nutricioaparells

18

Unitat 2 • La nutrició i la digestióE

ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'a

pare

ll d

igestiu

L'aparell digestiu

1. Completa aquestes frases:

a) L’aparell digestiu és l’encarregat d’ els aliments i de degradar-los mitjançant el procés de

la , fi ns que es converteixen en petites, capaces d’entrar a les cèl·lules.

b) Els líquids que contenen unes proteïnes especials, els digestius, capaços de trencar les

molècules dels aliments en altres més petites, s’anomenen .

2. Classifi ca cadascun d’aquests òrgans segons si pertanyen al tub digestiu o a les glàndules digestives: pàncrees,

esòfag, estómac, fetge, glàndules salivals, intestí prim, cavitat bucal, faringe, glàndules gàstriques, intestí gros i

glàndules intestinals.

Glàndules digestives Tub digestiu

3. Posa el nom a les parts de l’aparell digestiu: fetge, intestí prim, intestí gros, cavitat bucal, faringe, esòfag, estó-

mac, recte.

DESEN_Bio_Geo_3_cat.indd 18DESEN_Bio_Geo_3_cat.indd 18 23/02/11 11:2323/02/11 11:23

19

Unitat 2 • La nutrició i la digestió

Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

La c

avitat

bucal

La cavitat bucal

1. A partir d’aquest text, respon les preguntes: «La ingestió es fa a la cavitat bucal: les dents tallen i trituren els ali-

ments i la saliva s’hi barreja i comença la digestió química. L’aliment mastegat i insalivat forma el bol alimentari,

que es passa cap a l’esòfag gràcies a la llengua, que l’empeny.»

1. Quina funció es fa a la cavitat bucal?

2. Què els passa als aliments quan estan a la cavitat bucal?

3. Què és el bol alimentari?

4. A on va a parar el bol alimentari després de sortir de la cavitat bucal?

5. Qui fa que el bol alimentari avanci cap a la part següent de l’aparell digestiu?

2. Relaciona cada part amb la seva funció:

1. Dents A. Humiteja i facilita que l’aliment s’empassi, elimina bacteris i comença la digestió dels

sucres.

2. Llengua B. Barreja l’aliment amb la saliva i empeny el bol alimentari.

3. Saliva C. Té unes cèl·lules que lluiten contra els bacteris.

4. Amígdales D. Tallen i trituren els aliments.

3. Completa l’explicació de les dents amb les paraules que falten: arrel, mastegar, corona, esmalt, dures, marfi l i

coll.

Les dents són peces molt que serveixen per tallar i els aliments. Tenen una

part externa que es diu , una part interna que es diu i una part intermèdia

que s’anomena .

Les dents estan fetes d’una substància que es diu i estan recobertes per un material molt dur

que es diu .

4. Omple aquesta taula amb el que saps de les dents: incisives, 4, tallen, trituren, premolars, 2, esquincen, 6, ca-

nines, 4, molars i esclafen.

Dibuix

Nom

Quantitat

Funció


20


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

La f

aring

e,

l’esòfa

g i l’e

stó

mac

La faringe, l’esòfag i l’estómac

1. Marca les opcions correctes de cada pregunta:

1. La faringe:

a) És un conducte molt llarg que arriba fi ns a l’estómac.

b) Comunica la cavitat bucal amb l’esòfag.

c) És on es troba l’epiglotis.

d) Es comunica amb les fosses nasals i la part de fora de l’orella.

2. L’epiglotis serveix per:

a) No deixar sortir l’aliment un cop està a l’estómac.

b) Evitar que l’aliment entri a la tràquea quan s’empassa.

c) Cap de les dues és correcte perquè l’epiglotis no està a l’aparell digestiu.

3. L’esòfag:

a) Fa uns 40 cm de llarg.

b) Serveix per transportar la sang cap a l’estómac.

c) Els moviments peristàltics fan avançar l’aliment fi ns a l’estómac.

d) Comunica la faringe amb l’estómac.

4. L’estómac:

a) Té una capacitat de 2,5 litres.

b) Deixa anar el suc gàstric.

c) Les ones peristàltiques afavoreixen que es barregin els sucs amb els aliments.

d) El pílor deixa entrar l’aliment a l’estómac i el càrdies el deixa sortir.

5. El quim:

a) És el nom que reben els sucs que es deixen anar a l’estómac.

b) Són els moviments que fa l’estómac per barrejar l’aliment.

c) És una massa pastosa d’aliment a mig digerir.

