No et deixis endur pel corrent! - ca.sabadell.catca.sabadell.cat/Energia/d/Guia5050ALTApart2.pdf ·...

Regular la temperatura del radiador, un cop s’haacordat amb la resta de companys i companyes i elprofessor la temperatura que es vol mantenir a l’aula.Garantir que no s’està perdent calor a l’aula per algunmal hàbit (porta o finestres obertes).Assegurar-se que hi hagi papereres de reciclatge sem-pre que es faci un taller a l’aula, ja que amb el reciclat-ge també s’estalvia energia. Així mateix, cal buidar lapaperera de reciclatge quan és plena. Assegurar-se diàriament, en acabar l’horari escolar,que els llums de l’aula estan apagats i les persia-nes, tancades, i que cap aparell elèctric no esqueda en espera. Informar la classe de les millores energètiques a l’es-cola.

L’escola és un lloc d’aprenentatge no tan sols de concep-tes curriculars, sinó també de convivència i d’adquisicióde bons hàbits. L’alumnat passa moltes hores a l’escola, iper tant, l’escola acaba sent un dels espais on els nens i lesnenes assoleixen molts dels coneixements durant el seuprocés d’aprenentatge. És, doncs, fonamental que al cen-tre escolar es duguin a terme iniciatives en aquest sentit,perquè l’alumnat aprengui aspectes socials i ambientalsde la societat actual.

QUI S’HI APUNTA?

Idees per motivarSón molts els membres que formen part de la comunitateducativa (mestres, pares, alumnes...), i tots ells han departicipar en el projecte d’estalvi energètic de l’escola,per obtenir-ne uns bons resultats. És per això que enaquest apartat s’hi han inclòs idees per informar, notifi-car i fer participar a tothom en les activitats escolars.

1) És important i necessari informar tots els membres dela comunitat educativa dels nous avenços o iniciativesbasades en l’estalvi energètic del centre, entre d’al-tres. És per aquest motiu que es proposa el dissenyd’un apartat d’estalvi energètic, dins de la revistatrimestral de l’escola, o dins la pàgina web, per fersaber als pares, als mestres i a tots els escolars lesnoves pràctiques energètiques del centre educatiu.Sense oblidar que és l’alumnat qui s’ha de veure impli-cat en la creació dels projectes escolars, per això ésimportant que els articles i els apartats a la web elscreï l’alumnat mateix.

2) Una altra proposta que també es pot posar en pràcti-ca és la ubicació de punts energètics dins del centre,on es poden instal·lar cartells o pòsters amb les bonespràctiques energètiques i els nous avenços de l’escolaen aquest camp. També es proposa la col·locació de cartells que infor-min sobre la utilització de les aules. Exemple d’unpotencial cartell per l’aula d’informàtica:

3) Per a l’èxit d’una iniciativa com pot ser l’estalvi energè-tic, és un element clau la participació de tots elsmembres de la comunitat educativa. És segur quela iniciativa de dur a terme alguna bona pràctica ener-gètica haurà sortit d’un sector del professorat, ara bé,la implicació de tot el claustre, i fins i tot de l’AMPA, fa-cilita i assegura una millor empenta per al nou projecte.És important que a l’escola hi hagi una comissió ambprofessors, pares i alumnes que s’encarreguin de ma-nera més activa de les bones pràctiques energètiques.Així doncs, també és important la participació de tot elprofessorat, perquè totes les aules es vegin implicadesen el projecte d’estalvi energètic.

21

No et deixis endurpel corrent!

Apagueu els llums abans demarxarno deixeu aparells en espera...

Aquesta aula...Consumeix un total de 6.200 kWh / any d’energia, Té un cost aproximat d’energiade 800 EUR / any Té unes emissions associadesde 2,66 Tones de CO2 / any.

8414-Guia destalvi energetic 2/10/09 09:41 Página 21

4) La celebració de trobades o jornades de medi am-bient, amb xerrades, tallers, jocs i debats, entre d’al-tres, forma part d’un ampli ventall d’experiències queels centres escolars han dut a terme per involucrar l’en-torn familiar en els projectes escolars.Les mares i els pares dels alumnes són també una partimportant en la comunitat escolar. Així doncs, és im-portant que aquests siguin informats dels projectesd’energia que s’inicien al centre i tinguin la possibilitatde col·laborar-hi.A la vegada, organitzar debats i xerrades amb l’alum-nat sobre un problema concret, com ara el consumenergètic i els seus efectes en l’entorn, entre d’altrestemàtiques, afavoreix l’intercanvi d’idees i la introduc-ció de nous punts de vista.També elaborar campanyes breus però intenses sobrealguna temàtica, per exemple el dia de l’energia, o or-ganitzar concursos per escollir un eslògan o un logotipsobre algun projecte solen ser altres iniciatives d’èxit ales escoles.

Finalment, les visites a centres o instal·lacions d’ener-gies renovables que duguin a terme iniciatives ambien-tals sobre l’energia, com ara el Parc Central del Vallès,solen ensenyar noves experiències a l’alumnat.Ja són molts els instituts i escoles que visiten les in-fraestructures del Parc Central del Vallès —amb la guiad’un educador ambiental—, on s’elaboren tallers d’e-nergies renovables i d’eficiència energètica destinats aescolars dels cursos de Primària i Secundària.La visita a la subestació de Fecsa és un altre exemple desortida que es pot fer durant el treball del tema energè-tic. Aquest és el cas de la sortida d’un grup d’alumnes decentres de secundària per estudiar les instal·lacions i elfuncionament d’aquesta subestació.

5) Presentació a concursos. El recorregut de l’energiaés un projecte desenvolupat per l’Institut Catalàd’Energia i el Departament d’Ensenyament. El concursofereix un premi als projectes educatius dedicats a l’e-nergia dels centres escolars.

Taller de plaques fotovoltaïques Taller de barques solars Taller d’eficiència

energètica Taller de cuina solar

22


RAONS A PARTIR DE LA INTEGRACIÓCURRICULAR

L’adquisició d’uns bons hàbits durant el període escolarha de venir donada tant per l’estimulació que es dóna alsnens i les nenes, com per la comprensió de les raons perles quals cal fer-ho.

L’aprenentatge dels continguts clau, a partir dels qualses pugui valorar críticament el consum energètic i plan-tejar-se preguntes sobre diferents aspectes de l’energia,és del tot necessari perquè l’alumnat assimili el perquè deles bones pràctiques energètiques.

La capacitat adquirida per l’alumnat, un cop assimilatsels conceptes més importants de les diferents matèries, lipossibilitarà comprendre les raons per les quals cal apli-car unes mesures de sostenibilitat a l’escola, i el capaci-tarà d’autonomia per resoldre nous reptes en diferentsaspectes i situacions ambientals.

