noticiestgn 321

32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 321 22 06 16 550.000 TARRAGONINS I TARRAGONINES TENEN CITA NOVAMENT AMB LES URNES EL DIUMENGE PER DECIDIR EL GOVERN D’ESPANYA ELECCIONS (SEGONA PART) El 30 de juny, tothom a donar sang a l’Hospital de Santa Tecla Campanya del Banc de Sang i Teixits al centre de la Rambla Vella de Tarragona PÀGINES 13 A 18 Tarragona suspèn en el reciclatge de residus orgànics La ciutat està molt lluny dels 81 kg habitant/any que es recliclen a la comarca d’Osona ELS CAPS DE LLISTA TERRITORIALS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS FÈLIX ALONSO FERRAN BEL JOAN RUIZ JORDI ROCA JORDI SALVADOR SERGIO DEL CAMPO SALUT P20 DESTACAT P02

description

Notícies TGN

Transcript of noticiestgn 321

Page 1: noticiestgn 321

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 321220616

550.000 TARRAGONINS I TARRAGONINES TENEN CITA NOVAMENT AMB LES URNES EL DIUMENGE PER DECIDIR EL GOVERN D’ESPANYA

ELECCIONS(SEGONA PART)

El 30 de juny, tothom a donar

sang a l’Hospital de Santa TeclaCampanya del Banc de Sang i

Teixits al centre de la Rambla Vella

de TarragonaPÀGINES 13 A 18

Tarragona suspèn en el reciclatge de

residus orgànics La ciutat està molt

lluny dels 81 kg habitant/any que

es recliclen a la comarca d’Osona

ELS CAPS DE LLISTA TERRITORIALS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS

FÈLIX ALONSO FERRAN BEL JOAN RUIZ

JORDI ROCA JORDI SALVADOR SERGIO DEL CAMPO

SA

LU

T

P20

DE

STA

CAT

P02

Page 2: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | Tema de la setmana2 |

tema de la setmana

S egons dades preliminars difoses per la NASA, i a l’espera de les definiti-

ves, el de 2016 ha estat el mes de maig més càlid des que es tenen registres d’aquest tipus (1880). Si això es confirma, serà el tretzè mes consecutiu en què es bat el rècord de tem-peratures a escala global. Els efectes d’aquest increment de temperatura són diversos, per exemple, a l’Àrtic ja ha provo-cat que el període de desglaç d’enguany hagi començat abans d’hora i que la cobertu-ra de neu a l’hemisferi nord sigui extremadament reduï-da. Això és una molt mala no-tícia perquè, com menys gel, menys albedo i, per tant, més escalfament global. Un peix que es mossega la cua i que arrossega el planeta a un in-crement de temperatura que fa créixer el nivell del mar i desertitza nous territoris.

Les principals causes d’aquest sobreescalfament del globus terraqüi són la crema de com-bustibles fòssils en l’àmbit del transport i en l’industrial, però també cal tenir present que una causa del canvi climàtic és el no reciclatge dels residus. Quan algú de nosaltres llença una bossa d’escombraries a la frac-ció rebuig, aquells residus es cremen i generen diversos ga-sos, com ara el diòxid de carbo-ni, que contribueixen a l’efecte hivernacle. En canvi, si omplim els contenidors de vidre, paper, envasos i orgànica (i ho fem com cal, sense impropis), les nostres escombraries són reutilitzades i ajudem a evitar l’escalfament del planeta.Si ens fixem en el pes de les escombraries que consumim, la major part dels residus que generen les famílies d’arreu del món són orgànics. Això vol dir que si tots els ciutadans reciclés-sim, i ho féssim correctament,

la petjada de carboni seria mí-nima. Les fraccions de vidre, pa-per i envàs es reciclen a moltes llars de Tarragona, però l’orgà-nica continua sent la gran obli-dada. El passat 2015, la ciutat va reciclar només 3.549 tones d’or-gànica, 2.528 de les quals eren netes, és a dir, amb prop d’un 30% d’impropis. Això implica 19 quilos d’orgànica per habitant a l’any. Pensem que el municipi que millor recicla l’orgànica de Catalunya, Tavèrnoles (Osona), genera 270 quilos d’orgànica per habitant a l’any: gairebé 15 vegades més que la nostra ciu-

tat. Hom podria dir, amb raó, que la gestió dels residus d’una població d’uns 300 habitants és molt més senzilla que la d’una ciutat de 132.000 habitants. Per tant, tenint present aquesta xi-fra ideal que marca el municipi osonenc, analitzarem la comar-ca sencera a la qual pertany.

Ni punt de comparació amb Osona

Osona té l’honor de ser la co-marca que millor recicla de Ca-talunya, segons les dades reco-llides per l’Agència Catalana de Residus (ACR) el 2014. Osona té una població de més de 150.000 habitants i una superfície de 1.260 quilòmetres quadrats. És a dir, té 20.000 habitants més que Tarragona ciutat dins d’un territori molt més dispers (Tar-ragona ocupa 63 quilòmetres quadrats). Doncs bé, la gent d’Osona recicla 81 quilos d’or-gànica per habitant a l’any: més de quatre vegades més que els tarragonins, tot i que en són més i viuen molt més disper-sos.

Però la comparació, per alguns odiosa, no s’acaba aquí. Tarra-gona gasta 10,5 milions d’euros l’any en la recollida i la gestió de les escombraries del seu mu-nicipi i externalitza el servei a l’empresa Fomento de Cons-trucciones i Contratas (FCC), empresa que aquestes darreres setmanes ha sortit a la prem-sa relacionada amb la societat d’Acuamed per un vessament il·legal de productes químics a l’Ebre i que, l’any passat, va patir un registre de la Guàrdia Civil en el marc de la investi-gació del cas Innova. El Consell Comarcal d’Osona, mitjançant una empresa mixta, ofereix el servei de recollida d’escombra-ries a 39 municipis que sumen

la mateixa població que Tarra-gona (130.000 habitants) per 7,1 milions d’euros (una xifra que inclou la neteja d’un municipi de 20.000 habitants). En resum, els osonencs paguen prop d’un 33% menys i el resultat és més de quatre vegades millor.

La ciutadania no respon

Podríem culpar l’empresa con-cessionària per oferir un servei tan car sense obtenir uns re-sultats òptims però, abans de carregar tota la responsabilitat en FCC, caldria donar un cop d’ull als nostres veïns del Baix Camp. A Reus, la concessió de la recollida d’escombraries i de les campanyes de sensibilització són també de FCC.Fa pocs dies, Reus va rebre el premi Sirusa per la seva millora en la recollida de fracció orgàni-ca. Cal dir que els percentatges de recollida selectiva de la capi-tal del Baix Camp no són, ni de bon tros, per tirar coets i que, amb dades de l’ACR del 2014, Reus ocupava la 24a posició dins dels 28 municipis de la seva co-marca. Malgrat tot, recull la mateixa quantitat de brossa or-gànica neta que Tarragona tot i que té 30.000 habitants menys. Això fa que el seu nombre de quilograms d’orgànica per habi-tant a l’any sigui de prop de 25 enfront dels 19 de Tarragona. Si Reus i Tarragona compartei-xen empresa i, tot i això, les xi-fres són prou diferents, no és di-fícil apuntar el punt de mira cap als ciutadans. Més enllà del cost del servei i de les implicacions de FCC en investigacions de ca-sos de corrupció, l’Ajuntament de Tarragona posa al servei dels tarragonins totes les comoditats necessàries perquè reciclem. Les illes de contenidors de totes les fraccions se succeeixen arreu de la ciutat (tret de la Part Alta, un cas d’estudi a part) per fer fàcil que els tarragonins posin cada residu on toca i ajudin a evitar l’escalfament global. Però els ciutadans que reciclen totes les fraccions són una minoria

La ciutat gasta prop d’un 33% més que la comarca d’Osona peròels seus ciutadans reciclen quatre vegades menys d’aquesta fracció

La baixa recollida de fracció orgànica posa en evidència els tarragonins

Oriol Montesó,Tarragona

Els tarragonins reciclen 19 kg d’orgànica per habitant/any mentre a la comarca d’Osona en reciclen 81 tot i ser més habitants i viure més dispersos

Reus, amb 30.000 habitants menys, recicla la mateixa quantitat d’orgànica que Tarragona

Camió recollint l’orgànica a Tarragona / Vídeo: Tomàs Varga.

Page 3: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 | 3Tema de la setmana

TEMA DE LA SETMANA

i només cal observar una mica per veure com els contenidors de rebuig sobreïxen mentre els d’orgànica estan gairebé buits.Des del consistori s’aposta per continuar invertint en campa-nyes de conscienciació i es té poc interès a sancionar els que no reciclen, tot i que el regla-ment municipal permet posar multes de fi ns a 100€. «Si no trobes la persona in situ fent-ho malament és molt difícil san-cionar», s’excusa la consellera de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, Ivana Martínez, que admet que les campanyes de sensibilització però, no tenen l’efectivitat desitjada: «anem casa per casa, comerç per co-merç, però sembla que a Tar-ragona no hi ha la cultura de reciclar l’orgànica». Amb tot, insisteix en la necessitat de les campanyes i dels informadors perquè «hi ha persones que es pensen que ho fan bé i no ho estan fent bé». De la mateixa manera que la política sancio-nadora no forma part de les pri-oritats del consistori, tampoc ho són les bonifi cacions per reciclar i aquestes només s’em-marcaran, en un futur, en els residus voluminosos a la deixa-lleria municipal.

El Tarragonès comença tard amb l’orgànica

Segons dades de 2014 de l’ACR, el Tarragonès és la comarca que més tard va començar a reciclar l’orgànica. Fa dos anys, més de la meitat dels municipis del Tar-ragonès encara no recollien la fracció orgànica. Un fet insòlit, ja que a la resta de comarques del Camp de Tarragona tots els municipis reciclaven l’orgànica el 2014 tret de cinc poblets del Priorat. Segons el Consell Co-marcal del Tarragonès, aquest 2016 ja ho han estat fent tots.

Òscar SaladiéDEP. GEOGRAFIA CÀTEDRA DOW/URV

És una bola, això del canvi climàtic?De cap manera, està demos-trat que l’increment de les temperatures està bàsicament produït per una concentració cada cop més alta de gasos d’efecte hivernacle emesos per les nostres activitats.

Hi ha marxa enrere?Hi ha manera de suavitzar-ho.

Cap on ens durà si no hi po-sem remei?Impactes negatius sobre els ecosistemes naturals i sobre

les activitats socioeconòmi-ques. Moltes espècies no es po-dran adaptar a les condicions climàtiques que estem canvi-ant. Això té efectes en l’agri-cultura però també en la salut de les persones.

I en l’àmbit local?Associat a l’increment de tem-peratures, hi ha un creixement del nivell del mar. Això pot afectar el turisme fent desapa-rèixer part de platges. També ens quedarem amb menys re-cursos hídrics. La vinya també patirà si segueixen augmen-

tant les temperatures. És un impacte global i transversal que afecta tots els sectors.

Què hi podem fer?Posar el nostre gra de sorra, perquè cada sector i cada per-sona patim el canvi climàtic però també col·laborem per-què es produeixi. Fent servir transport públic, millorant l’efi ciència energètica, la ges-tió dels residus… Si recollim selectivament les emissions de gasos d’efecte hivernacle es reduiran.

Quin paper hi té l’orgànica?És la fracció que té més pes en termes totals de residus i la gestió d’un quilogram d’or-gànica genera unes emissions de CO2 equivalents superiors a la gestió d’un quilo de qual-sevol altra fracció. Per això és important fer-la.

S’han reduït les emissions?Sí, però especialment perquè s’ha reduït la generació de re-sidus. I, en menor mesura, per la millora de la recollida selec-tiva, que els últims anys està bastant estancada. Caldria veure si la reducció de resi-dus és més per conscienciació o per l’efecte de la crisi en el consum.

Qui té la culpa dels baixos índex de reciclatge?L’administració ha donat mol-ta informació i ha facilitat els recursos tot i que algunes campanyes han portat a con-fusió. Ara, es tracta que sigui l’entorn de les persones les que forcin els que no reciclen a fer-ho. En aquest sentit, és molt important conscienciar els més petits perquè empe-nyin els grans a fer-ho millor del que ho fem.

«Patim el canvi climàtic però també col·laborem perquè es produeixi»

De la cuina, al camp (la vida de l’orgànica)Un cop arriba el camió a la planta de compostatge de Bota-rell s’afegeix fracció vegetal triturada i es deixa en una pila durant deu dies dins de la nau de fermentació. Durant aquest període s’hi passa la voltejadora per acabar de fer la barreja i per trencar bosses i els forats del terra ajuden que el material es vagi eixugant. Després es treuen els impropis més grans de manera mecànica amb una trituradora Trommel que fun-ciona com un colador de 8 cm. El material passa després un mínim de 12 setmanes a la nau de maduració on se li afe-geix aigua amb la voltejadora perquè els organismes facin el compostatge aeròbic més ràpid. Finalment, es fa la darrera separació mecànica però aquest cop amb un forat d’un centí-metre i es passa per una taula densimètrica que separa vidres i pedres. El resultat fi nal és un compost de classe dos que els pagesos utilitzen especialment pel conreu d’oliveres.

La planta de Botarell, que rep la recollida d’orgànica de la ma-joria de municipis del Camp de Tarragona, registra una taxa d’impropis a l’entrada del voltant del 20%. Una xifra molt eleva-da que no permet que el compost fi nal sigui de més qualitat.

Page 4: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

1312 20

6 8 10Sacyr, nou

col·laborador dels Jocs 2017

Mesos claus per al futur de BCN World

La província perd població a les

comarques interiors

30-J, dia de donació de Sang a l’Hospital

de Santa Tecla

Festa major d’estiu a la

Pobla de Mafumet

Especial 26-J, unes eleccions que

fan mandra

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotogra� a:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

[email protected]

Disseny original:Èxit Comunicació[email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:O.Montesó

cartes al [email protected]� catsclassi� [email protected]@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Tarragona pateix una xarxa ferroviària tercermundistaLa llista d’incompliments d’inversions del govern central en-vers la demarcació de Tarragona és llarga i històrica. En les darreres setmanes, però, s’ha fet notar una major desespe-ració de la ciutadania davant la precària xarxa de transport ferroviari de passatgers. Qualsevol petit incident en les línies provoca retards insofribles i inadmissibles (per exemple, més de cinc hores per anar de Tortosa a Barcelona) sense que ningú de moment aporti cap solució. El pitjor, però, és que tampoc no s’espera cap actuació d’urgència, més enllà de l’enrenou polític i les reunions que no porten enlloc. Com passa amb les hemorroides, la gent de Tarragona hem patit molts anys en silenci un servei de tren totalment tercermundista i impropi d’una societat occidental. Això s’ha d’acabar.