2. Ordena els passos següents de la formació del quim:

Així doncs, el quim es forma quan els barregen el amb

els .

+ +Moviments

peristàlticsBol alimentariQuim Sucs gàstrics


21


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Les g

lànd

ule

s d

igestive

s

Les glàndules digestives

1. Indica a sota de cada dibuix si es tracta d’una glàndula digestiva o no, i després, posa-li el nom:

Dibuix

Glàndula

digestiva?

Nom

2. Posa al costat de cada una d’aquestes funcions del fetge, si es tracta d’una funció metabòlica (M) o d’una funció

hemàtica (H):

a) Crea i destrueix la sang.

b) Emmagatzema sucres.

c) Sintetitza proteïnes.

d) Emmagatzema sang.

e) Acumula ferro i vitamina K.

f) Forma urea.

g) Forma fi brinogen per a la coagulació de la sang.

h) Desintoxica.

3. A partir de l’explicació, respon les preguntes: «El fetge produeix la bilis que s’emmagatzema a la vesícula biliar.

La bilis fa que els greixos es puguin repartir i separar per l’aigua. Es deixa anar al duodè. El pàncrees segrega

sucs pancreàtics al duodè, que porten enzims digestius que desfan les proteïnes.»

1. On deixen anar els seus sucs el pàncrees i el fetge?

2. On s’emmagatzema la bilis?

3. Quin suc segrega el fetge?

4. Quin suc fabrica el pàncrees?

5. Quina funció té el suc del fetge en la digestió?

6. Quina funció tenen els sucs del pàncrees en la digestió?


22


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Els

inte

stins

Els intestins

1. Posa el nom de les diferents parts dels intestins: còlon, duodè, recte, ili, jejú, apèndix, cec.

2. Encercla les funcions següents de l’intestí prim en vermell i les funcions de l’intestí gros en blau:

acabar la digestió digerir restes amb els bacteris

formar la femta formar el quil

reabsorbir aigua i sals minerals absorbir els nutrients

3. Relaciona amb fl etxes cada part de l’intestí amb la seva funció (compte, alguna part té més d’una funció):

1. Els bacteris digereixen algunes restes que queden. A. Jejú i ili

B. Còlon

C. Duodè

D. Recte

E. Cec

2. Absorbeixen els nutrients.

3. Es forma el quil amb els sucs intestinals.

4. S’acumula la femta.

5. Reabsorbeix aigua i sals minerals

6. És on hi ha l’apèndix.


23


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

La d

igestió i les m

ala

ltie

s d

e l’a

pare

ll d

igestiu

La digestió i les malalties de l’aparell digestiu

1. Ordena les etapes de la digestió: absorció, ingestió, digestió dels aliments i defecació.

2. Completa:

a) En la digestió mecànica les dents .

b) Quan els enzims digestius es barregen amb l’aliment es fa la digestió .

3. Completa el quadre que tens a continuació amb aquests termes: defecació, esòfag, digestió intestinal, insaliva-

ció, estómac, absorció d’aigua, boca i deglució.

Tub digestiu Faringe Intestí prim Intestí gros

Processos

digestius

Masticació

Digestió salival

ProgressióDigestió

estomacal Absorció

Progressió

4. Relaciona aquestes malalties de l’aparell digestiu amb la seva explicació:

1. Càries dentals A. Infl amació de l’apèndix per culpa d’una infecció bacteriana.

2. ÚlceresB. Són llagues a l’estómac i duodè que es formen per culpa de bacteris i els

àcids dels sucs gàstrics.

3. Diarrees C. Els bacteris fan àcids que desfan l’esmalt i la dentina de les dents.

4. Restrenyiment D. Costa molt fer la defecació perquè s’ha absorbit massa aigua a l’intestí

gros.

5. ApendicitisE. La femta surt líquida per culpa d’infeccions bacterianes o víriques,

d’aliments en males condicions o trastorns emocionals.


26

Unitat 3 • La circulació sanguínia i limfàticaE

ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'a

pare

ll circula

tori i la s

ang

L'aparell circulatori i la sang

1. Completa el text amb aquests termes: oxigen, substàncies de rebuig i aliments.

L’aparell circulatori és el que s’encarrega de distribuir els i l’ per tot el

cos i recollir les que resulten del metabolisme de les cèl-

lules.

2. Completa aquest mapa conceptual de les parts de l’aparell circulatori amb aquestes paraules: artèries, cor, limfa

i sanguinis.

