WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 309300316

+

460€460€

199€

259€

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es E

stas

ofe

rtas

de

unid

ades

lim

itad

as a

nula

n cu

alq

uier

otr

a.

TARRAGONA JA TÉ MÉS DE 100.000 JUBILATS

LES PENSIONS DE LA PROVÍNCIA, PER SOTA DE CATALUNYA I ESPANYA

SA

LU

T

P12

Els professionals, claus en la bona

valoració del sistema sanitari

del territori Article de Núria

Segú, exdiputada al Parlament de

CatalunyaLES PENSIONS DE LA PROVÍNCIA, PER SOTA DE CATALUNYA I ESPANYAPÀGINES 2 I 3

30 de març de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

E l nombre de pensionis-tes creix a la demarca-ció i això cada vegada

aporta més tensió a les ar-ques de la Seguretat Social, ja que el territori no és ca-paç de reactivar el seu mer-cat laboral. Segons dades de l’Estat, la província de Tarra-gona tanca el mes de març amb un total de 161.943 per-sones que perceben alguna pensió, 102.000 de les quals corresponen a jubilacions. El nombre de pensionistes jubilats a la demarcació ha crescut en prop de 8.000 per-sones des de la primavera de 2012, quan el nombre de ju-bilats pensionistes se situa-va en els 94.000. Pel que fa a la quantitat de les percepci-ons rebudes pels pensionis-tes tarragonins, la quantitat mitjana és de 868,17 euros, més que els pensionistes de Lleida (783,13 €) i de Girona (817,82 €), però molt per sota de la mitjana dels pensionis-tes de Barcelona (965,56 €). Així, la pensió mitjana a Tar-ragona se situa per sota de la mitjana catalana (932,11 €) i també per sota de la mitjana espanyola (899,29 €).

El nombre de persones que perceben alguna pensió s’in-crementa any rere any a les nostres comarques. Si es comp-tabilitzen només les pensions corresponents a jubilació, en els darrers quatre anys el crei-xement ha estat a raó de 2.000 nous pensionistes cada any. La primavera de 2012 el nombre de jubilats a la demarcació se situava en 94.500, mentre que aquest mes de març, sempre segons dades de la Seguretat Social, el nombre de jubilats que perceben pensió és de 102.058. La pensió mitjana de jubilació a la demarcació de Tarragona és de 984,43 € men-suals, per sota de la mitjana de 1.037,36 € que es cobren al

conjunt de l’Estat espanyol. A Barcelona, la jubilació mitjana és de 1.089,54 euros mensuals, mentre que a la Comunitat de Madrid és de 1.229,59 euros. La comunitat que té una pen-sió de jubilació més alta és el País Basc (1.282,96 €), gairebé 300 euros mensuals més que a Tarragona. Els jubilats i jubilades cons-titueixen el grup central de pensionistes de la demarcació, si bé hi ha altres col·lectius que també cal tenir en consi-deració a l’hora d’analitzar la despesa de la Seguretat Soci-al en matèria de pensions no contributives a casa nostra. Actualment a la província hi ha 39.230 persones que co-bren pensió de viduïtat (una mitjana de 602,06 €), mentre que hi ha un total de 15.117 persones que perceben pensió per incapacitat permanent (a raó de 963,61 € de mitjana). En el cas de la pensió de viduï-tat, els tarragonins i tarragoni-nes cobren per sota de la mit-jana espanyola (situada en els 635,75 €). En canvi, Tarragona presenta una mitjana més alta que el conjunt d’Espanya en l’àmbit de les pensions per discapacitat permanent (a l’Estat la mitjana és de 928,29 € mensuals). A aquest paquet de pensions prestades a la de-marcació cal afegir-ne unes 5.000 més corresponents a

El pensionista de Tarragona cobra una mitjana de 864,17 € mensuals, per sota de la mitjana catalana (932,11 €) i l’espanyola (899,29 €)

La província supera la barrera dels 100.000 jubilats

El nombre de persones que cobren pensió de jubilació a la demarcació s’ha incrementat en gairebé 8.000 en els darrers quatre anys, passant de 94.500 a més de 102.000

Òliver Márquez,Tarragona

| 30 de març de 2016 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

orfandat, a raó d’uns 344,50€ mensuals.

Lluny de la proporció de 2 treballadors per cada jubilat

El creixement continuat del nombre de pensionistes es produeix de manera paral·lela al progressiu envelliment de la població i, per tant, és un procés natural. El problema és que al territori cada vegada es compleix menys el criteri comptable ideal de 2 persones cotitzants (treballadors) per cada pensionista. Segons dades de final de 2015, a la demarca-ció hi havia 272.000 persones cotitzant a la Seguretat Social per la via del règim general o autònoms. Seguint la propor-ció 2-1, el territori necessitaria en l’actualitat una borsa de co-titzacions de més de 320.000 treballadors per tal de garan-tir la sostenibilitat del seu sis-tema intern de pensions de la Seguretat Social.

La província supera la barrera dels 100.000 jubilats

Al País Basc, Cantàbria i la Comunitat de Madrid els jubilats i jubilades cobren de mitjana gairebé 300€ mensuals més que a Tarragona

PENSIONS A TARRAGONA

FAMILIARS

ORFANDAT

INCAPACITAT

VIDUÏTAT

JUBILATS

178 (525,42€)

5.360 (344,50€)

15.117 (963,61€)

39.230 (602,06€)

102.058 (984,43€)

161.943pensionistes

868,17€mensuals

Més població inactiva que activa al territoriActualment a la demarcació hi ha més de 600.000 persones censades en edat de treballar (des dels 16 fins als 65 anys). D’aques-tes, un total de 272.000 cotitzen actualment (uns 220.000 pel règim general i uns 50.000 pel règim d’autònom) a les arques de la Seguretat Social. La resta, unes 320.000 estan inactives en diverses modalitats. El paquet més gran de gent inactiva cons-titueix el col·lectiu de jubilats i jubilades, que és de 102.000. A aquests cal afegir les 15.000 persones que cobren pensió per incapacitat permanent i bona part de les persones que cobren pensió de viduïtat, més de 39.000, segons les darreres dades de la Seguretat Social. Un altre col·lectiu important de persones inactives i que repercuteixen en una despesa per a les arques de l’Estat són els inscrits en les oficines de l’INEM. Tot i que el mercat laboral ha notat una millora en els darrers temps, en l’actu-alitat hi ha més de 61.000 persones a l’atur, la gran majoria de les quals perceben algun subsidi. La resta de persones inactives, però no comptabilitzades per la Seguretat Social, són els estudiants (uns 30.000) i les persones que es dediquen a fer les tasques familiars i de la llar (unes 60.000 al conjunt de la demarcació).

30 de març de 2016 | 4 | Sumari i editorial

Quan em desperto al matí em sento com un home que no està segur de viure fi ns al vespre, diu Nasreddín.– Això ho sap tothom, li responen.– Evidentment que sí, però no tothom ho sent.

És millor saber poc i saber-ho bé.• Els homes més erudits no solen ser precisament els més • savis.Per excés de coneixements el savi es pot fer neci.• Alguns es cansen de ser assenyats.• La saviesa del savi no és més que sentit comú en grau poc • comú.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Inseguretat

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Vull veure’m amb Puigdemont. Tenim coses pendents»

Mariano Rajoy, President en funcions del Govern de l’Estat

1612 18

8 9 11Bon comportament

turístic per Setmana Santa

Baixen els fets delictius al territori

durant el 2015

Molta imaginació i voluntat hauran de posar els responsables de la Generalitat de Cata-lunya i de l’Ajuntament de Tarragona per

aconseguir que el palau d’esports arribi a temps. Queda poc més d’un any per a l’inici de l’esdeveni-ment esportiu i cultural que ha de transformar la ciutat de Tarragona i, a hores d’ara, el gran certa-men no té garantit un dels seus equipaments prin-cipals. Tot confi ant que les dues administracions, a través dels seus tècnics i serveis jurídics, aconse-gueixin trobar una fórmula per fer realitat el poli-esportiu, cal denunciar que alguna cosa no s’ha fet bé. Començant per les empreses adjudicatàries de l’obra, que després d’oferir un preu han vist que el projecte era econòmicament inviable, i també per part de les administracions. És difícil creure que, amb tant tècnic i expert que corre per les ofi cines de l’Ajuntament i de la Generalitat, ningú no pre-

veiés que podia passar el que ha passat. Caldrà veure fi ns a quin punt l’actual situació del palau d’esports, que a hores d’ara ningú no sap com es farà, pot afectar el conjunt dels Jocs Medi-terranis 2017. De moment, la imatge que Tarragona està oferint no és, precisament, la millor. Especial-ment quan queden uns 15 mesos per a la cerimònia inaugural. A hores d’ara, en qualsevol país avançat, la gran majoria d’equipaments necessaris per al certamen haurien d’estar enllestits, o gairebé. Tot al contrari. La ciutat i els governants de totes les administracioins implicades fa més de 5 anys que s’omplen la boca amb els jocs de Tarragona. A l’ho-ra de la veritat, però, els únics que de moment han cobert les expectatives són els ciutadans, que han demostrat una dosi de paciència infi nita i una capa-citat increïble per il·lusionar-se, i tot això malgrat la maldestra actuació de les adminstracions.

Trontollen els Jocs...

Editorial

Els professionals, clau en la valoració del sistema sanitari

Tomàs Grau, director de l’Orquestra

Camera Musicae

El sector del peix blau demana ajuda

a la Generalitat

Tarragona apostarà per la formació de

cantants d’òpera

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Una temporada per emmarcar del Nàstic de Tarragona

SÍ

Avança la temporada i el primer equip del club grana confi rma les sensacions. Els de Vicente Moreno cada vegada semblen més preparats per afrontar la lluita per l’ascens a l’elit del fut-bol espanyol. Una nova victòria el darrer cap de setmana, en aquest cas contra el rocós Numància, situa els granes en el tercer lloc de la classifi cació, consolidat en posicions de play-off d’ascens, i a només dos punts de l’ascens directe a la lliga de Messi, Neymar, Cristiano, Suárez.... S’imaginen?

Bernabé

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Jennifer Panebianco guanya un altre prestigiós premiLa petita Jennifer Panebianco Del Monaco de 10 anys, estudiant del Conservatori de Música de Vila-seca, acaba d’arribar a casa amb el Primer Premi Absolut en el 4th Praga International Violin Competition Josef Micka. La nena es va emportar una gran ovació del públic en una competició de gran nivell que va unir violinis-tes de Rússia, Ucrània, Alemanya, Àustria, Eslovènia, Azerbaijan, Espanya, Itàlia i la República Txeca. A més, va rebre el premi especial Via Musica ad Beatum. Enhorabona, Jennifer!

SÍ

| 30 de març de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

E l repartiment de cadires i de la quota de poder fan que sigui impossible formar govern a Madrid. Mentre cap dels partits està en disposició de cedir i de pensar més en els ciutadans que en els seus respectius partits, a Tarragona s’ha registrat una baixa que és negativa a tots els nivells.

