Novembre 2019 · Núm. 105 · liniasarria.cat Polèmica per la ......joc i quan la meva filla tenia...
24
OJD-PGD: 7.122 exemplars - publicació mensual | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected] 10 anys Novembre 2019 · Núm. 105 · liniasarria.cat línia REGIDORA DE COMERÇ pàg 19 Ballarín: “El que més preocupa els comerciants en aquests moments és la inseguretat” sarrià santgervasi LA PRIMERA DONA pàg 20 Helena San Martín guanya les eleccions a la presidència del Barcino URBANISME pàg 8 Acaba la reforma de la part superior de Major de Sarrià COMERÇ pàg 16 Barnavasi celebra els 35 anys amb una mostra fotogràfica ADDICCIÓ AL JOC pàg 3 Tres persones relaten el seu cas mentre l’Ajuntament vol limitar els locals d’apostes Controvèrsia per si al Districte hi ha d’haver el llaç groc pàg 10 El posen i el treuen Polèmica per la supressió d’un espai de participació veïnal Crítiques dels veïns a la decisió d’eliminar l’Audiència Pública prèvia al Consell Plenari després de 40 anys pàg 8
Transcript of Novembre 2019 · Núm. 105 · liniasarria.cat Polèmica per la ......joc i quan la meva filla tenia...
OJD-PGD: 7.122 exemplars -publicació mensual | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517– [email protected]
10 anys
Novembre 2019 · Núm. 105 · liniasarria.catlínia
REGIDORA DE COMERÇ pàg 19Ballarín: “El que més preocupaels comerciants en aquestsmoments és la inseguretat”
sarriàsantgervasi
LA PRIMERA DONA pàg 20
Helena San Martín guanya les eleccions a la presidència del Barcino
URBANISME pàg 8
Acaba la reforma de la partsuperior de Major de Sarrià
COMERÇ pàg 16
Barnavasi celebra els 35 anysamb una mostra fotogràfica
ADDICCIÓ AL JOC pàg 3
Tres persones relaten el seucas mentre l’Ajuntament vollimitar els locals d’apostes
Controvèrsia per si al Districte hi ha d’haver el llaç groc pàg 10
El posen i el treuen
Polèmica per la supressió d’un espai de participació veïnal
Crítiques dels veïns a la decisió d’eliminar l’Audiència Pública prèvia al Consell Plenari després de 40 anys pàg 8
3 |
líniasarrià.catNovembre 2019Reportatge
“Vaig arribar a empenyorar l’a-nell del meu casament per seguirjugant”. Qui pronuncia aquestesparaules és en Jordi, un dels as-sistents a les trobades que l’as-sociació Jugadors Anònims ce-lebra a Barcelona de forma men-sual. Hi van persones que són, ohan estat, addictes al joc. L’enti-tat té un programa amb diferentsfases per tal de combatre aques-ta addicció.
La trobada, a la qual assisteixaquesta publicació, se celebra enun local del centre de la ciutat. S’hireuneixen una quinzena de per-sones, la majoria homes. En Jor-di, que no arriba als 40 anys, se-gueix explicant la seva història. Fasis anys que forma part de Juga-dors Anònims i ha aconseguit es-tar un any sense jugar desprésd’haver patit una recaiguda. Elseu relat és dur. “M’hi vaig en-ganxar per la màquina del bar.També estava enganxat a les dro-gues i a casa van començar a des-aparèixer diners”, explica.
La seva addicció al joc va pro-vocar que es barallés amb elsseus pares. “Vaig estar cinc anysenganyant la meva dona amb eljoc i quan la meva filla tenia unany em vaig gastar tots els dinersdel compte corrent”, afegeix. Ladona, explica, li ha fet costat d’en-çà que va descobrir la seva ad-dicció. “Tinc un deute de 40.000euros però ara soc feliç. El joc jano em governa”, conclou.
“UNA MALALTIA MOLT BÈSTIA”El segon testimoni és el de laMaria, que té al voltant de 60anys. Forma part de JugadorsAnònims des del 2001 i fa set anysque no juga. “El 2009 la meva ad-dicció al joc es va disparar. Tam-
bé era alcohòlica”, relata. La Ma-ria tenia una bona feina però vaperdre el control de la seva vida.“Fa vuit anys estava desesperada.Em va passar pel cap el suïcidiperquè el joc té tres sortides: elmanicomi, la mort o la presó”, diu.
Aquesta dona, que explicacom l’autoengany modulava laseva vida, defineix l’addicció al joccom “una malaltia molt bèstia” irecorda que li va costar més dei-xar el joc que l’alcohol. “És méssubtil, no es veu”, afegeix. “Si nohagués conegut el programa deJugadors Anònims, avui no seriafeliç. Vaig estar a l’infern”, diuabans de rebre l’aplaudiment detots els assistents a la reunió.
La tercera i última intervencióés la d’en Juan, que ronda els 65
anys. Forma part de JugadorsAnònims des del 1995. A finals del2013 va parar de jugar per sego-na vegada i no hi ha tornat. En elseu cas el joc el va portar a la pre-só amb una condemna de 12 anys.Era director de compres d’unajuntament i durant molts anys vafinançar l’addicció robant dinersd’aquella institució. Va acabar a lapresó després que la seva dona en-trés per la porta del garatge quanja havia penjat una corda per suï-cidar-se. “La meva dona va evitarel suïcidi, em va treure de la pre-só i em va portar a Jugadors Anò-nims. Abans no l’escoltava i ara hofaig”, explica. “El joc és una ma-laltia silenciosa i et fa fer coses in-imaginables. Els meus fills tenen40 i 30 anys però només en fa 10que els conec. Abans no m’im-portaven”, afegeix.
L’AJUNTAMENT ES MOULa visita d’aquesta publicació a latrobada de Jugadors Anònimsarriba pocs dies després que l’A-juntament anunciés la suspensióde llicències per obrir nous locals
de joc i apostes amb l’objectiu delluitar contra les addiccions.
Així doncs, durant un any noes podran obrir nous locals d’a-quest tipus. Durant aquest perí-ode de temps, el govern munici-pal redactarà una nova normati-
va per regular la implantació d’a-quests establiments. A banda,l’Ajuntament ha pres altres me-sures per limitar la proliferació deles cases d’apostes i de joc a tra-vés d’internet. Algunes d’ellessón crear programes de preven-ció, prohibir la publicitat d’apos-tes a la xarxa de transports me-tropolitans i a la via pública, mi-llorar l’anàlisi de l’impacte del jocen la salut o exigir mesures percombatre les addiccions a les en-titats i empreses que demanin
subvencions o contractes pú-blics. Actualment a la ciutat hi haun total de 53 locals: 35 sales dejoc, 17 bingos i 1 casino.
JOVES ADDICTESAquesta publicació visita unad’aquestes 35 sales de joc. És di-vendres a les 11 del matí i ja hi hauna desena d’homes jugant. Aaquesta hora no hi ha gent joveperò els dos treballadors de lasala confirmen que en els últimsanys ha crescut molt la presènciadel jovent a l’establiment. El mo-tiu és el creixement de la popu-laritat de les apostes esportives.“Es reuneixen en grup aquí. Mi-ren els partits mentre aposten.També aposten des de casa peròaquí passen la tarda i tenen elpartit i la beguda gratis”, expli-quen els dos treballadors. “És unprocés de socialització. Tren-quen la soledat de fer-ho des decasa”, afegeixen. D’aquests joves,a la trobada de Jugadors Anò-nims no n’hi havia cap. Segura-ment, però, només és qüestió detemps que alguns d’ells hi acabin.
Albert RibasBARCELONA
“He estat a l’infern”» Línia Sarrià assisteix a una reunió de Jugadors Anònims on tres persones relaten el seu cas
» L’Ajuntament suspèn les llicències per obrir nous locals de joc per redactar una nova normativa
L’Ajuntament ha suspès durant un any l’obertura de nous locals de joc i apostes per fer una norma nova. Foto: Albert Ribas
Actualment aBarcelona hi ha 53locals: 35 sales de joc,17 bingos i un casino
“El joc és una malaltiasilenciosa i et fa fercoses inimaginables”,afirma en Juan
| 4
líniasarrià.cat OpinióNovembre 2019
Dipòsit Legal: B. 17672-2010Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Cap de Vendes i Distribució: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord
i Baix Maresme), Alex Suárez (Vallès), Pau Mas-
sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas
(Barcelona), Anna Utiel (Montserratí), Pau Arria-
ga (Esports i Xarxes), Santi Capellera (Opinió),
Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-
ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda
Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:
Mauro Favieri Distribució: Yennil Viteri, Daniel
Manuel, Andrés Meca i Wiliam Hernández.
La lupa
per Teresa Fortuny (Assemblea 15M Sarrià-Sant Gervasi)
Aviació i canvi climàtic
Quan es parla de les emissions de gasosd’efecte hivernacle generades pel trans-port s’omet el tràfic aeri. Tanmateix, elsavions són el mitjà de transport méscontaminant. L’aviació no només emetCO2, sinó també altres gasos d’efecte hi-vernacle, com el metà i el diòxid de ni-trogen. Es preveu un notable augment d’a-questes emissions fins a l‘any 2050. Eltransport de passatgers representa el81% del total de l’aviació i les seves emis-sions han augmentat un 32% els darrerscinc anys. Els viatges en avió dels païsosamb majors ingressos generen el 62% deles emissions. Els dels països més pobres,on viu la meitat de la pobla-ció, només en generen el 10%.
