NOVA ERA VIRTUAL

LES ADDICCIONS A LES XARXES SOCIALS

PAC 3

ELABORACIÓ I PRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Andrew McGrath Olsina

Raquel Ibarra Cabello

Sara Lopez Ramallo

Raquel Hinojosa Álvarez

2

Índex.

1. Introducció i Objectius. 3

1.1. Introducció. 3

1.2. Objectius del projecte. 3

2. Presentació del grup i del projecte I. 4

3. Presentació del grup i del projecte II. 4

3.1.1. Presentació del projecte. 4

3.1.2. Presentació del grup. 4

4. Antecedents i justificació. 5

4.1. Què són les xarxes socials i les noves web 2.0. 5

4.2. Quines són les xarxes socials més utilitzades. 6

4.3. Què entenem per addiccions. 8

4.3.1. Fonts utilitzades. 8

4.3.2. Caracterització de les addiccions. 8

4.4. El perfil de l’addicte a les xarxes socials. 10

4.4.1. Fonts utilitzades. 10

4.4.2. Caracterització del perfil de l’addicte a les xarxes socials. 10

4.5. Estratègies de prevenció. 11

4.5.1. Fonts utilitzades. 11

4.5.2. Estratègies de prevenció i d’intervenció social en l’addicció a les xarxes social. 11

4.6. Tractament de l’addicció a les xarxes socials. 12

4.6.1. Fonts utilitzades. 12

4.6.2. Tractament terapèutic de l’addicció a les xarxes socials. 12

5. Presentació dels resultats i dades numèriques. 13

6. Eines de desenvolupament. 16

7. Conclusions del tema. 16

8. Webgrafia. 17

3

1. Introducció i Objectius.

En aquest apartat realitzarem la introducció del projecte realitzat juntament amb els objectius

del projecte, explicant el procés de treball realitzat i fent una pinzellada del tema que en la

mateix es tracta.

1.1. Introducció.

Cada vegada són més les persones que consulten Internet per buscar qualsevol tipus

d’informació. Des de que va aparèixer aquesta nova tecnologia han sigut molts els avantatges

que tenim al nostre abast, ja sigui per la recerca d’informació, per consultar les notícies i els

diaris, per estar en contacte amb les nostres amistats i, fins i tot, per buscar feina.

Tanmateix, l’ús abusiu d’aquestes pot convertir-se en perjudicial i addicte a les xarxes socials.

En l’actualitat són moltes les persones que depenen d’aquestes xarxes.

En aquest projecte, realitzem un estudi del perfil de les persones que poden tenir aquesta

addicció i la dependència a l’ús excessiu a les xarxes socials.

A més, hem fet recerques a fonts per informar-nos i, alhora, informar-vos d’aquest seriós

problema.

1.2. Objectius del projecte.

Els objectius principals del projecte són els següents:

Analitzar la importància de les addiccions a les xarxes socials.

Estudiar el perfil de les persones addictes a les xarxes socials.

Donar a conèixer que l’ús excessiu provoca addicions.

Aprendre a fer un ús adequat de les xarxes socials.

Potenciar el treball en grup en el procés d’aprenentatge dels continguts de

l’assignatura.

Adquirir habilitats de desenvolupament i gestió d’un projecte virtual realitzat en grup.

Adquirir habilitats d’anàlisi i tractament de dades digitals numèriques.

Adquirir habilitats d’elaboració, estructuració i redacció de la informació digital.

L’enfocament que volem que tingui el nostre projecte, és el d’un estudi sobre aquestes noves

tecnologies i els desavantatges que pot arribar a tenir l’ús excessiu d’aquestes.

Aquest estudi va dirigit a tot tipus de persones, per informar sobre la importància que té i,

alhora, intentar posar solució a aquestes addiccions.

4

2. Presentació del grup i del projecte I.

Com a membres del grup Nova Era Virtual, vam escollir com a tema del nostre Projecte

Virtual: Les Addiccions a les Xarxes Socials.

Vam veure interessant tractar aquest tema, ja que avui en dia està a l’ordre del dia.

