NOTES SOBRE Els Dijous MIRADOR INDISCRET El tote m i s m e ... · entre dues armadures, cons un...
8
Màscares portades pels joves dogons en la festa dels morts i dels enterraments. Dalt: màscara «llebre». Baix : màscara unoian EL CAPITAL 1 EL TREBALL Any VII. Núm. 343-Barcelona, dijous,12 se tembre do 1935 Per causes suposables, a les quals s'afegí la festa de dimecres, ni el con- tingut d'aquest número, ni el retard en la seva aparició, no responen al que nosaltres havíem planejat. Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 23118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre NOTES SOBRE ETNOGRAFIA Els Dijous MIRADOR INDISCRET El tote m i s m e d el s Blancs Mes val Tard que mai -- ^ de Lleida dogons del Songa durant un any el cicle dels costums i de les tècniques. Sanga ocupa una part d'un planell de pedra roja tallada de valls netes on s'es- tenen camps de mill i jardins ; està dividit en dues subregions : Sanga de Dalt i Samga de Baix. La primera ocupa la part superior del planell ; la segona comprèn una mena d'immens graó que separa el planell pròpia- 1 Té un Institut d'Etnologia, que forma observadors, que dóna als admmtsbradors colonials, als missioners, als viatgers de bona voluntat, instruccions pràctiques que permeten de fer obra científica sobre el ter- reny. Té un Museu d'Etnografia, esplèndid instrument de treball per als especialistes i, per al públic, sorprenent calidoscopi de po- blacions . que cobreixen les tres quartes parts de la terra. França té també les seves expedicions etnogràfiques cada cop més nombroses, com més va millor organitzades. Es pot dir que no passen gaires mesos, d'algun temps ençà, sense que els dos establiments esmentats no trametin, o no encoratgin almenys, una missió llunyana. Per la meva part —cal que parli de la meva activitat, que al capdavall és el tema d'aquest article—, he estat encarregat pel govern, des de 1928, de tres missions etno- gràfiques i lingü stiques : la primera, a Abissínia, durà un any; la segona, de Da- kar a Djibuti, durà dos anys; la tercera, al Sahara i al Sudan, durà tres mesos. Per a demostrar que aquestes empreses no són únicament de ciència pura, sinó que tenen també un interès general, em bastara de recordar que la Missió Dakar -Djibuti, per exemple, ha estat consagrada per una llei especial del 31 de març de 193, i que vint-i-set establiments oficials o científics li han assegurat un concurs efectiu. Un dels fins de la Missió Dakar -Djibuti, entre d'altres, era l'estudi de poblacions particularment interessants i urgUet caldria servar. Urgent és una paraula q gravar a les parets de tots els establiments que ensenyen els mètodes de l'observació etnogràfica : es pot dir que al món desapa- reixen un dialecte cada dia, una institució cada hora, un costum cada segon Una de les poblacions que m'han sem- blat més importants d'estudiar sense ta- dar, ocupa un territori extraordinàri r ament turmentat situat en el revolt del Niger, al Sudan Francès : els dogons dels espadats de Bandiagara em retinguer en s dos esos en 1931. En el transcurs d'aq primera estada s'emprengué el desbrossament d un dels més rics terrenys etnogràfics de 1A- frica Negra. que no fa gaire Una segona estada, la q rmet hi ha fet la Missió Sahara-Sudan, pe d'una banda l'examen de les institucions més importants de la regió de Sanga t joves a obser adores,stencarregadesad'estudiar L'etnografia, ciència de l'activitat huma- na, està de moda. Tots els països del món —del món blanc—tenen llurs instituts, llurs museus, llurs expedicions etnogràfiques. França, retardada anys enrera en relació a Alemanya i Arnglaterra, per citar només aquests dos països, tendeix a conquistar, de mica en mica, un lloc honorable entre els seus veïns. L'ESTOIC Mentre els joves de la seva època orga- iaitzaven balls i revetlles, conferències i mí- tings, l'estoic es tancava en un recambró de les golfes i s'empassava el darrer llibre comprat als encants i els retalls de premsa que pacientment recollia o feia reservar a les seves poques amistats . Dintre una ca- laixera ventruda classificava els retalls fer matèries : al calaix de dalt hi .posava els escrits sobre art antic ; al segon, els que tractaven d'art modern; al tercer, els que es referien a literatura estrangera, i al quart, a literatura nacional. Aixi s'inicià en els coneixements que abellia i, a còpia de llegir fulls volants i volums esgrogueïts, esdevingué un autodidacte. La seva satis- 1 acció més gran fou poder obtenir una en- ciclopèdia mitjançant la collocació de cinc edicions semblants, i a partir d'aquell dia es considerà suficientment arriat contra to- tes les escomeses dels autors saberuts que li tiraven brojectils de mots revessos i con- c e ptes hermètics. Per la finestra que donava arran de les teulades i dels terrats cremats pel sol, ser- vint d'ampit visual a la faixa del llu -nyà, aprengué a estimar una naturalesa res- tringida i se li ocorregué de copiar-la en uns cartons de cases velles, els quals re- gava amb vi blanc per tal de tenir la sen- sació d'haver fet aiguaforts. Però aquests exercicis- havien d'ésser, amb el temps, sola- ment els seus dibuixos acadèmics, perquè els informadors d'enllà la frontera li par- laven, amb unia insistència irresistible, de s.obrereatisme i de subconscient i s'adonà que ell atresorava prou facultats per sot -metre a experiments de laboratori les in- clinacions audacioses del seu llapis. Igual que els seus treballs j rimitius els que aca- baven d-'ésser fruit de les seves cogitacions, passades pel sedàs dels especuladors de f ora, havien de romandre celades als ulls dels indiscrets, fins i tot dels escassos amics que franquejaven amb facilitat él seu torreó folrat d'indiferència envers el viure exterior. Amb tot, un dia, més aviat per descuit que per consentiment, algú arribà a contemplar les noves produccions i s'esverà davant una sèrie de teleostis i cefalòpodes que es de- batieri dins unes aigúes tèrboles. ;;J'l primer somriure escèptic, l'estoic correspongué amb cert desdeny, però sense contraure el rostre, ni perdre el bon humor, com volent de- mostrar que hom pot ésser confiat i feliç en totes les circumstàncies difícils. Aquesta voluntat de mantenir la joia in- terior, àdhuc en la dissort més cantelluda, la palesà a bastament quan, ja madur, s'e- namorà d'una pagesa en sortir, un matí, ter miracle, a trencar unes quantes esta- lactites dins una cova rellent. De pagesa no en tenia gran cosa, perquè l'havien duta de terres antillanes, carregada de somnis i amb una considerable quantitat de foc a les venes. Un fat capriciós els uní davant la llei i davant l'altar, però el cos ondulant de la maienca no trigà a cedir a les solli- cituds de més d'un galantejador furtiu, bo i aprofitant les estades de l'espòs al cim del voluntari isolament . La brama de la infidelitat d'ella creixia per minuts fins que uns parents del traït, no sabent com do- nar-li a entendre el paper poc brillant que representava, acordaren enviar-li els ador- naments 'massissos i ramosos d'un cèrvol, però el destinatari, impertèrrit, els penjà entre dues armadures, cons un trofeu de capa . Llavors, decidiren avisar-lo en termes t clars. Però ell, amb naturalitat, respongué a —Per això us heu molestat? Si totes les e dones són de la mateixa corda! Aneu, aneu I que el meu mal no vol soroll. 1 recordant-se de Dickens escriví E «El món és d'aquells que surten a con- quistar-lo per un camí sembrat d'hostilitats.,. S. Eliatge del senyor Lerroux ha produït algunes sorpreses ; no moltes. La més remarcable haurà estat, a ben segur, la que diuen que va tenir el ministre sen y or Marraco. El president del Consell havia demanat dels seus companys de govern un vot de confiança per a resoldre definitivament la qüestió ddl traspàs dels serveis d'Obres Pú- bliques. Ja és sabut com la resolgué. 'El dissabte va portar el corresponent decret a la sig- natura del president de la República i el diumenge el feia publicar a la Gaceta. Mentrestant, el senyor Marraco, ministre del ram, era a Saragossa. El diumenge va venir, per tren, a Bar- celona. El dilluns parlava, a la Generalitat, amb un personatge regionalista. —Estem contents, la veritat! -4i digué aquest—. Això del traspàs dels serveis d'O- bres Públiques ens ha satisfet de debò. --Què? Com?—saltà el senyor Marraco. Aleshores sembla que se'n va assabentar. Yo confio que se digne quien, como tú, eres el Dux entre nosotros, y signe mi petición al insigne don Alejandro Lerr.oux, el teatro necesita un remedio radical, y este remedio inminente aludiendo a estos registros está en la mano potente del ilustre presidente del Consejo de ministros. En escriure els versos, Em Montero no devia estar massa segur, però, que Enric Borràs se l'escoltaria. La prova está en el fet que, cap al final, insistia en el seu prec Háblale, amigo Borás, igual que Otelo habla al Dux, y que es, te convencerás, un amigo nuestro más don Alejandro Lerroux. Ara va de veres En Josep Maria Milà i Camps, junt amb una collecció d'ex- marquesos i ex- comtes, ha adquirit la majoria d'accions del vell Brusi. Tot seguit, En Brugada i Julià rebé la visita de l'ex-dietadoret per tal de fer-li saber que havia de donar una nova orientació: — A partir de septiembre, tendrá que im- primir un carácter marcadamente monárquico al «Diario». — Señor conde : si ya lo viene observando de tiempo inmemorial ! — Bien; pero hay que hacer algo extraor- dinario para j ustificarse ante mis copartfci- pes. Por ejemplo, ustes desempeñará el pa- pel de Maurras y yo el de Daudet. — Sea ; pero sin hacer méritos a la ex- comunión! Ram•ram•pataplam Els veïns i vianants del carrer del Bisbe foren obsequiats, la darrera setmana, amb un soróll de tabals eixordador. —Són maquinacions d'En Lambert! — Que potser ha compost algun obligat de tabals? — No ; però així obligara a reorganitzar la banda dels Mossos de l'Esquadra. A la «federica» Simultàniament els uniformes del temps del comte de Montseny eren curosament ai- rejats i raspallats, mentre el majordom do- nava ordres per tal que no hi manqués ni un botó i que els galons recobressin la bri- llantor del dia de l'estrena. — Què voleu que us digui ! Un enterra- ment a la federica, passi, però un dinar... — s'atreví a insinuar un deixeble d'En Jover, una mica engelosit. — Posats a enterrar el passat... — respon - gué En Rubí, convençut que havia fet una frase. D i lat a q ue di1ii arás... Una «levada i popularíssima personalitat deia, l'altre dia, en una tertúlia d'amics —'Ens censuren perquè collaborem amb la Lliga, que és el partit del uDilateu b», però això no ha d'estran yar gens quan tenim per lema eixamplar la base de la República. (Segueix al peu de les t re s primeres colum- nes de la pàgina 2) ment dit de l'espadat a pic que domina la brossa sudanesa. A baix d'aquest_ espadat, enormes munts com d'esllavissada serveixen de suports, a primer cop d'ull incoherents, a unes habitacions cúbiques curosament construïdes amb maons crus ; pertanyen d'altres grups dogons prou diferents entre ells per emprar dialectes de vegades ma compresos d'una regió a l'altra. MARCEL GRIAUL (Segueix a la pàgina z) Per córrer massa El «Día de Lerrouxn tingué, el passat diumenge, un petit contratemps inicial. L'avió en què el cap del govern de la República vingué de Madrid, féu el trajecte amb més velocitat que de costum i arribà al Prat a les nou. Com que l'arribada estava prevista per a les onze, a l'aeròdrom no hi havia gairebé ningú. L'avió s'entretingué donant unes voltes,.. — Tot sigui per a orientar-nos ! -- sembla que va dir el senyor Moreno Calvo. El president del Consell, fent una de les seves frases, va ordenar, a lla tercera volta —Cal aterrar! No voldria que es digués després que no sabíem on deixar -nos caure! Els perjudicats varen ésser els xofers dels taxis. La majoria dels que havien agafat viatge per a l'aeròdrom no passaren més enllà de ]'estació de Magòria. Més tard, el ministre d''Instrucció Pú- blica, senyar Dualde, que havia vingut em tren, comentava —: Veieu?-Et tren no s'avença mai ! Posá 4 Era nquil'la Com en els bans temps del lerrouxisme, entre els grups d'entusiastes que anaren a aplaudir el senyor Lerroux a la Generalitat, diumenge al matí, no hi va faltar la dama vestida de República; és a dir: amb vestit blanc, faixa roja de través i gorra frígia. La dama, jove i plena, estava radiant de satisfacció. La veiérem embocar pel carrer de Fi- veller, cap a les Rambles. Acabava de sa -ludar el cabdill. Somreia. Es mirà, eufòrica, a un aparador. S'arranjà la gorra frígia i el cabell. Tot d'una desaparegué. S'havia ficat a una botiga de «Foto- matomr. Reliauiest EI banquet... Ah, el banquet de Montjuïc! El vi no va vessar. Anava escàs. Però va vessar l'entusiasme dels antics radicals. Un d'ells oferí a un cambrer deu pessetes per la copa en la qual havia begut el senyo Lerroux. El cambrer contesta — ^No puc... Impossible! En compensació, lliurà a l'entusiasta un plàtan dels que hi havia a la plàtera de fruita preparada per al cabdill, . Qué havia fet! Un segon entusiasta s'ai- xecà i agafà un altre plàtan. Un tercer, una pera. Relíquies ! La pldtera va quedar buida. 1 la recepció del dilluns? Lis representants dels diversos Ajunta- ments, a mesura que arribaven al Palau de la Generalitat, eren distribuïts en quatre grups, corresponents a les quatre ex-pro- víncies catalanes. Per a cada ex- província, la targeta d'in- vitació era de color diferent. Així coneixien els ordenances el grup al qual havien d'adre- çar els convidats. Es presentaren dos delegats de dos pobles lleidatans. — Cap allí ! — els féu, indicant -los el lloc, en veure la targeta, l'ordenança. — Cap allí? — Sí ; amb els de Lleida. Un dels dos delegats digué al seu com- pany: Ens ho ha conegut amb el parlar. — Realment, els de Lleida som incon- fusibles. Montero, inspiraf No ; no podien faltar en el «Día de Ler- roux» els indispensables versets d'En Mon- tero. Els llegírem a Renovación, Q'òrgan ler- rouxista. Estaven adreçats a Enric Borràs. Aquest havia de recitar el diumenge a la tarda, a Montjuïc, unes poesies davant el president del Consell, i Montero pregava que li de- manés un remei per a la crisi teatral. Què Ii havia de dir, Enric Borràs, al senyor Lerroux? Li havia de dir, entre al- tres coses : Tú que has sido el eterno amigo de los actores, muéstrales tu amor fraterno, procura que tu Gobierno les otorgue sus favores. Li havia de dir també que calia rebaixar els impostos ; qu'c s'havia d'obligar tothom a anar al teatre, sense contemplacions de cap mena, car
Transcript of NOTES SOBRE Els Dijous MIRADOR INDISCRET El tote m i s m e ... · entre dues armadures, cons un...
Màscares portades pels joves dogons en la festa dels morts i dels enterraments. Dalt:màscara «llebre». Baix : màscara unoian
EL CAPITAL 1 EL TREBALL
Any VII. Núm. 343-Barcelona, dijous,12 setembre do 1935
Per causes suposables, a les qualss'afegí la festa de dimecres, ni el con-tingut d'aquest número, ni el retarden la seva aparició, no responenal que nosaltres havíem planejat.
Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 23118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre
NOTES SOBRE ETNOGRAFIA Els Dijous MIRADOR INDISCRETEl tote m i s m e d el s Blancs Mes val Tard que mai --^ de Lleida
dogons del Songadurant un any el cicle dels costums i deles tècniques.
Sanga ocupa una part d'un planell depedra roja tallada de valls netes on s'es-tenen camps de mill i jardins ; està dividiten dues subregions : Sanga de Dalt i Samgade Baix. La primera ocupa la part superiordel planell ; la segona comprèn una menad'immens graó que separa el planell pròpia-
1
Té un Institut d'Etnologia, que formaobservadors, que dóna als admmtsbradorscolonials, als missioners, als viatgers debona voluntat, instruccions pràctiques quepermeten de fer obra científica sobre el ter-reny. Té un Museu d'Etnografia, esplèndidinstrument de treball per als especialistes i,per al públic, sorprenent calidoscopi de po-blacions .que cobreixen les tres quartes partsde la terra.
França té també les seves expedicionsetnogràfiques cada cop més nombroses, commés va millor organitzades. Es pot dir queno passen gaires mesos, d'algun temps ençà,sense que els dos establiments esmentatsno trametin, o no encoratgin almenys, unamissió llunyana.
Per la meva part—cal que parli de lameva activitat, que al capdavall és el temad'aquest article—, he estat encarregat pelgovern, des de 1928, de tres missions etno-gràfiques i lingü stiques : la primera, aAbissínia, durà un any; la segona, de Da-kar a Djibuti, durà dos anys; la tercera,al Sahara i al Sudan, durà tres mesos.
Per a demostrar que aquestes empresesno són únicament de ciència pura, sinó quetenen també un interès general, em bastarade recordar que la Missió Dakar-Djibuti,per exemple, ha estat consagrada per unallei especial del 31 de març de 193, i quevint-i-set establiments oficials o científics lihan assegurat un concurs efectiu.
Un dels fins de la Missió Dakar -Djibuti,entre d'altres, era l'estudi de poblacionsparticularment interessants i urgUet caldriaservar. Urgent és una paraula qgravar a les parets de tots els establimentsque ensenyen els mètodes de l'observació
etnogràfica : es pot dir que al món desapa-reixen un dialecte cada dia, una institució
cada hora, un costum cada segonUna de les poblacions que m'han sem-
blat més importants d'estudiar sense ta-
dar, ocupa un territori extraordinàrir
ament
turmentat situat en el revolt del Niger, alSudan Francès : els dogons dels espadats
de Bandiagara em retingueren s dos esosen 1931. En el transcurs d'aq primera
estada s'emprengué el desbrossament d undels més rics terrenys etnogràfics de 1A-
frica Negra. que no fa gaireUna segona estada, la q rmet
hi ha fet la Missió Sahara-Sudan, ped'una banda l'examen de les institucions
més importants de la regió de Sanga t
joves aobser adores,stencarregadesad'estudiar
L'etnografia, ciència de l'activitat huma-na, està de moda. Tots els països del món—del món blanc—tenen llurs instituts, llursmuseus, llurs expedicions etnogràfiques.França, retardada anys enrera en relacióa Alemanya i Arnglaterra, per citar nomésaquests dos països, tendeix a conquistar,de mica en mica, un lloc honorable entreels seus veïns.
L'ESTOICMentre els joves de la seva època orga-
iaitzaven balls i revetlles, conferències i mí-tings, l'estoic es tancava en un recambróde les golfes i s'empassava el darrer llibrecomprat als encants i els retalls de premsaque pacientment recollia o feia reservar ales seves poques amistats . Dintre una ca-laixera ventruda classificava els retalls fermatèries : al calaix de dalt hi .posava elsescrits sobre art antic ; al segon, els quetractaven d'art modern; al tercer, els quees referien a literatura estrangera, i alquart, a literatura nacional. Aixi s'iniciàen els coneixements que abellia i, a còpiade llegir fulls volants i volums esgrogueïts,esdevingué un autodidacte. La seva satis-
1 acció més gran fou poder obtenir una en-ciclopèdia mitjançant la collocació de cincedicions semblants, i a partir d'aquell diaes considerà suficientment arriat contra to-tes les escomeses dels autors saberuts queli tiraven brojectils de mots revessos i con-c eptes hermètics.