NO

Aquest diumenge torna a haver-hi eleccions, una repetició de les que ja vam suportar el 20 de desembre de 2015. La temptació de quedar-sa a casa i no votar és molt gran. A més parlem d’un cap de setmana atípic, llarg, marcat per la festivitat de Sant Joan... encara més

motius per desconnectar i «oblidar-se» del dret d’anar a les urnes. L’amenaça de l’abstenció és molt alta, sobretot perquè la ciutadania fa mesos que pateix la incapacitat de les forces polítiques per arribar a acords. Un altre indicador és la incapacitat dels partits per atraure gent als seus actes de campanya. Aquests dies ens hem cansat de veure mítings de tots els colors i a tots els municipis (grans i petits) que a dures penes han aplegat una vintena de simpatitzants. Un cop dit tot això, però, hem de recordar la importància d’uns comicis que marcaran el futur immediat d’Espanya i, de retruc, el del procés sobiranista de Catalunya. Argument de pes perquè aquelles persones que tingueu plenes conviccions feu l’esforç d’anar al col·legi electoral. Malgrat que us faci mandra a anar a votar, no us quedeu a casa, perquè si no uns altres ho decidiran tot per vosaltres.

Quedar-se a casa

EditorialÒLIVER MÁRQUEZ D IRECTOR NOTÍC IESTGN

De tornada al convent, dos monjos es troben un riu que baixava molt fort. Mentre cercaven un lloc per creuar-lo troben una noia jove i guapa que no s’atrevia a passar-lo. Llavors un d’ells se la posa a collibé i passa el riu sense difi cultat. L’altre, però, li recrimina no sols en aquell moment sinó també després de bona estona d’haver deixat la noia: no haurà escandalitzat la gent? Com que continua sense parar amb els seus retrets, l’acusat diu:- Jo he pujat la noia a collibé i l’he deixada a l’altre costat del riu. Tu, en canvi, continues portant-la dins del cap.

Tot és temptació per qui les tem.• El que dóna valor a la vida són les temptacions que s’han vençut.• Déu ens lliuri de la temptació que no sembla temptació sinó raó.• Podem ser feliços en la mesura que sapiguem oblidar.• Per gaudir cal començar per oblidar.• Procurem oblidar allò que ens entristeix recordar.• L’atenció és el burí de la memòria.• Només mirant amb atenció una cosa esdevé interessant•

Espurnes d’en mossèn Aragonès

El pas del riu

Frase de la setmana

«Que Junts pel Sí governi i avanci amb el projecte de BCN World, tant necessari per a tot el territori»

Joaquim Sendra, President Pimec TarragonaBernabé

Page 5: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

PISOS I CASES EN LLOGUERPER RESPONDRE A L’ALTA

DEMANDA QUE TENIMEt trobarem l’inquilí ideal!

BUSQUEM

Aicat 4.746

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i iden-tifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR IARTICLES D’OPINIÓ A [email protected]

E l pròxim diumenge dia 26 de juny hau-rem de tornar a les

urnes per decidir a quin partit fem confi ança per in-tentar governar Espanya. No és tasca fàcil. Després de sis mesos d’inacció i incapacitat dels líders polítics, no es va aconseguir formar govern. Els egos i els interessos dels partits han estat manifesta-ment superiors a les recla-macions i inquietuds de la ciutadania. De fet, perdo-neu-me la franquesa, aquests polítics –els de la casta i els de la cua– només es preocu-pen de conquerir el poder i augmentar la seva quota d’infl uència. Ningú aporta una novetat ni un programa creïble i practicable. Tot són promeses i fum. O sigui, que no. Que no hem de creure en cap d’aquests que es pre-senten com a futurs premiers d’Espanya. La campanya electoral, més ensopida i poc interessant que mai, no ha servit per a res, pràcticament. Només per gastar els diners que no tenim. Esclarir punts de vista? No, no i no. Els caps de llista han venut, de la millor manera que han pogut, la feina que han fet, en aquests cinc mesos de legislatu-ra. Les campanyes m’avorreixen perquè són tedioses i un mercadeig absurd i insolvent. En fi ... una pèrdua de temps. Els resultats electorals no diferirien gaire si no es fes campanya. Podrien obviar-la. No servei-xen per a res. Els indecisos, després de la campanya, continuen igual o pitjor. Potser, fi ns i tot, més confosos i cansats. La situació econòmica del país requereix una solució política ràpidament i és necessari que «sus señorías» s’entenguin d’una vegada per to-

tes i es posin a treballar. Hi hauria d’haver una llei que els penalitzés davant la seva in-capacitat per arribar a acords. No haurien d’haver cobrat els darrers sis mesos. I els partits no haurien de cobrar els diners que els pertoquen pel nombre de vots. Si féssim política de debò –pensant en el poble– les coses canviarien, però estem a Espanya i a les repúbliques bananeres parlar de política seriosa i responsable és un fet impossible. És obvi que aniré a votar però, honestament i malauradament, serà un vot per elimina-ció més que per convicció. Espero i desitjo que els electors entenguin d’una vegada per totes que desentendre’s de la política –abstenint-se d’exercir el dret de vot– passa factura i no contribueix a democratitzar el país. Som (o sou) conscients? Si no ho fem bé, d’aquí a sis mesos... Sant tornem-hi...

Sant tornem-hi...RICARD CHECAPERIODISTA

Page 6: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

La Fundació Tarragona 2017 i la Fundació Sacyr han signat un acord de

col·laboració mitjançant el qual Sacyr es converteix en empresa col·laboradora dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. El conveni signat s’em-marca en el pla de donaci-ons dels Jocs i preveu una donació en espècies de la re-dacció del projecte executiu de la piscina de 50 metres dels Jocs, situada a l’Anella Mediterrània.

La signatura de l’acord ha tin-gut lloc a les ofi cines dels Jocs Mediterranis i ha estat corro-borat per l’alcalde i president del Comitè Organitzador de Tarragona 2017, Josep Fèlix Ballesteros; pel director execu-tiu de la Fundació Sacyr, Pedro Alonso Ruiz; i el representant de Sacyr Construcción S.A.,

Àngel Luis Pérez González.L’alcalde de Tarragona i presi-dent del Comitè Organitzador

de Tarragona 2017 ha agraït la confi ança de Sacyr assegurant que «el compromís d’empreses

d’àmbit nacional i internacio-nal amb el projecte dels Jocs Mediterranis posa de manifest

la fortalesa del projecte. Tenir el suport d’una multinacional com Sacyr ens omple de satis-facció i atorga un valor afegit a l’important projecte de la piscina dels Jocs».Gràcies a aquesta donació, Sacyr es podrà acollir a les bonifi cacions fi scals que l’Es-tat ofereix a les empreses col-laboradores.

L’Estiu TarragonaJove ja ha cobert prop de la meitat de les places dis-

ponibles des de l’inici de les inscripcions, el passat 8 de

juny. Més de 800 places de les 2.000 que ofereix el cicle durant els mesos de juliol i agost han quedat cobertes. Són un centenar d’activitats

formatives, lúdiques i cultu-rals adreçades a joves de 12 a 35 anys. La consellera de Joventut, Ivana Martínez, ha explicat que «és un escenari

ideal perquè el jovent pugui explorar i experimentar al-ternatives d’oci i consum centrades en el creixement personal, les relacions i la vida al carrer».

El cicle es renova estrenant un 70% de les seves propostes res-pecte l’any passat. Alguns dels plats forts per aquest estiu són, entre altres, l’acte xerrada del polifacètic músic, actor i crea-tiu Joan Dausà, el dimecres 6 de juliol a les 19,30 hores a La Palmera, i la sèrie d’enigmes nocturns «Els irregulars de Pi-lon’s Street» que conviden a fer de detectius per resoldre casos inspirats en històries lo-cals. Les noves tecnologies es mantenen com un dels eixos destacats de la programació, amb tallers com el de disseny gràfi c amb Photoshop o mo-

delatge amb impressora 3D i s’incorporen activitats per iniciar-se al món de la realitat virtual. També es manté Caixa d’Eines, una sèrie de tallers pràctics per millorar aspectes com les reaccions davant els canvis, l’expressió assertiva o la gestió del temps personal.Un any més també es manté l’aposta per set canals temà-tics, que sota l’etiqueta «Tarra-gonajove plus» i al llarg d’una setmana, permeten aprofun-dir de manera intensiva en propostes diverses: teatre i acció, joc i espai creatiu, circ i funambulisme, escriptura cre-ativa, màgia i il·lusionisme, robòtica i aplicacions i rol i enginy.Les inscripcions es poden rea-litzar al web www.tarragonajo-ve.org o bé, presencialment, a l’Ofi cina Jove del Tarragonès.

Sacyr redactarà el projecte de la piscina

Les propostes de l’Estiu TarragonaJove fan patxoca

L’empresa constructora ho farà en el marc d’una col·laboració

La programació ha cobert 800 places en els deu primers dies d’inscripció

TARRAGONA 2017

JOVENTUT

Gràcies a aquesta donació, Sacyr es podrà acollir a les bonifi cacions fi scals que l’Estat ofereix a les empreses col·laboradores

· Gestores inmobiliarios· Administración de fincas· Asesoría jurídica· Asesoría financiera· Créditos hipotecarios

TARRAGONA

RAMBLA NOVA 108 · 43.001 - TARRAGONATEL.: 977 211 328 FAX: 977 211 760

[email protected] · www.fincasfernandez.net

FINCAS FERNANDEZ, 40 AÑOS A SU SERVICIO, LLÁMENOS

Page 7: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Territori | 7

TerriTori

Els representants del sec-tor turístic de la Costa Daurada mostren la seva

confiança que les dades de vi-sitants d’aquest estiu superin les de l’any passat. Les previ-sions d’ocupació són millors, tal com indiquen les associ-acions d’hotels, càmpings i apartaments turístics de la Costa Daurada, que al mateix temps volen mantenir una actitud prudent.

Respecte a les places hotele-res, s’observa un increment d’aquells mercats que acostu-men a comprar amb més ante-lació com són el britànic, l’ir-landès i el belga, segons explica Xavier Roig, president de l’As-sociació Hotelera Salou-Cam-brils-La Pineda, qui afegeix que «tenim un lleuger increment de percentatge de pernoctacions sobre els establiments oberts respecte a l’any passat. Hem passat del 44,3% al 46,7%. En-cara que en tot moment hem de tenir en compte que només hi ha un 40% dels establiments oberts».Pel que fa als apartaments, Quim Cristià, secretari de l’As-sociació d’Apartaments Turís-tics de la Costa Daurada, diu que «es preveu que la tempora-da alta –de mitjan mes de juny a primers de setembre–, sigui positiva i les ocupacions siguin

lleugerament superiors a les de 2015». Pel que fa els càm-pings, Berta Cabré, presidenta de l’Associació de Càmpings de Tarragona i Terres de l’Ebre as-senyala que «s’espera que con-tinuï la recuperació del mercat nacional, que ja des del 2013 guanya pes». També es preveu un manteniment dels mercats internacionals, principalment el francès i l’holandès. Dos factors que tindran especial importància a la zona són la re-cuperació del mercat nacional, gràcies a la remuntada econò-mica, i l’existent inestabilitat de països competidors d’Espa-nya, com són Turquia, Tunísia i Egipte. Aquest darrer factor fa que els mercats francès i brità-nic se centrin més en la Costa Daurada.

Inversions

En els últims dos anys, els es-tabliments turístics de Salou, Cambrils i Vila-seca la Pineda han invertit més de 100 milions d’euros a mantenir i millorar els estàndards de qualitat d’hotels, apartaments i càmpings. Així, en els darrers dos anys, a tots els hotels de l’Associació Hote-lera –86 en total– i dels quals 59 pertanyen a Salou s’han dut a terme inversions per import de 35 milions d’euros aquest 2016, i de 30 milions a l’exercici de

2015. Per la seva part el cost de les inversions per part dels 55 càmpings que formen part de l’Associació de Càmpings de Tarragona i Terres de l’Ebre s’ha situat als voltants dels 15 milions d’euros que serviran, principalment, per renovar i actualitzar les instal·lacions en partides com els sanitaris, les piscines, els parcs infantils o els restaurants.Així mateix, un dels punts que es reivindica des del sector de l’allotjament turístic (FEHT) és la demanda d’un compromís per part de les administracions per a l’estudi de les possibilitats de renovació de l’urbanisme de Salou.

Bones perspectives per al turismeEls establiments turístics de Salou, Cambrils i la Pineda han invertit més de 100 MEUR en manteniment i millores en els dos darrers anys

Temporada 2016

DIRECTE PROPIETARI

de 3 i 4 dormitoris, 2 banys

TOT REHABILITATAl centre de Tarragona

LOCAL DEDUES PLANTESAMB DIFERENTSSALES I DESPATXOS

DAVANT DE L’ESTACIÓ DE TREN DE TARRAGONA

ES DIVIDEIX EN DUES PLANTES DE 300m2 CADASCUNA,DISPOSA DE DOS BANYS I DIFERENTS SALES DIÀFANESI DESPATXOS.

ZONA DE MOLTA AFLUÈNCIA DE PAS. BEN UBICAT.

PREU: 360.000€

EDIFICIREFORMATAL CENTRE DE TARRAGONA

A LA PART ALTA DE TARRAGONA, ENTRE LA CATEDRAL ILA PLAÇA DEL FÒRUM.

SÓN 70M2 DISTRIBUÏTS EN CUINA, SALA-MENJADOR AMBBALCÓ AL CARRER MERCERIA, UNA HABITACIÓ DOBLE(TIPUS SUITE), UNA HABITACIÓ INDIVIDUAL, 2 BANYS IGALERIA POSTERIOR. TERRA DE PARQUET I BIGUES VISTES

PREU: 125.000€

PIS DE 85M2

EN PLECENTRE DETARRAGONA

DISTRIBUÏT EN DUES HABITACIONS, UN GRANMENJADOR AMB UNA ESTANÇA A PART, CUINA MOLTÀMPLIA AMB GALERIA I UN BANY REFORMAT.

SITUAT EN PLE CENTRE DE TARRAGONA, AL COSTAT DELA PLAÇA DE LA FONT, EN BARRI MOLT AGRADABLE I DINÀMIC.

PREU: 58.000€

EXCLUSIUDESPATX DE150m2 ALCENTRE

ES DISTRIBUEIX EN RECEPCIÓ, UNA GRAN SALA DETREBALL, DESPATX DE DIRECCIÓ, UNA ÀMPLIA SALA DEREUNIONS I DOS BANYS

EDIFICI AMB DOS ASCENSORS, CALEFACCIÓ CENTRAL ISERVEI DE PORTERIA.

PREU: 275.000€

Representants del teixit turístic de la Costa Daurada, el passat dimarts a Cambrils.

Page 8: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 8 | Territori

TERRITORI

E l grup inversor Melco, que ara fa un parell de mesos va fer pública la

seva predisposició d’invertir, juntament amb Hard Rock, fi ns a 2.500 milions d’euros en el projecte de BCN World, podria haver abandonat el seu interès per la Costa Dau-rada. Aquesta és la informa-ció que des de fa dies recull la premsa internacional arran d’un anunci fet per la ma-teixa companyia a la borsa de Hong Kong. Des de l’exe-cutiu català, però, s’assegura que al Palau de la Generalitat no ha arribat cap informació ofi cial de Melco ofi cialitzant la seva renúncia al projecte. És més, atribueixen el comu-nicat recollit per la premsa internacional a un canvi soci-etari i intern de la companyia que no té res a veure amb les seves perspectives d’inversió a la Costa Daurada. El go-vern català insisteix que la tramitació del Pla Director del CRT continua endavant i que, per tant, el projecte del macrocomplex turístic de la Costa Daurada no té els dies comptats. I és que al marge de Melco, encara vigent a ulls de la Generalitat, cal afegir el del Grup Internacional Hard Rock i el del Grup Perelada, empresa catalana que ja és l’encarregada de gestionar

els tres casinos que existei-xen actualment al país.