Aquestes noves tecnologies, han donat lloc per una banda a la comunicació i a la possibilitat

d’obtenir informació sobre diferents temes, però alhora, han donat lloc a les addiccions.

Així doncs, nosaltres ens hem decantat per estudiar aquestes addiccions i profunditzar sobre

aquest tema que ens sembla molt interessant.

3. Presentació del grup i del projecte II.

3.1.1. Presentació del projecte.

Un cop escollit el tema del nostre Projecte Virtual, Addicions a les xarxes socials, hem iniciat

una sèrie d’Enquestes en les que veurem el perfil que probablement tenen les persones

addictes a les xarxes, algunes de les dades són la edat, el sexe, les hores de connexió…

A més de l’elaboració d’estadístiques i dades numèriques que corroborin els resultats

obtinguts en la nostra recerca.

D’altra banda, ens hem assessorat fent recerques i obtenint informació d’altres fonts, i que

posem a coneixement de la problemàtica i de l’addicció d’aquest tema.

3.1.2. Presentació del grup.

El nostre grup, Nova Era Virtual, està format per:

Sara López Ramallo

Andrew Mcgrath Olsina

Raquel Ibarra Cabello

Raquel Hinojosa Álvarez

Els membres d’aquest grup som estudiants del Grau de Psicologia de la UOC.

El grup es va formar en el fòrum de l’aula, a través d’una primera iniciativa per part de

l’assignatura PAC 1, proposat pel professorat, per portar a terme l’assignatura Competències

en TIC a Psicologia.

Tots els membres del grup vam coincidir en la importància i l’interés per desenvolupar aquest

tema, les addiccions a les Xarxes Socials, demostrant la nostra motivació i la forma

d’organització per treballar en grup virtualment i portar endavant el nostre projecte.

5

4. Antecedents i justificació.

L'objectiu d'aquest apartat es que puguem realitzar una petita contextualització sobre els

conceptes i temes que estem plantejant en aquest projecte.

El més adient doncs, es poder començar la introducció des de l’inici, ja que sí avui en dia

parlem d'aquests conceptes és gràcies a la introducció de l'ús d'Internet i a la evolució que els

usuaris de la Xarxa li han donat a aquest suport. La Wikipèdia, ens diu, que Internet va néixer

als finals dels anys 60 o principis del 70 als Estats Units, però no va ser fins als anys 90 que

aquesta es va popularitzar, amb la introducció del www, World Wide Web. Es llavors a partir

d'aquí que hi ha una popularització en l'ús de la xarxa, i des de llavors el número d'usuaris no

fa més que créixer.

Les webs 2.0 o les xarxes socials, són un fenomen totalment nou i actual per a nosaltres. Estem

parlant de que les primeres webs de xarxes socials es van crear als voltants del 2001 o 2002.

Però en els últims anys han representat una revolució en lo referent a l'ús d’Internet i la

creació de noves formes de relació entre els membres d'una comunitat.

A Internet trobem molta informació sobre les xarxes socials i les web 2.0. Això ens dona una

pista molt clara de que estem parlant d'un tema de molta actualitat i en del qual hi ha molta

informació, treballs i estudis realitzats.

Podem trobar informació des de moltes perspectives, es aquí a on hem de ser capaços de

realitzar un diferenciació i posar-nos en context del interès de la web.

Per exemple, no trobem la mateixa informació sobre les xarxes socials si estem llegint pàgines

redactades per les empreses d'aquest sector, com Twenti, Facebook, MySpace, etc; o si hem

accedit a una pàgina web que té per objectiu l’educació de joves, on ens alerten dels perills

d'aquestes webs.

Amb això volem apuntar que no tota la informació trobada a la web està tractada des de el

mateix prisma, i crec que és important que puguem ser objectius en la selecció de les

mateixes. El que sí ens queda clar, que sigui des de la perspectiva que sigui, es tracta d'un nou

fenomen de socialització mai vist a la història de la humanitat, i que per sí mateixa està creant

un llenguatge propi, uns nous costums, unes noves maneres de socialització i una manera molt

peculiar de comunicació entre persones. Amb això crec que és suficient per entendre l’interès

que tot aquest fenomen està provocant i la justificació de que estudiants, autors, educadors,

etc, estiguin creant debats i estudis sobre aquest fets.