Per la finestra que donava arran de lesteulades i dels terrats cremats pel sol, ser-vint d'ampit visual a la faixa del llu
-nyà, aprengué a estimar una naturalesa res-tringida i se li ocorregué de copiar-la enuns cartons de cases velles, els quals re-gava amb vi blanc per tal de tenir la sen-sació d'haver fet aiguaforts. Però aquestsexercicis- havien d'ésser, amb el temps, sola-ment els seus dibuixos acadèmics, perquèels informadors d'enllà la frontera li par-laven, amb unia insistència irresistible, des.obrereatisme i de subconscient i s'adonàque ell atresorava prou facultats per sot
-metre a experiments de laboratori les in-clinacions audacioses del seu llapis. Igualque els seus treballs j rimitius els que aca-baven d-'ésser fruit de les seves cogitacions,passades pel sedàs dels especuladors de
fora, havien de romandre celades als ullsdels indiscrets, fins i tot dels escassos amicsque franquejaven amb facilitat él seu torreófolrat d'indiferència envers el viure exterior.Amb tot, un dia, més aviat per descuit queper consentiment, algú arribà a contemplarles noves produccions i s'esverà davant unasèrie de teleostis i cefalòpodes que es de-batieri dins unes aigúes tèrboles. ;;J'l primersomriure escèptic, l'estoic correspongué ambcert desdeny, però sense contraure el rostre,ni perdre el bon humor, com volent de-mostrar que hom pot ésser confiat i feliçen totes les circumstàncies difícils.
Aquesta voluntat de mantenir la joia in-terior, àdhuc en la dissort més cantelluda,la palesà a bastament quan, ja madur, s'e-namorà d'una pagesa en sortir, un matí,ter miracle, a trencar unes quantes esta-lactites dins una cova rellent. De pagesano en tenia gran cosa, perquè l'havien dutade terres antillanes, carregada de somnisi amb una considerable quantitat de foc ales venes. Un fat capriciós els uní davantla llei i davant l'altar, però el cos ondulantde la maienca no trigà a cedir a les solli-cituds de més d'un galantejador furtiu, boi aprofitant les estades de l'espòs al cimdel voluntari isolament . La brama de lainfidelitat d'ella creixia per minuts fins queuns parents del traït, no sabent com do-nar-li a entendre el paper poc brillant querepresentava, acordaren enviar-li els ador-naments 'massissos i ramosos d'un cèrvol,però el destinatari, impertèrrit, els penjàentre dues armadures, cons un trofeu decapa .
Llavors, decidiren avisar-lo en termest clars. Però ell, amb naturalitat, responguéa —Per això us heu molestat? Si totes lese dones són de la mateixa corda! Aneu, aneuI que el meu mal no vol soroll.
1 recordant-se de Dickens escrivíE «El món és d'aquells que surten a con-
quistar-lo per un camí sembrat d'hostilitats.,.S.
Eliatge del senyor Lerroux ha produïtalgunes sorpreses ; no moltes.
La més remarcable haurà estat, a bensegur, la que diuen que va tenir el ministresen yor Marraco.
El president del Consell havia demanatdels seus companys de govern un vot deconfiança per a resoldre definitivament laqüestió ddl traspàs dels serveis d'Obres Pú-bliques.
Ja és sabut com la resolgué. 'El dissabteva portar el corresponent decret a la sig-natura del president de la República i eldiumenge el feia publicar a la Gaceta.
Mentrestant, el senyor Marraco, ministredel ram, era a Saragossa.
El diumenge va venir, per tren, a Bar-celona.
El dilluns parlava, a la Generalitat, ambun personatge regionalista.
—Estem contents, la veritat! -4i diguéaquest—. Això del traspàs dels serveis d'O-bres Públiques ens ha satisfet de debò.
--Què? Com?—saltà el senyor Marraco.Aleshores sembla que se'n va assabentar.
Yo confio que se dignequien, como tú, eres el Duxentre nosotros, y signemi petición al insignedon Alejandro Lerr.oux,
el teatro necesitaun remedio radical,y este remedio inminentealudiendo a estos registrosestá en la mano potentedel ilustre presidentedel Consejo de ministros.
En escriure els versos, Em Montero nodevia estar massa segur, però, que EnricBorràs se l'escoltaria. La prova está en elfet que, cap al final, insistia en el seu prec
Háblale, amigo Borás,igual que Otelo habla al Dux,y que es, te convencerás,un amigo nuestro másdon Alejandro Lerroux.
Ara va de veres
En Josep Maria Milà i Camps, junt ambuna collecció d'ex- marquesos i ex-comtes, haadquirit la majoria d'accions del vell Brusi.
Tot seguit, En Brugada i Julià rebé lavisita de l'ex-dietadoret per tal de fer-li saberque havia de donar una nova orientació:
— A partir de septiembre, tendrá que im-primir un carácter marcadamente monárquicoal «Diario».
— Señor conde : si ya lo viene observandode tiempo inmemorial !
— Bien; pero hay que hacer algo extraor-dinario para j ustificarse ante mis copartfci-pes. Por ejemplo, ustes desempeñará el pa-pel de Maurras y yo el de Daudet.
— Sea ; pero sin hacer méritos a la ex-comunión!
Ram•ram•pataplam
Els veïns i vianants del carrer del Bisbeforen obsequiats, la darrera setmana, ambun soróll de tabals eixordador.
—Són maquinacions d'En Lambert!— Que potser ha compost algun obligat de
tabals?— No ; però així obligara a reorganitzar
la banda dels Mossos de l'Esquadra.
A la «federica»
Simultàniament els uniformes del tempsdel comte de Montseny eren curosament ai-rejats i raspallats, mentre el majordom do-nava ordres per tal que no hi manqués niun botó i que els galons recobressin la bri-llantor del dia de l'estrena.
— Què voleu que us digui ! Un enterra-ment a la federica, passi, però un dinar...— s'atreví a insinuar un deixeble d'En Jover,una mica engelosit.
— Posats a enterrar el passat... — respon -
gué En Rubí, convençut que havia fet unafrase.
D i lata que di1ii arás...
Una «levada i popularíssima personalitatdeia, l'altre dia, en una tertúlia d'amics
—'Ens censuren perquè collaborem amb laLliga, que és el partit del uDilateu b», peròaixò no ha d'estran yar gens quan tenim per
lema eixamplar la base de la República.
(Segueix al peu de les tres primeres colum-nes de la pàgina 2)
ment dit de l'espadat a pic que domina labrossa sudanesa. A baix d'aquest_ espadat,enormes munts com d'esllavissada serveixende suports, a primer cop d'ull incoherents,a unes habitacions cúbiques curosamentconstruïdes amb maons crus ; pertanyend'altres grups dogons prou diferents entreells per emprar dialectes de vegades macompresos d'una regió a l'altra.
MARCEL GRIAUL
(Segueix a la pàgina z)
Per córrer massaEl «Día de Lerrouxn tingué, el passat
diumenge, un petit contratemps inicial.L'avió en què el cap del govern de la
República vingué de Madrid, féu el trajecteamb més velocitat que de costum i arribàal Prat a les nou.
Com que l'arribada estava prevista per ales onze, a l'aeròdrom no hi havia gairebéningú.
L'avió s'entretingué donant unes voltes,..— Tot sigui per a orientar-nos ! -- sembla
que va dir el senyor Moreno Calvo.El president del Consell, fent una de les
seves frases, va ordenar, a lla tercera volta—Cal aterrar! No voldria que es digués
després que no sabíem on deixar-nos caure!Els perjudicats varen ésser els xofers dels
taxis. La majoria dels que havien agafatviatge per a l'aeròdrom no passaren mésenllà de ]'estació de Magòria.
Més tard, el ministre d''Instrucció Pú-blica, senyar Dualde, que havia vingut emtren, comentava
—: Veieu?-Et tren no s'avença mai !
Posá 4 Eranquil'laCom en els bans temps del lerrouxisme,
entre els grups d'entusiastes que anaren aaplaudir el senyor Lerroux a la Generalitat,diumenge al matí, no hi va faltar la damavestida de República; és a dir: amb vestitblanc, faixa roja de través i gorra frígia.
La dama, jove i plena, estava radiant desatisfacció.
La veiérem embocar pel carrer de Fi-veller, cap a les Rambles. Acabava de sa
-ludar el cabdill. Somreia. Es mirà, eufòrica,a un aparador. S'arranjà la gorra frígia i elcabell.
Tot d'una desaparegué.S'havia ficat a una botiga de «Foto-
matomr.
ReliauiestEI banquet... Ah, el banquet de Montjuïc!El vi no va vessar. Anava escàs. Però
va vessar l'entusiasme dels antics radicals.Un d'ells oferí a un cambrer deu pessetes
per la copa en la qual havia begut el senyo
Lerroux.El cambrer contesta— ^No puc... Impossible!En compensació, lliurà a l'entusiasta un
plàtan dels que hi havia a la plàtera defruita preparada per al cabdill, .
Qué havia fet! Un segon entusiasta s'ai-xecà i agafà un altre plàtan. Un tercer,una pera. Relíquies !
La pldtera va quedar buida.
1 la recepció del dilluns?Lis representants dels diversos Ajunta-
ments, a mesura que arribaven al Palaude la Generalitat, eren distribuïts en quatregrups, corresponents a les quatre ex-pro-víncies catalanes.
Per a cada ex-província, la targeta d'in-vitació era de color diferent. Així coneixienels ordenances el grup al qual havien d'adre-çar els convidats.
Es presentaren dos delegats de dos pobleslleidatans.
— Cap allí ! — els féu, indicant -los el lloc,en veure la targeta, l'ordenança.
— Cap allí?— Sí ; amb els de Lleida.Un dels dos delegats digué al seu com-
pany: Ens ho ha conegut amb el parlar.— Realment, els de Lleida som incon-
fusibles.
Montero, inspiraf
No ; no podien faltar en el «Día de Ler-roux» els indispensables versets d'En Mon-tero.
Els llegírem a Renovación, Q'òrgan ler-rouxista.
Estaven adreçats a Enric Borràs. Aquesthavia de recitar el diumenge a la tarda, aMontjuïc, unes poesies davant el presidentdel Consell, i Montero pregava que li de-manés un remei per a la crisi teatral.
Què Ii havia de dir, Enric Borràs, alsenyor Lerroux? Li havia de dir, entre al-tres coses :
Tú que has sido el eternoamigo de los actores,muéstrales tu amor fraterno,procura que tu Gobiernoles otorgue sus favores.
Li havia de dir també que calia rebaixarels impostos ; qu'c s'havia d'obligar tothoma anar al teatre, sense contemplacions decap mena, car
Hi ha una experiència més o menys vasta,més o menys dolorosa—però sempre urnamica—, sobre les coses que ha fet Cata-lunya de cara a4 món. Per ara i tant,aquesta experiència no és prou per deturarl'empenta creadora dels d'ací mi tampoc perdeturar l'empenta bolcadora dels d'allà.Això deu voler dir que els anys han passaten va i que quarit a virtuts i a vicis estemexactament al mateix punt. Potser la lle-
de l'individu, sense moure's dels termes es-trictament humans.
Actuaiment 1a identificació personal es faa través de les empremtes digitals (mètodedactiloscòpic de Bertillon) a causa d'oferirles següents ;aranties
j a Perquè les línies de la pell són ab-solutament diferents en cada individu i pre-senten, per tant, una varietat indefinida.
z Perquè són absolutament perennes,
Els sinus frontals en un crani de divuit segles
genda ha exagerat una mica de retop d'ha-ver estat una mica adulterada la història...Potser sí ; però quan hom es troba davantun fet d'una importància absolutament ex-traordinària, un fet que representi una fitaem la història del món, hom sent la coacciódei record i, mal no vulgui, se ]i claven alcervell uns noms i unes imatges que, si
puix àdhuc en el cas d'ésser destrúides percremades o traumatismes, el guariment pro-dueix la reparació de les línies en idènticadisposició.
3, a Perquè són absolutament immutablesdes del sisè mes de la vida intrauterinafins a la disgregació de la pell després dela mort.
Els sinus frontals en un cl'ani vivent
Els carrerons de roques tenen desnivellsals que de vegades cal ajudar-se de les manser a tirar endavant ; en un mateix conjunte peces que mo ocupa gaire més, pati com
-rès, de cinquanta metres quadrats, una
Dalt : Fatxada d'una casa dogon dita ((casa de pisos)(. Cranis i f etitxos familiars en
els nínxols de sobre la porta. — Baix : Recó del poble de Banaui. Sitges de cereals
en l'espadat, sobre un dels quals es veu una rebresentació duna de les màscares més ho -pulars : la akanaga
diferència de nivell d'uns quants metres se-para la cambra amb terrat del graner deteulada punxeguda que recorda els gravatsde il'iEdat mitjana. L'arquitecte europeu méshàbil sens dubte estaria temptat de llençare1 barret al foc si l'obliguessin a construiruna ciutat en un caos semblant. Sense plaaparent, sense regla ni instruments de me-sura, el jove dogon alçant 0. 'abric per al
veure en una de les valls que li pertanyen
uns jardins de tres metres quadrats, enfilatssobre unes roques planes les vores de lesquals han estat guarnides d'una petita paretde pedra. La terra, incansablement portada
pel propietari al principi de l'estació 'seca,és regularment enduta peos aiguats de lamala estació ; quant a la vall, canvia denom a cada so metres. Hi abunden els punts
Dalt :Santuaris totèmics. Els regalers blancs són de les pastetes de mill ofertes als deus
totèmics. — Baix :Poble dogon arran de la plena. Les teulades punxegudes són de sit gesd
ç. a :Perquè són5. a Perquè els
de l'home en elstueixen veritables
infalsificables.senyals que deixa la m1objectes que toca constidactilogrames que, àdhuc
Él Dr. Lluis Delclòs
quan escapen a la simple vista, es poden Miquel Servet, Monturiol... Esgarrifa de
fer reviure per mitjà de procediments ade- pensar-hi.quats, tals com la tinta engomada, la plom -bagina, els vapors de iode, etc. Joser MIRACLE
12-IX-35
CATALUNYA DE CARA AL MÓN NOTES SOBRE ETNOGRAFIAs
El mOtado radiogràfic,' u ' ° ' dels dogons delSanga
1 rl e Eltotem'sme(Ve de la pàgina anterior) 1 El que crida més ]'atenció en la regió
Les cinc garanties transcrites, prou sò-lides per a fer instaurar universalment el tmètode dactiloscdpic, ho són en tant que pes tracti d'identificar individus vius o ca- ddàvèrs que, segons la tercera garamtia, no phagin arribat a la disgregació de la pell. Lalimitació que suposa ]'aplicació del mètodeha fet pensar a molts. Delclòs retreu aquestexemple de la inutilitat del mètode
«Recordem el cas del cèlebre Landru, elBarba-Blava francès condemnat a mort, lafatal sentència ddl qual es dugué a termetot i que oficialment, d'una manera indub-table, no es va poder demostrar a quinspertanyien la multitud de restes humanestrobades en el seu refugi i, per tant, sicorrcesponien a la collecció de senyores (?)considerades com desaparegudes. El cas del'aventurer Balsano, condemnat no fa moltsanys per haver-se trobat en el seu anteriordomicili el cadàver d'una dona assassinadamolts mesos abans... i que segons deien elsque van intervenir en aquell procés corres-ponia a una senyora estrangera, tambéamiga d'aventures, i que havia conviscutamb ell. I sense anar més lluny, el casrecent ddl pistoler R. Arnau, el cadàver delqual fou trobat ruixat d'un líquid infla-mable als afores de Barcelona, i que nopogué ésser identificat per presentar els ditscarbonitzats, malgrat haver estat fitxat milvegades, i amb tot i que els forenses... lirenaturalitzaren (?) la fesomia valent-se dela seva fitxa antropomètricá, o millor, dela del subjecte que, a priori, creien que era.n
Era evident, dones, que calia trobar unmitjà d'identificació més segur i més per-durable. ''El doctor Delclòs l'ha trobat : laradiografia dels sinus frontals ; aquestatroballa és el tot de la seva tesi datada elq d'abril de '934, publicada el 15 de maigde x935 (vegeu La Medicina Catalana), perdideada als primers anys d'estudiant, fenttreballs de dissecció i en adonar-se de lavariada morfologia que presentaven els si-nus a mesura que la serra anava fent elseu fet. La idea pren cos a 1'Afrioa, mentreel doctor Delclòs hi fa el servei, metge mi-litar a Larraix ; allà, en poder disposarlliurement d'un aparell de raigs X, la sos
-pita es torna convenciment : els sinus nosón iguals ni tan sols semblants. Més en-davant, al Servei de Radiofogia de l'hos-pital tarragoní i en el gabinet Rontgen par-ticular de la futura glòria tarragonina, elmaterial d'estudi hi era tan abundant quea Delclòs no li resultà difícil d'aprofitar lapoca esma de la gent que hi acudia peranar obtenint subreptíciament, sense desper-tar recels ni causar molèsties, la imatgeradiogràfica de molts dels que utilitzavenels serveis. Aixf, relativament en poc tempsaconseguí afegir 250 radiografies més a lesja obtingudes, material més que suficientper a poder extreure els elements de clas-sificació que començaven a perfilar-se.
I la perennitat dels signes? Ah, a untirat de pedra del domiciil de Deiclòs s'hibasteix uzo edifici : la Fàbrica de Tabacsde Tarragona, i l'obertura dels fonamentsdescobreix una necròpolis romano-cristiana.Pot tenir una formidable cellecció de cra-nis, vells de divuit segles, a la seva dis-posició. !Els observa, els estudia, els radio-grafia.., la seva teoria queda confirmada:la identificació personal a través del sinusfrontal perdura més que la vida, pot comp-tar els segles.
Sense presses—ah, l'adorable flema deldoctor Delclòs !--edifica la seva tesi doe-toral; la documenta gràficament d'una ma-nera copiosa ; els cranis vivents, magníficsells cranis vells de divuit segles, esplèndids.
I Vós mateix podeu fer la comparança enaquesta pàgina. I de resultes de l'estudi,
c l'aplicació pràctica : la fitxa d'identificacióque Delclòs proposa segons el seu mètode,la fitxa que amb més o menys exactitudadoptarà la policia internacional el seu dia.
—Pero, hombre de Dios ! Cómo no es-tudió usted los cráneos de nuestro MuseoAntropológico, en Madrid, tiara demostrarla .persistencia de los senos frontales?
IEIs cranis de Madrid—els morts, els delMuseo, s'entén—compten roo anys d'exis-tència . Els de Tarragona, r,800. «I a mim'interessava que els cramis fossin vete-rans)>, diu Lluís Delclòs.
La publicació de la tesi del doctor Del-clòs a La Medicina Catalana, en ells mediscientífics ha suscitat un apassionament.Dins de casa, d'altres doctors que per coin-cidència de pensament senten la troballadel doctor Delclòs d'una manera viva, s'a-cuiten a fer un crit: «Ep! que jo vaig dirtal dia a tal entitat...)( «Ep! que jo vaigescriure tal article a tal indret...» «Ep!,senyors de La Medicina Catalana : volenpublicar aquestes lletres obertes... ?» Finsde més enllà de Catalunya, de l'Europaoriental arriba l'advertiment : «Ep ! que ]ovaig presentar a tal congrés...»