Diagnosticar el consum energèticEl consum energètic de l’escola no és una problemàticaambiental fàcil de detectar, tal com ho poden ser el con-sum de material escolar i la generació de residus. És peraixò que són un bon punt de partida les activitats relacio-nades amb la diagnosi del consum energètic del centredutes a terme pel mateix alumnat. L’ecoauditoria ener-gètica n’és un clar exemple. Calcular el consum energè-tic d’una aula permet a l’alumnat plantejar-se preguntessobre aquesta temàtica.

Al final de la guia hi ha un exemple d’ecoauditoriaenergètica per dur a terme a l’aula i un seguit d’experi-ments i pràctiques amb les quals es pot analitzar el con-sum energètic del centre.

Les anàlisis que es poden fer amb una ecoauditoriaenergètica són:

Detectar els mals hàbits energètics de l’alumnat d’unaaula. En aquesta diagnosi es calcula el consum ener-gètic de diferents aparells elèctrics i el seu temps defuncionament. Aquesta diagnosi ens permet detectarels mals hàbits de l’alumnat a l’aula (si algun aparell esqueda engegat o en espera durant moltes hores...).Quantificar el cost ambiental del consum energètic delcentre, d’una aula o de la nostra llar. Identificació delsimpactes ambientals.Rendiment energètic (eficiència energètica d’un apa-rell elèctric). Identificar i reconèixer l’aparell més efi-cient energèticament.

Identificar l’aula del centre que consumeix més ener-gia com a conseqüència de les activitats que s’hi duena terme (per exemple: l’aula d’informàtica), dels malshàbits dels nens i les nenes o de la mala ubicació o dis-tribució que li determinen un consum excessiu decalefacció.Identificar l’activitat amb més necessitats energèti-ques que es fa al centre, i la quantitat de materials ienergia consumits per desenvolupar-la a l’escola. Quantificar l’estalvi energètic, econòmic i ambientalun cop aplicades les mesures d’estalvi en la gestió delcentre. Estudi comparatiu de factures elèctriques.

Identificar i apropiar-se dels contingutsclau per comprendre el perquè de lesactuacions

Identificar la problemàtica del consum energètic actuald’una aula i plantejar-se uns bons hàbits energèticsrequereix ser conscient dels efectes que tenen aquestesaccions sobre el medi natural. Per aquest motiu es propo-sa treballar curricularment i de manera transversal la pro-blemàtica energètica.

Així doncs, cadascuna de les matèries curriculars potaportar el seu «granet de sorra» en aquest nou eix ener-gètic de l’escola. Per tant, no s’haurien de centrar totesles aportacions curriculars a les ciències de la naturalesai la tecnologia, sinó que també s’haurien de fer participaractivament les altres matèries en el treball d’aquest tema.

Aportacions de les ciències de la naturalesa i la tecnologiaEl currículum de les ciències de la naturalesa i la tecnolo-gia pretén fomentar el plaer d’observar, conèixer i desco-brir nous aspectes que hi ha al nostre entorn. Obtenir

23


informació, dur a terme experiències i tractar i interpre-tar la informació són els procediments emprats per asso-lir un bon procés d’aprenentatge.

Les aportacions de les ciències de la naturalesa i la tec-nologia es basen a treballar els continguts que possibili-ten assolir aquests objectius:

Enumerar les fonts d’energia més utilitzades a lasocietat i diferenciar les fonts d’energia renovable i norenovable.Analitzar el procés de generació d’electricitat apartir de diferents fonts d’energia. Valorar la utilitza-ció d’energies renovables per a la generació d’electri-citat.Valorar el paper de l’energia en la nostra societatactual, i assimilar el concepte de sostenibilitat.Comprendre que l’actual ritme i forma d’explotaciódels recursos de la Terra té unes repercussions sobrel’entorn i les generacions futures (esgotament derecursos).Diferenciar el principi de conservació de l’energiaamb la dissipació energètica en cada transferència.Identificar criteris que ajudin a percebre l’eficiènciaenergètica d’una màquina o d’un sistema de transfe-rència d’energia.Reconèixer alguns impactes ambientals associats alconsum de recursos naturals i a la producció energè-tica. Identificar impactes ambientals d’abast local id’abast global, com ara: la producció i la gestió deresidus, la pluja àcida, l’efecte hivernacle, la disminu-ció de la capa d’ozó.

En aquest cas, el treball de conceptes curriculars de lesciències naturals permet assolir uns objectius i uns valorsassociats al comportament i a l’assimilació dels bonshàbits energètics.

Avaluar l’ús i l’abús de les fonts i els recursos energè-tics emprats habitualment.Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal enversproblemes com ara la generació de deixalles, el mal úsde l’energia i de l’aigua, la contaminació i la limitacióde recursos naturals, des de la perspectiva de volertrobar vies alternatives que puguin comportar canvisd’actituds.Adquirir un ús responsable dels recursos naturals i uncomportament respectuós envers els elements de l’en-torn natural, i mostrar rebuig per les situacions iaccions que els malmeten.Elaborar propostes de mesures, individuals i col·lectives,d’estalvi energètic a l’entorn proper, com ara l’escola.

Algunes propostes de treballs de recerca de centres edu-catius d’altres municipis es poden consultar a:www.mediambient.gencat.net, dins dels apartats d’edu-cació ambiental i escoles verdes.Podem trobar també alguns recursos per a Primària a:www.edu365.cat/primaria/muds/natural/index.htm#

Miniunitats didàctiques: - L’energia del Sol- Té problemes la Terra?

Enllaços d’interès: el medi ambient i tu

Aportacions de les ciències socialsEn les ciències socials es pren com a objectiu l’aprenen-tatge dels problemes de l’actualitat i l’anàlisi dels fenò-mens que tenen lloc a la societat.

Tot seguit es defineixen els conceptes pedagògics enels quals es tracta la problemàtica energètica en els dife-rents nivells.

Evolució al llarg dels segles del consum energè-tic en un àmbit territorial (local o global). Model socioeconòmic actual, lligat al consum ener-gètic. Distinció dels tres sectors econòmics.Creixement urbà, relacionant-ho amb l’augment demobilitat i el consum energètic.Desigualtat en la disponibilitat de recursos i en laseva explotació (països desenvolupats i subdesenvolu-

24


pats). Analitzar i reconèixer, per mitjà dels indicadorssocioeconòmics, els desequilibris en la distribució delsrecursos, i explicar-ne les possibles causes i conse-qüències.Control dels recursos energètics, i la seva relació ambels conflictes armats (guerres pel petroli).Identificar el control dels recursos naturals com elfocus dels conflictes.Dret dels ciutadans a gaudir d’un entorn amb quali-tat, i deure de respectar i conservar l’entorn natural.Nous moviments i institucions socials que tenencom a objectiu anar construint un món més sosteniblei respectuós amb l’entorn natural.

