NOCES DEPLATÍ DELCEIP BORDILS · 2017-01-15 · l’edifici de l’escola. Dins el treball de...

51 HIVERN 2011

ENTREVISTA

Juan Ramon PinaPILOT

ENTITAT

Amics delsClàssics de Flaçà

EXPRESSIONS

Vane ZaroPINTORA

NOCESDE PLATÍDEL CEIPBORDILS

NOCESDE PLATÍDEL CEIPBORDILS

T E L E FONS A MÀ

BORD I L SAjuntament 972 490003Consultòri Mèdic 972 491177Casal d’Avis 972 491191Escola 972 490115Farmàcia 972 490012Llar d’infants 972 490533Parròquia 972 490067Pavelló Municipal 972 490565Casal 972 490704

C E L RÀAjuntament 972 492001Cultura 972 493026Serveis Socials 972 492224Piscines 972 493030Biblioteca 972 494141Escola de Dansa 972 492631Ràdio Celrà 972 493003Cap 972 492500Escola l’Aulet 972 492305Escola Falgueres 972 493548Farmàcia 972 492018Jutjat de Pau 972 494052Llar d’Infants 972 492452Parròquia 972 492082IES 972 492405Centre Cívic 972 493060Taxi Manrique (8 places) 618 419111

F L AÇÀAjuntament 972 488058Dispensari municipal 972 488638Farmàcia 972 488108

EN COMÚAigües, Prodaisa 972 202078Autobusos:Estació de Girona 972 212319Sarfa 972 201796Bombers:Informació 972 240908Urgències 085Consell Comarcal del Gironès:Servei de Català 972 213262Consorci Ambulàncies 972 410010Electricitat:Casas (L’Aurora) 972 201792Endesa:Avaries 902 536536Informació 902 508850Escombraries 972 250387Gas Girona:Avaries 900 394041Informació 900 303132Hospital Josep Trueta 972 940200Mossos d’Esquadra 088Protecció Civil Girona 972 418655Renfe Informació Girona 972 207093Urgències 972 213262Urgències veterinàries 972 218668Telefònica:Atenció al client 1004Atenció tècnica (avaries) 1002

Telèfons del Punt d’Acollida:Bordils 972 490874Celrà 972 494052

Taxi 609 806206Taxi de 7 places (Manrique) 618 419 111Oficina Comunitatde la Llera de Ter 972 492567Oficina de PromocióEconòmica 972 492567

Pla d’Entorn Educatiu 972 492567

HORAR I S D E L CAP DE C E L RÀ

Unitat d’Atenció a l’Usuari.De dilluns a divendres, 8 a 20 hores.Per demanar dia i hora pel metge i/o infermera, truqueu a SanitatRespon: telèfon 902 111 444, les 24 hores dels 365 dies de l’ any.Per parlar amb els professionals del CAP Celrà, telèfon 972 49 25 00.

Medicina de família.DR.ARTEMI ROSSELL: dilluns, dimarts, di-jous i divendres al matí. Els dimecres a la tarda.DRA. MARIA JESÚS GELADO: dilluns, dimecres i divendres almatí i dimarts i dijous a la tarda.DR. ALBERT BUSQUETS: dilluns i divendres a la tarda i dimarts,dimecres i dijous al matí.

Infermeria. SR. JÚLIO GIL: dilluns, dimarts, dijous i divendres almatí. Els dimecres a la tarda.SRA. MARTA QUIRCH: dilluns, dimecres i divendres matí i di-marts i dijous tarda.Sr. LLUÍS CABARROCAS: dilluns i divendres tarda, i dimarts, di-mecres i dijous matí.

Pediatra.. DRA. PILAR MARTÍN: dilluns, dimecres i divendres a latarda. Els dimarts i dijous al matí.

Infermera de pediatria. SRA. FINA ROMANS: dilluns, dimecres idivendres a la tarda. Els dimarts i dijous al matí.

Treballadora Social. SRA. ROSER VALL: dimecres i divendres almatí.

Odontologia. DRA. AGNÈS MINISTRAL: dimarts a la tarda. Di-jous al matí.Auxiliar d’infermeria: SRA. ESTER MATAMALA: dimarts a la tar-da. Dijous al matí.

Llevadora. SRA. ISABEL ZEGARRA: dilluns matí i tarda, dimecresal matí.

Ginecòleg. DR. SANTIAGO SEGUÍ: dijous a la tarda.

Obstetrícia. DRA. MAR CADIÑANOS: dimecres al matí.

Extraccions (Anàlisis de sang). Dimarts i dijous de 8 h a 8.45 h.del matí.

Atenció Continuada. Per atendre les urgències o problemes de sa-lut que no poden esperar a ser atesos pel seu metge de família, pe-diatre o infermera:De dilluns a divendres: de 15 h fins les 21 h. Els dissabtes, diumenges i festius: de les 8 del matí fins les 21 h.

Per a una urgència vital, truqueu al 061

S E RV E I S SOC I A L S

Educadora social. QUERALT ABRILBordils: Dimarts, de 10 del matí a 12 del migdiaCelrà: Dimecres, de 10 del matí a 1 del migdia.

Treballador social. RAQUEL MASSANABordils: 1er i 3er dimecres de cada mes, de 10 del matí a 12 del migdia.Celrà: Dimarts, de 10 del matí a 1 del migdia.

Oficina d'atenció a la gent gran. Atenció al públic, dimecres i divendres de 10 a 13 h i dilluns, di-marts i dijous de 16 a 19 h del vespre. Telèfon 972 49 22 00

Dinamitzadora d'Atenció a la Gent GranAtenció al públic: dilluns i dimarts de 16 a 19 h i divendres de 10 a 13 h.Telèfon 972 49 22 00

Per a qualsevol consulta, a Celrà, cal trucar al telèfon de l'ajunta-ment, el 972 49 20 01.

A la resta de poblacions, per concertar hora de visita cal trucar al972 49 22 24. També podeu demanar hora personalment o bé pertelèfon al vostre Ajuntament.

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

R E P O R TAT G E 7 5 A N I V E R S A R I E S C O L A B O R D I L S

A I G U A B A R R E I G

E N T R E V I S TA J U A N R A M O N P I N A D E P U I G

E X P R E S S I O N S VA N E Z A R O M A R T Í N E Z

EL LLIBANT DEL POU P E R E T U R A P I C A R T

H I S T Ò R I A R E F L E XO S D E PA L E S T I N A

51 HH II VV EE RR NN 22 00 11 00

4-8

9-17

18-20

21-23

24-26

27-28

29-31

Edita: ASSOCIACIÓ CULTURAL LA LLERA.Ctra. de Juià 48 -17460- CELRÀTelèfons: 972 49 30 26 o 972 49 41 41

CONSELL EDITORIAL:Jordi Barrera i Coll, Carme Congost i Escura, Albert Roca Noguer,Àrea de Cultura dels Ajuntaments de Celrà, Bordils i Flaçà, Àread'educació i joventut de Celrà i Àrea de joventut de Bordils i Flaçà.

DISSENY: Xavier FontanèINFOGRAFIA I IMPRESSIÓ: Gràfiques Palahí, S.L.DIPÒSIT LEGAL: GI-737-96

La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió delsarticles signats.

Amb la col·laboració de:

E N T I TAT A M I C S D E L S C L À S S I C S D E F L A Ç À

Amb motiu del 75è aniversari delCEIP Bordils, el quadre docent del’escola va decidir apostar per lacreació d’un monogràfic quecommemorés el naixement delcentre ara fa tres quarts de segle. Un treball de recerca que sota lavisió dels més grans de l’escolapermetria donar a conèixer lavida d’un centre educatiu moltactiu. El treball d’investigació haestat molt gran i cal valorar deforma excel·lent la gran feina fetapels alumnes que hi van prendrepart.

Juntament amb aquest treball els alumnes vanarrodonir la commemoració del centre amb lagravació d’una pel·lícula, Elogi de l’escola, que esva projectar durant la passada Festa Major i quetan bona acollida va tenir de part de tothom. En aquesta pel·lícula hi ha reflectides diverses pe-ces commemoratives, creades a partir de la recopi-lació de fotografies, entrevistes, muntatge d’imat-ges i textos, etc. Una feina rodona que ha donat

75è aniversaride l’escolade Bordils

4

R E P O R TAT G E 7 5 è A N I V E R S A R I D E L ’ E S C O L A D E B O R D I L S

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

Façana de l’escola amb la pancarta que van realitzar elsalumnes amb motiu del 75è aniversari

com a resultat un minuciós i entranyable treball,que reflecteix el sentiment de totes les generacionsque han passat pel centre. És per això que a conti-nuació els detallem el treball que els alumnes desisè van dur a terme per commemorar els 75 anysde la construcció de l’actual edifici del CEIP Bor-dils, mantenint-ne el sentiment, l'originalitat, lasimplicitat, la innocència i la transparència amb laqual va ser elaborat.

