Josep Tió

NORMATIVA 4 / ORTOGRAFIA I MORFOSINTAXIGUIA DIDÀCTICA I SOLUCIONARI

ESO / 2n cicle

Índex

Presentació..........................................................2Objectius didàctics ...............................................2Continguts............................................................2Orientacions didàctiques ......................................4Activitats d'aprenentatge

Tema A: B - V .................................................7Tema B: Esses................................................9Tema C: G - J - X ..........................................11Tema D: M - N, L- L·L, R - RR, H...................13Tema E: P -B, T - D, C - G.............................16Tema F: Noms i adjectius ..............................18Tema G: Determinants ..................................19Tema H: Relatius...........................................21Tema I: Pronoms febles.................................22Tema J: Verbs...............................................24

© Edicions l’ÀlberApt. de Correus, 366

08500 VIC

alber@alber.cat

2

PRESENTACIÓ

NORMATIVA 4 / Ortografia i morfosintaxi és un crèdit de reforç de normativa ortogràfica i morfosintàcticadestinat a l'alumnat de segon cicle d'ESO. Treballa els següents aspectes:

Qüestions ortogràfiques: ortografia dels problemes plantejats pel consonantisme: b/v, fricatives alveolars,fricatives i africades palatals, oclusives finals, nasals, líquides i H .

Qüestions morfosintàctiques: aspectes problemàtics de la normativa escrita en la morfologia nominal i verbal, lasubstitució pronominal i l’ús dels relatius i dels determinants.

El conjunt del crèdit consta de tres materials:El llibre de l'alumne, de 80 pàgines, amb una bateria d'exercicis per practicar tots els continguts ortogràfics

proposats i un apèndix de normes, amb el recull de les normes d'ortografia i morfosintaxi corresponents als exercicis dela primera part.

Un CD amb un doble contingut: el solucionari dels exercicis del llibre de treball i uns exercicis d’ampliació iaprofundiment relacionats amb les activitats sobre paper.

Una Guia didàctica - Solucionari que conté la programació d'objectius i continguts del crèdit, les orientacionsdidàctiques generals per a tot el crèdit i algunes d'específiques per a cada tema, el solucionari en paper dels exercicisdel llibre de l'alumne, i algunes propostes d'ampliació d'activitats que poden ser utilitzades també com a avaluació.

NORMATIVA 4 pertany a la sèrie NORMATIVA, que consta de 4 crèdits, dos per a cada cicle d'ESO. Tenen unaestructura cíclica, de manera que els dos crèdits de primer cicle tenen un contingut paral·lel als de segon cicle. El primercrèdit de cada cicle (l'1 i el 3) treballa temes generals i de vocalisme; els altres (el 2 i el 4), l'ortografia de les consonantsi la normativa morfosintàctica. Les diferències entre els dos crèdits de cada cicle de contingut paral·lel rauen en el graud'aprofundiment: els dos crèdits del segon cicle intensifiquen el treball d'algunes normes secundàries i de lesexcepcions, plantegen algunes activitats més formals i inclouen alguns elements lexicals que depassen l'àmbit estrictedel vocabulari usual.

OBJECTIUS DIDÀCTICS• Adquirir rapidesa i agilitat en el maneig del diccionari per tal que esdevingui una eina útil per a la correcció ortogràfica.• Aprendre a consultar aplecs de normes (manuals, guies, gramàtiques, apèndixs...) a fi de trobar solucions alsproblemes plantejats.• Memoritzar els mots més freqüents que presenten dificultats específiques.• Distingir els elements lingüístics que tenen una escriptura segura d'aquells que no la hi tenen.• Retenir les normes de més rendiment i saber-les aplicar.• Parar atenció a les paronímies i homonímies que poden emmascarar problemes ortogràfics.• Copsar el significat dels elements lingüístics com a element indissociable de la forma gràfica.

•Percebre els diversos graus d’acceptabilitat d’una mateixa forma segons que sigui expressada en registre oral o enregistre escrit.• Manifestar interès per acordar els escrits propis amb la norma general i acostumar-se a revisar-los.

CONTINGUTSProcediments• Observació i manipulació de paronímies, homofonies i homografies diverses.• Commutacions d'elements lingüístics que comporten la transformació d'elements existents o la incorporació osupressió d'altres.

• Utilització de tècniques de reescriptura lúdica i significativa de mots amb dificultats específiques.• Dictats preparats de textos reals que presenten una alta concentració d'elements lingüístics del mateix grup ortogràfic.• Observació de determinades dades, textos o mots i inducció de regles d’ús.• Discriminació auditiva d’alguns sons consonàntics que poden tenir transcendència en l’escriptura: essa sonora i essasorda, fricatives i africades palatals, oclusives implosives...

3

• Activitats de consulta sistemàtica de reculls de normes, de llistes d'exemples, d'excepcions, de mots difícils, etc.• Anàlisi dels significats d'unitats lingüístiques que presenten problemes específics i dels possibles contextos en quèaquestes unitats es poden integrar.•Comparació entre l’ús oral i l’ús normatiu escrit d’algunes qüestions ortogràfiques i morfosintàctiques.•Distinció entre les formes d’escriptura que obeeixen a una norma general, a una excepció força estesa o a unaexcepció concreta i individual.•Consulta, manipulació i reelaboració dels diversos paradigmes gramaticals, fins i tot aquells que pertanyen d’una formagairebé exclusiva al registre escrit culte (llur, perfet simple, etc.)

•Ús de terminologia morfosintàctica específica.•Correcció sistemàtica i reflexiva dels elements que més habitualment contravenen la normativa morfosintàctica escrita obé per influència dels usos col·loquials, o bé per interferència del castellà.

Fets, conceptes i sistemes•Normes generals d’ortografia de b/v. Derivats populars i derivats cultes.

•Sons d’essa sonora i essa sorda; normes generals d’escriptura de les lletres que els poden representar.•Sons fricatius i africats palatals; normes d’escriptura de les lletres que els poden representar. Neutralitzacions de lesfricatives finals.•Escriptura de les nasals implosives: alternances n/m/mp. Els mots amb/hem/em/en.•La ela geminada: casos generalitzables i casos particulars.•Les vibrants simple i múltiple. La erra muda.•La hac en posició inicial i intercalada.•Les oclusives implosives finals i medials: derivació i neutralització. Emmudiments d’oclusives.

•Flexió d’adjectius i noms: qüestions ortogràfiques i morfològiques relacionades amb l’ús dels gèneres i dels nombres .•Els determinants: el lo neutre; ús d’article davant nom de persona, de lloc, de dia de la setmana; aspectes ortogràfics imorfosintàctics dels quantitatius i dels indefinits; el possessiu llur.•Els relatius: distinció relatiu/conjunció; funcions sintàctiques dels relatius; l’antecedent; usos col·loquials i normatius delsrelatius.•Els pronoms febles: aspectes morfològics i sintàctics de la substitució pronominal. Usos col·loquials i normatius delspronoms febles.•Els verbs: qüestions ortogràfiques; ordres i prohibicions; formes regulars i irregulars dels verbs.

•Escriptura de mots que presenten unes dificultats especials per influència de col·loquialismes o per interferència d’altresllengües, especialment el castellà.•Terminologia gramatical específica de categories, flexió nominal i verbal, funcions sintàctiques...

Actituds, valors i normes• Interès per entendre el sentit de les paraules a fi de donar coherència a la memòria ortogràfica.• Hàbit de consultar fonts diverses (diccionaris, manuals, etc.) per resoldre els dubtes.• Atenció minuciosa a la forma de les paraules per tal d'enfortir la imatge visual dels mots.• Valoració de l'aportació de la informàtica a l'aprenentatge dels aspectes sistemàtics de la llengua.• Valoració de la precisió en la llengua oral, tant en els aspectes perceptius com productius, i de les informacions imatisos que pot aportar a la llengua escrita.• Interès per l'observació del funcionament del llenguatge escrit i per extreure'n normes generalitzables.• Descobriment dels aspectes lúdics de la llengua.

•Convenciment que els aspectes significatius i comunicatius de l'ortografia són més nombrosos i transcendents que elspurament mecànics.

4

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUESEl principi didàctic bàsic i essencial és que l'aprenentatge de la normativa ortogràfica i morfosintàctica ha de ser

funcional en tota l'educació obligatòria: és a dir, cal aprendre a utilitzar-la, a fer-la servir, a automatitzar-la. Saber lesnormes sovint no implica, lamentablement, saber-les utilitzar. Dominar la normativa ortogràfica i morfosintàctica vol direscriure d'acord amb els costums regulats per les institucions competents, i això es pot aconseguir també (o, millor dir,sobretot) per mitjà d'una bona memòria visual o aplicant les lleis de l'analogia.

Les normes, doncs, són un referent per a molt poca gent. A l'hora d'escriure un mot d'una manera o d'una altra,tindrà més pes la memòria visual o l'analogia amb una forma coneguda que no pas una norma concreta. Per aquestaraó els materials de la sèrie NORMATIVA no plantegen el treball com a un sistema de normes previ, sinó que pretenenque els nois i les noies observin, manipulin, consultin i extreguin les seves pròpies conclusions: és a dir, que indueixinper si mateixos les normes induïbles, que aprenguin a consultar allò que no és clarament induïble i que, en tots elscasos, reforcin la interiorització de la imatge visual dels mots.

Per afavorir aquesta interiorització de la imatge visual del mot les activitats que es plantegen demanen sempreque es treballi amb unitats senceres de frases o mots. No hi ha cap exercici que consisteixi només a omplir l'espai buitd'una lletra o d'un dígraf: sempre caldrà escriure senceres la paraula o la frase.

Les eines de consultaCal fomentar en l’alumne l’hàbit de consultar, fonamental per a resoldre problemes normatius. Hauria

d’acostumar-se a consultar tant el diccionari com l'Apèndix de normes que hi ha al final del llibre de treball. Quanaquestes consultes siguin infructuoses, caldrà que pregunti als professors, als companys, als pares... Ara bé: en cas deconsultes orals, és important de remetre’l sempre que es pugui als instruments escrits de consulta (diccionaris,vocabularis, llista de dubtes, gramàtiques, fitxes, etc.) Cal enfortir la imatge visual dels mots, més que no pas la imatgeacústica, per obtenir-ne un bon rendiment.