Pere Granados, alcalde de Sa-lou, mostra la seva confi ança que l’executiu català complirà els terminis per a la tramitació del Pla Director del CRT, aquest estiu, pas previ a l’obertura de la convocatòria per tal d’adju-dicar les llicències a les empre-ses que fi ns ara han mostrat el seu interès per invertir a la

Costa Daurada. Granados con-sidera que el projecte de BCN World «continua vigent» i que, malgrat les informacions pro-cedents de Melco d’aquests darrers dies, al municipi s’està tranquil. En tot cas, la Genera-litat hauria de fer els tràmits administratius abans del 10 de setembre per tal de trobar inversors per 110 milions d’eu-ros, ja que aquesta és la data en què expira l’opció de compra

dels terrenys que la Generali-tat té reservada amb la propi-etària, la Caixa.

Escenari sense la CUP

Des del teixit empresarial del territori s’apunta que el trenca-ment de relacions entre Junts pel Sí i la CUP per la no-apro-vació dels pressupostos obre un escenari que «ha de descon-gelar el projecte», segons as-

segurava recentment Joaquim Sendra, president de Pimec a Tarragona. La CUP sempre ha-via posat com a condició per a l’estabilitat parlamentària l’aturada de BCN World. «Ente-níem que tot estava parat per-què el Govern estava treballant pels Pressupostos i buscava el suport dels seus socis», explica Sendra, «però ara li demanem a Junts pel Sí que governi i que avanci amb el projecte, que és molt important per a la zona, que està aprovat pel Parlament de Catalunya i que només està pendent que es descongelin certs tràmits administratius», afegeix el portaveu de Pimec.

TURISME

Què passarà amb BCN World?

BCN World es construirà en uns terrenys pròxims a PortAventura.

La premsa internacional informa que el Grup Melco abandona el seu interès per la Costa Daurada, fet que no altera els plans de l’executiu català

Des del teixit empresarial de Tarragona s’insta el govern de Junts pel Sí, que ja no té els condicionants de la CUP sobre la taula, a accelerar els tràmits administratius del projecte

Page 9: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Especial | 9

Què és el programa Work Experience?És el nom genèric que hem donat a una iniciativa de col-laboració entre l’ETSEQ i em-preses dels sectors productius relacionats amb els estudis del centre: Enginyeria Quími-ca, Mecànica i de Bioprocessos i Aliments. La idea és relacio-nar el futur enginyer amb la pràctica professional dins d’empreses de primera línia. Les empreses participants, al-hora, tenen la possibilitat de tractar amb les persones que podrien incorporar-se com a enginyers dins de la seva es-tructura, el dia que acabin els estudis.

Com pot arribar l’estudiant al programa?L’estudiant s’incorpora a un dels nostres graus, després dels seus estudis de secun-dària. Durant aquest procés, hauran pogut conèixer l’ET-SEQ a través dels premis WE

que atorguem al fòrum Trics, que organitza la delegació d’Ensenyament i l’Associació Empresarial Química de Tar-ragona. També hauran pogut participar en els premis que donem per a incorporar-se als nostres graus, ja que el nostre propòsit és fomentar les voca-cions dins de l’àmbit de l’en-ginyeria.

Com es desenvolupa el grau?Durant els quatre cursos del grau, l’alumne haurà passat per assignatures de projectes; ja des del primer curs, haurà practicat treball en equip, li-deratge, comunicació, etc., i tindrà l’oportunitat de parti-cipar en diferents etapes de la WE de grau: premis als mi-

llors equips d’avantprojecte a primer (premi Dow) i segon (premi Messer), i també haurà realitzat dos mesos a temps complet de pràctiques a l’em-presa. El model educatiu de l’ETSEQ és innovador en aquest sentit, i és reconegut per això internacionalment.En acabar el grau, aquest alumne pot decidir fer un màster professionalitzador i potser un segon màster en temes de Prevenció de Riscos Laborals o Gestió d’Empreses Tecnològiques, que el con-verteixen en un professional adaptable i preparat per com-petir a escala global. En aques-ta darrera etapa fa una estada llarga (d’entre quatre i sis me-sos) per desenvolupar una tesi de màster, un treball de fi de màster, sobre un projecte real. Cada curs podem guardonar fi ns a vuit estudiants de màs-ter amb el premi WE (BASF, BSP, Clariant, Dow, Messer, SCA i Technip).

I quin paper tenen les em-preses?Les empreses que atorguen aquest premi es fan càrrec de la matrícula del màster en Enginyeria Química dels guardonats i els ofereixen fer el treball de Fi de Màster en un projecte viu. L’ETSEQ WE va més enllà d’aquests guardons, ja que permet que tots els estudiants del màster puguin fer aquest tipus de projecte a l’empresa (princi-palment, empreses del clús-ter de Tarragona però també estrangeres, com P&G). La iniciativa ETSEQ WE és, doncs, una estratègia d’atracció i promoció de talent, que ajuda a formar i promoure els millors es-tudiants del territori cap un futur professional, que permet les empreses dispo-sar d’aquest talent i que, en conjunt, sigui tot plegat una iniciativa de futur per al ter-ritori.

«El programa Work Experience de l’ETSQ és una iniciativa de futur per al territori»

ALLAN MACKIE I JOSEP BONET, MEMBRES DE DIRECCIÓ DE L’ETSEQ (URV)

Page 10: noticiestgn 321

15 de juny de 2016 | 10 | La Pobla de Mafumet

festa major d’estiu

Joan Maria Sardà ALCALDE DE LA POBLA DE MAFUMET

La Pobla de Mafumet es troba immersa en la ce-lebració de la seva Festa

Major d’estiu, en honor a Sant Joan. El programa d’actes in-clou una cinquantena d’actes fins aquest pròxim diumen-ge, 26 de juny. Parlem amb Joan Maria Sardà, l’alcalde del municipi, sobre la festa i l’actualitat de la Pobla.

La Festa Major de Sant Joan ja ha arrencat. Quina valora-ció fa dels primers actes ce-lebrats?La valoració és immillorable. Tots els actes han tingut un gran èxit de públic i això, en definitiva, és el que busquem quan preparem el programa de Festa Major. Aquesta celebra-ció és l’excusa per fomentar la convivència, la cohesió social i els moments de lleure en com-panyia de familiars i amics.

I d’entre els actes no celebrats encara, quin destacaria?Més que un sol acte, destaca-ria el conjunt, perquè totes i cadascuna de les propostes es-

tan pensades i seleccionades amb un únic objectiu, que és preparar unes festes familiars. És evident que hi ha actes més arrelats i imprescindibles, com ara la nit del foc, la litúrgia del dia de Sant Joan, la cursa ciclis-ta que arriba ja a la 57a edició, etcètera. I també tenim altres propostes més noves, com pot ser el chill out, però que tam-bé arrossega un gran nombre de veïns i veïnes. Amb tot, jo recomanaria a qui pugui estar interessat en la nostra Festa Major, que consulti el progra-ma d’actes complet a la pàgina web municipal.

Les festes de Sant Joan a la Pobla acostumen a tenir un acte amb una cara mediàtica. A qui li toca enguany?Aquest divendres, coincidint amb la diada de Sant Joan, el Casal Cultural acollirà la repre-sentació de l’obra El florido pen-sil, amb actrius tan conegudes com Lloll Bertran, Mireia Por-tas, Roser Batalla, Isabel Rocat-ti i Victòria Pagès. Encara ens queden algunes entrades a la

venda, així que animo tothom qui vulgui veure aquestes co-negudes actrius que compri la seva entrada.

A la Pobla no paren i quan estan celebrant la Festa Ma-jor, ja tenen en l’horitzó les festes d’estiu. Què hi podrem trobar?Encara estem acabant de tan-car la programació, però no hi faltaran els actes clàssics i tradicionals d’aquestes festes, com són la Festa del Romesco, la Paella Popular, la Festa del Playback, el Duatló o la desfi-lada de moda infantil. Sense aquests actes no s’entendrien les festes d‘estiu a la Pobla. I després les completem amb ac-tivitats com el cinema a la fres-ca, competicions esportives, propostes musicals, activitats solidàries o el concert familiar del 6 d’agost amb els SP3, en celebració del 25è aniversari del Club Súper 3, entre altres propostes. Tot plegat, com sempre, té l’objectiu de fomen-tar la convivència i la cohesió social.

Tanta festa no afecta el ritme de treball de l’Ajuntament?Ni de bon tros. Les festes són ac-tes per a la gent, i entre ells els treballadors de l’Ajuntament i els membres del consistori, però això no ens distreu de l’objectiu que com a equip de govern tenim, que no és altre que l’atenció a les persones, és a dir, vetllem per la qualitat de vida i per les necessitats dels pobletans i les pobletanes. En aquest sentit, seguim el full de ruta previst i anem complint els objectius prefixats en ma-tèria d’educació, de foment de l’ocupació, d’equipaments pú-blics, etcètera.

Com es concreten aquests objectius?En l’àmbit educatiu, fomen-tem els cursos formatius per a adults, destinats a la inserció laboral; i pel que fa sobretot als infants i joves, mantenim la nostra aposta amb els ajuts a l’estudi, que enguany han assolit una dotació rècord de

més de 275.000 euros. D’altra banda, hem creat un programa d’ajudes per a la instal·lació d’ascensors o plataformes/cadires elevadores als domici-lis, amb la finalitat de reduir les barreres arquitectòniques. També estem treballant en la creació del vial que connec-tarà el poble amb la refineria i perllongarem el carrer Mina de Madró per crear un vial des de la variant fins a la zona de les moreres. I seguim apostant per l’obra pública per millorar els espais comuns del poble. I en l’àmbit ocupacional, fem tot el que està a les nostres mans dintre de les possibilitats d’un ajuntament petit com el nostre. Per exemple, ampliant el polígon industrial del mu-nicipi. L’objectiu final és el de sempre: garantir el benestar i la qualitat de vida a la Pobla.

La Pobla serà seu dels Jocs Mediterranis en la modalitat de futbol. Ja ho tenen tot a punt?Encara falta un any per a l’inici dels Jocs i tenim pendent re-alitzar algunes actuacions de millora als equipaments espor-tius municipals, però estem dintre dels terminis previstos. En tot cas, els Jocs ens fan molta il·lusió com a munici-pi, perquè som un poble petit i tindrem l’oportunitat de ser part activa d’un esdeveniment de repercussió internacional. És un projecte inclusiu amb el territori, perquè engloba tota l’àrea metropolitana de Tarra-gona, i crec que és una ocasió única perquè tots en gaudim plegats.

«La Festa Major és l’excusa per fomentar la convivència»

L’entrevista

Les festes són actes per la gent i, entre ells, els treballadors de l’Ajuntament i els membres del consistori, però això no ens distreu de l’objectiu que tenim com a equip de govern

Page 11: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Publicitat | 11

Page 12: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 12 | Territori

territori

D es de 2011, la pobla-ció tarragonina s’ha contret de manera

preocupant, segons el dar-rer Observatori Empresarial de la CEPTA. Una reducció de població que es viu, es-pecialment, a les comarques de l’interior i que seria molt més intensa si no fos pel bon comportament dels munici-pis més grans del Baix Pene-dès (el Vendrell, Calafell i Cu-nit) i pel triangle que formen Salou, Vila-seca i Cambrils. Tarragona i Reus, tot i que copen la major part de la po-blació del territori, mostren un estancament poblacional amb un creixement, des del 1986, de menys de l’1%. A l’altra cara de la moneda, les comarques de la Terra Alta i el Priorat presenten densi-tats de població inferiors als 20 habitants per quilòmetre quadrat i s’apropen perillo-sament al 9,3 de la província de Terol (una de les més cas-tigades de l’Estat per la des-població).

El Gabinet d’Estudis Econò-mics de la CEPTA ha analitzat les fluctuacions demogràfiques de la demarcació des de 1986. Trenta anys durant els quals les úniques comarques que presenten un creixement de-mogràfic «robust» són el Baix Camp, Tarragonès i el Baix Pe-nedès, aquesta darrera per la seva vinculació amb la Regió Metropolitana de Barcelona, on els municipis costaners resten absolutament inserits; mentrestant, el bon compor-

tament del nucli central del Camp de Tarragona s’explica per la diversificació de l’acti-vitat econòmica i la fortalesa relativa del seu teixit produc-tiu. En canvi, les comarques del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, registren una cai-guda de la població important que afecta principalment els municipis petits.La manca d’oportunitats labo-rals, amb la desaparició d’una part important del teixit pro-ductiu (caiguda del nombre d’empreses), conjuntament amb la persistent crisi de les branques d’activitat tradicio-nalment més importants, com són el primari, la indústria in-tensiva en mà d’obra i de baix valor afegit i la construcció, són les causes d’aquesta da-vallada demogràfica a les co-marques d’interior. En aquesta

línia, segons el document fet públic per la CEPTA, persisteix el risc seriós d’una desertitza-ció demogràfica semblant a la que ja pateixen les comarques del Baix Aragó que fan que el nombre d’habitants per quilò-metre quadrat sigui de 9,3. De moment, a la banda catalana la densitat de la població roman encara per sobre dels 15 habi-tants per quilòmetre quadrat a les tres comarques analitzades: Terra Alta (16), Priorat (19,2) i Ribera d’Ebre (27,5). Cal tenir en compte que la densitat de la població a la demarcació de Tarragona és de 126,15 habi-tants per quilòmetre quadrat.En millor situació està la Con-ca de Barberà que, tot i que té 31,5 habitants per quilòmetre quadrat, té un limitat creixe-ment demogràfic global en el període 1986–2016 i una pèr-

dua significativa de població entre 2011 i 2015. Aquests dos factors la converteixen en «la més susceptible d’endegar di-nàmiques recessives similars a les que pateixen les comarques anteriors». Millor que la Conca, però registrant també un crei-xement demogràfic baix, hi ha les comarques que oscil·len en-tre els 79,5 habitants per qui-lòmetre quadrat del Baix Ebre, els 82,4 de l’Alt Camp i els 93,2 del Montsià. Segons l’estudi, no estan en una situació tan alarmant però «corren el risc de patir dinàmiques de pobla-ció creixentment recessives, amb pèrdues continuades de població que, en qualsevol cas, afectaran amb més intensitat els municipis d’interior que, un cop més, presentin una es-tructura econòmica menys di-versificada».

Finalment, les comarques més dinàmiques de la província de Tarragona, des del punt de vista demogràfic, són el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tar-ragonès. Concretament, l’àrea més dinàmica es concentra en la franja costanera, que des de Cambrils fins a Cunit, i que abasta als dos nuclis poblacio-nals de mida més gran: Reus i Tarragona i els municipis que es troben al seu voltant.

Les receptes per guarir la desertitzaciódemogràfica

Tot i que l’observatori no és més que una diagnosi de la situació, des del Gabinet d’Es-tudis Econòmics de la CEPTA s’apunta que les inversions en infraestructura són cabdals per crear centres de producció que retinguin la població. A banda, emulant el que s’ha fet a Alca-nyís, una oferta de tributació local atractiva que implicaria reduir impostos municipals com l’IAE o l’ICIO i/o una re-baixa de les exigències medi-ambientals podria ajudar que noves empreses s’implantessin a les zones més castigades per la despoblació.

