Nº 48 L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 2011

L’O

BSER

VAD

OR

del L

leva

nt d

e M

allo

rca

ARTÀ CAPDEPERAMANACORSANT LLORENÇ SON SERVERA

11 6

“Considerar els aspectes socials, familiars,

psicològics i laborals del malalt representa, de manera global, el 50%, de l’èxit en la curació d’un càncer”

Entrevista al DrAntoni Gelabert,

catedràtic d’Urologia de la UAB

Publ

icac

ió p

eriò

dica

del

Lle

vant

de

Mal

lorc

a

n

úm. 4

8 Ju

liol d

e 20

11

Capdepera: UCAP pacta amb el PSOE després de rompre

amb el PP9

L’Incendi d’Artà crema 395 hectàrees EN EL QUE DUIM D’ANY S’HA CREMAT L’1% DEL TERRITORI BALEAR

La primera parella de milanes que va criar el Parc Natural de Llevant al 2009, ha tornat a reproduir-se i aquesta vegada han nascut 3 polls, per tant és la segona vegada que el parc és testimoni d’aquest esdeveniment. A les muntanyes d’Artà (PN Península de Llevant) es duu a ter-me des de l’any 2002 un projecte de reintroducció de l’espècie.

Amb aquest acord, ara el que es vol, segons digueren els dos caps de llista, Biel Torres (UCAP) i Rafel Fernández (PSOE) és retornar a la normalitat que mai s’hauria d’haver trencat i dotar la pri-mera institució municipal de l’estabilitat necessària per a un bon govern. Tots dos s’alternaran en la batlia.

FOTO CAP VERMELL

Neixen tres milanes al Parc

de Llevant

FOTO ANTONIO MIGUEL ORTEGA

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA


2 SUMARI / JULIOL 11

Publicació periòdica del Llevant de Mallorca

Plaça de la Constitució nº507500 Manacor (Mallorca)

Núm. 48 Juliol’11Edita:

Hypericum Balearicum S.L

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida BonnínEquip de redacció:

Joan Pi, Pep Coll, Miquel Planes, Marta Aspachs, Marta Bergas Ferriol, Elena Martin,

Biel SociesCol·laboradors:Tomàs Vibot,

Margalida Munar, BibiPublicitat:

Ramon Esteban(607 890 285)

Adreça:[email protected]

Web d’internet: www.observadordellevant.com

Publicitat a L’Observador del Llevant de Mallorca:

607 890 285Dipòsit Legal: PM 3097-2007

El racó de l’Observador

Agenda


L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

ARTÀDimecres 20 de juliol. Teatre: Encu-

entro, trobada d’alumnes de teatre de l’escola L’Atelier l’Arlequin de París, juntament amb alumnes de teatre d’Artà. A la terrassa del teatre. Obra interpretada en francès i espanyol. Gratuït. A les 20:30 hDijous 21 de juliol. Cinema a la fres-

ca: Valor de ley. A les 21:30 h. Teatre d’Artà. Gratuït.Divendres 22 de juliol. Teatre: Ti-

empos modernos, un repàs al passat segle XX i a tots els seus avanços tec-nològics. Teatre d’Artà. A les 21 h.Diumenge 24 de juliol. Sent el pa-

trimoni: Duo Kuleshov-Siscovic (Mos-cou) Concert a Can Moragues, amb interpretacions de peces de Mozart, S.Kallos, etc. A les 21 h.Dijous 28 de juliol. Documental del

mes: Homes sincronitzats. A la ter-rassa del Teatre. A les 21:30 h.Diumenge 31 de juliol. Sent el patri-

moni: Concert a la possessió de Morell, Biel Ballester Trio + Toni Solà. A les 20:30 h.

CAPDEPERAExcursions i marxes nòrdiques. Per a

més informació consulteu el programa complet a http://www.ajcapdepera.net/agenda/Dimecres 20 de juliol. Hierba Roja pre-

senta Calle mojada, caja cerrada, dins el cicle Festival de les Arts al Carrer. Una interpretació per espais no conven-cionals. Conceptual i poètic a la investi-gació del moviment, exploració del cos i la seva relació amb la videocreació. Can Creu d’Inca-Carrer Ciutat, 20-Capdepe-ra (davant l’església). A les 22 h.

Dijous 21 de juliol. Hierba Roja pre-senta Calle mojada, caja cerrada, dins el cicle Festival de les Arts al Carrer. Cafeteria del Centre Cap Vermell-Cala Rajada. A les 22 h.Divendres 22 de juliol. Concert de

combos, a la plaça d’Orient de Capde-pera. A les 20 h.Diumenge 24 de juliol. Concert del

grup Quintet de Sis. Plaça Castellet de Cala Rajada. A les 20 h.Dijous 28 de juliol. Companyia la Cór-

coles presenta l’espectacle Gris, dins el cicle Festival de les Arts al Carrer. Racó de les Graneres (passeig Marítim de Cala Rajada). A les 20 h.Divendres 29 de juliol. Inauguració de

l’exposició de pintura i gravats de Julia Alacot. Visitable fins el 7 d’agost. Sala

d’exposicions del Centre Cap Vermell. A les 20 h.Diumenge 31 de juliol. Concert de

combos, dins el programa “l’Escola de Música al Carrer”. Plaça Castellet de Cala Rajada. A les 20 h.

MANACORPendent de programació: Festival de

teatre d’estiu. Al Teatre de Manacor. Mesos d’agost i setembre

SANT LLORENÇDimecres 20 de juliol. Nit multicul-

tural a sa Coma, mostra de cuina i músiques del món. Avinguda Palme-res de sa Coma. A les 20 h.Dijous 21 de juliol. Cinema a la fres-

ca: Perdona si et dic amor. Platja de sa Coma. A les 22 h.Divendres 22 de juliol. Joch de mi-

nistrils del Consell de Mallorca en concert. A l’Església de Sant Llorenç.

20:30 h.Dijous 28 de juliol. Concert del grup

Unplugged. Passeig Neptú de sa Coma. A les 21 h.Divendres 29 de juliol. Nit familiar:

contes familiars i música ambient en directe amb Xisca i Tomeu, contacontes amb Guillem Sansó i Maria Bimbolles. Plaça de l’Esglesia de Sant Llorenç. A les 20:30 h.Diumenge 31 de juliol. Cinema a la

fresca: El petit Nicolàs. Plaça de l’es-glésia de Son Carrió. A les 21:30 h

SON SERVERADijous 28 de juliol.XXII Serenates d’Estiu. Palma Strings:

Les 8 estacions. A l’Església Nova de Son Servera. A les 22 h.


MANACOR

JULIOL 11 / NOTÍCIES 3

Es crema un solar a Manacor coincidint

amb l’incendi d’Artà i el de Santa Margalida

Redacció. Manacor.