En un nivell més general encara, cal fomentar la comprensió de tot allò que es llegeix i s’escriu: si no hi hacomprensió, difícilment hi haurà una memorització duradora de la forma gràfica d’un mot o d’una expressió (tot i que,evidentment, el fet que hi hagi comprensió no garanteix de cap manera aquesta memorització duradora!) Cal aplicardoncs el concepte d’ensenyament significatiu també a la normativa ortogràfica i morfosintàctica: difícilment es potaprendre allò que no s’entén, allò que no significa res. La normativa no pot ser considerada com un conjuntd’automatismes que han de ser apresos cegament, mecànicament. És evident que algunes qüestions han de serautomatitzades per tal que puguin ser operatives: no es pot dubtar entre e/a cada vegada que escrivim un plural! Però laimmensa major part de qüestions necessiten un coixí significatiu: això exigeix que els mots pertanyin a un vocabulariproper i que l’activitat que s'hi ha de fer parteixi de la comprensió dels mots i les frases de l’exercici.

La correcció de les activitats del llibre de treballLa majoria d’activitats plantejades són tancades, i presenten per tant una resposta ben previsible la majoria de

vegades. Això pot facilitar, a més de la correcció individual, la correcció col·lectiva o fins i tot l’autocorrecció. Per al’autocorrecció hi ha diverses possibilitats:

• consultar el Solucionari corresponent en aquesta Guia didàctica;• consultar el Solucionari informatitzat que consta en el disquet.

Cal remarcar l’interès que pot tenir la utilització del Solucionari informatitzat com a instrument d’autocorrecció.L’autocorrecció tradicional, feta a partir d’un solucionari imprès, sol presentar alguns problemes: problemes de consultaper la dificultat de localitzar la solució, pel tipus de lletra, per la diferent disposició respecte de l’activitat feta, etc; iproblemes també d’eficàcia, perquè sovint l’autocorrecció és immediata a l’execució de l’activitat, i la mateixaimmediatesa impedeix que hi hagi un distanciament respecte de l’exercici fet. Aquesta falta de distanciament fa perdreobjectivitat a l’autocorrecció, de manera que qui s’autocorregeix, immers encara en els dubtes que li ha plantejatl’activitat, sovint es fixa només en la correcció d’aquests dubtes i no es fixa en canvi en les qüestions que no li hanplantejat dubtes d’execució, amb la qual cosa hi pot haver respostes errònies que quedin sense correcció. Si s’utlitza elSolucionari informatitzat es poden minimitzar alguns d’aquests problemes: el fet que hi hagi d’haver un lapse de tempsentre l’execució de l’exercici i la correcció (perquè habitualment la utilització de l’ordinador no és simultània, ni tan solsimmediata) i el fet que el mitjà utilitzat per a fer l’exercici (paper) sigui diferent del mitjà utlilitzat per a corregir (monitor)introdueix una distanciació entre l’execució i la correcció de l’exercici, i això possibilita un major grau d’objectivitat.

Una activitat recurrent: el dictatUna de les activitats que més sovint fa servir l’escola en el camp de l’ortografia és el dictat. El dictat és de les

poques activitats que, tot i no ésser gaire funcional (no hi ha gaires models de dictat en la vida quotidiana extraescolar!)continua essent present en tots els plantejaments d’ensenyament sistemàtic de l’ortografia.

5

El problema és que molt sovint es tracta de dictats salvatges, fets sobre textos que el grup-classe desconeix ibuscats a l’atzar i a corre-cuita en el primer llibre que ens cau a les mans; aquests dictats, doncs, difícilmentsistematitzaran una àrea gaire extensa dels continguts ortogràfics globals, ja que no solen tenir altra pretensió que sortirdel pas i fer una activitat pràctica d’escriptura.

A vegades, però, s’utilitzen uns dictats preparats que consisteixen en uns textos elaborats expressament per altreball d’una determinada qüestió ortogràfica: aquests dictats, d’una banda, solen acumular artificialment unes quantitatsinusitades de mots més o menys estranys que presenten un mateix tipus de dificultat; de l’altra, solen tenir un interès nuldes del punt de vista argumental, narratiu o imaginatiu, i per tant l’aprenent forçosament els ha d’oblidar perquè no tenencap ganxo que els ancori en la memòria.

Ambdós tipus de dictats (tant aquells dictats salvatges com aquests dictats preparats) presenten, però, tot uncomplex garbuix de dificultats ortogràfiques, i no pas només la dificultat que teníem in mente a l’hora de triar-lo. Això,òbviament, no facilita prou la sistematització buscada, alhora que fa més difícil d’establir uns criteris homogenis decorrecció: cal corregir només el tema treballat o tots els errors comesos?

Els dictats que hi ha en els temes específics d’ortografia de les consonants pretenen resoldre alguns d’aquestsproblemes. Són textos procedents dels llibres de lectura habitual, seleccionats de manera que a l’hora de fer un dictat nohi hagi improvisació i s’asseguri una presència mínima d’elements lingüístics amb la dificultat que es treballa; de l’altra,els textos no són artificiosos, sinó textos que hom pot comprendre, reconèixer i situar dins d’un context significatiu mésample. Finalment, l’activitat plantejada no consisteix a transcriure tot el text, sinó només omplir uns espais buitsprèviament seleccionats que contenen la dificultat que s’està treballant.

TemporitzacióEls continguts de cada unitat són tan diversos, i són tan diversos els nivells de domini de cada noi i noia respecte

dels diferents problemes de normativa ortogràfica i morfosintàctica, que no és possible preestablir la durada de cadaactivitat: hi haurà alumnes que podran obviar parcialment o completament les activitats d'una unitat, i d'altres, en canvi,hi hauran de prestar una dedicació minuciosa i exhaustiva.

D'altra banda, cal remarcar que l'estructura del crèdit i la mateixa naturalesa dels materials que el conformenpermet atendre la diversitat de ritmes i de preparació de tot l'alumnat del grup-classe, i permet d'adaptar-se ambnaturalitat i flexibilitat al ritme de grups petits o, fins i tot, al ritme individual de pràctica i aprenentatge.

AvaluacióLa majoria d'activitats del crèdit poden ser útils per a l'avaluació. En aquest sentit, cal precisar que hi ha una

diferència fonamental quan parlem de les activitats fetes sobre paper o davant l'ordinador.Totes les activitats fetes sobre paper són susceptibles d'una avaluació per part del professorat, però també són

susceptibles d'una autoavaluació per part de l'alumnat (recordem que, a més d'aquest Solucionari sobre paper, tambéen el disquet hi ha un Solucionari informatitzat). No cal insistir en l'eficàcia de l'autocorrecció quan es tracta de millorarels hàbits ortogràfics. Si volem afegir-hi noves activitats d'avaluació, aquesta Guia didàctica-Solucionari aporta, per acada tema, algunes indicacions, textos i materials concrets que poden ser utilitzats o bé com a ampliació de les activitatsde treball, o bé com a activitats d'avaluació.

Pel que fa a les activitats informatitzades, cal remarcar que l'ordinador interactua constantment amb l'aprenent, iaixò vol dir, per tant, que avalua sistemàticament les respostes que n'obté. El programa permet memoritzar els resultatsaconseguits en cada activitat, i recuperar en qualsevol moment les notes obtingudes: els aprenents poden, doncs, saberquines activitats han fet, quantes vegades les han fetes i quina nota mitjana n'han tret. Aquesta informació és tambéaccessible al professorat, i permet de conèixer, a més dels resultats, la intensitat de la feina feta en cada activitat i encada unitat.

6

A- B/VObservacions específiques

Aquesta qüestió ortogràfica no presenta gaires diferències de tractament ni de nivell de dificultat respecte del ques’ha treballat en etapes anteriors. Un dels elements dificultosos continua essent el dels grups mb/nv, que són homòfonsi que, per tant, no permeten recórrer a la solució de percebre’n la pronunciació.

Cal insistir en la diferent derivació culta i popular d’alguns mots (calb/calvície, cervell/cerebral, etc.) i en els errorsprovocats per interferències d’altres llengües (trobar, mòbil, arribar...)

SolucionariA-1

br, bl blancs, febre, semblava, oblidarmb, nv semblava, envasos, emborratxaru/v, p/b noves

-ava lligava, desentonava, recordaven, suava, semblavasense norma beix, verd, trobar, sabates, vidre, urbana, avorrida

A-2desembocaduraenvàembolicarestrambòtic

canviartramviaambientarrambar

llambordaenvelatcatacumbescircumval·lació

sucumbirinvestigartombarminvar

convèncertamborettriumviratintercanvi

A-3conveniència, enviar-teembutxacar, embarcarenviaré, combatrecanviarinvents, convincents

combinavaconvidats, tombarhamburguesa, convèncercanviat, llambordesconvidats, embolcallats

ambient , convèncertramviescircumval·lacióembadalit

A-4noms verbs nom/verb

síl·laba fabricava roba (teixit/robar)tíbia alaba tomba

rova (pes) estalvia cavalava acaba trava

voravia rabia gravagàbia rebia

noms verbsbava fundavaràbia devia

endívia gastavasaba envia

ploviasabia

A-5nau navegaciótou estovar

decisiu decisivamentplou plovianou novetat

neu nevadasaps sabiensuau suavitatmou movent

agressiu agressivitat

rep rebemrelleu rellevar

viu viviabreu brevetatcaps cabíeu

A-6•L’any 1611, Galileu va dur el seu telescopi a Roma. Molts dels membres de la cort papal van quedar

impressionats, però n’hi va haver alguns que es van encoleritzar. Aquell home, que ja havia tirat per terra lesteories d’Aristòtil sobre la caiguda dels sòlids, pretenia també destruir la doctrina aristotèlica segons la qual el celera perfecte? Com podia haver-hi muntanyes a la lluna, o taques al sol?

Galileu Galilei, d’Isaac Asimov

•El mapa que m’havia dibuixat dins el cervell era fals, calia rectificar-lo, desfer-me’n; mes ell s’havia gravat tanfortament, que se m’imposava i jo no sabia pas prescindir-ne. Vaig haver de seguir-lo tant sí com no i, creientassolir la porta del passadís, vaig anar a parar de nassos a una balconera. Se diria que la sala havia fet unagiravolta; i, sols després d’haver donat el tomb complet i d’haver examinat totes les portes d’una en una, vaigadquirir el convenciment d’haver trobat aquella per on havia de sortir.

