y turismo, el premio lorecogió Jaume Pifarré en representación de la revista El Mundo de los Pirineos,galardonada por el reportaje "50 rutas fáciles para niños y niñasmontañeros". Los galardonados por el mejor trabajo de los Medios decomunicación de las Tierras de Lleida fueron, ex-aequo, Ramon IgnasiCanyelles por "Iglesias con campana de obús", escrito en la revista mensual

✪ EL PATRONATO DE TURISMO OTORGA EL XV "PICA D'ESTATS" A LOS GANADORES

El president de la Diputació de Lleida,Isidre Gavín, va presidir el passat 23 de

març l'acte de lliurament del XV PremiInternacional "Pica d'Estats" de Premsa, Ràdio iTelevisió, el qual havia estat ajornat el dia 12de març com a conseqüència de l'atemptat deMadrid. Precisament, un dels moments mésemotius de la cerimònia va ser quan elsguanyadors en l'apartat de TV, els periodistesJuan José Armario, Enrique Campo, PabloFigueras i Jorge Martínez, del programa"Espejo Público" d'Antena 3 TV, van dedicar elguardó al seu company Ricardo Ortega, morta Haití, i a les víctimes de l'atemptat de l'11-Ma Madrid. El seus reportatges són "La feria delas ilusiones" i "Escondidos en la nieve", sobrela Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega i lespossibilitats que ofereix el Pirineu de Lleida pelque fa al gaudi de la neu.

En l'apartat de Premsa especialitzada enviatges i turisme, el premi el va recollir JaumePifarré en representació de la revista El Mundode los Pirineos guardonada per "50 rutasfáciles para niños y niñas montañeros". Elsguardonats pel millor treball dels Mitjans decomunicació de les Terres de Lleida van ser,ex-aequo, Ramon Ignasi Canyelles per"Esglésies amb campana d’obús", escrit a larevista mensual La Palanca, editada a Artesade Segre, i Carles Porta pel reportatge televisiu"En Guim a la ciutat dels oficis perduts", emèsper Lleida TV el gener de 2003. En la categoriade Premsa escrita d'informació general elpremi va ser per a Ángel Uña i César Lópezper "La noche más corta en llamas", publicat al

suplement de Motor y Viajes d’El Heraldo deAragón. El periodista i fotògraf Oriol Alamanyva rebre el guardó a la Trajectòria del Premi.

Els guanyadors estrangers d'aquesta 15a ediciódel "Pica d'Estats" han estat l'americà KennethGlantz, autor del reportatge "’Chariots of Fire’Trek in the Pyrenees" ("La ruta Carros de Focals Pirineus"), publicat al dominical del NewYork Times el 29 de juny de 2003 (millortreball de Premsa internacional), i l'alemanyGeorg Bayerle, guanyador del premi al millortreball de Ràdio per "Encrucijada románica: laSeu d’Urgell", "En el valle de los cien lagos:Parque Nacional de Aigüestortes y Estany deSant Maurici" i "Llamas en los Pirineos: rituales

de fuego en el día del solsticio de verano",emesos per la ràdio alemanya BayerischeRundfunk. Tots dos van remarcar els dos granstrets que els van captivar: la natura i elspaisatges del Pirineu de Lleida i l'autenticitatde la gent. Kenneth Glantz va destacar que laruta Carros de Foc va ser una mena de regalper a ell en el qual va descobrir la bellesa del'aigua, el cel, les roques, la natura en conjuntde l'indret (Aigüestortes i Estany de SantMaurici) i la gent, la segona part del regal.Georg Bayerle va explicar que després deconèixer el Pirineu de Lleida, la cultura i lesseves tradicions, la mirada baixant per la costaserà cap a l'interior i no pas cap al mar comfins ara. ●