4.1. Què són les xarxes socials i les noves web 2.0.

Ens aquest punt volem realitzar una definició dels conceptes claus que en aquest projecte ens

ocupen. Intentarem ser molt breus, i tal com els objectius del projecte ens demanen,

intentarem realitzar aquesta contextualització amb les dades que les diferents webs d'Internet

ens ofereixen.

6

Què són les web 2.0.

En un inici, Internet estava basat en les web 1.0, és tractava doncs de pagines en format HTML

d'informació i fotografies on l'usuari només podia rebre informació. Amb la introducció de les

noves web 2.0 l'usuari podrà participar activament en d'utilització de la web. Podrà disposar

d'espais individuals o col·lectius on poder construir informació, comunicar-se, compartir arxius,

fotografies, etc.

Què són les xarxes socials com a nou fenomen virtual.

El concepte de xarxes socials no és nou, ja que és un terme que ja es va utilitzar en sociologia o

altres disciplines per tal de definir una forma d'interacció social habitual entre les persones.

Amb les noves formes de relació que s'han propiciat amb la introducció de les web 2.0, el

terme es rescatat i es reinventa per tal de definir aquest nou fenomen.

La definició que com a grup de treball hem triat es la següent: Les xarxes socials són formes

d’interacció social, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups e institucions en

context de complexitat. Un sistema obert i en construcció permanent que involucra a un

conjunt que s’identifica en les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per

potenciar els seus recursos.

4.2. Quines són les xarxes més utilitzades.

A continuació, hem volgut utilitzar dos quadres que va realitzar la empresa en medició

d'internet compete.com i que podeu trobar penjada en el seu blog. El resultat és el següent:

Evolució del Gener del 2007 al Gener del 2009 de Facebook, MySpace i Twitter.

Podem observar un creixement progressiu dins del Facebook i del Twitter.

7

Ranking de 25 pàgines web 2.0 més utilitzades el Gener de 2009.

Observen doncs, que les tres pàgines que més visites han rebut en un mes són, Facebook,

MySpace i Twitter.

8

4.3. Què entenem per addiccions.

4.3.1. Fonts utilitzades.

En l’elaboració d’aquesta caracterització de les addiccions, el grup Nova Era Virtual ha fet ús

de l’article ponència: “Atrapados por la Red en la era digital” de Vega González i Bueso.

Aquest article ponència de Vega González i Bueso pot ser localitzat a la revista Ais.doc

(Revista Nº71 – 2º Semestre 2008) dins l’apartat publicacions de la pàgina web d’A.I.S.

(Atención e Investigación de Socioadicciones): http://www.ais-info.org/

Vega González i Bueso és psicòloga clínica de l’entitat A.I.S. (Atención e Investigación de

Socioadicciones).

A.I.S. és una entitat privada, sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública i reconeguda com

a centre sanitari de salut mental pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta entitat realitza investigació i atenció de diferents tipologies de socioaddiccions.

4.3.2. Caracterització de les addiccions.

L’addicció la podem definir com la dependència cap a una substància química, una activitat

(real/virtual) o una relació (real/virtual) que arrossega a la persona addicta lluny de tot el seu

entorn social i físic. Està caracteritzada per la pèrdua de control de la conducta de l’individu

addicte en relació amb la substància, activitat o relació addictiva.

A diferència dels simples hàbits o influències consumistes, les addiccions són dependències

que ocasionen greus conseqüències a la vida real de les persones addictes. Aquestes

dependències deterioren qualitativament la vida personal i professional dels addictes fins a

situacions extremes (problemes de salut física i mental, problemes laborals, problemes

acadèmics,etc).

Les addiccions les podem classificar en dos grans grups:

ADDICCIONS SOCIALS.