La Parada, de Joaquim Ruyra

A-7hàbil, habilitatcerebral, cervellsavi, sabiatrobat, troballeshivernal, hivernavortar, abortiva

herba, herbívorsgovern, governamentalprova, probablementtibant, tibantorlabial, llavicalvície, calba

hibernen, hivernmoviment, automòbilsoliveres, olivescurvatura, corba

7

A-8embolicar amb una bena.la més alta i esveltael cotxe va bolcarramats de vedellsuna capa de vernísel títol de baró

els núvolss’havia rebentatla biga centraluna taverna de barrial pavelló Olímpicquiet, immòbil

un covardhi havia gravat el seu nomun gra o una berrugaels trèvols de quatre fullesmolts avets de Nadal

A-9brotar/trobarbotar/troba/trobàbrotada/trobada

torbar/trobarrobot/troborebotar/trobaré

obertura/trobareu/trobàreurebost/trobes/trobésribot/trobi/trobí

A-10veta/avetavis/savisímbol/mòbils

rentava/tavernainvers/vernísroba/baró

broc/corb

A-11Quan ja era gairebé a la porta, les arrels arribaren a terra i s’hi van clavar, convertint-me en una mata d’herba.

Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, pujà la meitat per cada galta i en arribar al cap s’unínovament i va trenar-se, de manera que em va serrar de dents i no podia emetre cap so.

A través de les clarianes que deixaven les fulles, esbatanava la mirada, que era l’única cosa que podia fer.Imagineu-vos el meu estat d’esperit en descobrir la meva amiga que tornava a casa, després de la seva hora decompres.

Ella va veure la inusitada clapa de verd, i m’identificà per la corbata (que sobresortia de la planta). Va acostar-se’m, em va amenaçar amorosament amb una mà i servint-se d’aquella veu dolça que m’enamorava tant digué:

–Baixa de l’arbre, grandolàs! No veus que ja no tens edat per a aquestes coses?Hedera Helix, de Pere Calders

Altres activitats

Frases amb mots que contenen els grups mb, nv:• Ho va embolicar tot amb paper d’embalatge.• Es va tombar per contemplar l’envestida del bou.• S’ha produït un canvi en aquell jove poc ambiciós i desmemoriat d’abans.• La gent s’agombolà al meu voltant.• Estic convençuda que m’invitaran.

Fragments amb moltes formes auxiliars de pretèrit perfet (vaig, vas, va...) i del verb haver:• Jo li vaig dir que no em passava res. Que només em passava que havien matat en Quimet a la guerra i que tot eradifícil i va dir que ell també havia fet la guerra; i un any d’hospital. Que l’havien collit mig desfet del camp de batalla i quel’havien apedaçat com havien pogut i aleshores em va dir, vingui diumenge a les tres de la tarda. (Mercè Rodoreda)• (Mentre anava caminant, vaig adonar-me del poc que coneixia Cadaqués, de la quantitat de racons del poble que nohavia vist mai, malgrat les meves llargues estades i la curiositat que el poble m’havia suscitat.) Al final de la baixada emvaig trobar davant d’una casa isolada amb una mica de llum a l’escletxa de la porta. Vaig entrar-hi, d’acord amb eltracte. Sense trucar. (Josep Pla)

Text susceptible d’ésser dictat:Em va acompanyar fins a la cel·la 46, al pis de sobre. La porta era tancada, però sense balda. El llit havia estat desfet,com si algú hi hagués dormit. Jo vaig haver d’encendre el llum. La finestra era tancada. Tot semblava en ordre: damuntla tauleta uns quants llibres, a l’armari, una mica de roba. A la lleixa del lavabo, un raspall de dents, un tub de dentrifici,una pinta, una pastilla de sabó i un flascó de colònia. No hi havia maquineta d’afaitar però el noi Sànchez no lanecessitava: duia barba. Vaig tornar a l’armari. A la bossa de niló que li servia de maleta hi havia una mica de roba brutai un paquet, embolicat amb plàstic. El vaig desfer. Pols blanca. Vaig mullar-me l’índex amb saliva i vaig tastar aquellapols. Cavall. Heroïna, vull dir.El pare Ramon em mirava encuriosit, però no gosava preguntar-me res. Vaig sortir de la cel·la.

La finestra tancada, de Jaume Fuster

8

B - ESSESObservacions específiques

Cal assegurar la discriminació auditiva de [s] i [z] en posició inicial, intervocàlica i postconsonàntica. Cal tambéassegurar el domini de les normes bàsiques, ja treballades en totes les etapes anteriors.

El gruix de les dificultats d’aquest tema el conformen les excepcions a les normes i les paraules que presentenalteracions degudes a col·loquialismes o interferències.

Solucionari

B-1alzinadesitjava casar-secentèsimaresumir, sorpresadesaparèixer, casasenzillesa

senzillament, desagradablepresabrisaasil, presoneroasi, zona, desertbase

camisa, dotzenanoblesa, proposicióprincesa, refusarespasa, bronze

B-2casa [ z ]avesat [ z ]garsa [ s ]conclusió [ z ]polsera [ s ]esmorzar [ z ]decisió [ s ]

consumir [ s ]composició [ z ]parèntesi [ z ]premsa [ s ]capsa [ s ]fantasia [ z ]ecosistema [ s ]

presagi [ z ]sensació [ s ]cervesa [ s ]cursa [ s ]entusiasme [ z ]metamorfosi [ z ]arsenal [ s ]

transfusió [ z ]desafiar [ z ]representació [ z ]absolut [ s ]trapezi [ z ]

B-3amorosirvisiblebulldozerbrunzitpoesiatranseünt

burgesiaendinsar-setrapezistazetamagatzemglucosa

intransitablemedusaespermatozoutopaziasiàticcatorze

enfonsatmusicalfesomiaozóesbotzarresoldre

decisiutransitorimetzinazebrasalzeamazona

B-4intervocàliques bulldozer, trapezista, espermatozou, topazi, ozó, amazona

postconsonàntiques transeünt, endinsar-se, intransitable, enfonsat, transitori

B-5casino, cassolesenèsima, transfusiócasos, cabassos,calabossosparàsit escarransit

entusiasmava, il·lusionistespessimista, anestèsiacausa, excusa, medusaregalèssia, magnèsiaassaltants, gasa

resisteix , obesitatgosava, musaidiosincràsia, asilatsmusulmana, països, asiàtics

B-6mossegada 1

civilització 2successiu 3felicitació 2

representació 1princesa 1

sense 2silenci 2

associació 3processionària 2

possessió 2subsistència 4

supositori 1ressuscitar 2

solució 2sensació 3

assassinar 2cervesa 1

classificació 2silenciós 3

necessitat 2dissolució 2

semicircumferència 3successor 3

B-7els silencisl’anàlisientre parèntesiscultius herbacisels vostres passisquan ella el besi

paràlisi facialon és el cossi?els vicisla metamorfosique em convenci!el potassi

algun oasitres dosisquina síntesi!falten dièresisl’eclipsi de solque es disfressi

un orificii tu no m’amenacis!unes bones síntesisuna crisi profunda

9

B-8Amb essa sorda:

• sobresortir, sobresaltar, sobresou, contrasentit, entresol, asimetria, fotosíntesi, contrasenya, monosíl·lab, antisocial, antisèptic, homosexual• bressol, pastisseria, ressaltar, assignatura, ressonar, ressec, estossegar, transsexual

Amb essa sonora:• reservat, fesomia, resignat, episodi, resoldre, visera, erosionar, casella, resumir, rosegador

B-9agre, agressor, agressiu, agressiócella, poncelladisc, discussióera, etcètera

essa, comtessa, metgessafront, frontissaimprès, impressor, impressiómissió, emissió

oci, velocitatressò, impressor, agressor

B-10Un terreny molt extens.Estava estès a la platja.Una gran extensió.Estendrem les catifes.

Una excursió a l’estranger.exposició extraordinària.Espremia les tarongesTenia una expressió deficient.

expulsar de l’esplanada.Estirava l’extintor.Un personatge estrafolari.Una espasa estranya.

B-11vocalitzar, improvisar, revisar, clissar, paralitzar, apallissar, matisar, arrissar, suavitzar, encisar, mobilitzar, teoritzar,entapissar, guisar, civilitzar.

B-12avenç/avens (avenir)esforçdolç/dols (doldre)comerçdescalç

calç/cals (cals avis)embaràsfalç/fals (no veritable)trasbalsmarç/mars (les mars)

veloçfaç (cara)/fas (fer)arròs

B-13ascensortravesserconceptebatzegadasusceptiblereceptor

ensenyamerceriaporcellanamagatzemefervescènciavíscera

camisetaescassetatprocedènciamiserableconvèncerdisseny

escenaridonzelladescendentreguitzelldesesperattranscendència

encenallnecessitarconsergefugisserobscenitatsacsejar

B-14tracció, excedent, sacsejar, occipital, diòxid, facsímil, excessiu, excepció, èxit, excitant, flexió, ficció, escacs,complex, fúcsia, fix, excèntric, accés, cocció, galàxia, excipient, inducció, vèrtex, tòxic, oxidar, prismàtics, connexió,secció, sexual.

B-15hi havia llosadeixa’m la llossacarn a la llosa

una capsa de lluminsen aquella capsauna capça de bròquil

era un escèpticquiròfan és asèpticsóc escèptic

va expirar.i després espirar.demà expira

ha accedits’ha excedits’accedeix al magatzem.

B-16A Pisa, començà a interessar-se per altres qüestions. Un dia, mentre assistia a missa a la catedral, observà

l’oscil·lació d’un llantoner mogut pels corrents d’aire; de vegades descrivia un arc ample, i de vegades un de méscurt. Això no tenia res de particular, però Galileu, que aleshores tenia 17 anys, s’adonà d’una cosa que els altresno havien vist.

Es va buscar el pols i començà a comptar; tants batecs del pols per a una oscil·lació ràpida i ampla, tants per auna oscil·lació lenta i més curta. Curiosament, el nombre de pulsacions era sempre el mateix, tant si l’arc descritper l’oscil·lació del llantoner era ample com si era breu. Galileu acabava de descobrir la llei del pèndol.