Jordi Sierra, el discret i diplomàtic subdelegat del govern espanyol, va demanar abandonar el càrrec per tornar a ocupar la seva plaça d’alt funcionari a l’Ajuntament de Tarragona (on treballa des de fa 18 anys). La Subdelegació de la plaça Imperial Tàrraco perd una peça important. El tarannà de Jordi Sierra era inigualable. Sempre ha fugit dels focus mediàtics, de les guerres absurdes i dels debats estèrils. Amb la serenor i prudència que el caracteritzen, ha aconseguit desembolcallar i desbloquejar algunes situacions que semblaven no tenir solució, però mai no l’hem vist aixecar el braç per reclamar prota-gonisme o l’autoria de cap «gol» polític. La seva «ingenuïtat» política li va originar més d’un mal de cap. Pensava que la bona fe i la confi ança eren dos mots habituals en la política, fi ns que va descobrir que en aquest sector predominen molt més els cops de falç. Quina frustració!!! Jordi Sierra era (i continuarà sent) amable amb tothom. Sap escoltar i si cal «enfadar-se» amb els seus o reconsiderar una decisió que és manifestament negativa per als ciutadans o per al territori no dubta a fer-ho. Però hem de dir que Sierra no és un polític. Almenys no com els que coneixem. Va viure manifestacions independentistes, en plena efervescència del 9-N, de l’11-S... i mai no l’hem sentit polemitzar, engrescar els espanyolistes o menysprear els «indepes» quan el PP els matxucava i els judicialitzava. Va haver de mosse-gar-se la llengua, empassar-se molts «marrons» en silenci, però, tot i així, ha estat cordial, correcte, diplomàtic i dialogant en tot moment amb alcaldes, representants del govern d’aquí i d’allà i fi ns i tot amb els periodistes. No conec ningú que no parli bé del subdelegat Jordi Sierra. I només és possible «caure bé» a tanta gent quan un és bona persona i fa de la política una eina per millorar la vida dels seus conciutadans i no per enriquir-se o satisfer voluntats del seu partit. He tingut la sort de compartir alguns moments amb el subdelegat i, després de veure com actua i com treballa, crec que caldria que altres dirigents polítics copiessin la seva manera de fer i estar en la política. És un home que no ha condicionat el seu treball als titulars de la premsa. Ell ha tingut l’oportunitat de ser diputat, però sempre ha tingut clar que hi ha vida més enllà de la política i això l’honora. Jordi Sierra surt per la porta gran de la Subdelegació i torna per la porta gran a l’Ajuntament de Tarra-gona, perquè és un professional en majúscules. Persones com ell sempre són benvingudes... sobretot perquè són autèntiques.

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publica-ran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

El gol de Jordi Sierra

RICARD CHECAPERIODISTA

«La Subdelegació de la Imperial Tàrraco perd una peça important. El tarannà de Jordi Sierra era inigualable. Sempre ha fugit del focus mediàtic, de les guerres absurdes i dels debats estèrils»

Tras muchos años de ver la procesión del Viernes Santo en Tarragona, (de la cual soy ferviente admiradora), con los Armats, al inicio de una larga procesión, comencé a visi-tar otras ciudades para ir conociendo los diferentes estilos, que invaden las calles de procesiones en estas señaladas fechas.Todas tienen su encanto, pero me fascina la de Cartagena por varios motivos. La puntualidad en la salida. La unifor-midad de la marcha de los cofrades, todos a una, lo mismo cuando se han de parar, como al reiniciar. Una mano sos-teniendo el precioso hachote iluminado con batería, que van adelantando a cada paso, y la otra mano recogiéndose la capa. Unas capas de seda con el escudo de su cofradía bordada con hilo de oro, plata y seda. Destaco la ventaja que tienen las capas que no llegan al suelo, con lo cual al dar el paso marcial, se cimbrean con gran elegancia. El capirote siempre mirando hacia adelante. El silencio es total, por su parte.Cada paso, o trono, profusamente ornamentados e ilumi-nados, son una maravilla de la orfebrería española. Cada uno de ellos, tiene su banda de música, compuesta por muchísimos jóvenes. También redoblan los tambores sin parar. Son 6 horas de procesión desde que comienza hasta que está toda recogida, o sea que con tres horas que estés viéndola y disfrutándola, ya las has visto toda. Eso sí, ni un solo corte. Se paran y reanudan, pero no hay espacio entre ellos. Todo es seguido, con los mismos tiempos, y esto se agradece.Siempre echaba en falta los Armats, pero veo que ya los van incorporando en muchas procesiones. La Cohorte Ro-mana y los tambores, es lo que más atrae al público infan-til, y esto es cosa a tener en cuenta.

Mª Elisa Aragonés DomènechTarragona

Las procesiones de Semana Santa

CARTA AL DIRECTOR

30 de març de 2016 | 6 | Tarragona

TARRAGONA

Les primeres planes dels diaris ens mostren la re-lació d’Orient i Occident

en forma de refugiats que fu-gen de guerres a bord d’em-barcacions rudimentàries o travessant murs de soldats eu-ropeus. Massa dies ens parlen d’atemptats i de bombardejos que, si bé són perpetrats per actors diferents, coincideixen a matar innocents de pell més bruna o més pàl·lida, segons el capritxós atzar. Polítics de l’est i de l’oest negocien amb vides alienes a canvi d’or dins dels nostres televisors amb somriures cordials. Aquest reguitzell de punts de troba-da són alguns dels molts que es donen cada dia i des de fa mil·lennis a les riberes del Mediterrani. En massa casos han tingut el regust ferrós de la sang però també han servit per fer créixer i prosperar les civilitzacions banyades pel Mare Nostrum. Un exemple d’encontre el van protagonit-zar Roma i Egipte. Més enllà de la història d’amor que Ric-hard Burton i Liv Taylor prota-gonitzaven a la pantalla gran, les dues civilitzacions van re-troalimentar-se en molts as-pectes que han perdurat fi ns a l’actualitat. Tarraco Viva aprofi ta aquesta relació per encetar un nou camí amb la vista posada en els Jocs Medi-terranis de l’any vinent, un esdeveniment esportiu que, conscient del nivell dels seus atletes, es presenta també com una trobada cultural.

El punt de partida de l’edició d’enguany del festival tarragoní és una pintura sobre tela proce-dent del complex de Saqqara en la qual un jove egipci, amb Osi-ris i Annubis a banda i banda, vesteix com un romà. El retra-tat porta entre les dues mans un papir, en un gest que és similar al d’un relleu conservat en un sarcòfag de la necròpoli de Tar-

ragona. «No podríem trobar una imatge millor que simbolitzés l’encontre de dos mons: un el grecoromà, present a Egipte des d’Alexandre el Gran, i l’altre, el de la mil·lenària civilització de l’antic Egipte», explica Magí Se-ritjol, director del Tarraco Viva.El festival fa gala dels seus cog-noms i reconstrueix aquesta pintura històrica en el cartell d’aquesta edició que començarà el pròxim 15 de maig amb un debat en el qual participaran es-pecialistes de les dues civilitzaci-ons. També inclourà una exposi-

ció sobre l’Egipte faraònic amb activitats sobre la momifi cació, i altres aspectes de la història de la civilització regada pel Nil. Tampoc hi mancaran les recre-acions històriques que enguany vénen amb el regust terrós del desert que tants legionaris van trepitjar però que no ometen els espectacles purament romans com les lluites de gladiadors, el teatre popular o els rituals. Una de les novetats d’aquesta edició és la recuperació d’una exhibi-ció de cavalleria, que anirà a càrrec de l’associació tarragoni-

na Ala Augusta.L’acte de cloenda aproparà els assistents a una de les creacions més fascinants de la trobada entre Roma i Egipte: els retrats funeraris d’El Fayum. Es tracta d’unes pintures frontals del ros-tre que els momifi cats es feien de joves perquè coronessin les seves mòmies. Un encontre en-tre dues tradicions que els acom-panyava fi ns al moment de la mort i que ha perdurat fi ns als nostres dies. «Són tan fascinants aquests retrats», comenta Serit-jol, «que els explicarem a partir de la vida d’un dels retratats i de la seva correspondència. [...] Unes cartes que, quan les llegei-xes, t’adones que el pols de la vida d’aleshores s’assemblava molt a la d’ara».Així doncs, Tarraco Viva, que sempre ha fet bandera que co-nèixer el passat és la millor eina per entendre el present, es pre-senta enguany com el que és: un festival actual. Un esdeveni-ment que vol fer seva la frase de l’escriptor britànic Rudyard Ki-pling, «si la història s’ensenyés com relats, ningú l’oblidaria», no fent caure en l’oblit els con-tactes i els moviments migrato-ris que formen part de les nos-tres arrels i que cap frontera o exèrcit poden aturar.

El festival en xifres

Enguany el festival incrementa el nombre d’actes fi ns als 436 (del 15 al 29 de maig) ubicats en més d’una trentena d’espais de Tarragona, Constantí, Altafulla, Cambrils, Falset, Porrera i, com a novetat, el columbari romà de Vila-rodona. Molts actes són gratuïts i, pels de pagament, es podran adquirir les entrades (que van dels 2 als 10 €) a partir del 26 d’abril. El pressupost to-tal del festival és de 300.000 €.Tot i que l’organització del Tar-raco Viva prefereix no fer esti-macions, si donem un cop d’ull les darreres edicions, es preveu que l’edició d’enguany superi els 105.000 assistents, una xifra que ja va sobrepassar en les tres darreres edicions.

Tarragona, ciutat de la història Viva

Amb el festival com a punta de llança, són massa les mancan-ces de la ciutat per convertir-se en la capital de la història viva. La conselleria de Patrimoni i la de Turisme treballen per in-cloure activitats d’aquest tipus durant tot l’any però el projecte que permetria fer un pas de ge-gant a la ciutat en aquest camp segueix en un calaix de la Casa Sefus.Els vuit milions d’euros que calen per crear una colònia ro-mana permanent que dotaria la ciutat de prestigi cultural arreu del món fan que la ciutat es que-di a les portes de destacar en un camp en el qual té experiència sobrada. A canvi es diversifi -quen els recursos i els esforços apostant per programacions culturals consolidades com el Dixieland o l’SCAN, altres fes-tives com el concurs de castells de focs artifi cials o per convertir Tarragona en una Smart City de la qual fa temps que no se’n par-la; per, de cop i volta, convertir la ciutat en un referent de la formació operística o per uns Jocs Mediterranis que veuen el seu palau d’esports cada cop més lluny. Per cert, el cost ini-cial d’aquest equipament espor-tiu que va per molt mal camí és també de vuit milions d’euros.

Tarraco Viva se’n va a EgipteLes relacions del món romà i l’egipci seranel fi l conductor del festival de recreació històrica d’aquest any

PATRIMONI

Oriol Montesó,Tarragona

A dalt, pintura sobre tela de Saqqara (Museu Mushkin - Moscou). A sota, sarcòfag de la Necròpoli de Tarragona.