El mateix dia 6 de juliol, en què es declarà l’incendi d’Artà i el de Santa Margalida, Manacor també fou presa de les flames. Molt a prop de la torre dels Enagistes, la massa agrícola d’un solar situat al carrer Cicerol es calà foc per raons que es desconeixen. Els bombers de Manacor no pogueren actuar perquè es trobaven desplaçats a Artà i ho fe-ren els de Felanitx. Aquest de Manacor, però, no ha estat l’únic incendi menor declarat a Mallorca perquè també es té constància que es cremà una superfí-

La segona fase de construcció del nou institut de secundària de Manacor es licitarà abans de final d’any

Redacció. Manacor.L’institut de Manacor, situat al

camí de Son Fangos, obrirà les portes aquest proper mes de setembre per formar a 1200 alumnes, de secundà-ria, batxillerat i cicles formatius, un fet que el converteix en l’institut més gran de les Illes. El conseller d’Educa-ció, Rafel Bosch, visità el centre amb el batle, Toni Pastor, que digué que la licitació de la segona fase es produirà abans d’acabar el 2011. Aquest macro espai d’aprenentatge pal·liarà les man-

cances de l’institut na Camel·la per-què en serà el seu directe substitut. A més, el centre satisfarà les necessitats educatives no només de Manacor sinó de tota la comarca. Aquest punt ha es-tat en els darrers anys una demanda creixent al Llevant de Mallorca: l’am-pliació de l’oferta de cicles formatius, com per exemple, el grau superior en instal·lacions electrotècniques, una ti-tulació que no s’imparteix ara mateix a cap centre de la comarca, i per això els alumnes s’han de desplaçar a Palma.

El mateix dia 6 de juliol coincidiren al manco 4 incendis. FOTOS: ANTONIO ORTEGA.

Sant Francesc d’Assís de Manacor és el primer centre escolar de les Balears reconegut com a “Col·legi pel Comerç Just”

Redacció. Manacor.Sant Francesc d’Assís de Manacor

és reconegut a nivell estatal com a “Col·legi pel Comerç Just” i és el pri-mer centre illenc en aconseguir el re-coneixement.

Algunes de les activitats que es fan a l’escola, i que l’han feta mereixedora del reconeixement, són la xocolatada de desembre, que sempre és amb cacau i sucre de comerç just, els regals que l’APIMA dóna pel concurs de postals de Nadal (vals per bescanviar a la botiga

de Comerç Just) i les diverses activitats de sensibilització a nivell d’ESO. Per ser Col·legi pel Comerç Just, l’escola ha de complir quatre criteris: tenir un grup de treball escolar, escriure i adoptar una política favorable al Comerç Just, promocionar i emprar productes de Co-merç Just a l’escola i realitzar activi-tats de sensibilització sobre el Comerç Just.

El Col·legi Sant Francesc d’Assís ha demostrat amb escreix que compleix aquests criteris.

cie de rostoll a la carretera que uneix Algaida i Sencelles. La Conselleria de Medi Ambient recorda que durant aquests primers mesos de l’any, l’IBA-NAT ha intervingut en un total de 38 conats d’incendi (menys d’una hectà-rea cremada) i en 6 incendis amb con-seqüències més greus. En percentatges sobre el total de la superfície de massa forestal de les Illes Balears (al voltant de 200.000 hectàrees), els incendis de

En el que duim de 2011 ja s’ha cremat l’1% del territori balear

2011 han afectat un 1 % del territori, enfront d’una mitjana del 0,035% en l’últim decenni.

Aquesta elevada incidència s’expli-ca per les dues causes principals se-güents: la sequedat dels boscos i per la coincidència de conats i negligències en dies de perill extrem (fort vent, ele-vades temperatures, etc.) la qual cosa ha agreujat les conseqüències de molts d’aquests incendis.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA4 NOTÍCIES / JULIOL 11

MANACOR

FESTES DE LA MARE DE DÉU DEL CARME A PORTO CRIS-TO. Porto Cristo ha celebrat la seva festa marinera. El sús el donà el pregoner d’enguany, Salvador Vadell. Els actes inclogueren una regata, concerts i la mostra de cuina mari-nera, entre d’altres passatemps.

Redacció. Manacor.

El Tribunal Superior de Justícia ha dictat una providència en la qual or-dena que les obres de demolició del pont de’s Riuet han de començar el 26 de setembre com a tard. A més, el jutge recorda que “l’execució de la sentencia és ineludible” i ordena que les obres de desviament dels serveis de clavegueram, telecomuni-cacions i corrent han de començar abans de l’1 d’agost. Durant el temps que durin aquests treballs, el pont alt podrà ser reobert a la circulació de vehicles i de persones, però mai més enllà del 24 de setembre. L’alt tribunal deixa clar en el seu escrit que Llorenç Bosch, regidor d’Urba-nisme, és ara el màxim responsable del compliment de la sentència.

EL Pont de’s Riuet ha de començar a ser tomat abans del 26 de setembre

Redacció. Manacor.EL lipdub de Manacor fou un èxit

de convocatòria i hi prengueren part més de 1.000 persones de diferents associacions manacorines, entre elles gegants, dimonis, glosadors, balladors, esplais, clubs esportius, entitats culturals i persones a tí-tol individual. La cançó triada per a l’elaboració del lipdub va ser “Pa amb oli nacional”, dels manacorins Ocults. Aquest grup va participar al lipdub juntament amb altres mana-corins il·lustres, com el guitarrista Damià Timoner i el número u del ten-nis mundial Rafel Nadal (en aquest darrer cas, per motius d’agenda, va enregistrar la seva part el dimarts anterior).

Més de mil persones al Lipdub de Manacor

Redacció. Manacor.Lluís Gutiérrez aconseguí classificar-

se en segona posició en la modalitat de tennis taula als jocs mundials d’estiu Special Olympics, per a persones amb discapacitat intel·lectual, celebrats en-guany a Atennes.

La selecció espanyola de tennis es-tava formada per esportistes aragone-sos i balears, entre ells Lluís Gutiérrez, del Club Esportiu Aproscom de Mana-cor. Lluís practica el tennis taula des de fa 10 anys i s’entrena amb Isabel

Lluís Gutiérrez, d’Aproscom, subcampió del món als Special Olympics

Lluís Gutiérrez rebut amb honors a l’arri-bada a Palma.

L’espectacle, que durà més de dues hores, combinà la dansa moderna i la clàssica; sempre a les ordres de la coreògrafa Ivanna, que agraï la rebuda del públic en acabar la funció. FOTOS EMANUEL HERM.

Aguilar, i en els darrers mesos ha refor-çat la seva tècnica amb el preparador Joan Claper. Gutiérrez fou rebut a la seva arribada d’Atennes amb una fes-ta sorpresa a la qual hi acudí el batle i altres autoritats manacorines. En fe-mení, Angeles Mengual del C.E Mater Isla, obtingué el sisè lloc i Deidrea (C.E Mater Isla), en la modalitat de tennis i membre del programa “Más que tenis” de la Fundació Rafa Nadal, es procla-mà campiona del món en individuals i subcampiona en dobles.

L’acadèmia de ball “Studio Ivanna” omple fins a la bandera el teatre de ManacorRedacció. Manacor.

Studio Ivanna oferí un espectacle de ball al més alt nivell el passat mes de juny al teatre de Manacor.

Més de cinc funcions delectaren els assistents amb coreografies d’un ventall amplíssim de modalitats de ball: jazz,

danses russes, ballet clàssic, funky, rit-mes africans, etc. i el dinamisme del conjunt de show ballet, el grup profes-sional de l’acadèmia.

Tots ells convertiren l’espai escènic en un viatge al voltant del món a través de les danses que conformen la iden-

titat d’èpoques passades i d’indrets llunyans. La coreògrafa i gerent de l’acadèmia, Ivanna, es mostrà orgullosa dels seus ballarins en acabar la funció, alhora que reconegué que preparar més de 15 coreografies comporta un esforç titànic.