Galileu havia fet servir el seu pols per mesurar la freqüència de l’oscil·lació d’un pèndol; per tant, també podiautilitzar-se el pèndol per mesurar la freqüència del pols humà. Galileu va transmetre aquesta informació als seusprofessors.

Galileu Galilei, d’Isaac Asimov

10

Altres activitatsLlista de mots homònim i parònims amb els quals hom pot preparar exercicis (com B-12 o B-15, per exemple):

eriçar/arrissar, signe/cigne, enciamada/ensaïmada, distensió/distinció, accés/excés, accedir/excedir, ascètic/acètic,massa/maça, sec/séc/cec, sega/cega, sent/cent, sessió/cessió, sella/cella, cel/zel, casa/caça, rasa/raça, pesa/peça,besa/vessa, fosa/fossa, present/pressent, salze/salsa, abrasar/abraçar, base/bassa, brasa/braça, calzes/calces,pesar/passar, zona/sona, presa/pressa

Text susceptible d’ésser dictat:Skeet era una gossa setter irlandesa que des de bon començament havia demostrat molta amistat envers Buck,

aleshores massa malalt per a atendre formalment la familiaritat que la gossa li avançava. Ella es complaïa a guarircerts gossos, i de seguida, com una gata mare llepa els seus gatons, es posà a llepar i guarir assíduament les nafresdel pobre Buck. Cada matí, en acabat d’esmorzar, la gossa emprenia la seva feina d’infermera i fou tal l’èxit de lesseves atencions, que Buck arribà a apreciar-les tant com les del mateix John Thorton.

Nig, igualment amical, encara que més reservat, era un gran gos negre de caça amb els ulls riallers i amb el mésbon humor del món.

La crida del bosc, de Jack London

C- G, J, XObservacions específiques

Si hi ha alumnes que tenen dificultats per distingir (tant en la percepció com en la pronunciació) les fricatives iafricades sonores de les sordes, convindria insistir prèviament en aquesta qüestió, encara que no tingui una excessivatranscendència ortogràfica: els ensordiments orals no solen causar problemes escrits en aquests nivells.

Caldria anar precisant cada vegada més, com fa l’exercici C-3, si un determinat fet gràfic obeeix a una normageneral (escrivim g davant e, i), a una excepció general (escrivim j davant ecc, ect) o a una excepció concreta (escrivimjersei, majestat...)

Cal també insistir en la pronúncia, a vegades vacil·lant, dels mots acabats en la lletra x.

Solucionari

C-1com gat com joc com dutxa com lloc

governador claveguera genet engarjolar desig trepig diàleg psicòlegguenyo cigonya projectil venjar enuig enmig alberg gorgelegant neguitejar girafa burgè gamgergiars

esguerrat reguitzell extingir cò cegujn àstigfràgil distingir

C-2jugar NGelegir NG

conserge NGsubjectar EG

s’ajeia ECenvejable NG

targeta NGorigen NG

interjecció EGjeràrquic EC

gitano NGgínjol NG

projectil EGjeroglífic ECrellotger NG

jersei ECgirafa NGfregir NG

projecció EGestranger NGinjectable EG

viatge NGmajestuós EC

ginesta NG

C-3cantar cantat cantem canti cantésbategar bategat bateguem bategui bateguésbatejar batejat bategem bategi bategésfregar fregat freguem fregui freguésfregir fregit fregim fregeixi fregísmanegar manegat maneguem manegui manegués

manejar manejat manegem manegi manegésllegir llegit llegim llegeixi llegísnavegar navegat naveguem navegui naveguésfugir fugit fugim fugi fugísseguir seguit seguim segueixi seguís

C-4menjador, parpellegen, objectes,rellotges’agenollà, jutgesobjectes, lleugers

personatges, distingits, pujavenobjectes, giravenenginy, heretgiaimaginació, originalitat, jerarquia

gent, matinejamissatge, general, regimentgenet, àgilmenttrajecte, distingia, objectiu, energies

11

C-5allotjamentpassatgerlleugerestiuejantavantatjóscorretja

netejataronjadatrepitjadaprestatgegreugemitjó

majorpitjorpetjadapujadatrujaplantejament

ostatgepolitjarellotgerviatjantplujósdesitjós

llotjaparatgejutjatmarge

C-6eix ecs

baix vaigboix boigfluix flux

moix mocscompleix complex

puix puigconeix connex

beix veiggreix grecs

C-7xiep mocscoj moc

axiudamraxiugxietamraxifrodaxifxifaateximxiadragnallxiurbalacxifusxiferpraixifsa

apè xilctximxidn é Flix bixestelixir fè xiabartnocraxipxiugxin

C-8cruixirganxoarxiuarrauxatbrúixola

seixantapunxegutquitxallagruixutpetxina

bruixeriagronxadortrinxeramotxilladisbauxa

ruixatcarxofaembutxacarxiuxiueigllanxa

bruixotmaduixaporxadacuixa

C-9enigma maneigmengi enmig

regiment entremiggestió estoig

figa faiggira raigllegí lleig

magí maig

regió oreigpugi puig

C-10passejada passeig

escabetxada escabetxacomplexat complex

assajar assaiggruixària gruix

rebutjable rebuig

guixada guixmitjancer mig

fixador fixannexió annex

trepitjada trepigboixeda boix

bogeria boigfageda faig

calaixera calaixindesitjable desig

sufixació sufixdespatxar despatx

C-11A partir d’aquest moment tot anà amb una fulminant rapidesa. Es féu la maniobra d’acostament i de col·locació

amb perfecta llibertat de moviments. No s’adonaren de res. Ens trobàvem deu o dotze milles fora de Sant Sebastià.No s’adonaren de res fins que sentiren el xoc sec i crepitant dels dos torpedes simultanis sobre les planxes de lalínia de flotació mateixa. Gairebé instantàniament el submarí aparegué a la superfície. Des del pont vaig podercontemplar perfectament el que s’esdevingué. El vaixell inicià un lleuger moviment d’inclinació del cantó delsimpactes; al cap d’una certa estona escorà francament. Mentrestant començà d’aparèixer molta gent en cobertaenmig de la confusió natural i d’un guirigall de crits. Ningú no s’acostà als canons, sinó a les llanxes de salvament.Però tot aquest guirigall humà fou a penes sentit, perquè de la sentina del vaixell s’elevà una remor que em féuposar la pell de gallina. En la majestat de la mar s’elevà un renill frenètic, nerviós, angoixant, de tres-cents, quatre-cents, cinc-cents cavalls –potser faig curt–, inexorablement tancats en el vaixell moribund.

Un de Begur, de Josep Pla

Altres activitatsFrases amb mots que contenen fricatives i africades palatals sonores i sordes:•Va sortir del rebedor amb una majestat envejable.• Anaven d’uniforme: jerseis gruixuts, mitjons fins als genolls...• Que pugi també el jutge de guàrdia per aixecar el cadàver!• Sentia el xiulet de les bales i el gemec que fan quan freguen una roca.• Ple de punxades i esgarrinxades d’argelagues, em vaig protegir darrere les penyes.

Anagrames (mots amb les mateixes lletres) que contenen fricatives i africades:• estigma/imatges, Genís/signe, abrigués/burgesia, agenda/negada, agent/negat, Àngels/anglès, argent/regant/regnat,geniüt/tingué, gepa/pega, germà/magre, negar/ragen, extra/retxa, fatxa/xafat, panotxa/panxota

12

Text susceptible d’ésser dictat:Tots els veïns s’emportaven les escopetes al camp i molts deixaven d’anar al camp per emportar-se les

escopetes. L’oca anava a raure de l’un a l’altre i tota la plana s’encenia a trets, rajava foc i metralla. Tant i tant quealguns perdigons li havien arribat a la pell, esmorteïts pel tou de plomes. Experimentà una mena de pessigolleig nogens molestós, i, com que el soroll de les escopetades ja no l’astorava, aquella nova sensació l’enllaminia. Veia queels caçadors l’enrondaven i li feien esperets, sense llei de temor, disposant-se a rebre una perdigonada escadusseravoluptuosament. Romania amb el coll estirat, tranquil·la, vigilant distàncies, regulant-les amb un inexplicableconeixement de la força expansiva de tota mena de pólvores. En ocasions provocava una descàrrega. Després, fentl’orni, patxip-patxap, a una altura prudencial, passava sobre un canyer o una tanca de xiprers on albirava l’ombrad’un traïdor agemolit. Com se’n reia ella de l’estúpida metrallada!

L’oca salvatge, de Prudenci Bertrana

D- M / N, L / L·L, R / RR, HObservacions específiques

Aquest tema és un calaix de sastre que toca quatre problemes ortogràfics diferents. Pel que fa a les nasals, calfer atenció als grups mm i mp (i a les excepcions nm i mv). Seria interessant fer reflexionar, a l’exercici D-4, que arreu esdóna com a norma el grup MF, i NF com a excepció, mentre que la freqüència de mots que duen l’un i l’altre fa pensarque hauria de ser a l’inrevés (per exemple, en un text de 120.000 mots, 196 duien NF i només 10 duien MF).

Pel que fa a la ela geminada, cal pensar que gairebé es fan tants errors per defecte com per excés: així, doncs,els pocs aspectes generalitzables d’aquest tema (inicis, finals) no són suficients per donar-lo per tancat.

Quant a les vibrants, caldrà insistir en dues qüestions: els emmudiments i els mots compostos del tipusautoretrat, antiràbic, etc. Finalment, en el tema de les hacs, haurem de retornar sobre el tema dels mots habitualmentconflictius tant per tradició interna com per influència externa.

SolucionariD-1

complet incompletflexible inflexibleregular irregular

cert incertlícit il·lícit

manejable immanejablepacient impacientvariable invariable

mòbil immòbilreflexiu irreflexiu

cert incertmesurable immesurable

suficient insuficientresistible irresistible

permeable impermeablefèrtil infèrtil

visible invisiblequiet inquiet

rellevant irrellevantbatut imbatutnoble innoble

pur impurmillorable immillorable

limitat il·limitat

D-2immens, infranquejableinflexible, infantscommoció, enfonsà, desconfiançatanmateix, emmagatzemattemptat, confins

comptar, confiançainfant , comtecomptes, enfadar-teimmortals, enmigtriomfes, enfrontament

confesso, immersimmensa, emmidonatsconfondre, emmarcat aemmudiren, immòbils

D-3immòbilimpremtacomptabilitatinsomnesomrigué

redempcióinfermerapamfletxamfràdescompte

emmuditcircumscripcióamfibienfarinattemptació

immediatcircumstànciessimptomàticempremtatempteig

àmforaatemptatvescomtecomtessa

D-4Em casaré amb l’homePer què hem d’anarVa casar-se amb la nétaPensava en totestar en bon estat.

treballaven en la recollidaNo em vinguis amben aquesta situació.em tindrà si em guanya enens hem d’estrènyer

Ja em direu, això amb aquestaJo crec en la llibertat.la meva confiança en tu.que em feu entrar en la cambraen una baralla amb trinxeraires?