LEGALS.

Addicció al sexe.

Addiccions a Internet.

Addicció al joc patològic.

Addicció al treball.

Etc.

ILEGALS.

Addicció a robar.

Addicció al foc.

ADDICCIONS QUÍMIQUES.

LEGALS.

Addicció al tabac, alcohol, etc.

Addicció als fàrmacs.

ILEGALS.

Addicció als opiacis.

Addicció al cannabis.

Addicció a la cocaïna.

Etc.

9

És rellevant esmentar que gran part de les addiccions socials no estan reconegudes com a

patologies dins el manual de Salut Mental (DSM-IVR). Tanmateix hi ha molts especialistes en

addiccions que consideren que aquestes haurien de ser incloses dins d’aquest manual.

Les diferents tipologies d’addicció generalment comparteixen un mateix patró evolutiu:

SECUÈNCIA EVOLUTIVA DE LES ADDICCIONS (KRYCH, 1989).

FASE HÀBIT.

FASE ABÚS D’HABIT.

Increment de

pensaments en relació

amb la conducta plaent.

FASE ADDICCIÓ.

Nota: L’addicció a les xarxes socials és una

socioaddicció i generalment segueix aquest

mateix patró evolutiu.

Conducta plaent. El subjecte realitza una acció plaent: utilitzar

Internet, fumar, consumir drogues, etc.

El subjecte mostra una actitud de negació del

perjudici provocat per la conducta plaent.

(El famós “Jo controlo”).

Increment de la conducta

plaent.

La conducta plaent es

transforma en una

conducta addictiva.

El subjecte addicte és plenament conscient de

les conseqüències negatives que deriven de la

conducta addictiva. Malgrat tot, aquest és

incapaç de controlar aquesta conducta

perjudicial.

Crisi extrema (econòmica,

laboral, etc) derivada de la

conducta addictiva.

La conducta addictiva produeix greus problemes

a la vida del subjecte addicte.

Requeriment d’intervenció professional.

10

4.4. El perfil de l’addicte a les xarxes socials.

4.4.1. Fonts utilitzades.

En l’elaboració d’aquesta caracterització del perfil de l’addicte a les xarxes socials, el grup Nova Era Virtual ha fet ús de l’article: Adicción a las nuevas tecnologías y a las redes sociales en jóvenes: un nuevo reto d’Enrique Echeburúa i Paz de Corral.

Aquest article (2010 – Volúm 22 – Número 2) pot ser localitzat dins de la pàgina web de la versió on-line de la Revista Adicciones: http://www.adicciones.es/ficha_art_new.php?art=668

Enrique Echeburúa és catedràtic de Psicologia Clínica de la Universitat del País Vasc e investigador del centre d’Investigaciones Biomédicas en Red de Salud Mental (CIBERSAM) del Instituto de Salud Carlos III. E.Echeburúa ha escrit diversos llibres sobre addiccions i ha estat un dels pioners a Espanya en alertar sobre les addiccions a Internet.

4.4.2. Caracterització del perfil de l’addicte a les xarxes socials.

EDAT DE L’ADDICTE A LES XARXES SOCIALS.

L’edat de l’addicte a les xarxes socials (Facebook, Tuenti, etc) es situa en la franja de 14 – 30 anys. Tanmateix, Enrique Echeburúa destaca als adolecents (són els més connectats a la xarxa i els més familiaritzats amb les TIC) com a principal grup de risc. Així doncs, la franja de 14 – 20 anys és la que disposa d’un major risc d’addicció.

TRETS DE PERSONALITAT CARACTERÍSTICS DE L’ADDICTE A LES XARXES SOCIALS.

Els principals trets de personalitat característics de l’addicte a les xarxes socials són els següents:

Intolerància als estímuls desplaents tant físics (fatiga, insomni, dolors, etc) com psíquics (preocupacions, disgustos, responsabilitats, etc).

Impulsivitat.

Introversió.

ESTATS EMOCIONALS AMB INFLUÈNCIA EN L’ADDICCIÓ A LES XARXES SOCIALS.

