Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 51 ( Sec. Bot ., 5): 175-179. 1984

NOTES BREUS SOBRE LA FLORA DELS PAISOS CATALANS

Rebudes fins el desembre de 1983

Aquest apartat acull notes floristiques curtes. Els autors faran arribar Ilurs aporta-cions, acompanyades de la bibliografia corresponent, al Consell de Redaccio del Butlleti,el qual s'encarregara de reordenar-les i d'estructurar una bibliografia conjunta. Cadascunade les notes podra portar, si aixi ho desitja I'autor, un titol curt i concis, i anira signada.

Adonis vernalis L. a Catalunya

Planta de distribucio pontico-sarmaticaque to a la comarca de la Cerdanya lesuniques localitats catalanes conegudes.L'indret peninsular mes proper al nostreon ha estat trobada l'especie correspon alCollado de Sos (800 m), ja dins Arago (leg.0. de Bolos, BC 374549). Tambe es cone-guda de Navarra, Burgos i Granada. Re-centment MATL:o (1982) la cita de la pro-vincia de Valencia.A la Cerdanya 1'Adonis vernalis es refu-

gia als vessants obacs dels turons calcarisque clouen a orient la petita Cerdanya. Escomporta com a estrictament calcicola iThem observada sobre sols que presentenuna oscil•lacio de pH compresa entre 7,2i 8,3 (en 6 mostres analitzades). Dins delterritori cerda s'ha de considerar aquestaranunculacia corn a molt rara, pero als in-drets anteriorment descrits es fa forcaabundant i es pot considerar caracteristi-ca de I'associacio Adonido-Brometum erec-ti X. Font 1983 (in CARRERAS et al., 1983)de l'alianga Xerobromion erecti. A la regiocentreuropea aquesta especie es conside-rada per OBERDORFER (1978) com a carac-teristica de l'ordre Festucetalia vallesiacaeBr.-Bl. et Tx. 1943, de caracter fortamentcontinental. Hem observat la planta a lessegiients localitats: sobre Olia, 1.120 m(CG99); a l'oest de Pi, 1.100 m (CG98); Cor-

tas, 1.270 m (DG09); cim del tossal deBaltarga, 1.120 m (DG09); sobre Riu dePendis, 1.300 m (DG08); vessant nord deltossal d'Isovol, 1.150 m (DG09); vora Olop-te, 1.050 m (DG09).La seva floracio, com indica l'epitet es-

pecific, es molt primerenca; les primeresflors apareixen normalment la primera set-mana d'abril. Un cop ha fructificat (juny)la planta es marceix i s'asseca, de tal ma-nera que a 1'agost es forca dificil d'obser-var-la.Recentment hem sabut (0. de Bolos, co-

municacio verbal) de I'existencia d'un plecd'Adonis vernalis herboritzat a la Cerda-nya durant la decada de 1940; no hem tin-gut, pero, 1'oportunitat de veure'l.

X. FONT

Aster linosyris ( L.) Bernh.al Baix Llobregat

Especie molt poc citada a Catalunya.CADEVALL (1913-1937) recull nomes una ci-tacio de Masferrer del castell de Savasso-na (Osona) i unes indicacions poc preci-se( procedents de l'Herbari Salvador. D'al-tra banda, la coneixem tambe de les co-marques pirinenques del Pallars Sobira ide 1'Alt Urgell (CARRERAS et al., 1983), dela Cerdanya (FONT I CASTELL, 1983) i del

175

Bergueda (SORIANO, corn. verbal). Nosal-tres Them trobada al pla d'Ardenya, dinsdel terme municipal de Vallirana (BaixLlobregat), localitat molt allunyada de lesconegudes fins ara. Creixia als prats delBrachypodio-Aphyllan the tum, mentre queals Pirineus ho fa a les pastures eixutes de1'alianca Xerobromion. Era en for i fruitel 20 de novembre. Molt probablement lafloraci6 tardana d'aquesta planta l'ha fetapassar desapercebuda als ulls dels bota-nics, i es molt facil que sigui mes abun-dant del que hom creu.

A. CARRILLO i J. M. NINOT

Bromus inermis Leyss . a Catalunya

Farratgera centreuropea que to el seulimit occidental de distribucio a la ratllaAlps-Franca septentrional. Fins ara no ha-via estat mai trobada als Paisos Catalans.Les uniques citacions que en coneixem dela peninsula Iberica s6n del segle passat:AMO Y MORA (1871) l'esmenta de «la pra-dera del Canal de Madrid (ap. CUTANDA YAMo), en Aranjuez (ap. BOUTELOU) y en laAlcarria (ap. CAVANILLES)) .La recollirem als afores de Baga (Alt

Bergueda; DG07), al marge d'un prat dedall, en plena florida a principis de juny de1982; l'any segilent recorreguerem altravegada els mateixos indrets sense que po-guessim constatar-hi novament la sevapresencia. Cal, doncs, pensar que es tractad'una especie accidental a la comarca, vin-guda amb les granes de les altres plantesdel prat de dall.