D-5

col columnariu somriure, circumscriure

nèctar connectarvolar ennuvolarcent innocent

circ circumscriure, circumstància,circumferència

ren perenne, circumferènciarem premsa, premsar, empremta, impremta

13

D-6al·ludiralenaral·lusióalienistaalosaal·lotal·lucinació

col·laboraciócol·lateralcol·lectivitatcoleòptercolonitzarcol·lisiócol·lector

mil·límetremilèmil·lenimilermil·lèsimamiliómil·ligram

D-7gaselamostelaombrel·lacaravel·laquinieladamisel·lafranel·lapassarel·la

argilapupil·labòbilaaxil·lafilapilapapil·ladesfila

destil·larassimilardactilarjubilaroscil·larmaxil·larrefilarespavilar

D-8utilitzen, oscil·laciósol·licitud, al·legantsilenci, empal·lidiralenada, ventilàcel·les, televisor, color

instal·lació, valuosalegalitzés, delinqüentsil·lusió, desemboliquisespeculador, pelatespavilat , saludava

celobert , oloretaal·legar, valentiaexcel·lents, violinistestranquil·la, bel·licosasol·licitava, silenci , col·lectivitat

D-9rectilinirecol·lectartil·lerpàl·lidparalíticbilió

bèl·licbelarcèlebrecilindrecèl·lulamol·lusc

repel·lentdiligentcristal·lídesil·lusionardesembolicarelogiós

eliminaciómetal·lúrgiaparal·lelogramparalitzarelaboracióel·lipse

libèl·lulainvàlid

D-10mall, mal·leablemantell, mantellinaaixella, axil·laanell, el dit anularnul, anul·lar (verb)cabell, capil·lar

model, modèliccancell, cancel·larestel, estel·larbudell, budellamMarcel, Marcel·labrètol, bretolada

clatell, clatellotmetall, metàl·licvel, velarestèril, esterilitzarmartell, mantelladamortal, mortalitat

D-11al·licient violoncel·lista

al·lot sol·licitar, violoncel·listacel·la cèl·lula, violoncel·lista

cristal·lí sol·licitar

novel·la violoncel·listanovel·lista violoncel·lista

oscil·lar sol·licitartil·la instal·lar, sol·licitar, vel·leïtat, violoncel·lista

D-12autoritatautoregulablecorreligionarienderrocarenramparantireflectorconrear

irregularironiateleradarinterromprecontraricontrarevolucionaritermoretràctil

arítmiaaromacorrelaciógarratibatmonorítmicderogarirrespirable

irasciblesomrientbarítonenraonarmultiracialerupcióneorealisme

D-13escolà/ar, manyà, mà/ar, xamfrà, solà/ar, sultà, avetar, arbitrar, volcà, atzarcaló/or, ressò, millor, picor, tauló, cantó/or, punxó, lluentó/or, való/or, mirador, sabó/orbalancí, patí/ir, marí, amanir, cosí/ir, monestir, revestir, albí/ir, platí, elixir

D-14semblàsentíva tancar

em miràva marxarva esmunyir

em corregíse n’anàes va adormir

em donàes va agenollarse’n penedí.

va obrirs’allargà

14

D-15isardhisendaistmehissarislàmicencreuament

cacauetroentcoetsubhastasubarrendamenthivernacle

ivorihivernhivernalhamamfibiamanida

hamacaambientamulethosteostatgehostil

osostrahorribleorxataormeigorgull

D-16Aquest matí, en el moment d’agafar l’autobús, tots fèiem cara d’anar a mercat, àdhuc un servidor, que no ha

aconseguit mai rematar una qualsevol operació comercial. Fer cara d’anar a mercat és fer una cara indefinible peròuniforme, una cara d’il·lusió dintre de la serietat, una cara que en el moment de pujar al cotxe és intercanviable.

La baluerna es posà en marxa i de seguida els sotracs ens han encabit i ens han format d’una manerasacsejada, car anar amb auto de carrera us dóna al cos una turgència amable d’espàrrec de regadiu. Si ushaguessin dit, abans de pujar-hi, que del cantó de les costelles hi teniu un clot just per deixar-hi reposar el colzedel company, no ho hauríeu cregut mai. I és així. A la cuixa dreta, hi teniu apuntat el genoll d’un altre, i el clatell usha agafat una estranya forma de llimona espremuda. El veí degué tocar la tenora de jove, perquè ha conservat unaire impertinent i tirat endarrere i es posa les dues mans a sota de les aixelles. Entaforat en aquesta ballesta, elmeu cap penja com el d’un gladiador ferit. I així anem tirant.

Escenes d’autobús, de Josep Pla

Altres activitats

Text susceptible d’ésser dictat:El pis de la Patrícia continuava igual. Voldria canviar la cuina, posar-hi rajoles de gres i armaris nous, però

l’Esteve em deixà misèria i companyia, va dir la Patrícia. I no puc apujar gaire els lloguers, fa tant de temps que hiviuen! Sort en vaig tenir, de la venda del magatzem. El vam vendre en vida de l’Esteve i ell me’n va fer un vitalici.La tribuna no havia canviat; en una paret, el quadre que els regalà en Francisco Ventura –les aquarel·les que enFrancisco de la Mundeta, al cel sigui, feia igual que l’Urgell–, els dos balancins, l’un amb el cul foradat –com hohaig de fer perquè me l’adobin?–, la taula camilla, el cosidor... El menjador, d’estil Chippendale, amb l’aranya dellàgrimes que parpellegen, les vitrines plenes d’objectes –saps?, ja no tinc gairebé res empenyorat–, la cristalleriade Sèvres, la vaixella de Llemotges, la col·lecció de caixetes –em vaig quedar la de la Judit, aquella que guarda lesflors de tarongina de totes les núvies de la família–, la coberteria de plata, les copes que en colpejar-les feien un somusical..., la immensa taula de caoba vernissada, amb la fruitera de plata, les cadires de setí estil imperi, elrellotge del besavi, el bufet amb el mirall emmarcat...

El temps de les cireres, de Montserrat Roig

E- P / B, T / D, C / GObservacions específiques

En alguns casos, les normes que regeixen aquesta qüestió són força complexes, i molt nombroses lesexcepcions. Així, doncs, caldrà refiar-se més de la memòria visual que de la memòria normativa per resoldre molts delsproblemes plantejats en aquest tema.

SolucionariE-1

cabia capgrupúscul grupesquerpa esquerp

rebien repescopir escupcopejar cop

llampegar llamp

saber sapserpota serp

concebent concepcalba calb

adobar adobpanarabisme àrab

tuberia tub

encorbat corborba orb

cubisme cubpolisil·làbic polisíl·lab

rumbejar rumbtombar tomb

E-2remolcador remolcesgrogueït grocesporuguit poruc

plegar plecmàgic mag

prologar pròleggemegar gemecbroquet broc

fastiguejat fàstic

regadiu regdescàrrega descàrrec

amargant amargsequera sec

amigablement amiccorcat corc

bel·licisme bèl·licalberguista alberg

abrigall abric

pedagogia pedagogaixoplugar-se aixopluc

presseguer préssecafeixugar feixucceguesa cec

atacar atacprodigalitat pròdig

aneguet ànec

15

E-3astutament astut

candidatura candidatingratitud ingratinjustícia injust

insuportable suport

buidor buitaïlladament aïllat

cridar critdidal dit

criada criatpodíem pot

assedegat setadvocada advocatabadessa abat

terradet terrat

acidesa àcidrefredat fredrigidesa rígidretardar retardfluïditat fluid

liquiditat líquidsudista sud

inabordable bord

E-4amistatell repjo becun sordparet

pròlegconsuetudestómacjoventutànec

rígidtempestatfàsticdemagogConrad

destorbfacultatun llampesternutaràbic

actitudrònecvirtutafalacdescàrrec

estrateg

E-5• copa, poca, opac, capó• adir, àrid, dirà, radi• actors, sotrac, castor, costar, croats, crosta

• isard, diràs, sidra• dors, sord• tros, sort

E-6absurdsúbditabsortsubjectavasubmergit

descabdellarobtenirdissabtesobtadamentcabdillatge

càpsulaeclipsicapçalclepsaescapçar

capbussatcapvespreoptimitzaraptitudcaptaire

escèpticrèptilscapsigranylapse

E-7sangfan, fangdalt, núvol, polsdoncs, entencciutadans , dins

tinc, blancreclam, campsabran, fàcilmentcontinuaven, corrent, allunyant-sellamp, extrem

client, bancsant, sangdifícilment, lluitavencim, grandíssimcaimans, africans, habitants

E-8De cop i volta va omplir-se d’un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició. Era que el pare

acabava de despertar-se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després es va moure amb una fressa tal, que vaigcreure que s’aixecava per venir a sotjar-me. Em vaig veure perdut. Vestit com estava, em vaig acotxar dins el llitfins al coronell, més de pressa que un nedador no s’afusa a la mar. I vaig restar arrupit, quiet.

Em va semblar que la porta cruixia, que el sostre tremolava sota el pas sord d’un peu descalç. A cada momentesperava sentir el pal de la mà del pare sobre el meu cos. Però no, no venia.

Poc a poc em vaig anar tranquil·litzant i em vaig allargassar descansadament, tot aplanat, tot rendit. El meu caps’enfonsava al coixí amb dolç engorroniment; el meu cos s’emmotllava a la tovor i escalforeta del llit; la fosca i elsilenci s’apoderaven dolçament del meu cor i les meves idees s’esfumaven...