Si l’aviació fos un país,emetria 859 milions de tonesanuals de CO2 (dades de2017), més del doble queEspanya. Segons la Comis-sió Europea, un vol de Lon-dres a Nova York provoca aproximada-ment les mateixes emissions de CO2 quegenera un ciutadà europeu per escalfarcasa seva durant tot un any. D’altrabanda, un recorregut de mil quilòmetresfet en avió genera de mitjana divuit ve-gades més CO2 que si es fes en tren.
No obstant tot això, el transport aeri nos’ha vist pressionat per la tendència glo-bal de reducció d’emissions. El sectoraeri és l’únic gran emissor que va quedarfora de l’Acord de París de 2015 per com-batre el canvi climàtic (probablement acausa de la pressió exercida pel lobby del’aviació). Per contra, l’aviació està sub-
vencionada. El combustible usat (el que-rosè) està exempt d’impostos a Europa(això no passa ni als Estats Units, el rovellde l’ou del liberalisme). Això representa pera les companyies aèries un estalvi globald’uns 20.000 a 32.000 milions d’eurosanuals. Més encara, les companyies aèriesno estan formalment obligades (a dife-rència d’altres sectors) a comprar drets d’e-missió de carboni (el que s’anomena"creixement neutre de carboni"). I, per aca-bar-ho de reblar, molts dels vols no re-percuteixen l’IVA. Això fa que es pugui viat-jar a Londres per 30 euros, una aberraciósi es compara amb les tarifes del transport
públic urbà. Uns preus molt baixos dels bit-llets d’avió en comparació als bitllets detren i una xarxa deficient de ferrocarrils di-ficulta el canvi a una mobilitat sostenible.
En aquest sentit, les administracionspúbliques han de deixar d’afavorir l’a-viació. Poden establir altres tipus demesures per fomentar el decreixement del’aviació. França, per exemple, imple-mentarà, a partir de l’any vinent, una eco-taxa als bitllets d’avió de gran part delsvols que surtin de l’estat, que es reinver-tirà en projectes d’infraestructura detransports més ecològics. El tren pot seruna molt bona alternativa a l’aviació i, per
tant, millorar el sistema ferroviari i aba-ratir-ne els bitllets seria una mesura po-sitiva. A Alemanya es planteja que, si hiha una alternativa a l’avió per anar d’unlloc a un altre, les aerolínies no puguin ofe-rir aquest trajecte.
Actualment hi ha 423 projectes d’ae-roports nous al món, s’han planificat 121pistes, 205 extensions de pista, 262 no-ves terminals i 175 noves extensions determinal. Això vol dir que la quantitat dequilòmetres volats per passatger es du-plicarà els pròxims vint anys. A casa nos-tra, deu anys després de la construccióde la T1 a l’aeroport del Prat, Aena està
a punt de construir una novaterminal satèl·lit. Amb l’am-pliació, l’aeroport podria aco-llir 90 milions de passatgersanuals, unes xifres que les as-sociacions ecologistes consi-deren alarmants.
L’única manera de re-duir l’impacte ambiental dels avions ésreduir-ne l’ús. A curt termini no es potcomptar amb una aviació alternativa eco-lògica. Cal canviar el model a què enshem habituat: viatgem molt més del queel planeta pot suportar. Els vols de ca-ràcter laboral es podrien reduir, entre al-tres mesures, fomentant les reunions nopresencials, garantint una infraestructuraferroviària de qualitat... Pel que fa al tu-risme, els darrers temps han proliferat or-ganitzacions mediambientals com StayGround o No Fly Climate que defensenun nou model de turisme basat en tra-jectes sostenibles.
Si l’aviació fos un país, emetria 859 milions de tones anuals de C02, més del doble que Espanya
Debat electoral ambCatalunya com a tema
estrella, però sense caprepresentant de partits catalans. Aques-ta és la política a Espanya. Polítics queparlen de coses que desconeixen, i elmés greu: acabaran creient-se les sevesmentides i decidint sobre aquestabase.
El Twitter en paperAquí espiula
Rivera explica, conacierto, que uno de los
problemas de la despo-blación es que por tu pueblo no paseel autobús o tener lejos el médico.Ante eso propone bajar los impuestosen el medio rural. Y ya cada cual que secompre su autobús, su médico o lo quemás ilusión le haga.
@apuente
Que dicen los juecesen la sentencia de la
violacion grupal de Man-resa que el hombre que se masturba-ba mientras permitía que otros cuatroviolasen a una menor no cometió nin-gún delito, que el pobre no dijo que pa-rasen porque eso le colocaba a él enuna mala situación.
Si tothom està ja d'a-cord que el discurs de
Pedro Sánchez no és encap cas d'esquerres, ni tampoc la tra-jectòria política ni històrica ni recent delPSOE... Per què no abandonem, apro-fitant que arriben eleccions, la inèrciade comptar els socialistes en cap blocd'esquerres?
@AlbertLloreta@SoniaVivasRive3@DG34JVR
Els semàfors
DistricteLa Junta de Portaveus del Districte ha
decidit suprimir l’Audiència Pública quees feia des de fa 40 anys abans del Con-sell Plenari. La decisió va provocar lesqueixes veïnals durant el plenari del 22d’octubre. JxCat i ERC s’hi han oposat.
pàgina 8
Mossos d’EsquadraEls Mossos no van evitar que un grupd’ultres feixistes que el 17 d’octubre esvan concentrar a la plaça Artós es diri-gissin al centre de la ciutat per anar aagredir gent que es manifestava per lasentència del Suprem contra el Procés.
pàgina 10
Helena San MartínPer primera vegada en més de 90 anys
d’història, el CT Barcino tindrà una pre-sidenta. Serà Helena San Martín, que afinals del mes passat va guanyar de for-ma clara les eleccions contra la candida-
tura encapçalada per Enric Gimeno. pàgina 20
| 6
líniasarrià.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2019
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Sarrià tindrà un centre peratendre dones sense sostre1
2L’Eix Sarrià escalfa motors per a la Mostra de Tardor
La pressió veïnal evita que obriun club cannàbic terapèutic
La marxa contra el canvi climàtic treu al carrer més de 20.000 persones
Preocupació dels veïns pelsrobatoris a domicilis
El + llegit líniasarrià.cat
3
4
5
Safata d’entrada
Molts espanyols estan engrei-xant el relat terrorista que s’hainventat el Gobierno, amb la in-estimable ajuda dels mitjansafins i de Vox i Ciutadans:aquesta és la millor maniobra detotes les efectuades perquè, uncop estiguem catalogats com aterroristes, el Gobierno no hauràde donar cap explicació a qual-sevol repressió o violència queusin, ja que tot estarà justificat.
Si no desmuntem el fals re-lat terrorista de cara al món,estem perduts. Perquè, gràciesa l’aparell propagandístic, janingú demanarà explicacionsa l'Estat pels seus actes vio-lents-franquistes. I això no hopodem permetre.
El fals relat per Dolors Miquel
El riu de la vida per Francesc Reina
Escriure bé pot renyir amb lapressa, detenir-se en els detalls ésdonar vida a les paraules, saltarmurs i sentir històries certes.
L'avinguda que travessa laciutat clava les seves petjades,com un riu poderós. En una riba,l'Hospital, on cusen el que estrenca; en l'altra, una sala de jocs,un dilema magistral per perillós.
De matí, en silenci compar-tit, homes i dones que han bus-cat sostre en caixers o en porxos,desfilen cap a les urgències perrentar-se. És una maniobra ga-irebé militar. A la sala d'espera,com en un taller d’hermenèuti-ca, es parla de navegants per lesribes de la vida en un anar i ve-nir entre la creació i la destrucció.Mentrestant, cadascun amb lesseves habilitats i circumstàncies,s'escorren cap als lavabos.
El salt a l'altre extrem és uncapítol amb malestar profundi descens a l'infern. Un estiletemocional de sentiments sobreles maneres d'afrontar les difi-cultats. Als peus del bingo, al-guns reposen i en ocasions,quan arriba la paga, proven laseva mala ratxa.
Martí i Pol deia que quan s'a-paguen els llums els pobles que-den indefensos. Hi ha esper-pents glamurosos de difícil re-parar. L'addicció al joc, diuen, éscomparable avui dia a l'heroïnadels 80; requereix allò públicun cop més per tenir cura de lasalut ciutadana, sobretot, de lamés humil.
Els rius tenen el seu ordre,flueixen sense que puguem re-soldre els seus interrogants, elvertigen a l'horitzó amplia el fi-nal d'una pel·lícula de vides es-biaixades que no acaba mai.
No hi ha cap mecanisme enel cervell que asseguri la veritat,les històries que ens expliquenhabiten en les nostres passionscom si fos una experiència prò-pia. Els límits de la realitat sóndifusos; declarar que els nensdiuen la veritat és una granequivocació (han vist The Chil-dren’s Hour -La calúmnia- deWilliam Wyler?). Per apropar-nos al més salvatge no és ne-cessari eliminar paisatges. Lasort és que no ens hem oblidatde plorar. ¿Qui sap d'una aiguaque cobreixi el dolor?
Les millorsperles
La princesa Leonor sorprèn a la gala dels Premis Princesa deGirona 2019 amb un discurs en català. Amb un nivell de pro-núncia molt superior al que havia demostrat el seu pare an-
teriorment, la nena va fer que les xarxes socials s'omplissin de co-mentaris sobre les seves vocals neutres i esses sonores.