El Tarraco Viva inclourà més de 400 actes del 15 al 29 de maig repartits entre diversos espais de Tarragona, Constantí, Altafulla, Cambrils, Falset, Porrera iVila-rodona

| 30 de març de 2016 Tarragona | 7

tarragona

Les famílies ja poden pre-inscriure els nens i ne-nes que hagin de cursar

segon cicle d’educació in-fantil, primària i secundària obligatòria als centres educa-tius. Enguany, les ràtios i els grups canviaran arran de l’in-crement dels alumnes d’ESO i la baixada d’infants de P3.

L’oferta dels centres docents de la ciutat a P3 és de 1.401 pla-ces mentre que el nombre d’in-fants empadronats a Tarragona nascuts el 2013 és de 1.231. La davallada demogràfica a la ciutat significa una reducció de 170 infants respecte al curs passat. Aquest any, com a nove-tat, els grups de P3 de l’escola pública parteixen d’una ràtio general de 23 alumnes (22 en els centres d’entorns d’alta complexitat). Aquesta mesu-ra pot evitar el tancament de grups, a la vegada que és un factor que pot afavorir la qua-litat i l’atenció educativa a les aules. Una vegada els pares i mares hagin presentat la seva sol·licitud al centre desitjat, serà l’administració educativa qui analitzarà la demanda i la possibilitat de reduir grups. En la passada preinscripció, el 96% de les famílies van tenir plaça en el centre demanat en prime-ra opció a P3. A primer d’ESO s’augmenta en un grup l’oferta del municipi per fer front a la

incorporació de l’alumnat de sisè, que passa a la secundà-ria. És el volum d’alumnat més nombrós dels darrers anys. Això es deu a la incorporació de l’alumnat de l’escola l’Ar-rabassada, que per primer cop accedeix a l’institut.Des de l’Oficina Municipal d’Es-colarització (avinguda Ramón y Cajal, 70 - Tel. 977 211119), s’han adreçat per carta a to-tes les famílies amb infants nascuts el 2013. S’ha activat la campanya informativa «A Tarragona, tots a l’escola», que inclou xerrades informatives a les llars municipals, difusió a través dels centres cívics i Cen-tres d’Atenció Primària, ús de pantalles informatives munici-pals, falques de ràdio i pàgina web, etc. L’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) posa a disposició de la ciutadania assessorament tècnic persona-litzat per atendre qualsevol dubte relacionat amb la preins-cripció.

Comença el període de preinscripció escolarA partir d’aquest dimecres es poden sol·licitar lesplaces pel segon cicled’educació infantil,primària i secundàriaobligatòria

EnSEnYaMEnt

REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA

Informació i venda:

www.marebens.cat977248080

- Pisos de 100m2 EN VENDA, distribuïts en 3 habitacions i 2 banys- Ascensor, calefacció i a/c, parquet AC5 de 12mm, cuines equipades- Edifici dotat de sistema Nanotech per al tractament físic de l’aigua- Materials i marques de primera qualitat:

Aquest any, com a novetat, els grups de P3 de l’escola pública parteixen d’una ràtio general de 23 alumnes

30 de març de 2016 | 8 | Territori

TERRITORI

El bon temps con� rma les expectatives positives d’ocupació a la Costa DauradaLes activitats esportives i familiars centren l’oferta d’oci aSalou, Vila-seca-la Pineda i Cambrils durant les vacances

TURISME

L a Federació de Turisme de Tarragona (FEHT) fa una valoració positiva

d’aquesta Setmana Santa. La bona meteorologia de la qual la Costa Daurada ha gaudit aquests dies, suma-da a les diferents activitats organitzades per municipis com Salou, Cambrils i Vila-seca-la Pineda, ha permès que els hotels, càmpings i apartaments turístics de la zona hagin registrat unes dades d’ocupació positives.

Pel que fa als hotelers, el sec-tor es mostra satisfet amb les ocupacions assolides per Setmana Santa i manifesten que ha anat millor del que esperaven. El motiu és que hi ha hagut moltes reserves d’última hora, que s’han fet directament als taulells de les recepcions o bé per Internet, segons dades extretes per l’As-sociació Hotelera Salou-Cam-brils-La Pineda.Segons ha indicat el president de l’entitat, Eduard Farriol, «per divendres, dissabte i diu-menge ha estat difícil trobar habitacions buides als hotels, molts dels quals han tingut uns percentatges d’ocupació alts, fregant el ple». Des de l’associació destaquen que aquestes xifres s’han regis-

trat en tan sols el 60% dels establiments que han pogut obrir (una cinquantena). La resta d’hotels que encara són tancats tenen previst obrir de cara als mesos d’abril i maig.Pel que fa als apartaments tu-rístics, com assenyala Quim Cristià, secretari de l’Associ-ació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada, «s’han complert les expectatives i no s’han registrat cancel·lacions. Les vendes d’última hora han funcionat molt bé i les previ-

sions han millorat fent que l’ocupació fregui el 80%».Finalment, els càmpings han confi rmat les bones dades pre-vistes abans d’aquest període vacacional, registrant unes ocupacions del 65% en parcel-la i del 90% en bungalous, se-gons informa l’Associació de Càmpings de Tarragona i Ter-res de l’Ebre.Amb relació a l’origen dels tu-ristes que han visitat la Costa Daurada aquests dies, la ma-joria han provingut de Cata-

lunya, Aragó, Navarra i País Basc. De l’àmbit internacional, el públic francès ha estat un cop més el més nombrós en aquestes dates. Per tipologia de visitant, la Costa Daurada espera l’arribada d’un públic eminentment familiar.

Activitats per atota la família

La Costa Daurada ha ofert du-rant aquests dies un bon gra-pat de propostes per atraure

els visitants: Cambrils, per la seva banda, ha tornat a ser l’escenari del Ball Espor-tiu mundial aquesta Setma-na Santa, ja que ha acollit al seu pavelló municipal el D.O. World Dancesport 2016 de balls esportius, que preveu una participació de prop de 2.500 esportistes de 30 paï-sos diferents. Tanmateix, el municipi ha estat la seu del Costa Daurada Cup, que ha reunit 2.000 persones entre esportistes i acompanyants, i d’un torneig de bàsquet que ha aplegat 750 participants i més de 400 acompanyants. Sa-lou ha acollit el torneig Mare Nostrum, que comprèn les disciplines també de futbol i bàsquet. El municipi ha aco-llit més de 4.900 esportistes de 320 equips de tot el món. Vila-seca també ha organitzat diverses proves esportives.

La majoria de visitants de la Costa Daurada provenen de Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i França

| 30 de març de 2016 Territori | 9

territori

Els fets delictius baixen un 14,4% enels últims 4 anys al Camp de Tarragona

L a Regió Policial del Camp de Tarragona ha registrat durant l’any

2015 un total de 42.939 fets penals, en comparació amb els 46.699 registrats l’any anterior, la qual cosa repre-senta un descens del 8,05% respecte al 2014 i consolida la tendència a la baixa dels darrers quatre anys. Des de l’any 2012 fins a l’actualitat els fets delictius han dismi-nuït un 14,4% a les comar-ques del Camp de Tarrago-na.

La coordinació i la col·laboració que mantenen els Mossos d’Esquadra amb les policies locals a través d’ope·racions i dispositius conjunts per combatre la delinqüència han contribuït de manera no·tòria en la reducció dels fets delictius. Les diferents polici·es locals han conegut al llarg del 2015 un 27,5% del total de fets.L’any 2015, els fets penals contra les persones s’han re·duït un 8,63%, mentre que els fets contra el patrimoni han experimentat un descens del 7,67% respecte a l’any anteri·or.La taxa de fets coneguts a Ca·talunya per mil habitants ha mantingut un descens sostin·gut des de l’any 2012, amb una reducció de 6,1 fets per mil habitants en aquests qua·tre anys. Així, si l’any 2012 la taxa era de 70,19 fets per cada mil habitants, enguany ens situem en els 64,09 fets per cada mil habitants. En aquest sentit la RPCT presen·ta una taxa de 69,74 fets per cada mil habitants. Cal tenir en compte que la taxa es veu molt influïda per l’alt nivell de població estacional que representa la marca turística Costa Daurada.Al descens generalitzat de fets s’afegeix també el de les detencions, que baixen un 13,96%. En total, al llarg de l’any passat es van realitzar 3.853 detencions, 625 menys

que a l’exercici anterior. Aquesta disminució està di·rectament relacionada amb la disminució de fets delictius.Durant el darrer any la poli·cia ha dedicat gairebé 198.000 hores de patrullatge relaci·onades amb els Programes Operatius Específics, de les quals més de 21.000 han estat hores de treball d’agents de la PG·ME dedicades a la pre·venció i lluita antiterrorista, i que ha comportat prop de 87.000 identificacions al llarg del 2015. Reducció dels fetscontra les persones

Els fets contra les persones, que representen el 13% sobre els fets coneguts, s’han reduït un 8,63% respecte a l’any an·terior.L’any 2015 es van produir 2 morts violentes (una víctima home i una dona). Amb rela·ció a la seva tipologia els dos van ser homicidis, la qual cosa representa una reducció del 50% respecte dels 4 casos succeïts l’any 2014. La reduc·ció és més rellevant encara si ho comparem amb els 10 ca·sos succeïts l’any 2010.Els delictes d’amenaces i els delictes de lesions també te·nen una evolució positiva amb un descens del 4,68% les amenaces i del 3,93% les le·sions. D’altra banda, els de·lictes de coaccions tenen una reducció del 16,43%.Pel que fa als delictes en l’àm·bit de la llar, destaca la reduc·ció d’un 2,37% dels delictes amb violència física o psíqui·ca en l’àmbit familiar, i el des·cens d’un 1,52% dels delictes de maltractament en l’àmbit de la llar.La resta de fets contra les persones també tenen una re·ducció prou significativa del 22,20%.

