WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 310060416

PESCADORS EN PERILL D’EXTINCIÓ

DE

STA

CAT

P03

PÀGINA 6

La ultradreta espanyola neix al

Baix PenedèsLa comarca

acollirà el congrés fundacional

de Respeto, nou partit d’àmbit estatal

6 d’abril de 2016 | Tema de la setmana2 |

TEMA DE LA SETMANA

L ’observatori de Creu Roja desmitifi ca la idea que els immigrants

reben més ajudes que els autòctons. Si bé la situació crítica es repeteix tant en el marc de famílies nouvingu-des com originàries de l’es-tat espanyol, l’informe pre-sentat per l’ONG posa sobre la taula unes dades signifi -catives que molts col·lectius i polítics xenòfobs tenen al seu abast i poden consultar abans de culpar la població immigrant de la manca de recursos.

Creu Roja alerta que només el 36% de la població immigrada que atén a les comarques de Tarragona rep prestacions, tot i que el 59,8% està en situació de desocupació. Un percen-tatge, aquest darrer, que s’ha d’agafar amb cautela, ja que la meitat del 40%, tot i que treballa, ho fa sense contrac-te malgrat que la immensa majoria té la seva situació regularitzada. Aquest fet ja implica que no generen futu-res prestacions i uns sous per sota del salari mínim inter-professional. En aquest sentit, una altra dada esfereïdora de l’observatori indica que prop del 70% d’aquestes persones immigrants ocupades cobren

menys de 500 euros, molt per sota dels 655,20 euros que marca el salari mínim inter-professional.Segons l’informe, es constata que entre les persones d’ori-gen immigrant que van arri-bar a casa nostra durant els anys de bonança econòmica s’han cronifi cat situacions de pobresa i vulnerabilitat. Es tracta majoritàriament de fa-mílies provinents del Magrib i, en menor mesura, d’Amèri-ca del Sud o Central i d’altres

punts de l’Àfrica. Persones que presenten majors índexs de vulnerabilitat que l’autòctona per les difi cultats afegides que tenen per trobar una feina, pels llocs de treball que se’ls ofereix en molts casos (sense contracte, temporals, amb sous baixos…) i pel fet de no tenir una família o amics als que recorre quan les coses van maldades. Tot i això, i en part a causa d’això, aquest segment de la població rep menys pres-tacions de les administracions

que els ciutadans nascuts a l’estat espanyol si comparem les dades d’aquest observatori amb les publicades per Creu Roja de 2013. Aleshores, un 69% de les persones autòcto-nes en situació vulnerable re-bien prestacions.«La taxa del risc de pobresa de la població estrangera que viu a Catalunya (57%) triplica el del total de la població (20%) i ja era el doble (40%) abans de la crisi», explica la coordinadora de Creu Roja Tarragona, Anna

Sabaté. «I a això s’afegeix que tenen menys prestacions, no perquè no ho necessitin, sinó per la seva precarietat laboral anterior».Per il·lustrar la tragèdia que viuen les famílies que van ve-nir a les nostres contrades a fer-nos les feines que ningú volia, l’informe posa sobre la taula uns percentatges que criden l’atenció: el 60% de les famílies ingressen de 300 a 700 euros al mes, mentre que el 23,4% no té cap mena

Només el 36% de la població migrada atesa per la Creu RojaTarragona rep prestacions, tot i que prop del 60% està desocupada

Els immigrants reben menys ajuts que la població autòctona

Oriol Montesó,Tarragona

| 6 d’abril de 2016 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

d’ingrés. Cal tenir en comp-te que, només en concepte d’habitatge (majoritàriament lloguer) i subministraments, tenen despeses de 300 a 800 euros al mes en el 58,4% dels casos. Prop del 44% té alguna mensualitat pendent de paga-ment, ja sigui de lloguer o d’al-gun subministrament bàsic. El 28,5% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador. L’alimentació del 53,8% de les persones enques-tades depèn principalment d’ajudes i donacions d’amics o familiars. El 58,2% té dificul-tats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de va-cances escolars.De fet, l’ajuda alimentària ha centrat bona part de les acci-ons dels programes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja. El 2015, al conjunt de la demarcació, es van repartir aliments a 17.428 persones (autòctones i immigrants), i a banda, es van repartir 3.497 kits.

Perspectivesdescoratjadores

Abans de la crisi, Creu Roja atenia unes 8.000 persones amb els seus projectes de po-bresa i, actualment estem par-lant de 30.000. «Aquesta xifra preveiem que anirà a la baixa progressivament però mai més tornarem a les 8.000 persones. I, per tant, en els pròxims anys hi haurà una borsa de pobresa acusada que serà crònica en-tre molts sectors de la pobla-ció que abans no hi formaven part», diu Sabaté.

L ’escalada de les for-ces d’ultradreta ar-reu d’Europa és cada

cop més gran. Alimentats pels atemptats terroristes d’arrel islàmica, aquests partits milloren els seus resultats electorals comicis rere comicis. A Espanya, però, s’ha donat el cas in-vers. Els partits municipa-listes d’extrema dreta més votats en les eleccions de 2011 com Plataforma per Catalunya o Espanya 2000 van patir una davallada important en els darrers comicis municipals per-dent nombrosos regidors.

Sembla que el discurs an-ticorrupció amanit amb «primer els de casa» ja no convenç un electorat que ha ampliat les seves alter-natives polítiques amb la irrupció de noves forces al

panorama estatal o que s’ha adonat que la població im-migrant no és la culpable dels mals del país. I, a di-ferència dels nostres veïns francesos, podem afirmar que els representants de for-ces polítiques obertament xenòfobes són residuals ar-reu de l’estat.Això no impedeix que aques-ta minoria vulgui emular els seus companys del nord i sembrar de cara a una collita que podria ser-los satisfactò-ria en un futur on les parau-les «jihadistes», «refugiats» i «immigrants» tendeixen a confondre’s. El dissabte 19 de març, a Coma-ruga, el Consell Polític de Platafor-ma per Catalunya va acordar la creació d’una nova fede-ració de partits que inclou també Espanya 2000 i Partit per la Llibertat. Sota el nom de Respecte i amb el subtítol

«Som espanyols», la federa-ció neix amb la voluntat de ser una alternativa política no només en l’àmbit muni-cipal sinó també en futurs comicis generals o autonò-mics.L’acte fundacional d’aquest nou partit polític està pre-vist que es dugui a terme en algun municipi del Baix Pe-nedès el pròxim 23 d’abril. «Creiem que l’Espanya ru-ral és la gran oblidada i, per això, venim a Tarragona», explica Rafael Ripoll, pre-sident d’España 2000, que admet que el debat indepen-dentista és també una de les raons principals per les quals «volem que Catalunya tingui un protagonisme especial». Ripoll diu que estan a l’espe-ra de rebre la confirmació de les sales municipals que han demanat a alguns municipis de la comarca tarragonina i

reconeix haver escollit el dia de Sant Jordi per «ser una data emblemàtica» i per fun-dar la federació «al més aviat possible». De ben segur, amb la mirada posada a unes més que probables eleccions ge-nerals.L’acte fundacional servirà per ratificar els estatuts, el document polític comú del qual emanaran els progra-mes electorals i el document fundacional.

Els immigrants reben menys ajuts que la població autòctonaEl 58,2% dels immigrants atesos tenen dificultats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de vacances escolars

La nova ultradreta espanyola es gestarà al Baix Penedès el 23 d’abril

Mesa presidencial del Consell Polític de PxC amb Agust Armengol, president; Pablo Barranco, vicepresident, i Robert Hernando, secretari general.

6 d’abril de 2016 | 4 | Sumari i editorial

- Què fas? Per què treus un peix de l’aigua i el poses en una branca d’un arbre? li diuen a Nasreddín.- No vull que mori ofegat. L’estic salvant!

L’home es creu ser més del que és i s’estima menys del que val.• No talleu la persona per adaptar-la al vestit.• La nostra època es vanta de les màquines que pensen i desconfi a • dels homes que ho fan.L’home és com un llumí, si no té cap, per a què serveix?• De vegades l’home és l’animal més bèstia.• No hi ha homes necessaris, només hi ha homes útils• L’home no és àngel ni bèstia però sempre que s’entossudeix a fer • l’àngel, fa el bèstia.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Cada cosa al seu lloc

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«Catalunya serà independent. Estem creant un estat»

Raül Romeva, conseller d’Exteriors de la Generalitat

1312 18

6 9 10Els pescadors de

Tarragona passen «gana i misèria»

Pla de la conselleria de Salut per reduir les llistes d’espera

La crisi del peix blau torna a deixar al descobert que a casa nostra, tal com passa en molts paï-sos del tercer món que veiem per televisió, hi

ha persones que treballen jornades interminables per salaris infrahumans i indignes en una societat justa. No és necessari desplaçar-se a Ruanda ni a Etiòpia per conèixer de prop la misèria humana. Només cal fi xar-se en les condicions en què estan sobrevivint des de fa molts mesos els pescadors de la llum de Tarragona. La majoria, immigrants que fan la feina que ja no vol fer la població autòctona, fa més d’un any que cobren menys de 300 euros al mes. Parlem d’unes 200 persones que s’endinsen a la mar per lluitar contra els elements, perquè tots puguem gaudir del fantàstic peix blau de Tarrago-na, i tot plegat per acabar guanyant un jornal que moltes vegades no arriba ni als 10 euros diaris.La manca de sardines i seitons a les nostres costes

fa temps que posa en perill la continuïtat del sector tarragoní del peix blau. Des de la confraria de Tarra-gona fa temps que es barallen amb administracions locals, autonòmiques, estatals i europees per fer entendre que la situació del sector no és sostenible i que cal actuar a escala global per solucionar una problemàtica ja estesa a tota la Mediterrània. I l’àmbit d’actuació de les administracions hauria de ser doble i de caràcter urgent. Per un costat, cal investigar a fons les raons per les quals la Medi-terrània cada vegada té menys peix blau i aplicar de manera immediata les mesures necessàries per garantir la recuperació de les espècies. Per l’altra, cal articular mesures perquè els pescadors de Tar-ragona i de la resta de Catalunya puguin sobreviure en condicions dignes i garantir així la continuïtat d’una professió tan antiga com la humanitat ma-teixa.