El jugador de l’NBA Kevin Durant voldria acabar la seva car-rera al Barça. L’estrella estatunidenca, que actualment for-ma part de la plantilla dels Brooklyn Nets, ho ha reconegut
en una entrevista amb el també jugador de bàsquet Serge Iba-ka. El club ja ha fet una samarreta amb el seu nom i dorsal.
Pablo Iglesias pateix un lapsus i parla de “mamades” en llocde manades. Va passar durant el debat electoral del 4 de no-vembre. De seguida, Twitter es va omplir de mems i acudits
sobre la situació. L’endemà, el líder d’Unides Podem es va sumar ales bromes i va comentar l’enginy i el sarcasme de la gent.
El Nadal ja és aquí. Ho ha anunciat la cantant Mariah Ca-rey, considerada la reina d'aquesta època de l'any, ambun divertit vídeo en què simula que rep una trucada tele-
fònica del Pare Noel. Carey, vestida amb un pijama nadalenc,agafa el telèfon de seguida i afirma: "És l'hora".
Els periodistes catalans que van seguir l'Extremadura-Girona vanrebre crítiques dels periodistes extremenys per preguntar encatalà durant la roda de premsa posterior al partit. Per sort, el
club local va fer un comunicat condemnant aquestes actituds i, tot ihaver perdut, van enviar un amable missatge en català al Girona.
A les xarxes
@gebelque: Igual de esta se aprende la dife-rencia entre democracia de calidad (revolu-ción liberal triunfó en el XVII) y democracia au-toriaria (nunca triunfó una revolución liberal).
#PonsatíNoEsMou
@jordialapreso: Benvinguda sia l’acam-pada, fem-la créixer aquest cap de set-mana. Gràcies #generació14O per plantar-vos contra els que retallen drets i llibertats.
#Acampada
@aleixrenye: El món a l'inrevés. A Catalu-nya ara és el rei d'Espanya qui entra clan-destinament i amaga on anirà a dormir.Abans ho fèiem els independentistes.
#NoTenimRei
| 8
Novembre 2019líniasarrià.cat
Sarrià-Sant Gervasi
POLÍTICA4El darrer Consell Ple-nari del Districte, celebrat el 22d’octubre, va estar marcat per ladecisió de la Junta de Portaveusdel Districte de suprimir l’Au-diència Pública que sempres’havia fet abans del ple.
El govern municipal de PSCi Barcelona En Comú va justifi-car la decisió, que va aixecar po-lèmica entre els veïns i els partitsde l’oposició, per afavorir la con-ciliació laboral i familiar, ja quequan se celebra l’Audiència Pú-blica abans del Consell Plenariaquesta última sessió s’allargafins a la mitjanit.
La justificació de l’equip degovern no va convèncer, ni de bontros, els veïns que van assistir alConsell Plenari. Una de les in-tervencions va ser la de José LuisLorente, de l’Associació de Veïnsdel Rectoret. Lorente va afirmar,en declaracions recollides peldiari El Jardí, que la supressió del’Audiència Pública prèvia al ple-
nari suposa “una disminució dela democràcia participativa”.
OPOSICIÓ DE JXCAT I ERCDurant la sessió, la regidora i pre-sidenta del Districte, Eva Parera(Bcn pel Canvi), va recordar quela decisió s’havia pres a la Junta dePortaveus. La votació només va te-nir el vot disconforme de Junts perCatalunya, tot i que ERC no va as-sistir a la junta perquè era l’ende-
mà de la sentència del Supremcontra el procés independentistai havia renunciat a l’activitat ins-titucional. Els republicans tambéhi estan en contra i, després de lapolèmica, Cs, que es va abstenir enla votació, va canviar d’opinió i vadonar la raó als veïns. Això fa que,si la Junta de Portaveus torna a vo-tar aquesta qüestió, la decisió espodria revertir gràcies a la sumad’ERC, JxCat i Cs.
Un moment del Consell Plenari del 22 d’octubre. Foto: Twitter (@ERC_SSTG)
Polèmica per la supressió d’un espai de participació veïnal» Crítiques veïnals a la decisió de la Junta de Portaveus d’eliminarl’Audiència Pública prèvia al Consell Plenari després de 40 anys
El preu del lloguer ha pujatun 4,5% el darrer any
HABITATGE4A Barcelona hi hauna tendència que no para decréixer. És la de l’augment delpreu del lloguer, que semblavaque havia de tocar sostre però demoment no és així.
En el cas de Sarrià-Sant Ger-vasi la realitat també és aques-ta. Si es mira l’augment entre elsegon trimestre d’aquest any i elde l’any passat, la crescuda delpreu va ser del 4,5%. Tot i que ésdels districtes on l’augment haestat menor –per sota només hiha Sant Andreu i Ciutat Vella– i
és inferior a la mitjana de la ciu-tat (5,7%), tot plegat situa elpreu mitjà d’un lloguer al dis-tricte, que és el més car de la ciu-tat, en els 1.298 euros.
Pel que fa als barris, el méscar és les Tres Torres (1.602euros), seguit de Sant Gervasi-Galvany (1.360 euros), Sarrià(1.334 euros), Sant Gervasi-laBonanova (1.309 euros), Vallvi-drera, el Tibidabo i les Planes(1.121 euros) i, per últim, el Put-xet i el Farró, que és el més ba-rat (1.115 euros).
Acaba la reforma de la partsuperior de Major de Sarrià
URBANISME4La reforma deltram superior de Major de Sarriàper fer que aquesta part del ca-rrer tingui un disseny pensat perals vianants s’ha acabat recent-ment després d’un any d’obres.
La reforma, que ha tingut uncost d’una mica més de dos mi-lions i mig d’euros, ha permèsque el tram que va del passeig dela Bonanova al carrer de l’Insti-tut Químic de Sarrià sigui ara deplataforma única. És a dir, d’unsol nivell. També s’ha fet la ma-teixa reforma a la cantonadaamb el carrer del Pare Miquel de
Sarrià, on s’està acabant de feruna petita plaça.
La reforma, que també ha in-clòs la instal·lació de nous fanalsi bancs, fa que a partir d’ara elscotxes hagin de circular peraquest tram a velocitat reduïda.També s’han eliminat els llocsd’aparcament i les zones de cà-rrega i descàrrega i s’han fet can-vis de sentit entre els carrersQuímic de Sarrià i Margenatper aconseguir una reducció deltrànsit. Per últim, només faltaplantar els nous arbres, cosaque es farà a finals de mes.
Homenatgen els avis i àviescentenaris del districte
GENT GRAN4El Centre Cívic deVil·la Urània va acollir el passat 21d’octubre un acte d’homenatgemolt especial. Concretament, elshomenatjats van ser els avis iàvies centenaris del districte.
A la trobada hi van ser nou deles 19 persones de Sarrià-SantGervasi que tenen 100 anys omés. D’aquestes nou, vuit eren do-nes i un era un home. Tots van es-tar acompanyats per familiars,veïns i amics i van rebre un obse-
qui cadascú. També van bufar lesespelmes del pastís d’aniversari.
L’acte va ser molt emotiu iparticipatiu. Hi van assistir el re-gidor Albert Batlle (PSC), el con-seller tècnic Blas Navalón i elsconsellers Albert Guivernau (Bar-celona pel Canvi) i Joan ManuelDel Llano (Barcelona En Comú).Dolors Morella, dinamitzadora dela gent gran del districte, i IreneOliva, directora del centre cívic,van dinamitzar la trobada.
Joves | Combatre el consum d’alcohol i droguesEl darrer Consell Plenari del Districte va aprovar una mesura que estableix cincobjectius per prevenir el consum de begudes alcohòliques i drogues entre els jo-ves i els adolescents i combatre els comportaments de risc que hi ha actualment.
Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517
9 |
líniasarrià.catNovembre 2019
El centre biomèdic Cetir Ascires Viladomat, designat coma centre tecnològic europeu de referència per la multi-nacional GE Healthcare, va reunir el passat dia 11 a les se-ves instal·lacions referents internacionals del sector de lasalut en el marc del congrés europeu de medicina nuclearde Barcelona.
Donada la trajectòria assistencial i científica de l'equipmèdic multidisciplinari de Cetir Ascires, i la seva expe-riència durant aquest últim any amb la tecnologia inte-grada PET/RM, els experts han pogut conèixer aquestatècnica híbrida de Diagnòstic per la Imatge. Els especia-listes han compartit experiències, així com la interpretaciódels estudis clínics, principalment en matèria de càncerde pròstata, que és un dels que més metàstasi genera.
Un abans i un després en el diagnòstic i tractamentdel càncer de pròstataSegons dades presentades en el passat congrés anual dela Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que vatenir lloc al mes de setembre a Barcelona, el càncer depròstata segueix sent el tumor més habitual en l'home,amb 34.400 nous diagnòstics el 2019. La bona notícia ésque els tractaments aplicats a aquesta patologia cada ve-gada són més satisfactoris, per la qual cosa diagnosticarde forma precoç i amb la màxima precisió adquireix unprotagonisme especial.
Després del seu primer any de funcionament, laPET/RM es posiciona com l'opció més avantatjosa per dia-gnosticar el càncer de forma precoç i amb precisió. Per-
met observar, de manera no invasiva, tant la forma d'unòrgan i la seva funció, com l'extensió de les cèl·lules can-ceroses, fet que el converteix en el millor "rastrejador" dela metàstasi incipient. I és que aquesta tecnologia inte-gra, en un sol equip híbrid, les dues eines diagnòstiques
més potents de què disposem en l'actualitat per detec-tar la propagació tumoral: la Tomografia per Emissió dePositrons (PET) i la Ressonància Magnètica (RM) d'alt camp.