La Palanca, y Carles Porta, por el reportaje televisivo "Guim en la ciudad delos oficios perdidos", emitido por Lleida TV. En la categoría de Prensaescrita de información general el premio fue para Ángel Uña y César Lópezpor "La noche más corta en llamas", publicado en el suplemento de Motor yViajes de El Heraldo de Aragón. El periodista y fotógrafo Oriol Alamany,recibió el galardón a la Trayectoria del Premio "Pica d'Estats". Los ganado-res extranjeros de esta edición han sido el americano Kenneth Glantz, autordel reportaje "’Chariots of Fire’ Trek in the Pyrenees" ("La ruta Carros deFoc en los Pirineos"), publicado en el dominical del New York Times el 29 dejunio de 2003 (mejor trabajo de Prensa internacional), y el alemánGeorg Bayerle, ganador del premio al mejor trabajo de Radio por"Encrucijada románica: la Seu d’Urgell", "En el valle de los cien lagos:Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici" y "Llamasen los Pirineos: rituales de fuego en el día del solsticio de verano",emitidos por la radio alemana Bayerische Rundfunk. Ambos subraya-ron las dos grandes características que los cautivaron de las Tierras deLleida: los paisajes del Pirineo y la autenticidad de la gente.

8787

El Fòrum Manel Martín aposta per ladesestacionalització i els "llits calents"

La Diputació de Lleida ha organitzat la segona reunió del Fòrum ManelMartín, celebrada al Monestir de les Avellanes el passat 18 de març. En la

trobada de professionals i tècnics del sector turístic es va destacar la necessitatde desestacionalitzar el turisme aprofitant la diferenciació d'acord amb el clienti les característiques de cada territori.

Un altre dels aspectes que van remarcar els grups de treball va ser lapotenciació dels anomenats "llits calents" (apartaments, hotels, etc.) en lloc dela construcció de zones residencials. En aquest sentit, consideren que el rol deles administracions és bàsic a l'hora d'adequar i aplicar normatives segons leszones turístiques, canviar aspectes urbanístics per afavorir determinatsproductes d'allotjament, etc. També es va posar especial atenció a la qualitatde servei vinculada amb la fidelització de l'oferta i la fidelització del client; a laimatge de marca; a la categorització del producte, i a la promoció del sector enfires, mitjans, etc. Pel que fa al perfil del client, el sector demana que aquestvalori el que tenen les Terres de Lleida (natura, cultura, autenticitat,sostenibilitat...), que sigui més exigent, i també es planteja cercar clients denegocis, d'esports, etc. i complementar el client actual amb el futur. ●

✪ EL FORO MANEL MARTÍN APUESTA POR LA DESESTACIONALIZACIÓN

La Diputación de Lleida ha organizado la segunda reunión del Foro Manel Martín,celebrada en el Monasterio de Les Avellanes el 18 de marzo. En el encuentro deprofesionales y técnicos del sector turístico se destacó la necesidad dedesestacionalizar el turismo aprovechando la diferenciación en función del cliente ysegún las características de cada territorio. También se apostó por la potenciaciónde las "camas calientes" (apartamentos, hoteles, etc.) en lugar de la construcción dezonas residenciales. La calidad del servicio, la fidelización de la oferta y del clientey la imagen de marca fueron otros de los aspectos destacados en el encuentro.

✪ THE MANEL MARTÍN FORUM PROMOTES DESEASONALIZATION

The Diputació de Lleida has organized the second meeting of the Manel MartínForum, hosted in the Avellanes Monastery. This tourist trade technicians andexperts meeting stressed the need to deseasonalize tourism making the most ofdifferentiation according to each customer and depending on each area‚s features.It was also agreed to promote "warm beds" (apartments, hotels, etc.) rather thanconstruction in residential areas. Service quality, customer loyalty to this kind ofproducts and the trademark image were other outstanding aspects of the meeting.

The president of the Lleida Province Council(Diputació), Isidre Gavín, presided on 23rdMarch the presentation of the 15th Pica d’EstatsInternational Press, Radio and Television Prize,adjourned on 12th March because of the Madridterrorist attack. One of the most touchingmoments of the ceremony was precisely whenthe winners in the TV section, the journalistsJuan José Armario, Enrique Campo, PabloFigueras and Jorge Martínez, of the Antena 3TV programme Espejo Público, dedicated the prizeto their colleague Ricardo Ortega, recentlydeceased in Haiti, and to the victims of the 11-Mterrorist attack in Madrid. The winningdocumentaries were “The dream fair” and“Hidden in the snow”.