22 INFANTS PASSEN PEL VIMER. La matinada de Sant Joan 22 infants afectats de trencadura passaren per la saba del vimer a la finca s’Hort de’s Correu. La família Sureda sosté que només 2 infants dels 27 de l’any passat no s’han curat.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 11 / 5

SON SERVERA

S’esbossen les estratègies per complir amb el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

Redacció. Son Servera.Son Servera forma part

dels 24 municipis de les Illes Balears que s’han adherit al “Pacte dels Batles”, que im-pulsa la lluita contra el canvi climàtic en àmbit local. Ara l’Ajuntament inicia els treballs per elaborar el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES). El projecte s’inicia amb l’ela-boració d’un inventari muni-cipal de consums energètics i d’emissions de CO2, asso-ciades als principals sectors.

Aquesta fase també inclou la realització d’avaluacions energètiques als principals equipaments municipals: el poliesportiu, la policia local, els serveis socials, el centre d’informació juvenil, la casa consistorial, les escoles velles, el teatre i l’escoleta infantil de Cala Millor. Amb aquesta in-formació s’analitza la situació actual del municipi i es de-fineix l’estratègia d’actuació per reduir les emissions de CO2 per a l’any 2020.

Campanya contra la processionària

Redacció. Son Servera.Fins el 30 de juliol, el consistori

posa a disposició dels ciutadans tram-pes de feromones per lluitar contra aquesta plaga.

Els veïns interessats poden acudir al Parc Verd de Son Servera, de di-lluns a divendres, de 8.00h 20.00h i els dissabtes de 9.00h a14.00h i de 15.00h a 20.00h.

Així, els particulars poden eradi-car la processionària del pi posant les esmentades trampes al llarg d’aquest estiu i, després, retirar-les cap al 30

d’octubre. La densitat adequada és d’una trampa per hectàrea, és a dir, una cada 80 o 100 metres lineals. La processionària del pi és la larva d’una papallona nocturna i es menja les fu-lles de tot tipus de pins.

La processionària passa, durant la seva vida, per quatre fases: ou, eruga, crisàlide i imago (adult o papallona), encara que la major part de la seva vida la passa en forma d’eruga, que és la fase més nociva per als pins i contra la qual cal lluitar per preservar el nostre patrimoni natural.

Son Servera reforça la plantilla de socorristes i manté les

tres banderes blavesRedacció. Son Servera.

La Fundació Europea d’Educació Ambiental ha tornat a otorgar 3 banderes blaves a Son Servera. D’aquesta mane-ra, el blau ja oneja als màstils de les platges de sa Marjal i Cala Millor; i al port de Cala Bona. El regidor de Medi Ambi-ent i tinent batle, Toni servera, admet que han hagut de refor-çar la plantilla de socorristes durant els horabaixes per així

complir amb la normativa que enguany s’ha endurit. De fet, sense anar més lluny, Manacor n’ha perdudes 4 i tot el Llevant en conjunt, 6. Les Balears, n’ha deixat de rebre, 14. A més del requeriment del personal de vigilància, es fan analítiques durant tot l’any per esbrinar la qualitat de l’agiua i també es comprova que estan cobertes les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA6 ENTREVISTA / JULIOL 11

Entrevista al Dr. Antoni Gelabert, catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona

“PEndrE un cafè a la Plaça dE Maria dE la Salut, tot Sol, un dia fEinEr d’EStiu, no té PrEu”. El dr, GElabErt va néixEr a Ma-ria dE la Salut l’any 1949, PErò GairEbé viu MéS tEMPS a barcE-lona quE no al Pla dE Mallorca o, Si fa no fa, SiS MESoS allà i SiS PEr aquESt rEdol. a MéS dE la càtEdra d’uroloGia a la uab, éS caP dEl SErvEi d’uroloGia dE l’HoSPital dEl Mar i ES dEdica PrEfErEntMEnt al tractaMEnt dE lES MalaltiES tuMoralS urolò-GiquES. dEl càncEr, diu, “SE n’Ha dE Parlar, PErò S’Ha dE MESurar bé qui éS l’intErlocutor”. coM a oncòlEG, acaba dE Publicar El llibrE ComuniCaCió metge-malat, quE ExPlora una nova ManEra dE tractar la PErSona Malalta dE càncEr, conSidErant la SEva qualitat PSicolòGica i taMbé El SEu Entorn.

Marta Bergas Ferriol

Encara ens fa por anomenar la paraula “càncer”? Ho hauríem de fer amb man-co disculpes?Amb totes les coses que tenen una afec-tació anímica provada, hi hem d’anar amb prudència. S’ha de conèixer bé a la persona per dir-li tota la cruesa del que li passa.

I els mitjans de comunicació, n’han de parlar sense disfresses, evitant eu-femismes del tipus “una malaltia llar-ga”...?Sí. Els mitjans de comunicació han de dir les coses pel seu nom. S’han d’ex-pressar de manera clara i amb propietat i sempre han d’evitar dir que tots els càncers ténen cura. En moltes ocasi-ons, no en té de remei, i no es poden donar falses esperances.

I el pacient malalt de càncer, quina part del que li passa ha de saber?Se li ha de dir tota la veritat si la vol saber i si, alhora, el metge el veu fort psicològicament per encarar l’impacte de la notícia. Però moltes vegades el malalt és feble i el metge ha de tenir mà esquerra per dosificar la informació.

“Considerar els aspectes socials, familiars, psicològics i laborals del malalt representa, de manera global, el 50%, de l’èxit en la curació d’un càncer”

En tot cas, s’ha d’assignar un portaveu, qui serà el que administrarà les notíci-es sobre el tractament i l’evolució de la malaltia.

En el cas dels càncers terminals, què fa el metge, li ho comunica al malalt?Fins i tot en el pitjor escenari de tots, el metge no ha de donar mai la impressió que allò serà un desastre. Sempre s’ha de donar una esperança èticament as-sumible. Si el metge sap que al pacient li queda un temps de vida, se li ha de dir que n’hi queda una mica més.

En el seu llibre (Comunicació metge-malalt) vostè defensa una manera de tractar el càn-cer considerant els aspectes vivencials, anímics, personals i socials del malat de càn-cer...Totalment. Malauradament, les habilitats comunicatives no s’han treballat com a part de la formació dels metges, perquè alguns han conside-rat que eren coneixements marginals. Aquests s’han col·locat al nivell d’una casta de màgia divina, però els ma-lalts han demanat un canvi de model, un model de relació amb el metge on es consideri la seva persona, els seus condicionats, la seva psicologia, el seu entorn. I funciona: fer-ho així represen-ta, de manera global, el 50% de l’èxit en la superació de malalties tumorals, degeneratives, etc.

I aquest model, s’aplica en algun sis-tema sanitari espanyol, europeu o d’al-

gun indret del planeta?Els primers grups que ho feren varen ser els de l’escola McMaster , del Ca-nadà. Aquí a Espanya es fa en funció del nivell de consciència dels professi-onals, és a dir, no hi protocols definits. Algunes universitats catalanes i alguna altre de l’estat espanyol ho apliquen, però és molt recent, només fa uns 10 anys aproximadament. Els americans no; ells passen d’això, només paren es-ment a la tecnologia. I te dic una cosa:

cap pacient que no es pugui curar aquí, tampoc no es podrà curar als Estats Units.

Escoltant això de què l’aplicació d’aquest model comunicatiu tan exitós

depèn del nivell de consciència dels professionals, jo em sentiria molt frus-trada si tingués càncer, perquè vostè diu que tot depèn de la sort en l’adjudi-cació del metge...És així. Depèn molt de l’equip que et toqui, de la porta a la que toquis. Es més, en un càncer de mama, per exem-ple, si no et toca un equip multidis-ciplinar (cirurgià, oncòleg, ginecòleg, psiconcòleg), et pots jugar la pell amb el diagnòstic.