I. SORIANO

Centaurea seridis a les dunes litoralsde I'Alt Emporda

Centaurea seridis L. subsp. maritima(Dufour) Dostal, que es diferencia de lesaltres subspecies per les seves fulles infe-riors pinnatifides i mes o menys lirades,es una composta perenne, fins avui cone-guda nomes de les costes meridionals dela peninsula Iberica. Ha estat herborit-zada a la platja del golf de Roses, entreels estanys de ]a Rogera i de la Macona,als sorrals del primer cord6 de dunes fixa-des i en un territori relativament petit initrogenat. Observada per primer cop el

mes de maig de 1982, formava part d'unAmmophiletum arundinaceae fragmentarii segurament malmes per les Ilevantades.Fou novament observada l'abril de 1983cap a la Ilacuna de la Serp, sovint a recerde tamarius, on formava ja petites colo-nies (quadre UTM: EG07).Aquesta localitat representa la mes sep-

tentrional de les conegudes i esdeve laprimera de les citacions del taxon a Cata-lunya. Es tracta, segurament, d'una intro-ducci6 recent perb previsiblement reeixi-da a causa de l'especificitat del medi onarrela: ESTEVE (1972) afirma que «... es no-toriamente amm6fila y ruderal. A nuestrojuicio es la especie de mayor representa-ci6n para las comunidades nitr6filo-areno-sas, desde Valencia a Malaga...». Dadessobre la seva distribuci6 apareixen tambe,entre d'altres publicacions, a RIGUAL (1972)i a BORJA (1950).

A. FARRAS i R. M. MASALLES

Cicendia filiformis (L.) Delarbrea Catalunya

Aquesta petita gencianacia no era cone-guda de Catalunya. Nosaltres Them recol-lectada molt localitzada, pero abundant, a1'Isoetetum durieui en els barrancs quebaixen dels cims del Montclar i el tur6 de1'Home (massis de les Cadiretes, DG92, a60-110 ms.m.), acompanyant a d'altres es-pecies prbpies d'aquests ambients: Isoetesdurieui, Juncus pygmaeus, J. tenageia, J.capitatus, J. bufonius, Aira elegantissima,Anagallis minima, Centaurium maritimum,Scirpus setaceus, S. cernuus i Lythrumhyssopifolia, entre altres. En dues ocasionstambe ha estat detectada la seva presen-cia en un marge humit amb Anagallis te-nella, Drosera rotundifolia, Scirpus seta-ceus, Hypericum elodes, Carex punctata,Cvperus flavescens i Juncus articulatus, a60.ms.m.

E. BALLESTEROS

Exaculum pusillum (Lam.) Carvela la Selva

En les nostres recerques sobre la dina-mica de l'Isoetetuin durieui del massis deles Cadiretes hem tingut l'ocasi6 de re-collectar aquesta rara especie en dues lo-

176

calitats situades en camins abandonatsvora Santa Ceclina (DG92, 160 ms.m.). To-tes dues vegades anava acompanyada peruna serie d'especies caracteristiques d'a-questes comunitats terofitiques: Isoetesdurieui, Lotus angustissimus, Juncus ca-pitatus, J. tenageia, J. bufonius, Scirpussetaceus, Mentha pulegium, Hvpericum hu-mifusum, Sagina subulata, Trifoliurn glo-meratum, T. dubium, Lythrum hyssopifo-lia, Centauriurn maritimum, Aira elegan-

tissima , Moenchia erecta i Anagallis mi-nima.

E. BALLESTEROS

Gagea pratensis ( Pers .) Dumort.a 1'Alt Urgell

Aquesta especie, nova per als Palsos Ca-talans, la vam recol•lectar el 15 d'abril de1981 prop de Carmeniu, a I'Alt Urgell (31T

FIG. 1. Naias minor All. (a) i Naias gracillima (A. Braun ex Engelm.) Magnus. (b).a i b,-aspecte general (x 0,5 ); a' i b', detail de les fulles (x l0); a" i b", auricules de les beines foliars(x 10); a"' i b"' flor femenina i fruit (x 10); a"", grana (x 10),

177

CG69). Creixia en un camp de cereals d'hi-

vern acabat de llaurar (Scleranthion an-

nui), a 1.200 in d'altitud, cn exposicio nord,

sobrc substrat esquistos. Cap a finals d'a-bril de I'any segiient vain tornar at mateix

indret i vain eomprovar que la planta s'ha-

via estcs una mica i que estava encara en

periode de floracio. Deis Pirineus Gagea

pratensis cs coneixia ja de la seva part

central, cap a San Juan de la Pena i a

la Pena de Oroel, prop de Jaca (VILLAR,

1980, citant una comunicacio de Vivant).