3. Encercla en color vermell els constituents de la sang que són cèl·lules i en blau els que són substàncies del

plasma.

plaquetes nutrients diòxid de carboni

sals urea glòbuls vermells

aigua gl. blancs hormones

Parts

Líquids

Sang

Limfàtics

Venes

Capil·lars

Vasos


27

Unitat 3 • La circulació sanguínia i limfàtica

Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'a

pare

ll circula

tori i la s

ang

4. Relaciona amb fl etxes cada imatge amb el nom i la funció que li correspon:

A 1. Glòbuls vermells a. Coagulació de la sang.

B 2. Glòbuls blancs b. Transport d’oxigen.

C 3. Plaquetes c. Funció defensiva i de neteja.

5. Col·loca aquestes característiques en les caselles de les cèl·lules sanguínies a les quals pertany: no té nucli,

coagula, neteja, limfòcit, fragments cel·lulars sense nucli, hemoglobina i fagòcits.

Glòbuls vermells Glòbuls blancs Plaquetes

6. Ordena la seqüència de passos que permeten fer la coagulació:

7. Marca si les afi rmacions següents són vertaderes o falses, i corregeix les que siguin falses:

Vertadera Falsa

1. Els glòbuls vermells tenen hemoglobina per transportar els nutrients per la sang.

2. Les plaquetes són cèl·lules molt grans per poder tapar les ferides i fer un coàgul.

3. Els fagòcits digereixen els microbis i les cèl·lules velles, mentre que els limfòcits produeixen anticossos.

4. Quan falten molts glòbuls blancs es produeix anèmia.

5. Els glòbuls vermells i les plaquetes no tenen nucli.

6. El pus el podem veure gràcies als glòbuls vermells que s’han acumulat en la ferida.

7. Els limfòcits acostumen a digerir les cèl·lules velles mentre que els fagòcits digereixen els microbis.

Alliberament

trombina

Formació

coàgul

Trencament

plaquetes

Atrapament

glòbuls vermellsFerida

Formació

fi brina


28


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Els

vasos s

ang

uin

is

Els vasos sanguinis

1. Ordena els vasos següents començant pels que surten del cor: capil·lars, vènules, arterioles, artèries i venes.

2. Llegeix aquestes dues explicacions i després apunta les diferències que hi trobes a la taula:

Artèries: porten la sang que surt del cor i són molt elàstiques perquè la pressió de la sang és molt alta.

Venes: porten la sang dels capil·lars cap al cor i són poc elàstiques perquè la pressió de la sang és molt baixa.

Artèries Venes

3. Mira la imatge i respon:

a) Què són?

b) En quins vasos les trobem?

c) Quina funció fan?

d) Per què estan en aquests vasos? Raona la resposta.

4. Marca de color blau les substàncies que poden passar a través dels capil·lars i de color vermell les que no ho

poden fer:

Aigua

Oxigen

Glòbuls vermells

Urea

Glòbuls blancs

Plaquetes

Nutrients

Diòxid de carboni

5. Construeix la defi nició de capil·lars a partir d’aquests fragments: els glòbuls blancs. entre els teixits i la sang. són

vasos molt fi ns, Els capil·lars, l’intercanvi de substàncies, que faciliten, També deixen sortir


29


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

El cor

i la

circula

ció

de la s

ang

El cor i la circulació de la sang

1. Posa el nom a les parts del cor: ventricle dret, vàlvula mitral, artèria aorta, venes caves, vàlvules sigmoides o

semilunars, aurícula esquerra, vàlvula tricúspide, ventricle esquerre, artèria pulmonar, aurícula dreta i venes

pulmonars.

2. Identifi ca i ordena els dibuixos del cicle cardíac: sístole ventricular, diàstole, sístole auricular.

1. 2. 3.

Així doncs, en la sístole les cavitats del cor es i , mentre que quan les ca-

vitats es dilaten i s’omplen, s’anomena .


30


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

El cor

i la

circula

ció

de la s

ang

3. Els batecs cardíacs són els sons que fa el cor mentre funciona i es deuen al tancament de les vàlvules tricúspide,

mitral i sigmoides. Això fa que sentim dos sons, un més curt i un més llarg. Respon:

a) Quines vàlvules fan el so curt i quines el llarg?

b) Quantes vegades batega el cor per minut? Depèn de si la persona està quieta o està fent alguna activitat?

Raona la resposta.