“L’any 1935 es va acabar de construir l’edifici del’escola de Bordils i durant el curs passat vamcelebrar el 75è aniversariEl primer dia del curs 2009-2010, els mestresens van proposar el tema del 75è aniversari i ca-da classe va decidir treballar diferents aspectesde la seva història: l’edifici, els mestres que hihavia, com s’ensenyava, a què jugaven al pati,cançons de l’època, festes que se celebraven, sianaven d’excursió...Per poder obtenir totes aquestes informacionsvam parlar amb pares, mares, avis, àvies, amics,veïns i coneguts; vam buscar i analitzar fotogra-fies antigues; vam mesurar aules i altres espais,vam indagar sobre els estris d’ara i d’abans, vamcompartir records, vam fotografiar espais esti-mats d’ara i les traces del passat. El curs va ser molt especial, no només es tracta-va d’investigar, sinó també d’estudiar els fetshistòrics de Catalunya i relacionar-los amb elnostre poble. En escoltar els entrevistats de més edat, ens feiala sensació que els agradaria tenir la nostraedat, per viure el que és ser nen o nena a l’esco-la d’ara. Nosaltres estàvem contents d’entrevis-tar-los i així també ens podíem imaginar comera ser nen en aquell temps.Vam trobar molt estrany que a l’escola en tempsde guerra hi hagués hèlixs d’avió, o que elsalumnes només tinguessin una enciclopèdiaque servia per a totes les matèries i que duravamés d’un curs. Com ha canviat l’ensenyament! També ens va sorprendre la separació que hi ha-via entre nens i nenes tant a la classe com al pa-ti. I sabeu com s’escalfaven a la classe? Ens vanexplicar que ho feien amb una petita estufa dellenya que hi havia al mig de l’aula. Al terra del’aula de música i al de la biblioteca hi ha que-dat un senyal.

Cada classe va crear una o més peces cinema-togràfiques, recopilant centenars de fotografies,gravant gairebé vint entrevistes, filmant els es-pais preferits, muntant imatges amb textos isons... I amb un recull de les més de cinc horesque sumen totes les peces creades hem realitzatla pel·lícula Elogi de l’escola.La pel·lícula la vam estrenar per la Festa Majorde Bordils.

L’ESCOLA: evolucióde l’edifici 1935-2010Al llarg del curs 2009-2010, els alumnes de sisè,vam fer un estudi de com ha anat evolucionantl’edifici de l’escola. Dins el treball de recerca, haestat important la recollida d’informació a tra-vés de diferents entrevistes a exalumnes del cen-tre. La primera escola de Bordils va estar ubicada alcarrer Migdia, a Ca les Batistes, fins a l’any 1935,que es va acabar l’edifici actual. El terreny, s’haviacomprat l’any 1926 al Sr. Clavaguera per 3.000

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

5

Escola 1956: L'edifici de l'escola a l'any 1956, tal com era enla seva construcció inicial. Abans de la 1'ampliació feta al'any 1969.

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

GRUP 22: Grup d'alumnes amb els seus mestres davant la façana de l'escola. Any 1944.


6

ptes. El 1934 s’encarregà el projecte a l’arquitecteI. Bosch i es portà a subhasta amb un pressupostde 81.782 ptes. De la seva construcció se n’encar-regà l’empresa Capdeferro.Per elaborar els plànols de la primera construcciói de les successives ampliacions vam buscar restesantigues en: parets, finestres, portes, terra, bi-gues... coses que no han canviat.

L’escola del 1934 al 1969En un principi a l’escola hi havia dues entrades,la de la dreta per a les nenes i els pàrvuls, i la del’esquerra per als nens. Al mig d’aquestes duesportes (on ara hi ha la porta d’entrada), hi haviaun espai dedicat a la biblioteca.L’escola disposava de dues aules a cada costatamb un passadís al mig, on penjaven les jaquetesi les maletes. Una porta de vidre comunicavaamb les classes. L’escola va començar a funcionar a finals de laSegona República i durant la Guerra Civil va es-

tar oberta de forma intermitent. Ens han expli-cat que en aquest període, a l’actual classe desisè, hi havia peces d’avions mosca. Molts diescalia sortir corrents perquè sonava la sirena avi-sant de l’arribada d’avions per bombardejar.Amb la derrota de la República es va tornar almodel de l’escola del temps de la dictadura de Jo-sé Antonio Primo de Rivera.

L’escola del 1969 al 1983L’any 1969 es va dur a terme la primera amplia-ció, ja que començaren a venir alumnes dels po-bles veïns: Madremanya, Sant Martí Vell –s’ha-vien tancat les escoles– i la Pera –a partir de sisèd’EGB–. Perquè els nens i nenes d’aquests pobles es po-guessin quedar a dinar es va construir un menja-dor i una cuina. Com que el nombre d’alumnesva pujar considerablement, van construir unaaula nova i la biblioteca es va utilitzar com a au-la.

En aquesta època es va instal·lar el primer siste-ma de calefacció, fins aleshores s’utilitzaven estu-fes de llenya. Al pati hi havia unes grans bombo-nes dins un recinte tancat.

L’escola del 1983 al 2003L’any 1983, es va començar la segona ampliació il’escola va adquirir una de les seves particulari-tats (la forma de pentàgon o claustre), quesorprèn a qui la visita per primera vegada.– El menjador el van ampliar i la cuina es va can-viar de lloc.– Van construir cinc aules noves, un lavabo perals mestres, quartets per al material i el quarto dela calefacció.– Les aules antigues van canviar: es van treure elspassadissos, i les portes d’entrada a les aules do-naven a les galeries.– També van treure la porta de sisè que donava al’actual despatx i la de l’actual biblioteca que do-nava a l’aula d’informàtica.

– Van tapar les dues portes d’entrada, van deixarnomés la porta del mig i van convertir aquest es-pai en l’entrada.– Van treure el passadís on entraven els alumnesa l’escola. Van quedar dos quartos petits.– Els alumnes d’infantil, que aleshores estaven ala Pioxa, van poder venir a l’escola.– Es va ampliar el pati.

Amb la democràcia va haver-hi un gran canvi enl’educació, els nens i les nenes ja anaven junts is’ensenyava en català.

L’escola del 2003 al 2009El nombre d’alumnes anava creixent, va ser ne-cessària una nova ampliació i l’any 2003 es vanconstruir tres aules d’infantil amb un passadísque té sortida al pati gran. Amb aquests nous espais va ser possible disposard’una aula de música i d'idiomes i d’una altra deplàstica.

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

GRUP 25: Grup d'alumnes a les galeries de l'escola. Als anys quaranta.

7

8

L’escola del 2007 al 2010Tots recordem molt bé un dia d’hivern de l’any2007, en què els alumnes de l’escola vam sortir aveure com aixecaven i col·locaven el sostre delpavelló Torrentó. Va ser un moment important,ja que disposaríem d’un espai per fer educació fí-sica, representacions de teatre, recitacions, i onens podríem reunir tota l’escola.

I per últim, el 2009, es va ampliar el pati. Entretotes les classes estem pensant el seu disseny perestar-hi més a gust; de moment hi hem plantatuns quants arbres per fer un petit bosc.

D’aquí a 25, 50 o 75 anys, si altres alumnes inves-tiguen la història de la nostra escola, esperem quetrobin tot el material que nosaltres hem creat. Per acabar volem agrair a totes les persones queamb el seu testimoni ens han ajudat a conèixer ientendre el passat de la nostra escola, a totes aque-lles que van col·laborar en l’exposició de la FestaMajor, a les que ens van deixar fotos i diferents

materials, als que van ser entrevistats... Sense la in-formació i l’aportació de tots ells hauria estat moltdifícil la celebració d’aquest 75è aniversari.GRÀCIES A TOTS!

ALUMNES DE SISÈ DE L’ESCOLA DE BORDILSCurs: 2009-2010


Un grup d'alumnes entrevisten l'avi, el pare i el fill de lafamília Barrera. Les tres generacions han anat a l'escola deBordils.

La Pilar Almar i la seva filla Mònica Alcalà van ser entrevistades per un grup d'alumnes de P4 i 4t.