J. CARRERAS

Najas gracillima (A. Braun ex Engelm.)Magnus a Catalunya

En el transcurs dels nostres estudis dela vegetacio de les zones humides del golfde Roses, ens aparegue durant l'agost iprincipis de setembre de 1982 aquest ta-xon nou per a Catalunva i segurament pera In peninsula Ibcrica.VRelativament abun-dant, pero localitaat, l'observarem als ar-rossars de ]'antic estany de Castello d'Em-puries. La confirmacio ens fou donada petDr. Hall, de ]'Aquatic Weed Program deIn Universitat de Florida, ja que les des-criptions corresponents a aquesta especie,tant de Flora Eziropaea com de la floraamcricana de Gray (FERNALD, 1950) no coin-cideixen pas gaire. Hom en troba una bonadescripcio a la Flora d'Italia dc PIGNATTI(1980).La planta es difercncia de les ja cone-

gudes at pals, Najas minor All. i Najas ma-rina L., pet scu aspecte general, de tiges itulles molt estretes, lines, gracils i delica-des, que fan pinzell en treure la planta del'aigua. Les fulles tenen d'1,8 a 2,2 cm deIlargada (1,5 a 1,9 cm les de N. minor), ide 0,3 a 0,5 mm d'amplada (0,8 a 1,2 mma N. minor), amb 14-18 dents molt pocpatents. La caracteristica mes notable es]a prescncia d'auricules ben formades ales beines de les fulles, auricules que sondividides amb dents irregulars, sovint qua-si laciniades.De moment nomes ]'hem localitzada a

dos d'aquests camps d'arros formant partde la sinusia submergida, el «Najadetum»en cl sentit que li donen MOLINIER & TA-LLON (1970), dins de la comunitat de 1'ar-rossar (Cvpero-Amfnannielum coccineae0. de Bolos i F. Masclans 1955). Apareixjunt amb Najas minor, Zannichellia palus-

iris subsp. pedicellata, Ceratophyllum de-mersum i una catifa quasi continua decaracies (Chara vulgaris fonamentalment).

Originaria de la costa est d'Americadel Nord, la planta es naturalitzada fatemps a molts arrossars d'Italia (Piemon-te, Lombardia, Toscana, Veneto). Posterior-ment fou localitzada a la desembocaduradel Roine, tambe als arrossars (MoLINIER,1980).

A. FARRAS I DE BLAS

Ophioglossum azoricum C . Presl. aCatalunya

Aquesta especie, que alguns autors su.bordinen a O. vulgatum (0. vulgatum L.subsp. ambiguum (Cosson et Germ.) E. F.Warburg) ja havia estat citada dels Pal-sos Catalans per LOYEZ GONZALEZ (1982).En una excursio que vam realitzar a mit-jan maig del 1982 a ]'Alt Urgell, la vamrecollir prop de Castellbo, a 1.050 m,CG69, en uns pradells d'anuals del Thero-Airion. Les localitats catalanes indicadesper G. Lopez Gonzalez, basades en exem-plars de I'herbari BC, son: Ports de Tor-tosa, als Ilocs herbosos, 1.300 m, leg. Gros;Vall d'Aran, entre Les i Bausen, 550 m atThero-Airion, leg. O. de Bolos; Pla Traver,leg. Dr. Trernols; les muntanyes de Pra-des, 1.000 m, leg. Batalla.

J. CARRERAS

Orchis purpurea Hudson a ]'Alt Bergueda

Especie eurosiberiana amplament estesafins at nord de la Peninsula, on to el seulimit sud-occidental de distribucio. A Ca-talunya ha estat citada de les segiients

localitats: Alt Emporda, entre Pont deMolins i Llers (SENNCN, 1917); Sant Esteve

de la Llitera (MASCLANS, 1966); serra del

Tallat, a la Conca de Barbera (MASALLES

& PUJADAS, 1977; MASALLES, 1983) i entreVallbona de les Monges i Rocallaura, a1'Urgell, prop de ]'anterior (MASALLES,1983 ap. BOLDI ).Es troba tambe, bastant escassa, als so-

tells propers at santuari de Palter (AltBergueda, DG08), formant part d'uns pratssecs sobre substrat margos, a uns 1.000 ind'altitud. L'hem observada en for a prin-cipis de maig.

1. SORIANO

178

Potamogeton perfoliatus L. al Deltade l'Ebre

Abundant en un canal de feble corrententre camps d'arros, vora la carretera prin-cipal entre Camarles i Deltcbre (CF01).Aquest macrolit nomcs havia estat citatanteriorment al riu Adest (Bergueda) i alllac de Banvoles. A la present localitat estiobava junt amb Potamogeton nodosus iCeratophvllum demersurn.

