noticiestgn302

24
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 302 10 02 16 SOCIAL P15 Acolliments familiars d’infants i joves amb necessitats especials a través de la Casa Sant Josep de Tarragona TERRITORI P10 El Vendrell es prepara per a la gran festa de la Xatonada de diumenge Se’n serviran unes 1.500 racions FRONT TARRAGONÍ PER BCN WORLD PÀGINES 2 I 3 MUNICIPIS I MÓN ECONÒMIC DE LA COSTA DAURADA RECLAMEN LA CONTINUÏTAT DEL MACROPROJECTE D’OCI I TURISME VILA-SECA SALOU TARRAGONA CEPTA PIMEC CAMBRA

description

Notícies TGN

Transcript of noticiestgn302

Page 1: noticiestgn302

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 302100216

SO

CIA

L

P15

Acolliments familiars

d’infants i joves amb

necessitats especials a

través de la Casa Sant

Josep de Tarragona

TE

RR

ITO

RI

P10

El Vendrell es prepara

per a la gran festa de la

Xatonada de diumenge

Se’n serviran unes 1.500

racions

FRONT TARRAGONÍ PER BCN WORLD

PÀGINES 2 I 3

MUNICIPIS I MÓN ECONÒMIC DE LA COSTA DAURADA RECLAMEN LA CONTINUÏTAT DEL MACROPROJECTE D’OCI I TURISME

VILA-SECA SALOU TARRAGONA

CEPTA PIMEC CAMBRA

Page 2: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

H i ha nervis al territori i també hi ha nervis al Govern de la Genera-

litat, on els posicionaments de CDC i ERC en relació al macroprojecte d’oci i turis-me de la Costa Daurada són contraposats. Des de les fi les convergents es defensa la vi-abilitat de BCN World, men-tre que els seus socis d’ERC mantenen que cal suspendre i replantejar de zero el pro-jecte que, ara fa gairebé dos anys, va aprovar-se gràcies a l’acord entre l’executiu d’Ar-tur Mas i l’aleshores líder del PSC, Pere Navarro. La confi -guració del nou govern de Junts pel Sí, participat per CDC i ERC, deixa en l’aire el macrocomplex, que s’ha-via convertit en una de les grans esperances de la Costa Daurada per reactivar la seva economia i per consolidar-se com a primera destinació tu-rística de la Mediterrània. És per això que, a través de les declaracions de les diferents administracions locals i ens empresarials de la zona, s’es-tà tornant a constituir un front tarragoní en defensa de la continuïtat del projec-

te, ja sigui amb el nom de BCN World (com va batejar-lo l’ideòleg Veremonte abans d’abandonar-lo) o amb una altra terminologia encara per defi nir. I és que la Cos-ta Daurada i els seus agents

no acceptaran de bon grat la suspensió dels plans de desenvolupament previstos en el Pla Director Urbanístic dels terrenys del CRT (Con-sorci Recratiu i Turístic de Salou i Vila-seca).

Per Andreu Suriol, president de la Cambra de Comerç de Tarra-gona, «seria imperdonable que un projecte que no depèn de la decisió de Madrid no es tirés en-davant per escrúpols i raons po-lítiques poc justifi cades. No pot

ser que sempre ens queixem que Madrid no inverteix a casa nostra i que ara, quan la decisió no depèn de l’Estat, no siguem capaços de tirar una idea enda-vant». Suriol recorda que des de la Cambra de Comerç «pensem

El món local i econòmic de la Costa Daurada exigeix que el projecte tiri endavant mentre es manté l’estira-i-arronsa en el govern de Junts pel Sí

El territori reclama BCN World davant del desacord entre CDC i ERC

Òliver Márquez,Tarragona

PENDENTS DE LA VISITA D’ORIOL JUNQUERAS (ERC) A TARRAGONA. El vicepresident del govern de la Generalitat ve aquest dimecres a Tarragona per presidir l’acte de pressa de possessió del nou delegat territorial de la Generalitat, Òscar Peris. Difícilmemt podrà defugir el tema BCN World, d’alt interès per a la Costa Daurada. A la imatge, Oriol Junqueras al costat del president Carles Puigdemont durant la primera sessió de control de la legislatura al Parlament de Catalunya. / Parlament.cat

Page 3: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

que cal donar suport a un pro-jecte que crea llocs de treball, augmenta el circulant de di-ners, la recaptació d’impostos i disminueix el nombre de gent que està cobrant subsidis de l’atur. La generació de riquesa és la millor manera per revertir els diners en serveis socials i per repercutir-los en serveis a la po-

blació». Pel que fa a l’existència de Casinos a la Costa Daurada, Suriol apunta que «tenim PortA-ventura, tindrem Ferrari Land, hotels, bon clima, una gran oferta cultural i gastronòmica... Els casinos són un complement per situar el territori al mapa. Crec que el territori ja està prou castigat per tota mena d’actes

dels nostres governants i merei-xem poder amplificar i explotar tot allò que ja tenim». En una línia similar i contun-dent s’expressa el president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), Antoni Belmonte. «Te-nim uns nivells d’atur del sud d’Espanya. Des de 2013 estem encallats i no remuntem. Tenim un Ikea encallat, tenim un PP9 encallat... i ara BCN World enca-llat. Sempre és el mateix. No sé qui ha de desencallar tot això. Algú ha matat la il·lusió de mol-tes empreses i molta gent que espera projectes com aquest. Què passa a Tarragona que tot està encallat? Per la raó que si-gui l’administració i els polítics estan encotillats i han de saber que per tornar a generar ocupa-ció en el sector de la construcció cal anar a totes». Belmonte afe-geix que «el govern català ha de fer allò a què es va comprome-tre fa dos anys amb el tema de BCN World. Donem ple suport a l’alcalde de Salou. Els inversors estan disposats a venir, però ac-tituds com les actuals els faran avorrir-se. Estem al costat de Pere Granados perquè dóna su-port incondicional al projecte».Joaquim Sendra, president de Pimec a Tarragona, conside-ra important «que no perdem l’oportunitat de tenir un altre impuls, com en el seu dia va ser PortAventura, per poder se-guir consolidant el turisme a les nostres comarques». En aquesta línia, exposa que el teixit em-presarial hi està «majoritària-ment a favor», per la qual cosa demanen al Parlament que el projecte no es paralitzi. El posicionament del món eco-nòmic està aliniat amb el dels municipis afectats pel projecte. L’alcalde de Salou, Pere Grana-dos, ha estat aquest principi d’any molt actiu en tasques de pressió perquè el projecte no caigui. L’alcalde salouenc s’ha reunit amb Melco i Hard Rock, els inversors que han licitat per gestionar dos dels tres casinos previstos en el macrocomplex, i ha denunciat que la situació d’incertesa envers el projecte

podria fer que retiressin el seu interès per la Costa Daurada per invertir en altres països. Granados ha reclamat recent-ment «que la classe política es posiciona clarament sobre BCN World sense partidismes». L’al-calde de Salou no ha descartat iniciar mobilitzacions si el go-vern català no compleix allò que el Parlament de Catalunya va aprovar.Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona, apunta que amb el desenvolupament del CRT, emparat per la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014, «passarem de ser una destinació de primer nivell europeu a ser una destinació mundial de pri-mera magnitud. Volem repetir el model que vam iniciar fa 25 anys, ampliant-ho i adaptant-ho al moment actual». I destaca l’encaix dels casinos: «El joc és una opció complementària als hotels, els comerços, els especta-cles o la gastronomia. En altres destinacions hi ha casinos, fins i tot en els creuers que van al

port de Tarragona. Sense aques-ta opció, alguns dels operadors internacionals que necessitem per ser una destinació turística mundial potser no vindrien». «Aquest projecte –continua– és l’esperança de molta gent. Re-presentarà noves inversions tu-rístiques i la generació de molts llocs de treball. Per això no po-dem permetre’ns més demores ni dilacions, ni frases d’alguns polítics d’ERC que diuen que està mort i enterrat. Aquest pro-jecte no està mort ni enterrat, però sí que està obert als reajus-taments i reconsideracions que calguin», deia Poblet fa pocs dies.Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, ha assegurat que «el projecte de BCN World és bo per a Tarragona i per a la nos-tra realitat metropolitana. Vam apostar per aquest projecte i no permetrem que Tarragona sigui moneda de canvi per aquells que han propiciat una investi-dura. El projecte té les dimen-sions òptimes i el defensarem aferrissadament».

El territori no descarta iniciar mobilitzacions de protesta als carrers si el projecte continua bloquejat

«Des de Salou exigim a la classe política que es posicioni clarament sobre el projecte i sense partidismes»

PERE GRANADOSAlcalde de Salou

«Volem repetir el model que vam iniciar fa 25 anys amb PortAventura, ampliat i adaptatals temps actuals»

JOSEP POBLETAlcalde de Vila-seca

«No permetrem que Tarragona sigui moneda de canvi per aquells que han propiciat una investidura»

JOSEP f. BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

«Algú està matant la il·lusió de moltes empreses i de persones que esperen projectes com aquest»

ANTONI BELMONTEPresident de la CEPTA

«El teixit empresarial del territori està majoritàriament a favor d’ampliar el projecte del CRT»

JOAQUIM SENDRAPresident de Pimec Tarragona

«Perdre una oportunitat d’inversió que no depèn de Madrid seria imperdonable»

ANDREU SURIOLPresident Cambra de Comerç de Tarragona

Puigdemont: «BCN World està viu»El mes de març de 2014, el president Artur Mas i el cap del PSC, Pere Navarro, segellaven a Tarragona l’acord formal amb el qual el Parlament de Catalunya, uns mesos després, va aprovar tirar endavant el projecte BCN World dins del marc del CRT (Consorci Recreatiu i Turístic) de la Costa Daurada. Gairebé dos anys després, amb el canvi de govern (Convergència governa ara conjuntament amb ERC) el ma-crocomplex es troba en un estat d’incertesa que el posa el perill. El nou president de la Generalitat, el convergent Car-les Puigdemont, va dir en la seva primera sessió de control que «BCN està viu» i va anunciar pròximes reunions per abordar el tema. A banda de prendre el pols al territori que ha d’acollir el complex, Puigdemont haurà de consensuar el futur del projecte amb els seus socis d’ERC, formació que des d’un primer moment s’hi ha posicionat en contra. Les altres forces parlamentàries totalment contràries al projec-te de la Costa Daurada són la CUP, que va posar la suspensió del projecte dins del paquet de condicions per donar suport a la candidatura de Junts pel Sí, i En Comú Podem.