La Parada, de Joaquim Ruyra

Altres activitatsFrases amb paraules que contenen dificultats ortogràfiques diverses pròpies d’aquest tema:

•Dubto que aquesta capsa sigui buida. • Roger el va reptar amb la mirada.• El captaire també es va enfilar al cavall. • Amb els cabdells de la llana omplí tot un cabasset.• Els llamps i els trons van fer apagar els llums. • Tenia un rang molt elevat a la cort del rei.• Hi féu unes ratlles amb fang negre. • Deixà passar un temps abans de respondre.

Text susceptible d’ésser dictat:Va despenjar el telèfon, va prémer un botó, va esperar un moment i va dir alguna cosa amb veu molt baixa.

Després va penjar i va reprendre la lectura.Em vaig entretenir mirant els quadres de vells abats que penjaven de les parets. Tots feien la mateixa cara

espiritual, com si no fossin d’aquest món. El fred i la humitat, però, no em permetien arribar a la beatitud querespiraven les aparences d’aquells monjos.

El pare Ramon em va estrènyer la mà.–Benvingut, senyor Arquer. Agraïm la vostra presència i els maldecaps que us heu pres per nosaltres.

16

Vaig fer que sí amb el cap, sense saber què contestar. Els monjos sempre m’han impressionat, oi més quancarretegen aquella aparença beatífica i parlen amb veu de cant gregorià.

Darerre el frare hi havia un novici amb ulls d’esperitat que no parava de mirar-me, com si hagués vist el diable, elmón i la carn en una sola visió.

La finestra tancada, de Jaume Fuster

F- NOMS I ADJECTIUSObservacions específiques

Si ho analitzem des d’un punt de vista funcional, la morfologia dels noms i la dels adjectius tenen molts punts encomú; per això no es presenten per separat en aquests exercicis. Alguns aspectes, com l’ús del morfema de gènere enels adjectius, constitueixen una espessa teranyina de normes i excepcions: la memorització seria dificultosa i pocduradora. Sembla preferible que els alumnes s’acostumin a identificar les àrees de dubte i a consultar gramàtiques,diccionaris, llistes i esquemes que tinguin a l’abast. Aquest hàbit els resultarà a la llarga més indispensable que lamemorització d’inacabables tirallongues de casos individuals.

Cal considerar ben correcte el doble plural s/os en els mots acabats en ig, sc... Cal, també, estar atent a lesformes morfològiques acceptables en certs àmbits geogràfics (jóvens, hòmens...)

SolucionariF-1

alt alta alts altesaliè aliena aliens alienesperpetu perpètua perpetus perpètuessecretari secretària secretaris secretàriessarraí sarraïna sarraïns sarraïnesestès estesa estesos estesesespès espessa espessos espesses

paral·lel paral·lela paral·lels paral·lelespupil pupil·la pupils pupil·lesexquisit exquisida exquisits exquisidesferéstec feréstega feréstecs ferésteguestraumatòleg traumatòloga traumatòlegs traumatòloguescòncau còncava còncaus còncavesbabau babaua babaus babaues

F-2pobre noiel text de l’articleun altre diael complex d’Èdipun vehicle mixt

el sufix de derivacióun reflex lluminósun reflex muscularun luxe asiàticel veí idiota

un diàmetre minsoun bisbe heterodoxun comando estupendun poeta alegreun pretext correcte

un taxista docteun telefonista fixun modista borratxoel nexe d’unióun cromo maco

F-3el cavall l’euga

el pediatre la pediatral’ogre l’ogressa

un ajudant una ajudantaun àrbitre una àrbitrael marrà l’ovella

el baró la baronessaun noble una noble

el ministre la ministral’institutor la institutriu

un captaire una captairel’animador l’animadora

un menestral una menestralaun acròbata una acròbata

l’inspector la inspectoraun deixeble una deixebla

el gendre la nora, la joveel marquès la marquesa

un antropòleg una antropòlogael conserge la conserge

el tsar la tsarinael camell la camella

el passerell el passerell femellaun serf una servael boc la cabra

el president la presidentael poeta la poetessa

un garrepa una garrepa

F-4trencadissos, bolígrafsesfinxs, fabulososannexos, dibuixos, texts/osvèrtexs, raigs/josprocessos, contrasts/os

obesos, escassos, grassos,nombrososfluxos, païsosllapis, estoigs/tjosfalçs, cabassos

nexes, llangardaixosmareigs/jos, imprevists/os, intensosíndexs, complexos

F-5els orfeons orfeó

els orfes orfedos rinoceronts rinoceront

els sofàs sofàels timpans timpàels guants guantsón joves jove

dos ximpanzés ximpanzéels senglars senglar

els oboès oboèels violins violí

són casolans casolàels plafons plafó

dos caimans caimanels pantalons pantalon

són sisens sisèels pregons pregó, -on

els lilàs lilà

els bramans bramandos marroquins marroquí

els bisturís bisturíels brasilers brasiler

estan dejuns dejúels xiprers xiprer

uns bambús bambúels comuns comú

17

F-6una qüestió tèrbolaun soroll estranyun actor guenyoels cigrons crusuna noia òrfena

una salutació cortesadues cases igualsunes situacions anòmalesuns pianistes precoçosles pluges pertinaces

una senyora amablela deixebla preferidauna mesada dobleunes terres amiguesunes sentències iniqües

una insolent divertidauna vianda suculentaté diferents versionsella es fa la innocentla més alegre de totes

F-7aquesta fi..un bon fiuna fi tumultuosa.

el vocal més joveuna vocal accentuadauna vocal neutra.

tots els llumsdonar la llumuna llum molt grisa

un editorial docteuna editorial doctaaquests editorials

F-8als aforesdeutes acumulatsolor més bonaun interviuuna anàlisi acurada

d’un enginyós estratagemaun pendent molt pronunciat.una síndrome desconeguda.el corrent elèctricels corrents

dos vessants molt marcatsel seu desavantatge era evidentels senyals deixats

Altres activitatsAdjectius i noms que permeten exercitar la formació de femení i plural:

ferroviari imprecís homòleg pàl·lid tranquil superfluequilibrista magre rude bilbaí mixt nulfred oftalmòleg precís tortosí vidu solitari

(redactat/redacció) anàleg (acte/decisió) solemne (gent/soldat) poruga(senyor/senyora) cortès (jutge/jutgessa) prudent (problemes/problemàtiques) comuns(parlament/comunitat) autònom (substància/líquid) roja (individu/persona) rude(nen/nena) intel·ligent (diner/aigua) escàs (resultat/puntuació) nul(problema/problemes) ambigu (sessió/moviment) contínua (costum/tradició) hebreu(transport/superfície) terrestre (moviment/moviments) reflex (sou/sous) fix

G- DETERMINANTSObservacions específiques

La substitució de lo neutre es pot fer de moltes maneres que aquest solucionari no especifica. Caldria unacorrecció individualitzada.

Aquest tema toca un parell de qüestions que s’aparten de la llengua usual: l’ús del possessiu culte llur i lesflexions normatives de determinants com prou, força, massa, bastant... Toca també els mots gens, cap i res, conflictiusper a algunes persones per interferència del castellà.

SolucionariG-1

Era allò de sempreAixò que has escrit no té cap ni peus.No saps prou bé com n’arriba a ser, de garrepa.El que té de bo el cas és que...Té disset anys, la qual cosa significa que...Que en deu ser, de lluny, ja

Es vestia a l’estil de TarzanEra més fàcil del que semblavaVés-hi tan d’hora com puguis.Tot el que és meu és teu.T’imagines que ximple que s’ha tornat?Pel que sembla, ja has dinat.

G-2al costat del, d’en Ponçla comarca del BagesGonzález i Pujol es van trobarEl poble de l’EsquirolDissabte al migdia

Pel que diu la Jasminaon va néixer Jacint Verdaguerla capital d’Osonava arribar en,el Pep GuardiolaVingui diumenge a les tres

i pedagog, Miquel Reniu...Dimarts es procedirà ava morir Charlie Chaplin.

G-3tres-cents seixanta-cinc diesun paquetl’u de maigun terç de litreun vint-i-quatrèla centena i última qüestió

la centèsima part del territorivuit dècims/desensl’u es confon amb...setze mil cent norantaen cinquena posicióquatre cinquens

vint-i-quatre horesel vint-i-sisè diadues mil·lèsimes de mmdos-cents milions de kmun tres-cents seixanta-cinquèel milè aniversari

18

G-4quan el tedi s’apoderà de miquan tothom dormiaal cap d’un quant tempsdeixant tot quant tenienquan, cansats de dormir

quant als dinersquan passava pel davantquan es mirà al miralldepèn de quant escalfi el solquant diu que necessita?

quan, el 1581, l’enviaren a Pisaquan no en tenia cap altraquant a d’Artagnan

G-5tan actual i tan absolutaDe tant en tant, tan serióstant soroll i tant movimentEra tan immens, tant espaiCorria tant i sabia tan bé

Eren tan pocs, tan limitatEra tan autoritari, tant síDe tant en tantPlou tan poc i fa tant solun estil tan ric, tan penetrant

cridi tant ni faci tant soroll!si tant ens busca i tan interessattan senzilla i tan normal

G-6llurs niusde la seva genten llurs cavalls..

llurs capsllurs cabellsels seus pensam.

de les seves mansllur tendade llurs pits

les seves ciutatsllurs caràctersllur creació

el seu pes

G-7bastants pelesgaires màquinesamb força olivesmassa estudiants

prou coneixementsgaires caríciesprou dinersbastant estona

força cosesmassa feinesprou orellesmassa preocupacions

força cambrers

G-8El meu cavall es va trencar una pota.Vols venir a casa meva?Per fi, amb gran sorpresa meva, caigué.El pare em va renyar perquè no li havia demanat permís.El seu pare ens va convidar a tots els de la colla.La darrera voluntat serà per a vosaltres, filles meves!Els altres s’abraonaren damunt seu per disputar-li aquell os.

Mentre alguns socis del club parlaven amb el president...El pagès deia que aquella era la seva euga.He fet el que em corresponia. La resta és problema teu.Allà hi viurà durant tota la vida.Cada ocell construeix el niu d’una manera diferent.Els nois sempre van darrere seu.Va dir que era per culpa meva.