"La PET/RM és la tecnologia actual capaç d'aportar mésseguretat diagnòstica i més garantia d'èxit al tractamentdel càncer", afirma el Dr. García Garzón, metge nuclear res-ponsable del PET/ RM. A més, "permet aplicar un trac-tament personalitzat dirigit a lesions específiques, en llocde planificar una cirurgia prostàtica o una teràpia «a ce-gues», i mantenir un millor control de l'evolució del trac-tament, tot això amb menys radiació".
L'experiència oncològica PET/RM reuneix experts europeus a Cetir Viladomat
Els especialistes han compartit la interpretació d’estudis clínics, principalmenten matèria de càncer de pròstata, que és un dels que més metàstasi genera
“La PET/RM permet aplicar un tractament personalitzat per a lesions específiques, en lloc de planificar una cirurgia prostàtica o una teràpia ‘a cegues’, icontrolar millor l'evolució del tractament”
| 10
líniasarrià.cat Novembre 2019 Sarrià-Sant Gervasi
Atac feixista d’un grup d’ultresque sortien de la plaça Artós
FEIXISME4Un grup de feixistesva tornar a escollir la plaça Artóscom a escenari per manifestar-seel passat 17 d’octubre com a re-acció a les mobilitzacions inde-pendentistes contra la sentènciadel Procés. A la concentració,formada per uns 300 ultres es-panyolistes, es van poder sentircrits contra Puigdemont i altreslíders catalans i a favor de Fran-co i Hitler.
En principi, aquesta acció es-tava convocada per a les vuit delvespre, però els ultres la vanavançar quan es van assabentarque hi hauria una contra mani-festació antifeixista a les set de latarda al mateix lloc. Per evitar unpossible xoc entre totes dues con-centracions, els Mossos d’Esqua-dra van desplegar un cordó de se-
guretat. Els feixistes se’l van in-tentar saltar i van llançar objectescontra els altres manifestants, demanera que els agents van carre-gar contra els ultradretans, segonsl’ACN. Tanmateix, el moment demàxima tensió es va produirquan una part dels ultres van di-rigir-se al centre de la ciutat sen-se que els Mossos ho evitessin.
TRES DETINGUTS PER AGRESSIÓAixò va provocar que una estonamés tard, a la cantonada entre Bal-mes i Rosselló, un grup de 14 ul-tres agredissin brutalment unjove antifeixista, que va quedar fe-rit i ple de sang. L’endemà de lapallissa, els Mossos van detenirdos dels agressors i, una setmanamés tard, el dia 23, va ser detin-gut un tercer feixista.
POLÍTICA4El llaç groc, el sím-bol que demana la llibertat delspresos polítics, ha protagonitzatuna nova polèmica al districte. El22 d’octubre JxCAT va proposaral Consell Plenari tornar-lo apenjar al balcó de la seu delDistricte un cop passades leseleccions generals del 10 de no-vembre. Només ERC va votar afavor d’aquesta proposta, men-tre que la resta de partits –BCo-mú, BxCanvi, PSC, PP i Cs– hivan votar en contra.
La façana de la seu va lluir elllaç groc des que van entrar a lapresó els líders independentistesfins que va començar la cam-panya de les eleccions municipalsdel 26 de maig. El motiu de la re-tirada del símbol va ser l’obliga-ció dels edificis públics de pre-servar la neutralitat política encampanya electoral. Ara, però, ladecisió es mantindrà gràcies alvot contrari de la majoria degrups a la proposta de JxCAT.
EL CDR PASSA A L’ACCIÓDavant d’aquesta situació, mem-bres del CDR de Sarrià van de-cidir no quedar-se quiets. Cincdies després del Consell Plena-ri van penjar ells mateixos el llaça la façana de l’edifici i ho vananunciar a les xarxes socials.
“Restituïm el llaç groc manllevatper aquells que en una suposa-da defensa de la neutralitat ins-titucional trepitgen drets políticsi civils dels catalans”, van afir-mar, etiquetant la presidentadel Districte, Eva Parera (Bcnpel Canvi) i el regidor Albert Bat-lle (PSC).
Aquesta acció, no obstant, vaservir de poc: al cap de dues ho-
res, el llaç ja no hi era. Des delseu compte de Twitter, el CDRva explicar els fets i va criticarque altres qüestions del distric-te no es resolguin amb tanta ra-pidesa. “Ja ens agradaria per-cebre el mateix sentit d’urgènciaamb temes com la Biblioteca deSarrià, l’L9, la crema de l’Ateneui tants altres problemes que té eldistricte”, va lamentar.
Controvèrsia pel llaç groc del balcó de la seu del Districte
El llaç que va penjar el CDR va ser retirat al cap de dues hores. Fotos: CDR Sarrià
Els ultres van exhibir simbologia feixista a la plaça Artós. Foto: Pau Cortina/ACN
| 12
líniasarrià.cat Novembre 2019
veïns en línia
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
La Nau Bostik acollirà el primer Congrés d’Habitatge del país els dies 16 i 17 d’aquest mes
Contra els especuladorsTROBADA/ Després de molts mesos defeina, ja ha començat el compte enrere.Durant el cap de setmana dels dies 16 i 17d’aquest mes, la Nau Bostik (situada albarri de la Sagrera de Sant Andreu) seràl’escenari de la primera edició del Congrésd’Habitatge de Catalunya, una trobada ala qual està previst que hi participi migmiler de persones de més de 70 entitats.El principal objectiu d’aquest congrés ésdebatre i trobar accions concretes per llui-tar contra l’especulació immobiliària i con-tra els desnonaments.
El passat 29 d’octubre es va fer la pre-sentació de la trobada en el mateix esce-nari on se celebrarà. Claudia Ruscalleda,
portaveu del congrés, va explicar que lacita serà un espai de trobada perquè les di-ferents entitats que treballen diàriamenten la defensa del dret a l’habitatge s’orga-nitzin i trobin estratègies per als “enemics”que poden “confrontar juntament” . Rus-calleda va denunciar que la situació actualés insostenible i que no poden seguir ai-xecant-se “cada matí per aturar desnona-ments”, assegurant que la solució a lesproblemàtiques de l’habitatge només es
poden trobar amb ”una transformació es-tructural del model actual”.
A banda de Ruscalleda, en aquest actede presentació als mitjans també van in-tervenir-hi col·lectius com la Plataformad’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindi-cat de Llogaters, dues de les entitats quecol·laboraran en l’organització del congrés.Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters,va dir que “la ciutadania empoderada ésuna amenaça per als especuladors”, alsquals va acusar de “criminalitzar” el movi-ment pel dret a l’habitatge. Palomeratambé va tenir un record per a Juan Pastor,activista de Santa Coloma que havia estatdetingut dies abans de la presentació i queva sortir en llibertat el mateix 29 d’octubre.
Per la seva banda, Juanjo Ramón, por-taveu de la PAH, va explicar que a Catalunyas’executen un de cada quatre desnona-ments previstos, sense oferir cap alterna-tiva. “Els especuladors tenen barra lliure”, valamentar Ramón, el qual va assegurar quel’única solució per combatre aquesta situa-ció és l’autoorganització. “Només el poblesalva al poble”, va dir el representant de laPAH.
DOS DIES INTENSOSL’organització ja ha penjat a la seva pàginaweb algunes de les ponències que estanprevistes per als dos dies del congrés. Al-gunes de les que es faran seran Anàlisi ge-neral de conjuntura, Mobilitzacions icampanyes o Organització, mentre queestà previst que les entitats organitzado-res facin públiques la resta d’activitatsprevistes per al cap de setmana.
MÚSICA/Un aniversari com el centenari d’un barri me-reix una actuació musical a l’alçada, i la Prosperitat va te-nir-la. El passat dissabte 5 d’octubre el pati de l'escola Ti-bidabo va ser l’escenari d’una actuació de la Banda Mu-nicipal de Barcelona, que va tornar a aquest punt de la ciu-tat un segle després de la seva primera actuació.
El mític primer concert de la Banda Municipal de Bar-celona es va celebrar a la confluència del carrer d’En Tis-só amb el carrer de Rio de Janeiro (a prop de l’espai on ac-tualment hi ha el camp de futbol municipal) i va servir perinaugurar la construcció de les primeres cases del barri, ainiciativa de la Cooperativa de la Habitación Barata.
Joan Catafal, un dels responsables de la comissió es-pecial creada per l’Associació de Veïns per organitzar to-tes les celebracions del centenari, valora en declaracionsa Veïns en Líniaque el concert va ser un gran èxit i que elsveïns van gaudir molt amb les peces de músics de reco-negut prestigi mundial com Nino Rota, Alan Menken, JohnWilliams o Henry Mancini, entre altres.
El centenari de la Prosperitat seguirà i, abans que s’a-cabi l’any, s’inaugurarà una mostra sobre la història de l’an-tiga fàbrica de recanvis automobilístics Harry Walker. Lescommemoracions, tot i que els 100 anys se celebren aquest2019, continuaran en marxa durant l’any que ve.
La Banda Municipal de Barcelona torna a actuar a la Prospe 100 anys després ECONOMIA SOCIAL/“Donem per complert aquest pri-
mer cicle de l ‘Espai Mescladís i des d’avui mateix estemtancats. Mentrestant, mantenim un diàleg fluïd amb el Dis-tricte amb la confiança de trobar una alternativa vàlida quepermeti continuar amb el nostre treball social. Us man-tindrem informats!”. Amb aquesta piulada, el passat 21 d’oc-tubre, els responsables de l’Espai Mescladís (situat al nú-mero 31 del carrer dels Carders, al barri de Sant Pere, San-ta Caterina i la Ribera) anunciava l’aturada de la seva ac-tivitat per la clausura del local.