Page 4: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 4 | Sumari i editorial

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«L’objectiu del Govern no és donar les culpes a Madrid»

Josep Rull, conseller de Territori(en relació al mal funcionament del servei de Rodalies)

1410 16

6 7 8Tarragona reclama els pisos buits dels

bancs

Josep Andreu continua al front del

Port de TGN

E l nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir l’altre dia en sessió de control al Parlament de Catalunya que

el projecte de BCN World no està, ni de bon tros, mort. És a dir, que encara està viu. Amb aquesta afi rmació el màxim mandatari del go-vern català va sortir al pas de les declaracions d’alguns polítics d’ERC, entre els quals l’actu-al president de l’AMI i alcalde de Montblanc, Josep Andreu, que havia dit més o menys que el macrocomplex d’oci i turisme està «mort i enterrat». No ha estat tan contundent en les seves afi rmacions el nou delegat territorial del govern de la Generalitat, el també republicà Òscar Peris, que parla d’un projecte «aturat però no enterrat» i de la necessitat de buscar un «BCN World que encaixi». Tot això a l’espe-ra que parli el màxim portaveu d’ERC, Oriol Junqueras, que precisament aquest mateix di-mecres visita la ciutat de Tarragona.El distanciament entre Convergència i Esquer-ra en un tema tan important per a les nostres comarques és més que evident. Aquest mare-màgnum de declaracions polítiques en una

direcció i una altra –a les quals cal afegir les veus contràries al projecte per part de la CUP i d’En Comú Podem– està crispant els nervis dels ajuntaments afectats (Vila-seca, Salou i tota la conurbació de Tarragona) i té molt ca-lents els representants de les principals associ-acions empresarials de la Costa Daurada. A tot això s’afegeixen les amenaces de marxar dels grups inversors, que també reben missatges contradictoris al voltant del futur de l’opera-ció urbanística, hotelera i «casinística». Males sensacions, doncs, en un projecte que ha de reactivar les comarques tarragonines apro-fi tant el motor de PortAventura i el rebuf de FerrariLand.Puigdemont, en parlar sobre el futur de BCN World, diu que cal «parlar amb el territori» abans de decidir i que en les pròximes dates hi haurà reunions «molt importants» per al futur del projecte. A l’espera que aquestes trobades se celebrin, des d’aquest mitjà oferim al presi-dent una pinzellada d’allò que pensen i experi-menten ara mateix els principals agents locals i empresarials de les nostres comarques.

Un mort molt viu

Editorial

Tot a punt al Vendrell per la

Xatonada

‘Les cadenes subtils’, primera novel·la

de Teresa Duch

Línies de suport als joves sense feina ni

estudis

Dr. Valentí, cap d’oncologia de la

Xarxa de Santa Tecla

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Protagonistes

José Luis Montesinos, cineasta tarragoníEl tarragoní José Luis Montesinos és el protagonista de la setma-na després que El corredor hagi guanyat el premi Goya al millor curtmetratge espanyol. Interpretada per Miguel Ángel Jenner i Lluís Altés, el curt se centra en el propietari d’una empresa que va tancar fa cinc anys i va acomiadar 300 treballadors. El primer dia que surt a córrer es troba amb un d’ells.

Una errada policial enfonsa la vida d’un jove professor vendrellenc

NO

Cristian B.G. ha passat 16 mesos de calvari. Aquest jove ven-drellenc de 25 anys, professor de primària, va ser detingut l’octubre del 2014 pels Mossos, que el van acusar d’assetjar menors a través de les xarxes socials. El gener d’aquest 2016 se li comunicava que tot havia estat un error i que quedava absolt de l’acusació. Però entremig ja havia estat acomiadat de la feina i havia hagut de marxar a viure a Tenerife, fart dels insults i l’escarni que patia a la seva ciutat. El seu germà petit havia admès que ell era el responsable dels missatges, però els Mossos no el van creure.

Un botiguer va deixar Nasreddín encarregat de vigilar el seu negoci mentre ell estava fora unes hores. El va avisar que estigués molt atent als que entressin al local a fer alguna cosa. Poc després entra un sospitós, però no va fer res més que posar-se a dormir en un racó.–Dormir no és fer cap cosa, va pensar Nasreddín. I ell mateix va quedar endormiscat, cosa que aprofi tà l’intrús per robar.

Fins i tot en somnis no es perd el temps fent el bé.• Qui passa massa temps dormint acaba assemblant-se a una ombra.• No fer res de vegades és fer mal.• En un home que dorm els sentiments callen.• Somniar no és esperar.• Per descansar és necessari dormir, no somniar.• “Tota la vida és un somni, i els somnis, somnis són” (Calderon de la • Barca).

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Bernabé

Dormir no és fer cap activitat

L’afectat, Cristian B.G. / Fotografi a i text de Marc Guitart - DelCamp.cat

Page 5: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

l’excepcional col·laboració del «Feriante», és a dir, Jordi Viñolas) i el concurs de Drag Queens, organitzat per Sergi Carrillo, són dos exemples que podrien il·lustrar la ca-pacitat i la creativitat que té Tarragona. Aquests esde-veniments socials i d’entre-teniment, perquè deixin de ser tan endogàmics, hauri-en de tenir el suport total i absolut de les institucions i aconseguir que esdevinguin referents. No només es viu de castells, de Tàrraco Viva o de patrimoni històric... El secret és saber ampliar el ventall d’activitats que s’ofe-reixen a tots aquells que ens visiten. El dia que siguem ca-

paços d’alçar la mirada, ens adonarem que Tarragona té potencialitats encara per ex-plorar i que estem preparats per enlairar-nos sempre que les mentalitats ens ho per-metin. Tarragona no és una ciutat qualsevol i no em re-fereixo només al seu paper com a capital de província. Em refereixo als cracs que sovint han d’abandonar la seva ciutat perquè a Tarrago-na s’aplica massa allò de «en casa de herrero, cuchillo de palo». Sort que sempre som a temps de modernitzar-nos i fer que deixi de ser veritat allò que Tarragona pertany només a uns quants... M’en-teneu, oi?

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Má[email protected]

Redacció i fotogra� a:[email protected] 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

[email protected]

Disseny original:Èxit Comunicació[email protected]

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

Web:O.Montesó

cartes al [email protected]� catsclassi� [email protected]@[email protected]

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

OPINIÓ

La Tarragona d’uns quants

RICARD CHECAPERIODISTA

L ’alcalde va demanar durant la conferència sobre l’estat de la ciu-

tat que, per avançar, s’hau-ria de trencar el pessimisme, molt intrínsec en la societat tarragoní. Comparteixo la inquietud de Ballesteros i faria el que fos perquè la mentalitat d’aquesta ciutat, amb seqüeles del força extra dimensionat de l’Església i de l’exèrcit, es reduïssin al mínim. És ben cert que Tar-ragona no avança perquè la seva gent no creu en la seva potencialitat com a ciutat i com a poble. Sembla que a uns quants –als de sempre– els va millor l’immobilisme o la política del «ni tu ni jo». Si fem un repàs a l’hemerote-ca ens adonarem que de Tar-ragona han sortit veritables cracks en diferents àmbits professionals. Però tinc la

sensació que l’enveja no per-met que alguns vegin més enllà del seu melic. La inno-vació, la capacitat d’esforç i la creativitat són elements que podrien defi nir perfec-tament els tarragonins. Però manca un factor fonamen-tal i alhora imprescindible: creure-s’ho. Hi ha emprene-dors que no han deixat mai de fer-ho, tot i ser objecte de comentaris jocosos i desagra-dables. Molts han optat per fer-se l’orni i tirar pel dret, intentant captivar l’aten-ció del públic (els ciutadans més inquiets). El Carnaval de Tarragona no té res a en-vejar als d’altres indrets de la geografi a espanyola. Fins i tot els americans l’enal-teixen. Nosaltres, en canvi, mai estem satisfets i, si al-guns poguessin, l’eradicari-en. La Disfressa d’Or (amb

PISOS I CASES EN LLOGUERPER RESPONDRE A L’ALTA

DEMANDA QUE TENIMEt trobarem l’inquilí ideal!

BUSQUEM

Aicat 4.746

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Fotografi a de Jonathan Oca

Page 6: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

L’ajuntament vol disposar dels pisos buits de les entitats � nanceres

L ’Ajuntament de Tarra-gona, mitjançant un de-cret, ha requerit a les

entitats fi nanceres que tenen pisos buits a la nostra ciutat què en el termini de 10 dies facilitin al consistori una persona de contacte perquè sigui possible accedir imme-diatament a aquests habitat-ges buits, inspeccionar-los i determinar si estan en con-dicions d’habitabilitat, o per comprovar les mancances que tenen per assolir aques-tes condicions i destinar-los a lloguer social. Així ho han

explicat en roda de premsa el conseller de Territori, Jo-sep Maria Milà, la consellera de Serveis a la Persona, Ana Santos, i el conseller d’Ocu-pació, Francesc Roca.

La llista d’habitatges de Tarra-gona que té l’ajuntament, pro-vé del Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat de Cata-lunya, on les mateixes entitats els han inscrit i han especifi cat en quines condicions es tro-ben. El nombre d’habitatges buits del nostre municipi és d’uns 1.200 aproximadament,

amb diferents característiques d’estat de conservació, i són propietat de 28 entitats fi nan-ceres o empreses dependents d’elles. Del total de pisos buits, l’Ajuntament en revisarà 300 que són els que se suposa que tenen condicions d’habitabili-tat, però en una primera fase es començarà pels que tenen cèl·lula d’habitabilitat, que són 173. La revisió la faran els serveis tècnics municipals, a través d’un Pla d’Ocupació, i comprovaran les condicions de l’habitatge i les reformes que cal fer-hi perquè s’hi pu-

gui viure; si les reformes no són molt importants, es pro-cedirà a l’arranjament, perquè després formi part de la Borsa d’Habitatges de lloguer social de l’Ajuntament i es destini a persones en risc d’exclusió so-cial. L’objectiu és augmentar el parc d’habitatges assequi-bles de lloguer per a polítiques socials, tal com recull la Llei 24/2015 de Mesures urgents per afrontar l’emergència en l’habitatge i la pobresa ener-gètica, que regula les mesures per garantir la funció social de la propietat i estableix que

l’Administració pot resoldre la cessió obligatòria d’habitatges per un període de tres anys per incorporar-los al Fons d’habi-tatges de lloguer social, en el cas que estiguin buits, siguin propietat de persones jurídi-ques i compleixin les condici-ons de la llei. L’Ajuntament de Tarragona té un pressupost de 100.000 € per realitzar les reformes a aquests pisos, que després passaran a la Borsa d’Habitatges de lloguer social i es destinaran a persones en situació de risc d’exclusió soci-al.