El tercer món a casa nostra

Editorial

Coneix l’àrea social de la Xarxa

de Santa Tecla

Saps què vol dir el codi imprès

en els ous?

La URV, entre les 15 primeres

de l’Estat

Entrevista a Magí Seritjol, director de Tarraco Viva

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Bernabé

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotografi a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassifi catsclassifi cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

Negocis que tanquen portes amb perjudici per als seus clientsLa històrica autoescola Europa de Tarragona ha tancat les por-tes sense previ avís als seus clients i els ha deixat sense cursos i sense els seus diners. Això és el que denuncien els centenars d’alumnes afectats per la decisió de l’acadèmia, que podria ser denunciada per un delicte d’estafa. De moment l’empresa no hauria donat cap explicació a les persones afectades i a la seva plantilla de professors.

NO

| 6 d’abril de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

S embla que està de moda judicialitzar la política. No hi estic ni a favor ni contra. Tots estem obligats a posar en coneixement de les autoritats judicials possibles il·legalitats o la comissió de delictes. Però, independentment de les obligacions legals i morals, crec

que és imperiós fer una refl exió per saber si el camí adoptat és el més correcte i saludable, democràticament parlant. Hi ha situacions en què la intervenció de la justícia només provoca soroll mediàtic i no soluciona l’arrel del problema. Judicialitzar la política és, almenys per mi, un fracàs de tots aquells que es dediquen a la cosa pública. Ells tenen al seu abast tots els me-canismes per evitar que en l’exercici de les seves funcions es cometin delictes. Els sistemes de control i fi scalització no funcionen perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts «encorbatats» que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir. Fins que no es canviï aquest xip, no hi haurà res a fer. Els casos de corrupció que ens corroeixen i que podreixen el nostre sistema tenen una solució allunyada de l’esfera judicial. Només cal que s’apliqui la fórmula de responsabilitat personal i partidària. Si un diputat es converteix en un lladre de collarí blanc, haurà de ser apartat ad eternum de la política, tornar els diners i desenvolupar treballs a favor de la comunitat. En el cas que no pugui tornar els calés robats, el cònjuge i el partit a què pertany n’haurien de ser responsables solidaris. D’aquesta manera, a banda de ser fi scalitzat per l’administració pública, estaria controlat per la família i la formació política que li dóna suport. Hem vist que, ara per ara, la presó no és el millor càstig per als corruptes ni és efectiva per re-cuperar els calés espoliats. És contraproduent que els polítics es denunciïn ells mateixos en un jutjat. Quan els indults serveixen per pagar favors. Als ulls dels ciutadans posen de manifest la seva inefi càcia per cercar sistemes de control i d’aprovar lleis que siguin capaces de contribuir a l’honestedat de la política. Estem acostumats a veure massa sovint la policia als ajuntaments i als partits polítics reclamant documents per fi scalitzar l’acció dels nostres representants. La lluita política ha de tenir lloc als plenaris o als parlaments i no als tribunals. Espero que no s’oblidin que els que avui són denunciants demà podran convertir-se en investigats... Els polítics estan per fer política, aprovar i fer respectar la llei, per això de cap manera accep-tem que dimiteixen de les seves funcions i hagin d’atabalar la justícia a causa de la seva incom-petència. Els polítics, més que ningú, tenen armes per fer que el país sigui més democràtic i més transparent. Només cal que ho vulguin. Però és clar, aquesta és una altra qüestió...

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es respon-sabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

Incompetents?

RICARD CHECAPERIODISTA

Els sistemes de control i fi scalització no funcionen,

perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca

de cultura democràtica de molts ‘encorbatats’ que es dediquen a

la política per servir-se i no amb la vocació de servir

JOSEP G ILPREVERE

Per què sóc capellà?

E spero que em perdoneu si, avui, parlo de mi ma-teix. El dia 11 de març celebrava el 65è aniversa-ri de la meva ordenació presbiteral. L’esdeveni-

ment va tenir lloc a Roma, a la basílica de Sant’Andrea della Valle, i vaig poder recordar-lo celebrant la missa davant d’un grup de familiars i amics que m’acompa-nyava.

Per què sóc capellà, no ho sé. O, millor, voldria creure que ho sóc perquè Déu, per camins diversos, m’hi va conduir. El cert és que, si sóc capellà, no és perquè sigui millor que les altres persones. En aquest sentit, no puc deixar de veure en la meva ordenació de capellà una gràcia de Déu, i prou.

Però sí que us puc dir per què continuo essent capellà. Al costat de la gràcia de Déu, hi ha la meva voluntat decidida de ser servidor de tothom, d’ajudar els altres a ser persones lliures i responsables i d’anunciar-los la meva joia de creient. Sóc, i continuo essent capellà, per-què em sento profundament estimat per Déu i perquè em sembla que, essent capellà, puc dur a terme, millor que si no ho fos, el meu compromís d’home i de cris-tià.

Això és tot. O és gairebé tot. Perquè sóc conscient que el meu servei de capellà s’inscriu –no pot ser altrament– en el servei, molt més ampli, que l’Església està cridada a atorgar al món. I aquí –ho confesso– hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Sóc capellà, sóc pre-vere, de l’Església de Tarragona i, per extensió, de tota l’Església que, com deia sant Fructuós, s’estén d’Orient a Occident. I em sembla que no he estat capaç de repro-duir o d’expressar en el meu ministeri i amb el meu ministeri, el misteri profund (i amagat) d’aquesta Esglé-sia, un misteri que, com deia Paul Claudel, la fa el gran regal de Déu als homes.

Si sóc capellà és perquè estimo l’Església, amb el mateix amor amb què estimo Jesucrist. No l’estimo perquè si-gui una meravella, sinó perquè és un regal de Déu. I em sap greu que la gent que estimo no estimi prou (i amb totes les conseqüències) Jesucrist i la seva Església.

6 d’abril de 2016 | 6 | Tarragona

tarragona

Els pescadors del peix blau de Tarragona ja estan al carrer. No han anat a la

vaga, «per no empitjorar en-cara més la situació econòmi-ca de les famílies afectades», però han encetat una sèrie de mobilitzacions amb les quals esperen sensibilitzar les ad-ministracions perquè aportin solucions immediates a la «misèria i la gana» per la que estan travessant uns 200 pes-cadors del sector de la llum a les nostres comarques. El gremi denuncia que «estem agonitzant» sense que cap administració, ni catalana ni estatal ni europea, hagi ofert una resposta satisfactòria. Des de fa un parell d’anys els pescadors sobreviuen amb nòmines de menys de 300 eu-ros al mes davant la manca de captures de sardina i peix blau al litoral tarragoní. Per raons encara desconegudes, tot i que tot apunta a canvis en l’ecosistema per raons mediambientals, les espècies de peix blau han deixat de créixer i de reproduir-se. Difí-cilment es troben exemplars de mida satisfactòria i les captures que es fan a dures penes es venen a 0,87 euros el quilo, la xifra més baixa

de les darreres dues dècades. Pinta magre per a un sector que, a l’espera que les auto-ritats determinin què cal fer per recuperar el peix blau de la Mediterrània, demanen ajuts econòmics per garantir la continuïtat de la professió en condicions dignes.

Les manifestacions van comen-çar el dilluns amb una concen-tració a les portes de la Confra-ria de Pescadors de Tarragona, al Serrallo, i van continuar el

dimarts amb una marxa pels carrers de Tarragona fins a les portes de la Subdelegació del Govern Central de Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco. Les protestes del col·lectiu de pes-cadors es reprenen aquest di-jous amb una concentració a les portes de la direcció territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Genera-litat, al barri de Sant Pere i Sant Pau.Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors, descar-

ta que la manca de peix blau al litoral sigui resultat d’una «sobreexplotació pesquera, ja que a Tarragona som l’empla-çament on més es respecten els períodes de veda», motiu pel qual es demana una in-vestigació a fons del fenomen natural o mediambiental que ha provocat la reducció de la població de sardines i seitons. «Estem disposats a deixar de pescar si aquesta és la solució», diu Esteve Ortiz, «però cal que des de les administracions s’es-

tableixin uns ajuts econòmics per garantir la supervivència del sector fins que la situació es recuperi. Sense aquests ajuts, el sector de la pesca del peix blau desapareixerà en poc temps», denuncia Ortiz.Entretant els pescadors con-tinuen malvivint amb guanys que no arriben ni als 300 euros mensuals. Un dels manifestants. la majoria d’origen immigrant, mostrava en públic la seva dar-rera nòmina de 140 euros. Una situació insostenible que posa la professió de pescador en un evident perill d’extinció. De moment, les autoritats donen suport moral, però no aporten cap sortida.