El mètode del doctor Delclòs deu ésseruna meravella, posat que hi ha tantes em
-pentes. I en els medis oficials, que n'hi
ha gaires, d'empentes?
no fos perquè la fe en el futur no és una
joguina, n'hi hauria ben bé per deixar leseines i amar a jeure a l'ombra per sem-pre més.
Miquel Servet. Narcís Monturiol. Dosnoms ; dues dates. I en ]'endemig la his-toria d'Espanya s'escriu sola.
Miquel Ser... Prou records, prou ombres.Catalunya és immortal. Catalunya avança.Si no, diguem un nom : Lluís Delclòs.
I 1uís Delclòs i Balvey, de Tarragona.Quin nom! Quin home! Un nom, un homei una obra :.aquesta, la seva tesi doctoral:Assaig d'un nou mètode radiogràfic d'iden-tificació. Tots els metges que fan el doc-torat ha' d'escriure llur tesi. Sí ; però ésque la del doctor Delclòs no és una tesimés, ni una simple tesi, sinó tota una re-volució que ha de trasbalsar—no hi ha mésremei—l'actual mecanisme dels gabinets an-tropométrics. La veieu, la importància dela cosa? La medicina és un valor inter-nacional, evidentment ; però... la veieu laimportància de la cosa? La revolució deldoctor Delclòs afecta no solament el closde la medicina—de ('.anomenada ((medicinalegal», sobretot—sinó que volta per tots elsministeris de Justícia de tots els Estatsamb cara i ulls i els diu, amb proves alsdits, que la identificació personal d'un in-dividu es pot obtenir àdhuc al cap de divuitsegles de la seva mort.
No us esvereu, mo rellegiu, que heu llegitbé: àdhuc al cap de divuit segles de laseva mort. Fins ara hem parlat de revo-lució, i la del doctor Delclòs és aquestadescobrir la difiuem-ne eternitat de l'home,
EI cafalà del «Full»
Es redactors del Full Oficial del Dilluns
fan veritables progressos. A propòsit de l'actede Santiago de Compostela, era possibletrobar- una perla així
((Fou efectuat un servei de reconeixement,i hom trobà un altre artefacte de forma cilín-drica, al qual se li havia apagat el ble. Enaltres llocs foren trobats cartoixes de dina-mita.»
«Tradu44ore...»
Després de sadollar-se d'off-sides i cor
-ners, el redactor esportiu del Full Oficialens conta:
,...Quan mancaven solament cinc minuts,el cinquè recó contra di Sabadell curà detransformar-lo...))
a,..Recons contra el Sabadell, cinc ; contrael Barcelona, nou.)(
Aquesta pruïja catalanitzadora té, però, elseu exponent més autèntic en aquest parà
-graf :«...Per contra, les ratlles barcelonistes ac-
tuaren amb una rapidesa agilíssima...»
Massa referènciesLa tiple còrnica del Tívoli, Olvido Rodrí-
guez, fou obsequiada, la nit del seu benefici,amb moltes paneres de fiors i un joc de to-cador d'argent. Cada objecte duia, mig ama-gada, la tarjeta del donant. Entre les que (ra-paren més, hi havia les següents
((Por ra encargo(( de Juanl Balcells, Piloto-aviador»
«Manuel Steva» (amb un cor travessatper una sageta)
((Ricardo Cond黫Alfredo Arruga»«Alejandro Bosch»«Felipe de Cruilles-José Pujol (Palco n.° z)
(Presentados por el Sr. Planás Amell)»Una senyoreta que acabava de llegir aques-
ta darera targeta, exclamà, maliciosament— Es veu que aquests encara són meri-
toris !
Sarsuela sense música
Tots sabem que els còmics, quan surten a
fora, no s'hi encaparren gaire. Sobretot els
lírics. Retallen els chors i l'orquestra. De
vegades, per tal d'acabar més aviat i poder
fer un altre bolo, «afaitem, fragments d'im-portància.
Aquest any, a Malgrat, succeí quelcomsemblant. S'hi representava Los Gavilanes.
Uin cop començada l'obra, el director de l'or-questra tingué necessitat d'absentar -se tem
-poralment de la sala. L'home havia calculatbé el temps. (Encara li'n sobraria. Però elsde dalt de l'escenari li van esguerrar la«combinan.
Sortí el tenor, que era En Mayral. El xicot
— devia portar pressa — sense esperar la in-dispensable ((entrada)) del mestre, començà a
cantar. L'orquestra — oh, la disciplina —no el va secundar. El públic quedà estupe-facte. «I la música, on és ?» Els músics es-taven desorientats. No sabien què fer. )(Onés el mestre? iEl mestre !» I el tenor seguiacantant, sense música
Sortosament, com que era la Festa Major,la gent no s'hi va enfadar. Aparegué el director. L'home venia posant-se l'americana.S'apoderà de la batuta, i l'orquestra engegà.
E1 conflicte quedé resolt i la representació
acabà sense cap més incident.
seu menatge, el vell dirigint la construcció
de la casa comuna, el cap edificant el san-
tuari totèmic, insereixen sempre un elementharmoniós dins el conjunt.
Els dos Sanga no coneixen les mateixesdificultats. El planell, encara que ple degeps i tallat per valls, ofereix superfíciesmés acollidores, tant a les construccions que
veïnegen sense aquells desnivells acrobàticsobservables a baix dels espadats, com a lesplaces públiques on es descabdellen les ce-rimònies fúnebres.
amb nom : forats d'aigua, rases, arbres,cornises, cavernes. Cada un d'ells té
sovint
la seva destinació tècnica, màgica o reli-giosa. Així és que en tal bassa els jovestenyeixen de negre certes fibres de Ilurs
vestits de dansa ; en tal rasa profunda, mar-cada amb una pedra dreta, es fa un sacri-fici anual de pollastre per al lamantin que
es diu que hi resideix; en tal arbre buit lagent de tal poble llencen llurs gossos marts.
(Segueix a la pàgina 8)
D'esquerra a dreta: Ch. Girsa, ministre de Txecoslovàquia a Belgrad; Benes, pre-sident de la XVI Assemblea de la S. de les N.; el príncep Pau, regent de Iugoslàvia;Titulesco, ministre d'Afers estrangers de Romania ; Gironesco, ministre de Romaniaa Belgrad. Fotografia presa a la residència estival del regent iugoslau en ocasió de la
Conferència de la Petita Entesa,
12-IX-35 MLRkII R 3
JARDINS MUNICIPALS L'ACTUALITAT INTERNACIONAL
la missió de la S1 de les N.
d'aquell petit parc, existeix i funciona unapiscina per a jocs d'infants. Ara, com quela piscina ha arribat a la saturació, comque l'afluència d'infants de la zona nord-oest de la ciutat no deixa gairebé intersticiper als que .aquest article que escric poguésatraure, ha cessat el perill de la propa-ganda. Simple informació és la que donomés de cara a promoure el de-sig de noves piscines que acontar les excelléncies de 9aque ja funciona.
Una piscina par a jocs d'in-fants, tal com l'hem imagi-nada i executada, no té res aveure amb unapiscina d'es-port. I^na i altra no tenen co-muna mesura. La piscina pera jocs d'infants del Turó ésun estany de 54 metres perzo metres, amb fondàriesd'aigua que varien d'uns 15 auns qs centímetres. E1 pasd'una fondària a l'alta es fagradualment, però allà on lamajor profunditat començaç1'ex1oi1 nrndçin- no,- - ,-+, 1^infants, unes cordes cridenl'atenció. D'aquesta manerala piscina permet que oriatu-res petites hi juguin, hi saltin,s'esquitxin mútuament i queriguin i plorin, assegudes alfons de l'estanv, amb aiguafins a mig cos. Els més gran-dets, fins a deu anys, que ésel límit superior d'edat adme-sa, poden avençar fins a lescordes, passar-les i començarel seu aprenentatge de neda
-dor a la zona fonda.No cal dir que la major es-
crupolositat ha estat posada aassegurar la netedat de la pis-cina. Cas poc freqüent, l'ai-gua (que no és molta) es re-nova cada anit, buidant total-ment l'estany, desinfectant-lo,i tornant -lo a omplir el diasegüent. L'aigua continua ra-jant durant el mat(, i aixís'obté una transparència iuna puresa higiènica que javoldrien per elles algunes pis-cines d'empresa privada. !Elsinfants han de de passar obligatòriament per
les dutxes, installades a peu de piscina,
abains d'entrar dins aquesta.IEn conjunt, doncs, l'espectacle de la pis-
cina, d'onze a una del matí, durant aquestsmesos d'estiu, és del més civilitzat que es
pot observar a les nostres latituds. S'hanarribat a comptar dins la piscina més de
quatre-cents sens i nenes de menys de deu
anys,'cadascú amb el seu mallot i la seva
gatzara, sota els ctuurldadeeles persones fa-mttltars t d'un g P hi
exerceix una autoritat patern al.
U na pisCinaPotser no trobaríem cap referència a l'o-
bertura del jardí municipal del Turó, sirepasséssim la premsa barcelonina, del no-vembre passat ençà. Un erudit del segleque ve, podrà dir que aquell jardí no s'haobert. Per la mea banda, no he tingutcap pressa, a fer-li la propaganda, perquètemia, i els fets han confirmat la mevatemença, que la difusió diaecta de la co-neixença del Jardí del Turó hi portés unpúblic prou mombr6s. Igual prudència heobservat, fins ara, a divulgar que, dins
per a iníantsPer cert que hem descobert que algun
infant, que no acompanya un familiar oamic, i que, per tant, no pot banyar-se ala piscina, cerca entre els adults visitantsdel parc qui bonament el vulgui patrocinar.A un amic meu, que a la vora de la pis-cina s'estava mirant els jocs dels infants,un minyonet li va dir : «Voldria fer-me d'on
-dle, per banyar-me?»Aquestes piscines per a jocs són un suc-
cedani de les platges per a infants, allà onla naturalesa ha negat a les ciutats el ric
present de la mar. Es clavat el cas de Bar-celona, ciutat sense mar. La mostra platja,que podria ésser accessible, ,està en mansde negociants, i el bon poble, carregat decriatures, no hi pot arribar. Un temps potesdevenir que, per pende el sol, s'hagitambé de pagar entrada. Mentre arriba eldia que l'Ajuntament fa la reconquista de
les platges i les ofereix, en llur major partgratuitament als ciutadans, aquestes pisci-nes infantils estan destinadas a tenir un
gran èxit. Convé que pensem a installar-ne
de noves; sobretot a les barriades populoses.Les piscines d'esport són interessants, peròaquestes que fan bé a les criatures em sem-
blen més interessants que totes. !Es pot dir
que el seu rendiment és del cent per cent,
o almenys jo modestament m'ho figuro.
NICOLAU M. RUBIOArquil eete
IMranfa oiw
Complicacions anglo- italianes
familiars
Sir Sydney Barton, ministreTd'Anglaterraa Addis Abeba, és sogre del barb Falconi,el cònsol italià que resultà ferit no fa gaireen un accident de caça.
El doctor Aldo Castellani, l'especialistaitalià de malaties tropicals que ha estat en-carregat per Mussolini d'organitzar els ser-veis sanitaris a l'Africa Oriental, és sogrede sir Miles Larn f ton, alt comissari briíà-nic a Egipte.
Afixí, dos diplomàtics britànics tenen lli-gams de familia amb dos italians que hodet
tenir un paper important en els fets avenir.
El Japó té rigorosament prohibit al seusdiplomàtics el matrimoni amb estrangeres.A Anglaterra no hi ha tal prohibició, peròde vegades el Foreign Of fice fa discrets ad-vertiments al personal que en depèn.
L'Index nazi
Després d'haver prohibit bon nombre d'o-bres d'escriptors alemanys no aris, ara ésla literatura estrangera que comença a pas-sar pel sedàs nazi.
En efecte, el professor Urbach, cap de lacultura ària, ha prohibit en tot el territoridel Reich les obres de Rudyard Kijbling,xantre de l'imperialisme anglo-saxó.
((Nosaltres, els aleanattys — diu l'esmen-tat professor — no hem de reconèixer altrahegemonia mundial sinó la nacional-socia-lista. Per això la presència dels llibres deKipling, apologista de la suQremacia i del'imperialisme britànics, és indesitjable enles biblioteques alemanyes, i per tant convéexcloure Kim, El Llibre de la Jungla i totsels productes semblants del jingoisme bri
-tànic.)>No fa gaire, Kipling va escriure una carta
a Henri Bordeaux poc amable per al Ter-cer Reich. L'escriptor anglès deia al novel-lista francès que lá sort de la civilitzacióoccidental depenia de l'amistat franco-an-glesa, ja que la guerra no havia alliçonatgens Alemanya.
Potser aquesta carta ha influït en la pro-hibició de què Kipling ha estat objecte.
Delateu(
El cap del grup econòmic dels establimentspúblics del Reich (cafès, restaurants, etc.),ha adreçat una crida a tots els ciutadans delpaís, invitant-los c4 vigilar atentament lesconverses de llus veïns de taula, car d'ençàd:aWuismté Cab^Wel cegleç Pt rSr^^4;ïl^k el "èajzsi restaurants del Reich han d'ésser ale-
manys, és a dir nacional-socialistes, i és in-tolerable que s'hi permetin converses in-conformistes.
La Gestapo de Francfort encara ha anatmés enllà, i en el decret recomanant la de-lació, es queixa que els patrons dels cafès,barberies i altres llocs on es xerra, no solsno intervinguin fent callar els descontents,sinó que no avisen la policia política. I, pera donar un exemple, la ha tancat en uncaín de concentració un amo negligent aespiar i reportar les converses tingudes enel seu establiment.
Llegint els diaris de tots els països es téla sensació que existeix un corrent de pessi-misme sobre l'esdevenidor de la S. de les N.,que es voldria veure relligat a la solucióde 1'imbroglio anglo italo-et(op. Doncs bé,nosaltres no vacil1em a considerar injusti-icats aquests averanys catastròfics sobre la.sort de l'organisme internacional i àdhuccorresponents al desig dels que segueixenessent partidaris del sistema diplomàtic d'a-bans de la guerra, que tants resultats ne-fastos ha donat al llarg dels segles.
platònica, d'aconsellar i recomanar, però sivolgués pretendre d'Etiopia bl mínim sacri-fici en favor d'Itàlia, realitzaria una vio-lació del Covenant.
Si en els dies que manquen perquè puguiproposar decisions—el termini venç cap aldia 2o—els esforços de Laval i d'Eden as-soleixen de posar d'acord les pretensionsde Mussolini amb les concessions que estàdisposat afer Haile Selassie, la Comissiódels Cinc haurà acabat la seva comesa is'haurà aconseguit la solució pacífica, Però
els elements determinants hauran de venirde fora del cercle de la seva missió.
L'actitud de Mussolini, però, no permetde concebre gaires esperances. Vol la guer-ra, perquè ara ja està en joc el seu prestigipersonal. Ens ha sorprès un article d'EmilLudwig, publicat a La Publicitat, en elqual dubta de les ambicions del Duce, queno vol assemblar-se a Cèsar i és indiferent,segons el biògraf alemany, a la posteritat.No ens ho farà pas creure.
CANÒDROM G[JINARDÓCURSES DE LLEBRERSTots els dimarts i dijous nit
i dissabtes f diumenges, tarda i nit.
PISCINA GUINARD6oberta al públic a partir de les 8 del mati.
Enfrada genera', O'50 pies.Enfrada al recinte i preferènei • .
una pesseta.Mitjans de comunicació: Autobusos Roca,
sortida del carrçr de Pelayo.Autobusos Lesseps Avinguda deMaragall.
Tramvies d'Horta.Taxis col lectius de la Plaça Catalunya.
La gran dificultat
Un dia que Moro-Giafferi explicava anèc-dotes i històries del Palau de Justícia, varetreure un cas de pentagàmia, i els quel'escoltaven no se'l van creure.
—Veieu---'va dir el celebre advocat—, el
que és niés difícil al Palau de Justícia, noés dir la veritat, no és dir tota la veritatés dir només que la veritat.
rompreu BRISAS Revista i1'1ustraaa
Selecció d'Aro, Liferafura,
Modes, Decoració, Esporos, efc.
Dos aspecte . de la piscina per a jocs d'infants inau-
gurada aquest estiu al jardí municipal del Turó n°1
ìiMes
es complau a oferir-li la present i única ocasió de conèixer
i apreciar degudament en tota la seva rea ^ g►andio
ESTATS
bellesa
EL CANADA 1 ELS
UNITS D'AMERICA
Quebec-Montreal Toronto-Niàgara Falls•Detroit-Chicago
Washington-Philadelphia-New York
Magnífica acomodació en els Supertransatlàntics
"Alaunia" i IlMajestic"
de L Compara a' Canard Whíte Star limlted"
Companyia de la qual és Agent General "Viatges Marsens, s. A."
En aquesta excursió no se li presenta nta un creuer e baix preu, sinó
una excursió 'VIATGES MARSANS, S. A."
Única sortida a preu excepcional des de Barcelona i Madrid: el dia
rT(2DE gETE lCBRE
La seva prompta inscripció li garanteix l'obtenció de les millors doblecs
Un altre que està ben informat
Sota la fe de la British United Press, talcom ho reporta el News Chronicle, aquell
aferrissat antisemita de Streicher va dir,
en el seu darrer i gran discurs((El gran jueu que visqué a Anglaterra,
Benjamin Dasraeli, arribà a primer minis
-tre. Després fou elevat a la dignitat de par
amb el nom de lord Gladstone.»Amb una documentació així, aquest
Streicher pot arribar molt lluny.
Araki, l'imperialista
El general Arahi ha publicat dos llibres,
Els Problemes del Japó a l'època de Siovai L'Anima de l'Exèrcit Imperial Japonès,
en els quals glorifica obertament l'esperit
guerrer i imperialista nipó.En el primer diu : « La nostra moralitat
imperial, que encarna la cohesió entre el ve-ritable esperit de l'Estat Japonès i el granideal del poble japonès, ha d'ésser ensenyadai escampada per tot el món. Tots els obsta-cles que s'alcin en el camí d'aquesta obra,
han d'ésser trencats resoltament, sense va-ciliar a servir-se de la força.»
Un paràgraf del segon : «L'ànima militarocupa, des de temps immemorial, un llocelevat entre els benefactors nacionals delJapó. La simbolitza el glnvi sagrat, un delstres símbols sagrats de la familia imperial.o
La S. de les N. és certament el mésconsiderable esforç realitzat pels homes pera intentar d'arranjar els conflictes pacífica-ment, basant-se en la tolerància, l'entesa,la comprensió i la recíproca indulgència.I també ha creat un principi nou, el dela collaboració internacional amb peu d'i-gualtat per a tots els països. Si aquest prin-cipi ha trobat i trobarà dificultats per arefermar-se completament, no per això po-drà dir-se que serà destruït. També el dretnascut en la Roma antiga, abans d'ésseruna realitat per a tots els homes, ha hagutde vèncer no poques hostilitats.
La S. de les N. va néixer en un momenten què tot deixava creure que el món, des-prés de la tremenda prova endurada de 1914a 1918; s'havia convençut que totes les guer-res aretv.au, 1n-. f n
i amb ` els mateixos sacrificis de vides bu-manes esdevinguts inútils. Era permès decreure que el desarmament es convertís enrealitat i que el Tribunal Internacional deJustícia de La Haia resoldria els coroflictesmillor que les armes.
L'organisme ginebrí ha sofert certamentcops molt durs que l'han fet trontollar, peròels seus fonaments romanen sòlids. La sevacrisi és transitòria i el moment en què lacooperació internacional dintre la S. deles N. acíquirirà el veritable caràcter queara li manca, no és gaire llunyà.