El consistori reclama la cessió obligatòria dels habitatges sense ús per tal de destinar-los a lloguer social per a famílies en risc d’exclusió

HABITATGE

Page 7: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 Tarragona | 7

TARRAGONA

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adap-tades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

TTots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

a

a

aa

a

a

a

Rati� cada la continuïtat de Josep Andreu al capdavant del Port de Tarragona

E l conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha ratifi cat en el

càrrec Sixte Cambra i Josep Andreu com a presidents del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, respec-tivament. Després d’haver mantingut sengles reunions, Rull ha destacat la feina rea-litzada per Cambra i Andreu al capdavant de dues de les infraestructures més impor-tants del país. Josep Andreu és president de l’Autoritat Portuària de Tarra-

gona des del febrer de 2011. Nascut a Tarragona l’any 1964, és enginyer industrial superior especialitzat en Organització d’Empreses per l’Escola Tècni-ca Superior d’Enginyers Indus-trials de Barcelona de la UPC, diplomat en Direcció d’Empre-ses de Serveis per ESADE i Màs-ter en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la UPF. Des del 2002 fi ns al 2011 va desen-volupar diferents tasques dins del grup de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, primer com a director d’Aprovisionaments Santa Tecla i després en els càr-

recs de gerent de Serveis de Su-port i gerent de Serveis Socials.En un comunicat, Andreu ha volgut «agrair al conseller i al Govern la seva confi ança. M’agradaria expressar la vo-luntat de continuar treballant, amb el màxim compromís i de-dicació, conjuntament amb tot el personal de l’Autoritat Portu-ària i de la comunitat portuà-ria, per consolidar el futur del Port de Tarragona com un dels ports més importants del Medi-terrani i alhora un dels grans motors econòmics del nostre territori».

Continua com a president de l’Autoritat Portuària, igual que Sixte Cambra en el cas del Port de Barcelona

ECONOMIA

Unes 300 persones ompliran aquest dimecres al vespre l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV amb motiu de l’acte ofi cial de presa de possessió del nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Òscar Peris (ERC), que succeeix en el càrrec Joaquim Nin (CDC), que també hi serà present. L’acte serà a les set del vespre i es pre-

veu la participació del vicepre-sident de la Generalitat de Ca-talunya, Oriol Junqueras. Peris ja fa un parell de setmanes que exerceix de nou delegat territo-rial i ja ha mantingut diverses reunions amb col·lectius i orga-nitzacions del territori, mentre que Quim Nin té despatx al Pa-lau de la Generalitat com a se-cretari general de Presidència.

Relleu o� cial a la delegació del Govern

POLÍTICA

SABADOABIERTO TODO

EL DIA

¡¡¡SUPER

OFERTAS Y

PACKS NOVIAS!!!

Page 8: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 8 | Territori

TERRITORI

Suport als «ni-ni»

A conseguir la inserció laboral de joves sen-se estudis ni treball.

Aquest és l’objectiu de les diferents iniciatives que im-pulsa la Diputació de Tarra-gona en el marc dels Progra-mes de Garantia Juvenil de la Generalitat. Els projectes s’adrecen a persones entre 18 i 29 anys d’arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, i incideixen en as-pectes com l’emprenedoria i l’autoocupació, la formació i la realització de pràctiques. A través de l’àrea de Recur-sos Humans i Polítiques Acti-ves d’Ocupació, la Diputació treballa en cinc actuacions pròpies que tindran com a benefi ciaris 123 joves atu-rats que estiguin inscrits en el Programa Garantia Juvenil (http://www.dipta.cat/garan-tiajuvenil). D’altra banda, la institució supramunicipal

col·labora amb l’Ajuntament de Tarragona en un progra-ma relacionat amb la creació d’empreses vinculades amb l’esport, aprofi tant l’impuls que els Jocs Mediterranis 2017 aportaran a aquest àm-bit.

Per una banda, sota el lema «Jove, activa’t», 15 joves rebran suport, assessorament i orien-tació individual o col·lectiva per millorar la seva inserció laboral. D’altra banda, dins del projecte «Forma’t i emprèn», la primera de les actuacions

programades per la Diputa-ció de Tarragona, anomenada Casa d’ofi cis, farà possible que durant sis mesos 8 alumnes re-bin formació en energies reno-vables i manteniment d’edifi -cis en general. Posteriorment, podran fer pràctiques remune-rades dels coneixements ad-quirits. Aquesta edició tindrà lloc a Reus. Una altra de les ac-tuacions previstes se centra en la formació de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) relacionades amb l’em-prenedoria, en aspectes com la gestió empresarial, la gestió

de xarxes socials o la creació de webs. Se’n faran dues edi-cions, una al Camp de Tarra-gona i una altra a les Terres de l’Ebre, amb 20 joves a cadas-cuna. Una altra línia d’actua-ció és l’assessorament per a l’autoocupació i creació d’em-preses, per tal de formular un pla de negoci viable. Se’n faran dues edicions, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, respectivament, amb 30 joves en total. Finalment, una altra actuació incidirà en la formació i promoció de la cultura emprenedora.

La Diputació de Tarragona impulsa cinc projectes per incentivar l’emprenedoria entre els joves sense feina ni estudis de la demarcació

SOCIETAT

Les iniciatives s’adrecen a un total de 123 joves d’entre 18 i 29 anys d’arreu del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre

Tarragona aposta per l’emprenedoria juvenil en la indústria de l’esport

L’Ajuntament de Tarragona i la Diputació posen en marxa un programa per promoure entre els joves la creació d’empre-ses vinculades amb el sector esportiu, ja que l’organització dels Jocs Mediterranis 2017 re-presenta una oportunitat per a nous negocis al territori. Els joves que vulguin participar en el programa han d’estar inscrits al registre de garantia juvenil i tenir un nivell mínim de formació de batxillerat, FP o grau universitari. Durant el programa, 24 joves rebran 150 hores de formació sobre noves tecnologies, creació i gestió d’empreses en l’àmbit de l’es-portiu. La indústria de l’esport factura uns 3.500 milions d’eu-ros anuals només a Catalunya i ocupa més de 14.500 persones. És un sector en creixement que inclou una gran varietat d’activitats com la fabricació d’equipaments esportius, la consultoria, la comunicació es-pecialitzada, la nutrició i la sa-lut, el turisme esportiu o l’or-ganització d’esdeveniments.

Page 9: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 Territori | 9

territori

Des de fa més d’una dècada, són moltes les dones que s’enfron-ten a la maternitat en solitari. Un fet que realitzen per decisió pròpia i, de vegades, a causa de circumstàncies alienes. Per a Biogest, la dona és el centre del nostre univers, siguin quins siguin els seus motius i condició sexual.En aquest cas, com en qualsevol altre, en primer lloc, és im-portant conèixer la salut i l’estat ginecològic de la futura mare abans de començar a fer els primers passos. A partir d’aquí, l’equip mèdic, segons l’edat i altres factors que puguin afectar la pacient, valorarà si és convenient una inseminació artificial o una fecundació amb semen de donant. En aquest sentit, tant una tècnica com l’altra, es realitzen de la mateixa manera que si hi hagués un cònjuge.En el cas de la inseminació s’introdueix artificialment el semen del donant a l’aparell genital de la dona, després del seu pro-cessament al laboratori i amb un estudi de la funció ovàrica mitjançant analítiques hormonals. En el cas de la fecundació in vitro, és necessari extreure els òvuls i fecundar-los al laboratori. Posteriorment, els embrions es col·locaran a la cavitat uterina.Siguin quins siguin els motius pels quals s’afronta sola la ma-ternitat és un acte valent que, moltes vegades, pot representar un cert grau d’estrès o ansietat. Biogest disposa des de fa anys d’un servei de suport psicològic al qual s’ensenyen les tècni-ques adequades pel control emocional de les diferents fases del tractament, alhora que es presta ajuda davant el repte de la maternitat en solitari.Ara, la primera visita és gratuïta, sol·licita hora sense compromís i t’ajudarem a resoldre els teus dubtes.Amb gairebé 15 anys de trajectòria, Biogest ha ajudat a concebre més de 1.500 nens i hem estat els pioners a la província de Tarragona a oferir l’ecografia 4D i congelació d’òvuls.

Per a més informació: www.biogest.es o al 977 32 00 33.

Estic sola, però també vull ser mare

El 19 de març, dia del gran tall de l’N-340

E ls alcaldes del Pacte de Berà, així com els de les Terres de l’Ebre

i la Federació de Transpor-tistes (FEAT) han anunciat que convoquen dos talls de trànsit simultanis a l’N-340 al Vendrell (Baix Penedès) i al Perelló (Baix Ebre) el prò-xim dissabte 19 de març per reivindicar la gratuïtat de l’autopista AP-7. Al mateix temps, la FEAT ha fet una cri-da als transportistes perquè se sumin a la protesta fent una marxa lenta un cop fi-nalitzat el tall a l’N-340 i una altra per l’autopista mentre s’estiguin fent les concentra-cions a la nacional.

L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, ha explicat en roda de premsa que rebutgen l’N-340, una via «col·lapsada que provoca problemes de re-tards», a més d’accidents mor-

tals. Els talls s’iniciaran a les dotze del migdia i duraran 45 minuts. La concentració del Vendrell serà a la rotonda en-tre l’AP-7, l’N-340 i la C-32, a l’alçada de Coma-ruga, i al Pe-relló es farà a la nova rotonda, a l’N-340. D’altra banda, els transportistes estan cridats a circular en marxa lenta per

l’autopista, tant des de l’Ebre com des de la zona del Gaià, mentre es faci la concentració als dos punts, així com a con-tinuar fent marxes lentes per l’N-340 un cop es restableixi el trànsit després dels talls.Segons han explicat els alcal-des en roda de premsa, la data del 19 de març s’ha triat tot

fent un balanç perquè és una data en què «pot haver-hi un govern a Madrid que es posi al telèfon» i perquè tampoc «po-dien retardar la reivindicació molt temps més», per por que s’interpretés que les queixes sobre la sinistralitat de l’N-340 s’havien diluït. Carnicer creu que en aquestes concentraci-ons podria acudir més gent que a la que es va fer a l’Ar-

boç a finals de novembre per reclamar la gratuïtat de l’auto-pista, on van assistir unes 500 persones.«Ens hem carregat de raons en aquest procés», ha assegurat l’alcalde del Vendrell, que ha recordat que la solució a l’N-340 passa per «l’alliberament de peatge» mentre l’adminis-tració espanyola «no formuli una via de gran capacitat», com una autovia, que sigui alternativa a l’autopista. El director de la FEAT, José Luis Aymat, ha celebrat que «en contra del que és usual, en aquesta reivindicació no s’ha criminalitzat el sector trans-port» perquè s’ha reconegut que el problema és la situació de l’N-340, «una vergonya, tot tenint en compte el trànsit» de la via. L’única petició del moviment és ara «autopista gratuïta».