«Misèria i gana» per als pescadorsEls pescadors tarragonins del peix blau es mobilitzen. La manca de sardines i seitons al mar els obliga a sobreviure amb menys de 300 € mensuals

societat

redacció,Tarragona El gremi

assegura que, si no s’estableixen mecanismes d’ajut econòmic, el sector del peix blau tarragoní està condemnat a desaparèixer «en molt poc temps»

SELECCIONAMOS Y ESTUDIAMOS LASOLVENCIA DE LOS FUTUROS INQUILINOS

GESTIÓN INTEGRAL DE SU ALQUILER

MÁS DE 900 VIVIENDAS ALQUILADASEN TARRAGONA NOS AVALAN

GRAN CARTERA DE CLIENTES ACTIVA

NO DUDE EN CONTACTAR CON NOSOTROS EN:

GARANTIZAMOS ELCOBRO DE LAS RENTAS

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONANecesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Tel. 977 21 93 50

ADMINISTRACIÓNSEGUROS

PERITACIONES

COMPRA-VENTAALQUILERESTRASPASOS

Zamenhoff, 4 dorm. 450€ // H.Sanahuja, 2 dorm. Calef. Terraza 500€ // L. Pelaez, 3 dorm. a estrenar 500€

Part Alta, 55m, a reformar, 3 planta edificio buen estado.....................................35.000€Covadonga, 3 dormitorios, baño, cocina, balcón.................................................35.000€St. Ant. Ma. Claret, 4 dorm., baño, balcón, cocina, lavadero, exterior, sol..........66.000€P. Martell, 90m, 3 dorm., cocina nueva, baño, calef., gas, sol, luminoso..........110.000€Alguer, 85m, 3 dorm., baño y cocina reformados, aseo, bomba f/c. Buen estado...83.000€P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, gas natural, bien conservado....90.000€Mallorca,Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€Joan XXIII, 85m, 3 dorm., 2 baños, terraza 10m, perfecto estado......................128.000€Pin y Soler, ático, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, calef., gas, trastero.........180.000€P. Riba, 140m., sol, salon-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia...190.000€R. Cajal, 125m, 4 dorm., comedor-salón, cocina office, calef., gas, parking y trastero....210.000€Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......105.000€

ALQUILER TARRAGONA

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

| 6 d’abril de 2016 Tarragona | 7

TARRAGONA

El Concurs de Castells presenta l’edició d’en-guany amb l’objectiu

de guanyar agilitat i reduir-ne la durada. L’admirable estat de forma de les colles d’arreu de Catalunya fa que cada any es duguin a terme castells més complexos que requereixen més temps de realització. Aquest factor fa que la durada de les jor-nades del certamen s’incre-menti edició rere edició i les pauses entre colla i colla esdevinguin, en alguns mo-ments, tedioses.

Per evitar que es perdi el sen-tit d’espectacle de l’esdeveni-ment casteller i preveient que la jornada de diumenge de la Tàrraco Arena Plaça d’en-guany podria durar més de set hores, la Comissió Assessora del Concurs ha aprovat un nou sistema de rondes batejat com a «rondes encavalcades».Això vol dir, reduir els temps màxims d’execució i canvis en el funcionament d’un peu des-muntat. «Es tracta d’aprofi tar el temps que quedava mort», explica el director del concurs,

Xavi Gonzàlez. «El temps que una colla desmunta el peu i el torna a muntar, l’aprofi tarà una altra colla per actuar».Amb aquesta nova normativa, caldrà que les colles muntin aquests peus amb temps per estar preparades en cas que la colla anterior desmunti el peu abans que sonin gralles. Una «solució de laboratori», com l’anomena el director del con-curs, que es posarà en pràctica els dies 25 de setembre i 1 i 2 d’octubre que potser s’acabarà aplicant en pròximes diades.«El món té aquesta cosa mag-nífi ca que és aquest sistema d’autoorganització i de nor-mes no escrites que l’ha por-tat durant 200 anys a funcio-nar d’una manera interessant. Però a ningú se li escapa que el concurs com a única orga-nització que és capaç de gene-rar normatives fa que algunes d’aquestes normatives s’aca-bin incorporant a les diades tradicionals», admet Xavi Gon-zàlez.Una de les novetats d’aques-ta edició és l’increment de la partida dedicada als premis per a les 42 colles. Enguany s’incrementaran en un 7,22% després d’uns anys congelats. Uns guardons als quals po-dran optar les colles que es

classifi quin en el rànquing Estrella i que acceptin la invi-tació dels organitzadors. La in-cògnita doncs serà veure si els desitjats Minyons de Terrassa canvien enguany d’opinió. «Nosaltres sempre els convi-dem. La voluntat del concurs és aglutinar tot el món caste-ller i així ho mostra el projec-te de Biennal de Castells que hem passat de 14 colles l’any 2010 a 42 colles. I els Minyons de Terrassa són una gran colla que any rere any es classifi ca, estaríem encantats que vin-guessin i els deixem sobre la seva taula venir o no venir».

El Concurs de Castells 2016 guanyarà agilitat en les actuacionsPer aconseguir-ho es reduiran els temps màxims d’execució dels castells i s’encavalcaran les rondes

CASTELLS

+

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

460€460€

199€

259€

Individualdesde:

Matrimoniodesde:

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

Est

as o

fert

as d

e un

idad

es li

mita

das

anu

lan

cual

qui

er o

tra.

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

Oriol Montesó,Tarragona

6 d’abril de 2016 | 8 | Publicitat

TARRAGONATARRAGONA

| 6 d’abril de 2016 Territori | 9

territori

Salut preveu destinar més de 100 MEUR per reduir les llistes d’espera quirúrgiques

Cau el nombre d’aturats i creix el d’afiliats

L a nova conselleria de Salut d’Antoni Comín ha presentat un pla

que preveu millorar la gestió de les llistes d’espera quirúr-giques i de les proves diag-nòstiques a Catalunya en el termini d’un any. L’objectiu del pla, que està pendent de l’aprovació dels pressu-postos de la Generalitat per aquest 2016, és reduir un 10% el nombre de persones que esperen per ser opera-des i a la meitat el temps d’espera per fer-se proves diagnòstiques preoperatòri-es. També es vol reduir a la meitat el temps d’espera per a la primera visita a un espe-cialista. A la Regió Sanitària de Tarragona es va tancar l’any 2015 amb un total de 2.298 pacients que espera-ven per ser operats de ca-taractes, pròtesi de genoll o de maluc, una xifra superior als 2.102 que s’esperaven el mes de desembre de 2014.

El conseller Comín preveu una partida addicional de prop de 100 milions d’euros per acon-seguir un increment de l’activi-tat a les sales d’operacions dels hospitals de Catalunya, que haurien de fer unes 20.000 in-tervencions quirúrgiques més si el pla s’aprova finalment. En

cas que el Govern català conti-nuï treballant amb pressupos-tos prorrogats, la gestió de les llistes d’espera es mantindria com fins ara. El pla de Comín preveu a més incrementar les proves diagnòstiques en 30.000 i fer 300.000 visites més de consultes externes. Per tal que

els centres puguin fer front a aquest increment de l’activi-tat, la conselleria preveu fer una assignació pressupostària a cada centre (que ha de ser un centre públic o un centre sense ànim de lucre) en funció dels objectius assignats i el seu grau de compliment.

Altres novetats explicades per la conselleria passen per una major informació i transparèn-cia davant el pacient que ha de ser intervingut dins del siste-ma sanitari català. En aquest sentit, el pacient sabrà des d’un primer moment el temps que haurà d’esperar per ser operat i, en cas que s’aproximi el seu temps de referència, des del departament se li oferiran alternatives d’intervenció per solucionar la seva malaltia, sempre consensuades amb l’usuari. Tot el pla presentat per Anto-ni Comín està pressupostat en prop de 100 milions d’euros, 74 MEUR dels quals destinats a costejar les 20.000 intervenci-ons quirúrgiques addicionals, 8,4 per a proves diagnòstiques i 13,6 per a primeres visites en consultes externes. El pla pre-veu una partida de 34 milions d’euros per augmentar la capa-citat de resolució de l’atenció primària.

L ’atur baixa més d’un 5% a les comarques de Tarragona, 3.214 per-

sones menys que el passat febrer, i cau per sota dels 60.000. Concretament, són 58.626 persones les que estan en situació d’atur se-gons les dades de març pre-sentades pel Ministeri de Treball. Un 5,20% menys que el febrer i un 13,22% menys que el març de 2015 que, en xifres absolutes, es tradueix en 8.928 tarragonins menys en situació d’atur.

A aquesta bona notícia cal afegir que hi ha un increment del nombre d’afiliats a la Se-guretat Social. Respecte al febrer, el creixement ha estat del 2,52%, o sigui 6.886 per-sones més. En termes intera-nuals, l’increment se situa al 4,17% (11.200 afiliats més que el maç passat).El nombre de contractes in-definits registrats durant el mes de març també s’ha in-crementat a la província. Res-pecte al mes passat ha pujat més d’un 40% i en compara-

ció amb el març de 2015, un 10%. Els temporals registrats també han pujat vora el 20% en ambdues comparatives. Aquestes dades fan que el to-tal de contractes registrats a les nostres comarques des de principi d’any sigui de 64.440, dels quals menys només un 11% són indefinits. Recuperació a totsels sectors

El sector serveis és el que tor-na a registrar una recuperació

més accentuada (2.813 llocs de treball més que el febrer) molt probablement a causa de les vacances de Setmana Santa. L’atur també baixa a la indústria (-158), l’agricultura (-85) i la construcció (-64).

Tarragona i Gironalideren la baixada En l’àmbit català, la disminu-ció en el nombre d’aturats, respecte al mes passat, és més accentuada a les demar-cacions de Girona (-5,49%) i Tarragona (-5,20%). A molta

distància, Lleida registra una baixada de l’1,64% i Barcelo-na, de l’1,05%.La mitjana catalana es queda en el -2,01%, més de mig punt per sota de l’espanyola que ha estat del -1,40%.En termes interanuals, Tar-ragona (-13,22%) lidera la creació d’ocupació de Cata-lunya per davant de Girona (-12,95%), Barcelona (-12,50%) i Lleida (-10,79%).La mitjana catalana interanu-al és de -12,54% i l’espanyola és del 8,02%.

La conselleria dissenya un pla, pendent de l’aprovació de pressupostos, que vol rebaixar un 10% el nombre de pacients en espera per ser operats

S’incrementen els contractes indefinits registrats en un 40%amb relació al mes anterior a les comarques tarragonines

SALUt

economiA

6 d’abril de 2016 | 10 | Territori

territori

universitat

La URV, una de les quinze millors universitats de l’Estat espanyolEstà empatada amb centres com la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Ramon Llull o la Universitat de València

Un estudi elaborat per l’Institut Valencià d’In-vestigacions Econòmi-

ques (IVIE) i la Fundació BBVA ha creat un rànquing de quali-tat de les universitats de l’Es-tat espanyol i ha situat la Ro-vira i Virgili com la quinzena universitat espanyola, d’un to-tal de 61 centres educatius su-periors. La URV està empatada en quarta posició amb centres com la Universitat Politècni-ca de Madrid, la Universitat Ramon Llull o la Universitat de València. El rànquing està encapçalat per la Universitat Pompeu Fabra, seguida de la Universitat Autònoma de Bar-celona. Amb aquestes dades es desprèn que l’índex de rendi-ment del sistema universitari, que és el més potent d’Espa-nya, és el català, amb un 20% per sobre de la mitjana.