Hi ha més càncers actualment, o sim-plement en coneixem més casos?Les dues coses. Hi ha més càncers perquè hi ha més circumstàncies que fan que es produeixin alteracions can-ceroses. També l’esperança de vida fa que hi hagi més possibilitats de patir-ne un.

Què hi ha de veritat en l’afirmació que els mòbils, els microones, els aliments transgènics, produeixen càncer?Hi ha evidències epidemiològiques que fan que un gran nombre de persones en contacte amb aquests factors desenvo-lupin un tumor. Però alerta, no hi ha una causa-efecte. Això no es pot dir.

Per a que m’entengui, vostè que és on-còleg, dorm amb el mòbil a prop?El tenc encès per si ara que som a Ma-

llorca, em crida la meva família. Però jo dormo amb el telèfon a sis metres lluny del meu llit.

Homes i dones amb càncer... què hi té a dir?És una de les coses que més m’ha cridat l’atenció al llarg de la meva carrera professional. La dona, en ser diagnosticada de càncer, expressa la seva vi-sió social de la vida: “què serà de la meva família, dels meus fills...”. L’home, en canvi, no. Ell té una visió personal de la vida i es sol rebel·lar contra un

destí que no li és favorable; la dona ac-cepta més la fatalitat.

Què en pensa de l’eutanàsia en casos de malalties greus, incurables o inva-lidants?Si no podem viure dignament, no té sentit viure molt. Per això, quan la qua-litat de vida no és digna, s’hauria de poder aplicar l’eutanàsia. Però estem molt lluny d’aconseguir que es reguli. La moral cristiana i el conservadorisme que s’està imposant a Europa, ho estan frenant molt.

“Hi ha més càncers per què hi ha més circumstàncies que fan que es produeixin alteracions canceroses”

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 11 / NOTÍCIES 7

ARTÀ

Cremen 395,2 hectàrees dels termes de Sant Llorenç i Artà, però no es sospita que el foc fos intencionatRedacció. Artà.

L’incendi que afectà eminentment el terme d’Artà cremà una superfície exacta de 395,2 hectàrees de pinar i càrritx. El foc es declarà el dimecres 6 de juliol al camí de Carrossa, a Sant Llorenç, i s’estengué ràpidament en direcció a Artà seguint els contorns d’una serralada. Els efectius de l’Iba-nat, Bombers de Mallorca i agents de protecció civil, lluitaren de valent per controlar el rumb del foc, que es dirigia perillosament cap al Parc Natural de

L’administració recorda que durant l’època de riscs d’incendis és necessari autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient a l’hora d’encendre foc o de fer activitats que puguin provocar que se’n pegui.

la massa forestal cremada és pi, en la major part, una espècie que pot tardar 20 anys en regenerar-se

L’Ajuntament d’Artà retalla el pressupost per a les festes de Sant Salvador

Redacció. Artà.Les festes d’enguany comptaven in-

icialment amb un pressupost de 130 mil euros, dels quals, al voltant d’uns 32 mil ja s’havien gastat en abona-ments de factures pendents de les fes-tes del 2010. Per això, el consistori ha decidit ajustar encara més el pres-supost, de manera que les festes costin uns 80.000 euros. La primera decisió ha estat suprimir el primer dia de fes-tes, per la qual cosa començaran dis-sabte dia 30 de juliol, i no dia 29 com estava previst.

Només aquesta mesura suposa un estalvi de 10.000 euros per a les ar-ques municipals, ja que el Correfoc ha-

via de costar 5.000 euros (el 2010 en costà 7.300) i la verbena de la Banda, uns 5.000 euros més.

El GOB demana que s’abordi la problemàtica de les cabres oradesEl GOB reclama als nous responsables de medi ambient de Consell i Govern que abordin convenientment la problemàtica ambiental de les cabres orades als es-pais forestals pels danys que aquests animals provoquen a la vegetació.

Les festes d’enguany compten amb un pressupost de 80 mil euros

Llevant. Finalment, la fita s’aconseguí amb escreix, i l’incendi quedava ex-tingit el diumenge dia 10. El conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori,

Biel Company, va apuntar que la Guàr-dia Civil havia descartat que els incen-dis declarats a Maria de Salut i Artà hagin estat intencionats.

PÈRDUESPel que fa als perjudicis, l’Ibanat va

assegurar que no havia patit cap habi-tatge ni tampoc no s’havien de lamen-tar danys personals. Fins i tot, des de la direcció d’extinció d’incendis, es va descartar que haguessin patit caps de ramat, perquè les ovelles de la finca

de la zona havien pogut escapar sense problemes. Sí patiren animals de caça menor, com conills i llebres i, a ban-da, tortugues de terra que, en aquests casos, sempre són una de les espèci-es més perjudicades. Pel que fa a la massa forestal, el que es calà foc va ser principalment pinar, una espècie que pot tardar uns 20 anys en assolir la fase adulta.

Davant els darrers incendis, la Con-selleria de Medi Ambient ha fet balanç i estima que s’ha cremat, en els 6 pri-mers mesos del 2011, un 1% del ter-ritori balear, enfront d’una mitjana del 0,035% en l’últim decenni. És per això que els ajuntaments i el Govern recor-den que durant l’època de riscs d’in-cendis (de l’1 de maig al 15 d’octubre) és necessària una autorització prèvia de la Conselleria de Medi Ambient a l’hora d’encendre foc o de fer activitats que puguin provocar que se’n pegui.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA8 NOTÍCIES / JULIOL 11

Empresa Concessionària del Servei de recollida de residus sòlids urbans

ECONAR S.A.

Via Portugal, nº. 56-1er pisMANACOR

SANT LLORENÇ

Les platges de Sa Coma i Cala Millor obtenen un any més la bandera blava

Redacció. Sant Llorenç.

Un any més, les platges del municipi de Sant Llorenç, Sa Coma i Cala Millor, han estat guardonades amb la bandera blava.

Les banderes blaves són promogu-des internacionalment per la Fundació per a l’Educació Ambiental i, des de l’Estat espanyol, per l’Associació d’Edu-cació Ambiental i del Consumidor, amb el suport del Programa de Nacions Uni-des per al Medi Ambient i l’Organització Mundial del Turisme. Aquests guardons reconeixen i estimulen l’esforç de les comunitats locals per tal de què les se-ves platges compleixin determinats cri-

teris de legalitat, accessibilitat, sanitat, neteja, seguretat, informació i gestió mediambiental.

Els pilars bàsics per aconseguir la

bandera blava són la qualitat de les ai-gües de bany, les tasques d’informació i educació ambiental, la gestió mediam-biental i la seguretat i els serveis.

Presentació de la guia de rutes ciclistes pel municipi de Sant Llorenç


La biblioteca de Sant Llorenç acollí la presentació de tres rutes cicles pel municipi de Sant Llorenç : nucli urbà de Sant Llorenç, itinerari Son Carrió-Sant Llorenç, i volta per Infern. La ruta

pel nucli urbà de Sant Llorenç presen-ta una dificultat mínima i recorre el centre del nucli de població i també camins secundaris asfaltats.

Els principals punts d’interès són l’estació de tren de Sant Llorenç, el Pou Vell, l’església parroquial, la casa natal de l’escriptor Salvador Galmés i el molí d’en Gras. El recorregut de Son Carrió a Sant Llorenç no presenta tam-poc moltes dificultats í es divideix en dues parts, una de 3,3 km i l’altra, de 3,5 km.