Encara que a Ginebra no s'aconsegueixide resoldre ell conflicte italo-etíop, no peraixò s'ha de dir que la S. de les N. té elsdies cosnptats i el seu esdevenidor com-promès.
***
Ben clar ho ha dit ell mateix que vól laguerra. Qué farà el 'Consell de la S. de]es N, després que la Comissió dels Cinchagi preparat les seves conclusions? Es claráe discüfiï l^á?ti' 1è tb, qüe, entre 'antescoses, estableix que un 'Estat que, malgratel reglament i els articles ia, 13 i 15, esposa en guerra amb un antre, es troba ipsofacto en estat de guerra amb tots els altrespaïsos components de la S. de les N. I ales-hores caldria procedir a l'aplicació de lesfamoses sancions, que van del boicot eco-nòmic a l'ajut militar al país agredit. Peròper a adoptar aquesta deçtstó cal la unani-mitat dels vots del Consell. La por d'unaguerra europea d'alguns governs, el desi;de neutralitat absoluta--que es contradiu
amb l'aplicació de sancions—d'alguns al-tres, farai vacillar molts delegats.
**x
A París, el perill d'un incendi generalés •considerat en tota la seva gravetat.
***Mentre la XVI Assemblea—són pocs setze * * #
anys perquè un organisme com el de Gi-nebra pugui dir-se perfecte—ha iniciat elsseus treballs sota la presidència de Benes,
la Comissió dels Cinc, que basant-se en elparàgraf 3 de l'art. 15 ha estat nomenadapel Consell, estudia els mitjans possibles per
a resoldre el conflicte. Però la seva comesaés tan difícil que no és exagerat de creure
que li serà impossible d'obtenir un resultatqualsevulla que pugui servir de base deconciliació.
Sense fiar-se de fàcils illusions, provemde considerar la situació amb realisme.Les negociacions d'Edem quan
el seu
viatge a Roma i en la conferència de Pa-
rís, la quan tingué una durada efímera pel
refús d'Aloisi a discutir les proposicionsfranco-angleses, es basaven en concessionsque Etiopia havia de fer a Itàlia, balda-ment només fossin de caràcter econòmic.Sembla ben clar que a Ginebra s'hagi re-conegut que Etiopia és un Estat membrede la S. de les N., i per tant en possessió
de tots els drets que com a tal li pertoquen.Se'n segueix que la Comissió mo pot entrar
en fets que concerneixen exclusivament lapolítica interior d'iEtiopia, i si hagués d'e-
xaminar aquests fets, i només a demanda
de la part interessada, no podria sinó de-
plorar les exigències italianes. Es evidentque la S. de les N. ha de preocupar-se de
la sobirania integral d'Etiopta, de la sevaindependència àdhuc en matèria econòmica.Si així no fos es crearia un precedent pe-
rillós que cap dels altres països adherits a
la S. de les N. no pot desitjar que sigui
sancionat.Doncs, segons la lletra i l'esperit del Co-
venant, la Comissió no pot sinó desinteres-sar-se de les negociacions passades, i les
que estan en curs s'han de desenrotllar fora
de l'òrbita ginebrina i limitar-se tot al més
a l'examen de la qüestió de les fronteres,
que d'altra banda ja està exhaurida amb
la conclusió de les tasques del Comitè d'Ar-
bitratge. La seva obra no pot sinó ésser
L'actitud de Laval és clara: cooperar
amb Eden per a una solució pacífica, peròsi no s'hi pot arribar, no seguir els anglesosen l'aplicació de sancions, perquè aquestesportarien inevitabiemeñt a la guerra mun-dial. I no s'ha de repetir l'engany de 1914,això és, d'una guerra a la guerra, d'unaguerra de llibertat. L'experiència ha estatdolorosa. Aquestes consideracions aconsellenàdhuc Polònia i Txecoslovàquia a no asso-ciar-se a Anglaterra, i el mateix ocorreràamb altres països amants de la pau i de laneutrailitat. !Es una trista necessitat, peròcom defugir-la?
I aleshores? IEl paràgraf q de l'article s5concedeix, a manca de l'esmentada unani-mitat, llibertat a tots els països d'obrar comcreguin convenient, àdhuc d'aplicar san-
cions per compte propi. I el cas d'Angla-terra?
*x*x**
TIGGIS
UoRt4$ ^ I
RAMBLA DE LES FLORS -30
Les obres de Dickens a la pantallaUna vegada ja vaig observar, en una fàcil
teorització, que el cinema, que era l'art mésnou que nosaltres coneixem (i encara unart que s'hi ha trobat sense adonar-se'n isense deixar d'ésser una indústria, cosa benestranya), havia pres elements de totes lesanteriors expressions artístiques, ja sigui dela música, de la pintura o de qualsevol altrade les arts plàstiques, i principalment, de la
vella de Dickens i, sense aturar-vos gensen els pensaments dels personatges ni endisquisicions filosòfiques de l'autor, us en-careu amb aquells individus que gesticulen,que parlen, que beuen i s'agiten amb unavitalitat xarbotant, els veieu tot seguit, isentiu que aquell Micawber, i aquell Jingle,i aquell Pip són reaUs i immortals, de carni ossos i amb intelligència i passions com
Del film «Grans Illusionsu. Pip (George Breákston) troba el pnesidiari (Henry Hull)
Florelle i Armand Bernard en «Els déus es diverteixen»
Aquells temps!
En els temps del cinema mut, aquestesforen les germanes més famoses del món.Aquí les teniu, retratades en arribar a NovaYork d'un viatge a !Europa. No les co-neixeu? Són Dorothy i Lillian Gish.
AVUI DIJOUS
a les i o de la nit
REOBERTURA
del
Cinema Cataluña
ESTRENA
de 1' espurnejant i divertida
comèdia FOX en espanyol
IEN Coxhr/a
4 - t,MWAlx^R 12-IX-35
EL CINEMAANTICIPACIONS NOVELLA 1 CINEMA
El queHeus ací, tal come havíem promès, una
informació complementària a aquella queavançàvem en el número anterior referental que veurem en el curs de la temporadaque aquests dies comença, en forma molttímida encara, en dos cinemas barcelonins.
Cecil B. de Mille, decididament especialit-zat en el film- històric de caire espectacular,ens oferirà 4a, seva visió de Les Croades, i
encara després una pellícula sobre Samsoni Dalila. Ningú no negarà que l'autor de]''impagable divertiment titulat El Signe dela Creu té un instint segur en f'elecctó delstemes. No comprenem com s'ha pogut dei-xar perdre un tema com Els últims dies dePompeia, que un altre director, (Ernest B.Schocdsack, presentarà molt aviat.
Un film de debò : Noblesa obliga, de LeoMe Carey, amb Charles Laughton. Un filmque promet : Mans privats, de Gregory LaCava, amb un assumpte que es desenvolupaentre alienats. La darrera expedició de Byrdal Pol Sud fa l'objecte d'un llarg documen-tal presentat per la Par.amou^nt. Els filmsexòtics de mars llunyans seran representatsper Lelong, Bozambo i La venjança delmar (Red morning).
De John Ford, que és un dels directorsque es manté més ferm, hi ha encara — amés dels dos filims ja citats en la nostracrónica anterior — La patrulla perduda,avions perduts enmig del desert africà.
D'Alan Crosland : Dinamita i Succeí aNova York. De Stuart Walker : Grans il-lusions (segons Dickens). De James Whale(autor de L'Home invisible) : La núvia deFrankenstein De Wesley ,Puggles : El lliridaurat. De Henry Hathaway (director d'Elstres llancers bengalís) : Ara i sempre. DeWilliam Wellmann : Mercaders de la mort.De Marion Gering : Rumba i Princesa perun mes. De Frank Tuttle : La gran duques-sa i el cambrer. De Harry Lachman : Lanau de Satan (segons Dant! !). De VíctorFleming : Vides oposades. De John Blysto-
u^ uin^aon^aTaEFofas 25621.24513
Demà, divendres
REOBERTURA
amb l'estrena de
la deliciosa
opereta Fox
ADORABLEamb
Janet Gaynor
Henry Garat
Direcció: William Dieterle
Música : Werner Heyman
I
i
Valors màxims del
cinema europeu contrastats
! amb la senzilla perfecció americana
Concursos amateurs
La Secció de Cinema del Centre Excur-sionista de Catalunya ha publicat la con-vocatòria per al seu cinquè concurs de ci-nema amateur, el termini d'admissió delqual acaba el 16 de febrer de 1936, en elescondicions acostumades d'organització.
En !a convocatòria impresa, els organit-zadors remarquen que l'orientació del con-curs és la qualitat i no la quantitat, que niéss'estimarien un sol film bo que uns quantsde mediocres i que la valoració es farà pelsfilms en ells mateixos, no per temes, cate-gories, etc. •
A més a més, el Cinemàtic Club Amateur.convoca al seu primer concurs, destinat ex-clusivament a films d'argument i del pasde 9'5. Bis films concursants hauran d'ésserlliurats precisament els dies 13, lq i 15 degener a la secretaria del Club (Ferlandina,43, 1• or , 2. a).
Com de costum, ambdós concursos estandotats de premis. Per a més detalls, adre-çar-se a les entitats organitzadores.
ConeixencesS'han contat moltes anècdotes sobre la
ignorància dels magnats del cinema quees pensen que Shakespeare, Verlaime o Bat-zac són autors vivents.
S'ha contat , també que, invitat Einsteina casa de Mary Piekford, un no sabia pasa què es dedicava l'antre, i recíprocament.
Ara es conta que quan el productor Ar-thur H'ornblow, parlant amb Rudyard Ki-piing sobre l'adaptació de La Llum ques'apaga (hi hagué ja, fa molts anys, unaadaptació en temps del cinema mut), vadir-li
—Es clar, Will Hays potser voldrà rèta-Ilar alguna cosa.
-Qui és aquest Will Hays?—va fer élcantor de l'imperialisme anglès.
En línies generals, el cinema presentarà,sembla, si fa no fa, les mateixes caracte-rístiques, de la temporada passada. Una su-premacia aplanadora de la producció ame-ricana. Una migrada, però intelligent, pro-ducció britànica. Alguns films de l'Europacentral, més aviat deguts a •productores me-nors. Un cinema francès tronat, llevat d'u-nes poquíssimes excepcions. 'Heus ací, anssembla, el panorama general de la tempo-rada darrera. Hi ha grans probabilitats quetot continuarà exactament.
Qivant als gèneres dominants, la situació,segons una estadística molt fàcil d'establir,serà també, si fa no fa, invariable. Certa-ment, el film típic de gangster tendeix adesaparèixer per a fer lloc a un gènere poli-cíac i de misteri, que és una generalitzaciód'aquell gènere del qual tant s'ha abusat.Hi haurà bastantes pellícules de terror, filmshistòrics, vodevils, films d'aventures, àdhucforça films cavaillístics del més pur estil__un gènere immortáil, doncs —, filmsd'exotisme, etc., etc.
Els films de complement tindran així ma-teix un semblant repertori de base. Totscontinuen en peu. Betty Boop, Popeye, elscolors, tant de Walt 'Dtsney como de MaxFleischer... Les excellents Catifes MàgiquesFox, els Paramount Gràfics, etc.
Respecte a lla producció d'ací, solamentpodem avençar que serà molt nombrosa.Hi ha una pruïja de producció — com jadèiem un altre dia — veritablement alar-mant.
No cal dir com ens fa tremolar tot això.Tu, lector, pots estar tranquil respecte aaquesta amenaça . El pobre redactor cine-matogràfic que ha d'anar a veure el quepassa, no pot esguardar aquesta perspec-tiva sense una angoixa que ja des d'arael posa intranquil.
A veure si ens divertirem. p
Completant el programa
1' alegre intriga policíaca
Un par de detectives
amb la gran parella
Edmund Lowe i Víctor Mc Laglen
literatura. Constantment, amb una gran tmanca d'escrúpols i amb urna major capa-citat de digestió, el cinema, al llarg de la seva scarrera prodigiosa, s'ha apropiat i ha assi-milat amb major o menor èxit les troballesrealitzades en les altres arts, i ha nodritamb obres mestres de la literatura la sevafam inexhaurible d'arguments. Es cliscuti-ble dl dret de plànyer-se si aquests argu-ments que el cinema manlleva a la litera- ttuca surten deformats i falsificats del con-tacte amb els sunlights i amb les ordresque braolen els megàfons dictatorials delsdirectors. Si Tolstoi, cada vegada que elcinema ha entrat a saquejar la seva obra,s'ha 'vist deformat i falsificat, llastimosa-ment, all servei de les estrelles amb sex-ap-peal i de les exigències comercials (i aquestVivim de nou que se'ns anuncia com a ver-sió sonora de Resurrecció es presenta tansuspecte com el film que, fa uns quantsan ys, interpretà la insuportable Dolores delRio, tot i que ara Rouben Mamoulian s'haencarregat de la direcció), hi ha algun au-tor, principalment entre els novellistes anglo-saxons, que surt airosament de la prova.Ja que 'he parlat de Mamouliam, recordeuL'H'orne i el Monstre, adaptació de l'obrafamosa de Stevenson en la qual l'elementsexual, introduït subreptíciament en la faula,feia encara més justa la singular aventuradel Dr. Jekyll. Recordeu així mateix lesobres ele Wells, principalment L'Home invi-sible, que també eren deformades gratuita-ment, perd que, en conjunt, i el mateixWells ho reconeixia fa poc, conservaven d'es-perit de l'obra original i la intenció de l'au-tor, guanyat ara en absolut a la causa delcinema.
Enguany sembla que serd l'any de Dickensen el cinema. L'any passat ja en tinguéremun avenç amb La Petita Dorrit, que el pa-dlasso amb faldilles que és Ainny Ondra,l'artista més poc natural que hi ha al ci-nema, s'esforçava a 'interpretar amb serie-tat i emoció. Aquesta temporada, si no men-ten els anuncis, tindrem tres Dickens en eilcinema, i tres Dickens ben importants : Da-vid Copperfield, potser l'obra màxima delgenial novellista anglès; Grans Il.lusions (tra-duïda de poc al català per Josep Canner sotael títol Les grans esperances de Pit) i laIiïstòria de dues ciutats, que no sé pas ambquin títol serà llançada al mercat ni quinacasa ho farà, perquè no tinc sinó referèn-cies molt vagues de la seva realització coma film. Sembla, altrament, que aquestesadaptacions cinematogràfiques de les obresde Dickens seran presentades amb els mà-xims honors : el David Copperfield és undels plats forts de la Metro.iGoldwyn, i elnom de George Cukor, com a director, i deW. C. Fields, Lionel Barrymore i LewisStone en el repartiment, prometen cosa bona,en efecte. Grans Illusions és de la Univer-sal, dirigida per Stuart Walker, i en elrepartiment hi ha Henry Hull i PhilipsHolmes com a Pip.
La mateixa casa té anunciada una versiód'El misteri d'Edwin Drood, l'obra pòstumainacabada de Dickens, sota la direcció delmateix Stuart Walker i interpretada perClaude Rains i Douglas Montgomery. Elfet d'haver inventat l'acabament a mida deles exigències comercials dóna una mica deprevenció, que tant de bo sigui sense fo-oament.
Es ben estrany que fins ara no hagin tin-gut entrada triomfal en el cinema les no-velles de Dickens. Després d'aquestes queara s'anuncien, si tenen èxit, totes les altresesperen tanda. Són el Dombey i Fill, el Mar-tin Chuzzlevitt, la Botiga d'Antiguitats, elsTemps Difícils, i sobretot ]'inoblidable Pick-wick, la flor immortal de l'humorisme an-glès, i un dels llibres més divertits que s'ha-gin escrit, en la mateixa Unia del Quixot,salvades totes les diferències de clima id'època. I és estrany aquest retard a empen-dre la realització cinematogràfica de l'obrade Dickens, perquè difícilment trobaríeu unautor en el qual el moviment fos més cons-tant, ois personatges més ben descrits, l'am-bient més ben evocat. Quan llegiu una no-
ots els éssers. Transportar Dickens al ci-nema, a part de les dificultats de conden-ació de l'argument, d'eliminació d'escenesque farien massa llarg el film per les exi-gències comercials, deu ésser cosa relativa-ment fàcil. Dickens ja us dóna fet l'esce-nari, pintades les decoracions, caracteritzatsels personatges i fet el diàleg : un diàlegque és àgil i commovedor, humorístic i sen-imental. Una obra com la Història de duesciutats, que és una novella sobre la vidad'unes famílies a París i Londres durantels anys de la Revolució Francesa, i quees basa sobre un truc marcadament fu.11e-tonesc; però que en el cinema haurà d'ésser
de tret segur, commou profuñdament perla humanitat sincera dels personatges, pelpatetisme sense excessos de les escenes, per]a intensitat del diàleg i per la sàvia alter-nança dels episodis dramàtics i els humo-rístics. La meravella de narració que cons-titueixen Les grans esperances de Pip té
també molt de cinematogràfica : hi ha mis-teri, moviment, humor i sentiment, tat elque cal per a confegir el llenguatge cine-matogràfic. I pel que fa al David Copper-
field, el nom del director de Les QuatreGermanetes, així com les figures del re-partiment, us asseguren una fidelitat a l'am-bient i a l'esperit del llibre que, encara queen el detall de l'argument s'allunyi unamica en el film del que és la novella—i noem sorpendria gens que hi hagués tambéurna fidelitat absoluta a la trama de l'obrade Dickens, perquè la seva popularitat enterres angleses i americanes és tan granque li dóna dret a esperar totes les excep-cions honorífiques—, bastarien per fer d'a-questa pel^lícula un t acte d'homenatge del ci-nema al més gran dels novel-listes britànics.
No em penso pas haver estat jo qui hafet el descobriment de la filiació netamentdickensiana de l'humorisme de Chaplin.Londinencs tots dos, l'autor i l'actor, totsdos castigats per una infantesa malaurada,aquella barreja inefable d'humor i de ten-dresa que us sobta en tots els llibres deDickens la retrobeu, modernitzada si voleu,
més dolorosa a estones, en els millors filmsde Chaplin. 1 això és per mi una demos-tració a priori que en aquesta aventura del'adaptació cinematogràfica de les obres deDickens, la glòria del genial novel-lista i eIprestigi de les seves obres serà encara aug-mentat, i que els innombrables admiradorsde l'autor del Pickwick no hauran de plà-nyer infidelitats ni deformacions inútils.
RAFAEL TASIS 1 M'ARCA
Des del setembre, compreu el t5 de cada mes
CINE - STARmagazine cinematogràfic
:IIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL'
A
1FhIPausig de Gràcia, 57. Telèfon 79681
Sessió continua de 3 tarda o 1 matinada
E SEIENTS UNA PESSETA E_
Local doEef de clím.. arEíficiel CARRIER E
CURIOSITATS MUNDIALSInteressants reportatge U. F. A. ezc/us,u E
'_ DE AMSELFELD AL LLAC EDE OCHRIDA —_
E Dibuix en color dUFlms
JACK I EL GEGANTDocumental U. F. A.