Els robatoris ambforça també baixen

Els fets contra el patrimoni es redueixen en un significa·tiu 7,67% respecte al 2014. La

gran majoria de fets contra el patrimoni han disminuït, com és el cas dels robatoris amb violència i intimidació (·4,20%), els robatoris amb for·ça (·17,02%), els furts (·5.36%) així com la resta de delictes de patrimoni que efectuen una reducció d’un 25,84%.Amb relació als robatoris amb força és destacable la reduc·ció dels robatoris amb força a l’interior de domicili que baixen un 15,91%, a l’interi·or d’establiments comercials que decreixen un 37,10% i a l’interior d’empresa que ho fan en un 28,03%. La resta de robatoris amb força disminu·eixen un 9,97%.Des del punt de vista de la seva distribució territorial, els fets estan molt repartits, amb una tendència a la con·

centració a les grans ciutats i les zones més concentració poblacional.Quant als autors d’aquest ti·pus de robatoris s’ha detectat que el perfil delinqüencial és el d’una persona de menys de 30 anys, que viuen prop de l’entorn on cometen els roba·toris i que sobreviuen d’allò que poden sostreure. Els au·tors comuns actuen de forma oportunista, sense un modus operandi concret. En aquest sentit s’ha intensificat la coor·dinació i la col·laboració amb les policies locals del territori amb l’objectiu de neutralitzar les accions dels delinqüents en aquest àmbit. La feina que realitzen els cos·sos policials en l’àmbit de la prevenció és cabdal per fer arribar consells de seguretat a la gent gran, veïns i altres ciu·tadans amb l’objectiu d’evitar ser víctimes d’un fet delic·tiu. Les mesures de seguretat que els Mossos expliquen en les múltiples xerrades que s’organitzen durant tot l’any tenen com a objectiu preve·nir fets delictius. En aquest cas, cal destacar que en tot el 2015 es van realitzar 16.811 contactes entre les oficines de relació amb la comunitat i els ciutadans per tal de fer més efectius els consells i les mesures de seguretat, que

han arribat a prop de 42.000 persones amb una mitjana de 4,5 presentacions/xerrades per dia. La col·laboració ciu·tadana explica en part també aquests bons resultats. Notable descensdels furts

Els furts, que ocupen un 39% del total dels fets delictius re·latius al patrimoni, continu·en una progressió notable a la baixa. En concret, han patit un descens del 5,36%, passant dels 14.916 el 2014 als 14.117 registrats l’any passat. Això ha estat gràcies a la pressió policial en punts es·tratègics dels municipis per neutralitzar i reduir l’acció delinqüencial, exercida prin·cipalment per carteristes i multireincidents.

Mapa delinqüencial

Totes les comissaries d’aques·ta regió policial presenten una reducció dels fets penals. La comissaria del Baix Pene·dès, presenta una reducció del 12,71%, seguida de la del Baix Camp Priorat i Alt Camp Conca de Barberà amb uns descensos del 9,71% i 9,68% respecte a l’any passat i la comissaria del Tarragonès ob·serva una reducció del 4,89%.

Al Tarragonès el descens ha estat del 4,89% i al Baix Penedès, del 12,71%

seguretat

Els robatoris amb força a l’interior de domicili que baixen un 15,91%, en els establiments comercials cauen un 37,10% i a l’interior d’empresa, un 28,03%

30 de març de 2016 | 10 | Territori

territori

Joan PlanarepresenTanT TerrITOrIaL de La secreTarIa GraL. de L’espOrT a TarraGOna

L’arbocenc Joan Plana és el nou director dels Serveis Territorials d’Es-

ports de la Generalitat de Ca-talunya a Tarragona. Plana ha estat alcalde de l’Arboç en dues ocasions i regidor de l’ajuntament del municipi del Baix Penedès des de 1991. Treballar pel món de l’esport no li ve de nou. Ha tingut responsabilitats polítiques a la regidoria d’esports del consistori arbocenc i ha es-tat vicepresident del Consell Comarcal del Baix Penedès durant més de 15 anys exer-cint de responsable de l’àrea d’Esports, entre altres.

Com rep aquest encàrrec?És un repte apassionant per-

què l’esport forma part de l’estructura social i cultural, del sistema educatiu, dels pro-grames de promoció de salut... és, en definitiva, una eina fo-namental de país.

D’uns anys ençà, certament, l’esport s’ha convertit en un impulsor i motor econòmic important.Sí. No només és un aspecte lúdic sinó que amb l’esport es poden fomentar valors que amb l’educació tan sols, de

vegades, és difícil. En alguns casos, és més fàcil que un entrenador esportiu ensenyi valors i disciplina a un noi o a una noia que no pas els pa-res o, fins i tot, el mestre. Per tant, hem d’aprofitar això per formar millor les persones i, a part, per tenir una millor qua-litat gràcies a la pràctica de l’esport.

Quin serà el seu paper en una legislatura tan atípica com l’actual?Per una banda, el dia a dia no pot parar i s’han de seguir re-solent els problemes que sor-geixin. I, per l’altra, dissenyar i proposar quin model de país volem en l’àmbit de l’esport.

Que passa per...?Apostar sobretot per l’esport escolar amb la idea d’enfortir el binomi actitud/valors entre

els joves i alhora aconseguir que coneguin com més diver-sitat de disciplines esportives millor. Després ja escolliran ells quin volen practicar. El que volem és evitar que no perdin mai un mínim de pràc-tica esportiva perquè hem observat que entre l’ESO i el batxillerat molts joves deixen de fer esport. A banda, no po-dem oblidar de l’esport fede-rat i d’alt rendiment, la pro-moció de l’activitat física per fer salut, la construcció i el

manteniment d’equipaments esportius, la formació de pro-fessionals i el suport a les en-titats.

Quins seran els principals àmbits d’actuació al territo-ri?Tarragona té un repte especial que són els Jocs del Mediterra-ni. És un repte que arriba en un moment complicat econò-micament però no per això ens farem enrere, ja que ens hi vam comprometre totes les administracions. Això sí, tenint clar els moments, les limitacions econòmiques que això significa, les prioritats d’inversions… per tant, ens hem d’ajustar tots.

Com tenim els equipaments dels Jocs que depenen de la Generalitat?El Complex Sant Jordi ja està en marxa a càrrec de la URV. Les inversions a la resta de seus també estan en marxa i són més de millores bàsiques i manteniment. Amb el Palau d’Esports és on tenim més pro-blemes després de la renúncia de la segona empresa.

Quin serà el pas següent?Ara mirarem legalment que s’hi pot fer i es buscarà la so-lució sigui com sigui. Perquè això dels Jocs és un treball en equip en el qual estem impli-cades totes les administraci-ons inclòs l’Estat amb qui de moment podem ser tots molt crítics per la manca de com-promís de suport econòmic que de moment està manifes-tant. Suposo que part d’aques-ta estratègia del Govern muni-cipal amb el Partit Popular ha de facilitar que l’Estat s’impli-qui econòmicament.

«Hem de definir quin model d’estat volem en l’àmbit de l’esport»

L’entrevista

«Hem d’apostar per l’esport escolar amb la idea d’aconseguir que els joves es formin en valors i alhora coneguin més diversitat de disciplines esportives»

«De moment hem de ser crítics amb l’Estat per la manca de compromís econòmic que, de moment, està manifestant amb els Jocs del 2017»

«Amb l’esport es poden fomentar valors que amb l’educació, de vegades, és difícil»

Oriol Montesó,Tarragona

| 30 de març de 2016 Territori | 11

territori

medi ambient

empresa

El sector de la llum (peix blau) continua preocu-pat davant la dràstica

reducció de la pesca. Ja fa setmanes que van denunciar que els espècimens que pes-caven eren massa petits, un fet que ha dut diverses famí-lies de la ciutat a perdre gran part dels seus ingressos. En una nova reunió amb repre-sentants de la Generalitat re-clamen ajudes econòmiques al Govern català per pal·liar aquesta situació crítica.

En aquesta ocasió, el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha presidit una trobada a la qual han assistit responsa-bles tant d’Agricultura com de Treball de la Generalitat de Ca-talunya. Durant la reunió, duta a terme als Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Fa-mílies, els representants del sector del peix blau han pogut conèixer de la mà del director general de Pesca, Sergi Tudela,

els avenços que s’estan duent a terme en el Pla de millora de la competitivitat del sector de la llum a Catalunya, que era un

dels compromisos adquirits pel departament per tal d’intentar trobar una sortida al sector.Així mateix, els pescadors i

armadors tarragonins han pogut exposar les seves neces-sitats més a curt termini, des del punt de vista de treball.

En aquest sentit, el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, ha assegurat que des del departament s’estudiaran diverses mesures, tot i que ha indicat que no serà «gens sen-zill», tenint en compte les limi-tacions pressupostàries de la Generalitat.

Catalunya encapçala, al costat d’Andalu-sia, l’índex més alt de

morositat empresarial per nombre d’operacions im-pagades (20,5%) i deutors únics (19,9%), segons dades d’ASNEF Empresas.

Per tal d’ajudar a millorar aquestes xifres, la CEPTA amplia l’acord existent amb Equifax, companyia líder en solucions d’informació credi-tícia sobre empreses i consu-midors, perquè les 25.000 em-

preses associades accedeixin a la informació necessària per prevenir la morositat i millo-rar la presa de decisions.El conveni signat per la pa-tronal i Equifax permet que tots els associats accedeixin al fitxer ASNEF Empresas. Es tracta d’un arxiu únic i exclu-siu d’àmbit estatal que pro-porciona informació sobre la morositat, solvència i crèdit de les empreses, a més de registrar els impagats que es produeixen entre empreses de qualsevol sector i activitat.

Gràcies a aquest conveni, els socis de la confederació em-presarial podran prevenir im-pagats mitjançant l’accés a la informació sobre el grau de solvència dels seus clients o potencials clients i sobre mo-rosos i vigilar la cartera de cli-ents rebent avisos davant de qualsevol variació que es pro-dueixi de manera que podran millorar el recobrament dels impagats.Actualment, la morositat és la causa del 25% de les dissolu-cions d’empreses a Espanya,

incrementa els costos de fi-nançament i provoca pèrdua de beneficis. L’ús d’ASNEF Empresas ofereix l’accés en línia al fitxer d’informació sobre impagaments, al fitxer d’incidències judicials i re-clamacions d’organismes pú-blics, així com a la informació procedent de les publicacions del Butlletí Oficial del Regis-tre Mercantil (BORME).ASNEF Empresas conté una base de dades actualitzada de morositat financera i comerci-al (empreses i autònoms), així

com informació dels deutes amb l’Administració pública, dades sobre incidències judi-cials i informació del Registre Mercantil. A més, inclou un sistema intel·ligent d’aler-tes per anticipar canvis en la solvència i liquiditat dels cli-ents.

Els pescadors demanen ajudes a la Generalitat

ASNEF Empresas i la CEPTA signen un conveni per lluitar contra la morositat empresarial

El Govern català promet estudiar diverses mesures però al·lega que«no serà senzill» tenint en compte les limitacions pressupostàries

Les empreses catalanes ocupen els primers llocs en nombred’operacions impagades (20,5%) i de deutors únics (19,9%)

Els representants del sector del peix blau han pogut conèixer els avenços que s’estan duent a terme en el Pla de millora de la competitivitat del sector de la llum a Catalunya

La morositat és la causa del 25% de les dissolucions d’empreses

30 de març de 2016 | 12 | Salut

SALUT

F a uns dies el Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalu-

nya feia públics els resultats de l’enquesta de satisfacció dels assegurats del CatSalut de l’any 2015 (PLAENSA), en què els pacients valoren tant el seu hospital com el seu centre d’atenció primària. En aquestes pàgines vàrem llegir els resultats de la va-loració que feien els malalts dels cinc hospitals de les nostres comarques.