Altres activitatsFrases que treballen el contingut de l’exercici G-2 (presència/absència d’article):

• L’ Ajuntament va aprovar ø dilluns una moció sol·licitant la despenalització de l’objecció electoral.• ø Manel Pumarol, cap de la secció d’espècies protegides, considera que...• El 31 de juliol ø Jacint Codina, alcalde de Vic, es va entrevistar amb...• Que no t’ha dit res la Marta?• Quan tornaré a tenir una ocasió com la que vaig tenir ø diumenge passat?

Cardinals, ordinals i partitius:•el 20 any de la seva vida •em falta el número 31 •té 41 anys•una 1000 part •la 34 setmana •1/52

Frases amb tant/tan:• És tan orgullós que no ho pot suportar.• Va dir-ho en un català tan correcte que em vaig sorprendre.• El treball era tan ben fet que va ser molt ben acollit.• Em compraré tant menjar com voldré.• Es va espatllar l’esforç de tant temps.• Per què li tens tant odi?

Frases amb diversos indefinits i quantitatius:• No hi estaré gaire (estona, minuts, temps, hores, dies...)• Necessitava bastant (enginy, imaginació, esforços, maldecaps, contrarietats)• Encara hi havia massa (neu, núvols, gent, persones, bestiar, bèsties)• Va haver-hi força (vi, licors, cava, begudes, ampolles, mam)• No tens encara prou (capacitat, generositat, diners, valentia, amics)

19

H- RELATIUSObservacions específiques

Aquest tema presenta una distància considerable entre la llengua usual i la llengua normativa escrita: seriaconvenient fer una comparació continuada entre les solucions adoptades per aquests dos registres.

Caldria assegurar prèviament el concepte antecedent, així com la identificació d’algunes funcions sintàctiques.Moltes oracions de relatiu poden adoptar diverses solucions ben correctes i diferents de les plantejades en

aquest solucionari.

SolucionariH-1

un vaixell Sel dia CT

les coses Sarbredes Sun home Sel soroll CD

un paper CDuna altitud S

el moment CTuna llacuna CD

les llargues piragües Sels llibres CD

una època CTuna vall S

un fill Sl’habitació CD

una senyora Sel bastó CD

aquelles ocasions CTuna pistola S

bastons CDalguns indicis S

un moment CTaquest record CD

H-2És un conflicte estudiantil les causes del qual es desconeixen.Passàvem per un camí estret, els marges del qual eren plens de verdor.Aquest acte ha de ser aprovat pel director, el permís del qual sovint costa d’obtenir.Hem travessat per un passadís subterrani, tots els llums del qual estaven espatllats.Ho vam explicar a una professora en qui/en la qual confiàvem cegament.Han tallat aquell arbre tan alt on/en què/en el qual havia fet niu una garsa.Van organitzar un sopar benèfic amb els guanys del qual van poder comprar un tractor.No van voler veure mai més aquell cotxe amb el qual/amb què el seu fill havia tingut l’accident.És un precipici perillós on/en què/en el qual s’han estimbat molts cotxes.És un hospital modèlic el personal del qual és molt eficient.Va ser un accident del qual els diaris van parlar tot l’estiu.Em va ajudar molt en aquells moments, cosa que/la qual cosa recordaré sempre.Juga en un equip l’entrenador del qual és el meu germà.Cal que passem per casa de l’Emília a qui/a la qual ja fa dos mesos vam vendre un gos.Se’m va espatllar la bicicleta amb què/amb la qual havia recorregut tota la comarca.

H-3el bitllet fals amb què/amb el qualescriure les coses a les quals/a quèun racó on/en què/en el qualaquell temps que/en què/en el qualla vella bruixa a qui/a la qualLes coses amb què/amb les qualsaquell dia que/en què/en el qualtotes les proves a què/a les qualsl’operació de què/de la qualaquell temps que/en què/en el qual

Míster Holmes, que/el qualels llocs on/en què/en els qualsla casa de l’alcalde, que/la qualla casa de l’alcalde queEl rector de Vallfogona, a qui/alqualun moment que/en què/en el qualels motius per què/pels qualsl’home a qui/al qualEl doctor, que/el qual

terrestre on/en què/en la qualel nom amb què/amb el qualal menjador, cosa que/la qual cosael cotxe queel cotxe, que/el qualels prats on/a què/als qualsllençar les sabates, per la qual cosaun fill, que/el qualla velocitat amb què/amb la qualel mossèn, a qui/al qual

H-4una camisa en què/en la qualuna carta l’adreça de la quall’hora que/en què/en la qualaquella casa els balcons de la qualun bosc on/en què/en el qualdiuen que s’hi referirà en el discursaquells sondejos a què/al quals esuns nens la mare dels qualsun pintor els quadres del qualno sabia pas que el seu mocador

el jugador en qui/en el qualun concert al qualaquell poble on/en què/en el qualno feia gaire que hi era.un soroll al qual/a quèun pou del qual es treu molta aigua.em sembla que se’n pot treureun tema del qual s’oblida tothom.una qüestió de la qual es parlavaun local al qual deien

una avaria de la qualun home que en tenia prouaquella revista de la qual/de quèm’agrada molt que te’n recordisaquell individu de qui et reies tantla noia a quiaquell paio a qui/al qualles dents que li surten enfora.

Altres activitatsFrases de relatiu susceptibles d’ésser treballades:

• Els tres vailets que s’havien assegut a la barana...• Va exagerar el perill que anava a córrer.

20

• Era un sastre que devia molts diners.• Però el sabater, que volia cobrar, entrà poc després a l’església.• La mestressa, que els sentia des de la cuina, es posà a riure.• És l’hora que se’n van a dormir.• El dia que va començar d’anar a escola...• L’estat de descoratjament en què es trobava no el deixava bellugar.• Ja haureu comprovat les difícils condicions en què he fet el reportatge.• Vaig explicar-li el perill en què ens trobàvem.• De cada fenomen, ell n’obria una fitxa on detallava el fet en qüestió.• Van arribar a un port de la Martinica on havíem de carregar unes bótes de licor.• Era un corredor molt llarg, al fons del qual hi havia un llum esgrogueït.• Tothom esperava la intervenció del metge, l’escopeta del qual era un monument.• El capità duia un vestit l’elegància del qual no podria explicar perquè el tapaven els galons.

I - PRONOMS FEBLESObservacions específiques

Aquest tema és considerat tradicionalment com a un dels més complexos de la normativa sintàctica catalana. Hideuen contribuir diversos factors: d’una banda, els problemes ortogràfics (apòstrofs, guionets); de l’altra, un sistemanormatiu escrit considerablement allunyat en algunes qüestions del sistema oral habitual; i, finalment, un sistemapronominal força diferent del sistema pronominal del castellà, que és la llengua habitual d’una part important del’alumnat.

Tot això fa que calgui fer una referència constant a la norma oral (sense desmerèixer-la mai!) i que calgui tambéfer una atenció especial a l’ús dels pronoms que, com en, hi i ho, poden resultar considerablement conflictius per al’alumnat que té el castellà com a llengua habitual.

Caldria igualment tenir en compte que, sovint, una resposta diferent de la d’aquest Solucionari no vol dirnecessàriament que la resposta sigui incorrecta; cal averiguar el sentit que dóna l’alumne a la seva resposta. Així, lasubstitució pronominal de la frase S’han habituat a prendre drogues i per aconseguir-__ són capaços de tot admet duespossibilitats: aconseguir-ne si s’interpreta que l’antecedent és només la paraula drogues, o aconseguir-ho si s’interpretaque l’antecedent és l’oració prendre drogues.

SolucionariI-1

Posa‘m; assabentar-me; digueu-meAgafa‘t; no t’atabalis; perdre‘t; calçar-teTraieu-ne; perdre‘n; n’has vistLi infla; prendre-li; li diguessisDonar-los; pinta‘ls; agradar-losAgafin-se; se us va acostar; posi‘s

Les entrevèiem; incloure-les ; amagar-les-hiEns dóna; posa‘ns; donar-nos-hoTe l’has creguda; la inflaràs; treure-laEls tens; admetre‘ls; administrar-losUs ho direm; dir-vos-ho; posar-se-usEntendre‘l; endreçar-lo; poseu-nos-el

I-2Se me’l va endur.Se me la va endur.Se me l’ha endut(a).

A mi, se m’hi va dirigir.A nosaltres, se’ns hi va dirigir.A vosaltres, se us hi va dirigir.

Ell se la va beure tota.Ell se’l va beure tot.Ell se l’ha begut tot.Nosaltres ens l’hem begut tot.

Sempre te’ls inflo.Sempre te l’inflo.Demà te la inflaré.

Diu que se me la vol endur.Diu que se me’l vol endur.Diu que se me l’endurà.

I-3no ho sabia.t’ho ha dit ellte’n va dir gaireste l’ha donaten consumim molt

ho hem consumitho sap el nostre reimai no ho tindràmai no en tindràara us ho explicaré

ara us l’explicaréen talla tres milionsvols convidar-ne quatrevols convidar-lo a ellels monjos ho van fer

21

I-4Algunes qüestions tenen diverses solucions.

en portaré una canoahi clavava a cada objecte

per jugar-hi! amb aixòen va parlar. de la mort de Charlot

a punt de donar-l’hi a ell/ellase n’acosta una. noia

Si en sabessin d’escriure

No t’hi encaparris en el fet que hagi marxatno hi sento gaire. cap complement concretno hi havien rigut. feliços

en va marxar d’un hospitalhi trobaràs consell. en el llibre

no en feia cas d’ell, d’allò...per fer-ne cartró. de les cordes velles

I-5n’havia extret un full.entrem-hi, doncs!jo encara hi escrivia.també s’hi va posar.n’obria una fitxa.

no hi quedava gens de vi.no en quedava gens, de vi.en va treure una pomahi posa molta fullaraca.Aquí no n’hi ha ni un.

Oi que n’hi havia unno admetia no ser-ne l’amo.per l’esquerra no hi sent gaire.només en sentia la veu.com si hi tirés una pedra.

I-6Ja sabreu defensar-vos-enLa gent havia après a relacionar-s’hiNo sap si n’ha de dur un de llarg o un de curt.Ens n’allunyem cada dia més.Tothom me’n parlava.Cap dels dos no en tenia documents.Entrem-hi tots plegats?No gosava apartar-me‘n.