Objectiu acomplert ja que hem pogut portar a ter-me totes les sortides programades. En el darrernúmero de La Llera ho havíem deixat amb la Mar-xa Popular del 1r. de maig. Doncs bé, aquest ma-teix maig varem fer camí per la serra de Llancerscarenejant els límits de la Garrotxa i Osona, enmigde fagedes de fulla poruga. El juny, vam recórrer labucòlica ruta del Torrent de la Cabana amb elsseus gorgs d’aigües transparents. El juliol vàremfer el “top” de la temporada, ja que vam assolir elcim més emblemàtic de l’Ariège: el Mont Valier.Setembre va ser el torn de la serra de Madres, a laCatalunya del Nord, un indret poc trepitjat pelsexcursionistes de la Catalunya del Sud, però val adir que té un encant salvatge amb un paisatge degran valor natural. La tardor, per a nosaltres sinò-

nim de bicicletada, va ser la ruta per la plana em-pordanesa amb el Montgrí sempre a l’horitzó.Aquest temps de les cireres d’arboç tocava Gavar-res: la ruta de les 5 emes, que sortint de Sant Mar-tí Vell i passant pel cim del Montigalà arriba a laplaça medieval de Monells havent seguit caminspoc concorreguts d’aquest massís. I poc concorre-gut fou l’indret que trescarem el novembre: haventpujat a Sta. Maria de Rocacorba, vam baixar cap aCanet d’Adri per la riera del mateix nom, una au-tèntica “embardissada”. I no podíem acabar l’anysense trepitjar corriols del cor de Catalunya. Aixíque de bon matí férem via cap al Bages per endin-sar-nos a la muntanya de Montserrat per la zonade ponent, envoltar les característiques agulles ipassar per la Foradada i els Frares Encantats.

9

Grup Atlètic Bordils

Serra de Llancers Serra de Madres Ruta de les 5 M

Pedalant entre l’Alt i el Baix Empordà Torrent de la Cabana Pujada al Santuari dels Àngels

El passat mes d’octubre el Club Tennis Celrà vacomençar una nova etapa, amb la inauguració dedues pistes més, que passen a ser 4 en total, quedonaran més servei als quasi 300 socis amb quècompta el Club. Aquest fet era llargamentreclamat a causa de l’alta demanda d’utilitzacióde les pistes, que restringia molt l’organització decompeticions, tant socials com federades, i queara significarà un augment d’aquestes activitats.I és que any rere any el Club Tennis Celrà vacreixent, tant en nombre de practicants com ennombre de reconeixements en els diferentscampionats. Així, les moltes hores que hidediquen el quadre docent de l’escola, i també elsmembres més actius del club, començant per laseva Junta, tenen la seva recompensa en veurereflectides les seves il·lusions en els altres. L’any 2010, sense cap mena de dubte és, de mo-ment, el millor any, ja que els equips que repre-senten el Club i Celrà han assolit un total de 8trofeus en tota la temporada. Més importantencara: podem dir que en quatre competicionss’ha assolit l’ascens a la màxima divisió gironi-na, cosa que significa entrar dins el selecte grupdels 8 millors conjunts gironins. Els equips queho han assolit són la categoria benjamina (finsals 10 anys), la categoria alevina (fins als 12anys), els sèniors +30 (a partir de 30 anys), i elssèniors +40 (a partir de 40 anys). Els altresequips que han obtingut la consecució d’un tro-feu han estat l’equip infantil masculí, l’equip in-

fantil femení, l’equip cadet masculí i l’equipmixt a la Lliga Gironina. Tots aquests trofeus, elClub els va poder recollir en el marc de la cele-bració de la Diada del Tennis Gironí que es vacelebrar a la Bisbal d’Empordà el 12 de desem-bre. Això demostra que la feina feta en l’escolabase del club, així com en el tennis sènior, dónaels seus fruits, i confereix al CT Celrà un pes im-portant dins el panorama gironí.Però el Club no només viu de les competicionsfederades, i és que el ventall d’activitats internes isocials és cada cop més elevat. Les pròximes acti-vitats que es realitzaran seran un campionat depares i fills, una trobada de tennis femení, uncampionat de dobles i un torneig de grans contrapetits, per exemple.El Club també ha crescut en difusió, i és que jacompta amb una pàgina web en actiu(www.clubtenniscelra.cat) des de la qual els socispoden accedir a la reserva de pistes en línia (unainnovació a la província), i consultar totes les no-tícies i activitats que el Club posa en marxa. Amés el Club disposa de pàgina al Facebook, onpuntualment es van afegint les notícies i/o resul-tats més destacats.En definitiva, el Cub Tennis Celrà està en un mo-ment dolç, tant a nivell social com federatiu, i de-sitgem que les 4 pistes serveixin per allargaraquest estat de salut en els propers anys.

CLUB TENNIS CELRÀ

Club Tennis Celrà: un club a l’alça

Vista de les 4 pistes municipals de Celrà Part dels assistents a la Diada del Tennis Gironí

10

D’uns anys ençà, Acció Cultural de Celrà junta-ment amb els Cuiners/es Solidaris/ies i el CasalLa Pioixa de Bordils organitzem el Correllenguaa Celrà i Bordils. El Correllengua és una iniciati-va en defensa de la llengua catalana, transversal,oberta, participativa i popular, que té com a ob-jectius fomentar l’ús social de la llengua en totsels àmbits. També és una eina per donar a conèi-xer la nostra llengua i cultura a les persones nou-vingudes o no, que encara no la coneixen, i unamanera festiva i oberta de celebrar la catalanitat,al carrer, sense complexos i en positiu.Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada enla Korrika del País Basc. El 1995 es comença a feral País Valencià i a partir del 1997 la Coordinado-ra d’Associacions per la Llengua agafa el compro-mís de portar-lo a la resta dels territoris de parlacatalana. En el cas de Celrà ho organitzem les en-titats esmentades i sempre busquem la col·labora-ció d’altres entitats del poble de tots els àmbitscom l’esplai de Celrà, el Centre Cívic la Fàbrica…El Correllengua es vertebra al voltant del pas dela flama, que és l’element simbòlic i cohesiona-dor de tota aquesta iniciativa, per les diferentspoblacions del país. Al seu pas es llegeix el Mani-fest del Correllengua, i es realitzen, en l’àmbit lo-cal, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu,pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodo-nes, música i balls populars, actes gastronòmics,

cercaviles, teatre al carrer, concerts,... amb l’ob-jectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua icultura, així com d’’implicar tothom en la defen-sa de la llengua catalana.Aquest any hem organitzat a Celrà una conferèn-cia sobre la situació del català a la Franja de Po-nent a càrrec de Quim Gubert (psicòleg i escrip-tor). Seguidament, una botifarrada popular ambmúsica i l’actuació del cantautor Miquel delRoig. També s’organitza una cercavila i una bici-cletada fins a Bordils, on finalitza el Correllenguaamb un aperitiu popular i l’actuació d’un grupd’animació infantil. El Correllengua és la iniciativa per la llengua queanualment mou més persones arreu del país;prova d’això és l’èxit de participació de l’any pas-sat, que va mobilitzar més de 300.000 persones,en els més de mig miler d’actes arreu del país. Des de fa 7 anys la cloenda del Correllengua es faa Perpinyà,, coincidint amb la signatura del Trac-tat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, pelqual s’imposava a Catalunya una greu divisió ifractura territorial. Aquesta cita –ineludible en elcalendari nacional– creix cada any en partici-pació i mobilització i esdevé un clam per la recu-peració dels lligams històrics entre el nord i elsud de la nostra nació.

ACCIÓ CULTURAL DE CELRÀ

Correllengua

Presentació-xerrada del Correllengua 2010Celrà-Bordils, amb en Quim Gibert (situació lingüística a la Franja de Ponent).

Sopar del Correllengua 2010 Cercavila del Correllengua 2010

11

L’acampada... Uf, només de pensaren aquesta paraula em vénen alcap moltíssim moments. Momentstristos, alegres, d’emoció,d’angoixa, de por, de tendresa... siper moments no em queixo!!! Aramateix, penso: de veritat nomésens queda 1 dia i poc? És veritatque demà marxem? Sincerament,no m’ho crec. Aquesta acampada,com totes les altres, ha estat únicaper moltes coses: única per la gent,única pel lloc, pels “monis”, únicaper un milió de coses, peròsobretot única pel record que me’nquedarà. De totes les acampades,inclosa aquesta, se’n podriaescriure una història preciosa.

Hi havia una vegada unes persones, algunes de co-negudes entre elles i d’altres no; unes de rosses, unesde morenes, d’ulls marrons, verds... Aquest grup co-mença a fer jocs, a conèixer-se entre ells, i quan totsembla que no pot anar millor, marxen d’acampada!

Memòriesd’estiu d’unaparticipantdel casal del’Esplai Celrà

L’acampada

El grup dels mitjans

12

El grup dels grans

13

El casalet

L’acampada, per explicar-ho d’una manera clarai amb les mínimes paraules, podríem dir que ésúnica, impressionant i estranya. Única per tot elque ja he dit abans: per la gent, el lloc, els “mo-nis”...; impressionant perquè és al·lucinant tot elque pot arribar a passar en 12 dies: tots els mo-ments, les emocions, les nits... i estranya (encaraque aquesta paraula a vegades és negativa, enaquest cas, és tot el contrari) perquè pensa: tu, desobte, aparques la rutina de tot l’any (“insti”, pa-res, deures...), i comences una nova rutina: aixe-car-te i anar al casal. Els primers dies potser sónels més difícils, els que potser costen una micaperò a mesura que passa el temps tot canvia. Ésestrany pensar que aquesta acampada serà segu-rament la meva última acampada. Només depensar-ho m’emociono! Porto ja 5 anys anantd’acampada i no ho oblidaré MAI.