La volta a Infern és un recorregut d’uns 20 km d’una dificultat mitjana, que permet gaudir del paisatge agríco-la i natural de l’interior del municipi, declarat Àrea Rural d’Interès Paisat-gístic.

El PP diu que el batle creà un parc només amb fins electoralistes


El PP de Sant Llorenç denun-cia la creació d’un parc “fantas-ma” en el creuament entre els carrers València i Sant Miquel del que, segons els populars, ni el secretari ni l’interventor municipals no en tenen cons-tància. Els populars al·leguen que la construcció d’aquest es-pai només s’entén si el batle, Mateu Puigròs, el construí amb fins electoralistes. De fet, diu la formació, que s’assabentaren de l’exis-tència del parc per les queixes dels ve-ïnats, en haver fet el parc en una zona residencial. La portaveu del PP a Sant Llorenç, Manuela Meseguer, exigeix que el batle es pronunciï al respecte perquè

“es tracta d’un tema molt greu”. Me-seguer sospita que el parc no està do-tat de mesures de seguretat adients i, a més, creu que això és un pegat que haurà de pagar tot el poble quan l’únic interessat n’és el batle.


L’àrea de Benestar Social i Igual-ment ha ideat dues activitats per a aquest estiu: un taller de meditació i sessions de ciclisme. El taller de meditació tendrà lloc al poliesportiu Margalida Fullana els divendres del mes de juliol, concretament els dies 8, 15, 22 i 29 i el preu és de 20 euros per a tot el mes. Quant a l’ac-tivitat de ciclisme, consta de rutes pel municipi, amb una duració de 2 hores 1 dia a la setmana (pendent de decidir quin). El preu és de 25 euros per a tot el mes de juliol. Ins-cripcions a ca s’Escaleta fins dia 28 de juny.

Activitats d’estiu organitzades per la delegació de Benestar Social i Igualtat

Un taller de meditació i un poc de ci-clisme per equilibrar el cos i la ment

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 11 / NOTÍCIES 9

Data d’exàmens, dia 28 de Joliol de 2011

CAPDEPERA

L’Escoleta d’Estiu treballa la identitat europea en els infants

Redacció. Capdepera.El Centre Balears Europa ha fet en-

trega de material per a l’Escoleta d’Es-tiu d’horabaixa que organitza l’Ajunta-ment de Capdepera. El servei es dóna els dies laborables i és una opció molt interessant per a famílies treballadores. El preu per dia de l’escoleta és simbòlic (2euros). Les activitats se centren en temes concrets: el mes de juliol és un viatge per Europa, on els infants ins-crits podran conèixer amb jocs lúdico-educatius les diferents cultures i cos-tums europees, submergint-se en un viatge imaginari.

Es treballaran el sentiment de ciuta-dania europea i la diversitat i respecte

cultural, entre d’altres aspectes. El ma-terial donat pel Centre Balears Europa el forma un conjunt de motxilles, lli-bres, polseres, plànols i altres objectes per poder desenvolupar de forma lúdica l’activitat.

Redacció. Capdepera.

Cinc espectacles a quatre empla-çaments diferents conformen el Cap-depera Street Festival d’enguany. Tres dels espectacles són estrena, dos són de dansa i un d’ells, per acabar de donar força a aquest fes-tival, ha rebut el premi al millor es-pectacle 2010 atorgat per l’ATAPIB (Associació de Teatres Públics de les illes Balears).

Dansa, clown, funambulisme i participació amb el públic: especta-cles per a tothom a Capdepera i Cala Rajada.

Capdepera Street Festival 2011

Redacció. Capdepera.

Una sentència del Tribunal Supe-rior de Justícia de les Illes Balears anul·la els augments d’algunes taxes aprovades per l’Ajuntament de Cap-depera al 2007. Ara l’Ajuntament haurà de retornar els imports recap-tats de més amb les conseqüències corresponents en matèria de tresore-ria i de possible col·lapse de feina per als tècnics municipals de les àrees afectades

Sentència ferma en contra de l’Ajuntament de Capdepera

UCAP romp les negociacions amb el PP

i pacta amb el PSOERedacció. Capdepera.

Després que Joan Fer-rer (PP) assolís en minoria el govern de Capdepera, els populars i UCAP ini-ciaven un ronda de tro-bades per mirar de donar estabilitat al consistori. Finalment tots dos partits no arribaren a cap acord i, fins i tot, UCAP denunci-ava “pressions” per part dels populars.

Així les coses, els soci-alistes –renovats després de la dimissió d’Alzina- tornaven a estendre la mà als indepen-dents per formar govern i desbancar el PP. UCAP i PSOE ja han signat un acord i ara tenen majoria per fer una moció de censura a Ferrer.

Ara el que es vol, segons digueren els dos caps de llista, Biel Torres (UCAP) i Rafel Fernández (PSOE) és retornar a

la normalitat que mai s’hauria d’haver trencat i dotar la primera institució mu-nicipal de l’estabilitat necessària per a un bon govern. Tots dos s’alternaran en la batlia. Per altra banda, ja ha pres possessió del seu càrrec el regidor del PSOE, Javier Rodríguez, que substitui-rà a Bartomeu Alzina.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA10 / JULIOL 11

Carme Aguiló Casabona (*)

Cremar-se a la feina

Ara, en temps de va-cances, és un bon mo-ment per reflexionar sobre com ens sentim

a la feina i si és necessari fer canvis d’actituds, d’objectius, de lloc...Moltes vegades el dia a dia ens absorbeix tant que perdem la perspectiva del que realment sentim i de cap a on estem dirigint la nostra vida. I certament la feina ocupa un lloc molt important a la vida de les persones adultes ja que li dediquem moltes hores del dia.

Sense saber per què, de vegades sentim que la nostra vida està cada cop més buida, avorrida, trista, que ens man-quen la il·lusió i les ganes de fer coses. Una de les possibles causes pot ser que estem pa-tint la síndrome de burn-out.

Aquesta expressió significa “estar cremat” per la feina. Sol ser conseqüència de la sensació que el benefici que obtenim és inferior a l’esforç que realitzem. Els efectes no es manifesten de cop, sinó que poc a poc ens anem sentint cada vegada més apagats a la feina.

Com saber si patim burn-out:

• Si sentim que els beneficis de la feina són inferiors als costos, tant a nivell d’esforç emocional com econò-mic.

• Si sentim que cada vegada ens anem aïllant més de la resta dels com-panys.

• Si les preocupacions de la feina les duim a l’àmbit personal

• Si en aixecar-nos al matí per anar a la feina, ens sentim cansats i sense ganes de res.

Els principals símptomes són:• Esgotament, sensació de què ja no

podem donar més de nosaltres matei-xos.

• Escepticisme, actitud distant cap al treball, cap a les persones que for-men part del món laboral o cap a les que donem el servei.

• Ineficàcia, sensació de que no es-tem realitzant el treball tant bé com som capaços i de què cada vegada som més incompetents.

• Estrès, insomni, ansietat, dolor, palpitacions, depressió.

Moltes vegades –encara que no sempre- nosaltres mateixos som els causants d’estar cremats per la feina. L’actitud front al treball ha de ser equi-librada, les expectatives han d’estar basades en la realitat i no ser en excés idealistes ni altruistes. La implicació emocional a la feina ha de ser en la mida justa. Si fem de la feina la nostra raó fonamental de vida serem més vul-nerables a patir el síndrome de burn-out, ja que hi invertirem molt d’esforç i temps. Però no lligar-se en absolut a la feina dificultarà l’aconseguiment d’ob-

jectius i el temps que dediquem a ella serà molt frustrant.