In the specialized press section, the award wascollected by Jaume Pifarré on behalf of themagazine El Mundo de los Pirineos, for “50 easyroutes for child mountaineers”. The prize-winners for the best media contribution from thelands of Lleida were, jointly, Ramon IgnasiCanyelles for “Churches with canon bells”,published in the magazine La Palanca, and CarlesPorta, for the television report “Guim in the cityof lost trades”, broadcasted by Lleida TV. In thegeneral information written press section theaward went to Ángel Uña and César López for“The shortest night in flames”, published on theMotor y Viajes supplement of the newspaper ElHeraldo de Aragón. The journalist andphotographer Oriol Alamany got the Picad’Estats award for an outstanding career.

The foreign winners of this edition were theAmerican Kenneth Glantz, author of the report“‘Chariots of Fire’ Trek in the Pyrenees”,published in the New York Times Sundaysupplement under the pen name Ken Chowder(best international press article), and the GermanGeorg Bayerle, winning the prize for best radioprogramme for the series of reports including“Romanesque meeting point: La Seu d’Urgell”;“In the valley of a hundred lakes: Aigüestortesand Lake Sant Maurici National Park” and“Flames in the Pyrenees: fire rituals to mark thesummer solstice”, broadcasted by the Germanradio station Bayerische Rundfunk. Bothauthors remarked the two main features whichattracted them in the lands of Lleida: Pyreneannature and landscapes, and the people’sgenuineness.

✪ THE TOURIST BOARD AWARDSTHE 15th PICA D'ESTATS PRIZE

8989

L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu harecuperat l'artesania pirinenca com a

producte de qualitat i amb l'objectiufonamental de preservar i promocionar elsector artesanal de la zona relacionat ambel treball de la fusta, el teixit, el ferro, laterrissa i la cistelleria d'avellaner.

Després de tot el procés de documentaciói de producció s'ha acompanyat elsproductes d'una marca que en garanteixil'origen i n'expliqui el procés seguit, ambla recerca, documentació, col·lecció,reproducció i comercialització final. Enaquest sentit s'ha creat la marca

Creació de la marca “Ecomuseu.Patrimoni del Pirineu”

✪ CREACIÓN DE LA MARCA“ECOMUSEO. PATRIMONIO DEL PIRINEO”

El Ecomuseo de las Valls d'Àneu ha recuperado la artesaníapirenaica como producto de calidad y con el objetivo de preservar ypromocionar el sector artesanal de la zona relacionado con el trabajode la madera, el tejido, el hierro, la cerámica y la cestería de avella-no. Se ha creado la marca "Ecomuseo. Patrimonio del Pirineo", quesitúa el ámbito geográfico de actuación del Ecomuseo y hacereferencia a las tareas de conservación y difusión del patrimoniocultural. Esta acción se ha llevado a cabo con la colaboración delParque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici.

“Ecomuseu. Patrimoni del Pirineu”, unamarca que situa l'àmbit geogràficd'actuació de l'Ecomuseu i al mateixtemps fa referència a les tasques deconservació i difusió del patrimonicultural. Aquesta marca es presenta apartir d’una targeta i un text breu queacompanya totes les produccions(terrissa, fusta, llana, etc.). El textresumeix el procés que hi ha darrere decada peça i les tasques que en generales fan des de l'Ecomuseu. Aquestaacció s'ha fet amb la col·laboració delParc Nacional d'Aigüestortes i Estanyde Sant Maurici. ●

✪ CREATING THE ECO-MUSEUM MARK - PYRENEAN HERITAGE

The Àneu Valleys Eco-Museum has recovered Pyrenean crafts as aquality product, with the aim of preserving and promoting the localcraft trade including woodwork, textile work, ironwork, potteryand hazel wood basketwork. It has created the mark Eco-Museum- Pyrenean Heritage, which delimits the eco-museum geographicalscope of action and specifies the cultural heritage preservation anddissemination tasks. This action has been carried out with the helpof the Aigüestortes and Lake Sant Maurici National Park.