La primera, una mica estranya, ja que tot eranou: gent nova, un lloc nou, sensació nova...TOT NOU! La segona, uf la segona... per mi laMILLOR! A Beget va ser al·lucinant! Érem comuna família: l’Almu, en Karri i la Irene de papes,i els altres, els fills... ÉREM UNA GRAN FAMÍ-LIA! La tercera va ser al Delta. Va ser un mónnou: en comptes de muntanya era platja i, encomparació amb l’any anterior, hi havia moltís-sim més gent. La quarta va ser l’any passat, vamrepetir terreny (el mateix del primer any) i tam-bé va ser impressionant!I per fi arribem a l’actual, la cinquena! Aquesta,com he dit abans, ha estat estranya per moltsmotius diferents: vam començar que de pinya,tampoc no en fèiem gaire, però, per sort o perdesgràcia, va passar un incident que al principiens va fer estar a tots una mica estranys (tant els

14

Any rere any, al juliol es repeteix el mateix senti-ment al principi i al final: la pell de gallina i les ga-nes d’aferrar-se al món que gira al voltant del ca-sal. Però hi ha juliols que són màgics i ens fan tor-nar a somiar després de molts anys. Per ignorància

o per inexperiència alguns cops creiem que cadaestiu serà com els passats i que els sentiments se-ran un cop rere l’altre iguals. Però de cop arriba unjuliol que et fa tornar a volar. I aquest estiu, sensdubte, ha estat un estiu especial.

Els monitors i monitores del casal del’Esplai Celrà

“monis” com els nens) però que gràcies a aquestens hem unit “un culló”!He de reconèixer que al principi no les tenia totesque pogués funcionar aquesta mescla entre els deprimer i nosaltres, els de tercer. Sincerament, quanem van dir que els de primer també vindrien, alprincipi vaig pensar: ens podrem portar bé totsjunts? Ens posarem d’acord en tot? Què passarà?Tenia molts dubtes, moltíssim! Però ara ja no entinc. He pogut observar que, al principi potser notant, però ara sí que ens hem ajuntat bé, ara sí quefem PINYA! Ha costat, com tot en aquesta vida,perquè una cosa s’ha de tenir clara: quan vols acon-seguir una cosa lluita per ella, i no et rendeixisMAI, i crec que nosaltres ho hem fet, hem lluitatper fer pinya, i al final ho hem aconseguit.Marxem d’aquí amb 38 noves amistats, totesamistats, però unes més conegudes que d’altres,perquè una cosa s’ha de saber: MAI no es pot ar-ribar a conèixer una persona a fons. Per poder-ho fer possible, fan falta moltíssimes acampades,moltíssimes! I encara que a molts ens agradariaque fos així, no pot ser possible perquè la vida,tot el que et dóna, també t’ho treu; així que hemd’assumir-ho, hem d’aprendre a viure ambaquesta reflexió i pensar que encara que no sem-pre podrem anar a l’acampada, SEMPRE ensquedaran els records d’aquests 12 dies únics, detots els moments que hem passat...Així que ara només fa falta dir tot el que trobaréa faltar: trobaré a faltar els nervis dels dies abansde marxar; el moment de dir: marxo, i descon-

necto de TOT EL MÓN!; trobaré a faltar els es-morzars (tots morts de gana, amb la gent que,d’amagat, comença a agafar cereals); els dinars,també tots afamats; trobaré també a faltar les es-tones de “panxing” amb les màrfegues, amb els“monis” i la guitarra, tots cantant; l’Almu flipadafent els seus balls, en Vidal amb les seves miradesassassines; la Ruth, amb les seves ganes d’animar;la Fifi, amb les seves queixes d’anar bruta; en Ser-gi, amb els seus “tope-bricolatges” i l’Aram, ambels seus “piques” amb tots (Fifi). Trobaré a faltartambé, a les nits, els Guillems fent “putades” atothom; l’Aleix despert fins les tantes; els del cen-tre amb la seva súper-tenda-neta i els seus con-cursos de pets i rots nocturns; també les besso-nes, l’Íria, en Bernat i la Laia cantant amb la gui-tarra; les de Bordils i Flaçà demanant-me perquèels tallés els jerseis... En Pau Camps, en QuimDuran, en Pau Coll i l’Arbat, en Carles i en Biel,també fent “putades” a tothom a la nit. Trobaré afaltar les estones amb la Laia, la Sandra, la Berta...parlant i rient, i finalment, trobaré a faltar els“monis” perquè encara que no ho sembli, sónimportantíssims per tot!Són els primers de motivar-se en tot i SEMPRE! I per acabar, he de dir que us trobaré a faltar atots, i moltíssim! Perquè crec que l’acampada ésuna experiència que s’ha de viure, la recomano, i,com ja he dit, que MAI la penso oblidar!

(De la Sireta, la nena que ho enyorarà moltTOT!)

15

Monitors i monitores de l’esplai

Ara és quan s’ha de fer el cor fort i continuar so-miant. Sabem que no és fàcil: arribes a casa i lacasa se’t fa gran; mires enrere i no hi ha ningúxerrant; sona el telèfon però ja no és el del casal;mires l’agenda però el mes de juliol s’ha acabat.Ara et sents buida i costa tornar a començar.Quan això passi agafa aire i posa’t a recordar, tensun munt de moments i imatges per triar; qualse-vol d’ells et pot fer tornar a brillar.Perquè el més important és sentir que això no ésel final, sinó al principi d’un projecte important.Si nosaltres volem, és aquí on s’engeguen lesamistats, les relacions, els moments i les trobadesque poden venir més endavant. És a les nostresmans: el poder que nosaltres ho construïm ple-gats. Podem continuar un projecte que ens ha feti ens pot fer somiar. Ara ens hem d’agafar les

mans tots aquells que sentim i pensem igual, iagafar les mans més petites que any rere anys’han anat fent grans. Perquè no hi ha res mésmàgic que veure com creixen els ulls d’aquellsque cada estiu t’estan observant.Així que, quan estiguis trista, pensa en la sort quehem tingut de poder passar junts tots i cadascundels moments que hem compartit. Perquè somuns privilegiats per poder viure cada estiu al ca-sal i som autèntics per sentir-los com els sentim. Aquest estiu ha sigut un gran estiu per a tots ple-gats. I el més maco és poder compartir juntsaquest sentiment...Perquè compartir és viure! I viure és el casal! I elcasal ho és tot!

(Els/les “monis” del casal total d’estiu ‘10)

16

El Jovent de Bordils som una associació formada,com el seu nom indica, per joves del poble.Aquesta associació data de l’any 1975, i al llargd’aquests 34 anys la majoria de veïns i veïnes deBordils, mentre eren joves, n’han format part.Actualment som prop de seixanta joves.Compartim la idea que un poble ha de ser mésque un cúmul de teulats on resguardar-se del maltemps i on passar-hi nits. No volem un pobledormitori; per a nosaltres, això no tindria capsentit. Un poble és la seva gent i el que en defini-tiva volem és fer poble. I si bé moltes vegadesquan pensem en termes de qualitat de vida ensvénen al cap coses com ara una bona alimenta-ció, una llar confortable o una feina estable, cre-iem que no s’han de menystenir les relacions hu-manes perquè són fonts de benestar i felicitat. Ésper això precisament que el nostre objectiu és in-centivar la convivència i el dinamisme del nostrepoble, la nostra gent.En conseqüència, el que fem és preparar i orga-nitzar diverses activitats i festes per tal d’aportarel nostre gra de sorra a la comunitat sempre in-tentant que no hi hagi cap habitant del poble quees pugui sentir exclòs o ignorat.Aquest any estem molt satisfets de com s’ha de-senvolupat la Festa Major. Pel Jovent de Bordilsés l’esdeveniment més important; és on dedi-quem més hores i esforç ja que són cinc dies -a

part de tota la preparació que duem a terme elsdies anteriors- que treballem perquè tot funcio-ni, alhora que també en gaudim.Com dèiem, estem molt orgullosos perquè el po-ble ha respost a la crida i s’ha abocat de ple a lesfestes. En totes les activitats, des de les pensadesper als més petits fins a les dels més grans, hi haparticipat molta gent amb ganes de passar-ho bé.Cal dir que una de les claus del bon funcionamentdel Jovent de Bordils és que, en els darrers anys,s’han adherit molts membres a la nostrafamília, hem crescut i això es nota en tot el que fem;som molts i això ens permet fer cada dia més coses.Som joves amb ganes i il·lusió i no volem pas es-tancar-nos, volem anar a més i precisament peraixò seguim pensant com millorar totes les acti-vitats. Ja pensem en l’any vinent, on hi haurà sor-preses amb els reis mags. No volem revelar resmés, però de ben segur que valdrà la pena venir-los a veure. També estem movent fils per fer unaaltra “Primavera Party” extraordinària i alhorasegura. Evidentment tampoc no ens oblidem deles festes petites, ni de la Festa Major on les qualsposarem el màxim esforç i dedicació perquè si-guin grates per a tothom.Només ens queda dir-vos que us agafeu fort queja venim!