Podem consultar recursos pedagògics a:www.edu365.cat (Primària, ciències socials: el sistemasolar i preguntes amb resposta) i accedir awww.xtec.cat/recursos/socials/taller/, on trobarem elrecurs: La Terra, un planeta en perill.

Buscar evidències i comunicar-les

Un cop s’han diagnosticat els hàbits de l’escola i s’hantreballat les conseqüències que aquests tenen en el mediambient, cal transmetre la informació adquirida a la restadel personal docent i l’alumnat. És per aquesta raó que enaquest apartat tenen cabuda les aportacions de les matè-ries de llengua catalana, castellana i anglesa (mitjançantexposicions, debats i conferències), i les matemàtiques(gràfics, taules...).

Aportacions de les matemàtiquesA vegades cal l’ús d’eines matemàtiques per analitzar,interpretar i valorar dades del nostre entorn. És per aixòque cal un conjunt de coneixements matemàtics i l’ús deles eines d’aquesta matèria per treballar el tema de l’e-nergia.

En aquest cas, no es tracta de treballar tant uns con-ceptes matemàtics sinó mètodes matemàtics que facilitinel càlcul i la interpretació de les dades energètiques reco-llides a l’ecoauditoria.

Els objectius dins d’aquesta matèria són:

Recollir dades numèriques referents al consum ener-gètic, valorar-ne la utilitat, i operar matemàticamentamb elles.Elaborar gràfiques estadístiques a partir de les dadesenergètiques: gràfiques de barres, de sectors..., iidentificar quina convé més per a un estudi estadístic.Utilitzar un programari (full de càlcul) destinat aaquest tipus de pràctiques: Excel.

25


26

Aportacions de les matèries de llenguaLa finalitat de tractar la problemàtica energètica en lesàrees de llengües es fonamenta en la capacitat de l’alum-nat de comprendre i produir missatges escrits i orals ambels quals pugui transmetre informació i arguments refe-rents a diversos aspectes de la problemàtica energètica.

Participar en debats, fer exposicions verbals, escrites o vi-suals, resumir oralment o per escrit el contingut d’una explica-ció, transmetre raons i arguments de diferents aspectes de l’e-nergia, són alguns dels objectius establerts en aquestes àrees.

Tant en els cursos de Primària com en els deSecundària, un dels objectius és la redacció de diferentstipus de textos: narració, notícia, descripció, definició,instruccions, argumentació i exposicions, en els quals espoden plasmar fets i conceptes relacionats amb l’energiatenint en compte les regles o pautes de cadascun d’a-quest tipus de textos.

Elaborar propostes d’actuació i millora.Incloses sota Plans d’acció hi ha un conjunt d’iniciatives

de l’alumnat amb les quals es preveu reduir el consumenergètic del centre i dur a terme una línia de treball con-junta amb tots els membres de la comunitat educativaperquè el centre sigui més sostenible.

En aquesta línia, destacaríem les iniciatives preses desd’un centre públic de Sabadell, el qual ha promogut la ini-ciativa del gestor energètic com un projecte amb el quales treballa el consum energètic del centre i l’adquisició debons hàbits a l’aula, entre altres iniciatives en projecte.

D’altra banda, hi ha altres treballs fets per diferentscentres. En aquest cas, trobem l’elaboració de cartells,plafons i presentacions amb suport audiovisual amb lesquals es donen a conèixer reflexions i bons hàbits relacio-nats amb l’estalvi energètic a les aules.

En aquest apartat, no ens hem d’oblidar de comentarles iniciatives de l’alumnat, així doncs, la deliberació al’aula per grups d’alumnes sol ser una bona manera de tre-ballar i decidir sobre les diferents idees que tenen.Algunes de les accions que proposarà l’alumnat segura-ment seran les que s’han comentat a l’inici d’aquesta guia.


27

S’emmarquen dins d’aquest apartat un conjunt d’expe-riències i pràctiques per diagnosticar i comprovar dife-rents aspectes de l’energia i la seva problemàtica associa-da. Així doncs, d’una banda proposem la diagnosi delconsum energètic d’una aula i el càlcul de l’estalvi acon-seguit després d’aplicar uns bons hàbits diaris; i, de l’al-tra, aportem un seguit de pràctiques amb les quals escomprovarà l’eficiència d’aparells i les bones pràctiques(com ara el reciclatge) en relació amb la sostenibilitat il’estalvi energètic.

ECOAUDITORIA ENERGÈTICA

Una manera de conscienciar l’alumnat del centre sobre elconsum elevat d’energia de la nostra societat actual ésduent a terme una ecoauditoria energètica a l’aula, ambla qual es comprova el consum elèctric; i es pot extrapo-lar a tot el centre o a la llar.

Què és una ecoauditoria?Auditar és analitzar la situació d’un centre o empresa perconèixer-ne l’estat de funcionament. En aquest cas, unaecoauditoria energètica es fonamenta a avaluar la gestióenergètica d’un centre o espai.

Objectius Observar els aparells de l’aula, el temps d’ús i les dadestècniques que porten, i analitzar-ne el consum ener-gètic per poder treure’n conclusions.Avaluar aquesta informació i comprovar la quantitatde CO2 que s’emet durant la producció d’una certaquantitat d’energia elèctrica.Enumerar les conclusions de l’anàlisi i reconèixer elmalbaratament d’energia que hi pot haver en un espaiconcret, com ara una aula escolar.

Identificar un seguit de propostes de millora perreduir el consum energètic al centre escolar.Comprovar la reducció del consum energètic al centremitjançant la comparació de les factures elèctriquesde dos cursos escolars consecutius.

MetodologiaPer dur a terme aquesta ecoauditoria energètica, s’handissenyat un conjunt de taules amb les quals s’analitzarà elconsum energètic de l’aula. El tractament d’aquestes da-des (elaboració de gràfics) permetrà una interpretació fà-cil i ràpida del consum energètic actual de l’aula o centre ies podran obtenir unes conclusions fàcilment observables.

L’ús d’aparells, com ara el wattímetre, i l’observaciód’informes econòmics, com ara una factura elèctrica, sónnecessaris per dur a terme aquesta anàlisi elèctrica.

Fets i conceptes que cal treballarUnitat de mesura del consum d’energia elèctrica.Conseqüències ambientals del consum energètic.Emissions de CO2 (canvi climàtic) i residus radioac-tius.Estalvi energètic.

Anàlisi del consum elèctric d’una aulaA l’ecoauditoria es planteja primerament una fase d’ex-ploració, en la qual l’alumnat analitza el seu consum, pri-mer de manera general, i després de manera més especí-fica amb recursos didàctics en línia.

Un cop l’alumnat percep el seu desmesurat consumelèctric, entre tots analitzem l’energia que gastem en unaaula com a conseqüència d’uns mals hàbits adquirits dià-riament, i l’impacte que això comporta en emissions deCO2. Finalment, l’alumnat aplica el que ha après a l’aulafent el càlcul individual del consum elèctric de casa seva,o de la seva habitació.