NOTICIARIS D'ACTUALITAZMUNDIAL segons visió PARAMOLINT C
i ECLAIR JOURNAL; ey.duriu.EEL CONFLICTE ¡TALO= ABISSINI
E Se rvei sefinenal especial de !es nus/res agències E
I. F.1. REALITZATE Un bel/usin documenta! de U. t.. A.
dllllllllnllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllltr
ne : El brindis de la mort. D'Allan DiwanCompanys de viatge i Sota la llum tropical.I heus ací uns quasits títols més, que
assenyalem en atenció al intèrpretsDe W. C. Fields : 'El cantar del riu, D'Ed-
die Cantor : Kid Millions. De Claude Ralos(el protagonista de L'Home invisible) : L'ho
-me que tornà pel seu cap ; IEl misteri d'Ed-win Drood (segons Dickens). Will Rogers
deixa tres films que hem de veure sens falta.Hi ha també Una noia angelical, una pei-
lícula de William Wyler sobre un tema deFerenc Molnar.
***Els catàlegs de les cases distribuïdores es-
tan damunt la nostra taula. Cada un d'a-quells catàlegs promet la millor produccióde l'any, i cada pellíeula va acompanyadade superlatius i de síntesis dels ássumptes,redactats en tal forma que quasi sempre nopermeten fer-se la menor idea del que estracta. En canvi, hem de subratllar ambespecial interès el fet ben significatiu quetots els catàlegs, sense excepció, porten elsnoms dels directors. Ja era hora! I encarala característica d'alguns catàlegs que do-nen els títols originals dels films, la qualcosa, si més no, permet veure l'arbitraride les traduccions adoptades ací.
Com cada any, en aquest temps, aquestestiu les varietats han envaït també les sa-les del centre, desertades per les companyiesde comèdia. 1 malgrat la calor, malgratI'Escullera i el Tibibado, malgrat les festesde carrer i les terrasses dels cafés del Pa-rallel, malgrat les cadires de la Rambla iels espectacles múltiples a l'aire lliure,aquests locals han fet unes recaptacions queja voldrien comptar-hi molts quan fan co-mèdia...
I, finament, al mateix Poliorama ha tre-ballat uns quants dies un espectáculo ame-ricano — no diem de quina Amèrica
—Fantasio. Maria Teresa Klein encapçalavael programa amb el qualificatiu de super-vedette. A propòsit de la Klein : fa exacta-ment quatre anys, a finals d'agost de 193t,actuà una companyia de varietats al Tea-tre Barcelona. (Com podeu veure, això deles varietats al centre, i a l'estiu, no és capnovetat.) En aquesta tropa hi figuraven
Nifpols, 215 • Teléfon 55728
BARCELONA
0rrs'el repararanaviat i bé,al
TC. E El ÈCTRI
—Quina tencitat, nu ua^t» u^
gens!—Així, deus ser sempre feliç 1
(Der SimQl,
2-IX-35 1 a ^I^ 1
S
EL TEATRELLANTERNAVarjefafs al centreMARIONETES AL ROMEA
El Sr. Podrecca rep la premsaAl saló de descans del Romea, el senyor
Vittorio Podrecca rep la premsa.Acaba d'arribar de Santander. Ha fet el
viatge en un camió de marionetes, de lesseves marionetes prodigioses.
IEII mateix es presenta— Podrecca, Vittorio Podrecca servidor
vostre.S'expressa en un castellà en el qual bar-
reja, de tant en tant, parau-les italianes i franceses.
—•Barcelona! Onze anysque no hem treballat ací...Els farà el mes de novem-bre.
Barccelona! Vera V'ergani,sempre que veu Podrecca lifa l'elogi de la nostra ciutat. j
—Vera Vergani es la míasobrina. Fou una actriu moltfestejada. Ara és una mare :t
-feliç. , u aE1 senyor Podrecca segueix
desgranant records referents n•Barcelona.
— Al Goya, dos catalans Ix
•illusbres freqüentaven sovin t^l teatre, quan els Piccoli hiactuaren... Sabeu qui eren?Pau Casaos i Santiago Ros-sinyol .
Ho diu satsifet, el senyorPodrecca.
— I aquell company vos-tre...el senyor... el senyor...`°Non ricordo el seu nom ! Eraun senyor vellet, molt vellet...
— Pascual— Ecco ! Pascual ! Home r ,^^ _' tl t '; I ,1 3
simpàtic i entusiasta.I
Li diem que va morir. .—Ji povero! t7^' li^itl
Entrant seguidament ennatèria, el senyor Podrecca Vittorio Podrecca ti alguns rpiccoli»fa la propaganda de les sevesmarionetes.
una autoritat quanAbans, però, igual qe iu
—La marioneta? Es l'actor per excellèn-xprenpossessió, a dvert ; cia. 'Té ]a força hieràtica de les estàtues de
—També jo, anys enrera, vaig ésser pe- les esglésies antigues i l'humorisme del ninotde fusta, Origen religiós i origen profà...riodattr ..
Ha trobat ja el de partida : Tonen l'expressió d'una figura de tabernacle— Sí ;era crític teatral d'un diari, a Roma.
ea rnina d' in fi ]a comicitat d'una ant.
Per cert que fent de periodista vaig tenir la — I són d e durada...idea d'aquest espectadle que des de fa quatre — Evidentment. E] meu teatre és e1 méslustres i mig passejo Yriomfalment pel món. resistent del món. Es de fusta! Morí Dhia-No use heu fixat mai que entre la mise en .
r terra.
russos anaren per terrailew els baillets russosgh i
page d'un diari i la mise en scène d'un es- Balieff , a mb el seu ae de lapectacle existeix una gran analogia? Ah !, Souris, no ha pogut vèncer el temps. Ah!fixeu-vos-hi, donés! Ve a ésser en el fons, No aneu a creure que el teatre dels Piccoliel mateix, perdura pel sol fet d'ésser de fusta... Per-
x ' Le "r^"^ - esperit. L'esperit triomta; edcata, pe: uate,uw^
vant!De vegades fa una pausa. Es que sospesa
la justa, de t torio Podrocca esmonta el cas del famóse!l que va a dir. Cerca paraula
crític del Neus York Times, Mr. Brooksdel qual, a Nordamè-precisa.
-. Ací teniu el cartell. Mireu :òperes, ope- Atkinson, l'autoritatdiscuteix.
retes, circ, music-hall.., Hi ha de tot. Comaquests Bife-
rica, ningú noMr. Brooks Atkinson va dedicar vuit ar-
Vittorioen un diari. Cal saber combinarrents gèneres. Opera? Quinze m inuts a tot titlles diferents a les marionetes de
Un dels articles es titulava: Witestirar. Jo sóc un devot de la música. Sóc
un ultra-
Podrecca.
smagtnificència,ftieene ell assenyalava s elaplawag
valsfent de Salzburg. . Però comprencentre els Piccoli, que s'exhibien acontrast
queals
que el públic no vol avorrir-se, i jo no liQuinze minuts d'ò- Lyrie Theater, i la immensa sala del Radio
inau-imposo e'1 meu criteri.i Variar, variar!... Com City Music-hall, que acabava d'ésser
pera, doncs, gràcies.en un diari, repeteixo. En un diari hi ha
la secció degurada,
Mitja hora de dissertació. Dóna gust d'es-l'editorial, la secció de finances,
la variació, Vittorio Podrecca.ésteatres, un cante, un reportatge. ..
ses molt l atinádes. El eu entusiasme tantunja!
— De quantes marionetes es compon el admirable com els seus fantotxes.Quin amor els té!
vostre teatre ?—pregunta un dels presents.De Soo. Representen tres quilòmetres de —Com uns fills, els estimo!—afirma ell.
comediants de—fil i 15,000 quilos de material, indloent-hi, Jo els prefereixo a molts
naturalment, el docorat. En tinc d'antigues iCada dia les vaig perfet-
carn i ossos.Recordo la frase de Gaston Baty a un
de moderníssimes.cionant. Això, des de fa vint-idos anys. Som, actor
H'eu vist les marionetes de Podrecca igairebé, la mateixa gent que començàrem.
algú no us cau la cara de vergonya? TOMHi ha, entine els meus col.laboradors,
és fill del teatre dels Piccoli, és a dirque _ _ _---
que ha nascut estant els seus pares al meuservei.
Es 'lliura ja, el senyor Podrecca, a l'elogifranc i obert del Teatre dels Piccoli.
Consti que no és l'empresari qui parla.Consti que no és el creador i animador deles marionetes. Sóc, ara, un crític, un perio-dista.
Continua
orquestrina local.
p , f
_^4
'
^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^
El MILLOR ESPECTACLE DE L'ESTIU
• '< " ^^`-' ` ^ = En el lloc més Típic, Fresc i Pintoreec de Barcelona =
rom CURSES DE LLEBRERS
— Ets un dolent. Ja has tornat a deixar _ Caúa nit. Dissabtes i diumenges, tarda Tolt
les sabates a l'aigua i són totes mullades. Tuls coliu tiu ^ Aombnsas lletra 8 clec de la Plau (.anlonra
— No són pas les meves ! Les meves les s
porto posades!^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIBIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIfé ti1111111111IIIIIF
va York)
Entre parèntesis : aquí tenim un nombre Roconsiderable d'aficionats al music-hall. Afa- tatlagats, intel•igentment cultivats, aquests tidaficionats respondrien com un sol home, i promplirien els locals que presentessin el seu Chgènere preferit. Però els nostres empresaris elno ho creuen així. No afalaguen aquest pú- deblic. No el cultiven. No li donen musiç-hall, seNomés li serveixen — i únicament a l'es- tírrtiu — una aproximació o una degeneració silocal d'aquest gènere internacional: les va- unrietats. I unes varietats de cinquè ordre. soD'aquelles que només són contractades amb fodestins rurals... Amb tot, aquest públic, que ensés d'una bona fe emocionant, corre a veure detanta mediocritat. la
Fa rodar el cap de pensar en els diners ne
mica
que donaria aquest públic si Ii oferissin mu- unsic-hall de primer ordre. I a ]'hivern, que taels nostres empresaris baixin de la illuna i tài
_ .._ __meditin una m aquestes veritats que aca- hobeco ,de din.....-_-_.-_--tre. Al Barcelona, ha actuat un super-es- depectáculo Guay-Habanera que, malgrat ti- bé
tular-se afrocubà, i malgrat l'abundància de petimbals, maraques, gengoes, güiras, esque- nfllots, marimboles i bongues que anunciava, elno tenia res d'africà i molt poc de cubà, ni Cvenia de la Plaça del Vapor de l'Havana l'ni de la Guinea septentrional. Venia pura- Lment i simplement del carrer Nou. Sí, se-nyors! L'espectacle Guay-Habanera era una smagnífica collecció d'arreplegats, iEn la seva
orquestra — Lázaro Quintero y sus diezases — hi havia negres destenyits per les enits eternes de la Rambla ; blancs sense 1'contracte ; P. Plana Gumà, director de l'or- nquestrina del mateix nom, convertit — sor- dpreses del destí — en simple executant ; a
Paul Rood, cubanet que fa anys i panys quecoda per Barcelona donant lliure curs al cseu temperament faceciós, i altres vells co-neguts. En 1 espectadle, no hi havia tampocningú del barri Jesús .y María ni del Dahomey. Hi havia Francis-Avelina dues giris
que portava el mestre Demon quan tenia es- •pectacle, i que han begut aigua de Canale-tes ; el claqueur (sic) americano Julián Vi-cente, que ens porta a la memòria els èxits
de la seva germana Carmen al desaparegutAlcúzar; l'Aldey, un imitador sinistre del'Alady ; les germanes 'Cartago, i una mu-lata que havia actuat a l'Excelsior, RosaNegra, excessivament civilitzada si la com-parem amb la Blanco dels bons temps, queportava la sensualitat als cims sublims delgrotesc apallassat...
Aquest espectacle afrocuba del carrer Nou
va treballar també un diumenge al Polio-
rama, després d'actuar-hi alguns dies elgrandioso espectáculo cubano Brisas de la
C Habana.. Decididament, la pàtria de Batista) es porta molt aquest estiu ! Aquestes Brisas
portaven els 9 Palomero Boys, 9, orquestra
ni millor ni pitjor que tots els conjunts es-
' tivals, i que serviren de téla de fons a l'es-cultural i sensual Elena Brito cantant Maria
Magdalena. (Un escriptor madrileny ha dit:Escoltan a Carmen Amaya en su aparición— ara la descobreixen ! —, para filar f la-
mencamente la época de esta revelación co-
reográfica, tres canciones del día con nom-bre de mujer : ((María de la On, (Rocío))y ((María Magdalena»... las Tres Graciasandaluzas.) Ja podeu suposar com sortí dedestroçada de la boca de la cubana Brito unad'aquestes famosíssimes Gracias... ! Serviren
igualment de tela de fons a Eduardo Britocantant Los gavilanes i altres airs de bra-
voure de les sarsueles més velles i més tro-
ar nades ; a Pilar Alcayde cantant amb veu in-
existent María de la 0 i ballant com els
propis àngels La leyenda del beso ; a Xalmaressuscitant les cançons més oblidades
una; a ) Cheva!ier del Nou ; a Maithland
també prova n Ia ondBrayl ballant La c aunparsita — encara? encara! —.•• En fi, unespectacle tan poc cubà i tant de les pen-
sions i de les acadèmies del carrer Nou com
l'altre.
sita Fontanar — en retirar-se, les varie-s han perdut una gran artista —, el pres-igitador Sullivan — simpatia, vivacitat,eclsió, netedat —, la parella — xilena? —elo and Charles, l'esmentat cubanet Rood,ballar{ Al. del Río — paisà, es diu mo-stament Giménez —, i una noieta que,gons deien, debutava... Aquesta xicoteta,mida, esporuguida, amb un posat tristís-m de niña bien insignificant, va cantares quantes coses amb veu agradable perdtraguejada per 9'emociò • Aquesta xicotetau copiosament xiulada. Aquesta xicotetaL Maria Teresa Klein... D'aleshores ença,sprés de desaparèixer un quant temps decirculació, la Klein ha triomfat en Pope-a, en el vodevil, i ara, al cap de quatreys exactes dél seu fracàs en les varie-ts, torna a cultivar aquest gènere. Momen=p iament, sens dubte. Ara, lá Klein, al Po-rama, més entavada que mai, ha cantat(s cafés coñ^ér^+úet"1^^i:é3"ci3flef̂ ^ ,^ P^^+, era la primerísima bailarina d'aquest es-ctacle, que malgrat el caràcter moder-ssim que no para d'atribuir-li el speaker,cubà !Echevarría, ens ha obsequiat amb la
ucaracha, un jarabe mexicà més vell que
anar a peu, i La boda de Luis Alonso.'orquestra Bel Symphonic Boys estariamolt bé si no estigués dominada per l'ob-asió de situar-se a primer pla en detri-
ment dels artistes.Com el lector haurà observat, tots aquests
spectacles han actuat amb orquesbrnna aescenari. Una altra modalitat, aquesta, que
o és cap novetat. Fa una pila d'anys que
una. Parlem-ne d'aquestes orquestrmesbans de posar punt final a aquest artidle:
Després de l'actuació de Jack Hylton a Bar-elona, la més infeliç orquestrina de festamajor o de casinet de barriada, entristida iderrotada per moltls anys d'arrossegar-se
pels envelats i pels cafès sinistres, s'ha vistamb cor de muntar un jazz espectacle. S'haumprovisat Boldness Boys o Goosery Jazz,
I les atraccions de varietats que, isolades,descohesionades, rodaven per aquests
mons
de Déu morint-se de gana, s'han agrupat,han demanat la collaboració d'aquestes or-questr•ines, improvisades jazz a corre-cuita,i han muntat tots aquests desgraciats Es-pectáculos, que a l'hivern treballen al Circ
Barcelonès i als pobles, i a l'estiu s'instal-len a les sales del centre.
Pobres jazz locals! Sense bon gust ni fan-
tasia, sense cap sentit del jazz, aquestes or-questrines no fan música sinó soroll. Un
terrabastall sonor de la pitjor espècie, eriçatd'estridències, que us esgarrinxa els nervisi us romp la membrana del timpà. 1 quanel solista s'aixeca a fer el graciós, se us des-
penja amb una comicitat tronada d'envelato de festival benèfic, familiar i reoreatiu.Pobres nois! Les estridències dols seus ins-truments fan mal a l'orella. 1 els salts iles piruetes dels seus cossos desnarits,
tris-
tament alegres, fan mal a la vista. Aficio-nats, simplement. I aficionats dolents!
Ja ho veieu, senyors empresaris dell cen-tre. Aquesta pintura de les varietats que ofe-
riu als vostres locals cada estiu és tristade debò. Desolada. Però
exacta. I, no obs-
tant, el públic respon. Per què no us de-
cidiu a donar a aquest públic music-hall in-ternacional de primer ordre? I a l'hivern!
Guanyaríeu diners. Més diners que amb
les comèdies madrilenyes.Vs ho garantim..
SEBASTIÀ GASCH
CAMISER
ESPECIALISTA
EXIT EN LA MIDA
JAUME I, {fTelèfon tt655
Teafre ExperimenfalHm rebut una mena de manifest bastant
extens donant compte de la constitució dela fundació artística Teatre Experimental(teatre d'art, teatre d'idees, teatre social).
Diu, entre altres coses, aquest manifest,adreçat a totes les persones que s'interessenpel teatre i la cultura
Teatralment ací a Espanya és tot velli del mal gust. El mercantilisme dominant,la desorientació i la insolvència espiritualdels ocasionals incompetents, la rutina, laimprovisació i els prejudicis de totes menes,quan no són altres inconfessables factors,absolutament decisius en el fracás de l'or
-ganització teatral, són els principals motiusdel vergonyós i lamentable estat del nostre.Aquesta fundació, abandonant procedimentsantiquats, s'orientarà eh el més ampli sen-tit de renovació artística, seleccionant ensseus collaboradors i auxiliars, ensems queun material d'execució, dignificant l'escenade tal manera que aquesta respongui en ab-solut a un sentit franc de respecte a la lo-calització i cronologia de les obres represen-tades, però estiúitzant-les amb tendència aaconseguir veritables quadros de color o es-tampes d'un acurat relleu estètic. Un fonsdiscret sobre el qual el diàleg adquireixi laimprescindible ponderació artística.»
Els animadors—o potser caldria dir Va-nimador?—declaren llur propòsit de seguirel camí marcat per Stanislavski, Meyerhold,Tairoff, Piscator, etc., i tenen intenció deconfeccionar, aquest primer any, un pro-grama de deu representacions com a míni-mum, seran donades a conèixer obres delsteatres francès, anglès, alemany, nordame-ricà, soviètic, japonès, jueu, italià i espa-nyol, «triades sense sectarisme de cap mena,ja que en les obres que representarem, hicaben totes les que tinguin una manifestaciód'art, sigui el que vulgui el seu caràcterideològic.»
El document precisa després les condi-cions econòmiques mitjançant les quals espot ésser cooperador d'aquesta fundació,condició indispensable per a assistir als es-pectacles que s'organitzin.
Els desitgem sort i encert.
Florence el MagníficA 1'Esquire, de Chicago, Bernard Sobel
dedica un record a Florence Ziegfeld, l'em-presari la vida del qual hi ha intenció detransportar a l a pantalla. Florence el Mag
-nífic, anomenat així com Llorenç de Mé-dicis, fou el que portà a la perfecció laimatge de la girl americana que després elfilm s'ha encarregat de fer conèixer en tan-ta mesura,ua peuuLe a e„t , a ^^^ 1,^o un agent de propaganda.
Abans de sortir cap a Parfs. dalt del Spi-
rit of Saint Louis, Lindbergh va dir que ili
sabia greu no haver vist, abans de córrer
el risc de travessar l'Atlàntic, l'espectacleque en aquells moments donava Ziegfeld.Quan l'aviador tornà triomfant, Z'iegfelddonà en el seu honor un espectacle de
gala, en el qual tots els espectadors ereninvitats.