4. Completa aquestes frases sobre la contracció cardíaca, el pols i la pressió sanguínia: venes, dreta, marcapas-

sos, ona, pols, alta i contraccions.

La contracció cardíaca s’inicia en l’aurícula (en el nòdul sinoauricular o ).

La contracció fi nal forma una de sang que surt i viatja per les artèries. Aquesta ona rep el

nom de .

A més, aquestes són les que fan que hi hagi pressió als vasos sanguinis, de manera que en

les artèries és i en les , baixa.

5. A partir del dibuix que tens a continuació:

a) Dibuixa les fl etxes que indiquin el recorregut que fa la sang per tot el cos.

b) Encercla de color groc les parts que corresponen a la circulació pulmonar, i de color verd, les que correspo-

nen a la circulació general.

6. Què vol dir que la circulació sanguínia humana és una circulació tancada, doble i completa?


31


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

El sis

tem

a lim

fàtic

El sistema limfàtic

1. Assenyala quines d’aquestes funcions són funcions del sistema limfàtic:

Transporta greixos absorbits a l’intestí prim.

Reabsorbeix la sang dels teixits.

Transporta els greixos de les reserves del cos cap a les cèl·lules que els necessiten.

Retorna el plasma intersticial al sistema sanguini.

Transporta el diòxid de carboni cap els pulmons perquè el puguin eliminar.

Transporta i emmagatzema limfòcits (glòbuls blancs).

2. Classifi ca aquestes substàncies segons si les transporta la limfa, la sang o tots dos: oxigen, glòbuls vermells,

sucres, urea, limfòcits, proteïnes, greixos de l’intestí, diòxid de carboni i plaquetes.

Limfa Sang Tots dos

3. Relaciona amb fl etxes cada part del sistema limfàtic amb les seves característiques:

1. Ganglis limfàtics A. Són cecs, tenen un dels extrems del vas tancat.

2. Limfa B. Tenen vàlvules per evitar el retorn de la limfa.

3. Capil·lars limfàtics C. Acumulen limfòcits, cèl·lules de defensa.

4. Vasos limfàtics D. Transporta limfòcits i greixos digestius.

4. Assenyala en el dibuix els components del sistema limfàtic següents: vasos limfàtics, ganglis limfàtics axil·lars,

ganglis limfàtics inguinals, ganglis limfàtics del coll, gran vena limfàtica, conducte toràcic.


32


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Ma

laltie

s d

e l'a

pare

ll circula

tori

Malalties de l'aparell circulatori

1. A continuació tens una llista de factors de risc de patir una malaltia cardiovascular. Posa una M al costat dels

factors de risc que són modifi cables i una NM al costat dels factors de risc que no són modifi cables:

- Edat

- Excés de pes

- Situacions d’estrès

- Sexe

- Dieta rica en greixos

- Vida sedentària

- Herència

- Fumar

2. Relaciona cada malaltia amb l’explicació corresponent:

1. HipertensióA. Enduriment i engruiximent de les parets de les artèries per

petites lesions que apareixen amb l’edat.

2. AterosclerosiB. Fort dolor al pit perquè el cor no rep prou sang a causa d’una

obstrucció en les artèries coronàries.

3. ArteriosclerosiC. Augment de la freqüència cardíaca del cor en repòs per sobre

dels 100 batecs per minut.

4. Angina de pit D. Augment crònic de la pressió arterial.

5. Infart de miocardi E. Soroll del cor per anomalies en les vàlvules.

6. Buf cardíacF. Enduriment de les artèries per acumulació de plaques

de colesterol a les seves parets.

7. Taquicàrdia no fi siològica G. Mort d’un grup de cèl·lules del cor perquè no els arriba sang.

3. Imagina’t que ets un metge. Assenyala aquelles recomanacions que donaries a una persona que tingués riscos

de patir malalties cardiovasculars:

- Seguir una dieta baixa en greixos animals i rica en verdura i fruita.

- Reposar molt i estar estirat.

- Fer exercici moderat diàriament.

- Fer esports de risc i aventura.

- No fumar ni prendre begudes alcohòliques.

- Gaudir del temps lliure i descansar.

- Llegir amb bona llum.

- Vigilar les males postures a l’hora d’estudiar, treballar o fer les feines de casa.

- Beure entre 1,5 i 2 litres d’aigua al dia.

- Vigilar l’excés de sal en els menjars.