977 80 08 66645 863 466

Una tributació local atractiva i rebaixar les exigències mediambientals són les receptes que proposen des de la CEPTA

La província lidera la davallada demogràficaEl litoral tarragoní aguanta la crisi però les comarques d’interior vanperdent població i albiren una desertització similar a la del Baix Aragó

societat

Oriol Montesó,Tarragona

Municipi de Riba-roja d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, una de les comarques més castigades per la davallada de població que pateix la demarcació des de l’inici de la crisi. / Foto: Tomàs Varga.

Page 13: noticiestgn 321

juny 2016ESPECIAL ELECCIONS

26-J Qui defensarà Tarragona a Madrid?

Page 14: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 14 | Especial Eleccions

eleccions 26-j

Afrontem les que proba-blement són les elecci-ons generals menys de-sitjades de la història

de la democràcia espanyola. La ciutadania ha quedat ben decebuda per la incapacitat dels partits d’arribar a un acord d’investidura després de les eleccions del 20D i, a més a més, tot apunta que l’escenari polític no serà gaire diferent el dia després de les eleccions d’aquest diumen-ge 26 de juny. Les enquestes tornen a donar la victòria al PP de Mariano Rajoy, però no-vament amb uns resultats in-suficients per poder establir govern sense el suport (o la in-acció) d’alguna o tota la resta formacions. El gran canvi que s’espera, segons les darreres

enquestes, és que l’únic par-tit estatal que s’ha atrevit a parlar de la possibilitat de ce-lebrar un referèndum per so-lucionar el cas català, Unidos Podemos, podria convertir-se en la segona força, relegant el PSOE a la tercera posició per primera vegada. El quart gran partit de l’Estat, Ciuta-dans, no serà imprescindible però sí influent en les nego-ciacions a quatre bandes que tindran lloc l’endemà dels co-micis. En aquest punt, el posi-cionament de cada formació davant del procés català serà determinant en la configura-ció final dels pactes entre par-tits, fins i tot per damunt dels programes electorals de cada formació en matèria de polí-tiques econòmiques o socials. A Catalunya, immersa de ple en el procés d’autodetermi-nació, no guanyaran però les formacions nacionalistes

(ERC i CDC), sinó que el par-tit més votat serà En Comú Podem, la versió autonòmica de Podemos. La circumscrip-ció de Tarragona no serà una excepció i el candidat Fèlix Alonso, cap de llista provinci-al d’En Comú Podem, serà el polític més votat aquest diu-menge, tal com passar ara fa mig any. De la seva banda, els republicans confien a millo-rar els resultats del 20D, men-tre que Convergència, que es torna a presentar amb la seva marca després de la prova fa-llida de Democràcia i Lliber-tat, lluita per evitar perdre la seva representació tarrago-nina al Congrés de Diputats. El que passi amb PSC, PPC i Ciutadans (tant a Tarragona i Catalunya), no tindrà cap incidència en les decisions fi-nals de pacte que preguin els seus homòlegs unionistes de Madrid.

La ciutadania de les comarques

de Tarragona està cridada a les urnes per participar en unes eleccions on es decidirà si l’Es-tat espanyol dóna continuÏtat a les polítiques del PP o si, pel contrari, es donen les combina-cions necessàries perquè Espa-nya faci un gir cap a polítiques alternatives. El futur del procés català, però, condicionarà molt els possibles pactes entre par-

tits més enllà de l’aritmètica parlamentària. Els partits uni-onistes posen el procés català com a línia vermella per a es-tablir converses postelectorals i, de moment, l’única formació estatal que es mostre partidària a trobar una sortida per la via del referèndum (tot i que amb la boca petita) és Podemos, pres-sionats des dels seus companys catalans de En Comú Podem. Precisament aquesta aposta pel referèndum català és el princi-pal impediment perquè la for-mació de Pablo Iglesias pugui accedir al govern fins i tot si, tal com indiquen les enquestes, aconsegueix convertir-se en se-gona força per davant del PSOE de Pedro Sánchez. Els socialis-tes difícilment facilitarien la investidura de Iglesias si aquest no tira enrere la seva promesa de deixar que la població cata-lana voti el seu futur. El PP tornarà a guanyar i torna-rà a buscar el suport del PSOE i de Ciutadans per governar qua-

Eleccions que fan mandraPolítics i ciutadania reviuen la campanya electoral de la fi del bipartidisme a Espanya només mig any després dels comicis del 20 de desembre. Els partits catalanistes aspiren a ser influents en la investidura del nou executiu central i forçar la màquina del procés d’autodeterminació

Òliver Márquez,Tarragona

Els experts apunten que una alta abstenció afavorirà el triomf del PP al conjunt de l’Estat. El PSOE lluita per evitar quedar relegat com a tercera força per darrere de Podemos

Page 15: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Especial Eleccions | 15

ELECCIONS 26-J

tre anys més i, de passada, atu-rar el procés sobiranista. Davant d’aquest escenari, les dues formacions catalanistes, ERC i CDC, busquen rebre el su-port incondicional de l’electo-rat català per tal de tenir grup parlamentari propi al Congrés de Diputats. Malgrat això, tot

apunta que En Comú Podem, que tindrà grup adscrits a Uni-dos Podemos, tornarà a ser la formació vencendora a Cata-lunya amb Xavier Domènech al capdavant i Fèlix Alonso, al-calde d’Altafulla, com a primer espasa a les comarques de Tar-ragona.

Alta abstenció?Quan falten poques hores per als comicis l’alta abstenció con-tinua sent una de les qüestions que més preocupa les formaci-ons polítiques, sobretot aque-lles que necessiten mobilitzar el seu electorat per no perdre suports en relació als comicis

de fa mig any. La demarcació de Tarragona té especial tendència a ser menys participativa que la resta de Catalunya i Espanya en les eleccions generals. A la nostra circumscripció més de 550.000 persones estan crida-des a exercir el seu dret a vot el pròxim diumenge.

El procés català condicionarà els possibles pactes entre els 4 grans partits espanyols

En Comú Podem aspira a assolir dos diputats a TarragonaA la demarcació, tot apunta que es repetiran els resultats d’ara fa sis mesos. En principi, sis forces es repartiran els sis escons corresponents a Tarragona a parts iguals (En Comú Podem, ERC, PSC, PP, CDC i Ciutadans). Les darreres enquestes, però, preveuen la possibilitat que En Comú Po-dem assoleixi el segon diputat a la circumscripció en detri-ment de Convergència Democràtica (CDC) o del Partit Po-pular (PP). Així, en cas que la formació Fèlix Alonso assolís doblar la seva representació, o bé CDC o el PP es quedarien sense diputat tarragoní la pròxima legislatura. A Catalunya la victòria també seria per a En Comú Podem i el seu cap de llista per Barcelona, Xavier Domènech. Se-gons el CIS la formació obtindria 14-15 diputats a Catalu-nya. ERC es mantindria amb 9, CDC passaria a tenir-ne 6-7 (un o dos menys que els assolits per Democràcia i Llibertat el 20D), mentre que el PSC conservaria els 8 escons. Per últim Ciutadans assoliria una representació 5 diputats i el PP salvaria els quatre diputats actuals.En el conjunt de l’Estat la victòria seria per al PP, que ob-tindira uns 118-121 diputats, seguit de la coalició Unidos Podemos (Podemos + Izquierda Unida), que assoliria una forquilla de 88-92 escons. El PSOE el Pedro Sánchez passa-ria a ocupar el tercer lloc parlamentari amb una baixada de vots que el situaria amb uns 80 diputats (actualment en té 90). La quarta força seria Ciutadans, amb 30-39 diputats.Amb aquest escenari serà imprescindible que les princi-pals formacions tanquin acords per tal de facilitar la inves-tidura d’algun dels candidats a la presidència de l’Estat i, d’aquesta manera, evitar afrontar el ridícul de sotmetre la ciutadania a unes terceres eleccions generals.

26-J A TARRAGONA

Page 16: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 16 | Especial Eleccions

candidats tarragonins

Creu que la gent està farta de la política?Crec que la política és necessà-ria. La bona. La que està pen-dent de solucionar els proble-mes socials. La crisi ha posat en qüestió tota la classe política, però he de reivindicar el paper de la bona política com la que defensa els interessos de la ciu-tadania per damunt de tot. La gent està cansada de promeses incomplertes i que, com ha suc-ceït ara, uns partits estatals ens portin de nou a eleccions per-

què no són capaces de posar per damunt els interessos generals als de partit.

Per què l’hauria de votar?Perquè Convergència som un partit de gent seriosa, compro-mesa amb l’anhel de llibertat del poble de Catalunya i que té el país i els seus ciutadans com a objectiu fonamental. Nosaltres no depenem de les seus centrals dels partits a Madrid. El que sí que sabem és que des de Madrid es decideixen moltes polítiques

que afecten Catalunya i si no disposem d’una gran força, mol-tes necessitats de Catalunya les decidiran partits que no tenen gens d’interès perquè Catalunya avanci.

Quina és la seva prioritat per aquests quatre anys?Convergència treballarà per reduir els incompliments i els greuges històrics de l’estat es-panyol envers Catalunya. Volem treballar a Madrid mentre arti-culem les estructures necessàri-es per disposar d’un estat propi. Mentre això no arribi, serem els garants dels interessos de

tots els catalans. Volem posar fi al drama de l’N-340; fer viable que el preu de l’energia de les nostres indústries no sigui un 30% més car del que es paga a la majoria de països europeus; més transferències per a beques universitàries, més diners per la lluita contra l’atur....

Independentment dels resul-tats, a què es compromet si surt escollit?A reclamar tot allò que creiem que Catalunya mereix: en in-fraestructures, en serveis soci-als, en transferències econòmi-ques... En tot allò que creiem

que són drets dels catalans i que ens són negats sistemàticament per part dels governs espanyols.

Afectaran aquests comicis el procés català?Podrien servir per demostrar que l’estat espanyol és més de-mocràtic del que ha exhibit fins ara a l’hora de donar veu a la ciutadania catalana perquè deci-deixi el seu futur en llibertat. Si no governa el PP, cosa que espe-rem, i el nou govern accepta un referèndum vinculant, el procés pot avançar ràpidament. Depe-nem de la voluntat democràtica del nou govern, però seria una oportunitat històrica perquè Es-panya demostrés al món el seu nivell de qualitat democràtica.

Quins resultats espera obte-nir?CDC espera ser decisiva en el nou Govern. Si tenim molta força, podem ser determinants perquè a l’Estat acceptin aquest referèndum. Si no és així, segui-rem suportant que des de Ma-drid es prenguin decisions que no beneficien el conjunt de la gent de Catalunya. Això és el que ens juguem el 26 de juny.

Creu que la gent està farta de la política?Crec que ho poden estar per-què hi ha hagut partits polítics que han demostrat males pràc-tiques. Els valors que transme-tem des d’ERC són la veritat, l’honestedat, l’anar de cara i ser fidels a allò que diem amb els fets al Congrés i al Senat. ERC és un partit amb més de 85 anys d’història i les seves sigles no estan tacades per la corrup-ció. És un honor participar en aquest projecte.

Per què l’hauria de votar?Per què no hi ha més, si un és radicalment republicà, d’es-

querres, creu en la sobirania del poble de Catalunya i vol un grup parlamentari que sumi els seus vots per una legislació i un govern progressista i fer-ho des d’un grup parlamentari que només és fidel a la sobirania popular del seu poble i als inte-ressos de les classes treballado-res (assalaria, aturats, exclosos, autònoms, petita i mitjana em-presa, etc.) només té una opció, i aquesta és ERC.

Quina és la seva prioritat per aquests quatre anys?La defensa de Catalunya com a nació sobirana, la defensa dels interessos del territori i de la

seva gent i, tot plegat, des de la solidaritat fraternal. Concre-tant: eradicar l’austericidi de les retallades en sanitat, educa-ció, dependència...; pla de xoc contra l’atur; derogació de les reformes laborals i pujada del salari mínim i dels salaris en general, i les condicions de vida de la gent; recuperació de drets dels empleats públics, aturar privatitzacions; defensar la nos-tra indústria; denunciar i posar fi a la vergonya de sistema de

ferrocarril que ens han deixat a Catalunya PP i PSOE, etc.

A què es compromet si surt escollit?A continuar defensant el procés constituent engegat a Catalu-nya, defensar-lo i alhora sumar forces amb les esquerres dels altres pobles de l’estat i, men-trestant, legislar en favor de les classes treballadores!

Afectaran aquests comicis al

procés català?Cada vegada més persones se sumen al sobiranisme. Estem treballant en el procés i fa cinc mesos encara no teníem govern. Tenim un govern inde-pendentista i estem treballant amb el full de ruta segons el que teníem previst.

Quins resultats espera obte-nir?Penso que serem l’opció més votada.

«Cada vegada més persones se sumen al sobiranisme de Catalunya»

Jordi SalvadorCap dE llista al Congrés ErC

«Som gent seriosa i no depenem de les seus centrals dels partits a Madrid»

Ferran BelCap dE llista al Congrés CdC

Page 17: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Especial Eleccions | 17

candidats tarragonins

Creu que la gent està farta de la política?No. Està farta de la no-política, dels corruptes i del fet que els que governen no mirin pels interessos de la majoria, sinó d’uns pocs. Per què l’hauria de votar?Perquè defensaré els interessos de les persones i de Tarragona. Perquè som el canvi real. Nosal-tres farem un gir a les polítiques antisocials i, com a diputat de Tarragona, lideraré les reivindi-cacions del territori, tal com ja he fet fins ara. Quina és la seva prioritat per

aquests quatre anys?Les persones, les persones que pateixen. I donar sortida als pro-blemes d’ocupació, econòmics i mediambientals que pateix el territori. Aposto clarament per la millora de les infraestructu-

res i la reindustrialització.

Independentment dels resul-tats, a què es compromet si surt escollit?A treballar amb honestedat.

Afectaran aquests comicis al procés català?Sí, naturalment. Seran un re-vulsiu que faran possible el re-ferèndum, que vol el 80% de la població catalana.

Quins resultats espera obtenir?Guanyarem. No contem-plo cap altre escenari per-què és el que necessita el país.

Creu que la gent està farta de la política?

Després de quatre convocatòries electorals en menys de dos anys, es percep un cert esgotament dels ciutadans. Aquestes últi-mes eleccions podien haver-se evitat si PSOE i PP haguessin mi-rat més pels interessos generals que no pas pels del seu partit o per les cadires. Ciutadans ha treballat molt durament durant aquesta curta legislatura per arribar a acords que haguessin engegat un govern constitucio-nalista i reformista. No obstant això, aquestes noves eleccions

són una altra oportunitat per es-tar prop de la gent, explicar mi-llor el nostre programa i arribar a aquests acords.

Per què l’hauria de votar?En aquestes eleccions ens tro-bem davant un desafiament i tenim tres opcions: l’opció de l’immobilisme, que està repre-sentada pels vells partits com PP i PSOE; l’opció d’un canvi a pitjor representat per Podemos i partits independentistes, que amb les seves polítiques econò-miques i rupturistes deixarien tots els catalans i espanyols fora

de la Unió Europea i les seves ajudes; o l’opció del canvi a mi-llor que representa Ciutadans per reconduir la situació políti-ca de Catalunya i dur a terme les reformes estructurals que Espa-nya necessita.