Quan sentim que estem cremats per la feina ens ajudarà molt fer una revi-sió dels pensaments i sentiments que tenim vers ella, i segurament serà ne-cessari fer un canvi d’actitud.

A un costat de la balança posarem tots els beneficis de la feina, recordarem les il·lusions de quan la vàrem iniciar, les motivacions per fer-la, els guanys econòmics, tot el que ens permet viure la realització d’aquesta feina... A l’al-tre costat de la balança posarem els costos, el temps, l’esforç, la pressió... Possiblement ens adonarem que part de les il·lusions del principi s’han anat perdent pel camí i cada vegada pesen més totes les dificultats. Igual que les relacions personals, la relació amb la feina ha de ser cuidada, alimentada, i

això no sempre és produeix de mane-ra natural. Si es necessita ajuda dels companys cal demanar-la, si veim que ens falta més formació, realitzar-la, i si el que pensem és que ens hem equivo-cat de professió, atrevir-se a cercar en un altre camp, dedicant-hi el temps i l’energia suficient per a aconseguir-ho.

I per a que la feina funcioni també s’ha de cuidar el temps personal. Tenir activitats d’oci, fer esport, relaxar-se, relacionar-se amb els amics, tenir cura de la família, i tot allò que ens pot fer sentir la vida com una possibilitat de disfrut.

I si aconseguim una bona relació amb la nostra feina no haurem de témer la famosa síndrome post-vacacional.

(*) Psicò[email protected]


COMARCA DE LLEVANT

6 propostes aniran a les semifinals del vi bòtil

Redacció.

Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears ha donat el tret de sortida a la IX edició del Premi Guillem d’Efak de Textos de Teatre Infantil i Juvenil 2011 amb la publicació de les seves bases.

Els textos es poden presentar fins el 31 d’agost i optaran a un premi de 3000 euros.

A més, el guanyador podrà partici-par en una fase de reescriptura i publi-car l’obra gràcies a la col·laboració del Teatre Principal de Palma.

L’autor també veurà escenificada l’obra amb la III edició del Concurs de Producció del Premi Guillem d’Efak. Formen el jurat, Albert Plans Soriano,

[email protected] www.glassdrive.es

Tu experto en lunas para el

automóvil

C/ Gremi Sucrers i Candelers, 44 - Son Castelló 07009 PALMA DE MALLORCATlf: 971 430954 Fax: 971 919907

C/ Manacor, 40 - 07006 PALMA DE MALLORCATlf: 971 468549 Fax: 971 468810

C/ Fray Junípero Serra, 42 - 07500 MANACORTlf: 971 552883 Fax: 971 845798

Tornen a néixer milanes al Parc

Natural de Llevant Redacció. Comarca.

La primera parella de milanes que va criar al Parc Natural de Llevant al 2009, ha tornat a reproduir-se i aques-ta vegada han nascut 3 polls, per tant és la segona vegada que el parc és tes-timoni d’aquest esdeveniment. Val a dir que la milana va ser declarada espècie en perill d’extinció al 2003, per la qual cosa la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori va redactar i va aprovar un pla de recuperació, publicat al 2008. A les muntanyes d’Artà (PN Península de Llevant) es duu a terme des de l’any 2002 un projecte de re-introducció de l’espècie. Durant tots aquests anys s’han alliberat exemplars

La primera vegada, al 2009, nasqué un sol poll; aquesta vegada n’han nascut tres.

joves amb l’objectiu d’establir un nucli reproductor estable a la zona. La idea és que les aus alliberades tornin a aques-ta àrea quan siguin adultes. Els pares han aprofitat un dels nius artificials que s’havien instal·lat al parc amb aquest objectiu, afegint-li una gran quantitat de llana d’ovella i altres materials.

VISITESMés de mil persones han participat

a les visites guiades al Parc Natural de Llevant dins el projecte “Potenciació de l’educació ambiental al Parc Natu-ral de Llevant”. Aquestes visites guia-des, en total sis, s’han fet els dissabtes dematí al llarg de 3 mesos, i han per-

mès els participants conèixer llocs em-blemàtics del Parc Natural (el puig de sa Tudossa, la possessió d’Albarca, els Establits de s’Alqueria Vella, la platja de s’Arenalet, etc). A banda, s’han rea-litzat tallers d’aula, activitats d’agenda, de voluntariat, etc. en les quals hi han

participat 1.044 persones, entre esco-lars i adults.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins el conveni de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i la conselleria d’Agri-cultura, Medi Ambient i Territori del Govern Balear.

Convocat el IX Premi Guillem d’Efak de Textos de TeatreInfantil i Juvenil 2011

guionista, autor teatral i president de GAC (Guionistes Associats de Catalu-nya); Caterina Valriu, professora titular de la UIB experta en literatura infantil i juvenil i narradora (Catalina Conta-contes), un representant de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Pere Fullana Mas, director d’escena i fundador d’Iguana

Teatre i Teatre de la Sargantana; Maria Magdalena Aguiló Rado, en representa-ció de la Fundació Teatre Principal de Palma; Francesc Rossell Farré, progra-mador del Teatre Ateneu d’Igualada i Sebastià Sansó Jaume, escriptor, co-ordinador del projecte i gerent de Sa Xerxa.

La flor Romanial, Na Keta, Elogi dels diners, Calaix, Lucrècia o Roma libre, Misteri al balneari i Anomenat “Lo Tort” són les guanyadores de la pri-mera fase del VI Premi Bòtil (Balears Ofereix Teatre i Literatura) organitzat

per Sa Xerxa de Teatre Infantil i Ju-venil de les Illes Balears. La pròxima cita és al Casal Solleric de Palma els dies 29 i 30 de juliol, quan les com-panyies faran un assaig obert de les seves obres

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA12 EXCURSIÓ / JULIOL 11

Tomàs Vibot

En el primer lliurament, ens quedàrem damunt el puig de la Senyora, des d’on s’obtenen unes meravelloses vistes de la

costa de cala Mesquida (amb la talaia de Son Jaumell i el puig de l’Àguila com a fites destacades) i d’una part important del Parc Natural de Llevant. Pel que fa a aquest darrer, s’alcen per damunt tot el puig d’en Porrassar, la Talaiassa i també la talaia Moreia, a on en aquestes pàgi-nes hem pujat per diverses bandes.

Un cop assaciats d’aquestes vistes, proposam davallar cap a mestral, en di-recció al torrent de les Voltes, que ens queda a sota. Per fer-ho, creim que el més assenyat és anar a cercar l’única carena rocallosa que podrem trobar, vora la qual fa més bé davallar, malgrat els trams d’abundosa vegetació.. Sortirem en el torrent, vora un tancat de pedra en sec conegut com les Parrisses. Ara la passa és molt més falaguera, tot i que en alguns moments la vegetació n’enva-eix el jaç i dificultat una mica més la passa. Serà gairebé inevitable que ens acaroni qualque vegada alguna argelaga El torrent dibuixa un seguit de revolts força amples. La raconada més interes-sant és sens dubte l’espai comprès entre el puig dels Enrocadors i el puig de la

Puig de la Senyora i el torrent de les Voltes (II)

Caleta. Si ens hi fixam, podrem gaudir d’una veritable escaparata geològica en les roques que ens quedaran a la dreta.