A. FARRAS I DE BLAS

Una localitat catalana de Solanumelaeagnifolium Cav.

Solarnott elaeagnifolium es una plantaperenne que fou descrita per Cavanilles apartir ('exemplars provinents d'Americadel Sud i cultivats at Jardi Botanic de Ma-drid. Es reconeix facilment per les sevesHors, de color morat-blavos i amb les an-teres Brogues i cxsertes, i encara per lesseves fulles, lanceolato-sinuades i esblan-queides a causa del tou de pels estelatsque les rccobreix. El fruit es una baia gro-guenca que resta sobre la tija d'un any al'altre.Actualment es conegut ('America del

Nord, on arriba des de les terrcs meridio-nals del continent a les darreries del se-gle passat, i de les regions calides d'Aus-tralia i les mediterranies d'Africa del Sudi d'Europa (Grecia, Sicilia, peninsula ita-liana). CARRETERO (1979) l'esmenta del PaisValencia i nosaltres Them herboritzat aBarcelona, en un descampat a tocar deI'Hospitalet de Llobregat. S'esten per unasuperficie d'uns 50 m' i en petits grups, laqual cosa fa pensar en una eolonitzaciorecent, al barri de Collblanc, no lluny delcementiri de Sants (quadre UTM: DF28).Possiblement el marc urba que la circum-da dificultara la seva previsible expansio.

R. M. MASALLES

BIBLIOGRAFIA

AMO Y MOR.A, F. 1871. Flora fanerogdmica de laPeninsula Iberica, I. Granada.

BOLOS, O. DE & MASCLANS, F. 1955. La vegetacionde los arrozales en la region mediterranea. Coll.Bot., 4(3): 415-434.

BORJA, J. 1950. Estudio fitografico de la Sierrade Corbera (Valencia). Anal. Jard. Bot. Ma-drid, IX: 361-483.

CADEVALL I DIARS, J. (amb la collaboracio deP. Font i Quer, W. Rothmaler i A. Salient).1913-1937. Flora de Catalunya. Barcelona.

CARRERAS, J., CARRILLO, A., FONT, X., NINOT, J. M.I VIGO, J. 1983. Els prats de 1'alianca Xerobro-mion als Pirineus catalans. Coll. Bot., XIV:151-209.

CARRETERO, J. L. 1979. Solanum elaeagnifoliumCav. y Cuscuta campestris Yuncker; nuevasespecies para la flora espanola. Collect. Bot.,XI: 143-154.

ESTEVE CHUECA, F. 1972. Vegetacidn y flora delas regiones central Y rneridional de la provin-cia de Murcia. C.S.I.C.-Dip. Prov. de Murcia.

FERNALD, M. L. 1950. Gray's Manual of Botany.New York.

FONT I CASTELL, X. 1983. Estudi sobre la composi-cio floristica, 1'ecologia i la tipologia de lespastures montanes de la Cerdanya. Tesi de lli-cenciatura. Barcelona.

LOPEZ GONzALEz, G. 1982. Distribucion en Espanade Ophioglossum azoricurn C. Presl. Anal. Jard.Bot. Madrid, 38(2): 524-525.

MISALLES, R. M. 1983. Flora i vegetacio de laConca de Barbera. Arx. Sec. Cienc., 68.

MASALLES, R. M. & PUJADAS, J. 1977. Notes florfs-tiques. Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., 41 (Sec.Bot., 2): 5-16.

MASCLANS, F. 1966. Flora del Segria i 1'Urgell, ala plana occidental catalana. Arx. Sec. Cienc.,30.

MATEO, G. 1982. Plantas nuevas para la provinciade Valencia, provenientes de areas limitrofescon la de Cuenca. Lazaroa, 4: 387-389.

MOLINIER, R. 1980. Catalogue des plantes vascu-laires des Bouches-du-Rhone. Bull. Mus. Hist.Nat. Marseille, IL.

MOLINIER, R. & TALLON, G. 1970. Prodrome desunites phytosociologiques observes en Camar-gue. Bull . Mus. Hist. Nat. Marseille, 30: 5-110.

OBERDORFER , E. 1978. Siiddeutsche Pflanzengesells-chaf ten, H. Stuttgart.

PIGNATTI, S. 1982. Flora d'Italia, 3. Bologna.RIGUAL, A. 1972. Flora y vegetacion de la provin-

eia de Alicante. Ints. Est. Alicant.SENNEN, Fr. 1917. Flore de Catalogne. Additions

et Commentaires. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat.,3: 55-266.

TUTIN, T. G. et al. 1980. Flora Europaea, V. Cam-bridge.

Vu.LAR, L. 1980. Catalogo floristico del Pirineooccidental espanol. P. Cent. Pir. Biol. exp., 11:391.

179