Els principals estats emocionals que poden influir en l’addicció a les xarxes socials són els següents:

Estrès (frustracions afectives, competitivitat, fracàs escolar, etc)

Ansietat.

La disfòria.

11

4.5. Estratègies de prevenció.

4.5.1. Fonts utilitzades.

En l’elaboració de la definició de les estratègies de prevenció i d’intervenció social en l’addicció a les xarxes socials, el grup Nova Era Virtual ha fet ús dels articles: Adicción a las nuevas tecnologías y a las redes sociales en jóvenes: un nuevo reto (Enrique Echeburúa i Paz de Corral) i Atrapados por la Red en la era digital (Vega González i Bueso).

4.5.2. Estratègies de prevenció i d’intervenció social en l’addicció a les xarxes socials.

Les estratègies de prevenció i d’intervenció social en relació amb l’addicció a les xarxes socials es desenvolupen en dos àmbits d’intervenció diferenciats:

ÀMBIT FAMILIAR.

L’àmbit familiar ha de seguir unes estratègies d’intervenció preventiva en forma de pautes. Aquestes pautes tenen com a objectiu fomentar un ús racional de les TIC (xarxes socials).

PAUTES D’INTERVENCIÓ DINS DE L’ÀMBIT FAMILIAR.

Limitació horària en l’ús de les TIC (màxim dues hores diàries).

Ubicació de les TIC en estances comunes de la llar.

Fomentar la relació social cara a cara.

Fomentar aficions com la lectura, el cinema, etc.

Estimular la comunicació dins del nucli familiar.

Potenciar la pràctica esportiva (preferentment activitats esportives en equip).

Potenciar l’autodisciplina

Fomentar activitats d’oci no consumistes.

ÀMBIT EDUCATIU.

L’àmbit educatiu ha de seguir unes estratègies d’intervenció preventiva en forma de pautes educatives. Aquestes pautes educatives tenen com objectiu fomentar un ús racional de les TIC (xarxes socials).

PAUTES D’INTERVENCIÓ PREVENTIVA DINS DE L’ÀMBIT EDUCATIU.

Inserir en els currículums educatius dels adolecents continguts educatius que estimulin l’ús racional de les TIC (xarxes socials).

Potenciar l’educació de valors.

Potenciar l’educació del consum responsable.

Potenciar la socialització entre companys d’estudi.

12

4.6. Tractament de l’addicció a les xarxes socials.

4.6.1. Fonts utilitzades.

En l’elaboració de la definició del tractament terapèutic de l’addicció a les xarxes socials, el grup Nova Era Virtual ha fet ús del article: Adicción a las nuevas tecnologías y a las redes sociales en jóvenes: un nuevo reto de Enrique Echeburúa i Paz de Corral.

4.6.2. Tractament terapèutic de l’addicció a les xarxes socials.

El tractament psicològic de l’addicció a les xarxes socials requereix dos elements:

El subjecte addicte a les xarxes socials requerirà ser conscient de tres elements per a disposar

de motivació suficient cap al tractament terapèutic

La meta del tractament terapèutic en l’addicció a les xarxes socials és el re-aprenentatge del

control de la conducta nociva. En altres paraules, el subjecte addicte ha d’aprendre a fer un ús

racional de les xarxes socials. El tractament terapèutic de l’addicció a les xarxes socials es

desenvoluparà principalment en dues fases:

13

El tractament terapèutic haurà de preveure les possibles recaigudes del subjecte addicte a les

xarxes socials. Aquesta previsió haurà d’incloure les estratègies a seguir davant de les

possibles recaigudes.