La URV, amb una puntuació global de 1,2, estaria empatada amb la Universitat de Cantabria, la Universitat de Miguel Hernán-dez de Elche, la Universitat Poli-técnica de Madrid, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Vàlencia i la Ramon Llull. La universitat tarragonina manté la mateixa posició que l’informe que es va publicar el 2015, amb una puntuació global de 1,2.L’estudi recull una classificació de 48 universitats públiques i 13 privades, segons docència, investigació i innovació i desen-volupament tecnològic, i té en compte 25 indicadors, com po-den ser articles científics, quali-tat de les publicacions, tesis doc-torals, taxes d’èxit docent, taxes d’abandonament, nombre de professors per alumne, patents, notes de tall, alumnes estran-gers, pressupost i projectes d’in-vestigació. Amb aquest aspecte, la URV destaca amb un 1,8 per sobre de la mitjana de les univer-sitats, que es situa amb un 1,2 pel que fa al sector d’innovació i desenvolupament tecnològic.

Docència i investigacióLes quatre universitats públi-ques de Barcelona, la UPF, la UAB, la UPC i la UB, encapçalen la majoria de classificacions dels U-Ranking de les 61 universitats espanyoles analitzades en els àmbits de la docència, la inves-tigació i la innovació i desenvo-lupament tecnològic per part de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Eco-nòmiques (IVIE). Així, les quatre universitats estan entre les deu primeres en la classificació ge-neral.Així, la UPF està al capdavant del rànquing general, amb un índex d’1,6, per davant de la UAB i la UPC, que ocupen el segon lloc, amb 1,4 d’índex, empatades amb la Politècnica de València. La UB té un índex d’1,3, i ocupa

el tercer lloc amb altres centres. La URV i la URL obtenen un ín-dex d’1,2, seguides de la UdL i la UIC, amb 1,1, la UdG, amb 1, i la UOC amb 0,7.

Volum i dimensionsLa primera universitat espa-nyola en volum i dimensions és la Complutense de Madrid, amb un índex de 4,5, seguida de la UB, amb un índex de 4. La UAB i la UPC estan entre les deu primeres amb índexs de 2,9 i 2,7, respectivament, i la UPF té un índex d’1,1 i ocupa el 20è lloc. De les 15 universitats espanyoles que lideren els dos rànquings, quatre són les públiques de Barcelona.Pel que fa al reconegut ràn-quing de Xangai, que també té en compte l’estudi, la UPC, la UB i la UAB són les tres primeres entre les deu uni-versitats espanyoles entre les 500 primeres de Xangai i en-capçalen les dues principals

classificacions d’U-Ranking. De les 11 universitats espa-nyoles que lideren dos dels tres rànquings, n’hi ha dues de catalanes: la UPF i la URV.

La URV destaca amb un 1,8 per sobre de la mitjana de les universitats, que es situa amb un 1,2 pel que fa al sector d’innovació i desenvolupament tecnològic

De les onze universitats espanyoles que lideren dos dels tres rànquings, n’hi ha dues de catalanes: la UPF i la URV

| 6 d’abril de 2016 Territori | 11

TERRITORI

ECONOMIA

Comença la campanya de la Renda 2015Des d’aquest dimecres ja es pot agilitzar la declaració a través de Renda WebAquest 6 d’abril es dóna el tret de sortida a la campanya de la declaració de renda 2015, en la qual Hisenda aporta per la potenciació de Renda Web, eina que agilitza la presentació de la declaració de forma on line. La plataforma elabora una proposta de declaració que els contribuents poden modifi car i confi rmar, al mateix temps que completar la informació. Malgrat aquest nou sistema, continuen vigents les dues vies de presentació, és a dir, la que es realitza a través de l’esbor-rany que facilita l’AEAT, així com la realitzada mitjançant el programa PADRE. El dia 25 de juny fi nalitza el termini per Renda Web i també la declara-ció de la renda amb resultat a ingressar mitjançant domici-liació bancària. El 30 de juny acaba el termini per confi rmar l’esborrany o presentar la de-claració de la renda amb resul-tat a retornar, amb renúncia a devolució o amb resultat a in-gressar sense domiciliació.

6 d’abril de 2016 | 12 | Social

xarxa de santa tecla

La Xarxa de Santa Tecla, amb els col·lectius més vulnerablesMés enllà de prestar assistència sanitària a la població del Baix Penedès i part del Tarragonès, la institució aprofundeix en l’atenció especialitzada als col·lectius més sensibles: infància, discapacitat i gent gran

sOcIal

L a Xarxa de Santa Tecla és una institució que té les seves arrels en l’his-

tòric l’Hospital de Santa Te-cla, des del qual durant més de vuit segles s’ha prestat atenció sanitària a generaci-ons de tots els estrats socials de la ciutadania tarragonina. La seva vessant sanitària està plenament consolidada, amb dos hospitals al Tarragonès i el Baix Penedès i amb la gestió d’una quarantena de centres d’atenció primària a ambdues comarques. Des de fa uns 10 anys, fidel al seu esperit fundacional de servei de la salut de les persones des

de tots els àmbits, la Xarxa de Santa Tecla ha posat l’experi-ència i la professionalitat del seu equip humà a disposició de l’atenció social de la gent del territori, especialment, entre els col·lectius més des-protegits: infància, persones amb discapacitat i la pobla-ció de la tercera edat. Amb serveis de residències gerià-triques, hospitals de dia, ser-veis d’atenció domiciliària, la Fundació Estela, el Centre Es-pecial de Treball Santa Tecla, la Fundació Casa Sant Josep i el Centre de Desenvolupa-ment Infantil Precoç, la Xarxa de Santa Tecla és avui en dia, en estreta col·laboració amb les diferents administracions competents, l’organisme tar-ragoní que presenta el catà-leg de serveis socials integral més important del territori.

Gent GranLa Xarxa de Santa Tecla presta atenció a la gent gran del terri-tori des de les residències geri-àtriques Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, ambdues a la ciutat de Tarragona. Aques-ta oferta es complementa amb places als centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafu-met i amb el programa de dina-mització Gent Gran Activa. En total la Xarxa disposa de 240

places geriàtriques residencials i una cinquantena més de cen-tre de dia.

Servei DomiciliariEl Servei d’Atenció Domiciliària SAD), que es presta a la ciutat

de Tarragona i a bona part de la comarcal del Baix Penedès és un servei de suport per a perso-nes dependents, generalment gent gran i menors d’edat amb diversitat funcional, al seu propi domicili per tal d’acom-

panyar-les i assessorar-les tant a elles com al seu entorn fami-liar. La gestió del servei muni-cipal a la ciutat de Tarragona va iniciar-se l’any 2008. L’any 2014 es va implantar la gestió del servei municipal a la locali-tat del Vendrell (Baix Penedès), tot ampliant-se l’any 2015 amb la gestió del servei a diversos municipis a través del Consell Comarcal del Baix Penedès.El SAD inclou serveis d’autono-mia personal (higiene personal, aixecar i enllitar la persona, or-ganització del menjar i segui-ment de la medicació), servei d’acompanyament (acompa-nyament i gestions diverses, acompanyament hospitalari a residències i centres sociosani-taris), servei d’assessorament, informació i orientació (asses-sorament tècnic sobre l’adap-tació del domicili i l’ús de mit-jans tècnics, assessorament al

serVeIs sOcIals de la xarxa tecla tarraGOnès/ BaIx Penedès

Malgrat que la imatge de la Xarxa de Santa Tecla sempre es vincula a l’àmbit sanitari, la institució és l’ens tarragoní amb un catalèg integral de serveis socials més important del territori

RESIDÈNCIES GERIÀTRIQUES - Les residències Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent disposen d’unes 240 places a la ciutat de Tarragona.

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA - L’equip humà de la Xarxa de Santa Tecla ajuda persones depenents als seus domicilis, a Tarragona i al Baix Penedès.

Més InfOrMacIó a

www.xarxatecla.cat

| 6 d’abril de 2016 Social | 13

XARXA SANTA TECLA

domicili en la cura de la perso-na depenent) i serveis de la llar (neteja i ordre de la casa, rentar, planxar i repassar la roba).

FUNDACIÓ ESTELAL’objectiu de la Fundació Este-la, entitat amb més de 40 anys d’història a la ciutat de Tarrago-na, és la promoció personal del discapacitat psíquic i la millora de la seva integració social, des-tacant prioritàriament aquelles actuacions orientades a l’educa-ció, la formació professional, la integració laboral i l’acolliment residencial. De la mà de la Xar-xa de Santa Tecla, a la qual Es-tela es va adherir l’any 2013, la Fundació dóna servei a les per-sones amb discapacitat intel-lectual des de la infantesa fi ns a l’etapa de maduresa. S’oferei-xen serveis educatius a través de l’Escola d’Educació Especial, Serveis d’Inserció Sociolaboral (STO /SOI) i d’habitatge amb la Llar Residència Estela. L’escola d’educació especial concertada ofereix tres etapes educatives: educació infantil; ensenyament bàsic i transició a la vida adul-ta.

CET SANTA TECLAL’activitat de la Xarxa de Santa Tecla dins de l’àmbit de la dis-capacitat intel·lectual es va ini-ciar l’any 2004, amb la posada en marxa del Centre Especial de Treball Santa Tecla, el qual durant els darrers anys ha anat ampliant la seva activitat. En l’actualitat el CET Santa Tecla dóna ocupació a un total de 40 persones amb diversitat funci-onal. En el Centre Especial de

Treball es desenvolupen tas-ques de bugaderia i serveis ge-nerals, amb les quals es cobrei-xen les necessitats dels centres de la Xarxa de Santa Tecla i de tercers.