El Patronat de Turisme de la Diputació deLleida està promocionant els atractius

turístics de les Terres de Lleida a nombrosesfires nacionals i internacionals. Entre elssalons nacionals cal destacar FITUR, celebrata Madrid el mes de gener, i el SITC, a l'abril,a Barcelona, com també Sevatur de SantSebastià i Expoocio de Madrid, el mes demarç. Pel que fa a la promoció en firesinternacionals, el Patronat ha participat perprimera vegada al saló de Turisme Actiu OPPAD BEURS 2004, celebrat el mes de març aUtrecht (Holanda). També ha estat present alSalon de la Randonée de París, especialitzaten senderisme i turisme actiu; a la Fira MITT(Moscow International Travel and Tourism) deMoscou, principal fira turística de l'Est, i alSaló de l'Entorn Natural de Tarba (França).

El Patronat ha assistit a la major part d'aquestssalons amb Turisme de Catalunya i d'altresorganismes turístics de les Terres de Lleida i laseva campanya s'ha centrat en els atractiusnaturals i monumentals de les comarques deLleida, com també en l'oferta d'activitats i degastronomia, incidint en els eixos tradicionalsde la natura, l'esport, la cultura i el turismerural, entre d'altres. ●

Promoció de lesTerres de Lleidaen fires

✪ PROMOCIÓN DE LAS TIERRAS DE LLEIDA EN FERIAS

El Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida estápromocionando los atractivos turísticos de las Tierras de Lleida ennumerosas ferias nacionales e internacionales. A nivel nacional, enFITUR (Madrid), SITC (Barcelona), Sevatur (San Sebastián) yExpoocio (Madrid). En el ámbito internacional ha participado en elsalón de Turismo Activo OP PAD BEURS 2004 de Utrecht (Holan-da), en el Salon de la Randonée (París), en la feria MITT (Moscú) yen el Salón del Entorno Natural de Tarbes (Francia). Su campaña seha centrado en promocionar los atractivos naturales, monumentales,gastronómicos, etc. de la demarcación.

✪ THE LANDS OF LLEIDA ARE PROMOTED IN TRADE FAIRS

The Lleida Province Tourist Board is promoting the attractions ofthe Lands of Lleida in a wide range of national and internationaltrade fairs. At a national level, in FITUR (Madrid), SITC (Barcelo-na), Sevatur (San Sebastián) and Expoocio (Madrid). At aninternational level, it has participated in the Active Tourism ShowOP PAD BEURS 2004 in Utrecht (Netherlands), in the Randonéeexhibition (Paris), in the MITT fair (Moscow) and in the NaturalEnvironment Show of Tarbes (France).

9090

Roda RodaEl Museu que

Aquest espai museísticmunicipal permet tornaral passat i recordar elsautomòbils mésemblemàtics de tots elstemps com els Rolls Royce,els Biscuter, els 600, etc.

9191

Text: Brigitte Bobet Fotos: Defoto

A Lleida hi ha un museu que Roda Roda. Es

diu així perquè s’hi exposen una trentena de

vehicles antics: des dels primers automòbils

a vapor fins als utilitaris dels anys 60 i 70.

Ubicada en uns vells tallers mecànics de la

ciutat, aquesta galeria és una autèntica mà-

quina del temps, un espai màgic que traslla-

da el visitant per totes les èpoques que han

marcat la història de l’automoció.

92

Les antigues instal·lacions dels Tallers Velasco, al carrer Santa Cecília, van ser rehabilitades per l'Ajuntament de Lleida per acollir el Museu Roda Roda.

Qui ho diu, que no és possible viatjar a través del temps? El RodaRoda t’hi porta amb cotxe! És l’únic museu municipal de

l'Estat espanyol dedicat a explicar la història de la indústria del’automòbil, un espai museístic que permet retornar al passat perveure com els nostres avis, besavis i rebesavis van abandonar lesdiligències i els carros tirats per mules o cavalls i van començar apujar en allò que en deien els primers cotxes que es movien sols.

Visitar-lo és tot un privilegi perquè permet el luxe de poder veureels cotxes que ja no circulen. Qui li havia de dir al nou Rolls Roycede començaments del segle XX que passaria de moda perquè la sevamecànica quedaria antiquada? En tot cas, veure’l impressiona. Dela mateixa manera que meravella tenir davant per davant elscarruatges que es movien amb motors de vapor, les primeresdiligències mecanitzades sense animals, els simpàtics Seat 600 i127, i sense oblidar l’entranyable Biscuter. Tot això en un espaisimilar a un garatge que passeja el visitant des dels orígens deltransport urbà fins als nostres dies.