Quina és la seva prioritat per aquests quatre anys?Els pilars bàsics del programa de Ciutadans són la unió de tots els espanyols, la recuperació de la classe mitjana, treballadora i autònoms que han sofert el pes de la crisi a través de la creació del contracte estable indefinit, el complement salarial garantit

i un sistema de bonificació per premiar les empreses que no abusin de l’acomiadament. I la regeneració democràtica a través de primàries, l’eliminació d’im-putats de les llistes, dels afora-ments i els «xiringuitos»polítics; i la separació efectiva de poders i una justícia que no estigui con-trolada pels governs.

A què es compromet si surt escollit?La província reparteix sis dipu-tats, per tant, amb independèn-cia del color polític de cadascun dels nostres partits, quan es tracti de defensar els interessos

de Tarragona i portar les inversi-ons que la província es mereix, especialment en matèria d’in-fraestructures, tots els diputats hem de fer un front comú.

Afectaran aquests comicis al procés català?La ciutadania ja es va pronunci-ar a les eleccions autonòmiques del passat mes de setembre. Hem de deixar de banda el mo-notema obsolet i començar a preocupar-nos pels problemes reals dels ciutadans. El CIS reve-la que la principal preocupació dels espanyols és la corrupció i l’atur, entre d’altres. Ciutadans ha presentat més iniciatives des de l’oposició al Parlament que el mateix Govern, que no ha pre-sentat ni un sol projecte de Llei, i ha demostrat així que anteposa els interessos generals dels ciu-tadans als del propi partit.

Quins resultats espera obte-nir?Millorar els resultats del 20D i, si és possible, aconseguir un segon escó a Tarragona perquè C’s tingui el pes polític suficient a Madrid per formar un govern constitucionalista i reformista.

«Guanyarem. No contemplo cap altre escenari perquè és el que necessita el país»

Nosaltres farem un gir a les polítiques antisocials i liderarem les reivindicacions del territori

Fèlix AlonsoCap dE llista al Congrés En Comú podEm

«Nosaltres sí que ens preocupem dels problemes reals de la ciutadania»

Sergio del CampoCap dE llista al Congrés Ciutadans

Page 18: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 18 | Especial Eleccions

candidats tarragonins

Creu que la gent està farta de la política?Crec que la gent necessita soluci-ons als seus problemes. El que no es pot fer és plantejar solucions de mitja hora ni fer una política que crea nous problemes, com fan altres partits.

Per què l’hauria de votar?Perquè hem deixat Espanya mi-llor que fa quatre anys i la torna-rem a deixar. Si governen altres formacions com Podemos les pensions no es pagaran. Nosal-tres en la darrera legislatura les hem pujat quatre vegades, i els homòlegs de Podemos a Grècia les han baixades 12. Estem a fa-

vor de cercar solucions i no ge-nerar més problemes. Hem de consolidar les reformes que hem fet fins ara.

Quina és la seva prioritat per aquests quatre anys?Treballar a favor de l’ocupació, hem passat de provocar la mei-tat de l’atur a ser el país que més crea llocs de treball de la UE. Seguirem perseverant en aquest àmbit per arribar als 20 milions de llocs de treball a Espanya el 2020. Treballarem a favor de les infraestructures, els treballs del Corredor del Mediterrani ja es-tan en marxa i el transport de mercaderies serà eficaç gràcies a

la implantació del tercer carril. I amb un Govern del PP serà gratu-ït travessar la província de nord a sud a partir de 2019 perquè no es renovaran les concessions dels peatges que depenen de l’Estat.

A què es compromet si surt es-collit?A cercar solucions, com hem demostrat els diputats de Tarra-gona portant infraestructures i

inversions com els Jocs Mediter-ranis, com ha refermat el Govern d’Espanya amb la nova aportació de 3 milions d’eurosi en els JJMM 2017.

Afectaran aquests comicis al procés català?Aquests comicis afecten a l’esta-bilitat d’Espanya i el futur. Segui-rem fent una defensa de l’Estat de les Autonomies perquè és la

història d’un èxit per Espanya i la província durant 40 anys. No-saltres no volem dividir, apostem perquè tots els ciutadans espa-nyols tinguin els mateixos drets i serveis públics essencials.

Quins resultats espera obte-nir?Guanyar les eleccions amb més marge que les anteriors del del 20 de desembre.

Creu que la gent està farta de la política?La gent està farta de la mala po-lítica, de les falses expectatives i d’aquells que basen el seus dis-cursos en expectatives impossi-bles d’assolir. Per contra, estic convençut que no estan farts d’una sanitat o d’una educació públiques de qualitat, d’un bon sistema de pensions, de la llei de dependència o dels drets socials que hem anat conquerint entre tots. Això també és política i aquest és l’ADN ideològic dels so-cialistes, el que ens dóna raó de

ser i el que ens impulsa.

Per què l’hauria de votar?No demano el vot per a mi ma-teix, sinó per a un projecte. La majoria de les persones que es-tan llegint aquestes línies volen un canvi i posar fi al que repre-senten els darrers anys del PP. Només podem aconseguir-ho vo-tant socialista. Aquells que pro-meten la revolució per l’endemà ja vàrem veure que van fer quan va arribar l’hora de la veritat: votar “no” juntament amb els diputats del PP per bloquejar el

Govern del canvi liderat per Pe-dro Sánchez.

Quina és la seva prioritat per aquests quatre anys?N’hi ha moltes però és evident que un element essencial serà lluitar contra l’increment de la pobresa i de les desigualtats. Per això ens comprometem a impul-sar una renda mínima de 426€ mensuals per a aquelles perso-nes aturades que ja no tenen cap ingrés. Pensi que només a les comarques tarragonines hi ha 15.000 famílies que tenen a tots els seus membres a l’atur, a tots!, i que ja no cobren cap subsidi o

prestació. Volem eradicar la po-bresa aquesta propera legislatu-ra.

A què es compromet si surt es-collit?A treballar pels tarragonins i les tarragonines. Un altre poderós argument per votar socialista és que som els únics que, en la pràc-tica, a l’hora de governar, hem apostat per Tarragona. Cal tenir present una dada: amb el Go-vern del PP Tarragona ha perdut, de mitjana, 186 milions d’euros anuals en inversions que teníem amb Govern socialista. 186 mili-ons! El Govern socialista tornarà

a apostar i invertir en Tarragona i en els JJMM 2017.

Afectaran aquests comicis al procés català? Crec que el que es coneix com «el procés» té més problemes per les seves pròpies contradic-cions internes que pel resultat d’aquestes eleccions. Només cal tenir present que l’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç d’aprovar els pressupostos d’en-guany. Dit això és també evident que hi ha un problema en la re-lació Catalunya-Espanya que no-saltres abordarem reformant la Constitució en clau federal.

Quins resultats espera obte-nir?Vull que Tarragona sigui decisiva a favor del canvi. Ja ho ha estat diverses ocasions, com ara en els resultats de 2008. Si tots els tarragonins progressistes anem a votar i ho fem per la candidatu-ra del PSC les hores de Rajoy a la Moncloa estan contades. Ara bé, si ens quedem a casa o bé divi-dim el vot del canvi en opcions minoritàries podem trobar-nos amb quatre anys més de PP al poder.

«Si governen altres formacions com Podemos les pensions no es pagaran»

Jordi RocaCap dE llista al Congrés partit popular

«Si el vot progressista es reparteix en opcions minoritàries guanyarà el PP»

Joan RuízCap dE llista al Congrés psC

Page 19: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Publicitat | 19

Page 20: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 20 | Salut

salut

El 30 de juny, tothom a donar sang a l’Hospital de Santa Tecla

L ’Hospital de Santa Te-cla de Tarragona aco-llirà el pròxim dijous

30 de juny, de la mà del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, la primera cam-panya de captació de dona-ció de sang que se celebra a les seves instal·lacions de la Rambla Vella. La jornada es durà a terme en un espai habilitat a la sala d’actes de l’Hospital i està especial-ment adreçada al personal del centre i a la població de referència de l’hospital, que majoritàriament resideix al centre de la capital tarrago-nina.

Un dels objectius del Banc de Sang i Teixits és convertir els hospitals de la demarcació en «centres solidaris» que ajudin a conscienciar la ciutadania sobre la importància de donar sang al llarg de tot l’any i no només en moments puntuals. El primer on es desenvoluparà aquest tipus de campanyes és l’Hospital de Santa Tecla, on el pròxim dia 30 de juny tot-hom que vulgui podrà fer una donació de sang i col·laborar d’aquesta manera a mantenir les reserves de plaquetes, plas-ma i hematies a Catalunya. La doctora Virginia Callao, directora del Banc de Sang i Teixits al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, apunta que «cada vegada hem de ser més originals en la confecció

i difusió de les campanyes de donació que fem arreu del país. L’objectiu és conscienci-ar la població perquè conside-ri el fet de donar sang com a un hàbit i no pas com un fet excepcional». Callao apunta que aquest 2016 les donaci-ons han baixat d’un 7% en el conjunt de Catalunya i, en canvi, el consum de sang als centres sanitaris del país s’es-tà incrementant en un 6%. «És per aquest motiu que des del

Banc de Sang i Teixit es farà una campanya especial de sensibilització aquest estiu, que és una època de l’any en què les donacions baixen per-què molta gent fa vacances». La jornada de donació a l’Hos-pital de Santa Tecla està adre-çada, en primera instància, al personal propi del centre, «però també a tot l’entorn po-blacional de l’Hospital. Per a nosaltres és molt interessant poder fer una campanya de

donació de sang a un centre assistencial que està ben bé al centre de la capital tarragoni-na», explica la doctora Callao, que afegeix que «volem que s’estengui el lema “Vine a do-nar sang al teu hospital”». En aquesta línia es faran pòsters informatius en els pròxims dies que es distribuiran pels punts de més afluència de la ciutat i també s’enviaran SMS personalitzats a les per-sones donants que resideixen

dins de l’àmbit d’actuació de l’Hospital de Santa Tecla per-què sàpiguen que el dijous 30, durant tot el dia, poden anar al centre a fer una donació.En una segona fase, després de l’estiu, es farà una nova campanya de donació al cen-tre de Santa Tecla Llevant, a la Vall de l’Arrabassada, «ja que es tracta d’un punt de la ciu-tat amb marcat creixement demogràfic i amb un centre de salut important».

El Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona organitza la primera campanya de donació de sang a l’hospital de la Rambla Vella

banc de sang i teixits

Aquest 2016 les donacions de sang a Catalunya han disminuït un 7% i, per contra, la demanda de sang s’està incrementant de l’ordre del 6%

LA CAMPAnyA dE donACió dE SAng A L’HoSpiTaL dE SanTa TECLa Tindrà LLoC EL PròxiM diA 30 dE jUny. L’oBjECTiU dEL BAnC dE SAng i TEixiTS ÉS SUPErAr LA CinqUAnTEnA dE donACionS dUrAnT LA jornAdA. PEr SEr donAnT S’HA d’ESTAr SA, SEr MAjor d’EdAT i PESAr CoM A MíniM 50 qUiLoS.

Page 21: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Salut | 21

salut

El 30 de juny, tothom a donar sang a l’Hospital de Santa TeclaEl Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona organitza la primera campanya de donació de sang a l’hospital de la Rambla Vella Dra. Virginia Callao

directora banc de Sang i teixitS caMp de tarragona -terreS de l’ebre

«Volem sensibilitzar i conscienciar la població des dels hospitals»

La doctora Virginia Ca-llao és responsable del Banc de Sang i Teixits

al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre des del mes de desembre de 2015, quan va substituir el doctor Enric Contreras. L’empresa públi-ca té la responsabilitat de tots els processos transfusi-onals que es realitzen als 15 centres hospitalaris que hi ha a la demarcació de Tarra-gona, entre els quals els cen-tres de la Xarxa de Santa Te-cla (Hospital de Santa Tecla de Tarragona i Hospital del Vendrell). L’objectiu a mitjà termini és habilitar un punt fix del Banc de Sang i Teixits a les instal·lacions de l’hos-pital de la Rambla Vella per tal que la població del cen-tre de la capital tarragonina disposi d’un punt de dona-ció pròxim i còmode al llarg de tot l’any. Com va el ritme de donaci-ons a la demarcació aquest 2016?No sabem exactament per què, però des de principis d’any el nombre de donacions ha baixat un 7% al conjunt de Catalunya. A Tarragona, l’evo-lució és molt similar. Això és preocupant perquè es dóna la circumstància que la deman-da de sang als centres hospita-laris del país s’ha incrementat un 6% aquest 2016.

Llavors calen més donants?Sempre. L’objectiu a Catalu-nya és arribar a les mil do-nacions diàries. Per això des del Banc de Sang i Teixits hem de ser cada vegada més

imaginatius per sensibilit-zar i mobilitzar la població. Aquest estiu farem una cam-panya forta perquè la gent no oblidi d’anar a donar sang, encara que estiguin de vacan-ces. L’objectiu és, de mica en mica, conscienciar la població i aconseguir que el fet de do-nar sang es converteixi en un hàbit, en un costum, i no en un fet extraordinari.

I quin paper han de tenir els centres sanitaris?Un paper molt important. Volem sensibilitzar i consci-

enciar la ciutadania des dels hospitals. És per això que im-pulsem campanyes com la del pròxim dia 30 a l’hospital de Santa Tecla. És important que la gent s’acostumi a anar al seu hospital de tota la vida a fer un acte solidari, igual que és clau que el personal sani-tari del centre preguin cons-ciència sobre la importància de disposar de prou reserves de sang al país. Volem que, des del punt de vista nostre, els hospitals esdevinguin es-pais capaços d’atraure la soli-daritat de la seva gent, siguin

pacients, familiars o professi-onals sanitaris.

Quines perspectives tenen per a la campanya del 30 de juny a Santa Tecla? Es tracta de la primera vegada que fem una jornada de capta-ció de donacions a l’hospital de Santa Tecla. Per tant, no disposem de cap referència prèvia. L’objectiu és aconse-guir un mínim de 50 donaci-ons en aquesta primera acció, quantitat que seria del tot sa-tisfactòria en aquesta primera ocasió. Però el més important és que haurem de fer un pri-mer pas per acabar instau-rant l’esperit de la donació a l’Hospital de Santa Tecla, on, per cert, tots els processos de transfusions es fan amb total seguretat per al pacient de la mà d’un equip humà molt expert. Als dos hospitals de la Xarxa de Santa Tecla, tant al Santa Tecla de Tarragona com al Vendrell, es fa una molt bona feina en aquest camp.

«L’objectiu és aconseguir que en el conjunt de la població el fet de donar sang es converteixi en un hàbit, no pas en un fet extraordinari»

Les donacions a l’Hospital de Santa Tecla es faran a la sala d’actes, espai que l’equip professional del Banc de Sang i Teixits adaptarà per poder rebre i fer les extraccions de sang amb totes les garanties. La doctora Callao recorda que «donar sang només ens pren una mitja hora i, a banda d’aportar la grati-ficació d’haver fet un acte solidari, inclou la realitza-ció d’una analítica sanguí-nia».