5. Presentació dels resultats i dades numèriques.

Desprès de que el nostre grup Nova Era Virtual, desenvolupara amb molta atenció aquest

tema que ens compromès, Addiccions a les Xarxes Socials, per diverses fonts i mètodes per

saber fins a quin punt ens afecte i ens compromet a les nostres vides dins la societat, el que

per estudis de molts professionals, ja podem anomenar, aquest fenòmen virtual, Addicció,

hem pogut obtenir, parlar i mostrar el resultats següents:

En un primer rescabalament de dades per saber fins a quin punt la societat, sobre tot la nostra

estava “Addicta” a les Xarxes Socials, a Internet en general, entre tot el grup varem recopilar

varies webs on els resultats (com veurem alguns exemples a continuació), són estrepitosos, ja

que en totes aquestes webs, ens mostren la necessitat addictiva que tenim i les hores que ens

passem utilitzan el món virtual.

*Articles representatius , resultats i dades numèriques del nostre grup que fan reflexió i ens

dona la raó envers a dir en que ja tením una “Addicció Virtual”.

És molt fort!, Qui, amb aquestes xifres no pot dir que no és addicció?

España es el segundo país de Europa que más contactos mantiene a través de portales como Facebook, Tuenti, Hi5 y MySpace. Insomnio, ansiedad y problemas para relacionarse «cara a cara» representan la parte oscura del nuevo fenómeno. Això és, un 73,7% de l’ audiència total d’Internet a Espanya. (Estudio publicado por World Metrix).

Cifran en 20.000 el número de adictos a Internet en Ferrol

Siete de cada diez pacientes del área de Psiquiatría del hospital Arquitecto Marcide de Ferrol sufren trastornos asociados a Internet. Y su responsable, Antonio Núñez, cifra en 20.000 el número de afectados en la ciudad y su entorno.

Casi el 65% de los menores de entre 14 y 19 años se comunica a través de Internet

El 70% de los menores juega on line a diario, y en torno al 60% se comunica fundamentalmente a través de Internet.

14

El 94% de los jóvenes entre 14 y 19 años y el 65% de los chicos entre 10 y 14 años se valen de las nuevas tecnologías digitales para comunicarse a través de SMS, hacer fotografías y escuchar música.

El 4,2% de los jóvenes necesita atención clínica por su adicción a Internet

Según un estudio de la Facultad de Psicología de la UNED, el 4,2% de los jóvenes que disponen de conexión a la Red en su habitación está sufriendo problemas derivados de un uso abusivo de Internet que precisarían atención clínica, algo que ellos mismos reconocen en mayor medida que sus progenitores. El 25% de los jóvenes padece problemas de relación social asociado al uso que realizan de Internet.

El 95% de los adolescentes latinoamericanos accede a Internet diariamente!

El 77% de los cibernautas Españoles estarían activos en las redes sociales, dos puntos por encima de Japón y tres por encima de Estados Unidos.

Nota: Totes aquetes apreciacions, apunts Articles representatius , resultats i dades numèriques, es poden visualitzar i acabar de desenvolupar en les webs que el grup aporta en la PAC 2, el punt d’activitat ACTIVITAT 1: Llistat de webs seleccionades. Fonts d'interès i cerques realitzades sobre el tema: “Addiccions a les xarxes socials”.

En un segon rescabalem de dades, a través d’enquestes a dos grups d’edats, i diverses

preguntes compromeses a veure fins a quin punt estaven “Addictes” dites persones

entrevistades hem pogut observar que tots dos grups tenen unes hores de connexió

considerables, un tant per cent bastant elevat, que els tipus de webs utilitzades són molt

diverses, ja no només es centren en un sector en concret, sinó que el sector és variat, ja sigui

professional o d’oci.

En qüestió a la utilització de Xats, en les gràfiques podem observar el 100% en tots dos grups

de la utilització de les xarxes socials. Per tant, entre el nostre estudi personal

(Enquesta/Estadística), junt amb un segon rescabalament, l’estudi i recerca del Ranking, que

15

varem fer en el punt 4.2 a internet de Quines eren les xarxes més utilitzades, hem pogut

observar que la Xarxa Virtual , la zona Web és el lloc coronat per excel·lència en tot el món,

segons quines pàgines webs tenen més o menys visitants, però sigui quina sigui la web estem

“addictes” a una d’elles.