L’aventura del Roda Roda va començar al setembre de 2002,quan va obrir les seves portes poc després que l’Ajuntament deLleida adquirís una col·lecció de 15 vehicles antics a un particular.Molts lleidatans guarden cotxes històrics als seus garatges i moltsd’altres tenen l’afició de restaurar-los i cuidar-los. El problema,però, era que els col·leccionistes tenien poques ocasions de treure

D ' I N T E R È S

MUSEU DE L’AUTOMOCIÓ RODA RODA

Carrer Santa Cecília, 22 (davant dels Camps Elisis)Horaris: Divendres i dissabtes, de 10 a 13 hores i de 16 a 20 hores;

festius, de 10 a 13 hores.Tarifes: General: 3 euros; reduïda: 2 euros (entre 8 i 25 anys, grups de

més de 20 persones i jubilats/ades).Visites guiades: Concertades de 45 minuts a 25 euros/grup.

Més informació: 973 28 17 21/ 626 46 11 07i al Centre d’Informació de Turisme de Lleida al 902 25 00 50

93

El Museu Roda Roda ofereix alvisitant la possibilitat de contemplar,a més d'automòbils d'època, pecescurioses com la moto i el Bulldog dela foto, com també una completacol·lecció de miniatures.

a passejar els seus carruatges i, per aquest motiu, la gran majoria decotxes que exposa el museu són donacions de particulars.

Es van rehabilitar els antics Tallers Velasco guardant la sevaestructura original de garatge de reparacions. Els vehicles de lacol·lecció de la Paeria i els dels particulars es van vestir de gala i esvan començar a exposar a la nova cotxera, que continua tenint lesfosses que utilitzaven els mecànics i que ara permet observar sotaterra els motors dels cotxes que s’hi exposen. A més, el museumostra els primers assortidors de gasolina, una màquina que semblaextreta d’una pel·lícula de dibuixos animats però que fou la quesubministrava el combustible als primers vehicles a motor. Unacuriositat: els seients de les zones de descans són els bancs que hihavia a l’Estació d’Autobusos de Lleida als anys 1950.

Admirar la bellesa de l’enginyeria, de la tapisseria, de les rodes...són un dels atractius del Roda Roda. Veure, per exemple, que durantl’època del xarleston i del mafiós Al Capone l'eixugaparabrisa erauna palanca que netejava el vidre de manera manual des del seientdel conductor, com en el cas d’un majestuós Rolls Royce. Oobservar in situ que als anys 1920 la llum dels fars no era elèctricasinó de carbur, el qual s’aconseguia mullant una pedra que esposava en un dipòsit al lateral del qui conduïa el vehicle.

Una altra relíquia de l’evolució de l’automoció i que el museuté el privilegi d’ensenyar és una de les darreres donacions que ha

rebut: un Dyane 6, amb una peculiar matrícula (L-53335), i que fouel primer fabricat a Espanya. A més, també s’hi pot trobar una motoTorrot del 1914 que fou premiada durant l’Exposició Universal deParís.

La culpa que avui tots tinguem cotxe és de tres senyors: KarlBenz, Gottlieb Daimler i Wilhem Maybach. Ells el van inventar pelsvoltants del 1886 amb l’ajuda, això sí, dels primers experiments ambmotors de vapor, elèctrics i de compressió de gas que van ferdiversos inventors segles enrere (els quals la societat va qualificar dellunàtics). Gràcies a ells, el museu exposa joies molt preuades: elluxós Rolls Royce, que arribava als 144 quilòmetres per hora ja famés de 75 anys; un autobús de passatgers que als anys 1920 repartiael correu entre Lleida i Ponts, un trajecte que feia en cinc hores; untaxi que va dur fins a Girona el rei Alfons XIII, i el líder popular delsanys 1960, el Biscuter, sense marxa enrere, amb dues places i ambuna carrosseria monocasc d’alumini.