Page 22: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 22 | Opinió

OPINIÓ

E l temps no corre, vola. I amb ell, les etapes de la vida. Sembla que quan neixes et donen un calendari que et diu allò que has de fer a cada edat, com un programa:

als tres segons de vida has de plorar; als 13 mesos, començar a caminar; als 15 anys, el teu primer amor; als 22 has d’acabar la carrera i als 24 has de començar a treballar; als 30, la parella, i als 40 ja has de tenir la canalla... No sé a tu, però a mi ja m’ha entrat l’angoixa.Mentre vas fent «el que toca», tot va bé, però què passa si no ho fas? Què passa si arribes als trenta amb la carrera a mitges o als trenta-vuit sense fi lls? Doncs el que acostuma a passar és que no et sents molt bé i el teu entorn comença a burxar-te amb aquelles frases tant de papà com «jo a la teva edat ja treballava» o «a veure quan em dónes un nét». Tot això crea mal rotllo i com que el mal rotllo no m’agrada gaire perquè sóc «un tipo con suerte», avui et proposo un parell de refl exions que potser et serveixen.La primera és tan senzilla com important: tu què vols? Has arri-bat a aquell moment de la vida que tothom et diu que hauries de fer alguna cosa que no estàs fent. No acabes els estudis, no tens parella, no tens fi lls... Però tu vols acabar els estudis, tenir parella o tenir fi lls? Potser és que estàs aprofi tant la vida per aprendre altres coses, que la vida de solteria t’encanta o que no et veus al parc empaitant la canalla perquè es mengin l’en-trepà. Si veus que tot això no va amb tu, que aquest calendari no t’encaixa... salta-te’l. L’encarregat de repartir el programa de la vida no tenia temps per personalitzar-lo així que aquest calendari és una guia estàndard que indica un dels camins que pots seguir, segurament el que seguirà més gent, però no cal que sigui el teu. Si no t’agrada, agafa’n un altre.«És que a mi sí que em ve de gust tot allò». Això ja és una al-tra cosa. Potser estàs en un moment de la teva vida que no t’agrada o, més ben dit, en què t’agradaria estar fent una altra cosa. Sents que ha arribat el moment de donar el següent pas (parella, fi lls, amics..) però no arriba. T’adones que el rellotge et persegueix com una aspiradora implacable que es menja el teu temps. I això sí que fa mal rotllo. Especialment en l’aspecte de parella i fi lls quan fas comptes i veus que se’t passa l’arròs. Això angoixa bastant i preocupar-te no ajuda a aconseguir el teu ob-jectiu. I què pots fer? Doncs et regalo la segona refl exió: no hi ha una persona tan vella que no pugui viure un dia més. Per molt que sentis que ho has de fer ja, estaràs d’acord amb mi que la cosa no ve d’un dia. I de sis mesos? Canviaria molt tenir parella, els fi lls o la feina d’aquí a sis mesos? Estic segur que fi rmaries per tenir-ho en aquest temps. Doncs, si pots esperar sis mesos, si realment t’adones que no canviaria res, et convido a oblidar el rellotge per un moment. Durant els següents sis mesos regala’t un temps mort. Si deixes de dir-te cada dia que no estàs fent el que tocaria, ja et sentiràs millor. Potser tornes a ser capaç de gaudir del dia a dia. Però, a més, i aquí està la màgia, el segon avantatge és que serà més fàcil aconseguir el teu objectiu. Quan corres fugint del rellotge vas mirant enrere i pots caure. En el moment que oblidis el rellotge i comencis a mirar cap endavant, et podràs centrar en el teu camí. I saps què? Tinc una bona notícia, no fa falta córrer, tens sis mesos! És cert que el rellotge avança com una piconadora, però és que les piconadores són molt lentes. Així que la pròxima vegada que t’angoixis pensant que se’t passa l’arròs, pensa que no hi ha arròs que no pugui aguantar un minut més, ni persona tan vella que no pugui viure un dia més, ni moment de vida que no pugui esperar sis mesos.

Tic tac

ALEJANDROPÉREZ COACH

E l 23 de junio el Reino Unido vota en refe-réndum sobre su continuidad o no en la Unión Europea. Un ejercicio del derecho

a decidir sobre una cuestión polémica que fue uno de los puntos claves del programa con el que David Cameron consiguió la victoria electo-ral. Una propuesta como reacción al ascenso del UKIP, un partido de ultraderecha, antiinmigra-ción y euroescéptico.El gobierno de Cameron defi ende la permanen-cia en la UE después de conseguir un estatus especial a favor de la economía y la banca britá-nica y una limitación de la libre circulación de personas; Londres podrá discriminar a los traba-jadores en función de su pasaporte. No obstan-te los tories se encuentran en una situación de guerra civil interna y la cuestión del Brexit es uno de los detonantes. En cuanto a los laboris-tas Jeremy Corbyn ha manifestado su apoyo al hecho que el Reino Unido siga en el bloque eu-ropeo. Corbyn no es un defensor apasionado de la UE actual sino más bien de una UE democrá-

tica que funcione en interés de la gente trabaja-dora, tal y cómo defi ende el movimiento socio-político europeo encabezado por el ex-ministro de fi nanzas griego Yanis Varoufakis. Al respeto el analista político y referente de la izquierda británica Owen Jones argumenta que era escép-tico pero que ahora defi ende la permanencia en la UE como primer paso para reformarla.La incertidumbre en el resultado del referén-dum y el aumento del apoyo al Brexit que mues-tran los sondeos preocupan a los poderes fi nan-cieros, máximos interesados en la continuidad en la UE. El Brexit pondría otra vez en cuestión la unidad del Reino Unido ya que según el re-sultado la población escocesa y los líderes del Partido Nacional Escocés podrían volver a exi-gir un nuevo referéndum de independencia. Esta incierta situación está siendo aprovechada por el UKIP, partido volcado en una campaña eurófoba y de rechazo a la inmigración que está recogiendo muchos apoyos sobre todo en Ingla-terra, aunque no exclusivamente. Unas políti-cas derechistas y xenófobas que son el símbolo de este fenómeno político que se convirtió en el tercer partido más votado en las generales de 2015.Finalmente, la gravísima crisis económica, las políticas austericidas, la situación intolerable de los refugiados, el pacto de la UE con Turquía, las intervenciones militares de algunos países europeos y la lacra del terrorismo son situaci-ones que están poniendo al límite a la UE. En este contexto el Brexit puede acabar de romper una UE a la deriva que necesita urgentemente una refundación que ponga los valores de la li-bertad, la igualdad y la solidaridad como princi-pios rectores de una Europa de los pueblos.

Brexit – ¿El fi n de la Unión Europea?

JESÚSGELL IDAALBIOLJGELL IDA.

BLOGSPOT.COM

Page 23: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 23

L ’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya ha publicat dos informes

sobre els Efectes de la crisi econò-mica en la salut de la població de Catalunya on, a partir de l’es-tudi dels determinants socials i econòmics de la salut, o més ben dit, dels canvis ocasionats per la crisi, analitza l’estat de salut dels catalans. El segon informe data del desembre de 2015 i afegeix l’anàlisi territo-rial de les variables esmenta-des per tal de determinar les desigualtats en la salut. No m’estendré sobre les con-clusions d’aquest estudi, tan sols assenyalaré, pel que avui ens interessa, que les conclu-sions que ja s’apuntaven en el primer de l’any 2014 es confi r-men. Conclou que «les comar-ques de Catalunya amb una taxa d’atur de més de dos anys més ele-vada tenen una esperança de vida menor»; que «la població aturada presenta pitjors resultats que la població ocupada... en la prevalen-ça del risc de mala salut mental» i que «des de l’any 2007 la taxa de mortalitat per suïcidi mostra una tendència creixent... increment ex-perimentat entre les persones de 40 a 60 anys. Cal destacar que tres de cada quatre difunts per suïcidi són homes». Estant així les coses, és in-qüestionable que és necessari un esforç suplementari per part del Departament de Sa-lut tant en la prevenció com en l’atenció als problemes de salut mental. I més si tenim presents les dades de l’estudi respecte al consum de psico-fàrmacs: l’únic grup d’edat on puja el consum d’antipsicòtics i ansiolítics entre 2007-2014 és en la franja de 15 i 44 anys i la relació entre taxa d’atur de més de dos anys i consum de psicofàrmacs és directament proporcional. I en això, com estan situades les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès, tenint present que el Baix Penedès és, ma-lauradament, la comarca amb més atur de tot Catalunya des

de l’inici de la crisi i que té una taxa d’atur registrat de més de dos anys de més del 10%?Respecte al consum de psi-cofàrmacs es confi rma allò que hem dit anteriorment: la comarca del Baix Penedès en-capçala les comarques amb un consum més alt entre 15 i 64 anys (20,3%); a la comarca del Tarragonès la xifra del 18,5% que es situa entre la franja alta s’explica per la taxa d’atur de llarga durada del 5%, per sobre de la mitjana de Catalunya. Respecte a l’evolució del nom-bre de pacients de salut mental i addiccions, l’any 2010 el total de pacients de la nostra regió sanitària era d’11.848 adults i 4.066 infants i joves; per con-tra, l’any 2014 eren 10.789 adults i 4.435 infants i joves. Respecte a la utilització dels serveis i recursos d’atenció a la salut mental, el primer que crida l’atenció és que tots, tots, els indicadors la Regió Sanità-ria del Camp de Tarragona (no són públiques les dades per comarca) estan per sota de la mitjana de Catalunya quan les xifres anteriors feien pensar el

contrari. La taxa de pacients atesos a centres de salut men-tal d’adults (CSMA) és de 23,9 per cada mil habitants, a Cata-lunya és de 27,3. La taxa de pa-cients atesos a centres de salut mental d’infants i joves (CSMIJ) és de 37,3 per mil; a Catalunya, del 43,8. La taxa d’hospitalitza-ció és de 2,6 per mil habitants, a Catalunya del 3 per mil. La taxa de freqüentació també està per sota de la mitjana de Catalunya, amb 6,1 visites per pacient atès en CSMA respecte a les 6,6 de la mitjana de Cata-lunya i 4,5 visites per pacient atès a CSMIJ respecte a les 6,2 de Catalunya. Aquestes dades poden ser ex-plicades, en síntesi, per dues raons: la primera és que al Camp de Tarragona no tenim tants problemes de salut men-tal com a la resta de Catalunya, quelcom difícil, ja que aniria contra tots els estudis pronòs-tics, fi ns i tot dels de l’OMS. La segona i més plausible és que existeix un infradiagnòstic i/o una infrautilització dels ser-veis. I per quina raó? La prime-ra explicació, la més senzilla i

factible és que al Camp de Tar-ragona existeix una menor ac-cessibilitat als serveis de salut mental. Vegem, en primer lloc, els temps d’espera per una pri-mera visita als centres de salut mental que presten atenció ambulatòria i analitzem des-prés la distribució territorial de serveis i recursos a les dues comarques i també la comarca del Baix Camp.Temps d’espera per a una pri-

mera visita a centres de salut mental d’adults: CSMA de Reus, 41,7 dies per una visita ordinà-ria i 11,1 dies per una visita preferent. CSMA del Vendrell, 18 dies per una visita ordinà-ria i 7,5 dies per una preferent. CSMA de Tarragona Nord, 34,1 dies i 15,4 dies respectivament. CSMA de Tarragona Sud 38,1 i 9,9 dies respectivament Temps d’espera per a una pri-mera visita a centres de salut mental d’infantil i juvenil: CSMIJ de Reus, 48 dies per una visita ordinària i 17,6 dies per una visita preferent; CSMIJ del Vendrell 115 dies per una visi-ta ordinària i 10,1 dies per una preferent; CSMIJ de Tarragona 107 dies i 25 dies, respectiva-ment. Altres recursos i serveis dispo-nibles: la consultoria de salut mental a ambulatoris per a adults té una bona cobertura territorial però encara no ar-riba a tots els CAP; la consul-toria a atenció primària per a infants i joves només es pres-ta a Torredembarra, Reus i el Vendrell. Serveis comunitaris/centres de dia: Reus, 30 places, Vendrell, 20 places i Tarrago-na, 35 places. Serveis d’hospi-talització parcial: dos hospi-tals de dia a Reus, 15 places per a adults i 15 places per a infants. Serveis d’hospitalitza-ció a Reus: 62 llits d’aguts, 30 llits de subaguts, 831 llits de mitjana i llarga estada, 22 llits de patologia dual, 12 llits de la unitat de crisi adolescent i 4 llits de psiquiatria infantil. De tot això es desprenen dues conclusions, primera els temps d’espera són massa llargs i cal reduir urgentment l’espera en els serveis d’infants i joves que és la població atesa que més creix al Camp de Tarragona, igual que a la resta de Catalu-nya. Segona, cal millorar la dis-tribució territorial dels serveis; és inadmissible que a la ciutat de Tarragona no hi hagi servei de consultoria als ambulatoris i cal millorar el dèfi cit de re-cursos a la ciutat de Tarragona, com a mínim en hospitalitza-ció parcial, i augmentar els 9,29 professionals del CSMA i sobretot els 4,28 del CSMIJ del Vendrell. Aquesta és la responsabilitat del Govern de Catalunya i es-pecialment dels responsables de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, i més quan el Pla de Salut Territorial del Camp de Tarragona 2011-2015 ja marcava aquesta línia de tre-ball com a prioritària.

Crisi econòmicai salut mental

NÚRIA SEGÚEXDIPUTADA AL PARLAMENT

Cal millorar la distribució territorial dels serveis –és inadmissible que a Tarragona no hi hagi servei de consultoria als ambulatoris– i cal millorar el dèfi cit de recursos com a mínim en hospitalització parcial

Page 24: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | Cultura24 |

CULTURA

El Festival d’Estiu de Tarragona 2016 es presenta amb quinze espectacles a través d’una progra-mació acurada, amb propostes de qualitat i més

properes al públic ja fidel als Teatres de Tarragona; «on s’ha escollit el que més ens representa i defineix la sensibilitat mediterrània que ens escau», com ho ha definit el conseller de Cultura de l’Ajuntament, Josep Maria Prats. Un festival que, a més, s’inclou dins el projecte municipal d’arts escèniques de Teatres de Tar-ragona de tot l’any; entenent que els nostres equipa-ments no tanquen a l’estiu. Així es pretén recuperar un model de Festival pensat pel públic tarragoní, però també el que ens pot visitar de fora, i se sumen, al ja tradicional Auditori del Camp de Mart, escenaris com el Teatre Tarragona, el Pla de la Seu i la Catedral.Tal com l’ha definit el conseller de Cultura, «presen-tem un festival amb solatge, que fuig dels estereotips i aposta per continguts culturals», propi d’una adminis-tració pública «que vol complementar allò que ja hi ha a la ciutat enguany, prou interessant». Tot i això espera que sigui «l’inici de quelcom més ambiciós que anirem fent gran en els propers anys».