Hi ha renunciat per sempre.Ja en tenim ganes.Al cap de poc en vingué una altra de més poderosa.Tirant en tenia només quinze mil de mal comptats.Segur que ella hi arribarà.A Alemanya en funcionen alguns d’antics.La reina hi fou amortallada.

I-7donar-los la notíciaels adreçava paraulesd’on els havia pervingutse‘ls havia ocorregutvan reportar-los cap guany

treure‘ls ni una paraulaque els expliquésdient-los: “Atureu-vos!”haver-los fet..., els va fer...se‘ls acostà un gos

que els havia ocorregutfent-los mal els ossosse‘ls va glaçar la sangno els fa cap malper cegar-los la vista

I-8d’abeurar-li, l’hi va canviarencara li fa mal?li vas fer penal’hi va enviarJo li vaig fer

li faltava un cascli convenial’hi vendréva comprar-li , que l’hi pugessinno li va agradar

Se li va escaparno l’hi volia deixarl’hi compraràsNo l’hi va voler donar

I-9l’hi tapavala hi va treurela hi tancarenli ho vaig dir

li ve de gust, donar-l’hino li ho perdonarenli ho prego, Watsonexplicar-li-ho tot

fer-li estudiar Dretla hi posàremdemanar-li, passar-la-hino li ho goso dir

que li explicavaanava per pagar-l’hi...

I-10els ho hagués permèsels el volien prendreexplica‘ls que no els la pots tornarsegur que els agradaràno els hi hagués tinguts

qui els els havia d’enviarEls les puc donarno els en dónes capels hi va lligarno els vam poder treure

doneu-los-les aviatels ho impediaels hi trobaràsels falten uns bons pneumàticssi els fas cabal, si no els en fas

I-11no ho és?no ho era gairehi anavano l’hi havia trobatsí que l’era

ho van seroi que els sónnomés hi has deixatla manera de ser-hoja les són

no ho ésno hi dormias’hi quedavano ho és ni ho seràde cap manera l’és!

22

I-12no n’hi havia capli’n vull explicar unanomés li’n sortien quatrei li’n preguntà la causan’hi ha moltes

n’hi ha proutallar-li’n un bon trosjo li’n vaig donarn’hi ha tantesli’n van ensenyar

li’n vaig ensenyarse n’hi va anar ellposa-n’hi mil mésningú no li n’havia ensenyat

Altres activitatsFrases amb pronoms febles susceptibles d’ésser treballades:

• La Ventureta se n’hi va anar.• Mentre fossin valents n’hi havia prou.• Li va receptar píndoles, i va encarregar a la seva dona que li’n donés una cada dues hores.• Quan va entrar a la ciutat se li va acostar un captaire.• Jo li he agafat la mà i li he dit que...• Es va amagar en un bosc. Si el busques bé, segur que l’hi trobaràs.• Ella voldrà aquest càntir d’or i el seu pare l’hi comprarà.• No li vaig prendre el rellotge! Només l’hi vaig manllevar!• L’àvia es va veure amb el paquet dins les mans. L’hi donàrem després de sopar.• Tenia molta habilitat. Totes la hi envejàvem.• El seu pare no entendria la seva versió i no serviria de res d’explicar-la-hi.• No tornarà a passar. Li ho prometo.• Algun dia ens coneixerem i li ho podré explicar tot.• No havien pescat encara quan se’ls trencà la llança de fusta.• Ja arriben les passatgeres. Prepareu-los el camarot de proa.• Els vol grassos? Doncs portem-los-hi grassos!• Ara no tenia marit, però ja n’havia tinguts tres.• Potser no va fer aquest experiment, però sí que en va fer d’altres.• Hauria donat el bosc a qui fos, però no admetia no ser-ne l’amo.• L’abat no parava d’ensabonar el rei i alabar-ne la saviesa.• Moviment de passatgers! N’ha baixat un i n’han pujat dos!• Ells tot just anaven a Manresa quan els altres ja en tornaven.• I ben content que n’estic.• És una missió secreta. No puc parlar-ne.• Rep moltes garrotades, però ell també s’hi torna.• El rei no va deixar desparar la tenda perquè unes orenetes hi havien fet niu.• El carrer llarg és paral·lel a la platja, i hi viuen els mercaders.• No heu vist les noves instal·lacions? Doncs demà us hi acompanyaré.• Tot això ho he aconseguit honradament.• Li vaig assegurar que l’ajudaria, però no s’ho va creure.• Estic segur que és veritat, però vull que ho oblideu.

J - VERBSObservacions específiques

Dos tipus de dificultats conflueixen en la morfologia verbal: els ortogràfics i els pròpiament morfològics. Aquestsdarrers (que són els que es treballen en la majoria dels exercicis del tema) presenten, com els pronoms febles, unproblema de distanciació entre el sistema normatiu i el sistema col·loquial. Caldrà, mentre es treballa la norma escrita,fer referència constant al sistema col·loquial, fer-ne veure la lògica que té i com es basa en l’analogia: l’accés a la normaculta no es pot fer ignorant la norma oral, i menys intentant eliminar-la.

La casuística morfològica dels verbs és tan extensa i, normalment, tan poc generalitzable, que la memoritzacióde segons quines normes resulta molt difícil. Sembla que és millor, altra vegada, situar els dubtes tan clarament com espugui i aprendre a consultar els materials que poden ajudar a resoldre’ls.

SolucionariJ-1

treus treguis, traguessiscaure caic, queiesvoleiar voleia, voleïcomplau complaem,complaïa

crec creia,crèiem, crèieuiniciarà s’iniciï, s’iniciïnpodem poguéssim, puguemincloïa incloíeu/incloeu, incloem.

creat creïs, creeucollir cull, cullindestruïda destruir, destruintnéixer nascut, naixent

23

J-2No tanqueu la porta.Sigues més ràpid.No en prengueu model, d’això!No li donis ni les gràcies!No ens moguem d’aquí!

Tingues confiança en mi.Traieu les mans d’aquí!No li vengueu cap quadre!Estigues alerta.Incloeu-nos a la llista.

No em vinguis amb històries.No segueu, encara.No begueu tanta gasosa.Removeu la cassola!Digues “un tigre...”

J-3refer-sepoderensordirrecórrer

estremir-sedesconèixerometreestablir

caldredebatrerecloureescarnir

saberconcebrecomparèixerrefondre

oferirtenirmerèixerrebatre

J-4he saludatha pretèsha clos

he empèshan romàshan cobert

ha cabuthem merescuthan aparegut

hem sabuthas mòlthem estret

ha despèshan reclòshe dolgut

J-5encendre substància olorosa

soler rasa feta per l’aradadoldre contrari de boseure possessiupoder cossis, recipients

romandre país de l’est d’Europaabatre monjo

viure que no és mortvaler dansasoler aïllat; estrella

J-6Posa-ho al revés.Si rebés algunaque el rebés per Nadal.

El moliner molQui l’ha mòltmol més cafè, n’hi ha molt de mòlt

Fa molt temps queQuè tems?tems el mal temps

no mor fins aSi algú mor d’accidentno hi mor ningú.

les fonts d’informació.la fons amb la flamaal fons del torrent.

J-7cantar confondre admetre interrompre percebrecanto confonc admeto interrompo percebocantes confons admets interromps percepscanta confon admet interromp percepcantem confonem admetem interrompem percebemcanteu confoneu admeteu interrompeu percebeucanten confonen admeten interrompen perceben

tòrcer tossir complaure venir eixirtorço tusso complac vinc ixotorces tusses complaus véns ixestorç tus complau ve ixtorcem tossim complaem venim eiximtorceu tossiu complaeu veniu eixiutorcen tussen complauen vénen ixen

J-8cantar canto canta cantem cantensentir sento sent sentim sentenassentir assenteixo assenteix assentim assenteixenpressentir pressento pressent pressentim pressentenassortir assorteixo assorteix assortim assorteixensortir surto surt sortim surtenescollir escullo escull escollim escullenpatir pateixo pateix patim pateixenmaleir maleeixo maleeix maleïm maleeixeninfluir influeixo influeix influïm influeixengrunyir grunyo gruny grunyim grunyen

24

J-9saltàferenbeguerensaberen

escrivírem/escriguéremempenyécorreguéveieres

apareguéreminterrompéreberentragueren

foucabépertanyé/pertangué

J-10partintdeventrebatentcaientvolent

revivintcommoventprescrivintabsolentcombatent

estenentflorintapareixentcontraientocorrent

descrivintconcloentcabentjaientconvivint

percebentcomplaentdissolenttraientvenint

fonentcoentprenent

J-11avisa avisi, avisés

responíeu respongueu, responguéssiuvist vegin, veiessin

donen donin, donessinsaps sàpigues, sabessis

coneix conegui, coneguéscreieu cregueu, creguéssiucorren corrin, correguessincabrà càpiga, cabés

Altres activitatsCompleta els espais buits amb els verbs de la mateixa línia:

(jo) canto cantava cantaré canti cantés(nosaltres) estrenyem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(ell) . . . . . . . . . . . comprenia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(vosaltres) constituïu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(ell) recull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(ell) . . . . . . . . . . . atreia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(vosaltres) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . podreu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(nosaltres) incloem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(tu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . rumiessis(vosaltres) preveieu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(ells) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . escullin . . . . . . . . . . .(jo) . . . . . . . . . . . compareixia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(jo) . . . . . . . . . . . pretenia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(nosaltres) desfem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(ells) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . instituiran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(tu) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . confonguis . . . . . . . . . . .(nosaltres) . . . . . . . . . . . requèiem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(jo) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . surti . . . . . . . . . . .(ells) escriuen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(tu) . . . . . . . . . . . triaves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .(vosaltres) . . . . . . . . . . . emetíeu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Ompe els espais buits amb la forma corresponent del verb entre parèntesis:•Saltem, ballem i . . . . . . . . . . . (riure), que això s’ha de celebrar.• Volíem que els professors ens . . . . . . . . . . .(donar) les notes abans.• Em faria gràcia que vosaltres . . . . . . . . . . . (treure) la rifa.• Escolteu atentament i . . . . . . . . . . . (prendre) nota del que diran.• Ei, vosaltres! No . . . . . . . . . . .(estendre) la roba al balcó!• Vull que vosaltres . . . . . . . . . . .(beure) a la meva salut.• Vol que vosaltres . . . . . . . . . . . (veure) les noves instal·lacions.