WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 225110614

2007-2014

S’ACABA LA CRISI?

Comida japonesanatural y al momento

Vidal i Barraquer, 46 977 25 38 88 TARRAGONA

Menú diario

11€(IVA incluído)

Menúdegustación

japonés

(IVA incluído)12’50€

LA CAIGUDA ECONÒMICA VA COMENÇAR EL JULIOL DE 2007, ARA FARÀ SET ANYS

UN ESTUDI REVELA QUE TARRAGONA I LES SEVES COMARQUES PER FI MOSTREN ELS PRIMERS SÍMPTOMES DE MILLORA, TOT I QUE MÉS TARD QUE LA RESTA DE CATALUNYA

SA

LU

T

P16

Consulta específi ca

d’alcoholisme a Calafell

Servei únic a Catalunya

promogut per la Xarxa de Santa Tecla

PÀGINES 2 I 3

11 de juny de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

EL TEMA DE LA SETMANA

P er primera vegada des de l’any 2007 les co-marques de Tarragona

mostren signes creïbles de recuperació econòmica. Així ho afi rma el Dr. Josep Oliver, catedràtic d’Economia Apli-cada de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi ‘Situació i Perspectives de l’Economia Catalana’, que alerta, però, que les comarques de Tarra-gona sortiran de la crisi eco-nòmica una mica més tard que la resta de Catalunya. Se-gons l’estudi, encarregat per CatalunyaCaixa i presentant recentment a Tarragona, els estralls provocats per la sego-na recessió (entre l’estiu de 2011 i la tardor de 2012) ja comencen a ser absorbits per Tarragona i les seves comar-ques, fet que s’hauria de veu-re refl ectit al llarg de 2014.

Així, mentre l’afi liació al règim general de la Seguretat Social a Tarragona s’ha reduït entre el tercer trimestre de 2007 i de 2013 d’un -21,6% (a comparar amb el -17,7% català), en el darrer exercici (des del darrer trimestre de 2012 al de 2013) el canvi en la seva dinàmica

ha estat substancial. Mentre al darrer trimestre de 2012 el conjunt de l’afi liació al règim general de la Seguretat Social a Tarragona queia a taxes en-cara molt elevades pròximes al -5%, en el darrer quart de 2013 la davallada ja s’havia contin-gut fi ns al -1,2%, i tot i que les dades del primer trimestre de 2014 han empitjorat (-2,4%), sembla que per l’efecte estaci-onal d’una Setmana Santa des-plaçada.Sectorialment, la construcció a Tarragona continua essent el sector més retardat en la sor-tida de la crisi, havent perdut vora el 71,5% dels seus efectius entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014, tot i que en els darrers dos anys també han començat a mode-rar-se els ritmes de caiguda. El mateix perfi l, tot i que ja mostra creixements en alguns subsectors, presenta la indús-

tria, que ha perdut el 17,5% de l’afi liació durant la crisi (entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014). Així, el con-

junt de la indústria queia en el primer trimestre de 2014 a una taxa anual del -0,8%, amb sec-tors com l’alimentari presen-

tant ja augments (del +0,2%) i la química encara retrocedint (un -2,0%). Finalment, en els serveis a Tarragona, la davalla-

Sortim de la crisi... però més lentament que la resta

Redacció, Tarragona

TURISME I EXPORTACIÓ En els darrers tres anys la demarcació ha assolit màxims històrics en pernoctacions turístiques i en exportació de mercaderies

En els darrers set anys la demarcació de Tarragona ha perdut més d’un 21,6% d’afi liats a la seguretat social

COMPORTAMENT DELS SECTORS DURANT ELS ANYS DE CRISI (2007-2014)

turisme (+18,7%)*(*) evolució pernoctacions

Exportació mercaderies(+50,4%)

exportació d’energia(+121%)

sector alimentari =

Comerç=

química=

| 11 de juny de 2014 | 3El Tema de la Setmana

EL TEMA DE LA SETMANA

da de l’afi liació entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014, del -15,9%, ha estat força més intensa que a Catalunya (-7,8%).Part de la millora de l’activitat respon a uns intensos avenços de les exportacions de Tarra-gona. Les de mercaderies han assolit màxims històrics els darrers tres anys, situant-se per sobre els 7.000 milions d’euros en cadascun dels exercicis de 2011, 2012 i 2013. Després de la intensa davallada de 2009 (caiguda de -17,7%), entre 2009 i 2011 han augmentat un insòlit 50,4% (des dels 5.791 milions als 7.076 milions), un creixement sensiblement superior a la mit-jana catalana (del 40,9%). L’ele-ment més dinàmic d’aquesta expansió exportadora han estat les vendes del capítol d’ener-

gia, que han experimentat un creixement insòlit fi ns al 2013, amb vora els 1.250 milions, prop d’un 121% per sobre els registres de 2007 (entorn dels 565 milions).En l’àmbit de les exportacions de turisme, en canvi, les per-noctacions hoteleres a les mar-ques turístiques de Tarragona van amb retard respecte de la dinàmica de la costa catalana, cosa que anticipa que en el de-curs de 2014 s’haurien de co-mençar a sumar a la millora de l’activitat en curs. Així, entre el mínim de 2009 i els resultats de 2013, les pernoctacions a la Costa Daurada han augmen-tat d’un 18,7% (lleugerament per sota l’increment català del 21,1%), mentre a les Terres de l’Ebre el seu creixement ha es-tat del 17,8% (de les 347.000 a

les 604.000, respectivament).

Catalunya i Espanya

L’anàlisi del professor Josep Oli-ver indica que els símptomes de recuperació de l’economia espanyola i catalana apareixen més sòlids, malgrat les incer-teses existents tant a l’àmbit europeu com internacional. En aquest sentit, tant a Catalunya com a Espanya, la superació de la crisi de l’euro s’ha refl ectit en una marcada millora dels in-dicadors del mercat de treball, tot i que encara es continua perdent ocupació, i d’activitat. De fet, el PIB del primer trimes-

tre sembla haver avançat un 0,4% intertrimestral, un dels millors registres dels darrers anys, alhora que la contracció ocupacional és cada cop més

reduïda, cosa que sembla anti-cipar que, pel conjunt de 2014, el creixement de l’ocupació pot acabar essent, fi nalment, posi-tiu. Tanmateix, cal destacar el manteniment de greus proble-mes estructurals, més enllà de la millora conjuntural del cicle econòmic, com són l’elevat en-deutament privat, públic i ex-terior, el llarg període de temps necessari per reabsorbir l’ocu-pació destruïda, la davallada demogràfi ca, els excedents de la construcció residencial i la continuïtat dels ajustos pres-supostaris per assolir el 60% de deute fi scal pactat en termes europeus.

Sortim de la crisi... però més lentament que la resta

El territori s’afegeix a la dinàmica positiva d’inicis de 2014, però amb un ritme inferior al del conjunt de Catalunya

CONSTRUCCIÓ, SERVEIS I INDÚSTRIA La demarcació ha perdut gairebé tota l’activitat en el sector de la construcció, mentre que la indústria es comença a recuperar

COMPORTAMENT DELS SECTORS DURANT ELS ANYS DE CRISI (2007-2014)

indústria (-17,5%)*

construcció(-71,5%)*

serveis(-15,9%)*(*) evolució nombre d’afi liats

sector alimentari =

Comerç=

química=

11 de juny de 2014 | 4 | Sumari i editorial

1816 23

6 7 11Generalitat i Ajuntament,

junts pel 2017

La gestió del Palau de Congressos

s’externalitzarà

CLAUS DE LA SETMANA

Arribem a la meitat del 2014 amb la sensació que aquest tampoc serà l’any de la fi de la crisi per als tarragonins i les tarragonines. Ja són set anys d’un període continuat de contracció econòmica, de retallades pressupostàries, de pèrdues de llocs de treball... En

defi nitiva, set anys d’un procés que trigarem dècades a superar. I això si compten que a partir d’ara les coses només poden millorar.Els analistes ja han detectat símptomes de recuperació en l’economia internacional i fi ns i tot una certa estabilització dels problemes macroeconòmics d’alguns dels estats membres de la UE, com ara Espanya, que fi ns i tot aspiren a tancar l’any amb els primers creixements econò-mics rellevants des de l’esclat de la recessió el tercer trimestre de 2007. A Catalunya, aquests brots verds també comencen a notar-se i ja es parla de la possibilitat de tancar l’any amb números positius pel que fa a la creació de llocs de treball. Aquestes perspectives, però, seran de difícil compliment a les comarques de Tarragona, que han estat les més castigades per la davallada econòmica i, conseqüentment, necessitaran una mica més de temps per començar a pensar en la fi de la crisi.L’estudi del Dr. Josep Oliver –vegeu el Tema de la Setmana d’aquesta edició– diu que a Tarra-gona també aconseguirem sortir de l’actual situació, però que ho farem més lentament que altres zones de Catalunya on els efectes d’aquesta crisi de set anys no han estat tan profunds. Fent una anàlisi de les dades recollides pel catedràtic de la UAB, és evident que la recuperació de Tarragona i les seves comarques depèn de si es potencia tot allò que pugui relacionar-se amb l’activitat turística i la logística, ja que són els dos sectors que han continuat creixent quan han vingut maldades.

Set anys de crisi, dècades per a recuperar-se

Protagonistes

Editorial

Les colles castelleres recorren Europa per reclamar el dret a decidir

La indefi nició del Partit Socialista de Catalunya en els temes d’actualitat

Set colles castelleres (Xiquets de Reus, Xics de Granollers, Bordegassos de Vilanova, Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants, Colla Vella Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls) han viatjat a una capital europea aquest cap de setma-na, amb una xifra que rondava els 200 castellers. D’aquesta manera, vora 1.500 es van desplaçar, doncs, per alçar castells i mostrar al món que «els catalans volem votar».

La manera de tirar pilotes fora de l’alcalde Ballesteros en la seva visita a les Terres de l’Ebre quan se li va preguntar sobre la successió monàrquica és una mostra de la indefi nició del PSC en aquest tema i en la consulta del 9N. Al mateix temps, l’executiva del PSC de Calafell ha acordat reclamar que els diputats socialistes votin contra la proclamació del nou rei i donin suport al dret a decidir. Tampoc és estrany veure di-putats socialistes amb banderes republicanes mentre voten a favor de la successió monàrquica al Congrés dels Diputats.

Consulta específi ca d’alcoholisme a

l’ABS Calafell

Botiga de Salut, temps de

lents de contacte

SÍ

Les incapacitats en la conducció,

a debat

Entrevista a l’alcalde de la

Pobla de Mafumet

NO

La frase de la setmana

«Molta gent m’ha enterrat políticament. I no és el cas» Josep A. Duran i LleidaEs planteja deixar el càrrec de secretari general de CiU

Nasreddín troba un home assegut a la casa del te tot plorant.- Què et passa, per què plores?, li pregunta.- És que acaba d’arribar un que m’ha dit que un incendi ha cremat tot el menjar que tenia per alimentar els camells durant tot l’any.- Doncs no et preocupis: jo he de dir-te que els teus camells han mort de la pesta. Ja tens el problema solucionat!

“Encara que no sigui delicte, té el seu risc comunicar una • notícia infausta” (Homer).Tenir amb qui plorar eixuga les llàgrimes. • Tots tenim prou forces per suportar els mals aliens.• Qui està alegre mai no ha consolat ningú.• Fred i insípid és el consol si no va embolicat amb cap remei.• “De lluny els mals diverteixen l’home” (Homer).• “Si us trobéssiu en el meu cas, jo també ploraria amb vosaltres • i us faria un gran sermó” (Job 16,4).

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Consol

| 11 de juny de 2014 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

M ’identifi co amb el PP. A primera vista, aquesta afi r-mació pot xocar aquells que em coneixen i saben què penso, com penso i què escric sobre algunes po-

lítiques populars. He de confessar que comparteixo el posicio-nament del PP envers els vàndals i l’incivisme. No entenc ni el comportament ni les polítiques del govern de Ballesteros amb relació als actes vandàlics i als episodis incívics. No entenc el «bon rotllo», el «bonisme» o la complaença. No ho entenc i ho critico. Em resulta estrany que una ciutat com Tarragona no apliqui una política de tolerància zero amb uns energúmens que només fan que destrossar el mobiliari urbà i embrutar la ciutat. Tinc alguna difi cultat per entendre per què els rebaixen les multes i sancions i penso que s’hauria de fer exactament el contrari. És un error ser benèvols amb els qui contribueixen a donar una pèssima imatge de Tarragona. Com és possible que la regidoria de Seguretat Ciutadana proposi rebaixar les sanci-ons? Per què ho fa? Per què no s’actua amb duresa i de manera exemplar? Per què es canvien les ordenances municipals a la baixa? Quant costa als tarragonins netejar la ciutat i arreglar els desperfectes provocats per uns quants inconscients? Estic d’acord amb Alejandro Fernández quan sol·licita més mà dura als que embruten, conscientment, la ciutat. Tolerància zero a l’incivisme i al vandalisme. És una aberració rebaixar mul-tes i una equivocació actuar de manera diplomàtica amb els vàndals. Algú podria imaginar-se donar un tracte de favor als maltractadors? Oi que no? Doncs, salvades les honroses dife-rències, el vandalisme i l’incivisme haurien de ser perseguits i castigats de manera exemplar. I en el cas que els seus autors si-guin menors d’edat, els seus pares han de ser, sense cap mena de contemplacions, els responsables. I les multes han de ser, necessàriament, elevades. La tolerància zero és la clau si volem evitar que Tarragona es converteixi en una ciutat que sembla premiar els vàndals i els incívics. En aquest aspecte, el PP té tot el meu suport, perquè amb els brètols s’ha d’actuar amb severitat i sense miraments.

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Agnès LlorensCarme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesóredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

M’identifi co amb el PP

RICARDCHECAPERIODISTA

OPINIÓ

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tel. 977249898

I tota la resta amb un20% de descompte

* O

fert

a re

serv

ada

als

mod

els

Fede

ròpt

ics.

Vine a

el 13 de juny de 20 a 24h

Ulleres

27€*

Y la vida pasa Cisma en CiU

Una abdicació inoportuna

CARTES AL DIRECTOR

Cuando se ha vivido la elección de 6 Papas, está ya uno preparado para poder opinar del transcurso de la vida. Ahora se ha llegado a un gra-do tal de depravación con los casos de maltrato a mujeres, pederastas civiles y eclesiásticos, ladrones de guante blanco, políticos corrup-tos, subvenciones por doquier, (según he leído, un informe de la UE, nombra a España como una de las principales naciones corruptas), alteradores del orden en las calles, quemando y destrozando material urbano que luego hemos de pagar entre todos. La poca educación que se vislumbra, hace que cada vez el ambiente esté más enrarecido y la alegría se vaya de las casas.El malhumor ha salido a la calle y nadie aguanta nada. Sólo nos que-daba por ver ahora la transparencia de los sueldos de los políticos, que por mucha transparencia que haya, siempre tendrán algo escondido. Cuando ves que ellos mismos son los que se ponen el sueldo, qué pu-edes esperar. En qué empresa pasa esto? Y en base a qué se adjudican estos sueldos? Acaso si no fueran políticos, lo ganarían en la empresa donde trabajaban?La Justicia colapsada de tantos abu-sos que ha habido. Y dicen que no hay dinero. A este paso nunca ha-brá dinero sufi ciente, ni para justi-cia, sanidad, ni educación. Y la paga de los jubilados cada vez más esta-cionada en el tiempo. Los buenos tiempos en que todos te-níamos trabajo, hace mucho que se han ido. Espero que vuelvan pron-to, para que no nos quedemos sin jóvenes. Hablo de los que estudian y quieren trabajar. El Gobierno ha de pensar en ellos y darles oportu-nidades. Son el futuro.

Mª Elisa Aragonés DomènechTarragona

El refrán dice que quien siembra vi-entos recoge tempestades. Y quien ha sembrado el viento de la sepa-ración y la división entre catalanes y el resto de españoles al fi nal va a acabar cosechando esa misma división pero dentro de su partido. El cisma, cada vez más evidente en CiU, entre Mas y Duran es la pugna entre radicalidad y centralidad. Du-ran ha cometido errores pero debe reconocerse que su dilatada presen-cia en el Congreso y su conocimi-ento de países, líderes mundiales y escenarios internacionales como presidente de la Comisión de Exte-riores le han revestido de un indis-cutible bagaje y una política del re-alismo y no de quimeras. Contrasta con Artur Mas, cuyo único mérito fue el de ser designado a dedo por Jordi Pujol, momento a partir del cual CiU ha perdido votos elecci-ón tras elección. Si en esa pugna, Duran perdiese y Mas ganase, sería una victoria de la radicalidad y de la ruptura. Y eso puede califi carse de todo menos de bueno.

Carmen B. FernándezCalafell

Com a conseqüència de l’abdicació del rei ens cal valorar el paper de la monarquia, més encara quan es troba immersa en una crisi ins-titucional. La corona, com d’altres institucions públiques, van néixer amb la voluntat de fer progressar el país però s’han convertit en una utopia per amagar els problemes que ens afecten a tots.El rei Joan Carles I, segons diuen,

ha exercit la tasca que li va ser en-comanada amb uns principis com són l’austeritat, l’esperit de servei i la transparència, fet que ha de pro-vocar, avui i aquí , la nostra preocu-pació pel paper de les institucions que, segons elles mateixes, tan bé ens representen i pel model de país que estem forjant.En al·lusió directa al procés sobi-ranista, cal manifestar, el nostre desig, com a poble català, que Fe-lip IV no esdevingui la continua-ció d’aquest tancament de portes davant l’exercici del dret a decidir predicat pel seu pare qui, per sen-tir-se satisfet, ha de matar elefants. Moltes gràcies i així sigui.

Àlvaro SolàTarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A:LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

11 de juny de 2014 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

Artur Mas ha volgut fer visible el suport del Go-vern de la Generalitat

a l’organització dels Jocs Me-diterranis de Tarragona pre-sidint la signatura d’un pro-tocol d’intencions pel qual el Govern català es farà càrrec de la construcció del Palau d’Esports i el Pavelló Sant Jordi. Segons el document, el Govern català es compromet a incloure en el pressupost dels exercicis 2015, 2016 i 2017 les aportacions econòmiques necessàries per permetre la construcció d’aquests equipa-ments. Entre el palau i el pa-velló es preveu una aportació d’uns 12 milions d’euros.

Amb aquestes ajudes econòmi-ques es desvetllen les incògnites que planen sobre l’organització d’uns jocs que, paral·lelament al suport institucional, van ar-relant cada cop més a la pobla-ció del territori. Més de 2.200 voluntaris en poc més d’un any és una xifra que demostra una implicació creixent de la ciuta-dania destacada per l’alcalde i el president. De la mateixa mane-ra, Ballesteros va fer èmfasi en la participació del sector privat que «si bé ja va ser indispensa-ble durant la candidatura, ara aportarà el 76% dels costos de l’organització dels jocs». El bat-lle va recordar el conveni signat la setmana passada amb Estrella Damm i va anunciar nous patro-cinadors com ara Repsol, Movis-tar o el Corte Inglés.L’alcalde de Tarragona va posar sobre la taula les tres línies bàsi-ques que marcaran l’organitza-ció de l’esdeveniment esportiu. Dins del camp del voluntariat va posar èmfasi en la millora curricular acordada amb el SOC de tots aquells que treballin de franc pels Jocs Mediterranis. En l’àmbit de les infraestructures

va destacar la vocació sostenible del certamen: «no ens deixarà grans infraestructures que ens costin de mantenir ni un deute que hagin d’arrossegar futures generacions». I en darrer lloc, el retorn de Tarragona a la Tàrraco d’August que tant està donant de si enguany: «els jocs han de tornar a Tarragona la projecció que dos mil anys enrere va tenir quan August decidia des d’aquí els destins de la Mediterrània».Artur Mas va aprofi tar l’elogi del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, al voltant de la unitat política dels tarragonins i catalans davant el repte d’organitzar els jocs per

donar resposta a les declaracions que Rajoy havia fer el dia abans: «en aquest país en els grans moments sabem anar junts, no fent política petita sinó política en majúscules. Però perquè això sigui possible cal confi ança», va reblar Mas en clara referència a l’acusació del president espa-nyol per l’abstenció de CiU a la successió monàrquica.

Els jocs del diàlegmediterrani

Conscients de la situació convul-sa que viuen les dues rieres del Mediterrani (la nord sotmesa a una crisi econòmica i de valors perpètua i la sud revolucionada a la recerca de la democràcia), Estat, Generalitat i Ajuntament veuen els jocs com una eina so-cial de trobada de cultures.Alejandro Blanco ja va apuntar en la primera intervenció que «la cultura i els valors seran el nostre fet diferencial». El presi-dent del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, va dir que l’esdeveni-

ment serà «un moment de pau i comunió de tots els pobles de la Mediterrània». Ballesteros va ressaltar «la vocació de diàleg mediterrani i d’esperança per tots els pobles que estan fent possibles processos democrà-tics» i «el repte de ciutat que això implica».I el president Mas, seguint amb la línia sobiranista que s’impo-sa als discursos polítics del país, veu en els jocs «una gran ocasió per desdibuixar els mapes polí-

tics i reforçar els mapes físics de la Mediterrània que són els de les persones, les cultures i les llengües».Durant l’acte de signatura l’al-calde de Tarragona va lliurar al president de la Generalitat, la insígnia de plata «legat de bona voluntat dels Jocs Mediterranis 2017» inspirada en una moneda d’inicis del S. II aC i d’un quadre commemoratiu dels Jocs.

La Generalitat aprova l’aportació pel 2014

D’altra banda, cal recordar que el Govern de la Generalitat va aprovar fa una setmana el fi -nançament per a la concessió d’una subvenció de 553.700 eu-ros durant el 2014 a la Fundació Tarragona 2017, per contribuir al fi nançament de les despeses derivades de les necessitats ope-ratives de l’organització dels XVIII Jocs Mediterranis Tarra-gona 2017. El Govern conside-ra que la celebració d’aquest esdeveniment esportiu és una oportunitat única per situar Ca-talunya al món a través de l’es-port i promocionar valors com la cohesió social i territorial o la promoció turística i patrimonial de la ciutat de Tarragona i la res-ta de territori.

TARRAGONA 2017

Artur Mas i Josep Fèlix Ballesteros acorden la construcció del Palau d’Esports i del Pavelló Sant Jordi

La Generalitat aportarà 12 milions d’euros als Jocs Mediterranis 2017

Artur Mas i Josep Fèlix Ballesteros encaixen les mans després de la signatura del conveni al Saló de Plens. /A.Arévalo

El sector privat aporta el 76% dels costos d’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017

«Els jocs tenen vocació de diàleg mediterrani i d’esperança per a tots els pobles que estan en possibles processos democràtics», Josep Fèlix Ballesteros

Oriol Montesó,Tarragona «Els jocs són una

gran ocasió per desdibuixar els mapes polítics i reforçar els mapes físics de la Mediterrània que són els de les persones, les cultures i les llengües»,Artur Mas

| 11 de juny de 2014 Tarragona | 7

TARRAGONA

EQUIPAMENTS

Comença el procés cap a la gestió privada del Palau

El Pacte Nacional arriba a Tarragona

G lobal Exhibition Cen-ters (GEC) i l’Ajunta-ment de Tarragona han

signat recentment el contrac-te a través del qual l’empresa gestionarà els esdeveniments que es duguin a terme en aquest equipament. La dura-da d’aquest contracte és «in-defi nida», tal com defi neix el regidor d’Activació Econò-mica, Xavier Tarrés, que ma-nifesta que aquest contracte és l’últim abans que s’iniciï

el concurs públic que perme-trà l’explotació del Palau de Congressos i que encara no té data prevista.

El Palau de Congressos con-tinua endavant cap al procés de privatització de les instal-lacions. Recentment, l’Ajunta-ment ha signat un contracte d’explotació amb l’empresa Global Exhibition Center, que, segons manifesta Tarrés, «serà l’encarregada d’organitzar els esdeveniments que es duguin a terme» al Palau de Congressos fi ns a la fi del contracte, que té una «durada indefi nida fi ns que canviï la gestió».

A l’horitzó d’aquest procés hi ha el concurs públic per la gestió i explotació de les instal-lacions del Palau, una decisió incentivada per la recent conso-lidació de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), que reuneix les cinc empreses municipals que depenen de l’Ajuntament de Tarragona. El consistori no avança quan es produirà el concurs públic per la gestió del Palau –tot i que diverses fonts anuncien que serà durant aquest 2014– però Tarrés recal-ca que el concurs públic «afecta l’explotació de l’equipament, però no l’edifi ci, que continua-rà sent municipal».

L’Ajuntament signa el darrer contracte amb una empresa abans d’iniciar el concurs públic per gestionar aquest equipament

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja ha reunit quaranta adhe-

sions d’entitats de la ciutat. El passat divendres Òmni-um del Tarragonès va or-ganitzar la presentació del pacte a l’Auditori de la Di-putació de Tarragona. L’ac-te va servir per presentar al nou representant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona.

Es tracta de Francesc Xam-mar, jesuïta llicenciat en Fi-losofi a, Sociologia i Teologia. Des d’Òmnium consideren que la seva experiència en l’àmbit social i la manca de vinculació amb cap partit po-lític són virtuts que s’adiuen a càrrec. Xammar va ser pro-fessor de fi losofi a a l’Institut Martí i Franquès i a l’Institut de Campclar, del qual va ser també director; de sociologia a l’Escola Superior de Treba-lladors Socials i a l’Escola de Comandaments mitjà i d’an-tropologia fi losòfi ca a l’Escola Superior de Ciències Religio-ses i a la Universidad Centro-americana de Managua.Cofundador de l’Escola de Co-mandaments mitjà, cofunda-dor del Comitè de Solidaritat Óscar Romero de Tarragona i Reus i cofundador de Fòrum Tarragona, va ser president de l’Associació de Veïns de la Floresta i de la Federació d’As-sociacions de Veïns de Tarra-gona. Extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona,

premi Memorial per la Pau Vi-dal i Llecha i membre de Justí-cia i Pau i d’Amnistia Interna-cional, també va ser secretari internacional de la Federació de Comitès Òscar Romero.Xammar va ser l’encarregat d’explicar el procés de creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona. A l’acte, presentat per Mercè Rovira, també va intervindre Joan Ri-gol, expresident del Parlament de Catalunya, i el Cor Ciutat de Tarragona.Les entitats i partits de la ciu-tat adherits al pacte són: Asso-ciació de Portants dels Nanos Nous de Tarragona, AMPA Vedruna-Sagrat Cor, Assem-blea Nacional Catalana, Asso-ciació de Comerciants la Via T, Associació Professional de Professors en Llengua Catala-na, Ateneu Republicà de Tarra-gona, Ball de Diables i l’Àliga, Centre d’Estudis Canongins Pons de Castellví, CBT, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Co-lla Xiquets de Tarragona, CDC, Dames i Vells, ERC, EUiA, FAPAC, ICV, Jove Cambra In-ternacional de Tarragona, La Gent del Llamp, Minyons Es-coltes de Catalunya-Tarragona, Moviment Demòcrata Català, Nova Esquerra Catalana, Òm-nium Cultural del Tarragonès, Pimec, Plataforma per la Llen-gua, CCOO, Sindicat d’Inicia-tives i Turisme, Diputació de Tarragona, UGT, Sobirania i Justícia, Súmate, Unió de Pa-gesos, UDC, STEC, Centre Gui-llem Olivé i Orfeó Canongí.

SOCIETAT

Agnès Llorens,Tarragona

11 de juny de 2014 | 8 | Tarragona

TARRAGONA

L ’arquebisbe de Tarrago-na, Jaume Pujol, acom-panyat del president

del Port de Tarragona, Josep Andreu; el subdelegat del Govern espanyol a Tarrago-na, Jordi Sierra, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ba-llesteros, han inaugurat del nou local de l’Apostolat del Mar- Stella Maris, recentment remodelat per acollir els ma-riners.

En l’acte, l’Arquebisbe de Tar-ragona va exaltar el gran servei diocesà que realitza Stella Ma-ris, a l’esdevenir una veritable llar d’acollida per als mariners, que passen llargues tempora-des lluny de casa seva. El dele-gat d’Stella Maris a Tarragona va voler agrair a tots els volun-taris de l’Apostolat la gran tas-ca realitzada; així mateix va vo-ler destacar la personalitat de la ciutat de Tarragona «ciutat oberta al mar i a la seva gent». Al seu torn, el subdelegat del

govern a Tarragona també va voler destacar la feina d’Stella Maris. El president del Port de Tarragona va posar en valor el lloc privilegiat on s’ubiquen les instal·lacions «visible i accessi-

ble», així com la previsió futura de rehabilitar la façana de l’em-blemàtic edifici. Andreu també va destacar el gran servei d’as-sistència als mariners que ofe-reixen els voluntaris d’Stella

Maris. L’alcalde de Tarragona va clou-re l’acte incidint en que el ser-vei que ofereix Stella Maris és un exemple dels serveis essen-cials per a la societat.

Stella Maris desenvolupa una tasca vital a Tarragona perquè permet l’atenció personal als mariners que, durant mesos, estan lluny de casa seva. Les noves instal·lacions d’Stella Maris s’ubiquen més a prop del recinte portuari, i això permet un millor desenvolupament de les seves funcions. Stella Maris és el nom amb què es coneixen els centres de l’Apostolat del Mar en els ports més impor-tants del món; és un centre que vol ser una llar lluny de llar on els mariners trobin l’amistat i l’escalf necessari de les perso-nes que integren l’equip de vo-luntaris.

L ’Ajuntament de Tarra-gona ha posat en mar-xa una campanya per

millorar la recollida selecti-va dels residus, especialment de la fracció orgànica, a la zona de Llevant. La campa-nya es va iniciar el 2 de juny i es perllongarà fins al 31 de juliol.

El conseller de Neteja Públi-ca, Joan Sanahujes, ha mani-festat que «actualment en els contenidors de matèria orgà-nica de la zona de Llevant hi ha una mitjana d’un 15% de residus que no són orgànics, és a dir, residus que haurien de dipositar-se en algun altre contenidor, com són: envasos, paper, cartró, roba i rebuig, i la Campanya pretén reduir a

la meitat, aquesta quantitat de residus impropis».

Objectius

Els objectius de la campanya són quatre. D’una banda, mi-llorar la qualitat de la matèria orgànica recollida selectiva-

ment, arribant a un 8% de re-sidus impropis als contenidors de fracció orgànica; d’una altra banda, millorar la sensibilitat dels veïns d’aquests barris vers la problemàtica que significa una selecció de residus incor-recta. En tercer lloc, es pretén augmentar la quantitat de

matèria orgànica recollida se-lectivament, per tal d’acostar-nos als objectius de recollida selectiva marcats per l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya: recollir selectiva-ment el 60% dels residus muni-cipals l’any 2020. I finalment, augmentar la recollida selecti-va de la resta de residus: vidre, paper i cartró i envasos.

Accions

Es distribuirà informació do-miciliària, a través de díptics informatius sobre els diferents tipus de residus i el contenidor on han de ser dipositats, i tam-bé es donarà informació en el mateix contenidor.Aquesta iniciativa municipal es completa amb el lliurament

de kits de reciclatge per facili-tar la correcta selecció dels re-sidus als habitatges, que com-prenen un cubell de 7,5 litres per la matèria orgànica, una mostra de bossa compostable, i un trio de bosses de ràfia per dipositar-hi el vidre, el paper i cartró i els envasos, que els veïns de les zones esmentades anteriorment podran recollir de manera gratuïta.Aquesta campanya es va realit-zar als barris de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, del mes de febrer a maig d’enguany. El 2015 es farà extensiva a totes les zones de la ciutat.El kit es podrà recollir a les ofi-cines del departament de Nete-ja pública de l’Ajuntament , a la plaça Imperial Tàrraco núm. 1, de 9 a 14.30 hores.

Inauguració del nou local de la Fundació Stella Maris al Port de Tarragona

Nova campanya de recollida selectiva a Llevant

Les noves dependències s’ubiquen en l’antic edifici de Sanitat Exterior

Fins al 31 de juliol es reforçarà la recollida de la fraccció orgànica

pORT de TARRAGONA

NeTeJA

Calendari de la campanya al zona de Llevant

u Vall de l’Arrabassada: del 2 al 15 de juny

u Cala Romana, Savinosa i Boscos: del 16 al 29 de juny

u Molnars, Solimar, Pinatell, Entrepins i l’Escorpí:del 30 de juny al 13 de juliol

uLa Móra, Tamarit i Ferran: del 14 al 31 de juliol

Stella Maris és el nom amb què es coneixen els centres de l’Apostolat del Mar a tot el món

| 11 de juny de 2014 Tarragona | 9

TARRAGONA

E l Club Gimnàstic de Tar-ragona i la UE Llagostera es disputaran una plaça

a la Segona Divisió A del fut-bol espanyol. Els dos equips catalans jugaran els partits de la fase fi nal del ‘play off’ d’ascens amb la moral ben alta, després d’haver prota-gonitzat dues grans remun-tades. Ara caldrà veure quin dels dos equips és el més fort i aguanta millor la pressió. El partit d’anada es disputarà el diumenge 15 de juny a les 19 hores al Nou Estadi.

El Nàstic de Tarragona és ben a

prop de viure el retorn a la ca-tegoria de plata del futbol espa-nyol, després de dues tempora-des lluitant per disputar el play off d’ascens a aquesta categoria, cosa que ha desfermat de nou la passió entre els tarragonins, que tornen a omplir les grades del Nou Estadi per veure els partits més decisius dels darrers anys. El club ha aprofi tat l’ocasió per intensifi car la campanya de cap-tació de socis amb vista a aquest fi nal de temporada i preparar-se per la pròxima, ja que, si fi nal-ment s’aconsegueix l’ascens, serà molt més exigent econòmi-cament parlant que aquesta.

El camí del Nàstic fi ns aquí no ha estat fàcil, ja que ha hagut de superar equips com el Ràcing de Ferrol i el Sestao River mentre que el Llagostera s’ha desfet de l’Avilès -després de caure davant el campió de grup, el Ràcing de Santander, que va pujar de cate-goria directament–. Ambdós equips catalans ja s’han enfrontat dues vegades aquesta temporada, amb un empat (0-0) i una victòria (1-0) per als gra-nes. Esperem que aquesta vega-da, com a mínim, es repeteix el mateix resultat, que enviaria els granes directament a la Segona Divisió A.

El Llagostera, l’últim escull del Nàsticper tornar a la categoria de plataEl club grana intensifi ca la campanya per aconseguir socis abans dels partits de ‘play off’. El primer serà el dia 15 de juny a les 19 hores al Nou Estadi

ESPORT

El Nàstic i la UE Llagostera ja s’han enfrontat en dues ocasions aquesta tem-porada, amb balanç positiu per als granes. Foto: UE Llagostera.

11 de juny de 2014 | 10 | Territori

tERRItORI

UNIVERSItAt

SAlUt

Setmana de proves de selectivitat

Nova tècnica per millorar el diagnòstic del càncer de pulmó a la demarcació

Aquest dimecres dia 11 de juny comencen les Pro-ves d’Accés a la Universi-

tat –PAU 2014- per a 2.855 es-tudiants de batxillerat i cicles formatius a les comarques de Tarragona que aspiren a acce-dir als estudis universitaris. Les proves de selectivitat són els dies 11, 12 i 13 de juny i es faran als matins a 16 tribu-nals repartits entre Tarrago-na, Reus i Tortosa. A Tarrago-na hi ha vuit tribunals, quatre al campus Catalunya i quatre al campus Sescelades. A Reus hi ha quatre tribunals, tres al campus Bellissens i un a l’IES Baix Camp, i quatre més a Tortosa, a l’IES Joaquim Bau, al campus Terres de l’Ebre i dos a l’IES de l’Ebre.

El nombre de joves matricu-lats a les PAU a les comarques

de Tarragona enguany és de 2.855 quan l’any passat va ser de 2.818. Del total, 2.423 són alumnes que han aprovat el batxillerat enguany, un 2,26% menys que l’any passat quan van ser 2.479. A aquests alum-nes enguany se sumen 432 estudiants que es presenten voluntàriament a exàmens de matèries específiques per in-tentar pujar nota, d’aquests 221 són de cicles formatius i 211 de batxillerat de cursos anteriors al 2013-14.

Calendari i horaris

Dimecres els alumnes s’han de presentar a les 8,30 hores al tribunal assignat i a les 9 hores començaran les proves que es fan de matí i tarda, fins a les 17 hores. Dijous i divendres les proves comencen a les 8.30 ho-

res i acaben a les 16.30 hores. Cada estudiant tindrà uns ho-raris i llocs d’examen específics en funció de les matèries de modalitat que ha escollit. Per tant, tot i que hi ha programats 13 horaris de proves, cada estu-diant en farà un màxim de 8.

La fase general consta de cinc exercicis: Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, Història o Filosofia i una matè-ria de modalitat de batxillerat triada per l’estudiant. Per supe-rar aquesta prova d’accés a la

universitat s’ha d’obtenir una nota igual o superior a 5 com a resultat de la mitjana pondera-da del 60% de la nota mitjana de batxillerat i el 40% de la qua-lificació d’aquesta fase general de les PAU, sempre que aquesta última sigui superior a 4.

Els serveis de Pneumologia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, el Sant Joan de

Reus i el Verge de la Cinta de Tortosa han posat en marxa la tècnica de l’ecobroncoscòpia (EBUS), una prova es realitza a Reus (en col·laboració amb els serveis d’Anestesiologia i d’Anatomia Patològica de l’hospital de Sant Joan) per a pacients derivats de qualsevol dels hospitals de la província. Ja s’han atès els primers 39 ca-sos amb bons resultats.

L’EBUS és una tècnica indicada principalment per completar el diagnòstic del càncer de pulmó, que permet explorar el territo-

ri ganglionar mediastínic i les lesions pròximes a la tràquea, els bronquis principals i les pri-meres divisions bronquials, per mitjà de la seva visualització

ecogràfica. En molts casos per-met fer una punció dirigida per poder precisar els diagnòstics.L’estudi ganglionar en aquests pacients permet establir amb

molta més exactitud el grau d’extensió de la malaltia i, d’aquesta manera, es pot ade-quar millor el tractament. L’EBUS també està indicat per a l’estudi d’altres tipus de patolo-gies.La prova per a tots els pacients es gestiona des del seu hospital d’origen, se’ls programa una visita amb Anestesiologia de l’Hospital de Sant Joan per a preoperatori i, posteriorment, s’adjudica una data per a la pro-va, que és ambulatòria (alta el mateix dia) i es fa a quiròfan. Els resultats definitius de l’ana-tomia patològica i/o microbiolo-gia en la majoria dels casos es-tan disponibles en un màxim de

8 dies a partir del procediment.La previsió anual d’aquestes proves, tenint en compte tota la referència provincial, pot es-tar al voltant del 100 casos. Així mateix, amb aquesta iniciativa els pacients s’estalvien el tras-llat als centres hospitalaris de Barcelona i es millora conside-rablement la llista d’espera.El desenvolupament d’aquesta tècnica és el resultat més im-portant fins a l’actualitat d’una iniciativa de col·laboració en-tre els serveis de Pneumologia dels tres centres amb l’objectiu d’oferir als pacients de les co-marques tarragonines una aten-ció pneumològica de màxim nivell.

Prop de 3.000 estudiants de batxillerat i cicles formatius de les comarques de Tarragona aspiren a accedir als estudis universitaris

L’ecobroncoscòpia s’aplicarà a tres hospitals de la província, però qualsevol dels altres centres hospitalaris pot derivar-ne pacients

| 11 de juny de 2014 Territori | 11

TERRITORI

L a Direcció General de Trànsit (DGT) té damunt la taula un projecte que

podria permetre identifi car aquelles persones que, per circumstàncies diverses, pre-senten una incapacitat tem-poral per conduir provocada per una malaltia transitòria o bé derivada del consum de psicofàrmacs, entre d’altres. Es tracta d’un projecte desen-volupat pel metge de família, Josep Serra, del CAR Vila-seca, que segueix les bases del vigent Sistema Integrat de Gestió de les Incapacitats Temporals en l’àmbit del tre-ball (SIGIT). El projecte, que ha estat avalat pel Servei Ca-talà de Trànsit, s’anomena SIGIVIT (Sistema Integrat de Gestió de les Incapacitats Vià-ries Transitòries) i és una ini-ciativa pionera a tot Europa.

«Cada setmana passen per la consulta més de 200 persones, algunes de les quals presenten símptomes com pèrdua de vi-sió, arítmies, etc., derivats de malalties transitòries, com ara un ictus, epilèpsia, o bé del consum de psicofàrmacs o de substàncies estupefaents que les incapaciten per conduir», as-segura el doctor Serra, «davant d’això, els metges no disposem d’un protocol que ens permeti comunicar aquesta incapacitat d’una manera àgil, respectuo-

sa, ràpida i sense incomoditats burocràtiques, ja que, amb la Llei actual, un metge del siste-ma public pot, si s’esdevé, noti-fi car-ho a les autoritats».

Història viària compartida

L’objectiu del programa SIGIVIT és crear un sistema que perme-ti que el metge pugui notifi car aquesta incapacitat temporal d’un pacient per posar-se al davant del volant i que aques-ta notifi cació sigui compartida

per tots els estaments que es-tan implicats en la gestió del trànsit, «una mena d’història viària compartida», assegura el doctor Serra. Aquests estaments serien, d’una banda, el sistema sani-tari: la història clínica del pa-cient inclourà un apartat on s’especifi qui que aquella perso-na és «apta», «no apta» o «apta amb restriccions» per conduir; d’una altra banda, el Servei Ca-talà de Trànsit i la DGT, que han de tenir constància d’aquesta circumstància i, fi nalment, els

cossos de seguretat de Trànsit (Mossos d’Esquadra), que han de disposar d’aquesta informa-ció sobre el conductor i actuar en cas d’interceptar-lo condu-int.

Protecció de dades

«El programa està dissenyat per preservar la Llei de protecció de dades, de manera que la infor-mació continguda en la història mèdica del pacient ni cap de les seves dades personals s’han de veure vulnerades en cap mo-ment», afi rma el doctor Serra.De la mateixa manera que una malaltia temporal transitòria és motiu de baixa laboral també ho pot ser per conduir. Tenint en compte, però, que aquest fet pot signifi car la retirada tempo-ral de permís de conduir –que per moltes persones és també una eina de treball– el progra-ma preveu que les administra-cions engeguin els mecanismes necessaris per garantir el man-teniment dels llocs de treball dels pacients mentre dura la restricció.Altrament, les revisions mèdi-ques d’aquests pacients es re-alitzaran amb major freqüèn-cia. En aquest cas, comenta el doctor Serra, «caldrà una major implicació dels centres de re-coneixement mèdic, els quals hauran de ser autèntics aliats dels metges de capçalera i dur

un control exhaustiu d’aquests casos».

Pedagogia

«Igual que des de l’atenció pri-mària hem incorporat com una de les nostres prioritats l’edu-cació en matèria de drogues, alcohol o conducta sexual per prevenir els seus efectes perju-dicials i fer prevenció, també és necessari fer pedagogia so-bre les conductes de risc davant del volant, tractar-les com una qüestió sanitària més», afi rma el doctor Serra, «de manera que permetin reforçar des de la base les campanyes de segu-retat viària que s’han fet en els últims anys i que han permès reduir molt signifi cativament el nombre d’accidents a les nos-tres carreteres», conclou.

Col·laboració

«L’objectiu, en defi nitiva, és dis-posar d’un sistema que permeti que els metges d’atenció pri-mària i els centres de reconei-xement mèdic puguin comu-nicar, amb totes les garanties de seguretat i privacitat, quan una persona pot representar un risc per a ella mateixa i per als altres i compartir aquesta infor-mació amb les autoritats perti-nents. Per això cal la implicació i la col·laboració de tots ells«, assegura Josep Serra.

La DGT estudia el projecte d’un metge tarragoní per al control d’incapacitats en la conduccióEl sistema proposa la creació d’una «història viària compartida»

SEGURETAT VIÀRIA

El doctor Josep Serra és l’impulsor del SIGIVIT./ Tomàs Varga.

11 de juny de 2014 | 12 | Territori

territori

D el 2 al 7 de juny la regi-doria de Benestar So-cial de l’Ajuntament

de Torredembarra va orga-nitzar la Setmana de la Gent Gran, amb la col·laboració de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Durant aquests dies, la gent gran va poder gaudir de nombroses acti-vitats: xerrades, sevillanes, ball de saló, sardanes, jocs diversos, exposició de dife-rents treballs (patchword, treballs manuals), dinar de germanor i teatre. Tots els actes van comptar amb una gran concurrència de pú-blic.

La regidora de Benestar So-cial, Francisca Felguera, ha explicat que des de la Regido-ria s’ofereix tot l’any un am-pli ventall d’activitats per a la gent gran amb la voluntat de potenciar i facilitar que es mantinguin actius i tinguin la possibilitat de dur a terme ac-

tivitats lúdiques, socials, cul-turals, esportives, etc. Pel que fa als serveis destinats a la gent gran de la Regidoria de Benestar Social, només a la Llar de Jubilats durant el 2013, un total de 1.012 usuaris van

gaudir dels tallers que s’orga-nitzen trimestralment i, 222 persones participen a les ac-tivitats de gimnàstica i 160 al Servei Bon Dia, destinat a per-sones que viuen soles o resten soles bona part del dia.

D es de la setmana passada es poden veure exposats al

local de Cal Mumbru de la plaça Nova els premis de la campanya de dinamització comercial «Barris antics. Molt per descobrir, molt per oferir», una campanya que es desenvolupa de ma-nera conjunta amb 23 mu-nicipis que tenen Pla de Barris al nucli antic.

Fins al 22 de juny, les perso-nes que comprin als comer-ços adherits poden optar a un premi aportat per tots els municipis participants, va-lorat en més de 1.600 euros, i també a altres lots de pro-ductes i serveis aportats pels comerciants del Vendrell que hi participen. Una de les novetats de la campanya d’enguany és que en aquesta edició s’incorpora un regal per a un dels comerciants

de cadascun dels municipis col·laboradors.La campanya de dinamitza-ció comercial «Barris antics. Molt per descobrir, molt per oferir» té com a objectiu po-tenciar i dinamitzar el co-merç urbà de proximitat en els nuclis antics per millorar la qualitat de vida i la cohe-sió social.Les novetats de la campa-nya es poden seguir a través del perfil comú a Facebook www.facebook.com/Barri-sAntics, del perfil propi del Vendrell www.facebook.com/compraralvendrellte-premi, en el qual també hi ha un mapa dinàmic amb tots els comerços adherits a la campanya, ubicació i l’obsequi que han aportat al sorteig, i del web munici-pal www.elvendrell.cat. En aquesta adreça també hi ha una llista dels comerços ad-herits.

L ’Ajuntament de Calafell ha aprovat dur a terme una operació de crèdit,

de gairebé 2 milions d’euros, que dedicarà específicament a realitzar inversions per a la millora del municipi.

«Amb l’obtenció d’aquest prés-tec totes les inversions previstes per enguany estan garantides, ja que disposem de tots els diners per executar-les», explica l’al-calde de Calafell, Joan Olivella. Entre aquestes inversions des-taquen, per exemple, les obres del Passeig Marítim o els diners necessaris per les inversions al

nucli de Segur previstes al pres-supost. Tot i aquesta operació de crèdit, l’Ajuntament de Calafell

preveu tancar l’exercici 2014 amb un 93,82% d’endeutament, 6,7 punts menys que el 2013. De

fet, l’Ajuntament de Calafell ha presentat a la Generalitat el Pla Econòmic Financer 2014-2015, que ha estat aprovat en el ple ce-lebrat avui, segons el qual aquest exercici 2014 es restablirà la situ-ació d’equilibri pressupostari, i s’assolirà l’objectiu d’estabilitat, deute públic i compliment de la regla de la despesa. «Cal destacar que, en un acte de responsabili-tat, hem fet un gran esforç per reduir el deute», afirma Montse López, regidora d’Hisenda.Així mateix, en el transcurs del ple celebrat avui, l’Ajuntament de Calafell també ha aprovat adherir-se a la millora de les

condicions financeres de les operacions d’endeutament, una possibilitat que ha estat apro-vada per l’Estat aquest passat mes de maig. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Calafell podrà fer front al que va haver de de-manar l’any 2012 per pagar a proveïdors a un tipus d’interès més baix i que significarà un es-talvi global d’uns 330.000€. «Ca-lafell no vol pagar més del que toca i per això no volem deixar passar l’oportunitat de reduir el tipus d’interès de la línia ICO que vam sol·licitar en el seu dia», explica la regidora Montse López.

torredembarra el vendrell

calafell

La gent gran, protagonista de la setmana

Els premis de la campanya comercial del Pla de Barris s’exposen a Cal Mumbru

L’Ajuntament obté un crèdit que dedicaràa inversions per al municipi durant el 2014

Del 2 al 7 de juny han tingut lloc nombrosos actes per a la gent gran

Fins al dia 22 de juny les persones que comprin als comerços locals opten a premi

Tot i aquesta operació, el consistori tancarà amb 6,7 punts menys d’endeutament

| 11 de juny de 2014 Publicitat | 13

11 de juny de 2014 | 14 | 550è Aniversari

550 anys de l’HOsPITal de sanTa Tecla

Josep M. Vives, un dels dermatòlegs en actiu més reconeguts de la

ciutat de Tarragona, va treba-llar de ben jove a l’Hospital de Santa Tecla. Als anys 80, tot just coincidint amb la im-plantació del sistema sanitari públic a l’Estat, ell va tenir un paper cabdal en la creació del servei de dermatologia al cen-tre hospitalari. Aprofitem les seves vivències professionals i personals d’aquells anys per conèixer una mica millor la història de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Quin és el seu primer record té de l’Hospital de Santa Te-cla?La primera vegada que vaig en-trar a l’hospital jo era només un nen. Era un vell hospital de beneficència de la ciutat, l’únic que hi havia, perquè no hi havia el Joan XXIII, que és de l’any 67. Acabaven d’operar una familiar i vaig anar-la a vi-sitar amb el meu pare. Recordo la casa de socors, que era l’únic lloc que hi havia d’urgències a la ciutat. Tant si et tallaves a la mà com si tenies un problema greu de salut, t’atenien allà.

Com era l’hospital en aquella època?Era un edifici vell que tenia al costat la Casa de Socors i el Teatre Principal, que era mera-vellós. Després tenia un annex que era la clínica de Santa Te-

cla. Encara es conserva l’entra-da pel carrer de Sant Agustí. Allà es feia cirurgia general i obstetrícia, fins que es van in-augurar la primera i segona planta a sobre el claustre des dels porxos actuals. Fins que no vaig estudiar medicina no vaig entrar a les velles sales de l’hos-pital. Vaig acabar la carrera l’any 73 i vaig entrar a treballar en aquest hospital l’any 80. En aquest període de 7 anys vaig estar fora de la ciutat, just el temps en què més es va trans-formar l’hospital.

Com va ser aquest canvi?Va ser un canvi extern, de l’es-tructura externa de l’edificació. Pràcticament es va enderrocar tot, la part de les sales velles, a l’esquerra mirant a l’hospital des de la Rambla Vella. Ara és l’edifici actual que jo gairebé vaig inaugurar amb la resta de companys. Les consultes exter-nes es van crear tot just aquell gener del 80. També he vist crear una adaptació de l’actual UCI que es va posar a les zones centrals.

A qui s’atenia a l’hospital?Aquest va ser durant molts anys un hospital de beneficència per a pobres de solemnitat, que n’hi havia molts, fins que es va establir una llei sanitària el 1986. Amb Felipe González es va crear la unificació del dret a la sanitat pública i es va donar una llibreta d’assistència sani-

tària a tothom, però fins que no es va posar en pràctica, gairebé tota la dècada dels 80, jo vaig assistir al Santa Tecla infinitat de pacients pobres, a part d’al-tres pacients de mútues.

Què recorda de la seva època d’estudiant?Vaig entrar a estudiar medicina als estius. Llavors m’interessa-va molt l’aparell digestiu i es-tudiava amb el Dr. Ramos, que era un adjunt del Dr. Adserà, que portava l’àrea de l’aparell digestiu. Ell va començar a fer gastroscòpies. A mi m’agradava i vaig començar a fer les prime-res passes per aquí. Venia a les tardes a un annex que hi havia al costat dels antics quiròfans, a la segona planta, on es feien les gastroscòpies i altres explo-racions.

Parla de l’aparell digestiu, però la seva especialitat no ha estat aquesta.

No, jo vaig voler fer l’especi-alitat d’aparell digestiu. Vaig passar tots els exàmens i, en el moment de l’entrevista final per entrar en un gran hospital de Barcelona, em vaig adonar que hi havia el fill d’un digestò-leg i que la plaça era per a ell, ja que només n’hi havia una. Aleshores vaig anar a fer una substitució d’un mes a un po-blet i em vaig adonar que hi ha-via un munt de coses de la pell que no sabia. Vaig comprar un llibre per saber-ne alguna cosa, però tot em semblava tot igual. Em vaig posar a estudiar i allí va néixer la meva veritable vo-cació, la dermatologia.

No ha pensat mai a canviar d’especialitat?Quan et fas gran t’adones que hi ha moltes coses que hauri-es pogut fer. També he tingut inclinacions quirúrgiques i en-cara les tinc, així com cap a al-tres especialitats que hauria fet

tranquil·lament.

No li ha tocat fer urgències?Fent l’especialitat sí, però no he fet mai urgències aquí. Sóc un privilegiat de la medicina (riu). Els meus companys m’ho diuen. Els dermatòlegs no en fem.

Quan va començar a treballar a Santa Tecla?Home, la data és inoblidable, el dia 2 de gener de l’any 1980. El dia 1 era festa i vaig entrar el dia 2.

Quina havia de ser la seva tas-ca a l’hospital?El Dr. Adserà em va donar to-tes les facilitats per muntar un servei de dermatologia, perquè aquí no hi havia dermatòleg. D’alguna manera, les circums-tàncies van fer que creés un ser-vei que no existia. Després va venir un munt de gent, el cen-tre es va estabilitzar i va créixer

Josep Maria VivesdermAtòleg

«A l’Hospital de Santa Tecla vam atendre milers de tarragonins realment pobres en la dècada dels 80»

L’entrevista

«Fins l’any 1967, l’únic hospital que hi havia a la ciutat de Tarragona era el de Santa Tecla. Venia gent de tota la província»

| 11 de juny de 2014 550è Aniversari

550 ANYS DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

| 15

fi ns arribar al que és ara.

Quin record té dels companys, dels metges?Home, he conegut molta gent al llarg dels anys. Jo voldria dedi-car una paraula positiva per al doctor Adserà pare, perquè va passar uns moments d’una difi -cultat extrema. Aquest hospital va estar apunt de tancar si no hagués estat pel seu caràcter de dir «aquí aguanto jo el timó i si ens morim, em moro jo a dins». I de records de metges, en tinc molts. Pensi que jo vaig veure crear els serveis i les especiali-tats.

Suposo que són moltes les anècdotes i vivències que té. Ens en pot explicar alguna?Moltíssimes de personals i d’al-tres companys. Recordo una monja que es deia Sor Luisa. Una bona dona. Llavors jo fu-mava i entrava amb un cigarret a la mà a les consultes, cosa que ara és impensable. Quan ella em veia, em donava la llista del

dia, un foli escrit a mà dels paci-ents, i deia «Tenga, tenga, tenga el cenicero». I si no li agafava el cendrer, me’l portava a la con-sulta.

Ara encara fuma?Vaig deixar de fumar preci-sament gràcies al director de l’hospital, el Dr. Josep Adserà. Em tenia un cert afecte i al mig-dia baixava i m’explicava coses en un despatxet que hi havia on ara hi ha anatomia patològica. Era un despatx compartit per la direcció de l’hospital, eh? No us penseu que això eren grans coses. Allí, fèiem petar la xer-rada alguna estona. Un dia, jo estava fumant un petit puret davant d’ell i em va dir «Escol-ta’m, amb el caràcter que tens, com és que fumes?». I jo vaig dir «Miri, doctor, té vostè tota la raó». Vaig deixar de fumar i no ho he fet mai més des d’aquell dia. D’això fa 30 anys. Gràcies a una paraula ben dita en un mo-ment oportú.

I alguna anècdota de l’hospi-tal?A sota de l’hospital hi havia un pati que servia de lloc d’aparca-ment, un lloc que vigilava un tal Joan, que sempre duia una boina de costat amb una bata de la Casa de Socors. Els metges aparcàvem un darrere l’altre i li deixàvem la clau a ell. Un dia, un metge em diu «M’han robat el cotxe», ho va dir a tot l’hos-pital. L’home feia quinze dies

que estava desesperat perquè no trobava el cotxe quan un dia vaig a buscar el meu cotxe a l’aparcament i el Joan em diu: «Aquí hi ha el cotxe del doctor tal, que fa quinze dies que està aparcat sense moure’s de lloc». No recordava que l’havia deixat allí!

Ha canviat molt la medicina durant aquest temps?Si els meus avantpassats met-ges entressin en un servei d’ur-gències actual, caurien de cul. Si un arquitecte o un advocat ressuscitessin després de 100 anys, potser encara sabrien al-guna cosa. En medicina això és pràcticament impossible. Pen-seu que jo quan vaig començar tenia la radiologia i res més. No existia l’ecografi a. Les transfor-macions tecnològiques i genèti-ques, sobretot el descobriment del genoma humà cap a l’any 2000, ha estat el màxim avenç pel que fa a coneixements de la medicina. Cada dia avancem més. I això és només la punta de l’iceberg.

Com creu que veu la Xarxa la gent del carrer?Avui Santa Tecla no és només un hospital, sinó que és una xarxa que ofereix serveis tant sanitaris com socials a la gent. Jo crec que la societat és cons-cient de l’esforç que realitza, de tot aquest ventall de possibi-litats que s’ofereixen a la gent gran, a la gent jove i a la salut.

«Avui Santa Tecla és molt més que un hospital. És una xarxa que s’esforça per ajudar la gent gran, la gent jove i la salut en general»

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

11 de juny de 2014 | 16 | Salut

xarxa sanitària i social de santa tecla

L a Generalitat de Catalu-nya va impulsar entre el 2002 i el 2005 la campa-

nya «Beveu menys» adreçada a la població en general per reduir el consum de risc de begudes alcohòliques. En el marc d’aquesta campanya, es va dur a terme un programa formatiu per als professionals mèdics i sanitaris d’atenció primària en aquesta matèria, amb l’objectiu de dotar-los de les estratègies necessàries per detectar conductes de risc entre els pacients i actuar en conseqüència. Arran d’aques-ta formació, l’any 2007, la doctora Josefina Ribó i la in-fermera Ester Armajach, de l’ABS de Calafell de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te-cla, van decidir impulsar una consulta específica sobre al-coholisme amb l’objectiu de donar cobertura a la població de la seva àrea d’influència, la qual havia de desplaçar-se necessàriament a Tarrago-na per rebre l’atenció espe-cífica. Després de set anys de treball, l’equip d’aquesta consulta, única a Catalunya, ha recopilat els primers re-sultats en un estudi que pre-sentaran el pròxim dia 14 de juny al XXXIV Congrés de la SemFYC –Sociedad Española de Medicina de Familia y Co-munitaria– a la població de Maspalomas, a Gran Canària.

El consum d’alcohol és el segon factor de risc per a la salut de la població en general i el seu risc augmenta proporcional-ment al consum. Com a dada significativa cal destacar que el 20% dels pacients d’un país són bevedors de risc.«Els pacients de l’àrea d’influèn-cia de l’ABS de Calafell havien de marxar a Tarragona per fer el seguiment, cosa que gene-rava un índex molt alt d’aban-donament del tractament. Per això vam proposar la creació d’una consulta específica que ens permetés tractar-los direc-tament des d’aquí», expliquen la metgessa de família Josefina

Ribó i la infermera Ester Arma-jach.

Els resultats

Els resultats, segons les dues professionals, són molt satis-factoris, ja que, d’una banda, la majoria de pacients bevedors de risc de la zona són atesos al mateix CAP, concretament un 81,33% del total, i, de l’al-tra, s’ha millorat l’atenció a aquests pacients.En aquests set anys, a la con-sulta s’han atès 61 pacients, un 81,97% dels quals són ho-mes, amb una mitjana d’edat de 53,87 anys. Del total de pacients que han arribat a la consulta, un 98% presentava un consum de risc, mentre que un 8,20% ja arribava sense pre-sentar aquest consum de risc. En aquest sentit, un primer cribratge i una intervenció

breu redueix fins a un 20% el consum de risc i els problemes associats. «Tan sols amb un toc d’alerta del metge respecte al consum d’alcohol es produeix ja un descens significatiu del consum». Aquest toc d’alerta es produeix quan el pacient passa per un primer reconeixement mèdic per part del seu metge de capçalera, qui li realitza un Interrogatori Sistematitzat de Consums Alcohòlics (ISCA) ba-sat en uns criteris internacio-nals, que permet determinar si una persona té un consum de risc (vegeu quadre).«El consum d’alcohol, malau-radament, no té un límit clar, és socialment ben vist i fins i tot recomanable en certs ca-sos», explica la doctora Ribó. Per això en molts casos la po-blació no té consciència del seu consum de risc fins que ho determina el metge d’aten-

ció primària, que el deriva a la consulta d’alcoholisme.

Funcionament de la consulta

La consulta específica d’alcoho-lisme de l’ABS Calafell té lloc un dia a la setmana durant una hora i atén pacients derivats pel seu metge de capçalera que estan motivats per fer el segui-ment. «Quan un pacient arriba a la consulta es determina, mit-jançant l’aplicació d’uns qüesti-onaris específics (AUDIT) quin grau de consum presenta», ex-plica la doctora Ribó, «i, en fun-ció del resultat, es defineix el tractament més adequat. S’estableixen tres nivells de consum: consum de risc, perju-dicial o dependència. Quan una persona presenta un consum de risc –aquelles que superen el nombre d’UBE (Unitat de Begu-

da Estàndard) recomanades– el tractament es basa a recoma-nar-li que redueixi el consum, mentre que si presenta un con-sum perjudicial (quan el con-sum d’alcohol comença a tenir afectacions fisiològiques) la re-comanació és «consum zero». En aquests set anys, aquest ha estat el cas del 47,54% dels paci-ents atesos.En el cas que es detecti una dependència a l’alcohol cal de-terminar, en primer lloc, si el pacient reuneix els criteris per poder ser tractat des de la con-sulta o bé ha de ser derivat al CAS (Centre d’atenció i segui-ment de les drogodependènci-es) de Tarragona. «Els pacients que són derivats són els que presenten també altres addic-cions, que són reincidents o bé que no tenen suport familiar», explica la doctora Ribó.Si hi ha dependència, pot ser necessari realitzar un tracta-ment de desintoxicació (s’ha fet en el 32,79% dels casos) o no. En el cas que no sigui necessari el que es fa és un tractament de deshabituació (14,75% dels ca-sos). Tant la deshabituació com la desintoxicació es realitza mitjançant l’administració de fàrmacs. Del total de pacients tractats durant aquests anys, un 18,04% han estat donats d’alta.La implicació personal de les professionals és inevitable. «Tot i que has d’actuar des de la professionalitat és inevitable implicar-te personalment. El que més satisfacció ens produ-eix és veure el canvi que expe-rimenten les persones quan tot va bé», conclouen les professio-nals, que el pròxim divendres presentaran aquests resultats al XXXIV Congrés de la semFYC.

Set anys de la consulta específica d’alcoholisme a l’ABS CalafellEs tracta d’una consulta única a Catalunya que permet donar atencióa les persones amb consum de risc de la zona d’influència del centre

La majoria de pacients bevedors de risc de la zona, un 81,33%, són atesos al mateix CAP

La doctora Josefina Ribó (a l’esquerra) i la infermera Ester Armajach presen-taran el dia 14 de juny els resultats de la consulta al Congrés del semFYC a Gran Canària /T.V.

Una copa de vi o cavaUna cervesa

Un cigaló o xarrup

1 UBE

2 UB

EUna copa de conyac o licor

Un whiskyUn combinat

Consum de risc: >28 UBE/setmana en el sexe masculí >17 UBE/setmana en el sexe femení

*UBE: Unitat de Beguda Estàndard

| 11 de juny de 2014 Social | 17

xarxa sanitària i social de santa tecla

El paper dels educadors en el Centre Residencial d’Acció Educativa Casa Sant Josep (II)El sistema de treball del centre es basa en una rutina diària on s’apliquen totes les estratègies i accions dels educadors

E n l’anterior article par-làvem dels vuit con-ceptes bàsics que em-

marquen la nostra praxi: l’educació, el vincle, l’atenció individualitzada, la norma, la sanció, l’autonomia, la vida quotidiana i la intervenció i també de com s’orquestren totes les estratègies i accions que els educadors apliquem al centre.

En aquesta ocasió creiem que és interessant explicar que aquests vuit ingredients amb els quals treballem es concre-ten en un sistema de treball tant en equip com de manera individual que es desenvolupa en el dia a dia dels infants i ado-lescentsEls grups d’infants al CRAE es divideixen en petits, mitjans, adolescents i joves; i les edats van en funció de la mitjana de la població atesa al centre, la qual pot variar en funció dels nens/es que vénen a viure a la casa i dels que marxen. A cada grup hi ha un total de deu infants i adolescents. Tots estan escolaritzats tant en esco-les com en instituts de Tarrago-na o propers a la ciutat. Inten-tem en la mesura del possible anar a les escoles caminant, ja que d’aquesta manera, per una banda establim una relació més propera amb l’infant que acompanyem i per l’altra hi ha un aprenentatge de les normes socials i els comportaments correctes que un ha de tenir quan va pel carrer.

El dia a dia dels infants

Els infants i adolescents fan una vida tan normal com la resta de població. A les set del matí ja toca diana a la casa,

amb l’acompanyament dels educadors es lleven, es dutxen, deixen l’habitació endreçada i van a esmorzar. A partir de dos quarts de nou ja comencen a marxar cap a les diferents esco-les i instituts. La gran majoria dels que van a l’institut fan jor-nada intensiva i a les dues o les tres del migdia arriben al centre per dinar i quedar-se a la casa. Els petits arriben, dinen i se’n tornen a l’escola. A partir de les cinc de la tarda la gran majo-ria de nens i adolescents ja són al centre. Les tardes a la casa són molt diferents per a cada grup i per a cada nen/a. Per una banda, hi ha aquells infants i adolescents que tenen alguna activitat extraescolar: repàs, taekwondo, escacs, patinatge, teatre, etc., i, per tant, arriben una mica més tard, i per altra banda, hi ha els que en arribar a la casa més aviat comencen a fer el que anomenem «estu-di»: deures, treballs, estudi per a exàmens o lectura. L’estudi és obligat per tots els infants i adolescents del centre.

En els grups de mitjans i petits, després de l’estudi és el mo-ment de les dutxes, preparar-se la roba per l’endemà, guardar la roba neta que ha pujat de la bugaderia i preparar-se per anar a sopar. Així explicat sembla poca cosa, però els educadors de les tar-des fan una gran tasca acompa-nyant els infants en la seva vida quotidiana i en el seu desenvo-lupament. És una de les franges més dures del dia, ja que en po-ques hores s’han de fer moltes coses i no hem d’oblidar que, com tots els infants, necessi-ten la companyia i l’afecte de l’adult.Pel que fa als més grans, les

tardes són diferents, ja que per l’edat, alguns tenen permís de sortida o bé queden amb algun amic o amiga fora del centre, quan acaben de fer l’estudi. El sopar és més tard i això fa que la tarda s’allargui una mica més. Hi ha un dia a la setmana que el grup de joves desenvolu-pa el projecte del taller de cui-na, on ells són els encarregats de triar l’àpat, anar a comprar els ingredients i cuinar-los. Són el grup més pròxim a la majoria d’edat i això fa que els educadors treballin amb ells la seva autonomia personal per quan arribi el moment d’eman-cipar-se.I ja arriba la nit. Un dels mo-ments més dolços per a tots els infants, però complicat per als nostres. És l’espai i el moment on la tranquil·litat i la relaxació porta a reflexions i pensaments i, de retruc, a una necessitat i atenció molt més properes de l’educador. Es fa molt evident la necessitat de tenir algú pro-per que els acompanyi en el moment d’anar a dormir. És

un dels moments en què l’edu-cador desplega tot el seu saber teòric i pràctic per tal d’acom-panyar i sostenir aquelles an-goixes que un infant no pot fer sol.

Agraïment

Per tant, i després de deixar en-treveure la pràctica educativa al CRAE, cal doncs fer menció de tots aquells professionals ex-terns que acompanyen les nos-tres intervencions. No treba-llem sols ni prenem decisions segons el nostre únic criteri. El treball en xarxa i el model bio-psico-social fa possible que la mirada cap a l’altre sigui inte-gral i global. La nostra praxi no és un fet aïllat i cal doncs agrair als nostres companys psicòlegs, treballadors socials, pediatres, pedagogs, mestres i professors, i a tots aquells altres professio-nals que és impossible mencio-nar. I des de la meva humilitat demanar disculpes si en algun moment ens podem equivocar. Seguim treballant.

Ricard FernándezDirector CRAE Casa Sant Josep Els infants i

adolescents fan una vida tan normal com la de la ersta de la població, amb les seves rutines i el seu dia a dia, on també hi ha moments per a l’esbarjo/Cedida.

«I arriba la nit. Un dels moments més dolços per a tots els infants però un dels més complicats per als nostres»

11 de juny de 2014 | 18 | La Pobla de Mafumet

festa major de sant joan 2014

Joan Maria SardàaLcaLde de La PobLa de MafuMet

La Pobla de Mafumet cele-bra la Festa Major d’Estiu en honor a Sant Joan, pa-

tró del municipi, fins al 29 de juny. El seu alcalde, Joan Maria Sardà, ens rep per par-lar sobre la Festa Major i el seu municipi.

Tot a punt per a l’inici de la festa major de Sant Joan?Així és, els preparatius ja estan enllestits i a punt perquè els pobletans i pobletanes puguin gaudir al màxim cada dia de la Festa Major de Sant Joan. Com sempre, hem elaborat un ex-tens programa d’actes pensant en clau familiar. Volem que els veïns i veïnes de totes les edats puguin compartir el màxim d’activitats, tot i que lògica-ment també tenim propostes especialment pensades per als infants.

La festa és viscuda amb inten-sitat pels pobletans?I tant! És una de les dates més esperades del nostre calendari i tothom hi participa molt acti-vament. Per nosaltres, la Festa de Sant Joan és molt important i esperem aquests dies amb molta il·lusió i ganes per gau-dir amb els nostres familiars i amics d’uns dies de festa, ale-gria i diversió.Quina és la prioritat a l’hora

de decidir la programació de la Festa Major?Ens marquem dos objectius clars. D’una banda, busquem l’excel·lència pressupostària, és a dir, no llençar els diners i ser coherents amb els nostres recursos i limitacions. D’altra banda, busquem una àmplia oferta d’activitats, fonamen-talment familiars, que donin resposta a les inquietuds cultu-rals, d’oci i entreteniment dels pobletans i pobletanes.

Què destacaria del programa de festes?Més que un acte o un altre, el que més destaca és el conjunt. Cal tenir en compte que ofe-rim un programa ampli i va-riat amb més de 40 propostes diferents per a tots els gustos i edats, amb els quals estic segur que totes les famílies al com-

plet podran gaudir i compartir aquests dies festius. No hi ha temps per a l’avorriment, així que ara són els pobletans i po-bletanes, així com aquells que ens visitin aquests dies, els que han de fer un parèntesi en la seva rutina, evadir-se dels pro-blemes del dia a dia i gaudir del moment amb els seus familiars i amics. També m’agradaria destacar que aquest programa festiu ha estat possible gràcies a la implicació i el compromís del personal de l’Ajuntament, de les entitats i associacions del municipi, així com dels ve-ïns i veïnes que col·laboren en l’organització i el desenvolupa-ment de les activitats.

La festa major de la Pobla acostuma a tenir actuacions musicals o teatrals destaca-des. Quina és l’oferta d’en-guany?A la Pobla ens agrada combi-nar els actes més tradicionals i imprescindibles, com són, per exemple, la missa en honor del nostre patró, la lectura del pregó o la cursa ciclista, que enguany arriba a la 55a edició, amb propostes que aportin un plus d’atractiu i de qualitat. En aquest darrer àmbit, enguany tenim un concert dels Amics de les Arts i també l’actuació de l’humorista Santi Millán.

Més enllà de les festes, en què està ocupat l’ajuntament per dinamitzar el municipi?Seguim impulsant mesures de suport a les famílies, com són el xec nadó o el programa de beques i ajudes a l’estudi; i tam-bé accions de dinamització co-mercial, com el Poblatapa, una iniciativa que vàrem estrenar l’any passat amb un gran èxit de participació i que ara repe-tim. Està en marxa des del 16 de maig i acaba aquest pròxim diumenge, 15 de juny. Ja puc avançar que ha tornat a ser un èxit i que estem molt satisfets de la resposta que ha tingut el Poblatapa.

I pel que fa a obra pública, ara fa uns dies van col·locar la primera pedra de la nova escola.Sempre he dit que en temps de crisi cal apostar per l’obra pú-blica. Primer, perquè significa crear llocs de treball i, segon, perquè ens permet millorar i ampliar els equipaments i ser-veis del municipi. Ara estem treballant en la nova escola, que per a nosaltres és molt im-portant perquè l’actual estava quedant petita. La nostra demo-grafia ha crescut molt en els úl-tims anys, i es feia imprescindi-ble disposar d’una nova escola que oferís la qualitat, la como-ditat i la funcionalitat que els nostres nens i nenes mereixen i necessiten per desenvolupar la seva etapa formativa.

A banda de l’escola, hi ha al-tres projectes previstos?Ara mateix tenim dos projectes més en marxa. D’una banda el tanatori i, d’una altra banda, estem construint un mur que permetrà connectar la carrete-ra T-750 amb el nucli antic del municipi. A més, pròximament iniciarem un projecte de reno-vació integral d’aquest nucli antic, per oferir la màxima comoditat i qualitat de vida als veïns d’aquesta zona de la Pobla.

S’hi viu bé, a la Pobla?Intentem que la nostra gent visqui amb la màxima qualitat de vida possible. Per això desti-nem molts recursos a renovar, millorar i ampliar els serveis i equipaments públics destinats als pobletans i pobletanes de to-tes les edats. Des de crear nous edificis per a la llar d’infants i l’escola fins a atendre les ne-cessitats de la nostra gent gran, passant per l’oferta cultural, el programa de beques i ajudes a l’estudi, etc. Per tot plegat, crec que la Pobla és un bon lloc per viure i també per invertir-hi.

Què poden a les empreses que decideixin invertir a la Pobla?En primer lloc, les connexi-ons. Estem molt a prop i molt ben comunicats amb l’estació de l’AVE, l’aeroport, el port, l’autopista i amb connexió di-recta amb l’A27. A més, som un municipi que dóna suport i facilitats a les empreses inte-ressades a desenvolupar-se a casa nostra. Disposem d’unes magnífiques infraestructures i estem al costat del complex petroquímic més gran del sud d’Europa. I cal no oblidar que tenim una pressió fiscal reduï-da i un ajuntament sanejat. És per això que podríem afirmar que la Pobla és un bon lloc per als emprenedors.

«La Pobla de Mafumet és un bon lloc per als emprenedors»

L’entrevista

«En la festa major busquem l’excel·lència pressupostària i, al mateix temps, oferir una àmplia oferta d’activitats per a tothom»

«Entre els projectes de futur destaca la construcció d’un tanatori i la renovació integral del nucli antic, entre d’altres»

| 11 de juny de 2014 Publicitat | 19

11 de juny de 2014 | 20 | Opinió

OPINIÓ

A scensió, Pentecosta, Santíssi-ma Trinitat… Els diumenges d’aquest mes de juny celebrem

grans misteris de la nostra fe. Són fets que superen el nostre enteniment i dels quals només mitjançant la fe podem entreveure’n el signifi cat.El misteri de la Santíssima Trinitat, tres persones però un sol Déu, el coneixem per revelació de Jesucrist, però sembla contradir les matemàtiques i l’experi-ència diària. Per explicar-ho s’han pro-posat diverses fórmules, encara que to-tes insufi cients. Per exemple, s’ha dit: la Trinitat Santíssima és com una famí-lia, que sent una i només una està con-formada per tres persones diferents: el pare, la mare i el fi ll. Tres persones diferents i una sola família veritable. La mare és de la família, el pare és de la família i el fi ll és de la família, però no per això es pot pensar que hi hagi tres famílies, ja que és una única família. Així, en la divinitat, el Pare és Déu, el Fill és Déu i l’Esperit és Déu, però no hi ha tres déus sinó un sol Déu.És una comparació feta amb bona vo-luntat, però del tot inexacta. Els sants han intentat aprofundir en el misteri, i és cèlebre la difi cultat que va advertir sant Agustí amb aquell somni del nen de la platja que s’afanya a fi car l’aigua del mar en una galleda. Com sant To-màs d’Aquino, al fi nal diem: «Crec tot el que ha dit el Fill de Déu. Res és més ve-ritable que aquesta paraula de veritat.»Jesucrist ens parla sovint del Pare que l’ha enviat, amb el qual se sent estre-tament unit, i de l’Esperit Sant, que promet als seus deixebles, i la vinguda del qual sobre els Apòstols els donarà ànims renovats per a complir la seva missió.El papa Francesc, a la festa de l’any pas-sat, va dir que per als cristians el nostre Déu no és una cosa vaga, un Déu esprai, no és un ésser abstracte, sinó concret i té un nom: «Déu és amor». I va afegir: «Amor del Pare, que està en l’origen; amor del Fill, que mor a la creu i res-suscita; i amor de l’Esperit, que renova l’home i el món.»Un cristià fi del no menysprea aquestes veritats, però sap que allò que Déu li de-mana no és tant aprofundir en teologia, sinó estimar els altres, ja que «en això es coneixerà que sou deixebles meus, si us estimeu entre vosaltres com jo us he estimat».

L ’abdicació sobtada del rei, que ha tornat a posar a l’agenda la reivindicació d’una República, ha cap-tat tota l’atenció mediàtica i ha deixat en segon

pla l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 25 de maig i el context social i polític que dibuixen. El tret més destacable d’aquests comicis al conjunt de l’Es-tat ha estat la forta patacada del sistema bipartidista i l’ascens dels partits d’esquerra, i a Catalunya, a més, la pujada de les forces partidàries del dret a decidir. Però les europees han tingut un altre efecte, i aquest ens toca de més a prop: han destruït el mite que la ciutat de Tarragona era una cosa a banda, que aquí no passava el mateix que a la resta de Catalunya, que el nostre muni-cipi era especial. Així ens ho volia fer creure la dreta, especialment el PP, que ha caigut a la quarta posició en la graella de les forces polítiques tarragonines, mentre que els socialistes, amb qui comparteixen règim a l’Estat i moltes complicitats a l’ajuntament, baixen des del pri-mer fi ns al tercer lloc en les preferències dels ciutadans i les ciutadanes. I d’aquestes ensopegades CiU no se’n be-nefi cia, manté el segon lloc però es veu superada pels seus socis parlamentaris d’ERC, que a l’Ajuntament de Tarragona no tenen representació. El comportament electoral de la ciutat desmenteix, doncs, aquella aura d’excepcionalitat que el senyor Ale-jandro Fernández s’havia inventat amb la doble espe-rança de torpedinar les mobilitzacions a favor del dret a decidir i promoure la seva persona com a futur alcalde.

No, les coses no són com vol la dreta, i Tarragona és una ciutat amb comportaments electorals que refl ecteixen la seva diversitat i la seva pluralitat; de fet podríem dir que Tarragona és tan diversa i plural com Catalunya en el seu conjunt i podem afi rmar amb tota seguretat que no s’as-sembla gens a la imatge rància i carrinclona sobre la qual la dreta edifi ca les seves aspiracions. Un cop vist això, la reacció de Fernández davant de la realitat ha estat de traca: ha desafi at Pablo Iglesias, el fl amant líder de Podemos, a un debat cara a cara a l’are-na de l’Amfi teatre, no sé si emulant una baralla de ga-llets rapers o un duel al sol d’spaghetti western passat per Gladiator. I a més ha advertit que “se’l menjarà amb pa-tates”. La ridiculesa i la visceralitat d’aquest argument, o d’aquest no-argument, demostra el grau d’irritació o potser de desesperació que els han provocat els resultats electorals. Això ens porta a un altre tret destacable dels darrers co-micis: la irrupció amb força de Podemos. Per a les perso-nes d’esquerres no pot sinó ser una bona notícia. Mentre la nostra coalició, ICV-EUiA, ha consolidat i ampliat els seus marges de suport entre la població fi ns a un notable 8,38%, Podemos ha estat capaç de mobilitzar al seu vol-tant un 5,38% dels electors i les electores. Tant una dada com l’altra ens parlen d’un pol d’esquerra alternativa que ha obtingut vots força uniformement tant al centre com als barris. És aquest veredicte de la ciutadania el que ens ha de mar-car el camí d’ara endavant. ICV-EUiA fa temps que diu que per canviar-ho tot hem de ser més, i que aquesta és una feina que no podem fer sols. La pluralitat de l’esquer-ra transformadora és un fet, ho sabem de sempre, però ara sabem a més que aquesta pluralitat ens dóna forces si la utilitzem per sumar, per teixir projectes conjunts, horitzons de canvi i d’esperança. Amb totes les reserves sobre el signifi cat de les xifres d’unes eleccions europees, amb la difi cultat d’extrapo-lar-les a qualsevol altre supòsit, el 25 de maig ha con-fi rmat una tendència: la fi de la resignació. El conven-ciment creixent entre la població que hi ha vida més enllà d’aquest règim i el seu sistema de partits, gairebé decimonònic. És per això que, si volem de debò aturar les retallades i l’austericidi i donar-nos a nosaltres matei-xos el dret a decidir, a decidir-ho tot, el camí no pot ser cap altre que promoure amplis acords entre les forces d’esquerres transformadores i alternatives. Aquesta és la nostra feina, ara.

E l món educatiu surt al carrer, caldrà fer soroll i fer una festa reivindicativa. La plataforma d’entitats Somescola organitza una gran concentració a Bar-

celona, el dissabte 14 de juny, amb el lema «Per un país de tots, decidim escola catalana». Es tracta d’una gran

cercavila reivindicativa que recorrerà els carrers del cen-tre de Barcelona, el pròxim 14 de juny a les 18 hores. El que es pretén és mobilitzar la societat civil, de manera transversal, en defensa de l’escola catalana i el dret a decidir el propi model educatiu. Es concep com una gran mobilització de país i, per tant, es vol aconseguir una assistència massiva, tant de ciutadans com de grups en forma de comparsa (escoles, esplais i agrupaments, cul-tura popular, teatre de carrer, bandes de música...).Serà com la festa major de l’educació i els protagonistes de la cercavila seran els capgrossos. S’anima tothom que vulgui a fer-se el seu capgròs per assistir a la cercavila, i es treballarà perquè les escoles i entitats d’educació en el lleure integrin el taller en la seva activitat regular abans de la mobilització. A banda d’això, també es mobi-litzaran les colles de gegants i capgrossos de Catalunya. S’ha escollit el capgròs com a símbol de la diversitat i tenacitat de l’escola catalana, amb l’objectiu de fomen-tar la participació activa de tota la societat i aconseguir la concentració de capgrossos més gran que s’hagi fet mai al país. De ben segur que serà una festa... i del Camp de Tarragona hi haurà participació activa per fer la festa reivindicativa per l’educació del nostre país.

Construïm l’alternativa,conquerim el futur

ARGASENTÍSPORTAVEU DEL GR UP

MUNIC IPAL D’ ICV-EUIA

A L’AJUNTAMENT

DE TARRAGONA

El misterii l’amor

JAUMEPUJOLARQUEBISBE

METROPOLITÀ

DE TARRAGONA

I PR IMAT

Aquest dissabte:La festa majorde l’educació!

XAVIERZARAGOZAPERIODISTA

SOCIAL-MENT

| 11 de juny de 2014 Opinió

OPINIÓ

| 21

L ’altre dia feien un documental sobre l’úl-tima gira de Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina, documental que per cert et recoma-

no, i en un moment el Sabina diu: «avui en dia es parla molt de llibertat i d’igualtat però molt poc de fraternitat». Internet, aquesta meravellosa eina que et permet accedir a tota la informació del món perquè acabis mirant vídeos de gats, ens ha posat en contacte els uns amb els altres. Això ha fet que la gent d’alguns països s’adoni que n’hi ha d’altres que tenen més llibertat i comencin a reclamar la seva. També es parla cada dia de llibertat d’expressió a les xarxes socials, llibertat de premsa i, fi ns i tot, llibertat a seques amb la nova llei de seguretat ciutadana. Per una altra banda, estem vivint temps difícils, molt difícils. La famosa crisi, que sembla que porti aquí tota la vida i que encara es vol quedar una estona, ha fet que molta gent ho estigui passant malament. I quan un es troba malament tendeix a comparar-se amb els que estan millor i demanar igualtat. També vivim en una societat cada vegada

més conscient de la injustícia laboral per raó de gènere o discapacitat. Així que molta gent se suma al moviment de demanar igualtat entre homes i dones i, per suposat, dels discapacitats. Sigui com sigui, són dos conceptes que són al debat de la societat, com diu el poeta de la veu trencada, es parla molt de llibertat i d’igualtat. Però què passa amb el tercer valor de la revolu-ció francesa? Doncs sembla que no se’n diu res quan potser seria la solució a tots els problemes. La fraternitat és l’amistat entre germans o els qui es tracten com a tals. I no parlo de les baralles pel comandament de la tele sinó de coses com la confi ança i el suport. No sé a tu, però a mi em sembla com a mínim interessant i força pràctic en aquests moments. Ja he dit una i mil vegades que estic convençut que el món seria molt millor si, a més a més de la felicitat pròpia, tots ens pre-ocupéssim una mica de la felicitat aliena. Et sona el concepte de sinergia? Doncs també té a veure amb la fraternitat, junts som més. Em resulta cu-riós que aquest concepte, el de fraternitat, hagi quedat oblidat quan precisament avui en dia ho estem vivint. No es parla dels que obren la seva casa a amics i familiars desnonats, no es parla dels veïns que conviden a dinar ni dels companys de classe que amb 5 anys comparteixen l’entrepà. Tot això està passant i no se’n parla. I tampoc es parla de tot el que es podria aconseguir amb la fraternitat. No es diu que el simple fet de comptar amb amics i familiars ja et fa sentir millor. No es parla de com, tractant-nos com germans, podríem construir alguna cosa millor. Així que aquesta set-mana et convido a parlar de fraternitat, perquè si l’aconseguim, la resta vindrà sola.

A vui tocaria parlar del tema que ja fa deu dies que ens ocupa i que ens n’ocuparà, encara, deu més – i ves que no en siguin

cent – Faig memòria, encara que tothom el tin-gui molt present, del quadrinomi: rei–príncep–monarquia–república. Que consti que una reina a quinze dies vista, amb brusa camisera blanca i faldilla blau marí amb ratlles blanques, em faria escriure força. A favor, penso. Però com que tot-hom en parla, jo avui pretenc ser original i per tant, chitón!En parla tothom, pels mitjans audiovisuals, a la premsa, per la xarxa, i alguns, per cert, amb mol-ta chispa. A vegades, penso que la veritable apti-tud vocacional dels espanyols, incloc en aquest cas, els catalans i, perquè ningú no s’ofengui, m’incloc a mi mateixa, és la de fer gràcia i acu-dits. I no deixa de tenir mèrit, en els temps que corren, saber arrencar somriures dels nostres rostres tensos i amargats. Només voldria que, amb tanta chispa, no se’ns acabés considerant els bufons d’Europa. No saber aplicar les nostres qualitats brillants i enginyoses a sortir de la crisi,

ara mateix és ser un zero a l’esquerra, pels nos-tres veïns de dalt.Hi ha zones d’Espanya que són chisposes per na-turalesa. Els sevillans, especialitzats, entre altres coses, en llençar fl oretes picants i xocants a les noies. I, recordant la pel·lícula Ocho apellidos vas-cos, també els bascos, encara que no ho sembli –que ho preguntin, sinó, a Arguiñano–, els ga-llecs, encara que cap dels seus exponents polítics els faci justícia. I ara també, els de la capital amb l’acudit olímpic Plaza Mayor– Café con leche.I nosaltres catalans, treballadors, gasius i, ara, crispats, o això diuen –algú podria pensar que som l’antítesi de l’humor– també tenim casos d’èxit. Per parlar només de la tele, que és el mitjà que arriba a més públic, tenim sèries com Plats Bruts, chispa urbana, Lo Cartanyà, chispa rural, Crac-kòvia, paròdia esportiva i Polònia, paròdia política. Crec que els esportistes i polítics parodiats en aquestes dues sèries hauran d’estar agraïts eter-nament als seus imitadors, perquè encara que, tard o d’hora, ens oblidem d’ells, el seu perso-natge parodiat ens arrencarà un somriure, o una rialla, sempre que ens vingui a la memòria. Ara mateix, he oblidat el nom d’un president de la Generalitat parodiat a Polònia que feia, cosa que l’honora, grans esforços amb el català; el que sí recordo és que, en la paròdia, sempre que deia una gràcia o explicava algun acudit ho acabava aclarint dient que era un Chist! Estimada lectora, estimat lector, m’he permès avui jugar amb la “ch”, una resta arcaica de la nostra llengua, que només roman en alguns to-pònims i en alguns cognoms. Queda clar que chist, chispa i chitón no són paraules catalanes, tot i que chispa sona tan i tan bé, que m’agradaria reivindicar-la per a nosaltres. Amb ics, és clar.

Chist, chispa i chitón

TERESA DUCHESCRIPTORA I

BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

L a setmana passada parlava de la frontera del mite: en aquest cas, el mite de Senyor ressuscitat que vindrà el darrer dia. Qui sap si no seria bo de recordar que,

per a la Bíblia, l’home no és anthropòs (una gota de cel que cau a la terra, una mena de rosada), sinó humus, és a dir, ter-ra humida, fangosa i viva. Val a dir que aquesta “vinguda” és anomenada “segona”, perquè acompleix la “primera”, és a dir, la vinguda humil i pobre del Fill de Déu en l’infant de Betlem. Jesús esdevé, en la parusia, el “concret universal” i, amb ell, el Regne, que havia començat a actuar en aquest món, arriba a la seva plenitud.

Aquest esdeveniment, que ocupa el centre d’interès del cristianisme, s’anticipa en qualsevol esdeveniment de crisi que l’ésser humà pot viure. I l’Església cristiana el celebra en la seva litúrgia, especialment en la sinaxi eucarística, on, en la fragilitat i feblesa del pa i del vi, la fe cristiana hi veu la presència sagramental del Ressuscitat-que-tornarà. Ella mateixa, l’Església, s’entén com a sagrament, és a dir, com a presència anticipada (i vulnerable) dels béns que ella mateixa, amb deler, espera.

“Espera”, acabo de dir. L’esperança no és una actitud pas-siva; no té res a veure amb l’actitud d’aquell o d’aquella que, assegut o asseguda, en una “sala d’espera”, espera que li toqui el torn corresponent. L’esperança és més aviat com l’actitud de la dona que està gairebé a punt d’infantar; la tensió que l’esdeveniment provoca en el seu ànim l’obliga a “posar-ho tot a punt”, sense, però, estar asseguda en una cadira baixeta tot mirant la porta per on, potser, l’infant arribarà. Per això, en l’esperança, s’anticipa allò que espe-rem, i allò que esperem, en l’esperança hi fa niu. Ara bé, els cristians sabem que l’esperança, l’esperança que salva, té el seu lloc, el seu topos, en el sofriment, en la creu (Ave, crux, spes unica), en la creu de Jesús i en les creus que han d’arros-segar els éssers humans en el transcurs de la vida.

L’Església cristiana és o hauria de ser en el món un signe d’esperança; ho és i ho serà en la mesura que, tota sencera, visqui de l’esperança - i el contrari de l’esperança és el po-der - i faci de l’esperança l’aliment de tota la seva actuació cap endins i cap enfora. En aquest context, la teologia cris-tiana té una missió ineludible, la missió d’introduir pensa-ment en l’esperança i esperança en el pensament. Goso dir que aquest és el repte principal que gravita sobre teologia i sobre el teòleg: que, situada i situat en l’horitzó de totes les coses, sàpiguen obrir les portes a l’esperança, a la gran esperança i a les petites esperances, perquè envaeixin la manera de pensar i de viure dels homes i de les dones del nostre temps i del nostre món.

Aquesta és la gran frontera que el cristianisme i l’Església cristiana, en el seu nom, hauria de saber creuar i hauria de saber ensenyar a creuar als homes i dones del nostre temps. Demano a l’Església que assumeixi amb valentia aquest pensament fronterer, un pensament que no ha de ser necessàriament un pensament eclèctic o, dit amb altres paraules, un pensament “políticament correcte”, o sotmès a la dictadura del “depèn”. Aquesta mena de pensament no fa mai cap servei. El pensament fronterer inclou la gran temàtica del pensament moral o ètic, i penso que l’Església hauria d’estar atenta als qui reclamen per a la moral o per a l’ètica un estatut laïcal, al marge, doncs, de la religió o de les religions; ha d’estar-hi atenta, sense, però, buidar de contingut, sense més ni més, la moral confessional.

Creuar fronteres (III)

JOSEPGILPREVERE

Fraternité

ALEJANDROPÉREZ COACH

11 de juny de 2014 | 22 | Tribuna

Tribuna acTualiTaT

Victòria FornsPORTAVEU DE CIU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA I DIPUTADA AL PARLAMENT

La política tarragonina, experta en Treball Soci-al, combina les tasques

de portaveu del grup muni-cipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona amb la de diputada al Parla-ment de Catalunya, on lidera la comissió d’Universitats. Les relacions entre Ajuntament de Tarragona, governat pel PSC, i la Generalitat de Cata-lunya, en mans de CiU, passen per un moment daurat des-prés de la visita d’Artur Mas la setmana passada i la rúbrica d’un compromís milionari del Govern català amb els Jocs Me-diterranis de Tarragona. Per altra banda, Victòria Forns va seguir de ben a prop les elec-cions europees que van situar els convergents com la segona força política més votada de la ciutat per darrere d’Esquer-ra Republicana de Catalunya i per davant del Partit Socia-lista.

Com valora els darrers resul-tats electorals? En clau tarragonina, positiva-ment. Nosaltres érem tercera força i hem passat a segona. Hem incrementat el vot i, a més a més, sumats els vots que han tret els altres partits sobiranis-tes ja podem dir que Tarragona

no només està pel dret a deci-dir sinó que Tarragona cada cop alça més la veu per la indepen-dència.

Aquests resultats contrasten molt amb la Tarragona espa-nyolista de la qual s’ha parlat més d’una vegada. És un missatge clar per aquells que han mantingut aquest dis-curs d’una Tarragona espanyo-lista que no està a favor del dret a decidir i que no vol la inde-pendència. Ja us vaig dir a partir de la Via Catalana que Tarra-gona s’ha desacomplexat, s’ha desinhibit i la gent ha sortit al carrer de manera democràtica i amb esperit positiu a defensar el futur del nostre país.Aquest consistori, que ha tom-

bat una darrere l’altra totes les iniciatives que Convergència i Unió ha portat en forma de mo-ció sobre la sobirania, sobre l’Es-tat propi, sobre el dret a decidir o sobre incorporar-nos a l’As-sociació Catalana de Municipis per a la Independència (AMI), no reflecteix el que succeeix en aquest moment a Tarragona i al carrer. Per tant, nosaltres som l’altaveu nacional al consistori i continuarem treballant perquè el dia 9 de novembre tots els tarragonins i les tarragonines puguem votar.

Aquests resultats són extrapo-lables als de les municipals de l’any vinent?No, però sí que és cert que les coses canviaran en l’àmbit mu-nicipal el 2015. La presència de les forces sobiranistes serà més evident i el consistori tindrà una composició diferent. Per tant, es podrà parlar amb molta més llibertat i traient resultats més positius al consistori del 2015 que no pas en el d’ara, que ja no reflecteix la realitat de la nostra Tarragona actual.

Si es produís aquest canvi, estaria disposada a governar amb la resta de forces pel dret a decidir?Això és precipitar-se moltíssim

perquè ningú té una bola de vidre per saber quins seran els resultats. D’aquí al 2015 encara tenim molta feina per fer, tenim un any per davant. I el grup de Convergència i Unió està com-promès en aquest mandat amb la ciutat en una línia proposi-tiva i treballant per Tarragona. Ho fem en clau d’aquelles coses que preocupen els ciutadans, de projecció de la nostra ciutat i de treballar per aquells que ho passen més malament, per la in-corporació al mercat de treball dels nostres joves i no tan joves i fent compatible tot això amb un missatge en clau nacional molt potent.

CiU i PSC han arribat a dos grans acords que donen llum verda als Jocs Mediterranis i a BCN World. Quina valoració en fa? Per Tarragona això és un revul-siu. Que el Govern de la Gene-ralitat s’hagi compromès a tirar endavant el gran equipament dels Jocs del Mediterrani, el Pa-lau d’Esports, amb una capaci-

tat per a 5.000 espectadors, és bo per a la ciutat de Tarragona i per al nostre territori. Estem parlant de desenvolupament econòmic, no només durant la seva fase de construcció, sinó que també deixarem equipa-ments que poden ser d’ús de la ciutat de Tarragona. A més a més, se signava un compro-mís de posar a disposició tot el complex Sant Jordi per als Jocs del Mediterrani i que després aquest equipament pugui ser utilitzat pels veïns de la zona.També és molt important l’apos-ta que s’ha fet amb l’ampliació del centre recreatiu i turístic entorn de PortAventura amb la construcció de BCN World. Amb això trobem que dues de les in-versions més importants que es faran de país recauran sobre Tarragona i el territori.

Quin ha estat el paper dels representants del territori en la consecució d’aquesta polí-tica en majúscules que ha fet possible l’acord entre les dues forces polítiques? Hem fet coses en l’àmbit muni-cipal i en l’àmbit parlamentari. Vam presentar, juntament amb el partit socialista, una moció per tirar endavant aquests equi-paments i signar compromisos que van més enllà de les infra-estructures. S’han fixat acords d’assessorament i de coordina-ció en temes culturals, de segu-retat i d’ocupació. Precisament fa pocs mesos vam signar un compromís amb el Servei d’Ocu-pació de Catalunya per formar als voluntaris de Tarragona 2017. És la primera vegada que es fa això en uns Jocs del Me-diterrani i, per tant, marquem una fita. Estic convençuda que les futures seus copiaran aques-ta iniciativa del Govern català.

«La composició de l’Ajuntament ja no reflecteix la realitat ideològica de la Tarragona actual»

L’entrevista

«Tarragona s’ha desinhibit i la gent ha sortit al carrer de manera democràtica i amb esperit positiu a defensar el futur del nostre país»

«Amb el compromís de la Generalitat amb els Jocs del Mediterrani i amb BCN World trobem que dues de les inversions més importants que es faran al país recauran sobre Tarragona i el territori»

| 11 de juny de 2014 Botiga de Salut | 23

A mb el bon tems s’in-crementa la quanti-tat de persones que

utilitzen lents de contacte, ja sigui per comoditat o bé per qüestions estètiques. Malgrat que el seu ús és més freqüent cada vegada, cal no oblidar que afecta un òrgan molt delicat com és l’ull, per això, a l’hora d’adquirir unes lents de contacte cal tenir en compte una sèrie de recoma-nacions per evitar possibles complicacions i problemes derivats del seu ús.

Estefania Rodríguez, optome-trista del servei d’Òptica de Botiga de Salut, explica els principals avantatges i indica-cions que cal tenir en compte amb les lents de contacte. «Es-pecialment ara que s’acosta l’estiu, és important saber que les lents de contacte es resse-quen amb la calor i el sol, cosa que pot provocar complicaci-ons com ara infeccions de la còrnia que poden derivar en problemes severs», explica Es-tefania. Per això no és recoma-nable prendre el sol amb les lents de contacte posades i cal protegir-se sempre amb ulle-res de sol que fi ltrin el 100% de la radiació UV i que només es troben a les òptiques. A més, l’ús d’ulleres de sol contribu-eix a prevenir molts casos de conjuntivitis i altres malalties oculars.Els usuaris de lents de contac-te són un dels col·lectius amb més risc d’infecció ocular a les piscines. Per prevenir la irrita-

ció i els contagis en l’ull, el mi-llor és utilitzar ulleres de nata-ció i, al mar, és recomanable no utilitzar lents de contacte.Hi ha diversos tipus de lents de contacte, les més utilitzades són les d’un sol ús, ja siguin diàries, quinzenals, mensuals o trimestrals. Els nous mate-rials proporcionen oxigenació

a l’ull de manera més efi cient per donar un major confort i frescor durant tot el dia.A Botiga de Salut també adap-ten lents de contacte multifo-cals tant diàries com mensu-als. Visiteu al servei d’Òptica de Botiga de Salut on us asses-soraran sobre la millor solució per als vostres ulls.

Lents de contacte per a l’estiu? Una bona opció si s’utilitzen amb seguretat

Àmplia varietat de lents de contacte i assessorament professional a Botiga de Salut

Estefania Rodríguez és optometrista responsable del serveid’Òptica de Botiga de Salut./Tomàs Varga.

◆ Ampliació del camp visual.

◆ Percepció dels objectes amb una mida similar a la real, principalment indicades en casos d’ani-sometropia (diferent gra-duació en els dos ulls).

◆ Visió sense distorsions laterals.

◆ Avantatges estètics.

◆ S’eliminen els entela-ments a causa de canvis de temperatura.

◆ L’ús de lents de contac-te permet realitzar certes activitats esportives per a les quals no és aconse-llable l’ús d’ulleres.

◆ Ús terapèutic.

◆ L’ús de lents de contac-te està desaconsellat en ambients secs, amb pols, fums, vapors tòxics, etc., que limiten o condicionen el seu ús a grups professi-onals com la construcció, cambrers, tècnics de labo-ratori, etc.

◆ Les lents de contacte necessiten un ús limitat pel que fa a hores, per la qual cosa el seu ús s’ha de combinar amb les ulle-res.

◆ Cal complir les recoma-nacions higièniques per a la correcta manipulació.

◆ És necessari netejar i mantenir correctament les lents de contacte per a la seva cura i ús adequat.

◆ Compromís per part de l’usuari de realitzar revisions periòdiques per l’òptic optometrista que verifi qui l’absència de complicacions.

Què cal saber?

Avantatges

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898 * Encadenant dues compres successives de lents de contacte mensuals i líquids per a sis mesos, aconsegueix un descompteequivalent a un mes gratis. / Encadenant quatre compres successives de lents de contacte diàries per a tres mesos, aconsegueix

un descompte equivalent a un mes gratis. / Promocions vàlides fins al 31/8/2014. No acumulables a altres ofertes.

Llibertat en contacteGaudeix de tota la

frescor a la teva mirada

11 de juny de 2014 | Agenda24 |

AGENDA

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

JUNY 2014

EXPOSICIÓ

CONCERT. BIG BAND DE L’ESTUDIDE MÚSICA DE TARRAGONALa Big Band de l’Estudi de Música va ser creada l’any 2006 per la necessitat que, els alumnes adults de tots els nivells i edats, toquessin en diferents formacions i estils. Durant aquests anys han realitzat diferents concerts dins la programació de l’escola i en diverses poblacions de les comarques tarragonines.Al final, copa de cava o vi de la terra.Preu: 3€ / 1€ socis

GRAN GALA MÀGICAEls mags del grup Tarracadabra (vinculats a l’Ateneu de Tarragona) oferiran un espectacle de màgia per a totes les edats. Preu: 3€ / 1€ socis.Entrada lliure als Menors de 12 anys.

DISSABTE 14 | 19h

DIUMENGE 15 | 19h

ACTES A L’ATENEUDE TARRAGONA

Il Trittico és un conjunt de tres òperes d’un acte cadas-cuna, amb música de Giacomo Puccini. Les tres òperes són: Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. Cadascuna de les parts d’aquesta trilogia pretenia correspondre amb les tres de la Divina Comèdia de Dante: «Infern» (Il Tabarro), «Purgatori» (Suor Angelica) i «Cel» (Gianni Schicchi) i Puccini no volia que es representessin per separat.Lloc: Antiga AudiènciaHora: 20.30Preu: 16€ / 12€ amics Sala Trono

Anomalys són un primitiu i hiperactiu trio de rock‘n roll d’Amsterdam. Tres monstres de gran alçada, psicò-tics i impredictibles que es tornen bojos a l’escenari. Lloc: Sala ZeroHora: 21.30Preu: 10€ / 8€ anticipada

El tret de sortida del festival Mirall Sonor el donaran els canadencs June Madrona i els francesos Flowers from the man who shot your cousin. Procedents de les muntanyes forestals de Cascadia i de la bohèmia Olympia, la música de June Madrona relata contes de bogeria, de secrets familiars, passejades en cotxe pel desert i d’amors de totes les classes. Els seus companys de viatge en aquesta ocasió són els francesos Flowers from the Man Who Shot Your Cousin que poden ser fàcilment comparats a les obres de Leonard Cohen o Smog, amb composicions denses i fosques que costa que s’esvaeixin.Lloc: Cafè la CantonadaHora: 21.30Preu: 3€

El Tricicle arriba Tarragona amb el seu darrer espec-tacle: Bit. Un BIT és la unitat mínima d’informació. UN GAG és la unitat mínima d’humor. Un especta-cle d’humor és ple de BITS que transmeten GAGS a la velocitat de la llum. Aquesta explicació científica, avalada per diferents universitats prestigiosíssimes d’arreu, ve a dir que a BITS!, amb el pretext que vivim en un escenari digital que ens permet a cop de clic canviar d’esquetx, de personatge i de decorat quan ho creiem més oportú, farem el que ens vingui de gust. Això sí, sempre pel bé de l’espectacle i sempre buscant la taxa més gran de DGM (Densitat de Gags per Minut) possible.Lloc: Teatre TarragonaHora: 21.30Preu: 33€ / 35€Altres sessions: dissabte 14 a les 21.30 hores

Steven Munar, Transistor Eye i Pau Saura són tres grans secrets d’aquesta V edició; Steven Munar, amb una veu que atrapa i un folk rock profund presenta amb The Miracle Band un format íntim especial per a l’ocasió. Steven és un dels grans; elegants melodies i bones cançons. El tarragoní Transistor Eye, membre del grup The Transistor Arkestra, estrena espectacle en un projecte més folk, que conviu també amb l’ex-perimentació i les influències del seu grup mare i Pau Saura l”Homo-Orquéstriens”, l’home que ho toca tot; un músic que toca al voltant de 30 instruments i fins a 9 simultanis.Lloc: Cafè MetropolHora: 21.30Preu: 6€ / 5€ anticipada

DIMECRESTarragona‘Il Trittico’ de Giacomo Puccini

11

DIJOUSTarragonaMirall Sonor

12 DISSABTETarragonaMirall Sonor

14

DIVENDRESTarragonaTeatre. ‘Bits’

13

TarragonaConcert. Anomalys

Tarragona‘Refherències (2)’La mostra és un nou repàs ben personal a la cultura pop; una sèrie de referents que han esdevingut herència en l’ima-ginari artístic de la il·lustradora Andulu-plandu. Lloc: Taverna del CircFins al 2 de juliol

EXPOSICIÓ

Tarragona‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’

L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i va-lencianes des del Maresme fins a València. Co-negut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones. El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’ex-posició 1911. Lloc: Arxiu del PortFins al 23 de marçFins al 22 d’agost

| 11 de juny de 2014 | 25Publicitat

11 de juny de 2014 | Gent26 |

GENT

Uns 600 nens i nenes van participar el dissabte passat en la setena edició de les Mi-niolimpíades, una jornada esportiva adreçada als alumnes de les escoles de Calafell, des de P3 fi ns a 6è de Primària. Les Miniolimpíades estan organitzades per la regido-ria d’Esports i Promoció Esportiva de l’Ajuntament de Calafell.

El president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda, i el pre-sident de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), J. Antoni Belmonte, han signat aquesta setmana un acord estratègic de col-laboració entre les dues organitzacions empresarials amb l’objectiu de poten-ciar la seva presència al Baix Penedès i oferir el seu suport al teixit empresarial d’aquesta comarca. La fi rma va tenir lloc a la seu de la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell que es dedica a la reinserció sociolaboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social.

Els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, el cor Mos Cantars de Tarragona (que va comptar amb el reforç de cantaires del cor InCrescendo, també de la ciutat) va viatjar a la ciu-tat d’Orleans per participar en un intercanvi amb la coral François Poulain d’aquesta ciutat francesa, agermanada amb Tarragona. L’Ajuntament de la ciutat, representat per la seva regidora de Cultura, va fer lliurament al director de Mos Cantars d’una placa commemorativa. La coral tarragonina també va lliurar un obsequi de part de l’Ajuntament de Tarragona, com a mostra de reconeixement per l’agermanament en-tre les dues ciutats. Al llarg d’aquests dies els tarragonins van visitar els espais dedi-cats a la memòria de Joana d’Arc, la fi gura històrica més important de la ciutat, així com alguns edifi cis i espais emblemàtics. La visita va tenir el punt culminant amb un concert a la bonica església de Saint Pierre du Martrois, situada al bellmig de la ciutat d’Orléans, davant un nombrós públic.

600 alumnes de les escoles de Calafell participen ales VII Miniolimpíades

Acord entre la Cepta i la UEP per potenciar la

comarca del Baix Penedès

El Cor Mos Cantars de Tarragona, d’intercanvi a Orleans

Tenim les ulleres mésexclusives del Mundial

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tel. 977249898

I aquesta

bossa, de

REGAL!

Tria les del teu equip! Edició limitada!Model Carrera 6000 Tria les del teu equip!Model Carrera 6000

| 11 de juny de 2014 | 27Gent

GENT

Premi als 5 anys de NoticiesTgn

El cap de premsa de la Diputació de Tarragona,

Elies Pujol, es jubila

La Fundació Mare Terra i l’Ajuntament de Tarra-gona han organitzat la gala de premis per reco-nèixer les entitats i persones que han destacat pel seu compromís social i amb el medi ambient. Enguany ha estat especial, ja que s’ha celebrat la vintena edició i han estat recordats els moments més transcendentals de la història de l’entitat eco-

logista. Aquesta efemèride ha estat reconeguda per l’Ajuntament de la ciutat que va veure néixer el Centre d’Iniciatives Ecològiques Mediterrània, lliurant de mans de l’Alcalde Josep Fèlix Balleste-ros i del Conseller de Relacions Ciutadanes, Fran-cisco Zapater, el Diploma de Mèrit Cívic al presi-dent de la fundació, Ángel Juárez, per destacar la

seva tasca en l’educació ambiental i preservació del medi ambient. Tanmateix, l’Alcalde va anun-ciar que l’Ajuntament confi arà la custòdia per la conservació i la recuperació de l’entorn fl uvial del riu Francolí al seu pas per la ciutat de Tarragona a Mediterrània, que compta amb l’Escola de Natura Francolí.

Notíciestgn va rebre una menció espe-cial pel seu 5è aniversari en els II Premis de Comunicació, organitzats per la revis-ta +Actual i el diari digital La República Checa, que va tenir lloc el passat cap de setmana al Teatre Auditori de Salou. Més de 400 persones van assitir a aquesta cita, en què es premiava la tasca dels millors comunicacdors de la demarcació, i que ha destinat els seus guanys a l’associació dels nens amb càncer, Afanoc.

Foto: Bartolomé Pluma

Elies Pujol, cap del Departament de Premsa de la Dipu-tació de Tarragona, va deixar el càrrec que ha ocupat du-rant 25 anys el passat 1 de juny. El periodista es jubila per començar, com diu ell mateix, «una nova vida». Al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, el cap de premsa ha estat, dia i nit, al servei de l’ens supracomarcal i especialment al serveis dels periodistes locals, nacionals i estatals que hem requirit els seus serveis. Pujol s’ha acomiadat dels seus companys de professió expressant la seva «satisfacció pel treball complert, o almenys és el que he pretès».

Vintena edició dels Premis Ones Mediterrània

11 de juny de 2014 | 28 | El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 12

Última setmana deprimaveraEls in ter va ls ennuvo la ts d ’aquests dar rers d ies donaran pas a un ambient asso le l la t . La pr imavera s ’acomiada amb un ce l serè i amb unes tempera tures e levades .

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 11

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 26º / min. 19º

DIVENDRES 13

DIUMENGE 15

DIMARTS 17

DISSABTE 14

DILLUNS 16

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 /ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

CHLOÉ EN ADOPCIÓ!La Chloé és una gateta d’uns 8 mesos. Quan es va quedar embarassada els seus amos la van fer fora de casa i ara que els petits ja són grans bus-quem una casa per a ella. És molt, molt afectuosa i tranquil·leta, una gateta increïble! Necessitem casa de manera urgent per a ella. info@tarracogats.orgJennifer: 639 45 12 96

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!iOs està en adopció, juntament amb la seva germana Apple. Ens encantaria donar-los junts perquè sempre s’han cuidat l’un a l’altre quan anaven solets pel món. Són uns gossos molt intel·ligents i sociables recollits després d’haver passat moltes misèries i en condicions difícils... Tot i així tenen un caràcter boníssim i amb ganes de conviure en una família. De fet, millor que us ho expliqui la seva casa d’acollida temporal. Busquem adopció al més aviat possible perquè tenen acollida molt temporal. Contacte: gaiatgn@gmail.com

| 11 de juny de 2014

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 29

Amagat en un estret carrer de Falset, a prop de la plaça de l’Ajuntament i de la carretera general, descobrim aquest

petit restaurant de la Mercè Pellejà, que en-guany compleix els 30 anys.

El local només permet 24 comensals. Presidit per una bruixa que vola amb la seva escombra per les altures, el menjador té una decoració càlida i agradable, familiar, íntima. Una escala de cara-gol porta a l’altell, travessant un cairat que ens fa abaixar el cap per no topar-hi. Tot és petit però bonic, després de la reforma que s’hi va fer el 1992.Bé, la història arrenca del 1985 quan la Mercè i la seva parella, en Juli Mestre, molt afi cionat a la cuina i a la fotografi a, decideixen llogar una antiga geladeria que ja es deia El Cairat i conver-tir-la en granja cafeteria. De mica en mica es van oferint plats, com la truita amb suc, amanides, formatges, patés, caragols i, fi nalment a partir de 1992, passa a ser restaurant amb la fi losofi a d’oferir una cuina catalana, de productes de pro-ximitat.En el 2011 una terrible malaltia s’emporta en Juli i la Mercè continua la magnífi ca tasca porta-da a bon terme fi ns aleshores. El seu entusiasme, la seva dedicació, el seu esforç fa que El Cairat sigui ara com ara un dels referents gastronòmics del Priorat, terra que ella viu i estima molt, la qual cosa es trallada a cadascun dels seus plats i dels seus vins, que serveix en copes d’excel·-lent cristalleria. Autodidacta, explica als comen-sals els suggeriments de la carta i cal deixar-se aconsellar per la selecció de l’àpat. També fa càtering i està oberta a sortir del restaurant per oferir propostes diferents com és al Castell del vi o a cellers. I darrerament ha introduït els menús temàtics dedicats a productes concrets, com els calçots, les verdures, les fruites…Té un cobert diari (de dimarts a divendres mig-dia), per 18 euros IVA inclòs amb una aigua i pa fet a la casa, en què el comensal pot triar entre 5

primers, 5 segons i 5 postres. El menú amb pro-ductes de proximitat, per 28 euros, hi trobem plats, que varien segons temporada, com cigrons amb llonganissa esparracada, rissotto amb espàr-recs de bosc i alls tendres, faves a la catalana amb botifarra i cansalada, fi let de senglar amb crema de tòfona dels Ports, mitjana de vedella macerada amb oli de la DO Siurana i feta a la brasa, bunyols amb crema catalana, fl amets de gema amb gelatina de vi ranci…. I el menú temà-tic, com el de fruites, 25 euros, amb vichyssoise de poma, farcellet de botifarra amb pera, bacallà amb taronja i mel, magret d’ànec amb cireres caramel·litzades i mousse de pinya. Al celler els bons vins del Priorat i de Montsant, en botella i a copes, amb unes 100 referències.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

El Cairat, la cuinade proximitat al Priorat

EL CAIRATC/ Nou, 3 · Falset

Tel. 977 830 481 / 620 928 618Horari: de dimarts a diumenge de 13.30 a 15.30

Dissabtes també de 21 a 22.30 hores. info@restaurantelcairat.comwww.restaurantelcairat.com

Elaboració Es renten bé els espinacs per treure la terra. Es posen en una olla amb aigua freda i les deixem bullir durant uns 8 minuts aproximadament. Les traiem i les escorrem. Tallem uns grans d’all i els ofeguem juntament amb els bolets. Tot seguit hi afegim els bolets. Batem els ous (2 per persona) i hi afegim la resta d’ingredients. Ho posem tot en una paella i deixem que es faci, quan estigui al punt li fem el tomb i dei-xem que es faci per l’altre costat. Un cop fet l’emplatem i... bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Truita d’espinacs amb barreja de bolets

Ingredients EspinacsBoletsOusAllOliSal

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre larecepta podeu trucar al 977 66 26 51

RESTAURANT · PLATS CUINATS

VINE A

CONÈIXER

LA NOVA

CARTA!!!

11 de juny de 2014 | Classi� cats30 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona. Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52

SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 habitacions, 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb � bra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 90.000€. Tel. 658 925 445

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edi� cio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor. 69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

URB. CASTELLMOSTER (ALMOSTER). Chalet de lujo. Terreno de 1.000m2, 500m2 construidos. Piscina, jacuzzi, cocina de verano, barbacoa, jardines con riego y luces automáticos, 5 hab., despacho grande, 5 baños, garaje 2 coches, 3 terrazas, etc. Todo de primera calidad en un paraje natural, a 5 min. de Reus y 20 de la playa. Precio: 990.000€. Tel.: 610 500 017 / 977 21 87 30

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

ZONA AVE. Finca recreo. 7.000 metros, vivienda unifamiliar de 70m, nave 230m, piscina, bodega, zona frutales, olivos, viña, pozo agua, riego gota a gota, contadores luz y agua potable. 118.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, � ns i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Pv. 495.000€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52

SALOU. MIRADOR. Bonito apartamento en el mirador de Salou, de una habitación grande, salón-comedor, baño, cocina y una gran terraza con vistas a la piscina de 50m2, con zona de aparcamiento. En una de las zonas tranquilas entre La Pineda y Salou. 67.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2. Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575

TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PISO CÉNTRICO. Piso de tres habitaciones, comedor, cocina, baño, un balcón a la calle Ramón y Cajal, con mucho sol todo el día y bonitas vistas. De 75m1. Precio: 95.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933

TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio. Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/o� cina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm. + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen. 90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, � nca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente. Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 21 31 07

TARRAGONA. EL SERRALLO. Piso de una habitación de matrimonio grande, baño, comedor, cocina y una galería. Por: 62.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso. 170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado. Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, a/a, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. PUNTA LA MORA. Venta de chalet. 650m2 construidos 190m2, con 5 habitaciones, 3 baños, comedor grande, cocina, sala de juegos, piscina, terrazas, jardines en una zona tranquila de la Punta de la Mora. A 15 minutos de Tarragona y cinco de la playa. Precio: 365.000€ Para más información: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. CENTRO. HIGINIO ANGLES, Nº1. Alquiler de piso recien rehabilitado, 98m2, 4 habitaciones, 2 baños. 515€ Todo incluído, directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. LADO CORTE INGLÉS. Piso con muebles, reformado, tres habitaciones, comedro, cocina, baño, un balcón a la calle. Precio: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes. 430€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52

VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada. Pueblo encantador y supertranquilo. Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 dormitorios, baño, terraza, sol, hay electrodomésticos y muebles. También sin muebles. 400€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edi� ci. Tracte directe. Tel. 699 337 124

TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AL LADO CORTE INGLÉS, MERCADONA Y EROSKI. (100m2) Alquilo piso con muebles, de 4 habitaciones, dos baños, cocina, comedor, terraza con vistas a la piscina y zona de juegos, parquing incluído, con jardines. Precio: 750€/mes Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero. Lavavajillas, 2 baños completos. Terraza de 60 m2 y parking. 725€/mes. Tel. 977 92 06 57

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baño completo, amueblado, con plaza de parking, zona próxima a colegios. Por 350€ al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, pàrquing. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160

SALOU. ACANTILADOS. Alquilo estudio en Salou en los acantilados tocando la playa, con baño y cocina-comedor americana. Por: 350€ Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjador-cuina, i bany, 2n pis sense ascensor. Per 320€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664

BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, primera planta sense ascensor. Per: 300€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis en lloguer de 5 dormitoris, menjador gran, cuina reformada, bany i bany auxiliar. Situat al costat de l’estació d’autobusos. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

SALOU. C/ MONTBLACH. Alquilo piso con muebles en Salou, de una habitación, baño, comedor y balcón grande. Por: 450€/mes Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ. Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis de 2 dormitoris, cuina, menjador i bany. Situat al costat de la catedral. Edi� ci amb ascensor. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys. Per 700€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. 425€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052

TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Xalet individual en lloguer de 150m, cuina independent, menjador molt gran, 4 dormitoris i dos banys. Preu: 1.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis en lloguer de 3 dormitoris o 2 dormitoris, cuina independent. Ideal per viure al costat de la platja. Preu: 550€ Tel. 977248080

TARRAGONA. PASAJE OVIEDO. Reformat amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 475€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRO. C/ COLÓN Nº22. Piso en alquiler de 70m2, 3 habitaciones, 1 baño. Por 465€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 380€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Àtic en lloguer de tres dormitoris al costat de la PLAÇA DEL MERCAT. Terrassa molt gran amb vistes al fòrum Romà i al mar. Edi� ci amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb � bra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

HABITATGESCompra/Venda

HABITATGESLloguer

| 11 de juny de 2014 | 31Classificats

CLASSIFICATS

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 480€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuina-menjador, bany, balcó, moblat, reformat. 375€ Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar. Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657

CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. Per 550€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina. Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler local de 75m2. Directo propietario. Por: 750€/mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta. Plaza grande coche y remolque, buen acceso. Sin columnas. 21.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€. Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 25.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. SANT AGUSTÍ. Local en lloguer en zona peatonal del centre de la ciutat, de 70m. Preu: 1.700€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 19.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico. Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 23.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona. Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Tel. 671868896

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes. Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT i 10 min.de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing. Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias. 46.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Local en lloguer de 85m, per només 1.200€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso. 60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2, per 700€/mes. Telèfon: 977 25 20 52

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107

TARRAGONA. AV. ROMA. Despatx al costat de la plaça Imperial Tarraco, de 110m, dividit en 3 despatxos grans, recepció, bany i office. Preu: 800€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Tel. 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. Por 17.000€ Tel. 977 971 142

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha. 8000€ Tel. 638 789 753

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, año 2005, revisión de motor hecha. Tel. 638789753

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intra-fueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent. 5.500€ Tel. 638 789 753

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel. 977 241 964 / 648 272 933

INVERSIONISTAS, AHORRADORES y EMPRENDEDORES para ampliación de negocio de multinacional alemana líder de su sector. Tel. 691863463, Sr. Diego

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Tel. 977 24 11 85

Se precisan cocineros/cocineras y camareros/as con idiomas ruso e inglés para restaurante en Tarragona capital. Tel. 678 630 641, Sr. Daniel. o enviar CV a jojersan@gmail.com

Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

Empresa líder necesita vendedoras de muebles y descanso con experiencia. Sueldo fijo + grandes comisiones. Tel. 616 965 231

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-salud-defensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626 010 186

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

MotorCotxes

trEBALLProfessionals

VArISAltres ofertes

Immobles motor treball FormaCIÓ

ForMACIÓCursos

LoCALSLloguer/Venda

MotorNàutica

MotorMotos

Vendo Suzuki-550 GSX-EF

Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar. Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Corrado

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

ANUNCIS CLASSIFICAtSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

11 de juny de 2014 | 32 | Contraportada

termòmetre de la setmana

El Nàstic està pendent de la gran fi nal

La lenta recuperació de la crisi

La Pobla de Mafumet es vesteix de festa

Si el Nàstic derrota al Llagostera aquest pròxim diumenge gairebé segellarà la seva tornada a la Segona A. Sort!

La província de Tarragona es recupera dels estralls de la crisi, però de manera més lenta que molts altres territoris.

El municipi de Tarragonès celebra les festes de Sant Joan, patró de la localitat, fi ns al pròxim 29 de juny.

Joan Pascual DIRECTOR DE L’AULA DE TEATRE DE LA URV

L’Aula de Teatre de la URV ha complert aquest curs acadèmic vint anys

d’història, dues dècades for-mant alumnes en el camp de l’experimentació del propi

cos com un autèntic labo-ratori de recerca de les arts escèniques. I ho celebra tre-ballant. Un nou llibre que es presentarà molt aviat, la nova edició dels cursos Expe-rimenta! per a l’any vinent i quatre estrenes teatrals que veuen la llum aquest juny són la millor prova de la vi-talitat d’aquest curs, capita-

nejat des dels inicis per Joan Pascual, l’alma mater del pro-jecte, que defensa que el tea-tre és una eina imprescindi-ble de creixement personal.

En gairebé vint anys han passat prop de 1.000 alum-nes per l’aula de teatre de la URV. Impressiona mirar en-rere i veure la feina feta?Impressiona i produeix una sensació de satisfacció, ja que durant vint anys hem tingut una mitjana de prop de cin-quanta persones implicades cada any. El temps confi rma que hem fet solatge i ho con-fi rmen els antics alumes, que no només s’han dedicat al tea-tre, sinó a activitats culturals.

Com neix la necessitat de fer possible una aula de teatre dins del món universitari?L’aula va néixer per una in-quietud personal, juntament amb gent com la Montse Palau i el Francesc Massip, que vam pensar que una universitat havia de disposar d’una aula de teatre, concebuda com un laboratori al voltant del qual es pogués experimentar sobre el llenguatge teatral, al marge de programacions i de produc-

cions comercials. De seguida vam trobar les portes obertes, i hem seguit fi ns aleshores.

Enguany estrenen quatre obres lligades a l’aula... Enguany presentem La Casa d’en Mecenes, que es va estrenar al Tarraco Viva i que s’inclourà en la programació de tardor; hem estrenat recentment l’es-pectacle Inicis i pròximament estrenarem les propostes Di-àlegs per matar la gana, l’11 de juny al Teatre Magatzem, i Pa-raules, el 18 de juny.

Tota aquesta activitat neix dels tallers estables... Sí, alguns neixen de noves pro-postes i altres provenen de ta-llers gairebé històrics, com és el Laboratori de Teatre Clàssic, una de les propostes més vete-ranes, que combina la pràctica teatral amb la recerca de tex-tos escrits. En l’àmbit d’aquest taller vam publicar el llibre Teatre Popular Romà 1 i, ben avi-at, publicarem la segona part, dedicada a la pantomima ro-mana.

A la tardor també continuen els tallers Experimenta!?Pròximament presentarem les

propostes per al curs vinent. Creiem que aquesta experi-ència és molt enriquidora, ja que obre la possibilitat que tothom que ho vulgui pugui experimentar al voltant del llenguatge teatral.

Tothom serveix per fer tea-tre? Tots tenim potencialitats la-tents i l’únic que cal són meca-nismes per posar-les en marxa. El teatre és treballar a partir de les difi cultats de les persones per extreure’n mecanismes de creixement.

Per aquest motiu, creu que hauria de ser una assignatu-ra obligatòria dins dels plans d’estudis? El teatre serveix per entendre que som capaços d’expressar-nos a través del cos i de la veu de maneres no convencionals i ajuda a formar la persona de manera integral. Per aquest motiu, crec que el llenguatge teatral, com el visual i el mu-sical, hauria de ser part de la formació obligatòria a Primà-ria i Secundària, al contrari del que es vol fer, ja que potencia l’obertura refl exiva de les per-sones.

«El teatre hauria de ser assignatura curricular a Primària i a Secundària»

L’entrevista

e-mail:taller@barradomotors.comPol. Francolí, parcela 15 Nave 943006 TARRAGONA

Agnes Llorens,Tarragona