La programacióAixí doncs, des del 2 de juliol i fins al 19 de setembre, gaudirem d’artistes de gran renom en el panorama musical català, com són la Maria del Mar Bonet amb un recital únic i gratuït al Pla de la Seu el 20 de juliol, que ofereix l’Institut Ramon Llull coincidint amb l’any LLull; els Manel amb el Jo competeixo, que triomfaran una de les nits de Santa Tecla, i uns Love of Lesbian amb l’hipnòtic El Poeta Halley. L’Auditori del Camp de Mart també oferirà les veus de Manuel Carrasco amb un directe vibrant intens i Sergio Dalma amb el seu dissetè àlbum; que de ben segur també faran aixecar el públic de les butaques. Així mateix, també hi haurà lloc pel teatre amb El Florido Pensil femení de la mà de grans actrius com són Roser Batalla, Lloll Bertran, Vic-

tòria Pagès o Mireia Portas, i de l’espectacular Shanghai World Circus, així com del violí prodigiós d’Ara Mali-kian, que interpretarà els clàssics de la manera més peculiar que el caracteritza.I per als amants de la música d’orgue s’han programat dos concerts a la Catedral, l’un de l’italià Fabio Ciofini i l’altre del virtuós músic basc José Santos de la Igle-sia, que interpretarà peces del segle XVII fins a música contemporània.I de la mateixa manera que el Festival s’emmarca en el projecte d’arts escèniques dels Teatres de Tarragona, el seu contingut també va amb sintonia amb la filo-sofia d’aquests amb objectius compartits amb aquest projecte de ciutat. Això vol dir, un programa cultural d’exhibició, foment i suport del talent i la creativi-tat del territori, que té la implicació i la participació de molts agents culturals i artístics locals, i que per

aquest Festival d’Estiu ens porten propostes ben des-tacades de Km0 com són el Musical Participatiu amb un centenar de cantants dalt l’escenari; la Banda Unió Musical, que vindrà acompanyada de Quico el Cèlio que ens transportaran a les arrels de la cultura tradici-onal catalana. També tindrem l’Estudi de Música que presenta Karmen o la Jove Orquestra Intercomarcal de Tarragona (JOIC) que proposa una escapada a les fre-des immensitats russes a través de tres obres que re-presenten l’herència musical més destacada d’aquest país: el Txaikovski, Txesnokov i Rakhmàninov.Així mateix el Festival d’Estiu es fa ressò de les altres propostes i festivals de la ciutat que corresponen a al-tres departaments de l’Ajuntament, a entitats privades o músics en particular; que enguany han apostat fort per oferir als tarragonins i tarragonines una àmplia oferta cultural.

Manel, Maria del Mar Bonet i Love of Lesbian, al Festival d’Estiu de TarragonaManu Carrasco, Sergio Dalma i Ara Malikian són alguns dels altres artistes que actuaran aquests mesos a la ciutat

RAmon segúChinChiLLA

Una de les zones de la ciutat que més s’ha transformat en els darrer segle ha estat l’avinguda de Catalunya, tal com mostra aquesta pers-pectiva de finals dels anys 40. En aquesta image es poden veure les construccions de les casernes militars on hi havia els regiments d’in-fanteria establerts a Tarragona, un espai actualment ocupat per la Uni-versitat Rovira i Virgili i per les diferents edificacions d’habitatges. Al fons, perfectament identificable, la silueta de la Catedral i les muralles, que indiquen el punt des d’on està realitzada la fotografia. En primer terme, es pot veure el camí que posteriormentes es va transformar en l’actual avinguda i on encara hi havia dos masos. També s’albiren les grades de l’antic camp del Gimnàstic.

Tarragona en imatges

Page 25: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 | 25Agenda

AgendA

Pablo López s’apropa al públic de Tarragona amb el seu segon treball El mundo y los amantes inocentes que ha estat enregistrat als estudis East West de Los Angeles i a Miami, així com Madrid i Barcelona. Una oportu-nitat de gaudir del concert del malagueny que va ser nominat com a Millor artista nou als premis Latin Grammy 2014 gràcies a l’èxit del seu primer disc Once historias y un piano. Aquest primer treball també li va valdre ser Disc d’Or a l’estat espanyol, recórrer més de 120 escenaris i col·laborar amb grans artistes nacio-nals i internacionals com Jaime Cullum, Tiziano Ferro, David Bisbal, Malú, Bustamante, Dani Martín, Juanes i Alejandro Sanz. Pablo López es va donar a conèixer gràcies al programa Operación Triunfo de l’any 2008 on va quedar finalista en la segona posició.Lloc: Palau Firal i de Congressos de TarragonaHora: 21.30Preu: A partir de 25 €

Última data del cicle Radar PALMFEST 2015/2016 i tan-cament amb lletres daurades, amb l’actuació de Joana Serrat, amb una progressió que sembla no tenir límits, acompanyada als plats pel gran Miqui Puig.Lloc: Sala ZeroHora: 22.30Preu: 10€/12€

Rumba Tres és un dels documentals musicals més des-tacats de l’any. Però, qui són? Ningú els esperava i van arrasar-ho tot. Van sonar a totes les festes, traspassar fronteres, fer moure els malucs a diverses generacions, i van posar de moda un estil, la rumba catalana, que ha influenciat multitud d’artistes posteriorment. Amb un muntatge mil·limètric de ritme endimoniat, el do-cumental conjunta amb encert imatges d’arxiu amb entrevistes, va desgranant els èxits del trio per obtenir un film que enganxa l’espectador des de la primera imatge. Però no tot es basa en l’escuma de l’èxit i el carisma dels personatges, la multiplicitat de punts de vista ens condueix per una muntanya russa de sensa-cions en un narració que ens mostra que l’èxit pot ser de ida y vuelta.Lloc: Rambla de Bonavista Hora: 19.30

L’Amer va veure la Raghda per primer cop fa 20 anys a la presó. Van començar a parlar a través d’un petit forat que van fer a la paret que separava les seves cel·les. Es van enamorar i quan van sortir van formar una famí-lia. El 2009, la Raghda torna a estar empresonada per motius polítics i l’Amer ha de cuidar tot sol dels seus quatre fills. L’alliberament inesperat de Raghda coinci-deix amb l’esclat de la primavera àrab a Síria. Detenen també en Sean McAllister, director de la pel·lícula, i la família marxa al Líban amb la intenció de buscar asil polític a França. McAllister segueix la seva història du-rant cinc anys, en els quals la impotència de Raghda quan veu el patiment del seu país des de la distància es fa insuportable. L’exili erosiona la relació de la parella i els condueix cap a una situación delicada que implica escollir entre l’amor, la revolució i la família.Lloc: Biblioteca PúblicaHora: 18.30

DISSABTETarragona Concert. Pablo López

25 DIUMENGEBonavistaCinema. ‘Rumba a Tres’

26

DILLUNSTarragonaDocumental. ‘Siria: una història d’amor’

27

Tarragona Concert. Joana Serrat + Miqui Puig

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

juny 2016

Exposició ‘Oh my cat!’

Oh, my cat!, és una exposició col·lectiva de 8 il-lustradors de la província de Tarragona i 2 con-vidats que retran homentage als gats. Aquests animals han viscut tota la vida a Tarragona però no sempre han estat ben tractats i actualment hi ha superpoblació a la Part Alta de la ciutat. Aquesta mostra gira al voltant de la figura del gat en totes les seves connotacions: la màgia, l’animal de companyia, la feminitat, el comple-ment decoratiu...Fins al 28 de junyLloc: Vestíbul de Serveis Territorials de laGeneralitat de Catalunya a Tarragona. (Carrer Major, 14 Tarragona)

Exposició fotogràfica‘El barraquisme a Tarragona fa cinquanta anys’

Entre 1960 i 1964, la ciutat va passar de 43.519 a 52.056 habitants. És a dir, una cinquena part de la població era nouvinguda. La ciutat era incapaç de créixer al mateix ritme. La manca de serveis bàsics i la impossibilitat de trobar un habitatge mínima-ment digne i assequible va desencadenar allò que avui coneixem com a barraquisme. La mostra de fotografies és un recorregut visual i una important reflexió al voltant d’aquesta realitat que es va allar-gar fins als anys setanta.Fins al 28 d’octubreLloc: Arxiu Municipal de Tarragona

Page 26: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | Gent26 |

GENTGENT

El passat 11 de juny va tenir lloc a Calafell, amb una gran afluència de públic, una xerrada sobre els beneficis de l’exercici físic (nordic walking), a càrrec del Dr. Manu-el Peris, especialista en Medicina Esportiva de l’Hospital del Vendrell; el Dr. Ricard Serra, cardiòleg de l’hospital de Sant Pau de BCN i especialista en Cardiologia Clí-nica Esportiva i en proves d’esforç; Alícia Rovira, infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona i instructora de Maxa Nòrdica, i José Manuel Abascal, medallista olímpic, entrenador nacional d’atletisme i director esportiu de l’Ajuntament de Calafell.

El pintor tarragoní Menpo ha participat en la I Triennale dell’Arte Contempora-nea, que s’ha dut a terme a la ciutat de Verona del 9 al 12 de juny. En aquesta ocasió ha exposat dues obres de format gran de la seva nova col·lecció sobre les Deesses del cinema. (Sofía Loren i Rita Hayworth). Amb una gran afluència de vi-sitants, durant la qual també es van fer diferents conferències, aquesta manifesta-ció artística vol contribuir a potenciar el turisme cultural i a donar nom i qualitat cultural a la ciutat on es realitza.

L’Ateneu de Tarragona acull l’exposició de pòsters en gran format 20 anys de la publicació mensual: Butlletí ‘La veu de l’Ateneu de Tarragona’. La publicació ha tingut tres etapes, la primera: L’Ateneu informa (no més per a socis) la segona: Butlletí informatiu de l’Ateneu (més amplia) i la tercera i actual La Veu de l’Ate-neu de Tarragona (socis, premsa i institucions) a més del públic que assisteix als actes de l’entitat. Té una tirada de 300 exemplars mensuals (malgrat la crisi).

El passat dijous la Cambra de Tarragona va acollir la jornada de cooperació sani-tària 2016. Organitzada pel COMT amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i el Col·legi Oficial d’Infermeres. La trobada s’ha convertit en un espai per conèixer diversos projectes de cooperació des del vessant sanitari. Hi han par-ticipat (d’esquerra a dreta) la Dra. Laura Palacios, metgessa de família i cooperant del COMT; el periodista Sebastián Álvaro, i Susana Abajo, infermera i cooperant del Col·legi d’Infermeria, que treballa amb l’ONG Matres Mundi.

Xerrada sobre beneficis de l’exercici físic

El pintor tarragoní Menpo exposa a Verona (Itàlia)

Exposició sobre els 20 anys del Butlletí de l’Ateneu

La cooperació vista des del vessant sanitari

Page 27: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 | 27Gent

GENT

Usuaris i usuàries del Centre Especial de Treball Santa Tecla (CET) van passar un dia d’esbarjo al parc temàtic PortAventura, per gentilesa del mateix centre re-creatiu, que és un col·laborador habitual de l’entitat. Aquests usuaris van gaudir d’una jornada plena de diversió visitant les diferents àrees i pujant a les seves atraccions.

La setmana passada va tenir lloc a la Rambla Nova de Tarragona la 18a Fira del Vi de la DO Tarragona que va reunir durant tres dies una vintena d’expositors, entre cellers de la DO Tarragona i també tres productors de cava en territori de la DO Tarragona. Enguany s’ha superat la xifra de 26.000 tastos i s’ha presentat el pro-jecte dels Cellers Singulars de la DO Tarragona així com el vi col·lectiu realitzat a la Ribera d’Ebre, la Pocavergonya, entre moltes altres activitats paral·leles i tastos gastronòmics.

La llibreria La Capona va acollir el passat dimecres la presentació del llibre Àni-mes de vidre, d’Elena Solé, que va reunir una trentena de persones. Es tracta de la segona novela de l’escriptora i artista nascuda a Arnes després de la publicació l’any 2012 de la novel·la Elisa Voltes. L’encarregada d’obrir l’acte de presentació va ser Anna Gispert, presidenta de l’APELLC.

L’Escola Internacional del Camp (Salou) va celebrar la setmana passada la seva IV Nit del Mecenatge, a través de la qual el centre recapta fons per a beques i ajudes per als seus estudiants. La Nit del Mecenatge de l’EIC és possible gràcies a l’apor-tació econòmica dels assistents, de les famílies i de les empreses que, any rere any, col·laboren amb aquest projecte educatiu que ja està plenament consolidat a les comarques de Tarragona. L’acte, durant el qual es van lliurar beques als estu-diants, va cloure amb un sopar de germanor entre els assistents. La Nit del Mece-natge posa punt final al curs 2015-2016, del qual ha sortit la primera promoció de batxillerat, alguns dels quals amb la doble titulació BAT local i internacional, un fet que es produeix per primera vegada a les nostres comarques.

El CET Santa Tecla visita PortAventura

Èxit de la 18a edició de la Fira del Vi DO Tarragona

Es presenta ‘Ànimes de vidre’, d’Elena Solé, a La Capona

IV Nit del Mecenatge de l’Escola Internacional del Camp

Imatge de la trobada celebrada a l’EIC. Fotografia d’Alba Mariné (DT).

Page 28: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 10 | El Vendrell

turismar

Turismar amplia l’espai d’exposicióDel 24 al 26 de juny, la 30a edició de la fira omplirà la plaça dels Germans Trillas de Coma-ruga, l’avinguda del Balneari i els carrers adjacents

D el 24 al 26 de juny, la 30a edició de la fira Tu-rismar omplirà de nou

la plaça dels Germans Trillas de Coma-ruga, però enguany l’espai expositiu s’amplia a l’avinguda del Balneari i als carrers adjacents.

Són uns dies en què els veïns del Vendrell i de la comarca, i tots els visitants que tenen segones residències o s’allot-gen als hotels i càmpings, de retrobar-se cada any a l’ini-

ci de l’estiu. Segons el regi-dor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez: «aquesta oportunitat l’aprofitem per organitzar una fira que té dife-rents objectius: primer, acollir expositors que ofereixen ser-veis als propietaris de segones residències; segon, mostrar l’àmplia oferta turística d’oci i lleure del Vendrell i comarca, itercer, celebrar la festa d’inici de la temporada d’estiu amb un programa d’activitats (cul-turals, musicals, esportives) per a tota la família. Estem convençuts que la proposta que hem preparat per al Turis-mar d’enguany serà atractiva i sorprenent».Per tant, per celebrar l’inici de l’estiu, a la fira Turismar es podrà gaudir d’actuació caste-llera, bestiari de foc, sardanes, concerts, espectacles de carrer, exhibicions esportives, pista americana, trobada de plaques de cava, food trucks, vins i ca-ves del Baix Penedès, i moltes coses més!La inauguració oficial de la fira Turismar tindrà lloc el divendres 24 de juny, a les 13 hores.

Mn. Jaume Tobella, 30CALAFELL 43820

Tel./Fax. 977 693 568Mòvil: 691 239 003

[email protected]

ElaboracióPosem el pollastre amb pebre, ceba, oli i vi-nagre i es deixa adobar entre 12 i 24 hores. Un cop fer això, el posem en una cassola amb una mica d’aigua per rebaixar gust a vinagre, amb una fulla de llorer i salpebrat al gust. Per servir-ho, es posa al plat l’enciam, l’ou dur, la pastanaga, la tomaca, les olives, el pebrot i la ceba, fent una amanida. Afegim el pollastre i ho decorem amb una mica de vinagre balsàmic.