I TU, QUANTA ENERGIA CONSUMEIXES?A continuació es planteja una enquesta dirigida a l’alumnatper percebre’n el consum energètic, i que es pot fer a mà al-çada. Aquesta activitat sol ser molt útil perquè els matei-xos estudiants vegin l’alt percentatge de nens i nenes de laclasse que tenen una gran quantitat d’aparells elèctrics, i elconsum i el cost energètic que això comporta.

Alumnes que tenen un sol televisor a casa? Alumnesque en tenen dos? Alumnes que en tenen tres o més?Alumnes que tenen un sol vehicle de motor a casa? Alumnesque en tenen dos? Alumnes que en tenen tres o més?Alumnes que tenen un sol telèfon mòbil (comptantsolament els dels membres de la família que viuen acasa)? Alumnes que en tenen dos? Alumnes que entenen tres o més?Alumnes que tenen un ordinador a casa? Alumnes queen tenen dos? Alumnes que en tenen tres o més?Alumnes que deixen l’ordinador de casa engegat entre1 i 24 hores? Alumnes que l’han deixat fins a cinc diesper baixar-se música o altres?Alumnes que tenen una consola de videojocs a casa?Alumnes que en tenen dues? Alumnes que en tenentres o més?Alumnes que tenen l’ordinador a l’habitació? Alumnesque tenen l’ordinador i el televisor a l’habitació?Alumnes que tenen l’ordinador, l’equip de música, eltelevisor, la consola de videojocs..., a l’habitació?

També us proposem l’anàlisi del consum energètic, demanera individual, mitjançant la consulta a les webssegüents:

1) Ecoauditoria per Internet: www.energianeta.netAquesta ecoauditoria domèstica vol estudiar l’eficièn-cia energètica dels domicilis, mitjançant les respostesa les preguntes d’un qüestionari, que fan referència adiverses qüestions com ara: tipus de calefacció itemps de consum, aïllament tèrmic, tipus de refrige-ració, cost de les factures, il·luminació natural, con-sum d’aigua calenta i quantitat d’aparells de cuina ielectrònics a la llar, entre d’altres. Posteriorment, pervia electrònica, es rep l’informe de l’ecoauditoriaenergètica amb les dades corresponents.

2) www.bcn.es/agenda21/Models/energia/elec-tricitat/in_energia.htm En aquesta ecoauditoria, es demanen unes dades mésconcretes del consum elèctric de la llar i per això enscal tenir a mà la factura elèctrica. En aquest cas, esrecomana dur a terme l’ecoauditoria a casa i amb elspares, ja que per les dades i les informacions que se’nsdemanen cal tenir els aparells elèctrics a prop.En finalitzar el càlcul, el programa presenta les dadesreferents a la superfície boscosa necessària per aabsorbir el CO2 amb el nostre consum energètic.

3) Càlcul de consum:www.ceroco2.org/calcular/Default.aspxEn aquesta adreça electrònica, trobarem tres tipus deqüestionaris per calcular les emissions de CO2 que gene-rem: qüestionari per a habitatges i oficines, qüestionariper a desplaçaments per carretera i qüestionari per adesplaçaments en avió. En cadascun d’aquests qüestio-naris es calcula de manera general la producció de CO2que fem amb les nostres activitats i desplaçaments.

28


29

Anàlisi del consum de l’aula (fitxa de suport)Iniciem l’anàlisi en una aula o espai del qual voldrem calcular el consum elèctric. Tot seguit, cal tenir presents tots elsaparells, electrodomèstics i altres, que consumeixin electricitat (per exemple: fluorescents, ordinadors...).

Un cop ja hem vist el tipus i la quantitat d’aparells que tenim a l’aula, us plantegem que empleneu la següent taula.

A tall d’exemple, us hem plantejat una sala de professors com a espai per fer-hi una ecoauditoria. En aquest cas,els aparells que consumeixen electricitat són tres (fluorescents, ordinadors i màquina de cafè).

La columna que podria ser més dificultosa seria la decalcular la potència de l’aparell en watts. No obstantaixò, és molt senzill.

Per als fluorescents de reactància electromagnètica,hem de mirar-ne la potència que tenen escrita i sumar-hiel 20 % més a causa de la reactància ineficient. En canvi,per trobar la potència d’un fluorescent amb reactànciaelectrònica només caldrà mirar-ne la potència, ja queaquesta reactància no suposa un augment en la potència.A continuació es mostra un exemple:

Fluorescent amb reactànciaelectromagnètica: 18 w + 20 % 21,6 wFluorescent de reactància electrònica: 18 w 18 w

Pel que fa als altres, l’ordinador, la màquina de cafè ila nevera, podem trobar la potència mitjançant la utilit-zació del mesurador domèstic d’energia (ja comentata l’inici de la guia).

Si no disposem del mesurador domèstic d’energia, podemconsultar l’etiqueta de l’aparell per trobar-ne la potència o,en el cas que no hi surti indicada, mirar-ne la intensitat i elvoltatge amb què treballa l’aparell. Amb la fórmula següent,podem trobar la potència a partir de la intensitat:

Pel que fa al temps (hores/dia) que l’aparell estàconnectat a la xarxa elèctrica, consumint energia, caltenir en compte tant les hores durant les quals els nens iles nenes estan a l’aula com les hores en què el servei deneteja utilitza aquesta aula.

És interessant, abans de completar la taula, iniciar l’e-coauditoria fent una anàlisi durant una setmana de leshores que es tenen engegats els ordinadors, i tot els apa-rells, de manera que puguem posar les hores en funcio-nament i les hores en espera més exactament (vegeu l’e-coauditoria del laboratori).

En el nostre exemple, a la sala de professors els ordina-dors es queden engegats des de les nou del matí fins a lescinc de la tarda. En el càlcul dels fluorescents, hem comptatles hores durant les quals es neteja l’aula i n’hem descomp-tat les hores de sol, ja que aleshores els llums solen estarapagats. Finalment, podem observar a la taula que la màqui-na de cafè sempre està connectada al corrent elèctric, i con-sumeix prop de 35 watts en espera; tot i que en el moment

Situació Aparell Quantitat Potència Temps Temps Subtotal2

(watts1) (hores/dia) (dies/any) (Wh/any)

Taula 2. Variables d’anàlisi per analitzar el consum elèctric de l’aula


(watts1) (hores/dia) (dies/any) (Wh/any)Sala de Fluorescents 8 36 8 210 483.840professors Ordinadors 2 170 8 210 571.200

Màquina cafè 1 35 24 300 252.000TOTAL (Wh/any) 1.307.040TOTAL (kWh/any) 1.307

Taula 3. Dades de l’auditoria energètica d’una sala de professors tipus.

voltatge (volts) x intensitat(ampers) = potència (watts)

(La potència de treball dels centres escolars i de lesllars és de 230 volts.)