Ara i sempre Jovent de Bordils

Jovent de Bordils

Avui, i com un any més, consecutiu,

tornem a prendre part de l’homenatge,

que el poble us ret amb l’ànim festiu,

en prova del seu testimoniatge.

En molts indrets de les nostres contrades,

hi ha un dia com aquest, cada any,

dedicat a aquells que, com nosaltres,

al decurs del temps ens hem anat fent grans.

Vet ací que la gent se’n dóna compte,

que el nostre col·lectiu de la gent gran,

arribats a una edat avançada,

agraeix molt que se’ns vagi recordant.

És el reconeixement d’unes vides,

esmerçades envers la comunitat,

a través del treball i la família,

en favor d’una major prosperitat.

No hi hem escatimat esforços,

tot i que no han estat roses i flors,

però hem procurat ésser generosos,

pensant en poder deixar un món millor.

Ens fa tristor veure que avui dia,

talment com va avançant la Societat,

va minvant el valor de la família,

perillant la seva estabilitat.

Als grans ens costa fer-nos-en la idea,

se’ns fa difícil, tot i fer-ne l’esforç;

ens cal canviar els nostres esquemes,

posant-hi bona dosi de comprensió.

Per això pensem que aquesta festa,

- que agraïm! – a part de l’homenatge,

pot servir per ressaltar la família,

a través del nostre testimoniatge.

I més ara que passem moments punyents,

per la crisi que ens està afectant,

i que s’està fent sentir a l’ambient;

cal esmerçar-nos en tirar endavant.

D’altres n’hem patides, els que ja som grans

-potser no tan fortes, però...Déu n’hi do!–

i si les hem pogut anar superant,

ha sigut amb treball i cooperació.

Hi ha gent que s’ha quedat sense feina,

el país passa moments delicats,

fa pocs dies hem tingut una vaga,

tot plegat ens fa estar preocupats.

Llavors, talment com una gran família,

tots els pobles i ciutats, joves i grans,

cal que posem el nostre gra de sorra,

per sortir de la crisi quan abans.

Si anem tots junts, tindrem la recompensa

que, als grans, ens faria sentir millor,

en veure que la nostra descendència,

manté ben ferma l’escala de valors.

Així doncs, agraïm que l’homenatge,

que cada any, d’un temps cap ací, se’ns fa,

sigui útil per donar un missatge,

dels conceptes que volem reivindicar.

PER MOLTS ANYS!!

LLUÍS TORNER I CALLICÓ / Girona 2010

Homenatge a la vellesa

17

18


Juan Ramón Pina, nascut aBarcelona ara fa 27 anys, vaarribar a Bordils amb cinc anys. A en Juan li agrada estar pelsnúvols, i no tocar gaire de peus aterra. I no pas perquè sigui unutòpic, sinó perquè el seu ofici aixíli ho requereix: és pilot d’aviació.

Quan vas deixar Bordils decidit per formar-tecom a pilot d’avió?Vaig néixer el 1983 a Barcelona però vaig passartota la meva infància a Bordils. La primera vega-da que vaig deixar Bordils va ser el 2003 per anara Salamanca i fer el curs de pilot comercial. Unavegada aconseguida la llicència, vaig fer-me ins-tructor a Liverpool, on vaig trobar feina en unaescola de vol a Londres. Allà hi vaig viure i treba-llar durant els últims quatre anys fins que, re-centment, vaig trobar feina a EasyJet, operant desde l’aeroport de Berlín.

Entrevistaa JuanRamónPina de PuigPILOT PROFESSIONAL

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

L’afició pels avions de quan et ve? Sempre m’han agradat els avions i la idea de vo-lar, però quan realment vaig decidir que volia ferde la meva afició una carrera va ser quan teniatretze anys, després de veure els avions apagafocssobrevolant la zona en un estiu calorós i d’incen-dis.

Et feia por volar abans de dedicar-t’hi? La primera vegada que vaig pujar a un avió teniadivuit anys. Tot i ja ser bastant grandet, em vaimpressionar molt, però mai vaig sentir por.

On vas anar per primera vegada amb avió? Il’últim cop?La primera vegada vaig anar a Mallorca, des deBarcelona, a passar-hi les vacances de SetmanaSanta amb tres bons amics de Bordils. L’últimavegada vaig anar de Londres a Viena. Aquesta ve-gada com a copilot.

Quan vas dir “jo vull pilotar un avió”, a casa quèet van dir? Els meus pares van veure ràpidament que allòmeu era vocació, i des del primer dia m’han do-nat suport i ajudat en tot.

Has pilotat mai per sobre el cel de Bordils? Quèet ve al cap? El 2008, per raons de feina, vaig volar amb unavió monomotor des de Londres fins a València.El viatge va durar 11 hores (volava a una veloci-tat molt inferior a la dels avions d’aerolínia).Abans d’arribar vaig tenir l’oportunitat d’aterrara Girona, per fer provisió de gasolina, i així vaigsobrevolar Bordils. És difícil d’explicar el que sesent, però veure des de l’aire el poble en el qual hecrescut i que tantes vegades he recorregut ambbicicleta és una experiència inoblidable.

Quins estudis cal passar per ser pilot?Per tenir la llicència s’ha de fer un curs reconegutper la Regulació Europea i passar els exàmens co-neguts com els ATPL (Air Transport Pilot Licen-ce). L’anglès es indispensable i normalment laduració del curs oscil·la entre els dos anys i elsdos anys i mig, intensius. A diferència dels cursosuniversitaris, no hi ha vacances a l’estiu, ja que ésquan més bon temps fa i més es vola.

En què consisteixen les pràctiques? Vaig fer la teòrica i les pràctiques a Salamanca, aAdventia, una escola de vol situada a la base mi-litar de Matacan. Les pràctiques, en el meu curs,consistien en 180 hores de vol i unes 80 de simu-lador, aproximadament. Comences volant ambmonomotors, visualment, i vas progressant finsals bimotors i volant utilitzant nomes els instru-ments, com els avions de companyia.

Què és el més important i alhora el més compli-cat per a un pilot?Trobar feina en una companyia aèria només ambla llicència. Personalment, vaig prendre la decisióde fer el curs d’instructor de vol a Anglaterra itreballar allà durant un temps. Quan vaig adqui-rir 1.500 hores de vol vaig fer un curs per podervolar amb avions de la família de l’Airbus 320,amb capacitat per a 200 passatgers aproximada-ment. La formació a Anglaterra és exigent però,una vegada superada, et facilita l’accés a bonesposicions de treball. Per posar un exemple: quanfas el curs d’instructor et fan practicar la caigudaen picat, cosa que no es fa en el nostre país.

Has patit algun accident o t’has vist involucraten alguna mala experiència en ple vol? Recentment, volant amb l’A321, tornant del Caire.Just abans de l’enlairament, vam topar amb un delsllums de la pista, que va danyar el tren de morro ipart del fuselatge. Com que teníem molt combus-tible a bord per tornar a Londres, el pes de l’avió

19

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

20


sobrepassava els límits per a l’aterratge. Fer mitjavolta i aterrar al Cairo hauria estat la millor opció,però vam decidir tornar a Londres per cremarcombustible i rebaixar el pes. Des de la cabina nosabíem exactament com de malmesa estava la ro-da, així que vam declarar l’estat d’emergència pertenir prioritat sobre els altres avions, i perquè elsequips d’emergència estiguessin preparats i espe-rant-nos prop de la pista. Vam aterrar després decinc hores de vol i el personal de terra va fer unaullada a l’avió abans que ningú desembarqués. Eltren estava molt danyat i hi havia el perill que la ro-da explotés a causa de la temperatura després d’a-terrar. Per sort, ja era fosc i la temperatura ambien-tal era suficientment baixa, amb la qual cosa s'evi-tava que el pneumàtic es sobreescalfés. Finalmentningú hi va prendre mal però l’escena va ser depel·lícula: bombers, policia, ambulàncies…

Què en penses, de les companyies de baix cost? Em sembla que són la nova era de l’aviació i quearribaran a controlar el mercat molt aviat. Laprova és que companyies com Ryanair i EasyJet,que fa menys de 25 anys que operen, ja es trobenentre les companyies més importants d’Europa.