Alcaldes i transportistes de Tarragona i les Terres de l’Ebre convoquen la ciutadania per manifestar-se a la nacional i exigir la gratuïtat de l’AP-7

infraestructures

Els talls de la carretera es faran a l’altura de Coma-ruga (Baix Penedès) i al terme municipal del Perelló (Terres de l’Ebre)

Cartell amb el lema que els convocants de les manifestacions han pensat per fer una crida a la participació ciutadania el pròxim 19 de març. / Cedida

Page 10: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 10 | Territori

territori

el vendrell

El pròxim diumenge 14 de febrer, a partir de les 10 del matí, a la Rambla

del Vendrell se celebrarà la Xatonada Popular. Aquesta celebració va tenir el seu ori-gen fa 30 anys a partir d’una idea que va sorgir del Centre d’Iniciatives Turístiques (CIT) de fer un concurs de mestres xatonaires i que, l’any se-güent, ja va incorporar la ini-ciativa d’ensenyar els infants a fer xató. Cada any, doncs, tenen lloc els cursets Aprèn a fer xató, en els quals actual-ment participen 240 infants i 70 adults i que, segons el regidor de promoció Econò-mica Kenneth Martínez «són una bona base per garantir que aquest plat tradicional tingui futur.»

El programa d’actes s’iniciarà a les 10 del matí amb la ven-da de tiquets. Tot seguit, a les

11 del matí, començarà el 30è Concurs de Mestres Xatonaires i, una hora més tard, a les 12, es començaran a repartir les prop de 1.500 degustacions de xató, que tindran un preu de 7 euros. A la mateixa hora tindrà lloc la 29a Exhibició de Xatonaires Infantils en què tots els infants participants entraran en el sor-teig d’una BBT.A dos quarts d’una del migdia es procedirà a la degustació i valoració, per part del jurat, dels plats concursants. A la una del migdia tindrà lloc la inves-tidura d’un mestre xatonaire com a membre de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya i a les dues del migdia es lliuraran els premis als sis primers clas-sificats del concurs de mestres xatonaires.Durant tot el matí, a la Rambla del Vendrell hi haurà estands

La Xatonada popular torna a engrescar els més petits

El Vendrell crea un tiquet únic per visitar els cinc museus del municipi

La regidoria de Cul-tura del Vendrell ha creat un tiquet únic

que permet visitar els cinc museus del Vendrell: el Museu Deu, el Museu Apel·les Fenosa, la Casa Nadiua de Pau Casals, el Museu Pau Casals i el Mu-seu Àngel Guimerà.

El visitant que adquireixi aquest tiquet podrà escollir entre visitar, com a mínim, dos museus, o bé visitar-ne

tres, quatre o els cinc que hi ha al Vendrell. Per facilitar la visita, el tiquet té una vi-gència de 3 mesos.Segons la regidora de Cultu-ra, Eva M. Serramià, aquesta iniciativa «pretén ser un es-tímul per aquelles persones que ens visiten i que volen combinar les activitats cul-turals amb altres atractius del municipi com l’oferta d’enoturisme, de paisat-ge o de compres, entre al-tres». Serramià ha destacat

també el fet que visitar el Vendrell i els seus museus permet fer un recorregut per la història dels segles XIX i XX a través de diver-sos personatges clau com Guimerà, Casals o Fenosa. Alhora ha recordat que tots els equipaments museístics del Vendrell estan adaptats al públic familiar.De la seva banda, la direc-tora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, també ha posat en valor la singula-

ritat dels museus del Ven-drell, ja que tots ells estan vinculats a un personatge important i a una casa que en conserva la seva essèn-cia.El tiquet únic ja està a la venda als diferents museus i a l’oficina de turisme de Coma-ruga. La tarifa general va dels 6 euros (2 museus) als 9,5 euros (5 museus). També hi ha una tarifa re-duïda, que és per a jubilats, alberguistes o grups de més

de 15 persones, que té uns preus que van des dels 3 eu-ros (2 museus) als 6,5 euros (5 museus). Des de la regido-ria s’ha avançat que s’està treballant per disposar pro-perament d’una plataforma on line de venda d’entrades pels esdeveniments i equi-paments culturals.Cal recordar que les perso-nes empadronades al Ven-drell tenen la visita gratuïta a tots els museus del muni-cipi.

Uns 240 infants participen en els cursos Aprèn a fer xató

Tindrà una vigència de tres mesos i un preu a partir de 6 euros

Page 11: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 Territori | 11

TERRITORI

977 80 08 66645 863 466

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL. 977 66 26 51

Calçotades i xatonadesMenú especial

De dimarts adiumenge

(begudes a part)

25 €IVA inclòs

16€

[email protected]

relacionats amb el món del xató i la 23a Fira de productes alimentaris naturals i artesa-nals, amb tallers infantils, es-pectacles d’animació, trobada d’intercanvi de plaques de cava i ruleta. Cal destacar que s’han programat diferents activitats paral·leles: tres tallers relaci-onats amb els ingredients del xató i amb la cuina que incor-pora la ciència per fer emulsi-

ons, gelifi cacions i esferifi caci-ons, i una exhibició de ball a càrrec del grup Penedès Swing. El pavelló del col·legi Àngel Guimerà serà el lloc alternatiu en cas de pluja o mal temps.Durant la setmana la compra dels tiquets es pot fer a la regi-doria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Vendrell (977 665 253) i al CIT del Ven-drell (977 660 292).

Page 12: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 12 | Territori

gent de casa

Jofre Borràs (La Selva del Camp, 1977) és un dels rars actors que va co-

mençar la casa per la teulada dins la seva professió. Es va estrenar de ben jove amb les millors companyies professi-onals a escala nacional i pot presumir d’haver deixat pet-jada a espectacles de la Fura dels Baus, el Teatre Nacional de Catalunya, a Dagoll Da-gom o el Terrat, entre altres, d’haver interpretat personat-ges a sèries de televisió de màxima audiència i d’haver participat en projectes cine-matogràfics de directors com Bigas Luna. Tot i així, centra la seva essència artística més íntima en projectes de caràc-ter personal com Mali Vanili o l’inigualable espectacle de la paternitat.

Ets torrenc? No, sóc selvatà, de la Selva del Camp. Allà vaig viure 13 anys i després ja vaig anar cap a Torre-dembarra.

Jo et recordo abans que res com a músic del grup Cagant melodies, però ja havies tocat en altres grups, oi?En realitat eren el mateix grup però amb diferents noms, Fu-mes net, Ni folla, Cagant me-lodies... Érem sempre els ma-teixos que anàvem entrant i sortint.

Teatralment tinc dos records molt antics on jo et vaig co-nèixer, un a Nèmesis, el ger-

men de l’actual Tarraco Viva i un altre a l’obra ‘Happy End’, de Bertol Brecht, dirigida per Ramon Simó. Parlem de mit-jan anys 90. Sí. De la pedrera d’aquella obra també van sortir altres expo-nents del teatre actual, com ara l’Agnès Busquets del Polònia; Lluís Graells, director artístic del COS, o Jaume Villalba, pro-fessor de Commedia dell’Ar-te a Munich. En un dels bolos d’aquest espectacle em va tocar memoritzar en mitja hora el pa-per d’un dels actors principals que es va posar malalt. Vaig sor-tir amb el convenciment que seria un fracàs estrepitós però amb la tranquil·litat de saber que, fes el que fes, hauria salvat el bolo. Durant l’actuació ana-va utilitzant la meva intuïció escènica per no entorpir gaire la resta d’actors, textualment i espaialment, i la veritat és que ens en vam sortir sorprenent-ment bé. A partir d’allà el Ra-mon Simó em va proposar anar a fer un curs amb la Fura dels Baus. Va ser una experiència que em va agafar de molt jove-net. Vaig estar dos mesos a la Fira de Teatre de Tàrrega vivint amb un equip internacional d’actors. Era l’època premòbil i quan després d’un mes vaig trucar a casa l’esbroncada va ser monumental, però com que m’estaven passant tantes coses i vaig ser molt sincer, els meus pares no es van acabar enfa-dant gaire.

És que tu sempre has sigut molt despistat, molt al teu món i amb molta «patxorra», no? Sí, sí, malauradament això con-

tinua així. No és un exemple a seguir, però també és veritat que un cert punt de bogeria s’ha de preservar per mantenir la màgia de la professió. Una vegada em vaig quedar adormit abans d’un bolo de Cacao, de Dagoll Dagom. Estava fent una de les meves migdiades bèsties i em van trucar 5 minuts abans que comencés l’espectacle amb pànic total. Afortunadament, aleshores vivia a l’avinguda Sant Pau, al costat del teatre Victòria on actuàvem, i vaig ar-ribar “in extremis”. Mentre co-mençava la funció em vaig ves-tir i vaig arrencar la cançó amb veu de clapat, estil Joe Cocker.

Però abans d’actuar amb Da-goll Dagom ja vas tenir expe-riència al teatre professional.La meva primera obra professi-onal va ser La Bernadeta, damunt d’un escenari real d’autos de xoc, amb el Teatre Nacional de Catalunya i amb un equip d’ac-tors de pel·lícula: Pau Miró, Da-vid Olivares, Bernat Quintana, Carlota Olcina, etc. Un especta-

cle molt físic, molt coreogràfic, amb un treball esplèndid de la Magda Puyo. Quan comences tan amunt després sembla tot com més apaïsat. No és aconse-llable començar la casa per la teulada. Després ja va arribar Cacao de Dagoll Dagom, amb una companyia mig cubana. Amb ells vam fer l’última gran gira de Dagoll Dagom, un es-pectacle d’estar-hi involucrat gairebé 2 anys. Ara ja no es fan aquestes coses. Va ser la meva mili teatral i vaig picar molta pedra, va ser molt esgotador…i divertit!