1. Watt (w): unitat de potència elèctrica equivalent a la necessària per fer un treball d'una unitat anomenada joule en un segon de temps.2. Per saber el consum elèctric fem servir la unitat de Watts per hora (Wh): que és la unitat de treball que equival a l'energia produïda per un watt de potència durant una hora


30

de fer cafès aquesta potència puja fins a 1.100 watts.Un cop finalitzat aquest inventari, podem calcular els

Wh/any del consum d’electricitat, mitjançant el càlculsegüent:

Exemple: 8 fluorescents x 36 watts x 8 hores/dia x210 dies/any = 483.840 Wh/any

Aquestes xifres solen ser quantitats molt elevades, iper això és més pràctic passar les dades a kWh/any;1.000 Wh = 1kWh

Un cop finalitzada l’anàlisi, comprovem que la sala deprofessors d’un centre educatiu en concret consumeix1.307 kWh/any. Ara bé, més que saber aquesta dada, oel cost econòmic que comporta, ens interessa quantificarel grau de contaminació que aquest consum elèctricgenera al nostre entorn, raó per la qual us proposem l’a-partat següent.

El cost econòmic i ambiental del consum elèctricSi fem una estimació del cost econòmic iambiental del consum elèctric que acabem decalcular, comprovarem l’efecte que aquestconsum produeix a la nostra butxaca i,sobretot, l’impacte que causa al mediambient.

Cost econòmic del consum elèctricEn aquest cas, es proposa el càlcul econòmicque suposa el consum elèctric dels aparells d’unasala o espai. Per a aquest càlcul, cal considerarque el cost d’electricitat és superior a 0,11euros/ kWh.

L’impacte ambientaldel consum energè-ticÉs interessant i d’importantrellevància relacionar el nostre

consum elèctric amb la quantitat de CO2 alliberat a l’atmos-fera durant la producció d’aquesta electricitat. La importàn-cia rau en el fet que nosaltres hem de ser conscients de lacontaminació generada amb les nostres accions sobre elmedi natural, font de tots els recursos que necessitem.

Així doncs, un cop sabem aquesta quantitat de consumelèctric, podem esbrinar els kg de CO2 que es consumei-xen en aquest espai. La producció de 1.000 kWh d’electri-citat a Espanya suposa l’emissió de 400 kg de CO2 a l’at-mosfera i la producció de 0,67 g de residus radioactius.

Mitjançant aquests càlculs senzills, podem comprovarla contaminació en termes de CO2 que una sola aulagenera a l’any. Si tenim en compte tots els espais d’uncentre escolar, i totes les escoles d’una mateixa ciutat,podem arribar a imaginar la quantitat de CO2 que esgenera solament als centres educatius d’un municipi.

En aquest punt és important que els nens i les nenesestudiïn els impactes ambientals i socials que provocal’ús d’energies no renovables durant la producció d’electri-citat.

quantitat x potència (watts) xhores/dia x dies/any = Wh/any

Contaminació ambientalConsum elèctric Cost econòmic Emissió de CO2 Residus radioactius(kWh/any) (euros/any) (kg/any) (g/any)

Taula 4. Cost econòmic i ambiental del consum elèctric de l’aula


31

ECOAUDITORIA EN UN LABORATORI

A tall d’exemple també s’ha comptabilitzat el consum dels aparells en funcionament i el consum dels aparells quan esqueden en espera en un laboratori de ciències d’un centre escolar.És interessant utilitzar un programari que ens faciliti el tractament de les dades i proposem fer gràfiques i taules ambprogrames ofimàtics.

Què responeu?Quins aparells consumeixen més? Si no els deixéssim en espera, quantreduiríem el nostre consum?Fem-ho a totes les aules i mirem quina ésl’aula que consumeix més


(watts1) (hores/dia) (dies/any) (Wh/any)Laboratori Fluorescents 16 36 5 160 460.800de ciències Ordinador en

funcionament 4 120 2 160 153.600Ordinador (en espera) 4 12 22 300 316.800Projector en funcionament 1 250 1 100 25.000Projector (en espera) 1 4 23 300 27.600Àudio (en espera) 1 15 24 300 108.000

TOTAL (Wh/any) 1.091.800TOTAL (kWh/any) 1.091,8

Taula 5. Auditoria energètica d’un laboratori d’institut

Figura 3. Proporció del consum elèctric a l’aula per diferents aparells.

42%

14%

29%

10%2%

3%Fluorescents

Ordinadoren funcionamentOrdinadoren espera

Projectoren funcionament

Projectoren espera

Àudioen espera

1. Watt (w): unitat de potència elèctrica equivalent a la necessària per fer un treball d'una unitat anomenada joule en un segon de temps.2. Per saber el consum elèctric fem servir la unitat de Watts per hora (Wh): que és la unitat de treball que equival a l'energia produïda per un watt de potència durant una hora


32

I A CASA, QUANT CONSUMIM?És interessant que l’alumnat, després d’haver comprovatel consum energètic i l’efecte ambiental d’una aula del’escola, i d’haver fet l’enquesta energètica, calculi el con-sum energètic de casa seva, i de la seva habitació, teninten compte els hàbits diaris que té.

1) Quins aparells elèctrics tenim a l’habitació? 2) Quant de temps estan en funcionament (hores/dia i

dies/any)?3) Quin consum elèctric tenen cadascun d’ells?4) Fem el càlcul final dels Wh/any i kWh/any.

Quin impacte té deixar l’ordinador engegat durant dies(per baixar música, etc.) en emissions de CO2?

ELABORAR PROPOSTES D’ACTUACIONS IMILLORA I APLICAR-LESUn cop hem analitzat el consum energètic de la nostra aula oescola, cal detectar els problemes i les mancances a la gestió del’aula, i proposar solucions per reduir aquest consum energètic.

En aquest sentit, us proposem crear grups de treball quedetectin problemes i plantegin solucions. Cada membre decada grup planteja iniciatives i solucions de treball; entretots els membres d’un mateix grup s’avaluen cadascuna deles propostes i s’elegeixen les que més bona resposta hagintingut. Finalment, cada grup exposa les seves opcions i espren una decisió final de les accions que cal dur a terme en-tre tots els membres de l’aula.

A la guia es proposen unes quantes iniciatives de bonshàbits per millorar la gestió del centre, i podeu comentar idiscutir a l’aula quina podeu dur a terme. Amb una modifi-cació de la nostra conducta diària, més respectuosa amb elmedi ambient, reduïm la quantitat d’electricitat consumi-da i això, a la llarga, fa que contribuïm a no augmentar l’e-fecte hivernacle del nostre planeta.