És una enquesta molt exhausti-va, tant pel que fa a continguts com a nombre de persones que hi participen: 4.691 perso-nes foren enquestades per tal que valoressin la seva estada de dos dies o més a l’hospital, i 29.525 més perquè donessin la seva opinió del seu ambu-latori. Els resultats són molt fi ables i, en comparar-los amb els de la darrera enquesta de l’any 2012, ens ajuden encara més a treure conclusions.La primera és que la valoració de l’atenció primària es manté en general, i fi ns i tot millora, en l’àmbit de la informació que té el metge de capçalera sobre allò que li han fet al pa-cient i la que se li proporciona; però es continua suspenent en el temps d’espera quan hom truca per telèfon i empitjora lleugerament en la puntuali-tat per entrar a consulta i en la facilitat pel dia de visita. La segona és que la tendència ge-neral en la valoració que hom fa dels hospitals és a la bai-xa, no es millora en cap dels àmbits respecte a l’any 2012 i baixa signifi cativament l’opi-nió sobre el menjar de l’hos-pital (-4,8 punts), el temps en llista d’espera (-4,1 punts) i la comoditat de l’habitació (-3,6 punts).Ara bé, hi ha uns apartats, tant en l’enquesta dels hos-pitals com en la d’atenció

primària, on els enquestats coincideixen: l’alta valoració del tracte personal del metge i del tracte personal de les in-fermeres, que es manté sense canvis signifi catius. A més, cal tenir present que també se situen entre les valoracions més altes aquelles qüestions relacionades amb els professi-onals sanitaris. No és d’estra-nyar: ha estat la seva profes-sionalitat i el seu compromís amb la seva professió allò que ha fet que el sistema sanitari català continuï estant molt ben valorat, tot i que els pro-blemes d’accessibilitat s’han agreujat. Dit senzillament i

col·loquialment: costa molt més ser atès, però quan t’ate-nen, la qualitat assistencial és bona, molt bona, i es manté. I sense cap mena de dubte, i també ho demostra aquesta enquesta, això ho devem als professionals sanitaris. Uns professionals que han patit retallades de sou de més del 20% aquests darrers anys i que han vist empitjorades les se-ves condicions laborals en un context de més pressió assis-tencial i sobrecàrrega de tre-ball a causa de la no-cobertura de les baixes i a la disminució del nombre de treballadors al sector.

Fa pocs dies en una entrevista que feia el periodista Antoni Bassas a Jaume Padrós, presi-dent del Col·legi de Metges de Barcelona, aquest deia: «els metges estem indignats, preo-cupats i amb incertesa» i es re-feria al «sacrifi ci col·lectiu dels professionals sanitaris» que no pot continuar de manera indefi nida. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la clau per

millorar l’accessibilitat i la re-ducció els temps d’espera, que avui són el principal problema del sistema sanitari català. Cal recuperar el nombre de professionals al sector (s’esti-ma que la disminució ha estat d’entre 11.000 i 14.000 treba-lladors) i cal millorar les seves condicions laborals i salarials perquè és cert que no podem continuar així.

El sacrifi ci del professional sanitari no pot continuar de manera indefi nida. Cal recuperar el nombre de professionals i millorar les seves condicions laborals

Els professionals, peça clau en la valoració del sistema sanitari català

NÚRIA SEGÚEXDIPUTADA AL PARLAMENT

OPINIÓ

| 30 de març de 2016 Salut | 13

SALUT

Els professionals, peça clau en la valoració del sistema sanitari catalàEVOLUCIÓ VALORACIÓ ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

EVOLUCIÓ VALORACIÓ ATENCIÓ PRIMÀRIA

30 de març de 2016 | 14 | Territori

territori

salou

La transformació de la plaça de la Província evoca els inicis de la història de SalouEls treballs culminaran en les pròximes setmanes i tindran un cost aproximat de 22.000 euros

La plaça de la Província al barri de la Salut ha ini-ciat ja els primers canvis

per tal d’incorporar una nova visió a l’estructura de casetes de formigó que envolten les fonts d’aigua i la zona de jocs i esbarjo adjacents. Així, des dels Serveis Tècnics Mu-nicipals d’Arquitectura s’ha treballat en un projecte que combinarà materials com el metacrilat; l’acer galvanitzat i la il·luminació indirecta per crear una nova composi-ció que evoqui la història de Salou.

Els treballs, que ja s’han inici-at, agafaran com a punt de par-tida la història de Rufus Festus Avienus, un funcionari italià durant el baix Imperi romà al segle IV que va passar a la posteritat gràcies a les seves obres didàctiques de caràcter geogràfic.Precisament, en aquesta remo-delació s’agafa part del text d’una de les seves obres més rellevants Ora Marítima; un

important text sobre la geo-grafia descriptiva de les costes europees, des de les illes Bri-

tàniques fins al mar Negre, a l’època preromana. Així, en les xapes d’acer galvanitzat es po-

drà llegir una traducció d’aque-lla primera referència història escrita del paisatge i de les

ciutats antigues de Salauris i Cal·lípolis. De fet, es busca re-cordar en aquesta nova plaça/monument com Salou fou fun-dat per les colònies gregues al segle VI aC i, ja des d’aquest moment, va ser un port co-mercial amb una importància considerable, afavorit per la seva posició geogràfica. Així, en els plafons es podrà llegir una traducció del text de l’Ora Marítima que fa referència al viatge que es pot fer des de l’Ebre i fins als arenals del que coneixem com la platja de Lle-vant i que, posteriorment, fa referència a Salauris i als murs de l’antiga Cal·lípolis.Amb aquest bagatge cultural de fons la plaça es transfor-marà incorporant també unes imatges antigues de Salou a més d’espais destacats com el jaciment de la Cella; l’anell que es va trobar en aquest punt del municipi al Cap Salou, entre altres. Les properes setmanes culminaran els treballs de mi-llora d’aquest indret situat al centre del barri de la Salut.

el vendrell

El pressupost de 2016 incrementa l’aportació econòmica a Serveis Socials i a inversionsLa partida total és de 50,1 milions d’euros, un 1,2% més que el 2015

En la sessió ordinària del ple de l’Ajunta-ment del Vendrell es

va aprovar de manera de-finitiva el pressupost del 2016 amb la desestimació de les al·legacions presen-tades pels grups munici-pals SSP, PxC i SP i un par-ticular, per no ajustar-se a dret segons un informe de

l’interventor, i amb 11 vots a favor (PSC, CiU, ERC i PP), 7 en contra (PxC, SSP i SP) i 3 abstencions (C’s).

El pressupost consolidat del 2016, el primer del mandat, és de 50,1 milions d’euros, un 1,2% més que el del 2015. Si es té en compte el pressu-post d’Agües de Tomoví, que

enguany per recomanació de l’interventor s’ha inclòs en el pressupost general de la Cor-poració, el pressupost puja a 54,7 milions d’euros. Segons ha explicat l’alcalde, amb el pressupost del 2016 es man-té el rigor pressupostari, amb més amortització del deute, i s’inicia una etapa de políti-ques lleugerament expansi-

ves que es tradueixen en un increment de les inversions, en una major aportació eco-nòmica als Serveis Socials i en la incorporació de mesu-res que han de revertir en una millor eficiència en l’or-ganització de l’Ajuntament. També es va donar compte de l’aprovació de la liquida-ció del pressupost general de

la corporació del 2015, que s’ha tancat amb un resultat final positiu de 2,4 milions d’euros, una reducció d’1 milió d’euros en les despeses de funcionament corrent en relació al 2014, un estalvi de 3 milions d’euros superior al previst inicialment i una re-ducció del deute de més de 4 milions d’euros.

| 30 de març de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

Q ui signa aquest article, que és optimista per naturalesa, s’aixeca cada matí amb les bateries carregades al màxim i amb

infi nites ganes de menjar-se no només l’esmor-zar sinó el món sencer. No obstant això, durant els darrers dies, les forces tot just em duren uns minuts. Quan encara no he acabat la meva llesca de pa amb tomàquet i pernil m’envaeix la neces-sitat de tornar al llit i desconnectar de la trista realitat. Que sàvia devia ser la persona que va encunyar la màxima «les desgràcies mai vénen soles», perquè certament, amb el pas dels anys, m’he adonat que és així! Aquesta setmana més que mai hem viscut a les nostres carns que, com diuen en un capítol d’El Quixot, «un mal llama a otro».La sèrie de catastròfi ques calamitats, qui sap si guiades o no pel destí, va tenir el seu inici amb l’enèsim capítol de la crisi dels refugiats. La Unió Europea continua decebent aquells que realment vam creure que el vell continent podia ser un referent internacional en la defensa dels drets humans. La seva última ocurrència ridícu-la ha consistit a expulsar totes les organitzaci-ons no governamentals que treballaven en els camps de trànsit de refugiats a l’illa de Lesbos, de la mateixa manera que uns dies abans van fer fora els periodistes que informaven sobre què hi estava passant. Imagino que a la Unió Europea no li agradava que tant activistes com mitjans de comunicació estiguessin mostrant al món que aquests camps de trànsit són cada dia més similars als camps de concentració. Les imatges ja són història. Tots les hem vist i no les oblida-rem. Europa (o l’ideal que teníem de què havia de ser Europa) ha mort per sempre.La crònica negra de la setmana també s’ha no-drit de successos locals, com la mort de José Ruiz, un altre històric líder veïnal de Tarragona que se suma a la llista de lluitadors caiguts en combat abans d’hora. Vàrem compartir batalles i reivindicacions. Una autèntica pena. I una mica més lluny de casa meva, tot i que encara dins de la província de Tarragona, un nou malson en forma d’accident de trànsit. Tretze estudiants d’Erasmus van perdre la vida a Freginals quan tornaven en autobús després d’una nit de gresca a les falles. Sembla mentida que després de tant de temps les nostres carreteres continuïn sent carnisseries en què joves amb tota la vida per davant trobin el seu fi nal de manera dolorosa i precipitada. Notícies que et colpegen amb dure-sa a primera hora del matí i t’amarguen la resta de la jornada.L’epíleg d’aquesta macabra cadena va tenir lloc a Brussel·les. Ja sabeu a què em refereixo. En aquest cas, a més, molesta especialment que el succés ja no sigui una sorpresa. Alguna cosa fa-lla en la humanitat quan unes persones, en nom d’una religió, d’un Déu o del que sigui, maten indiscriminadament i tots sabem que era una

cosa que abans o després tornaria a succeir. El terrorisme gihadista cada vegada em recorda més aquella època, als anys noranta, en què ETA atemptava de manera puntual, cada tres o qua-tre mesos, amb una precisió temporal sorpre-nent. Que un atemptat es converteixi en rutina és potser la demostració més palpable de la de-cadència de la nostra espècie.Per tot això i altres coses, aquests últims dies, durant l’esmorzar, m’han entrat ganes d’enge-gar-ho tot a fer punyetes i tornar a la comoditat del meu llit. Però... no ho he fet. Ni ho penso fer. Perquè és veritat que el món sembla cada dia més ombrívol, però també és innegable que hi ha llum en la foscor. La crisi dels refugiats ens produeix vergonya, però cada vegada som més els que posem el crit al cel i estem exigint re-formes. L’accident de l’autobús és una desgràcia que mereix ser plorada, però no és menys cert que aquest tipus de successos són cada vegada menys habituals i les estadístiques refl ecteixen que mai com avui les carreteres havien estat tan segures. I el terrorisme gihadista és una reali-tat difícil de comprendre, però la reacció social davant els atemptats és digna de ser aplaudida. Potser els governs estan fallant en alguns casos, però la reacció de la societat davant d’aquest tipus d’esdeveniments és admirable, perquè de-mostra que malgrat tot seguim en peu.En aquests dies tenyits de sang i misèries és fàcil decaure, donar-ho tot per perdut, fer-se l’haraki-ri, rendir-se, tornar-se’n al llit. Per això mateix, és en aquestes dates que hem de ser més forts, més orgullosos hem d’estar de la gent que lluita i se sacrifi ca pel bé global, i quan més hem de creure en nosaltres mateixos i en aquells que ens envolten. Són dies fotuts, però no ens enga-nyem, no sempre és primavera. La fl ama no s’ha extingit encara, i hem de seguir bufant perquè continuï viva. És el moment d’estar més units que mai i no perdre l’esperança. Qualsevol nit pot sortir el sol.