El Roda Roda acull, a més, una mostra de les primeres motoci-cletes de la història, també la primera moto de quan el campió delmón de 125 Emili Alzamora només tenia quatre anys; un espaipedagògic amb diversos models de motors; una col·lecció d’anticstractors i una exposició de 1.500 miniatures d’automòbils amb totsels models i marques de la història. En definitiva, un museu que...Roda Roda. ●

95

En Lleida hay un museo que Roda Roda (ruedarueda). Se llama así porque en él se exponen unatreintena de vehículos antiguos: desde los pri-meros automóviles a vapor hasta los utilitariosde los años 1960 y 1970. Ubicado en unos viejostalleres mecánicos de la ciudad, esta galería esuna auténtica máquina del tiempo, un espaciomágico que traslada al visitante por todas lasépocas que han marcado la historia de laautomoción. En este museo podemos contem-plar vehículos que ya no circulan, como elmajestuoso Rolls Royce de principios del sigloXX, carruajes que se movían con motores devapor, las primeras diligencias mecanizadas, los

El museo que Roda Rodasimpáticos Seat 600 y 127, el entrañable Biscuter,entre otros.La aventura del Roda Roda comenzó en sep-tiembre de 2002 cuando el Ayuntamiento deLleida compró una colección de 15 vehículosantiguos a un particular. Tras rehabilitar losantiguos Talleres Velasco, guardando su es-tructura original de garaje, se abrieron las puer-tas al público y desde entonces el número devehículos va creciendo. Además, la muestrapermite apreciar muchas curiosidades como losprimeros surtidores de gasolina, los coches conlimpiaparabrisas manuales impulsados desde elinterior del vehículo, los faros de carburo de los

In Lleida there is a museum “on wheels”, showing aboutthirty old vehicles: from the first steam cars to the utilityvehicles of the ‘60s and ‘70s.Located in one of the oldest repair shops in the city, thisgallery is a real time machine, a magical space that takesthe visitor back to the times that shaped motoring history.In this museum, run by the Lleida City Council, you can

años 1920, etc. Entre las reliquias que no hayque perderse están el primer Dyane 6 fabricadoen España; una moto Torrot de 1914, premiadadurante la Exposición Universal de París; unlujoso Rolls Royce que alcanzaba los 144 kiló-metros por hora hace 75 años; un taxi que llevóhasta Girona al rey Alfonso XIII; las primerasmotos de la historia; la primera moto de EmiliAlzamora, etc.Tampoco hay que olvidar un espacio pedagógi-co con varios modelos de motores, una colec-ción de antiguos tractores y una exposición de1.500 miniaturas de automóviles de todos losmodelos y marcas de la historia.●

see a majestic Rolls Royce from the beginning of the 20thcentury, coaches powered by steam engines, the firstmechanized coaches, the charming Seat 600 and 127,without forgetting the dear Biscuter, as well as motor-cyclist Emili Alzamora’s first motorbike and a collectionof 1,500 miniature cars of all models and makes in history,among others. ●

The Museum on Wheels

96

El tiempo que tardas en ver Madame Butterfly es el tiempo que tardas en ir en el AVE de Lleida aMadrid: 2 h o ra s 4 0 m i n u t o s . Además , ahora en t re L le ida y Madr id t i enes 10 t renes d iar iospor sentido, 4 AVE y 6 Altaria, desde las 07:00.

Bienvenido a la nueva línea de Alta Velocidad.

AV E L l e i d a - M a d r i d : 2 h o ra s 4 0 m i n u t o s .

www.renfe.eswww.eltren.com902 240 202

97

El Museu de la Moto de Bassella celebraenguany el seu segon aniversari i, per

commemorar-ho, la instal·lació exposa unamostra temàtica dedicada a una de les mar-ques que han donat un caràcter més inter-nacional a la indústria motociclista espa-nyola: Bultaco. Amb el títol "Bultaco, tot unmite", el museu fa un repàs a la històriad'aquesta marca mitjançant cent motos di-vidides segons especialitats: 15 motos decarretera de sèrie, 13 de muntanya de sèrie,16 de trial i alpines, 39 motos especials, 14motos de cros també de sèrie i 3 munturesinfantils de 50, 75 i 100 cc. Un dels apartatsmés atractius és el que es dedica a motos