Has combinat papers televi-sius amb projectes molt per-sonals, i musicals, perquè la música no t’ha abandonat mai.Sí. Mentre feia El cor de la ciutat a TV3 vaig muntar Layout, una banda de rock trilingüe amb temes de producció pròpia. Va ser un treball molt interessant però no va reeixir. Poc després d’acabar l’any i mig de tempora-da a la tele vaig tornar al teatre amb El Llibertí, dirigida per Joan Lluís Bozzo. Va ser un passatge suau, sense combinar feines de manera estressant a l’agenda, afortunadament, perquè sóc molt despistat per organitzar-me. Quan penso en aquests ac-tors que s’han d’aixecar al matí per gravar a la tele, després assajar al vespre pels bolos de

la nit i torna a començar, m’es-garrifo. A mi m’agrada gaudir i pair pausadament els projectes en què participo. Reservar-me el meu temps, sobretot ara que tinc un fill.Vaig estar involucrat també en un projecte del bon amic Edu Soto, que em va enredar per participar amb ell a l’especta-cle Sotinho, produït pel Terrat, i fruit d’un viatge que va fer al Brasil. Amb l’Edu Soto ens vam conèixer a l’època d’ingrés a l’institut del teatre. Jo vaig po-der ingressar-hi però ell es va quedar fora, tot i que des de ben aviat vaig tenir clars els seus dots per a la comèdia, com va demostrar posteriorment amb el seu famós personatge del Neng de Castefa a Antena 3.

Si haguessis de fer un balanç i analitzar quin percentatge de músic i d’actor tens al teu ADN artístic, quines serien les proporcions? Ara mateix, la part en la qual confio més és la meva part cre-ativa. Sigui musicalment o tea-tralment, el que em dóna més satisfacció és la producció cre-ativa: aquella cançó que estàs component, aquest guió que estàs escrivint, aquest duet que tens al cap, mirar d’estudiar els meus projectes perquè funcio-nin… És en aquestes tasques on em puc sentir més únic. Musi-

Jofre BorràsAcTor

«Els actors perdem la feina un parell o tres de cops a l’any»

Miquel Villalba,Tarragona «Ser pare et

permet redescobrir la vida a través dels ulls del teu fill. Et torna la capacitat de sorprendre’t i fascinar-te pel món, i això és positiu per a la vida professional»

Page 13: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 Territori | 13

GENT DE CASA

calment no sóc un fora de sèrie, interpretativament no sóc Lau-rence Olivier…

No siguis modest, que no ha sigut gratuït que saltis d’un projecte a l’altre des de ben jove!Però és veritat, en canvi a escala d’idees és on trobo més plenitud.

Ara mateix, amb Mali Vanili te-nim tants projectes que no ens els acabem! Si pogués arribar a tenir una petita productora on poguéssim engegar idees cada dia, això seria el súmmum.

O sigui que a l’ADN del Jofre Borràs predomina indefecti-blement «la creació». Parlant

de Mali Vanili...Vaig conèixer el Mali (Miquel Malirach) fent Cop de Rock (Da-goll Dagom). Dins del camerino hi havia una guitarra i en els temps morts, entre bamboli-nes, tocàvem. La cosa va comen-çar a prendre forma divertida, la penya es partia de riure i va sorgir de forma totalment natu-ral, sense artifi cis, que és l’espe-rit del duet. Ens vam posar a la feina proposant idees, diàlegs, i tot plegat es va anant polint d’espectacle en espectacle. Molts gags sorgeixen de la im-provisació i la interacció amb el públic. Expliquem els nostres fracassos amb molt de ritme i jocs de paraules. Les perruques formen part dels personatges des del principi, tenen molta solera i procedeixen de La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom. Les vam «robar» amb el consenti-ment del Miquel Periel.

A banda dels Mali Vanili actu-alment tens entre mans altres projectes o perspectives de futur?Tinc un amic que m’està insis-tint molt per fer un espectacle

que es diu Generació de merda, molt divertit i que ens encanta-ria fer al teatre Poliorama. Mali i jo estem en contemporània a l’espectacle El Patufet: el musical, fent de dolents a partir del 24 de febrer, i ja estem gestant una sèrie web i un segon espectacle dels Mali Vanili. Recentment m’ha caigut un pro-jecte molt engrescador, L’avar de Molière, amb el Joan Pera. La productora m’havia posat al càs-ting però resulta que al director no li vaig fer el pes. Coses que passen al món de l’espectacle. Quan sembla que tot està encar-rilat és quan més et pots que-dar en pilotes. En aquest món es conviu amb una permanent sensació de «fatalitat», i és així com funciona. És dur el món del teatre, sempre has d’estar molt viu, despert, amb moltes idees i capacitat d’adaptació, i tot i així l’última paraula sempre la té la producció i la direcció. Els actors perdem la feina cada any un parell o tres de cops.

De quina manera t’ha modi-fi cat personalment i laboral-ment el fet de ser pare?

El tema del nen et fa connectar amb la vida d’una manera sen-se precedents, que és la millor manera de connectar amb la professió! M’ha donat un punt de sentit de la responsabilitat que no m’ha anat gens mala-ment. Els horaris canvien molt i he de reconèixer que això pot difi cultar aspectes pràctics a la feina. Fer funció a les nits i por-tar el nen a la guarderia a les 9 del matí és complicat. El cansa-ment es nota, però a la vegada el nen és una font inesgotable d’emocions a fl or de pell. Redes-cobreixes la vida mitjançant els seus ulls, et torna la capacitat de sorprendre’t i fascinar-te pel món, i això repercuteix també positivament en la teva vida professional.

Segurament fi ns i tot t’ha do-nat més registres com a ac-tor?Amb el meu fi ll, fi ns i tot fem escenes… Que no em surti ar-tista com jo o la meva dona per favor!!! Quan estic fent text em passa la lletra amb 3 anyets! Jugo molt amb ell, i jugar és la base de la interpretació.

Page 14: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 14 | Territori

xarxa sanitària i social de santa tecla

El dia 4 de febrer es va commemorar el Dia Mundial contra el Càn·

cer, una data que recorda que la incidència d’aquesta malaltia entre la població tarragonina és d’uns 4.500 casos nous a l’any i que afec·ta entre un 4 i un 5 per cent de la població que viu a la de·marcació. Parlem amb el cap d’oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, el doctor Vicent Valentí, sobre la malaltia i sobre l’activitat de la unitat que ell dirigeix.

D’on prové la paraula «càn·cer»? És un mot que prové del llatí cancer, que significa «cranc». A l’antiga Roma, els cirurgians es van adonar que alguns pacients que havien mort presentaven lesions internes no homogèni-es sinó infiltrades en els teixits que s’assemblaven a les potes dels crancs. I d’aquí va sorgir el mot.

I què és exactament el càn·cer? El càncer és una alteració en el creixement i la reproducció de les cèl·lules del nostre or-ganisme, les quals, en condici-ons fisiològiques normals, es reprodueixen d’una en una, és a dir, dupliquen el seu materi-al genètic de manera idèntica. Quan tot funciona bé, aquest creixement és normal, però de vegades es produeixen altera-cions causades per mutacions genètiques que ho descontro-len tot.

I aquestes mutacions, a què es deuen?De vegades tenen un origen conegut i, de vegades, descone-gut. Entre les causes conegudes hi ha les de tipus hereditari, és a dir, mutacions genètiques que passen de pares a fills. És el co-negut com a càncer hereditari. En altres casos aquestes mutaci-ons s’adquireixen per aspectes tòxics com el tabac o la radiació solar i, en altres, simplement es desconeix.

I això pot passar en qualsevol lloc de l’organisme?Sí, en tots els òrgans es pot de-senvolupar un càncer, encara que en alguns és més freqüent que en altres.

I l’organisme no té cap meca·nisme per contrarestar aques·tes mutacions?Amb paraules entenedores, po-dem dir que tenim un sistema de reparació de gens que actua quan detecta una alteració i la repara. Però quan la quantitat de mutacions és molt gran, aquest sistema no dóna l’abast i aquestes mutacions no resoltes alteren el creixement de totes les cèl·lules i donen lloc a acu-mulacions de cèl·lules, o bonys, que formen allò que coneixem com a «tumors».

Ha augmentat el nombre de casos respecte a fa cinquanta anys?Pensem que no, tot i que pot semblar que sí. Per franges d’edat, n’hi ha el mateix per-centatge, però l’envelliment de la població ha anat en augment i com que el càncer té més in-cidència en aquestes franges d’edat se’n registren més casos.

Quins són els principals fac·tors de risc?En primer lloc, l’edat. L’enve-lliment és una causa d’apari-ció del càncer. En segon lloc, el tabac que, associat a l’alco-hol, és la causa de la majora de càncers de pulmó, de laringe i d’esòfag, d’amígdales, de la ca-vitat oral i de bufeta de l’orina. Després hi ha les alteracions hormonals, que causen prin-cipalment el càncer de mama i de pròstata. I, seguidament, l’herència genètica, que és la causant de la majoria de casos de càncer colorectal, de mama i d’ovari. El càncer es pot prevenir? Podem tenir en compte pautes que ens ajudaran a prevenir el càncer com són, per exem-ple, l’alimentació. Nosaltres tenim la sort de tenir la millor del món, la dieta mediterrà-nia, que inclou una gran vari-etat d’aliments. És important menjar fruita, verdura, carn, peix... de tot amb moderació. En segon lloc, és important no fumar i beure alcohol amb me-sura. Una altra mesura de pre-venció important és evitar les cremades solars, especialment en els infants.

Quina és l’activitat de la unitat d’oncologia?La unitat va iniciar la seva activitat l’any 2009 amb l’im-puls del doctor Amadeu Pele-grí. Durant aquests anys hem anat creixent i ara ja podem dir que som una unitat con-solidada amb una activitat molt important. Actualment realitzem una mitjana de 700 primeres visites a l’any en-tre l’hospital de Santa Tecla i el del Vendrell, amb més de 6.000 visites anuals totals i uns 2.500 tractaments a l’any.

Es parla molt de la col·laboració entre els diferents proveïdors sanitaris. Com ho valora des de la seva àrea? De manera molt positiva. No-saltres estem col·laborant acti-vament amb molts Serveis de l’hospital Joan XXIII, amb una entesa total i absoluta amb els seus professionals i ben aviat aquesta col·laboració serà de caràcter territorial, amb al-tres centres sanitaris com el Sant Joan de Reus, el Pius de Valls o el Verge de la Cinta de Tortosa. Els beneficis d’aques-ta col·laboració repercutiran directament sobre la població tarragonina, ja que s’evitaran molts desplaçaments a Barce-lona i es recuperaran serveis que no teníem. Actualment els casos de cirurgia oncolò-gica en càncer d’esòfag i de pàncrees, per exemple, es de-riven a Barcelona, concreta-ment a l’hospital de Bellvitge. L’entesa amb els professionals d’aquest centre també és molt bona, però si aquests pacients es poden quedar a Tarragona, molt millor.