La fundació Mescladís va néixer fa 14 anys i ha estatun referent a Ciutat Vella en aspectes com l’economia so-cial, la inclusió i el treball amb persones en risc d’exclusió.Des de l’any 2010 havia estat en aquest local.
L’emblemàtic Espai Mescladís tanca les portes
Juanjo Ramón, de la PAH, assegura que els especuladorstenen “barra lliure”
Foto: Pedro Click / 9Barris Imatge
13 |
líniasarrià.catNovembre 2019
veïns en línia
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
MOBILITAT/ Els barris de la Sa-grera i Can Peguera seran l’esce-nari de dos tallers-debat méssobre l’ús del cotxe a la ciutat du-rant aquest mes.
D’aquesta manera, a dosquarts de set de la tarda del prò-xim dijous 21, el Casal de barri To-rre de la Sagrera serà l’escenarid’aquesta activitat, en la qual esdebatrà sobre aspectes com lacontaminació, les mesures queimpulsa l’Ajuntament per com-batre-la o les alternatives de mo-bilitat pública i sostenible que hiha (o que serien necessàries).
Sis dies més tard, dimecres 27,es farà la mateixa activitat al Ca-sal de barri La Cosa Nostra.
Dos tallers-debatmés sobre l’ús delcotxe a la ciutat
JUSTÍCIA/ Tres dies després de la publi-cació de la sentència del Tribunal Supremdel judici del Procés, la FAVB va fer públicel seu punt de vista sobre les condemnes.
En un comunicat, la federació asse-gura estar “profundament preocupada”per la situació de conflicte generada perla “dura i injusta sentència” contra els lídersdel Procés. La FAVB considera que la con-demna genera un “patiment humà inne-cessari, complica encara més la cerca desolucions polítiques a la complexa situa-ció que vivim i aprofundeix en una judi-cialització de la política a la qual mai nos’hauria d’haver d'arribar”.
La FAVB va més enllà i assegura que lasentència “inclou perilloses considera-cions sobre els drets de manifestació i pro-
testa”. En conseqüència, la federació con-sidera legítim que bona part de la ciuta-dania de Catalunya protesti “de manerapacífica i constructiva”, però rebutja la vio-lència “vingui d'on vingui”.
NOVA CRIDA AL DIÀLEGEl text acaba dient que és necessari “tro-bar vies polítiques que redueixin les ten-sions i generin el clima de diàleg necessariper abordar el conflicte i potenciant es-pais d’entesa i diàleg”. La federació explicaque continuarà vetllant perquè “el movi-ment veïnal sigui un espai inclusiu i deconvivència amb el màxim respecte alssentiments de tothom, especialmentquan hem de donar resposta a la greu crisieconòmica i ambiental que patim”.
La FAVB considera “injustes” les condemnes del judici del Procés
CONFERÈNCIA/ El passat 22d’octubre es va organitzar una xe-rrada sobre la importància de l’À-rea Metropolitana de Barcelonaa la seu de la FAVB.
Sota el nom On acaba la ciu-tat?,Salvador Milà va encarregar-se de la ponència inaugural, en laqual es van abordar qüestionscom els reptes sobre la gover-nança democràtica i el funcio-nament d’aquest organisme, queaglutina un total de 36 ciutats ipobles del Barcelonès, el BaixLlobregat, el Vallès Occidental i elMaresme.
Aquesta activitat va ser unade les propostes del mes d’octu-bre de l’Escola Veïnal de la FAVB.
La FAVB parlasobre el paper cabdal de l’AMB
SALUT/ Lluís Mallart va ser l’en-carregat de fer una ponència so-bre els riscos que l’amiant té pera la salut. El local de la FAVB, al car-rer d’Obradors, va ser l’escenari dela sessió, organitzada a principisdel mes passat en col·laboracióamb Jubilats de Macosa-Alstom,afectats per l'amiant.
Mallart va compartir amb elsassistents els seus coneixementssobre els problemes que aquestmaterial pot generar en la salut,va parlar sobre la normativa vi-gent i el paper que juguen les ad-ministracions i va presentar di-versos casos concrets recentsper posar sobre la taula dife-rents possibilitats d’actuació.
Una sessió peralertar sobre elsperills de l’amiant
Absoltes les tres activistesdenunciades per Aigües de BarcelonaJUSTÍCIA/ Les tres activistes delcol·lectiu Aliança contra la Po-bresa Energètica (APE) que l’em-presa Aigües de Barcelona haviadenunciat han estat absoltes perla prescripció dels delictes quese’ls atribuïen. L’APE va felicitar-seper la decisió del Jutjat d’Instruc-ció número 30 de la ciutat que esva fer pública el passat 30 d’octu-bre i que serveix per tancar un casque s’havia obert fa anys i que vatenir un punt d’inflexió el març del’any passat, quan el procés demediació que s’havia posat enmarxa entre les dues parts va aca-bar sense resultats.
Agbar va denunciar les tresactivistes el mes de febrer de l’anypassat, quan aquestes van fer unaacció de denúncia durant més devuit hores a les oficines comer-cials que la companyia té a la ciu-tat. La protesta tenia com aobjectiu exigir a la companyiaque condonés el deute que les fa-mílies en situació de vulnerabili-tat havien acumulat abans de laposada en marxa del Fons de So-lidaritat, el mecanisme de des-comptes en les factures per aaquests col·lectius.
Aquell mateix dia, els respon-sables de l’empresa van assegurarque el que s’estava reclamant noes podia fer, tot i que setmanesdesprés moltes famílies amb pocsrecursos van rebre una carta en laqual se’ls informava que el seudeute relatiu a la part de consumhavia estat condonat per partd’Aigües de Barcelona. Però mal-grat això, poques setmanes méstard l’empresa presentava una de-
núncia contra tres de les activistesque havien entrat a les depen-dències de la companyia.
L’APE va decidir contraatacaraquesta ofensiva judicial ambuna campanya de denúncia de la“repressió d’Agbar envers la ciu-tadania”, fent servir l’etiqueta #En-causadesPerAgbar a les xarxessocials. Més d’un centenar d’enti-tats i col·lectius van mostrar elseu suport públicament a les de-nunciades, cosa que va provocarque la companyia fes un pas en-rere i proposés posar en marxaun procés de mediació, dirigidaper la Degana del Col·legi de l’Ad-
vocacia de Barcelona, Maria Eu-gènia Gay. Com expliquen des del’APE, després que en les diferentsreunions mantingudes fos im-possible que les dues parts arri-bessin a un acord, des d’Aigüesde Barcelona van decidir deixarmorir el cas i no sol·licitar al Jutjatla reactivació del procediment.
D’aquesta manera, un any imig després, la causa s’ha acabat.L’APE assegura que “aquest triomfno hagués estat possible sense elsuport d’un centenar d’entitats” iva tornar a fer un clam per la re-municipalització del servei.
Es va posar enmarxa un procésde mediació
sense cap resultat
| 14
líniasarrià.cat Novembre 2019 Reportatge
Que Barcelona és una ciutat cos-mopolita és un fet indubtable. Elsdubtes sorgeixen, potser, a l’ho-ra de plantejar-se si això va en de-triment dels seus orígens. Tots elsvisitants que arriben a la capitalde Catalunya s’adonen de se-guida d’una cosa: aquí es parlacatalà. Tot i això, és cert que avuidia els veïns i veïnes de Barcelo-na són, majoritàriament, caste-llanoparlants.
Això és el que desprèn de ladarrera Enquesta de Serveis Mu-nicipals, que indica que el 54,8%dels barcelonins tenen el caste-llà com a llengua habitual, men-tre que el 39,2% hi tenen el ca-talà. Des de la Plataforma per laLlengua argumenten que aques-tes dades “evidencien que, si al-guna llengua necessita suport, ésel català”. Recorden, també, queaquest 39,2% és la segona xiframés baixa en els darrers deuanys. De fet, l’any 2012, la xifrasuperava el 43%, però va co-mençar a caure fins que, el 2017,va baixar del 40% i, des d’ales-hores, no s’ha recuperat.
Una mirada més optimista,en canvi, és la que té la directo-ra general de Política Lingüísti-ca de la Generalitat, Ester Fran-quesa. Segons ella, la xifra del ca-talà com a llengua habitual aBarcelona és “positiva” perquè,assegura, està per sobre de la mit-jana de Catalunya i molt per so-bre de la mitjana de l’àmbit me-tropolità. “És un resultat quetrenca estereotips”, defensa.
UN DISTRICTE, UNA REALITATSi ens fixem en el mapa de distric-tes, però, la dada és encara més cla-rificadora: el català només superael castellà com a llengua habitual a
tres dels deu districtes. I, analitzantcada districte de forma indivi-dual, podria semblar que estemobservant els percentatges de ciu-tats diferents.
Als dos extrems trobem Grà-cia i Ciutat Vella, on hi ha més de40 punts percentuals de diferèn-cia pel que fa a la xifra de catala-noparlants. Mentre que el 59,4%dels veïns de Gràcia tenen el ca-talà com a llengua habitual, en elcas de Ciutat Vella els parlants ha-bituals del català representen no-més el 18,7% dels habitants.