CASA SANT JOSEPLa Fundació Casa Sant Josep, constituïda l’any 1912 i adhe-rida a la Xarxa de Santa Tecla l’any 2012, és una institució històrica adreçada, en conveni amb l’administració catalana, a tenir cura dels infants mancats d’un entorn familiar que se’n pugui fer càrrec.L’equip de la Casa Sant Josep desenvolupa un projecte socioe-ducatiu a través de diverses líni-es d’actuació, com ara el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) –amb capacitat per a 40 residents–, la Casa d’Infants (amb capacitat per a 12 menors) i amb els serveis de valoració de CAF, SIFE, Preadoptius i els pisos tutelats. L’entrada de la Fundació Casa Sant Josep dins de l’estructura de la Xarxa de Santa Tecla ha permès projectar la construcció d’un nou Centre Residencial d’Acció Educativa al nucli urbà de Tarragona. En aquest nou espai, més funcio-nal i adaptat a les necessitats dels usuaris, s’integraran la to-talitat de serveis que en l’actua-litat ofereix la fundació.El nou equipament entrarà en funcionament l’estiu de 2017.

CDIAPEn funcionament des de l’any 2010, el Centre de Desenvolu-pament Infantil i Precoç (CDI-AP) de la Xarxa de Santa Tecla

ajuda els nens i nenes de 0 a 6 anys que presenten difi cultats en el seu desenvolupament fí-sic o neuronal.Es tracta d’un servei concertat amb la Generalitat de Catalu-nya i ha atès més de 500 infants en els seus sis anys de funciona-ment. En l’actualitat, uns 140 nens i nenes són usuaris del CDI-AP en els seus diferents camps d’actuació (trastorns motrius de la primera infància, trastorns dels hàbits bàsics, trastorns de la conducta, trastorns en l’apre-nentatge del llenguatge, tras-torns emocionals i/o trastorns associats a problemàtiques o canvis familiars).Els professionals del centre (medicina, psicologia, logopè-dia, fi sioteràpia, psicomotrici-tat, treball social i neuropedi-atria) treballen de la mà de les famílies, es coordinen amb la resta de recursos assistencials

de la zona i s’impliquen en la comunitat.

LLARS D’INFANTSTambé dins de l’àmbit de la infància, la Xarxa de Santa Te-cla gestiona amb èxit tres llars

d’infants municipals als termes municipals de Tarragona (Llar d’Infants de Bonavista i de la Vall de l’Arrabassada) i de la Riera de Gaià amb un total de 150 places per a nens i nenes d’ambdues poblacions.

La Xarxa de Santa Tecla, amb els col·lectius més vulnerables

DIVERSITAT FUNCIONAL - Amb la Fundació Estela i el CET Santa Tecla s’està al costat de prop de 300 persones que presenten alguna discapacitat psíquica.

SUPORT A LA INFÀNCIA - El CDIAP ajuda nens i nenes que pateixen algun trastorn o difi cultat en el seu desenvolupament físic o neuronal.

6 d’abril de 2016 | 14 | Entrevista

entrevista

Tarraco Viva arriba en·guany a la majoria d’edat. Divuit anys que

pel seu creador i perpetua·dor són encara una edat molt jove per a un festival. Fa dos anys, aprofitant el bimil·lenari de la mort d’August, el festival es va reinventar amb noves propostes i formats arriscats que van tenir una magnífica rebuda per part del públic. Després d’una edició per recuperar l’alè, el festival romà de Tarragona contraataca. Magí Seritjol i el seu equip ens sorprenen amb una nova aposta que, si bé no surt dels límits de l’Im·peri romà, s’allunya molts quilòmetres de Tàrraco. Els jeroglífics, les màscares de déus teriomorfs i les mòmi·es dels faraons compartiran espai amb els gladiadors i els legionaris que es preparen per a la conquesta de noves terres. Egipte visita la Tàrra·co imperial i ho fa quan les fronteres de la Unió Europea es mostren més hermètiques als hereus d’aquelles prime·res civilitzacions. Sota el títol «Roma i Egipte. Una fascina·ció mediterrània», el festival s’actualitzarà per recordar·nos uns punts de trobada que semblen oblidats.

Per què Egipte?Perquè és l’origen de quasi tot: de la política, de l’estat, de la religió, de la idea de societat, de l’agricultura avançada… Allí neix gairebé tot. Els grecs els copien i els romans copien els grecs creant, al voltant del Me-diterrani, les civilitzacions més esplendoroses que han existit

mai. Per tant, comencem pel principi.

Pel punt de trobada.Veurem si serà punt de troba-da i punt de topada. Hi va ha-ver una invasió i una ocupació militar però, al mateix temps, Egipte va seguir funcionant fins al punt que els emperadors romans es representen com a faraons. Per a un ciutadà no hi havia diferència entre Tuthmo-sis III i August. Per tant, hi ha una continuïtat cultural molt gran que dura mil·lennis i no s’acaba fins a l’arribada del cristianisme i després de l’is-lam.

Aquest és el punt d’encontre, doncs?És que la gent pensa: l’Imperi romà. I ho posa tot del mateix color. Però no era així. Hi ha-via una unitat política, Roma, que imposava la llei per la força, però hi havia cultures i civilitzacions molt diferents. A Orient no es parlava llatí, es parlava grec.

En podem aprendre alguna cosa... A construir la Unió Europea des del Mediterrani. A buscar temps de pau. Els romans van aconseguir 300 anys de pau. Em sembla que és el període

més llarg de pau que hi ha hagut a tot el Mediterrani.

El relat històric per entendre el present fa de Tarraco Viva un festival actual?És que la història està per això. El passat ens ha de fer reflexio-nar per què som com som, per què estem com estem i apren-dre per no cometre els matei-xos errors.

Què explica el cartell del fes·tival?Explica com un senyor vestit a la romana amb un gest tipifi-cat a l’art romà es fa enterrar a la manera egípcia. Tenim un sincretisme cultural i religiós. Dues civilitzacions que es tro-ben, no que s’expulsen.

Impensable després de l’ar·ribada del cristianisme i l’is·lam.Impensable. No vull dir que tot fos negatiu però posaré un exemple: a l’inici del regnat de Constantí a Roma hi havia 28 biblioteques públiques, quan ell mor en queden dues. Literal-ment van cremar biblioteques senceres en ares d’una creença religiosa que consideraven úni-ca. En general, aquell món de tolerància religiosa i de pensa-ment desapareix amb el cristia-nisme i després amb l’islam.

A qui va fascinar Egipte? Als emperadors, per descomptat. Juli Cèsar inventa el creuer de luxe. Ell, que era un home que sempre estava treballant, amb un caràcter germànic; va a Egipte, guanya la guerra i se’n va uns mesos de creuer pel Nil amb la seva amant Cleòpatra. Es passa mesos navegant sense fer res! August també va caure rendit a Egipte.

Ell, per la riquesa monumental d’Alexandria. Quan la va veure va tornar a Roma per construir-hi monuments i edificis. No podia permetre que una ciutat conquerida fos més bella que la capital.

I al públic del festival, què el fascinarà?Espero que el mateix que a mi. La immensitat que representa Egipte. Les piràmides són fas-cinants però, i el treball dels pagesos? Uns pagesos amb ai-xades de fusta van ser capaços de construir milers de canals i dics que cada any havien de re-novar per la crescuda del Nil.

Com tancareu enguany el fes·tival?Tractem un tema que reuneix les dues cultures: els retrats d’El Fayum. Són retrats ro-mans que es posen en tombes egípcies. N’hi ha més de dos

mil escampats per tots els mu-seus del món. A Barcelona n’hi ha dos, al Museu Egipci. John Berger, un dels grans teòrics de l’art contemporani, diu que els retrats que més l’han fascinat són els d’El Fayum. Diu que a les mirades dels retratats hi ha tot l’art contemporani occiden-tal ficat dintre.

Déu n’hi do!Aquests retrats que estan fets per a la mort, per no ser vistos. I et miren a tu, després de dos mil anys, amb uns ulls molt expressius. Ens estan interpel-lant. Ens estan dient: ei, jo sóc com tu, eh! Hi ha un text del final del Relat dels morts de James Joyce, als Dublinesos, que diu «cau neu per tota Ir-landa damunt dels aiguamolls d’Allen. Cau damunt dels vius i dels morts». La mirada d’El Fayum és això: una continuïtat entre la vida i la mort.