La investigació forma part de la seva tasca?La investigació és una obliga-ció per a qualsevol oncòleg. Actualment, a banda d’assajos clínics i amb fàrmacs, estem duent a terme una línia d’in-vestigació pròpia centrada en les preferències dels pacients respecte al tractament tera-pèutic de la malaltia. L’objec-tiu és determinar les diferents actituds que l’especialista adopta davant el tractament de pacients amb càncer i l’ac-titud que adopten els pacients respecte a la malaltia. Volem determinar que cada cas és diferent i que, tot i que la de-cisió final sobre el tractament ha de ser del metge, cal tenir en compte les opinions del pa-cient. Dins d’aquest estudi, que ja hem presentat en un Congrés d’Oncologia a Viena, n’estem realitzant un altre centrat en els beneficis i els efectes secundaris dels diferents trac-taments terapèutics. Per fer-ho comptem amb l’ajuda de l’Associació Oncològica Ama-deu Pelegrí que durant quatre anys seguits ens ha lliurat els guanys de les seves activitats benèfiques, un total de 18.000 euros, per a aquesta investiga-ció. Estem molt satisfets i així ho hem donat a conèixer, que la nostra tasca investigadora es pugui finançar amb aquest tipus d’ajudes.També, gràcies a un acord de col·laboració que tenim amb la Delegació a Tarragona de la AECC (Associació Espanyo-la Contra el Càncer), dispo-sem d’atenció especialitzada per als nostres pacients en el camp de la psicooncologia.

Dr. Vicent ValentídirecTor uniTaT oncologia xarxa de sanTa Tecla

«La col·laboració entre els hospitals és positiva per a la ciutadania»

Redacció,Tarragona «Estem

col·laborant amb molts serveis de Joan XXIII, amb una entesa total i absoluta amb els seus professionals»

Page 15: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 Social

social

| 15

Casa Sant Josep: acolliments familiars per a infants i joves amb necessitats especials

D es de l’any 2010 la Fun-dació Casa Sant Josep de Tarragona, entitat

dedicada a tutelar i donar suport a menors d’edat en si-tuació de desemparament a les nostres comarques, apli-ca el programa Unitat Con-vencional d’Acció Educativa (UCAE), a través del qual se seleccionen famílies experi-mentades en adolescència i infància per tal que acullin temporalment aquells casos de nens i joves que presenten necessitats educatives espe-cials. El projecte UCAE està pensat per abordar els casos més complexos, com són els grups de germans, els nens més grans de 7 anys i els adolescents fins als 18 anys, així com aquells infants que presenten algun grau de dis-funció psíquica, motriu o sensorial, fets que requerei-xen una atenció educativa i un acompanyament familiar molt qualificat.

Per convertir-se en família aco-llidora dins del projecte UCAE cal complir una sèrie de requi-sits com, per exemple, que al-gun dels seus membres disposi de titulació relacionada amb la infància o l’adolescència i que el nucli familiar tingui la disponibilitat horària necessà-ria per tenir cura dels menors en el dia a dia. La participació en el projecte UCAE inclou un sistema de prestació econòmi-ca per a les famílies segons el nombre de menors acollits i permet que la persona acolli-dora pugui demanar la baixa maternal en el moment de l’inici de l’acolliment.La UCAE es crea per donar la possibilitat a infants i adoles-cents tutelats que presenten ne-cessitats especials a ser acollits i viure en família. Cal recordar el dret dels nens i les nenes a viure i créixer en família, i el projecte UCAE mira de donar

resposta a aquells infants als quals és més complicat oferir-los una família acollidora. Segons Pau Cerdán, psicòleg de la Casa Sant Josep de la Xarxa de Santa Tecla, el primer element que caracteritza l’acolliment en UCAE és «l’especialització, tant des del punt de vista del menor com de la família que l’acull. Els acollidors han de tenir titulació, formació i expe-riència en matèria d’infància i adolescència. Així mateix, no tots els infants són susceptible de ser atesos en UCAE, sinó que han de ser infants amb necessitats especials, grups de germans i adolescents, motius pels quals costa molt trobar famílies que els acullin». En concret, els menors suscepti-bles de ser inclosos en el pro-grama UCAE són els grups de germans, els infants més grans de 7 anys, els adolescents fins als 18 anys i els infants amb diversitat funcional i necessi-tats educatives especials (ma-lalties cròniques, trastorns de la conducta, discapacitat intel-lectual, discapacitat física, dis-capacitat sensorial, trastorns en el desenvolupament…). Les UCAE poden estar integrades per un mínim de dos infants o adolescents acollits fins un mà-xim de quatre.La complexitat dels casos re-quereix una alta sensibilització i motivació per part de les fa-mílies interessades, que alhora han de passar un estudi previ en el qual es té en compte la titulació i la formació dels seus membres (psicologia, pedago-gia, educació infantil, educació social, treball social, fisiote-ràpia, medicina, infermeria, etc.), així com l’experiència (cal acreditar-la en l’àmbit de la infància i l’adolescència amb certificats de formació i pràcti-ca laboral). Altres aspectes que cal tenir en consideració són la disponibilitat horària per tenir cura dels menors en el dia a

dia, l’assistència a la formació continuada inclosa en el pro-grama UCAE i les capacitats i habilitats necessàries en l’aco-lliment familiar especialitzat (capacitats educatives, empà-tiques, socials, de treball en equip, de contenció en situació de crisi o d’agitació, de resoldre conflictes…). Per tal de com-pensar l’esforç que han de rea-litzar les famílies acollidores hi ha un instaurat un sistema de prestació econòmica segons el nombre de menors acollits, la seva edat i les característiques especials de cada cas. Pel que fa a la seva durada, l’acolliment familiar en UCAE pot ser de ca-ràcter simple, amb previsió de retorn de l’infant o adolescent amb la seva família d’origen, o bé de caràcter permanent, amb un diagnòstic d’irrecupe-rabilitat de la família d’origen i sense previsió de retorn amb ella.«El projecte de famílies aco-llidores UCAE mira de donar l’oportunitat de viure en famí-lia a aquells infants i joves pels

quals ens resulta més compli-cat trobar una família que els aculli. Les famílies que volen participar en aquest projecte han de tenir la formació, capa-citació i motivació necessària per iniciar una tasca tan atrac-tiva i tan complexa alhora», re-corda Pau Cerdán.

EL CENTRE D’ACOLLIMENTS FAMILIARS SANT JOSEP

El Centre d’Acolliments Fa-miliars Sant Josep (CAF) és un servei de la Fundació Casa Sant Josep, la qual pertany a la Xar-xa Sanitària i Social de Santa Tecla. El CAF és una Institució col·laboradora d’integració fa-miliar (ICIF), sota conveni amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA). El CAF Sant Josep va ser fundat l’any 1994 i és la ICIF responsable del pro-jecte UCAE al Camp de Tarra-gona.El CAF Sant Josep està integrat per un equip multidisciplinari format per psicòlegs, treballa-dors socials, educadors socials

i una administrativa. És un equip amb un ampli bagatge en el treball amb infants i ado-lescents i amb un recorregut de 21 anys en el món dels aco-lliments familiars. Pel que fa al programa UCAE, implantat en fase de proves al territori en el període 2009-2012 i de manera definitiva des de fa tres anys, al CAF Sant Josep s’han atès diferents famí-lies interessades i s’han realit-zat xerrades divulgatives del projecte en diversos Centres Residencials d’Acció Educati-va (CRAE) i col·legis professio-nals. Actualment la Casa Sant Josep es responsabilitza del seguiment de 2 UCAE, una de les quals amb tres infants aco-llits i l’altre amb dos. Si esteu interessats a rebre informació sobre aquest projecte, podeu posar-vos en contacte amb no-saltres i assistir a una sessió in-formativa al nostre servei.

Per a més informació:

CENTRE D’ACOLLIMENTS FAMILIARS SANT JOSEPC/ Pintor Ignasi Mallol, s/n. Tarragona.Telf. 977 240823e-mail: [email protected]

La Casa Sant Josep selecciona famílies especialitzades per a l’acolliment temporal de grups de germans i nens amb necessitats educatives especials

xarxa de santa tecla

El programa UCAE, en marxa des de 2010, permet determinar i triar quines famílies interessades a acollir menors són les més adients per als casos més complexos

Page 16: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

La tarragonina Teresa Duch publica la seva primera novel·la, ‘Les cadenes subtils’

La novel·la explica la trobada vital entre dues dones, la Maria de 78 anys, que viu en una re-sidència i que té una història de superació, i

la Mimí, una noia de 20, que hi comença a treballar en la seva primera feina. Entre elles neix un corrent d’amistat, en realitat, una cadena subtil, que un cop forjada, ja ningú no podrà trencar. Ni els perjudicis socials, ni els esdeveniments que es van succeint, ni els descobriments que el lector anirà fent de la mà de la Mimí.

D’on et ve l’afició per l’escriptura?Em vaig aficionar a la lectura de gran i llegint alguns autors, em venien ganes d’escriure. Ho anava fent per a mi, a vegades com a teràpia, i pels amics, pri-mer amb les cartes, després amb uns correus llargu-íssims. M’hi sentia bé escrivint i els destinataris em deien que s’ho passaven bé quan ho rebien. L’any 2005 vaig descobrir l’Escola de Lletres de Tarragona i també que tenia molt per aprendre si ho volia fer bé. Fins al 2012 no em vaig llençar a escriure per un públic més ampli. Vaig engegar el blog Salsa-ficció i vaig publicar un recull de relats Viatges insòlits de viatgers abrandats. Després, la columna en aquest set-manari. La veritat és que no deixo mai d’escriure; si no ho puc fer per qualsevol motiu, m’agafa «mono».

Quins són els teus referents literaris i per quins temes et decantes preferentment?Vaig descobrir al mateix temps la prosa poètica de Pablo Neruda i els poetes de la Generació del 27. Crec que van ser els primers que em van motivar a escriu-re i, d’entrada, vaig fer poesia. M’he decantat per la prosa, però sempre m’agrada incloure-hi una mica de poesia. Autors determinants per al meu aprenen-tatge han estat: Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Ales-sandro Baricco, Marguerite Duràs, Raymond Carver. Però tinc molts autors que m’han agradat per un sol llibre, que també m’han influït.

No m’agrada encasellar-me en cap tema; sovint dic que escric sobre allò que m’inspira i els motius de la meva inspiració acostumen a ser diversos. Tampoc no ho concebo d’altra manera; crec que m’avorriria si em dediqués a un tema o a un gènere concret. I per mi, la gràcia d’aquesta afició és gaudir-ne i fer-ne gaudir. Amb tot, reconec que el tema de la Guer-ra Civil i de la Segona Guerra Mundial m’inspiren. També les meves arrels rurals surten sovint en els meus escrits: la natura, la pagesia, la infantesa, l’am-bient de poble...