Un sistema de participació a les aules, per valorar elspros i els contres d’alguna temàtica concreta, és el

Delibera (creat per l’empresa de Serveis de ParticipacióInteractiva). A partir d’unes icones de colors, es potexpressar fàcilment i visualment la posició i la valoracióde cada alumne referent a un tema.Per consultar aquest model, visiteu: www.delibera.net.

Aquesta presa de decisions es pot fer en una sola aula,o es pot exposar a l’alumnat de la resta d’aules per tal queles solucions es duguin a terme en cadascuna de les aulesdel centre. És per aquest motiu que es proposa fer undebat en el qual participin diferents aules i cadascunaexposi els seus arguments i les seves solucions (presen-tant valoracions quantitatives, com ara l’ecoauditoriafeta a l’aula, o qualitatives) a fi de trobar una línia comu-na d’acció per a tot el centre.

La difusió de totes les dades i conclusions que hem extretés important per posar en pràctica uns bons hàbits que ensajudin a reduir el consum elèctric. La ubicació de cartells endiferents punts de l’aula com a recordatori d’accions és unainiciativa que sol donar bons resultats. Alguns dels eslògansamb els quals podem cridar l’atenció dels companys per as-solir uns bons hàbits són: «No ens deixis encesos», «Fentclic cada dia, estalviarem energia», entre molts altres.

Total energia elèctrica

Casa eficient

Llums fluorescentscompactes

Rentadora bitèrmica entradaaigua calenta

Rentaplats bitèrmic

Nevera eficient

Diversos

Escalfador solar o a gas

Calefacció de combustió

Cuina a gas

Casa ineficient

Llums incandescents

Rentadora normal

Rentaplats normal

Nevera normal

Diversos

Escalfador elèctric

Calefacció elèctrica

Cuina elèctrica

2.210Wh/dia

39.640Wh/dia Total energia elèctrica

Font: Agència d’Energia de Barcelona

D’acord A mitges En contra No ho sap / no ho entén


33

COMPROVEU EL VOSTRE ESTALVIComparar la factura del consum elèctric d’aquest any ambla de l’any anterior pot ser una iniciativa engrescadoraperquè l’alumnat comprovi els efectes que tenen els bonshàbits energètics aplicats durant el curs escolar.

Per això, us proposem estudiar la factura elèctrica delcentre. Comparant dues factures elèctriques de cursosconsecutius es pot comprovar l’estalvi energètic desprésd’haver aplicat unes mesures ambientals al centre.

Treballem la factura elèctricaEn aquest cas és interessant que l’alumnat es familiaritziamb una factura elèctrica, amb la qual pot observar i iden-tificar els diferents apartats que s’han treballat abans a l’e-coauditoria: potència, temps, cost econòmic del consum...

En una factura elèctrica trobem la informació següent:Dades generals de la factura (empresa contractada iperíode de consum)Dades del subministramentDades de la contractacióDades de la lectura (consum)Historial de consum mensual (en kWh), en forma grà-fica o numèricaCàlcul de la factura (kWh x euros/kWh)Import total en euros

Després de recollir les dades del consum anual amb la fac-tura elèctrica, cal emplenar la taula corresponent.

Què responeu?En quin mes es produeix més CO2? Per què deu ser?Hi ha alguns mesos que no se’n produeix? Quins són?Per què?Quin és el consum anual d’electricitat en aquest curs iel curs anterior?Hi ha hagut reducció del consum elèctric d’un any perl’altre? Per quins motius?

Amb aquestes dades podeu elaborar gràfics amb l’a-lumnat per veure la diferència de consum entre els mesosde l’any. En aquest cas, pot ser que si durant les vacan-ces apliquem una mesura de correcció i apaguem tots elsaparells elèctrics (perquè no es quedin en espera), el nos-tre consum es redueixi molt en els períodes festius.D’altra banda, segur que trobem una reducció quantitati-va mensual si hem aplicat unes mesures de sostenibilitat.

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembre

Taula 6. Seguiment de consums per centre escolar en base a facturació.

Any anterior

Consum elèctric (KWh)

Producció3

de CO2 (Kg)Consum

elèctric (KWh)Producció3

de CO2 (Kg)

Any actual

Estalvi kWh

Estalvi CO2

Estalvi

3. Tenint en compte les dades exposades abans, la producció de 1.000 kWh d'electricitat equival a 400 kg de CO2 i 0,67 g de residus radioactius.


34

BONES PRÀCTIQUES O EXPERIMENTS

En aquest apartat es proposen un seguit de fitxes ener-gètiques amb les quals es pot dur a terme un projecteenergètic durant el curs amb l’alumnat, tot complemen-tant-lo amb els objectius pedagògics plantejats abans.

Aquestes fitxes consisteixen en tallers o experimentsque faciliten l’observació de l’elevat consum energèticque fem avui dia, i les conseqüències ambientals de l’úsde les energies no renovables davant de les renovables,entre altres aspectes curriculars que és interessant treba-llar. També podem trobar tallers perquè els nens i lesnenes descobreixin i experimentin l’ús i els avantatges deles energies renovables.

Les pràctiques plantejades van destinades a diferentsnivells educatius, segons els continguts que es treballin.Podem trobar experiments senzills per treballar amb elsmés menuts i pràctiques que requereixen uns coneixe-ments més avançats.

Les pràctiques o els experiments plantejats són:

Tots els colors s’escalfen igual? Resposta tèrmi-ca dels colors.Qui aprofita millor l’energia?Fem llum, però consumim pocEl reciclatge i l’energiaDifonem la informació que tenim

Tots els colors s’escalfen igual?

Resposta tèrmica dels colorsAquesta pràctica forma part dels experiments més senzillsplantejats en aquesta guia. Adreçada l’alumnat dePrimària, la seva finalitat és que l’alumnat comprovi elpoder absorbent de la llum solar dels diferents colors.

Alumnat. Cicle Mitjà de Primària.Objectiu. Analitzar el poder d’absorció de la llum solar

segons el color del material.Què ens cal saber? La llum que ens arriba del Sol és

de color blanc, és a dir, és una mescla equilibrada delsdiferents colors. Quan la llum blanca arriba a un objecte,aquest n’absorbeix una part i en reflecteix l’altra. Elsobjectes que reflecteixen tota la radiació que els arribasón els que veiem de color blanc; per contra, l’objecte queabsorbeix tota la radiació que li arriba el veiem de colornegre.

D’altra banda, la llum transporta energia. Com mésllum absorbeixi un cos, més energia absorbirà. D’aquestamanera, segons el color d’un l’objecte, aquest s’escalfaràmés o menys davant de la radiació solar, segons si absor-beix més o menys energia.

Material i procediment. Només són necessàries cincampolles de plàstic amb aigua que col·locarem a la zonad’esbarjo del centre, exposades als raigs solars, i pintura


35

de diferents colors. Tres de les ampolles es pinten d’uncolor diferent (negre, blanc i color de plata), una es deixasense pintar i una altra s’aïlla amb paper de diari.