Magí SeritjoldirEctor dEl fEstival tarraco viva

«Juli Cèsar va inventar els creuers de luxe a Egipte»

Oriol Montesó,Tarragona «El passat ens ha

de fer reflexionar per què som com som, per què estem com estem i aprendre per no cometre els mateixos errors»

Foto de Manel Granell

| 6 d’abril de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

D arrerament s’ha publicat un interessant treball d’anàlisi sociològica que porta per títol Generació Z, l’últim salt genera-

cional. Els seus autors estan convençuts que els joves nascuts entre el 1994 i el 2009 protagonit-zaran el canvi social més important dels últims temps, crearan un nou món, amb noves regles, amb altres valors. I ho faran perquè són els pri-mers fi lls del planeta internet, els primers que «van canviar el biberó per l’smartphone, van conèixer les primeres lletres en una pantalla i geografi a a través dels amics de la xarxa social». Són noies i nois autodidactes, creatius, innova-dors i molt exposats a la informació. Tenen poc a veure amb l’actual generació que gestiona el poder, l’anomenada Generació X, aquella que va construir, amb anhels de llibertat i moltes re-núncies individuals, l’Europa democràtica, soli-dària i integradora.Iñaki Ortega, director de Deusto Business Scho-ol a Madrid, n’ha defi nit els principals trets que els caracteritzen: «s’han educat i socialitzat amb internet a les seves butxaques, això els fa irre-verents amb qüestions fi ns ara sagrades com els pares, els professors i els caps, però alhora amb més capacitat d’empatitzar, fer amics, ser em-prenedors precoços i més implicats socialment». Gràcies a internet s’han acostumat des de petits a no dependre tant de pares i de docents per a adquirir coneixement, això possibilita que tin-guin una capacitat extremadament fl exible per organitzar i transmetre la informació, que es pot fusionar i ser compartida.Aquestes característiques determinaran subs-tancialment la societat i, òbviament, la cultura que aquesta produeixi, en tant que aquesta és l’expressió màxima dels comportaments i de les actituds dels que la integren; i és la cultura l’en-carregada d’obrir les perspectives als ciutadans.El món actual està desajustat. Amin Maalouf considera que el nostre segle camina sense brúi-xola, farcit de contradiccions, instal·lat en el concepte d’instantaneïtat, el qual ha creat un entorn mental molt diferent a tot allò que la hu-manitat havia conegut fi ns ara. El procés d’adap-tació requereix una escala de valors que perme-ti gestionar millor la diversitat, els recursos, els coneixements, el poder, o sia «la nostra vida en comú i la nostra capacitat de supervivència». La primacia de la cultura és l’únic instrument per reformular l’escala, ja que proporciona els mit-jans intel·lectuals i morals indispensables per sobreviure, atès que permet donar prioritat a altres fonts de plaer allunyades del consumisme i fonamentades en l’adquisició del saber i d’una vida interior plena. Tenim el deure moral d’evi-tar que la nova generació s’instal·li en la feblesa intel·lectual atès que li suposaria renegar de la democràcia o reduir-la al simulacre. Per Maalouf

el segle XXI se salvarà gràcies a la cultura o nau-fragarà.La política cultural ens exigeix, ara més que mai, una visió humanitzadora i transformadora de la societat. Ha d’estar per sobre de les divergències estratègiques dels partits i ha de poder integrar tothom que cregui que pot aportar quelcom a la cultura en el seu sentit més ampli i genèric. Necessitem ser conscients de les nostres arrels culturals per poder contribuir a l’edifi cació d’un humanisme d’abast universal. Despullats d’una dinàmica cultural potent no es pot fer front a la força economicista de la societat actual. Es trac-ta de generar una cultura amb capacitat crítica davant les injustícies, capaç de remoure consci-ències i de generar actituds militants.La nostra consciència cultural ha estat modela-da per la fi delitat i la integració. La fi delitat a la identitat cultural pròpia no implica unifor-misme ideològic. Cal que s’anunciïn totes les aportacions que es generen en el sí de la nostra comunitat cultural.Tenim la responsabilitat de situar els fonaments de la política cultural més enllà del debat polític partidari, posar-lo en el món de la gent de la cul-tura; només si hi ha entesa podrem obrir noves perspectives. Treballarem per una política cul-tural que se situï per damunt de les confrontaci-ons polítiques i ideològiques, perquè només així refl ectirà el pluralisme de la societat tarragoni-na i, de retruc, esdevindrà signe de tolerància, convivència i creativitat de la nostra gent.Haurem de ser prou hàbils per passar de «l’admi-nistració de la cultura» a la «política de la cultu-ra», i ho farem a partir de quatre objectius clars, amb voluntat de superar els dirigismes i les ocurrències, i de dibuixar un horitzó compartit per la majoria: 1) conservació del patrimoni 2) foment de l’activitat creadora 3) difusió cultural 4) garantir la igualtat d’accés a la cultura.Tenim una oportunitat històrica que ens espero-na a treballar per crear un marc de referència que serveixi de baula per a una generació que arriba amb noves sensibilitats i inquietuds. En paraules del poeta Josep V. Foix «M’exalta el nou i m’enamora el vell».

F a quinze dies vaig fer una crítica força esmolada a Euro-pa per la seva pretensió de formar una unió de nacions pel bé de tots els europeus, i no sortir-se’n. El dia abans,

l’atemptat de Brussel·les ens havia sacsejat a tots, però aquella columna ja estava en camí de ser publicada. No sé si hauria rec-tifi cat res del que hi havia escrit, però amb l’atemptat vaig pen-sar que necessitàvem la Unió Europea més que mai, per lluitar contra l’enemic extern i quan dic enemic extern em refereixo al jihadisme. Insisteixo: falla la unió. Segons sembla, els atemptats a Europa són perpetrats per mu-sulmans europeus. Quants són? Fa mig any, quatre mil euro-peus havien viatjat a Síria i l’Iraq seduïts per la Jihad i entre-nats per matar aquí; segurament avui ja són més. Però pocs, comparats amb tots els efectius policials europeus sumats als serveis secrets de cada país. Què fa tan forts els terroristes, que són capaços de burlar les investigacions i el seguiment de la policia europea? Està clar que, encara que dispersos, la unitat en l’objectiu: destruir l’estabilitat europea. És la unitat que ens falta a nosaltres; podem fer grans coses, però junts i coordinats. I mira que fa temps que parlem de coordinació entre els dife-rents països! No s’acaba d’entendre que l’assot dels atemptats que estem patint, ara els uns, ara els altres, no faci prendre, a qui ho ha de fer, decisions ràpides i efectives. Estic segura que de ments brillants, tant com les dels terroristes, n’hi ha d’haver moltes a Europa per poder tallar aquest degoteig –més ben dit, aquests ruixats que ens cauen al damunt–, cada vegada més sovint. Qualsevol comunicació i informació relacionada amb el tema ha de fl uir entre els països i no guardar-se zelo-sament com si fos un tresor. Un cop la informació a les mans, s’ha d’aprofi tar, ara sí, com un tresor. A partir d’aquí, ni una negligència. No sabem d’on surt aquest odi a Europa. Algunes veus diuen que els hem maltractat com a immigrants durant molts anys. Bé, però resulta que d’immigrants a Europa n’hi ha de totes les parts del món i no tots ens volen morts. A banda d’això, no només atempten a Europa, sinó a tot el món; suposo que amb el mateix objectiu de desestabilitzar. I la qüestió és que se’n surten perquè ni aquí ni enlloc, ningú no pot entendre que en nom del seu Déu matin els que creuen en el mateix Déu que ells, amb l’excusa de matar els que no hi creuen. Desestabilitza no poder-hi trobar una lògica coherent, desestabilitza que el seu odi augmenti en progressió geomètrica, desestabilitza que mort o capturat un peix gros, immediatament en surti un altre, talment els monstres que es reprodueixen en les pel·lícules de ciència-fi cció, o com l’agent Smith a Matrix. Potser, tal com li diu Michael Caine a Christian Bale a Batman, el cavaller obscur, «hi ha homes que només ho volen cremar tot». Per tant, com que no podem lluitar contra la irracionalitat, ni tampoc la podem entendre, només ens queda unir-nos. Unir-nos els europeus i unir-nos amb els americans, amb els russos, si és possible, i amb tots els països que pateixen els atacs terroristes, i fer un front comú. Només la unió ens farà forts, més forts que ells. Tot i que avui he abusat de les referències cinematogràfi ques, el que estem visionant i protagonitzant és molt pitjor que les pel·lícules apocalíptiques a què ens té acostumats Hollywood, però malgrat el que diuen molts, em nego a acceptar que això sigui una guerra. Que els ho preguntin als sirians, que prefe-reixen el calvari que estan patint que no pas estar sota les bom-bes. Encara no estem en guerra, però ens hauríem d’espavilar.

La cultura de la Generació X per a la Generació Z

JOSEP M.PRATS CONSELLER DE CULTURA

AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Europa, si us plau, unió

TERESA DUCHESCRIPTORA I BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

Gràcies a internet [els joves] s’han acostumat des de petits a no dependre tant de pares i de docents per a adquirir

coneixement, això possibilita que tinguin una capacitat

extremadament fl exible per organitzar i transmetre la

informació...

6 d’abril de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

Apareixen diferents seccions del circ romà als solars del carrer Ferrers

Marc Chornet porta el seu ‘Romeu i Julieta’ al Tarragona

Les prospeccions arqueològiques dels solar limí-trofs al carrer Ferrers deixen al descobert restes del circ romà. S’ha localitzat l’arena, les gra-

deries on es recolzaven els seients i la línia de podi. Aquest mur de dos metres, que era l’encarregat de separar l’arena de les graderies inferiors, està afec-tat com a mínim parcialment per estructures medi-evals.«El fet d’haver trobat estructures medievals, pro-bablement del segle XIV, ja ens està indicant una ocupació la zona del circ entre el XII i XIV», explica l’arqueòloga municipal Imma Teixell que admet que s’ha trobat «el que ens pensàvem: una superposició d’usos del circ romà de Tàrraco» que coincideix amb la d’altres espais excavats.Cal tenir present que a partir del segle XII la ciutat es concentra a la Part Alta i s’expandeix a partir del segle XIV fins a la rambla vella. Dins d’aquest període se situen els vestigis medievals que s’han trobat sobre la línia de podi. «Aprofiten les estructures del circ per viure-hi, per fer-hi les seves activitats i, evidentment,

utilitzen les estructures visibles del circ», diu Teixell.Aquests espais també es van usar com a zones d’horts o de jardins en època moderna que és, segons l’arque-òloga, «el que li ha fet més mal». Un exemple d’això en són les escales monumentals que s’han trobat en una de les exploracions.«Malgrat tot podem estar molt contents perquè te-nim quatre línies de graderia que coincideixen en la penúltima més alta de les restes dels Sedassos i que ens ajudaran a definir la longitudinal de l’espai nord del circ que estava en contacte amb el fòrum provin-cial», conclou Teixell.Amb aquestes dades sobre la taula la conselleria de Patrimoni actuarà en els pròxims mesos per fer més visible aquest espai.

«A partir de les restes que hi ha es farà una proposta tècnica tenint en compte els recursos que tenim amb l’objectiu de fer-ho més visible i interpretable per les persones que passin pel carrer Ferrers», anuncia la consellera de Patrimoni, Begoña Floria.Aquesta darrera actuació es preveu que estigui en marxa, o enllestida, durant el Congrés d’Arqueologia Clàssica que es durà a terme el pròxim novembre i que estarà dedicat als circs romans.