Quin és el trajecte més llarg que has fet mai?Enganxeu un viatge amb un altre o teniu tempsde visitar els llocs on aterreu? La ruta més llarga, de moment, ha estat Londres-Egipte. Normalment no hi ha gaire temps per vi-sitar, a menys que per llei hagin de passar uns

dies abans de tornar a volar, que no és el meu cas.Els pilots de llarg recorregut, per exemple, han dedescansar un mínim de temps abans del següentvol, pel jet lag i l’esgotament.

Quan tens vacances, què prefereixes: cotxe,tren, avió o vaixell? Volar com a passatger també m’agrada, però elque realment trobo pesat és tota la rutina de segu-retat abans i després de pujar a l’avió. Tot i així, enla gran majoria dels casos prefereixo viatjar ambavió.

Aquells als quals agraden els cotxes diuen queconduir un Ferrari és un altre món... Ambavions, quin és l’estrella? Els avions de companyia són tots subsònics. Volarsupersònic ha de ser un altre món. Per mi els mi-llors avions són els jets, normalment militars, d’úl-tima generació. Com per exemple l’F22 Raptor.

Què és el millor i el pitjor de la teva feina? El millor és simplement volar i, en el meu cas,poder pilotar una màquina que pot enlairar-seamb un pes superior a les 75 tones i que pot vo-lar a velocitats properes als 900 km/h. El pitjorsón els horaris i els dies de festa, especialment alcomençament.

Què recordes de la teva infantesa a Bordils? Quèenyores? El que més enyoro són la família i els amics. Es-pecialment vivint en un altre país, trobo a faltarel caliu i l’afecte dels meus pares i del meu germà. Pel que fa a Bordils i a la meva infantesa, en tincmolt bons records. Quan era petit la tecnologia iels videojocs no formaven part de la nostra vidacom ho fan avui en dia. Recordo que solíem pas-sar el temps lliure al carrer amb els amics, a peu,amb bici, o amb ciclomotor quan ja érem mesgrandets. Tant si feia bon temps com si no, quedà-vem a la Pista Vella i des d’allà decidíem què fer laresta del dia. Algunes generacions més sèniors delpoble ens recordaran com una colla una mica tra-pella, però personalment, sempre que miro enre-re, em vénen al cap els bons moments que hempassat junts i com ens hem divertit.

ALBERT ROCA I NOGUER

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

“La revolució és l’harmonia de laforma i el color, i tot és i es mousota una sola llei: la vida”. Amb aquesta definició, l’artistamexicana Frida Kahlo reflectia elseu tarannà en la seva obra, quetant podia mostrar traces derealisme, com de surrealisme o desimbolisme. Una figura que podemconsiderar molt influent en l’artd’una celranenca d’adopció,nascuda fa més de tres dècades al’Argentina, però que des dels 10anys va decidir situar a Celrà totel seu espiral vital.

Vane Zaro i Martinez sent passió per les arts. Defet, reconeix que quan és amb els seus alumnesfent plàstica senzillament se sent feliç. Un delsseus somnis seria poder dedicar-se exclusivamental món de la il·lustració, ja que amb un simplellapis o pinzell en té prou per sentir-se satisfeta.Normalment fa servir els acrílics i les ceres percrear la seva obra, tot i que constantment ho al-terna amb qualsevol altre tipus de tècnica i sobretot tipus de suport (tant pot pintar sobre una telacom decorar un pany de paret).La Vane, llicenciada en Geografia i Història, i es-pecialitzada en Història de l’art, sent especial vo-cació pel món de la pintura, en la qual reflecteixel seu món interior, format per la multitud de

21

P I N T U R A VA N E Z A R O M A R T Í N E Z

Vane Zaro Martínez,pintora de Celrà

significats de la paraula “vida” així com de la prò-pia experiència personal. Una combinació per-fecta que omple de sentit les seves obres.

Els colors lluents, pujats de to, i les formes arro-donides són característiques bàsiques i impres-cindibles en les seves traces artístiques. Tot i aixòpot alternar aquesta normalitat amb diferents to-nalitats, ja que afirma que els colors arriben sols,i que la inspiració en allò que pinta és el que liacaba de donar la tonalitat final. La interioritza-ció és una altra de les virtuts de la Vane, ja quedins seu hi té emmagatzemada la fàbrica visionà-ria que converteix en art. Sap donar forma i sen-tit als seus pensaments, tot i que a vegades l’abs-tracció de la seva obra li dóna uns tocs d’irreali-tat que personifiquen el seu tarannà.

Si parlem de referents, la Vane reconeix que sesent atreta per molts estils, ja que tant pot tenirtocs de l’avantguarda russa, com de l’expressio-nisme alemany o del modernisme català. Gransnoms com els de Gustav Klimt, Maruja Mallo oMarc Chagall són algunes de les seves icones,amb les quals es podrien trobar certs paral·lelis-mes en la seva obra.

La seva defensa per la igualtat de gènere fa dela Vane una lluitadora del feminisme més pur.Així no és estrany que la seva col·lecció s’ins-piri en la figura de la dona per contextualitzarun estat o una sensació concreta. A banda delgènere femení, altres temàtiques que repeteixsón la natura o la mitologia en tota la seva es-plendor. Les col·leccions “Deméter” (deessa

22

P I N T U R A VA N E Z A R O M A R T Í N E Z

Decoració en paret, “Núvol de juliol”

maternal de la terra) o “Fades” en són una bo-na mostra.

Vane Zaro, celranenca compromesa amb la vidasocial i cultural del seu poble, desferma una ale-gre bogeria que plasma en les seves pintures, do-tant-les d’un aire fresc, a vegades caòtic, on el de-sordre forma part d’un tot. Tot està pensat de lamanera dibuixada, per molt improvisat que pu-gui semblar. Aquest és un dels grans mèrits que esreconeixen a la pintura de la Vane, desconegudaper a molts però imprescindible per a tots aquellsque n’han pogut gaudir.

ALBERT ROCA I NOGUER

23

De la col·lecció Calaix de SastreDe la col·lecció Pintures

De la col·lecció Deméter De la col·lecció Fades De la col·lecció Batecs

Aparteu les criatures, que baixaestès en Pere Tura i Picart (Celrà1965), amb gas a fons i derrapantper aquests verals

– Ho senties a dir: “Fan el ral·li Costa Brava.” I tudeies: “Si no fos de nit hi aniríem amb bicicleta.”I el pare d’un amic: “Va, mainada, que us hi pu-jaré. Digueu a casa vostra que veniu amb mi.” Enshi pujava al seu fill gran, al petit de la meva edati a mi. “Passen a les 12 de la nit, allà a les 10 mar-xarem.” “Què hem de portar?” “Porteu una boti-farra o l’entrepà.” I cap allà. Aquesta es la mevaprimera experiència. Quan ets petit i et llamenl’atenció els cotxes...! Jo tenia un taller mecànic al costat de casa, d’enJosep Comes. Con no sabia què fer m’escapolia ime n’anava a seure al volant del cotxe que elmecànic estava fent, i moltes coses les sé de reme-nar. Remenaves coses ben diferents del taller defusta del pare. A mi emfeien anar a l’hort a vi-gilar con l’aigua arriba-va a cap de rega peròquan se n’adonaven joja era a cal veí, amb elmecànic. Darrere delsgrans sempre hi veusalguna cosa. Va haver-hi una època que aquí

darrere reparaven maquinària pesant, orugues.Tota la maquinària grossa sempre m’ha agradat,tractons, camions, helicòpters a la mili… AquestMassey Fergusson és el meu tractor, un tractor devinya, de només 135 d’ample. Va venir de França.Més baixet de centre de gravetat i estretet. El vaigportar a la trobada de tractons de Juià. Hi vaig xa-lar! Arribes allà, esmorzes, foten la botifarrada, esfa la volta… Era el més jove. Tots són gent jubi-lada. Vas amb un tractoret com aquest i ets el rei.Tots els grans t’expliquen les seves aventures.Aquí a Celrà hi ha hagut moltes mogudes. Quantenia setze anys hi va haver una colla de nanos unxic més petits que nosaltres que varen començar afer cars amb motors de vespa. Només podien ro-dar el circuit en una sola direcció, doncs els mo-tors de vespa són per a una sola roda i el car no-més tenia tirada per a una sola roda. Allà a l’anticcamp de futbol, que era un camp de runa i l’Ajun-tament els va fer una mica de pista. Després carsamb motor de cotxe. Anaves, et compraves un

motor, feies un xassís imuntaves un car. Qua-tre barres per no bolcari vinga a córrer. Semprehi érem per allà reme-nant. Algú va fer divuitanys i ja es va comprarun cotxe de ral·li. I ja vademanar: “Qui ve a ferassistència?”.

24

Conèixer els motors pel ronc

Un llibant o corda gruixuda d’espart que ens permet de pouar, no solament aigua fresca inecessària, sinó el coneixement preciós passat i actual per enfondir arrels de futur.