N ueve décadas después un presidente de los EEUU visita Cuba en un viaje que es un paso más hacia la normalización de las relaciones bilaterales en-

tre los dos países. Un proceso que ha puesto fi n a la políti-ca de acoso y derribo hacia la Revolución cubana llevada a cabo por los EEUU durante los últimos 50 años.Una visita llena de simbolismo que se produce después del restablecimiento de relaciones diplomáticas y en un contexto en el que el gobierno cubano ha renovado el plan anual de colaboración bilateral con Venezuela pero con un claro debilitamiento de los gobiernos progresistas de América Latina que apoyan a Cuba. Un viaje donde también la delegación de los Estados Unidos ha aprovec-hado para reunirse con los negociadores del proceso de paz colombiano. Un proceso que como tantos otros el go-bierno cubano ha promovido.La administración Obama ha emprendido un camino que supone una rectifi cación de la política estadounidense hacia Cuba y el respeto a la soberanía y la independencia de la isla. «El destino de los cubanos no se decidirá por Es-tados Unidos ni por ninguna otra nación, sino que lo de-fi nirán los cubanos y nadie más». Las palabras de Obama en su discurso en el Gran Teatro de la Habana muestran el cambio de rumbo. En este sentido, Obama quiere pro-mover en la isla un sector empresarial interno a través de los conocidos como «cuentapropistas» que para el gobier-no de los EEUU podría signifi car la semilla del «cambio» y que para el gobierno cubano vendría a ser el embrión de un nuevo modelo sostenible y próspero de socialismo. Va-mos a ver si la nueva «amistad» de Washington no acaba siendo más peligrosa para la Habana que la vieja política de confrontación.Cuba está en un momento clave, donde tiene que encon-trar la fórmula para mantener los logros de la Revolución (como educación y salud que han colocado a la grande de las Antillas como uno de los países con un elevado Índice de Desarrollo Humano) y superar las defi ciencias econó-micas del sistema para avanzar hacia la resolución de los problemas cotidianos de los cubanos.En su visita, Obama ha hecho un llamamiento al respeto de las libertades democráticas y la apertura de Cuba, mi-entras que el presidente Castro ha establecido la elimina-ción del bloqueo económico y el desmantelamiento de la base militar de Guantánamo (centro de torturas y prisión ilegal) como las máximas exigencias para normalizar las relaciones, sin olvidar poner fi n a la fi nanciación de la disidencia. ¿Transformación del modelo socio-económico de la isla o profundización y mejora del socialismo cubano? Los cam-bios llegan y el futuro de Cuba se está escribiendo.

Llum en la foscor

ÀNGEL JUÁREZ PRESIDENT DE MARE TERRA FUNDACIÓ MEDITERRÀNIA I

DE LA RED INTERNACIONAL DE ESCRITORES POR LA T IERRA

El futuro de Cuba

JESÚS GELL IDAPOLITÒLEG

30 de març de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

Tarragona aposta ara per l’òpera

Nova distinció per aun llibre de l’editorialPiscina, un petit oceà

Es tracta, segons la conselleria de Cultura, d’un projecte «innovador, ambiciós i amb una important visió

de futur». Està impulsat per l’Ajuntament amb el suport de dos tarragonins, Marc Chornet i Teresa Valls, experts en el món de les arts escèniques. El projecte vol es-devenir un punt de referència entre les iniciatives culturals del país, que posi Tar-ragona en el mapa català de les arts escè-niques contemporànies i que permeti cre-ar xarxa i fomentar la indústria i el sector cultural de la ciutat i del territori.Segons explica l’exconsellera de Cultura, Begoña Floria, que en aquest cas repre-senta la veu de l’actual àrea de Cultura en ser ella la que va veure néixer el projecte, «es tracta d’un encàrrec de l’Ajuntament, que respon a la voluntat d’excel·lir en un àmbit molt específic: formar cantants d’òpera com a intèrprets de les producci-ons més exigents i innovadores del mo-ment, alhora que s’impulsa la divulgació musical entre la ciutadania i s’innova en la producció».El projecte Metròpera es concreta en dues fases que són, principalment, formació i producció.En una primera fase es desenvoluparà un curs d’estiu durant el mes de juliol on es promouran tallers i seminaris que responguin a aquesta formació específica tant per a estudiants com per a cantants joves de tot el país; que s’obriran a la ciu-tat, amb actuacions i activitats concretes per la ciutat, amb especial incidència en els barris.La segon fase serà la producció d’una ope-ra. Durant la tardor alguns dels alumnes de l’estiu que hauran estat seleccionats

tindran l’oportunitat de participar en tot el muntatge d’una òpera de mitjà format i seguiran rebent formació fins a la produc-ció de l’espectacle. En aquesta fase també es donarà formació amb mestratges en els àmbits de la il·luminació, el so, el muntat-ge, etc., per generar oportunitats ocupaci-onals en un futur.«Volem recuperar la manera mediterrània de fer òpera», comenta Floria, «el vessant popular de l’òpera». La consellera nega que Metròpera surti com un bolet per re-partir encara més l’escàs pressupost mu-nicipal destinat a la cultura: «Tarragona té nombrosos antecedents en el món de l’òpera i ara tenim un nou teatre que la programa», comenta i recorda que «no te-nim cap projecte d’arts escèniques que no sigui programat».La també portaveu del Govern municipal destaca el caràcter transversal de l’òpera afirmant que «és prou integral per poder treballar tots els aspectes de les arts escè-niques.Aquest «projecte de país» tindrà un cost per les arques municipals de 40.000 €. Una xifra similar a la que percep per part del consistori El Teler de Llum, el centre d’art que havia de fer de Tarragona la ciutat de l’art visual contemporani, i que treballa per fer realitat aquest pretensiós objectiu sense seu i amb una aportació de 50.000€ per part de l’Ajuntament, més la partida de la Generalitat. Sense oblidar que el Festival Internacional Dixieland s’ha programat amb 60.000 € o l’SCAN, un dels pilars culturals de la ciutat segons l’alcalde Ballesteros, en rep 90.000 de les arques municipals.Caldrà veure si Metròpera compleix els seus objectius i fa, per fi, de Tarragona, «punt de referència de les iniciatives cul-turals del país».

L’editorial tarragonina especi-alitzada en contes Piscina, un petit oceà acumula reconei-

xements arreu de Catalunya. Si el 2013 era el conte Formigues a la cuina el seleccionat pel Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil com un dels millors llibres de l’any al XXX Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya, enguany un dels escollits ha estat Inventari de contes. Escrit per l’editor de Piscina, un petit oceà, Joan Rioné, sota el pseudònim de Joan Mitjons i il·lustrat per en Júlio Aliau, Inventari de contes és una de les dues novetats que va presentar l’any passat l’editorial.

El passat més de novembre, la revista Faristol ja posava pels núvols aquest llibre que, com ve descriu el títol, és un recull d’històries curtes. Tan curtes que, de vegades, condensen la introducció, el nus i el desenllaç en una frase. Ideal per als amants dels microrelats que tant èxit te-nen darrerament gràcies a les xar-xes socials, per als mandrosos que descarten les lectures depenent del gruix del llibre i, sobretot, per tots aquells que restem atrapats dins de l’univers plàstic que ens regala l’edi-torial tarragonina. Inventari de contes no falla als principis bàsics de Pis-cina, un petit oceà: producte Km 0, des dels artistes fins a la impressió;

per a totes les edats, fills, pares i avis poden gaudir-ne plegats; i amb una sensibilitat literària i visual que es fa tan difícil de descriure que val més la pena tastar-la en primera persona amb el conte fregant els capcirons i l’olor de tinta enfilant-se per les fos-ses nasals.Joan Rioné, editor de Piscina, un pe-tit oceà i escriptor dels set llibres pu-blicats fins al moment, s’ha mostrat molt satisfet per aquesta nominació «tenint en compte el panorama ac-tual i les nombroses dificultats per tirar endavant projectes culturals» i destaca que «tots els processos (crea-tius, disseny, impressió…) han estat elaborats per professionals del terri-tori».Inventari de contes se suma, doncs, a altres publicacions de l’editorial de la ciutat guardonades com Un mitjó per a cada peu, il·lustrat per Armand i guanyador del Premi Crítica Serra d’Or Infantil 2015; Carrer del Mar (il-lustrat per Mar Borrajo), premi «Li-berisliber Xic 2014» a la Fira d’edi-torials independents de Besalú i llibre recomanat a la Fira del Llibre en Català 2013; i Formigues a la cuina, que va per la segona edició i ja va rebre el mateix reconeixement que Inventari de contes el 2013. En resum, un fotimer de distincions per a un projecte fet des del territori amb pocs anys de vida i que potser troba a faltar algun reconeixement vingut d’aquestes terres nostres que tant li deuen.