El director tarragoní Marc Chornet porta a l’es-cena del Teatre Tarragona l’estrena del clàssic Romeu i Julieta reinterpretat i reversionat amb

la seva companyia Projecte Ingenu, i de la mà d’un planter de joves actors i actrius com són Carlos Cu-evas i Clàudia Benito, de protagonistes; i Alba José, Neus Pàmies, Roser Tàpies, Rosa Serra, Clara de Ramon, Xavier Torra, Toni Guillemat, Jordi i Martí Salvat, que conformen el grup coral de la mítica his-tòria d’amor. Chornet ha avançat que de la mateixa manera que va fer amb Hamlet ara fa un any, aquest altre Sha-kespeare no deixarà ningú indiferent, ja que «tot i la seva essència i puresa en el tractament del text i la posada en escena, s’aprofundirà en la cruesa de la història» i ha posat èmfasi en la importància del públic jove per fer-los veure que, tot i un segles més tard, «la incomprensió d’aquests joves té molta vi-gència».L’obra es podrà veure dissabte 9 d’abril a les 21 hores i diumenge a les 18 hores, funció que culminarà amb el Fòrum de l’espectador, és a dir amb una conversa entre la companyia i el públic assistent. El preu és de 25€, però compta amb diversos descomptes com és el cas del públic jove (menors de 25 anys a 12€).

Oriol Montesó,Tarragona

RAmon segúChinChiLLA

El col·legi Jaume I va ser durant molts anys el lloc de formació de molts tarragonins i tarragonines de la Part Alta. Era un centre escolar amb molta vida i tots els exalumnes guarden molts records del seu pas per allí. Ocupava tota una illa de cases ubicada on avui es troba el pàrquing de Jaume I. Aquesta fotografia mostra un dels festivals de final de curs on es feien els clàssics balls tradicionals catalans, entre altres activi-tats esportives i lúdiques. Al fons es pot veure el cam-panar de la catedral de Tarragona. El seu tancament va ser una gran sorpresa i l’espai que va deixar actual-ment és un dels grans deutes pendents de la ciutat.

Tarragona en imatges

| 6 d’abril de 2016 | 17Agenda

AGENDA

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadu-ra, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva fi lla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. Per això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és ca-talà.Lloc: Sala Trono Hora: 20.30Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala TronoL’obra també es representarà el dissabte a la mateixa hora.

Xavier Deltell farà de les seves dins del cicle de monò-legs, “Divendres d’humor”. Un dels humoristes més divertits del panorama nacional que ja ha triomfat a teatres i programes de televisió.Lloc: Casino de TarragonaHora: 23Preu: 6€ amb consumició

Un cop més torna la prestigiosa companyia del Ballet de Moscou torna al Palau Firal i de Congressos de Tar-ragona, en aquesta ocasió amb Giselle.Lloc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Hora: 21Preu : 38€ (despeses de gestió no incloses)Grups a partir de 12 persones: 20€/entrada

Una formació insòlita però amb una sonoritat d’allò més atractiva. Això és el Blooming Duo, un grup que reuneix dos instruments que és poc habitual escoltar junts: arpa i marimba. Els seus recitals no deixen mai indiferent i en el programa que presenten a la Xarxa de Músiques proposen un autèntic viatge sonor per latituds i tradicions musicals diverses. El seu repertori per l’ocasió inclou obres originals per a la formació, ar-ranjaments de pàgines d’autors tan coneguts com Ra-vel o Albéniz, i fi ns i tot obres dedicades expressament al Blooming Duo, com ara la del català Feliu Gasull. El Blooming Duo està format per Esther Pinyol Grífols, arpista i Ferran Carceller Amorós, percussionistaLloc: Teatre MetropolHora: 20Preu 12 € / 10,20 € (-25 anys + 65 anys)

DISSABTETarragona Dansa. ‘Giselle’

9

DIVENDRESTarragona Comèdia. ‘Xarnegos’

8

TarragonaComèdia. Xavier Deltell

DIMARTSTarragona Música, Blooming Duo

12

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

ABRIL 2016

Lo más cool de la foto. Taller.

Pròximament! I Taller · Detalls per convidats

L’empresa d’esdeveniments i casaments Lo más cool de la foto presenta un taller per a futurs nuvis que els permet conèixer alternatives a la compra de detalls per a convidats de casament. En l’activitat es realitzarà un pot de melmelada o mel artesanal decorat i coneixeran les nove-tats en detalls.Contacte: 605 563 383 · lomascooldelafoto.comLloc: Espai Coworking Tarragona (Vicent Andrés Estellés, 6 - Vall de l’Arrabassada)Data: 16 d’abril

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’

Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Monné

La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografi es actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les plat-ges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gaire-bé inalterats..Lloc: Arxiu M2 Espai TabacaleraFins al 29 d’abrilDe dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

6 d’abril de 2016 | 18 | Gastronomia

gastronomia

Una qüestió d’ousEl Mercat central de Tarragona acull la campanya «L’ou, d’etiqueta» que ajuda a interpretar l’etiquetatge i el marcatge d’aquest aliment

alimentació

L ’ou és un aliment bàsic al cistell de la compra dels catalans,

tot i això, només el 3% dels consumidors sap identifi-car correctament el codi que du imprès a la closca i la informació que recull l’etiqueta dels envasos. Si ho fessin correctament sa-brien de quin tipus de galli-na és l’ou que consumiran, de quin estat procedeix i, dins d’aquest estat, en quina província, munici-pi i fins i tot granja ha es-tat criat l’animal que han post aquell ou. La campa-nya «L’ou, d’etiqueta», que recentment s’ha desenvo-lupat a Tarragona, té per objectiu per informar els consumidors sobre els siste-mes de producció europea, l’etiquetatge i el marcatge de l’ou. Els catalans consumim més de 75 milions de dotzenes d’ous l’any, xifra que representa el 15% de tot el que es consu-meix a l’Estat espanyol, per tant, l’ou és un element im-prescindible en la nostra ali-mentació. Majoritàriament, els consumidors es fixen en l’etiqueta dels aliments, però en el cas dels ous hi ha un percentatge molt elevat de la població que no la llegeix mai o gairebé mai, i sovint, les dades que contenen s’in-terpreten malament. Així, a Catalunya, el 66% dels consu-midors assegura que es fixa en el codi marcat a la closca, però només el 3% l’identifi-ca correctament: més de la meitat dels consumidors ca-talans (55%) el relaciona amb la data de consum preferent i el 36%, amb la data de posta.

Cada dada, al seu llocEn realitat, el primer núme-ro del codi imprès a la closca indica el sistema de produc-ció al qual pertany i la resta de dígits serveixen per iden-tificar el país, la província,

el municipi i la granja d’ori-gen. A la UE existeixen quatre sis-temes de producció d’ous: de gallina criada en gàbia, de gallina criada a terra, de ga-llina criada a l’aire lliure (o de pagès) i ecològic i veient el codi podem saber quina és la procedència d’aquell ou en concret.Pel que fa a l’etiqueta de l’en-vàs, indica la data de consum preferent, el pes dels ous, la forma de cria de les gallines i el centre d’embalatge. També n’aconsella la conservació en fred. A més, pot incloure in-formació més detallada, com ara l’alimentació de la galli-na o la composició nutritiva de l’ou.La campanya, que ha estat impulsada per INPROVO (Or-ganització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes), amb el suport i el cofiança-ment de la Unió Europea (UE) i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, es va presentar el passat 31 de març al Mercat central de Tarragona.

Només el 3% de la població a Catalunya identifica correctament el codi marcat a la closca

Els catalans consumeixen més de 75 milions de dotzenes d’ous a l’any, el 15% del total que es consumeix a l’Estat espanyol

| 6 d’abril de 2016

GASTRONOMIA I OCI

Gastronomia | 19

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL. 977 66 26 51

Calçotades i xatonadesMenú especial

De dimarts adiumenge

(begudes a part)

25 €IVA inclòsPLATS DE CARN DE CAÇA!!!

16€

www.elmolidecaltof.comreservas@elmolidecaltof.com

MAGNOLIA HOTELCarrer Madrid, 8.(43840) Salou

Tels.: 977 35 17 17 · 977 35 04 44reservas@magnoliahotelsalou.com. www.

magnoliahotelsalou.com.

Magnolia, un bon hotel cèntric a SalouFèlix Llovell,periodista gastronòmic

Posem a bullir les patates. Un cop estiguin bu-llides les obrim per la meitat i buidem el cen-tre. Les omplim amb la brandada i hi afegim el formatge blau per sobre. Tot seguit cobrim de beixamel la base d’una cassoleta i hi posem les patates. Ho posem al forn a gratinar durant aproximadament 3 minuts, fi ns que el format-ge es desfaci. Bon profi t!

La recepta d’Encarna Martínez

Patata farcida debrandada amb formatge blau

Ingredients PatataBrandadaBeixamelFormatge blau

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Toft’ompliràs d’alegria i felicitat complerta

i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2

El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Situat en un edifi ci de disseny, qualitat i confort, a 50 metres del passeig Marítim i de la platja de Salou i a 10 minuts de l’aeroport de Reus aquest hotel del Grup Reside (que té també Mas La Bo-ella a La Canonja) va ser inaugurat l’any 2005 i amb la categoria de 4 estrelles Superior, és una de les millors opcions hoteleres en el centre de la capital de la Costa Daurada.Disposa de 72 habitacions amb aire condicio-nat, minibar, caixa forta, telèfon directe, tele-visió via satèl·lit, Wi-Fi, assecador de cabell i pany electrònic. Són habitacions especialment concebudes per al descans i la tranquil·litat, dis-posen d’ampli saló amb llit de matrimoni, carta

de coixins, escriptori amb connexió a internet i una gran terrassa. També té habitacions per a minusvàlids. El preu de l’habitació doble és de 70/212 euros/dia, segons temporada.El dirigeix Laia Pujals i Mariné i disposa de ga-ratge a l’aire lliure, piscina exterior, gimnàs i zona Spa amb sauna i jacuzzi, solarium, sala de convencions i restaurant. A l’estiu ofereix un restaurant a la terrassa de la piscina.Magnolia és un bon hotel cèntric a Salou.