En contraposició, Ciutat Ve-lla és el districte on més veïns te-nen un idioma estranger com allengua habitual, el 14,7%. Pertant, l’idioma que hi predominaés el castellà, amb un 66,1%. Noobstant això, el districte que li-dera el rànquing de castellano-parlants és Nou Barris, amb un75,4%. Curiosament, Nou Barris
és també el districte on el per-centatge de parlants de llengüesestrangeres és més baix, un 3%.Per tot plegat, se situa en el segonlloc per la cua quant a ús habitualdel català, amb un 21,4%.
Així, tal com explica EsterFranquesa, Ciutat Vella i NouBarris tenen els percentatges mésbaixos d’ús del català com a llen-gua habitual “per raons dife-rents”. D’una banda, Nou Barristé molta població “amb arrels dela resta de l’estat espanyol”; de l’al-tra, més de la meitat de la pobla-ció de Ciutat Vella és nascuda al’estranger.
Seguint en la mateixa línia,Franquesa recorda que el lloc denaixement d’algú acostuma adeterminar quina serà la sevallengua d’ús habitual. Aquesta co-rrelació queda perfectament re-flectida en els districtes que li-deren el rànquing de catalano-
parlants: Gràcia, les Corts i Sa-rrià-Sant Gervasi. Tots tres són,alhora, els districtes que tenen elspercentatges més alts de pobla-ció nascuda a Catalunya.
Fins fa uns anys, l’Eixampletambé formava part d’aquestgrup de districtes on el català su-
pera el castellà com a llengua ha-bitual, però ara la situació hacanviat. Franquesa hi troba lamateixa explicació que en els ca-sos anteriors: “En aquests mo-ments, una tercera part de la po-blació de l’Eixample és nascudaa l’estranger, cosa que abansera impensable”.
TREBALLAR ALS BARRISTot i que la visió de la directora ge-neral de Política Lingüística és po-sitiva –recorda que el 95,4% delsbarcelonins entenen el català i el77,2% el parlen–, té clar que “calseguir treballant perquè tothom,vingui d’on vingui, pugui fer ser-vir el català amb naturalitat”. Enaquest sentit, des de la Platafor-ma per la Llengua defensen quecal posar en marxa “actuacions es-pecífiques als barris que més honecessiten”, com ara el Pla Inte-gral de Ciutat Meridiana.
Anna UtielBARCELONA
Motius per preocupar-se?» El català només supera el castellà com a llengua habitual a Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi
» Ciutat Vella i Nou Barris són, amb diferència, els districtes on l’ús del català és més baix
Tot i que gairebé tots els barcelonins entenen el català i la majoria el parlen, només un 39,2% el tenen com a llengua habitual. Foto: Joana Garreta/ACN
L’EDAT, UN FACTOR A TENIR EN COMPTE
4Els barcelonins que te-nen entre 25 i 34 anys són elsque menys fan servir el ca-talà com a llengua habitual,mentre que els majors de 65són els que més. Els seguei-xen els veïns d’entre 55 i 64anys i els de 18 a 24 anys, fetque podria apuntar un en-fortiment del català en lesnoves generacions.
líniasarrià.cat Novembre 2019
| 16
Comerç
La Mostra de Tardor de l’Eix Sarrià omple el barri
FIRA4L’Eix Sarrià va celebrar elpassat 26 d’octubre una novaedició de la Mostra de Comerç alCarrer i Gastronòmica, tambéconeguda com la Mostra deTardor.
La jornada va arrencar a les 10del matí i, com és habitual, va ser-vir perquè el carrer Major deSarrià, la plaça de Sarrià i la pla-ça de la Vila, s’omplissin de pa-rades amb una gran varietat deproducte i amb la millor gastro-nomia. Al carrer Major de Sarrià
i a la plaça de la Vila els assistentsvan poder trobar una gran va-rietat de productes, com aramoda per a dona i home, bijute-ria, joieria, moda infantil, saba-tes, alimentació, coses per la llar,objectes de regal i llenceria. D’al-tra banda, la plaça de Sarrià va es-tar reservada per a la gastrono-mia. El públic va poder tastar di-ferents productes selectes al llargdel dia, tant de botiguers localscom d’altres vinguts de diferentszones de la ciutat i del país.
ENTITATS4L’associació de co-merciants Barnavasi, tot unemblema del barri de Sant Ger-vasi, va celebrar el passat mesd’octubre el seu 35è aniversari.I ho va fer amb una exposiciófotogràfica que es va poder vi-sitar entre els dies 17 i 20 a l’e-difici del Dipòsit del Rei Martí,situat al carrer Bellesguard.
Les fotografies, de Rosa Cas-tells, van permetre al públic, du-rant quatre dies, fer un repàs ala història del barri i a la de l’as-sociació de comerciants. Lesimatges, d’un gran valor histò-ric i sentimental, i que ja s’ha-vien pogut veure al juny durantla Mostra de Comerç del carrerMuntaner, van fer que l’expo-sició, tot i ser efímera, tinguésuna molt bona acollida entre elveïnat.
JORNADA FESTIVAEl dia més intens de la celebra-ció del 35è aniversari va ser el19 d’octubre, quan va tenir llocla festa oficial. El Dipòsit del ReiMartí es va omplir de veïns i re-
presentants polítics en un acteque va estar marcat pel bonambient.
Durant els parlaments, elregidor Albert Batlle va desta-car que és gràcies a la feina d’en-titats com Barnavasi que el mo-del de comerç de proximitatsegueix viu, i amb molta força,al barri i al districte, a diferèn-
cia d’altres zones de la ciutat onel sector passa per més proble-mes. Per la seva banda, Salva-dor Albuixech, president deBarnavasi des del 1997, va re-cordar algunes de les aventuresviscudes durant els seus 22anys de presidència.
Per últim, la jornada es vaacabar amb un concert de gòspel.
Un moment de l’acte del 19 d’octubre. Foto: Twitter (@albertguivernau)
Barnavasi celebra els 35 anysamb una mostra fotogràfica
Dinamització comercial | Activitats a Major de SarriàEl carrer Major de Sarrià va acollir el 19 d’octubre, entre dos quarts d’11 del matí i dos quartsde cinc de la tarda, activitats per dinamitzar el carrer. Hi va haver música en viu, gastronomiai tallers infantils entre el passeig de la Reina Elisenda i el carrer de Ramon Miquel i Planas.
La Mostra de Tardor es va fer el 26 d’octubre. Foto: Twitter (@Jordi_Obon)
19 |
líniasantandreu.cat Novembre 2019
Entrevista
El 2017, quan també lideravala regidoria, va presentarl’Estratègia de Reforç i Pro-
jecció del Comerç de Barcelona.Segueix sent necessari un im-puls com el que va plantejar?Sí. Cal actualitzar alguns punts, peròl’estratègia que es marcava, queera fomentar el comerç de proxi-mitat i la digitalització, és la matei-xa. Perquè hi ha un nivell molt baixd’entrada de la tecnologia en els co-merços de proximitat de la ciutat.També són molt importants la for-mació i la professionalització, on hiha molt camí a recórrer, i l’associa-cionisme, on hem avançat molt.Hem passat de tenir un 29% de co-merços associats als eixos a un 40%.
Per tant, creu que en els dos anysque vostè no va ser al capdavantde la regidoria es va fer una bonafeina?Si hi haguéssim estat nosaltres, evi-dentment hauríem fet més coses dela mà dels comerciants, com perexemple el tema de les Àrees dePromoció Econòmica Urbana, queva quedar en via morta i que és unaeina per potenciar el comerç. Ara tin-drem els instruments legals perfer-ho, ja que l’avantprojecte de lallei ja està en la fase de debat. En laresta de coses hi havia consensamb els comerciants i es va conti-nuar avançant.
Es va continuar però creu queno es va fer prou, pel que diu.Sempre es pot fer més, però és certque el regidor Colom va continuarel diàleg que s’havia iniciat amb elscomerciants.
Fa poc es va presentar una cam-panya a favor de la compra legal,en un clar missatge contra el topmanta. Creu que la forma dels co-muns d’encarar aquesta proble-
màtica va perjudicar els comer-ciants? Es va actuar contra la venda il·legal,però és cert que no es va explicar su-ficientment als comerciants i a lagent. Això va comportar un efectecrida que va fer augmentar molt elnombre de manters. Si això va per-judicar els comerciants? Hi ha estu-dis que ho demostren. Quan hi haactivitats econòmiques al margede la llei, hi ha una competència des-lleial cap al comerç i perjudica la pro-tecció dels drets dels consumidors.Els manters jugaven amb unes altresregles del joc. Nosaltres pensemque la part social és importantíssi-ma, però les lleis les ha de respectartothom.
Amb el nou govern la pressió po-licial ha augmentat. L’estratègiano passa només per aquí, però elcanvi és evident.Sí, està clar que hi ha d’haver pres-sió per part dels cossos i forces de se-guretat de l’Estat i la Guàrdia Urba-na. N’hi havia hagut abans, però arahi ha més col·laboració amb elsMossos d’Esquadra i accions més co-ordinades amb altres cossos. Hi hauna aposta molt clara per mantenirun espai públic que no estigui mo-nopolitzat per una activitat il·legal.
Parlem d’inseguretat. Creu que elseu augment, sobretot a Ciutat Ve-lla, ha perjudicat molt el comerç?La inseguretat és el que més preo-cupa als comerciants en aquests mo-ments. Ens ho diuen a les conversesque tenim amb ells. Gaudir d’unaciutat segura és el primer requisit.