Veral(abans escrit també baral). m

Indret, contrada, extensió de terra odel poble distinta de les immediates.

Els de la Cabanya eren d’altresverals

El Costa Brava es corria de nit, per tancar carretes.De nit és més costós muntar l’assistència. Abansles assistències eren mot diferents. Era un cotxeque portava un piló de rodes a dins, dues petaquesde benzina, un cric, la clau de rodes i la caixa d’ei-nes. Les assistències les fèiem els amics, no pasmecànics. “Tu seràs a tal puesto i tu a tal altre, a lasortida dels Àngels o al tram de Madremanya.”Buscaves un lloc, aparcaves i a esperar. Anar mi-rant els cotxes que passaven. Amb la llanterna en-focar-los-hi el número per veure quants en falta-ven per al teu. Quan arriba el teu, el pilot i el copija estan a l’aguait. De fet el cotxe ja el coneixes perla fressa o pel quadre de llums si no s’ha fumut cappinya. Feies senyals amb la llanterna. S’aturaven:“Que no vull pas rodes, vull benzina.” Ràpid per-què de tram a tram tenen uns minuts per canviarrodes o fer benzina o potser res. Ja et diuen quèvolen. A vegades tocava cobrir dos trams. Engan-xar els trastos i per una carretera alternativa queno sigui tallada i plantar-te a l’altra assistència.

Si no hagués anat a petar amb el cunyat, si no ha-gués sortit amb la meva dona i hagués conegut elseu germà, potser mai hauria estat tan aficionat alsral·lis. “Que tenim un Talbot que l’hauríem de fer.”Un Talbot Samba rally. Un cotxe de 110 cavalls, 4carburadors. La meva il·lusió era poder anar ambel SIMCA 1000 rally 3. Un cotxe francès de com-petició de l’època. De fet tothom corria amb cot-xes iguals. Hi havia el Sis-cents Abarth, el Porche,els Ferraris, l’R8, el 124, el 124-2000, el 1430, el1430-Fu, el 127, l’Opel manta, el Ford Scort RS-2000... La diferència estava en una posada a puntmés acurada, una caiguda de rodes que et feienaguantar més i els nassos del pilot. Pensa que ellsbolquen i ni s’immuten. Tota la vida que ho hanfet. Recordo que hi havia el circuit dels Peluts.Agafaven un 600 o un 850 i hi anaven els dissabtesi burro l’últim! fins que bolcaven. El que no bolca-va el cotxe, al dissabte següent només hi podiaanar a guaitar. Aquesta era la norma. I ja s’espavi-laven a bolcar. Que l’aixafaven, l’adreçaven i tor-

25

En Pere, amb el Simca 1000 rally 3

nem-hi! Si el motor tenia alguna cosa massa gros-sa, en compraven un altre. Aquells cotxes ja ana-ven a menys i els trobaven per cap calé.Pensa que el copilot és la meitat. Primer es passa aprendre notes, decidir el revolt com és i com dibui-xa. Si és de dretes o d’esquerres, si hi ha graveta,amb quina marxa: “tercera punta gas”, ”paella dre-ta quarta fondo”... S’han d’agafar referències per siel copilot es perd cantant: un pal de llum, una ar-bre vistent. Després es passa a veure si es pot passarsense entregirar ni sortir, per afinar les notes.Traçar bé el revolt, arrapar-se a terra, retallar carre-tera però no amorrar-se ni entravessar-se. A vega-des contrastaves les notes amb pilots més fets.Un dia, a la nit, als Àngels, baixàvem entrenantamb el Samba i de cop un fffuuuut!!! A mig d’unrevolt a tota bufa ens va avançar. Quan vàrem ar-ribar a baix, a Madremanya, ens el vam trobarallà parat. Llavors coneixes el cotxe. Òndia!, és enZanini, amb el 205 turbo 16, un cotxe impressio-nant, 4 per 4, 400 cavalls: “Nois, em sap greu ha-ver-vos avançat, però és que baixava tan crematque no he pogut parar.” Li va saber greu. Home,és un risc! En Riera, quan preparava la pujada deBatet, apa que no havia fotut pagesos daltabaixdels marges. Pujava a entrenar a tota meca i mi-ra, si trobava un cotxe al mig de la carretera, ar-racona’t perquè ell no s’arraconarà pas. Són gentque carden els collons sobre el volant i… Una ve-gada érem allà a Cladells, que fèiem una assistèn-

cia i compartia l’esplanada amb un altre mecànicque s’hi va asseure i anava lligant xibeques ambun filferro per anar-les fotent en fresc en un tor-rent d’aigua, doncs era el mes d’agost. Arriba laguàrdia civil i: “Vamos a cortar el tráfico aquí.”“Mecagum l’olla, aquí no! No fotem!” I ell: “Bue-no si tienen sed, ustedes mismos.” Con va venirles tres de la matinada dormien a dins del landrower de la restillera de xibeques que havien ma-mat. Vam agafar les llanternes i el tram el vàremtallar els dos mecànics.Actualment, tu surts als Àngels amb un cotxe deral·li a la nit i no pujaràs i baixaràs tranquil. Surtsdel costat de Girona i els Mossos ja t’esperen delcostat de Madremanya. No te n’escapes, no. O per-què ressona el motor o perquè hi ha algú que elstruca. I per la fressa digue’ls tu que vas a cinquan-ta per hora. A cinquanta multiplicat per quants? Ite la claven de seguida, perquè estàs fent el loco enun lloc públic. Els Mossos diuen que si veuen unhome amb un 600 Abarth o un Simca 1000 que fafressa no se’ls acudirà parar-lo perquè pensen queja se’n cuidarà prou bé d”aixafar-lo amb el que liha costat! Però veus un jovenet amb un rellampde cotxe tunejat, un tubarrino i rodes amples i aaquest el paren per perillós. A aquests són a qui elshem de dir: “Tranquils!” És clar que tothom ha es-tat jove i ha fet bogeries. Això del motor et moumolt. Ara per la televisió pots veure el que vulguis,però abans era en blanc i negre i no podies veureres. No posaven cap reportatge que no fos del Ge-neralísimo. Ara veus el ral·li des de dins el cotxe enprogrames especials. Abans anaves al Costa Bravai senties el que explicaven uns i altres, i tu paravesantenes per anar aprenent d’aquí i d’allà.

Algú ens xiula a cau d’orella que en Pere, de petit,dormia amb un cotxe entre braços. De grandetva fer de mig mecànic, algunes assistències i veri-ficacions de ral·li. Va fer un programa de motor aRàdio Celrà que el portava de reporter a un i al-tre ral·li a buscar anècdotes i coneixements enuna època on tot es feia amb una mà a cada but-xaca i s’aprenia per afició. Un món que és benmaco –segons explica–- però que era a l’abast dequatre i actualment, potser, a l’abast de dos.

EDUARD BAULIDA I ESTADELLALa Cabanya, novembre 2010

26

Els germans Xargay, amb el Renault 5 GT Turbo en el tramd’Arbúcies al Rally Costa Brava, de l’àlbum de records d’enPere.

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

Durant el mes d’agost es vandesenvolupar dues iniciativessolidàries amb el poble palestí através de Pau Ara i Sempre i laFundació Socialisme senseFronteres. Una d’elles fou unabrigada de joves de diferents puntsde l’Estat que va col·laborar en laconstrucció de quatre casespalestines demoltes per l’Exèrcitd’Israel. Mar Masfarré, deMadremanya va formar partd’aquesta acció solidària el passatmes d’agost, i ens explica les sevesvivències en un país que encara araviu immersa en la conflictivitat.La gran quantitat de treball a fer ila duresa, violència i crueltat deles situacions viscudes són avui elnostre al·licient per continuar lalluita.

Finalitzen quinze dies de treball a Palestina orga-nitzats per l’ICAHD (Israelí Committee AgainstHouse Demolitions) i Pau Ara i Sempre, on propd’una cinquantena de persones d’arreu de l’estatvan posar-se mans a l’obra a l’hora de reconstruirquatre cases demoltes per les forces militars isra-elianes. El treball de sensibilització posterior co-mença avui i ara.És complicat tornar i experimentar una única sen-sació respecte tot el que hem viscut (conflicte bar-rejat amb por, ràbia, angoixa i esperança). Més en-

llà de les dades i dels fets històrics de la problemà-tica-que han arribat també a nosaltres a través deformacions i xerrades- el viscut durant aquestsdies a Palestina convida a la denúncia des de la vi-vència, la proximitat i un sentiment molt concretque ens lliga ja per sempre a aquestes terres.Palestina viu entre la pressió de l’ocupació i de lamilitarització. 65 anys després del procés que vaconcedir a l’Estat d’Israel el 55% de les terres pa-lestines, la seva població viu cada cop més en unclima de tensió, violència i opressió. Israel és unestat construit sota la por i en el que tota la pobla-ció ha sigut, és o serà soldat. Des d’aquesta posicióde força ha esdevingut l’encarnació perfecte d’unestat policíac i opressor. Resulta xocant i incom-prensible la situació allà, que lluny de tenir unajustificació moral, careix també de racionalitat. Unté la sensació que l’assetjament i els impedimentsdiversos als que són sotmesos els palestins i pales-tines formen part d’una estratègia de combat perforagitar-los de la seva terra mitjançant el desgast. El que destacaria per sobre de tot després d’aquestquinze dies és el sentiment d’impunitat i conse-

Reflexos de Palestina

27

Un moment de la construcció d’una casa a Abuanan


28

güentment d’impotència al que és sotmès el poblepalestí en conjunt, que és humiliat i vexat per unestat d’Israel absolutament militaritzat i que faabús de poder a partir del resguard que li propor-cionen la superioritat armamentística i el silenciinternacional.