"Bultaco, tot un mite", al Museu de la Moto de Bassellaespecials, entre les quals es poden trobar 39autèntiques joies de totes les cilindrades(des dels 49 cc als 400 cc). Cadascunas'acompanya amb una explicació de com iquan van ser fabricades, les sevespeculiaritats i singularitats, etc. Així, perexemple, es poden contemplar una AlpinaFrancisco X. Bultó (1974), la motocicletapersonal del creador de Bultaco; la Caça

Rècords, model amb el qual el 1960 Bultacova aconseguir diversos rècords del món;una Fórmula IV (1968), bòlid artesanalfabricat per Mario Soler i propulsat per unmotor de Bultaco; la Frontera Proto NarcísCasas (1978), amb la qual el pilot "O ReiCasas" va assolir el seu últim Campionatd'Espanya d'Enduro; la Metralla 62 RS(1963); la Montjuïc (1974); la Sherpa T"Himalaya" (1973), unitat amb la qual sismotoalpinistes van aconseguir arribar als5.156 metres d'altura al Tibet.

La mostra "Bultaco, tot un mite"romandrà oberta al Museu de la Moto deBassella durant tot el 2004. ●

D ' I N T E R È S

Museu de la MotoCtra. C-14, km 134 25289 Bassella

Telèfon 973 46 27 31www.museumotobassella.com

El Museo de la Moto de Bassella celebra este año su segundo aniversarioy para conmemorarlo expone una muestra temática dedicada a una delas marcas que han dado un carácter más internacional a la industriamotociclista española: Bultaco. Con el título "Bultaco, todo un mito", elmuseo repasa la historia de esta marca a través de cien motos divididassegún especialidades: 15 motos de carretera de serie, 13 de montaña deserie, 16 de trial y alpinas, 39 motos especiales, 14 motos de crosstambién de serie y 3 monturas infantiles de 50, 75 y 100 cc. Laexposición se podrá contemplar durante todo el año 2004. ●

"Bultaco, todo un mito", en el Museode la Moto de Bassella

The Bassella Motorcycle Museum celebrates its second anniversarythis year and, to commemorate it, it is showing a thematic exhibition onone of the most international brands of the Spanish motorbike industry:Bultaco. Under the title “Bultaco, the Myth”, the museum reviews thehistory of this make, with one hundred motorbikes classified accordingto their specialities: 15 serial road motorbikes, 13 serial mountainmotorbikes, 16 trial and alpine motorbikes, 39 special motorbikes, 14serial cross motorbikes and 3 motorbikes for children (50, 75 and100cc). The exhibition will be on display throughout 2004. ●

"Bultaco, the Myth", in the BassellaMotorcycle Museum

98

INFORMACIÓ TURÍSTICA

98

Telèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 63 45 - Web: www.vallsdaneu.comOficina de Turisme de LlavorsíCarretera, s/n - 25595 Llavorsí - Telèfon: 973 62 22 17

EL PLA D'URGELLConsell Comarcal del Pla d'UrgellPrat de la Riba, 1 - 25230 MollerussaTelèfon: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77E-mail: [email protected] - Web: www.plaurgell.org

LA SEGARRAOficina Comarcal de Turisme de CerveraCarrer Major, 115 - 25200 CerveraTelèfon: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03E-mail: [email protected] - Web: www.ccsegarra.com/turismeOficina de Turisme de GuissonaPlaça Vell Pla, 1 - 25200 GuissonaTelèfon: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14E-mail: [email protected] - Web: www.guissona.net

EL SEGRIÀGeneralitat de CatalunyaAvinguda de Madrid, 26 - 25002 LleidaTelèfon: 973 27 09 97 - Fax: 973 27 09 49 - Web: www.gencat.net/turismeTurisme de LleidaCarrer Major, 31 bis - 25007 LleidaTelèfons: 973 70 04 02 / 902 25 00 50 - Fax: 973 70 04 80E-mail: [email protected] - Web: www.turismedelleida.com

EL SOLSONÈSOficina de Turisme de SolsonaCarretera de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTelèfon: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33E-mail: [email protected] - Web: www.elsolsonesinvita.comSant Llorenç de MorunysCarretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de MorunysTelèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81

L'URGELLOficina de Turisme d'AgramuntPlaça de l'Església, 1 - 25310 AgramuntTelèfon: 973 39 10 89E-mail: [email protected] - Web: http://agramunt.ddl.netOficina de Turisme de BellpuigCarretera de Belianes, s/n - 25250 BellpuigTelèfon: 973 32 02 92 - Web: http://bellpuig.ddl.netOficina de Turisme de TàrregaAgoders, 16 - 25300 TàrregaTelèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66 - E-mail: [email protected]: www.urgell.org i www.larutadelcister.infoOficina de Turisme de Vallbona de les MongesPg. Montesquiu, s/n - 25268 Vallbona de les MongesTel. 973 33 05 67 / 973 33 02 60 - E-mail: [email protected] de Turisme de VerdúPlaça Major, 1 - 25340 VerdúTelèfon: 973 34 70 07 - E-mail: [email protected]

LA VAL D'ARANOficina Informacion Toristica dera Val d'AranSarriuela, 6 - 25530 VielhaTelèfon: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72E-mail: [email protected] - Web: www.aran.orgOficina Informacion Toristica dera Val d'AranTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTelèfon: 973 64 51 97 - Fax: 973 64 03 72 - Web: www.aran.org

PATRONAT DE TURISME DE LES TERRES DE LLEIDA

Informació sobre museus i col·leccions, activitats lúdiques, rutes,allotjaments, gastronomia, cultura, publicacions, etc.

Web: lleidatur.comE-mail: [email protected]èfons: 973 24 54 08 / 902 101 110

OFICINES DE TURISME

L'ALT URGELLTurisme Alt UrgellPasseig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfons: 973 35 31 12 / 902 15 47 15 - Fax: 973 35 27 88E-mail: [email protected] de Turisme de la Seu d'UrgellAvinguda de les Valls d'Andorra, s/n - 25700 la Seu d'UrgellTelèfon: 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56

L'ALTA RIBAGORÇAOficina del Patronat de la Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTelèfon: 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21E-mail: [email protected] - Web: www.vallboi.comPatronat Comarcal de Turisme de l'Alta RibagorçaAvinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75E-mail: [email protected] - Web: www.ribagorca.comOficina Municipal de Turisme del Pont de SuertAvinguda de Victoriano Muñoz, 23 - 25520 el Pont de SuertTelèfon: 973 69 06 40 - Fax: 973 69 02 93E-mail: [email protected] - Web: www.elpontdesuert.comCentre d'Interpretació del RomànicCarrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTelèfon: 973 69 67 15 - Fax: 973 69 67 14E-mail: [email protected]

LA CERDANYAPatronat Municipal de Turisme de Bellver de CerdanyaPlaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de CerdanyaTelèfon: 973 51 02 29 - Fax: 973 51 02 29E-mail: [email protected] - Web: www.bellver.org

LES GARRIGUESConsell Comarcal de les GarriguesAvinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges BlanquesTelèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06E-mail: [email protected] - Web: www.turismegarrigues.com

LA NOGUERAOficina de Turisme de BalaguerPlaça Mercadal, 1 - 25600 BalaguerTelèfon: 973 44 52 00 - Fax: 973 44 86 21E-mail: [email protected] - Web: www.balaguer.netPatronat Municipal d'Iniciatives de PontsPlaça del Planell, 5 - 25740 PontsTelèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77E-mail: [email protected]

EL PALLARS JUSSÀOficina de Turisme de la Pobla de SegurAvinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de SegurTelèfon: 973 68 11 07 - Fax: 973 68 11 07Oficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTelèfons: 973 65 00 05 / 973 65 00 09 - Fax: 973 65 20 36E-mail: [email protected] - Web: http://catalunya.net/turistrempOficina de Turisme d'IsonaPlaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTelèfon: 973 66 50 62 - Fax: 973 66 42 28Patronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de CapdellaTelèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45E-mail: [email protected] - Web: www.vallfosca.net

EL PALLARS SOBIRÀOficina de Turisme del Pallars SobiràAvinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 SortTelèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03E-mail: [email protected] - Web:www.noguerapallaresa.com/prova/catalanValls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'ÀneuCarrer Major, s/n - 25580 Esterri d'Àneu

NÚMERO 27 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2004 - lleidatur.com · seva natura, d’una bellesa tan...

Documents

Transcript of NÚMERO 27 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2004 - lleidatur.com · seva natura, d’una bellesa tan...