‘Inventari de contes’, seleccionat com un dels millors llibres de l’any pel Consell Català de Literatura Infantil i Juvenil

El consistori destinarà 40.000€ en un programa de formació d’actors i producció d’espectacles operístics

Oriol Montesó,Tarragona

Oriol Montesó,Tarragona

Imatges d’arxiu de representacions d’òpera a Tarragona.

| 30 de març de 2016 | 17Agenda

AGENDA

ESTRENA ABSOLUTA!En Miquel ha recuperat les regnes de la seva vida i amb elles la custòdia del seu fi ll biològic. El nen, a qui gai-rebé no coneix i al qual va perdre només néixer pels seus problemes amb les drogues i l’alcohol, ha viscut fi ns ara amb la Cristina i en Marc, els pares d’acollida, que reben uan dura estocada quan s’assabenten que el temps s’ha acabat i el nen ha de marxar a casa... Dues vides diferents. Dos punts de vista diferents. Dues famílies, la trobada de dos homes i una dona per l’amor d’un nen.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16€ | 12€ amics de la Sala Trono

Els Pets celebren 30 anys i actuen per primera vegada al Teatre Tarragona com a cloenda de la Gira 3.0 de Cambra. Una experiència i un concert que recordarem! Per celebrar aquests 30 anys, surten a la carretera amb un espectacle nou on la banda de Constantí es reforça per primer cop i de manera estable per una secció de corda i vent: La Gran Orquestra Petita. Amb aquesta secció reduïda el grup vol defugir molt conscientment de lectures en clau simfònica per anar a buscar nous colors musicals que embolcallin les cançons de sem-pre.Lloc: Teatre Tarragona Hora: 21.30Preu: 23€

XXXI Jornades Culturals amb motiu del Dia d’Andalu-sia. Amb l’actuació de Luisa Márquez, Luis Oya, Alqui-mia Flamenco, Grupo Giralda i Grupo Albaycin.Lloc: Teatre MetropolHora: 20Preu: 5€

Antonio Arco, qui fou compositor i cantant de la banda de Granada El Puchero del Hortelano comença la seva carrera en solitari com Arco amb el seu disc debut Uno. Sobresurt amb els seus textos, amb lletres cuidades que destaquen per la seva intensitat i emotivitat, i ad-quireixen un alt grau de maduresa en aquest treball.Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 13€ anticipada | 16€ a taquilla

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Dos familias’

1 DISSABTETarragona Dansa. ‘Espectáculo � amenco’

2

TarragonaConcert. Els Pets

28 29 30 31 1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

MARÇ / ABRIL 2016

Albert Nel·lo. Fotogra� a,

Gent Jazz

Per oferir un atractiu més als espectadors de l’Au-ditori Pau Casals del Vendrell, del 12 de març al 16 d’abril, el vestíbul de l’auditori acollirà una exposició de fotografi es de mestres del jazz obra del fotògraf tarragoní Albert Nel·lo titulada Gent jazz.Lloc: Auditori Pau Casals del VendrellFins al 16 d’abrilEntrada lliure

Compartint la mar amb Instagram.

Concursos Instagram del Museu

En els darrers tres anys, el Museu del Port ha convocat, anualment, un concurs Instagram de temàtica marítima vinculada amb el Port de Tar-ragona. El resultat d’aquests tres concursos són aquesta exposició, integrada per un centenar d’imatges dels participants dels concursos, que estaran exposades en format digital i en paper. Aquestes últimes corresponen als guanyadors dels concursos, així com a les mencions.Lloc: Museu del Port de TarragonaFins al 12 de junyConsulteu horaris

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Mon-

né

La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografi es actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les plat-ges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gai-rebé inalterats..Lloc: Arxiu M2 Espai TabacaleraFins al 29 d’abrilDe dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

TarragonaConcert. Arco

30 de març de 2016 | 18 | Entrevista

gent de casa

La tarragonina Orquesta Camera Musicae (OCM) celebra aquest 2016

els deu anys del seu naixe-ment. Parlem amb el seu principal impulsor, Tomàs Grau, que pot presumir d’haver consolidat un pro-jecte cultural ambiciós que dóna sortida professional a un nodrit grup de músics de casa nostra i que, sobre-tot, apropa la música clàs-sica a la ciutadania de la demarcació i de Catalunya.

Una orquestra amb 10 anys és una formació jove, no?És cert, tot i que els que hem viscut el dia a dia d’aquests 10 anys de l’orquestra tenim la sensació que hi portem treballant tota la vida, com a formació és molt jove. Altres entitats catalanes i europees són molt més antigues.

Com es va gestar la creació de l’OCM?Doncs l’any 2005, juntament amb el director de cors David Molina, vam decidir impul-sar un projecte per nodrir de música clàssica poblacions mitjanes i petites de la de-marcació de Tarragona que no podien gaudir d’una for-

mació orquestral en directe. En aquell moment vam crear la Companyia d’Òpera Came-ra Musicae amb l’objectiu de realitzar òperes de petit i mitjà format, amb orques-tra en directe. Aquell primer projecte, l’òpera Bastià i Bas-tiana de Mozart estrenada el mes de març de 2006, va te-nir molt èxit i vam guanyar el Premi del Públic de la Fira de Tàrrega aquell mateix se-tembre. Ens vam adonar que el que fèiem agradava, i tam-bé que hi havia un territori amb necessitats culturals i artístiques per explorar. Com que l’òpera és molt cara de produir vam decidir fer-ne una cada 2 o 3 tempo-rades, i donar més sortida a l’orquestra en solitari, ja a poblacions més grans a Tar-ragona, i també a la resta de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa.

Fes una valoració d’aquesta primera dècada d’OCM.Aquests primers deu anys han estat el fruit d’un creixe-ment artístic continuat. Pri-mer vam organitzar la nostra pròpia temporada estable de concerts, després vam pactar la nostra residència artís-tica a l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, després la temporada de concerts al Palau de la Música Catalana

i al Teatre Tarragona, i final-ment els concerts a Madrid i Europa. Un creixement molt bonic acompanyat d’unes di-ficultats econòmiques fortís-simes que han fet trontollar l’estabilitat en més d’una ocasió. En tot cas, i just aca-bats de celebrar els concerts del desè aniversari, la valo-ració és molt bona i, després de superar molts entrebancs, l’Orquestra Camera Musicae té una salut de ferro.

Quin ha estat el moment més difícil fins ara?Com deia, les dificultats econòmiques ens han acom-panyat durant tots aquests anys. Hi ha hagut un parell de moments molt difícils en què ens vam plantejar fins

i tot si el millor seria parar l’activitat fins que no vin-guessin temps millors, ja que les administracions pa-guen alguns concerts i sub-vencions amb molts mesos de retard, fins i tot amb la temporada ja acabada i tota l’activitat realitzada. Gràcies al nostre model de projecte, on l’aportació pública és un tat per cent petit del pressu-post total, i amb molt esforç i convicció, de moment ens n’hem sortit.

I el millor?El millor sempre és la música. Hi ha hagut alguns concerts

molt especials i que recorda-rem tota la vida, com l’estre-na de l’OCM amb el Rèquiem de Fauré fa deu anys a Cervià de les Garrigues, un concert formidable al Petit Palau amb la soprano Núria Rial, el projecte Vivaldi Opera a San Lorenzo del Escorial, la Cin-quena Simfonia de Txaikovs-ki al Palau de la Música, el concert a l’Auditorio Nacio-nal de Madrid, o els recents concerts del desè aniversari. Tot plegat ha estat un viatge artístic bonic de viure.

La música clàssica dóna per viure?

Tomàs GrauDirEctor DE l’orquEstra camEra musicaE (ocm)

«La vida està plena de música clàssica: a la tele, al cinema, al transport públic... »

Òliver Márquez,Tarragona

Tomàs Grau, fotografiat en un concert. / Cedida

«La música clàssica sí que pot donar per viure. El més important és que cada músic trobi el seu espai. Hi ha gent al món que guanya molts diners fent música clàssica»

| 30 de març de 2016 Entrevista

gent de casa

| 19

Doncs la música clàssica sí que dóna per viure, i tant! Cada músic tan sols ha de trobar el seu espai. Hi ha les estrelles mediàtiques ti-pus Lang Lang que guanyen molts diners (però molts!), després hi ha músics de pri-mera línia mundial però no tan mediàtics que no tindran mai cap problema per viure de la música clàssica i així podem anar baixant graons successivament fins arribar a l’estudiant que acaba d’aca-bar els estudis superiors i que comença la seva carrera artística i, segurament, tam-bé pedagògica. Si el que em pregunta és si els músics de l’Orquestra Camera Musicae

en tenen prou amb el sou de l’orquestra per viure, li he de dir que no, que tots ells o fan classes a conservatoris i escoles de música o toquen com a solistes, amb quartets o grups de cambra i que, amb el complement de sou que els proporciona tocar a l’OCM, sí que poden viure de la música clàssica.

Després de deu anys fent concerts per tot Catalunya, quins són els reptes de fu-tur?

Doncs el repte més gran que tenim en aquests moments és la internacionalització de l’orquestra. Com deia ante-riorment, ja hem tocat en al-

gunes capitals europees (Ber-lín, Weimar, Praga, Munic i Basilea) i també a Saragossa i a Madrid. Estem planificant una nova gira de concerts per Itàlia i França, com també convidant diversos artistes de renom internacional. El repte és no quedar-se només a Catalunya, sinó poder fer un pas més cap a Europa.

Les administracions han ajudat l’OCM?La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona sempre han ajudat l’orques-tra, però també s’ha de dir que en menor quantitat i un per-centatge del pressupost que a altres formacions del país.

Nosaltres sempre diem que l’administració ha d’acompa-nyar la cultura, no pas sub-vencionar-la però, com deu imaginar, no ens hem sentit gaire acompanyats...

I la iniciativa privada?La iniciativa privada ha estat una de les claus d’aquests deu anys de l’OCM. Des de sempre hem treballat amb detall les propostes de patrocini i me-cenatge privat, i és gràcies a aquestes empreses i fundaci-ons privades que hem pogut superar aquests moments difícils i complicats que co-mentava anteriorment. Hi ha hagut diverses empreses que han ajudat en un moment o altre i que han estat més o menys anys col·laborant amb l’orquestra, però n’hi ha hagut una especialment im-portant per a nosaltres, que ha estat fidel dins les seves possibilitats a l’orquestra des de 2011, Repsol, i és per això que mereix aquest agraïment públic.

A tothom li agrada la músi-ca clàssica, però molt poca gent la consumeix en el dia a dia. És aquesta afirmació certa?

Crec que no és certa, no. De fet, no ens n’adonem, però la nostra vida està plena de mú-sica clàssica: a la televisió, a la ràdio, al cinema, al trans-port públic... a tot arreu. Pot-ser el que no es consumeix tant en el dia a dia és anar a un concert de música clàssi-ca o comprar-se un bon CD (o descarregar-se’l pagant) i

sentir-lo amb tranquil·litat a casa. Les presses del segle XXI han afectat els nostres hàbits. En tot cas, des de l’OCM hem intentat sempre fer molta pedagogia en aquest sentit, ja que l’experiència de sentir una orquestra en directe és única.

Si el meu fill vol estudiar música, quina recomanació em faria vostè?Si el seu fill li demana per estudiar música, no ho dub-ti. Hi ha molts estudis que revelen que estudiar música en paral·lel als ensenyaments obligatoris té beneficis molt importants per al cervell, ge-nerant connexions neuronals que milloren, per exemple, la comunicació, la capacitat de concentració, aprendre a treballar en equip, i molts aspectes més. De fet, si el seu fill no li demana, pregunti-li vostè mateix si li agradaria estudiar música, i potser se sorprendrà!

«Els primers deu anys de l’OCM han estat un continu creixement artístic. Les administracions no ens han acompanyat gaire, però tenim una salut de ferro»

30 de març de 2016 | Gastronomia20 |

GASTRONOMIA

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 11,25€

Dissabtes, nits i festius 12,50€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

La recepta d’Encarna Martínez

Elaboració

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Bacallà confi tat amb alls i romaníIngredients BacallàAll

RomaníOli d’oliva

TomacaAlbergínia

Tallem el bacallà i el posem en remull (o es compra al punt de sal). Un cop fet això, el po-sem en un recipient i l’adobem amb làmines d’all, fulles de romaní i oli d’oliva. El deixem adobant un dia sencer. Per cuinar, fi quem bas-tant oli en una paella i el deixem fer-se durant uns 5 minuts, perquè es vagi confi tat. El tra-iem de la paella i l’acompanyem amb tomaca, albergínia o verdura de temporada al gust.