Lluitar contra la injustícia

És difícil pensar ara en un futur en pau tenint encompte el panorama de conflicte actual i obser-vant la fallida dels nombrosos processos de pau.De fet, pot dir-se que tornem amb més perquèsdels que ja teníem, i que aquests constitueixencada cop més preguntes d’ordre ètic que difícil-ment tenen resposta.La solució al conflicte ha de passar sens dubte pelreconeixement dels errors a nivell internacional iper la reparació de danys a les víctimes. Si volem, amés, que aquesta sigui sòlida, haurà de basar-se enel respecte inculcat des de l’educació, que promoguivalors de justícia, pau i igualtat a les noves genera-cions. Hi ha d’haver també una memòria històricareconeguda i que permeti arraconar l’odi senseoblidar a les víctimes perdudes durant la lluita.Més enllà d’una lluita per la Palestina properaque sentim ara, més enllà de la fraternitat, cal unalluita contra la injustícia en la seva globalitat icontra l’oblit.Després del viscut i el sentit resulta fàcil deixar-sevèncer per la ràbia i el desànim. En un món on do-mina la rancúnia i l’odi, però, val molt més el sen-

timent crític, saber canalitzar tota aquesta energiai transformar-la en resistència per un sentimentde justícia pel que valgui la pena lluitar.Si prohibim l’esperança esdevenim orfes. Ningúvol un futur sense pau.

PALESTINA LLIURE

La Brigada

Els brigadistes van tenir l’oportunitat d’assistir aun tour alternatiu on s’explicaven importants as-pectes històrics, culturals i socials de les respecti-ves ciutats de Jerusalem i Hebron, entre les que esrepartien els grup dos grups que formaven la bri-gada. Van assistir, a més, a les diverses xerrades so-bre situacions específiques del conflicte, donadesper un membre de la Flotilla de la Libertad –i in-tegrant a més d’un gran nombre d’organitzacionsen pro de la pau i la resistència Palestina–, per unadvocat integrant d’Addameer –organització es-pecialitzada en els drets dels presos palestins–, pelfundador i organitzador de les protestes setmanalsa Bilin, per activistes israelians pro-Palestina, permembres de l’ICAHD, per un refugiat i pel cap deles negociacions en el conflicte, a més de per l’em-baixador palestí a Espanya. Tots els membres del’equip, a més, van assistir a la manifestació periò-dica de Bilin, on van viure d’aprop la realitat de laviolència de les forces d’ocupació israelianes. Elsbrigadistes van visitar també Nablus, Ramallah,Bethlehem i el Mar Mort.

MAR MASFARRÉ


H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

Assistint a una manifestació, on els vantirar bombes de fum

Un dels molts soldats que apareix delno-res

La mirada de la llibertat

L’any 1997 mitja dotzenad’entusiastes dels vehicles clàssicses van unir i varen fundar elsAmics del Clàssics de Flaçà. AlbertPlanchart (el president del’entitat) Joaquim Madrenas, ToniMuñoz, Joan Buscarons, JoaquimPlanas i Josep Planchart, van ser

els impulsors d’aquesta agrupació.Compartien la mateixa afició i esnecessitaven els uns als altres. Elsva unir la dèria per les motos i elscotxes dels anys 60 i 70, amb elsquals havien crescut i que havienconduït les generacions dels seuspares i avis.

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

29


Passió pels vehicles clàssics

30

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

Des de la seva creació el Club no va parard’augmentar i molts interessats se sumaren a lainiciativa. L’any 2000 van constituir i legalitzarl’entitat, sota la normativa de la FederacióEspanyola de Vehicles Clàssics, FEVA.

A la tardor de l’any 1999 van organitzar laprimera Sortida de la Festa Major. 16 cotxes vanser els privilegiats que participaren en una diadaque es repeteix any rere any. Han recorregut lescarreteres de les nostres comarques i han visitatles poblacions de Banyoles, la Bisbal, Avinyonet,la Cellera, Caldes de Malavella, Vilamalla i SantHilari Sacalm.

Si bé les primeres edicions sortien de la plaça del’Estació de Flaçà, a causa de l’augment conside-rable de vehicles, des de l’any 2003 les verifica-cions, el parc tancat, l’esmorzar, el brífing, la sor-tida i l’arribada es fan a la zona esportiva i alcamp de futbol. La trobada s’acaba amb un mul-titudinari dinar al pavelló polivalent obert a tot-hom: 300 comensals, bon menjar, bon beure i,per acabar, ball amb músics en directe.

La 12a edició de la Sortida de la Festa Major es vacelebrar el dia 16 d’octubre d’enguany.

A l’estiu, durant el mes de juliol es du a terme laSortida d’estiu, que ara s’anomena la Ruta delsports, i que es va iniciar l’any 2001. En aquest casvisiten pobles de la Costa Brava: l’Escala, Pals,l’Estartit, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar.

La ruta és la següent: sortida de Flaçà, itinerarid’anada fins trobar la població que els acull, pi-ca-pica i tornada per unes altres carreteres fins aFlaçà. Una vegada arribats tots els participants, elclima estiuenc convida a fer un bon sopar a lafresca i després cremat i havaneres.

Enguany, el dia 17 de juliol, a més de celebrar la10a edició i visitar la vila de Palamós, varen orga-nitzar un acte molt especial, el Memorial Tits, enrecord de l’amic que el passat estiu del 2009 els vadeixar.


31

H I V E R N 2 0 1 0 H I V E R N 2 0 1 0

Una vegada consolidada la Sortida de la Festa Ma-jor i la Sortida d’estiu Ruta dels ports, durant l’hi-vern del 2005/2006 van decidir que els feia faltauna tercera trobada de cotxes que hauria de sermés exigent, de nit, amb fred i més llarga que lesdues primeres. El mes de febrer del 2006 van orga-nitzar la 1a Ruta d’hivern Els Mussols, en la qualvan recórrer 300 km, passant per la Garrotxa i elRipollès: Castellfollit, Oix, Baget, Camprodon,Capsacosta, les Encies, les Serres, Sant Pere i SantaPelaia.

L’any 2007, durant la 2a edició, van recórrer 250km per les Guilleries, passant per les Encies,Osor, Sant Hilari, Collsesplanes, l’Enclusa, Vila-drau, Coll de Gomara, Coll de Revell, Cladellsllarg, Brunyola, Sant Pere i les Serres.

A la 3a edició de la Ruta d’hivern Els Mussols esvan desplaçar per l’Alt Empordà: 260 km per Te-rrades, Darnius, la Vajol, Agullana, Campmany,Peralada, Sant Pere de Rodes, Puig Pení, el Fard’Empordà i Siurana.

En aquest cas repeteixen la fórmula cada tres edi-cions: un any recorren la Garrotxa i Ripollès; unaltre any les Guilleries i el tercer any, a l’Alt Em-pordà.

Les activitats no acaben aquí, ja que organitzenuna cargolada durant el mes de gener, la Trobadade motos de muntanya el mes d’abril, organitzenjuntament amb l’ACR de l’Esquirol la Trobada degermanor el mes de setembre, i hi participen, iper acabar l’any, fan el Sopar de Nadal, el mes dedesembre.

Anualment van a la Fira de Melianta, a la sortidad’Aiguaviva, al Rallye dels Volcans, a la Fira deSils, a l’AutoRetro de Barcelona, alguns privile-giats al Rally Legend, a San Marino, i també desdel 2003, cada any, juntament amb altres clubs,pugen un cap de setmana del mes de juny a An-dorra.

ACF (AMICS DELS CLÀSSICS DE FLAÇÀ)

Ajuntament de Celrà

Amb la col·laboració de:

Ajuntament de Flaçà

NOCES DEPLATÍ DELCEIP BORDILS · 2017-01-15 · l’edifici de l’escola. Dins el treball de...

Documents

Transcript of NOCES DEPLATÍ DELCEIP BORDILS · 2017-01-15 · l’edifici de l’escola. Dins el treball de...