Com a resultat, l’alumnat serà testimoni de l’alt poderabsorbent del color negre davant de la radiació solar, encanvi, el blanc reflecteix bona part dels raigs solars que liarriben i, per tant, no s’escalfa tant com el negre.

Què responeu?Per què algunes ampolles assoleixen unes temperatu-

res més elevades que les altres, si totes estaven igual-ment exposades als raigs solars? Fes una hipòtesi deper què s’assoleixen temperatures tan diferents enfunció del color de l’ampolla.La neu, que és de color blanc, absorbeix o reflecteixmés la radiació del Sol?Per què si som a la neu, se’ns crema la pell de la cara?Segons això, de quin color hauria de ser la placa solarper a l’escalfament d’aigua perquè absorbeixi elmàxim d’energia?

Qui aprofita millor l’energia?

A continuació es proposa una experiència per comprovar el con-sum elèctric de dos aparells del mateix ús, però amb una eficièn-cia diferent. Aquesta pràctica permet calcular l’estalvi energè-tic, econòmic i de contaminació que podem tenir a la nostra es-cola o llar si utilitzem aparells eficients.

Alumnat. Cicle Superior de Primària i ESO.Objectiu. Avaluar quantitativament l’estalvi energètic d’un

aparell elèctric eficient, en comparació amb un altre de no taneficient.

Què ens cal saber?Cadascun dels aparells elèctrics que uti-litzem diàriament consumeixen una quantitat d’energia dife-rent per oferir el seu servei. És més, tots els aparells destinats aun mateix servei no consumeixen la mateixa quantitat d’ener-gia, per això diem que alguns són més eficients que altres.

Material i procediment. En aquest cas es proposa compa-rar el consum elèctric de dos aparells que fan el mateix servei,però amb una eficiència energètica diferent (rentaplats, renta-dora, nevera...).

L’anàlisi es basa a observar l’etiqueta energètica de l’aparell ifer els càlculs necessaris per emplenar la taula corresponent.

L’activitat permet familiaritzar l’alumnat amb l’etiqueta d’e-ficiència energètica, que es pot trobar en molts dels electrodo-mèstics que comprem. Així doncs, en el dibuix següent es pre-senta la imatge de l’etiqueta, en la qual s’especifiquen cadascu-na de les dades que hi podem trobar.

Hora TemperaturaBlanca Negra Plata Transparent Aïllada

Taula 7. Absorció de temperatura i els colors.

Figura 5. Etiqueta energètica d’un aparell electrodomèstic – rentadora.


36

Per al càlcul del consum energètic en deu anys expressaten kWh, abans cal fer el càlcul del que gasta en un any i extra-polar-ho al marge de temps que se’ns demana. Per això, calconsultar la taula que es mostra a continuació, en la qual esrecull el consum de diferents tipus d’aparells (Wh/dia).

En el cas del càlcul del cost econòmic en deu anys,expressat en euros, cal tenir present del cost de 0,1euros/kWh.

L’estalvi energètic, econòmic i de contaminants fareferència a l’estalvi d’aquestes variables a causa de l’úsd’un aparell elèctric de classe A en comparació amb la uti-lització d’un de classe E, F o G.

En el cas dels contaminants, cal tenir present que unaproducció de 1000 kWh d’electricitat a Espanya compor-ta l’emissió de 400 kg de CO2 a l’atmosfera i la produccióde 0,67 g de residus radioactius.

Què responeu?Quina classe d’aparell té un consum energètic méselevat?L’aparell més eficient ens ajuda a estalviar econòmi-cament i energèticament? Ens ajuda a reduir els resi-dus i els gasos contaminants?

Taula 8. Comportament energètic i econòmic dels aparells en base a la seva etiqueta energètica.

Tipus d’aparell elèctric

Preu de l’aparell(euros)

Consum energètic en

deu anys(kWh)

Cost econòmic en

deu anys(euros)

Estalvi ener-gètic en deu

anys(kWh)

Estalvi econòmic

(euros)

Estalvi de contaminants

Classe A

Classe E, F, G

CO2:Residus radioactius:

Aparell Consum (Wh/dia)

Aparell Consum (Wh/dia)

Llum fluorescentcompacte

150 Llum incandescent

600

Rentadora bitèrmica (rentada en calent)

300 Rentadora normal (rentada en calent)

1.800

Rentaplats bitèrmic

570 Rentaplats normal

1.800

Nevera eficient(145 litres)

350 Nevera normal (145 litres)

1.000

Congelador eficient(350 litres)

650 Congelador normal (350 litres)

1.600

TOTAL 2.020 TOTAL 6.800

Figura 7. Comparativa de consum energètic al sector domèstic en base als aparells i equips instal·lats.


37

Il·luminem, però consumim pocSabies que substituir una bombeta tradicional per una debaix consum evita l’emissió de quasi mitja tona de CO2durant el temps de vida de la bombeta? A més, durenentre vuit i quinze vegades més que les tradicionals i con-sumeixen quatre vegades menys.

Alumnat. Cicle Superior de Primària i ESO. Objectiu. Analitzar l’eficiència energètica de diferents

tipologies de bombetes.Què ens cal saber? Una bombeta incandescent con-

sumeix el 80 % més que una de baix consum perquènomés transforma el 5 % de l’energia que utilitza en llum,i la resta es perd en forma de calor. Per això es proposasubstituir aquestes bombetes per fluorescents amb reac-tància electrònica o bombetes de baix consum.

Material i procediment. Necessitem una bombetaincandescent, una de baix consum, un halogen, un halo-gen de baix consum, un fluorescent amb reactància elec-tromagnètica i un fluorescent amb reactància electrònica.

En aquesta activitat es proposa emplenar la taulasegüent amb l’alumnat i comparar el consum energèticdels diferents tipus de bombetes.

Cal que recordem que per trobar la potència dels fluores-cents amb reactància electromagnètica hem de sumar-hiel 20 % de la potència que s’indica a l’aparell.

Tipus de bombetes:Bombetes incandescents convencionals: són les mésconegudes i usades. Tenen un baix rendiment i es perduna gran quantitat d’energia en forma de calor.Transformen solament el 5 % de l’energia elèctrica enllum, i la resta en calor. Durada mitjana: 1.000 hores.Classificació energètica: F.Làmpades incandescents halògens: Bombetes de fila-ment incandescent. Consumeixen una quantitat semblanta les incandescents, però són més cares, ja que la sevallum és més potent, blanca i nítida i la seva durada ésconsiderablement més alta. Durada mitjana: 2.000

hores. Classificació energètica D.Làmpades de baix consum: Treballen a temperaturesbaixes perquè no tenen tantes pèrdues en forma de calor.Rendiment (30 %-50 % de calor i 70 %-50 % de llumrespectivament). Durada mitjana: 8.000-15.000 hores.Classificació energètica: A o B.