Aquesta és la teva primera novel·la publicada, en què t’has inspirat?D’entrada, les vivències en una residència d’una per-sona propera va ser el que em va moure a escriu-re sobre vells. Suposo que perquè els veia a l’altra banda, vaig començar a parlar de joves i vaig oposar ambdós mons, buscant alguna sincronia entre ells. Un cop tens el tema, els personatges et porten –a vegades on volen ells–. I aquí van anar sortint els dos temes preferits dels quals parlava: la Guerra Civil i el poble.

Què representa per tu veure la teva obra en for-ma de llibre i a l’abast del públic?Bé, jo el 2012 ja vaig autopublicar el recull que he esmentat abans. Va ser un repte del qual estic molt satisfeta, perquè em va donar ocasió de conèixer tot el procés, des d’escriure el llibre fins a fer-lo arri-bar als lectors. Però publicar amb editorial t’atorga el reconeixement que la teva novel·la té qualitat i possibilitats, i un suport que trobes a faltar en l’au-topublicació. Per altra banda, treballar amb Terra Ignota, l’editorial que em publica, ha estat un plaer perquè sempre han estat amatents als meus dubtes, diligents amb els petits entrebancs que han pogut sorgir i impecables en les correccions. El resultat fi-nal és un llibre ben acabat.

La col·laboradora de Notíciestgn presentarà l’obra el divendres 12 a les 19 hores al cafè La Cantonada

Es presenta a La Capona un llibre sobre receptes paleolítiques

El dijous dia 11 de febrer, a les 8 del vespre, la llibreria la Capona de Tarragona acolli-rà la presentació del llibre editat per Cos-

setània Pàleo receptes, escrit per Cinta Bellmunt i Eudald Carbonell, amb fotografies de María Angeles Torres. L’acte serà presentat pel cuiner David Solé, que comentarà l’obra.En el llibre es poden trobar 60 receptes per descobrir i gaudir de la dieta paleolítica a l’aire lliure o des de la cuina de casa. A més, s’inclou informació sobre jaciments on s’han trobat evi-dències dels aliments triats com a ingredients, molts dels quals situats en indrets on excava l’IPHES.

El gust per l’escriptura

L’altra setmana vaig acabar parlant de San-ta Teresa, la meva patrona. Santa Teresa va sentir vocació molt aviat. Li agradava molt

llegir vides de sants i màrtirs, llibres de cavalle-ria i poesia. Diu que de molt joveneta, s’escapava de casa seva a «terra de moros», perquè volia ser martiritzada per la fe. Ja de gran, va ser una pio-nera. Va plantar cara al Món dels Homes i el que encara és més agosarat, al Regne de l’Església. Als dinou anys va ingressar en un convent carmeli-ta, però després d’uns quants anys de reflexió, va concloure que l’orde del Carmel havia perdut el sentit de rigor, pobresa i espiritualitat que inicial-ment l’havia inspirat. Va fundar el primer convent reformat de les Carmelites Descalces amb els di-ners de la seva amiga noble Guiomar de Ulloa. La seva reforma va tenir èxit i es va estendre també als convents masculins. Més endavant les coses es van complicar i durant tres anys va ser perseguida i jutjada per la Inquisició. Finalment, per influèn-cia del rei Felip II, va ser autoritzada a continuar la seva tasca i la van deixar tranquil·la. No tots els reis són iguals, encara que es diguin Felip; en aquest cas, podríem dir que el nom no fa l’home. Va escriure obres místiques i didàctiques i també poesia; totes inspirades en Crist.Crec que ja m’he estès prou parlant de Santa Te-resa. Ja hi ha experts en aquestes pàgines que en podrien parlar més i millor que jo i, fins i tot, –i espero que no calgui– contradir-me.De fet, Santa Teresa, a qui respecto per les seves virtuts i amb qui comparteixo el gust per l’escrip-tura, ha estat l’excusa per parlar d’allò que l’altre dia us vaig anunciar: després de tres anys de dedi-car-m’hi, fa uns mesos vaig acabar d’escriure una novel·la i, finalment, ha arribat el moment que vegi la llum. Si en voleu saber més, teniu la infor-mació ampliada que aquest setmanari ha tingut a bé dedicar a la publicació del llibre. Gràcies, com-panys de Notícies TGN! I si us ve de gust, aquest divendres 12, en faré la presentació a Tarragona, a les 7 de la tarda al cafè La Cantonada, Carrer Fortuny, 23. Hi esteu convidats!

peR TeResA DUCH

Page 17: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 | 17Agenda

AgendA

La ciutat es queda inexplicablement sense llum. Una mare desesperada per voler donar el millor futur a la seva filla portarà a terme un macabre pla amb el seu amant com a còmplice. Dues cuques de llum atretes per la llum de la justícia. Quan l’èxit del pla sembla assegurat, la foscor arrenca amb violència els seus conflictes més íntims, evidenciant que l’amor no ens fa millors delinqüents. Aquest punt de llum al qual la Nati i el Caramelo volen decidits, amaga irònicament la trampa més dolorosa.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ / 12€ amics de la Sala Trono

Altres sessions: dissabte 13 a les 20.30 hores i diumen-ge 14 a les 18.30 hores. Entra a l’univers beckettià amb una adaptació actual i divertida: un dels títols imprescindibles de la figura clau del teatre de l’absurd.Lloc: El MagatzemHora: 20.30Preu: 14€ / 12€ anticipada / 10€ socis de la COT

Un espectacle en el qual viuràs la història de la Venta-focs i la resta dels personatges del conte, amb música i cançons en directe.Lloc: El MagatzemHora: 12Preu: 8€ / 7€ anticipada / 6€ socis de la COT

Concert dedicat a Richard Wagner dins de la comme-moració, per part de Joventuts musicals de Tarragona, del cinquantè aniversari de la mort del gran director wagnerià Hans Knappertsbusch (1888-1965), director titular dels Festivals de Bayreuth des de 1951 fins a 1964. Per aquest motiu, la JOIC afronta un repte ti-tànic, els preludis i obertures de L’holandès errant, Tannhäuser, Lohengrin, Tristany i Isolda i Els mestres cantaires de Nuremberg. La data té un significat espe-cial: el diumenge 14 de febrer s’escau l’endemà del 133 aniversari de la mort de Richard Wagner (13-02-1883).Lloc: Teatre TarragonaHora: 18.30Preu: 12€

Una família va a esquiar als Alps. Esmorzen en un res-taurant quan es produeix una allau i tothom és presa del pànic. Ebba, la mare, crida el seu marit Tomas, per-què l’ajudi a protegir els seus fills, però Tomas ha fugit per salvar la seva vida. L’allau s’atura sense generar danys, en canvi, l’univers familiar no tornarà a ser el mateix.Lloc: Auditori TarragonaHora: 19Preu: 5€

DIUMENGE 14 | 19hTEATREObra La mare... quina nit... a càrrec del Grup de Teatre L’Alborada, del Centre d’Amics de Reus. Petit servei de bar, per ajudar a les despeses de l’Ate-neu. Preu: 5€ / 1€ socis FINS AL 28 DE FEBREREXPOSICIÓRecordeu que fins al 28 de febrer podreu veure l’ex-posició artística (in memoriam) d’en JAUME JORBA.Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: [email protected]. Facebook: Ateneu de Tarragona.

ATENEU DETARRAGONA

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Exprès’

12

DISSabtETarragonaTeatre. ‘Krapp’ de Samuel Beckett

13

DIumENgETarragona Infantil. ‘La Ventafocs’

141 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29

FeBReR 2016

El Teatre el Magatzem regala 25 CD de ‘Llops de mar’, el nou disc de Silvio Alvarez

Les 25 primeres persones que comprin l’entrada anticipada pel concert de presentació del disc de Sílvio Alvarez amb nova banda rebran de regal el CD perquè puguin gaudir-lo i per reviure totes les cançons que escoltarà en directe.Les entrades anticipades costen 9€ i a taquilla 10 €. Per aquesta promoció, cal passar per les oficines del Magatzem (laborables de 16 a 20 h), situades al c/ Fortuny 23, 1er pis, de Tarragona, www.cotarraconense.cat

Dia concert: 27 de febrerLloc: Teatre MagatzemHora: 20,30 h

TarragonaConcert Wagner

TarragonaCinema VO. ‘Fuerza mayor’ (Turist)

Page 18: noticiestgn302

10 de febrer de 2016Gastronomia18 |

GASTRONOMIA

Quan arriba el fred, El Molí de Cal Tof, seguint la cuina de temporada de les nostres comar-ques, ens ofereix la tradicional calçotada, a

un preu de 35,31 euros tot inclòs, i per a grups de 10 o més comensals, a 30 euros. També prepara la xatonada, que és l’àpat més representatiu del Baix Penedès. El xató val 15 euros. Cal destacar que els dissabtes i els diumenges al mig-dia totes les carns es preparen a la vista dels comen-sals a la gran graella que hi ha a l’establiment, que també té fama per les seves carns a la brasa. A la car-ta podem triar altres plats elaborats com la perdiu de caça guisada, el civet de senglar, el magret d’ànec a la llosa, sense oblidar els clàssics de la casa com són les carxofes a la brasa, els caragols a la llauna, el porcell ibèric a la brasa i l’espatlleta de cabrit a la brasa. I per qui prefereixi el peix, a la carta també hi ha sug-gestives opcions. A l’hora de les postres, les nous de l’avi Tof i el mató amb confi tura de fi ga elaborada a la casa són, entre altres, bones decisions. Recordem que, fundat el 1979 per Baltasar Julià i En-carna Martínez, i situat a 500 metres del centre del Vendrell –davant mateix de la policlínica comarcal– aquest restaurant ofereix des de fa molts anys bona cuina en la qual prima el producte de primera qua-litat i de temporada. Encarna és la xef i elabora una línia de cuina típica catalana, mentre que en Baltasar dirigeix el menjador i té cura del celler, que es tro-

ba als baixos de l’edifi ci habilitat a la vegada com a menjador, en el qual hi ha més de 200 referències de vins. El Molí de Cal Tof també ofereix un menú de migdia (de dimarts a divendres amb beguda inclosa), per 16 €, un menú tots els dies sense beguda, per 25 €, i el menú degustació (amb reserva prèvia) per 45 €, beguda inclosa.

EL MOLÍ DE CAL TOFAv. de Santa Oliva, 2 · El Vendrell

Tel.: 977 66 26 51

Tanca dilluns, excepte vigílies i festius.