El darrer tram del torrent és impracti-cable a causa de les abundoses masses esbarzers. Per tal d’evitar-los, localitza-rem a la dreta un camí de carro que ens durà fins al camí que davalla fins a cala Torta. A poc a poc l’arena es farà més i més present, dificultant i alentint la pas-sa. És una deliciosa cala d’arenes primes

i contorns suaus, bastant visitada durant l’estiu, encara que gens comparable a al-tres racons de l’illa. A l’esquerra arrenca un tirany que puja fins a l’esquena del turó rere del qual hi ha cala Mitjana, mentre que cap a la dreta parteix el que ens durà a cala Mesquida. Si hem decidit fer aquest itinerari en avançada primave-ra, aquí gaudirem de l’agradable compa-nyia de l’aroma de la sanitosa camamil-la (Santolina chamaecyparissus), molt apreciada per aquestes contrades.

Per tornar recomanam seguir pel sen-deró litoral que parteix a la dreta de la cala. Aviat en trobarem l’accés entre les dunes, el qual arrenca per la part poste-rior de la rada. En primer lloc voltam la primera punta, passam una paret seca i desembocam en una caleta coneguda com el corral de les Cabres. Es tracta d’una raconada de pedres des d’on ob-tindrem unes magnífiques vistes del cap del Freu. A partir d’aquí podem continu-ar vora la riba o bé pujar pel camí més transitat el qual du damunt un turonet (87 m). Tanmateix ambdós tiranys de-semboquen en una nova caleta, on se situa una paret seca que cal travessar. Pocs metres després, el senderó surt en el mirador de cala Mesquida, des d’on podrem gaudir novament del paisatge. Pels vials de la urbanització tornam al punt de partida.


BIEL FLORIT

L legesc: “Col·loquen en carreteres txeques fotos de dones en minifalda per a reduir la velocitat”. I un pensa: la cassalla fa es-

tralls un altre pic. Bé, la cassalla o allò que beguin per aquelles latituds. S’explica la publicació d’aquesta manera: “A la República Txeca han tengut la pitjor idea de la història del transport: posar fotos de dones en minifalda perquè els conductors baixin la velocitat”. Encara que re-sulta difícil de creure, el raonament va ser el següent: en aquelles cor-bes o interseccions de trànsit més intens, col·locaren dones policia en minifalda de mida natural fetes de cartró. D’aquesta forma, els motoris-tes baixarien la velocitat, ja sigui per mirar-los les cames amb més aten-ció, ja sigui pel fet de no estar segurs de si són o no policies de veritat. Les conseqüències foren funestes. Els conductors no baixaren la velocitat i deixaren de prestar atenció al camí i es concentraren en les bondats anatòmiques de les dones de cartró,

amb la qual cosa es duplicaren els accidents en les dites àrees. El res-ponsable de l’assumpte, potser un exemplar pare de família, una mica donat a glopejar, això és innegable, ja ho he dit abans, sembla que a ho-res d’ara encara va a lloure. Ni presó ni psiquiàtric. Quin perill.

Més: “Condemnada per conduir èbria i tocar les anques al guàrdia civil que la parà. / Santander.- A He-liodora H.S. li han enretirat el carnet dos anys i haurà de pagar una multa de 800 euros per un delicte contra la seguretat viària i una falta de res-pecte a l’autoritat. És una pena que se li imposa per uns fets ocorreguts el març de 2010 quan era al bar Caserío, de Suances, pegant crits i molestant els clients, després de beure unes copes i estava afectada per la ingesta d’alcohol, segons la sentència”. L’amo del bar cridà la Guàrdia Civil, que hi comparegué de seguida i intentà persuadir-la que se n’anàs amb el seu cotxe, a la vista de l’estat que evidenciava. No els féu cas. I clar, uns quilòmetres més

allà una altra patrulla l’aturà, la féu bufar, bufà malament, insultà i s’hi encarà, sobretot a un d’ells, a qui per afegitó pegà una bona grapade-ta per les anques... Bé va anar que

entre i entre no s’hi posàs més mal. Mal llamps els excessos. Als d’alçar el colze em referesc.

Per acabar amb aquesta altra: “Un professor de psicologia de la North

Western University de Chicago està embolicat amb una forta polèmica després d’haver ofert una pràcti-ca sexual real en la seva classe de Sexualitat Humana. / John Michael Baily considerà que era bo que els estudiants poguessin assistir a una demostració pràctica dels coneixe-ments tècnics adquirits a classe. Concretament, per fer una demos-tració de l’orgasme femení, una dona nua va ser penetrada amb un consolador per la seva parella”.

I s’armà grossa quan se sabé la cosa. Buf, bons són ells, els nord-americans amb les coses aquestes dels baixos, almanco de portes de ca seva cap a fora. El professor es defensà adduint que del que es tractava era de demostrar als seus alumnes que l’orgasme femení era real, gens ni mica imaginari ni fin-git. També es defensà argumentant que els fets varen tenir lloc fora de l’horari de classes i com una activi-tat voluntària.

Ah, fotre, fotre, enfotrat, com deim per aquí.

Quan el cap de baix s’emperna...

GUILLEM FRONTERA

F a 75 anys que la dreta s’aixecà contra la legali-tat i l’esclafà amb un cop d’estat i una guerra desti-nada a eliminar físicament

tota casta d’oposició. El franquisme ja s’ha acabat -que-

den algunes restes del solam que va deixar-, però la dreta continua tan forta com sempre, i ara amb les millors expectatives de poder. S’ha oposat amb la major energia a qual-sevol exercici de memòria històrica, després d’haver imposat, per tots els mitjans del règim anterior, la seva pròpia versió dels fets: és a dir, du-rant quaranta anys ha tengut el mo-nopoli de la veu i de la veritat oficial. Els qui organitzaren durant tot aquest temps els fastos per honrar els seus morts i elevar-los a la categoria de màrtirs, d’herois i de patriotes, ara neguen l’exhumació de cadàvers de republicans soterrats a les cunetes. Vet aquí un dels arguments en què

se sosté la història d’Espanya -i en el qual el franquisme no passa de ser el color d’un període històric deter-minat.

I encara, 75 anys després, hi ha una dreta que reclama per a ella l’ex-

clusiva dels grans valors de l’home, sobretot del cristianisme. La moral, l’ordre, el patriotisme et al. La bar-bàrie de la guerra de 1936-39 i la iniquitat de la dictadura rarament han estat admeses per la dreta com a punts de reflexió sobre les seves culpes.

El fet que el franquisme caracte-ritzàs la dreta espanyola durant qua-ranta anys no l’exculpa -ni tampoc a l’esquerra, naturalment- de les seves possibles responsabilitats: que no s’han de dirimir als tribunals, se-gurament, però que s’han de deixar explorar en el camp del coneixement històric.

Davant cada iniciativa de cons-trucció de la memòria històrica, la dreta -i poder incloure-hi la jerarquia catòlica- s’hi ha oposat de mane-ra abrupta acusant de venjatius els seus promotors.

Per ventura és que no s’expliquen els fets i les seves conseqüències en

uns altres termes. De fet, la dreta ha demostrat que no concep la memò-ria històrica si no com un preàmbul de la revenja. Però la veritat és que, amb aquesta actitud, que ha influït tan negativament en la del govern socialista, encomanant-li temor en forma de deixadesa, amb aquesta actitud s’aconsegueix tan sols en-grandir les ànsies de coneixement d’una part cada dia més significativa de la població.

Mentre la memòria no hagi pogut il·luminar fins als fets més obscurs, cada 18 de juliol continuarà sent el recordatori sagnant d’un cop d’estat, d’una guerra, d’una dictadura i de la persistència obstinada de la moral de la dreta que ho va fer possible. La reconciliació no s’aconsegueix amb un decret, amb una llei, amb una amnistia.