Segurament no serà fàcil revertiraquesta situació.El nostre missatge és clar. Hi ha una
voluntat de capgirar aquesta situa-ció. Ho farem, però es necessitatemps. També necessitem relativit-zar les dades mirant altres ciutats del’entorn, perquè tampoc ens podemfer més mal del que pertoca.
A principis d’agost deia que “no espot permetre que hi hagi comer-ços dedicats a turistes que tren-quin l’equilibri comercial”, fentreferència a les botigues de sou-venirs. No es va tard per mante-nir l’equilibri comercial de les zo-nes més turístiques?A Barcelona s’han fet més cosesque en altres ciutats. Tenim els plansd’usos i la voluntat clara de mante-nir un equilibri que és un tresor. Elque passa és que necessitem ins-peccions per aplicar la normativa iés cert que no anem sobrats de sis-temes d’inspecció i control.
Però en aquest sector hi ha unatendència més alta a incomplir lanormativa que en altres sectorsdel comerç?Bé... A veure... Suposo que simple-ment es busca tenir beneficis. Tam-bé és cert que la normativa no aju-da en tot plegat, perquè en una lli-cència normal, que no sigui de sou-venirs, hi ha la possibilitat de dedicarun 20% del negoci a souvenirs. Aixòs’ha fet servir per fer fraus de llei. I al’hora de fer inspeccions no està claron hi ha el límit de què és un souve-nir o no ho és. Cal clarificar les normesi ser contundents a l’hora d’aplicar-les.
Relacionat amb el turisme, Bar-celona Oberta ha demanat reobrirel debat sobre els horaris. Creuque són massa restrictius, tal comdenuncien des de l’entitat?El que ens agradaria és tenir un equi-libri que sigui bo per a tot el comerç.Els comerços de les zones turísti-ques han de poder vendre de formamés oberta. Però també volem pre-servar els comerços dels barris. És moltimportant que els comerços adreçatsals turistes no atreguin les vendes delsbarris. Cal trobar l’equilibri.
Aquest equilibri sembla compli-cat d’aconseguir. És complicat, però amb diàleg es potfer. I és molt necessari tenir presentque en aquests moments el princi-pal problema dels comerços deproximitat és la venda electrònica.
Des de la Fundació Barcelona Co-merç fa molt temps que diuenque els eixos més perifèrics nopassen pel seu millor moment.Què els pot prometre?Nosaltres donem suport al comerçde proximitat de tota la ciutat. En elcas dels eixos perifèrics, cal fomen-tar l’associacionisme, ampliar la for-mació que es fa des de l’Ajuntamenti treballar molt la part del consum.Cal incidir molt en els consumi-dors perquè sàpiguen que quancompren al comerç de proximitatestan fent un gest de compromísamb la ciutat i la sostenibilitat delplaneta.
Barcelona Oberta i Barcelona Co-merç van deixar la cadira de Co-lau buida quan es va fer el debatde la campanya electoral, ja quel’alcaldessa va decidir no anar-hi.A vostè també li toca refer ponts?Sobre l’actitud de l’alcaldessa, això hohaurien de parlar amb ella. Nosaltressempre els hem tingut, els ponts. Notinc la sensació d’haver de refer-los.L’alcaldessa també entén que el co-merç de proximitat és fonamentalper a la ciutat i ho ha defensat.
No s’ha trobat una relació dete-riorada, doncs?[Somriu]No. S’han fet moltes cosesamb l’Ajuntament i no crec que hihagi una situació complicada.
Els mercats són una de les gransapostes d’aquest mandat. Com
evolucionaran aquests equipa-ments en els pròxims anys?Els mercats han de ser proveïdorsd’aliment fresc de primera qualitati també un punt de trobada. El de-bat és si només han de continuarservint productes per elaborar otambé han de passar a vendre pro-ductes semielaborats o elaborats.Sempre dic que els mercats són unservei públic i s’han d’adaptar al quedemana la gent. També amb els ho-raris, que s’han d’ampliar.
Pel que fa a l’impost a les plata-formes de comerç electrònic, l’A-juntament té la capacitat legisla-tiva per crear-lo?L’única forma possible és la de gra-var l’ús de l’espai públic quan s’hi fauna activitat econòmica. Per tant,plantegem una taxa per la utilitza-ció de l’espai públic quan es fa la dis-tribució del producte en el cas de lesempreses que no tenen seu física aBarcelona. Ara bé, en el pitjor dels es-cenaris, que seria no poder-la apli-car, tot el debat hauria servit per rei-vindicar el comerç de proximitat.
Per acabar, la il·luminació nada-lenca d’aquest any serà millorque la dels últims anys?Hi haurà una mica més de llum...
Els comerciants en reclamen mol-ta més.Però de la manera que funcionen elscontractes i les licitacions, per aaquest any era complicat. El generja treballarem per dissenyar la cam-panya nadalenca del 2020. Tot i això,aquest any tindrem mitja hora dià-ria més d’il·luminació. I també il·lu-minarem la Via Laietana, que s’ha-via deixat d’il·luminar i és un carreron el comerç pateix bastant per lareforma que hi ha pendent.
“No m’he trobat unarelació deteriorada
amb els comerciants”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç i Mercats
Ballarín torna a ser la responsable de la regidoria de Comerç després d’haver-ho estat durant el temps que el PSC va formar part de l’anterior govern municipal. I ho fa amb la mateixa recepta, que passa per la necessitat de modernitzar
i professionalitzar el sector, a més d’expressar-se clarament contra el top manta.
Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA
Fotos: Eduardo Corria
Perfil | 25 anys de trajectòria socialistaMontserrat Ballarín (Osca, 1968) es va traslladar a Barcelona el 1986, on cinc anys despréses va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona. També es va doctorar a la mateixauniversitat. Ha estat professora a la Universitat Pompeu Fabra i milita al PSC des del 1996.
“Els comerços deles zones turístiqueshan de poder vendrede forma més oberta”
Esports| 20
Per primera vegada en la sevagairebé centenària història (elclub es va fundar el 1928), el CTBarcino tindrà una presidenta.Serà Helena San Martín, que elpassat 29 d’octubre va procla-mar-se guanyadora de les elec-cions. La junta encapçalada perla nova presidenta dirigirà l’en-titat durant els pròxims quatreanys després de la seva claravictòria contra la candidaturad’Enric Gimeno.
La llista guanyadora va rebre564 vots, mentre que Gimeno iels que haurien estat els seuscompanys de junta van rebre267 suports. El recompte finald’aquests comicis també va dei-xar cinc vots en blanc i quatre denuls. Enrique Mazorra, SergioMatute i Benoit Poinsot seran els
tres homes forts en les àrees d’e-comia, esport i social, respecti-vament, mentre que SonsolesPar serà la secretària i GonzaloLuis Hernández el tresorer. Abanda, hi haurà vuit vocals.
DOS CAMPIONATS MÉSPocs dies després d’aquesta no-tícia institucional, el club va re-bre dues bones notícies en formade nous campionats, durant el
primer cap de setmana del mes.Victòria Jiménez va procla-
mar-se campiona de l’ITF Sub-18de Saint Cyprien (França) contrala britànica Amelia Bissett en tressets (6-7, 6-1 i 7-6), mentre queAndrea Gámiz va sumar un noutítol de dobles al seu palmarès.Gámiz va adjudicar-se l’ITF Wo-men’s World Tennis Open Cen-tenario a Asunción (Paraguai)fent equip amb Georgina García.
La nova dirigent brinda després de guanyar les eleccions. Foto: CTB
San Martín es converteix en laprimera presidenta del Barcino» La seva candidatura va superar per més de 250 vots la de Gimeno» Jiménez i Gámiz porten nous trofeus a les vitrines de l’entitat
A la cua: el districte, últim en la 8a edició del Correbarri
ATLETISME4A la cua de la clas-sificació. El districte va acabar enl’última posició en la vuitenaedició del Correbarri, disputat elpassat 13 d’octubre. L’agregatdels resultats dels corredors i lescorredores que van vestir el co-lor de Sarrià-Sant Gervasi els vaportar a sumar 16.921 punts, elpitjor resultat amb diferènciade tots, ja que el novè, els veïnsde les Corts, van aconseguir-neun total de 12.278.
Individualment, els millorsresultats van ser els que vanaconseguir Maria Donadeu i
Toni Bautista. La runnerva com-pletar els 10 quilòmetres del re-corregut en 40 minuts i 44 se-gons, una marca que li va servirper aconseguir la quarta posicióen la general, quedant-se a lesportes dels calaixos. Més discre-ta, en canvi, va ser la classifica-ció final de Bautista, que va com-pletar els 10 quilòmetres ambuna marca de 34 minuts i 27 se-gons que li va servir per ser 13è.
Mohamed El Ghazouany iMireia Guarner, ambdós repre-sentants de les Corts, van ser elsvencedors de la prova.
Tot a punt per a un nou Ciutatde Barcelona a la Bonanova
TENIS TAULA4Alguns dels mi-llors palistes del moment se ci-taran al districte el pròxim dis-sabte 23. El Poliesportiu La Sa-lle Bonanova serà l’escenari, unany més (ho ha estat de forma in-interrompuda des del 2005), delTrofeu Internacional Ciutat deBarcelona, una cita que enguanycelebrarà la seva 33a edició.