36

Unitat 4 • La respiració i l’excrecióE

ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'a

pare

ll re

sp

irato

ri

L'aparell respiratori

1. Completa l’explicació de la funció de l’aparell respiratori amb les paraules que falten: expulsa, oxigen, diòxid de

carboni i aparell circulatori.

L’aparell respiratori capta l’ de l’aire i el porta fi ns a l’ . Alho-

ra, agafa el de l’aparell circulatori i l’ a l’aire.

2. Col·loca en cada casella el nom o la funció de les parts de l’aparell respiratori, segons convingui: pulmons; són

sacs molt petits amb parets molt fi nes que permeten l’intercanvi de gasos; són dos conductes que porten l’aire

de la tràquea als pulmons; faringe; fosses nasals; és on hi ha les cordes vocals, que són les que produeixen els

sons; tràquea.

Nom Funció

Comuniquen l’aparell respiratori amb l’exterior. S’hi detecten les substàncies oloroses, s’hi humiteja

i escalfa l’aire.

Comunica les vies respiratòries amb les digestives.

Laringe

Segrega una mucositat que atrapa i fa pujar cap a l’esòfag les partícules que pot portar l’aire.

Bronquis

Són dos òrgans esponjosos constituïts per moltes ramifi cacions dels bronquis, que es diuen

bronquíols.

Alvèols pulmonars

3. Posa el nom a les parts de l’aparell respiratori: tràquea, fosses nasals, bronquíols, diafragma, faringe, laringe,

pulmons, bronquis.


37

Unitat 4 • La respiració i l’excreció

Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

La r

esp

iració

pulm

onar

La respiració pulmonar

1. Relaciona amb fl etxes cada imatge amb el nom del procés i la seva explicació.

A 1. Inspiracióa. Són els moviments que fan que l’aire

surti dels pulmons.

B 2. Expiraciób. Són els moviments que fan entrar aire

a dins dels pulmons.

2. No s’ha de confondre la respiració cel·lular amb la respiració corporal. Construeix les defi nicions de cada una

amb els termes següents: entre els pulmons i l’exterior; les cèl·lules obtenen, és el conjunt de moviments corpo-

rals, La respiració corporal, que permet, La respiració cel·lular, l’intercanvi de gasos, és la reacció per la qual,

l’energia que necessiten.

1.

2.


38


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Ma

laltie

s d

e l'a

pare

ll re

sp

irato

ri

Malalties de l'aparell respiratori

1. A continuació tens unes quantes malalties de l’aparell respiratori. Encercla de color blau les que estan provoca-

des per bacteris i de color vermell les causades per virus. Després, explica els símptomes de dos d’aquestes

malalties.

Asma bronquial Refredat Laringitis

Grip Faringitis Sinusitis Tuberculosi

2. Interpreta aquest gràfi c de la capacitat pulmonar. Per fer-ho, llegeix el requadre de la unitat didàctica i respon a

les preguntes següents:

3. Classifi ca cada problema que causa el tabac a sota de la substància que l’origina: crea dependència; produeix

mal de cap; fa que el cor vagi més ràpid; redueix el moviment dels cilis de la tràquea; provoca càncer; fa que la

respiració vagi més de pressa; redueix l’agilitat mental; origina la tos del fumador; hi ha més secreció a l’estó-

mac; no permet l’intercanvi de gasos; provoca arteriosclerosi.

Quitrà Nicotina Monòxid de carboni Altres substàncies

4. Marca de color blau els efectes que provoca el tabac a curt termini i de color vermell els que provoca a llarg

termini:

Redueix el rendiment esportiu.

Augment progressiu del consum.

Augment del ritme cardíac i de la pressió arterial.

Dependència psíquica.

Disminució de la memòria, cansament, bronquitis...

Dependència física.

Irritabilitat i ansietat.

Intoxicació aguda: tos, faringitis...

1. Quina és la capacitat pulmonar dels homes i de les dones després

de fer una inspiració normal?

2. Quina és la quantitat d’aire que entra i surt dels pulmons quan

estem respirant de forma normal (VC)?

3. La capacitat vital (CV) és la quantitat d’aire que es pot treure dels

pulmons després d’haver fet una màxima inspiració. Calcula a

quants litres d’aire equival.

4. Quina és la quantitat màxima d’aire que hi pot haver als nostres

pulmons? És igual en les dones que en els homes? Raona la

resposta.


39


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'e

xcre

ció

L'excreció

1. Omple els espais amb les paraules que falten per completar la defi nició de la funció d’excreció: sals, substàncies

de rebuig, sang, nutrició i reaccions.