Enquesta del grup Nova Era Virtual a 20 subjectes de 15 a 30 anys.

Grup Adults 20-30 anys.

Grup Joves 15-20 anys.

Podem observar en els dos grups un temps de connexió alt, la utilització de diferents webs i la

utilització de chats.

16

6. Eines de desenvolupament.

Les Eines més utilitzades per part del grup per desenvolupar el treball d’Addiccions a les

Xarxes Socials , han sigut normalment, eines informàtiques. Programes informàtics Pack

Microsoft Office, el qual ha sigut el més emprat per desenvolupar les nostres feines, (Word,

Excel, etc…). En algun cas s’ha utilitzat l’Oppen Office, però per millorar el desenvolupament i

evitar problemes tècnics , la feina s’ha continuat desenvolupant amb Microsoft Office.

També, s’han utilitzat recursos Web com el Marcador Social Delicious o motors de recerca

d’Internet, per poder donar a conèixer la problemàtica social envers aquest tema i plasmar les

explicacions gràficament d’una representació massiva de la gran problemàtica social d’avui en

dia com és l’Addicció a les Xarxes Socials.

Una de les Eines no tant tecnològiques i més manuals, han sigut la recollida d’enquestes

elaborades personalment, i plasmades informàticament a un document Excel amb

representació gràfica , junt amb això cada representant del grup ha elaborat una recopilació

d’interès propi, d’articles a diaris, revistes, TV, RADIO, etc… per l’elaboració del nostre treball.

7. Conclusions del tema.

La addicció a les xarxes socials és considerada pels experts en addiccions una socioaddicció.

Aquesta addicció segueix un patró evolutiu similar al d’altres addiccions.

Els experts en la matèria situen als adolescents com a principal grup de risc en l’addicció a les

xarxes socials.

La prevenció i la intervenció social es durà a terme en dos àmbits diferenciats: l’àmbit familiar i

l'àmbit educatiu. El tractament terapèutic de l’addicció a les xarxes socials requerirà com a

ingredient principal la motivació del subjecte addicte cap aquest tractament.

Cal tenir present que Internet cada vegada és un element imprescindible a la vida quotidiana

de les persones, ja sigui com a eina de feina, per comunicació...

Si l’ús de l’ordinador és tan permanent i persuasiu que interfereix a les nostres activitats

diàries, i si l’usuari és incapaç de parar el seu ús a pesar de las conseqüències negatives que

pot tenir, el problema pot ser una addicció.

Per això estan fent tractaments terapèutics de l’addicció a les xarxes socials i solucionar aquest

greu problema en el que es troben moltes persones.

17

8. Webgrafia.

Addicció a Internet: Informació i noticies sobre aquest problema http://www.adiccion-internet.net/

Addicció a Internet: Perfil clínic i epidemiològic dels pacients. Perfil clínic de pacients hospitalitzats en un institut de salut mental.

http://www.scielo.org.pe/pdf/rmh/v17n4/v17n4ao2.pdf

AIS- Atenció e investigació de socioaddiccions. http://www.ais-info.org/

Atrapados por la red: Adicción tras el “boom” de las redes sociales. http://www.larazon.es/noticia/adicciones-digitales

Adicción a las Redes sociales i periodisme. http://acaronpsicologia.blogspot.com/2009/04/adiccion-las-redes-sociales-y.html

Blog d'estudi i estadístiques sobre les addiccions a la xarxa. http://adiccioninternet.wordpress.com/tag/estadisticas/

Imatges d'addiccions a les xarxes socials. http://www.google.es/images?

Revista adicciones. http://www.adicciones.es/ficha_art_new.php?art=668

Redes socials- España el tercer país del món amb més addictes a la Red. http://www.robertocerrada.com/2010/redessociales-espana-el-tercer-pais-del-

mundo-mas-adicto-a-las-redes-sociales/

Test d'addicció a Internet http://www.eutimia.com/tests/iad.htm

Vulnerables a les xarxes Programa documental de Tv3. http://www.tv3.cat/videos/3142770/Vulnerables-a-la-xarxa