Elaboració

ESCAPADES

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

MENÚXATÓ ICALÇOTADES

6 d’abril de 2016 | 20 | Botiga de Salut

BOTIGA DE SALUT

Mobiliari adaptat per a llars i residències a Botiga de Salut

En un espai en el qual habiten persones amb mobilitat reduïda, ja siguin llars particulars o espais col·lectius com ara residències o

hospitals, la tria del mobiliari és fonamental per garantir la màxima adaptabilitat i confort per als seus usuaris. Les recomanacions dels professionals poden ser de gran ajuda a l’hora de triar aquells elements que es poden necessitar, ja que estan ca-pacitats per destacar les característiques més relle-vants i que millor s’adapten a les necessitats dels usuaris.

A Botiga de Salut són professionals i treballen amb les millors marques del sector com és la fi rma Kaudex, una empresa especialitzada en mobiliari i cadires des-tinada a grans col·lectivitats, que té cura al màxim dels materials i el disseny perquè siguin compatibles per a tot tipus de grups de persones.Com a exemples d’aquesta cura es pot destacar que, a l’hora de dissenyar les seves cadires, la fi rma té molt

en compte les accions d’asseure’s i aixecar-se i per això presta molta atenció a la longitud i la ubicació dels braços. També és notable l’ús d’escuma injectada en respatllers alts i seients, que, amb les seves formes anatòmiques, aconsegueixen un excel·lent confort i subjecció.En mobiliari d’ús intensiu, com mobles en general i habitacions, es poden trobar infi nitat de detalls pràc-tics com ara potes unides a la tapa que permeten l’ac-cés de cadires de rodes; espais diàfans a les zones bai-xes del mobiliari per facilitar la neteja, tiradors amb anses per facilitar l’obertura i el tancament de portes i calaixos, etc.També disposen de somiers, des dels més senzills, ar-ticulats de làmines amb potes fi xes, fi ns als més com-plexos amb zona dels peus abatible, carret elevador de columnes, moviment tren-antitren, fre centralit-zat amb roda direccional, etc. També disposen de complements com ara capçals o peus de llit en fusta; baranes convencionals i

baranes d’alumini combinat amb fusta que s’integren perfectament al llit quan estan plegades, i matalassos d’escuma de poliuretà o de viscoelàstica.El departament tècnic de Kaudex dissenya i projecta en 3D, per poder visualitzar de manera ràpida i senzi-lla com quedaran un cop acabades les instal·lacions i Botiga de Salut, en col·laboració amb aquest departa-ment, és capaç d’adaptar espais, formes i mesures, a la singularitat de cada projecte.

Podeu demanar pressupost sense compromís al 977 24 98 98.

| 6 d’abril de 2016 | 21Gent

GENT

Els dies 2 i 3 d’abril va tenir lloc a Port Ginesta el Campionat de Catalunya de Creuer 2016, amb la participació de més de 40 embarcacions i que va servir per decidir els campions de Catalunya en aquesta disciplina nàutica. Cal destacar en la classi-ficació el segon lloc en classe ORC1 aconseguit per l’embarcació Raquero d’Eugenio López Chacarra, amb tripulació combinada del Club de Vela Platja Llarga i del Reial Club Nàutic de Tarragona.

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i el regidor de Governació, Antonio Reyes, s’han reunit amb els membres del Comitè d’Empresa de Bic Graphic davant les incerteses que planen sobre el futur d’aquesta companyia. El comitè d’empresa va manifestar la difícil situació en què es troben els treballadors de la planta, amb manca d’informació i una total inseguretat sobre el seu futur més immediat. Hi ha famílies senceres que viuen exclusivament del sou que ofereix l’empresa i moltes són canongines.

Amb el lema «Feliços els misericordiosos» el dissabte, dia 2 d’abril, Vila-seca va aco-llir la trobada diocesana d’adolescents i joves organitzada per la Delegació diocesa-na de pastoral de joventut. Entre altres activitats, joves i acompanyants van viure intensament l’eucaristia a través dels cants i de la seva participació en moments puntuals de la litúrgia. Els participants es van comprometre a viure l’alegria de la fe, a experimentar l’amor de Déu i transmetre el perdó en la seva vida diària.

Tarragona ha acollit la Simulació del Parlament Europeu, una iniciativa que per tercer any consecutiu ha proposat a la ciutadania tarragonina posar-se en el paper dels seus eurodiputats per conèixer el funcionament de la ins-titució europea. Els ciutadans han pogut participar en debats d’actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, com en la dinàmica parlamentària real. La jornada tindrà continuïtat aquest divendres amb un acte a la Universitat, a Tarragona.

L’embarcació tarragonina ‘Raquero’, segona al Campionat de Catalunya

de Creuer 2016

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, es reuneix amb el comitè d’empresa

de Bic Graphic

Trobada diocesana de joves i adolescents a Vila-seca sota el

lema «Feliços els misericordiosos»

Ciutadans tarragonins fan d’eurodiputats per un dia en la

simulació del Parlament Europeu

6 d’abril de 2016 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dormitoris, balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TORREDEMBARRA. ZONA CLARA-TARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de par-cela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equi-pada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción. Porche. Ventanas doble acristalami-ento. Próximo a estación y comercios. 165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany. Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80

SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079). Apartamento / estudio. Cocina office reformada. 2 camas. 1 baño (bañera). Armario empotrado. A/a, terraza. Amueblado y equipado. Ascensor. Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa. 83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ. Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ FREDERIC MOMPOU. Semi-nou, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, parquing, calefacció, aire condicionat. Per: 800€ Tel 977 25 20 52 (Ref. AM281)

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM181

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 850€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing, piscina comunitària. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A095

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

COMARRUGA. VENTA NEGOCI PER JUBILACIÓ. Negoci de venta de menjars preparats (catering). Interessats trucar al 663 966 564

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROM. JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalmemt. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Teléfono: 977 666 753

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN AL-QUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓR-MESE SIN COMPROMISO! Adminis-tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Teléfo-nos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetecta-bles y oncológicas, prótesis capila-res y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cro-mos, juguetes antiguos (scalex-tric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel: 658 029 146

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

MOTORMotos

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

| 6 d’abril de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 7

Setmana tranquil·la

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 6

TEMPERATURESDE LA SETMANA

màx. 23º / min. 5º

DIVENDRES 8

DIUMENGE 10

DIMARTS 12

DISSABTE 9

DILLUNS 11

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

La p lu ja de ls ú l t ims d ies dóna pas a un ce l mol t més serè en què e ls núvo ls de ixaran ent reveure e l so l . La se tmana s ’espera t ranqu i l · la , amb una l leu pu jada de les tempera tures , amb x i f res que osc i l · la ran ent re e ls 23 graus de màx ima i e ls 5 de mín ima.

DOLCE EN ADOPCIÓ! La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gate-ta molt afectuosa i bona, sana i desparasi-tada. Busquem adopció per a ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!Curry és un gos mascle de mida petita i molt jove. És un gos molt bo, intel·ligent, aprèn molt ràpid. Un company ideal per a una persona responsable.Contacte: gaiatgn@gmail.com

6 d’abril de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Immigrants en situació crítica

El ‘Titànic’ atraca a Tarragona

L’atur segueix baixant

Nou reconeixement a la URV

L’observatori de Creu Roja alerta que més del 60% dels immigrants que atén l’ONG han esgotat les prestacions

L’exposició itinerant Titanic: the Reconstruction arriba al Port de Tarragona, i es podrà veure al Refugi 1 a partir del 12 d’abril

Continuen les dades positives cuinades des del Ministeri de Treball amb una nova caiguda d’aturats i un repunt en el nombre d’afi liats

l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA situen la universitat com la 15a de l’Estat.

Elchicotriste

La Cucafera celebra el quart de segle

Un dels elements del Se-guici de Santa Tecla més estimats pels petits, la

Cucafera, està de celebració: ni més ni menys que 25 anys fent petar les dents i llençant caramels a tort i a dret per fer les delícies de grans i me-nuts. I per celebrar-ho ha or-ganitzat una gran festa al seu barri, el Barri del Port, i més concretament a la plaça dels Carros, que diumenge passat va ser escenari d’un vermut «rumbero» solidari. L’acte va servir, entre altres, per donar a conèixer el nou logo de l’en-titat i la nova web. Tot plegat, amb el record omnipresent del recentment traspassat líder veïnal i impulsor de la recuperació de la Cucafera, José Ruiz.

El Vermut Rumbero Solidari, amenitzat pels grups Rumbes Canya i Son de Calle, a banda de recaptar fons per a la celebració d’aquesta efemèride, va servir per homenatjar la fi gura de José Ruiz, persona imprescindible en la història d’aquesta entitat. L’acte també va ser l’espai de presentació de la imatge renova-da de la Cucafera, concretament

del nou logo, en el qual també s’inspira la imatge del 25è ani-versari. Ambdós són obra del dissenyador Àlex Carrasco, que ha col·laborat de manera de-sinteressada amb l’entitat. Una altra de les novetats que es van presentar va ser la nova web on es poden veure totes les nove-tats i tota l’actualitat de l’enti-tat: cucaferatgn.blogspot.comLa Cucafera es posarà en plena forma per encarar amb forces l’any del seu 25è aniversari. Així, ben aviat se sotmetrà a uns treballs de millora el seu meca-nisme interior i del que li per-met llençar caramels i anuncia canvis en l’acte que protagonit-za des de fa dos anys: la Cucafe-ra baixa i que aquest any podria acabar amb una gran festa a la reivindicada plaça dels Carros.

L’entitat presenta el nou logo i la imatge dels 25 anys a més de la nova web

Imatge extreta del blog de l’entitat