En els seus darrers dies, Ziegfeld cone-
gué els contratemps de la crisi econòmicadesencadenada sobre els Estats Units. 'Enel seu luxós despatx, Ziegfeld havia de re-bre la gent amb l'abric de pells posat, notenint diners per a pagar eil carbó.
GUTENBERG, S• A.
Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques
=E1 senyor Isaac Levy? Vostè ha dema-
nat una demostració del nostre aspirador?
—Sí, tinc una brossa l'ull.. Rac, Paris)
Vivint aquí, trobo que un gos us faria
molt servei.--No cal, ja bordem nosaltres mateixos!
(Ric et Rac, París)
ola de Carburs MetàI'licsSocietat Espant' .
BARCELONA Tazfen 7EosiCariem: A&riut 190Mallorca, 232
Td^l•: ' Csrbnroo"
CARBUR DE CALCI; Fibriquea a Berga (Bars lona b Corc .a
bion (Corunya) : s OXIGEN gg % DE
Barcelona, València i Còrdova :València CóTdoEa l: DISSOLT, MAN-
G
A a
N
ES B iBarcelona,
FERROMamad
SILICI : SOCARRIMAT
: FERRO i SECAT de
GANES fis i peces de seda, cotó i altres teixits :: CAL FACCORS
INDUS U
TRIAL -de laboratoris t domèstica
FADORS.NOMDAD
Üm ÁUT ls d aÑArtact6 per la SOL-
PRESSUPOSTOS ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS
612-]X-3S
]'esperit francés, sinó més bé d'allò que elsmateixos francesos anomenen l'esprit gau-lois : «Quant le prestre que celebrait fu acure Agnus Dei et qu'il eust usé le saint etdigne sacrement, son clerc qui lui aidoit,paree qu'il estoit malade de flux de ven-tre, fut contraent de soy partir» ; és ales-hores que la filla del rei vol ajudar el ca-pellà, r per tau de poder fer-ho, per miracle
EGY MAGYARKIRÁLYLEÁNYT4RTÉNETE
ISTORIA DE LA FIYLA DEL REY DUNGRIA.
KATALÁN-PROVENCEI LEGENDA.(TANULMANY AZ Ó -ROMAN IRODALOM
ÉS DIALECTOLOGIA K6RÉB0L.)
ARTAKdR0SI ALBINN. R. FOC MNÁZ!UMI TANAR,
A SPANYDL NYELv ECY[TEMI LECTURA
BUDAPEST. 1914•ÉLET IRODAL-, I ES NYOMOA RLSRVÉNYTANSASAS
4 FEMERvÁREÚT SIC
ortadx del treball del P. Albin Kórbsi
surten dels seus monyons unes noves mans.Sembla com si fautor català, molt més se-riós que , dl seu company francès, haguésrebutjat la idea d'usar d'un motiu tan «co-profílicn per a motivar la necessitat del mi-racle . Aquest esperit _deis f abliaux es trobamolt lluny de la serietat de la Història, queté ún estil molt soc de crònica. L'autor dela versió francesa d's supeidor al català
--5 LNF SudL,ga, lapintura de les relacions del comte i de lafilla del rei, començant per la relació depatró benèvol i acabant amb la de feliç ma-rit, o posant de relleu la virtut de la verge ioD'estre s'amie la pria, mais elle en fistrefus». En canvi, el sentit realístic català esmanifesta en la 'descripció detallada del'amputació de les mans, que en dóna sensdubte una relació fidel de la manera d'o-perar al segle xv, que manca completamenten la versió francesa. 'Es molt més detallattambé, en el text català, com él comte tro-ba el pare de la seva dona, com es retirena una conversa confidencial, com mengena la mateixa taula, com el comte fa prepa-ratius de viatge, com vacilla el consell dela ciutat de Marsella, eta. Manquen en laversió francesa eles converses del rei d'Hon-gria amb sa filla, manca I'allusió molt rea-lista a la «raó d'Estat» que vol que el parees casi amb la pròpia filla, com també llapromesa que el rei va fer a la seva mullermoribunda de no casar-se per segona ve-gada, si no fos amb una dona tan bellacom era ella. IEl català és superior al seucompany francès també en la descripció moltclramàtica de com truquen a la porta de lafilla, el matí del dia quan s'hauria de ca-sar amb son pare, i com ha de presentar-seel mateix rei davant la cambra per tal d'as-sabentar-se que la filla es féu tallar lesmans abans de casar-se amb el rei. Amb
tot, lla versió catalana és més llarga, i nopot ésser filiació directa del De Alixandre.Podem suposar, en canvi, que tots dos tex-tos vinguin d'una altra versió, més antigai encara desconeguda, que els va servirigualment de font i no tan sols d'inspiració.
Abans d'acabar, voldríem dir dos mots,no de l'origen ni de les allusions a figureshistòriques, sinó sabre ]'explicació psicolò-gica d'aquest motiu de l'incest, tan divulgaten la literatura mundial. Ja vam dir-ne al-guna cosa també en l'article precedent. Elpsicoanalista Dr. Fralnz Rilclin (Wunscher-füllung u. Symbolik im Màrchen, rgo8) pre-tén que en totes les versions cal que lamare mori primer ; això significa un «som-ni desideratiu» de la filla que voldria casar-se amb el pare. Si això fos veritat, com enspodem explicar que, en la majoria dels ca-sos, les protagonistes han de patir precisa-ment perquè no volen pas perpetrar l'in-cest i Ino ho desitgen? IEn moltes versions,la mare no és morta, sinó que és precisa-ment ella la primera que invita la filla aobeir els desigs de son pare, com es veu enla versió de Pallars de la cançó Margarida«Ara, per a passa temps, — li obren alltrabalconada. — Margarida es fa en falcó alegre i aoonsolada ; — veu allí la sevamare : — «Si em donariu un got d'aigua— que la boca se m'asseca — i mon corja se m'abrasa.» — «Filla meva, no puclo, — perquè en fóra castigada : — hagues-ses comblert, ma filla — lo que dl rei ten'ordenava.,.» etc.
Creiem que no es poden explicar aintiguesllegendes o novelles a base d'una certa ana-logia superficial entre elles i... les historie-tes que amb molta timidesa expliquen alpsicoanalista d'avui dia les senyores o se-nyoretes bien ; així ho fan, efectivament,els psicoanalistes com Rank. I voler expli-car el motiu de la tallada de les mans ambel «motiu de la castració», és ja tan fortque ni hi volem afegir cap comentari . Padrfem acceptar més bé l'opinió del gran se-xòleg jueu-alemany Max Marcuse (Vom In-zest, I915), segons el qual e', fet que totaliteratura popular ((oral) ens presenti motiusincestuosos, és una prova que l'incest es-tava modlt divulgat a tot arreu. Que el pro-blema hagi passat a la literatura, i preci-sament en la forma que trobem també aCatalunya : que la filla resisteix els desigsi..,,.., t , -pS crc5 i,,L uSVL iL v La11»L-^e lesmans, demostra la te,nd$ncia de superar'l'incest. Els contes, com els somnis, solenésser una mena d'entrenament; això podriadir-se potser també del motiu de l'incest enla literatura. Segons Bordier, la llegendade la dona innocentment acusada (que té tan-tes versions en la literatura catalana), l'a-nomenat «complex de Griselidisn, es va pro-duir a base del fet que les dones estiguinoprimides a les poblacions poc civilitzades.Es més acceptable, em sembla, la interpre-tació de Marcuse, que replica als psiooananis-tes •que és suficient suposar com a motiupsicològic de l'incest, que el pare pensa re-trobar en la filla la imatge jovenívola dela mare que entretant s'ha enlletgit i en-vellit.
Sigui com sigui, cap teòric del motiu del'iincest en la literatura mundial, tema tande moda — no oblidem que l'obra de Rankque vam citar en l'article anterior, va tenirla duen edicions ! — no podrà passar peralt ni elsexemples que ens en dóna la lite-ratura castellana, segons ho va posar derelleu l'amic Valbuena Prat en l'Homenatgea Freud que vam organitzar l'any I933 al'Ateneu Barcelonés, ni aquells altres, nomenys interessants i potser més antics en-cara, que hem intentat de destacar del rictresor de la literatura («oral» i escrita) deles terres catalanes.
F. OLIvrR BRACHFELD
«Aflas de polífica mundia liEs una fama que ve de molt antic que el
francès és un senyor que no sap geografia.Però no gosaríem afirmar que el nostrehome del carrer en sàpiga gaire més. Sobre-tot, després de la guerra de I9i4-18, moltsque sabien poca o molta geografia han ha-gut de cuitar a apendre-la de nou. Desprésdels tractats de Versailles, del Trianon, etc.,que han canviat la distribució del món, ésdel tot indispensable urna renovació dels es-tudis geogràfics que datin d'algun temps,més que més quan la nova distribució delmón no ha satisfet pas tothom i, si ha re-solt alguns problemes, n'ha creat tambéde nous, molts d'ells no gens a prop de re-sofdre's i capaços de revifar-se sovint.D'altra banda, la interdependència més
gran cada dia dels problemes del món fanecessari un coneixement de la geografia,base sovint essencial de la història humana.
En una paraula, avui dia són del tot in-dispensables els coneixements geogràfics pera llegir simplement el diari.
A aquesta finalitat pràctica, immediata,respon el llibre de J. F. 1-Lorrabin, ara ob-jecte de traducció i adaptació espanyolessota el títol d'Atlas de p.olltica mundial, acura de l'editor barceloní Joaquim Gil.
No és pas un atlas geogràfic en el sentitcorrent de la paraula. L'atlas geogràficusual, per a les finalitats de seguir els pro-blemes que agiten oil món, és, per dir-hoaixí, massa complet, havent de satisfer mol-tes menes de necessitats. L'atlas de Horra-bin, en canvi, està concebut en una formaesquemàtica, reduyda als elements essen-cials per a la fàcil comprensió dels proble-mes polítics actuals de tot el món.
Es compon de setanta-quatre mapes, de-dicats cada un a un problema diferent, perbé que ,molts d'ells no essent aïllats, són ne-
cessàries referències dels uns als altres, fa-cilitades encara per un complet índex alfa-bètic. Sobretot, és de lloar la claredat i l'ob-jectivitat de Qes exposicions, breus però sufi-cients per a situar el lector.
IEs tracta d'una obra indispensable no so-lament en totes les redaccions dels diaris,sinó també a la casa de cada lector que vul-gui seguir amb un mínimum indispensablede cgneixements els fets i les qüestions dequé tot sovint li parla el diari ; en una pa-raula, per a saber amb fonament el que pas-sa al món, sense haver de recórrer a docu-mentar-se en llibres gruixuts i dossiers es-pessos, on són difícils de trobar les dades ial maneig dels quals no sent cap inclinació,com és natural, el lector mitjà. — C.
1l)IIlllIltlIIIllIIIIllH111111111111lIIuhIIllI hliIiIIIHhIlIHIlllIIIlliIIIIIIlIl111
LE/ LL.ETRE/Activitats
A Vic, els Amics de la Ciutat han pu-blicat el segon número del magazine anualVic, amb una esplendidesa sorprenent, mésque més si es té en compte el reduït campde difusió que ha d'aconseguir una publi-cació local, que com més brillant sigui mésruïnosa esdevé com a negoci.
Si el primer número ja era totalment reei-xit, tant pel text com per la bellesa de lesillustracions, ]'interés i la importància délsegon han sofert encara un guany conside-rable. IEl primer és constituït per l'expo-sició gràfica dels més bells in-drets de la ciutat i de la sevacomarca. Aixf mateix, hi hala d'alguns interiors sis i set-centistes, amb qué ens és des-cobert un desis aspectes mésinteressants de l'art i la tra-dició catalans, refugiats a Vici ignorats per molta gent dela mostra terra. A més, contéunes biografies resumides devigatans Illustres.
Quant al segon número, ésgairebé destilnat a l'estudi dela gestació i realitzacions dela decoració mural de la Seupel pintor Sert. Aquest estudiés obra del Dr. Eduard Ju-nyent, actua] conservador delMuseu, i hi confirma les se-ves qualitats d'erudit i d'ar-tista. Acompanya el text unaabundosa sèrie de fotografiesde les pintures famoses, i laresta del número és comple-tada amb diverses vistes dela Plana.
Aquesta afirmació de bongust i d'esperit constructiudels Amics de la Ciutat i tam-bé d'altres inuclis vigatans quesenten el daler de superar-se,encara és més lloable compa-rant-0a amb l'obra derrotistaque, anys ha, intenta dur aterme un altre grup com quidiu ignorat si no fos per lapublicació d'un paper anè-mic que anomenen Ausetania,e erródico católico», que ells envien gra
-túitament alls desorientats rectors forans,per tal que tingui poca o molta divuilgació.
Aquest grup d'Ausetanàa, que es creu únici exclusiu dipositari de ]''herència i tradicióvigatanes, honora la seva filiació carlinacovant l'odi més feroç per a tot allò quereflecteixi un daler de renovar-se i tot sen-timent Aa ra^alpn tat Vio.?^ ^n, t t^ie sóslal pas del doctor Balmes ; són els qui entémps de la Dictadura van poder esbravar
qllurs furors vindicatius en contra de tot elue tenia un matís català : ells, que després
practicaven més d'un maneig amb la gentde ]''Esquerra, els eterns tirans d'algun vi-gatà ho..IorabPe.
En dues o tres •avinenteses, illurs apre-nents d'o periodista sectari s'han entretinguta afavorir la venda d'un dels meus llibresa còpia d'agressivitat mansa, entossudits acreure que el llibre de referència vol re-flectir la vida i miracles de la ciutat deVic, mentre que en cap de les seves pàginesno són esmentats aquella ciutat ni els nomsde illocs ni de persones.
Aquests senyors, amb un zel digne demillor causa, ja havien manifestat llur ram
-cúnia indicant la conveniencia que ells xi-cots honestos de Vic llencessin daltabaixdel campanar de la Seu la meva modestai fràgii persona, o bé retraient la insigni-ficàmcia de l'obra alludida : suggerència iafirmació que trobo respectables i contrales quals no tenia res a objectar. Peròsuara, en un delis números de juliol i ambun esclat d'ira freda ben poc adient ambl'esperit de caritat cristiana que diuen que
William Bufler YeafsYeats acaba de complir setanta anys, i
amb aquest motiu el seu collega M. T. S.Eliot li dedica, des de les pàgines de TheCtiterion, un homenatge.
«Els poetes del grup en que Yeats apa-regué per primera vegada posseïen unesquantes virtuts que no s'han destacat tanten la generació poética anglesa següent.Eren homes la cultura clàssica dels qualstenia importància per a llur poesia i ten-dien cap a la cultura comospolita. Yeatsno tenia un coneixemnnt de les llengüesclàssiques semblant all de Lionel Johnson—gran erudit j home de lletres brillant—,ni àdhuc al de Dowson ; ni una saturacióde cultura francesa com Arthur Symons.Porti tot essent irlandès s'obria a tota menad'influències possibles. Pot dir-se tot el quees vulgui de la poesia dels volts del 90, peròno acusar-la d'esperit de campanar. John
-son, per exemple, la familia i l'estil poèticdel qual eren enterament anglesos, s'associàa la renovació irlandesa de manera que moltsel van creure d'origen irlandés: Es de plànyerque molts d'aquells poetes morissin joves ique d'altres s'hagin deturat en llur desen
-rotllament ; però és més important que Yeatshagi sobreviscut per a mantenir llur tradiciótant com un sol home podia fer-ho i desea-rotllar la seva pròpia obra.»
W. B. Yeats ha fertilitzat la poesia an-glesa, de manera que la seva influència haestat més beneficiosa a Anglaterra que nopas a Irlanda. Volent-se despendre d'allòmés externament irlandés, s'ha fet més ir-landés a força d'ésser-ho d'una maneramenys teatral.
I Eliot, que alguns consideren el mésgran poeta Irlandès actual, acaba
«De la grandesa absoluta d'un escriptor,els homes que viuen en la seva mateixaépoca només en poden tenir una moció apro-ximada. Però . "que Yeats ha estat i segueixessenti el p^gran poeta del seu temps.
vigatanesprofessen, amb motiu que els meus excel-lents amics de Catalunya Vella em van ferl'honor de convidar-me al brillant certamenliterari que organitzaren, s'han esqueixatels manteas més o menys imaginaris, iamb aquella mansuetud amb què no podendissimular llur tradició de carlisme mal re-primit quan invectivaven l'obra gloriosa delmalaguanyat Mossèn Gudiol, creador delMuseu, famós arreu del món, vénen a migaconsellar a les meves amigues de la ciutati a les altres noies de Vio que encara no
ho són, que a anés de tirar-me de cap alriu, em tinguin per un difamador de laVietat vigatana.
Si jo fos pujat a l'escola d'ells, podriareclamar judicialment de la injúria, cosaque no faré mal llur rancúnia els faci se-gregar insults pitjors. No crec que 1'expo-slció literària de les bornes i les males pas-sions d'uns hoa&, "Se Sesr"p gui "atr'ibüirningú d'una manera exclusiva com fa lagent tipus Ausetania. L'actitud d'ells revelauna mesola de candor i roïnesa. Més elsaprofitaria que aprenguessin d`esoriure encatalà i llavors potser ens entendríem mi-llor. Sois caldria que hi esmercessin les es-tones que dediquen al ((canari» o a la «bar-rotada )) , en llurs cofurnes, obertes ambaquelles claus que tots ells tenen de lescases respectives, emparats en la força i]'auxili de l'autoritat del bisbe (força iauxili que altrament no tindrien ni pel nom-bre ni pel prestigi). Però ja sap tat Vic queaquest ajut els és atorgat amb absolutabona fe, dit sigui en descàrrec d'aque'llaillustre persona.
Potser amb aquests escarafalls d'auste-ritat pretenen fer mos oblidar les anècdotesdivertides que corren d'algun dels compo-nents d'aquell grup, la sola ordenació deles quals podria constituir un llibre picantde deba, per a lectors' avesats a plats forts.Però per la meva banda, com que no vullésser acusat de venjatiu, no escriuré maiun llibre així, i fins dono aquest incidentlamentable per ben mort i oblidat.
MIQUEL LLOR
Thomas Hardy, que no fa gaires anys teniatants sufragis, apareix ara com el que sem-pre ha estat : un poeta menor. No veig nin
-gú, fins entre els més grans poetes, quehagi ofert un desenrotllament seguit mésllarg que Yeats. En cap época de la sevavida no ha estat menys inactual que avui,entre uns homes que li són vint o qua-ranta anys més joves. Una puixança aixíde desenrotllament no és solament cosa degeni, sinó que testimonia un caràcter i es-tableix un exemple que els poetes més joveshaurien de seguir, sense poder pensar aigualar-lo,»
George William RussellEra més conegut sota el seu pseudònim
A. E. Ha mort, vell de seixanta-vuit anys,a Bornemouth.
Començà en la vida com empleat de co-merç, amb aficions a la pintura. Es dedicàa la poesia, però sense deixar mai del totels pinzells. IEs dedicà també, abans que ala poesia, a la teosofia, i al mateix tempss'adherí al moviment nacionalista irlandèsen dos aspectes : el programa poètic i elprograma agrari, i esdevingué amic deYeats i de sir Horace Plunkett,
Eis diumenges, la casa d'A. lE. (primereslletres del mot grec aeon, que el poeta haviatrobat en els gnòstics) era un dels centresmés animats de la vida intellectual irlande-sa. A. E., al mateix temps que llibres deversos, publicava assaigs en prosa defensantles seves convicions religioses, polítiques iagrícoles.
Després de la guerra el seu racionalisme,sobretot en les qüestions culturals, fou so-brepassat pel més radical dels nacionalistesirlandesos arribats al poder.
En 1926, G. W. Russell edità un reculldels seus poemes, seguit per la publicacióde La Casa dels Titans i La Deu delsCants, reFlexions sobre la poesia.
EL MOTIU DE L'INCEST EN LA LITERATURA CATALANA
Les fonts ^ ' de la «Història de lailla del rei d'Hongria»
Tenia promès als lectors de MIRJ D0Raclarir una mica la filiació de la cone-gudíssima Història de la filla del rei d'Hon-gria, història d'altres temps, amb motiud'un article sabre el motiu de l'incest enla literatura catalana, (Podríem afegir al-gunes versions més : Lo castell d'iràs yno'n tornaràs del Rondallayre de Masponsi Labrós ; una altra de Mossèn Alcover,La comtessa sense byassos ; Milà en publicàtambé una versió, mig catalana, mig cas
-tellana, en el seu Romancerillero catalàn(núms. zg i 272), així com els portugue-sos, etc.). D'un llarg estudi que tinc enpreparació, reservaré doncs les primíciesdels resulltats per a les columnes d'aquestestimat setmanari.
A Catalunya, és el senyar Miquel i Pla-nes el que féu més per a posar en clar elsorígens d'aquesta historia medieval, en elseu Novelan Català dels segles XIV aXVIII, amb una meritíssima introducció.Múltiples motius «deixen creure — diu elsenyor Miquel i Planes — en una tramsfu-sió d'elements propis de la història de ladonzelta sense mans en aquesta versió deLa Esn eratriu de Roma» (es a dir, la ver-sió coneguda com la de La Comtessa lleyal).Ja des de Bartomeu Muntaner es sol pa-rangonar la nostra Història amb una no-vell a en vers francesa, La Manekine ; tam-bé a Hongria, en el P. A1bin Kórósi, es-colapi, té publicada una traducció honga-resa, amb tot un estudi preliminar en elqual enumera totes les versions estrangeresque va poder conèixer.
Ara bé, ens sembla haver trobat una ver-sió francesa en prosa que, si bé Ino és lafont de la lfstòria catalana, n'ha d •éssergermana, com també de La filla de l'em-perador Constantí; és d'aquesta probablegermanor que volem parlar breument avui.
Ja entre La Manekine i 1a història ca-talana hi ha curioses, encara que no defi-nitives, coincidències : «S^apiats, filla, queuos serets ma muller e esertes reginad'Ungria», en la novella francesa (v, 749)es troba així : «Si li dient : «Ma damoisele— Une nouvele boine et bele — Vous apor-toes ; mais soiéés lee : — Roïne serés deH:ongrie.n 0 més avall (v. 804), llegim enla versió francesa : IdEn petit d'eure futroublee — La joiee en ire et en tristour.— Onques mais en si peu de jour — Joie&11 g, e 9^ñdel ne tan gran tristor, ne tan gran festatan poch durar». Aquestes i altres coinci-dències podrien ésser l'obra de l'atzar ; se-ria, però, més difícil -explicar amb l'atzar— explicació massa còmoda — el fet queal final, la versió catalana ens digui, par-lant dels fills del comte de Provença i dela filla del rei d'Hongria : «La una fo mu-ller del rey Darago. E laltre del rey deCastela. Laltre del rey Danglaterra. E (al -tre del rey de Fransa. E daquel exi lo li
-natge del rey de Arago e tots los ailtr_es»,mentre que la Manekine digui només so-merament : «Car les filles furent reines —Et toujours vers Dieu entervnes, — Et litrois malle furent roy...11 — però que la re-fosa en prosa de la Manekine, per Wau-quelin, enumeri com el desconegut autorcatalà : «Et le r2y et la royne se tinrentensamble tant que nostre segneur leur en-voya pluisieurs enfans, et dist l'ïstoire queels eurent troix rois de tres-grant renom.Et les filles furent mai-iees cascune a ungrey, si furent roynn•es, ]'une d"Engleterreet 1'autre de Portugal.» Sabem de Wauque-lin que, en oposició a la seva font, vol con-cretar amb dades històriques la seva bis-tbria amb fets bastant verídics : és un fetque les nebodes del rei d'Hongria eren rei
-ces d'Anglaterra i de Portugal. També l'au-tor català té raó en part, i s'expressa ambtermes gairebé idèntics l'historiador de lacasa de Barcelona Tourtoulon, que diu queno m'hi ha cases regnantes a Hongria, opretendents, que no tinguin entre els seusavantpassats el «rei d'Aragó», o sigui Jau -me el Conqueridor, i la seva segona mu-ller, donya Violant d'Hongria.
Vaig sospitar, doncs, de bell antuvi, quel'autor català posà aquest final a la His-tòria de la filla del rei d'Hongria (el temadel qual arribà a Catalunya, sense cap dub-te, de França) per tal de donar-li més ver-semblança, conetxemt les relacions dinàsti-ques entre Catalunya i Hongria. Les mevesrecerques em van dur cap a una Histoirefilaisante et récréative de la baile marquise,filie de Saluste, roi de H'ongràe, versió re-lativament moderna (Lió, I915), i cap a laprobable font d'aquesta, que es troba enla Biblioteca del Vaticà : una novelleta fran-cesa titulada : De Aláxandre, Roy de Hon-grie, del 'segle xv. Aquesta història comen-ça així : «Alixandre fut moult bel et amou-reux chevalier. Il avoit a femme moult belleet bocee dame nommee Yole. ..n Ara bé,aquest nom Yole és històric, mentre que elsaltres Inoms del conte no ho són : Yole, osigui Yoles, és la forma llatina del nom dela reina Violant d'Hongria, i que tambéel Conqueridor anomena : Assignanzus tibidilecte uxori nostri Yoles... Altres docu-ments estrangers li diuen Hyolenz. No hemd'oblidar que donya Vidlant era dominaM.ontispesulani i ben coneguda, doncs, alMigdia de França, d'on el llibre De Alixan-dre sembla provenidor. Hi ha una sem-blança extraordinària entre aquesta versiófrancesa i la Història que ens ocupa. N'hiha més : sembla haver-hi en la novelletacatalana algunes pe tites confusions que s'a-claren a la llum del text francès. Així,per exemple, queda una mica confús, enel text català, quan la filla del rei, que téles mans tallades, vol ajudar el capellà a lamissa ; en realitat, això• és contrari al ri-tual catòlic, ja que les dones no poden ferd'escolans. 'En canvi el text francés ensdóna urna versió més versemblant del mo-tiu de la missa pertorbada, sense retroce-dir davant un humorisme que ja no és de
POETES IRLANDESOS
Domingo en el seu taller
MIR4WR
LESARTS I ELS ARTISTES
No sabem exactament per què la tempo-rada d'exposicions que començarà dintre poques setmanes ens associa la idea de la pre-paració de temporada esportiva que s'ha ini-ciat. Fins ara el sector de públic interessat dela vora en la marxa del seu artista preferitha anat llançant notícies més o men ys fanths.tiques respecte a la labor desenvolupada peraquell. D'una manera molt semblant al ques'escau en els campionats esportius i els seus
personatges, ens hem assabentat que un pin-tor determinat estava acabant una obra queha de donar-ili el premi merescut als seus al-tíssims mèrits, etc.
En una paraula, els tres mesos d'estiu hancontemplat un preludi publicitari que noaporta cap bona nova a la nostra pintura.
PROJECTORLa Cambra dels HorrorsNo som pas uns avantguardistes frenè-
t •cs ; bon tros se'n falta. I entre les cosesmés inadmissibles del que un temps fouavantguardisme per a ésser superat per unaltre, posem potser ]'expressionisme ale-many.
Però això no vol dir que haguéssim vistamb cap simpatia que els nazis declaressinantipatriòtic l'expressionisme.
A Dresde, que, juht amb Munich, era lacapital més avançada artísticament, l'ex-pressionisme havia entrat als museus. Araencara hi és, però en un apartat especialSchreckenshanvmer der Kunst, la Cambradels Horrors de l'Art. Aquí teniu Gocevingi 1'oberbürgermeister de Dresde tots refocil-lats contemplant una peça de la Cambradels Horrors.
Al capdavall, tant se'ns en donaria que
no existissin la majoria d'obres que han lo-gressat en la Cambra dels Horrors. Peròla contrapartida encara és pitjor. La contra-
partida és «d'art del nou tempsn que es vol
oposar a la deliqüescéncia expressionista.
Abans, Dresde comprava per al seu museu
l'escultura que fa riure a !alcalde i els seusacompanyants, perd ara compra quadros com
l'altre que reproduim.
Temem, amb fonament, l'aparició d'uaicorrent diluïdor que admet l'observació desde distintes cares, la més greu de les qualsés sense cap mena de dubte la que pertanyal pintor arribat a la palestra amb un esperitinèdit fins avui dia, que és l'afany immediatde glòria i de diners.
Aquest diguem -me artista ha entrat ambuna ànsia que ha vist assolida als mestres ac-tuals sense tenir en compte el que foren els
seus primers passos. Catalunya, que essen-cialment és un pafs en el qual la competènciamarca els seus moments més feliços, en totsels ordres de ila societat, ha pres amb la pin-tura, una mica més estimada i remuneradaque abans, un mou punt de partida econòmic.Els darrerament arribats, que militen exclu-sivament en la comodfssima posició del crea-dor de quadrets, artísticament insignificants,han cregut de suma importància acudir alsressorts de la propaganda desfermada per aestalviar-se els disgustos imprescindibles delperíode d'obrir-se pas gràcies al propi esforçi al propi valer.
Sabedors que la pintura dóna, que té pos-sibilitats pecuniàries brillants, ha aparegutuna falanx heterogènia que amb la incons-ciència que li és utaturai ha ocupat llacs es-tratègics amb ganes que siguin incommovi-bles, gràcies a la facilitat amb què molta gentes deixa convèncer per la simpatia personali la propaganda ben dirigida. Quasi cap d'a-quests arribistes no respon al veritable estatde valor de la pintura catalana d'avui.
La qüestió de selecció, doncs, malgrat l'en-grescament d'algun mig colleccionista afi-cionat de poc temps, no ha sofert cap canvi,encara que els audaços, els cridaners, elsarribistes, hagin conquistat llocs i obtin-gut beneficis econòmics; però han repor-tat els següents perjudicis : la desorientació,el restringiment de recursos per als que s'homereixen tot, i finalment han compromèsseriosament el prestigi de la phhtura catala-na, que amb paràsits i tot, és encara una rea-litat espléndida. Dèiem en començar algunacosa relativa a un campionat. (Efectivamentva a començar el campionat 1935-36 per ala millor situació, per a la millor jugada quepermeti, 7o pas artísticament parlant, la pla_ça més discutida.
Encara vivent el record dels lamentablessuccessos escaiguts en la darrera Exposicióde Primavera, els actors de la sòrdida co-mèdia estan disposats a continuar-la.
Aquests tristos efectes que tothom pot en-trellucar mentre la passió no li enteli lespotències ens apropen cada vegada més alsque van a participar en el campionat sensereserves de malícia de cap mena, els que nohan fet cartells de propaganda i no s'hanservit de maniobres per a triomfar.
Dóna la casualitat que són els menystin-guts pels arribistes de la pintura els que tre-ballen retirats i sense entourages .
Serra va pintant, segur del que fa i con-fiant en la seva obra.
Sisquellà, en un recé de Sitges, queda ig-norat per la multitud que a l'hivern sent elsefectes retroactius d'un autoelogi ben ad-ministrat.
Domingo, que ha passat silenciosamentper molts paratges, personificant l'educaciót la discreció, encaixa també, a l'hivern, elscops baixos que amb premeditació forenpreparats mesos enrera. Podrien afegir-semolts noms encara. Però val més no agudit-zar Pafer.
L'únic resultat de tots els mots precedentsserà segurament recollir algun comentarivirulent que ja des d'ara donem per no oïti per tant no ens interessa. Si sabéssim quealguna altra cosa de bo pot despendre-se'nrecomanarfem una vegada més l'exemple deFrancesc Domingo a tots els equivocats que
' pugen amb aires d'insuportable suficiència.De Domingo cal tenir present que se'n
poden retreure moltes coses saludables. Do-mingo per a elevar-se no s'ha repenjat maien la desfeta de ningú ; no ha usat cap trucpublicitari. Només ha estudiat i ha treba-llat. Amb una mica de bon sentit i de lò-gica, creiem que tothom ha d'estar d'acordque és molt més eficaç això que no pas ju-gar amb diplomàcia baixa de sostre.
Afortunadament, molt afortunadament,Serra, Sisquella, Domingo i tots els quecom ells segueixen fl 'únic camí responsablede la pintura, es guanyen la vida. Aquestfet ens permet de dir que si ens hem queixatde com van les coses no ho hem dit amar-gats per la seva mala posició, que tant la-mentarfem, sinó que l'únic objectiu que ensha empès ha estat únicament el desig d'as
-senvalar uns paràsits arrapats al meravellóstresor artístic català contemporani,
ENRIC F. GUAL
Tal com el terme «gòtic» fou usat despec-tivament per a qualificar un art que alsulls dels classicitzants era bàrbar, el ter-me «barroc» fou aplicat també amb un sen-tit de menyspreu envers la producció d'unperíode que es desenrotlla plenament en elSetcents .Av ui encara, el terme, manllevata la lògica escolàstica, on designa una fi-gura de sillogisme, és més o menys empratper a significar alguna cosa extravagant,que es desvia del normal (de baroque estuna nuance du bizarrea), i, en literatura, aaquella plena d'hipèrbole i d'inflor, recargo-lada com el mateix art barroc, que a Ità-lia, país deil barroc en art, tingué Marinoper principal fautor.
Però en general, en els nostres temps,quan es parla de barroc hom no entén refe-r r-se a la literatura Ini a la música, sin.5 al'art, sobretot a l'arquitectura.
El contingut despectiu del mat barroc foucosa de la crítica acadèmica del Vuitcents,que en la seva reacció contra les darreresevolucions del barroc en el rococó i e chur-rigueresc, era incapaç de compondre i va-lorar l'art barroc. Era aquella crítica la quees posava com a patró l'art grec i la sevaserenitat, i no reeixia sinó còpies fredes iacademicistes, l'estima de les quals era in-compatible amb la d'un art movimentatcom el barroc.
La valoració del barroc és essencialmentmoderna, obra d'una època lliure dels pre-judicis academicistes del segle passat i ten-dent més aviat a estimar—de vegades sobre-estimar i tot-les reaccions contra l'ama
-nerament.També s'ha volgut entendre per barroc
una forma estilística que rebrota al finalde diversos períodes, i així s'ha parlat d'unbarroc antic cromà i d'un barroc gòtic. PeròWerner Weisbach, en el seu volum Art bar-roc a Itàlia, França, Alemanya i Espanya(onzè de la Historia del Arte Labor), nomésvol ocupar-se. de l'art barroc «en el seu sen-tit més estricte i usual, pres com una unitaten el conjunt històric:.
Aquesta unitat, de totes maneres, és di-fícil de precisar en els seus límits. Al co-mençament, no hi ha aquella sdlució de con-tinuïtat tan distinta que separa el gòticdel Renaixement. 'El barroc, sortit d'aquestdarrer, n'és una evolució, que no adquireix
de seguida caràcters específics. Quan elsha adquirit i s'engresca acusant-los, desapa-reix, substituït pel neoclassicisme. I les lí-nies generals d'aquesta evolució, més omenys acusada, es donen pertot an el bar-roc ha estat l'art d'una llarga època, queés tant com dir el que aleshores era Europa.
Com que una història de l'art que nosigui una mera acumulació de noms i obres,o una sèrie de biografies d'artistes, ha detenir compte de les rdlacions de l'art ambels problemes socials i culturals de l'època,en estudiar el barroc cal considerar dos fetshistòrics d'una gran importància : la Con-trareforma i l'absolutisme. Per dir-ho d'urnamanera breu, i amb l'aproximació que for-çosament és el patrimoni de les fórmulesmassa simplistes, el barroc és fill de l'Es-glésia catòlica. L'Església, en efecte, vis-qué tot el segle xvt una mica constreta erl'acusació de relaxament de costums i finsde degeneració pagana de què l'havia acu-sada el protestantisme. A principis del Sis-cents, diversos fets donaren a la Contrare-forma la sensació de la superioritat. Ales-hores tot allò que havia estat comprimit,alegria del viure i afició a l'ornament, sen-timent de fantasia i de llibertat enllà de lesnormes en què s'havia encarcarat l'art, potdistendre's i expansionar-se. D'altra banda,tant ]'Església com els prínceps volen fervisible llur poder amb pompa i esplendor.
Així al barroc, com diu. Weisbach, uli in-teressa menys l'existència que l'aparença»,i lluny d'ésser, com l'art clàssic, quelcomque comença i acaba en si, alguna cosa es-tàtica i reposada, mostra una inclinació pro-nunciada als efectes de clarobscur i de pers
-pectiva, a donar la sensació de moviment.L'època s'agradava dels contrastos violentsi el barroc li'n servia a profusió. Els mésgrans arquitectes del Siscents, el gran GianLorenzo Bernini al cap de tots, es dedicaven
a ]'escenografia teatral, aleshores en ple des-vetllament, i aquest fet no deixa de tenir laseva significació.
En el barroc tot és sacrificat al conjunt.Si, innegablement, el més important de l'artbarra és l'arquitectura, és no sols peraquesta mateixa, sinó també perquè quasitat, escultura, pintura i arts decoratives seIi subordina. De tal manera que sovints'han retret com a defectes del barroc l'ex-cés d'esperit decoratiu, superficialitat i tea-tralitat ; menyspreu de les limitacions del'art clàssic en l'afició a ocultar les estruc-tures i les necessitats constructives sota ladecoració que arriba a enfarfegar ; tendèn-cia més a esbalair que no pas a convèncer...
Per a tot això es serveix d'una arquitec-tura efectista, d'una escultura d'empenta,dinàmica ; d'una pintura colorida com maii que, sobretot en la decoració de parets ivoltes apel•la a tots els recursos de l'illu-sionisme òptic ; d'unes arts menors de pro-ductes pomposos i carregats d'ornamentació.
Naturalment, aquestes característiques noes troben totes juntes en tot moment i entot lloc ; en cada pafs i en cada època apa-reixen amb més o menys intensitat, predo-minant unes o altres.
Es després d'haver-ne traçat les línies ge-nerals que Weisbach entra a estudiar cel pa-per que han exercit en diversos països. Per-què, advingut el barroc en una època degran vitalitat, en què es posaven els fona-ments del pensament científic modern i elsbescanvis entre els pobles s'intensificaven,el barroc s'escampà ràpidament, amb ca-ràcters generals propis, origiinaís, noexempts d'inflor i d'èmfasi, de vistositat ide redundància, però tanmateix exuberantde fantasia, de vida, d'empenta.
Segons els gustos de cadascú, és possiblede triar separant el que el barroc té de pon-derat i el que presenta d'exageració, àdhucde mal gust. Però és excessiu el criteri en-congit que, després de la reacció adversadels primers temps del Vuitcents, ha fetconsiderar-lo tot el segle passat com un artdecadent i gairebé menyspreable, fil] d'unaèpoca mancada de força creadora.
Ja hem parlat, des d'aquestes mateixespàgines (per bé que no tant com la monu-
mental obra es mereix) del pla que presi-deix la Historia del Arte Labor : volumsde poc més d'un centenar de pàgines detext, i de més de cinc-centes d'illustracions.Obra, doncs, inspirada en un criteri que ésel predominant en els temps actuals, de ci-vilització de tipus visual, en qué en generalés preferit el document gràfic, l'esquema,la foto, a les llargues explicacions. Cal dir,d'una banda, que la illustració de la Histo-ria del Arte Labor no sols és abundant, sinómolt ben triada, i, condició indispensable,executada amb tota la perfecció de què avuisón capaces les arts gràfiques; d'altra ban-da, el text només pot donar la impressiód'escàs a1 costat de 1'abundantfssima illus-tració per una impressió superficial, peròno pas a la lectura : és suficient per a lesnecessitats informatives força àmplies quees puguin requerir sobre l'aspecte determi-nat que cada volum estudia.
I, ato ens dol repetir-ho perquè és aquestun caire al qual no tots els editors dediquenla cura que caldria, la presentació dels vo-lums (relligadura, text, illustracions) és im-pecable, i a més a més uns índexs molt benconcebuts els fan de maneig facilíssim.
J. C.
Telèf. , de MIRADOR; 23118
CAMISERESPECIALISTA
E%IT EN LA MIDA
JAUME 1, !iTelèfon 11655
—Un sol amic que tenia i l'he perdut...—Mort?—No..., ha tret la rifa.
(Ric et Rac, París)
th •
EL POLICIA INVITAT—Heu canviat de minyona. Les emprem-
tes digitals no són les mateixes !
( 1 935, París)
PREPARATIUS—Ens repartim 'a feina : la meva dona
tria les coses, la minyona fa eles maletesi jo m'hi assec a sobre a l'hora de tan-car-les.
(L'Illustré, Lausanne)
L! e
—Ah, també sou músic?(Ric et Rac, París)
—.Diuen que en certs 'Estats, ella acabacedint (*).
(*) Cada Estat nordamericà té els seusreglaments de censura particulars.
(Ballyhoo, Nova York)
UNA MENA DE PARASITS BIBLIOGRAFIA ARTISTICA
Esperant la temporadaL"Art barroc" de Weisbach
La «Casa del Mejicano», a Braga (Portugal)
PER A FOTOGRAVATS, LA CASA
ANTONI MARTIMòxlma rapidesa D Màxlma qualltat
AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA
Dalt: Marcel Griaule i el seu vell informador Ambibe contant-li el mite de la màscaraaamathann que té a la mà. En primer terpne la tortuga «Gringoiren que fou duta aParis. — Baix : Construcció d'un «togunan o xopluc per a persones, amb feixos de mill
que entrecrevats formaran la teulada
Terrat d'un estatge, amb cebes a assecar el sol i marrecs jugant. La casa és bastidaa l'espadat. — Temple totèmic dogon i el seu guardià. A l'esquerra d'aquest, les pedres
dites «pedres de llamp». Al cim del temple, objectes rituals de fusta i de ferro
Mascareta de Wagner (Museu d'IEisenach)
Xicot dogon, an:b els cabells trenats. — Griaule en conversa amb un infant dogon
8 ,%! j\FO)R 12-IX-35
E1totcmismcJc1sc1ogonsdeSanga M U S 1 CA 1 PA D 1 ZD
(Ve de la pàgina z)
Bastaria, en resum, un inventari exactede tots aquests llocs amb nom per a feraparèixer, entre altres, les etapes principalsdels ritus religiosos o màgics d'aquests ho-mes tan afectats a llurs creences que perdir-ho així ies han escrites sobre la terra.
Els dogons, aquests homes bastits en
muntanyesos sòlids, de rostres sovvnt finsi poc prognats, són els servidors de trescultes principals dels quals es beneficien eldéu Amman, els tòtems i l'immens símbolde fusta tallada en forma de serp anomenatGran Màscara.
El déu Amman, tot i ésser únic i an-terior a totes les altres puixances de lesquals és el creador, no és pas menys unallunyana ontitat. IEl seu nom, certament,és pronunciat en totes les cerimònies mà-giques o religioses ; té els seus nombrososaltars—sovint confosos amb ell—fets d'un
petit racó de terra ; els seus sacerdots sóntan nombrosos com els seus altars, ja quecadascú pot sacrificar com ho entengui so-bre el con fet per ell. Fins no estic segurque els altars construïts pels infants encerts jocs rrmo siguin ritualment vàlids. Ambtot, Amman resta llunya; plana molt perdamunt de les contingències ; per dir-hoaixí, ha delegat els seus poders a unespuixances més pròximes als homes, palpa-bles, de fusta o de ferra, que es poden fixaren un santuari d'on no es mouran, d'onno sortiran sinó en casos determinats, pera les necessitats del país : tòtems, GranMàscara.
El totemisme dogon, culte famiiliar, me-reixeria que se li donés un nom especialforjat amb el terme indígena que designala potència animal associada al grup que lareverencia. Aquesta puixança es diu bino
CAMISERESPECIALISTA
' EXIT EN LA MIDA
JAUME I, ISZalèfon 11655
es podria parlar doncs de binuisnae i ale-grar-se d'aquesta elegant aportació a l'i-dioma. De moment me n estaré.
El totemisme dogon es manifesta pràc-ticament, com tot totemisme, por uns tabúsd'alimentació concernent un animal prin-cipal que, en els temps mítics, hauria fetun servei assenyalat a la família. Aqueststabús poden consistir també a no freqüen-
tar, durant un temps determinat, les per-sones que han mort l'anima] respectat.
Es així que un dels meus millors infor-madors, que tenia per tòtem una mena dellargandaix, amenaça de fugir del campa-ment vuit dies si el naturalista de la missiópersistia a ficar rèptiils en alcohol.
Cada barri, cada família—i n'hi ha unesquantes a cada poble—té un santuari to-tèmic cúbic, de fatxada acabada en doscans de terra, en el qual són posats ferrosamb campanetes donades per la tradició ique reben la sang dels animaos domèstics
sacrificats. Aquesta cerimònia té lloc unavegada per any, en una festa general detots els tòtems, festa agrària per excellèn-cia i que tendeix no menys que a donarfertilitat a la terra; aquesta qualitat deprimera importancia és marcada per unsenyal inequívoc : els fems que es podreixena l'eixida del sacerdot totèmic són trans-portats de seguida al camp, bon punt s'haacabat el sacrifici.
Aquest sacerdot és un personatge parti-cularment sagrat; porta al coll una pedretade color, marca de l'aliança segellada entrela família i l'animal. Aquesta pedra, a laseva mort, és amagada pel cap de la fa-mília en un retó de bosc, i el successornomés pot ésser nomenat si ha pogut, enuna crisi de follia, trobar-la en l'amagatall.
Aquesta crisi no és pas única. Certs guar-dians de tòtem, abans d'ésser consagratsper la família, postulen durant anys i bus-quen la pedra endebades. De dia o de nit,en ple mercat o al mig de cerimònies fú-inebres, corren cridant I lliurant-se a milexcentricitats, que d'altra banda deixen elsespectadors completament indiferents. Laresta del temps, l'home es porta normal-ment, cultiva él seu camp, talla la sevallenya, en una paraula, es dedica a lesseves ocupacions habituals.
JOAN MESTRES 1 EL LICEU
«Aquests darrers anys, l'art — senzilla-ment, amb minúscula —s'ha refugiat al
Gran Teatre de Liceu, malgrat la supervi-vència dels apassionats del gènere operísticque frueixen amb les romances acarame-lades, els calderons i els aguts, els qualsl'empresari Joan Mestres cultiva amb traça,liença.nt-los, com a Qes feres, la «carn» quesatisfà la seva voracitat. I no creieu pasque el Liceu sigui un teatre en el qual lapresumpció correspongui a la satisfacció deles mecessltats artístiques que avui l'escenaexigeix. L'escenari está encara muntat al'antiga, malgrat que en el Parsifal el pa-norama del camí que porta al Graal «des-fila» sense interrupció davant els ulls delsespectadors. lEl Liceu podria ésser una me-ravella i és inferior a molts altres teatreslírics d'Europa, de menys fama. Això és laconseqüència de l'avara povertà d'uns pro-pietaris que no s'adonen que el Liceu podriaestar en explotació constant durant deu me-sos de l'any. I, tanmateix, si alguna sen-sació d'art es registra als nostres teatres,prové del Liceu.»
(«La temporada de invierno en el Liceo)),El Sol, 3-9-1935•)
La crisi, generalment provocada per cau-ses indiscernibles pels observadors blancs,
pot també ésser-ho molt fàcilment per laprojecció de fum de tabac a la cara del'home. Així és que el cineasta de la missióva determinar una crisi a un postulant lacasa del qual visitava. L'home, que treba-llava tranquillament adobant una paret quanl'europeu passà prop d'ell amb un cigarret,es posà a córrer gesticulant i proferint pa-raules incomprensibles. Així va fer un tombal poble, .reconégué el bosc dels voltants,
((El nom d'aquests organismes ha tornata sonar ara dúns el Congrés dels diputatsperò no .pas amb l'admiració vehement deI'iliús, sinó amb la condemnació severa délsacusadors, que consideren aquella Junta —la primitiva — com a ti¡pus representatiud'aquelles entitats en les quals regnava el
desgavell, la disbauxa i la ineficàcia. Aques-ta acusació va ésser implícita en les pa-rau2es del ministre de Finances, Chapa-prieta, en discutir-se la Llei de Restriccions,i va ésser motivada per una altra acusacióde la mateixa mena que en una sessió an-terior va fer un diputat ,per a condemnar latasca d'aquella entitat filharmònica. Si algúho dubta, que llegeixi el Diario de Sesionesdel dimarts 16 de juliol. Allí veurà queaquell ministre va fixar com a finalitat de lallei projectada reorganitzar a fons l'admi-nistració espanyola i suprimir tot allò quecalgués suprimir, afectés qui afectés, toquésqui toqués. Després d'això el senyor Chapa-prieta va afegir, textualment : «Els senyorsdiputats ham sentit u^n dia i un altre diaque la maquina administrativa és comple-xa ; tothom sent que hi ha molts serveisduplicats, molts serveis inútils. El senyorVidal i Guardiola ens parlava, amb raó, defa Junta Nacional de Música. Quantes Jun-tes Nacionals de Música Ii podria citar !,)
(oRumbos de la Música Oficial Españo-la», Musicografía, n.° ag.)
EI mestre Lamote de Grignonha tornat de Praga
En l'exprés de diumenge, el mestre La-mote de Grignon va tornar de la capitaltxecoeslovaca, on va assistir a la XI festade la S. 1. M. C., en qualitat de represen-tant oficial del nostre país. Amb 4a sevaamabilitat reconeguda, el mestre s'ha de-clarat disposat a rebre el nostre col.laboradormusical per tal de comunicar -li, per als lee-tors de MIRADOR, les seves impressions so-bre el festival de música contemporània.Esperem poder publicar en el número vinentl'interviu del nostre company amb el mestreLamote, que sens dubte desvetllarà un graninterès en els medis de músics i aficionatsde la nostra ciutat.
tornó a casa, reprengué una actitud normali continuà el seu treball.
Sens dubte havia vdlgut provar a la fa-mília que estava ben posseït per l'esperitdel tòtem.
L'altra puixança de què he parlat mésamunt, la Gran Mascara, no interessa unafamília particular ; és honorada per tota lasocietat d'un poble i especialment per lasocietat dels homes.
La Gran Màscara, de la qual he dut unsquants exemplars al Museu del Trocadéro,
L'AFER DE LA RADIO
és una fusta en forma de serp tallada enun sol tronc d'arbre. Pot assolir deu me-tres de llarg, com el més gran deis quehe portat. 'E1 cap, guarnit amb dues banyes,presenta dues fosses rectangulars allarga-des, al fons de les quals hi han fet els ulls.Aquesta fusta no es porta ; no és més queun símbol de máscara tallat cada seixantaanys en el transcurs d'una iniciació generalde tots tl1s mascles ; és considerat com elcap de les màscares utilitzades per a lescerimònies funeràries, les quals poden éssermostrades a tothom, homes i dones.
I aquí entrem de ple en una de les méscurioses institucions d'aquests països : lasocietat de les mascares, les manifestacionspúbliques de la qual són exclusivament fu-neràries. Veritable microcosmos, el conjuntde les màscares representa animals princi-pals, objectes, artesans, funcions socials, es-trangers. Fins la dona europea és figuradaen el drama fúnebre representat en elsenterraments o en la commemoració deilsmorts importants. Amb ella penetra la co-mèdia en una de les institucions més cu-rioses que ens sigui donat d'observar en-cara al segle xx.
Però caldria tot un llibre—ja s'escriurà—solament per a descriure aquestes mascares
i els drames que representen.MARcEL GRIAULE
(Copyright Opera Mundi)
La col'lecció completa deMIRADOR pof consultar•se a 1'Arxiu Hisfòric de laCiufaf (Casa de l'Ardiaca)
Aquest número hapassat per la censura
Revistes i diarisLA MUSA DEL ((PARSIFALn
LES «JUNTAS NACIONALES DE MÚSICA»
«Som a l'any I876. Wagner veu per firealitzat di somai de la seva vida. Bayreuth,després d'anys de illuites, en les quals Co-sima participa amb una abnegació admi-rable, ha esdevingut una realitat. Les festesde la inauguració s'han desenrotllat en unaatmosfera de triomf. Fer ]a primera vegadas'ha donat íntegrament VA-neli. L'obra grandiosa ha tro
-bat el seu marc.Judith Gautier, separada
del seu marit, és allí. Wagnerté seixanta-quatre anys; s'en-cén. La vetlla de la seva par-tida adreça a la jove donafrancesa aquesta carta apas-ionada : «Estimada : IEstie
trist, Aquest vespre encara hiha recepció, però no hi assis-tiré. Rellegeixo algunes pàgi-nes de la meva vida, dictadesaltre temps a Cosima, que essacrifica als costums del seupare. Ai las! Us dec haverbesat aquest matí per darrera.vegada? No! Jo us tornaré aveure. Ho vull perquè us es-timo. Adéu ! Sigueu bona pera mi.))
Això és el començament d'u-na correspondència que con•tinuarà, fèrvida, durant propde dos anys. Una correspon-dència que avui és reveladaóntegrament per primera ve-gada, i no és pas sense emo-ció que es fulleja aquestesdarreres cartes d'amor delgran artista.
La Dona, l'etern femenísota les seves encarnacionssuccessives, ha tingut en lavida de Wagner, com en lade la majoria dels romàntics,un paper essencial. En sentiala necessitat, com d'una be-guda embriagadora que li per-metés evadir-se de la realitatquotidiana. L'exaltació amorosa era pereli el clima indispensableper a la creació.
Tristany es deu a Matilde Wesendonekl'Anell, a Cosima. Judith Gautier va ésser lamusa del Parsifal. Va saber, en aquest darrerperíode de la vida de Wagner, donar-li laillusió de l'amor, de la joventut. Sempreabsent, va saber crear-li aquest ambient apas_sionat en el qual oil vivia.
rtoNecessito la bellesa, l'esplendor, la llum...— deia ell un dia —. Creieu que és una exi-gència inaudita que demani això que neces-sito, jo.., jo, que preparo el gaudi de milersi milers d''óseers?»
{(('Les cartes franceses de Richard Wagner)),Gazette Musicale Suisse.)
Una mistificació?
La notícia que MIRADOR publicava en elnúmero de la setmana passada sobre elsgrans projectes de la Radio Associació deCatalunya ha provocat una certa sensacióen els medis de la ràdio catalana i sobretotentre dis músics de la nostra ciutat. Sem-bla que ja és cosa certa la formació d'unanova orquestra radiofónica que actuarà aBarcelona sota la direcció d'un músic moltconegut entre nosaltres, d'un prestigi ar-tístic i personal indiscutible. No és pasmenys certa la installació d'una nova i po-tent emissora de la R. A. de C. al Prat.La R. A. de C. ha desmentit enèrgicamentels plans que li eren atribuïts sobre la trans-formació de l'orquestra i no ha desmentitel que dèiem sobre l'emissora del Prat. Unfuncionari de l'emissora E. A. J. s5, amben qual un dels nostres redactors ha tingutocasió de parlar, ha manifestat claramentque la R. A. de C. no ha realitzat durantaquest estiu que fineix cap dels projectesextraordinaris dels quals nosaltres parlàrem,ni té la intenció de fer-ho pròximament.EI funcionari esmentat ha estat tan amableque ens ha aclarit que aquells projectes del'ampliació de l'orquestra que nosaltresatribuïem a la R. A. de C. són, en realitat,de la Ràdio Barcelona. Aquesta setmanatindrem ocasió d'ésser informats amb mésdetalls per una persona competent.
De moment remarquem que aquest aferens va proporcionant algunes sorpreses cu-rioses. .
No és aquest el moment de traçar la gè-nesi de la R. A. de C. ni d'escriure lahistòria dolorosa de la seva evolució culturali financera. Hom recorda encara els senyorspropietaris d'aquesta emissora que es quei-xaven a un músic excel•ent perquè els ser-via «massa OUS)) : aconseguiren destruir enalguns mesos tots els esforços fets per amillorar els programes. Tampoc no és aquestel moment de parlar de l'actuació i de la in-tervenció a la R. A. de C. d'un jove advocat,figura eminent de les lletres catalanes, queha sabut conquistar un paper important enl'organització de l'estació . Paré resta encarauna dada que ens sembla força significativala transformació de la R. A. de C. en unacooperativa «popular».
Probablement no hi ha gaires músics quetinguin una idea exacta del que és una so-cietat cooperativa. Consultem la llei catalanasobre la matèria, de Iq de febrer de 1934•Segons l'article primer d'aquesta llei, s'enténper societat cooperativa, sindicat agrícdla,etcètera : d'associació de persones naturals ojurídiques que es proposen millorar la situa
-ció econòmica i social dels seus components,establint una comunitat voluntària en la qualel servei mutu i la •collaboració pecuniàriade tots els membres permetin realitzar lafunció que es proposa : treball: producció,distribució, consum, crèdit, previsió, assegu-rança o qualsevulla altra finalitat que ten-deixi a millorar les relacions humanes, a po-sar els interessos collectius f er damunt detota idea de benefici particular i a suprimirtot lucre entre els seus associats i entreaquests i la societat respectiva».
Aquest text és prou eloqüent. La transfor-mació de la R. A. de C. era la gran espe-rança dels radiooients de Catalunya i demolts dels nostres músics. S'esperava que,per fi, el període d'incomprensió de les tas-ques cuiturals d'una emissora s'acabaria.Sembla incompatible invertir centenars demilers de pessetes en millores tècniques senseaugmentar, al mateix temps, l'aparell i laqualitat culturals. Seria un crim contra lacultura catalaina si aquestes millores tècni-ques havien de servir només per a donar unaeficàcia major als anuncis. Un codi d'ètica dela radiodifusió nordamericana prohibeix a lesemissores dels Estats Units «la propagandade productes o serveis l'esment dels qualspugui ésser injuriós o repulsiu par . als radio-oientsn•
Quin és el codi ètic de la R. A. de C.?On es demostra d'esperit cooperatiu de laR. A. de C.? Quin és el control que la Fede-ració de Cooperatives de Catalunya, i sobre-tot el Consell Superior de la Cooperació de laGeneralitat exerceix sobre l'administració«cooperativa)) de la R. A. de C.?
X.
IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45
BARCELONA