La recepta d’Encarna Martínez

Amanida de pollastre decorral a la vinagretaIngredients Enciam de roure i arrissatOu durPastanagaTomaca cherri o normalOlives

Pebrot vermellCebaPollastre de corralPebreOli i vinagre

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Page 29: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 El Vendrell | 29

turismar

Turismar amplia l’espai d’exposicióDel 24 al 26 de juny, la 30a edició de la fira omplirà la plaça dels Germans Trillas de Coma-ruga, l’avinguda del Balneari i els carrers adjacents

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

DIVENDRES 24 DE JUNY

D’11 h a 15 h i de 18 h a 23 h, a la plaça dels Germans Trillas i a l’av. del Balneari de Coma-ruga, Fira TURISMAR.A les 13 h, INAUGURACIÓ ofici-al de la fira TURISMAR.Tot seguit, ACTUACIÓ DE SAR-DANES, a càrrec dels Dansaires del Penedès.De 17 h a 19 h, a la platja, da-vant de l’Hotel Brisamar Suites, JORNADA DE MINITENNIS adre-çada a nens de 6 a 12 anys.TENNIS PLATJA AMB INFLA-BLES. Activitats gratuïtes i ober-tes a tothom.De 18 h a 20 h, a l’entaulat instal·lat a la platja, davant de la plaça dels Germans Trillas, ACTUACIÓ DE BALL, a càrrec de grups de diferents països exso-viètics (Aire Nuevo en Tarrago-na).De 19 h a 20 h, a l’estand de DI-VER PARC LÚDIC, demostració de còctels.De 18 h a 22 h, a l’av. del Balne-ari davant del llac, PLANTADA DE BESTIARI DE FOC (Borinot, Diables, Tallot, Mulassa Feixu-ga).A continuació, ENCESA DELS GRUPS DE FOC.A les 22.30 h, a l’av. del Balne-ari, CONCERT DE GRALLES, a càrrec de GRALLIOLI.

DISSABTE 25 DE JUNY

De 10 h a 14 h a la platja, da-vant de l’Hotel Brisamar Suites, TORNEIG DE PETANCA COMA-RUGA 2016, a càrrec del Club Petanca Coma-ruga.De 10 h a 14 h i de 17 h a 21

h, al passeig Marítim, davant de l’Hotel Brisamar Suites, Unitat mòbil del Banc de Sang i Teixits de Tarragona: “Dóna sang, amb una vegada no n’hi ha prou”.D’11 h a 15 h i de 18 h a 23 h, a la plaça dels Germans Trillas i a l’av. del Balneari de Coma-ruga, Fira TURISMAR.D’11 h a 12 h, a l’entaulat instal-lat a la platja, davant de la plaça dels Germans Trillas, ACTUACIÓ DE ZUMBA,a càrrec de la Regi-doria d’Esports del Vendrell.De 12 h a 13 h, a la platja, da-vant de la plaça dels Germans Trillas, exhibició de BUBBLE FUTBOL, a càrrec de Festuc Es-port i Lleure.D’11 h a 14 h i de 16 h a 19 h, al costat del Riuet PISTA AMERI-CANA a la sorra, kaiak i pàdel surf i inflables aquàtics, a càrrec de Liberty Sports.De 19 h a 20 h, a l’entaulat instal·lat a la platja, davant de la plaça dels Germans Trillas, ACTUACIÓ DE BALL, a càrrec de l’escola de balls Míriam Buitra-go.De 19 h a 20 h, a l’estand de DI-VER PARC LÚDIC, demostració de còctels.De 20 h a 21 h, a l’entaulat instal·lat a la platja, davant de la plaça dels Germans Trillas, ACTUACIÓ DE BALL, a càrrec de l’escola de balls BALL-EM.De 20 h a 22 h, al parc Tabaris, actuació musical de POP PER XICS.De 22 h a 23 h, en el recinte firal, espectacle de carrer PEI-XOS.De 00 h a 02 h, al parc Tabaris, actuació del grup de versionsTHE COVERS BAND.

DIUMENGE 26 DE JUNY

De 9.30 h a 14 h, al parc Ta-baris, 13a TROBADA D’INTER-CANVI DE PLAQUES DE CAVA.D’11 h a 15 h i de 18 h a 23 h, a la plaça dels Germans Trillasi a l’av. del Balneari de Coma-ruga, Fira TURISMAR.A les 12 h, a la plaça dels Ger-mans Trillas de Coma-ruga, ACTUACIÓ CASTELLERA amb els NENS DEL VENDRELL.A les 13 h, a l’av. del Balneari, CONCERT VERMUT, a càrrec de Reevan trupin Quartet & the Funky Blues Revue.De 18 h a 19 h, a l’entaulat instal·lat a la platja,davant de la plaça dels Ger-mans Trillas, ACTUACIÓ de l’escola de ball Raquel Julià.De 19 h a 20 h, a l’entaulat instal·lat a la platja, davant de

la plaça dels Germans Trillas,ACTUACIÓ dels grups Embru-jo Andaluz i Ojos de Luna, a

càrrec de la Casa Cultural An-dalucía García Lorca del Ven-drell.

Programa d’activitats

Page 30: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | 30 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 23

Per Sant Joan...

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 22

TEMPERATURESDE LA SEDDTMANA

màx. 33º / min. 16º

DIVENDRES 24

DIUMENGE 26

DIMARTS 28

DISSABTE 25

DILLUNS 27

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

. . .e l p r imer bany! Aquesta se tmana comença amb a lguns núvo ls però donaran pas a una pu jada de les tempe-ra tures que ar r ibaran f ins a ls 33 graus de màx ima. E l d ia de Sant Joan e l so l serà e l g ran pro tagon is ta i permetrà fe r bona la d i ta .

WINSTON EN ADOPCIÓ! Cadellet de 3 mesos una mica tímid al prin-cipi però molt afectuós i juganer. Busquem una família per a ell, ideal com a company d’altres gatets o per a nens. Vine a veure’l!Tel. 658 800 956 · [email protected] · www.tarracogats.org

VALENTÍN EN ADOPCIÓ!Estic buscant una família que em doni una oportunitat. Em van abandonar al carrer i vaig estar molt deprimit. Ara només vull carícies. Castrat i sa.Contacte: [email protected]

Page 31: noticiestgn 321

| 22 de juny de 2016 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado. 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha. Recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería. Despensa/trastero. Ascensor. Exterior. Puerta blindada, calefacción, gas natural. Parquing. Oportunidad. 253.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

CALAFELL. Piso de 3 dorm., baño completo y aseo, consta de recibidor salón comedor con salida a terraza, vistas a mar, cocina equipada, lavadero y trastero. Por: 60.000€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. PL. CASTELLERS. Pis de 3 habitacions. Per: 99.000€ Tel. 977252052 Ref. PV640

TARRAGONA. Vendo dúplex en el corazón de la ciudad. Año de construcción: 2006. 110 m2, 3 habitaciones, 2 baños, climatización, hilo musical, parking y trastero grande, dos terrazas. Excelentes vistas. Mucha luz. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. ARGENTINA. (Ref. 6849). Piso exterior y luminoso, reformado, 3 hab. y un baño completo, cocina equipada, terraza/balcón, parquet. 2º sin ascensor. Ventanas de aluminio, puertas de seguridad, próximo al Corte Inglés. Bus próximo. Muy bien comunicado. Oportunidad. 86.000€ Tel. 977233011 / 648965217

SALOU (TARRAGONA) (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado. 2 hab. y un baño completo. Cocina amplia y equipada. Armarios empotrados. Gas butano. Calef. eléctrica. Capacidad para dormir 7 personas. Gran terraza con toldo. Ascensor. 123.600€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref.Casa-pl 53. Tel. 977250993

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA MÉNDEZ NÚÑEZ, 12. Pis obra nova, 53m2, exterior, balcons, sostres alts, façana singular, li acabem al seu gust. 150.000€ Ref.PVON052. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. OPORTUNIDAD. Precioso bajo con una amplia terraza de 16 m2. Tiene 2 hab. y 1 baño. Sólo 92.500€ Tel. 977920657

SEGUR DE CALAFELL. Zona de playa. Piso seminuevo de 3 dorm., baño completo, aseo con ducha, cocina equipada, ascensor, parking, zona comunitaria con piscina. 108.000€. Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. Pis de 121m2, 4 hab., 1 bany, terrassa, a 100m de l’ESTACIÓ DE BUSOS. 165.000€ Tel. 977079600

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, a/c, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977252052. Ref: PV078

TARRAGONA. ST. DOMENECH. Pis de 85 m2, dividit en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. En el centro, 113 m2, tiene 3 hab., 2 baños, reformado, listo para entrar a vivir. Suelo de parquet, calef. y aire acondicionado. 145.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. CAPUTXINS. URGE VENDER. Espectacular piso de 4 hab., todas dobles, 2 baños, todo reformado, salón muy amplio. Por: 150.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 150.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Dúplex de alto standing de 110 m2. Tiene 3 hab. dobles y dos baños. Incluye parking y trastero grandes. Por: 230.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dormitoris, mejador, cuina i bany. Per reformar. Preu: 139.000€. Tel. 977 24 80 80

EL CATLLAR, URB. MÈDOL (TARRAGONA) (Ref. 7138). Chalet impecable, independiente, 2 alturas, 4 hab. y 2 baños. Porche. Jardín con barbacoa y piscina. Calefacción, a/a, chimenea. Garaje comunicado con vivienda. Puerta seguridad. Suelo mármol. Amueblado y equipado. Bien comunicado. 360.000€ Tel. 977233011 / 648965217

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dorm., reformado, recibidor, salón comedor con salida a terraza, cocina abierta, baño con ducha, trastero. 85.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616

CALAFELL. Obra nueva a estrenar, planta baja de 1 dorm., consta de salón comedor con salida a terraza, 1 dorm., baño completo con ducha, cocina y lavadero. Por: 55.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb una vista molt agradable. L’edifici disposa d’ascensor. Preu: 49.000€. Tel. 977 24 80 80

LA PINEDA. TARRAGONA (Ref. 6993). Piso céntrico y próximo a comercios y al mar. Luminoso y exterior, 2 hab. dobles y 1 baño con bañera. Salón amplio con terraza esquinera, cocina office equipada. Electrodomésticos, gas butano. Muy bien comunicado. 85.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa. Per 500€. Tel. 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ SMITH. Pis amb mobles, reformat, 1 hab., menjador, cuina i bany: 400€. Tel. 977 25 20 52

DIRECTE PROPIETARI. ÚLTIMS HABITATGES EN LLOGUER. De 3 i 4 dorm., 2 banys, centre de Tarragona, tot rehabilitat. Tel. 635 125 576

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Reformat, sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, per 600€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. PV644)

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. Alquilamos pisos de 1 a 4 dormitorios a partir de 350€ al mes. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. C/ REDING. Reformat, amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo. Per: 700€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM284)

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

CALAFELL PARK. Se alquila la 1a planta de una casa, consta de recibidor, 4 dorm., cocina, lavadero, salón comedor con chimenea, terraza con vistas. 390€. Tel. 977693568/691239003. Ref. A218

TARRAGONA-Se traspasa Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200 m (semi sótano). 50.000€. Trato directo propietario. Más información: 607 808 092

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Alquilamos despachos y locales comerciales a partir de 200€. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 15.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

COMA-RUGA. Venda de botiga de plats cuinats. Per jubilació. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. RBLA. NOVA/MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking. 23.900€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. FCO. BASTOS. 130m, diáfano, aseos, almacén. 105.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 19.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Despatx en venda, 120m2, cantoner, ascensor, per reformar. 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Comerç en venda, 600m2, dividit en 2 plantes. Per qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977 24 80 80

COMA-RUGA. Se vende restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Z. PL. BRAUS. Traspàs BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina muntada, traspàs de 22.000€, renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

CURSOS D’OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Telèfon: 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos de nàutica, INFORMI’S! Telfs.: 977 80 08 66 / 661 768 040

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: [email protected]

Assessor d’assegurances i assessor financer. Catalana Occident et convida a visitar l’apartat “oferta professional” a la seva pàgina web: www. seguroscatalanaoccidente.com. Si estàs interessat/da a ampliar informació sobre: la nostra oferta professional, el projecte personalitzat, el pla de carrera o un futur amb Catalana Occident, contacta amb Sr. Francisco al correu: [email protected]. No deixis passar aquesta oportunitat!

Necesitamos representante/comercial distribuidor para la venta de vinos. Tel. 693 363 348

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Tel. 610 500 017

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y on-cológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabrica-dos con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs. 877 06 97 69 / 619 492 969

Propietario, alquilamos y vendemos su piso en las mejores condiciones del mercado. Tel. 977 21 13 28 Llámenos!

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN AL-QUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓR-MESE SIN COMPROMISO! Adminis-tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alqui-ler totalmente GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Seguros de todo tipo: automóvil, hogar, alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN Telfs.: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de colección. Tel: 658 029 146

VENC CADIRA SALVAESCALES ideal per a persones amb mobilitat reduïda. Transport i muntatge inclosos. Ocasió! Tel.: 660 081 979

Hipotecas capital bancario y privado. Cancelamos deudas ASNEF RAI. Tel. 977 21 13 28

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATS

[email protected]

616 728 550686 703 910

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTORMotos

Page 32: noticiestgn 321

22 de juny de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

TGN, suspens en brossa orgànica

La provínca perd població perillosament

El davanter Naranjo sí que puja a Primera

Campanya de donació de sang a Santa Tecla

La gent de Tarragona «passa» de reciclar i la ciutat està molt lluny dels nivells assolits a altres punts de Catalunya

Les zones rurals de la demarcació corren perill de desertització, segons un informe de la Confederació Empresarial de TGN

El màxim golejador del Nàstic fitxa pel Celta de Vigo, un dels equips més destacats de la Liga de las Estrellas

El dia 30 de juny tothom que vulgui podrà fer una donació de sang a l’hospital de la Rambla Vella de Tarragona

Elchicotriste

El Concurs de Castells ja té cartell i samarretaSón obra d’Itziar Solla i Pere Rosell, respectivament

El XXVI Concurs de Cas·tells ha presentat aquest dilluns la imatge gràfi·

ca i la samarreta del certa·men, en un acte celebrat a la Rambla Nova de Tarragona, davant del monument als Castellers. Després que en les dues darreres edicions la fo·tografia en blanc i negre de castellers fos la protagonista, el cartell aposta enguany per una imatge simbòlica, men·tre que la samarreta s’edita, per primera vegada, en col·laboració amb la Coordina·dora de Colles Castelleres de Catalunya.

El cartell és obra d’Itziar Solla, dissenyadora basca resident des de fa molts anys al Camp de Tarragona. Segons Solla, la idea de la imatge gràfica va sor-

gir caminant per la muntanya: «Em va agradar la idea de com-parar les fites que fa la gent amb pedres pels camins amb els castells. Tots dos elements es fan amb la col·laboració de tothom. A més, els castells te-nen similituds amb pujar una muntanya: és important fer el cim però també tornar, és im-portant coronar el castell però també descarregar-lo», explica. El certamen manté el seu eslò-gan promocional, «L’espectacle casteller més gran del món».Pel que fa a la samarreta, s’han teixit aliances amb la Coordi-nadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). D’aquesta manera, la samarreta escolli-da serà, per primera vegada, la samarreta oficial del XXVI Concurs de Castells i, al mateix temps, producte oficial de la

marca Castells. Colles Castelle-res de Catalunya.L’autor de la samarreta, Pere Rosell, ha volgut preparar una peça «per a tots els públics, no només per a la gent entesa del món casteller i que no es pogu-és relacionar amb cap colla en concret». Pel que fa al disseny, s’ha optat per «transmetre les sensacions i sentiments del món casteller mitjançant ex-pressions, onomatopeies i ele-ments visuals característics del món casteller», segons el ma-teix Rosell.L’elecció del cartell i la samar-reta s’ha fet mitjançant con-cursos públics, oberts a tot-hom, que han tingut una gran acollida. Els jurats han escollit les obres guanyadores entre les 27 samarretes i els 24 cartells presentats.