«L’excreció treu de la i expulsa a fora del cos totes les i

perjudicials que hi ha. La majoria són productes de les que fan les cèl·lules mentre

treballen i de l’excés de , per això es considera que l’excreció forma part de la funció

de .»

2. Tria quines d’aquestes substàncies són de rebuig i s’excreten i quines no: urea, greixos, proteïnes, medicaments,

sals minerals, hemoglobina, àcid úric, anticossos, sucres, additius, ferro i plaquetes.

Substàncies aprofi tables:

Substàncies de rebuig:

Quines substàncies poden ser aprofi tables o de rebuig segons si les trobem en poca o molta quantitat?

3. Completa aquest quadre amb els termes que falten: aigua, femta, fetge, de la degradació de les proteïnes, ro-

nyons, aire expirat, àcid úric, pulmons, orina, de la respiració cel·lular i suor.

Substàncies

de rebuig

Origen de la

substància

Òrgan

productor

Òrgan

excretor

Medi

excretor

Urea Fetge Ronyons Orina

De la degradació de

purines

Fetge Fetge

Pigments biliars De la degradació de

l’hemoglobina

Aparell digestiu

De la respiració cel·lular Conjunt de cèl·lules de

l’organisme Pell

Orina

Vapor d’aigua

Diòxid de carboni Conjunt de cèl·lules de

l’organisme

Pulmons


40


ditorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

L'a

pare

ll urinari i la form

ació

de l'o

rina

L'aparell urinari i la formació de l'orina

1. Posa el nom a les parts de l’aparell urinari: urèters, bufeta de l’orina, ronyons i uretra.

2. Indica a quina zona del ronyó pertanyen les estructures següents: conductes col·lectors, teixit conjuntiu, calzes

renals, corpuscles renals i nanses de Henle.

– Càpsula renal:

– Zona cortical:

– Zona medul·lar:

– Pelvis renal:

3. Completa aquest mapa conceptual del nefró amb les parts que falten: túbul proximal, càpsula de Bowman,

corpuscle renal i nansa de Henle.

4. Ordena, posant números, els passos de la formació de l’orina:

– Conducció de l’orina cap a la pelvis renal i a l’urèter.

– Reabsorció d’aigua, glucosa i aminoàcids al túbul renal.

– Filtració de l’aigua de la sang i de les substàncies que porta dissoltes des del glomèrul cap a la càpsula de

Bowman.

– Conducció de l’orina del túbul distal al conducte col·lector.

Túbul renal

Glomèrul renal

Nefró

Túbul distal


41


Ed

itorial C

asals

, S

A • M

ate

rial fo

tocop

iab

le •

Ma

laltie

s d

e l'a

pare

ll urinari i a

ltre

s ò

rgans e

xcre

tors

Malalties de l'aparell urinari i altres òrgans excretors

1. Separa els símptomes de les causes que originen les malalties de l’aparell urinari: infl amació de la bufeta per una

infecció bacteriana; costa molt orinar; acumulació d’urea en sang; baixen cristalls de sal amb l’orina; coïssor en

orinar i de vegades incontinència; infl amació de la pròstata; espasmes dolorosos dels urèters; mal funcionament

dels nefrons.

Malaltia Símptomes Causes

Insufi ciència renal

Còlic nefrític

Cistitis

Prostatitis

2. Situa correctament el nom de l’òrgan excretor dels dibuixos i la substància que excreten:

A

B C

Glàndules sudorípares Fetge Pulmons

Pigments biliars Diòxid de carboni Suor

3. Escriu al costat de cada frase una V si és vertadera i una F si és falsa. En el cas que sigui falsa, corregeix-la

perquè sigui vertadera:

1. En la cistitis l’urea s’acumula en sang i cal fer hemodiàlisi periòdiques.

2. Les pedres als ronyons acostumen a provocar coïssor i incontinència.

3. La suor està formada per urea, sals minerals i àcid úric.

4. L’hemoglobina que el cos no fa servir, el fetge la transforma en pigments biliars.

5. La infl amació de la bufeta de l’orina causada per una infecció viral s’anomena cistitis.

6. L’hemodiàlisi neteja la sang durant dues o tres hores quan els ronyons no poden fer la seva feina.

7. Els pulmons expulsen l’oxigen que s’ha format en la respiració cel·lular.


nutricioaparells

Documents

Transcript of nutricioaparells