Arena Restaurant, bona cuina mediterrània a Salou

Obert des del 2001 i situat enfront de la platja, al conegudíssim passeig de Jau-me I, aquest restaurant presenta una decoració moderna i un tipus de cuina

tradicional mediterrània catalana, que elabora amb encert el xef Pascual Peñuelas, un gran pro-fessional dels fogons. Una cuina amb una carta sincera, sense adorns ni infl uències i amb pro-ductes de mercat com a base.Dirigeix la sala Josep Gallego que també exerceix de sommelier del celler amb unes 35 referències de vi. Té el suport de Silvia Cura en el servei del menjador, des del qual es contempla el passeig amb les seves altes palmeres, a través dels grans fi nestrals. La terrassa en els dies de bon temps és un altre atractiu d’aquest establiment, ja que resulta molt agradable.El restaurant, propietat del Grup Reside (La Bo-ella, Magnólia, Blau Mar…), organitza dies sor-presa, amb un calendari d’esdeveniments que ofereix tasts de vins, olis, formatges, etc., mari-datges, cursos de cuina... (consulteu la seva pà-gina web). Entre les especialitats cal destacar les carxofes del Prat saltades amb gambes i pernil (en tempo-rada), 12,50 €; pota de pop a la graella amb esca-livada, 16 €; arròs del Delta amb ànec i bolets, 14 €; gamba vermella a la planxa 6u., 15,50 €; tàrtar de 2 salmons amb caviar, 12,75 €; suquet de rap amb patates i allioli negat, 18 €; calamar-cets a la planxa amb ceba de Figueres, 11 €; ma-

gret d’ànec amb salsa de fruits vermells, 14 €; hamburguesa Angus de 200 g. amb foie, 15,50 €; fi let de vedella del Pirineu a la graella, 21,50 €; tiramisú estil Arena, 5,50 €; carro de postres casolans, 5,50 €; pastís de mousse de xocolata 70% cacau, 5,75 €. També ofereix un menú diari per 13 euros i un menú degustació per 25 euros (2a persona, 12,50). El vi de la casa és Mas La Boella, 13 euros.

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

ARENA RESTAURANTPasseig Jaume I, s/n · Salou

Tel.: 977 38 40 00info@arenarestaurant.comwww.arenarestaurant.com

| 30 de març de 2016 | 21Gent

gent

ramon segúchinchilla

En aquesta imatge veiem el carrer de Sant Agustí abans de ser un carrer exclusivament per a vianants, que era un dels punts de sortida cap a la Rambla Vella i una via molt transitada, de vegades fins i tot col·lapsada, pels vehicles de l’època, tal com es pot veure a la imatge. La foto és dels anys 70 i en Ramon la va fer quan es va anunciar oficialment la seva transformació en carrer de vianants, amb l’objectiu de tenir-la com a imatge d’ar-xiu. Entre els comerços que es poden veure i que ja no existei-xen cal destacar la coneguda botiga de joguines González (a la dreta), que feia cantonada amb la Rambla Vella, i l’establiment de roba Jersey, a l’esquerra. Es manté encara oberta l’emble-màtica joieria Meritxell i també com a referència actual es pot veure el portal d’accés a la Clínica de Santa Tecla, que aleshores era porta d’accés a algunes dependències de l’hospital.

Tarragona en imatges

La formació musical tarragonina Sacaires de Tarragona ha participat durant els dies 26, 27 i 28 de març al festival francès Escale à Sète. Són unes festes de tradi-ció marítima, populars i musicals que se celebren cada dos anys. La seva primera edició va ser en el 2010. El seu objectiu és reunir els diferents vaixells tradici-onals i amb ells mostrar les tradicions marítimes, tant orals com musicals. En aquesta edició del festival de la Mediterrània, Catalunya ha estat el convidat d’honor.

El passat cap de setmana (dies 26 i 27 de març), el Port Torredembarra va organit-zar el II Mercat Nàutic d’Ocasió, una fira d’embarcacions i utillatge nàutic oberta a tothom per adquirir, vendre i/o bescanviar embarcacions i articles nàutics d’oca-sió i a bon preu. La convocatòria era oberta a navegants, nàutiques i Ports de tot Catalunya, i a tothom que s’hi volgués acostar, i el Port calcula que, en total, hi van participar més de 800 persones, entre venedors i visitants.

Els sacaires de Tarragona actuen a

Escale à Sète (França)

El Port de Torredembarra acull el II Mercat Nàutic

d’Ocasió

30 de març de 2016 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dormitoris, balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079). Apartamento / estudio. Cocina office reformada. 2 camas. 1 baño (bañera). Armario empotrado. A/a, terraza. Amueblado y equipado. Ascensor. Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa. 83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany. Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TORREDEMBARRA. ZONA CLARA-TARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de par-cela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equi-pada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción. Porche. Ventanas doble acristalami-ento. Próximo a estación y comercios. 165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 850€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ. Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FREDERIC MOMPOU. Semi-nou, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, parquing, calefacció, aire condicionat. Per: 800€ Tel 977 25 20 52 (Ref. AM281)

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. RAMBLA. NOVA. Sense mobles, totalment reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, pàrquing. Per 750€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref. A206

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. C/ CASTELLERS. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pàrquing. Per 500€ Tel. 977 25 20 52 (ref. A211)

TARRAGONA. C/ APODACA. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, per 480€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM279)

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROM. JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalmemt. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

COMARRUGA. VENTA NEGOCI PER JUBILACIÓ. Negoci de venta de menjars preparats (catering). Interessats trucar al 663 966 564

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetec-tables y oncológicas, prótesis capi-lares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con produc-tos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, co-mics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel: 658 029 146

PARA AFECTADOS HIPOTECAS. PARALIZAMOS los procedimientos de subastas de viviendas y negocios. DURACIÓN de estos procedimientos 7, 8 y hasta 9 años. Todo mediante contrato, ustedes pueden disfrutar de sus viviendas y negocios todo ese tiempo sin que nadie los eche de sus propiedades. NO IMPORTA que ya estén subastados sus bienes, actuamos de la misma manera y dilatamos los procesos durante años. HACEMOS análisis de sus cláusulas abusivas y fuera de Ley de sus hipotecas TOTALMENTE GRATIS. FINANCIAMOS el 100% de los contratos con pagos a su medida y les proporcionamos protección, tiempo y tranquilidad. Tel. 673 57 52 70 E-mail: elnegociadorbancario.tgn@hotmail.es

Tienda de muebles . Grandes o fer tas en mobi l ia r io . Todo e l año . Te lé fono : 977 666 753

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la Avenida República Argentina, nº 17 - TARRAGONA . Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATS

classificats@noticiestgn.cat

616 728 550

686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

| 30 de març de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 31

Núvols i pluges

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 30

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 20º / min. 6º

DIVENDRES 1

DIUMENGE 3

DIMARTS 5

DISSABTE 2

DILLUNS 4

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Després de la t ranqu i l · l i ta t de ls dar rers d ies , la se tmana es presenta dominada per la nuvo los i ta t . Ent re d iumenge i d imar ts s ’esperen p luges pròp ies d ’aquesta època de l ’any. Tempera tures poc var iab les amb una poss ib le ba ixada mol t l l eugera .

DOLCE EN ADOPCIÓ! La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gateta molt afectuosa i bona, sana i desparasitada. Busquem adopció per ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!La Tina és una gateta genial, necessita el seu temps per confi ar però, si n’hi dónes, és una gateta 10. Impossible resistir-s’hi. Fa la croqueta i és molt juganera. És molt neta i s’afi la les ungles al rascador. És res-pectuosa a la casa i no toca res. Ja està es-terilitzada. Ambients tranquils.Contacte: gaiatgn@gmail.com

30 de març de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Més cues a les nostres carreteres

Els números de la Seguretat Social no quadren

Bona afl uència de turistes

Jocs 2017, un entrebanc rere l’altre

Es tornen a repetir cues quilomètriques a l’N-340 tot coincidint amb l’inici de la temporada turística a la Costa Daurada

La província s’apropa als 200.000 pensionistes mentre només té 272.000 persones cotitzant

Els agents turístics han fet una valoració positiva de les vacances de Setmana Santa, amb alta ocupació a hotels i càmpings

L’Ajuntament i la Generalitat hauran de ser molt imaginatius si volen que el nou palau d’esports estigui a punt pels Jocs 2017

Elchicotriste

El Titànic es prepara per venir a Tarragona

La Fundación Titánic ha dut a terme la construc-ció d’una maqueta de

grans dimensions d’aquest històric vaixell. La maqueta es va començar a construir a Castelló d’Empúries (Girona) el 2014 i a principis de 2015 es va traslladar al Parque de las Ciencias de Granada, on s’ha dut a terme el muntatge fi nal de tots els elements, que va fi nalitzar el passat mes de ge-ner. En el projecte hi han col-laborat diferents entitats de casa nostra com la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona, entre altres.

Del 24 de febrer al 27 de març l’exposició Titanic, the Reconstruc-tion s’ha pogut visitar a la ma-teixa ciutat de Granada, amb un gran èxit de públic. Ara es co-

mença a preparar el trasllat de la maqueta i l’exposició a Tarra-gona per al qual s’han construït uns grans embalatges que trans-portaran, a bord de cinc trài-lers, totes les peces que formen aquesta mostra. Aquests emba-latges, totalment impermea-bles, han estat exclusivament construïts per fer aquest trasllat i estan construïts en fusta espe-cial OSB3, amb partícules de pi i xop, procedents dels boscos del municipi gallec de Corme, a la Costa da Morte.La primera escala d’aquesta ex-posició de la maqueta del Tità-nic serà el Port de Tarragona, on estarà exposada del 12 al 22 de maig. Posteriorment viatjarà a Barcelona, Bilbao, Madrid, Lon-dres, París, Milà, Roma, Mèxic DF, Bogotà i Nova York.La reproducció del Titànic re-

crea la sortida de l’embarcació des del moll de Southhampton, el 10 d’abril de 1912, en un con-junt a escala 1:30, de 12 metres de llargada, 4,5 d’amplada i 3 metres d’altura. La maqueta inclourà més de 6.000 punts de llum i gairebé 400 personatges, entre tripulació i passatgers.A més de la reconstrucció del vaixell i del port, l’exposició inclourà reproduccions, a mida real, de les zones més impor-tants del Titànic, com ara la sala de correus, la Cabina Marconi, les cabines de primera classe, la bodega on es transportaven les obres d’art, i la zona on viatja-ven els automòbils, espais on els visitants podran admirar el cot-xe original Brush 1909, denomi-nat «el cotxe del Titanic», (que havia de navegar en el vaixell per a ser presentat a Europa).

Cinc tràilers traslladaran des de Granada la maqueta més gran del món d’aquest vaixell