Temps de calçotades i de xató: el Molí de Cal Tof, al VendrellFèlix Llovell,periodista gastronòmic

Agafeu un morter, poseu-hi sal i aneu-hi trinxant, d’un en un i en aquest ordre, els elements següents: ametlles i avellanes (fi ns a aconseguir una pasta ben fi na), tot seguit, la ceba, la nyora (prèviament escaldada i sense pell), el bitxo (optatiu), el pebre vermell, un polsim de pebre negre i el pa fregit. Finalment, els alls, els tomacons, l’oli i el vinagre.Un cop acabada la salsa barregeu-la amb l’escarola ben neta i escorreguda. Deixeu-la reposar unes ho-res. A l’hora de servir el plat decoreu-lo amb el ba-callà esqueixat, la tonyina, els fi lets d’anxova i les olives arbequines. I ja està llest per menjar, acom-panyat de truita de carxofa, de fesols o de botifarra negra, entre d’altres.

La recepta d’Encarna Martínez Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

El xató del Molí de Cal TofIngredients salsa (4 persones)

Ingredients per al plat (4 persones)

Ametlles, 100 grAvellanes, 80 grNyora escaldada, 1 peçaPa fregit, 1 llescaBitxo (optatiu)Ceba escalivada, 1/2 peçaCabeça d’alls escalivada, 1/2 peçaTomacons escalivats, 3 pecesOli· Sal·Vinagre·Pebre vermell

Escarola, 2 pecesBacallà, 120 grTonyina, 120 grAnxova, 4 � letsOlives arbequines, 80 gr

Page 19: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016

GASTRONOMIA

Gastronomia | 19

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

CALÇOTADESRestaurantLa Platja

www.laplatja.com

C/ Arrabassada, núm. 2Tarragona

Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

L’autèntica calçotada!!!

30€ (dill. a div., grups concertats)

32€ (caps de setmana)

Estem en plena temporada de la calçotada, sobretot després de la festa celebrada a Valls el passat diumenge dia 31 de gener,

i aquesta oferta culinària és clarament el prin-cipal reclam d’alguns dels nostres restaurants provincials durant els mesos de febrer i març, especialment.A Tarragona ciutat cal destacar la que ens pre-senta aquestes setmanes de temporada alta el restaurant La Platja, dels germans Enrique i Le-andro Campabadal, situat a dues passes de la platja de l’Arrabassada per un preu de 32 euros amb l’IVA inclòs. La podríem defi nir com autèn-tica, de qualitat i amb un ambient molt adient, ja que els calçots es mengen de peu (també hi ha cadires per si es prefereix) en un gran jar-dí arbrat, sota unes antigues oliveres i moreres. Un espai natural que sembla impossible trobar a només 2 km del cor de la ciutat. Una àmplia zona d’aparcament i un parc infantil completen

l’oferta i la fan molt interessant per a la visita de famílies amb nens i avis.El menú s’inicia amb un petit aperitiu amb patates xips, olives arbequines, fuet, botifarra blanca i una llesca de pa d’espelta amb oli verge aromatitzat de romaní. Seguidament els calçots, ben cremats i calibrats, amb la típica salsa (molt bona!), pa torrat i vi negre amb porró. Després, ja a l’interior de l’establiment, un plat mixt de carn (costelles de xai, llonganissa, mongetes, baldana, carxofa, patata al caliu, escalivada amb formatge de cabra i allioli) i, de postres, crema catalana i taronja. El cafè i la copa de cava posen punt fi nal al seu complet menú.Pels nens el restaurant ofereix un menú infantil per 9,80 euros IVA inclòs.Les calçotades al restaurant La Platja les podrem assaborir fi ns al 30 d’abril tots els dissabtes i diumenges al migdia i entre setmana qualsevol dia. Per a grups cal fer reserva prèvia, al preu especial de 30 euros IVA inclòs. Es recomana re-servar taula amb temps.

(Imatge de Ramon Segú Chinchilla)

RESTAURANT LA PLATJAC/ de l’Arrabassada, 2

TarragonaTel.: 977 29 09 38 / 625103195

www.laplatja.com

Restaurant La Platja, l’autèntica calçotada a Tarragona

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

Page 20: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | 20 | Publicitat

Page 21: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 | 21Gent

GENT

El passat diumenge va tenir lloc la presentació de la nova temporada del Club Ciclista Campclar, una entitat amb una trajectòria de 34 anys, presidida des d’en fa 18 per Diego Bosch. El Club Ciclista emet actualment un total de 80 llicències federatives i reuneix més de 70 ciclistes voluntaris, xifres que donen un nombre total d’usuaris de 160 ciclistes que participen en diferents competicions de totes les categories.

L’equip femení juvenil de relleu 4x200, integrat per Joana Domingo, Maria Buscail, Nerea Lago i Mireia López, va finalitzar en setena posició final en el Campionat de Catalunya de relleus, disputat a Sabadell. A més, els atletes del Club Atletisme Tarragona Marina Tibau, Daina Martínez i Mohamed Maman també van assolir places de podi en el marc del Campionat de Catalunya Pro-mesa disputat també a Sabadell.

El passat diumenge l’escola Bikepark de Torredembarra va participar en el Campionat Catalunya de trial de moto que es va disputat a Constantí. Es tractava del XII Trial per a nens Vila de Constantí que va reunir un total de seixanta participants.. L’escola Bike-park de Torredembarra hi va participar amb un total de set alumnes que van aconseguir tres podis i dues victòries: Marc Piquer Rosinés en alevins i Pep Mallafrè a la dels més petits. Tres alumnes més van haver de retirar-se per avaria. En aquest campionat, el 70% dels vehicles participants eren motos elèctriques.

Presentació de la temporada del Club Ciclista Campclar

al Camp de Mart

Atletes del Club Atletisme Tarragona fan podi a

Sabadell

Alumnes del Bikepark Torredembarra participen

al trial de Constantí

ramoN sEGúchiNchilla

L’any 1966 va tenir lloc la inauguració del monument a Jaume I el Conqueri-dor de Salou, un acte que es va desenvolupar amb tota la pompa i solemnitat que caracteritzava els actes d’inauguració d’aquella època, tal com recorda Ramon Segú Chinchilla. L’acte oficial va anar a càrrec de l’aleshores minis-tre de Marina, Nieto Antúnez, amb la presència de nombrosos militars. A la fotografia es pot veure un Salou irrecognoscible, gairebé desèrtic, buit de les construccions turístiques que caracteritzen actualment el seu litoral. Tal sols s’entreveu algun edifici que ja anunciava el boom turístic que situaria la població com un dels epicentres de la Costa Daurada.

Tarragona en imatges

Page 22: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semi-amueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina in-dependiente con galería. Despensa/trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero. Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 165.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER. Semi-nou, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Terrassa, pàrquing. Per: 550€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM262)

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 275€. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

TARRAGONA. C/ ASS. CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 300€ Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188

TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo. Per 450€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A190

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing. Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, bon estat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, terrassa. Per 730€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, vestidor, menjador, cuina i bany, parquing. Per 480€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A085)

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROMOCIONES JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: [email protected]

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la Avenida República Argentina, nº 17 - TARRAGONA . Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, co-mics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionis-mo. Telefono.: 658 029 146

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TI-ENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPRO-MISO! Administramos y gestio-namos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS [email protected] 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Page 23: noticiestgn302

| 10 de febrer de 2016 | 23El temps

ADOPTA,ELLS ET NECESSITEN!Zen és un cadellet de dos mesos molt bo i tendre rescatat del carrer. Necessita una família responsable disposada a tenir cura d’aquesta preciositat tota la vida. Serà de mida mitjana. Contacte: [email protected]

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 11

Cel ennuvolat

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 10

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 22º / min. 3º

DIVENDRES 12

DIUMENGE 14

DIMARTS 16

DISSABTE 13

DILLUNS 15

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Aquests d ies e ls núvo ls seran e ls pro-tagon is tes de l ce l i poden provocar, f ins i to t , a lgun p lug im l leuger. Les tempera tures seran mol t semblants a les de la se tmana anter io r, amb màx imes poc hab i tua ls per a aquesta època de l ’any.

ARTEMISA EN ADOPCIÓ! L’Artemisa és una gateta preciosa de 7 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraï-da. Està sana i busquem adopció per a ella. Seràs tu la seva nova família?Jennifer 639 451 [email protected]

Page 24: noticiestgn302

10 de febrer de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Premi a Montesinos

El territori es bolca en la defensa del Delta

Presumpte cas de pederàstia a Vila-seca

El carnaval torna a ser multitudinari

El director tarragoní Jose Luis Montesinos guanya el premi Goya al Millor Curtmetratge de Ficció amb El corredor.

Milers de persones de tot el territori van desplaçar-se a Amposta el passat cap de setmana contra el tranvasament.

Un veí de Vila-seca està acusat d’un presumpte delicte d’abús sexual sobre un nen de set anys.

Tarragona i moltes altres pobalcions tarragonines surten al carrer per celebrar els dies més esbojarrats de l’any.

Jornada formativa gratuïta per a professionals sanitaris de l’àmbit de l’esport

La principal tasca dels cen-tres de medicina de l’es-port és l’excel·lència en

la revisió mèdica per autorit-zar la pràctica esportiva. L’es-tructura de centres de medi-cina de l’esport acreditats pel Consell Català del’Esport i el Departament de Salut per-met desenvolupar accions de formació continuada per als diferents professionals sani-taris que treballen en l’àm-bit d’aquests centres. Una d’aquestes accions formati-ves tindrà lloc el pròxim 19

de febrer a la sala d’actes de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona.

Sota el títol «Jornada Cardiolo-gia i esport, Screening partici-patiu», se centra en la cardio-logia orientada en el món de l’esport amb l’objectiu de fer-ne una actualització temporal. Per aconseguir-ho s’ha prepa-rat un programa en el qual intervindran especialistes de les Unitats d’Esport i Salut del Consell Català de l’Esport; del Servei de Cardiologia dels

hospitals Clínic de Barcelona, Joan XXIII i Santa Tecla; de la Unitat de Medicina esportiva dela Xarxa de Santa Tecla i de la Comissió Registre Mort Sobtada de Catalunya. La jornada començarà a les 9 del matí i fi nalitzarà ala una del migdia. La inscripció, que s’ha de fer abans del 17 de febrer, és gratuïta i es pot realitzar mitjançant l’enllaç: http://www.gencat.cat/presi-dencia/formularis/CCE/ins-cripcio_Cardiologia2016_TAR.html.

Elchicotriste

Tindrà lloc el pròxim divendres 19 de febrer a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona