Octubre 2015 - defaultName · Josep Antoni Hidalgo Garcia, Arquitecte de l’Ajuntament...

Octubre 2015Ajuntament d’Ullastret

Equip redactor Jordi Bras Vallès, Ambientòleg i Arquitecte tècnic del Consell Comarcal del Baix Empordà Joan Selis Llinàs, Ambientòleg del Consell Comarcal del Baix Empordà Responsables del seguiment del PAES Josep Miquel Gatius Callís, Alcalde de l’Ajuntament d’Ullastret Josep Antoni Hidalgo Garcia, Arquitecte de l’Ajuntament d’Ullastret Meritxell Tàpies Martínez, secretària de l’Ajuntament d’Ullastret Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 2

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 3

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 3 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 3 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 4 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 4

3. METODOLOGIA 5

4. ULLASTRET: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 6 4.1. Presentació del municipi 6 4.2. Documentació prèvia 8

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE ULLASTRET 9

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 9 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 10

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 11 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 13 5.2.3. Flota municipal 14 5.2.4. Transport públic urbà 15

5.3. Producció local d’energia 16 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 16 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 16

6. PLA D’ACCIÓ 17

6.1. Presentació del pla d’acció 17 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 18 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 18 6.4. Accions planificades (2012-2020) 19 6.5. Taula resum 27

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 59 7.1. Actors implicats 59 7.2. Taller de participació - Planificació 59 7.3. Comunicació 60

8. PLA DE SEGUIMENT 62

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 64

2

1. El Pacte d’alcaldes

El 30 de març de 2012, el Ple de l’Ajuntament d’Ullastret va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat la Sra. Meritxell Tàpies Martínez (secretària) com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

⋅ Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

3

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

4

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

⋅ Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅ Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅ Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅ Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅ Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

5

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

6

4. Ullastret: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1 Presentació del municipi

El patrimoni històric i cultural del municipi d'Ullastret té una rellevància indiscutible. Al seu legat històric destaquen dues èpoques ben distanciades en el temps però ambdues de gran interès patrimonial, la preromana i la medieval.

El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya, i actualment és considerat una autèntica ciutat, que va ser la capital de la tribu ibèrica, que van anomenar, dels indigets.

Al jaciment s’han trobat restes d’ocupació humana ocasional d’època calcolítica. El primer assentament que hi va haver amb continuïtat va ser un poblat d’inicis de l’edat del ferro, del darrer quart del segle VII aC, del que només es coneixen els materials arqueològics. El primer poblat ibèric d’Ullastret data de la primera meitat del segle VI aC i en la segona meitat d’aquest segle es va fortificar amb una muralla reforçada per set grans torres. A la primera meitat del segle IV aC el poblat es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d’un oppidum -poblat enturonat i fortificat-, amb carrers adaptats a les pendents i les irregularitats del sòl.

El poblat va experimentar diverses fases de reurbanització de les quals la més ben coneguda és la corresponent al moment d’ampliació de la muralla, que va comportar una important obra de condicionament amb la qual es van habilitar fins a tres terrasses per a implantar nous barris i construir diverses grans cases, pertanyents a famílies aristocràtiques.

També es coneixen diverses obres públiques importants com els temples i les cisternes, exponent de la complexa organització social de la comunitat.

El poblat dominava un ampli territori del qual n’explotava els recursos econòmics, especialment l’agricultura i la ramaderia. L'altre centre d'especial interès és el poble d’Ullastret, del que es pot destacar el conjunt medieval: l’església de Sant Pere d’Ullastret, el recinte emmurallat, la Llotja , el Mas Torroella , el carrer de la Notaria, i diferents masos.

L'origen de l'actual poble d’Ullastret cal cercar-lo a la documentació medieval conservada relativa a aquesta zona de l'actual comarca del Baix Empordà.

7

Ullastret

8

POBLACIÓ7 Població (2005): 226 habitants Població (2011): 268 habitants Taxa de creixement:18,58 %

ACTIVITAT ECONÒMICA8

(2008) (2012)

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (1991): 130 Nombre d’habitatges (2001)9: 131 % habitatges segona residència: : 61,07% Nombre d’equipaments municipals(2011):5

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 49 m Superfície: 11,1 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 1757

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES

− Alcalde: Josep Miquel Gatius Callís

− 1er Tinent d’Alcalde: Xènia Gasull i Artigas. Àrees de Joventut i Cultura

− 2on Tinent d’Alcalde: Gerard Cateura Galvez. Àrea d’Ensenyament i Esports.

− Santi Saló Torres, regidor de l’Àrea de serveis, via pública i protecció civil.

− Sandra Sabater Jordi, regidora

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament d’Ullastret ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Pla Pla d’adequació de l’enllumenat exterior 2007

Projecte Projecte de les instal·lacions de calefacció i ACS de l’escola 2007

Pla Agenda21 de Baix Ter 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

7) IDESCAT 8) IDESCAT 9) IDESCAT 10) ICAEN (graus dia 18/18)

12%

9%

21%58%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

10%

11%

13%

66%

9

5. Inventari de referència d’emissions d’Ullastret

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi d’Ullastret va emetre 1756,71 tn CO2, que representen el 0,20 % del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 7,77 tn CO2/càpita, superior a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 7,27 tn CO2/càpita, i a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi d’Ullastret.

7%

25%

58%

3%7%Edif icis i equipaments del sector terciari (no municipal)Edif icis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercialAjuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 1756,71 tnCO2 Emissions per càpita: 7,77 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

0,00 200,00 400,00 600,00 800,00 1.000,00 1.200,00 1.400,00

Edificis i equipaments (no municipal)

Edificis residencials

MWh

Electricitat Gas natural Gasoil C GLP Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) Les emissions dels edificis del sector terciari, al 2005, eren de 120,79 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb unes emissions de 107,78 Tn CO2, seguidament del gas-oil C amb unes emissions de 8,99 Tn de CO2 i 4,03 Tn de CO2 pel GLP. Edificis residencials Les emissions dels edificis residencials, al 2005, eren de 443,13 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb 278,15 Tn de CO2, seguit de 147,56 Tn de CO2 de gas-oil C i 17,42 tn de CO2 per GLP.

10

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Les emissions associades al transport privat i comercial eren de 1015,38 Tn CO2, d’aquestes 856,58 Tn CO2 són dels vehicles diesel i 158,81 dels vehicles gasolina. L’any 2005, el parc de vehicles del municipi era de 144 vehicles gasoil i 117 gasolina d’aquests, 152 eren cotxes i 31 motocicletes (Dirección General de Tráfico, DGT). Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 18,75% de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat de forma individual, un 0% vehicle de forma col·lectiva, 16,6% a peu i un 64,5% no es desplaça. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades a la recollida de residus eren de 122,92 tn CO2, 2005. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 20,92%. El 0 % era FORM; el 3,69%, envasos; el 13,6 %, vidre, i el 9,,56 %, paper i cartró. El destí final de la fracció rebuig era l’abocador de Solius de Llagostera/Santa Cristina d’Aro. El % de recollida selectiva a l’any 2012 va ser de 36,15% i a l’any 2013 va ser de 31,50%.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament d’Ullastret varen consumir 123,130 MWh d’energia, que van suposar 54,482 tn CO2, fet que representa el 3,10 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 ha incrementat en un 40,77 %, i les emissions, en un 13,59 %.

Aquest increment del consum de l’energia es degut fonamentalment a l’execució de nous equipaments que no existien al 2005, com són els nous edificis pel CEIP, llar d’infants i ajuntament. A l’any 2005 tot estava en el mateix edifici, que actualment és el local social. Hi ha 2 edificis (CEIP i llar d’infants) que disposen d’instal·lacions d’Aigua Calenta Sanitària amb captadors solars. En canvi en l’enllumenat hi ha hagut una reducció important del consum degut a les actuacions realitzades d’estalvi energètic. La flota municipal també ha incrementat notablement les seves emissions de CO2 degut a la implantació de la recollida de l’orgànica que es va realitzar a l’any 2006.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament d’Ullastret.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

42,3%

46,8%

10,9%

2005

Equipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

52,3%

33,2%

14,5%

2011

82%

18%

2005

Electricitat Gasoil C Gas Natural GLP Gasoil Gasolina

47%

33%

20%

2011

11

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per càpita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

Equipaments 47,952 94,504 23,065 32,465 0,1021 0,1211

Electricitat 47,95 38,06 23,06 17,40 0,1021 0,0649

Gasoil 0,00 56,44 0,00 15,07 0,0000 0,0562

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

GLP 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Solar tèrmica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat públic 53,011 44,088 25,498 20,148 0,1128 0,0752

Electricitat 53,01 44,09 25,50 20,15 0,1128 0,0752

Flota municipal 22,167 34,739 5,919 9,275 0,0262 0,0346

Gasolina 22,17 34,74 5,92 9,28 0,0262 0,0346

Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport públic urbà

0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 123,130 173,331 54,482 61,888 0,2411 0,2309 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de dos edificis que disposaven de 2 comptadors, el primer edifici es destinava a ajuntament, llar d’infants i escola i el segon edifici a consultori. A l’any 2011 es van crear 3 nous edificis, la llar d’infants, CEIP, ajuntament. I l’edifici de l’any 2005 s’ha reconvertit en local social. A més l’edifici del consultori també es va reformar al 2011.

Els consum energètics s’han incrementat notablement de 47,95 MWh a 94,50 MWh degut a la construcció o remodelació de 4 nous edificis. Les emissions de CO2 també s’han incrementat de 23,06 tn CO2 a 32,46 tn CO2. El consum energètic a l’any 2005 era el 100% elèctric, en canvi al 2011 és d’un 54% elèctric i un 46% gas-oil.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament d’Ullastret. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

100%

2005

electricitat gasoil

54%46%

2011

73,8%

26,2%

2005

Educació Administració Sociocultural Altres

79%

9%

10%2%

2011

12

Electricitat (kWh) Gasoil (kWh) Gas natural (kWh) Total (kWh)

2005 2012 2005 2012 2005 2012 2005 2012

Educació (CEIP l’Estany) 0,00 19.446 0,00 47440 0,00 0,00 0,00 66.886

Educació (Llar d’infants) 0,00 3.623 0,00 9000 0,00 0,00 0,00 12.623

Administració (ajuntament) 35.390* 6.666 0,00 0,00 0,00 0,00 35.390 6.666

Sociocultural (local social) 0,00 7.325 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7.325

Altres (consultori) 12.562 1.004 0,00 0,00 0,00 0,00 12.562 1.004

Total 47.952 38.064 0,00 56440 0,00 0,00 47.952 94.504 *Correspon a un edifici amb l’ús d’ajuntament, llar d’infants i escola. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: ajuntament, escola, llar d’infants, consultori i local social. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi. Es pot observar que al 2011 els equipaments amb més consum són el CEIP l’Estany i la llar d’infants.

Figura 5.4. Consums dels equipaments any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament d’Ullastret

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament d’Ullastret.

13

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

El municipi d’Ullastret disposava a l’any 2005 de 3 quadres d’enllumenat públic però a l’any 2011 es va incrementar en dos nous quadres d’enllumenat. Durant aquest 6 anys s’ha incrementat el nombre de punts de llum, degut fonamentalment al desenvolupament d’una nova urbanització, però si que s’han realitzat les actuacions de millora de la potència de les làmpades, encesa parcial de 2 quadres d’enllumenat, la instal·lació de rellotges astronòmics i la instal·lació d’un reguladors de flux en capçalera en el quadre de nº2. El resultat d’aquestes actuacions és que el consum entre el 2005 i 2011 ha disminuït en un 16,8% en MWh i en un 33,3% en Tn CO2 per càpita.

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament d’Ullastret.

Consum d’energia elèctrica (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per càpita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

Quadre 1 (Marcel Ralló) 22,682 7,296 10,91 3,33 0,0483 0,0124

Quadre 2 (Afores, rotonda) 0 10,209 0,00 4,67 0,0000 0,0174

Quadre 3 (Valls) 28,143 9,295 13,54 4,25 0,0599 0,0159

Quadre 4 (Urb. Puigmiralles) 0 17,268 0,00 7,89 0,0000 0,0294

Quadre 5 (Rectoria) 2,186 0,02 1,05 0,01 0,0047 0,0000

TOTAL 53,011 44,088 25,498 20,148 0,1128 0,0752 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

0

10

20

30

Qua

dre

1

Qua

dre

2

Qua

dre

3

Qua

dre

4

Qua

dre

5

MW

h

2005 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament d’Ullastret.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada tots els quadres d’enllumenat. Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

14

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi). A Ullastret només hi ha el transport associat a la gestió de residus. De la flota municipal es pot comprovar que de l’any 2005 al 2011 s’ha incrementat notablement les emissions de CO2 dels transports, concretament ha augmentat un 56,7%. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament d’Ullastret.

100%

2005

Parc de vehicles ajuntament Transport associat a la gestió de residus Transport escolar urbà

100%

2011

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per càpita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

Parc de vehicles Ajuntament 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,000

Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,000

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,000

Transport associat a gestió de residus 22,17 34,74 5,92 9,28 0,026 0,035

Rebuig 10,11 10,03 2,70 2,68 0,012 0,010

FORM 0,00 10,27 0,00 2,74 0,000 0,010

Envasos 4,57 6,25 1,22 1,67 0,005 0,006

Vidre 2,44 1,94 0,65 0,52 0,003 0,002

Paper i cartró 5,05 6,25 1,35 1,67 0,006 0,006

Transport escolar urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,000

TOTAL 22,17 34,74 5,92 9,28 0,026 0,035 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament A Ullastret no disposa de parc de vehicles propi

15

Transport associat a la gestió de residus El consum d’energia i les seves emissions associades s’han incrementat en un 56,7%. Aquest augment important de les emissions és degut fonamentalment a la nova implantació de la matèria orgànica que es va iniciar a l’any 2006 i a un augment del nombre de punts de recollida selectiva del municipi respecte a l’any 2005.

Transport escolar urbà A Ullastret no hi ha transport escolar urbà propi.

5.2.4. Transport públic urbà

A Ullastret no hi ha transport públic urbà dins el propi municipi.

16

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi d’Ullastret disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament d’Ullastret.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d’electricitat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS11

Forma part de l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Fotovoltaica12

--- 36,9 Consmetal 49,2 --- No Si 2008 ---

Fotovoltaica12

--- 10 Esperança Serra

13,3 --- No Si Agost 2011 ---

Fotovoltaica12

--- 20 CEIP 26,7 --- No Si 2012 ---

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005: 0,481 Tn CO2/MWh El factor d’emissió per a l’electricitat de 2011: 0,457 Tn CO2/MWh

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)( ++×−−=

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 s’ha estimat un consum de 1.071,19. MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i de l’increment de població PEL, producció local d’electricitat (MWh), 54,339 MWh. S’ha considerat l’energia produïda per Consmetal i per Esperança Serra(només a partir de l’agost de 2011). AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh FEENE, factor d’emissió estatal o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (tnCO2/MWh), 0,481 MWh//tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

Ullastret no disposa de producció local de calefacció/refrigeració.

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

17

6. Pla d’acció

6.1 Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi d’Ullastret consta de 40 accions que suposen una reducció de 355,829 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 20,256% de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

18

6.2 Objectius estratègics i quantitatius

El PAES d’Ullastret té 6 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 20,256%. El objectius estratègics són:

� Realitzar les actuacions de millora de l’eficiència energètica en l’enllumenat exterior per reduir un 25,2% les emissions de CO2 respecte a l’any 2005.

� Realitzar actuacions de millora de l’eficiència energètica en els equipaments per reduir en un 16,2% les emissions respecte a l’any 2005

� Reduir un 21,3% les emissions de CO2 en el transport privat i comercial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 8,2% les emissions de CO2 en el sector residencial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 15,2% les emissions de CO2 en el sector terciari respecte a l’any 2005.

� Reduir un 13,6% les emissions de CO2 en el tractament de residus respecte a l’any 2005.

6.3 Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat diferents accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

A la taula següent es mostra la disminució o increment de les emissions pels diferents sectors del municipi entre el període del 2005-2012:

Sector Tn CO2 2005

Tn CO2 2011

Balanç

Tn CO2 Actuacions/Observacions

Enllumenat i semàfors 25,498 20,148 -5,350

S’han portat diferents accions en l’enllumenat. Concretament, a l’any 2010 es van canviar les làmpades de vapor de mercuri de 80 W per làmpades fluorescents compactes de 40 W en els quadres 1 i 3. Però també es va posar en funcionament el quadre 2 amb regulador de flux en capçalera i el quadre 4 de la urbanització.

Equipaments 23,065 32,465 +9,400

S’ha incrementat en 3 nous edificis per equipaments i s’ha reformat l’edifici del consultori, per tant, les emissions han augmentat sensiblement degut als nous edificis de l’ajuntament, llar d’infants, CEIP. L’antic edifici s’ha canviat a local social.

Transport de residus municipal 5,919 9,275 +3,356

S’ha incrementat les emissions degut a la implantació de la recollida selectiva de la FORM i un augment de les àrees d’aportació de recollida selectiva (paper,vidre, envasos).

Tractament de residus 122,92 118,63 -4,290

S’Ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica i l’increment de la recollida selectiva de les diferents fraccions respecte a l’any 2005. Concretament s’ha passat d’un 20,9 % a un 37,6%.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

19

Sec- tor Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any) (metodologia)

1. 1.4. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

Enllumenat exterior: Canvi de les làmpades de vapor de mercuri de 80 W per fluorescents compactes de 40 W en els quadres nº1 i 3.

2010 4,292 (a)

1. 1.4 Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

S’han posat vàlvules termostàtiques al sistema de calefacció del CEIP l’Estany 2012 0,633 (b)

3 3.3. Fotovoltaica Instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 36,9 kW 2008 23,665 (c)

3 3.3 Fotovoltaica Instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 10KW

Agost 2011

6,397 (c)

3 3.3 Fotovoltaica Instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 20KW al CEIP l’Estany 2012 12,843 (c)

8 8.1 Residus

S’ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica i l’augment del nombre de contenidors de recollida selectiva de les diferents fraccions (paper,vidre i envasos) respecte a l’any 2005.

2006-2011 4,290 (d)

TOTAL (2005-2011) 52,120

a) D’acord amb les factures d’electricitat dels quadres d’enllumenat. EE =( ΣC2011-ΣC2005)*FEENE2005

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Cany Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, any 2005 i 2011en MWh FEENE2005, Factor d’emissió de electricitat, 0,481tn CO2/MWh

b) EE =Cescola *0,05*FEENE2005

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Cany Consum gasoil de l’ escola, 47,44 MWh 0,05, estalvi d’un 5% segons Guia metodològica de la Diputació de Barcelona, FEENE2005, Factor d’emissió de electricitat, 0,267tn CO2/MWh

c) Estimació dels MWh produïts d’acord amb el programari gratuït: Photovoltaic Geographical information System (PVGIS-classic) d’acord amb les potències de 36,9 kW, 10 kW i 20 kW. Amb aquestes potències es genera 49,2 MWh anuals, 13,3 MWh anuals i 26,7 MWh. Un total de 89,2 MWh que pel factor de conversió de 0,481 tn CO2/MWh

d) La metodologia per determinar l’estalvi és en el tractament de residus s’ha realitzat d’acord amb la Guia metodològica de la Diputació de Girona. A l’any 2011 les emissions van ser de 118,63 tn CO2 i a l’any 2005 va ser de 122,92 tn CO2

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

Un estalvi de 52,120 tn CO2 entre l’any 2005 al 2012, que representa un del 2,967%.

6.4 Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 34 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 17,289% i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 20,256%.

20

1.1.1. Instal·lar un programador horari setmanal en l’acumulador d’ACS elèctric del consultori

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu Optimitzar el consum energètic del termo elèctric i adaptar-lo a les necessitats de l’equipament

Descripció Instal·lar un programador horari setmanal en l’endoll del termo elèctric d’ACS per ajustar l’escalfament de l’aigua als horaris del consultori i per tal que no funcioni el cap de setmana ni a les nits.

Cost estimat

Cost acció: 35 € Cost abatiment: 778 €/tn CO2 Amortització 2 anys

Consum

Consum actual 0,328 MWh/any Estalvi 0,10 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica ---- MWh Elèctrica ---- MWh

Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima un estalvi del 30% del consum dels termo elèctrics. EE = (C acumulador* 365*0,30)*FEENE2005/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Cacumulador,, consum acumulador en 0,9 KWh/24 h 0,30, 30% d’estalvi energètic, 100% si es tanca completament FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 0,481 tn CO2/MWh

0,048 tn CO2 /any S: Edificis,

equip./instal·lacions A: Edificis, equip./inst.

municipals

21

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

Objectiu Disminuir el consum energètic de l’enllumenat actual proposant-ne la substitució per un altre de

més eficient

Descripció Els principals canvis de l’enllumenat actual per altres mes eficients son:

1)Canvi de les làmpades incandescents per fluorescents compactes (làmpades de baix consum).

2)Canvi de les làmpades dicroiques halògens per leds.

3)Canvi d’halògens lineals per altres halògens lineals més eficients o nous projectors de baix consum.

En diferents equipaments cal canviar les làmpades actuals ineficients, aquests canvis són:

• Ajuntament:Canviar les 4 làmpades dicroiques de 50 W per leds de 9W (quan es fonguin).Consum: 18 kWh. Estalvi: 14 kWh. 0,006 Tn CO2.

• Local social: els 4 llums de 35 W i 1 de 40 W incandescent canviar-los per fluorescents compactes de 9 W. Consum: 8 kWh. Estalvi: 5 kWh. 0,002 Tn CO2. (quan es fonguin).

• Consultori: Canviar les 3 làmpades dicroiques de 50 W per leds de 9 W (quan es fonguin). Consum:2,5 kWh. Estalvi: 2 kWh. 0,001 Tn CO2

Totes les actuacions són amb amortitzacions superiors a 10 anys es realitzarà el canvi quan es fonguin les làmpades actuals.

Cost estimat

Cost acció: 184 € Cost abatiment: 18400 €/tn CO2 Amortització >10 anys

Consum




Prioritat Calendari Responsable

Baixa 2015-2020 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =[(P actual instal·lada-P instal·alda renovada)* Tfuncionament * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència actual, KWh P instal·alda renovada Potència de renovació, KWh Tfuncionament Temps de funcionament estimat, hores

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005: 0,481 tn CO2/MWh



municipals

22

1.1.3. Canvi de fluorescents T-8 a T5 amb balast electrònic en els edificis de l’ajuntament i CEIP l’Estany


Objectiu Instal·lar adaptadors electrònics per passar de fluorescents T-8 a T-5 de millor eficiència i amb balast electrònic

Descripció Es procedirà a canviar els fluorescents tipus T-10/8 a T-5 amb la conseqüent estalvi energètic degut a la baixada de potència dels fluorescents. Això s’aconsegueix amb adaptadors electrònics que passen de fluorescents de 18 W (30W consum total) a 15 W, de 36 W (46 W consum total) a 29 W, de 58 W (71 W. consum total) a 51 W.

En l’edifici de l’ajuntament es substituiran els fluorescents T-8 de 36 W (46 W) per fluorescents T-5 de 29 W amb balast electrònic. Un total de 10 fluorescents(9 u. de 36 W i un de 58 W),

CEIP l’Estany es substituiran els fluorescents T-8 de 58 W (71 W) per fluorescents T-5 de 31 W amb balast electrònic. Un total de 64 u, només en les zones de més hores de funcionament.

Mesures d’estalvis en fluorescents d’acord amb la Guia d’eficiència energètica en centres docents de Fenercom. Exemple: Diferents solucions per de 2 fluorescents de 36 W.

Cost estimat

Cost acció: 1600 € Cost abatiment: 989 €/tn CO2 Amortització 2,5 anys

Consum

Consum actual 7,381MWh/any Estalvi 3,541 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =[(P actual instal·lada-P instal·alda renovada)* Tfuncionament * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència actual en watts (làmpada i equips auxiliars convencionals) P instal·alda renovada Potencia de renovació en watts (làmpada i equips auxiliars electrònics) Tfuncionament Temps de funcionament estimat FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005



municipals

23

1.1.4. Promoure l’ús eficient dels equips de climatització.


Objectiu Utilitzar les tecnologies de climatització disponibles en l’equipament que siguin més eficients

Descripció No utilitzar sistemes ineficients de calefacció, estufes elèctriques, en les oficines i consultori de l’ajuntament quan es disposa d’altres equips de calefacció molt més eficients com són les bombes de calor.

Concretament hi ha 3 radiadors elèctrics a l’ajuntament i 2 radiadors elèctrics al consultori, de 2000 W cadascun.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/tn CO2 Amortització Immediata

Consum





Alta 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =(P* T*0,5 * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P, Potència dels radiadors en KW, T, hores de funcionament, 78 hores pel consultori i 420 hores per l’ajuntament, 0,5, estalvi del 50% del consum degut a unes bombes de calor amb un COP mínim de 2.

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005



municipals

24

1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat


Objectiu Aprofitar la llum natural per disminuir el consum de l’enllumenat interior i així optimitzar l’horari de funcionament de l’enllumenat.

Descripció En les zones properes a finestres s’instal·laran cèl·lules fotoelèctriques que encendran o apagaran l’enllumenat segons el nivell d’il·luminació natural. També s’utilitzen les cèl·lules fotoelèctriques per regular l’horari d’encesa i apagada de l’enllumenat exterior.

Exemples de cèl·lules fotoelèctriques:

En l’edifici del CEIP: En els passadissos s’instal·laran 3 cèl·lules fotoelèctriques perquè a la zona de l’entrada hi ha molta llum i per tant, només s’encendran quan la llum sigui insuficient.

Cost estimat


Consum

Consum actual 1,027MWh/any Estalvi 0,822 MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015-2020 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =Pe* (Tfuncionament- Tfunc. cèl·lula) * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 Pe Potència de l’enllumenat, kW Tfuncionament, hores de funcionament normal, hores Tfunc.cèl·lula hores de funcionament amb cèl·lula, hores FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005: 0,481 tn CO2/MWh



municipals

25

1.1.6. Apagar l’ICP del quadre elèctric o tots els circuits possibles menys l’alarma en l’època de vacances


Objectiu Reduir el consum elèctric a 0 en l’època de vacances dels equipaments

Descripció L’escola té un període molt marcat de vacances a l’estiu (juliol i agost) i per Nadal. Per tant, en l’època de vacances el responsable de manteniment haurà de tancar l’ICP del quadre elèctric perquè el consum sigui 0 en la llar d’infants. Atès que la llar disposa d’alarma de robatori s’hauran d’apagar tots els circuits excepte el de l’alarma.

.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/tn CO2 Amortització Immediat

Consum





Alta 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =Ce* 0,8*FEENE2005/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 Ce consum elèctric de l’equipament a l’estiu i vacances Nadal, 1987 KWh 0,80, 80% d’estalvi del consum atès que cal deixar algun circuit que no es pot apagar per temes de seguretat FEENE2005, 0,481 tn CO2/MWh



municipals

26

1.1.7. Optimitzar els punts de llum interior dels equipaments


Objectiu Reduir el consum elèctric de l’enllumenat que és innecessari

Descripció Les actuacions per optimitzar els punts de llum són:

1)Desconnectar els punts de llum dels equipaments que són innecessaris.

2)Optimitzar els interruptors horaris a les necessitats de l’equipament.

3)Posar interruptors amb clau per l’encesa de l’enllumenat.

Al CEIP s’ha optimitzat l’horari d’encesa de l’enllumenat exterior de les 22 h a 5 h a les 17.30 h a 19 h (hivern).

Llar d’infants: Eliminar un fluorescent de 21 W de darrera de l’armari de biberonia. Aquest fluorescent es canviarà per un de fos que ja hi ha.

Local social. L’enllumenat de les 6 làmpades halògenes de 50 W i els 4 projectors halògens de 300 W s’haurà de posar interruptors amb clau perquè només s’encenguin en grans esdeveniments.

Consultori: Desconnectar una làmpada de 26 W dels punts de llum downlights de 2x26 W. Concretament serà un total de 4 unitats de 26 W (passadís i zones de circulació sales).

Cost estimat

Cost acció: 400 € Cost abatiment: 616 €/tn CO2 Amortització Immediat- 1,5 anys

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total elèctric dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE =[(P actual instal·lada-P instal·alda renovada)* Tfuncionament * FEENE 2005/1000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tn CO2 P actual instal·lada Potència làmpades actuals, kW P instal·alda renovada Potència làmpades renovades, kW Tfuncionament Temps de funcionament estimat, hores FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005: 0,481 tn CO2/MWh



municipals

27

1.1.8. Instal·lació d’interruptors horaris setmanals en els circuit elèctrics de la calderes


Objectiu Disminuir el consum d’energia per l’ús d’una tecnologia de calefacció més eficient i un tipus de combustible que genera menys emissions.

Descripció S’’instal·larà un interruptor horari setmanal en el circuit elèctric de la caldera de la llar d’infants i del CEIP per optimitzar l’horari de funcionament de la caldera.

La caldera del CEIP ja disposa d’un interruptor horari diari, però per aconseguir un estalvi important, s’haurà de canviar per un interruptor horari setmanal perquè els caps de setmana no entri en funcionament. L’interruptor diari que ja disposa la caldera s’ha reprogramat reduint les hores de funcionament en 2 h .30 min. Cada dia.

A més, a l’any 2012 es van instal·lar vàlvules termostàtiques i per tant, s’haurà d’anar revisant que funcionen correctament i que estan correctament programades a la Temperatura òptima i de confort.

A la llar d’infants no disposa de cap interruptor horari, per tant, també es recomana la seva instal·lació tot i que al ser terra radiant no es podrà tenir tantes hores apagades perquè necessita molt més temps per escalfar-se.

Cost estimat

Cost acció: 400 € Cost abatiment: 99 €/tn CO2 Amortització 1 any

Consum





Mitjana 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum de combustibles dels equipaments públics (litres/any)

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = C*E*FEENE En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 C, Consum actual calefacció, MWh anuals E, estalvi d’hores de funcionament, a la llar d’infants un 10% i a l’escola un 30% FEG, Factor d’emissió del gasoil 0,267 tn CO2/MWh



municipals

28

1.1.9. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal


Objectiu Portar un control i seguiment dels consums energètics dels equipaments i instal·lacions municipals, així com la realització de les actuacions encaminades a l’estalvi i eficiència energètic.

Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic.

Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals.

- Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments.

- Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible.

- Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments.

- Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments.

- Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable

dels equipaments municipals.

- Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES.

- Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica.

El responsable energètic municipal serà l’Alcalde.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2012-2013 Alcalde Indicadors seguiment Consums energètics dels equipaments i instal·lacions municipals

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 4% de l’àmbit ajuntament d’acord amb la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines



municipals

29

1.1.10. Formar al responsable energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic


Objectiu Formar al gestor energètic i encarregat de manteniment en l’eficiència i estalvi energètic perquè disposin dels coneixements per portar a terme les diferents actuacions energètiques

Descripció El responsable energètic haurà de realitzar cursos i assistir a jornades d’energia per assolir coneixements en:

• Energies renovables (calderes de biomassa, captadors solars, miniaerogeneradors...)

• Sistemes d’il·luminació eficients.

• Sistemes de calefacció/refrigeració eficients.

• Certificació energètica dels edificis

• Mobilitat sostenible.

• Equips electrònics i endollables eficients

Cost estimat

Cost acció: 400 € Cost abatiment: 760 €/tn CO2 Amortització 1 any

Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consums energètics dels equipaments i instal·lacions municipals

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del sector equipaments municipals i enllumenat segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.



municipals

30

1.1.11. Informar als responsables dels equipaments municipals dels seus consums energètics


Objectiu Informar als diferents responsables dels equipaments dels seus consums energètics perquè puguin detectar consums excessius en els seves instal·lacions

Descripció El gestor energètic que serà l’Alcalde informarà als responsables dels equipaments dels seus consums energètics. Concretament en els equipaments següents: llar d’infants, CEIP, ajuntament, consultori i local social.

Amb aquestes dades els diferents responsable de cada equipament hauran de comprovar si els seus consums són correctes i si les actuacions realitzades han permès un estalvi energètic, així com poder detectar consum excessius d’energia.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consums energètics dels equipaments

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del total de l’ajuntament segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.



municipals

31

1.1.12. Reparar els captadors solars d’ACS dels equipaments


Objectiu Disminuir el consum d’energia per escalfar l’aigua calenta sanitària dels equipaments.

Descripció Es disposa de 2 instal·lacions de captadors solars per ACS que no funcionen degut a una falta de manteniment i revisió. Concretament hi ha:

• Llar d’infants: 3 captadors solars per ACS que no funcionen correctament.

• CEIP: 2 captadors solars per ACS que no funcionen correctament.

Cost estimat


Consum





Mitjana 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum de combustibles dels equipaments públics (litres/any)

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Psolar* FEG )/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Psolar, producció tèrmica anual, 4,145 kWh CEIP i 1651 KWh llar d’infants FEG, Factor d’emissió del gasoil, 0,267 tn CO2/MWh



municipals

32

1.1.13. Posar una regleta amb interruptor amb els equips informàtics del local social


Objectiu Optimitzar el consum d’energia dels equips electrònics endollables

Descripció En el local social es disposa d’un ordinador, pantalla, router... que funcionen els stand-by. Per tant, cal posar una regleta amb interruptor perquè no funcionin permanentment tots els equips electrònics.

Cost estimat


Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi El consum elèctrics en kW dels stand by dels diferents equips*24 h*365 dies. EE = (P* FEENE*8760 )/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

P, potència dels equips amb stand by, 10 W 8760, 24 hores funcionant els 365 dies FEENE, Factor d’emissió de l’electricitat, 0,481 tn CO2/MWh



municipals

33

1.1.14. Instal·lar una estufa de biomassa a l’edifici social


Objectiu Reduir el consum elèctric associat a la calefacció de l’edifici social

Descripció Es proposa instal·lar una estufa de biomassa a l’edifici social d’Ullastret.

L'estufa servirà com a recolzament de la calefacció de l'equipament, que funciona amb bomba de calor. Es preveu que el consum per calefacció és d’un 25% del consum elèctric. Per tant, s’estalviarà 0,916 MWh any.

S’aconsegueix reduir la càrrega de treball del sistema de calefacció, calefactant l’espai amb un sistema més econòmic i amb menors emissions de CO2. Així com augmentar el potencial de sectorització de la climatització de l'equipament.

El tipus de combustible més comú per a les estufes de biomassa és el pèl·let. La potència d'aquesta estufa haurà de ser de l’ordre de 15-20 kW. Cal disposar d'una correcta sortida de fums cap a l'exterior per a la seva instal·lació.

Cal considerar que poden existir subvencions de l'ICAEN per a la instal·lació d'estufes de biomassa.

Cost estimat

Cost acció: 3000 € Cost abatiment: 6803 €/tn CO2 Amortització >12 anys

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi=0,25 *consum elèctric (25% del consum és calefacció)*0,50 (50% estalvi amb l’estufa)* factor d’emissió d’electricitat



municipals

34

1.1.15. Instal·lar un voladís en la façana sud de l’ajuntament


Objectiu Reduir el consum elèctric associat a la refrigeració de l’ajuntament

Descripció Es proposa aprofitar l’estructura metàl·lica que hi ha a la façana sud de l’ajuntament i instal·lar un voladís per disminuir el factor solar a l’estiu i estalviar en la refrigeració de l’ajuntament. Les dimensions d’aquest voladís haurà de ser aproximadament de 3,5 metres.

Les proteccions solars fixes segons l’estudi tecnològic d’arquitectura bioclimàtica de l’institut Català de l’Energia:

Cost estimat

Cost acció: 1500 € Cost abatiment: 12.500 €/tn CO2 Amortització >12 anys

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi=0,25 *consum elèctric (25% del consum és refrigeració)*0,15 (15% estalvi amb el tendal fixe)* factor d’emissió d’electricitat



municipals

35

1.2.1. Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat


Objectiu Augmentar el nombre d’edificis del sector terciari que són eficients energèticament.

Descripció Creació d’una xarxa d’establiments eficients energèticament dintre del municipi o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat.

En el cas que es creï una xarxa pròpia s’haurà d’establir el mecanisme de sol·licitud, control i atorgament del distintiu dintre del municipi per tots els edificis terciaris. O en cas contrari, es donarà informació i difusió del distintiu de la Generalitat amb el programa d’Acords voluntaris. Aquest programa és una iniciativa gestionada a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que es compromet a elaborar anualment un inventari de les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) i a plantejar i implantar mesures per reduir anualment les emissions. Un cop efectuat aquest procés, la Generalitat verifica els resultats de les mesures i atorga un segell que reconeix a aquestes organitzacions l'aposta que fan per lluitar contra el canvi climàtic.

Cost estimat

Cost acció: 300 € Cost abatiment: 248 €/tn CO2 Amortització ---

Consum




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Nombre d’establiments que disposen d’un distintiu d’eficiència energètica

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’1% del sector terciari segons la diputació de Girona


equip./instal·lacions A: Edificis i

equipaments/instal·lacions del sector terciari

36

1.2.2. Realitzar visites de diagnosi energètica en els establiments del sector terciari


Objectiu Augmentar l’eficiència energètica del sector terciari

Descripció Incentiva i realitzar auditories energètiques en els edificis de serveis (restaurants, botigues, allotjaments rurals...). Aquestes visites d’avaluació energètica permetran un estalvi energètic dels diferents equipaments, tant en enllumenat, calefacció/refrigeració, aigua calenta sanitària i equips endollables, així com la recomanació de fulletons informatius als usuaris dels establiments d’allotjament rural per a l’estalvi energètic

Es preveu realitzar visites d’avaluació energètica en el 30% dels establiments del sector terciari d’Ullastret.

Cost estimat


Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Nombre d’establiments que han realitzat una diagnosi energètica.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 20% del consum energètic i s’arribarà a un 30% dels establiment del sector terciari.


equip./instal·lacions A: Edificis i

equipaments/instal·lacions del sector terciari

37

1.4.1. Canvi de làmpades existents en l’enllumenat exterior per làmpades més eficients


Objectiu Instal·lar làmpades de menor potència (W) en els quadres d’enllumenat existent per assolir un estalvi energètic

Descripció Canvi de les làmpades de vapor de mercuri de 125 W per làmpades de vapor de sodi a alta pressió de 50 W. o qualsevol altre làmpada més eficient (led...). Aquesta actuació es portarà a terme en el quadre nº4 de la urbanització Puig Miralles que disposa d’un total de 47 punts de llum de vapor d mercuri de 125 W i 5 punts de llum de baix consum de 40 W. D’aquests punts de llum actualment només estan en funcionament un total de 24 u. de 125 W de VM i 5 u. de 40 W de fluorescents compactes.

Per tant, es proposa realitzar el canvi de les 47 u. de VM a Vapor de sodi a alta pressió de 50 W. o qualsevol altre sistema de làmpada més eficient (led...). Al mateix temps quan es faci aquest canvi ja no es realitzarà l’apagada parcial per aconseguir una bona uniformitat en tota la urbanització.

Cost estimat

Cost acció: 4230 € Cost abatiment: 1982 €/Tn CO2 Amortització: 2 anys

Consum





Alta 2012-2013 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’electricitat dels quadres d’enllumenat

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (ΣPlex-ΣPlef)*1,20*4300 *FEENE2005 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Plef,suma de potències de les làmpades eficients (canviades ), MW ΣPlex,suma de les potències de les làmpades existents en MW 1,20, és el 20% del consum dels equips auxiliars (balast, condensadors...) 4300, hores de funcionament de l’enllumenat exterior a l’any FEENE2005, Factor d’emissió electricitat 0,481tn CO2/MWh


equip./instal·lacions A: Enllumenat públic

municipal

38

2.3.1. Realitzar un estudi de mobilitat urbana i vetllar pel seu desenvolupament i compliment (pacificar el transit rodat: zones 30, calçada única, camins escolars, accessibilitat, aparcaments...)

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Introduir elements per afavorir la mobilitat dels vehicles, vianants i bicicletes

Descripció Realitzar un estudi de mobilitat urbana encaminat a la reducció de les emissions del transport. I posteriorment vetllar pel compliment de totes les actuacions descrites en l’estudi.

L’estudi de mobilitat ha d’incloure:

1)Introducció d’elements per pacificar el trànsit rodat:

• Zonificar els carrers de circulació: Definir i senyalitzar els carrers que són de passar i els que són d’estar. Els carrers d’estar tenen aquest ordre de prioritat: vianants, aparcaments residents, mercaderies, bicicletes i finalment, el tràfic de vehicles. S'haurà de definir i senyalitzar els que són exclusivament per vianants (calçada única) i els que són zones 30.

Les zones 30 són carrers on hi ha una diferenciació entre la zona de vorera i una zona de calçada, situats a diferent nivell i amb una velocitat màxim de circulació de 30 km/h.

Les zones de calçada única tenen un únic paviment i són destinades al vianants, permetent l’accés a residents i mercaderies. La velocitat màxima és de 20 km/h.

• Limitadors de velocitat i control d’accés en els carrers. En els diferents carrers podrem instal·lar semàfors, rotondes, desviaments de trajectòria, elevacions de la calçada, pilones, mobiliari urbà.

• Zones d’aparcament degudament senyalitzades dels diferents sistemes de transport.

2)Millorar la mobilitat del vianant: eixamplament de voreres, creació i ampliació d’espais urbans dedicats a vianants, etc., així com les zones de prioritat invertida afavorint el desplaçament a peu o en bicicleta en detriment del transport privat i contaminant (com és el cotxe o la motocicleta), potenciar els espais on els ciutadans es poden desplaçar (i jugar) de forma més segura...

3)Creació de camins escolars, es tracta de crear itineraris segurs mitjançant la senyalització de les principals rutes d’accés als centres escolars perquè els nens i nenes puguin anar sols a l’escola (a peu o en bicicleta). També es poden introduir mesures per reduir el volum de trànsit al voltant d’aquests centres com ara reduir la velocitat, senyalitzacions d’avís, etc.

4)Millora de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

5)aparcaments: senyalització, nous aparcaments, protecció dels vianants amb pilones, limitacions d’horaris d’aparcaments...

6)La promoció de l’ús de la bicicleta implica les següents actuacions:

• Millora dels itineraris en bicicleta per unir Ullastret amb els pobles veïns.. Concretament els nuclis de Serra de Daró, Matajudaica, Palau-sator, Canapost i Casavells. A ser possible, aquests itineraris estaran segregats del trànsit. Tots aquests itineraris seran degudament senyalitzats.

• Millora dels aparcaments per a bicicletes en els diferents equipaments municipals i zones turístiques.

• Campanyes de difusió de l’ús de la bicicleta al municipi

Cost estimat

Cost acció: 100.000* Cost abatiment: 985 €/tn CO2 Amortització ---

*Cal realitzar un estudi detallat del cost de les actuacions en mobilitat

Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment

Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

39

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 10% segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.

101,538 tn CO2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

40

2.3.2. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca


Objectiu Assolir que el transport privat sigui més eficient i permeti un estalvi de les emissions de CO2.

Descripció Crear una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca que permeti reduir sensiblement els km recorreguts pels diferents vehicles del municipi. Aquesta plataforma es realitzarà amb una pàgina web i també hi haurà links que enllaçarà amb altres pàgines webs comarcals.

Les avantatges de compartir vehicle són: • Contaminar menys • Gastar menys diners • Allargar la vida dels vehicles • Poder conversar i, si vols, fer amistat amb algú • Descongestionar el tràfic (per reduir el nombre de vehicles)

Cost estimat

Cost acció: 2.000 Cost abatiment: 66 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment

Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

3% d’estalvi d’acord amb la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.

30,461 tn CO2 /any


comercial

41

2.3.3. Instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics


Objectiu Fomentar l’ús del vehicle elèctric mitjançant la instal·lació de punts de recarrega de vehicles elèctrics

Descripció Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recarrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq associades als combustibles dels vehicles convencionals.

Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies emprades en la generació de l’electricitat.

Els punts de recarrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrkings públics municipals o fins i tot es pot modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recarrega s’alimentessin de l’electricitat generada a partir d’energies renovables. Es proposa la instal·lació d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics que doni ús a 2 vehicles.

Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents:

• Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya.

• Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

El càlcul de les emissions de CO2 de cada tipologia de vehicle s’ha extret de:

Combustible consum

MWh/km Kg CO2/km Guia

gas-oil 0,069 l/km 0,00069 0,17181 Generalitat càlcul emissions GEI

gasolina 0,096 l/km 0,0008832 0,2358144 Generalitat càlcul emissions GEI

elèctric 0,18 kWh/km 0,00018 0,08658 Guia IVECAT 2010-2015

Cost estimat

Cost acció: 3.500 Cost abatiment: 555 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum elèctric dels punts de recàrrega

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 6,305 tn CO2 /any


comercial

42

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE = ((Cvg*FEG*0,012*0,49607)+(Cvga*FEGA*0,012*0,63284) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Cvg, consum vehicles actuals gasoil, 3208,15 MWh Cvga, consum vehicles actuals gasolina, 637,78 MWh FEG, Factor d’emissió gasoil 0,267tn CO2/MWh FEGA, Factor d’emissió gasolina 0,249 tn CO2/MWh 0,49607, % d’estalvi tn CO2 del vehicle elèctric respecte el de gasoil 0,63284, % d’estalvi tn CO2 del vehicle elèctric respecte el de gasolina

43

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2


Objectiu Incentivar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

Descripció L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un import d'àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions:

- Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

- Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

- Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

- Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km. Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

Cost estimat

Cost acció: 540.000 € (privats) Cost abatiment: 14280 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Registre del nombre de vehicles que tenen bonificació en l’impost de circulació


Es preveu que un 10% de la flota de vehicles siguin de baixes emissions de CO2 al 2020, repartits entre vehicles elèctrics, híbrids i convencionals de baixa emissió de CO2. Els MWh calculats són 2887,3 MWh vehicles de gasoil, 574 MWh vehicles de gasolina,1,5 MWh vehicle elèctric, 89,73 MWh vehicle híbrid i 89,73 MWh vehicle baixa emissió. El càlcul de les emissions de CO2 de cada tipologia de vehicle s’ha extret de:

Combust. consum

MWh/km Kg Co2/km Guia

gas-oil 0,069 l/km 0,00069 0,17181 Generalitat càlcul emissions GEI

gasolina 0,096 l/km 0,0008832 0,2358144 Generalitat càlcul emissions GEI

elèctric 0,18 kWh/km 0,00018 0,08658 Guia IVECAT 2010-2015

Híbrid o de baixa emissió

Reducció d’un 30% del consum i de les seves emissions respecte el gas-oil i gasolina

Pàgina web IDAE

37,814 tn CO2 /any

S: participació ciutadana A: Ajuts i

subvencions

44

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres per reformes o nous edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A


Objectiu Augmentar la construcció de nous edificis amb la qualificació energètica A per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris de nova construcció o reforma que obtinguin una qualificació energètica A d’acord amb el RD 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció. La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 5-20% i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment % de llars i edificis terciaris amb la qualificació energètica A

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que al 2020 hi hagi com a mínim un 5% més d’edificis amb la qualificació energètica A amb un estalvi del 50% de l’energia.

14,098 tn CO2 /any

S: participació ciutadana A: Ajuts i subvencions

45

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables


Objectiu Augmentar el nombre d’instal·lacions amb energia renovable en les llars i edificis terciaris del municipi per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres per les instal·lacions d’energies renovables que no siguin d’obligat compliment. Aquestes instal·lacions d’energies renovables poden ser: captadors solars, plaques fotovoltaiques, miniaerogeneradors, calderes de biomassa... La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 60-100% de la instal·lació renovable i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Nombre d’instal·lacions amb energia renovable a les llars i edificis terciaris

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Una implantació en un 5% de les llars i el sector terciari amb un estalvi del 15%a cada llar o edifici terciari.

4,229 tn CO2 /any

S: participació ciutadana

A: Ajuts i subvencions

46

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari


Objectiu Sensibilitzar a la població en la importància de l’estalvi i eficiència energètica al sector domèstic i terciari

Descripció Per donar a conèixer a la població del municipi la importància de l’estalvi energètic a les llars i el sector terciari es portaran a terme diferents campanyes de sensibilització. Les campanyes de sensibilització consistiran en realitzar una campanya anual de sensibilització en l’estalvi energètic a les llars i al sector terciari. Aquestes campanyes s’iniciaran a partir de l’any 2016.

Aquestes campanyes d’estalvi energètic consistiran en informar a la població de com estalviar energia a les llars i al sector terciari, tant en il·luminació, aigua calenta sanitària, calefacció/refrigeració, aparells endollables... així com de l’ús d’energia renovables i les millors tecnologies disponibles. Anualment s’organitzarà una campanya a la població i sector terciari amb una durada de d’un dia on agents energètics informaran de com estalviar energia, repartiran guies d’estalvi energètic i de material per l’estalvi energètic ( regletes amb interruptor i/o termòmetres amb les temperatures recomanades de calefacció/climatització i/o làmpades de baix consum o leds...).

Els establiments del sector terciari a Ullastret són: 4 establiments d’allotjament, 1 hotel, 3 restaurants, 2 comerços i un centre hípic.

Cost estimat

Cost acció: 6.500 € Cost abatiment: 1.153 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consums energètics totals a les llars i el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 1% en el sector residencials i un 1% del sector terciari segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.

5,639 tn CO2 /any

S: Participació ciutadana

A: Sensibilització i creació de xarxes locals

47

7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia


Objectiu Sensibilitzar a la població en l’estalvi energètic per mitjà d’una pàgina web d’energia

Descripció Dissenyar una pàgina web municipal dedicada a l’energia. Dintre d’aquesta pàgina web hi haurà d’haver:

• PAES:que és, objectius, data aprovació del PAES, actuacions realitzades, indicadors de seguiment, informes de seguiment...

• Energies renovables: biomassa, captadors solars, energia mini eòlica...

• Consells d’estalvi i eficiència energètica en el sector transport

• Consells d’estalvi i eficiència energètica a les llars i el sector serveis

• Un enllaç amb pàgines d’interès energètic: calculadora de CO2, ICAEN, IDAE, convenant of mayors...

Cost estimat

Cost acció: 2.000 € Cost abatiment: 355 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2012-2013 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consums energètics totals a les llars i el sector terciari


Estalvi d’un 1% en el sector residencials i terciari segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines.

5,639 tn CO2 /any



48

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència


Objectiu Substituir els electrodomèstics i calderes ineficients de les llars del municipi i el sector terciari per altres d’alta eficiència

Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic i terciari mitjançant la informació i foment de les campanyes de renovació d’electrodomèstics.

L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc.

L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració.

A part dels electrodomèstics també hi ha la informació i difusió de les calderes d’alta eficiència com són les calderes de condensació que tenen un rendiment d’un 105%, les calderes de baixa temperatura que tenen un rendiment del 95%. Aquestes calderes tenen rendiments molt superiors a les calderes convencionals que tenen rendiments de l’ordre del 85%.

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels electrodomèstics i calderes d’alta eficiència, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

− Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari.

Cost estimat

Cost acció: 400€(ajuntament) + 17.000€ (privats)

Cost abatiment: 142 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consums energètics totals a les llars i el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’arribarà a un 10% de les llars i edificis terciaris amb un estalvi del 5% del seu consum, segons la Guia de la Diputació de Barcelona.

2,820 tn CO2 /any



49

7.3.4. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris


Objectiu Substituir o millorar els aïllaments dels edificis domèstics i terciaris per aconseguir un estalvi energètic

Descripció L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges i edificis terciaris del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores.

L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu.

Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.

El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden

incloure:

- mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn.

- material informatiu.

- difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.

- punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

- informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.

Cost estimat

Cost acció: 400€ (ajuntament) + 16.200€ (privats)


Consum




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013-2015 Àrea de Secretaria

Indicadors seguiment Consums energètics totals a les llars i el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 5% de les llars i del sector terciari amb un estalvi del 30% segons la Guia de la diputació de BCN i la Guia de solucions, vidres i tancaments de l’IDAE.

8,459 tn CO2 /any



50

7.3.5. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris


Objectiu Substituir l’enllumenat de la llars, tant interior com exterior, per enllumenat eficient

Descripció Fomentar i difondre a la població el sistemes d’il·luminació eficient, tant per l’enllumenat l’interior com de l’exterior.

En l’enllumenat exterior, cal difondre els canvis de l’enllumenat existent per d’altres més eficients, com són les làmpades de VSAP, hal·logenurs metàl·lics o leds, així com la instal·lació de lluminàries eficients amb un Flux d’hemisferi inferior < 1% i com la instal·lació de reguladors horaris, crepusculars...

En l’enllumenat interior, cal difondre els sistemes d’il·luminació eficients, com són els fluorescents T-5 amb balast electrònic, làmpades fluorescents compactes (baix consum) i els leds

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels electrodomèstics i calderes d’alta eficiència, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari.

Cost estimat

Cost acció: 400€ (ajuntament) + 2700€ (privats)


Consum





Indicadors seguiment Consums elèctrics a les llars i el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi en un 5% de les llars amb un estalvi del 20% a cada llar segons Guia de la diputació de Barcelona.

5,639 tn CO2 /any



51

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.


Objectiu Difondre i fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

Descripció L’acció consisteix a difondre els cursos de conducció eficient a la població amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels habitants i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles. A més de difondre els cursos organitzats des de l’ICAEN també es realitzarà una xerrada a la població on s’exposaran les principals mesures per assolir una conducció eficient (mínim consum i mínimes emissions de CO2).

Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces:

Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

Cost estimat


Consum





Indicadors seguiment Cursos de conducció eficient realitzats al municipi


S’estima que s’arribarà a un 20% del conductors i hi haurà una reducció del 20% de les emissions a l’atmosfera (Estalvi entre un 15-25% d’acord amb la guia de conducció eficient de l’ICAEN).

40,615 tn CO2 /any


A: Formació i educació

52

7.4.2. Projecte 50/50 al CEIP L’Estany


Objectiu Implantar el projecte 50/50 de la llar d’infants i escola per implicar-los en les bones pràctiques energètiques del centre.

Descripció Implicar al professorat i alumnat del CEIP l’Estany en les bones pràctiques energètiques del centre. Aquestes bones pràctiques permetran un estalvi energètic del centre, i per tant un estalvi econòmic, i la meitat d’aquest estalvi repercutirà en el propi centre per la compra de material.

Per portar a terme aquest projecte s’haurà de realitzar xerrades formatives al personal del centre docent i nomenar un responsable energètic. Aquest responsable energètic s’encarregarà de controlar els consums, fer unes instruccions de bones pràctiques, comprovar les actuacions fetes d’estalvi energètic i d’implicar a la resta de personal i alumnat.

A més dintre d’aquest projecte també s’instal·larà un display (pantalla) on es podrà veure els consums elèctrics de l’escola per poder fer difusió dels consums energètics i els seus estalvis. Es pot comprar qualsevol equip que permet analitzar els consums en kWh en el quadre elèctric, disposa d’una pantalla on es pot visualitzar el seu consum instantani, consum històric i guarda totes les dades de consum en un registre que es pot consultar i descarregar a l’ordinador.

Cost estimat


Consum





Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 16% Segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines i 1% la instal·lació d’un display pel control del consum energètic de l’edifici

3,617 tn CO2 /any


A: Formació i educació

53

8.1.1. Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Incrementar la recollida selectiva del municipi, tant en les àrees d’aportació (paper,vidre, envasos, orgànica) com en la deixalleria

Descripció Realitzar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals que permeti fer una regulació, control i seguiment de la gestió de les diferents fraccions de residus al municipi. Aquesta ordenança donarà eines al municipi per poder controlar la recollida selectiva que es fa a totes les llars i edificis terciaris, i fins i tot, en els casos que sigui necessari sancionar els incompliments d’acord amb l’ordenança.

Aquesta ordenança s’haurà d’aprovar pel ple de l’ajuntament. Un cop aprovada és molt important garantir l’aplicació d’aquesta ordenança, per tant, serà necessari educadors ambientals per fer un control i seguiment de la correcta gestió dels diferents residus.

Cost estimat

Cost acció: 6.000 € Cost abatiment: 699 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum

Consum actual --- MWh/any Estalvi --- MWh/any



Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria

Indicadors seguiment % de recollida de FORM i de les diferents fraccions

Estalvi de les emissions de CO2

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Es suposa una disminució del 10% del rebuig que aniran a les fraccions reciclables segons experiència de Palafrugell i segons progremic es distribueixen (0,96% vidre, 2,47%paper, 1,64%

envasos i 4,93%orgànica). Els càlculs de les emissions es realitzen segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines. Les emissions associades al tractament dels residus a l’any 2005 són de 122,92 Tn CO2 i a l’any 2011 de 118,63 Tn CO2 i a l’any 2020 serà de 110,05 tn CO2

8,580 tn CO2 /any S: Altres

A: Residus

54

8.1.2. Disposar de punts de recollida selectiva amb les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig)


Objectiu Incrementar la recollida selectiva del municipi en les àrees d’aportació (paper,vidre, envasos, orgànica)

Descripció Reorganitzar els contenidors de recollida selectiva perquè no quedin zones amb contenidors de rebuig aïllats. Cada àrea de recollida selectiva ha de disposar de les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig). Amb això es garanteix que el ciutadà no tingui més a prop el punt de recollida de rebuig que el punt de reciclatge, i per tant, facilitar la recollida selectiva del municipi.

Al municipi d’Ullastret encara hi ha algun punt de recollida on hi ha un contenidor de rebuig aïllat, per tant, s’haurà de reorganitza perquè tots els punts de recollida tinguin les 5 fraccions i així facilitar la recollida selectiva als habitants.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Indicadors seguiment % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Estalvi de les emissions de CO2 S’estima una baixa del 5% del rebuig que aniran proporcionalment a la recollida selectiva (paper, vidre, envasos i orgànica). Els càlculs de les emissions de les diferents fraccions de reciclatge es realitzen segons la guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines. S’ha estimat només un 5% perquè al municipi d’Ullastret ja té moltes àrees completes amb les 5 fraccions tot i que encara en queda alguna per completar. Les emissions associades al tractament dels residus a l’any 2005 són de 122,92 Tn CO2 i a l’any 2011 de 118,63 Tn CO2 i a l’any 2020 serà de 115,92 tn CO2

2,711 tn CO2 /any S: Altres

A: Residus

55

8.1.3. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors


Objectiu Incrementar el % de la recollida selectiva (paper, vidre, envasos, FORM i residus de la deixalleria) del municipi respecte al rebuig

Descripció Es realitzaran campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors, així com de la deixalleria nova que està prevista construir.

Les campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors es realitzaran anualment amb la finalitat d’incrementar la recollida selectiva del paper, vidre, envasos i orgànica.

La campanya de recollida selectiva consistirà:

− Sessions informatives per explicar la gestió dels residus municipals i fomentar la recollida selectiva.

− Repartiment de material promocional ( bosses reutilitzables, cubells d’orgànica...)

A l’escola es realitzarà una visita al responsable de la recollida selectiva per recordar-li que ha de portar les diferents fraccions de residus generats (paper, vidre, envasos) als contenidors de recollida selectiva més propers a l’escola.

Cost estimat

Cost acció: 6.000 € Cost abatiment: 5059 €/tn CO2 Amortització ---

Consum





Indicadors seguiment % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions


Estalvi d’ un 1% del sector residus segons la Guia metodològica per la redacció de plans d’acció per a l’energia sostenible de les comarques gironines. A l’any 2011 les emissions del tractament de residus són de 118,63 tn CO2

1,186 tn CO2 /any



56

6.5 Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost estimat

(€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals


Àrea de secretaria 2013-2015 35 0,10 --- 0,048

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients Àrea de secretaria 2015-2020 184 0,021 --- 0,010



1.1.4. Promoure l’ús eficient dels equips de climatització Àrea de secretaria 2012-2013 0 1,416 --- 0,681 1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat Àrea de secretaria 2015-2020 500 0,822 --- 0,395



1.1.7. Optimitzar els punts de llum interior dels equipaments Àrea de secretaria 2013-2015 400 1,347 --- 0,649 1.1.8. Instal·lació d’interruptors horaris setmanals en els circuit elèctrics de la calderes


1.1.9. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal Àrea de secretaria 2012-2013 0 6,933 --- 2,476 1.1.10. Formar al responsable energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic Àrea de secretaria 2013-2015 400 1,386 --- 0,526



1.1.12. Reparar els captadors solars per ACS dels equipaments Àrea de secretaria 2012-2013 3000* 5,796 --- 1,548 1.1.13. Posar una regleta amb interruptor amb els equips informàtics del local social Àrea de secretaria 2013-2015 10 0,088 --- 0,042

1.1.14 Instal·lar una estufa de biomassa a l’edifici social Àrea de secretaria 2013-2015 3000 0,916 --- 0,441 1.1.15 Instal·lar un voladís en la façana sud de l’ajuntament Àrea de secretaria 2013-2015 1500 0,250 --- 0,120 S’han posat vàlvules termostàtiques al sistema de calefacció del CEIP l’Estany*

Àrea de secretaria 2012 --- 1,316 --- 0,633

Edificis i equipaments/instal·lacions sector terciari

1.2.1. Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat Àrea de secretaria 2015-2020 300 2,755 --- 1,208

1.2.2. Realitzar visites de diagnosi energètica en els establiments del sector terciari Àrea de secretaria 2015-2020 1250 16,528 --- 7,247

Enllumenat públic 1.4.1. Canvi de làmpades existents en l’enllumenat exterior per làmpades més eficients


57

Sectors

i camps d’acció

Accions


(€)


[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]

Canvi de les làmpades de vapor de mercuri de 80 W per fluorescents compactes de 40 W en els quadres nº1 i 3*

Àrea de secretaria 2010 --- 8,923 --- 4,292

TRANSPORT

Transport privat i comercial


Àrea de secretaria 2015-2020 100.000** 384,6 --- 101,538



2.3.3. Instal·lar un punt de recarrega de vehicles elèctrics Àrea de secretaria 2015-2020 3500 34,548 --- 6,305

PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

Fotovoltaica

Posada en servei d’una instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 36,9 kW*

--- 2008 --- --- 49,2 23,665

Posada en servei d’una instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 10 kW* --- 2011 --- --- 13,3 6,397

Posada en servei d’una instal·lació fotovoltaica per a la producció d’energia de 20 kW*

--- 2012 --- --- 26,7 12,843

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Ajudes i subvencions


Àrea de secretaria 2013-2015 540.000 (privats) 200,98 --- 37,814



7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables Àrea de secretaria 2013-2015 0 11,123 --- 4,229

Sensibilització i creació de xarxes locals



7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia Àrea de secretaria 2012-2013 2000 14,831 --- 5,639

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència Àrea de secretaria 2013-2015

400 (ajuntament) + 17000 (privats) 7,415 --- 2,820


Àrea de secretaria 2013-2015 400 (ajuntament) + 16200 (privats)

22,247 --- 8,459


Àrea de secretaria 2013-2015 400(ajuntament) + 2700 (privats)

14,832 --- 5,639

Formació i educació 7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població. Àrea de secretaria 2015-2020 400 153,837 --- 40,615 7.4.2. Projecte 50/50 al CEIP L’Estany Àrea de secretaria 2013-2015 800 10,896 --- 3,617

ALTRES SECTORS

Residus 8.1.1. Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals

Àrea de secretaria 2015-2020 6.000 --- --- 8,580


Àrea de secretaria 2013-2015 0 --- --- 2,711

58

Sectors

i camps d’acció

Accions


(€)


[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO2/any]


Àrea de secretaria 2013-2015 6.000 ---- --- 1,186

Millora del sistema de recollida selectiva: increment del nombre de contenidors de recollida selectiva (paper,vidre i envasos) i inici de la recollida de la fracció orgànica*

--- 2006-2011 --- --- --- 4,290

*Actuacions realitzades entre els 2006-2013.

** Caldrà realitzar un estudi de detall per avaluar el cost real de l’actuació, l’import descrit és un estimació.

59

7. Pla de participació i comunicació

7.1 Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi d’Ullastret:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament

Alcalde SI SI

Secretària SI SI

Agutzil SI NO

Representant de la llar d’infants SI SI Directora del CEIP L’Estany SI SI

Representants societat civil 2 representants de l’AMPA CEIP L’ESTANY SI SI

Font: Elaboració pròpia.

7.2 Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el 9 de novembre a l’ajuntament amb una durada de 2 h. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 6 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al

PAES? Justificació

Unificar les calderes del CEIP i la llar d’infants en una de sola i que funcioni amb biomassa

No L’amortització

d’aquesta instal·lació és de 10 anys o més

Instal·lar una cèl·lula fotoelèctrica en els passadissos de l’ajuntament No

No es deixen mai oberts quan no hi ha ningú, segons dades de l’ajuntament

Interruptors temporitzadors en els lavabos principals de l’Escola No L’amortització d’aquesta instal·lació és de 10 anys.

Font: Elaboració pròpia.

60

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex IV d’aquest document).

De la jornada de participació també es va comentar:

1)A l’escola estan fent tasques de d’estalvi i eficiència energètica, i per tant, es recomanable instal·lar una pantalla amb els consums del seu centre per portar a terme un seguiment per portar el projecte del 50/50. Aquesta actuació ja estava contemplada en el PAES.

2) Formar al responsable de la recollida selectiva del col·legi perquè les diferents fraccions que se separen a l’escola es portin als contenidors de recollida selectiva (paper,vidre i envasos).

3) Es va comentar que les dues instal·lacions de captadors solars per ACS de la llar d’infants i l’escola no funcionaven degut a una manca de manteniment i que s’haurien d’arreglar.

7.3 Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

Informació i educació

Web* Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals Taller de participació i

mail.

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Informació i educació

Web* Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Participació i consultes

Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Informació i educació Web* Informar la ciutadania i validar les

accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del pla

Informació i educació Web*

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. *Actuacions que es realitzaran en un període màxim de 6 mesos.

A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més,

61

l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament d’Ullastret, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

62

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

Transport

Nombre de passatgers a l’any que utilitzen el transport públic Km de carril bici

Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives Consum elèctric dels punts de recàrrega Registre del nombre de vehicles que tenen bonificació en l’impost de circulació

Edificis, equipaments/instal·lacions

% de llars i edificis terciaris amb la qualificació energètica A Consum total d’electricitat dels quadres d’enllumenat Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat edificis públics Consum de combustibles dels equipaments públics (litres/any) Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari Nombre d’instal·lacions amb energia renovable a les llars i edificis terciaris Nombre d’establiments que disposen d’un distintiu d’eficiència energètica Nombre d’establiment del sector terciari que han realitzat una diagnosi energètica

Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals

Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor

Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana

Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència energètica i energia renovable Consums energètics totals a les llars i el sector terciari Consums elèctrics a les llars i el sector terciari Cursos de conducció eficient realitzats al municipi

63

Sector Indicador

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions Font: Elaboració pròpia a partir de la Guía: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

64

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2012-2013) 7 0 9.630 9.630

Mitjà termini (2013-2015) 18 575.900 21.445 597.345

Llarg termini (2015- 2020) 9 0 114.134 114.134

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

� Cost total (IVA inclòs) � Cost d’abatiment de l’acció � Període d’amortització � Cost de la inversió privada (IVA inclòs) � Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) � Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2012-2013)

Acció

Cost d’abatiment

(€/tn CO2 estalviada)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.4. Promoure l’ús eficient dels equips de climatització --- immediat (*) 0 0 0


--- immediat (*) 0 0 0

1.1.8. Instal·lació d’interruptors horaris setmanals en els circuit elèctrics de la calderes

99 1 (*) 0 400 400

1.1.9. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal

--- --- (*) 0 0 0

1.1.12. Reparar els captadors solars per ACS dels equipaments 1.938 5 (*) 0 3.000** 3.000

1.4.3. Canvi de làmpades existents en l’enllumenat exterior per làmpades més eficients

1982 2 (*) 0 4.230 4.230

7.3.2. Disseny d’una pàgina web municipal dedicada a l’energia 355 --- (*) 0 2.000 2.000

TOTAL 0 9.630 9.630

65

* Pel que fa al cost d’inversió privada i possibles vies de finançament es tindran en compte les ajudes econòmiques i materials de les diferents administracions públiques (Unió Europea, Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona...) i dels diferents organismes públics (IDAE, ICAEN...) ** Caldrà realitzar un estudi de detall per avaluar el cost real de l’actuació, l’import col·locat és un estimació.

Mitjà termini (2013-2015)

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)


778 2 (*) 0 35 35


989 2,5 (*) 0 1.600 1.600

1.1.7. Optimitzar els punts de llum interior dels equipaments

616 Immediat i 1,5 (*) 0 400 400

1.1.10. Formar al responsable energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic

760 1 (*) 0 400 400


--- --- (*) 0 0 0

1.1.13. Posar una regleta amb interruptor amb els equips informàtics del local social

238 0,5 (*) 0 10 10

1.1.14 Instal·lar una estufa de biomassa a l’edifici social

6.803 >12 (*) 0 3.000 3.000

1.1.15 Instal·lar un voladís en la façana sud de l’ajuntament

12.500 >12 (*) 0 1.500 1.500


14.280 --- (*) 540.000 0 540.000


--- --- (*) 0 0 0

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables

--- --- (*) 0 0 0


1.153 --- (*) 0 6.500 6.500

7.3.3. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència

142 --- (*) 17.000 400 17.400


47 --- (*) 16.200 400 16.600


71 --- (*) 2.700 400 3.100

7.4.2. Projecte 50/50 al CEIP L’Estany 221 0,5 (*) 0 800 800


--- --- (*) 0 0 0


5059 --- (*) 0 6.000** 6.000

TOTAL 575.900 21.445 597.345


66

Llarg termini (2015-2020)

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.2. Canvi de les làmpades actuals per altres més eficients 18.400 >10 (*) 0 184 184

1.1.5. Instal·lar cèl·lules fotoelèctriques per optimitzar l’encesa i apagada de l’enllumenat

1.266 3 (*) 0 500 500

1.2.1. Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament o fomentar el programa d’acords voluntaris de la Generalitat

248 --- (*) 0 300 300

1.2.2. Realitzar visites de diagnosi energètica en els establiments del sector terciari 172 --- (*) 0 1.250 1.250


985 --- (*) 0 100.000** 100.000**


66 --- (*) 0 2000 2000

2.3.3. Instal·lar un punt de recarrega de vehicles elèctrics 555 --- (*) 0 3500 3500

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població. 10 --- (*) 0 400 400

8.1.1. Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels residus municipals

699 --- (*) 0 6000** 6000

TOTAL 0 114.134 114.134


‘e

Annex I: Seap Template

1) Overall CO2 emission reduction target 20,256 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Staff capacity allocated Meritxell Tàpies (secretary) as SEAP Coodinator and Pere (responsible of energy maintenance)

To reduce, at least, 16,2% of CO2 emissions to 2005 from municipal buildings and equipment/faicilites. To implement low cost energy efficiency actions in: nursery school,the town hall, social location, primary school, surgery . To reduce, at least, 25,2% of CO2 emissions to 2005 from

municipal public lighting consumption. To reduce, at least 21,3 % of CO2 emissions to 2005 from private and commercial transport (to create a municipal carpooling system, to promote sustainable mobility, to develop the municipal path project to connect the valley by bike). To reduce

13,6 % of CO2 emission to 2005 from municipal waste management. To promote the energetic effiency in the residential and tertiary buildings.

Coordination and organisational structures created/assigned

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up The staff will deliver a report every two years.

Involvement of stakeholders and citizens Citizens, government team, responsible of equipments, installers

721.109 euros, (575.900 euros private and 144.209 euros public)

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

Instructions

Generalitat, Diputació de Girona, IDAE, ICAEN, FESCO2(Ministerio), Intelligent Energy Europe, Life+

Per capita reduction

Overall estimated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan

To guarantee the energy manager position and to nominate a SEAP coordinator

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emission reporting unit


Instructions

BASELINE EMISSION INVENTORY


For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 226

Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other

biomassSolar thermal Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities 47,95 47,95

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 224,08 17,74 33,66 275,47

Residential buildings 578,28 76,74 552,65 1207,67

Municipal public lighting 53,01 53,01

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS) 0,00

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 903,32 0,00 0,00 94,48 586,31 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1584,11

TRANSPORT:

Municipal fleet 22,17 0,00 22,17

Public transport 0,00 0,00 0,00

Private and commercial transport 3208,15 637,78 3845,93

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3230,32 637,78 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3868,10

Total 903,32 0,00 0,00 94,48 586,31 3230,32 637,78 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 5452,20

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for LCA

approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other

biomassSolar thermal Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities 23,06 23,06

Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 107,78 4,03 8,99 120,79

Residential buildings 278,15 17,42 147,56 443,13

Municipal public lighting 25,50 25,50


scheme - ETS) 0,00

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 434,50 0,00 0,00 21,45 156,54 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 612,49

TRANSPORT:

Municipal fleet 5,92 0,00 5,92

Public transport 0,00 0,00 0,00

Private and commercial transport 856,58 158,81 1015,38

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 862,50 158,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1021,30

OTHER:

Waste management 122,92

Waste water management

Please specify here your other emissions

Total 434,50 0,00 0,00 21,45 156,54 862,50 158,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1756,71

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh] 0,481 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

A. Final energy consumption

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind power

Hydroelectric power

Photovoltaic

Combined Heat and Power

Other

Please specify: _________________

Total 0 0

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal


District Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________

Total 0 0

4) Other CO2 emission inventories


More information: www.eumayors .eu.



Fossil fuelsSteam Waste Plant oil

Fossil fuelsWaste Plant oil

Other

biomass

Other

renewableother

Other

renewableother

Locally generated heat/cold

Locally

generated

heat/cold

[MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-eq

emissions [t]

Corresponding CO2-

emission factors for

heat/cold production in

[t/MWh]

Locally generated electricity (excluding ETS

plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally

generated

electricity

[MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-emission

factors for electricity

production in [t/MWh]

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other biomass

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal

approval

Authority

approving

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected

energy

saving per

measure

[MWh/a]

Expected

renewable

energy

production

per measure

[MWh/a]

Expected

CO2

reduction

per

measure

[t/a]

Energy

saving target

per sector

[MWh]

in 2020

Local

renewable

energy

production

target

per sector

[MWh]

in 2020

CO2 reduction

target

per sector [t]

in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 74,242 0 29,284

Municipal buildings, equipment/facilities 1.1.1: 0,10

1.1.2: 0,021

1.1.3: 3,541

1.1.4: 1,416

1.1.5: 0,822

1.1.6: 1,590

1.1.7: 1,347

1.1.8: 15,132

1.1.9: 6,933

1.1.10: 1,386

1.1.11: 0,945

1.1.12: 5,796

1.1.13: 0,088

1.1.14: 0,916

1.1.15:0,250

*: 1,316

1: ___

2: ___

…

1.1.1: 0,048

1.1.2: 0,010

1.1.3: 1,704

1.1.4: 0,681

1.1.5: 0,395

1.1.6: 0,765

1.1.7: 0,649

1.1.8: 4,040

1.1.9: 2,476

1.1.10: 0,526

1.1.11: 0,325

1.1.12: 1,548

1.1.13: 0,042

1.1.14:0,441

1.1.15: 0,120

*: 0,633

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 1.2.1: 2,755

1.2.2: 16,528

1.2.1: 1,208

1.2.2: 7,247

Residential buildings

Municipal public lighting 1.4.1: 2,134

*: 4,292


scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)


Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

Action 1.4.1: Exchange the current lights of the municipal public lighting for

another more energy-efficients *Exchange lighting

bulbs of the municipal public lighting for another more energy-efficients (from

1.4.1: Secretary's department 1.4.1: 2012-2013

*: 2010

1.4.1: 4230

Implementation [start

& end time]

Action 1.1.1: Install a timer week-long timetable to the accumulator of ACS

(Sanitary Hot Water) electric at the surgery.

Action 1.1.2: Exchange the current lights for another more energy-efficients.

Action 1.1.3: Change the fluorescent tubes T-8 to T-5 with electronic ballast in

town hall building and Estany School

Action 1.1.4: Not use electric heater (Joule's effect) in the heat pump

equipments/municipal buildings.

Action 1.1.5: Install photoelectric cell for optimize turn on/off the lignts.

Action 1.1.6: Switch off the power of electrical board or another circuits as

possible for holidays, except alarm.

Action 1.1.7: Optimize the indoor points of light of the equipments/municipal

buildings. Action 1.1.8: Install inside the boiler's

electrical circuit a switch for timetable week-long.

Action 1.1.9: Designate somebody responsible for / manager municipal energy.

Action 1.1.10: Train the municipal energy manager about the efficiency and

energy saving.

Action 1.1.11: Inform to who is in charge of municipal equipments about their

power consumptions. Action 1.1.12: Repair

the solar sensors of the Sanitary Hot Water of the equipments.

Action 1.1.13: Instal a multiple connector with a switch for the informatic

equipments in the social premises.

1.1.14: installa a biomass heater at the social building 1.1.15: Install

a cantilever at the south front of the town hall buiding

*: Install valves thermostatic in the school central heating

1.1.1: Secretary's department















1.1.1: 2013-2015

1.1.2: 2015-2020

1.1.3: 2013-2015

1.1.4: 2012-2013

1.1.5: 2015-2020

1.1.6: 2012-2013

1.1.7: 2013-2015

1.1.8: 2012-2013

1.1.9: 2012-2013

1.1.10: 2013-2015

1.1.11: 2013-2015

1.1.12: 2012-2013

1.1.13: 2013-2015

1.1.14: 2013-2015

1.1.15: 2013-2015

*: 2012

1.1.1: 35 €

1.1.2: 184€

1.1.3: 1600€

1.1.4: 0

1.1.5: 500€

1.1.6: 0

1.1.7: 400€

1.1.8: 400€

1.1.9: 0

1.1.10: 400€

1.1.11: 0

1.1.12: 3000€

1.1.13: 10€

1.1.14: 3000 €

1.1.15: 1500 €

Action 1.2.1: Create a network of establishments efficiency in energy or

promote the voluntary agreements program of the Generalitat Action

1.2.2: Make energetic diagnosis to tertiary sector establishments



1.2.1: 2015-2020

1.2.2: 2015-2020

1.2.1: 300€

1.2.2: 1250€

1.4.1: 4,437

*: 8,923

Estimated costs

per action/measure

Instructions

Sustainable Energy Action Plan of Ullastret

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible

department, person or

company (in case of

involvement of 3rd

parties)

?

Other - please specify: __________________________________

______________________________________________________

TRANSPORT: 534,526 0 138,304

Municipal fleet

Public transport

Private and commercial transport 2.3.1: 384,6

2.3.2: 115,378

2.3.3: 34,548

2.3.1: 101,538

2.3.2: 30,461

2.3.3: 6,305


______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 0 89,2 42,905

Hydroelectric power 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Wind power

Photovoltaic *49,2

*13,3

*26,7

*23,665

*6,397

*12,843



______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs:Combined Heat and Power 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

District heating plant

Other - please specify:__________________________________

______________________________________________________

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

*Install photovoltaic solar installation working of 36,9 Kw *Install

photovoltaic solar installation working of 20 Kw *Install

photovoltaic solar installation working of 10 Kw




2.3.1: 2015-2020

2.3.2: 2015-2020

2.3.3: 2015-2020

2.3.1: 100.000

2.3.2: 2000 2.3.3:

3500

Action 2.3.1: Make a urban mobility study, watch over for its development and

its fulfillmet. (parkings, accessibility, school trails...)

Action 2.3.2: Promote a platform for share vehicles around the municipality

and the region. Action

2.3.3: A network with recharge points for electrical vehicles.

LAND USE PLANNING:

Strategic urban planning 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Transport / mobility planning

Standards for refurbishment and new development


______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES:Energy efficiency requirements/standards

Renewable energy requirements/standards


______________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 488,071 0 128,569

Advisory services 1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Financial support and grants 7.2.1: 200,98

7.2.2: 37,079

7.2.3: 11,123

____ 7.2.1: 37,814

7.2.2: 14,098

7.2.3: 4,229

Awareness raising and local networking 7.3.1: 14,831

7.3.2: 14,831

7.3.3: 7,415

7.3.4: 22,247

7.3.5: 14,832

7.3.1: 5,639

7.3.2: 5,639

7.3.3: 2,820

7.3.4: 8,459

7.3.5: 5,639

Training and education 7.4.1: 153,837

7.4.2: 10,896

7.4.1: 40,615

7.4.2: 3,617


______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) - Please specify: _____________________ 0 0 16,767

Other - Please specify: Waste____________________________

______________________________________________________

___ ___ 8.1.1: 8,580

8.1.2: 2,711

8.1.3: 1,186

*4,290

1096,839 89,2 355,829

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

Web address


More information: www.eumayors.eu.

Action 8.1.1: Approve by law the municipal waste management

Action 8.1.2: have waste recycling points available with the five waste

fractions (paper, glass, packs, organic and garbage). Action 8.1.3:

Campaigns for waste recycling to the citizens and big producers.

*Improvement of waste recycling system (increase number of containers and

begining of organic waste system)




8.1.1: 2015-2020

8.1.2: 2013-2015

8.1.3: 2013-2015

8.1.1: 6000€

8.1.2:0

8.1.3: 6000€

TOTAL:



7.4.1:2015-2020

7.4.2: 2013-2015

7.4.1: 400€

7.4.2: 800€

Action 7.2.1: Discount at the purchases about CO2 lowest emission vehicles

and penalize the CO2 emissions highest vehicles. Action

7.2.2: Discount at the building permit in the residential and tertiary buildings

with a energy level A. Action 7.2.3:

Discount at the building permit which introduces renewable energy.




7.2.1: 2013-2015

7.2.2: 2013-2015

7.2.3: 2013-2015

7.2.1: 0€ + 540.000 (private)

7.2.2: 0€

7.2.3: 0€

Action 7.3.1: Awareness campaigns for energy saving to the citizens and the

tertiary sector. Action

7.3.2: Design a municipal web page about the energy. Action

7.3.3: Inform of and promote the exchange plans of electrical appliances and

boilers for others with high efficiency. Action 7.3.4: Inform

of and promote the insulation improvement of the domestic and tertiary

buildings. Action 7.3.5: Inform of and

promote the renovation of the efficient lighting at homes and tertiary

buildings.




7.3.4:Secretary's department

7.3.5:Secretary's department

7.3.1: 2013-2015

7.3.2: 2012-2013

7.3.3: 2013-2015

7.3.4:2013-2015

7.3.5:2013-2015

7.3.1: 6500€ 7.3.2:

2000€ 7.3.3: 400€ +

17000 (private)

7.3.4: 400€ + 16200 (private)

7.3.5: 400€ + 2700 (private)

Action 7.4.1: Promote the efficient driving studies among the population.

Action 7.4.2: Projecte 50/50 at CEIP L'Estany.

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

‘e

Annex II: Fitxes dels enllumenats

FL VSAP VSAP VSAP VM VM VM VM

62 5

40 70

2,5 0,35 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

3,67 2578,09 0,17

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Potència contractada (kW): 10,392

Tipus de tarifa: 2.1DHA

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011)

Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

-

67

2,83

DADES FACTURACIÓ (any 2011)

Companyia elèctrica: Gas natural Fenosa

Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Sistema de regulació horària: Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux: No

Descripció del sistema de reducció de flux:

A les 1.00 h s'apaguen la meitat de les llums amb un rellotge horari

Número quadre d'enllumenat 1

DADES BÀSIQUES (any 2011)

Adreça: C/marcel Ralló

Consum anual (kWh): 7.296

Despesa econòmica total (euros/any): 1.273

2

2

1

ACCIONS RECOMANADES

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

Es pot baixar la potència contractada. Per optimitzar el nombre d'hores enceses de l'enllumenat es recomana el

canvi de la cèl·lula fotoelèctrica per un rellotge astronòmic.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011)

Periodicitat:

Responsable:

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció:

Descripció

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VSAP FL FL FL VM VM VM VM

7 15 24

150 40 26

1,1 0,6 0,624 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:





Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux: Regulació flux capçalera



Adreça: Afores Rotonda

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




Regulació flux capçalera


Companyia elèctrica: Gas natural Fenosa


Òptica alt rendiment

46

2,274


3,05 18284,96 0,03





1

1

1

Indi

cado

rs




Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES


És un quadre nou.


Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

FL VSAP VSAP VSAP VM VM VM VM

50

40

2 0 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:





Sistema de regulació horària: Cèl·lula fotoelèctrica




Adreça: C/Valls

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




Té un sistema d'apagada parcial a les 13 h. amb un rellotge horari


Companyia elèctrica: Nexus Energia


Òptica baix rendiment

50

2


6,25 4647,50 0,17





2

2

1

Indi

cado

rs




Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES


Aquest quadre s'ha reformat i ara entrarà en servei un nou quadre amb més punts de llum de la muralla i amb

rellotge astronòmic


Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

VM VM FL HM VM VM VM VM

26 25 5 12

125 125 40 400

3,3 3,13 0,2 4,8 0 0 0 0

Tipus de llumenera:





Adreça: Urbanització Puig Miralles



Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic



Apagada parcial tot l'horari de funcionament (una si una no)


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



Òptica alt rendiment

68

11,375


Companyia elèctrica: Gas natural fenosa

Potència contractada (kW): 5

Tipus de tarifa: 2.0A



0,44 3655,38 0,08

L'encesa de la pista esportiva és manual (12 u. de 400 Hm).


1

3

1

Els valors de IUF i IT són elevats.

Indi

cado

rs




Descripció:

Descripció

ACCIONS RECOMANADES

Acció número 1.4.1


Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi de 50 w o qualsevol altre tecnologia

eficient. Quan es faci el canvi funcionaran tots els punts de llum per aconseguir una bona uniformitat


Periodicitat:

Responsable:

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

‘e

Annex III: Fitxes dels equipaments

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 19446

Gas-oil 4744

4

4

3

1

2

Equipament CEIP L'ESTANY

DADES BÀSIQUES

C/Tramuntana, 9

Superfície: 762 m2

Any de construcció: 2006

Ocupació mitjana: mitjana

Cost (IVA incl.)

4630

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

5100 Data de la visita: 23/10/2012

Consum elèctric ----- ----- -----

Tecnologia existent caldera gasoil ------ caldera gasoil

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Consum tèrmic mitjà ----- baix

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Descripció

Es disposa d'un caldera de gas-oil Ferroli de 90 kw (2 estrelles d'eficiència) que obre a les 7 h i tanca a les 19 h. (es disposa d'un rellotge horari diari. Hi ha dos circuits però no estaven sectoritzats segons la zona nord i zona sud. Per això al 2011 es va posar vàlvules termostàtiques a quasi tots els radiadors. L'ACS és amb la mateixa caldera i captadors solars que actualment no funcionen perquè estan trencats i mal aïllats.

Recomanacions

Arreglar els captadors solars. Posar un interruptor horari setmanal a la caldera. Comprovar i ajustar les vàlvules termostatiques dels radiadors. Aturar 2 radiadors dels lavabos que donen a l'exterior (hi ha reixes)

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

FluorescentsFluorescents i

downlightsFluorescentsTecnologia enllumenat

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

2

Sistema de regulació interruptors interruptors interruptors

Intensitat d'ús (IIU)

Ús de llum natural baix baix baix

Descripció

En llumenat amb fluorescents de 58 w balast convencional, i a l'entrada també hi ha downlights. Estan correctament setoritzats

Indi

cado

rs


Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Canvi dels fluorescents T-8 a T-5 amb balast electrònic. Cèl·lules fotoelectriques a les zones de passadis. Temporitzar els llums lavabos. Canviar l'horari de l'enllumenat exterior

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

No s'han observat

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual

Plaques fotovoltaiques 20 2012 26,7

Actuacions del PAES : 1.1.3, 1.1.5, 1.1.6, 1.1.12, 1.1.7, 1.1.8, 7.4.2,

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

IGC

IIUITE

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 3623

Gas-oil 900

3

4

3

1

2

Posar un interruptor horari setmanal a la caldera o termostat programables per ajustar les temperatures i horaris. Arreglar els captadors solars perquè funcionen. Instruccions per tancar pantalles, ordinadors...


Recomanacions


Descripció

Es disposa d'un caldera de gas-oil Gagor Model FGL-28M de 28 kw nominal. Té una eficiència d'una estrella. També hi ha 3 captadors solars per ACS que no funcionen. El circuit de calefacció és terra radiant amb una bomba d'impulsió i 4 sectors amb els seus termostats de temperatura.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic mitjà ----- baix


Tecnologia existent caldera gasoil ------ caldera gasoil


23/10/2012




Cost (IVA incl.)

1416

1052 Data de la visita:

Llar d'infants

DADES BÀSIQUES

Superfície:


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

1

1


Actuacions del PAES: 1.1.7, 1.1.8, 1.1.12,




No s'han observat

Recomanacions

Eliminar un fluorescent de 21 w.

Descripció

En llumenat amb fluorescents amb balast electrònic i fluorecents compactes.Estan correctament setoritzats

Indi

cado

rs






Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat DownlightsFluorescents i

downlightsFluorescents

ZONES Alta ocupació

IGC

IIUITE

Número 3

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 6666

Gas-oil 0

3

3

3

1

2

Instruccions per apagar ordinadors, pantalles, impressores. Eliminar els radiadors elèctrics i només funcionar amb les bombes de calor. Instal·lar un voladís en la cara sud de l'edifici que antigament ja hi era.


Recomanacions


Descripció

la climatització és amb bombes de calor inverter. Tot l'edifici és amb vidre doble i obertures de fusta. Hi ha 2 radiadaors elèctrics que s'han d'eliminar. Hi ha un acumulador d'ACS desconnectat.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----


Tecnologia existent bomba de calor bomba de calor ------

Consum elèctric mitjà mitjà -----

23/10/2012




Cost (IVA incl.)

1910


Ajuntament

DADES BÀSIQUES

C/Rectoria, 5

Superfície:


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

2

2






No s'han observat

Recomanacions

Canvi dels fluorescents T-8 a T-5 amb balast electrònic. Cèl·lules fotoelectriques a les zones de passadis. Canviar làmpades Halogenes lavabos.

Descripció

En llumenat amb fluorescents de 36 w i 58 w balast convencional, correctament setoritzats. També hi ha dicroiques en els lavabos.

Indi

cado

rs







Tecnologia enllumenat Fluorescents Fluorescents Fluorescents


IGC

IIUITE

Número 4

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 7325

Gas-oil 0

2

3

2

2

2

Apagar router, ordinador....


Recomanacions


Descripció

Edifici amb vidre doble amb càmara i finestres de fusta. El sistema de climatització és per bomba de calor amb un COP DE 2,65 IEER DE 2,3. L'edifici té molta alçada. No té ACS.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic mitjà ----- -----


Tecnologia existent bomba de calor ------ ------


23/10/2012



Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

2495


LOCAL SOCIAL

DADES BÀSIQUES

Superfície:

Any de construcció: <2005

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

2

3

1






No s'han observat

Recomanacions

Posar interruptor amb clau per l'enllumenat de més consum. Canviar els halogens lineals i els incandescents.

Descripció

Hi ha diferents tipus de llums: halogens lineals, halogenes, incandescents en els lavabos i fluorescents amb balast electrònic.

Indi

cado

rs







Tecnologia enllumenathalogens i fluorescents

Fluorescents Incandescent


IGC

IIUITE

Número 5

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 1004

Gas-oil 0

4

3

3

1

0

Eliminar els radiadors elèctrics. Posar un interruptor programable en l'acumulador elèctric d'ACS. Apagar totes les pantalles, routers... Hi ha dicroiques als lavabos


Recomanacions


Descripció

L'edifici té vidre doble amb camara amb tancaments de fusta. Té un termo elèctric per ACS. La climatització són amb bombes de calor amb cop entre 3,9 i 2,80. També hi ha un radiador elèctric que cal eliminar i un calefactor.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic mitjà mitjà baix


Tecnologia existent bomba de calor bomba de calortermoacumulador

elèctric


23/10/2012



Ocupació mitjana:

Cost (IVA incl.)

189


Consultori

DADES BÀSIQUES

Superfície:

Any de construcció: ---

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

1

0


1.1.1, 1.1.2, 1.1.4,




No s'han observat

Recomanacions

Canviar les dicroiques en els lavabos.

Descripció

Enllumenat amb fluorescents compactes. També hi ha un llum exterior que està anulat i no funciona.

Indi

cado

rs







Tecnologia enllumenatfluorescents compactes

fluorescents compactesfluorescents compactes


IGC

IIUITE

‘e

Annex IV: Comunicació

Actuacions proposades del PAES d’Ullastret pels diferents

sectors a realitzar del 2012-2020.

Puntueu les següents accions del PAES segons la seva prioritat de l’1 al 5, l’1 és màxima

prioritat i el 5 és mínima prioritat.

Actuacions Prioritat

Actuacion en l’enllumenat municipal

Actuacions en els equipaments:

� Llar d’infants

� CEIP

� Ajuntament

� Consultori

� Local social

Actuacions en el transport de residus

Actuacions en els edificis residencials

Atuacions en el sector terciari

Actuacions en el tractament de residus

Comentaris i/o observacions sobre les actuacions proposades:

Noves actuacions proposades:

15/01/2013

1

Pla de Participació del Pla d’Acció per a l’energia sostenible (PAES) d’Ullastret

Pacte d’Alcaldes (20/20/20)

Els signataris del Pacte d’Alcaldes escomprometen a reduir les seves emissions deCO2, com a mínim, un 20% per l’any 2020 através de l’eficiència, estalvi energètic i lesenergies renovables.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha deredactar un Pla d’acció per a l’energiasostenible(PAES) i aprovar-lo.

Fases del Pla d’acció per a l’energia

sostenible (PAES)•Inventari d’emissions de CO2 de referència de l’any 2005.

•Identificar i descriure les accions a realitzar per

l’ajuntament per reduir, com a mínim, un 20% les

emissions de CO2.

•Pla de participació i aprovació del PAES.

•Implantació de les accions des de l’any 2012 fins al 2020

(les actuacions realitzades entre el 2005 i 2011 també es

comptabilitzen).

•Informe d’implantació de les accions realitzades (cada

dos anys).

•Informe d’acció on es realitzarà un inventari de les

emissions de CO2 (cada 4 anys).

Inventari de les emissions de CO2

(any 2005)

Totes les Tn de CO2 s’han calculat en base al consum d’electricitat, gasoil

C, GLP,gas natural, gas-oil i gasolina de cada sector.

Sectors Tn CO2

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) 120,80

Edificis residencials 443,13

Transport urbà rodat: transport privat i comercial 1015,38

Ajuntament (equipaments, enllumenat, flota municipal i

transport de residus) 54,48

Emissions associades al tractament de residus sòlids

urbans (Rebuig) 122,92

Total 1.756,71

Inventari de les emissions de CO2

(any 2005)

7%

25%

58%

3%7%

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Sector: Ajuntament

Consum (MWh)Emissions

(tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 47,95 94,50 23,06 33,38 0,1021 0,1245

Enllumenat públic i semàfors 53,01 44,09 25,50 21,21 0,1128 0,0791

Flota municipal (vehicles i transport de residus) 22,17 34,74 5,92 9,28 0,0262 0,0346

Total 123,13 173,33 54,48 63,86 0,2411 0,2383

15/01/2013

2

Sector: Ajuntament

% d’emissions de Tn de CO2 de l’ajuntament

42,3%

46,8%

10,9%

2005

Equipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

52,3%

33,2%

14,5%

2011

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàfors

•Les emissions de Tn de CO2 de l’enllumenat ha

baixat un 16,8% entre el 2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpitat han baixat un

30%.

Consum (MWh)Emissions (tCO2) Emissions

(tCO2 per capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

53,01 44,09 25,50 21,21 0,1128 0,0791

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàforsActuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Canviar les làmpades de VM de 80 w a leslàmpades FLC de 40 w (actuació feta a 2 quadres al’any 2010).

�Canviar les làmpades de VM de 125 w per VSAP de50 w o FLC en el quadre de la urbanització Puigmiralles (actualment només funcionen la meitat).

Amb aquestes actuacions es disminuirà un 35% lesemissions de CO2 en l’enllumenat respecte el 2005.

Sector: Ajuntament

Equipaments

•Les emissions de Tn de CO2 dels equipaments ha

augmentat un 44,7% entre el 2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpitat han augmentat un

22%.

Consum (MWh)

Emissions (tCO2)

Emissions (tn CO2 per

capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

47,95 94,50 23,06 33,38 0,1021 0,1245

Sector: Ajuntament

EquipamentsActuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

Consultori

Posar un interruptor programable setmanal a

l'endoll del termo elèctric

Anul·lar el sistema de calefacció pels 2

radiadors elèctrics

Canviar l'enllumenat de les 3 làmpades

dicroiques per baix consum o leds i detector de

presència

Optimitzar els punts de llum de baix consum

(downlights) del passadís

Sector: Ajuntament


emissions de CO2:

Local social

Posar una regleta amb interruptor pels equips informàtics

Millorar la distribució dels conductes d'AC perquè arribin a

tota la sala.

Posar un interruptor amb clau per l'enllumenat més ineficient

del centre (6 làmpades halogenes de 50 w cadascuna i els 4

projectors halogens de 300 w cadascun)

L'enllumenat dels lavabos i vestíbul amb làmpades

incandescents (4 de 35 w i 1 de 40 w), canviar-les per baix

consum.

s'han ajustat els sensors de detecció de presència i llum dels

lavabos perquè siguin més eficients.

15/01/2013

3

Sector: Ajuntament


emissions de CO2:

Ajuntament

Millora de la ubicació dels equips de climatització i el

tancament per evitar l'ús dels radiadors elèctrics

Instal·lar un tendal o voladís fixe a l'estructura metàl·lica

de l'exterior pq no entri el sol directament

Balast electrònic als fluorescents de més ús (8 h. o més)

Eliminar un punt de llum a l'arxiu

Canviar les 4 u. dicroiques de 50 w per 2 de leds de 9 w

o baix consum

Cel·lula fotoelectrica en els passadissos i sala gran

(només en el cas que la gent deixi els llums oberts tot i

que faci prou llum)

Sector: Ajuntament


emissions de CO2:

Llar d'infants

Instal·lar 4 programadors setmanals en els 4 sectors

de la climatització ( per baixar la T a 17-18 a la nit i

caps de setmana i 21ºC de dia).

Eliminar un fluorescent de 21 w que està darrerar

d'un armari biberonia i canviar-lo per un de fos

Posar en funcionament els captadors solars perquè

actualment no s'escalfa el dipòsit acumulador per

ACS

Projecte 50/50 ( es crea un responsable energètic a

l'escola que vetllarà per l'estalvi energètic i ho

transmetrà a la resta). El 50% de l’estalvi anirà per la

pròpia escola i el 50% estalvi per l’ajuntament

Sector: Ajuntament

EquipamentsTermostat captadors solars de la llar d’infants:

Sector: Ajuntament

Equipaments

CEIP

L'Estany

Posar un interruptor setmanal en el quadre de la caldera (l'actual és diari).

s'ha reprogramat l'horar d'encesa de la caldera de les 7 h. a les 16.30 h. (abans tancava a

les 19 h.)

Posar cel·lules fotoelectriques en els passadissos i en les aules que tenen més llum

perquè els llums no estiguin encesos i s'aprofiti la llum natural.

Interruptors temporitzadors en els lavabos principals

Balast electrònic als fluorescents de totes les aules i passadissos principals

Tancar els 2 radiadors que donen als lavabos de la pista esportiva (portes amb reixes)

S'ha canviat l'enllumenat exterior de les 22 h a 5 h a l'horari de 17.30 h a 19 h (hivern).

Són 4 punts de llum de 26 w de FLC

Arreglar els captadors solars i col·locar un nou aïllament a les canonades perquè part de

l'ACS vingui de l'energia solar

Projecte 50/50 ( es crea un responsable energètic a l'escola que vetllarà per l'estalvi

energètic i ho transmetrà a la resta). El 50% de l’estalvi anirà per la pròpia escola i el 50%

estalvi per l’ajuntament

Sector: Ajuntament

EquipamentsEstat captadors solars de la CEIP:

Sector: Ajuntament

EquipamentsEstat captadors solars de la CEIP:

15/01/2013

4

Sector: Ajuntament

EquipamentsAltres actuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

�Instruccions d'ús i bones pràctiques en tots els edificis

(apagar llums, apagar la climatització, apagar ordinadors,

pantalles impressores, altaveus….)

�Programació i Control de les programacions dels equips de

climatització i calefacció.

�Estudi amb analitzadors de xarxa dels edificis amb més

consum per detectar els consum "vampírics" a les nits o caps

de setmana.

Sector: Ajuntament

EquipamentsAltres actuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

�Nomenar un responsable energètic a l’ajuntament que comprovi les

factures i els seus consums, faci actuacions d’estalvi i eficiència

energètica, seguiment del PAES...

�Exigir una alta qualificació energètica en els nous equipaments.

�Fomentar la compra verda d’equips i material endollable a l’ajuntament

amb un protocol de compres.

�Formar l’encarregat de manteniment i responsable energètic.

�Instal·lar un miniaerogenerador i/o plaques fotovoltaiques en un edifici

emblemàtic municipal. Es pot aprofitar les plaques fotovoltaiques de

l’escola per fer-ne difusió a la pròpia escola.

�Contractar l’energia a comercialitzadores el 100% renovables.

�Incorporar criteris d’eficiència energètica en els nous plecs de serveis.

Sector: Ajuntament

Transport de residus

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)


capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Rebuig 10,11 10,03 2,70 2,68 0,012 0,010

FORM 0,00 10,27 0,00 2,74 0,000 0,010

Envasos 4,57 6,25 1,22 1,67 0,005 0,006

Vidre 2,44 1,94 0,65 0,52 0,003 0,002

Paper i Cartró 5,05 6,25 1,35 1,67 0,006 0,006

TOTAL 22,17 34,74 5,92 9,28 0,026 0,035

•Les emissions de Tn de CO2 del parc de vehicles i

transport de residus ha augmentat un 56,7% entre

el 2005 i 2011.

•Les emissions de CO2 per càpitat han augmentat un

34,6%.

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de

residus

Actuacions del PAES per disminuir un

20% les emissions de CO2:

�La recollida de la FORM s’ha reduït de 3

dies/setmana a 2 dies setmana a l’hivern a l’any

2011.

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de

residus

Sector: Edificis residencials

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions de

CO2:

�Fomentar els plans renove de l’ICAEN per la renovació

d’electrodomèstics d’alta eficiència i calderes eficients.

�Fomentar la millora dels aïllaments dels edificis amb les ajudes

atorgades per l’administració.

�Bonificar la llicència d’obres en els edificis amb una qualificació

energètica A.

�Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables

� Destinar un espai web a l’ajuntament dedicat a l’estalvi i eficiència

energètica

�Campanyes de conscienciació a la població per l’estalvi energètic i una

jornada anual de l’energia.

15/01/2013

5

Sector: Terciari

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

�Campanyes d’eficiència energètic al sector terciari.

�Bonificacions en la llicència d’obres per la implantació

d’energies renovables.

�Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament

del propi municipi o directament de la Generalitat (per mitjà

dels acors voluntaris).

�Fomentar les campanyes per la renovació

d’electrodomèstics classe A+++ i A++ i calderes eficients.

Sector: Tractament de residus

Tn de residusgenerats

Emissions (tCO2)


capita)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

128,31 132,35 122,92 118,63 0,544 0,443

Les emissions de Tn de CO2 pel tractament final de les

diferents fraccions ha baixat un 3,5%.

Per càpita ha baixat un 18,5%.

Sector: Tractament de residus

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions de

CO2:

Tractament

de residus

Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors

Potenciar el compostatge casolà per reduir la generació

de MO dels habitatges i grans productors , especialment en llocs allunyats del nucli on no hi ha contenidors

d'orgànica

Aprovar una ordenança reguladora de la gestió delsresidus municipals i el seu seguiment I aplicació

Disposar de servei de deixalleria fixe als ciutadans( es pot realitzar a través de les deixalleries més properes:

La Bisbal,Torroella...)

Unificar els punts de rebuig amb les àrees de recollida selectiva (paper,vidre,envasos i FORM)

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Introduir elements per pacificar el transit rodat: zones 30,calçada única, reductors de velocitat.

�Implantació de mesures de mobilitat suau: carrers pervianants, camins escolars, eixamplar voreres, espais urbansdedicats a vianants...

�Realitzar una campanya anual a la població en mobilitatsostenible.

�Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

en l’impost de circulació.

�Creació d’itineraris per a bici per unir els diferents nuclis deUllastret i la creació d’aparcaments per bicis.

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

�Promocionar una plataforma per compartir vehicle al

municipi.

�Planificar una xarxa de punts de recàrrega de vehicles

electrics.

�Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

�Fer difusió a la pagina web del transport públic de la

comarca.

�Incloure nous criteris de mobilitat sostenible en els nous

desenvolupaments urbans

Estalvi econòmic en les Factures

d’electricitat de l’enllumenat

QUADRE Contr. 2011

Consum

2011 Tarifa ICP Observacions de contractació

kw kwh

Q1 marcel ralló 10,392 72962.1DHA 40

Q2 Rotonda 6,928 1020920DHA 10

Q3 Valls 12,5 92952.1DHA 50

Quadre que ara es canviarà al nou 2012.

Vigilar la potència contractada

Q4 Urbanització 5 172682.0A 20

Canviar a DHA ( Estalvi d'un 26% del cost de

l'energia activa) ara amb els nous preus i

IVA serà uns 900 €/any estalvi

Q5 Rectoria 4 202.0A 7,5Quadre que s'ha de donar de baixa

15/01/2013

6

Estalvi econòmic en les Factures

d’electricitat dels equipaments

QUADRE

Contr.

2011

Consum

2011 Tarifa Observacions de contractació

Ajuntament 20,785 66663.0A

Maxímetre 11. Baixar la potència a

15 kw. Estalvi 210 €/any

Local social 34,64 73253.0A

Maxímetre 20. Baixar la potència a

20 kw. Estalvi 830 €/any

Llar d'infants 20,785 36233.0A

Maxímetre 4. Baixa la potència a 6

kw. Estalvi de 580 €/any

CEIP L'Estany 44 194463.0A

Maxímetre 16. Baixa la potència a

16 kw. Estalvi de 1100 € anuals

COMENTARIS,PROPOSTES NOVES I SUGGERIMENTS PEL PLA D’ACCIÓ DE L’ENERGIA

SOSTENIBLE

Octubre 2015 - defaultName · Josep Antoni Hidalgo Garcia, Arquitecte de l’Ajuntament...

Documents

Transcript of Octubre 2015 - defaultName · Josep Antoni Hidalgo Garcia, Arquitecte de l’Ajuntament...