De fet, a finals del mes passates van anunciar els vuit compe-tidors d’aquest 2019, amb qua-tre palistes europeus (el bielorúsVladimir Samsonov, el danèsJonathan Groth, el romanès Ovi-
diu Ionescu i el suec Jon Pers-son). Carlos Machado serà elrepresentant del tenis taula es-panyol (juga al Priego, el líder dela Superdivisió masculina), men-tre que el quadre es completaràamb tres palistes catalans: MarcDuran i Jordi Masip, companysd’equip al Borges (també de Su-perdivisió) i el campió d’Europai del món adaptat Jordi Morales,que farà història sent el primerjugador paralímpic que disputael TICB. Els partits (quarts, se-mifinals i final) es posaran enmarxa a les cinc de la tarda.
El CP Sarrià s’enfonsa desprésde set partits sense guanyar
Un empat i sis derrotesen les darreres jornadesdel curs (en aquest sal-
do no entra el partit contra el CDMasnou del passat dissabte 2,suspès al descans per incidents enel vestidor visitant) han fet que elCP Sarrià de Marc Fernándezs’hagi enfonsat i sigui el cuer delgrup 2 de Segona Catalana.
El conjunt parroquial no gua-nya des de la primera jornada delliga (0-1 a Santa Perpètua el dia
7 de setembre) i només ha pogutsumar un punt més a banda d’a-quest, l’empat contra la UD Ci-rera de principis d’octubre.
D’aquesta manera, el con-junt de Fernández necessita cap-girar aquesta inèrcia negativacom més aviat millor i començara obtenir bons resultats i sumarpunts. El pròxim dia 9 l’equip vi-sitarà el camp de la Grama i unasetmana més tard rebrà la Mo-lletense a la Vall d’Hebron.
Handbol | Es trenca la ratxa de victòries de l’Handbol la SalleLa bona dinàmica de finals d’octubre ha acabat en el primer cap de setmana d’aquest mes.L’Handbol la Salle és vuitè amb tres triomfs i tres derrotes (la darrera, a la pista del Gavà)
i en la recta final del mes es veurà les cares contra l’Adrianenc B o el BM Granollers C.
Pau ArriagaSARRIÀ
| 22
Alegría és l’obra amb què l’escriptorManuel Vilas ha estat finalista del PremiPlaneta 2019. Aquesta ha arribat desprésde l’èxit d’Ordesa (2018) i, de fet, n’és unaconseqüència. Es tracta d’una novel·la“escrita des del cor de la memòria”, queparteix dels records del passat, de ve-gades dolorosos, i mira cap al futuramb l’esperança de trobar això, l’alegria.
Llibres
AlegríaManuel Vilas
En Tomàs, un vidu de més de 70 anys, viusol i sense fer res. Un dia, la seva filla Mont-se li regala la maqueta d’un Seat 600, queli portarà records del cotxe que van tenira casa durant molts anys, quan la Carme,la seva dona, encara vivia. Aquesta obraescrita i dirigida per Pere Riera s’ha con-vertit ja en un dels èxits de la temporada.
Al Teatre Goya de Barcelona.
Teatre
La dona del 600Pere Riera
Flashy Ice Cream ha estrenat el seu pri-mer treball discogràfic: Brillar o morir. PolGiancana, Sneaky i DAAX són els tres sa-badellencs que formen aquest grupde trap en català, que presenten un re-cull de cançons inèdites i d’altres japublicades. Un dels atractius del disc ésla col·laboració amb altres artistes delmateix estil, com Lildami o 31 Fam.
Música
Jon Garaño, Aitor Arregi i Jose Mari Go-enaga, directors de l’exitosa Handia, hantornat a treballar conjuntament amb Latrinchera inifinita. Protagonitzat per An-tonio de la Torre i Belén Cuesta, que sor-prèn allunyant-se de la seva faceta còmica,aquest film tracta sobre la Guerra Civil desdel punt de vista dels talps que es van ha-ver d’amagar durant la dictadura.
Pelis i sèries
La trinchera infinitaGaraño, Arregi i Goenaga
Brillar o morirFlashy Ice Cream
Exposició sobre PapanekL’exposició ‘Victor Papanek: la política del disseny’ s’ha
instal·lat al Museu del Disseny de Barcelona, on serà finsal 2 de gener. Es tracta de la primera retrospectiva ques’ha fet d’aquest dissenyador, autor i activista austríac,nascut l’any 1923 i mort el 1998. La mostra s’estructuraen diversos temes i parteix de l’obra de Papanek i altresartistes contemporanis, com ara Catherine Sarah Youngo Jim Chuchu. Aquesta proposta neix de la col·laboració
entre el museu barceloní, el Vitra Design Museum d’Alemanya i la Fundació Victor J. Papanek.
Isabel Allende és una d’aquelles persones que no ne-cessiten presentació. L’escriptora xilena va publicar la
seva primera novel·la, La casa de los espíritus, l’any1982 i, des d’aleshores, el seu èxit no ha deixat de
créixer. Títols com Eva Luna (1987) o Retrato en sepia(2000) formen part d’una rica i guardonada biblio-
grafia, que ha convertit Allende en l’autora viva mésllegida en llengua espanyola. El darrer reconeixe-ment que ha rebut ha estat el Premi Internacional
Barcino de Novel·la Històrica, que li ha atorgat aquestmes de novembre l’Ajuntament de Barcelona en elmarc de la 7a edició del festival Barcelona Novel·laHistòrica. L’autora de Largo pétalo de mar (2019) va
recollir el guardó el dia 4 al Saló de Cent, on va parlarsobre les protestes civils que s’estan produint tant alseu país com a Catalunya o a Hong Kong. En aquestsentit, va dir que aquests moviments “generaran can-
vis socials positius molt importants”.
I S A B E L A L L E N D EQUI ÉS?Ser una escriptora d’èxit mundial
És l’autora viva més llegida en llengua espanyola
Famosos
Recollir un guardó a BarcelonaHa guanyat el Premi Barcino de Novel·la Històrica
Aplaudeixen el seu discurs en rebre el premiVa parlar de les protestes civils d’arreu del món
QUÈ HA FET?
La fitxa
| Mario & SonicAquest mes arriba ‘Mario & Sonic En Los Juegos Olímpicos: Tokio 2020’,l’esperat videojoc per a Nintendo Switch que oferirà més de 60 proves.
No t’ho perdis
ÉS FAMOSA PER...
A LES XARXES...
Viu en línia
Viu en línia23 |
DISSABTE 30 DE NOVEMBRE18:00 La companyia La Jarra Azul reflexiona so-bre la nostra actitud davant la violènciamasclista amb el seu espectacle 3, 2, 1... Zero./ Centre Cívic Vil·la Urània.
TOTS ELS DIMARTS10:15 Recta final del taller Gestió de les fotos almòbil, en el qual els alumnes aprendran a ges-tionar els continguts, com fotografies, vídeoso arxius, de forma fàcil i segura. / Centre Cí-vic Can Castelló.
TOTS ELS DIVENDRES16:00 Continua en marxa (i ho farà fins al mesque ve) el taller de teatre per a joves que volcontagiar la passió per aquesta disciplina. Co-ordina el curs l’actriu Magalí Frappant. /Centre Cívic Casa Orlandai.
FINS AL 19 DE NOVEMBREMatí-TardaViolència masclista en la parella: Des-muntem mites? és el nom de la mostra quees pot visitar durant dues setmanes i que volrevisar alguns mites associats a l’amor ro-màntic. / Biblioteca Clarà.
FINS AL 29 DE NOVEMBREMatí-Tarda El Personal és Polític. Art VS. Les Vio-lències Masclistes és la mostra d’escultura so-nora de bronze, art tèxtil i videoart coordinadaper Sara Berga i Anna Crespo. / Centre CívicPere Pruna.
DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE18:00 Tocant de peus a terra serà el nom d’unade les primeres narracions del cicle Lletra pe-tita - Sac de rondalles que coordinarà el con-tacontes Santi Rovira. Entrada gratuïta. / Bi-blioteca Clarà.
DIMARTS 26 DE NOVEMBRE17:30 Joan Boher arriba a Sant Gervasi per pre-sentar la narració anomenada Contes clàssicsper a infants majors de 3 anys. / BibliotecaSant Gervasi - Joan Maragall.
DISSABTE 16 DE NOVEMBRE17:45 Partit de futbol corresponent a l’onzenajornada del grup 2 de Segona Catalana en-tre el CP Sarrià i la UD Molletense. / Munici-pal de la Vall d’Hebron.
Mon Mas serà la responsable de la nar-ració anomenada L’illa d’en Lluís, per amajors de 4 anys. / Biblioteca Sant Ger-vasi - Joan Maragall.
Mon Mas s’encarregarà dela narració ‘L'illa d'en Lluís’
Dimarts 12 de novembre a les 17:30
Ivanna Gómez, de Comer Feliz, s’en-carregarà de les dues sessions delcurs Hamburgueses i croquetes, peraprendre a preparar receptes. / CentreCívic Vil·la Urània.
Dues sessions per aprendre acuinar croquetes i hamburguesesDilluns 11 i 18 de novembre a les 10:00
The Amy’s Soul, considerat el millor tri-but a la desapareguda cantant londi-nenca Amy Winehouse, s’encarregaràd’un dels darrers concerts d’aquest mes./ Sala Luz de Gas.
The Amy’s Soul, un tribut a la desapareguda Amy WinehouseDissabte 23 de novembre a les 21:00
Partit d’handbol de la setena jornadade la Lliga Catalana sènior entrel’Handbol la Salle i el Sant MartíAdrianenc B. / Poliesportiu la Salle.
L’Handbol la Salle rebrà lavisita del filial de l’AdrianencDissabte 9 de novembre a les 20:00
Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers
P R O P O S T E S
| 24
líniasarrià.cat Novembre 2019 Pròxima edició: 3 de desembre