Sense el coneixement i el reconei-xement dels fets, no se’n pot comen-çar ni a parlar.

Vigència del 18 de juliol

“a la República txeca han tengut la pitjor idea de la història del

transport: posar fotos de dones

en minifalda per què els conductors baixin la velocitat

la reconciliació no s’aconsegueix amb

un decret, amb una llei, amb una amnistia. Sense el coneixement i el reconeixement dels fets, no se’n

pot començar ni a parlar


EL PRONÒSTIC DEL MES

El juliol és l’amo del solJoan Barceló

La canícula comença oficialment i les intenses calorades estiuen-ques ja no tendran aturall. Les garroves maduren i Santa Marga-lida té fama de ser puntual per encendre la metxa. Patrona de Felanitx, Santa Maria del Camí, la vila de Santa Margalida i també dels pagesos, ho és igualment de dides, parteres i embarassades. Segurament donarà calorades in-tenses, igual com ho farà Santa Pràxedis, patrona de Petra. I després tocarà el torn de Santa Magdalena, patrona dels perruquers, a divendres dia 22. També la celebren els jardi-ners. Segons una llegenda, va estar trenta anys retirada a una cova sen-se menjar. Assegura el refrany que si plou aquest dia plourà més endavant: Santa Magdalena pluja mena.

A foravila els raïms ja canvien de co-lor. I les figues maduren a les totes. Arriba el moment de mesurar el blat i posar-lo dins els sacs. Dilluns 25 és Sant Jaume. La lluna nova d’aquest mes arribarà dissabte dia 30. El gi-rant serà a les 20 hores i 41 minuts. Els dies seran clarament assolellats i temperats. A partir de Sant Jaume l’estiu entra en festes: Manacor, Por-

tocolom, Santanyí, Algaida, Alcúdia, Establiments, Muro, Calvià, Binissa-lem, Sa Pobla, S’Estanyol, Port del Canonge... ho celebraran a tota mar-xa. Si sou de la pagesia heu de saber que el bon nap per Sant Jaume ha d’estar sembrat. Fins a Sant Jaume es pot sembrar mongetes de pasta blanca. S’arrabassen els fesols i és temps de fer un bon cuinat d’escu-della fresca.

Pensau a regar. Som en el temps de les melmelades i es pot recol·lectar l’ametla verda per fer gelats. Conti-nuarem ensofrant i sulfatant la vinya. Convendrà separar els galls i suspen-dre la cria, ja que les llocades nas-

cudes a l’estiu tenen poc valor. Les polles primerenques comen-cen a pondre i les ve-lles suspenen la posta per la muda. Podreu retirar la mel sobrant de les caseres, que convendrà que esti-guin ben airejades. Esquitxau les oliveres per tal de prevenir el corc. També arriba el temps de les mores

silvestres, sanes, negres, madures i garrides amb les quals podreu fer confitura. La vegetació i especialment els arbres necessiten aigua, encara que en aquest temps cauen els rui-xats. A vegades forts i només a redols. Les plogudes, allà on cauen, ajuden a desactivar el gran perill d’incendi que hi ha ara mateix.

Molt de sol pel juliol no fa mal. Per tot això és desitjable un comporta-ment distint del temps que signifiqui el trencament del cicle de sequera que duim. Fins ara dins el juliol el sol ha dominat i ja es poden veure amet-les badades i figues de moro ben gro-gues. Dia 26 és Sant Joaquim i San-ta Aina, la qual tengué un important paper. Del seu poc clar embaràs no

en parlarem gaire, ja que sembla que el padrí arrossegava una certa esteri-litat. No obstant això, a més de la Ma-ria primera, va tenir dues maries més i quatre atlots, arribant a protagonit-zar dues viudetats i tres noces. Es la patrona dels miners, de les cosidores, joiers, ebenistes i molts altres oficis. Per cert, la pluja de Santa Anna cap dins una palangana.

Dijous dia 28, arriba la Beata. San-ta Catalina Thomas és l’única santa mallorquina del calendari. Al dia se-güent és Santa Marta, patrona de les mestresses de casa, taverners, cam-brers, hotelers i tot el ram d’hostale-ria en general. Es veu que era diligent i prompte en el servei. Associada a les prunes madures i als bons pastis-sos protegeix del mal d’estómac i del dolor als ronyons. Dissabte, dia 30, celebrant a Sant Abdó i Sant Senè, patrons d’Inca i dels hortolans co-neguts amb un alies format per les seves dues darreres lletres. Sant Nò exerceix de patró dels boters i sant Nè dels sembradors. Els seus devots tenen garantit un bon enterro. Sem-bla que està confirmat que sant Nò i Sant Nè patien de lo mateix... Aquest dia té també una santeta ben curiosa amb refrany inclòs: per Santa Julieta, l’estiu va de festeta. Idò això...

El juliol ens duu la calor fora mida.


PER MARGALIDA [email protected]

MENJAR RÀPID, SA I BO Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

GASPATXO SUAU

1kg de tomàtigues madures, 1 pebre verd, 1 ceba mitjancera, 1 cogombre, 1 all, 100 grams d’ametles crues tritura-des, 1 llesca de pa del dia abans, aigua al gust, 75 ml d’oli, 1 cullerada de vina-gre, sal.

Remullam la molla del pa sec en ai-gua. Pelam i llevam les llavors de les tomàtigues, pebre, cogombre; pelam la ceba i l’all. Ajuntam tots els ingredients vegetals i ho batem bé amb la batedo-ra. Incorporam el pa ben degotat, l’oli, el vinagre i la sal i tornan a batre-ho tot.Comprovam el punt d’oli i vinagre, i també el punt d’espès. Acabam afegint aigua fins que ens agradi d’espès. Ho servim ben fred.

Ja hem tengut prou foc a Mallorca enguany i només som a mitjan estiu! A més, si encalentim poc la cuina, fa més bon estar a ca nostra.

PESTO

De 20 a 40 fulles d’alfabeguera, de casta grossa o el seu equivalent de les de casta petita, 1 all, 20 pinyons, sal i 150 ml. d’oli (100 grams de formatge Parmesà, opcional).

El Pesto és una salsa que té com a in-gredient principal l’alfabeguera, aquesta herba aròmatica d’estiu que tenim dins els cossiols del corral. Malgrat no és corrent el seu ús en la cuina tradicional mallorquina, té un toc ben mediterrani. “Pesto” en genovès vol dir picat o mòlt dins un morter.

Picam l’alfabeguera, l’all i els pi-nyons. Incorporam l’oli i la sal al gust. Podem, en alguns casos, afegir-hi 100 grams de formatge Parmesà ratllat en el

MENJAR RÀPID, SA I BO

menú fresc

moment de batre-ho.Servim la salsa amb verdures bullides

al vapor, amb peix o carn bullits o tor-rats, amb ensalades, amb pasta fresca –la més ràpida de bullir-, amb els spa-guetti és com s’ha fet més famosa la salsa Pesto.

ENSALADA DE FRUITESI GELAT

Meló, síndria, cireres, prunes, melico-tó..., gelat de iogurt o de coco o...

Tallam les fruites que ens agradin i les mantenim en fresc ben tapades. Les servim amb gelat al gust.

Amb la fruita hi diu especialment bé el de iogurt i també de coco o de vaini-lla...

Nº 48 L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 2011

Documents

Transcript of Nº 48 L'OBSERVADOR DEL LLEVANT DE MALLORCA JULIOL 2011