Què responeu?Si acostem (sense tocar) la mà a la bombeta incandes-cent després de deixar-la en funcionament durant unahora aproximadament, quina sensació tenim? I si acos-tem la mà a un fluorescent en les mateixes condicions?A partir del que has experimentat, elabora una hipò-tesi amb la qual puguis explicar per què una bombetaincandescent gasta més que un fluorescent, tot i queil·luminen igual?

Tipus d’il·luminació Potència(watts)

Temps d’ús(hores-dia-

any)

Energia(Wh/any)

Energia(kWh/any)

Preu(euros/kWh)

Cost anual(euros)

Taula 9. Comparativa de consum energètic per diferents tipus de lluminàries.

Bombeta incandescentBombeta de baix consumHalogenHalogen de baix consumFluorescents de reactància electromagnèticaFluorescent de reactància electrònica


38

El reciclatge i l’energiaCom hem dit abans, el reciclatge de residus comporta unestalvi d’energia, d’aigua i de contaminants al mediambient.

En aquest cas, una activitat interessant seria quantifi-car el tipus de residu reciclat.

Alumnat. Cicle Superior de Primària i ESO.Objectiu. Calcular els percentatges dels diferents resi-

dus reciclats.Què ens cal saber? Fins fa poc, el servei de recollida

d’escombraries portava tots els tipus de residus als abo-cadors municipals. Actualment, aquests abocadors sónplens, i s’ha cregut convenient adoptar noves iniciativesper no generar tants residus. Una iniciativa és la reutilit-

zació dels materials, i l’altra és el reciclatge. El reciclatge comporta una millora en el medi ambient,

a causa d’un consum menor d’energia, en comparacióamb la producció de material nou. Un altre avantatge ésl’obtenció de productes nous sense necessitat de consu-mir noves matèries primeres (reduïm l’explotació derecursos).

El reciclatge de paper representa un estalvi del 85 %de l’aigua, un estalvi del 65 % de l’energia necessària i,per tant, una disminució de les emissions contaminants al’atmosfera.

Material i procediment. Recollir selectivament elsresidus de diferents aules de l’escola, i quantificar el pesde cadascun d’ells.

Podem expressar els resultats següents en forma de grà-fic. Per això, ens cal calcular el percentatge que represen-ta cadascun dels residus reciclats sobre el total.

Què responeu?Quins és el residu més generat en una escola? Quinaquantitat i tipus de residu es genera en cada curs?Una dada interessant del reciclatge de paper és: perproduir 1.000 kg de paper de primera qualitat calen2.385 kg de matèria primera, 440.000 l d’aigua i7.600 kW d’energia; en canvi, per produir paper dequalitat mitjana els números disminueixen notable-ment: s’utilitzen 1.710 kg de matèria, 280.000 l d’ai-gua i 4.750 kW d’energia; i, finalment, per fer paperreciclat tan sols s’utilitzen papers reciclats, 1.800 ld’aigua i 2750 kW d’energia.

El paper d’aluminiA continuació es planteja una pràctica amb molt bonsresultats que han dut a terme algunes escoles per treba-llar el consum del paper d’alumini utilitzat per embolicarl’esmorzar dels nens i les nenes.

Primerament es treballa amb l’alumnat el cicle delpaper d’alumini, i es fa èmfasi que per produir paper d’a-lumini nou sempre s’haurà d’anar a buscar recursos a lanatura.

L’alumini s’extreu de la bauxita en jaciments de laXina, Austràlia, els Estats Units, Europa i d’altres.L’alumini és molt estable químicament, difícil de trencar,raó per la qual es necessita un alt consum energètic perobtenir-lo. A més, com tota la indústria metal·lúrgica, ésmolt contaminant i requereix de recursos naturals per alseu funcionament.

Però el seu cicle no s’acaba quan ens arriba a casa, sinóque un cop utilitzat l’envàs encara té un destí. La majo-ria dels envasos utilitzats avui dia són mixtos (ex: tetra-brics), per això se’n fa molt difícil el reciclatge.

Tot seguit es calcula amb l’alumnat la quantitat depaper que es consumeix durant l’hora d’esbarjo a l’escola.Això es pot fer tant visualment com numèricament. Unapràctica és recollir el paper d’alumini de l’alumnat de

Taula 10. Seguiment de la recollida selectiva de residus al centre educatiu.

PaperVidreEnvasos i plàsticMatèria orgànicaRebuig

Aula del centre escolar Material reciclat Quantitat de material (kg)


totes les aules de l’escola i pesar-lo; després es fa unagran bola i es comprova visualment la gran quantitat depaper d’alumini que consumim diàriament. A la vegada,numèricament, podem fer els càlculs considerant quecada nen/a consumeix 40 cm lineals de paper d’aluminicada vegada.

Finalment, l’alumnat exposa la informació trobada i esplantegen conclusions i possibles solucions. La mésemprada en aquest cas és el foment de les carmanyolesper portar l’esmorzar dels nens i les nenes.

Difonem la informació que tenimUs proposem que dissenyeu a la vostra escola una cam-panya per informar els vostres companys i companyes deles dades que heu anat descobrint amb aquestes activi-tats.

Objectiu: Difondre les informacions i les conclusionsextretes a la resta dels companys i companyes de l’esco-la, i els bons hàbits i les propostes que s’han acordat perdisminuir el consum energètic i els seus efectes ambien-tals.

Material i procediment: Per això ens cal dissenyarunes fitxes amb les quals sintetitzarem la informació quevolem transmetre.

Cal que el missatge sigui impactant, però alhora hade motivar i s’ha de transmetre de manera comprensibletant per als més grans com per als més petits.

La campanya que durem a terme pot ser de diferentsmaneres. Per una banda, podem visitar tots els alumnesde l’escola a les aules i informar-los sobre alguna iniciati-va que un grup està duent a terme; podem dissenyartallers o jocs destinats als alumnes del centre; o fins i totés interessant trobar un lloc al centre on es puguincol·locar els cartells i les informacions que anem trobantsobre l’energia («el punt energètic»). Per últim, tambésol ser bastant motivador per a l’alumnat elaborar articlesper publicar-los a la revista del centre que expliquin lesiniciatives o els diferents aspectes energètics del centre.

39

Eslògan i logotip:

Destinataris (pares, mares, alumnes, mestres...):

Informació numèrica o qualitativa que volem transmetre (dades, gràfiques, esquemes...):

Propostes (actituds energètiques que volem potenciar ales aules):

Pautes per dur a terme unes bones pràctiques energèti-ques a l’aula:


No et deixis endur pel corrent! - ca.sabadell.catca.sabadell.cat/Energia/d/Guia5050ALTApart2.pdf ·...

Documents

Transcript of No et deixis endur pel corrent! - ca.sabadell.catca.sabadell.cat/Energia/d/Guia5050ALTApart2.pdf ·...